LINGÜÍSTICA DE LES LLENGÜES DE L’ÀSIA ORIENTAL - JAPÓ -

INTRODUCCIÓ (2)

Evolució de la llengua japonesa

Universitat Autònoma de Barcelona

Grau d’Estudis de l’Àsia Oriental

(Curs 2014-15)

L’origen i l’evolució de la llengua japonesa

Fins al segle XX:

Japonès pertany a la família altaica / llengua aïllada

Teoria més acceptada sobre l’origen del japonès

Últimament:

Llengua mixta de llengües altaiques i les austronèsies

Llengua X -----------------------------------------J. arcaic----------------J.contemporani

Llengua Y

Llengua Z

Ll.altaiques

Ll.austronèsies

Xinès (lèxic, sistema d’escriptura)

llengües occidentals

(Font: Katô, 2001: 44)

Ruta de Sakhalín

Les 4 rutes principals

Ruta de Corea

Ruta de Ryûkyû

Ruta de Jiang nan

(Saito, 2010)

L’evolució de la llengua japonesa

古代 Kodai: B.C.13000-A.D. 600 (Jômon, Yayoi, Kofun)

上代 Jôdai: 600-784 (Asuka, Nara)

中古 Chûko: 784-1184 (Heyan, Insei)

中世 Chûsê: 1184-1603 Kamakura, Muromachi

近世 Kinsê: 1603-1867 Edo

近代 Kindai: 1868-1945 Meiji, Taishô, Shôwa (primera meitat)

現代 Gendai: 1946-1989 Shôwa (segona meitat)

KODAI: A.C.13000-D.C. 600 (Jômon, Yayoi, Kofun)

L’era paleolítica

Algunes interjeccions, demostratius, o onomatopeies...

Jômon

Algunes interjeccions, demostratius, substantius formats per un o dos sons

La primera presència del Japó en el nom de Wakoku 倭国 en Gishi wajinden (finals del segle III)

Yayoi

S’hi troben els trets lingüístics més antics de la llengua japonesa

Kofun

Documents escrits en japonès Ex.) els 115 caràcters incrusturats en espasa

d’Inariyama Kofun, els 60 caràcters d’Etafunayama Kofun

Inariyama Kofun 稲荷山古墳

辛亥年七月中記、乎獲居臣、上祖名意富比垝、其児

多加利足尼、其児名弖已加利獲居、其児名多加披

次獲居、其児名多沙鬼獲居、其児名半弖比

JÔDAI: 600-784 (Asuka, Nara)

• Molta influència de les cultures de Silla (新羅 Shiragi), dinastia Sui (隋 Zui), dinastia Tang (唐 Tô)

• Aparició de la llengua japonesa clàssica a les

obres literàries

• Bona quantitat d’inscripcions i bon nombre de

textos escrits dins del Japó

JÔDAI

Aparició de fonts bàsiques del japonès antic

Kojiki 古事記 (712): la crònica més antiga del Japó

Fudoki 風土記 (713): la descripció històrica i geogràfica

local;

Nihonshoki 日本書紀 (720): la segona crònica més antiga

del Japó

Manyôshû 万葉集 (cap al 759): col·lecció de poema

japonesa més antiga

Kojiki 古事記

Nihonshoki 日本書紀

Man’yôshû 万葉集

Trobada amb els kanji

Entrada dels 漢字 Kanji (caràcters xinesos) al Japó

→Període Nara

Introducció de budisme (l’any 538)

Impuls per als japonesos per a aprendre el sistema de

l’escriptura xinesa

Al segle VI els kanji van començar a penetrar amb intensitat

al Japó juntament amb budisme

JÔDAI

Quatre tipus d’escriptura

1. Man’yôgana 万葉仮名

2. Senmyôgaki 宣命書き

3. Kanbun 漢文

4. Hentai Kanbun/Kanshiki wabun

変体漢文／漢式和文

+ Jôdai tokushu kanadukai 上代特殊仮名遣い

Man’yô-gana 万葉仮名

Ús de nombrosos caràcters xinesos segons el seu valor

fonètic per representar cada síl·laba del japonès

Man’yôgana

Senmyô-gaki 宣命書き

- Escriure grossos la part d’arrel

i els noms;

- Escriure petits les desinències,

les partícules, i els verbs

auxiliars

Kanbun, hentaikanbun/kanshikiwabun

漢文、変体漢文／漢式和文

Kanbun… Text xinès escrit en caràcters xinesos

Hentaikanbun/kanshikiwabun… Text japonès escrits en

caràcters xinesos Ex.) Kojiki (712)

CHÛKO: 784-1184 (Heian)

Desenvolupament i evolució de Kokufû-bunka (lit.

cultura nacional del Japó)

L’invent d’un sistema d’escriptura pròpiament

japonès

= Kana 仮名

Kunten 訓点

Els símbols afegits als textos

xinesos per llegir-los com si

fossin en japonès

CHÛKO Katakana

CHÛKO

Hiragana

Es va desenvolupar a partir de

l’estil cursiu (sôsho) dels

caràcters escrits en Man’yôgana

Man’yôgana

… s’escrivien en kaisho o

en gyôsho

Gyôsho

安 Kaisho

安

CHÛKO

Ise Monogatari 伊勢物語(Conte d’Ise, 950)

Kagerô nikki 蜻蛉日記(Diari de Kagerô, 970)

Genji Monogatari 源氏物語(Conte/Relat de Genji,

1000)

Konjaku Monogatari今昔物語(Antologia de contes

del passat, 1100)

Obres literàries escrites en kana

CHÛKO

Gojûonzu

...un sistema d’ordenació dels sil·labaris (kana)

W R Y M H N T S K Conso

nant

ん わ ら や ま は な た さ か あ A

Vocals

（ゐ） り み ひ に ち し き い I

う る ゆ む ふ ぬ つ す く う U

（ゑ） れ め へ ね て せ け え E

を ろ よ も ほ の と そ こ お O

46 kana d’ús habitual

Devanagari （梵字）

CHÛSEI: 1184-1603 (Kamakura, Muromachi)

• Contacte amb la cultura occidental

Introducció de cristianisme (mitjans del segle XVI)

Es va introduir també rômaji (les lletres romàniques) al

Japó

Sanctos no Gosagvoeo no uchi Naqigaqi

(1591) 諸聖徒の御作業の内抜書

• Difusió dels caràcters i textos xinesos a la classe

popular

Augment de la diferència entre llenguatge parlat i l’escrit

Diversitat lèxica (dialectes regionals, sociolectes…)

KINSÊ: 1603-1867 (Edo)

• Primera meitat

• Segona meitat

- L’inici de Kokugaku (lit. “Estudis nacionals”del Japó)

- Difusió del llenguatge parlat a Edo per tot el país

- L’ús de llenguatge diferent segons la classe social

- Gran influència dels caràcters xinesos com a llenguatge escrit;

L’ús de hiragana va estendre fins i tot a la classe popular

- Desenvolupament de recerques sobre gramàtica o l’ús de

kana amb la renaixement de literatura derivada d’estudis

de les literatures clàssiques

KINSÊ

• Llenguatge escrit

• Llenguatge parlat

Tot i el desenvolupament de dialectes regionals com a

conseqüència de divisió en Han, es va adoptar un

sistema igual del llenguatge escrit

Bastantes diferències segons regió o classe social, i

difícilment va haver-hi una mena de llengua comuna

que s’entenia per tot el país

KINSÊ

Encara no existia “la llengua japonesa” unificada

Perquè…

1. Aleshores els mitjans de transport no estaven ben

desenvolupats

2. No hi havia gaire contacte entre les diferents classes

socials

3. Encara no existia un estat anomenat “Japó”, sinó el

concepte del país, per a la molta gent, era Han

• Trasllat de la capital de Kioto a Edo

→ Expansió del llenguatge parlat a Edo

KINDAI: 1868-1945 Meiji, Taishô, Shôwa (primera meitat)

Restauració de Meiji – final de la Segona Guerra Mundial

→ Modernització del Japó

• Edo-go (llenguatge parlat a Edo) va convertir-se en Tôkyô-go

(lleguatge parlat a Tòquio)

• Sorgiment de la consciència del “centre” davant les regions

• L’ensenyament nacional, desenvolupament dels mitjans de

comunicació

Discussió sobre la llengua estàndard

KINDAI

• 1900 Reforma de hentaikana

→ l’establiment de l’estil estàndard de kana

Rekishiteki kanadukai (regla ortogràfica)

• Difusió de transcripció del japonès en

rômaji

Hentaigana

• Moviment de genbun icchi 言文一致

• Influència de traducció

Llibre de text del període Meiji

(abans del decret d’ensenyament primari)

GENDAI: 1946-1989 Shôwa (segona meitat)

De final de la Segona Guerra Mundial a la mort de l’emperador

Hirohito

Canvis importants a la llengua japonesa

1. Canvi del llibre de text: l’ús del llibre de text aprovat pel

Ministeri d’Educació

Regla d’ortografia tradicional → la contemporània,

Limitació de l’ús dels caràcters xinesos

当用漢字 (1.850 caràcters, l’any 1946)

常用漢字(1.945 caràcters, l’any 1981)

2. “Declaració d’humanitat” de l’emperador

→ Abolició/simplificació de les expressions honorífiques de

la casa imperial

GENDAI

3. Participació de les dones a la societat

4. Aprenentatge de les llengües occidentals

5. Intensifiació de les relacions internacionals i la

difusió de mitjans de comunicació (recursos

audiovisuals)

Kotobano mukokuseki (llengua sense nacionalitat)

Nihongo no midare (desordre de la llengua japonesa)

Preguntes de repàs 1. En quin segle es va observar per primer cop la presència

del Japó? En quin document?

2. Què implica el descobriment dels caràcters incrustats

en l’espasa trobada en Inariyama-kofun?

3. Quan i de quina manera es van entrar els caràcters

xinesos al Japó?

4. Què és Kana?

Als finals del segle III, Gishiwajinden

Ja s’havia establert el sistema d’escriptura en japonès

llogant els caràcters xinesos

Al període Nara, juntament amb el budisme en forma de

nombrosos textos sagrats

Sistema d’escriptura pròpia japonesa, són dos sil·labaris,

hiragana i katakana

Pregunts de repàs

5. Al període Chûsei, què es va introduir mitjançant el

contacte amb la cultura occidental a més de cristianisme?

6. Al període Kindai (l’edat moderna), per què la gent va

adonar-se de la diversitat lingüística del japonès?

7. Per què el període Gendai es va anomenar “l’era de la

llengua sense nacionalitat” o “de desordre”?

Rômaji (lletres romàniques)

Va sorgir consciència del “centre” del país davant les regions, per una

banda, i la difusió de l’ensenyament nacional i el desenvolupament

dels mitjans de comunicació, per l’altra

Perquè hi ha menys diferència entre el llenguatge masculí i el

femení, van incorporar-se paraules estrangeres i abreviatures

Lectures recomanades

Backhouse, A.E. (1993): The Japanese Language: An

introduction. New York: Oxford University.

López i Vidal, Ll. (2008) L’escriptura japonesa. Barcelona:

UOC

Martin, S.E. (1987): The Japanese Language Through Time

(Yale Language Series). New Haven: Yale University Press.

Miller, R.A. (1980): Japanese Language (History & Structure

of Language). Chicago: University of Chicago Press.

Frellesvig, B. (2010): A History of the Japanese Language.

Oxford: Oxford University Press.