1.1. Orígens, límits geogràfics i Orígens, límits geogràfics i cronologia.cronologia.

2.2. Arquitectura bizantina.Arquitectura bizantina.

3.3. La pintura i el mosaic.La pintura i el mosaic.

ART BIZANTÍ

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

ART BIZANTÍ

Bizanci és el nom que prengué l’Imperi Romà d’Orient des del 395 dC amb

l’emperador Teodosi.La ciutat de Constantinoble l’havia creada l’emperador Constantí sobre una antiga

colònia grega el 324,i que esdevingué la capital de l’Imperi Romà

d’Orient.Quan l’Imperi Romà d’Occident caigué sota el domini germànic, la cultura de la roma

Oriental va anar adquirint personalitat pròpia,

mescla de la tradició clàssica amb trets propis i orientals,

i que s’anomenà bizantinabizantina.Arribà fins el 1453 amb la caiguda en mans

dels turcs.

ART BIZANTÍ

Els límits geogràfics de Bizanci varen ser molt fluctuants,

tot i que podem destacar quatre moments claus:

• A finals del segle V: A finals del segle V: ocupava la meitat oriental de l’imperi romà• Època de l’emperador Justinià (segle VI): Època de l’emperador Justinià (segle VI): expansió cap occident i conquesta d’Itàlia i part d’Hispània; però només dominació temporal.• Segles VII – VIII: Segles VII – VIII: expansió de l’Islam i pèrdua de gran part dels territoris asiàtics i africans (Palestina, Síria, Mesopotàmia, Egipte i Líbia)• Al segle XV: Al segle XV: mínima extensió per l’expansió turca (Bizanci només ocupa la capital i un petit territori adjacent), fins la derrota definitiva el 1453.

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

ART BIZANTÍ

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

L’Imperi Romà d’Orient

ART BIZANTÍ

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

L’Imperi Bizantí a l’època de Justinià

(en morat les conquestes de Justinià)

ART BIZANTÍ

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

L’Imperi Bizantí al segle XIII

ART BIZANTÍ

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

L’Imperi Bizantí el 1400

ART BIZANTÍ

Cronològicament podem establir un seguit d’etapes clarament diferenciades:

Període protobizantí (segles V – VII):Període protobizantí (segles V – VII): naixement i consolidació del nou estat:

Època de Justinià (527 – 565):Època de Justinià (527 – 565): la base fonamental de la cultura i la política són encara clarament romanes; artísticament es l’Edat d’Or de Bizanci. Dinastia d’Heraclis (s. VII):Dinastia d’Heraclis (s. VII): gir cap a Orient i distanciament d’Occident, amb predomini de la influència grega.

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

ART BIZANTÍ

Cronològicament podem establir un seguit d’etapes clarament diferenciades:

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

• Període iconoclasta (726 - 843):Període iconoclasta (726 - 843): controvèrsia sobre la iconoclàstia, lluites internes i crisi profunda;

es prohibeixen les imatges i es destrueixen les existents;

emigració a occident dels iconòduls.

ART BIZANTÍ

Cronològicament podem establir un seguit d’etapes clarament diferenciades:

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

• Període posticonoclasta (843 - 1453):Període posticonoclasta (843 - 1453): es supera la controvèrsia sobre la iconoclàstia,

però continua l’allunyament d’Occident, i les divergències doctrinals i rituals amb l’Esglèsia de Roma;

tot plegat culmina amb el Cisma d’Orient (1054): trencament entre l’Església romana occidental i l’Església Ortodoxa oriental.

Artísticament destacam: Dinastia macedònica (867 – 1056):Dinastia macedònica (867 – 1056): Segona Edat d’Or bizantina; època daurada de les icones o imatges religioses Dinastia dels paleòlegs (1259 – 1453):Dinastia dels paleòlegs (1259 – 1453): crisi militar i pèrdua de territoris, però renaixement cultural i expansió de l’art als pobles eslaus.

ART BIZANTÍ

Cronològicament podem establir un seguit d’etapes clarament diferenciades:

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

• Període postbizantí (des del segle XV):Període postbizantí (des del segle XV): l’art bizantí perdura encara molt de temps a Rússia, Ucraïna, Bulgària, Grècia i altres zones de l’Europa Oriental dintre de l’àmbit d’influència de l’Església Ortodoxa.

ART BIZANTÍ

Són quatre els components fonamentals que conformaren la cultura bizantina:

La base romana: La base romana: dret, organització política L’herència grega: L’herència grega: llengua, literatura, pervivència d’elements clàssics a l’art, tot i que modificats. La influència oriental (persa, síria): La influència oriental (persa, síria): cerimonials, rituals religiosos, divinitat imperial; en l’art preferència del color sobre la forma, i del simbolisme sobre el naturalisme. El cristianisme ortodox i la unió entre Església El cristianisme ortodox i la unió entre Església i Estat (cesaropapisme): i Estat (cesaropapisme): intervenció de l’emperador en les qüestions religioses; l’art al servei de la litúrgia religiosa; apareix el monacat.

1.1. Orígens, límits geogràfics i cronologia.Orígens, límits geogràfics i cronologia.

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

L’arquitectura és la manifestació artística cabdal, ja les arts plàstiques s’hi integren.

Concepció de l’edifici religiós:Concepció de l’edifici religiós: influència de l’art paleocristià occidental: plantes basilicals o centralitzats per a crear espais amplis i ordenats. per tant, també trobam l’estructura atri-nàrtex-naus-presbiteri progressiva preferència, però, per les plantes centralitzades això es deriva d’una concepció simbólica de l’església (cel a la Terra, casa de Déu) aleshores, cada part de l’església té un significat simbólic (cúpules, semicúpules, la llum, preferència pel mosaic, etc.) gran importància del programa iconogràfic de la decoració mural

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Concepció de l’edifici religiós:Concepció de l’edifici religiós: gran importància del programa iconogràfic de la decoració mural:

Cúpula central:Cúpula central: Pantocràtor (Déu en majestat, Rei de reis), amb el llibre de la revelació en una mà i l’altra en posició de benedicció; emmarcat per la forma ametllada. Semicúpula de l’absis:Semicúpula de l’absis: Verge Mare amb Déu-nen assegut a la falda o damunt el braç de la Verge. Registres inferiors de la cúpula (davall del Registres inferiors de la cúpula (davall del Pantocràtor):Pantocràtor): apòstols disposats de forma concèntrica, o bé la genealogia de Crist. A les petxines:A les petxines: escenes de la vida de Crist Murs i cúpules secundàries:Murs i cúpules secundàries: processons de sants i teofanies

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

En quant als elements arquitectònicselements arquitectònics ... Major importància de l’espai interiorl’espai interior que no l’exterior Sistema constructiuSistema constructiu: adovellat, arc de mig punt sobre columnes espais més variats que els basilicals paleocristians: preferència per l’ús de la planta planta centralitzada amb cúpulacentralitzada amb cúpulal’ús de les petxinespetxines o trompes o trompes com a element de suport de voltes i cúpules també l’ús de mitges cúpules (o de mitja mitges cúpules (o de mitja esfera) i contrafortsesfera) i contraforts com a elements de suportColumnes corinties; novetat: capitell troncopiramidal invertit utilització de murs més gruixutsmurs més gruixuts, que influiran en l’arquitectura romànica altres canvis respecte a les basíliques paleocristianes: l’atri es redueix a un pòrticpòrtic, introducció de nàrtexnàrtex, iconòstasiiconòstasi i tribunatribuna

ART BIZANTÍ

Basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

cúpulacontraforts

Semicúpula lateral de sujecció Minarets

islàmics posteriors

ART BIZANTÍ

Basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

Observau el volum dels contraforts

ART BIZANTÍ

Interior Basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

Petxines

Finestrals del tambor

Tribuna, amb columnes de tradició clàssica i arcs de mig punt

Semicúpula o de quart d’esfera laterial, recolzada sobre d’altres més petites

ART BIZANTÍ

Interior de la basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Planta i secció de la Basílica de Santa Sofia

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

Planta i secció de la Basílica de

Santa Sofia

Interior de la basílica de Santa Sofia.

Cúpula central.

ART BIZANTÍ2. L’arquitectura 2. L’arquitectura

bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Basílica de Chora.

Constantinoble

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Cúpula de la Basílica de

Chora

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

Pantocràtor al zènit de la cúpula

Apòstols disposats en forma concèntrica en el casquet de la cúpula

Escenes de la vida de Crist a les petxines

ART BIZANTÍ

Absis de la Basílica de

Chora

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Basílica de Santa Irene. Constantino

ble

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

Tambor reforçat amb contraforts

ART BIZANTÍ

Interior de la Basílica de Santa Irene.

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

Petxines Absis amb coberta semiesfèrica (altar)

Tribuna

Pilar

Finestres del tambor

ART BIZANTÍ

En temps de l’emperador Justinià (segle VI), Bizanci es va estendre per la Mediterrània

occidental.Concretament al nord d’Itàlia van destacar

Ravenna i Venècia, les ciutats amb influència bizantina més clara.

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Basílica de San Vitale. Ravenna

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Interior de la Basílica

de San Vitale.

Ravenna

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Dibuix de la Basílica de San Vitale. Ravenna

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Secció de la Basílica de San Vitale. Ravenna

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Basílica de San Vitale. Ravenna

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Cúpula de la Basílica

de San Vitale.

Ravenna

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

ART BIZANTÍ

Absis de la Basílica de

San Apolinar. Ravenna

2. L’arquitectura 2. L’arquitectura bizantina.bizantina.

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

La pintura a Bizanci va ser especialment important des de l’època de Justinià.

La més important era la pintura al frescpintura al fresc en la decoració de les basíliques.

Destaca l’ordenació jeràrquica en altura de les figures, dominant sempre el Pantocràtor (Déu en

majestat).

Són figures rígides, hieràtiques, severes, molt allunyades ja del naturalisme clàssic perquè es volen

donar unes altres impressions: les de solemnitat i eternitat.

Recuperen la frontalitat, i transmeten molta espiritualitat.

Utilització simbólica dels colors (daurats, blaus).

Repetició normativitzada de les imatges.

Una altra manifestació pictòrica eren les icones, quadres religiosos sobre taula.

Normalment representaven màrtirs i mares de Déu.

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

Icona bizantina

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

El mosaic bizantí es feia servir, més que per als paviments, per la decoració de parets i

voltes.Destacaven per la riquesa cromàtica i la

finor de les figures.També guanyen molta lluminositat respecte

als mosaics romans.La composició de les escenes solen ser

simètrica.En aquest cas, tingueren molta influència en

l’art musulmà, en la decoració de les mesquites.

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

Mosaic Pantocràtor de l’església

de Chora

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

Mosaic Pantocràtor de la cúpula de l’església

de Chora

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

Mosaic Pantocràtor de la cúpula de l’església

de Santa Sofia

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

Mosaic de grup de

Justinià a San Vitale

de Ravenna.

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

Detall Mosaic de Justinià a San Vitale

de Ravenna.

3. La pintura i el 3. La pintura i el mosaic.mosaic.

ART BIZANTÍ

Mosaic de grup

de Teodora i la seva cort a San

Vitale de

Ravenna.