INFORMACIÓ 177

NOVEMBRE 2015 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

8è CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA TORRELLENC

Fins el diumenge, 1 de novembre, hi havia temps per presentar les fotografies al 8è Concurs de fotografia naturalista torrellenc en les seves tres modalitats: fauna, flora i paisatge. El dilluns, 2 de novembre, al vespre, es reunirà el jurat per valorar i triar les fotografies premiades. El dijous, 5 de novembre, a les 20,30 hores, a la biblioteca Pompeu Fabra, es realitzarà l´acte de lliurament dels premis. Prèviament, en Xavier Parellada, del Centre d´Estudis Beguetans, farà una conferència audiovisual amb el títol “La recuperació dels camins vells i les carrerades”. El conferenciant ens informarà sobre la feina feta pel CEB, a Begues, per recuperar els camins històrics que havien deixat de fer-se servir i els camins ramaders. Pel que fa a la recuperació de camins antics el CEB, entre molts d´altres ha aconseguit recuperar en molt bona part el camí vell de Torrelletes a Begues que va caure en desús quan es va obrir l´actual pista forestal existent. Per Torrelles hi passava una de les principals rutes seguides pels ramats procedents del Berguedà i del Ripollès per dirigir-se a les pastures d´hivern del Garraf i el Penedès. Després de la conferència i l´acte de lliurament dels premis, s´obrirà l´exposició de les fotografies presentades al concurs. L´exposició restarà oberta del 6 al 21 de novembre en els horaris habituals de la biblioteca. Les fotografies que s´hagin presentat i no premiades es podran recollir, a partir del 25 de novembre, a QUISES (Major, 47. Tel. 93 689 12 11).

A continuació reproduïm les tres fotografies premiades en la setena edició del concurs, en l´apartat de fauna, de l´any 2013.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 162 dins de la col·lecció, amb el títol “Reivindicació de l´etnobotànica” Es tracta d´un article publicat al nº 86 de la revista Mètode. Els autors, Joan Vallès i Teresa Garnatje, defensen el desenvolupament de l´etnobotànica com a ciència pluridisciplinària que complementa elements de botànica i de les altres ciències naturals junt amb elements de les ciències socials. Aquesta revista de divulgació científica de la Universitat de València publica sovint articles d´etnobotànica alguns dels quals hem aprofitat anteriorment per confeccionar altres documents dins d´aquesta col·lecció. Els dos autors coordinen un grup de recerca, Etnobiofic (www.etnobiofic.cat), amb dos eixos principals: d'una banda l'etnobotànica i de l'altra la biologia evolutiva de plantes amb especial atenció a aspectes citogenètics i moleculars. Dins d´aquest grup de recerca Etnobiofic, hi ha el programa Etnobotcat. En aquesta línia de recerca es duen a terme estudis sobre les relacions entre persones i plantes i el saber popular sobre el món vegetal en els territoris de llengua catalana. Fonamentalment es fan treballs etnoflorístics, amb especial atenció als usos medicinals i alimentaris de les plantes. També es fan estudis de fitonímia popular. En algunes zones es treballa sobre agroecosistemes, bàsicament horts familiars. A continuació reproduïm la presentació al seu web de la línia de recerca de l´Etnobotcat. L’objectiu principal és l’estudi etnobotànic dels territoris de parla catalana i la comparació amb altres territoris, sobretot ibèrics i mediterranis. Aquesta línia s’estructura bàsicament en estudis territorials i en altres aspectes transversals que descrivim breument tot seguit. Estudis etnoflorístics. L’objectiu dels treballs que duem a terme és doble. D’una banda, contribuir a l’inventari d’una part rellevant dels patrimonis cultural i natural, particularment fràgil, car molts coneixements populars sobre plantes són en mans de persones de força edat. D’altra banda, constituir una de les etapes de la bioprospecció o recerca de formes d’aprofitament i gestió de la biodiversitat, tot servint de base per a estudis químics, farmacològics, bromatològics i d’altres menes que puguin conduir a noves fonts de medicaments, aliments i altres elements de benestar per a la humanitat d’origen natural. Es fan també aproximacions d’etnobotànica quantitativa amb el suport de la línia d’anàlisis estadístiques i models matemàtics. Estudi d’agroecosistemes, particularment dels horts familiars. Els ecosistemes modelats per les activitats de conreu constitueixen un reservori no només de biodiversitat cultivada i silvestre, sinó de pràctiques de gestió i de coneixements, que els fa particularment interessants. Els horts familiars -i, en general, les plantes de l’entorn de l’habitació humana- són, a casa nostra, fets molt vius i fonts d’informació etnobotànica molt productives. En alguns d’aquests estudis col·laborem amb altres grups ibèrics (J.J. Lastra, M. Pardo de

Santayana, V. Reyes). Estudi de plantes alimentàries silvestres. Derivada alhora dels dos punts anteriors, menem una línia de recerca sobre plantes alimentàries silvestres i els anomenats conreus menors. Dins del saber etnobotànic aquests temes sempre han estat importants i en una època de crisi econòmica com l’actual prenen encara més relleu. Ens ocupem particularment del saber tradicional sobre aquesta mena de plantes en les prospeccions etnobotàniques en els territoris que estudiem i, a més, treballem sobre aquest tema en col·laboració amb altres grups ibèrics per a establir comparances i entendre com és ara i com ha anat variant al llarg del temps el consum i la percepció d’aquestes plantes per la població. Fitonímia. Els noms populars de les plantes formen un dels conjunts de dades etnobotàniques més abundants i diversos. En els nostres treballs recollim els diferents noms catalans de les plantes que ens són reportades i n’estudiem la varietat, la distribució geogràfica, l’originalitat i el significat etnobotànic. En col·laboració amb el Termcat, Centre de Terminologia, hem elaborat i anem revisant i actualitzant un recull de noms catalans de plantes, que depassa ja les 30.000 entrades.

RECULL DE PREMSA Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 80 dins de la col·lecció, que porta el títol El control dels gasos emesos pels vehicles de combustió. Es tracta de dues informacions publicades a finals de setembre als diaris El Periódico i Ara, i de dues més publicades a mitjans d´octubre al Diari de Girona i al setmanari El Temps. Aquesta última és una traducció d´un extens article publicat al setmanari Der Spiegel d´Hamburg. Després de l´escàndol provocat pel descobriment del trucatge dels motors del grup Volkswagen als Estats Units les publicacions se n´han fet un ampli ressò. És interessant l´article de Der Spiegel perquè s´entreveu el funcionament de les cúpules dels grans grups empresarials.

A continuació reproduïm del web de l´Idescat la definició d´uns quants conceptes bàsics sobre l´índex de qualitat de l´aire. Índex de qualitat de l'aire (ICQA). Metodologia Definició de conceptes Diòxid de nitrogen (NO2) Gas de color marró i d'olor irritant. Tòxic en altes concentracions. Intervé en la formació de la boira fotoquímica. Diòxid de sofre (SO2) Principal contaminant d'entre els compostos de sofre, resultant dels processos de combustió. Conjuntament amb els fums negres, se'l considera un indicador bàsic de la contaminació de l'aire. Es mesura pel mètode de la thorina. Índex de qualitat de l'aire (ICQA) Indicador sintètic elaborat a partir de les dades d'immissió dels quatre principals contaminants primaris pels quals la legislació vigent fixa els nivells màxims (PST, SO2, NO2 i CO). Aquest paràmetre pot prendre valors entre 100 i -400; com més alt és el valor, menor és el nivell de contaminació. Monòxid de carboni (CO) És un compost químic gasós incolor, inodor i d'alta toxicitat que es produeix com a conseqüència de combustions deficients, en condicions de manca d'oxigen. Es fa servir com a indicador de la intensitat del trànsit. Òxids de nitrogen (NOx) Contaminants compostos de nitrogen i oxigen. Els més característics són el monòxid de nitrogen (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2). Són emesos pels vehicles en circulació i per la combustió estacionària de carburants. Aquests òxids combinats amb l'acció de la llum del sol donen lloc a processos fotoquímics que produeixen altres contaminants de més alta toxicitat, com ara l'ozó. Ozó (O3) És una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (O3) que es troba de manera natural a l'atmosfera. La seva concentració és màxima a uns 20 km d'altitud, dins de l'estratosfera. És l'anomenada capa d'ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades (raigs UV) procedents del sol i, per tant, és beneficiosa per a nosaltres. L'ozó també es troba a la capa de l'atmosfera més propera a la superfície terrestre, l'anomenada troposfera, que s'estén fins a una altitud aproximada que oscil·la entre els 8 km sobre els pols i els 20 km sobre l'equador. Aquest ozó s'anomena ozó troposfèric. En concentracions superiors a les habituals, pot ser considerat un contaminant atmosfèric. PM10 Partícules sòlides i/o líquides que entren a l'atmosfera procedents de fonts naturals i antropogèniques. PM10 és la fracció de la matèria particulada en suspensió que passa a través d'un capçal selectiu de mida, amb una eficiència de tall del 50% per a un diàmetre aerodinàmic de 10 µm. Aspectes metodològics Dels processos involucrats en la contaminació atmosfèrica s'ha d'assenyalar, en primer terme, l'emissió de contaminants. En el procés d'emissió es llancen a l'atmosfera quantitats determinades d'un o diversos contaminants. Una vegada emesos a l'atmosfera els contaminants hi romanen durant un cert temps, conegut com a temps de residència. Aquest temps de permanència a l'atmosfera està relacionat amb la seva reactivitat química, amb el rentat de l'atmosfera que efectua la pluja i la capacitat del medi per dispersar-los. L'última fase de la contaminació atmosfèrica ha d'incloure els efectes dels contaminants sobre els éssers vius, les estructures (edificacions, monuments...) i sobre les propietats intrínseques de l'atmosfera (reducció de visibilitat, alteració del balanç de calor del sistema terra-atmosfera, alteracions sobre el clima...). Cicle de la contaminació atmosfèrica La contaminació de l'aire és un procés que s'inicia amb les emissions a l'aire per part dels diferents focus emissors, contaminants a l'atmosfera. Una vegada aquestes substàncies es troben a l'atmosfera pateixen diferents efectes de transport i/o transformació. Com a resultat d'aquests processos, en un punt determinat es dóna una determinada concentració de cada contaminant, que es coneix com a nivell d'immissió. Són els nivells d'immissió o de qualitat de l'aire els que determinen l'efecte d'un contaminant sobre la salut o el medi ambient. Per tant, per minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda, el control de les emissions atmosfèriques (nivells d'emissió) i, per l’altra, el control i la vigilància de la presència dels contaminants a l'aire en diferents punts receptors (nivells d'immissió). En tractar el problema de la contaminació atmosfèrica cal tenir present que, tot i que hi ha certa relació entre emissió i immissió, aquests paràmetres no són necessàriament equivalents perquè entre tots dos hi ha un procés de transport i dispersió a través de l'atmosfera, que pot dispersar o concentrar els contaminants o fins i tot modificar-ne la naturalesa. Les fonts de contaminants es poden classificar en tres grups: D'origen natural ( les emissions d'un volcà). D'origen natural accelerat per l'activitat humana (p.e. un incendi). D'origen antropogènic: és l'emissió introduïda a l'atmosfera per l'activitat de l'home (emissions del tub d'escapament dels cotxes, emissions de les activitats industrials, etc.). Les emissions són la quantitat de contaminant que va a parar a l'atmosfera des d'una font, com per exemple els òxids de nitrogen emesos pel focus puntual i mòbil que representa un automòbil, el diòxid de sofre que s'emet a través d'una xemeneia o les partícules emeses per una font difosa com ara el vent quan bufa sobre una superfície seca. En canvi, les immissions són la concentració del contaminant (o nivell) en cada punt del territori, és a dir, el que respiraria una persona en aquell punt. La relació entre emissió i immissió no és directa. Això vol dir que per a una mateixa emissió podem tenir una immissió en un punt determinat molt diferent ja que una vegada el contaminant ha estat emès a l'atmosfera, aquest pateix transformacions físiques i químiques (especialment transport i dispersió, però també reaccions químiques, deposició, agregació, etc.) que depenen de l'estat de l'atmosfera i que canvien amb el temps. La qualitat de l'aire Les immissions estan relacionades amb efectes sobre la salut i el medi. Com a resultat d'avaluar aquests efectes s'estableix el grau de qualitat de l'aire, que és inversament proporcional a la contaminació o nivells d'immissió (a més contaminació menys qualitat). Els contaminants atmosfèrics es mesuren generalment en micrograms o mil·ligrams per metre cúbic d'aire. Els principals contaminants són el PM 10, el plom i el benzè. També es consideren altres compostos: sulfur d'hidrogen, diòxid de sofre, ozó, monòxid de carboni i diòxid de nitrogen, que són mesurats per la xarxa automàtica. El principal indicador és l'índex de qualitat de l'aire (ICQA).

14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les vuit últimes fotografies del concurs, corresponents als mesos de juny, juliol, agost i setembre, són les següents:

Foto nº 11: Numenius phaeopus Pòlit cantaire Whimbrel Zarapito trinador

Foto nº 12: Pterocles alchata Ganga Pin-tailed Sandgrouse Ganga Ibérica Foto nº 13: Charadrius alexandrinus Corriol camanegre

Kentish Plover Chorlitejo Patinegro Foto nº 14: Chlidonias leucopterus Fumarell alablanc White-winged Black Tern Fumarel Aliblanco Foto nº 15: Acrocephalus dumetorum Boscarla dels matolls

Blyth´s Reed Warbler Carricero de Blyth Foto nº 16: Vanellus leucurus Fredeluga cuablanca

White-tailed Lapwing Avefria Coliblanca Foto nº 17: Circus pygargus Esparver cendrós

Montagu´s Harrier Aguilucho Cenizo Foto nº 18: Otus scops Xot Eurasian Scops Owl Autillo

A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografies del concurs corresponents al mes de setembre. Les solucions: Esparver cendròs (Circus pygargus)- Mascle adult, La Segarra. Xot (Otus scops)- Estany d´Ivars-Vilasana- Adjunto la foto del segon abans. SS

 

CLASSIFICACIÓ DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les divuit primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a setembre del 2015, i de les dues proves extres de cants d´ocells i de les fotos d´ulls, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta: 33,4 PUNTS: Jaume Duaigües 31,5 PUNTS: Pep Domènech 29,9 PUNTS: Juan Mora 29,6 PUNTS: Enric Morera 28,7 PUNTS: Núria Rodríguez 28 PUNTS: Tomás Blasco 27 PUNTS: Rosa Simon 26,7 PUNTS: Francesc Capdevila 25,2 PUNTS: Eva Reñé 24,9 PUNTS: Sandra Morujo 24,5 PUNTS: Israel Estopà 22,2 PUNTS: Frederic Sanchez 21,9 PUNTS: Vicenç Roig Aquestes dues fotos següents són les corresponents al mes d´octubre, a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 d´octubre.

Les vuit fotos següents corresponen a la prova sorpresa nº 3, del mes d´octubre. Cal trobar-hi 40 espècies diferents.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES A continuació publiquem les observacions ornitològiques que ens han comunicat aquest mes d´octubre. Blauet (Alcedo athis) (1 ex.) observat en vol a la riera a prop de can Casanoves. Diumenge, 25 de novembre del 2015, a les 17 hores. Observadors: Rosa Simon i Pep Domènech. Aligot comú (Buteo buteo) (1 ex.) i Xoriguer (Falco tinnunculus) (2 ex.) en vol per sobre de l´església. L´Aligot més alt i els xoriguers emetent crits d´alarma. Diumenge, 25 de novembre del 2015, a les 16,15 hores. Observador: Vicenç Roig. Corb (Corvus corax) (2 ex.) observats volant per sobre la zona cremada del Montpedrós, des del turó del Rebaixí. Diumenge, 18 d´octubre del 2015, a les 18 hores. Observador: Vicenç Roig. Esparver (Accipiter nisus) (1 ex.) observat en vol rasant a la riera, a la passera de can Balasc, perseguint una merla. Diumenge, 18 d´octubre del 2015, a les 16,30 hores. Observador: Vicenç Roig. Corb (Corvus corax) (1 ex.) observats en vol per sobre el casc urbà. Diumenge, 11 d´octubre del 2015, a les 10,30 hores. Observadora: Rosa Simon. Corb (Corvus corax) (2 ex.) observats volant per sobre Sant Climent, des del Tabor. Dilluns, 5 d´octubre del 2015, a les 16,20 hores. Observador: Vicenç Roig. Falcó pelegrí (Falco peregrinus) (1 ex.) observat volant per sobre Sant Climent, des del Tabor. Dilluns, 5 d´octubre del 2015, a les 16 hores. Observador: Vicenç Roig. Falcó de la reina (Falco eleonorae) (1 ex.) observat intentant caçar exemplars d´oreneta cuablanca per sobre de casa seva, a can Güell. Dilluns, 5 d´octubre del 2015, a les 16 hores. Observador: Juan Mora. Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) (1 mascle) observat a casa seva, a can Güell. Diumenge, 4 d´octubre del 2015, a la tarda. Observador: Juan Mora. Gaig (Garrulus glandarius) (1 ex.) fotografiat a can Guey. Diumenge, 4 d´octubre del 2015, a les 12,15 hores. Observador: Enric Daunis. Arpella pàl·lida (Circus macrourus) (1 ex.) observat des del turó de la Bruguera, en migració. Diumenge, 4 d´octubre del 2015, al matí. Observador: Juan Mora. Abellerol (Merops apiaster) (1 ex.) observat al turó de la Bruguera. Diumenge, 4 d´octubre del 2015, al matí. Observador: Juan Mora. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) (1 ex.) observat al campanar. Dissabte, 3 d´octubre del 2015, al matí. Observador: Vicenç Roig. Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) (1 ex.) observat a la serra de can Valent. Dimecres, 30 de setembre del 2015, a les 11 hores. Observador: Tomás Blasco.

SEGUIMENT DE LA MIGRACIÓ 2015

Us recordem que si heu seguit durant un cert temps la migració de les aus planejadores, en el nostre entorn, podeu subministrar les vostres dades a en Juan Mora. Ell, a més de recollir-les, publica els resultats totals, des de fa anys, al seu bloc titulat Pernisapivorus´s blog. Subtitulat com a “el bloc per conèixer la migració pel Baix Llobregat” conté les impressions personals de l´autor durant la temporada de la migració. S´hi pot entrar a l´adreça http://pernisapivorus.wordpress.com/ També s´hi pot accedir a través del web de l´ANT, a partir dels censos d´ornitologia en l´apartat de la migració.

Fotografia de Juan Mora d´un grup nombrós de tudons volant per sobre de can Güell.

PROJECTE DE CONDICIONAMENT DEL CAMÍ DELS TRES PONTS IAEDEN Salvem l´Empordà va presentar al·legacions al projecte de condicionament de la carretera dels tres ponts que travessa la reserva integral dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l´Alt Empordà. Ara el departament de Territori i Sostenibilitat ha desestimat el projecte. Reproduïm una nota informativa del departament i una altra de l´IAEDEN. Dijous, 08 d'octubre de 2015 Territori i Sostenibilitat desestima el projecte de condicionament del vial que travessa els Aiguamolls de l'Empordà La Generalitat considera que el projecte de millora d’un tram del camí asfaltat entre Castelló d’Empúries a Palau-saverdera pot tenir efectes apreciables sobre el parc natural i sobre la reserva integral

La Ponència Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha desestimat el projecte de condicionament d’un tram de l’antic camí d’enllaç entre Castelló d’Empúries i Palau-saverdera (Alt Empordà) que acaba a la carretera GIV-6103 i que discorre en la seva totalitat pel Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. L’òrgan ha considerat que el projecte, promogut i tramitat per la Diputació de Girona, pot tenir efectes apreciables sobre l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 “Aiguamolls de l’Alt Empordà”. En la seva resolució, el Departament determina que el projecte “no té viabilitat ambiental”, que qualsevol proposta d’actuació haurà d’incloure “alternatives de millora de la carretera que siguin ambientalment viables i compatibles amb la conservació dels valors naturals associats a l’espai natural protegit” i, en qualsevol cas, que s’haurà de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària que inclogui un estudi d’impacte ambiental. En aquest sentit, la Ponència recorda que el Pla especial dels Aiguamolls de l’Empordà només permet en aquest vial executar “obres de manteniment, actuacions destinades a disminuir l’impacte sobre els sistemes naturals d’aquesta carretera i obres de millora que es justifiquin en relació amb la seguretat de les persones, en aquest cas prioritzant les opcions que comportin una menor afectació als hàbitats i les espècies silvestres de la reserva natural”. La pràctica totalitat del projecte se situava dins l’espai del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) “Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”, que també forma part de la Zona d’Especial Conservació (ZEC) i de la Zona d’Especial Conservació per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. Al llarg de mig quilòmetre, la traça transcorre dins o al límit de la Reserva Natural Integral (RNI) “Els Estanys”. L’àmbit afecta directament l’hàbitat d’interès comunitari d’alberedes, salzedes i altres boscos de ribera situat a la Mugueta i als recs dels tres ponts. S’hi localitzen diverses zones incloses a l’Inventari de zones humides de Catalunya i que es concentren en l’àmbit de la reserva. La ZEPA dels Aiguamolls de l’Empordà forma part de les denominades àrees crítiques del Pla de recuperació del bitó (Botaurus stellaris). Com a espècies

vertebrades més vulnerables o en perill d’extinció a l’entorn de la carretera es troben, a més del bitó, el turó (Mustela putorius), el martinet ros (Ardeola ralloides), el gaig blau (Coracias garrulus) i el xoriguer petit (Falco naumannii). També es troba en la zona del projecte una àrea prioritària de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local d’espècies d’aus amenaçades. Respecte als mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) es pot localitzar al llarg de les masses d’aigua existents al parc natural, que formen part de l’àmbit territorial del Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya. La Ponència Ambiental ha dictaminat que l’execució del projecte comportaria un augment de la intensitat de trànsit i de la velocitat dels vehicles i que això incrementaria el risc de mortalitat per atropellament de moltes espècies emparades per les directives d’Aus i Hàbitats. Finalment, els impactes podrien afectar determinades actuacions que està desenvolupant el Parc Natural per recuperar la qualitat i la quantitat de l’aigua que nodreix la reserva, per augmentar la qualitat dels hàbitats i la riquesa d’espècies, així com la captura d’espècies exòtiques com el visó americà (Neovison vison). La reserva dels Estanys salvada: No s’ampliarà la carretera dels Tres Ponts 8/10/2015 Segons declaracions del conseller Santi Vila, la Diputació de Girona no podrà desenvolupar el projecte de “condicionament” de la carretera dels Tres Ponts, carretera comarcal que va de Castelló d’Empúries a Palau-saverdera, pel greu impacte que tindria sobre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. La Ponència Ambiental de la Generalitat de Catalunya així confirma les nostres consideracions que vam presentar a les consultes en el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, que el projecte representaria • un augment del trànsit rodat i, per tant, més afluència de cotxes i a més velocitat, • un augment de la pressió humana en el Parc i a la Reserva Integral (de màxima protecció), • un augment en els atropellaments de fauna.

Valorem positivament que així la Diputació ja no podrà seguir amb la tramitació del projecte i l’haurà de reconsiderar. Esperem, que tinguin en compte les nostres propostes de només millorar la capa asfàltica i la senyalització d’aquesta carretera, advertint els conductors que estan travessant un espai protegit. En el Comunicat crta PNAE tres ponts agost 2015 també reclamàvem que els diners que la Diputació destina a aquest tipus de projectes de millora de carreteres secundàries, es destinin a projectes socials i ambientals que són més urgents. Esperem, doncs, que sigui així. Altra vegada es demostra que la mobilització ciutadana és essencial en la defensa del territori! Moltes gràcies a totes les persones que ens han donat suport en aquesta campanya!

LA DESEMBOCADURA DEL RIU FOIX Depana ha presentat al·legacions al projecte de draga de la desembocadura del riu Foix, a Cubelles. Aquest espai és inclòs a l´espai “Serres del Litoral Central” de la xarxa Natura 2000, com a ZEPA i LIC. Cal recordar que les zones protegides dins del terme municipal de Torrelles de Llobregat, dins de l´EIN de l´Ordal, també pertanyen al mateix espai. A continuació reproduïm la nota informativa del web de Depana. Dimarts, 13 d'octubre del 2015 DEPANA presenta al·legacions al dragat del riu Foix a la desembocadura

Plànol de la zona afectada Un projecte inútil amb relació als seus objectius, i que no soluciona els problemes de gestió d'aquest espai natural. DEPANA demana la seva desestimació i reformulació. La desembocadura del riu Foix a Cubelles és una zona humida d'unes 10 Ha que resisteix enmig d'una zona altament artificialitzada. Les salines que hi havien fa 60 anys van desaparèixer i hores d'ara només donen nom a un polígon industrial. De tot aquell patrimoni natural només queda aquesta petita làmina d'aigua i els prats que l'envolten en contacte amb la platja. Gràcies a la feina dels grups ecologistes locals, l'Ajuntament ja fa més de 20 anys que hi ha efectuat accions de senyalització, neteja i àrea de pícnic que de manera força digne han conservat aquest espai fins l'actualitat. Per aquest motiu està inclòs al catàleg de LICs de Catalunya (i part del PEIN), en concret dins l'espai "Serres del Litoral Central", codi ES5110013, que abasta tot el Massís del Garraf, Olèrdola, Serra del Montgrós, Pantà del Foix i la desembocadura d'aquest mateix riu. En aquesta petita contrada nidifiquen el corriol camanegre i el balquer, a banda dades probables de cames-llargues i corriol petit. Gens malament per a un indret tan reduït envoltat d'edificis. Amb l'objectiu de protegir els peixos que hi havien i les aus protegides, a banda de prevenir danys de les riuades, s'ha plantejat un projecte de dragat de las desembocadura perquè no es retingui aigua i en cas d'avinguda no es provoquin danys al veïnat del poble. La idea és retirar la sorra dels dos braços de riu i dipositar-la allí mateix, de forma que no s'acumuli brutícia a l'espai humit. Davant aquesta iniciativa de la Generalitat, DEPANA ha plantejat la seva oposició a la mateixa atès que no es veu cap base per a dur a terme l'actuació. El riu no té cabal constant. Per tant, l'apertura de sengles braços al mar només buidaria la làmina d'aigua (principal component de l'aiguamoll). La brutícia que hi arriba (generalment d'origen antròpic) és millor recollir-la de forma manual. No milloraria el desguàs del riu, atès que aquest només arriba al mar en cas de pluja torrencial. L'extracció de sorres al mar sí que augmentaria la possibilitat d'anòxia per excés de matèria orgànica i ara només l'estiatge castiga els peixos de la llacuna, atès que reduiria el volum hídric de la mateixa. Fins ara la zona humida ha mantingut un nivell de qualitat raonable atesa la seva reduïda dimensió i el seu confinament entre intervencions dures edificatòries. Aquest és el seu gran valor: un lloc d'interès natural enmig d'una zona altament transformada. El resultat del mateix serà perjudicial per la llacuna, incomplint els objectius contemplats a l'art 11.2 de la LEN de 1985 i a la llarga els acopis de sorra, quan els temporals de mar els tornessin a redistribuir, no

ajudarien precisament a recuperar els rudiments dunars encara presents a l'indret. La maresma tornarà a estar igual en el decurs d'un sol any perquè les barres de sorra es tornaran a formar naturalment. Això implicaria la "·necessitat" de contínues intervencions per corregir les greus imperfeccions de plantejament, amb dragats periòdics. És un projecte ineficient i, per tant, car. El cost econòmic és desorbitat a la seva utilitat. Aquest projecte hauria de ser directament desestimat sense necessitat ni tan sols de la seva avaluació ambiental i refer-lo íntegrament destinant el pressupost en un Pla de gestió de la zona humida de Cubelles, que és la mancança real d'aquest espai natural, brigades d'informadors per a moments puntuals de l'any i la recollida periòdica dels residus.

Lluis Toldrà

PLA HIDROLÒGIC DE L´EBRE El 30 de setembre, el Consell Nacional de l'Aigua ha aprovat la proposta de Reial Decret d'aprovació dels plans hidrològics de les conques intercomunitàries, que es traslladarà al Consell de Ministres per a la seva tramitació. Abans però, la Generalitat farà arribar formalment al Consell Nacional de l'Aigua les seves al·legacions en forma de vot particular, atès que considera que el plantejament de l'Estat pel que fa al riu Ebre és impropi d'un país que vol formar part d'una Europa avançada i ambientalment compromesa. Reproduïm la nota de premsa del departament de Territori i Sostenibilitat. 30-9-2015 Vila: 'El plantejament de l'Estat a l'Ebre és antic, decimonònic i impropi d'un país que vol formar part d'una Europa avançada'

El conseller de Territori i Sostenibilitat surt “decebut” de la reunió del Consejo Nacional del Agua, a Madrid, on s’ha aprovat la proposta de Reial Decret d’aprovació dels plans hidrològics de les conques intercomunitàries La Generalitat farà arribar formalment, en forma de vot particular, les seves al·legacions El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha manifestat, després d’assistir a Madrid a la reunió del Consejo Nacional del Agua, que “El plantejament de l'Estat a l'Ebre és antic, decimonònic i impropi d’un país que vol formar part d’una Europa avançada i compromesa ambientalment”, en contraposició a la visió integral que fa Catalunya de la gestió del riu. Aquest organisme ha aprovat avui la proposta de Reial Decret d’aprovació dels plans hidrològics de les conques intercomunitàries, que farà arribar al Consell de Ministres per a la tramitació. Abans però, la Generalitat li farà arribar

formalment, en forma de vot particular, les seves al·legacions. Vila ha qualificat la trobada de “decebedora” i de “francament negativa per a la preservació i la defensa de l’Ebre”, ja que “l’Ebre és de tots i per tant cal garantir un cabal ambiental, que no és una qüestió que es pugui discutir”. Avui, ha dit, “s’ha confirmat la poca sensibilitat en la cura de la gestió integral del riu per només atendre les necessitats des d’una lògica antiga i productivista”. Ara bé, ha advertit que “Espanya, si no fa bé les coses, acabarà durament sancionada”, ja que el nou pla de l'Ebre incompleix les directrius que marca la Comissió Europea a l'hora de garantir els cabals ambientals. En aquest sentit el conseller ha advertit que, “si continua endavant tota la tramitació, només ho podrem lamentar, perquè el medi ambient no entén de fronteres administratives i si no es fan les coses bé en la gestió de l’aigua i els rius, la vida i els ciutadans en som els perjudicats”.

ACTUALITZACIÓ DEL CATÀLEG D´ARBRES SINGULARS DE TORRELLES Es continua treballant en el seguiment i actualització de les dades dels exemplars que eren al Catàleg d´arbres singulars de Torrelles de Llobregat, publicat l´any 2002. En l´última sortida de camp, el 25 d´octubre, es van refer les fitxes del Pi de can Casanoves (Pinus halepensis), l´Acàcia de quatre braços (Robinia pseudoacacia), dos pollancres de les Camanyes (Populus nigra), dues alzines de can Casanoves i l´alzina de can Roig (Quercus ilex). A més del creixement d´aquests exemplars, amb algun trencament de branques, s´ha observat l´augment en les dificultats per accedir a alguns exemplars inclosos al catàleg. Cada vegada hi ha més camins tancats i més barreres a les propietats.

NOU REIAL DECRET SOBRE AUTOCONSUM ELÈCTRIC Hem rebut un correu electrònic en el qual es glossaven les reflexions de Pep Salas en SMARTGRID.CAT sobre el nou reial decret del govern central que regula les condicions de l´autoconsum elèctric. Són a l´adreça: http://smartgrid.cat/index.php/smartgrids/127-nou-rd-autoconsum A continuació reproduïm l´article de Pep Salas. Nou RD Autoconsum, més lluny de la transició energètica Diumenge, 18 Octubre 2015 Ja fa uns dies que, finalment, s’ha publicat el RD 900/2015 que regula les condicions administratives, tècniques i econòmiques del que popularment coneixem com “Autoconsum”. Hi ha hagut temps, doncs, per llegir-s’ho en calma i seguir les reaccions que ha generat i les que, segurament, just s’estan organitzant. I és que sense cap lloc al dubte és la culminació d’un joc de despropòsits dels successius governs i de l’entramat de poder de l’Estat per minimitzar i aturar el desplegament de les fonts d’energies renovables com a pas necessari, malgrat que no suficient, a la transició energètica cap a una societat descarbonitzada:

1. “retard programat”: Si la “obsolescència programada” és la planificació de la fi de la vida útil d'un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d'un període de temps calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny (...) el “retard programat” seria la planificació de com obstruir una innovació de servei i/o producte que ha esdevingut possible per l’assoliment d’un cert nivell tecnològic. Així, portem com 4 anys esperant el RD que s’acaba de publicar, segons preveia la mateixa llei amb el RD1699/2011 que regula la connexió a xarxa de les instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència. I recordem que aquest RD va ser aprovat el 18 de novembre de 2011, just al final de la darrera

legislatura, en aquest cas del PSOE, i ja portava uns quants anys donant tombs. Per tant, sense risc a equivocar-se, estem parlant de més de 6 anys de males arts que han repercutit en la quasi total desaparició d’un sector econòmic, en el retard en la modernització de les xarxes i del trencament de tota la cadena d’innovació associada a la producció d’energia local (renovables, gestió de la demanda, entre d’altres).

2. “mip: mínim impacte possible”: davant l’evidència tècnica, econòmica i social de la producció d’energia elèctrica en el lloc de consum, i la qual constatem per “legislació comparada” quan mirem què estan fent els països veïns, aquí s’ha optat per permetre-ho, però assegurant-se el mínim impacte possible. D’aquesta manera, es carrega artificialment un seguit de taxes i impostos (el conegut com “impost al sol”), es redueix la rendibilitat econòmica (obligant a regalar l’energia excedentària que injectes a la xarxa si ets petit consumidor), es limiten per llei certes configuracions tècniques (per exemple, compartir instal·lació entre diferents consumidors), es barra el pas a nous models de negoci (com podrien ser els agregadors de demanda), es limita el dimensionat de les instal·lacions (en no permetre un balanç diari i limitant la potència), entre d’altres.

3. “gir 360º”: és a dir, que tot canviï per a que no canviï res. Al darrera de les tecnologies renovables hi ha una arquitectura de distribució de l’energia descentralitzada que implica, intrínsecament, un canvi estructural del sector energètic, dels models de negoci i, sobretot, dels agents que tenen control del sistema. Per tant, el mínim impacte possible durant la penetració de l’energia solar passa per evitar tant com sigui possible la generació distribuïda, limitant l’entrada de nous agents i, sobretot el seu poder. D’aquesta manera tenim el model de renovables espanyol basat en grans plantes o hortes solars i ara, una regulació de la generació distribuïda especialment desincentivadora pel petit generador.

4. “competència deslleial”: hem assistit de nou al trist espectacle on les empreses tradicionals del sector s’anticipen al poder públic amb un seguit d’ofertes comercials relacionades amb l’autoconsum uns dies abans de la publicació de la Llei. Aquest fet posa en qüestió la independència de l’ens regulador i incrementa la desconfiança cap a un Estat que, enlloc de vetllar pels seus ciutadans, aprofita la seva posició per legislar a favor d’uns i en contra dels altres.

5. “recentralització”: s’aprofita la regulació de l’autoconsum per tallar d’arrel els tímids intents d’algunes comunitats autònomes que, com Catalunya, havien iniciat tràmits facilitadors de l’autoconsum. Amb el nou RD s'obliga a tota instal·lació a acollir-se al nou reglament (i assumir-ne els costos) inclús si es van posar en operació i es van legalitzar segons la legislació vigent en el seu moment.

Retard programat, mínim impacte possible, gir de 360º, competència deslleial i recentralització. 5 atributs que no només trobem en el “decret d’autoconsum”, sinó que patim en d’altres àmbits de l’Estat espanyol i, especialment en el sector elèctric. Parlem, per exemple, de l’ús de les dades de comptadors digitals per part dels ciutadans, de la concentració de poder simultàniament en diferents activitats del sector (vulnerant la separació necessària, segons legislació europea vigent, entre generadors, distribuïdors, comercialitzadors), de la penetració del vehicle elèctric o de la recent suspensió per part del Tribunal Constitucional del Decret català sobre pobresa energètica. Això no sembla pas coincidència, sinó una manera de funcionar que consolida un mercat elèctric manifestament imperfecta, que eternitza la transferència de rentes del conjunt de ciutadans i empreses cap a unes poques mans, que manté la concentració del poder, que atura i condiciona l’ecosistema innovador i emprenedor associat a un sector tractor com és l’elèctric... I el que més greu encara: ens fa perdre, com a país i societat, un temps d’or per encarar la necessària transició energètica.

Pep Salas

CONFLICTE AMB EL GAT SALVATGE A AUSTRÀLIA La premsa s´ha fet ressò de la campanya endegada pel govern d´Austràlia per combatre la població de gat salvatge. Es pretén disminuir en el que sigui possible la població d´aquesta espècie al·lòctona introduïda per la colonització europea. Segons les estadístiques, a Austràlia hi ha uns vint milions de gats salvatges, els quals han contribuït a la desaparició d´almenys 29 espècies de mamífers autòctons. Les mesures engegades pel govern han creat polèmica dins i fora d´Austràlia. Caldrà seguir, en el futur, els resultats obtinguts. En la lluita contra les espècies al·lòctones és difícil d´obtenir uns bons resultats generals. És més fàcil aconseguir que en algunes illes desapareguin les espècies al·lòctones i així es puguin convertir en refugi de les espècies autòctones. A continuació reproduïm la informació publicada pel diari El Periódico. CONFLICTE AMB ENTITATS AMBIENTALISTES I FAMOSOS Allau de crítiques a Austràlia pel seu pla per sacrificar gats salvatges El govern declara la guerra al felí, que mata 20.000 milions d'animals cada any ADRIÁN FONCILLAS / PEQUÍN Dilluns, 19 d'octubre del 2015

REUTERS / MARK BAKER Dos gats salvatges nascuts en un zoo de Sydney el 2002. El Govern d'Austràlia aniquilarà els gats salvatges perquè, a més a més de ser sanguinaris, són estrangers. La mesura enfronta les organitzacions mediambientals entre elles i l'Executiu amb el famoseig activista. Canberra intentarà així esquivar Darwin perquè permetre que els animals es barallin i el temps designi quins són els més resistents només ha portat desgràcies a la fauna autòctona. Austràlia va declarar pomposament al mes de juliol la guerra contra els gats salvatges. «El 2020 vull haver vist dos milions de gats salvatges sacrificats, cinc illes i 10 refugis al continent que n'estiguin salvaguardats i mesures de control aplicades en 10 milions d'hectàrees», va declarar Greg Hunt, ministre de Medi ambient. CINC VÍCTIMES DIÀRIES / Els gats són un pertinaç maldecap a Austràlia. Els primers van desembarcar amb els colons europeus a finals del segle XVIII com a mascotes i avui sumen uns 20 milions descontrolats al medi salvatge. Austràlia assegura que cada gat mata cinc animals cada dia i entre el seu variat menú hi figuren petits mamífers, ocells, rèptils, amfibis, peixos i insectes. Maten 20.000 milions d'animals cada any i avui amenacen la supervivència

de 124 espècies després d'haver-ne extingit gairebé una trentena. Són culpables de la desaparició del 10% de les espècies autòctones i de 28 dels 29 petits mamífers al llarg dels dos últims segles. Entre ells hi figuren el bàndicut del desert i el ratolí d'orelles llargues, dos rosegadors únics d'Austràlia. Les orelles del segon en dificultaven l'amagatall davant els depredadors. MÈTODES POC AGRESSIUS / «No podem seguir tolerant el mal que causen a la nostra vida salvatge, les evidències científiques aclareixen que són la principal amenaça», ha explicat Greg Hunt, comissionat d'Espècies en Extinció. «Són un tsunami de violència i mort per a les espècies natives australianes», ha afegit. El Govern, anticipant-se a les crítiques, va aclarir que s'utilitzarien mètodes «humanitaris» com esquers enverinats i ha creat una aplicació de mòbil perquè la ciutadania alerti les autoritats de concentracions de gats salvatges. Les organitzacions mediambientals donen suport a la decisió governamental per intentar recompondre el paisatge animal autòcton previ a l'arribada dels europeus. Hi està en contra la PETA, defensora del tracte ètic als animals, que afirma que el sacrifici massiu s'ha demostrat inútil i suggereix estratègies a llarg termini com és el cas de l'esterilització dels felins. ARTISTES EN CONTRA / També s'hi han oposat les celebritats habituals en assumptes animals. L'actriu Brigitte Bardot ha parlat d'«un genocidi animal inhumà i ridícul». «El vostre país ja està tacat de sang de milions d'animals innocents així que, sisplau, no afegiu els gats al vostre macabre rècord», ha afegit en referència als periòdics problemes amb animals que hi ha a Austràlia. A principis d'aquest any es va saber que 700 coales havien sigut sacrificats al sud-est perquè la sobrepoblació causava morts per fam, mentre que cavalls i camells salvatges també van ser disparats perquè destruïen la terra. Morrissey, el llengut excantant de The Smiths, ha acusat el Govern australià de portar «la idiotesa massa lluny» i l'ha descrit com «un comitè de pastors d'ovelles sense cap preocupació pel respecte i el benestar dels animals». «Els gats són dos milions de petites versions del lleó Cecil», ha afegit. CARTA DEL GOVERN / El Govern ha escrit una carta oberta a tots dos explicant-los que les seves espècies natives no estan preparades per coexistir amb els gats i que les decisions dures són a vegades inevitables. «No són australians i no entenen el que els australians estem perdent», ha sentenciat. Les campanyes per acabar amb la vespa asiàtica o el musclo zebrat no han generat condemnes, però tan sols perquè la capritxosa sensibilitat humana està menys pròxima a insectes o mol·luscos que a mamífers.

TERRITORI I SOSTENIBILITAT ASSUMEIX MEDI NATURAL Mitjançant el decret governamental del 22 de setembre del 2015 s´ha traspassat les competències en matèria de medi natural del departament d´Agricultura al de Territori i Sostenibilitat. Això comporta la reestructuració de diversos organismes governamentals. Per exemple la direcció general del Medi Natural i Biodiversitat passa a denominar-se direcció general de Forests. Reproduïm la nota del web de la Generalitat que remet al següent enllaç del DOGC:

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6963/1445820.pdf El Departament de Territori i Sostenibilitat assumeix competències en matèria de medi natural i biodiversitat En virtut del Decret 212/2015, de 22 de setembre, de modificació parcial del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, i del Decret 270/2013, de 23 de desembre, de reestructuració del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, les competències en matèria de medi natural

i biodiversitat de què era titular fins ara el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural passen al de Territori i Sostenibilitat, el qual les exercirà a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat.

CONSERVACIÓCAT Amb el nom de ConservacióCAT s´ha creat el col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya. Reproduïm una petita nota informativa del butlletí de medi ambient. Els reptes que té Catalunya en patrimoni natural i biodiversitat Ha nascut ConservacióCAT: un col·lectiu de professionals de la conservació de la natura de Catalunya, que pretén ser el referent per a les institucions catalanes i els mitjans de comunicació. ConservacioCAT ha detectat "una manca de connexió del món professional de la conservació de la natura amb la societat" i proposen un full de ruta.

RETIRADA D´EXEMPLARS D´UNA ESPÈCIE AL· LÒCTONA Ens han fet arribar la notícia publicada a Ecodiari sobre la recollida d´exemplars de tritó turc d´una bassa del municipi de Navès, l´estiu passat. Un exemple més de la lluita contra les espècies al·lòctones.

Retiren 180 tritons turcs d'una bassa de Navès Aquests amfibis exòtics havien colonitzat l’estanyol i existia el risc que s’introduïssin en els nostres ecosistemes Redacció , Navès | 21/07/2015 Exemplars de tritons turcs retirats Tècnics del Servei de Biodiversitat i Protecció dels animals i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb la col·laboració d’agents rurals, han fet aquests darrers dies una actuació per

eradicar tritons turcs (Ommatotriton ophryticus) d’una bassa de Ca l’Artiller, al Pla de Busa, a Navès (Solsonès). L’objectiu és evitar que s’estableixi una nova espècie exòtica a Catalunya. La campanya ha consistit a retirar els exemplars al·lòctons localitzats, capturar els autòctons i alliberar-los en una altra bassa, buidar-la, i, en el seu lloc, col·locar un dipòsit i un abeurador per a les vaques de la finca. Totes les actuacions han comptat amb l’autorització del propietari. La bassa de Ca L'Artiller abans de l'actuació Els exemplars de tritó turc es van detectar l’any 2011 en aquesta bassa i des de llavors s’hi ha anat fent pressió, tant sobre la població adulta com sobre les larves. En aquestes cinc campanyes, s’han retirat uns 180 exemplars adults i més de 300 larves. No havent aconseguit que els exemplars desapareguessin del tot, s’ha optat per l’assecat de l’estanyol en el moment que els adults encara eren a l’aigua i que s’havia detectat la posta. D’aquesta manera, s’espera eliminar el reclutament i que els tritons es dispersin a d’altres punts. La bassa de Ca L'Artiller després de l'actuació A partir d’ara caldrà fer un seguiment de la situació, ja que els exemplars adults tarden, com a mínim, 3 temporades a tornar a l’aigua per reproduir-se. Per tant, hi ha risc que tornin a fer la posta. La principal hipòtesi sobre la procedència d’aquest amfibi és l’alliberament accidental.

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES Ecologistes en acció i la Plataforma per la Qualitat de l´Aire de Catalunya han iniciat una campanya de recollida de signatures per demanar al govern espanyol accions contra Volkswagen dels Ministeris d´Indústria i de Medi Ambient. Reproduïm el text rebut per correu electrònic i, a continuació, un comunicat contra la modificació dels límits de contaminació permesos per afavorir la indústria de l´automòbil afectada. Ecologistes en Acció i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire de Catalunya demanen l'acció immediata del govern espanyol en el cas Volkswagen amb una campanya de signatures. #VolkswagenGATE

L'any passat al voltant de 500.000 persones van morir prematurament a causa de la contaminació de l'aire a Europa, en bona mesura per les elevades emissions d'òxids de nitrogen i contaminants associats dels vehicles dièsel. L'escàndol per l'engany massiu mitjançant el qual Volkswagen (VW) ha intentat evitar els límits legals d'emissions contaminants creix dia a dia. Recerques internes mostren que el programari estava present també en altres vehicles dièsel del grup, propietari d'altres marques com Audi, Skoda, Seat o Porsche. L'escàndol de VW és només la punta de l'iceberg i la Comissió Europea mira cap a un altre costat, quan les majors vendes de cotxes dièsel del grup es donen a Europa. Mentre Alemanya i França

han iniciat recerques per esclarir la situació, el govern espanyol roman callat. Exigim l'acció immediata del Ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria i de la Ministra d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient d'Espanya, Isabel García Tejerina per: 1. Iniciar immediatament les actuacions sobre el cas com s'està fent a Alemanya i França perquè el grup Volkswagen (VW) repari els danys ocasionats i es depurin les responsabilitats penals i polítiques que es derivin. 2. L'inici de recerques sobre possibles fraus similars que hagin pogut cometre altres fabricants d'automòbils. 3. Sol·licitar a l'Unió Europea que desenvolupi un sistema de control amb capacitat sancionadora, independent de les empreses i rigorós, com el que té Estats Units, sobre les emissions en condicions reals dels nous cotxes dièsel, atès que diferents estudis científics estan demostrant que excedeixen els límits de contaminació que estableix la norma Euro 6. El Govern espanyol s’alinea amb la indústria de l’automòbil 16 d’octubre Ecologistes en Acció denuncia que la Comissió Europea està intentant aprovar uns marges de tolerància per a les emissions d’òxids de nitrogen dels vehicles diessel que multipliquen per 1,6 el valor establert en el Reglament Euro 6. Pitjor encara, després de conèixer-se el frau i l’engany de molts fabricadors de cotxes per disfressar les emissions d’aquest contaminant, el Govern espanyol defensa uns nivells encara més tolerants amb els vehicles més bruts: que puguin multiplicar per 2,3 les emissions màximes Des de que va saltar l’escàndol de la manipulació dels test d’emissions per part de Volkswagen s’ha parlat molt de les deficiències de les proves en laboratori per conèixer els valors reals d’emissió. També de la necessitat d’introduir al més aviat possible un sistema de control de les emissions en condicions reals de conducció, tal com preveu el Reglament Euro 6, aprovat en 2007. En aquest reglament, acordat entre la Comissió, el Parlament i el Consell europeus, el valor límit d’emissions per a òxids de nitrogen (NOx) va quedar establert de forma clara en 80 mil·ligrams de contaminant per quilòmetre (mg/km), sense que s’establís cap marge de tolerància per sobre d’aquest valor. No obstant això, la Comissió Europea proposa ara –vuit anys després i després de conèixer-se el frau comès durant anys per molts fabricadors pel que fa a aquest gas tòxic– establir un factor de conformitat (marge de tolerància) per al valor límit de NOx d’1,6 durant el període 2017-2019. Això implicarà que els nous vehicles dièssel podran emetre fins a 128 mg/km durant aquests anys. Per al període posterior, 2019-2022, la Comissió proposa un factor d’1,187, que permetria unes emissions reals de fins a 95 mg/km. Per la seva banda, el Parlament Europeu i alguns Estats membres estan proposant nivells molt més estrictes. A dia d’avui és perfectament factible límits més exigents que permetin avançar ràpidament cap a un factor de conformitat d’1, és a dir, cap a unes emissions màximes de NOx de 80 mg/km reals per tots els nous vehicles dièssel. Es marca aquest objectiu, és clar, per evitar la contaminació que provoquen aquests gasos, molt perjudicials per a la salut de les persones. No obstant això, la posició que està defensant el Govern espanyol és encara molt més tolerant amb les emissions brutes dels vehicles dièssel. Efectivament, segons ha sabut Ecologistes en Acció, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme espanyol ha remès una proposta a la Comissió molt més laxa que la defensada per la pròpia Comissió. Així, el Ministeri d’Indústria demana que per al període 2017-2019 s’apliqui un factor de conformitat de 2,3, la qual cosa significa que el Govern espanyol estaria disposat a tolerar unes emissions reals de 184 mg/km en carretera en relació als 80 mg/km que marca el Reglament Euro 6, que ja és d’obligat compliment des de setembre passat en tots els vehicles que es venen en la UE. Per al segon període, 2019-2022, proposa un factor d’1,6, o sigui, una permissivitat d’emissions de NOx de fins a 128 mg/km. Per a Ecologistes en Acció, una vegada més, el Govern espanyol, en la tesitura d’apostar pels interessos de la indústria més contaminant o per la salut de la població, opta pel primer. De nou es plega als interessos d’unes empreses que ens han estat enganyant a costa del benestar de les persones.

AVANTPROJECTE DE LLEI DE CANVI CLIMÀTIC Recollim una informació publicada a l´Ecodiari sobre l´aprovació de l´Avantprojecte de llei de canvi climàtic pel govern. A l´enllaç següent es pot consultar l'Avantprojecte de llei de canvi climàtic, junt amb la documentació que l'acompanya, enllestida pel Govern de la Generalitat de Catalunya en Consell Executiu reunit el 20 d'octubre de 2015. http://canviclimatic.gencat.cat/ca/politiques/politiques_catalanes/Avantprojecte_llei_cc/Documentation_draft_law_climate_change/ Catalunya ja té Avantprojecte de llei del canvi climàtic El Govern ha aprovat fixar en un 40% la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2030 respecte de les del 2005 Redacció | 23/10/2015

Bosc de l'Arn (Pla de l'Estany). El Govern ha donat per enllestit l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic de Catalunya que ha redactat el Departament de Territori i Sostenibilitat. La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir al paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada. En definitiva, contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.

El document adopta les bases imprescindibles que es deriven de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a Catalunya. El plantejament segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu el conjunt de mesures i instruments inclosos persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades. El text té la voluntat d’establir amb claredat els objectius que es volen assolir, però deixant llibertat sobre com fer-ho, i fa una clara aposta per la participació i la transparència, optant per establir mecanismes de transferència d’informació. El desenvolupament L’Avantprojecte de llei conté la regulació dels objectius relatius a les polítiques de mitigació. Estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la UE als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte de l’any 2005, i del 80% o més l’any 2050. D’altra banda, es crea l’Inventari d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya, com a complement de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, que actualment està en funcionament com a sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants. Pel que fa als objectius d’adaptació al canvi climàtic, es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador.Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització. L’Avantprojecte de llei preveu la integració dels objectius en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificultin el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació. Pel que fa a l’organització, concreta que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos. El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores de recursos naturals escassos. La llei incorpora una nova figura impositiva com és l’impost sobre les emissions de CO2 en turismes i furgonetes, que incentivi canvis en el comportament ambiental i aposti per models més sostenibles. Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d'altres, amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO2), creat pel Govern de l’Estat el 2011. El nou model que aquesta llei implanta va dirigit a acostar els objectius dels Estats a les mesures que es prenen en l’àmbit nacional i local, on es concentren part de les competències en aquesta matèria, i consensuar els criteris de repartiment. Referents internacionals Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol. A Europa ja existeix a països com ara França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.

RATPENAT DE BECHSTEIN Investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya varen comprovar la reproducció al Solsonès del ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii) l´estiu passat. Reproduïm la informació publicada a l´Ecodiari. El CTFC troba exemplars del ratpenat de Bechstein a Catalunya Redacció | 30/07/2015

A partir dels estudis de ratpenats realitzats en el marc del projecte europeu Gestió sostenible per a la conservació dels boscos de pinassa a Catalunya (LIFE Pinassa), investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya varen capturar una femella en estat de gestació de ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii). És la primera cita de cria a Catalunya d’aquesta espècie amenaçada, i es va capturar en un rodal de bosc madur de pinassa proper a Viladric (al Solsonès). El ratpenat de Bechstein és una espècie amenaçada, de conservació prioritària a nivell Europeu (Directiva Hàbitats), i considerada com a Vulnerable en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades. A Catalunya hi ha poquíssimes dades, fins al punt que es pot considerar que es troba en perill d’extinció. Es tenen dades d’uns pocs individus capturats en coves, especialment a l’hivern, i d’alguns mascles en ambients forestals. També es compta amb una localitat d’aparellament a l’Alta Garrotxa amb més 50 individus observats a la tardor per part Museu de Granollers i l’Associació Galanthus. Està vinculada als boscos vells, sobretot a rouredes on acostuma caçar petits insectes des del terra fins a les capçades dels arbres. Les colònies de cria solen situar-se en nius abandonats de picots en roures o pins grossos. Solen ser colònies de poques femelles, de menys de 50 exemplars. El seu principal problema sembla ser la manca de rodals de bosc madur, en especial de boscos caducifolis o mixtes amb abundància de cavitats i nius de picots. Per això per tal de conservar aquesta espècie de quiròpter forestal és important preservar els boscos madurs i arbres grans i vells i crear accions destinades a incrementar les masses madures al nostre país. Els quiròpters o ratpenats són el grup de mamífers més desconegut a Europa i amb més espècies, totes protegides i moltes d’elles amenaçades. Tots els ratpenats europeus són insectívors i espècies clau en els ecosistemes. Esdevenen, alhora, un important aliat de

l’agricultura i la silvicultura com a controladors de plagues d’insectes. Aquests fets justifiquen la importància de treballar per conèixer i millorar les seves poblacions i assegurar-ne la conservació. L'equip de treball ha estat format per David Guixé, Jordi Camprodon, Elena Roca, Laura Torrent i Guillem Vilà.

EL CABAL MÍNIM DEL RIU MUGA Reproduïm una informació de la IAEDEN Salvem l´Empordà sobre el cabal mínim de la Muga en el seu tram final. Segons el Pla de gestió de districte de conca fluvial de Catalunya que està en exposició pública no es contempla cap cabal de manteniment en el tram final del riu i sembla que passa el mateix al riu Llobregat.

Què és el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya? L’Agència Catalana de l’Aigua del Departament de Territori i Sostenibilitat està tramitant aquest Pla que ara està a exposició pública. És el document més important per a la gestió de l’aigua, un recurs escàs i bàsic pel benestar del país. Entre molts altres aspectes, en aquest pla s’indiquen els anomenats cabals de manteniment o ecològics, que són aquells cabals mínims que ha de portar el riu per garantir una bona estructura i funcionament. El cabal de la Muga es gestiona a través de l’embassament de Darnius-Boadella. Una de les mancances més importants del Pla és que no defineix cap cabal mínim pel riu Muga: des de Pont de Molins fins a la desembocadura “no s’implanten cabals de manteniment durant el cicle 2016-2021”. Per tant, a partir de Pont de Molins, la Muga pot quedar seca. La IAEDEN-Salvem l’Empordà considera aquest fet inaudit i molt greu que posa en perill la preservació de l’hàbitat natural i la bona qualitat de l’aigua que transcorre per l’Alt Empordà. Mai s’havia plantejat aquest escenari en un riu català. Cal dir que el Pla fa el mateix amb el tram baix del riu Llobregat (Bcn).

INCENDIS CONTROLATS PER MANTENIR HÀBITATS OBERTS Bombers del GRAF van participar en la crema controlada en un terreny de 2 Ha en una propietat privada de Pinós. Ens han fet arribar aquesta informació publicada al diari Ara. Cremar el bosc perquè no en marxin els ocells Projecte innovador per afavorir el turisme ornitològic a Pinós MARIO MARTÍN MATAS Barcelona 23/10/2015

Pot semblar una paradoxa. ¿Cremar un bosc per afavorir-ne la biodiversitat? Això és exactament el que s’ha fet en un terreny privat de 2 hectàrees al municipi de Pinós, entre el Solsonès i la Segarra, just en una zona que ja va cremar-se durant els grans incendis del 1998 a la Catalunya Central. El projecte, lluny de ser un contrasentit, té el vistiplau del propietari del terreny i dels Bombers de la Generalitat, que han enviat un Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) per encarregar-se de la crema controlada. “El més destacat és que s’han fet coincidir interessos diversos”, explica Carles Santana, biòleg i fotògraf que forma part de Photo Logistics. Aquesta empresa basa el seu negoci en el turisme ornitològic, és a dir, en la gent que paga per poder observar ocells en el seu hàbitat natural -una activitat a l’alça-. El propietari del terreny se’n beneficiarà amb el cobrament del 10% del preu de cada visita i, a més, podrà utilitzar l’espai perquè les seves vaques pasturin amb més facilitat que si es tractés d’un bosc tancat. Finalment, els bombers han pogut fer pràctiques, com moltes de les que fan, per conèixer bé el comportament d’un foc. Així doncs, els humans hi surten guanyant, ¿però la natura també? Santana assegura que la finca, a finals del segle XIX i principis del XX, era un terreny de vinyes, rocallós i costerut. La crisi de la fil·loxera i l’abandonament progressiu de l’agricultura van fer que la massa vegetal es desenvolupés de mica en mica, i el bosc va acabar conquerint-ho tot. Fruit d’aquest procés les espècies animals van canviar, també els ocells, que en el cas del picot, el gaig o l’astor van desaparèixer. Migració forçada No hi ha registres de les observacions d’aus de fa tantes dècades per saber què hi havia a Pinós quan la vegetació eren vinyes, però el que sí que saben els naturalistes és que, després dels incendis del 1998, la zona va tornar a deixar al descobert les antigues roques i, davant d’un hàbitat format sobretot per brolla mediterrània, van instal·lar-s’hi ocells que requereixen d’espais oberts per niar. La merla roquera, el còlit ros i l’hortolà van arribar i van passar a ser els habitants alats d’aquest indret, on des de llavors passen l’època estival. Però, amb gairebé dues dècades de creixement del bosc, el seu ecosistema estava compromès. Santana assegura que aquest era l’últim any que haurien pogut fer niu allà i, aprofitant que ja han migrat per passar l’hivern a l’Àfrica, van decidir actuar per garantir que l’any vinent hi tornessin. La seva desaparició “no hauria sigut un drama ecològic”, admet, però la seva presència és positiva i genera riquesa. La crema ha sigut “molt superficial i molt conservadora”, detalla. El terreny no s’ha calcinat del tot i, per tant, no ha quedat ni de bon tros desertificat. Les plantes rebrotaran i, mentrestant, les vaques pasturaran i hi deixaran els seus excrements, i quan els ocells tornin hi trobaran un ecosistema ideal: els terrenys rocallosos que necessiten per fer els seus nius i la presència d’insectes adequada per menjar. “Hauríem de conservar la ramaderia extensiva a tot el país”, diu segur Santana, com una de les mesures de conservació més adequades. Photo Logistics, que té llocs d’observació - hides - per tot l’Estat per veure espècies d’ocells de tot tipus, va néixer fa només una dècada. “Estem prosperant”, celebra Santana. Gràcies a ells també ho farà la merla roquera.

PEGUERES I GINEBRERES Un membre de l´ANT, jubilat, que participa sovint en les sortides organitzades per un grup de gent del Maresme que anomenen “Els dimecres al bosc” va anar a la sortida “Per les ombres d´Olzinelles”. Durant la caminada pel Montnegre van visitar un forn de pega situat a prop de la rectoria de Sant Esteve d´Olzinelles. En el blog del grup (http://elsdimecresalbosc.blogspot.com.es/p/2015.html) s´esmenta un enllaç a l´article “La pega vegetal. Producció i pluriactivitat pagesa” de l´historiador Albert Fàbrega, publicat el 2006 al nº 19 d´Estudis d´Història Agrària. Aquest article tracta sobre els forns i els mètodes usats des de la prehistòria per elaborar el quitrà i la pega vegetal, i l´oli de ginebre. Aquests productes derivats de l´explotació forestal van ser produïts fins a mitjans i finals del segle XX. Tot i això, la seva elaboració és molt poc documentada. Segurament és degut a la seva escassa producció, normalment com una activitat familiar secundària com passa amb moltes de les activitats relacionades amb el bosc. Llegint aquest article, quan tracta sobre les ginebreres, els forns de producció d´oli de ginebre, s´esmenta la Ginebrera del Montpedrós. La descriu de la següent manera. Es troba en el vessant de ponent del Montpedrós (Baix Llobregat), en una zona molt boscosa. Està totalment en ruïnes, però encara entre les restes de pedres són visibles els fragments d´un dels bidons que es devia usar com a forn de ginebre. Es tractaria d´una ginebrera que s´adiu a la descripció feta pel Ramon Auguets i coincideix amb la tècnica usada actualment a l´Atles del Marroc. Consultat en Miquel Casas sobre la situació exacta d´aquesta ginebrera diu que hi va acompanyar a una persona interessada en veure-la. Es trobaria en el corriol que sortint del pla de les Bruixes, marcat amb senyals grogues i blanques baixa en direcció a Sant Vicenç dels Horts, just al punt on, travessant una torrentera, el caminoi es ple de pedres tant per sobre com per sota. Les restes del dipòsit metàl·lic antic estarien al cantó de baix. A continuació reproduïm un fragment del paràgraf de l´article en el qual parla de les ginebreres. La descripció que fa Teofrast sobre la forma d´obtenir el quitrà en la seva època, coincideix plenament amb la tècnica que s´usava fins fa ben poc per a l´obtenció de l´oli de ginebre. .... ... Amb soques i arrels de càdec es preparava la fusta fent-ne estelles i posant-la prèviament a assecar. Un cop seca es muntava un petit forn amb dos bidons de carbur, d´entre 30 i 60 litres, segons la quantitat d´oli que es volgués fer. En un dels bidons es posaven les teies estellades del càdec, omplint-lo totalment i posant-les verticals, longitudinalment al bidó, dretes com es fa a les carboneres. Un cop ple, es tancava el bidó amb un tros de filat metàl·lic. A continuació es feia un forat a terra i s´hi entaforava l´altre bidó, de manera que la seva vora superior quedés arran de terra. En aquest bidó és on es recollia l´oli destil·lat. Un cop enterrat el bidó, l´altre –el que contenia les teies de càdec- es posava cap per avall, ajustant-lo al bidó de terra, de forma que els dos bidons formaven les dues mitges parts d´un forn cilíndric, del qual només en sobresortia el bidó superior, que contenia la fusta. La línia de contacte dels dos bidons es rejuntava bé amb argila, de forma que la cambra quedés hermètica. A continuació es colgava el bidó exterior amb llenya i s´hi posava foc per fora. Un cop encès es tapava tot amb planxes de llauna o argila de manera que anés cremant amb somort. A la capa d´argila s´hi feien uns quants foradets perquè el foc agafés oxigen i no s´apagués. El procés de destil·lació podia durar un o dos dies, segons la grandària del forn. Un cop s´havia consumit el foc, no es destapava tot de cop, sinó que es deixava que l´aparell s´anés refredant tot sol. Quan es desmuntava el forn, el bidó inferior contenia l´oli de ginebre, el qual encara tenia una certa quantitat d´aigua barrejada. Un cop passat l´oli del bidó a l´ampolla, al tap s´hi feia una petita regata per on es pogués escapar l´aigua. L´ampolla es posava horitzontal i una mica inclinada endavant, de manera semblant al que es fa amb el cava, així que l´oli, que sura sobre l´aigua, es va posant a la part de dalt i l´aigua es decanta cap a baix. D´aquesta forma es separava l´aigua de l´oli i quan començava a rajar oli per la regata s´aturava el procés. Sabem que l´any 1950, Josep Solé, pastor de Guals (Cardona, Bages), encara obtenia oli de ginebre per aquest sistema. El forn del Montpedrós, que després comentem, semblava funcionar d´aquesta forma. ...

... Ens sembla interessant la foto de la figura 11, on es veu en plena activitat un forn d´aquestes característiques a la vall de Zaouia Ahansal, a l´Atles del Marroc. En aquest cas el que s´està destil·lant és fusta de savina, per obtenir-ne quitrà de savina: “Otro uso tradicional es un tipo de alquitrán que se obtiene por destilación seca de grandes cantidades de madera; en medicina veterinària sirve como cicatrizante y antiséptico, y no es raro encontrar todavia hornos de destilación en los sabinales de la Zaouia Ahansal”. (Fromard 1993). La savina albar és el Juniperus thurifera L. de la mateixa família que el càdec, que és el Juniperus oxycedrus L. El nom de la família prové del nom clàssic del ginebre que és el Juniperus communis L. És interessant el comentari de Marcel·lí Tarrés sobre l´oli de ginebre: és més fàcil de fer que la pega. De fet, com que només requereix una combustió, això és cert. Curiosament el procés es podia fer reversible. Com que la pega havia cremat parcialment els dissolvents volàtils del quitrà, tornant-los a restituir es tornava enrere. Aquest era un mètode ben conegut i usat per pastors i trementinaires: amb pega i aiguarràs es fa oli de ginebre tant com vulguis... i amb pega grega i aiguarràs faràs trementina tanta com vulguis.

Figura 11: Forn d´oli de ginebre a l´Atles del Marroc

PREMI RAMON MARGALEF 2015 El dimarts, 27 d´octubre es va lliurar l´onzè Premi Ramon Margalef d´Ecologia al científic nord-americà Robert E. Rickefs. A continuació reproduïm la nota de premsa del web de la Generalitat de Catalunya. Dimarts, 27 d'octubre de 2015 L'ecòleg nord-americà Robert E. Ricklefs rep el Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2015

L’ecòleg i ornitòleg nord-americà Robert E. Ricklefs ha rebut aquest vespre el Premi Ramon Margalef d’Ecologia en una cerimònia al Palau de Pedralbes de Barcelona. El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, ha lliurat el guardó a Ricklefs, que ha estat l’escollit en aquesta edició del certamen entre 43 candidats. El premiat ha volgut agraïr-ho recordant Ramon Margalef, que “ha tingut una gran influència en la manera com els científics conceptualitzem els sistemes ecològics”, i lloant “el poble català, que té un guardó per honorar un ecòleg”. Durant gairebé 5 dècades d’activitat, Ricklefs ha influït profundament en el pensament científic. És autor de més de 300 articles en revistes internacionals, de 4 llibres i ha col·laborat en nombroses publicacions. De gran importància són els seus llibres de text seminals Ecologia i L'economia de la natura, que han format generacions d'estudiants de tot el món. Aquests textos fan un tractament integral del camp de l'ecologia, on l'autor posa l'accent en els conceptes i enfocaments moderns i incorpora canvis en la integració de l'ecologia i l'evolució. Els estudis d’aquesta autoritat mundialment reconeguda en la matèria estan destinats a entendre com els factors que promouen la diversificació, com la selecció, l’especiació, i la dispersió, s'equilibren amb les restriccions que limiten la resposta a la selecció o la coexistència de les espècies.

El jurat ha valorat que Ricklefs “ha combinat un extens treball de camp amb fonaments teòrics que han canviat el paradigma de l’ecologia de la comunitat”. El seu treball científic consisteix en una aproximació unificadora a l’ecologia, integrant la biologia evolutiva, la paleontologia i l’ecologia funcional per comprendre els patrons i processos de les comunitats, així com els mecanismes que controlen els canvis en la biodiversitat. Robert E. Ricklefs va néixer el 1943 a San Francisco i actualment és professor de Biologia a la Universitat de Missouri i investigador associat de l’Institut Smithsonian d’Investigació Tropical. Des de 2011 presideix la Societat Americana de Naturalistes. Entre els nombrosos premis rebuts per la seva trajectòria professional hi ha els de l’American Association for the Advancement of Science, de l’International Ornithological Committee o de l’International Biogeography Society. Des de l’any 2004 és membre honorífic de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO). Onzena edició del Premi Margalef d’Ecologia El Premi Ramon Margalef d’Ecologia el va crear l’any 2004 la Generalitat de Catalunya per reconèixer aquelles persones d’arreu del món que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica. El guardó honora la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l'ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials. En edicions anteriors han estat premiats els científics Paul Dayton, John Lawton, Harold Mooney, Daniel Pauly, Paul Ehrlich, Simon Levin, Juan Carlos Castilla, Daniel Simberloff, Sallie Chisholm i, l’any passat, David Tilman.

RESTAURACIÓ DE LA PEDRERA DEL MONTAU A BEGUES Reproduïm la nota de premsa publicada al web de la Generalitat de Catalunya sobre l´imminent inici de les obres de restauració de la pedrera Montau II, en el municipi veí de Begues. Divendres, 23 d'octubre de 2015 Comencen els treballs de restauració de la pedrera de Begues El relleu final s’obtindrà repartint les terres i àrids propis de la pedrera, sense utilitzar materials externs Caldrà fer-hi treballs complementaris per adequar l’indret a la seva futura inclusió dins de la Xarxa Natura 2000

El proper dilluns, 26 d’octubre, començaran els treballs per restaurar l’espai natural afectat per la pedrera Montau II, en compliment dels acords a què han arribat els antics explotadors amb l’Ajuntament de Begues i la Direcció General de Qualitat Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat. En virtut d’aquests acords, en els treballs no s’utilitzaran materials externs. El relleu final s’obtindrà repartint les terres i àrids propis de la pedrera. També està previst efectuar-hi hidrosembres i plantacions amb especies autòctones del Garraf. Detalls de la intervenció Durant el mes d’octubre s’han realitzat els aixecaments topogràfics detallats dels terrenys que caldrà restaurar. A partir d’ara, començaran els

moviments de terres, que duraran entre 2 i 3 mesos. A continuació és realitzaran les sembres i plantacions d’espècies del Garraf, que es preveu acabar a l’inici de la propera primavera. En els dos anys següents es duran a terme tasques de manteniment de la vegetació, com regs periòdics i reposició d’exemplars morts, i altres treballs complementaris per adequar l’indret a la seva futura inclusió dins de la Xarxa Natura 2000. El Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ajuntament efectuaran el seguiment dels treballs de restauració per assegurar que es compleixen els objectius de recuperació de l’espai natural degradat des de fa molts anys per la pedrera. Un projecte històric La pedrera Montau II és una antiga explotació de roques calcàries que afecta 16,72 hectàrees en els límits de l’espai de la Xarxa Natura 2000 “Serres del Litoral Central”, al Massís del Garraf. L’activitat existeix des dels anys 70, tot i que ha canviat diversos cops de propietaris. L’any 1991, la concessió estava en mans de Readymix Asland, actualment Lafarge Áridos y Hormigones, que va tancar l’any 2003 per ordre de l’ajuntament de Begues, tot i que fins l’any 2009 no es va aconseguir caducar la seva autorització minera, sense que es portés a terme l’obligació de restaurar la ferida produïda en el territori. Aquesta va quedar condicionada a través d’un conveni signat l’any 2007 entre Lafarge i l’empresa GRCSA. Aquesta última es comprometia a la restauració morfològica i paisatgística mitjançant el rebliment dels terrenys amb terres i runes de la construcció, però no ho va fer. L’any 2012, fruït de la col·laboració entre l’ajuntament i la Direcció General de Qualitat Ambiental, es va autoritzar GRCSA a presentar un nou projecte de remediació ambiental de la zona amb la utilització de menys materials, acceptant una morfologia final amb un major impacte, però que en feia viable la seva restauració. Aquesta autorització es va emetre amb la voluntat que la restauració es realitzés el més aviat possible, tenint en compte les dificultats d’executar el programa de restauració aprovat anteriorment, per la baixada de producció de materials de la construcció en els darrers anys. Els projectes presentats per GRCSA i Lafarge Áridos y Hormigones han estat objecte de diverses modificacions posteriors, que ara s’han aprovat. Des d’un inici, la voluntat de la Generalitat i de l’ajuntament ha estat que la restauració es fes únicament amb terres netes i runes, sense aportar-hi cap tipus de producte procedent d’instal·lacions de tractament de residus municipals.

OCELL MORT PER COL· LISIÓ Informa Emili Roig que el dimecres, 14 d´octubre, al matí, va observar com un exemplar de Mallerenga carbonera (Parus major) s´estavellava contra el vidre d´una finestra a ca l´Alberta, al casc urbà de Torrelles. Amb la col·lisió l´ocell no es va recuperar i es va morir.

MAPA TOPOGRÀFIC DEL PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT L´Institut Cartogràfic de Catalunya ha publicat, en conveni amb la Diputació de Barcelona un mapa topogràfic (1:25 000) dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i el Parc Agrari del Baix Llobregat. A continuació reproduïm la nota informativa publicada al web dels parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Editat per l'ICGC, es pot adquirir a la Llibreria de la Diputació S'edita el 'Mapa topogràfic 1:25 000' corresponent al Parc Agrari 26/10/2015

Mapa. Autor: ICGC La sèrie Mapa topogràfic 1:25 000 (MTC25) de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) inclou la xarxa de camins, corriols i senders, els itineraris i la localització dels equipaments dels diversos espais naturals protegits. Els mapes s'adrecen tant a professionals que usen la cartografia com a públic general i visitants. Es poden adquirir per 8 euros a la Llibreria de la Diputació i als equipaments dels parcs, a banda de moltes llibreries i botigues especialitzades. En aquesta col·lecció de mapes de l'ICGC, l'àmbit territorial dels espais de la Xarxa de Parcs Naturals s'inclou en els següents fulls: 17 Mataró (Parc de la Serralada Litoral i Parc de la Serralada de Marina); 25 Ripoll (Parc del Castell de Montesquiu); 27 Sant Feliu de Llobregat (Parc Agrari del Baix Llobregat); 41 Vilanova i la Geltrú (Parc del Garraf; Parc d'Olèrdola; Parc del Foix); 49 Parc Natural del Montseny; 50 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac; 66 les Guilleries, Collsacabra (Espai Natural de les Guilleries-Savassona) i 69 Alt Maresme, el Montnegre (Parc del Montnegre i el Corredor). La representació del territori a escala 1:25 000 que caracteritza la sèrie MTC25 ofereix una visió prou detallada per tractar de manera acurada el tema de l'accessibilitat des de diferents punts de vista: l'ordenació, les activitats que s'hi desenvolupen, el medi natural, els llocs d'interès i un conjunt d'equipaments públics. Això fa que aquest format tingui un gran interès i sigui força atractiu, tant per als professionals que usen la cartografia com per al públic general.

Als mapes, el terme camí s'entén en un sentit genèric que inclou pistes, senders, corriols i camins, tant aquells que admeten la circulació de vehicles com els que únicament són aptes per als vianants. Apareix, ara, el mapa corresponent al Parc Agrari del Baix Llobregat (a la col·lecció "Capitals comarcals"). Fins al moment, s'han publicat progressivament els relatius al Parc de la Serralada Litoral i la Serralada de Marina; el Parc del Garraf, Parc d'Olèrdola i Parc del Foix; el Parc del Castell de Montesquiu (tots ells també dins la col·lecció "Capitals comarcals"); el Parc Natural del Montseny i el Parc del Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (a la col·lecció "Espais naturals protegits"), i l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i el Parc del Montnegre i el Corredor (a la col·lecció "Unitats geogràfiques"). La publicació d'aquests mapes és fruit del conveni entre l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i la Diputació de Barcelona i es poden adquirir per 8 euros a la Llibreria de la Diputació i als diversos equipaments dels parcs.

LA SUBSIDÈNCIA DEL DELTA DE L´EBRE En el Butlletí de Medi Ambient, de la conselleria de Territori i Sostenibilitat s´esmenta l´estudi realitzat per mesurar l´enfonsament del Delta de l´Ebre. Reproduïm la informació. Dimarts, 29 de setembre de 2015 El Govern impulsa un estudi per mesurar per satèl·lit l'enfonsament del Delta de l'Ebre

El projecte quantifica en 0,3 centímetres anuals la taxa de subsidència del Delta de l’Ebre, similar a la d’altres zones deltaiques del món L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en el marc del projecte LIFE+ EBRO-ADMICLIM, cofinançat per la Unió Europea, han realitzat el primer estudi de la taxa mitjana de l’enfonsament del Delta de l’Ebre, un procés anomenat subsidència, així com el perfil temporal de deformació. Amb aquest objectiu s’han utilitzat imatges de radar obtingudes durant el període 1992-2010 per diversos satèl·lits.

L’estudi demostra que per aquestes dues dècades analitzades la taxa de subsidència ha estat d’aproximadament de 0,3 centímetres anuals, similar a la d’altres zones deltaiques. Al mateix estudi també es posa de manifest l’existència d’una taxa de deformació lleugerament superior a la part nord (Riumar) en comparació amb la part central (Deltebre) i sud del Delta de l’Ebre. Així mateix, s’ha constatat la presència d’importants fluctuacions estacionals de l’elevació de plana deltaica, amb alternança de períodes d’enfonsament seguits de períodes d’elevació. Aquests darrers poden arribar fins als 2 centímetres. El projecte també ha consistit en la instal·lació de diversos reflectors artificials en punts estratègics del Delta de l’Ebre per obtenir una millor estimació de la distribució espacial de les mesures d’enfonsament. Aquests reflectors consten d’una base de formigó sobre la que s’instal·la el propi reflector, que consta de tres planxes d’alumini i que retorna amb gran intensitat el senyal emès pels satèl·lits. Mapa de vulnerabilitat Els resultats obtinguts en aquest estudi seran utilitzats per a l’elaboració d’un mapa del Delta de l’Ebre on s’indicaran les zones més vulnerables a l’enfonsament i a la pujada del nivell del mar, unes dades que permetran després prioritzar les àrees d’actuació per pal·liar aquest problema. El Delta de l’Ebre es considera una de les zones més vulnerables al canvi climàtic, donat que la suma de la subsidència i la pujada del nivell del mar poden implicar una pèrdua d’elevació superior al metre durant el present segle, amb la qual cosa la meitat del Delta quedaria per sota del nivell del mar.

MANIFESTACIÓ AL MONTSENY La Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny s´oposa a tres projectes concrets que es tramiten a dins del Parc Natural del Montseny. Han presentat al·legacions als tres projectes i el diumenge25 d´m octubre van realitzar una manifestació entre els municipis de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera. A continuació reproduïm la crònica de la manifestació publicada al diari digital Ecodiari i la nota informativa prèvia del web de Depana, entitat que els hi dona suport. Unes 300 persones es manifesten en defensa del Montseny Els assistents a la protesta denuncien la construcció de tres obres que es volen tirar endavant dins l'espai protegit Redacció | 26/10/2015

Manifestació en defensa del territori a Santa Maria de Palautordera. Foto: Jordi Purtí Prop d’unes tres-centes persones s’han manifestat aquest diumenge al migdia fent una marxa reivindicativa entre els municipis de Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera per protestar en contra dels projectes considerats especulatius que es volen portar a terme Parc Natural del Montseny. En aquest sentit, la coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny ha lliurat al Departament de Territori i Sostenibilitat un seguit d’al·legacions i consideracions a uns quants projectes que, des d'aquest mateix organisme s'estan promovent dins de l’espai protegit del Montseny. La construcció d’un nou edifici al cim del turó de l’Home per part del Servei Meteorològic de Catalunya, la carretera que es vol construir entre les Illes i Sant Marçal i la macrodepuradora a la Vall de Santa Fe, són els tres projectes conflictius.

La marxa reivindicativa que té el suport de vint-i-tres entitats mediambiental i ecologistes del Baix Montseny també ha rebut mostres de suport d’altres entitats com ecologistes en acció, Depana i Seover life. Entre els manifestants també hi havia Benet Salellas, diputat de la CUP. Dilluns, 19 d'octubre del 2015 Manifestació del dia 25 contra l'especulació al Montseny

En ple estiu s'han multiplicat les amenaces al Montseny, amb fins a 3 projectes en tràmit. Per defensar el territori de l'especulació i l'asfalt, ens convoquen a una manifestació el 25O. Us hi esperem! Els companys de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny estan denunciant els diversos projectes en l'àmbit legal, però cal una resposta ciutadana. En els darrers mesos, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny ha lliurat al Departament de Territori i Sostenibilitat un seguit d'al·legacions i consideracions en relació a uns quants projectes que, des d’aquest mateix organisme, o bé des d’algun ajuntament i de la Diputació de Barcelona, s’estan promovent dins de l’espai protegit del Montseny. L’anàlisi de les documentacions presentades a consulta pública, demostra que les actuacions que els promotors pretenen necessàries pel territori (com per exemple la carretera que es pretén construir entre les Illes i Sant Marçal), a més de comportar una agressió irreparable contra espècies i hàbitats protegits, estan fortament condicionades per interessos econòmics especulatius. És per això que ens manifestarem el diumenge 25 d’octubre a Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, per impedir l’expansió d’aquests plans agressius que hipotequen el futur dels espais naturals i incideixen en una economia ja caduca, que opera contra la ciutadania i contra el territori. El punt de trobada es l'Esglèsia de Sta. Maria a les 11h.

També ens estan demanant que col·laborem amb la campanya de denúncia al Síndic de Greuges de Catalunya. És molt fàcil, només heu d'enviar un correu amb aquests senzills formularis: Projecte constructiu al Turó de l'Home Carretera al cor del Montseny Projecte de mega-depuradora a Santa Fe Més info sobre els projectes al seu web . Gràcies per avançat i preguem difusió!

ESPAI DEL MEDI AMBIENT DINS LA FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ Com en els darrers anys, l´àrea de medi ambient de l´ajuntament de Torrelles de Llobregat ha organitzat, per al dissabte 14 de novembre, al carrer Major, des de la plaça de l´Ajuntament a la plaça Sant Martí, l´Espai de Medi Ambient. Inclou un mercat de segona mà i d´intercanvi, un taller de reparació per reduir residus i allargar la vida dels productes, i parades informatives de sensibilització de Solidança, Àrea Metropolitana de Barcelona i Aigües de Barcelona, amb la Festa de l´Aigua i tallers infantils. A continuació reproduïm una informació extreta del web municipal.

Espai del Medi Ambient Dia i hora: dissabte 14/11/2015 de les 10:30 a les 14:00 Lloc: De la plaça de l'Ajuntament a la plaça Sant Martí Organitza: Regidoria de Medi Ambient Espai del Medi Ambient: Mercat de segona mà i d’intercanvi. Reduïm residus i allarguem la vida dels productes (inscripció prèvia a l’Ajuntament o a traves de mediambient@torrelles.cat. Fòrum limitat) Parades informatives de sensibilització. Solidança, AMB i de l’Ajuntament. Activitats familiars La Festa de l’Aigua. Vine a divertir-te amb jocs d'aigua per a tota la família. Adreçats a nens d'entre 1 i 12 anys. Organitza: Aigües de Barcelona.

Tallers infantils a les parades de Solidança i a l’estant de l’AMB “ Agafem el cabàs!” . Dins dels actes de la Festa Major de Sant Martí

REGULACIÓ DE LA RECOL· LECCIÓ DELS BOLETS DEL BOSC DE POBLET Reproduïm la nota informativa sobre la regulació de la recol·lecció dels bolets dels boscos de Poblet.

Divendres, 18 de setembre de 2015 S'activa la regulació de la recol·lecció de bolets als boscos públics del Paratge Natural de Poblet i la seva zona d'influència L’import que es recapti en concepte d’autorització de recol·lecció de bolets es destinarà a actuacions destinades a la promoció, difusió i recerca micològica dins la mateixa zona La temporada passada es van atorgar 2.232 autoritzacions, més del 70% de les quals eren per a boletaires locals Les pluges de principis de mes han afavorit el creixement de bolets, fet que fa preveure una notable afluència a la zona

A partir del proper dilluns, 21 de setembre, les persones que vulguin anar a recol·lectar bolets al Paratge Natural de Poblet i la seva zona d’influència, necessitaran una autorització nominal. Segons la regulació, les autoritzacions permeten recol·lectar com a màxim 6 quilos de bolets per persona i dia. El pla pilot El pla pilot de regulació de la recol·lecció de bolets en aquesta àrea es va iniciar el 2012. L’objectiu és realitzar un estudi sobre les repercussions que la recol·lecció de bolets té sobre els terrenys forestals i poder establir l’ordenació d’aquesta activitat en el marc de la protecció del medi i de l’ús racional i equilibrat del territori. Inicialment, es va establir un període de dos anys, temps que es va considerar suficient per avaluar els resultats de la seva implantació i disposar de conclusions representatives. No obstant, el segon any d’implantació, la tardor 2013, el Pla no es va poder dur a la pràctica ja que la pluviometria durant la temporada no va ser la òptima per la producció de bolets. Per tal motiu s’ha modificat la durada del Pla amb la finalitat d’obtenir conclusions més representatives dels resultats d’aquesta regulació. Durant el primer any del pla es van recaptar més de 4.290€ i la Junta Rectora del parc va acordar destinar aquest import a la caseta d’informació per a l’expedició d’autoritzacions a Plans i Baridana i al seguiment i manteniment dels sensors de temperatura i humitat per a la monitorització per a la producció micològica. La passada temporada els ingressos per aquest concepte van ser de 4.482€. La Junta Rectora decidirà enguany les accions concretes que s’executaran per a la promoció, difusió i recerca micològica dins la mateixa zona regulada. L’àrea regulada La zona que abasta la regulació comprèn 2.276 hectàrees del terme municipal de Vimbodí i Poblet, 425 de l’Espluga de Francolí, 798 de Montblanc i 18 de Prades, boscos públics ubicats dins del Paratge Natural de Poblet i la seva zona d’influència, gestionats per la Generalitat de Catalunya, que sumen un total de 3.520 hectàrees. Les autoritzacions Per tramitar-les, els veïns empadronats a Vimbodí i Poblet, l’Espluga de Francolí, Montblanc i Prades s’hauran de dirigir a les oficines del seu ajuntament. La resta d’usuaris podran obtenir les autoritzacions diàries, i també les de tota la temporada, de dilluns a divendres, de 9.00 a 14.00h, a l’oficina de gestió del Paratge Natural de Poblet; l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a la Conca de Barberà; o l’oficina de Turisme de Montblanc. També es poden adreçar, fins a les 19 hores, a l’oficina de Turisme del Monestir de Poblet. Dissabtes, diumenges i festius, de 8 a 13 hores, les autoritzacions es dispensaran a la caseta d’informació del Corral de la Marieta, a Rojals, a l’entrada de la forest “Plans i Baridana“. D’altra banda, alguns establiments turístics de la comarca disposaran d’autoritzacions diàries per vendre-les als seus clients. El preu públic establert per obtenir l’autorització de recol·lecció de bolets ha quedat fixat en 10€ per temporada per a persones majors de 18 anys, 5€ per temporada per als menors d’entre 14 i 17 anys i jubilats que no tinguin la condició de veïnatge. Per als empadronats i persones amb la condició de veïnatge el cost és d’1€ per temporada. Els menors de 14 anys poden recol·lectar forma gratuïta i no els caldrà l’autorització, però sempre hauran d’anar acompanyats pels seus pares o tutors. L’autorització diària val 3€ per persona.

3r CONCURS D´OFICIS DEL BOSC PER EQUIPS Per tercer any consecutiu es realitza aquest concurs d´oficis del bosc per equips. És organitzat pels Estelladors de l´Ateneu Torrellenc. En acabar el concurs es realitzarà un Tastet de guisat de senglar organitzat pels Estelladors i Els Tres Tombs. Reproduïm la informació del web municipal. 3r Concurs d´oficis del bosc per equips Dia i hora: diumenge 15/11/2015 a les 12:00 Organitza: Estelladors de l'Ateneu Torrellenc Informació i inscripcions a estelladors@gmail.com. Dins dels actes de la Festa Major de Sant Martí NORMATIVA: - Els equips estaran formats per 4 concursants, dels quals tres hauran de conèixer com a mínim un dels oficis. El quart serà triat entre el públic pels mateixos participants. - Els 5 oficis son: 1er. Desbrancar 2on. Fer un costal 3er. Xerracar un tronc 4art. Estellar troncs amb destral 5e. Pelar un tronc - Les eines que s'hauran d'utilitzar: Un xerrac de dues mans Un corbelló Una cabra (3 peus per aguantar el tronc) Un dall de boscater Una destral per pelar Una destral per estellar

- Seguretat: tots els participants hauran de portar guants, pantaló llarg i calçat adequat. Les eines utilitzades tenen un perill eviden, encara que tots els participants les sàpiguen manejar, les presses del concurs, la presencia del públic i els nervis propis del concurs poden jugar una mala passada. - Funcionament del concurs: tots els equips tindran un pi blanc sencer tallat amb dos trossos. La part inferior (peu) serà la que s'haurà de pelar l'escorça (5é ofici). La part superior es on s'hi realitzaran els altres quatre oficis per ordre. Primer desbrancaran totes les branques (1er ofici) amb les quals faran el costal (2on ofici), l'organització oferirà el material per fer el lligat. Seguidament xerracaran el tronc central amb sis trossos de 40 cm (a tots els participants se'ls hi oferirà una galga amb l'esmentada mesura)(3er ofici). Per xerracar hauran de ser 2 participants (xerrac a dues mans) i hauran d'utilitzar la cabra. Per acabar hauran d'estellar amb 4 trossos cada un dels troncs xerracats (4art ofici). Guanya l'equip que acabi abans els 5 oficis. No hi haurà límit de temps i en cas d'empat un jurat valorarà la feina acabada, guanyarà qui millor l'hagi realitzada. Els equips es poden organitzar com millor creguin per a completar correctament els oficis. No es podran utilitzar mes eines de les esmentades anteriorment. Els equips que no tinguin corbelló i/o cabra que es posin en contacte amb l'organització i se'ls facilitarà un joc de cada.

Cartell 3r concurs d'oficis del bosc per equips

177 AGENDA NOVEMBRE 2015

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 2 de novembre, a les 20,30 hores, a can Sostres. Reunió del jurat del 8è Concurs de fotografia naturalista. Dilluns, 16 de novembre, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Dilluns, 23 de novembre, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia.

ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 1 de novembre. Finalitza el termini de lliurament per presentar fotografies al 8è Concurs de fotografia naturalista torrellenc. Diumenge, 1 de novembre, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dijous, 5 de novembre, a les 20,30 hores, a la Biblioteca Municipal Pompeu Fabra, de Torrelles de Llobregat. Acte de lliurament dels premis del 8è Concurs de fotografia naturalista torrellenc, inauguració de l´exposició de fotografies presentades al concurs i xerrada - audiovisual de Xavier Parellada, del CEB, sobre “La recuperació dels camins antics i les carrerades”. Del divendres, 6 al dissabte, 21 de novembre, en els horaris habituals, a la Biblioteca Pompeu Fabra. Exposició de les fotografies presentades al 8è Concurs de fotografia naturalista torrellenc. Diumenge, 29 de novembre, a les 18 hores, a can Sostres. Cens d´aus nocturnes. Organitzat pel grup d´ornitologia i obert a tothom. Dilluns, 30 de novembre. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de novembre del 14è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus.

ALTRES ACTIVITATS Diumenge, 1 de novembre, a l´ermita del Lloret, a Renau. Recollida d'aglans del Roure de Renau. Un gran arbre amb molta i bona llavor que recollirem respectuosament per fer planter cadascú a ca seva i més endavant trasplantar, per fer sembra directa al mateix moment, tot passejant... o per menjar, com feien els ibers abans dels castanyers que dugueren els romans. A càrrec de Toni Bara. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat.

Dijous, 12 de novembre, a les 20 hores, al local de Depana (Sant Salvador, 97 de Barcelona). Xerrada: Ocells marins a les illes de Cap Verd. Xerrada sobre una expedició científica per la Birlife international i la UB a Cap Verd en que s'estudia per primer cop les rutes de cerca d'aliment durant l'època de cria del Petrell gongon (Pterodroma feae) una espècie en greu perill d'extinció. Descobrirem secrets d'aquesta au marina que cria en tarteres i penya-segats a mes de 1600 m. d'alçada, i de pas coneixerem l'últim arxipèlag de la Macaronèsia. Poc conegut i poc explotat a nivell turístic, Cap Verd amaga un gran potencial pels amants de la natura per la seva espectacular fauna marina i per la gran quantitat d'endemismes tant faunístics com florístics. A càrrec de Sergi Torné. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 14 de novembre. La vall Nicolau, una via verda al Berguedà. Caminada familiar, destinada principalment a la participació amb infants, al llarg de la via verda entre Guardiola de Berguedà i Gisclareny, per on antigament transcorria una línia de ferrocarril. Comentaris sobre fauna, flora, rastres d’animals i altres aspectes de la natura. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org Dissabte, 14 de novembre, al matí, al carrer Major (des de la plaça de l´Ajuntament a la plaça Sant Martí). Espai del Medi Ambient. Mercat de segona mà i d´intercanvi. Parades i activitats de Solidança, Àrea Metropolitana, Ajuntament i Aigües de Barcelona.

Diumenge, 15 de novembre, al matí, a Sant Quirze del Vallès. Jornada de neteja forestal a Sant Quirze del Vallès. Actuació forestal consistent en l’eliminació de brossa al bosc de ribera. Cura i refermament de plantacions anteriors. Organitzada per Sant Quirze del Vallès Natura i GAF. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 15 de novembre, a les 12 hores, a la plaça de l´Església, a Torrelles de Llobregat. 3r Concurs d´oficis del bosc per equips. A càrrec dels Estelladors. Tot seguit, Tastet de guisat de senglar. Organitza l´Ateneu Torrellenc i Els Tres Tombs. estelladors@gmail.com

Dissabte, 21 de novembre, al Baix Camp. La cova de les Gralles. Ruta circular des de Capafonts pel sector de llevant de les muntanyes de Prades, i que passa per una de les coves més espectaculars de Catalunya, per llur forma de cúpula grandiosa, la Cova de les Gralles. Comentaris de fauna, flora i geologia. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org Diumenge, 22 de novembre, de les 9 a les 14 hores, a Pratdip. Pedra seca a Pratdip. Anirem a les finques de Les Setjoles, propietat del GEPEC, i la del Tres Quarts, en custòdia. Farem diverses accions de millora de l'entorn. Entre elles treballarem en refer marges de pedra seca, i al temps que treballem aprendrem quatre coses d'aquest antic art de la pedra seca. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat.

Dissabte, 28 de novembre, al matí, al delta del Llobregat. Els bolets del Delta del Llobregat. Visita a la pineda de Gavà per descobrir l’interessant comunitat de bolets que acullen les pinedes de la plana deltaica. Aquesta època de l’any és el millor moment per buscar bolets a les zones litorals. Comptarem amb la companyia de l’Andrés Valverde, un gran coneixedor dels bolets del Delta del Llobregat. Atenció, no és una excursió per collir bolets. Organitzada per DEPANA i S.O.S Delta del Llobregat. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 28 de novembre, de les 8 a les 18 hores, a Ulldemolins. Anem al Montsant. Recorregut circular de 14 km sortint de l'ermita de Sant Antoni, a Ulldemolins, passant pel Pi de la Carabasseta, Barranc dels Pèlags, Toll de l'Ou, La Pleta, Pont Natural, l'Aiguabarreig, el Riu Montsant i la Cova Fumada. A càrrec de Salvador Sancho Maya. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat.