2 Els Materials Dentrenament

Els Materials d’Entrenament

Una guia per conèixer les sessions d’entrenament, les activitats i la seva pauta.


Prefaci

Glifing és un mètode basat en la utilització de les TIC (Tecnologies de la informació i comunicació). Aquest mètode permet l’aplicació d’un programa d’entrenament de la lectura. El programa es composa d’una sèrie d’activitats que, presentades en un format lúdic, permeten a les persones amb problemes lectors entrenar-se de forma intensiva i amena alhora.

L’entrenament incideix en la millora de la velocitat de lectura, prenent com a base la consideració que la fluïdesa lectora és el factor que millor caracteritza els problemes de lectura. La fluïdesa lectora, no és una dada amb valor en si mateixa però, correlaciona de forma molt significativa amb la capacitat de comprensió dels textos llegits i amb el fracàs escolar.

L’objectiu del programa d’entrenament és millorar l’habilitat lectora dels nens amb dificultats per llegir de forma correcta i fluïda, per tal d’augmentar el seu rendiment i permetre’ls que puguin aprofitar tota la seva capacitat intel·lectual. Aixì mateix, el mètode té especialment en compte la dimensió emocional del problema, es per això que hem desenvolupat un personatge, el Gif, que acompanya al nen durant tot el procés. Glif dona anims i feedback al llarg de les sessions.

A través del mètode Glifing, s’entrenen intensivament els diferents aspectes que conformen el procés d’adquisició i automatització de la lectura: descodificació grafema - fonema, segmentació, memòria de treball, articulació, velocitat, morfosintaxi i comprensió. El mètode continua en constant evolució per poder augmentar els indicadors de millora en lectura i els processos associats a aquest procés complex.

El mètode Glifing permet fer una detecció precoç dels problemes de lecto - escriptura, i un seguiment continuat de l’evolució de l’usuari. El sistema d’entrenament combina el mètode Glifing i el ̀ Know How’ d’Avesedari. Les indicacions per fer el pautatge de l’itinirari dels nens amb dificultats entre les sessions asegura la personalització del sistema per cada usuari. Durant tot el procés la pauta de treball garanteix que l’entrenament està fet a mida de les necessitats i del ritme de cada usuari.


Índex

1.1. Bases generals del disseny

1.2. Les proves d’avaluació

1.3. Els agents

1.3.1. Trinomi Entrenat-Entrenador-Glif

1.3.2. Entrenador al gabinet

1.3.3. Entrenador a l’escola

1.3.4. Administradors

1.4. Les activitats

1.4.1. Activitats de lectura

1.4.2. Activitats de decisió

1.4.3. Activitats de relació

1.4.4. Activitats de memòria

1.4.5. Activitats de lectura de textos

1.4.6. Activitats de speech rate

1.5. Les sessions d’entrenament

1.5.1. Lectura

1.5.2. Morfologia

1.5.3. Ortografia

1.5.4. Memòria

1.5.5. Vocabulari

1.5.6. Matemàtiques

1.6. La primera sessió

..........5

..........2l8

..........3

..........5

..........5

.........10

.........10

.........10

.........11

.........12

.........13

.........16

.........16

.........17

.........18

.........19

.........20

.........21

.........22

.........22


El mètode d’entrenamentAquest segon capítol pretén descriure, de la forma el més exhaustiva possible, las ba-ses generals del mètode d’entrenament: amb quin objectiu, què i com s’entrena.

Un dels objectius del mètode Glifing és la detecció precoç de les dificultats de lectu-ra. Per això hem desenvolupat una bateria d’avaluació per poder fer aquesta detecció des de 1 de primària i mesurar l’evolució dels nens tant els que entrenin amb el nostre mètode com a la resta d’alumnes del centre.

En el segon apartat parlarem de aquesta avaluació i explicarem el concepte de l’edat lectora: com s’ha de aplicar i en què es diferencia de l’edat cronològica.

En el tercer apartat ens centrarem en els agents. Definirem quin rol assumeix cadascun dels participants del procés i quines funcionalitats tenen a la web de gestió que serveix com a suport virtual del mètode.

Passarem a fer una descripció de las activitats que trobareu en el Glifing.

I per últim passarem a les sessions d’entrenament, què treballen i quina és la lògica in-terna de les mateixes.

El Glifing és un mètode “viu”, flexible i adaptable. Això significa que continuem am-pliant continguts segons les necessitats expressades pels nostres usuaris o detec-tades pels nostres entrenadors. Les actualitzacions seran inclosas tan aviat com les éxperiences pilot ens ho permetran.

Els dos darreres apartats són clau per tots aquells usuaris que hagin de fer una pauta de sessions, ja que la lògica de pautatge quedarà aquí, de alguna manera, explicitada. Gabinets i docents responsables en les escoles aquest capitol està es-pecialment dirigit a vosaltres.


2.1. Bases generals del disseny

El métode d’entrenament Glifing té com objectiu la detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge (específicament de la lectura) i la facilitació de l’accés als nens amb aquestes dificultats a un entrenament sistematitzat, adaptat i amb resultats contrastats durant els darrers cinc anys en repetides experìències escolars i clíniques.

El mètode d’entrenament Glifing esta dissenyat per facilitar el procés d’automatització de la descodificació, incidint en l’activació continuada dels circuits neuronals que po-sen en relació parts específiques del sistema visual que reconeixeran els trets gràfics de les lletres i les paraules i parts específiques del sistema auditiu que reconeixeran els sons representats per les grafies en qüestió. El mètode d’entrenament Glifing pro-voca l’activació neuronal d’aquests circuits a través de la presentació de gran quantitat d’estímuls (paraules i no-paraules) que el nen ha de llegir.

Aquest mòdul de treball ha estat àmpliament testat en els darrers anys del projecte. Ba-sant-nos en el treball analític del llenguatge, hem constituït la síl·laba com a pilar del disseny de l’entrenament. Després de l’estudi de les dades obtingudes podem dir que hem pogut sistematitzar la dificultat d’aquesta estructura en base a tres variables: com-plexitat sil·làbica, existència de la paraula en la llengua del nen i longitud de la parau-la o no-paraula. En base a aquesta sistematització de la dificultat la síl·laba es presen-ta des de la seva concepció més senzilla (monosíl·lab composat de consonant i vocal), fins a les estructures més complexes (polisíl·labs amb estructures consonant-conso-nant-vocal).

A més de sistematitzar i automatitzar l’entrenament en decoding el mètode Glifing pro-posa en les seves activitats tasques que van destinades a potenciar la memòria de tre-ball, la flexibilitat cognitiva (a través del “canvi de norma”) i l’atenció sostinguda, amb activitats que requereixen concentració i atenció. Així mateix hem introduït sessions de treball de la consciència fonològica el que ens permet dir que el mètode està preparat per treballar amb nens a partir del primer curs de primària,

Fruit d’un contacte molt més estret amb les problemàtiques que es troben a les escoles, i pensant en com ajudar en el procés d’ensenyament hem desenvolupat així mateix un mòdul dedicat al treball de la comprensió lectora. L’entrenament en les estratègies que permeten extreure la informació del text es bàsic per arribar a una aproximació crítica al materials escrits, cosa indispensable en l’era digital actual.

Així doncs, el mètode d’entrenament actua sobre diferents mecanismes del procés lec-tor:

• Automatització de la conversió grafe-ma-fonema

• Segmentació sil·làbica

• Articulació: vocalització

• Flexibilitat cognitiva

• Memòria de treball

• Memòria de treball fonològica

• Morfologia / sintaxi

• Ortografia

• Comprensió

• Atenció / Planificació


Aquests mecanismes són entrenats amb l’esforç del nen, però de manera lúdica. Les activitats, el entorn visual, la companyia del Glif i, per descomptat, l’acompanyament d’un lector proper (pare, mare, avi/a, germà,..) fan que el nen es senti recolzat en el seu procés d’entrenament.

Les dades que es generan en una sessió determinada són avaluades i valorades per un professional que dissenyarà l’itinerari de cada nen particular en l’entrenament. Seria com un entrenador personal on-line. Aquesta pauta de treball garanteix que l’entrenament està fet a mida de les necessitats i del ritme de cada usuari. Les sessions es realitzen quatre dies a la setmana durant un període que pot variar depenent de les característi-ques específiques de cada entrenat.

Els paquets d’activitats que es proposen en les sessions no han d’implicar més de 10 minuts (en els nens de 1er) o 30 minuts (en els nens a partir de quart). Si es ne-cessita més temps de treball s’ha de comentar al psicòleg responsable.

2.2. Les proves d’avaluacióEl sistema Glifing incorpora proves d’avaluació de la capacitat lectora que van des de plantejaments més qualitatius sobre la comprensió final dels textos, fins a detalls més quantitatius i analítics que ens proveeixen de major informació sobre en quin punt del procés d’automatització de la lectura es troba el nen.

Les proves de lectura del mètode Glifing fan especial incidència en la valoració del pro-cés de conversió grafema-fonema. Aquestes proves tenen un caire analític que ens aju-da a determinar en quin punt de complexitat els nois i noies comencen a mostrar les seves dificultats. D’aquesta manera podem accedir a les estructures que comencen a suposar un problema al nen amb dificultats, la qual cosa ens és molt útil per iniciar el posterior entrenament.

La bateria ha estat aplicada a 960 alumnes de primària al desembre - gener de (2011-2012) per 9 persones entrenades específicament per fer-ho de manera consistent i sis-temàtica. La mostra va ser extreta de 4 escoles del territori català, una de Barcelona i 3 de les rodalies de la ciutat.

Així doncs, entre les proves Glifing (Avaluació A curs) podem trobar:

• Una bateria inicial de 90 no paraules, presentades de 10 en 10 i que responen a di-ferents estructures sil·làbiques. Com ja hem dit en l’apartat anterior, la dificultat de les estructures sil·làbiques està sistematitzada en funció de l’estructura que es tre-balla (CV, CVC, CCV) i de la longitud de la no-paraula (1,2 o 3 síl·labes)

• Una bateria inicial de 50 paraules en llengua catalana, presentades de 10 en 10 i que responen a diferents nivells de complexitat sil·làbica

Hi ha diferents fases d'evolució durant el procés d'entrenament: els nens comencen mi-llorant la conversió grafema-fonema, és a dir, redueixen la quantitat d'errors de lectura i un cop consolidat aquest procés, comencen a ser capaços de llegir més ràpid, guan-yant en fluïdesa. Tots els nens que hem entrenat passen per aquestes fases, la diferèn-cia pot estar en el temps que necessitin per a cada fase.


• Una bateria inicial de 50 paraules en llengua castellana, presentades de 10 en 10 i que responen a diferents nivells de complexitat sil·làbica

El fet d’avaluar separadament las paraules i les no-paraules ens permet veure si el nen pot treure partit del contingut semàntic de la paraula a l’hora de fer la descodificació.

• Una bateria de 4 textos, adaptats a l’edat cronològica del lector: 2 en llengua catala-na i 2 en llengua castellana

La necessitat de la varietat de materials es deriva del fet que entrenem als nens en la lectura de les no paraules, així doncs necessitem, per una banda, els barems relatius a les no paraules per monitoritzar l’evolució de l’entrenat i, per una altra banda, materials amb contingut semàntic (paraules i textos) que ens permetin avaluar la generalització de las millores en fluïdesa lectora fora dels materials entrenats.

Edat de lectura versus edat cronològicaEl nostre actual sistema educatiu classifica els alumnes per edat cronològica, pre-nent com a certa una teòrica homogeneïtat que no és real. Quan tractem amb apre-nentatge sabem que hem de tenir en compte el ritme d’aprenentatge de cada alum-ne.

Parlem d’edat lectora quan parlem de la edat en la que el nen es trobaria en la mi-tjana d’habilitat lectora. Aquest concepte ens ajuda a entendre quin és el grau de dificultat de l’alumne. També ens facilita el prendre consciència de com aquesta di-ficultat pot arribar a afectar a la resta d’assignatures, al seu interès per les matè-ries, a la seva capacitat d’estudiar amb més o menys èxit... Aquesta visió ens dota d’arguments per comprendre millor als alumnes i, si els comprenem millor, podrem ajudar-los millor.

Un exemple:

“El cas del Marc: El Marc és un noi de 5è de primària que al mes de setembre tenia un nivell lector de 1r de primària, és a dir, es trobava a la mitjana de lectura que tenen els nens de 1r de primària i el seu rendiment respecte als seus com-panys de 5è el situava en un percentil inferior a 5. En Marc ha passat des del mes d’octubre fins al mes de maig treballant de valent amb el Glifing. Ha millorat moltíssim, ho han notat a casa i a l’escola i les seves notes han millorat força, però si ressituem el seu nivell lector dins el seu grup normatiu, veiem que només ha arribat a un percentil 10. Si ens quedéssim aquí, podríem pensar que no ha estat prou significativa la seva millora i no podríem valorar el seu esforç com es mereixeria. En canvi, si revisem la seva edat lectora veiem que el Marc ha pas-sat d’un nivell de 1r a un nivell alt de tercer i un nivell mig-baix de 4t. Això signi-fica que, malgrat el que li queda per aproximar-se més a la mitjana del seu grup, durant aquests mesos en Marc ha fet una evolució de quasi 3 cursos.”

El mètode d’entrenament Glifing proposa treballar des de l’edat lectora de l’alumne, de manera que, independentment de l’edat que tingui, podrem iniciar l’entrenament en el punt en què comenci a mostrar les seves dificultats. Per altra banda, treba-llar amb el concepte d’edat lectora ens permet avaluar millor l’evolució i el progrés dels nois entrenats.


Què ens indiquen les proves d’avaluació Glifing?Aquesta bateria és capaç d’indicar la posició percentual d’un nen determinat respecte al seu grup escolar de referència i permet el càlcul de l’edat lectora del nen. A partir de la mateixa han estat computats els barems que permeten l’avaluació de l’evolució de l’entrenament.

La web (www.avesedari.com/glifing) permet l’accés a la gestió d’aquestes dades per part dels implicats a les escoles i als gabinets. També permet la visualització de les da-des als pares i nens entrenats. El caire dels resultats accessibles per aquests dos tipus d’usuaris és una mica diferent: Els professionals tenen accés a les dades comparati-ves amb el grup normatiu i a l’edat lectora, i seran ells qui comunicaran a pares i nens l’evolució.

Així doncs, pares i nens tindran accés a l’evolució del nen mesurada en paraules per minut. És aquesta la que realment ens informa del procés intern que està fent l’entrenat.

2.3. Els agents

2.3.1. Trinomi Entrenat-Entrenador-Glif.

Hem anomenat agents a totes les persones que participen en el procés d’entrenament. En aquests paràgrafs l’idea és definir les seves característiques, les funcions que hau-ran de desenvolupar i donar una idea general de l’estructura dels agents implicats en un procés d’entrenament.

El mètode està essent aplicat a nivell de gabinet però ens agradaría fer-ho arribar a les escoles i en aquest sentit hem estat treballant. Així els agents poden no estar tots im-plicats en un procés d’entenament particular. La idea és que les possibilitats són mol-tes i oferim un mètode d’entrenament força obert a diferents agents per tal que el major nombre de nens amb necessitats puguin aprofitar-lo.

Quan una persona s’enfronta a una tasca que li costa especialment, que no fa ni amb facilitat ni amb massa bon resultat, sovint no li agrada fer-la. Una persona a la que no li agradi gens fer esport, difícilment aconseguirà mantenir una rutina esportiva. Un motor essencial de la motivació és la satisfacció que produeix allò que fem. Si no ho fem bé, és difícil que ens motivi, perquè si no ho fem bé, és difícil que ens agradi fer-ho.

La motivació en tot procés d’aprenentatge juga un paper molt important, i sens dubte, és de gran ajuda tenir algú que recolzi en el camí.

Un nen amb dificultats de lectura fa un esforç titànic quan ha de llegir. Però quan s’entrena amb el Glifing està normalment molt motivat perquè pot veure la seva millo-ra de forma objectiva (la qual cosa li proporciona motivació interna) i perquè el seu en-torn també ho nota i li diu que li nota aquesta millora (la qual cosa li proporciona reforç i motivació externa). Per això és molt important que entrenat i entrenador cooperin, que tinguin confiança i treballin a gust, en un clima de comprensió i reforç positiu constant.

L’entrenador és una peça clau en tot el procés d’entrenament. Ell és qui coneix o conei-xerà la personalitat de l’entrenat, el seu nivell de motivació, la seva resposta davant els nous reptes o el seu estat d’ànim. També veurà quin és el grau de dificultat, quines ac-tivitats li costen més i quines són les que més li agraden.


Una part de flexibilitat i adaptabilitat del mètode queda en mans de l’entrenador per ser impossible la seva predicció. Algunes d’aquestes variables que no podrem predir i que l’entrenador ha de tenir en compte són:

• Cansament puntual de l’entrenat

• Motivació davant d’una tasca concreta

• Dificultat davant d’una activitat nova

• Capacitat de gestionar l’error: tolerància a la frustració

• Constància i dedicació

El feedback dels entrenadors és clau per a la selecció de paràmetres que permetin fer una pauta més afinada.

L’entorn d’aprenentatge més eficaç per a un determinat nen depèn també de factors propis de la seva personalitat, del coneixement del nen i de l’auto coneixement de l’entrenador. L’entrenador ha de ser capaç de crear una situació d’aprenentatge que transmeti suport, comprensió i respecte mutu. És important que les dues parts se sen-tin còmodes en el procés d’entrenament.

Així mateix, l’entrenador té la seva pròpia personalitat i forma de fer.

En el quadre següent oferim alguns consells als entrenadors fruit de la nostra experièn-cia de treball.Es tracta d’una breu introducció que quedarà completada amb el Manual de l’Entrenador Glifing.

El paper de l’entrenador serà el de guia, suport i supervisió en el procés d’entrenament. Haurà de jugar un paper motivador i encoratjador mitjançant la mo-dulació de les activitats en funció de la situació particular que es trobi l’entrenat.

Consells per als entrenadors1- Els nens sabran sempre el que estan fent i el que es pretén amb les sessions. Ells sabran que, encara que aquest programa es presenti en format de joc, és un entrenament per millorar les seves habilitats lectores i per això combinem els jocs amb les paraules i la lectura.

Els expliquem què són les no-paraules i perquè les fem servir:

“Les no paraules són una cadena de lletres que no tenen cap sentit, però que es poden llegir com si fossin una paraula. Les fem servir perquè, com que no existei-xen, no les podem tenir en memòria i això impedirà les invencions o les improvisa-cions: una no paraula no es pot inventar, és obligat descodificar-la per poder-la lle-gir”.

2- Una petita explicació de les diferents fases que es travessen en el procés pot ajudar a motivar al nen. És important que entengui que està desenvolupant un pro-cés d’aprenentatge i que aquest no és lineal, hi ha dies millors i pitjors.


Consells per als entrenadors3- Algunes sessions poden comportar major complexitat per a alguns nens i pot ser necessari repetir-les si l’entrenador ho veu convenient. De vegades resulta efectiu amb alguns nens repetir sessions perquè guanyin confiança.

4- Les instruccions del programa d’entrenament i de cadascuna de les activitats apareixen escrites en diferents pantalles al llarg de cada sessió, però l’entrenador pot explicar-les oralment i NO cal que el nen llegeixi cadascuna de les pantalles amb instruccions.

5- La actitud davant dels nens ha de ser sempre aquella que faci que se sentin tranquils i relaxats. Per tant serà important construir una relació entre entrenador i alumne que sigui de confiança i col·laboració mútua.

6- Alguns nens són més ansiosos o insegurs i pateixen en ser conscients dels errors comesos o amb la dificultat que els suposa la tasca. És important que l’entrenador sigui sensible a l’estat d’ànim del nen i adapti les sessions, ometent aquelles pan-talles més difícils, ajudant-lo en la lectura o reduint la quantitat de repeticions quan ho vegi necessari. En ocasions pot fins i tot ser beneficiós aturar la sessió per uns minuts i dedicar-los a aplicar alguna tècnica de relaxació, o introduir alguna petita xerrada que redueixi la tensió de l’infant. Altres nens són competitius i dediquen tot el seu esforç en córrer per reduir el temps de cada pantalla. Com hem dit anterior-ment, cal insistir en llegir bé per sobre de la velocitat. Quan veiem que el nen llegeix la pantalla amb correcció i facilitat podem proposar-li que competeixi amb si mateix i convertir la lectura en un joc de velocitat. En qualsevol cas, el reforç positiu amb paraules de suport i ànim, fent-los notar les seves millores, resulta sempre efectiu.

7- Totes les observacions que es puguin comunicar als gabinets són útils. Aques-tes observacions afegeixen una major informació sobre l’evolució del nen en el seu entrenament.

8- Cal recordar, sempre que calgui, que l’important no és la quantitat d’errors o la velocitat que facin en una sessió determinada sinó la seva millora al llarg de totes les sessions d’entrenament. Ens centrarem en la qualitat de la lectura, només aug-mentarem la velocitat quan estiguem segurs de llegir sense errors i sentint-nos cò-modes llegint.

9- Normalment quan el nen comet un error si li deixem el temps suficient per que s’adoni és capaç de corregir-lo per si mateix. Llavors, quan una paraula no s’ha lle-git bé es fa una petita parada per veure si el nen detecta el seu error.

10- Algunes sessions poden ser llargues per als nens que comencen amb el pro-grama. Si manifesten cansament o s’espanten per la quantitat de paraules, es po-den partir les sessions.

No és convenient que una sessió s’allargui més de mitja hora. Si una sessió no es pot fer en mitja hora, s’ha d’avisar al gestor de la pauta i, en tots cas, hem de repar-tir la sessió en dos dies o dos moments diferents d’entrenament.

Les sessions estan pensades per tal que siguin agradables i l’entrenador adaptarà el ritme i les possibles repeticions de pantalles a aquest objectiu.


Ni entrenat ni entrenador estaran sols en el procés d’entrenament. A més del psicòleg al gabinet, o el professor a l’escola hem desenvolupat un ‘acompanyant virtual’ que es-tarà amb vosaltres tot el camí. EN GLIF.

EN GLIFTé vida pròpia i és molt empàtic amb els nens que tenen alguna difi-cultat d’aprenentatge donat que ell també en té.

En Glif és un noi de 12 anys, fins als 9 anys no sabia quin era el seu problema i va viure uns anys pensant que era incapaç de tirar enda-vant a l’escola.

Ara sap que llegeix més a poc a poc que la majoria dels seus com-panys, però que ha millorat molt des de que va fer un entrenament amb el Glifing.

De fet, ell va ser el conillet d’índies del Glifing. I n’està molt orgullós. És per això que és el company de viatge ideal en l’aventura del Gli-fing.

També sap que és un noi ben espavilat, tant intel·ligent com qualse-vol altre company seu. Sap que tenir una dificultat en la lectura no vol dir ni no ser prou intel·ligent, ni no ser prou treballador. Vol dir que té una altra manera d’aprendre i que ha d’aprofitar-ne els seus avantatges.

En Glif de vegades es distreu a l’escola, li costa estar atent quan s’avorreix i no li interessa massa el que explica el professor, però també ha après que amb esforç i constància es poden fer moltes co-ses que en un principi semblaven impossibles d’aconseguir.

En Glif sap què vol ser quan sigui gran. Ell vol ser explorador, però ara, de moment, el que explora són les diferents activitats del Glifing.

I de vegades ho fa molt bé i guanya!

Dóna una gran satisfacció guanyar!

Ens dóna energia positiva i ens mo-tiva a continuar.

Però altres vegades es distreu una mica, o s’encalla o s’equivoca i no guanya. Però ell està content igual-ment perquè sap que la propera ve-gada ho farà millor.


EL GLIFAltres vegades fa activitats de memòria que l’ajuden a enfortir la memòria de treball. Sap que tenir una bona memòria és fonamental per poder aprendre millor i amb més facilitat.

Així és que treballa aquest aspecte que, a més a més, també l’ajuda a enfortir la seva capaci-tat d’atenció i de planificació.

Algunes vegades s’equivoca tant, que li sap molt de greu. I és que equivocar-se fa mal.

Al Glif li han explicat perquè equivocar-se fa mal.

I és que les neurones del nostre cervell encarre-gades de detectar els errors, es troben molt a prop de les neurones encarregades de notar el dolor. Es per això que quan ens equivoquem, sentim dolor, frustració, ens enfadem. Una mica això està bé, perquè el fet de sentir-nos malament és el que fa que ens posem en marxa per mirar de no equivo-car-nos més i això ens motiva a aprendre i a millo-rar.

Els seus entrenadors, però, li han ensenyat que equivocar-se i adonar-se’n de l’error és el primer pas per millorar i que ells l’estimen igualment, en

cara que s’equivoqui molt.

Tot això i moltes coses més que en Glif ha après sobre ell mateix i sobre l’entrenament, ens ho explica durant tot el procés i ens acompanya en el nostre propi camí d’aprenentatge.

Perquè cadascú té un camí diferent, però el pot fer ben acompanyat.

En Glif serà el company!


2.3.2. Entrenador al gabinet.

2.3.3. Entrenador a l’escola.

L’entrenador al gabinet ha de ser un professional de referència pels usuaris del siste-ma. Ha de conèixer la literatura i les bases científiques del mètode així com tot el pro-cessament de les dades.

Té accés automàticament als resultats dels nens entrenats i al seu panell de control a la web del sistema (www.avesedari.org/glifing) pot veure els perfils dels nen que entre-nen amb ell. Els resultats que veu són:

• les paraules per minut que ha fet el nen en cada sessió desenvolupada

• la mitjana del curs de referència del nen (el curs que esta fent a l’escola)

• el percentil al que corresponen aquestes dades

• la edat lectora a la que corresponen les resultats obtinguts

• l’evolució del nen al llarg de l’entrenament

• el detall de cada activitat desenvolupada

• el temps que s’ha invertit en desenvolupar una sessió determinada

Així tindrà la informació necessària per poder fer una valoració objectiva de l’evolució de cada entrenat. La seva missió serà traslladar aquesta informació de manera com-prensible i comprensiva als pares i els nens entrenats. Alhora tindrà la funció de mo-tivar i guiar i ajudar als pares (entrenadors diaris) i als nens en el que sigui necessari.

Tanmateix haurà de conèixer els materials per tal de poder proposar la pauta o itinerari ideal per a cada nen, l’administrador ajudarà a l’entrenador en aquesta tasca.

L’entrenador a l’escola té un perfil semblant a l’entrenador al gabinet. Però a l’escola els entrenaments proposats acostumen a ser grupals (pels mitjans dels que disposa la prò-pia institució). És per això que a més de les funcions de l’entrenador de gabinet haurà de determinar els grups d’alumnes als que se’ls farà l’entrenament per tal que els ma-terials treballats siguin profitosos per a tots.

El seu perfil té una funcionalitat específica que li permet definir els grups d’entrenament per fer el registre de les sessions que cada alumne ha fet. La impossibilitat de reco-llir les dades grupals per veure l’evolució d’un nen particular fa necessari fer re-avalua-cions periòdiques per poder reformular els grups si així es considera necessari.

L’entrenador de l’escola sempre tindrà un gabinet de referència que li doni suport i l’ajudi amb les decisions estructurals.

2.3.4. Administradors.

Els administradors són el suport per als entrenadors del gabinets i les escoles. Són les persones de referència per si els entrenadors tenen cap dificultat i en cas necessari re-bran l’assessorament directament de Glifing i d’Avesedari.


2.4. Les activitatsCom hem detallat a l’apartat anterior, el programa Glifing disposa de diversos paquets de sessions amb els que l’usuari pot treballar durant les diverses fases i nivells de l’entrenament.

Cada sessió de treball està composta d’un nombre variable d’activitats, que s’adapta a les característiques i fites proposades per a l’entrenament.

És de gran importància el format de les activitats que hem desenvolupat ja que aques-tes tenen un caire lúdic amb la intenció de poder treballar la lectura de manera que la motivació del nen no quedi compromesa.

Els diversos formats d’activitats, es poden trobar amb els diferents continguts i nivells de dificultat corresponents a cada sessió.

Les activitats treballen aspectes que conformen el procés d’automatització de la lectu-ra, com són:

• la consciència fonològica

• segmentació

• el reconeixement de paraules en català i en castellà

• l’atenció

• la memòria

• la flexibilitat cognitiva

• la morfosintaxi

• la comprensió

S’ha de tenir en compte que les activitats, poden estar dissenyades per a treballar un d’aquests aspectes de forma més intensiva que d’altres. La proposta de treball del mètode Glifing es concreta amb el ventall de tipus o format d’activitats que descriurem a continuació i que hem volgut agrupar en funció de la consigna i presentació dels ma-terials de lectura.

A continuació presentem els blocs descriptius dels tipus d’activitats que contenen les sessions:

El llistat d’activitats se anirà ampliant i actualitzant amb nous desenvolupaments.

El programa registra el temps i els encerts de cada activitat, però són només les activitats estrictament de lectura, les que ens donaran un registre de barems amb percentils i amb edat lectora.


A les activitats d’aquest bloc es presenten imatges de paraules, paraules separades per síl·labes o llista lliscant de paraules. Cada vegada que es clica el ratolí canvia la parau-la. El clic del botó dret es interpretat com un error pel programa i el clic del botó esque-rre es interpretat com un encert en la lectura de la paraula.

2.4.1. Activitats de lectura

Lectura d’una en una: Aquestes acti-vitats poden presentar lletres, paraules o no paraules d’una en una. Es poden tre-ballar diverses estructures sil·làbiques. Normalment són paraules que presenten una única estructura i ens serveixen com a test i entrenament de la fluïdesa i preci-sió lectora del nen/a.

Separem síl·labes: Aquesta activitat consisteix en llegir les paraules separa-des per síl·labes.

Lectura en llista lliscant: en aquesta activitat es presenten una llista lliscant de paraules o no paraules. La paraula que s’ha de llegir esta ressaltada amb una franja groga. En aquest format, si el nen triga en llegir la paraula, apareix la imatge d’en Glif pensant i un cop acabada la ses-sió surt un Glif amb el polze aixecat felici-tant la finalització de l’activitat.

Lectura en taulell: Llegeix i marca cada casella llegida.


Les activitats d’aquest bloc combinen la lectura amb una altra tasca que impliqui la ma-nipulació d’imputs lingüístics.

En aquest tipus d’activitats la tasca del nen no és sols llegir sinó que ha de prendre de-cisions en base a un criteri especificat en las instruccions.

2.4.2. Activitats de decisió

Decisió d’una en una: Són activitats on apareix una paraula o no paraula o grup de paraules o no paraules. Exemples:

És aquesta paraula igual a l’anterior? Acaba aquesta paraula amb la ma-teixa lletra que l’anterior?

La última paraula rima amb l’anterior? La Paraula “PISTATE” inclou la síl·laba: “PIS”?

La paraula llarga inclou la curta ? o

La paraula de la esquerra està inclosa a la de la dreta?

Apareixen dos paraules o grups de paraules i s’ha de dir si són iguals?


Apareix un grup de paraules i s’ha de dir si hi ha dos o tres iguals.

Llista lliscant de paraules i decisió lèxica: Decideix si es o no paraula.

Decisió en taulell: El format de presen-tació és un taulell i els nens han de lle-gir en ordre (d’esquerra a dreta i de dalt a baix). Exemple: Marca les paraules re-petides.

La ludificació és l’ús de la mecànica de jugabilidad en contextos aliens als jocs, amb la finalitat que les persones adoptin cert comportament. Serveix per fer l’àmbit d’aplicació més atractiu, i fomentar els comportaments desitjats, aprofitant-se de la predisposició psicològica dels éssers humans per participar en jocs, a més d’en al-tres elements de la psicologia de la motivació humana.

La tècnica pot animar les persones a realitzar tasques que normalment es consi-deren avorrides, com completar exercicis o llegir.

Una potent estratègia per motivar els jugadors a ingressar i romandre en l’activitat lúdica, consisteix en atorgar com recompensa als èxits en els seus exercicis, pre-mis. Segons Fernando Santamaría aquestes fites motivacionals poden servir per:

• Capturar i convertir l’aprenentatge en diferents contextos.

• Fomentar i motivar la participació i els resultats de l’aprenentatge

• Formalitzar l’aprenentatge i millorar la participació

El mètode Glifing es basa en l’idea que el joc vehiculitza l’aprenentatge. Per això hem desenvolupat formats d’activitats més lùdics que també impliquen tasques de lectura i de decisió.

Ludificació


Cursa de cotxes: La presentació és fa mitjançant dos elements visuals fent una cur-sa. Un dels elements representa al nen i l’altre a l’ordinador. Un tau-lell i els nens han de llegir en ordre (d’esquerra a dreta i de dalt a baix). Aquesta activitat quan sols implica lectura s’utilitza també per registrar precisió i fluïdesa.

El nen rep un feedback quan acaba de fer l’activitat.

Si el nen guanya la cursa apareix en Glif en la part alta del pòdium.

Quan no guanya la cursa és la Sira qui quanya i en Glif se la mira somrient.

No cal que sempre guanyem, de vegades guanyen els altres i nosaltres ens alegrem per ells.

Fem esclatar bombolles:En aquesta activitat el nen no competeix sinó que guanya punts i vides.

Alguns exemples d’instruccions:

• Llegir i clicar les bombolles que te-nen les paraules i les síl·labes que pertanyen a la pa-raula anterior.

• Llegeix el contin-gut de cada bom-bolla però cli-ca només les que acaben en conso-nant.


Es presenten les paraules o dibuixos en dos taulells i els nens han de relacionar les ca-selles en base a un criteri especificat en les instruccions.

2.4.3. Activitats de relació en taulell doble

Relaciona les paraules iguals a les dues graelles.

Relaciona la síl·laba de la taula esquerra amb la paraula que la contingui de la tau-la dreta.

Les activitats d’aquest tipus presenten instruccions per a treballar la memòria de treball; són tasques com recordar la paraula presentada anteriorment o la posició que ocupava.

2.4.4. Activitats de Memòria

Apareixen dues paraules a la vegada. Re-cordar quina paraula estava en 1ª ó 2ª po-sició.

Apareixen 1 ó 2 paraules a la vegada. Lle-gir les paraules en veu alta, tancar els ulls i repetir.

Més models d’instruccions:

• Acaba la paraula amb la mateixa lletra que la paraula anterior?

• Apareixen 2 grups de paraules. Dir si són iguals.

• Apareixen 3 síl·labes separades. Dir si hi ha 2 ó 3 que siguin iguals.


Memory: Aquesta activi-tat és una clàssica activitat de Memory: hi ha un taulell amb les “peces” amagades i s’han d’anar “girant”, és a dir, clicant de dues en dues fins trobar les parelles.

Memòria semàntica amb distractors: En aquestes activitats es vol reforçar la memòria encara que hi hagi la interferència d’un distractor i treballant amb material significatiu.

Apareixen afirmacions que el nen llegeix, deprés hi ha una pantalla amb una petita ope-ració a resoldre, una multiplicació, per exemple i deprés apareix una pregunta sobre el que hem llegit abans de la multiplicació.

Les activitats d’aquest tipus pretenen entrenar els nens en la disposició que tindran els textos quan els hagin de llegir. Hi ha de dos tipus: amb material sense contingut semàn-tic i amb material amb contingut semàntic.

2.4.5. Activitats de lectura de textos

Llista lliscant frases inventades Llegir frases inventades


Llegir textos en català i castellà

2.4.6. Activitats de speech rate

Malgrat l’speech rate es un ventall d’exercicis que es poden fer fora de la plataforma in-formàtica (veure apartat 2.5.22) també hi han incloses en les sessions d’entrenament.

Gimnàstica per la boca!

Repeteix cinc vegades el més ràpid que puguis

Pots fer-ho mirant la pantalla

Vocalitza com ho faria un actor de teatre!

És important que s’entengui clarament.

“Pronunciar més ràpid ajuda a millorar la velocitat i facilita de lectura”.


2.5. Les sessions d’entrenamentLes sessions desenvolupades són:

1 PRE LECTORES• Avaluació• Conciència Fonológica• Picasìl·labes

2 INICIACIÓ A LA LECTURA2.1. Decodificació

• Manel• ManelNemo• IdenThor• MoNemo• MonoJocs• Monos

2.2. Comprensió• Frases petits• IM Comprensió

3 LECTURA3.1. Decodificació

• Frondosa• JocThor• BiNemo• FonoLet• FonoSeg• Esquelet• PoliSil

3.2. Comprensió• Frases• Nemo• Detectius literaris• Metàfores• Àfores

LECTURA

4 AVALUACIÓ DECODIFICACIÓ

L’Avaluació serà sempre el nostre punt de partida inicial. L’Avaluació ens situarà l’alumne dins unes coordenades que ens informaran de:

1. situació dins el grup normatiu de curs i edat (en percentils i en cadascuna de les estructures avaluades)

2. situació dins el grup classe (en el cas de tenir l’avaluació de tots els nens del seu grup classe, també en percentils i els mateixos indicatius)

3. edat lectora

Els criteris seguits per introduir les diferents lletres en les sessions han estat:

• l’ordre d’adquisició dels diferents fonemes

• la freqüència d’ús en las paraules

Amb aquests criteris tancats l’ordre d’introducció de les consonants ha estat siste-màtic, s’explicitaran en un document adjunt.


• Morfo

MORFOLOGIA

• Orto

ORTOGRAFIA

• Acollida

VOCABULARI

• MemoIn

MEMÒRIA

• Taules

MATEMÀTIQUES

L’itinerari d’inici no és fixe, dependrà del nivell lector de cada usua-ri és per això que és important poder situar al nen en la seva edat de lectura i no tant tenir en compte la seva edat cronològica.

Una sessió se supera quan les activitats de test es troben per sobre del percentil 30 com a mínim. Una sessió no superada no és un parany infran-

quejable, però pot indicar una necessitat de canvi d’itinerari.

El programa està al servei de l’usuari i no a l’inrevés, per tant

necessitem sensibilitat per detectar la necessitat de canvi i flexibilitat per fer-lo quan calgui.

La velocitat no té valor en si mateixa, però té un valor instru-

mental: ens ajuda a avaluar la millora de forma objec-tiva és un indicador del procés d’automatització


Com iniciem l’entrenament?Aquí tenim una guia per iniciar l’entrenament. Vol ser una mena d’itinerari que ens marcarà el recorregut, però en cap cas ens el limitarà.

La flexibilitat entre sessions i paquets és molt àmplia, sempre a partir de l’anàlisi de les necessitats de l’alumne: és responsabilitat de l’entrenador fer que el camí si-gui l’adequat.

* En gris clar queden representats els materials en els que estem treballant a ho-res d’ara (curs 2012-2013) i que estaran plenament desenvolupats pel curs vinent.

Així mateix, cal resaltar que la dimensió que tenim sistematitzada per tal de fer el seguiment de l’evolució dels nens que treballen amb el Glifing és la velocitat de descodificació (la velocitat de lectura). Estem treballant així mateix en el desenvo-lupament de la monitorització de les altres àreas cognitives entrenades (compren-sió, memòria, ortografia i vocabulari).


Què entrenem a cada sessió?La taula que proposem a continuació preten ser un resum de les habilitats cogniti-ves que es treballan en cada paquet de sessions i dels cursos d’aplicació pels que van ser dissenyades.

Pel que fa a les indicacions de curs d’aplicació volem donar informació de les edats lectoras a les que aniràn adreçades cadascuna de les sessions. No és, en cap cas, un camí rígid o fixe, vol ser una petita guia que s’ha de completar amb les observa-cions del psicóleg encarregat de l’aplicació i el seguiment de la mateixa.

Curs d’aplicació

Paquet de sessions

Habilitat o mate-rial més destacat

Altres habilitats o ma-terials entrenats

P4-P5 Conciència Fo-nològica

Reconeixement de les grafìes

Vocabulari, Rima i Memòria

P4-P5 Pica-síl·labes Segmentació Vocabulari i RimaP5-1r EP Manel Llegir Síl·laba Estratègies FEP5-1r EP Manel Nemo Llegir Síl·laba Memòria1r EP IdenThor Automatització reco-

neixement consonantsEstratègies FE

1r EP/2n EP MoNemo Monosíl·labs Memòria1r EP/2n EP MonoJocs Travades Estratègies FE1r EP/2n EP Monos Travades Articulació1r EP/2n EP Frases Petits Llegir frases Comprensió i Ortografia1r EP/2n EP IM Comprensió Llegir textos Comprensió i Voca-

bulari multicanal2n EP/3r EP Frondosa Bisíl·labs Articulació2n EP/3r EP JocThor Bisíl·labs Estratègies FE2n EP/3r EP BiNemo Bisíl·labs Memòria2n EP/3r EP FonoLet Consciència fonològica Manipulació lletres2n EP/3r EP FonoSeg Consciència fonològica Segmentació3r EP/4t EP Esquelet Descodificació Memòria4t EP/5è EP PoliSil Descodificació Estratègies FEDes de 2n EP Frases Descodificació Vocabulari i MemòriaDes de 3r EP Nemo Memòria ComprensióDes de 2n EP Detectius Literaris Comprensió Mètode socràticDes de 3r EP Metàfores Comprensió5è EP/ 6è EP Àfores Comprensió d’un text Estratègies comprensióDes de 3r EP Morfo Decodificació MorfologiaDes de 3r EP Orto Ortografia Memòria visualDes de 3r EP NemoIn Memòria Memòria fonològica4t EP/5è EP Acollida Descodificació Vocabulari Ca-

talà i castellàDes de 2n EP Taules X Automatització tau-

les multiplicarMemòria


2.5.1. Lectura

1 PRE LECTORESEstàn adreçades a nens de P4 i P5 però també a nens de 1EP amb especials dificul-tats de conciència fonològica o a nou vinguts amb els que s’hagi de treballar vocabulari bàsic en català.

• AvaluacióL’Avaluació de P4 i P5 es composa de diferents proves: - RAN: Denominació ràpida de dibuixos. Avalua la velocitat d’accès a la representació fonètica d’una sèrie de dibuixos. - Fluència semàntica: Avalua la velocitat del nen per accedir a paraules de camps semàntics determinats. Les àreas semàntiques són: fruites, parts del cos, ani-mals i paraules. - Fluència lèxica: Avalua la capacitat del nen d’evocar un ventall de parau-les amb característiques fonològiques determinades. - Memòria: Avalua la capacitat d’evocar un dibuix que desapareix d’una sèrie de tres dibuixos..

• Conciència FonològicaSòn un paquet de sesions dissenyades per treballar vocabulari, conciència fonològica a travès de rimes i memòria. A partir de la presentació de grups de tres imatges, s’ha de consensuar el nom que donarem a cada imatge. Sempre els noms de les tres imatges rimen. desapareix una de las imatges i els nens han de recordar quina imatge era.Després d’aquestes sessions s’ha afegit una activitat de bombolles on s’ha de clicar la estructura treballada en les rimes anteriors.

• Pica-síl·labesSòn un paquet de sessions dissenyades per treballar segmentació i conciència fonològi-ca. a travès del classic joc de picar les síl·labes.


2 INICIACIÓ A LA LECTURA

2.1. Decodificació

• Manel

Objectiu: Sessions inicials per provocar la mecànica sil·làbica.

Introduir una sola consonant, presentar-la primer separadament de la vocal i després unida per facilitar el pas de la lectura de la lletra separada a la unió de lletres. Seguida-ment es treballa amb diferents jocs que portin a la lectura de monosíl·labs i cerca dels mateixos per diferenciació d’altres. Això es fa amb activitats tipus “clica si...

Per a qui?: Per aquells nens que encara es troben a la fase prèvia de poder ajuntar els son per tal de crear síl·labes.

Alguns nens de 1r de primària reconeixin les lletres de forma individual, però que no aconsegueixen superposar els sons per poder llegir una cadena de lletres i crear síl·labes. Hem observat que sembla que és indiferent si el nen pronuncia la lletra de for-ma fonètica o pel seu nom a l’alfabet, si la incapacitat hi és, no hi ha diferència.

Número de sessions: 10

Objectiu assolit quan: Els nens que no podien ajuntar lletres, ho facin.

Podrem passar a les sessions IdenThor.

• ManelNemo

Objectiu: Sessions inicials per provocar la mecànica síl·làbica amb elements de treball explícit de la memòria de treball.

Per a qui?: Per aquells nens que encara es troben a la fase prèvia de poder ajuntar els sons per tal de crear síl·labes i que presenten una memòria que no reté més d’un o dos elements.


Objectiu assolit quan: Els nens que no podien ajuntar lletres, ho facin i hagi millorat la seva capacitat de retenció en memòria.

Podrem passar a les sessions IdenThor.


• IdenThor

Objectiu: Identificació àgil de totes les consonants.

Per a qui?: Aquestes sessions estan pensades per ser aplicades en dues ocasions, que poden ser independents o que poden trobar-se alhora.

a) els nens que tenen dificultat per identificar algunes lletres.

b) els nens que comencen a llegir i estan en procés d’identificació i reconeixement rà-pid de la grafia presentada.


Es tracta de presentar una sessió molt curta que permeti concentrar tots els esforços en reforçar la ràpida identificació i lectura de poques lletres en cada sessió. Cada ses-sió pot ser repetida vàries vegades i dependrà del que el nen trigui en llegir que deci-direm si repeteix sessió el mateix dia i de forma consecutiva o si repetirà sessió el dia següent.

El més normal és que, tot i amb dificultats de lectura greus, una sessió es pot passar amb un màxim de cinc minuts, per la qual cosa gairebé tots els nens podran passar cada sessió tres vegades consecutives i així provocar una millora provocada per la re-petició.

Cada consonant vindrà presentada durant tres sessions consecutives d’estructura idèn-tica, però en companyia de les diferents vocals, introduïdes poc a poc.Cada nova con-sonant es treballa durant tres sessions consecutives. Així les sessions 1, 2 i 3 treballen la lletra P, la 4, 5 i la 6 la lletra M... Fins a completar l’alfabet. L’estructura general con-templa els monosíl·labs, amb algun bisíl·lab “trampa” i es barregen les estructures vo-cal - consonant / consonant - vocal / consonant - vocal – consonant.

Hem de tenir en compte, depenent de l’edat del nen, que la dificultat d’assumir la co-rrecta correspondència grafema-fonema pel que fa als sons més ambigus de la nostra llengua, com són els diferents sons de la “C” o de la “G” i la “R/RR”, són totalment nor-mals. Per això, segons l’edat del nen, no hem d’insistir massa en aquests aspectes i po-dem deixar-los per més endavant.

Forma d’us:

• Si necessitem repassar tot l’alfabet de forma sistemàtica, podem fer les ses-sions per estricte ordre numèric.

• Si volem repassar alguna grafia concreta que incorpora major dificultat, podem treballar aquelles sessions determinades.

• Si volem repassar les grafies, però no necessitem fer-ho de forma lenta, perquè sabem que el nen les interioritzarà amb rapidesa. Podem treballar amb les ses-sions de resum, que són les múltiples de 3 i les múltiples de 10.

Objectiu assolit quan: Els nens que no produïen la síl·laba amb totes les lletres ho acon-segueixen.

Podrem passar a: si el nen coneix l’estructura i vol fer un canvi es poden combinar amb les MoNemo, les JocThor i amb les Frondosa. Anirem als MonoJocs o Monos si veiem que hi han problemas específics amb les travades. Si els monosíl·labs estan assolits anirem a les MonoJocs o JocThor.


• MoNemo

Objectiu: Reforç de lectura de paraules curtes i reforç de la memòria de treball fonolò-gica.

Per a qui?: Per aquells nens que necessiten més reforç de lectura dels monosíl·labs i la memòria fonològica.

Aquestes sessions es poden intercalar amb les IdenThor per a reforçar el treball i l’automatització de les grafies no ambigües. Poden així mateix substituir el treball de grafies de major complexitat, si creiem que l’alumne encara no està preparat.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura de qualsevol combina-ció monosíl·labica CV o CVC.

Podrem passar a les sessions MonoJocs

• MonoJocs

Objectiu: Incorporem les travades en format de joc, per evidenciar la diferència i refor-çar l’articulació de les mateixes.

Per a qui?: Les sessions MonoJocs són les sessions naturals un cop les sessions an-teriors estan ben assolides. Aquí seguim treballant amb monosíl·labs, però incorporem el treball amb les síl·labes travades. Aquest tipus de síl·laba comporta especial dificul-tat pels lectors pobres. Així mateix, aquest tipus de material comporta també un proble-ma de dicció i articulació afegits.

Donat que és un material de complexitat afegida, s’incorporen activitats en format de joc, per tal de cercar motivació addicional a la sessió.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura de qualsevol estructu-ra monosil·làbica.

Podrem passar a les Monos, si el nen té especial dificultat per automatitzar la lectura d’aquestes estructures o a les JocThor.


• Mono

Objectiu: Lectura ràpida de travades.

Per a qui?: Les sessions Monos són sessions pensades per aquells nens que tinguin dificultat en assolir la mitjana del seu curs en la lectura de travades. Fan especial inci-dència en la lectura ràpida i correcta. Aquestes sessions treballen els monosíl·labs ja apresos de forma intensiva. La presentació ara és variada i de totes les consonats, per tal d’acabar de consolidar-los. Trobem una sèrie de pantalles que intercalen només lec-tura (com a entrenament preliminar) i lectura amb cursa de cotxes (element motivador).


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura de qualsevol estructu-ra monosil·làbica.

Podrem passar a les Frondosa o JocThor o tornar enrrera si el nen encara no assolit l’automatització en el nivell esperat.

2.2. Comprensió

• Frases petits

Objectiu: Lectura de frases en lletra lligada i comprensió de les mateixes.

Per a qui?: Les sessions frases petits són les sessions inicials de comprensió. Estan pensades per a nens de P5 amb el procés lector avançat o per a nens de 1EP amb di-ficultats lectores.

Es pretén treballar en aquest paquet tant la lectura de petitas estructures com el reco-neixement de la paraula com unitat ortogràfica. Estan pensades per al pas de l’ortografia natural a la reglada.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de llegir les estructures i reconstruir les frases treballades.

Podrem passar a les IM comprensió.

• IM Comprensió

En desenvolupament.


• Frondosa

Objectiu: Introducció de bisíl·labs, d’exercicis articulatoris (speech rate) i consciència fonològica.

En aquestes sessions s’introdueixen nous elements bàsics, un cop tenim la certesa que el nen coneix totes les lletres, però respon encara a un nivell baix de lectura (entre 40 i 60 pm en monosíl·labs cvc). Aquests elements bàsics incorporen:

• Speech rate (per a treballar la vocalització i l’articulació ràpida) S’ha de llegir i pronunciar el més ràpid possible i repetint les paraules llegides, 5 vegades se-guides

• Memòria de treball fonològica

• Consciència fonològica (reconeixement de rimes)

• Lectura de bisíl·labs

Si els resultats de les darreres proves de test no mostren una millora repetirem fins a 3 cops la sessió. Segons el temps que el nen necessiti per a fer-la, la repetirem el mateix dia o en dies successius, mai superant els 15 minuts per dia.

Per a qui?: Estan dirigides a nens que poden començar a treballar bisíl·labs i necessi-ten millorar la seva capacitat articulatòria o la seva memòria fonològica.


La numeració d’aquestes sessions no és consecutiva perquè les lletres treballades coincideixen amb les de les sessions IdenThor amb la mateixa numeració. Si tenim un nen a qui li agradan els reptes es poden intercalar amb les IdenThor per propiciar la seva motivació.

Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura de bisíl·labs.

Podrem passar a les JocThor o tornar enrrera si el nen encara no assolit l’automatització en el nivell esperat.

3 LECTURA3.1. Decodificació


• JocThor

Objectiu: Treballar els bisíl·labs en format de joc i reforçar la memòria fonològica, per a alumnes que llegeixen entre 40 i 60 monosíl·labs cvc per minut.

En aquestes sessions es mantenen els mateixos elements bàsics que en las Frondosa però es treballarà amb paraules en català en joc de amb no paraules.

Per a qui?: Estan dirigides a nens que poden començar a treballar bisíl·labs i necessi-ten millorar la seva capacitat articulatòria o la seva memòria fonològica.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura de bisíl·labs.

Podrem passar a les FonoSeg o BiNemo o tornar a les Frondosa si el nen encara no ha assolit l’automatització en el nivell esperat.

• BiNemo

Objectiu: Treballar els bisíl·labs en format de joc i reforçar la memòria que llegeixen per sobre 60 monosíl·labs cvc per minut.

En aquestes sessions s’introdueixen activitats de memòria i bisíl·labs travats.

Per a qui?: Estan dirigides a nens que necessiten millorar la decodificació de bisíl·labs complexos i la seva memòria.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura de bisíl·labs complexos.

Podrem passar a les FonoSeg o tornar a les JocThor o Frondosa si el nen encara no ha assolit l’automatització en el nivell esperat.

• FonoLet

Objectiu: Treballar el reconeixement natural de la síl·laba com unitat mínima lingüísti-ca. Es treballa segmentació.

En aquestes sessions treballem a un nivell conscient de coneixement de la síl·laba. Ac-tivem els processos de metacognició i monitorització.

Per a qui?: Estan dirigides a nens que reconeixen i llegeixen per sobre de les 60 ppm els monosíl·labs però tenen problemes en paraules més llargues perquè no saben on fer els cop de veu per llegir.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura segmentant bé, en les no-paraules presentades.

Podrem passar a les Esquelet o PoliSil o anar a les FonoSeg si no s’assoleix l’objectiu.


• FonoSeg

Objectiu: Treballar el reconeixement natural de la síl·laba com unitat miínima lingüísti-ca. Es treballa segmentació.

En aquestes sessions no treballem a un nivell de consciència de coneixement de la síl·laba, sinó que el que pretenem és mecanitzar, automatitzar el procés d’identificació de la síl·laba com a unitat mínima del llenguatge.

Per a qui?: Estan dirigides a nens que reconeixen i llegeixen per sobre de les 60 ppm els monosíl·labs però tenen problemes en paraules més llarges perque no saben on fer els cop de veu per llegir.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura segmentat bé, de les no-paraules presentades.

Podrem passar a les Esquelet o PoliSil o anar a les FonoLet si no s’assoleix l’objectiu.

• Esquelet

Objectiu: Treballar diferents processos associats a lectura en creixent nivell de dificul-tat a un ritme ràpid per als nens que ja tinguin assolida la mecànica i necessitin auto-matitzar-la.

Són la columna vertebral de l’entrenament. La seva dificultat va en augment a mida que anem avançant, tant pel que fa a l’estructura sil·làbica del material d’entrenament com per a la llargada de la paraula i la durada general de la sessió..

Per a qui?: Pels alumnes que ja identifiquen totes les lletres, a partir de 3r de primària i que llegeixen a una velocitat inferior a l’esperada, però que poden descodificar si hi de-diquen el temps suficient.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura en un nivell similar a l’esperat per al seu curs de referència.

Podrem passar a les PoliSil o anar a les d’ortografia o morfologia o les Nemo.

• PoliSil

Objectiu: donar consistència a la velocitat de lectura davant estructures sil·làbiques més llargues i complexes

Per a qui?: Pels alumnes que ja llegeixen a velocitat propera a la mitjana del seu curs de referència totes les estructures fins els trisíl·labs, però troben dificultats amb parau-les més llargues.


Objectiu assolit quan: Els nens siguin capaços de fer la lectura en un nivell similar a l’esperat per al seu curs de referència.

Podrem passar a les Morfologia.


3.2. Comprensió

• Nemo

Objectiu: Treballar la memòria, però des de material amb contingut semàntic.

Per a qui?: Es poden fer a partir de 4t o 5è de primària quan ens trobem al final de l’entrenament general o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la com-prensió i la capacitat d’estudi.


Objectiu assolit quan: Els nens vegin augmentada la seva capacitat de magatzem d’informació.

Podrem passar a aquestes sessions quan ens trobem al final de l’entrenament gene-ral o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la comprensió i la capacitat d’estudi.

• Frases

Objectiu: Treballar la memòria semantica i la decisió lèxica.

Per a qui?: Es poden fer a partir de 2n o 3r de primària quan ens trobem al final de l’entrenament general o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la com-prensió i la capacitat d’estudi.


Objectiu assolit quan: Els nens vegin augmentada la seva capacitat de magatzem d’informació.

Podrem passar a aquestes sessions quan ens trobem al final de l’entrenament en de-codificació o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la comprensió i la ca-pacitat d’estudi.

Entrenador abans de començar és important...

• Que facis l’activitat abans de presentar-la als alumnes per tal d’agilitzar el procés

• Que recordis que es tracta d’una activitat d’equip i que cal respec-tar el torn de paraula i les idees de cadascú

• Que tinguis presents els objectius de l’activitat


• Detectius Literaris

Objectiu: Amb aquestes sessions volem entrenar la comprensió, el pensament crític i el pensament creatiu. Són un seguit d’activitats que guien i entrenen els nens i nenes nous lectors en l’aprofundiment, l’especulació i el debat.

Per a qui?: Es poden fer a partir de 1r o 2n de primària.

Aquestes activitats busquen, des de l’oralitat, aproximar els nens i nenes al contingut explícit i implícit dels contes alhora que prenen consciència de la diversitat de pensa-ment que hi ha en el seu ecosistema classe.

Punts essencials de l’activitat:

• Els nens i nenes no interactuen amb l’interfície del programa, el mestre és qui ho fa i qui, de manera oral, guia el desenvolupament de la activitat

• El docent se situa en un paper de guia i acompanyant en l’aprenentatge. En-lloc de proporcionar la informació ha de suggerir, amb l’ajuda de l’activitat, camins per tal que els nens arribin a conclusions

• No hi ha respostes incorrectes quan sortim de la literalitat del text. Arrel de la comprensió, els nens i nenes especulen lliurement i han de raonar les seves idees

• Es tracta d’una activitat de grup que busca fomentar el debat, per tant el mestre també ha de ser moderador de les intervencions i ajudar els nens i nenes per tal que arribin a un consens

• Es proporcionen unes fitxes per als alumnes en les quals se’ls anima a “anotar” en forma de dibuix la seva percepció del conte

L’activitat consta de tres parts principals:

1- En primer lloc el desenvolupament d’una imatge mental. Els nens i nenes s’enfronten a un fragment d’un conte i es formen una imatge mental que consoliden, amplien i debaten a partir de les preguntes

2- En segon lloc l’especulació. En base a aquesta imatge mental, es formula una hi-pòtesi del desenvolupament de la acció

3- En tercer lloc, els nens i nenes reben el segon fragment i comproven si alguna de les seves hipòtesi s’ha confirmat, s’ha falsat o bé si és igualment possible

Per últim els nens i nenes valoren l’activitat, en equip i a les fitxes


Objectiu assolit quan: Els nens vegin augmentada la seva capacitat de pensament crí-tic i creatiu.

Podrem passar a aquestes sessions quan ens trobem al final de l’entrenament en de-codificació o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la comprensió i la ca-pacitat d’estudi.


• Àfores

Objectius: Fer conscient al entrenat de la importància del procés de comprensió i d’aprendre estratègies que facilitin aquesta tasca.

• Objectivar la finalitat de la lectura:

1. Perquè llegim?

2. Què ha de canviar després de realitzar l’activitat? Ex. Hem d’haver après com funciona un ventilador? Hem de saber coses sobre el sistema solar? Hem de trobar la moral del conte?

3. Quin tipus de text tenim davant?

• Activació del coneixement previ, recordant que aquest no serà homogeni. S’accepten totes les intervencions, però cal la reconducció, si necessari, per part del professor. Es tracta d’acceptar tot allò que evoca el tema, però buscant lligams que centrin de debò el tema. Cap intervenció és incorrecta, però potser cal reconduir-la per fer-la veritablement significativa

• Posar en antecedents sobre el que hem de llegir. Ens interessa el tema?

• Preguntar i preguntar-nos què sabem del tema?

• Amb què ho podem relacionar?

1. Primera lectura (amb estratègia explicitada) per exemple: subratllem aquelles parau-les que no entenem o tractem d’endevinar quin seria un bon títol d’allò que hem llegit o llegim només una part i intentem endevinar què passarà o imaginem quins poden ser els antecedents... depèn del text que llegim o busquem possibles inferències :

1. silenciosa

2. en veu alta realitzada pel professor

3. en veu alta realitzada pels propis alumnes

• Metàfores

Objectiu: Treballar la comprensió amb inferències indirectes a travès de les metàfores.

Per a qui?: Es poden fer a partir de 4t o 5è de primària quan ens trobem al final de l’entrenament en decodificació o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la comprensió lectora.


Objectiu assolit quan: Els nens entenguin el concepte de metàfora i les seves implica-cions i siguin capaços de fer inferències indirectas del que estan llegint.

Podrem passar a aquestes sessions quan ens trobem al final de l’entrenament en deco-dificació o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la comprensió.


2. Primera posta en comú:

1. Quines paraules són noves o no s’han entès?

2. Quines paraules no coneixem, però podem endevinar pel context?

3. Quina previsió podem fer segons el que hem llegit?

4. Quina informació rellevant està clara i quina podem inferir?

IDEA: Crear comissions d’experts. Són un grup d’alumnes (diferents cada vega-da) que disposen de diccionaris, enciclopèdies i internet. Seran els primers encarregats de buscar informació per tal de respondre als dubtes generats a la primera ronda.

IDEA: Podem generar prediccions i fer apostes.

3. Nova lectura silenciosa amb treball individual, però amb esquema d’actuació:

Exemple d’esquema proposat per guiar l’alumne:

4. Tancament:

• Recuperació dels objectius: Els hem assolit?

• Valoració a 360º

• Valoració Conjunta

• Posem nota a l’activitat: els alumnes avaluen l’activitat

• Posem nota al professor

• Posem nota al grup

• Valoració Personal

• Cada alumne es posa nota a sí mateix

Escenari Personatges Problema Acció Resolució TemaEspai Protagonista Nucli Què

passa?Com es resol?

Resum

Temps Antagonista Síntesi

Personatges secundaris

Aprenentatge

extret


• Morfo

Objectiu: Treballar tant aspectes morfològics com sintàctics.

Les sessions de morfologia treballen aquests aspectes amb la presentació d’un gran nombre de paraules que es presenten amb el seu lexema primitiu i els seus derivats. Aquestes activitats pretenen afavorir l’automatització del procés de recuperació i re-composició de les paraules polimorfèmiques.

Incorporen també elements sintàctics que creen especial confusió entre els lectors po-bres com el pronoms, les oracions complexes....

Per a qui?: Es poden fer a partir de 4t o 5è de primària quan ens trobem al final de l’entrenament general o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la com-prensió i la capacitat d’estudi.

Número de sessions: 10 (4 en català i 6 en castellà)

Objectiu assolit quan: Els nens vegin millorada la seva velocitat de lectura de les parau-les polimòrfiques i milloren la seva lectura d’oracions.

Podrem passar a aquestes sessions quan ens trobem al final de l’entrenament gene-ral o quan volem treballar aspectes més relacionats amb la comprensió i la capacitat d’estudi.

2.5.2. Morfologia

2.5.3. Ortografia

• Orto

Les sessions d’ortografia disposen de dos paquets: un en català i un en castellà.

Objectius:

1- automatitzar l’escriptura correctament

2- crear una representació mental de la paraula correctament escrita

Les sessions repeteixen les paraules per afavorir l’automatització.

Aquestes sessions no inclouen totes les paraules del nostre vocabulari. Ens hem cen-trat en aquells aspectes més rellevants i que ens permetran cometre menor quantitat de faltes amb menys esforç. Hem prioritzat aquells aspectes més fàcils d’automatitzar i amb especial incidència en aquelles paraules més freqüents del nostre vocabulari.

Per a qui?: Es poden fer a partir de 3r o 4t de primària quan ens trobem al final de l’entrenament en descodificació o quan volem treballar aspectes específics de l’ortografia.

Número de sessions: 20 (12 en català i 8 en castellà)

Objectiu assolit quan: Els nens vegin millorada la seva ortografia.

Aconsellem repetir la mateixa sessió 2 cops al mateix dia. I dos dies seguits cada ses-sió, de manera que cada sessió es realitzarà un mínim de 4 vegades.

Podrem passar a aquestes sessions


Cada sessió treballa diferents tipus de normes ortogràfiques i segueix, més o menys, l’estructura que marquem a continuació:

• Còpia de paraules

• Discriminació de paraules segons la norma

• Homòfones més freqüents

• Acabament de frases amb paraules que hem de trobar i que segueixen la norma que estiguem treballant

• Auto-dictat

• Lectura de paraules que segueixen la norma que treballem

• Mnemotècnia: Recordatoris mnemotècnics per ajudar a la fixació de la norma

• Valoració de la sessió

Català Contingut Castellà ContingutOrto 0 BV Orto 0 BVOrto 1 H Orto 1 HOrto 2 GJ Orto 2 GJOrto 3 Agudes -vocal Orto 3 Agudes -vocalOrto 4 Agudes -ció Orto 4 Agudes -ciónOrto 5 Agudes -s Orto 5 Agudes -sOrto 6 Agudes -en- in Orto 6 Agudes -en- inOrto 7 Planes Orto 7 PlanesOrto 8 Esdrúixoles -ènciaOrto 9 Esdrúixoles -ria -niaOrto 10 Esdrúixoles -ica


2.5.4. Memòria

• NemoIn

Objectiu: treballar la memòria operativa i immediata (veure el capítol 1 per bases teòri-ques)

Per a qui?: Pels nens que mostren poca capacitat de magatzem de la informació, la qual cosa els dificulta la tasca de llegir

Aquestes sessions combinen ítems semàntics, amb no-paraules i números. Buscant donar una ajuda mnemotècnica en cadascuna de les sessions.


Objectiu assolit quan: Quan comprovem que hi ha hagut augment de la capacitat de re-tenció d’ítems en memòria. Podrem passar a aquestes sessions directament si hi ha un problema de memòria o les podrem intercalar en qualsevol moment de l’entrenament. Es poden fer en format oral si el nen no té la capacitat de llegir la complexitat de les pa-raules.


2.5.5. Vocabulari

• Acollida

Objectiu: Responen a les necessitats manifestades pels docents que es fan càrrec de l’aula d’acollida i per tant que tenen unes necessitats diferents davant l’adquisició de la llengua.

La seva dificultat va en augment a mida que anem avançant, tant pel que fa a l’estructura sil·làbica del material d’entrenament com per la llargada de la paraula i la durada gene-ral de la sessió.

Per a qui?: Els alumnes de l’aula d’acollida són nens i nois nouvinguts que han estat educats en els primers anys de la seva vida amb una llengua i una cultura diferents. No tenen perquè ser nois amb dificultats d’aprenentatge, tot i que també poden tenir-ne.

La tipologia d’alumnes és variada tant pel que fa al nivell lector, com a la procedència cultural, més o menys propera a la nostra, com pel que fa al desenvolupament cognitiu.


Necessitarem fer una avaluació continuada més estricte per tal de donar-los en cada moment allò que necessiten. Però podem considerar que l’objectiu d’aquestes ses-sions estarà assolit quan la immersió en les paraules els ajudi a accelerar el procés d’adquisició de vocabulari.

Hem de tenir en compte que les necessitats d’entrenament podrien ser més canviants en aquests alumnes que en els ordinaris.

2.5.6. Matemàtiques

• Taules X

Objectiu: Busquen la automatització de les taules de multiplicar.

Per a qui?: Els alumnes amb dificultats per retenir aquestes seqüències que acostumen a ser els nens que tenen dificultats de lectura.


Objectiu assolit quan el nen automatitzi les taules de multiplicar o al menys millori en la seva evocació fins poder-las reproduir de seguit en un paper per utilitzar-les.


Speech Rate

L’speech rate (taxa de parla) és un exercici complementari de l’entrenament de lec-tura. Amb aquests jocs / exercicis pretenem que s’exerciti la velocitat de la parla. Ho fem repetint el més ràpidament possible un grup de paraules o no paraules du-rant un temps curt: 7 segons.

Ja sabem que una no-paraula és una cadena de lletres que es pot pronunciar i lle-gir com si fos una paraula, però que senzillament no és una paraula perquè no sig-nifica res, no té cap sentit per a nosaltres.

Pronunciar més ràpid ajuda a millorar la velocitat i facilita de lectura.

INSTRUCCIONS

1 – L’entrenador cronometra els 7 segons i compta la quantitat de vega-des que l’entrenat pot repetir el grup de no paraules que estigui exerci-tant

2 – L’entrenat memoritza un grup de paraules de la llista i durant 7 se-gons intenta repetir-les el més ràpidament possible. Cada vegada que repeteix el grup sencer, comptem 1. Repetirà el mateix grup durant 3 o 5 dies seguits i així podrem i podrà veure la teva progressió

3 – Cada dia farà 6 o 10 grups de paraules o no paraules de les llistes “speech rate”. No es necessiten més de 3 minuts per a fer aquest exerci-ci. Es fa dues vegades: a l’inici de l’entrenament i a la mitja part

L’Speech Rate sencer té un total de 8 nivells. Per a dur-los a terme només es ne-cessita un cronòmetre per a mesurar el temps i un llapis per apuntar els resultats.

A cada nivell augmenta la complexitat de les paraules i no paraules, així com la quantitat d’ítems que hi ha en cada grup.

Entrenar la part motora de la parla incideix en la millora de la lectura i es planteja com un joc que repetim cada dia per tal de veure la millora creixent.

Per altra banda, per tal de fer aquests exercicis, és necessari que el nen memori-tzi el grup de paraules i no paraules que ha de repetir, aquest fet fa treballar la me-mòria fonològica, molt necessària per a la millora del procés lector.


La primera sessió és un entorn adequat per fer la primera observació de l’adaptació i modulació de la relació entre:

a) La metodologia

El mètode ve marcat pel material ofert a cada sessió i el seguiment de la pauta de tre-ball. És a dir, de la progressió de les sessions en l’ordre i l’espai temporals que marca cada alumne i la seva pròpia evolució.

Així mateix és important recordar que les característiques de l’entrenament són la seva intensitat i periodicitat: El entrenament s’ha de fer durant 30 minuts quatre dies a la se-tmana.

b) L’entrenador

L’entrenador respon a la seva personalitat i a la seva manera de fer, però hi ha certs fac-tors que ha de considerar indispensables:

• el reforç positiu: sempre podem trobar un motiu per felicitar a l’entrenat, el seu resultat o per la seva dedicació

• la sensibilitat per captar l’estat del nen: per veure si està nerviós, frustrat, can-sat... si repetir una activitat el motivarà per poder fer-ho millor o si pel contrari repetir l’allunya de finalitzar i li comporta malestar

• la comunicació del concepte d’entrenament: la constància, el treball repetitiu, l’esforç i els resultats a curt, mig i llarg termini

L’entrenador té la responsabilitat del dia a dia i ha d’explorar les seves qualitats peda-gògiques per tal de crear un entorn confortable i de confiança, on l’error és admès i ges-tionat com a element de millora.

c) L’entrenat

L’entrenat s’enfronta a l’activitat de llegir, quelcom que fa malament i que per tant no li agrada. Llegir li genera frustració, li posa en evidència allò que fa malament i amb mol-ta dificultat. L’entrenador ha de ser comprensiu i pacient.

Un entrenament pot ser una bona manera de posar en marxa estratègies d’auto-conei-xement que permetin una millora en la metacognició. És molt útil conèixer les pròpies dificultats i saber adaptar-se a elles o combatre-les. Ser-ne conscient permet endegar mecanismes de compensació o eines de treball personalitzades, al temps que aquest coneixement és útil per a qualsevol altre situació de la vida escolar i personal del nen.

2.6. La primera sessió

2 Els Materials Dentrenament

Documents

Transcript of 2 Els Materials Dentrenament