ax\k //oart*J18 NOVEMBRE 1983 - N2 131 REVISTA QUINZENAL

Sant Joan 2 - 158

Bolletí-revista quinzenal SANT JOANDIRECTOR: Carles Costa Salom18 Novembre 1983. N° 131Edita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)

COL.LABORADORSMiquel FloritJoan JaumeJoan MatasGabriel FerriolMiquel GayaCatalina MasVicens MillánAntonia CostaJeronia MoreyTomi CompanyMateu BoverCliment PicornellJoan Font

NOTA.Els articles publicats en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pr£pis autors.

SU ñ A R IPortada. Dibuix de J.E.Antón. Byblos 6Nou Col·legi d'E.G.B.Així fou, a Sant Joan el mes d'octubreLa Cámara Agraria Local informaSecció JuvenilSnorts (Futbol i Voleibol)Les GírgolesEntrevista a l'amo En Tomeu PistolaD'aquell temps (l'església)

EL NOU COL·LEGI D'E.G.B. A SANT JOAN,és un fet. El termini de la presentació deplecs per obtar a l'adjudicació d'un col.legi de 6 unitats a Sant Joan i amb un pre_supost de 38,270.517 pessetes, fou el pas-sat dia 14 a les 13 hores a la DelegacióProvincial del Ministeri d'Educació i Ci-ència.

El sistema de contratació és el d'adju-dicació directa.

AIXÍ FOU, A SANT JOAN, EL MES D'OCTUBRE

Començàrem amb ple a l'Ajuntament; (1)llavors, els feu la gran festada :Festa del mes anomenada,per això ens visità tanta gent.

Diada de la Festa des Butifarró, (2)en Jordi guanyà el Festival; (3)fogarons, torrada, cançó i ball,bulla, alegria, sarau i diversió.

A la Verge del Pilar es féu festa enguanyLa Guardia Civil donà refrescs en el Quai

ter;catequistes i al·lots s'ho passaren bé,tenint un dia de germanor a Bonany.

Aquesta serà la revista primera,en aparèixer cada quinze dies.Festa de les Verdes, bunyols i alegries,l'al.lotada, renou i veu cridanera.

L'Associació de pares es reuníen assemblea, i renovà la Directiva;i es mostrà el projecte, que s'activa,d'unes noves escoles per construir.

Així fou l'octubre, que ja hem passat;s'han collit magranes, codonyes i nespless'hancomençat a sembrar les faves calen-

tes;però en els camps sequeix la sequedat.

Joan Jaume

Notes :(1) Es va celebrar el dia 6.(2) La celebràrem el dia 9.(3) En Jordi Gayâ fou el guanyador del

XVIè Festival del Motor.

Foravila 3 - 1 5 9

LA CÁMARA AGRARIA LOCAL DE SANT JOAN INFOR.'1A

Almacenes del Servicio Nacional de Pro-ductos Agrarios.

El Almacén de Sineu, estara abiertotodo el mes de Noviembre, excepto losdías festivos y sábados. El almacén deManacor, estara abierto los días 7 y 21deNoviembre. Citamos los dos' almacenesmás cercanos a San Juan.

Elhorario de apertura será de 8 a las15 horas. Además los martes, los almace-nes estarán abiertos de las 16 a las18'30 .

Los productos que se pueden entregarson : trigo, cereal-pienso y legumino -sas-pienso.

Los respectivos Jefes de Almacén in-formarán de los precios de estos produ£tos paramercancía situada en almacén.

Para la entrega de productos es pre-ceptiva la presentación de la cartillade Agricultor.

SEMILLAS DE CEREALES CAMPAÑA 1.983

La firma S.P.S. SHELL, S.A. ha ofre-cido las siguientes semillas selectas ya los siguientes precios :

Trigo Tarot (ciclo largo) a 53 ptas.

Trigo Aleo, Tan (ciclo largo) a 55'50.-

Trigo Anza (ciclo corto) a 49'50.-

Trigo Cajeme (ciclo corto) a 51.-

Cebada Robur (ciclo largo) de 6 carrerasa 50'80.-ptas.

Cebada Logra (ciclo corto) de 2 carrerasa 53.- ptas.

Cebada Koru (ciclo corto) de 2 carreras,a 53.-ptas.

Parece ser que la mayor demanda esporias semillas de ciclo corto, debidoa las condiciones climatológicas de es-te año.

Los pagos son al contado y la semi-lla se suministra en envases de 40 kg.

SUBVENCIÓN AL GASÓLEO B

Se recuerda una vez más que el cambiode maquinaria o el aumento de ella no im-plica hacer nueva declaración, puesto quela subvención no es por máquina sino porsuperficie cultivada y solamente se pre-sentará nueva declaración cuando varié lasuperficie labrada.

Tales declaraciones solamente pueden remitirse al Ministerio una vez al año, enEnero, por tanto a partir de ahora puedenpasar por la Cámara aquellos que hayan aiimentado la superficie, no la maquinaria.

LLEGIU EL BOLLETI SANT JOAN

4 - 160

sección juvenilPREMIO "N O E G A " DE CUENTOS

Convoca : Ediciones "NOEOA"Tema : CuentosPlazo : Hasta el 31 de Diciembre de '..

1.983.Dotación: lOO.OOO.-ptas.

PREMIOS CARTELES PUBLICITARIOS

Convoca : Ministerio de Sanidad y ConsumoTema : Donación de sangre ysolidari-

dad humana.Plazo . : Hasta el 4 de Diciembre de 1983

TIEMPO LIBRE

CURSILLO DE INICIACIÓN AL ESQUÍ,NAVIDADDEL 83.

Convoca : La Dirección General de Depor-tes de la Conselleria de Edu-cación y Cultura de Baleares.

Lugar : Albergue "Pere Figueras" (Pia-nolas (Gerona).

Fechas : Del 26 diciembre al 2 enero.Participantes : 48 mixto, edades de 12 a

16 años.Cuota : Becados por la Dirección Gene-

ral, corriendo a cargo de losparticipantes el desplazamien-to.

Solicitudes : Dirección General de De-portes, C/ San Felio,8-A.

\r

Químicas (17%) y Ciencias de la Infor-mación y Farmacia un 16%.

El menor índice de paro lo registra-rán las Escuelas Técnicas Superioresde Ingenieros Navales y de Minas.

En el grupo intermedio con una tasade paro que oscilaría entre un 15 y un11% : Físicas, Matemáticas, Económicasy Empresariales, Telecomunicaciones, Industriales, Caminos-Canales y Puertos,Montes y Filosofía y Letras.

Y por debajo del 10% se encontrarán:Medicina, Informática, Ingenieros Aero-náuticos, Arquitectura, Veterinaria, A-grónomos y Derecho..

INFORMACIÓN JUVENIL

Para más información: Comunitat Autónomade les Illes Balears. Direcció Generald'Esports. Calle Venerable Jerónimo An-tich, S.Palma de Mallorca.

Y DI6O YO ; v61 TIENEN EL AMOR COMO \PRINCIPAL /MANDAMIENTO, x

¿ POR QUE LES RESULTA TANDIFÍCIL ENTENDERNOS A

PARO UNIVERSITARIO EN 1985

La Universidad Autónoma de Madrid, harealizado un estudio sobre el paro de li^cenciados tomando como base los habidosen la década de 1.970-1.980.

Las conclusiones resumidas sobre este e£tudio son las siguientes:

En 1.985 las Facultades Biológicascon una tasa de paro estimada en un 31%,registrarán el índice más alto de licen-ciados universitarios en paro, seguidaspor las de Psicología (24%) y las Escue_las Universitarias de Profesorado deE.G.B. (23%). Le siguen las Facultadesde Geogrfía e Historia, Geológicas enun 22%, Filología 20%, Política y Socio^logia (1%), Ciencias de la Educación y

Esports

JUVENILES

5 - 161

Sant Joan O - Juven. Dep. Inca 5

(6-XI-83). Severa derrota la sufrida porel Sant Joan contra uno de los mejores e-quipos de la actual competición liguera.La primera parte finalizó con el tanteode dos goles a cero a favor del equipoinquense. En los segundos cuarenta y cin-co minutos el Sant Joan vio como le mar-caban tres tantos más, siendo transforma-do uno de ellos gracias a un penalti.

Llubí 1 - Sant Joan 1

(13-XI-83). Magnífico el empate consegui-do por el Sant Joan en la mañana del díatrece contra el Llubí. El Sant Joan jugómejor que en partidosanteriores haciéndo-se acreedor de un mejor resultado pues tuvo las mejores oportunidades de gol, sierido falladas estas por una mala delanteraque no concretó ninguna jugada. La prime-ra parte finalizó con un empate a cero,en la segunda parte el Sant Joan se ade-lantaría en el marcador mediante un golde Rafael Company, consiguiento empatarel equipo local en las postrimerías delpartido.

SUB-23

Sant Joan O - Pollensa 1

(6- XI - 83). Mala fortuna tuvo el SantJoan en este partido que tras tener unasmagníficas oportunidades de gol terminóel encuentro perdiendo por la mínima. Laprimera parte finalizó con empate a cero.En la segunda parte el equipo visitantemarcaria un gol producto de una lesióndel libre del Sant Joan que tuvo que sa-lirse del campo sin ser cambiado, puesya se habían realizado los dos cambiosreglamentarios, quedando el equipo localsin libero lo que propició que el Pollensa atacara con mas decisión consiguiendou gol en los momentos finales del encuentro.

(13-XI-83). El Sant Joan en esta jornadadescansó.

Tomi

Amador Bauza, titular del Sub-23

VOLEIBOL

aEl equipo de 3- División ha empezado latemporada, y nada mejor que una victoriapara empezar.

Viajó a Cala Millor, para enfrentarsecon el equipo local. La victoria del SanJuan fue de 3 sets a 0. Es de destacarque los arbitros no llegaron al campohasta las 11, cuando el partido ya habíaempezado, actuando como arbitro AndrésGelabert.

El equipo cadete empieza la liga el pró-ximo viernes 18.

El pasado sábado 5 se celebró la Asam-blea anual de socios. Después de una c£na se informó a los asistentes de lasactividades hechas en la pasada témporada y de las que se van ha hacer durantela presente. También se presentaron losequipos Cadete y de 3a. División.

J. Morey

Reportatge 6 - 162

MUSEU BALEAR DE CIENCIAS NATURALS DE SÓLLER

Les gírgoles.- Per Carlos Constantino Mas

A Mallorca s'anomenen "gírgoles" a t£ta una serie de bolets, que creixen da-munt troncs d'arbres o plantes, o bé enla proximitat dels troncs.

El grup més important d'aquets boletsel forma el gènere PLEUROTUS. Son Agari-cãcies, notenen anell ni cortines i te-nen un peu fibrós (Homogeni). Les llavorso espores són blanques. Les costelles olaminetes són decurrents, tenen el peuexcèntric i les vores estan enrotllades <cap avall.

S.̂ Ud«. C.O.Ç d.

A Sant Joan es coneix per Girgola de Camp

Dins aquest gènere, tenim tres clas-ses de gírgoles, que tenen vertadera im-portància gastronòmica. Els cercadorsd'esclatasangs les coneixen i normalmentles agafen... Son les següents :,

GÍRGOLA DE CARD (Pleurotus eryngii). Estroba el mesos d'Octubre a Gener, en a-quells indrets, on hi ha cards de l'es-pècie Eryngium campester, dels quals ésparàsit. Tenen el capell blanc-grisenc omarrónos. Per davall son blanques. El peués curt, ample i excèntric. Es un boletmolt bon comestible. A Sóller el trobampel Puig Major, Vall de Cúber, Gorg Blau,etc .

GÍRGOLA DE CARBONER (Pleurotus ostreatus)Tambes és coneguda per gírgola de pí,gi_rgola d'alzina, orellanes... El nom llatí"ostreatus" ve de "ostra" i és per indi-car la forma que tenen aquests bolets.Latrobam damunt soques i trons d'arbresprodits. Es un bolet de forma molt regu-lar i se sol trobar a grups, uns damuntd'altres. Té el capell negre, negre-vio-leta o gris fosc. Les costelletes són

(̂ if̂ ôU d* CarbonerGirgola de Garriga o de Pi a Sant Joan

blanques i el peu és molt curt. Els peuss'ajunten uns amb els altres per agafar-se a n'els troncs. Es comestible molt a-precitat.

GÍRGOLA DE FIGUERA (Varietat de PI. Os-treatus). Es un bolet molt parescut al'anterior, però aquí el capell és blanceremos i de superficie envellutada. Estroba damunt figueres, i els pagesos del"Pla de Mallorca" el coneixen bé, i sa-ben quines són les figueres que fan gír-goles i les tenen ben geloses.

També deim "gírgoles" a altres boletsque no son PLEUROTUS :

LA "GÍRGOLA DE GARROFER" (Poliporus sul¿hureus), és molt bona quan és jove i comel seu nom indica, es sol trobar devoraels garrofers (ceratonia silicua).

LA "GÍRGOLA D'OLIVERA" (Clytocibe olea-ria), que sempre neix d'una olivera od'un ullastre. Són color taronja i molttòxiques.

LA GÍRGOLA D'ESTEPA" (Tricholomaterreum)que també es coneixen per "frarets","fredulins'', etc. Són uns bolets petits, fragils, grisos, que es fan a grups davallo aprop de les estepes. Una altra "gir-

Reportatge 7 - 163

Or » R Irò t R

&B PôLV.

Igual a Sant Joan

fV

gola" molt coneguda es la "Gírgola depoll" (Pholiota aegerita). Té anell , iles espores son de color obscur. Es moltbon comestible i se troba a n'es troncsdes polls o pollancres o xops (gènerePopulus...) inclus a l'estiu. Les "Gír-goles de poll", es poden cultivar si migenterram troncs de poll, els hi fregamgírgoles per damunt (per "empapar" elstroncs d'espores) i els regam molt so-vint.

SETMANARI SÓLLER.

DE FLOR DE CARD, SANT LLORENÇ DES CARDASSAR

En Bartomeu Servera Sureda, l'amo enTomeu "Pistola", és un homo que va ferdevers trenta anys de foraviler, delsquinze als quarantacinc - en realitatquan només en tenia mitja dotzena ja guardava porcs, però, segons ell, això no ésfeina-, i que des de sempre li ha agra-dat fer cançons.

Fa uns mesos n'hi publicàrem una, "Sa ,cussa de Ca'n Duai", i ara en reproduirauna altra que fa més decinquanta anys queva compondre i que té l'honor de figuraren el "Cançoner Popular de MallorcaV'delPare Rafel Ginard : Sa d'es llaurar.

Diu així :

Per llaurar s'ha de mesterreia, dental í cameta,joc d'oreies, destraleta,telera i reteler;manti, espigo, aixanguermorrals, uieres, coixí,jou, camèlies icolladesi llentures per jonyir;un rastell, escorretjadesi llongues p'es muls regir.

Com que esmes que probable que molts, comjo, no tenguin un concepte massa clard'aquestes peces i eines de llaurar, hemconsultat el Diccionari Català-Valencia-Balear i reproduira algunes definicons idibuixos relacionats amb la cançó.

ESCORRETJADES.- Instrument compost d'ungarot que a un cap duu una Henderá pera pegar a les bísties.

LLONGUES.- Cordes amb que esguia l'animalque llaura o que bat.

cameta

relia çliLQtal

D'aquell temps 8 - 164

Aspecte que oferia la nostra església, a-bans de col.locar els tres murals dedicatsa Sant Joan Baptista. Hi podem veure en -primer lloc, part de les moltes cadires -que els feligresos hi tenien, als bancs -primitius, une de les banderes que s'empraven pels acompanyaments dels difunts, latrona, l'estàtua de Crist Rei i l'eltar major presidit pel Patró Sant Joan i els co-patrons Sant Sebastià i Sant Isidre.

coixí

collades-

MORRALS.- Corda de les morrales o cabeça_da, que serveix per a subjectar i conduirels animals de cabestre.

ULLERES.- Conjunt de dues rotlanes d'es-part o de palma, ques es posa al cap d'ilna bistia de manera que li tapin els ullsi li evitin el mareig quan roda a una sí-nia, a la batuda, etc.

r^ rv

camella

aixariRuer de cuiro (per enganxar l'arada aljou)

Ilentura

RASTELL.- Paleta de ferro, generalment deforma triangular o d'arc de créele, posada a un extrem de l'agullada i que ser-~veix al llaurador per a netejar la reliade l'arada.

Josep Cortès