viulallengua

Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

Mèxic Amb coentor asteca

Mescladissa lingüística

Los Angeles

Mèxic DF

Mèxic

EUA

Amb més de 100 milions d’habitants, es diu que Mèxic concentra una tercera part dels castellanoparlants del món. Tanmateix, no tots els mexicans tenen l’espanyol com a llengua materna. N’hi ha un gran nombre que parlen idiomes amerindis, anteriors a la colonització espanyola.

El nahua, que té més d’1,5 milions de parlants, és la llengua pròpia de la zona central del país, que comprèn la capital, Mèxic DF (l’antiga Tenochtitlán). Aquesta era la llengua que l’imperi asteca utilitzava en l’administració i, a la vegada, servia de lingua franca perquè els diferents pobles que vivien dins els seus límits s’hi relacionassin. Altres llengües amb una determinada vitalitat són el txol (140.000 parlants) i el tzeltal (300.000 parlants), pròpies de l’estat de Chiapas; i el zapoteca (540.000), que és originari dels estats d’Oaxaca, Puebla i Guerrero.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1497-2010

La petjada de Juníper Serra

Prou coneguda és la contribució mallorquina a la formació dels Estats Units d’Amèrica en la figura de Juníper Serra. En realitat, però, quan el frare de Petra es desplaçà al nou continent, a finals del segle XVIII, aquell país estava encara en fase de formació. De fet, a Serra, se li encomanà la tasca d’evangelitzar els indis de l’Alta Califòrnia, al territori de la Nova Espanya, virregnat que esdevendria Mèxic després d’assolir la independència el 1821. I més tard, el 1845, quan feia anys que el franciscà petrer era mort, el territori on s’ubicaven les seves missions passà a mans dels EUA.

A partir d’aquell moment, una de les antigues fundacions, Los Angeles (que Serra havia batiat així per la capella de Nostra Senyora dels Àngels que hi ha a l’església del convent del seu poble) destacaria pel seu creixement constant. Com a conseqüència, els indis que Serra evangelitzà (dels quals n’hi ha un d’immortalitzat a la plaça de Sant Francesc de Palma) desapareixerien engolits dins un món anglòfon.

D’un poc més avall, de la ciutat de Mèxic, és el nostre cuiner Erick Salazar, qui ens mos-trarà com es fan les autèntiques fajitas. Fou en aquesta ciutat precisament on Juníper Serra passà uns anys de formació preparant-se per a l’evangelització del nord mexicà.

Tastaplats

Vivint a Mèxic DF, Erick Salazar poca cosa sabia de les Illes Balears. Quan arribà a Mallorca, ara fa sis anys, el que més l’impressionà fou entrar a Palma per l’autopista de la mar i veure la Seu, tan gran.

“Els primers dies que era aquí vaig comprovar que no totes les persones que sentia pel carrer parlaven en castellà. Aleshores, quan encara no sabia que existia una llengua que es diu català i que és pròpia de les Balears, vaig pensar que aquestes illes en qualque moment de la història havien estat una colònia francesa o italiana, i a posta els seus habitants s’expressaven en aquell idioma que llavors encara no entenia”, explica aquest jove.

De tot d’una, Erick va treballar com a cambrer. Ben aviat, però, aconseguí feina en una perruqueria, ja que aquest era l’ofici que tenia a Mèxic.

“Tot i que les modes en la manera de pentinar no són les mateixes aquí que a Amèrica, ben aviat m’hi vaig avesar. Allà s’usa que les dones duguin els cabells ben estufats, com els pentinats que es veuen a les telenovel·les.

Perruquer del mestissatge

Tastaplats

Aquí, en canvi, no els hi porten tant. El tracte amb els clients, pentinant, tallant, eixugant... ha fet que hagi après la llengua del país. Bé... i també els cursos que he fet hi han contribuït”, comenta el mexicà.

Erick, com la major part de la població mexicana, és el que se’n diu un mestís. És a dir, una mescladissa entre la població autòctona que hi trobà Hernán Cortés i els europeus que s’hi desplaçaren a viure-hi. D’altra part, en la societat mexicana hi destaquen els criolls, com s’anomenen els descendents d’espanyols, que solen ocupar els llocs amb poder de decisió del país.

“Aquesta desigualtat social, encara que exagerada, és visible en els serials, dels quals Mèxic n’és un dels majors productors de l’Amèrica Llatina. Mentre que els criolls sempre representen el paper de senyors, que fan negocis, tenen amors i juguen a tennis, els mestissos i indígenes fan de membres del servei domèstic. Sempre hi ha la típica teta o criada, una mestissa innocent, que s’enamora de l’amo de la hisenda. Ben segur que, a mi, em fotrien en un paper de jardiner o de repartidor de no sé què...!”, fa broma el perruquer.

Tastaplats

Erick

Fajitas de ternera (Trinxes de vedella) 1Haurem de menester:Tortillas de blat de les Índies (se’n venen de preparades als hipermercats)Pebres verds i vermellsUna tomàtigaMitja ceba2 fulles de lletugaUn tros de formatge gouda (o d’una casta semblant, bona de fondre)1 all1 guindilla (mig pebre coent també hi va bé)Carn de vedella

Preparació:Passarem per la paella, amb poc oli, els pebres tallats a trinxes gruixadetes. Hi afegirem la ceba sense necessitat que estigui tallada molt fina. Llavors, hi tirarem la tomàtiga picada i ho posarem bé de sal. Sense esperar que tot això quedi ben cuit, ho retirarem del foc.

En una altra paella, hi fregiren, amb la guindilla o el mig pebre coent i l’all, la carn de vedella (es poden fer servir bistecs) tallada també a trinxes. En ser cuita, en retirarem el pebre coent i l’all i afegirem la carn a la paella de la verdura. Ara, tornarem a encendre el foc uns pocs minuts i hi tirarem una mica de pebre bord perquè tot agafi coloret. Després, posarem tot això dins una palangana i hi mesclarem les fulles de lletuga tallades. Hi tirarem el formatge ratllat i, amb la mateixa calentoreta, esperarem que es fongui.

Ara el plat ja estarà llest per servir. Per això, cadascú agafarà una tortilla (que prèviament haurà encalentit damunt una torradora) i, a dins, hi posarà les trinxes de vedella i pebre. Després d’haver-la enrodillada, ja es podrà menjar, anant alerta que el farciment no caigui per les voreres.

2 Guacamole (Pasta d’alvocat)

Haurem de menester:2 alvocats1 tomàtigaMitja cebaMitja llimona sucadaCoriandreTabasco

Preparació:Pelarem els alvocats i els llevarem el pinyol. En farem un parell de tallades grosses i les posarem dins un recipient, juntament amb la tomàtiga i la mitja ceba picades. Amb el túrmix, de tot això en farem una pasta.

Llavors hi afegirem la mitja llimona sucada, un parell de gotes de tabasco (la coentor va a gust de cadascú), un raig d’oli d’oliva i el coriandre tallat ben petit. Ho remenarem tot ben remenat i ja estarà llest per menjar.

Aquesta salsa tant va bé per menjar amb els anomenats nachos, amb galletes d’Inca o pa, com per posar dins els bolics de fajitas.

Costà que els alvocats, de tot d’una que començaren a comercialitzar-se a les Balears, no fa gaire anys, tenguessin una acceptació en el mercat. La cosa canvià quan els consumidors descobriren que aquella fruita, verda i amb la popa mantegosa, no era per menjar com a darreria, sinó en plats salats.

El cas és que aquest era un producte de consum habitual dels asteques. De fet, el nom que en català s’empra per designar-lo prové del nahua, una de les llengües dels antics pobladors de Mèxic. Awakatl, se’n diu en aquest idioma, que és un dels autòctons del país que ara gaudeix de més bona salut.

A part d’alvocats, patates i tomàtigues, d’Amèrica també arribà a Europa el blat de les Índies. El cultiu d’aquest producte, i el seu excedent, fou precisament allò que originà l’aparició de les cultures precolombines maia i asteca. Encara ara, s’utilitza la farina obtinguda d’aquest blat per elaborar les tortillas, que fan la funció que a les Balears té el pa.

“N’hi ha —comenta Erick— que fan les tortillas a casa seva. Allò més comú, però, és comprar-les fetes a les tortillerías, uns establiments que es dediquen exclusivament a fer aquest menjar. És habitual que les mares, abans de dinar, enviïn els infants a comprar-les, ja que a cada carrer n’hi sol haver una.

Aliments maies i asteques

Es venen en quantitats determinades, per exemple de cinc en cinc. Comprar-ne una de sola és estrany”.

“Ara, a Europa i als EUA, com que s’hi ha popularitzat el menjar mexicà, es poden trobar tortillas als supermercats. Estan fetes de manera industrial i no són tan bones com les que es fan al meu país, on es venen calentes, just acabades de coure. Són la base de la nostra alimentació. Les utilitzam per fer quesadillas, burritos, enchiladas, enfrijoladas...”, diu el jove perruquer.

Tot i això, algunes begudes alcohòliques són els productes mexicans més coneguts a Europa. En destaquen les cerveses i, sobretot, el tequila, licor que s’obté a partir de la fermentació i el destil·lat de les pinyes que produeix un tipus d’atzavara. Aquesta planta és semblant a la utilitzada per fer corda de pita mitjançant les fibres de les seves fulles.

Tastaplats

català castellà anglès alemany francès

all ajo garlic Knoblauch ail

alvocat aguacate avocado Avocado avocat

blat de les Índies maíz corn Mais maïs

ceba cebolla onion Zwiebel oignon

coriandre cilantro coriander Koriander coriandre

lletuga lechuga lettuce Lattich laitue

tomàtiga tomate tomato Tomate tomate

“A Mèxic, a cada carrer hi ha una tortillería”

Erick

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.

Mèxic