2 3 IN AL MUS EP6CAT 111335 - Edebe · núm. 3 i observa el musicograma. Fixa’t en la densitat...
Transcript of 2 3 IN AL MUS EP6CAT 111335 - Edebe · núm. 3 i observa el musicograma. Fixa’t en la densitat...
6Música
2_3_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 1 12/12/14 12:49
32
1. Més que Bach pàg. 4
2. Bromes musicals amb elegància pàg. 16
Activitats competencials Àfrica pàg. 26
3. Deixa’t portar pel rubato pàg. 30
4. Sons i colors, quina impressió! pàg. 42
Activitats competencials Àsia pàg. 54
5. Entre bastidors pàg. 58
6. No puc viure sense la música! pàg. 70
Activitats competencials Llatinoamèrica pàg. 80
Índex
2_3_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 2 12/12/14 12:49
Annexos pàg. 85
Anècdotes musicals pàg. 86La cantata és demà Abans que res, bon humor! La Simfonia dels adéusHomenatges
32
CD del professor/a CD P1/2
Activitat interactiva(en el DVD del professor/a)
DVD del professor/a DVD
CD de l’alumneCD A
Vides creuades pàg. 90La dansa popular a Catalunya pàg. 92
2_3_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 3 12/12/14 12:49
5
Més que Bach1OH, QUE BÉ S’ESTÀ AL
CEL!… NI MODES. I SENSE
MODES, NO HI HA PERRUQUES!
ÚLTIMAMENT EM MORO DE
CURIOSITAT PER VEURE…
… COM LI VA A LA MEVA MÚSICA
A LA TERRA.
AI, DÉU! AI, DÉU!
QUÈ?!
CHARLIE PARKER
… O UN SOLISTA…
… A MÉS DE DUETS, TRIOS, QUARTETS, QUINTETS, SEXTETS…
PERDÓ, NOMÉS ERA UNA FRASE
FETA.
AIXÍ QUE VOSTÈ ÉS JOHANN SEBASTIAN
BACH!
FA POC VAIG CONÈIXER DOS MÚSICS AMERICANS.
BUFA, QUINA LLAUNA!
Al PRINCIPI NO ENTENIA RES! EM SEMBLAVA UNA MÚSICA MASSA DESCONTROLADA. I NO ACONSEGUIA IDENTIFICAR-HI UNA FORMACIÓ BÀSICA.
LA MÚSICA JAZZ LA POT TOCAR UNA GRAN ORQUESTRA…
UN CASAMENT! I NO ÉS EN UNA
ESGLÉSIA! MMM…!
BÉ, VAL MÉS AIXÒ QUE RES! A VEURE
AIXÒ QUE ANOMENEN TELEVISIÓ…
PERÒ… SONA UN CORAL
DE LA MEVA CANTATA NÚM.
147!
OH, QUINA COSA MÉS LLETJA!
ÉS PER FER POR?
PERÒ… LA MEVA TOCATA I FUGA EN RE
MENOR…
I LA SUITE NÚM. 1 PER A VIOLONCEL...
PORTARÀ MÉS CLIENTS A AQUEST
BANC?
CARAM, QUINA CALOR!
I COM QUE AQUÍ NO EXISTEIX EL
TEMPS…
EM VA DESPERTAR LA CURIOSITAT EL QUE
M’HAVIEN EXPLICAT, DE MANERA QUE VAIG
OBSERVAR ALGUNS LLOCS…
I EM VA ENCANTAR! ARA, SEMPRE QUE PUC, VAIG A TOCAR JAZZ AMB
ELS GRANS!
I, A MÉS, A LA TERRA HAN APAREGUT ESTILS I GÈNERES NOUS, MÉS
INSTRUMENTS…
AIXÍ QUE ANEM A FER-HI UN COP D’ULL.
A VEURE…
… I NOUS MITJANS DE
COMUNICACIÓ. I, DE VEGADES, TOTS FAN
SERVIR LA MEVA MÚSICA!
LA MÚSICA DE DÉU ÉS FANTÀSTICA I JO NO HAIG DE TOCAR PER
VIURE.
4_5_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 4 12/12/14 12:50
— Escolta els fragments de les obres que anomena Bach al còmic: el coral Wohl mir, dass ich Jesum habe de la cantata núm. 147, la Tocata i fuga en re menor, el preludi de la Suite per a violoncel núm. 1 i l’«Allegro» del Concert de Bran-denburg núm. 3 en Sol Major. Les havies sentit abans?
— Torna a escoltar l’«Allegro» del Concert de Brandenburg núm. 3 i observa el musicograma. Fixa’t en la densitat sonora i en el paper que exerceixen els diversos instru-ments. Els pots distingir?
5
— Quines obres de les esmentades abans reconeixes en aquesta cançó? Es tracta de la Simphony in X major, de Xzibit.
— Coneixes cap anunci o cap programa de televisió que utilitzi música clàssica com a jingle o música de capçalera? Saps de quina peça es tracta?
— Vols crear el teu propi anunci i posar-hi música? Mostra’l als teus companys i després el podeu re-presentar tots junts.
CD P1 1-4
CD P1 5
ÉS TOT UN PLAER CONÈIXER-LO…
I VEURE’L!
JO ERA CEC,
SAP?
SOM-HI!
UNA CANÇÓ.
UN CANTABILE.
AH.
SÍ, PERÒ MOLTES VEGADES ÉS
INSTRUMENTAL.
… DESPRÉS DEL TEMA, QUE SERIA
COM… MMM…
SÍ. DONCS DESPRÉS D’AIXÒ, HI POSEM UNA ESTRUCTURA D’ACORDS I IMPROVISEM.
BÉ, GAIREBÉ QUALSEVOL.
UN MOMENT!
SÓN LES NOTES DE L’ALLEGRO DEL MEU CONCERT
DE BRANDENBURG NÚM. 3!
UI, AQUEST NOI SEMBLA ENFADAT! I ESTÀ RECITANT SOBRE
LA MÚSICA… VAJA! SÍ QUE FAN COSES RARES PER
AQUÍ A BAIX!
FAN SERVIR LA MEVA MÚSICA PER A COSES
MOLT ESTRANYES!
CREC QUE ANIRÉ A TOCAR UNA ESTONA AMB
DUKE ELLINGTON.
… I QUALSEVOL INSTRUMENT EN POT SER
PROTAGONISTA.
DESPRÉS, ELS MEUS AMICS EM VAN EXPLICAR QUE ON JO FEIA VARIACIONS ELLS HI FEIEN IMPROVISACIONS.
I LENNIE TRISTANO.
PARKER TOCAVA AQUELL INSTRUMENT D’ADOLPHE SAIX… EL SAXOFON.
I TRISTANO ERA PIANISTA. A LA TERRA TOCAVEN JAZZ.
QUÈ ÉS AIXÒ?
4_5_IN_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 5 12/12/14 12:51
6 7
Johann Sebastian Bach va ser el professor de música dels seus nombrosos fills. La lectura que tens en aquesta pàgina pertany al Quadern d’Anna Magdalena. Aquest llibre conté una col·lecció de peces breus que Bach va compondre o va recopilar per a la iniciació en el clavicèmbal (antecessor del piano actual) i que va regalar a la seva segona esposa, Anna Magdalena Wilcke. Entre les peces hi ha minuets, rondós, sonates, marxes, corals… per mitjà de les quals podem saber com era la música domèstica de l’època, i també els gustos musicals de la família Bach.
1. Abans de la lectura, entrena’t practicant per separat aquests grups de notes. Observa el dibuix que tracen les notes i com ornamenten les notes principals.
2. Ara ja pots llegir tota la partitura!
Llenguatge musical1
Recorda la dura tres pulsacions.
1
4 5
2 3
La família Bach
Ornaments
6_7_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 6 12/12/14 12:51
6 7
3. Practica aquest recitat rítmic.
4. Ara escolta l’audició superposant el recitat rítmic. S’assembla a la partitura de la pàgina anterior? Havies sentit abans aquesta melodia?
5. Ara torna a escoltar el minuet i acompanya la música marcant els tres temps del compàs de la manera que prefereixis: gestos, per-cussions, desplaçaments… El vols ballar? Formeu parelles per dansar. El ritme que heu de seguir amb els peus és aquest:
Efectivament, la peça que acabes d’escoltar és un minuet, una dan-sa d’origen francès que es va fer molt popular durant l’època del Barroc. La paraula minuet procedeix del francès menuet, que signi-fica ‘petit, diminut’. Sembla que es referia als passos diminuts que es fan per ballar aquesta dansa. Tots els minuets estan escrits en compàs ternari, de .
Imagina que estàs ballant el minuet amb els vestits de l’època, amb lentitud i de forma cerimoniosa… Respira amb port i elegància!
Llenguatge musical 1
CD P1 6
CD P1 6
DVD
6_7_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 7 12/12/14 12:51
8 9
Veu i cançons1
Canteu per separat cada veu, fixant-vos en la manera com es «mouen» totes les notes. Podeu utilitzar una síl·laba per cantar:
«ma», «nu», «la»…
1
Canteu a dues veus, amb lentitud, i escolteu els
sons resultants, és a dir, l’harmonia.
2El mestre hi pot afegir la tercera
veu.
3Us atreviu a
intercanviar-vos les veus?
4
Quan el pentagrama es queda petit per escriure-hi
les notes que necessitem, hi afegim línies addicionals.
sollasido
6. Estudia amb deteniment aquesta partitura. Es tracta d’un cànon a tres veus. Pot ser que algunes notes et semblin estranyes.
1a veu
2a veu
3a veu
Quines partitures més plenes de notes! Amb totes aquestes notes Bach aconseguia una harmonia plena.
RecordaEl calderó és un signe que allarga lliurement el valor d’una nota.
Harmonia plena
8_9_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 8 12/12/14 12:54
8 9
Veu i cançons 1Cantarem aquesta petita obra que heu estudiat, però sense interpretar-la a cànon. Perquè ja és prou difícil!
Bach va compondre moltes obres. La més extensa és la Passió segons sant Mateu, un reflex de la seva espiritualitat. I la més breu és aquest cànon, que té el compositor a la mà en un dels seus retrats. Saps quin és? Busca’l! El trobaràs en una pàgina d’aquesta unitat.
7. Assageu en diversos espais del vostre centre escolar: el pati, el vestíbul, el menjador, els lavabos, etc. On sona millor? Per què?
El so és una forma d’energia que es produeix quan un cos vibra. Quan cantem, el so es propaga a través de l’aire.
Si troba un obstacle (objecte, paret…), pot rebotar, extingir-se, ser absorbit, etc.
És el moment d’assajar i cantar
tots junts!
Espiritualitat
8_9_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 9 12/12/14 12:54
10 11
Audició1
Amb ell es va crear una gran revolució musical.
Compositors
De totes les obres musicals, se’n pot fer una versió, que significa transformar els sons posant-hi nous ritmes, noves harmonies i noves instrumentacions.
8. Bach també ha arribat a l’Àfrica! L’exemple que escoltaràs a con-tinuació és, encara que no ho sembli, un fragment de la Passió segons sant Joan, versionat i interpretat amb tot el ritme de les percussions de la música africana.
— T’agradaria posar moviment a aquesta música? Entre tots po-deu crear una coreografia.
CD P1 7-8
Formes
El laboratori de l’alquimista
La música de cada període és com una espècie de perfum únic que caracteritza un moment històric concret. Ara que ja coneixes alguns elements de l’essència del Barroc, ens ajudes a completar-lo?
Ornaments
Harmonia plenaEspiritualitat
Obres
Des de 1600
Fins 1750
Perfume Barroco Perfum barroc
Versions de peces clàssiques.
10_11_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 10 12/12/14 12:55
10 11
Audició 1
10. De moltes obres de Bach, se n’han fet versions de jazz. La peça que escoltaràs a continuació forma part de les Variacions Goldberg, una obra encarregada a Bach amb la curiosa finalitat de guarir l’insomni del comte Kaiserling. Així, el clavecinista de la cort (de cognom Goldberg) es passava la nit tocant les variacions per aconseguir que el comte s’adormís.
— Escolta aquesta versió del grup Jacques Loussier Trio. Sabries distingir quins instruments hi in-tervenen?
CD P1 11-12
9. Reconeixes aquesta melodia? També el rock més dur ha trobat en la música de Bach la seva font d’inspiració. Així sona el delicat Mi-nuet en Sol Major tocat en versió heavy. Què ha transformat Dan Mumm amb la guitarra?
la instrumentació
el ritme
la melodia
l’harmonia
CD P1 9-10
Dan MummJacques Loussier Trio
10_11_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 11 12/12/14 12:55
12 13
Instruments1Sens dubte, un dels instruments que més ha evolucionat al llarg de la història de la música és el piano.
A continuació, et presentem breument la història d’aquest instrument, des de l’època barroca fins als nostres dies.
A primera vista semblen dos instru-ments similars, però el seu mecanisme funciona d’una manera molt diferent. El clavicèmbal pinça o «pessiga» la corda per emetre el so, mentre que el clavi-cordi la percut. Això té una conseqüèn-cia important i és que el clavicordi per-met jugar amb la intensitat del so (fer matisos) i el clavicèmbal no ho pot fer.
Segle xvii Segle xix
Antecessors del piano
L’italià Bartolomeo Cristofori (1655-1731) inventa el primer instrument que permet distingir entre so fort i suau. L’anomena «gravicembalo col piano e forte».A finals del segle xviii neix el fortepiano, que és l’instrument de Cristofori perfec-cionat. I aquest és l’instrument que va conèixer Mozart.
Segle xviii
Primer pas cap al piano
clavicèmbal
clavicordi
CD P1 13
CD P1 14
CD P1 15
CD P1 16
El piano romàntic ja és molt semblant a l’actual. L’emblema d’aquesta època és el piano de cua.Aquest va ser el piano de Chopin.
12_13_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 12 12/12/14 12:56
12 13
Instruments 1
Aquest és el piano de concert actual. Els canvis principals s’han fet en el mecanisme intern per aconseguir més potència i la màxima qualitat del so.A la fi del segle xx apareixen, cada vegada més sofisticats, els teclats elèctrics, que deus haver vist en qualsevol concert al qual hagis assistit.
12. Escolta: quin instrument està sonant? Numera’ls.
11. Com t’imagines que seguirà evolucionant aquest ins-trument?
Evolució del piano.
Segle xx Segle xxi
CD P1 17
CD P1 18
CD P1
12_13_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 13 12/12/14 12:56
13. Georg Friedrich Händel, compositor alemany de l’època de Bach, va escriure la suite Música aquàtica. Aquí tens un fragment de l’«Alla Hornpipe», un dels moviments d’aquesta suite. Interpreta’l amb la flauta dolça. També el podeu acompanyar amb instruments de percussió.
14. Saps què és un horn-pipe? Mira el vídeo i ho descobriràs. http://links.edebe.com/vb
Flauta1
Flauta
Carilló soprano
Xilòfon contralt
Pandero
Pandereta
14
VÉS AMB COMPTE AMB LES SÍNCOPES!
Aquesta peça és ideal per interpretar-la tots
junts, alumnes i professor. És brillant
i majestuosa!
CD A 1-2
14_CO_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 14 12/12/14 12:59
15
SAGUES MUSICALS La família Bach va ser coneguda per la gran quantitat de components que van escollir la professió de músic, la qual cosa no va ser exclusiva d’aquesta època. Molts artistes actuals han seguit els mateixos passos que algun membre de la seva família. En reconeixes cap?
L’afició per la
música li ve de
família a la cantant
Destiny Hope Cyrus,
més coneguda
com a Miley Cyrus.
Sabies que el seu
pare, Billy Ray,
és un conegut
actor, cantant
i compositor de
música country?
Els
Cy
ru
s
El violagambista
Jordi Savall és
un dels màxims
exponents
de la recerca
musicològica
de la música
antiga. La seva
dona, Montserrat
Figueras, va ser
una gran soprano.
No és estrany que
els seus dos fills,
Arianna i Ferran,
hagin continuat les
seves passes: ella
és arpista i soprano,
i ell toca la tiorba
i també canta.
Sabíeu que durant
un temps van
formar un quartet
i van gravar un
disc?
Fa
míl
ia S
av
all
Fig
ue
ra
s
Joe Jackson va
formar el famós
grup musical The
Jackson Five amb
cinc dels seus vuit
fills. El més petit
dels germans,
Michael, de seguida
va destacar i anys
després va iniciar
la seva carrera
en solitari. A més
del conegut «Rei
del pop», altres
germans seus
s’han dedicat al
món de la música,
com ara Janet i
La Toya Jackson.T
he
Ja
ck
so
n’s
Nick, Joe i Kevin
Jonas han tingut
grans èxits des que
van formar el grup
Jonas Brothers
el 2006. A mitjan
any 2013, després
de diversos anys
treballant junts al
món de la música,
van anunciar la
seva separació
per seguir els seus
camins en solitari.
Jo
na
s B
ro
the
rs
Enrique i Julio, dos
dels fills del cantant
Julio Iglesias, han
volgut dedicar-se
al món de la
música, igual
que el seu pare.
Fa
míl
ia I
gle
sia
s
T’agradaria seguir els passos d’algun dels teus familiars i formar una saga? A què us dedicaríeu?
Re
vis
ta
Ma
lú
Els seus pares
eren cantants
i el seu oncle va
ser el conegut
guitarrista Paco de
Lucía. Sabies que
el seu germà gran,
José, és guitarrista
i forma part del
grup de músics que
acompanyen Malú
en les seves gires?
15_A_AL_MUS_EP6CAT_111335.indd 15 12/12/14 12:59