2. Expressió i comunicació gràfica...

2. Expressió i comunicació gràfica

1

ÍNDEX

Materials i estris de dibuix tècnic.

Mesura d’angles i segments.

Traçat de línies.

Representació d’objectes.

o Esbós.

o Croquis.

o Plànols.

o Vistes.

o Perspectives.

o Obtenció i col·locació de les vistes.

Normalització.

o Escales.

o Acotació.

Activitats finals.

Índex


2

COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS

CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 13, 16, 17, 18

CMCT: Competència matemàtica i

competències bàsiques en Ciència i Tecnologia.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,

12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

CD: Competència digital.

CAA: Competència de aprendre a aprendre. 2, 4, 5,7, 8, 9, 10, 11, 12, 13,

14, 17

CSC: Competències socials i cíviques. 17

SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. 10, 11, 12

CEC: Consciència i expressions culturals. 10, 11, 12, 15


3

Per a representar els objectes que dissenyem i construïm, la tecnologia es fa sevir

d’un llenguatge de comunicació propi anomenat dibuix tècnic.

Els instruments que utilitza el dibuix tècnic es poden classificar en:

Instruments actius de dibuix. Són aquells que serveixen per a dibuixar i

esborrar línies. Dins d’aquest grup es troben el llapis, la goma d’esborrar i

l’estilògraf.

Instruments passius de dibuix. Són aquells que serveixen per traçar i

mesurar dibuixos com, per exemple, el regle graduat, l’escaire, el cartabó, el

transportador d’angles, el compàs, etc.

Suports de dibuix. Són aquells sobre els que es realitzen els dibuixos, és a

dir, el paper.

____________________

La majoria de dibuixos tècnics es fan amb llapis, perquè és fácil i

ràpid d’usar. Els llapis es fabriquen amb fusta que envolta la mina,

què està feta amb una mescla de grafit i argila. Segons la quantitat

de grafit que conté la mina, aquesta pot ser més o menys dura. Els

llapis s’identifiquen amb una lletra i un nombre per tal d’indicar-nos

la duresa de la mina.

__________________ ___________________

Serveix per a corregir els errors que

fem al dibuixar amb llapis.

Existeixen diferents tipus de gomes

d’esborrar en funció de la duresa

dels llapis.

S’utilitzen per passar a tinta els traços

que prèviament hem fet amb el llapis.

Podem trobar estilògrafs calibrats

d’entre 0,1 i 2 mm.

Materials i estris de dibuix

9H 8H 7H 6H 5H 4H 3H 2H H F HB B 2B 3B 4B 5B 6B 7B 8B 9B

_______________ _________ _____________

Dibuix tècnic Escriure Dibuix artístic


4

30º 90º

60º

º

_________________

És un regle amb forma de triangle rectangle

escalé (angles tots desiguals). Els seus angles

mesuren 90º, 60º i 30º.

_________________

És un regle amb forma de triangle rectangle isòsceles, és a

dir, dos dels costats són iguals i formen un angle de 90º.

Juntament amb el cartabó s’utilitza per traçar rectes

paral·leles, perpendiculars i angles múltiples de 15º.

_________________

És un instrument que serveix per

traçar circumferències i arcs de

circumferència, i també per

transportar mesures de segments.

45

º

______________ ____________________

És un instrument de plàstic que

serveix per traçar rectes i

mesurar segments. Està graduat

en cm i té una apreciació de mm.

Si el regle té una escala graduada

de 20 cm pels dos costats

s’anomena dobledecímetre.

Serveix per mesurar, dibuixar o transportar

angles. Pot estar dividit en 180º (semicercle)

o en 360º. També rep el nom de goniòmetre.


45º

90º


5

_______________________

És el suport on es realitza el dibuix. En dibuix tècnic s’utilitzen,

principalment, dos tipus de paper:

_______________. És de color blanc i pot tindre un

acabat rugós, per a dibuixar amb llapis, o un acabat llis,

per a dibuixar amb tinta.

_________________________. Permet el pas de la

llum, cosa que facilita veure qualsevol dibuix col·locat

per baix.

Els

papers utilitzats

en dibuix tenen

unes mides

normalitzades

anomenades

formats. En dibuix

tècnic, el format

més comú és el DIN

A4, que té unes

mides de 210 mm x

297 mm. No hi ha que

confondre el format

DIN A4 amb el foli, que

no segueix la norma DIN i que té una grandària superior.

El format de partida en la sèrie A és un rectangle de superfície 1 m2, que

correspon al format A0, i que de dimensions 1 188 mm x 840 mm. La resta de

formats s’obté dividint per dos el costat més gran del format anterior.


RECORDA

En la realització de dibuixos, és molt important que siguem ordenats i només

tinguem damunt la taula els instruments necessaris i la làmina de dibuix. A més,

també és necessari netejar periòdicament el regle, l’escaire, el cartabó, etc. per tal

de no embrutar la làmina quan s’hi desplacen pel damunt.

A l’hora de traçar línies, tin el llapis ben esmolat, dibuixa cada línia d’un sol traç, no

pressiones massa i si t’equivoques, esborra tota la línia i torna-la a dibuixar de nou.


6

Activitat 1.Uneix amb línies de colors diferents cada instrument de dibuix amb el

seu nom:

Activitat 2. Ordena els següents llapis segons el grau de duresa de les seues

mines, de la més dura a la més blana:

B 3H F 6B H 5H HB 4B

___________________________________________

Activitat 3. Completa les següents frases amb els termes que s’indiquen a

continuació:

distint artístics gran angles mesurar cartabó xicotet

a. El llapis 2B s’utilitza per a fer dibuixos _____________ .

b. El regle graduat serveix per a _____________ longituds.

c. El format DIN A0 és el més __________ de tots.

d. El format DIN A4 és ___________ que el foli.

e. El goniòmetre s’empra per a construir __________________ .

f. El format DIN A5 és més _______________ que el DIN A3.

g. Amb l’escaire i _________________ es poden traçar rectes

paral·leles.



7

Observa les imatges següents, que mostren la manera de mesurar segments i

angles. A continuació, llig les instruccions per a aprendre a fer-ho correctament:

Segments Angles

Activitat 4. Mesura els segments següents i anota la mesura en centímetres i

en mil·límetres en la següent taula:

Segment 1 Segment 2 Segment 3

Segment 1 Segment 2 Segment 3

Mesura en cm

Mesura en mm

Activitat 5. Mesura els següents angles i anota la mesura en la taula següent:

Angle 1 Angle 2 Angle 3

Angle 1 Angle 2 Angle 3

Mesura en graus

Mesura d’angles i segments

1. Col·loca el regle de manera que el zero coincidisca amb l’extrem esquerre (A) del segment.

2. Observa on acaba el segment (B) i anota’n la mesura en centímetres o en mil·límetres.

1. Posa el punt central del goniòmetre sobre el vètex de l’angle.

2. Fes coincidir la línia inferior amb el zero.

3. Compta des del zero fins a la vora superior de l’angle i anota els graus.

A

B (30 mm)

50º


8

Línies paral·leles són aquelles... que no es tallen mai per molt que les

prolonguem.

Línies perpendiculars són aquelles...

que es tallen formant un angle de 90º. 90º

Primer col·loca els regles com si anares a traçar línies paral·leles.

Després gira només l’escaire 90º, de manera que es recolze amb l’altre catet

sobre el cartabó.

Activitat 6.Dibuixa una línia paral·lela a la recta r que passe pel punt A i una

línia perpendicular a la recta r que passe pel punt B.

A ● recta r

B ●

Traçat de línies


9

Activitat 7. Completa les imatges següents continuant el tipus de línies que

presenten:

Activitat 8. Amb l’ajuda d’un transportador d’angles i d’un regle, dibuixa un

escaire i un cartabó amb els seus angles corresponents.

Activitat 9. Utilitzant únicament l’escaire i el cartabó traça un angle de 120º.

Fes el dibuix de com has col·locat els regles.

Traçat de línies


10

Ja hem dit que el dibuix tècnic és un llenguatge de comunicació per descriure

de forma gràfica objectes, peces, instal·lacions, edificis, etc. En dur a terme

aquests dibuixos, cal seguir una sèrie de normes per tal que puguen ser

interpretats correctament.

La representació d’objectes es pot fer a mà alçada (només utilitzem llapis,

paper i goma d’esborrar) o mitjançant instruments auxiliars de dibuix. Així ens

podem trobar amb tres tipus de dibuix diferents: esbossos, croquis i plànols.

__________________

És la primera expressió gràfica d’una

idea.

___________________________.

____________________________

Diversos esbossos sobre la mateixa

idea ens ajudaran a definir millor

l’objecte que volem construir.

Exemple d’esbossos: posa el nom dels objectes representats.

En Tecnologia utilitzaràs amb freqüència el

dibuix a mà alçada per expressar les teues idees

en els projectes. Per tant, és important que el

practiques. Tin en compte que dibuixar a mà

alçada no significa dibuixar malament. Ací tens

alguns consells que et seran útils a l’hora de

dibuixar esbossos. Ara només et falta practicar!!!

Representació d’objectes

CONSELLS PER FER UN BON

ESBÓS

Utilitza un llapis de mina blana.

Inclina un poc el llapis.

Realitza les línies d’un sol traç.

Per a traçar línies horitzontals i

verticals, pren com a referència

els marges del paper.


11

Activitat 10. Dibuixa l’esbós dels objectes que es mostren a les següents

fotografíes:


12

Activitat 11. Tria tres objectes de l’entorn escolar i fes-ne un esbós de cadascun.


13

______________________

______________________________

______________________________

Manté les proporcions de l’objecte i inclou un gran

nombre de detalls.

Està acotat, és a dir, s’indiquen les mides reals del

que es vol representar.

_________________________________________

_________________________________________

Exemple de croquis: posa el nom dels objectes representats.


14

Activitat 12. Tria tres objectes de l’entorn escolar i fes-ne un croquis de cadascun.


15

_________________________________________

________________________________________

Conté més o menys la mateixa informació que un

croquis, però és més precís.

Les mides del dibuix han de guardar proporció

exacta amb les del objecte real, és a dir, s’ha de fer a escala.

_______________________

En dibuix tècnic hi ha dues maneres de representar objectes, mitjançant

vistes o perspectives. Les dos es poden dibuixar a mà alçada o amb estris de

dibuix.

Les ____________ d’un objecte són les imatges que resulten al projectar-lo

perpendicularment sobre plànols paral·lels a les seues cares. Un objecte té sis

vistes, però amb tres és suficient per tal que estiga totalment definit. Aquestes

s’anomenen ________, ___________ i ______________.

Representació d’objectes

ALÇAT

PERFIL

PLANTA


16

_______________________

Representar un objecte en perspectiva resulta

més complex que dibuixar les vistes, però té

l’avantatge que ens permet introduir el volum de

l’objecte, és a dir, es representen les tres dimensions.

Gràcies a la perspectiva ens podem fer una idea més

real de la forma dels objectes.

Activitat 13.Completa el següent esquema per clasificar els diferents tipus de

dibuixos:

Segons la manera de dibuixar

Segons la forma del dibuix

A mà alçada

Dibuix tècnic

Esbossos

Amb estris de dibuix

planta


17

15. Vistes d’un objecte

De cada objecte es poden obtenir sis vistes. Així si

tenim l’objecte de la figura, el puguem observar des de

sis punts diferents, és com si el fotografiàrem sis

vegades.

A cada fotografia li donarem un nom

diferent, així les podrem identificar sense

cap problema. Les vistes s’anomenen:

ALÇAT, PERFIL DRET, PERFIL ESQUERRE,

ALÇAT POSTERIOR, PLANTA i PLANTA

INFERIOR, i se situen segons mostra la

figura.

Una vegada tenim les fotografies les apeguem sobre un paper segons la posició

que es mostra en la figura.

ALÇAT

ALÇAT

POSTERIOR

PLANTA

PERFIL DRET

PLANTA

INFERIOR

PERFIL ESQUERRE


18

Cal tenir en compte que quan dibuixem les vistes, aquestes van sense el nom,

per això es necessari col·locar-les en la posició correcta per poder idenficar-les

sense possibilitat d’errors.

ATENCIÓ¡¡

Si bé puguem traure sis vistes d’un objecte, generalment amb sols tres hi ha

prou per definir l’objecte, és més, de vegades amb dos hi ha prou i en pocs casos

amb una també hi ha prou.

Activitat 14. Segons la vista elegida com alçat, col·loca el nom de la resta de les

vistes de l’objecte representat.

Com es pot observar a la figura anterior les vistes només tenen

una col·locació, així les vistes d’ALÇAT, els PERFILS i l’ALÇAT

POSTERIOR van totes aliniades de forma horitzontal.

Quan dibuixem les vistes d’ALÇAT i alguna de les dues

PLANTES, han d’anar aliniades de forma vertical.

ALÇAT


19

Activitat 15.De l’objecte de l’activitat anterior dibuixa les sis vistes possibles en el

lloc corresponent.

_____________________

La majoria dels objectes no es poden dibuixar amb les dimensions reals, bé

perquè són massa grans o massa xicotets.

La solución és reduir o ampliar totes les dimensions de l’objecte en la mateixa

proporció.

Es defineix l’escala com la __________________________________________

_________________________________

Hi ha tres tipus d’escales:

____________ Les mides del dibuix

coincideixen amb les de l’objecte real.

____________. El dibuix és més

menut que l’objecte real.

____________. El dibuix és més

gran que l’objecte real.

Normalització


20

Activitat 16.Indica el tipus d’escala que aplicaries per representar aquests

objectes en un full de format DIN A4:

a. una cadira: _______________________

b. una xinxeta: ______________________

c. un apartament: ____________________

d. un camp de futbol: __________________

e. les manetes d’un rellotge de polsera: ____________________

f. una maquineta de fer punta: ___________________________

______________________

Acotar consisteix ___________________________________________________

__________________________________________________________________

En l’acotació intervenen diferents elements:


21

Activitat 17: Llig atentament i fes les activitats

Leonardo da Vinci és un dels

artistes més grans del Renaixement.

Dominava nombroses disciplines –va

ser arquitecte, pintor, músic, escultor,

científic i enginyer-. Va destacar en

totes, però encara hui en dia

sorprenen els seus treballs

d’enginyeria, els dibuixos dels quals

estan representats amb una increïble

minuciositat i claredat.

De fet, Leonardo és un dels

antecedents més clars de la

representació d’objectes mitjançant

dibuixos. Tot seguit, pots veure

quatre exemples de representacions

realitzades per aquest geni que es va

avançar a la seua època.

Durant la seua llarga estada a

Milà, Leonardo (en la il·lustració

veiem el seu autoretrat) va fer també

dibuixos arquitectònics i models per a

la cúpula de la catedral de la ciutat

.

C

Encara que semble increïble,

el primer “automòbil” va ser inventat

per Leonardo da Vinci a l’any 1495.

De fet el director del Museu de la

Història de la Ciència, a Florència,

Paolo Galluzi, diu el següent: “Va ser

(o és) el primer vehicle autopropulsat

de la història”.

Una ballesta gegantina que

retrocedeix per mitjà d’un cigonyal i

un argue o cabrestant que tenen dos

mecanismes de disparament. La

manera més fàcil de disparar-la és

alliberar-ne el percussor colpejant-lo

amb una maça.

Disseny per a una màquina

voladora, en la qual un pilot ajagut fa

girar la politja accionant amb força

uns pedals.

D A

B


22

Activitats

1. Relaciona els esbossos de Leonardo amb les explicacions que se’n donen.

2. Quin tipus de representació feia servir Leonardo: vistes o perspectives?

3. A quin tipus de perspectiva correspon l’esbós de la ballesta?

4. A quines vistes corresponen els esbossos de la cúpula i l’automòbil?

5. Tria un esbós de les màquines de Leonardo i intenta reproduir-lo.


23

Activitat 18:

Fes, en quinze línies, una descripció d’una maquineta de fer punta als llapis.

__________________________________________

__________________________________________

__________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________


24

Activitat 19:

1) Per a traçar rectes paral·leles i perpendiculars s’utilitza el transportador

d’angles.

a) Vertader.

b) Fals.

2) Quan parlem de A4, A3, etc., ens referim a:

a) La duresa dels llapis.

b) La grandària del paper.

c) El tipus de paper.

3) Els llapis de mina més blana són:

a) Els de la sèrie HB.

b) Els de la sèrie B.

c) Els de la sèrie H.

4) Les tres vistes d’un objecte són:

a) El croquis, la planta i l’alçat.

b) L’alçat, el perfil i la perspectiva.

c) L’alçat, la planta i el perfil.

5) A l’hora de representar un objecte, la precisió en els dibuixos en ordre creixent

és:

a) Plànol, esbós i croquis.

b) Croquis, plànol i esbós.

c) Esbós, croquis i plànol.

6) Amb els dibuixos en perspectiva podem conèixer:

a) Les tres dimensions d’un objecte.

b) Només dues dimensions.

c) Només dues dimensions, per a conèixer l’altra hem de recórrer a l’alçat.

7) Quan volem representar les diferents peces d’un objecte amb tot tipus de

detall:

a) Hem de dibuixar la perspectiva de l’objecte.

b) Hem de dibuixar les tres vistes principals.

c) Hem de dibuixar un especejament de l’objecte.

8) La utilització de distints tipus i grossors de línies:

a) Només s’empra en dibuix artístic.

b) No és adequada a l’hora de representar objectes tecnològics.

c) És una ajuda per tal que un dibuix tècnic siga més clar.

Avaluació final

2. Expressió i comunicació gràfica...

Documents

Transcript of 2. Expressió i comunicació gràfica...