1T UNITAT1 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

27
document.doc UNITAT 4. LA RESTAURACIÓ MODERADA (1875-1902) I. INTRODUCCIÓ................................................1 II. LES BASES DE LA RESTAURACIÓ...............................2 II.1. EL RETORN DELS BORBONS................................2 II.3. LA CONSTITUCIÓ DE 1876................................3 II.5. EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ..........6 III............L’OPOSICIÓ AL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 7 III.1. EL CARLISME........................................ 7 III.2. EL REPUBLICANISME..................................7 III.3 ELS NACIONALISMES PERIFÈRICS...........................7 A.- EL CATALANISME O NACIONALISME CATALÀ...................8 B.- EL NACIONALISME BASC....................................9 III.4. EL MOVIMENT OBRER.................................11 V.- EL “DESASTRE” DEL 98....................................14 V.1. INTRODUCCIÓ...........................................14 V.2. LA PÈRDUA DE L’IMPERI COLONIAL........................14 VI. LA CULTURA DE LA RESTAURACIÓ............................15 VI.1. EL REGENERACIONISME..................................15 VI.2. L’EDUCACIÓ...........................................16 I. INTRODUCCIÓ La Restauració és una nova etapa de la història d’Espanya que ocuparà l’últim quart del segle XIX. És un sistema polític ideat per Cánovas del Castillo a partir d’uns principis bàsics: - Tenia clar que després del Sexenni Democràtic s’havien de restaurar una sèrie de elements que considera essencials: La Monarquia com a institució consubstancial amb la història d’Espanya, vinculada a la dinastia dels Borbons. El règim representatiu , però no en la versió democràtica sinó en la doctrinària. La defensa de la propietat i de l’ordre social tradicional - També s’havien de renovar molts elements essencials: S’havia de substituir a Isabel II Era necessari crear un nou partit conservador , que enquadraria a l’antic Partit Moderat i a la Unió Liberal 1

description

fd

Transcript of 1T UNITAT1 LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

Page 1: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

UNITAT 4. LA RESTAURACIÓ MODERADA (1875-1902)

I. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................1II. LES BASES DE LA RESTAURACIÓ...............................................................................2

II.1. EL RETORN DELS BORBONS....................................................................................2II.3. LA CONSTITUCIÓ DE 1876.........................................................................................3

II.5. EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ.....................................6III. L’OPOSICIÓ AL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ...................................7

III.1. EL CARLISME.........................................................................................................7III.2. EL REPUBLICANISME...........................................................................................7

III.3 ELS NACIONALISMES PERIFÈRICS............................................................................7A.- EL CATALANISME O NACIONALISME CATALÀ..................................................8B.- EL NACIONALISME BASC...........................................................................................9

III.4. EL MOVIMENT OBRER.......................................................................................11V.- EL “DESASTRE” DEL 98.................................................................................................14

V.1. INTRODUCCIÓ...........................................................................................................14V.2. LA PÈRDUA DE L’IMPERI COLONIAL..................................................................14

VI. LA CULTURA DE LA RESTAURACIÓ.........................................................................15VI.1. EL REGENERACIONISME.......................................................................................15VI.2. L’EDUCACIÓ.............................................................................................................16

I. INTRODUCCIÓ

La Restauració és una nova etapa de la història d’Espanya que ocuparà l’últim quart del segle XIX. És un sistema polític ideat per Cánovas del Castillo a partir d’uns principis bàsics:

- Tenia clar que després del Sexenni Democràtic s’havien de restaurar una sèrie de elements que considera essencials:

La Monarquia com a institució consubstancial amb la història d’Espanya, vinculada a la dinastia dels Borbons.

El règim representatiu , però no en la versió democràtica sinó en la doctrinària.

La defensa de la propietat i de l’ordre social tradicional- També s’havien de renovar molts elements essencials:

S’havia de substituir a Isabel II Era necessari crear un nou partit conservador, que enquadraria a

l’antic Partit Moderat i a la Unió Liberal S’havia d’integrar als seguidors del Partit Progressista, del

Demòcrata i, inclòs, del Republicà que acceptaren el nou sistema, en un nou partit polític, el Partit Liberal, que es constituïren en una alternativa de poder dins d’un sistema bipartidista

Acabar amb els pronunciaments militars com instrument de canvi polític. La nova monarquia hauria de basar-se en el poder civil, en el bipartidisme, sense que fora necessari utilitzar la força.

D’aquesta manera es crea el model polític i social de la Restauració caracteritzat pel control per part d’una reduïda oligarquia dels ressorts polítics i econòmics del país.

Tanmateix, dins de la Restauració es desenvoluparan els elements (moviment obrer, nacionalisme, desenvolupament de les forces democràtiques) i els factors (conflicte colonial) que posaran fi a aquest sistema fonamentat en la corrupció i el caciquisme.

1

Page 2: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

II. LES BASES DE LA RESTAURACIÓ II.1. EL RETORN DELS BORBONS

Després del cop d’Estat del general Pavia (gener de 1874) i la consegüent dissolució de les Corts, el general Serrano inicia un règim militar amb l’objectiu d’acabar amb els últims focus cantonalistes i carlistes. Al mateix temps la burgesia cada vegada veu amb millors ulls la candidatura d’Alfons XII (la Reina havia abdicat en 1870)

L’1 de desembre de 1874, amb motiu del 17 aniversari, el príncep Alfons dirigeix el Manifest de Sandhust (escrit per Cánovas). En aquest es presenta com un monarca constitucional, dialogant i integrador. Així Cánovas preparava la tornada de la dinastia borbònica de manera pacífica i sense intervenció militar. Però no va poder evitar-lo, el 29 de desembre de 1874 el general Martínez Campos protagonitzarà en Sagunt un pronunciament militar pel que proclamava a Alfons XII rei d’Espanya. El govern no oposarà resistència i Cánovas no te més remei que acceptar la situació , comunica al nou monarca la seva proclamació i organitza l’arribada del jove monarca a Espanya. Alfons XII arribarà el 9 de gener de 1875 i ratificarà la seva confiança en Cánovas al nomenar-lo president del govern.

Entre les primeres mesures del govern de Cánovas es pot destacar:- L’adaptació del règim a la nova realitat política eliminant les decisions més

radicals del Sexenni.- Nomenar al rei com cap suprem de l’exèrcit per així acabar amb els

pronunciaments militars. - Crear una nova Constitució- Acabar amb les guerres obertes: la carlina i la de Cuba

II.2. LA POLÍTICA DE CÁNOVAS

El motor i el cervell de la Restauració d’Alfons XII va ser Cánovas del Castillo. Els objectius de Cánovas eren el següents:1. Restablir la Monarquia Borbònica Constitucional. Aquest objectiu no li resulta difícil

aplicar-lo per diferents raons:- El fracàs de la República- El recolzament de l’exèrcit (pronunciament de Martínez Campos)- L’acceptació del monarca per part dels progressistes no republicans (especialment

després del Manifest de Sandhust)2. Excloure de la vida política als militars . Evitar els colps d’Estat. Per això nomena al rei

com cap suprem de l’exèrcit.3. Substituir el vell exclusivisme polític entre el partit moderat i progressista pel torn o la

rotació de partits, entre el conservador (dirigit per Cánovas del Castillo) i el liberal (de Sagasta). D’aquesta manera s’eliminava el sistema de pronunciament militar com sistema d’accedir al govern.

4. El paper moderador del monarca . Per aconseguir la rotació de partits no calia guanyar les eleccions a Corts, només es necessitava que el monarca tinguera el suficient poder constitucional per fer caure un govern i nomenar a l’altre.

5. Perquè aquest joc polític fos possible calia que els liberals de Sagasta i el seu partit conservador volguessin participar i, per tant eliminar a altres possibles competidors (tant Cánovas com Sagasta es desferen dels vells moderats i progressistes). Amb el sistema canovista la burgesia conservadora es va instal·lar al poder i jugava la carta conservadora

2

Page 3: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

o liberal segons li convinguera. Van quedar fora del joc polític els partidaris de l’absolutisme (els carlins van ser definitivament derrotats en 1876), el proletariat urbà i agrícola (el partit marxista i anarquista)

Tots aquests principis descansaren en dues bases sòlides:- Una constitució doctrinària, molt semblat a la de 1845- Un falsejament sistemàtic de les eleccions) Ex. 1, 2 i 8 p. 80

II.3. LA CONSTITUCIÓ DE 1876

Procés Constituent

Cánovas tenia clar que s’havia de fer una Constitució nova diferent a la de 1845 i la de 1869. Va encarregar la seua elaboració a un grup d’experts que ell supervisorarà personalment.

El projecte constitucional elaborat extraparlamentàriament havia de ser aprovat per unes Cort. Quines? Amb quin plantejament electoral? Front a l’oposició de l’ala dretana del partit Cánovas va convocar les Corts seguint la Constitució de 1869, el sufragi universal masculí; així es guanyaria l’acceptació de la nova Constitució tant per part dels liberals com dels sectors més progressistes. Naturalment Cánovas es va encarregar de “preparar” les eleccions, però no vas ser necessari per que l’alta abstenció, més del 60%, els conservadors tindran majoria parlamentària. Les noves Corts aprovaran la Constitució en juny de 1876, convertint-se en la Constitució de més llarga vigència, 23 anys fins a la dictadura de Primo de Rivera en 1923.

Principis ideològics i principals òrgans constitucionals

Els principis ideològics són molt semblant a la Constitució de 1845:- Sobirania Compartida del Rei amb les Corts (preàmbul)- Reforçament de la monarquia: més que una forma de govern, Cánovas la considera

una part consubstancial de la constitució històrica d’Espanya. Li atorga grans poders a la Monarquia = els articles que fan referència a les atribucions del monarca no es sotmetien a la discussió de les Corts Constituents + la monarquia estava per damunt dels partits polítics + és prèvia i superior a la Constitució + les seues funcions són: poder executiu, legislatiu, direcció de l’exèrcit, poder de nomenar i cessar ministres i està exempt de responsabilitat política dels seus actes.

- El principi de la divisió de poders està totalment limitat. El poder legislatiu el te el rei i les Corts bicamerals (art.18).

El Congrés de Diputats, s’elegia cada 5 anys en proporció d’1 diputat cada 50.000 habitants en virtut del sufragi censitari que s’establia en una llei electoral posterior (art.27).

El Senat sofrirà grans canvis en la seua composició; hi havien 3 tipus de senadors(art.20):

o Els senadors per dret propi : hereus del rei, Grans d’Espanya, alts càrrecs de l’administració, de l’església i de l’exèrcit.

o Els senadors vitalicis : nomenats per la Coronao Els senadors elegits per les corporacions de l’Estat i dels majors

contribuents: Per ser senador es requerien unes condicions econòmiques importants o l’exercici d’anterior càrrecs polítics.

La iniciativa legislativa corresponia al rei i a les dos cambres. Les Corts són convocades i suspenses pel rei amb l’única obligació de tornar a reunir-les en un termini màxim de 3 mesos.

3

Page 4: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

El poder executiu. El rei era el titular de l’executiu. Per primera vegada la Constitució fixa les competències exclusives de l’executiu, com la de presentar els pressupostos, donant-li major pes a la presidència del govern, que traça les línies fonamentals de la política a seguir, coordina i adopta decisions interministerials. El govern te un caràcter més modern.

El poder judicial no apareix com a tal mencionat en la Constitució. Diu que l’administració de justícia correspon als tribunals però no especifica res més. Així doncs, el principi de la divisió de poders es difumina.

Drets Individuals

La Constitució reconeixia, en principi, molts drets individuals de la Constitució de 1869, però amb la limitació de reservar a futures lleis ordinàries la seua regulació. Per exemple el dret d’associació (art.13) que reconeixia la Constitució va tardar més d’11 anys en regular-se.En un important punt la Constitució de 1876 està més pròxima a la de 1869 que a la de 1845, en la confessionalitat de l’Estat, ja que si bé es reconeix la religió catòlica es manté la tolerància religiosa (art.11)

II.4. EL SISTEMA CANOVISTA: BIPARTIDISME I CACIQUISMEAmb la promulgació de la nova Constitució de 1876 començarà el sistema canovista que s’articulava de la següent manera:

A) EL TORN DE PARTITS I EL BIPARTIDISME:-La funció reservada al cos electoral és completament passiva. La línia d’inducció no és de l’electorat a les Corts, sinó del govern a l’electorat previ acord d’uns cacics locals (notables rurals, locals o provincials) que simulen una elecció.No = electors -> corts -> govern / Si = govern -> cacics -> electors.-El rei, per designar govern, no es basa en la decisió electoral manifestada en una majoria parlamentària, sinó al revés, el rei designa al cap de govern, aquest li proposa uns ministres, que signen la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions, es pacta el resultat (“encasillado”) que li dona la majoria electoral al govern que las ha convocat.-El rei és el que decideix el canvi de govern independentment del cos electoral. Quin criteri utilitzarà per posar a un o altre partit? Durant el regnat d’Isabel II aquest criteri estava sotmès a l’arbitri personal influït pel grups socials de la Cort. Amb la Restauració s’utilitzarà un criteri més racional que permetrà mantenir un ampli consens amb la monarquia: la dualitat de partits i el gaudi alternatiu del poder, el torn de partits, un torn pacífic, per tal d’evitar l’exclusivisme i la tendència a la conspiració i el pronunciament d’èpoques anteriors. De manera que el que atorga a determinat partit l’accés al poder no són els seus èxits electorals (que vindran després) sinó la capacitat de mantenir la unitat del partit dins d’aquest sistema bipartidista.-Aquests partits polítics (Conservador-Cánovas / Liberal-Sagasta) no estaven organitzats com partits polítics en el sentit modern. No tenien un programa polític que dirigien al seu electorat per aconseguir el vot, eren construccions artificials creades de “dalt per a baix”:

- El Partit Conservador: creat per Cánovas es va desfer dels moderats intransigents, que creien en l’exclusivisme polític i la confessionalitat de l’Estat, Cánovas pensava que això havia portat a l’exili a Isabel II. Defensa una ideologia moderada-conservadora amb intenció integradora.

4

Page 5: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

- El Partit Liberal-Fusionista: creat per Sagasta englobarà als antics progressistes que abandonen el dogma del sufragi universal i acepten al monarca com fabricant de governs que les permet arribar al poder.1

Els partits polítics eren construccions artificials, no existia una organització nacional de partits. Els assumptes del partit es decidia en Madrid i se trametien a escala local a través dels cacics.

B) EL CACIQUISME I EL SISTEMA ELECTORALEl caciquisme: És la manipulació electoral a través dels cacics o patrons locals, per a que cadascun

dels partits dinàstics s’asseguraran una còmoda majoria en les Corts i deixava un raonable nombre d’escons a l’oposició. Al mateix temps s’asseguraven que els partits que no acceptaven la Monarquia o la Constitució d’impedir-les un èxit electoral significatiu.

El sistema electoral:- En primer lloc, el rei signa el decret reial de dissolució de les Corts- El ministre de la Governació elaborava les llistes electorals, “el encasillado”, tant

el partit que eixia com el que entrava negociaven la composició de la llista dels diputats.

- Una vegada redactada la llista, els candidats elegits es distribuïen els diferents districtes electorals on havien de guanyar.

- Ací comencen les negociacions locals, apareix el cacic, que mitjançant “el pucherazo” és l’encarregat de donar els vots. Per a que els cacic pogueren posar el pràctica aquesta manipulació electoral havia de dominar la administració local, els aparell de justícia, per així crear-se una clientela, “vots per favors”; “pels enemics, la llei; pels amics, els favors”, era una vulneració constant de la llei, el cacic proporcionava treballs (des de serens, a jutges); afavoria als seus clients en assumptes com la declaració de la renda incorrectes, l’exempció militar d’un fill; proporcionar alguna propietat que era de les terres comunals.

Bases del caciquisme: Eren microestructures de poder controlades pels cacics en un context

d’aïllament i incomunicació entre els diferents pobles o comarques (entre les causes cal destacar l’orografia + l’escassa densitat de la via férrea + la escassa cohesió del ferrocarril que no saber coordinar les diferents localitats per on transita), un electorat analfabet, apàtic, angoixat per la pobresa i fàcilment manipulable.

Caldria distingir entre el vot rural de l’urbà. El vot rural és més fàcilment manipulable i amb un nivell de participació molt més alt que l’urbà (+ del 80%). El vot urbà, és més autèntic, més independent, és més difícilment manipulable, en les ciutats és on trobarà l’electorat l’oposició als partits dinàstics, serà aquest vot el que acabarà amb la Restauració.

1 Es podria comparar aquests partits amb els moderats i progressistes d’Isabel II.

5

Page 6: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

II.5. EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ

1875-1885 Regnat d’Alfons XII

1876-1880: Govern de Conservador de Cánovas.Objectiu: Reforçar el control de l’EstatMesures:

- Major centralisme político-administratiu: Abolició dels Furs en les províncies basques (1876) per una doble raó, com triomf davant el carlisme i per uniformar legalment el país

- Nou sistema d’elecció de municipis i diputacions, a les ciutats amb més de 30000 habitants seria el rei qui nomenaria l’alcalde

- Control de l’opinió pública: censura prèvia als impresos de menys de 200 pàgines. 1879, Llei d’impremta, considerava delicte tot atac o dubte del sistema de la Restauració.

- 1874, prohibició dels sindicats i de les associacions obreres- La llibertat de reunió a associació limitada als partits dinàstics

1881-1884: Govern Liberal de SagastaMesures per terminar amb les restriccions a la llibertat d’expressió: va permetre tornar a les seues càtedres als professors represaliats i les associacions obreres i republicanes.No es va atrevir a establir el sufragi universalIncidents de “La mano negra”

Debilitat del govern de Sagasta davant del malestar social, el rei nomena a Cánovas.

1884-1885: “Govern llarg” de CánovasControl de la llibertat de premsaTanca la Universitat de Madrid (curs 1884-85)1885 mor Alfons XII, Regència de Mª Cristina (segona esposa), Cánovas i Sagasta signen el Pacte del Pardo, garantint l’estabilitat del règim i el torn de partits.

1885-1902 Regència de Maria Cristina

1885-1890: Govern de Sagasta (liberalisme econòmic)Mesures per la democratització del règim: llibertat de premsa; llibertat de reunió i associació(1887) i sufragi universal masculí (1890).Les primeres eleccions amb aquest sufragi li donarà la majoria a Cánovas.

1890-1892: Govern de CánovasMesures econòmiques proteccionistes (OK burgesia industrial CAT i PB/cerealistes castellans)

1892-1895: Govern de SagastaProblema de Cuba

1895-1897 (assassinat): Govern de Cánovas Ex. 3, 4, 9 i 10 p.80Problema de Cuba

6

Page 7: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

III. L’OPOSICIÓ AL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ

III.1. EL CARLISME

Després del fracàs bèl·lic s’exiliaran a França, les seues conspiracions seran constants. Encara que acceptaran la monarquia, però no la dinastia. El carlisme es presentava com el defensor de l’autèntica dinastia, l’única força política autènticament catòlica, d’aquesta manera adquiriran un caràcter integrista (el problema es que no tindrà el recolzament de l’església, ni del vaticà).

Es convertirà en el Partit Tradicionalista, caracteritzat pel seu antiliberalisme i per la defensa de la tradició i de la religió catòlica.

III.2. EL REPUBLICANISME

Durant la Restauració aquest moviment es va debilitar per diverses raons: el desencant de molts seguidors després del fracàs de la I República + la repressió per part de les autoritats (exili, il·legalitat del seu moviment, absència de llibertat de premsa) + les divisions internes: dins del moviment republicà podem trobar 3 grans grups:

-El Republicanisme Històric o Possibilista: Emili Castelar. Defensor d’una democràcia conservadora que no comprometia la unitat nacional ni l’ordre social. No va tindre problemes en entrar en el joc polític de la Restauració amb un paper testimonial ( + o – 20 escons).-El Republicanisme Progressista: Ruiz Zorrilla. Grup que des de l’exili es dedicà a conspirar.-El Republicanisme federal: Pi i Margall. Era el grup millor organitzat. Estava més pròxim al moviment obrer, ja que defensava un reformisme social, una millora de les condicions dels treballadors, però des d’una òptica burgesa; aquest grup no tindrà el recolzament del moviment obrer. A pesar de les seues propostes federals i descentralitzadores, no trobarà el recolzament de la burgesia perifèrica nacionalista.-El Republicanisme Unionista: Nicolás Salmerón. Funden el Partit Centarlista (1891).Ex. 5 p. 80

III.3 ELS NACIONALISMES PERIFÈRICS

Un dels fenòmens més importants de la Restauració va ser l’emergència dels moviments de caràcter nacionalista.

Aquest fenomen no es exclusiu d’Espanya, el segle XIX és l’època dels nacionalismes en Europa emmarcats dins dels moviments romàntics que es basaven en la recuperació de les senyes d’identitat.

En Espanya la revolució burgesa i la construcció de l’Estat Liberal havien creat un model d’Estat centralista que es basava en la Unitat Nacional. Aquest centralisme va tenir èxit a nivell ideològic o cultural (la creació de l’assignatura Història d’Espanya serà una mostra més de l’intent d’imposició cultural de dalt a baix); però suposarà un fracàs a nivell econòmic i social => la falta de cohesió econòmica (el localisme i el comarcalisme mostraran la falta de comunicació i integració entre les comarques) + la falta d’una burgesia nacional amb un projecte estatal (predominaran les diferents burgesies regionals amb interessos diversos i, de vegades, enfrontats)

Els moviments nacionalistes es recolzaran en :- Una identitat cultural i diferenciada distinta a l’Estat central, una llengua i

una cultura que s’ha vist discriminada per les actuacions estatals.

7

Page 8: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

- Una experiència històrica pròpia, amb el seu particularisme institucional, el seu foralisme.

La base social d’aquests moviments serà la burgesia mitjana i xicoteta (encara que al principi també troben el recolzament de la classe obrera i el camperolat: federalisme i carlisme). La gran burgesia financera i industrial estarà vinculada als interessos de l’estat central, serà només després del “desastre del 98” quan s’uniran als moviments nacionalistes.

A.- EL CATALANISME O NACIONALISME CATALÀ.

Una sèrie de factors històrics determinaran el naixement del nacionalisme català:

1) El procés industrialitzador que es produeix a Catalunya a partir de 1830 posarà en evidència les diferències estructurals de Catalunya amb la resta d’Espanya. Hi hauran dos tipus de capitalisme: el de base industrial que reivindica una política econòmica proteccionista, i el de base agrària i lliurecanvista. Entre aquests dos models es visqueren moments de tensió.

2) El procés seguit per la Revolució Burgesa a Espanya. La fi de l’Antic Règim i la creació de l’Estat Liberal mostrarà el caràcter unitari i centralista de la Revolució. Només el carlisme era particularista, però des d’una òptica devaluada de l’Antic Règim. La consolidació del nou Estat Liberal suposarà l’adopció d’un model d’estatal, defensat pels liberals moderats, centralista i uniformista poc propici a l’industrialisme. Aquest fet provocarà que en amplis sectors de la societat catalana florirà els particularismes (tant entre la burgesia com entre la classe obrera). Al principi aquest sentiment anticentralista es traduirà políticament en partits polítics d’àmbit nacional (federalisme o carlisme), encara no hi ha una consciència de desenvolupar una militància pròpia i separada, aquesta es desenvolupa durant la Restauració.

3) Al segle XIX es produirà la Renaixença (1840-1850), moviment cultural de recuperació de la llengua, la cultura i la història de l’Edat Mitjana, destaquen el poeta Verdaguer i Joan Maragall. Aquest moviment estarà vinculat al Romanticisme decimonònic, el record de les antigues institucions destruïdes pels Borbons i la creació de l’Estat Espanyol, tot seguint el model castellà a costa dels furs catalans, estaran molt presents en aquests moments.

4) El fracàs de la I República + El fracàs del carlisme

Federalisme sense republicanisme + Foralisme sense qüestió dinàstica

Catalanisme Polític creat per Valentí Almirall

Valentí Almirall, es planteja una revitalització de moviment catalanisme, tot defensant un catalanisme laic, progressista i federalista (que no independentista). Creador de la identitat catalana a partir de la cultura i de la història, fundarà en 1879 el primer periòdic de tirada diària en català, “El Diari Català”, amb el que du a terme una intensa tasca de clarificació ideològica a més de defensar la unitat d’acció de tots els nuclis catalanistes. En 1882 fundarà el Centre Català, associació nacionalista de tarannà progressista i popular, que s’encarregarà de l’elaboració del Memorial de Greuges, un dels documents fonamentals del catalanisme polític, del nacionalisme català, que va ser presentat a Alfons XII directament

8

Page 9: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

(sense passar per les Corts) on es plantegen reivindicacions regionals, especialment econòmiques (protestes davant d’un acord comercial amb Anglaterra i exigència de mesures proteccionistes). El Memorial mostrarà la sensibilitat de la societat catalana per la seva indústria així com la debilitat dels sistema canovista en Catalunya i la incapacitat dels partits oficials en representar els interessos de la societat. Serà el primer acte polític públic del catalanisme i les seves reivindicacions suposaran el recolzament de la burgesia industrial catalana al moviment nacionalista.

Però a pesar d’aquest fet històric encara no existia en Catalunya un bloc política capaç d’enfrontar-se al sistema polític de la Restauració, posant-se en evidència el fracàs del projecte d’Almirall.

Al Centre Català es produirà una escissió, en 1889 apareixerà la Lliga de Catalunya, liderada per Enric Prat de la Riba, que representarà el catalanisme polític conservador (defensa la fidelitat a la monarquia i un posicionament més autonomista).(doc. 6 p.225)

En 1891 es produirà la fusió del Centre Català i de la Lliga de Catalunya en la Unió Catalanista, aglutinant a totes les forces regionalistes o nacionalistes, que es reunirà en 1892 en Manresa on establiran les famoses Bases de Manresa on s’arreplegaven els principis ideològics d’aquest moviment nacionalista, una concepció federal de l’Estat Espanyol on s’integraria l’Estat Català; sense plantejar en cap moment doctrines separatistes. El podria definir com el primer projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya on establia la formació unes Corts Catalanes, la consideració del català com llengua oficial, la defensa de l’ocupació dels càrrecs públics per catalans, així com la divisió territorial comarcal i municipal de Catalunya (doc. 7 dossier)

B.- EL NACIONALISME BASC.

El cas basc te una sèrie de peculiaritats:- A diferència de Catalunya, el País Basc mai havia format una

“nacionalitat” homogènia. Mai havia tingut una unitat política. Cada província havia tingut una història diferent.

- Mantenia una diferenciada personalitat històrica i un sentiment d’identitat pròpia gràcies a la llengua i al sistema foral.

El nacionalisme basc com moviment polític que apareix en 1890, és un fenomen específic de Biscaia, més concretament de Bilbao. Sorgirà com un procés polític urbà, com reacció d’una identitat cultural amenaçada per un doble procés:- L’abolició dels furs de 1876. Encara que els carlins havien segut durant gran part del

segle XIX els defensor del foralisme basc, mentre que els liberals optaven pel centralisme liberal. El triomf governamental en la tercera guerra carlina i la supressió de les institucions forals provocarà un gran descontent, no només entre els partidaris del carlisme, sinó també entre molts liberals que havien combatut entre les files del govern i que veien com s’imposava la tesi de que la guerra havia segut entre bascos i espanyols i com suprimia aquelles institucions que eren, en molts casos, la base del seu poder econòmic i social.

- La industrialització, que en la seva etapa inicial va ser especialment un fenomen de Biscaia, es va caracteritzar per la seva rapidesa i intensitat. Una industrialització basada en la exportació de mineral de ferro i en la importació de carbó mineral implicava l’aparició de grans indústries siderúrgiques, drassanes... que es localitzaven a la ria de Bilbao, així com un volum de ma d’obra, que no podia satisfer la població autòctona. Es produirà la immigració massiva de treballadors no bascos, que procedien de Galícia, les dos Castelles, Astúries o Aragó, i que ocupaven els treballs més durs i pitjor pagats, patint una intensa discriminació laboral respecte als obrers nascuts al País Basc. La intensa concentració laboral i les dures condicions de treball expliquen, en gran mesura, que una

9

Page 10: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

part important dels treballadors immigrants es sentiren atraguts pel socialisme. L’afluència de treballadors immigrants provocarà una reacció contrària entre la població basca, es van convertir en el xivo expiatori de totes les tensions que generava aquest ràpid procés industrialitzador: l’artesanat que veia com s’estava canviant la seua situació i s’estava proletaritzant, considerava al maketo (immigrant) la causa dels seus mals; les classes dominants, que veien amb preocupació l’afiliació dels obrers als sindicats socialistes, les resultava útil l’antimaketisme (el maketo es presentava com un home pobre i racialment inferior, obligat per la misèria a buscar sustento a una zona més rica, a la que portava les seues costums primitives i corrompia).

Sabino Arana serà el creador del nacionalisme basc, el definidor de la identitat nacional basca.

Nascut en 1865 d’una família carlina i de profunditat religiosa. Des de molt jove es dedica a l’estudi de la història i la llengua basca, la seua ideologia la farà pública a partir de publicacions com: “Bizcaia por su independencia” (1892); periòdics com Bizcaitarra (1894) d’aparició mensual; així com d’associacions com el Círculo Euskeriano (Euskeldun Batzokija), organització, formalment, recreativa però que sorgia amb la intenció d’agrupar a tots els partidaris dels seus principis ideològics.

De la seua ideologia podem destacar les característiques següents:- El nacionalisme d’Arana sorgirà de la reacció d’un tradicionalista contra la crisi de la societat preindustrial en Biscaia. Parteix d’una interpretació de la història que destaca la independència originària d’un poble que sempre s’havia autogovernat mitjançant lleis pròpies i amb una superioritat racial que es manifestava en unes institucions que li havien permès preservar, front als intents assimilacionistes d’Espanya, la puresa racial i la independència política. La industrialització, la invasió del País Basc per treballadors foranis (maketos) i l’agressiva política centralista dels governs espanyols, que havien eliminat aquelles institucions que els definien. Aquests fets van fer considerar a Arana que la primera obligació de tot bon patriota era prendre consciència de si mateix, del seu passat, que coneguera la seua història- Els plantejaments de la seua política es resumien en el lema: “Dios y ley vieja (Jaungoinkua eta Lagi Sara)”. En aquest lema el terme “Déu” sintetitza el caràcter tradicionalment catòlic del poble basc. El nacionalisme si vol ser fidel a la història no pot ser sinó catòlic. D’aquest manera, per a Arana, queda exclosa qualsevol relació del nacionalisme amb el liberalisme, i menys encara amb el socialisme. Per “Llei vella” etén Arana no només la tradició institucional del País Basc (els furs) sinó també els signes d’identitat que el caracteritzen com a poble: raça, llengua i costums. Això era el que s’havia de recuperar i preservar de la invasió maketa i del domini espanyol, l’única manera efectiva d’aconseguir-ho era obtenint la independència política.

Així doncs, el nacionalisme d’Arana vindrà definit per:1. L’afirmació de la raça,2. La defensa íntegra de la tradició històrica encarnada en les institucions forals i

en els usos i costums,3. La consideració del catolicisme com a component essencial del caràcter

nacional,4. L’antiespanyolisme i antimaketisme,5. La proclamació del dret inalienable de la nació biscaïna a la seua

independència.Encara que el nacionalisme d’Arana sempre partia de la realitat de Biscaia com a

nació, també reconeixia el caràcter de nació de Guipúscoa, Araba i Navarra i assumia els vincles racials i culturals que els unien formant un únic poble. No és per casualitat que fóra Arana qui encunyarà la denominació d’Euskadi, el disseny de la Ikurriña i l’himne basc.

10

Page 11: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

En 1895 fundarà el PNB, un partit que en els seus primers anys no aconseguirà la seva base social més enllà de la petita burgesia bilbaïna. Les tensions internes, entre el sector independentista i el sector autonomista, i la necessitat d’aconseguir suport financer, el durà a abandonar la postura radical antiespanyolista i a adoptar una actitud semblant al nacionalisme català, de caràcter autonomista, la qual cosa li suposarà el recolzament de la gran burgesia financera industrial basca.

III.4. EL MOVIMENT OBRER

Amb el cop d’estat de Pavia de 1874 es dissoldrien les associacions dependents de l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) i se’ls obliga a entrar en la clandestinitat fins que en 1881 el govern de Sagasta permetria la llibertat de reunió i associació.

Les dos corrents de l’AIT trobaran el seu lloc en Espanya: l’anarquisme i el socialisme marxista.

A. L’ANARQUISME Etimològicament anarquisme ve de grec: anarcos = no poder. Els seu principis ideològics són:

1.La visió naturalista de la societat i del món: Tot allò natural i espontani és positiu. L’ésser humà és social per naturalesa i pot viure en llibertat i concòrdia. Les lleis i les imposicions són el seu principal enemic.2.La defensa de la llibertat col·lectiva ei el concepte de la solidaritat social: L’única manera d’arribar al benestar col·lectiu és mitjançant la solidaritat entre tots i la lluita per la llibertat col·lectiva.3.L’oposició a l’existència de l’Estat i de l’acció política: Consideren a l’Estat com opressor que impossibilita el desenvolupament de la llibertat humana. Defensen un nou model de societat, basat en la propietat col·lectiva, una societat basada en el contracte lliure entre els membres de la comunitat. La unió voluntària de les diferents comunitats conduiria al federalisme com forma organitzativa que substituiria a l’Estat. S’oposen als partits polítics i creuen que la lluita del proletariat s’ha de limitar al terreny econòmic.4.Crítica a la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva. Els mitjans de producció han de ser propietat de tota la comunitat, les cooperatives.5.Defensa de l’espontaneïtat de les masses, l’individualisme i l’acció directa: Rebutgen els partits polítics i les jerarquies, s’organitzaven en federacions de grups autònoms. La revolució no ha de ser dirigida, sinó que ha de sorgir espontàniament de les masses.

L’Anarquisme en Espanya

En Espanya, dins dels representants de l’AIT, predominava la sector anarquista i es definia per la seua idea de separar el moviment obrer de la política oficial i la desconfiança en una via reformista política, així com en el seu odi contra l’Estat.

L’àrea geogràfica de l’anarquisme espanyols és molt semblant a la del moviment cantonal de 1873: la zona mediterrània i Andalusia.

Dins de l’anarquisme espanyol podem distingir 3 etapes:1.Quan en 1876, amb la Restauració, l’anarquisme passa a la clandestinitat, organitzant-se per l’acció directa. És una època de reforçament del moviment.2.Quan amb Sagasta, en 1881, torna a la legalitat, creant-se la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Aquest fet provocarà una ruptura dins del anarquisme:

11

Page 12: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

-Per una banda, els dirigents de la Federació de Treballadors (de procedència catalana) abandonen les idees de l’acció directa i de la destrucció de l’Estat i defensen l’organització d’una resistència solidària i pacífica amb la vaga com mecanisme de lluita.-Per altra part, el sector andalús, partidari de la violència com única manera eficaç de lluita. la defensa de les societats secretes com sistema organitzatiu: “La Mano Negra” serà acusada d’assassinats, el que provocarà la detenció de camperols de Jerez, Cadis i Sevilla; el govern es dedicarà a atribuir tota classe de crims a la Mano Negra i, per extensió, a la Federació de Treballadors, per així debilitar al moviment anarquista.

3.Amb el canvi de segle, el moviment anarquista (tant el doctrinal com el pràctic) es transformarà en un moviment anarcosinsicalista, abandonen la lluita revolucionària, per acceptar la lluita col·lectiva dins d’una organització sindical.

B. EL SOCIALISME CIENTÍFIC O MARXISME

En la doctrina creada per Marx podem destacar 3 aspectes:

a) L’anàlisi del passat: - El materialisme històric: Partirà de la dialèctica de Hegel, encara que canviarà l’idealisme hegelià pel materialisme dialèctic (inversió hegeliana). És la dialèctica en la realitat material la que provoca els canvis en la societat: el Materialisme Històric.

- La lluita de classes com a motor de la història. Marx rastreja dins la història i observa que la variable que determina l’evolució històrica és la lluita entre els opressors i els oprimits i, com d’aquest antagonisme sorgeix nous models socials sorgint una nova classe dominant que controla els mitjans de producció i l’aparell de l’Estat. En aquesta evolució es poden distingir 3 grans etapes: Esclavisme / Feudalisme / Capitalisme.

b) La crítica del present: l’anàlisi econòmic del capitalisme amb 3 conceptes claus:- La plusvàlua, el principi capitalista del màxim benefici, la base de l’explotació capitalista. És el treball no remunerat.- Les crisis periòdiques, Marx considera que la competència salvatge per aconseguir el màxim benefici provocarà crisis periòdiques i la desaparició de les empreses més dèbils amb la consegüent concentració empresarial i de capital.- Marx creu que després de les crisis s’aprofundirà la separació entre explotadors i explotats i durà a l’autodestrucció del capitalisme.

c) El projecte de futur: el ComunismeMarx considera que si l’Estat és utilitzat per la burgesia per oprimir a la classe obrera,

amb la qual cosa es necessari conquerir l’Estat per canviar la societat i arribar al comunisme.Per poder conquerir l’Estat cal crear un partit polític obrer que dirigisca a la classe obrera.

Com la burgesia no voldrà abandonar el poder serà necessària una revolució social violenta, la Revolució Socialista.

Una vegada el proletariat sigui en el poder, s’iniciarà una nova etapa, la Dictadura del Proletariat, que impedeixi el ressorgiment de la societat capitalista i la seva eliminació definitiva.

Finalment s’arribarà a la Sociedad Comunista, una societat sense classes, sense explotadors i explotats, sense Estat.

12

Page 13: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

Diferències entre Marxisme (Marx) i Anarquisme (Bakunin)MARX BAKUNIN

Conquerir l’Estat Destruir l’EstatCentralització territorial Federalització de les cèl·lules anarquistesPartits polítics per participar en el joc parlamentari

No a la participació política, no als partits polítics

Acció política dirigida pel partit per conquerir el poder

Espontaneïtat de les masses, acció individual per destruir l’Estat.

Prioritat en l’interès social Prioritat als drets individualsRevolució protagonitzada pel proletariat industrial

La revolució feta pels camperols.

La I Internacional: En 1866 es reuneix en Ginebra el Primer Congrés de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), primer fòrum de discussió i de formació de dirigents obrers, tracen un programa d’acció sindical que el basava en: la jornada laboral de 8 hores + la supressió del treball infantil + la millora de les condicions del treball de la dona + rebuig de l’exercit permanent + oposició als impostos que afectaven a la classe obrera. Aquesta internacional entrarà en crisi ja que no hi havia una homogeneïtat ideològica. El sector marxista, de representació industrial, i anomenat dins de l’AIT com autoritari, s’enfrontarà a l’anarquista, l’antiautoritari, de procedència agrícola. El fracàs de la Comuna de París i l’enfrontament entre els dos grups suposaran la fi de l’AIT en 1876.

El Socialisme a Espanya

-Abans de 1874 era un grup reduït de seguidors del marxisme agrupats en “L’Associació de l’Art d’Imprimir”.-En 1874 Pablo Iglesias passa a presidir l’associació.En 1879 Pablo Iglesias crearà el partit Socialista Obrer Espanyol, d’inspiració marxista. Defensa la participació política de la classe treballadora, de la formació d’una partit obrer capaç d’enfrontar-se amb el règim polític i amb el sistema econòmic vigentEl PSOE proposava 3 bases pel triomf del proletariat (tot seguint les idees marxistes):

1. La possessió del poder polític per part de la classe treballadora era una condició necessària per què així es produexi el canvi econòmic, es a dir la fi de la propietat privada, la propietat col·lectiva (la pressa del poder polític = la Revolució Socialista prèvia al Comunisme)

2. L’abolició de les classes socials, el nou Estat estaria format per una única classe social, la dels treballadors.

3. La defensa de la aplicació de mesures polítiques i econòmiques d’immediata realització per arribar als objectius dalt exposats, entre les mesures defensades destaquen: La lluita pel dret d’associació i reunió + la llibertat de premsa + el sufragi universal + la jornada laboral de 8 hores + la igualtat salarial sexual.

L’àrea geogràfica del socialisme era Extremadura, Castilla-la Mancha, Madrid, Astúries, Biscaia i València.Fets importants que marcaran l’evolució del PSOE:

- Com a resposta a una consulta realitzada per la Comissió de Reformes Socials del govern, per tal d’assabentar-se dels programes i objectius de les diferents organitzacions proletàries, es realitzarà en 1884 l’Infome de Jaime Vera, al qual s’exposa la defensa de la Revolució, ja que només la classe treballadora podia ser l’artifici de la seua emancipació, la lluita de classes és inevitable i la única funció del govern era decidir que la lluita fos pacífica o no.

13

Page 14: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

- En 1886 eixirà el diari oficial del partit, “El Socialista”, que permetrà la difusió de l’ideari socialista per tot l’Estat.

- En 1887 la crisi econòmica dura al tancament de fàbriques i l’augment de l’atur. El PSOE crearà una organització que permeta coordinar la lluita obrera, en 1888 apareixerà la UGT, Unió General de Treballadors, sindicat amb finalitat econòmico-social, el seu objectiu era la millora de vida de la classe obrera i els mitjans de lluita eren la negociació amb els empresaris, les demandes a la classe política i la vaga. D’aquesta manera el PSOE s’encarregava de l’acció política i la UGT de la laboral.

- Des de 1891 el PSOE participarà en la vida política presentant-se a les diferents convocatòries electorals. Després dels diferents fracassos electorals decideix en 1910 crear una aliança republicano-socialista que durà a Pablo Iglesias a convertir-se ne el primer diputat socialista.

V.- EL “DESASTRE” DEL 98

V.1. INTRODUCCIÓ

En febrer de 1895 es produeix un alçament independentista en Cuba, que es convertirà ràpidament en una insurrecció en tota l’illa contra la metròpoli.

En 1896 passava el mateix en Filipines.En 1898 Espanya perdia Cuba, Puerto Rico i Filipines, després d’una completa derrota

militar. Com a conseqüència de la pèrdua de la resta de l’imperi colonial es va desencadenar una crisi nacional, davant de la desmoralització i la debilitat política i militar mostrada pel govern de la Restauració, coneguda com el desastre del 98, trauma que suposa una ruptura parcial respecte al passat i l’inici d’una nova etapa de la història espanyola contemporània.

V.2. LA PÈRDUA DE L’IMPERI COLONIAL

Causes de la guerra:

- Els errors polítics del govern espanyol => per pau de Zanjón (1878, després de 10 anys de guerra), el govern es comprometia a donar l’autogovern a Cuba, però va anar retardant aquesta mesura pressionat per l’oligarquia espanyola amb interessos en l’illa.

- La maduració d’un moviment independentista indígena sota el liderat de José Martí.- El recolzament d’EUA a la independència cubana, no per aquesta sinó perquè significava

la fi dels interessos europeus en l’última colònia i, per tant la possibilitat d’explotar en exclusiva la riquesa de l’illa. Aquests interessos econòmics junt a la doctrina imperialista Amèrica de Monroe “Amèrica per als americans” trobaven el recolzament de l’opinió pública americana.

La guerra de la independència cubana

La llei aranzelària del govern de Cánovas (1890-92) va ser rebuda pels cubans com una tornada a l’estatut de simple colònia. Encara que a finals de 1894 els liberals els liberals elaboraren un tímid projecte d’autonomia era massa tard. En 1895 esclatarà una revolta independentista. Encara que el govern liberal intenta dur a terme una política de mediació, fracassarà davant d’una insurrecció més extensa i organitzada. El nou govern de Cánovas enviarà al general Weyler a l’illa. La revolta es transformarà en una dura guerra de desgast, caracteritzada per la superioritat militar espanyola i pel domini del terreny pels guerrillers cubans, que rebien armaments i subministres d’EUA.

14

Page 15: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

Després de l’assassinat de Cánovas, en 1897, Sagasta intenta un nou projecte d’autonomia més ampli, de l’estil dels dominis britànics, amb govern propi, cambra de representants i els mateixos drets que els peninsulars; a més a més substituirà a Weyler.

La situació en l’illa s’estava pacificant, va ser en eixe moment quan EUA decideix intervindre. L’incident que va propiciar l’esclat de la guerra, l’excusa va ser l’explosió del cuirassat Maine que es trobava ancorat en la badia de La Havana el 15 de febrer de 1898 i que va causar 254 morts. Aquest vaixell havia arribat a l’illa per “protegir els interessos nord-americans” en Cuba. A pesar de la proposta espanyola d’enviar una comissió d’investigació internacional; EUA, després d’una ràpida investigació li atribueix tota la responsabilitat a Espanya, per no garantir la seguretat en el port. En govern americà li proposa al espanyol en març la compra de l’illa per 300 milions de $ i, davant de la previsible negativa espanyola, llança un ultimàtum que amenaçava de guerra si en 3 dies (20 d’abril) Espanya no renunciava expressament a la sobirania i abandonava Cuba. L’esclat de la guerra va ser inevitable, després de la derrota de Santiago de Cuba els soldats nord-americans desembarcaran en Guantánamo i des d’allí passaran a Puerto Rico.

La guerra de Filipines

En 1896 esclatarà un moviment independentista en Filipines, el descontent dels grups indígenes davant de l’administració espanyola i especialment el poder de les ordres religioses.Durant 2 anys el govern espanyol va aconseguir controlar la situació, però en la primavera de 1898, davant de la imminent guerra entre EUA i Espanya, la flota nord-americana de la base de Hong Kong es dirigeix a l’illa per ajudar als insurrectes.El desenvolupament de les operacions militars va ser ràpid i contundent. La superioritat material i tècnica nord-americana i la major proximitat van determinar la derrota espanyola en la batalla de Cavite (l’1 de maig de 1898) i la fi de la flota espanyola.

La pèrdua de les colònies.

En agost de 1898 Espanya ha de firmar un armistici i en desembre signarà el Tractat de París segons el qual renunciava a la seua sobirania sobre Cuba, cedia l’illa de Filipines, Puerto Rico a EUA a canvi de 20 milions de $, així com l’illa de Guam en les Marianes.La resta d’illes, les Marianes, les Carolines i les Palaos, les vendrà en 1899 a Alemanya per 15 milions de $.

VI. LA CULTURA DE LA RESTAURACIÓ

VI.1. EL REGENERACIONISME

Dins del clima de derrota van sorgir una sèrie de crítiques tant cap el funcionament del sistema polític com la pròpia mentalitat derrotista i conformista del país. Va sorprendre especialment tant als dirigents com als intel·lectuals la passivitat amb la qual l’opinió pública reaccionà davant de la pèrdua de l’Imperi colonial. Ni la guerra de Cuba ni el desastre provocà un moviment d’exaltació nacionalista; la població espanyola acceptà la derrota amb resignació i fatalitat. Només entre polítics i intel·lectuals es produí un moviment de reacció, el regeneracionisme.

El màxim representant d’aquesta corrent de pensament va ser Joaquin Costa, destacant les seues idees en una sèrie de conferències que va donar en l’Ateneu de Madrid i que es publicaren amb el títol Oligarquia i caciquismo como forma actual de gobierno de España.

Entre les tesis regeneracionistes destaquen:

15

Page 16: 1T UNITAT1  LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA MODERADA (1875-1898)

document.doc

- La constatació de l’aïllament del cos electoral del país així com la corrupció dels partits polítics

- L’endarreriment econòmic i social d’Espanya respecte a la resta de països europeus.

- La defensa de programes basats en:o La reorganització políticao La neteja electoralo La dignificació de la vida parlamentàriao La reforma educativa (escuela y despensa)o L’ajuda socialo Polítiques d’obres públiquesEn definitiva una actuació política orientada al be comú i no en benefici dels interessos d’una oligarquia.

A pesar de les seues idees no formaren partits, ni s’implicaren en la vida parlamentària. A la seua crítica li va faltar la capacitat d’acció.

VI.2. L’EDUCACIÓ

A mitjans del segle XIX va aparèixer dins de la Universitat Espanyola el krausisme (de l’alemany Krause), corrent filosòfica crítica amb l’ambient conservador de la Universitat i defensora de la reflexió individual i de la llibertat de consciència. Durant la Restauració el tarannà conservador i religiós torna a la Universitat, després del parèntesi de llibertat intel·lectual del Sexenni. El control als professors, el seu cessament i inclòs el tancament de la Universitat va ser una constant durant el període.

Però durant aquest període es fundarà la Institución Libre de Enseñanza, un centre privat, laic i alternatiu, hereu dels postulats kraussistes i que va introduir mètodes educatius de avantguarda, mitjançant els quals buscaven la formació integral de l’individu, fomentant la curiositat científica, l’antidogmatisme, el tarannà crític. Serà tant un centre de primària com de secundària. Dirigit per Fernando Giner de los Ríos formarà 3 generacions de l’èlit intel·lectual i científica del país.

16