http://www.youtube.com/watch?v=6ENSxKKXdsU

http://www.youtube.com/watch?v=WKC_31oOsyg%23t=34

El rei “encantat”, Carles II -1700Carles II fou descrit pel nunci papal de la següent forma:

«El rei és més aviat baix, no mal format, lleig de rostre; té el coll llarg, la cara llarga i com encorbada cap dalt; el llavi inferior típic dels Àustria; ulls no gaire grans, de color blau turquesa i cutis fi i delicat. El cabell és ros i llarg, i el porta pentinat enrere, de manera que les orelles li queden al descobert. No pot redreçar el seu cos quan camina, a menys que s'estintoli en una paret, taula o una altra cosa. El seu cos és tan dèbil com la seva ment. De tant en tant, dóna senyals d'intel·ligència, de memòria i de certa vivacitat. Normalment, té un aspecte lent i indiferent, pocatraça i indolent, semblant estupefacte. Es pot fer amb ell el que es vulgui, ja que manca de voluntat pròpia. «[1]

Així la república de les Set Províncies Unides es quedava una part del comtat de Flandes; Anglaterra es quedava Orà, Gibraltar i Cuba; França la Guipúscoa, Nàpols, Sicília i la resta de Flandes; i el Sacre Imperi Romanogermànic es quedava el Ducat de Milà. Les colònies d’Amèrica i d’arreu queden lligades a la corona de Castella.

Segons el concepte de l’Antic Règim, cada terra havia de tenir un rei. Per això, preveient la mort sense descendència de Carles II de Castella, l'últim Habsburg hispànic, les principals potències europees van proposar com a rei de les Espanyes el fill d’un príncep elector de Baviera, i el conseqüent repartiment de possessions europees entre aquestes potències.

Els amos d’Europa

1714. El setge de Barcelona, Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernndez Cardona, booktrailer.mp4 Lliures o morts , David de Montserrat i Jaume Clotet, booktrailer.mp4

Línea del temps

Felip V, el pretendent escollit -1701

Però Josep Ferran de Baviera, el príncep elector, mor el 1699. Carles II en el darrer testament abans de morir, l’any 1700, proposa el Borbó neurastènic Felip d'Anjou, amb la condició que fos un regne separat de França. Però el regnat de Felip V està tutelat pel seu avi, Lluís XIV de França, qui el proclama rei, Felip V entra a Barcelona el 2 d’octubre de 1701 i jura les Constitucions Catalanes.

Carles III, pretendent obviat -1702

El Sacre Imperi Romanogermànic considera que l'Arxiduc Carles d'Àustria, segon fill de l'emperador Leopold I, tenia més drets al tron com a membre de la dinastia Habsburg, que Carles II havia obviat.

La reina britànica es malfia de tothom - 1703

El 1701 es forma la Gran Aliança de l’Haia: Anglaterra, Portugal, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi declararen la guerra a França i a Espanya. El 1703 declaren la guerra a Lluís XIV . Obtenen victòries contra França a tot Europa. A Espanya les victòries s’acaben el 1707 (derrota d’Almansa).

Els catalans volen decidir - 1705

Felip V actua com un rei absolutista només d’arribar al poder i incompleix tot el que havia acordat amb els catalans a les Corts de 1701.

Els catalans se n’adonen i a les Corts de 1702 ja es forma un nucli constitucionalista que el 1703 proclama rei de Catalunya l’Arxiduc Carles d’Àustria. Com a Carles III d’Espanya adopta l’escut d’armes de Carles II i es comprometé a jurar les constitucions pròpies de cada territori.

Un consell de guerra format per la Diputació del General (Generalitat) i del Consell de Cent (Ajuntament de Barcelona) amb els coronels dels exèrcits catalans acorda signar el tractat Gènova (1705) amb Anglaterra i els països austriacistes.

Carles, hereu imperial, es desentén dels catalans -1711

1711. Mor Josep I i el seu germà, l’arxiduc Carles (+1740), fill de Leopold I, és nomenat emperador del Sacro Imperi Romanogermànic. Les tropes austriacistes es retiren , romanen alguns voluntaris que s’enquadren en el regiment de Sant Narcís. Girona és assetjada i es rendeix a les tropes borbòniques (1711).

La reina Anna de la Gran Bretanya, davant la possibilitat que l’Arxiduc Carles arribés a aplegar els regnes hispànics i l’imperi Romanogermànic: l‘imperi de Carles V , abandonà Carles i Catalunya (1712) a canvi de Gibraltar i Menorca, que asseguraven als anglesos el seu predomini a la Mediterrània occidental.

La pau europea se signa a Utrecht l'abril de 1713. Felip V s'assegura el tron d’Espanya i els països de la Gran Aliança es reparteixen els territoris europeus dominats per la corona de Castella.

La traïció anglesa 1712

Utrecht 1713

Europa repartida

Catalunya

desemparada

alataccatalà - 1713Les tropes imperials abandonen Catalunya en secret. Es queden algunes companyies de voluntaris.

Alguns coronels catalans abandonen el país i deixen els soldats a la seva sort.

La Junta de Braços, La Diputació del General i el Consell de Cent acorden continuar la guerra i la resistència a ultrança contra els exèrcits borbònics que apleguen les tropes castellanes i franceses.

Antoni de Villarroel és nomenat comandant general de l’exèrcit català

Alguns herois catalans

Rafael de Casanova i Comes

Conseller en Cap del Consell de Cent. Governador del Principat de Catalunya i de la plaça d’armes de

Barcelona. Coronel de “La Coronela”

Antoni de Villarroel i Peláez

Comandant suprem de les forces catalanes

Josep Moragues i Mas

general de batalla i governador de Castellciutat subcomandant de les tropes militars catalanes fora de

Barcelona

França i Castella contra Barcelona1714

Les tropes borbòniques, comandades pel duc de Pòpuli, arriben davant les muralles de Barcelona (juliol 1713).El duc de Berwick s’incorpora al setge de Barcelona (juliol 1714).Mor Anna d’Anglaterra. Jordi I de Hannover nou rei (agost 1714). Pau de Viena entre Felip V i l’emperador Carles VI: punt i final definitiu al plet de la Guerra de Successió (1726)

La Cort castellana va aconsellar al monarca de bandejar la llengua catalana de les institucions del nou poder establert amb la Nova Planta:

«Acabar con los fueros será cuestión de días, pero lidiar con gente apasionada de su patria, que solamente habla en su lengua nativa, va a costar meses o quizás años. Por de pronto, ya se ha ordenado prohibir los libros en lengua catalana y se ha dictado orden para que deje de utilizarse en las escuelas. [...] con la sola diferencia, que como antes todo lo Judicial se actuaba en Lengua Catalana, se escriba en adelante en Idioma Castellano, o Latín, como ya así la Real Junta lo practica; pues se lograrà la inteligencia de cualesquiera Jueces Españoles, sin haber de estudiar en lo inusitado de la Lengua de este País [...] Nada mejor que distribuir jueces castellanos por todo el Principado para que las sentencias y juicios se realicen en nuestra lengua. « (José Patiño, ministre de Felip V)

Instrucció dirigida als corregidors recomanant que els judicis, l’ensenyament i l’educació religiosa es fessin exclusivament en llengua castellana:

«La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande y es una señal de dominación o superioridad de los príncipes o naciones […]. Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y necesita tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la nación, como el de los catalanes, es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país.« (1716, José Rodrigo Villalpando, fiscal del Consell de Castella) «La nación la forma, no el número de individuos, sino la unidad de voluntades, de las leyes, de las costumbres y del idioma que las encierra y mantiene de generación en generación […]. El catalán fue en una palabra, una lengua nacional, y no una xerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente […]. Un idioma provincial muerto hoy para la república de las letras. « (Antoni de Capmany, ciutadà il·lustrat)

Repressió fins avui dia