Del 6 al 15 de setembre de 2010

Conferenciants

Arnal Ballester – Artistes del llibre vs. Llibres d’artista

Roberta Bridda – El llibre com a espai de recerca

Sebastià Duatis – L’aventura del llibre, històries d’un artefacte

David Torrents – Ai; Ai! Buum! Txof...

Cecília Vidal – Xavier Nogués, gravador

Coordinadors

Hélène Genvrin i Sebastià Duatis

Professors

Montse Gomis i Alexis Rom

Tècniques gràfiques

Carlos Cubeiro, Pep Montserrat i Daniel Sesé

Il·lustració

Pere Fradera i Iñaki Granell

Tipografia

Roberta Bridda i Hélène Genvrin

Enquadernació

Acte de cloenda presidit per

Josep Maria Cadena i Catalan

President de la Fundació Xavier Nogués

Gemma Amat i de Broto

Directora de l’Escola Massana

Organitza

Escola Massana

Centre d’Art i Disseny

Hospital, 56

08001 Barcelona

www.escolamassana.cat

Patrocina

Fundació Xavier Nogués

Centre col·laborador

Eina, Escola de Disseny i Art

Disseny de la publicació

Iñaki Granell

Fotografia

Ferran Giménez

© Els drets de propietat intelectual dels dissenys,

les fotografies i els textes corresponen a l’Escola

Massana, als seus autors i als professors i alumnes

participants en aquest seminari.

Aquesta publicació s’edita amb motiu de l’Exposició dels treballs realitzats

al 1er Seminari d’Impressió Experimental Escola Massana / Fundació Xavier Nogués

celebrada del 21 de desembre de 2010 al 21 de gener de 2011

a la Sala Busquets de l’Escola Massana.

Fa molts anys que el concepte de transversalitat és la clau per comprendre quelcom especial i intangible que, tot flotant, es pas-seja per passadissos i tallers a l’Escola Massana. Alguns pensen que és la darrera forma que ha adoptat el vell esperit de l’escola que, cal re-cordar-ho, ja supera els vuitanta anys de vida.

Una de les darreres materialitzacions d’aquest esperit ha estat aquest Primer Seminari d’Impressió Experimental, organitzat per l’Escola amb el suport entusiasta de la Fundació Xavier Nogués.

El Departament de Comunicació Visual, format per il·lustradors i dissenyadors gràfics s’alià amb els companys dels tallers de gravat i enquadernació per a imaginar aquest nou espai de síntesi conceptual i materialització creativa que, com per a un modern joc de rol, va es-tablir un encàrrec obert, uns equips de treball i un ajustat límit tem-poral per a la seva resolució.

Pensem que l’actual formació dels estudiants, amb un fort prota-gonisme de les noves tecnologies, s’ha de veure contrastada i comple-tada, en aquesta fase final dels seus estudis, amb un redescobriment de la materialitat i de les seves possibilitats expressives, com a antídot contra la uniformització de receptes i acabats que podria potenciar una utilització mal entesa dels nous mitjans.

Com a participants al seminari es varen becar dotze alumnes avançats, il·lustradors i dissenyadors gràfics provinents dels diversos

Sebastià DuatisDissenyador gràfic

Quan la creativitat fa olor de tinta

plans d’estudis de l’escola i sis més d’una segona escola invitada, en aquest cas de l’escola Eina.

L’eix vertebrador del seminari fou un intens taller de projectes, organitzat en nou equips interdisciplinars formats per dos alumnes que mai havien treballat junts, provinents de diferents grups i espe-cialitats, amb l’objectiu de concebre i realitzar, cada grup, diversos exemplars d’un artefacte imprès i relligat. El tema comú fou “Les set meravelles del món antic”.

Cal dir que aquest taller comptà amb la presència d’un nombrós equip de professors que, tot alternant-se, asseguraren l’assistència continuada als estudiants i una volguda diversitat de recursos tècnics i punts de vista conceptuals.

Com a complement teòric, el seminari organitzà cinc conferèn-cies obertes al públic, impartides per diferents especialistes en la cul-tura del llibre i en l’edició d’obra gràfica.

El darrer dia s’organitza una presentació pública dels projectes realitzats, comentada per els propis alumnes, professors i represen-tants de la Fundació Xavier Nogués.

Els resultats assolits ens permeten imaginar que aquest és l’inici d’una dilatada col·laboració entre les dues institucions i que les se-güents edicions d’aquest seminari el veuran erigir-se com a un clar referent de l’edició experimental contemporània.

Satisfacció per haver pogut col·laborar

En nom de la Fundació Xavier Nogués em plau agrair, molt sincerament, a l’Escola Massana –directius, cos de professors i alum-nes– l’oportunitat que ens han donat de poder col·laborar en el seu Primer Seminari d’Impressió Experimental. Quan el patró i amic Ri-card Pedreira ens va oferir aquesta possibilitat, ens semblà que po-díem participar-hi i, fins i tot, demanarem a la també membre del Patronat i eficient secretaria del mateix, senyora Cecília Vidal, gran coneixedora de l’activitat nogueriana en les seves diverses vessants ar-tístiques, que volgués impartir una de les classes. Ens semblà que així, i crec que s’aconseguí a satisfacció de tots, acomplíem amb la nostra finalitat de projectar l’obra de Xavier Nogués i ajudar, tot el que ens fos possible, a la formació de les noves generacions d’artistes.

Per a la gent d’ara queden molt lluny, en general, els temps de Xavier Nogués i Cases (Barcelona, 1873–1941). Ho hem d’entendre i cal acceptar-ho. Però amb una precisió, expressada amb humilitat i també amb fermesa: cal estar amb els temps que vivim, però sense oblidar l’afany renovador i creatiu d’aquells que, situats davant nos-tre per raons d’edat i d’èpoques, feren el que van poder i encara més, per a tirar endavant. I un d’ells fou el nostre Xavier Nogués, un artis-ta complet, ple de gràcia creativa en diversitat d’arts (pintura, dibuix, gravat, cartellisme, ceràmica, vidre, setmanaris i premsa diària, així com en diversitat d’accions artístiques) amb les que satisfeia als espe-rits més selectes i acostava al poble la gràcia de la línia i el sentit del color. Avui en dia el seu nom encara no es troba en el lloc preeminent

Josep M. CadenaPresident de la Fundació Xavier Nogués

que li pertoca, però mai no ha caigut en l’absolut oblit. La seva “Cata-lunya Pintoresca”, per exemple, és un imprescindible referent per als amants de la bibliofília; els seus gots de vidre decorats a l’esmalt amb Crespo són buscats pels col·leccionistes, ja que en els seus “borratxets” hi ha molta saviesa sobre la condició humana; i el Poble Espanyol de Montjuïc, realitzat amb la seva intensa participació, és un referent per al turisme que visita Barcelona. I així passa amb moltes de les coses en que va intervenir amb mà destra i intel·ligència desperta. Fou un mestre, que captà en relació amb la convulsa vida del seu temps tot el que podia ésser útil per a entendre el pas de les hores silent per a mol-ts i efectiu per als que saben aprofitar la cadència dels segons.

No és aquest el lloc ni tampoc el moment per a fer una disquisi-ció sobre com l’exemple creatiu de Xavier Nogués encara ens serveix per ell mateix. Però em sembla oportú aprofitar l’ocassió per a dir que sense ell, els que ens ocupem de posar la seva obra en el lloc que li pertoca, la nostra fundació no hauria pogut participar en el curs que del 6 al 15 de setembre de 2010 es va impartir a l’Escola Massana i que no hauríem experimentat alguns dels patrons de la fundació que porta el seu nom –jo entre ells– la satisfacció de veure que hi ha interès, que existeix gruix, que res no s’atura, entre les noves gene-racions d’artistes. Tal com ha de passar, la imaginació camina cap al poder pels seus propis mèrits. Es treballa i ningú es plany; es vol amb l’hora present i la lluita per a trobar noves maneres d’expressar-se és constant. Això és bo i això s’ha de fer. Cada persona ha d’obrir-se camí per ella mateixa perquè les individualitats fan el conjunt. Ara el país ho necessita i des de l’Escola Massana, curs rere curs, es pot crear una nova renaixença. Els moments no són gens fàcils, però s’ha de tirar endavant. Així ho pensem des de la nostra modesta Fundació Xavier Nogués. I així ens plau dir-ho, perquè creiem en que la col·laboració d’ara és un primer pas.

Amb tinta a les mans

Carlos CubeiroIl·lustrador

Entre el públic que omple la sala d’actes de l’escola, hi ha prou cares torrades pel sol que evidencien el dia del mes en què ens trobem. Tan sols un parell de setmanes abans, la majoria vagarejàvem per bars de platja o donàvem tombs pels carrers d’alguna ciutat llu-nyana. Però aquesta vegada, per alguns de nosaltres –alumnes i pro-fessors– no hi ha hagut temps per aclimatar-nos al ritme acadèmic. El seminari d’impressió experimental ens esperava i després d’una bona setmana intensa de treball, avui es presenten els resultats.

Els protagonistes, òbviament, són els alumnes participants. Se’ls reconeix ben ràpidament: els seus rostres expressen una combinació de fatiga i satisfacció ben interessant. Per un cop, les ulleres que exhi-beixen no són fruit de cap mena d’excès nocturn. Les últimes hores han estat plenes de nervis i d’incerteses, d’entintats i d’impressions finals amb poc marge ja per l’errada, de manipulacions definitives del paper, d’enquadernacions, de discussions d’última hora entre els integrants de les parelles creatives per tal d’acabar de fixar forma i concepte.

Tant els representants de la Fundació Xavier Nogués com els pro-fessors participants –alguns dels quals hem tingut participació en el seminari amb intervencions puntuals i fragmentades– sentim una enorme curiositat per veure els treballs definitius. Els que hem inter-vingut en les sessions inicials només coneixem l’estat preliminar de les propostes: idees prometedores encara no confrontades amb la realitat, fantasmes de la imaginació encara en recerca de la seva corporeïtat.

Les parelles d’alumnes es van succeint per presentar els seus pro-jectes. La majoria d’aquestes societats a dos, no es coneixien prèvia-ment entre ells. Hem convidat a ajuntar-se estudiants d’il·lustració amb estudiants de disseny gràfic, dues disciplines que sempre han anat prou agermanades però diferenciades per les característiques i especificitats de cadascuna. Tot i que els grups han treballat sobre un mateix tema –Les set meravelles del món antic– els resultats no poden ser més diferenciats. Però això sí, tan sols un fet els unifica: la seva extraordinària qualitat. Són projectes concebuts des dels tallers de l’Escola Massana, però ens demostren que els autors estan ja d’alguna manera preparats per obrir-se camí en l’àmbit professional, no tan sols per instal·lar-s’hi en ell, sinó per enriquir-ho i transformar-ho.

Els treballs realitzats en el transcurs d’aquest seminari s’emmarquen en una tendència cada cop més generalitzada en el món del grafisme: El retorn a les tècniques manuals d’impressió i la reivindicació de les metodologies pròpies dels treballs analògics com a contrapunt i com-plement de l’univers digital.

Encara que els il·lustradors no han deixat mai de tacar-se les mans de tinta i pintura, els grafistes han viscut molts anys abduïts per les possibilitats creatives i metodològiques de les noves tecnologies.

L’ordinador va irrompre en la professió com una joguina tan apas-sionant com imprescindible, d’una manera tan absoluta que molts van perdre completament una determinada tradició en la seva feina quotidiana. Ha estat necessari que s’incorporés a la professió tota una generació que, havent-se relacionat des de la infantesa amb els ordi-nadors, han desenvolupat una relació molt més saludable i interes-sant amb la tecnologia.

Treballar amb tipografies mòbils o segells de cautxú no ha estat per als nostres alumnes un exercici de nostàlgia sinó el descobriment de que la imatge seriada, quan enraona amb l’atzar, pot ser quelcom més que una repetició mecànica i pot també donar peu a l’execució d’obres úniques i irrepetibles.

Alumnes participants

Laia Arqueros Claramunt

Asier Belloso Martínez

Olga Capdevila Muntal

María Caravaca Sánchez

Cristina Daura Mediano

Nilabon Kijkrailas

David Lorenzo Patiño

Rafa Manso Blanco

Lucina Maynegre Rovira

Sara Ortiz Carrión

Carla Papiol Orga

Lorenzo Pierro

Irma Ribera Ramírez

Berta Ribó Escursell

Anselm Solsona Lorente

Agustí Sousa Blanch

Alba Teixidor Feu

Guillem Turró CasanovasFoto

s: H

élèn

e G

env

rin

Los siete y el azarAutores

María Caravaca SánchezLaia Arqueros Claramunt

___x___mm. Paper Incisione 220g/m2.Gofrat amb fotopolímer, planxes de silicona estampades amb premsa vertical, tampons de goma eva, corró directe i tipus mòbils. Enquadernat en estructura d’acordió.

Agafi la paraula Maravilla. Composi totes les paraules que es puguin formar amb les seves lletres.Afegeixi els noms dels set monuments i la seva ubicació geogràfica.Retalli de seguida i amb cura cadascuna de les paraules anteriors i fiqui-les dins d’una bossa.Agiteu-la suaument. Ara tregui cada retall, un rere altre.Copiï estrictament en l’ordre en què hagin sortit de la bossa.

El poema s’assemblarà a:Llama al jardín colganteEl faro malva lilaEl arma ama la liraLlama al alma del colosoLa estatua de KeopsMira BizancioLa Larva que a mausoleo llamaRima Artemisa en AlejandríaRía el tempo de la maravilla.

Y així fou com sorgí aquest llibre.

96457

64

7 Maravillas del mundo antiguo /9645764 vidas humanasAutors

Irma Ribera RamírezAsier Belloso Martínez

___x___mm. Paper Incisione 220g/m2.Gofrat amb fotopolímer, estampació amb tampons independents de goma, per als gràfics; litografia fotogràfica per als textes. Enquadernat en estructura d’acordió.

La intenció d’aquest llibre és subratllar el gran esforç humà necessari per a construir cadascuna de les set meravelles del món. Enfatitzar el valor de les vides humanes que aixecaren, pedra a pedra, els monuments destinats a enaltir la grandesa de l’home.

Què és?Autores

Carla Papiol OrgaAlba Teixidor Feu

___x___mm. Cartrons de diferents gramatges i colors.Troquel a cada fulla, planxa òfset i termoimpressió. Enquadernat en estructura de ventall amb cargol metàl·lic.

La nostra idea mirava d’anar “descobrint” les set meravelles mitjançant una sèrie d’endevinalles o jeroglífics que es desenvolupaven per tres diferents vies: la frase escrita a cadascuna de les pàgines del llibre, els troquels de les formes geomètriques i les diferents textures.

El llibre es va concebre en forma de desplegable que es pogués llegir per les dues bandes indistin-tament i que, d’alguna manera, es pogués “jugar” superposant els troquels i obtenint una figura di-ferent cada cop.

Volíem practicar amb el màxim de tècniques d’estampació possibles per a donar a cada pàgina un sentit i una estètica pròpia. Així mateix vam in-tentar que les formes geomètriques fossin una re-presentació (simplificada) de cadascuna de les set meravelles i que les textures hi fossin relacionades. En quant als colors, vam intentar triar una gama de colors naturals o “terres” associats a l’antiguitat.

7 de receptesAutors

Sara Ortiz CarriónRafa manso blanco

___x___mm.Planxa òfset. Tapa dura amb estructura acordió i arxivadors en cartolina Iris 185g/m2 turquesa, estampacions en paper Natural Line 120g/m2 plegats a Din-A6.

Foto

: Hél

ène

Gen

vr

in

El suport dels pobles són els aliments. Des d’aquesta afirmació vam concebre un plat per a cada civilització relacionant-ho amb les set meravelles del món antic, fent servir els aliments més consumits per les persones que vivien en cada territori.

El procés de creació va ser aquest: elabora-ció de fotolits, partint d’il·lustracions fetes amb tinta de xina a pinzell i tipografia digital, per a obtenir les planxes tipogràfiques. A continuació vam seguir amb el procés litogràfic tradicional i estampació amb tòrcul.

Septem MiraAutors

Berta Ribó EscursellAgustí Sousa Blanch

___x___mm. Paper Incisione 220g/m2.Cartró gris estampat amb goma eva texturada amb cautxú, segell de goma d’esborrar, tipus mòbils i imprentilla manual. Plecs amb desplegables i cosit manual.

El nostre punt inicial es troba més al llibre com a artefacte que al seu contingut. Vam anar per feina amb el tall i el plec del paper i això ens va portar a un joc que convertia els trossos de llibre i les taques de tinta en la imatge “7!”, convertint-se en el pilar central del nostre projecte. A partir d’aquí vam voler fer palès l’aspecte esglaiant de les set meravelles i com aquestes minimitzen l’observador, que passeja esbalaït entre aquestes parts d’un tot.

The 7 WondersAutors

Lorenzo PierroAnselm Solsona Lorente

___x___mm. Paper Incisione 220g/m2.Planxa òfset, segells de silicona, tipus mòbils i pintallavis. Termoimpressió a la portada i a la faixa. Tapa dura en tela i estructura desplegable.

The 7 Wonders aplica el concepte de les set me-ravelles a un club de striptease on les meravelles són les seves maquíssimes strippers: Amanda “Colosal”, Jennifer “Hija de Zeus”…

El llibre representa un regal promocional per als millors clients del Club Seven Wonders, un cartell desplegable amb set postals de les seves strippers en magnífics acabats.

S’inclou una perfumada carta exclusiva sig-nada amb un petó d’una de les ballarines… sexy.

!!!!!!!Autors

Nilabon KijkrailasDavid Lorenzo Patiño

___x___mm. Planxa òfset i estampació amb segells de silicona. Paper Natural Line 120g plegat a Din-A6 i estoig de paper de gravat 300g/m2. Faixa en paper Iris vermell 80g/m2.

El nostre treball podria dir-se que es tracta d’un quadern de viatge d’algú que va tenir l’oportunitat de visitar aquelles set meravelles. Cada fulla recull una il·lustració de cadas-cuna de les meravelles a més d’una frase que explica quelcom de sorprenent sobre ella. No voliem il·lustracions perfectes, tampoc un re-sultat immaculat. Cercàvem allò casual, res més que esbossos, imatges borroses, etc. Vam decidir jugar i incloure, tant a la portada com a les set fulles, el signe d’admiració per les seves evidents connotacions.

En primer lloc es dibuixaren les il·lustracions i s’afegí el text per a poder “crear” els fotopolí-mers. Un cop impresses i assecades totes les fu-lles, vam estampar el signe d’admiració. Final-ment vam plegar les fulles a Din-A6 i les vam desar dins d’una caixa-contenidor del mateix tamany.

Qui la té més grossa?Autores

Cristina Daura MedianoLucina Maynegre Rovira

___x___mm. Paper Incisione 220g/m2.Gofrat amb fotopolímer, planxa òfset i tipus mòbils. Enquadernat en estructura d’acordió.

El nostre llibre es basa en la importància que aquestes meravelles representaven per a aquelles persones que les van finançar. Totes elles van ser homes i semblava que volguessin demostrar la seva grandesa i poder.

Vam dividir les tasques: les il·lustracions les va realitzar Cristina i Luci la part gràfica. Volíem mostrar un catàleg (d’aquí el desplegable), com si es tractés d’un concurs de proporcions; també basar-nos en la masculinitat de cada personatge

rere l’obra, per això a les il·lustracions apareixen imatges de mig cos en avall, de la pelvis, el membre masculí i les seves cames. Tanmateix vam decidir de donar-li un sentit al format allargat, fent re-ferència al sexe masculí.

La litografia ens va ajudar a plasmar les imatges amb més detall i precisió.

Les 7 maneres de desaparèixerAutors

Olga Capdevila MuntalGuillem Turró Casanovas

___x___mm. Paper Incisione 220g/m2.Planxa òfset, tampons de cartró gris i goma eva, gofrat i tipus mòbils. Cosit continu i sobrecoberta de paper vegetal vermell.

Les set meravelles del món antic varen ser concebudes com a monuments insignes de la creació i l’enginy humà, pretenent així trans-cendir en el temps. Malgrat creure’s invulne-rables, totes elles (exceptuant la gran piràmide de Keops) varen sucumbir al pas dels anys i van expirar sense deixar rastre. El nostre llibre il·lustra de manera irònica i interactiva la ma-nera com cadascuna d’elles va ser destruïda, conceptualitzant les causes tan diverses que van provocar les set demolicions. La interac-ció, que s’ajuda de jocs visuals i petits pop-ups, fa que el lector participi i sigui còmplice de l’exterminació de les set obres.