17 Introducció Als Formats de Vídeo Digital

Tecnologies de la informaci

1

Introducci als formats de vdeo digital

Sessions

Descarregar els materials Imprimir els materials

Jordi Poveda Desembre 2005

Aquest material est subjecte a la llicncia de

Coordinaci: Marta Serra Salazar ([email protected])Unitat de TIC - Ajuntament de Manresa

Optimitzat per a Mozilla Firefox


Els objectius terminals d'aquest curs sn:

Assolir el concepte de streaming com a transmissi de dades de vdeo des d'un servidor especfic

Conixer les diferents tecnologies de compressi de vdeo, aix com els parmetres bsics que influeixen en les seves dades i qualitats

Identificar les caracterstiques bsiques d'un clip de vdeo a travs de diferents eines del sistema operatiu i d'altres

Reproduir diferents tipologies de vdeo a la xarxa i en local a travs dels programes generals i propis

Conixer la tecnologia divx com a codec especfic, degut a la seva peculiaritat i distribuci a la xarxa

Comprendre les 4 grans tecnologies de vdeo per a la xarxa: Windows Media, Flash, Quicktime i Real Vdeo.

El programari especfic que es necessita per a poder desenvolupar correctament aquest curs s:

- Windows Media Player Classic - Videolan - Gspot - Bitrate Viewer - Virtualdub - Divx Create - Riva FLV Encoder - Quicktime Player - Windows Media Encoder - Real Player - Vobrator

La inscripici a aquest curs no pressuposa en cap cas el lliurament del programari especfic. La prctica totalitat del programari descrit s programari lliure i no sobrepassa els 5 megues de pes per baixar-lo des de les seves planes indicades.

2


3

Sessions

Els formats de vdeo digital

Reconeixement

Sovint, el fet de treballar amb arxius de vdeo digital comporta una srie de circumstncies. En la majoria dels casos, quan tot funciona i es veuen a la perfecci els diferents arxius no en som prou conscients de tot el que al darrera d'aquesta mecnica est funcionant dins d'un engranatge perfectament orquestrat.

No ens cal de cap manera tenir un ttol d'ingenieria de telecomunicacions per a saber determinades coses relacionades amb el vdeo digital i els seus formats per a treballar amb ells. Per quan alguna cosa deixa de funcionar com est prevista s ens calen uns mnims requeriments per a saber o intuir qu pot estar passant amb aquell clip que no es veu o aquella plana web on, en principi, s'hauria de reproduir un clip de vdeo.

El fet de la popularitzaci tant de la imatge fixa com de la imatge en moviment, ha comportat una major difusi de continguts de tota mena. De vegades, el fet que un conegut o amic ens passi un CD/DVD amb unes imatges de les darreres vacances pot implicar una sria dificultat per al seu visionat, tot i que els maquinaris del mercat han evolucionat de forma rapidssima en aquest aspecte.

Intentarem parlar dels valors bsics i de les circumstncies que envolten al vdeo digital i als seus formats. Els valors i tecnicismes poden ser molt variats i diversos, per bsicament sempe es referiran a detalls especfics que s'acostumen a repetir. Tot i que la tecnologia ens ho posa tot a l'abast de la m, com per exemple a les videoconferncies per a la telefonia mbil, encara ens queda una mica per a entendre com funcionen realment aquestes compressions i formats, per casi casi estem arribant al punt de fer-los funcionar i dominar-los per al seu s intelligent

Prctica 1: Reconixer un format de vdeo. El problema.

El fet de treballar sempre amb determinats Sistemes Operatius comporta que, algunes vegades, la manca d'informaci especfica es fa palesa en determinades circumstncies. En l'entorn de vdeo digital, molt sovint ens manca informaci per a determinar una srie de valors bsics de reconeixement.

Treballant amb un clip de vdeo que tinguem al nostre disc dur, observarem que la


informaci que ens mostrar del mateix es veu reduida. A l'esquerra, als detalls, a banda de la data i el tamany en disc, l'nica que ens mostrar s que es tracta d'un "Clip de vdeo". Podem anar una mica ms enll fent clic amb el bot dret del ratol i anant a la darrera de les possibilitats a l'opci de Propietats:

S'obrir una nova finestra que ens oferir una mica ms d'informaci relativa a les seves dades bsiques, aix com el programa que utilitzar per defecte per a la seva reproducci:

A la segona de les pestanyes, una mica ms sobre les seves propietats, en un entorn que ja ofereix ms dades concretes. En aquest cas, veiem que es tracta d'un clip en format Avi i codec cinepack

4


Prctica 2: Un programa bsic per a reproducci de vdeo digital.

Un cop sabem que tenim un clip de vdeo digital al nostre disc dur i que podem saber algunes de les seves peculiaritats, podem fer servir, per defecte, el programa que el mateix sistema operatiu destini per al seu visionat, o, en canvi, en podem fer servir algun altre de ms sofisticat o que no carregui tant la memria de la mquina.

Independentment de la sofisticaci, la varietat de formats de la que a continuaci parlarem fa que sovint es necessitin programaris especfics per a clips de vdeo amb formats determinats. Ja determinarem quins poden ser. De moment, una de les opcions, entre moltes, que podem fer servir s el conegut Windows Media Player.

5


Podr esdevenir, per, que alguns dels clips especfics no es puguin reproduir, tot i que, amb connexi a internet, el mateix programa intenti trobar el programari especfics per a la seva reproducci.

Dos dels programes gratuits ms reconeguts que es fan servir per a reproducci de la majoria de formats de vdeo sn el Windows Media Player Classic i el VideoLan.

Prctica 3: El Windows Media Player Classic.

Degut al seu poc pes i facilitat per a la reproducci de multituds de formats ha anat guanyant pes a poc a poc.

1.- Tot i que existeixen diferents enllaos per a la seva localitzaci, podem fer-ho des d'aqu. Tamb podeu escriure "Windows Media Player Classic" al google per a fer d'altres cerques. El programa s un arxiu d'un sol *.exe, no necessita installaci i es pot localitzar des de diferents enllaos:

2.- Un cop baixi l'arxiu, en format zip o *.7z ( s'obre amb Winzip igualment ) noms cal descomprimir-lo amb el winzip i executar-lo

6


3.- Executeu l'arxiu i obriu un clip de vdeo. Podeu provar amb el que teniu aqu . Per obrir el clip des del WMPC Aneu a Open File o CTRL+O

4.- Navegueu per les opcions del programa. Observareu opcions prou interessants, com poder obrir un DVD ( File/Open DVD ), seleccionar la velocitat de reproducci del clip:

7


Visualitzar a pantalla completa (View/ Full Screen) o conixer les propietats del clip en reproducci (File/Properties) , entre d'altres. La quantitat de recursos de la mquina sempre resultar ms petita en la reproducci d'un clip des d'aquest programa que amb d'altres opcions prpies del Windows.

Prctica 4: Un segon reproductor de clips de vdeo: el Vdeo Lan.

Un altre dels programes que han tingut prou acceptaci per a la reproducci de clips de vdeo ha estat el Videolan. Possiblement part del seu xit es deu a que ha estat pensat per a gran nmero de plataformes de Sistemes operatius i plataformes, concretament per a :

1.- Aneu a la plana: http://www.videolan.org i baixeu-vos el programa. Ocupa vora els 9'5 Mb. Tot i que pugui semblar una volum alt per a un programa que reprodueix clips de vdeo cal explicar que la diferncia, per exemple, amb el Windows Media Player s que el Videloan no necessita connectar-se per a res a la xarxa , donat que ell mateix ja t tots els codecs de reproducci amb els que treballa normalment

2.- Durant el procs d'installaci podeu triar el castell :

8


3.- Obriu l'aplicaci un cop installada. I obriu un clip de vdeo (per exemple, el mateix dels castells d'abans) a travs de la opci:

4.- Les opcions sempre les podreu modificar per a obrir un altre tipus de media a travs del dileg del men posterior:

9


5.- Una de les opcions que aquest programa el fa peculiar o interessant tamb s la possibilitat de crear llistat de reproducci, on podem incloure diferents ttols en l'ordre que creiem convenient i amb les possibilitats de repetici i bucle. Amb aquestes opcions podem crear reproduccions en cadena en mostres o punts d'informaci. Aquesta finestra s accesible des de:

I , a travs d'ella podem gestionar les nostres opcions, com la inclusi i ordenaci de clips per a la seva reproducci, aix com les repeticions de la cadena que s'efectuaran:

10


6.- Les opcions clssiques de reproducci, pausa i d'altre, funcionen com en els altres reproductors.

Prctica 5: Reconixer les propietats d'un clip: el Gspot.

Fins ara hem parlat de com reproduir un clip de vdeo "standard" en condicions normals en un ordinador, sota diferents plataformes possibles. No obstant, ens podr passar que sota la classificaci de "avi", (audio video interleave) ens trobarem diferentes tipologies que poden afectar, o no al mateix clip de vdeo, la seva codificaci i reproducci. Al final d'aquesta primera prctica treballarem amb aquest programa, on veurem el seu funcionament, que ens servir d'excusa, a la segona de les prctiques, per a parlar dels diferents formats i caracterstiques dels clips de vdeo.

1.- Cercarem el programa Gspot a http://www.headbands.com/gspot/ i baixarem en local la darrera versi:

2.- Un cop installada, localitzarem un clip de vdeo i l'obrirem a travs del gspot a travs de l'opci File/Open o b per la icona:

11


Constatarem que es mostren tota una srie de peculiaritats tcniques de les que parlarem a la segona de les prctiques:

http://sourceforge.net/projects/guliverkli/

http://www.headbands.com/gspot/

12


13

Sessions

Formats d'edici i distribuci de vdeo

De formats i extensions de vdeo n'hi ha diverses i molt variades. Sovint, per la seva extensi acostumem a classificar els clips. s una de les moltes formes de procedir, tot i que no la ms exacta, donat que extensions com a *.avi o mpeg poden ser receptores de diferents tipologies de clips de vdeo i no pot ser suficient per a les seves especificacions.

De la mateixa forma que les actuals connexions d'internet van creixent, all que ens semblava tant lluny, com la transmissi de vdeo en temps real, a poc a poc va prenent cos. El multimdia comena a prendre cos i mesura, en funci de les connexions de les que disposem i de les seves amplades de banda. Aix ha facilitat l'intercanvi de clips de vdeo de tota mena, siguin especialment preparats per a la seva difusi directa o no a travs de la xarxa.

La convergncia de mitjans va diluint a poc a poc les fronteres, la televisi evoluciona cap a formats interactius i la web progressa com a contenidora d'aquests nous formats, anant amb clara tendncia cap a una qualitat cada cop major.

Noms el coneixement de les possibilitats que per s mateix representa el mn de possibilitats, o la capacitat d'experimentaci simple de cada un dels formats que ens podem trobar pot permetre'ns la presa de decisions sobre la determinaci de treballar sota un o altre format, que t peculiaritats i especificitats adequades a punts especfics.

El nivell d'interactivitat en presents i futures propostes, com les imatges en moviment als mbils no ha de deixar-nos indiferents, ni tampoc cegar-nos per la prpia tecnologia buida de contingut, de vegades. Noms coneixent les possibilitats de triar per al format final ds no noms sabrem el millor encert en la elecci, sin el millor aprofitament en l'mbit de la operabilitat de recursos.

Prctica 1: Reconeixement dels aspectes que integren un clip de vdeo digital a travs de Gspot

Tal com havem fet a final de la sessi 1, obrim el programa Gspot, que ens permet reconixer diferents factors que integren els clips de vdeo digitals:

1.- Obriu el Gspot i carregueu el clip amb File /Open motonautica.avi, que teniu a la carpeta sessions/complem


2.- Observeu les diferents informacions que se'ns presenten:

Informaci sobre la ruta de l'arxiu i el seu pes en

Megues

3.- L'apartat de vdeo ens informar de quin s el codec que fa servir. En aquest cas s el cvid, que correspon al codec de nom cinepak. Al mateix temps tamb ens diu a travs del Runtime que dura 7 segons, amb 163 fotogrames i que el seu tamany en pxels s de 240 x180, o el que s el mateix, si dividim els dos numerets, la seva proporcionalitat s de 1:33:1. Per acabar les caracterstiques prpies del vdeo ens informa que el seu bitrate, s a dir, la quantitat de dades per segon, s de 1407 Kb, i que el clip treballa a 25 fotogrames per segon.

4.-A l'apartat d'udio les seves dades estan en blanc, donat que el clip no t udio. Cas d'aparixer, ens informaria de quants canals t ( 1 2, mono o stereo ) i el bitrate del so, s a dir, la quantitat de dades segon que es dediquen al so exclusivament .

14


Prctica 2. Reconeixement de codecs

Els codecs acostumen a actuar com a element primordial en la compressi de vdeo. Com si fos un arxiu Zip, Iso o qualsevol altre, un clip de vdeo acostuma a comprimir-se sempre a travs d'un algoritme de codificaci. Per a poder-se reproduir, de la mateixa forma que un arxiu zip, iso o ppt, necessita que a la mquina existeixi un programa, descodificador o algoritme que spiga identificar la "forma" com s'ha codificat l'arxiu.

Quan treballem en vdeo diem que un clip s'ha CO-dificat i que cal DEC-odificar-lo a travs d'algun mecanisme. A aquest sistema habitual de treball, que la mquina fa automatitzadament per a nosaltres, se li diu CODEC. Per tant, un codec no deixa de ser un conjunt d'algoritmes matemtics recollits a travs d'un programa que permeten o b comprimir un clip de vdeo a un format determinat, o, simplement, poder-lo reproduir sense ms.

Gspot s capa de determinar quins sn els codecs dels clips de vdeo que la nostra mquina s capa de veure o reconixer, de la mateixa forma que ho podem fer manualment a travs del nostre sistema operatiu. En el cas de Windows XP :

1.- Acudiu al taulell de control i entreu dins del Sistema :

2.- Dins de les propietats del sistema, podeu entrar dins de l'administrador de dispositius

15


3.- Feu un clic amb el bot dret del ratol dins dels codecs de vdeo i torneu a fer clic dins de propietats:

4.- Podreu observar ara tots els codecs que, com a mnim, la mquina amb la que esteu treballant s capa de reproduir:

16


5.- El mateix podeu observar amb el tema del so, que funciona en el tema de codecs d'idntica forma:

6.- Els mateixos resultats podeu obtenir si ho feu a travs de Gspot, anant al men

7.- No noms us dir des d'aqu la tipologia del codec fet servir, sin tamb l'arxiu amb

17


extensi *.dll que utilitza especficament:

8.- El que resulta una dada de vegades redundant i poc significativa pot resultar molt til quan es tracta de reproduir un arxiu amb extensi avi de la que no disposem el codec adequat, donat que gspot disposa d'una base de dades que reconeix el codec que es necessita, tot i que no disposem a la mquina del codec adequat. Al menys, encara que no podrem reproduir el clip, sabrem del que necessitarem. Tamb podem veure la base de dades disponible (vora les 300/400 extensions) de codecs de so i vdeo, inclosos els seus fabricants des de :

18


Prctica 3: Els elements que composen , tcnicament el clip de vdeo

Una mica com a tipologia de resum del que hem pogut veure dins de Gspot quan obrim un clip podem valorar diferents elements :

Tamany de fotograma

A la pantalla de televisi convencional la imatge es forma a base de moltes lnies horitzontals. En termes comparatius, una imatge de televisi per a PAL cont 576 lnies. A l'ordinador la pantalla fa la seva traducci en pixels de colors, per tamb t una contrapartida, que el tamany pot ser variable:

Fotogrames per segon

Fonamentalment, el vdeo s una successi d'imatges fixes passades un determinat nmero a vegades cada segon. D'aqu que es crea la illusi de moviment al repetir-se el clicle de forma tan rpida. Per sistema, als televisors de casa veiem 25 fotogrames entrellaats per segon. Als DVD es mantenen aquestes proporcions, i, a mesura que baixa aquest nmero, baixa la illusi de credibilitat. El mnim aconsellable per a treballar en multimdia s 12 fotogrames per segon, que, si heu tocat algun cop, s el mnim amb el que treballa Macromedia Flash. Entre els 15 i els 25 fotogrames/segon s el ms aconsellable per a vdeo. Per exemple, a 25 fotogrames segon veurem:

19


I a 8 fotogrames segon veurem:

Pixel Aspect Ratio

La diferncia de la forma de pxel, en funci del mitj que s'agafa com a exportaci (foto, vdeo, Flash....), fa que adopti una forma diferent. El pxel que es fa servir per a televisi s rectangular. El pxel que t un monitor d'ordinador s quadrat. Algunes aplicacions d'edici de vdeo porten a terme aquesta compensaci per a mostrar la imatge en la finestra del monitor. Si el dest final del vdeo s la web, s recomenable adaptar els pxels a unes proporcions de 3x4.

Vdeo entrellaat o progressiu

La imatge de vdeo analgic consisteix en 2 camps entrellaats , la suma dels quals forma un fotograma. La necessitat de l'entrellaat ve d'una limitaci tcnica dels inicis de la televisi i va ser una soluci que evitava que es produs excessiu efecte de parpadeig. En els nous formats de televisi d'alta definici s'ha eliminat el parpadeig .

Imatge entrellaada, sense parpadeig

20


Imatge sense entrellaar. De vegades es veuen camps dobles:

Prctica 4. La classificaci de codecs

Existeixen moltes formes de classificar les diferents tipologies de clips de vdeo: per la seva extensi d'arxiu, per si sn formats de vdeo finals, de xarxa.... El mateix programa d'edici de vdeo Pinnacle Studio classifica a la seva manera tamb les formes de treballar amb clips i les seves classificacions:

21


Bsicament parlarem de 4 grans tipologies de clips de vdeo:

Avi L'acrnim de avi vol traduir-se, textualment, per audio video interleave, o una cosa similar a audio i vdeo entrellaat. La gran part de clips de vdeo que farem funcionar normalment tenen aquesta extensi. s el format de vdeo ms popular, el que no vol dir ni el millor ni el pitjor. Cal veure el tipus de codec que fa servir per tenir present si es pot editar, la qualitat que presenta,etc. Per exemple, un format gaireb final pot ser el cinepak o indeo, mentre que un d'editable s el de les cmeres de vdeo digital, el avi-dv, totalment editable.

Un cas excepcional dels formats de vdeo amb extensi avi s el divx, que podria classificar-se com a format propi de compressi, amb estructura mpeg, per extensi avi.

Mpeg Els clips amb extensi mpg sn dels ms clssics, per la seva perdurabilitat en el temps, nascuts a la llum de l'antic grup denominat aix precissament, Motion Picture of Experts group.

Un format mpg generalment s un format final, no editable.

La gran classiicaci de formats mpg passa per 3 grans grups:

- mpeg1, destinat a formats de xarxa i fsics amb una qualitat domstica de diferents variables.

-mpeg2, destinat a formats finals de qualitats professionals i digitals de difusi televisiva, aix com formats fsics com el DVD.

-mpeg 4 , de moda en dispositius porttils i a partir del qual va derivar el conegut divx, com a codec propi. Presenta gran qualitat per a la xarxa i una de les seves derivacions tamb ha estat el 3G com a algoritme de compressi per a dispositius mbils.

Streaming Sn els clips dedicats al treball a la xarxa. Bsicament es mouen en entorns de programari propi i sempre sn de format final, no editable, a la vegada que no de gran qualitat.

Sn 4 els grans grups de treball, en funci de la seva casa comercial:

22


Quicktime, Flash vdeo, Real Vdeo i Windows Media

Formats d'autoria

Bsicament, parlem de clips de vdeo en format mpg als que se'ls ha aplicat un llenguatge d'autoria i els hi permeten interactivitat dins d'un suport fsic. Acostumem a parlar d'aquests formats amb les sigles de DVD, SVCD i VCD

Prctica 5: Bitrate viewer

Totes les descripcions que hem realitzat a les primeres prctiques amb el programa Gspot estan pensades per a arxius amb extensi *.avi. Si intentem obrir un arxiu amb extensi *.mpg amb el mateix programa ens passar que el programa no ser capa d'identificar els parmetres bsics que cerquem.

1.- Obriu el Gspot i carregueu el clip gavina.mpg. Observeu que el clip no el pot reconixer, degut a la seva tipologia d'extensi en mpeg.

2.- Per a l'anlis d'arxius amb extensi mpeg, al menys en quant a la tipologia de dades bsiques que acabem de definir i que configuren els trets bsics dels clips, podem fer servir un altre "analitzador" d'arxius, per especfic per a arxius amb extensi mpeg. Es tracta de Bitrate Viewer, que encara que sigui de pagament, les dades bsiques descrites s que ens permetr fer-ne s i utilitzar-lo. Aneu a http://www.tecoltd.com/bitratev.htm i baixeu-vos el programa

3.- Installeu el programa, encara que noms ens aporti les dades bsiques i a travs de la

23


icona adequada, assenyalada abaix, obriu el mateix clip gavina.mpg:

4.- Observeu a la part inferior de la pantalla de dades. Ens descriur les dades bsiques del clip. A la part superior les icones restaran en blanc, donat que per poder veure les seves dades cal que el programa estigui registrat amb una llicncia. Observeu que, al menys, els elements descrits com a parmetres bsics a la prctica 3 surten i es descriuen:

5.- Cas de poder tenir registrat el programa, podrem anar molt ms enll en la estructura dels clips de tipologia mpeg, que diferexen molt amb els avi, pel tipus de compressi que fan servir, amb la grfica que es genera a la part esquerra, amb fons negre.

24


25

Sessions

Divx i Virtualdub

Un cop parlem de diferents formats de vdeo digital, sempre sortir el dubte d' un programari especfic a fer servir per a cada una de les ocasions. Ser difcil determinar un sol programa que pugui abarcar totes les situacions possibles, donat que ja hem fet una classificaci a la que hem determinat quatre grans mbits de treball: avi, mpeg, streaming i formats d'autoria

Cada un dels quatre grans grups podem coincidir en afirmar que trata amb les seves prpies eines i programaris. En la majoria dels casos, a ms a ms, seran eines de pagament les que es faran servir, donada la privacitat del codec especfic.

Comenarem, doncs, per una eina fora mplia i gens especfica que pugui servir per a petites edicions i canvis de format i codec, com pot ser el virtualdub, eina de programari lliure i especfica per a aquestes tasques.

Aprofitarem igualment l'ocasi per a treballar especficament un dels codecs ms anomenats darrerament, el divx.

Divx

Divx no s res ms que un altre codec de vdeo per a treballar, prou efica en les seves formes i assentament per a assolir popularitat gran entre els usuaris de les xarxes d'intercanvi d'arxius i amb un gran poder de qualitat i compressi .

L'any 1998 Microsoft decideix, desprs de mesos de treball, incloure el codec de mpeg-4 com a part integrant del seu reproductor integrat a Windows, el Windows Media Player.

Recordem que les passes que haven donat fins al moment eren molt clares: mpeg-1 com a format de xarxa domstica, mpeg2 com a format d'alta definici per a televisions digitals i mpeg-3 que, tal com s'ha demostrat, va fracassar donant pas al format pur d'udio, sense vdeo.

Mpeg-4 apareixia llavors de la m de Microsoft i el Motion Picture Experts Group, reduient en gaireb 10 vegades el pes dels mpeg-2 i tamb tocant la seva mateixa qualitat terica.

Jrme Rota, llavors inquiet jove francs, aprofita per a prendre part en el desenvolupament del codi de Microsoft, afegint noves modificacions. Amb posterioritat, deixa Micrososoft i re-construeix des de zero el codi de treball, neixent aix la versi 3.11 de mpeg-4, nova i


deslligada totalment de Microsoft. Aquesta nova versi va ser descarregada milers de vegades en poques hores. El pas imparable de divx havia nascut.

D'altres projectes divx De forma parallela al desenvolupament de divx tamb vam poder veure com neixia, i moria el divX;), de mans de Microsoft, com a sistema de protecci de vdeo que limitava el temps d'utilitzaci, el Projecte Mayo, de mans de Divx Networks, que va deixar pas al darrer nom i els coneguts Xvid ( divx al revs ), de carcter Open Source.

Prctica 1.- Editar un clip amb Virtual Dub

De vegades no sempre ser necessari obrir un gran editor de vdeo per a realitzar petits retocs o canviar de codec al mateix, o , senzillament, treure-li l'audio. Virtual Dub s un programa que permetria, per s mateix, donar un curs especfic, per practicarem amb algunes eines bsiques.

1.- Baixeu el programa Virtual Dub, de programari lliure, de la plana http://www.virtualdub.org/

2.- Descomprimiu l'arxiu zip en una carpeta i ja estar installat, donat que no necessita de res ms. Observareu que apareixen dues icones molt similars per a executar el programa. Cal que trieu la de la dreta:

3.- Un cop obert el programa paseu a obrir un clip de vdeo a travs de la opci:

26


4.- Obriu el clip petanca.avi de la carpeta sessions/complem . Observareu quan s'obri el clip que us apareixen dues finestres. A la esquerra tindrem el clip original, tal qual i a la dreta la representaci de tots aquells canvis que li fem. De cap manera el clip original patir cap modificaci, sempre i quan guardem el resultat amb un nom diferent al del clip original:

5.- Si obriu un clip diferent a aquest i observeu que, per la seva gran mida no es veu prou b o no cap dins la pantalla, sempre podeu reduir o ampliar la mida de visionat dels clips a travs del bot dret del ratol i les opcions que s'obriran .Els ajustaments sn independents a cada clip, dreta i esquerra, de forma que tamb podem treballar amb mides diferents de visionat:

27


6.- De la mateixa forma que des del programa Gspot vau poder veure les propietas del clip, Virtualdub tamb permet obtenir fora informaci dels clips amb els que estem treballant. Per a fer-ho noms cal anar a File/ File Information i podrem veure, per exemple, que el clip petanca.avi no t so

28


7.- Per a reproduir el clip cal que anem a la part inferior del programa. Abaix podem controlar algunes de les principals funcions. Per a reproduir el clip o b podem fer anar el lliscador, arrossegant-lo amb el ratol, o b donar-li al bot de Play. Mirem les eines bsiques:

Sn les icones d'aturar reproducci i reproduir. El Play amb una "I" sota reprodueix el clip de l'esquerra o "input" ( entrada ) i el Play de la dreta reprodueix els dos clips

Per saltar directament al comenament o final del clip

Per anar endavant o darrera un sol fotograma

El lliscador ens permet anar directament al punt que marquem, tot arrossegant-lo amb el ratol.

8.- Ara afegirem el so , per tal de tastar alguna de les seves funcionalitats. Seguim amb el clip de petanca.avi obert i ens assegurem que consta activada l'opci Full processing

29


mode tant al men de vdeo com de audio:

io per a importar una pista de so i seleccionem rxiu pilota.wav

9. Al men de audio seleccionem WAV audl'a de la carpeta complem

b la tecla 10.- Reproduim ara el clip am i observem el resultat. La font sonora s'haur corporat al clip de vdeo.

ssion i all tindrem tots els decs possibles als que exportar el que ara estem treballant.

in

11.- Ara ens restar guardar el clip de vdeo amb el resultat obtingut. Per provar com funcionen els canvis de codecs anirem al men Vdeo/ Compreco

a de

Dels que us apareixeran podem triar algun d'ells. No necessriament la imatge d'abaix h

30


coincidir amb el que es veur a les mquines de treballa de cada un/a, donat que cada mquina pot incorporar codecs de vdeo diferents. Segurament teniu un que diu Intel Indeo.

importa la versi, seleccioneu-lo i feu clic a OK:

No

car res respecte del clip original noms cal e deixem la marca a Direct stream copy.

Quan tanqueu el men assegureu-vos que el men vdeo t marcada la opci Full processing mode, que fa que el clip es comprimeixi amb les especificacions que li marquem (Indeo en aquest cas). Si no volem toqu

rocessing Mode, podrem teractuar amb les seves propietats quan el tornem a exportar.

12.- Ens caldr fer el mateix en quant al so. Si deixem activada la opci de Direct Stream copy no variar per a res la compressi d'udio. Si activem Full pin

31


Aix doncs, modifiqueu les propietats d'udio amb el men de Audio/Conversion i el deixeu aix:

Sn propietats de so moderades amb les que obtindrem prou qualitat sense gaire pes d'arxiu

13.- Finalment, ja podem guardar el clip amb File/ Save as avi. Poseu un nom i guardeu

32


Durant el procs, que tot depenent del clip i les opcions pot durar un apareix un en auxiliar que ens informa del que est passant durant el procs.

a mica,m

Quan la exportaci finalitzi, certifiqueu que tot est correcte reproduint el clip exportat.

Prctica 2: Retallar un clip de vdeo

Seguirem amb una altra prc la

tica en que retallarem el clip original per davant i darrera i deixar-lo al nostre gust.

1.- Obriu el clip cohets.avi de la carpeta sessions/complem a travs de Virtualdub.

33


Observareu un fons negre a les dues finestres. reproduiu el clip

2.-Marcareu dos punts a la lnea de temps de reproducci. Aquestes dues marques correspondran al punt inicia Si dubteu, sempre es poden modificar abans d'exportar .

Es marquen amb les icones:

l i final.

Ubiqueu el lliscador al comenament del punt on es desitgi que comenci el clip i marqueu. Igualment, porteu el lliscador al final del punt desitjat com a final del clip i marqueu. Al mig de l'espai seleccionat us apareixer una lnia blava, que correspondr amb el boc de clip que s'exportar:

3.- Finalmen certifiqueu que teniu les caselles de Direct stream copy als apartats de deo i audio, per tal que el clip es desi amb la mateixa compressi inicial, sense canvis.

t,Vi

4.- Deseu a disc amb File/ Save as avi. Poseu un nom i guardeu. Certifiqueu que el resultat s el correcte amb el seu visionat.

34


Prctica 3. Installaci dels codecs divx

Com a final de la sessi 3 installarem els codecs divx. Cal recordar que aquest codec s gratuit per a la reproducci de clips de vdeo, per no ho s per a la seva codificaci. Temporalment, durant 15 dies , ens deixar la seva codificaci des del programa de vdeo que fem servir habitualment, per un cop passats els 15 dies ens demanar una clau de registre.

1.- Per a la installaci dels codecs de divx anirem a la web de divx .

na web:

2.- No confongueu les dues versions que teniu a la pla

La versi de Divx Play noms ens permet REPRODUIR clips de vdeo en Divx, mentre q D

ue la ivx CREATE (trial) ens permet, durant uns dies , la CODIFICACI de clips amb

dec divx. La que farem servir s la versi Create. Feu clic a la icona corresponent, que igual ben b no ser la mateixa que a la captura, donat que canvien sovint la versi . Si aix s el cas tamb podeu cercar la versi dins de la pestanya superior corresponent a Divx:

versico

3.- Baixeu l'arxiu corresponent a la versi de prova:

Us recordar la plana la temporalitat del codec convertidor i podreu fer clic per baixar l'arxiu:

35


4.-Un cop executat i installat el programa que haureu baixat podeu certificar que al menys la reproducci d'arixus funciona correctament en divx reproduint un clip de vdeo. Per tal que certifiqueu la potncia i qualitat del codec, podeu anar a la mateixa plana web de http://www.divx.com per a cercar a la pestanya de movies un clip que us faci grcia per tal de reproduir-lo. No cal que pesi gaire, nicament per a certificar que tot funciona correctament. Guardeu el clip, un clip musical, per exemple:

36


5.- Podeu fer servir per a la seva reproducci qualsevol reproductor del Sistema, com pot ser Windows Media Player, Windows Media Player Classic o b Videolan, per en aquest cas, donat que a la installaci, per defecte, tamb s'ha installat el Divx Player, el farem servir. Cerqueu la icona a l'escriptori i feu doble clic:

6.- Un cop obert el reproductor, podeu carregar el clip a travs de la icona

7.- Seleccioneu el clip i automticament passar a reproduir-se. Valoreu el pes de l'arxiu i la seva qualitat d'imatge i so.

37


38

Sessions

Codificaci a divx (2) Els codecs divx

Recordarem el que vam acabar fent la darrera sessi, que va ser installar els codecs divx, que durant un periode d'alguns dies ens permetran codificar un clip de vdeo en format divx. Farem servir VirtualDub per a la operaci.

Prctica 1: codificar a divx

Tot i que aquest apartat portaria en s mateix tot un curs per s mateix, operarem amb les propietats bsiques de divx i els elements que el composen. Encara que farem servir un clip especfic podeu provar amb un altre de propi, per certificar la proposta.

1.- Obriu el clip onada. avi dins del Virtualdub

2.- Anem a les compressions de vdeo per a codificar-lo per a divx. Assegureu-vos que treballeu per a vdeo amb la opci Full processing mode, per a que es puguin portar a terme els canvis que farem a la compressi final.


3.- Entreu ara a l'apartat de compressi de vdeo.

4.- Seleccioneu com a codec a fer servir el Divx. No feu encara Ok al men.

5.- Entreu ara a les configuracions prpies del codec, mitjanant l'opci de Configure. S'obrir ara una nova finestra, prpia del codec, que ens permetr avanar en molts detalls sobre la seva configuraci. Observareu a la part superior 3 pestanyes bsiques per retocar les configuracions. Tot i que ara nicament farem servir opcions determinades amb el clip, s convenient que practiqueu la majoria d'aquestes opcions per separat, observant els seus resultats i canvis, no noms amb aquest clip sin amb captures d'imatges a format complet Dv per a veure els canvis que produeixen.

39


Comencem en aquesta primera pestanya per l'apartat de Certification Profile. Podem resumir que es tracta de "macros" creades ja per avanat per a facilitar-nos la feina, on no caldr fer grans canvis donat que les configuracions ja venen creades per a 4 tipologies de clips de vdeo :

Van de menys a ms qualitat. Si observeu a la part inferior, dins del bitrate, al canviar el mode de certification profile tamb canvia la quantitat de dades segon a travs dels kbit/s, donat que a major qualitat es necessiten ms dades per segon. Farem servir per al clip proposat la Certification Profile de Portable Profile i validarem amb OK els quadres de dileg.

40


6.- Ens assegurarem que a l'apartat d'udio estigui activada la casella de Full Processing Mode i passarem a exportar el clip a travs de File/Save as avi. Observeu el resultat reproduint el clip de vdeo.

Prctica 2: Una mica ms enll amb el codec divx

Treballarem ara amb una captura real de vdeo de pocs segons i la codificarem a divx amb el mtode complet, com si fos de veritat, per tal d'observar les diferncies de pes i qualitat que han dotat a aquest codec de bones crtiques i mplia usabilitat. Podeu efectuar aquestes operacions tamb a casa amb captures de vdeo ja editades per tal de comparar resultat i aplicar-les a clips de vdeo reals de diversos minuts de durada. Recordeu que no noms aquesta tipologia de clips de vdeo est feta per a ser reproduida a travs de l'ordinador, sin que els reproductors de DVD de sobretaula en la seva gran majoria ja admeten el divx com a format a reproduir i que resulta molt senzill, un cop acabada la codificaci, enregistrar el resultat en un CD com a dades i visualitzar el seu resultat pel televisor a travs del DVD.

1.- Obriu el clip dv.avi que teniu a la carpeta sessions/complem del curs amb VirtualDub:

2.- Observareu que no es pot treballar amb el clip, ni veure les dues pantalles completes, donat el tamany del clip. Haureu de reduir la seva visualitzaci, fent clic al bot dret del ratol i redueint la visualitzaci fins al 50% o menys

41


3.- Un cop treballem amb els dos clips a la vista, observem les propietats del clip amb File/File information i observem que es tracta d'un clip a tamany 720x576 sense audio, amb qualitat Dv, la mateixa que les cmeres digitals de vdeo , amb una durada de casi 7 segons.

4.- Certifiquem que als mens de video i audio tenim les caselles de Full Processing mode activades.

42


5.- A l'apartat de vdeo seleccionem la part de Compressi.

6.- Seleccionem el codec Divx i configurem les seves opcions

7.- Al primer men seleccionarem el Profile de Home Theater Profile i a la part de bitrate seleccionarem Multipass, 1st pass. Aquesta opci ofereix la mxima qualitat de compressi en el mnim espai

43


8.- Dins de la segona pestanya d'opcions, la de Codec posarem el Codec Performance a Extreme quality, que fa tardar ms la codificaci per que dona millors resultats de visionat. Les altres opcions les deixarem igual per defecte

44


9.- A la tercera de les pestanyes, la de Video podem deixar les configuracions tal com veiem.

45


Al deixar marcada la opci de Keep resolution deixem la mida original del clip sense variacions.

Podrem igualment reduir el tamany del clip activant les opcions de source aspect o custom resize, que ens donarien com a resultat un clip de 320x240, 640x480 o similar. De la mateixa forma podem fer que no noms es redueixi proporcionalment el tamany del clip, sin que retallem el seu contingut amb les opcions de crop, que retallarien en pxels el seu tamany, retallant part del contingut en la cantonada que li indiquem. Sn opcions que podem portar a terme des d'aquesta finestra de configuraci del codec, per que tamb prodem activar des dels filtres de Virtualdub. Per defecte, Keep resolution, per no variar la mida.

Dins de la part inferior de processat de la imatge tenim quatre opcions. Per defecte, tampoc cal que toquem cap, tot i que ens decantem per un processat mnim que inclou:

Noise Reduction

Reductor de soroll o els tpics quadres que es produeixen en la compressi. Podem deixar la casella a light

Psychovisual Enhancements

Controla el moviment de les imatges i la seva fluidesa en la reproducci, donant ms marge de dades all on es necessiten. En escenes d'acci el marge de dades ser ms gran que en fragments on el nmero de dades sigui

46


ms petit. Per defecte, el podem deixar en off o shaping

Interlace

L'entrellaat de camps afecta per si volem entrellaar o no el resultat. Per defecte podem deixar l'opci en Progressive source, que deixa cada fotograma compacte i no ens produir l'anomenat "efecte persiana" durant la seva reproducci a la pantalla de l'ordinador, que no fa servir entrellaat ni li afecta, com al format Pal dels televisors

QuantizationUtilitza una variant de compressor, el H.263, relacionat tamb amb Quicktime. Per defecte el H.263 s correcte

10.-La compressi de l'audio la podem deixar igual, tot i que en els casos de clips amb audio, que aquest no s el cas, podem fer servir la compressi Mpeg Layer 3, a una especificaci de les que se'ns mostri.

Si es dona el cas que no us apareix aquest compressor dins de les possibilitats, haureu de baixar el codec de codi lliure a partir de http://lame.sourceforge.net/. Igual no us sortiran totes les resolucions com a la captura de pantalla, per qualsevol de les que veieu seran bones per a la codificaci. Amb triar la ms bona s suficient.

11.- Passarem ja a la exportaci del clip. Recordeu que estarem treballant en dues passades, tal com heu posat a la primera casella. Certifiqueu que consta Multipass 1st pass

Ara passem a guardar la tasca. Donat que efectuarem 2 passades de compressi, caldr actuar

47


de forma diferent a la que hem fet fins ara. Passem a guardar el clip amb:

Quan s'obri el quadre de dileg per a guardar l'arxiu prendrem dues precaucions:

La primera ser posar un nom especfic, on s'anomeni que s el primer pas o primera passada de codificaci, on es porta a terme un anlisi de les dades per part del codec. Atenci al nom, recordeu-lo. Pot ser passada1.avi, per exemple. La segona ser activar la casella inferior, on s'especifica que no es portar a terme de forma immediata l'acci de codificar

Feu clic a Desa. Observareu que no passa res, el programa no efectuar cap acci. Aix s el resultat de dir-li que afegeixi la tasca a un control planificat, que es portar a terme per part nostra de forma voluntria.

12. Ara passarem a configurar la segona passada de codificaci. Per a aix tornarem a Virtualdub, a la part de vdeo i a l'apartat de compressi tornarem a configurar el codec divx i a l'apartat de bitrate UNICA I EXCLUSIVAMENT tocarem la pestanya de bitrate i selecionarem la opci, posant Multipass Nth pass:

Vigileu de no tocar res ms en quant a configuraci, donat que la primera i segona passada de codificaci han de tenir els mateixos tems, per tal de no equivocar al codec.

48


13.- Guardeu ara la configuraci de codificaci de la segona passada. Recordeu posar un nom significatiu, a la mateixa carpeta on heu guardat la primera i cal que la casella inferior tamb estigui activada.

14. Ara s passarem a codificar, a travs de l'activaci del control de tasques. Obriu la opci de virtual dub de File/Job control:

Observareu que s'obre un nou men on sn les dues tasques encomenades i no efectuades, que sn les dues codificacions, passada-1 i passada2. Ara s les activarem, per des d'aquest control les far consecutivament i sense pors a errors. Per a fer-ho feu clic a Start

49


De forma automtica comenar la codificaci . Observareu la seva evoluci a travs d'una finestra de control, on ens especifica el transcurs de la mateixa i els percentatges de cada acci

15. Quan acabi el procs, obriu el clip passada-2.avi i visualitzeu el resultat. Compareu, igualment el pes de l'arxiu resultant amb el de l'original, a l'igual que la seva qualitat. Mai encertareu a la primera en quant a la qualitat o especificacions del codec divx. Caldr sempre efectuar ms d'una prova per a veure quines de les opcions s'adeqen millor al que esteu fent

Cal que penseu que aquesta prctica tan sols s una introducci al mn de divx. Les seves peculiaritats i gran quantitat de condicionaments fan que es necessitin diverses proves per a estimar la millor especificaci per a la codificaci. Ara ja teniu les bases, noms caldr continuar experimentant i provant.

50


51

Sessions

El vdeo a la xarxa.

Tot i la gran evoluci que ha resultat de les tcniques de compressi aplicades al mn de la imatge, hores d'ara encara existeixen determinades limitacions tcniques que fan que la compressi sigui absolutament necessria per a la transmissi d'imatge en moviment a travs d'internet. El fet de l'aplicaci de la compressi ha derivat en el predomini de 4 grans tecnologies per a la transmissi: flash, windows media, quicktime i Real Media. Al darrera de cada una d'aquestes tecnologies subsisteix una marca, una empresa privada que lluita per tal que el seu mtode de treball sigui el ms utilitzat, el ms compatible i el que ms usuaris i diners puguin recopilar-se.

Streaming

Prpiament dit, la significaci del terme streaming vol dir cadena. Fins fa algun temps el mtode tradicional de comunicaci entre ordinadors a travs de la xarxa per a transmetre informaci era la comunicaci per paquets, tot i que en el cas d'arxius de vdeo el propi mtode de transmissi impedia que aquest fos obert per part del receptor fins que tota la informaci hagus arribat a dest. Amb el mtode streaming ens permet que la informaci es pugui visualitzar a mesura que aquesta va arribant al destinatari, sense cap necessitat que estigui completa o acabat l'arxiu que es transmet.

Per tal que aquestes condicions es puguin donar de forma ideal calen algunes condicions, que si b no sn absolutament imprescindibles, s poden ser afavoridores de la propia tecnologia:

1.- Disposar de un servidor web dedicat a streaming. Les propies cases comercials abans esmentades disposen de servidors que sn capaos d'actuar amb aquestes tecnologies de forma exclusiva i afavorint el seu rendiment 2.- Que l'amplada de banda sigui gil. Possiblement ja comencem a estar dotats mnimament d'aquesta tecnologia, tot i que encara el seu preu s elevat. 3.- Que disposem a la nostra mquina dels codecs necessaris per a la reproducci dels clips a visualitzar.

De la mateixa forma que ja hem detallat anteriorment cal repasar que existeixen dues tipologies de codecs a determinar:

1.- Els codecs que ens serveixen nicament per a visualitzar els clips de vdeo , que en la totalitat dels casos sn gratuits, per propi benefici de la casa comercial.

2.- Els codecs que ens permeten codificar un arxiu de vdeo al format especificat

Si, d'entre moltes, hem de puntualitzar i triar un dels molts avantatges del vdeo digital travs de la xarxa (streaming) s la possibilitat d'interactuar amb ell, donades les moltes


possibilitats que s'ofereixen.

Prctica 1: el format flash

Una de les mltiples opcions de codificaci per a streaming s el format flash. Aquest ha anat guanyant en interactivitat a passes de gegant els darrers mesos. La possibilitat de poder incloure en un nic ariu vdeo i dades ha estat afavoridora del seu s i acolliment per part dels usuaris/es.

Flash permet, a diferncia fonamental dels altres 3 formats, el visionat dels clips sense la necessitat especfica d'un servidor dedicat en exclusiva a aquestes tasques, legible en streaming. Aquests fitxers porten dos tipologies d'extensi: els swf i els flv.

Per crear els clips de vdeo en format Flash vdeo existeixen dues grans possibilitats de treball que cal conixer:

1.- Fer servir una versi de pagament de Flash de Macromedia (de fet, d'Adobe tamb, per la seva darrera unificaci), sigui la seva versi Flash MX 2004 o la darrera, la Flash Studio 8. s el programari propi, de pagamanet que ens permet la integraci total de vdeo dins de web i que t totes les eines adequades per a la seva creaci des de zero. Per suposat, tamb inclou la codificaci dels clips a flv i la creaci sencera, amb tota la programaci inclosa de la seva interactivitat, per a htm. Aquesta opci passaria per conixer en primer lloc tota la tecnologia flash i el seu programa de creaci, tot un curs llarg i especfic.

2.- En el cas que ens ocupa, podem fer servir igualment la tecnologia flash per a la creaci dels seus fitxers especfics de vdeo per a streaming en format flv, a travs d'un programari en s gratuit, de mans d'una segona empresa que no s Macromedia.

Aquesta segona opci la practicarem a nivell bsic, donat que caldria especificar a continuaci la integraci prpia del clip dins d'una plana web, tema que pertany a d'altre tipologia de curs.

El programa de codificaci a flv t per nom Riva Flv encoder, disponible de forma gratuita.

1.- Aneu a la plana http://www.rivax.com

2.- Feu clic a la pestanya superior de downloads. A travs d'altres tipus de programari de creaci, observeu qu s possible realitzar amb el link de http://rivablog.com/, en una plana de mountainbike

3.- Anem ara a baixar el programa que ens permet la codificaci a flsv. Podeu accedir directament a travs d'aquest link de la plana de Riva

52


4.- Baixeu-se una cpia del programa ( uns 5 Mb ) a partir de l'enlla:

5.- Procediu a fer la seva installaci

53


6.- Un cop llenceu per primera vegada aquest programari veureu que el programa t 3 parts fonamentals. La part esquerra superior es dedica a l'arxiu original de vdeo que volem codificar, aquell que volem transformar en extensi flv. La part de la dreta t els apartats de video i audio dedicats a la seva transformaci amb les seves opcions corresponents

54


7.- Seleccioneu dins de la finestra de Input Video el clip que ja hem fet servir anteriorment, el clip dv.avi de la carpeta sessions/ complem

8.- Es poden especificar tota una srie de parmetres a la part de la dreta de la pantalla. Podeu seleccionar, per exemple, un preset DSL, que s una tipologia de connexi prou coneguda pels navegadors, aix com un tamany de clip de 320x240 ,una quantitat de fotogrames de 25 per segon, igual que el seu original, un bitrate de 360 (que s la quantitat

55


de dades segon que es produiran) i un bitrate d'audio de 56, tot i que no importa, donat que aquest clip no t so.

Recordeu que les dades de framerate i bitrate sn diferents i independents. Podem treballar a 25/15/12 fotogrames segon i, de forma independent, tenir ms o menys quantitat de dades per segon dins del clip. Una dada no afecta a l'altra, sn independents, tot i que podem generalitzar que a ms framerate, ms bitrate, com a costum, encara que sn dades independents

9.- Finalment passarem a la codificaci, de la que s'encarrega el programa, fent clic a Encode:

56


10.- Quan la codificaci finalitza teniu ja llest un fitxer de tipus flv dins la carpeta que heu assignat per defecte. Aquest fitxer pot ser llegit per Riva Flv Player, que s'haur installat de forma automtica a la installaci del programa. Tamb podeu provar d'obrir-lo amb Videolan

11.- Compareu ara el pes del clip original i el pes del clip ja codificat. Podeu tamb provar d'altres configuracions i tamanys d'arxius. Com a referncia, el clip original ocupa 23 Mb i el clip codificat en flv sn vora els 400 Kb . Sn formats i qualitats diferents per a utilitats i mitjans de difusi diferents.

12.- Amb aquesta codificaci el clip pot ser utilitzat per a diferents mitjans, com la seva inclusi a travs de plana web o,lliurat directament per correu electrnic. En tot cas, cal tenir coneixements, al segent pas d'inclusi per a web, per a continuar amb el seu tractament.

Prctica 2: Quicktime

Quicktime ha estat fa anys el programa estrella de Apple, que ha estat adoptat com a part integrant del seu propi sistema operatiu, no noms com a reproductor, sin com a editor de vdeo i part tamb dels editors de vdeo del Sistema Operatiu.

Degut al gran xit que va obtenir, per la seva gran qualitat i possibilitats de treball, va donar el salt al propi sistema operatiu de Windows que va obtenir, igualment, el reconeixement que li s propi per la seva integraci i servei dins de la web.

Existeixen dues grans versios de treball dins de Quicktime. Una s la versi Quicktime Player i l'altra s la versi Quicktime Player Pro, de pagament. Ambdues versions sn molt similars a nivell extern i de treball, tot i que la segona, la Pro, ens permet portar a terme petites operacions d'edici, tot i que de forma complicada per al que estem acostumats a treballar en

57


entorns d'edici com poden ser els de Pinnacle o Adobe.

No obstant, cal reconixer en Quicktime Player un sistema propi de vdeo robust, fiable i amb gran nombre de possibilitats de treball, dins de sistemes de programaci i entorns propis de vdeo digital, afegint tamb tota la part de Apple, doncs Quicktime s encara ms per a Appple que el Windows Media per a Windows

Per a obtenir una cpia del seu reproductor podem acudir a la web de Apple:

1.- Entreu a http://www.apple.es i seleccioneu la pestanya de Quicktime

2.- Seleccioneu la descrrega del programa

3.-No cal que afegiu cap informaci extra ni correu electrnic al formulari. Si us permet a la installaci, no cal que feu servir tampoc i-tunes, que no t massa a veure amb el que farem, donat que s un gestor de reproducci i compra de msica, aix com el programa gestor estrella dels ipods, lectors porttils de mp3 de Apple.

58


3.- Un cop installat podeu llegir tamb la gran quantitat de formats de vdeo i audio digitals que s capa de moure i codificar, amb la versi Pro de pagament. Ens movem davant d'un gran format de vdeo, amb codecs propis i de compatibles. Podeu llegir ms a http://www.apple.com/es/quicktime/player/. Passeu ara a certificar en reproducci les bondats del que acabeu d'installar. Podeu recrrer a la plana de trailers de Apple, on es tenen acords amb grans empreses cinematogrfiques per a veure, de forma gratuita, aquests trailers a travs de quicktime en streaming. Aneu a http://www.apple.com/trailers/. Observareu grans quantitats de trailers de futures estrenes, aix com d'altres, classificats de diferents formes. Feu clic damunt d'ells, que no t per qu coincidir amb el que veureu a la captura de pantalla d'aqu baix. No importa quin, feu clic damunt d'un ells per a visualitzar-lo

59


4.- Observareu, quan reproduiu un arxiu de trailer dins de plana web, que teniu un lliscador a sota que us ofereix dues informacions: el que es porta carregat d'informaci i el punt de reproducci del clip. Observareu que, encara que no s'hagi carregat tota la informaci del clip aquest es comena a reproduir a la pantalla:

5.- A ms a ms, tamb disposeu d'altres eines com:

6.- Tamb podeu interactuar directament des del programa, no des de la seva adaptaci per a web. Per a aix observareu que, o b a l'escriptori o b a la barra de tasques teniu una icona similar a aquesta a la que podeu fer clic:

I obrireu el programa propiament dit, on tindreu el conegut teclat per a reproduir els clips. Algunes de les funcions de la part superior les veureu en gris, senyal evident que noms hi ha activades les funcions de la part del reproductor, no les del programa Quicktime Pro, que permeten ms accions. Per a obrir un clip ho poden fer des de Archivo /Abrir archivo i podeu seleccionar qualsevol dels arxius que hem fet servir al curs. Qualsevol d'ells el podreu obrir, donada la mltiple capacitat que t Quicktime de tractament d'arxius multimdia . Observareu quelcom similar a aix:

60


A la part inferior teniu les tecles de reproducci i pausa, aix com el nivell de volum i el lliscador per accedir a alguna part determinada del clip.

7.- Existeix tamb una gran utilitat de quicktime, entre moltes, que consisteix en la visita panormica d'un indret. Dins de la mateixa podem efectuar una visi de 360 graus al lloc que triem. s una vista panormica creada per a quicktime. Podeu accedir a veure alguna a http://www.panoramiques.net

http://www.xvid.org

http://www.3ivx.com

61


62


63

Sessions

El vdeo a la xarxa (2) i suports de vdeo digital

Windows Media

Un altre dels formats que tenen gran utilitzaci i accepetaci per a la transmissi de fitxers de vdeo s el Windows Media. Possiblement no s un dels ms utilitzats, per no cal oblidar que s un dels formats que la mquina t per defecte com a format de reproducci i sempre va b conixer les eines ms prpies amb les que podem treballar ja installades a la mquina.

Prctica 1: codificaci amb windows media

bre la part del reproductor de Windows media possiblement no cal insistir gaire, en el

eccionem i, si s el cas de no trobar el codec equat, es connecta a la xarxa, si es disposa, per a poder trobar-ne l'adient per a la seva

millor reproducci. Durant el procs, sempre existeix la possibilitat que d'altres dades es puguin incloure, per aix s una dada per confirmar.

S podrem, des del punt de vista de la codificaci, crear un clip de vdeo en format Windows Media per a la xarxa, donat que el codec codificador s possible obtenir-lo de forma gratuta.

Sosentit que ja el coneixem prou com a reproductor de formats de vdeo. Amb absoluta normalitat intenta reproduir el clip que selad

1.- Anirem a la web de Miicrosoft per al codificador i el programa que gestiona les conversions de formats. Anirem a aquesta plana de la mateixa Microsoft i veurem quelcom similar a aix, amb la plana principal dels programaris amb els que treballa Microsoft en aquest camp. I farem clic a la part de Codificador de Windows Media


2.- Descarregarem el programa prpiament dit, que ja ens informa de les seves utilitats de codificaci. Sn vora els 9 megues i mig

3.- Baixeu i installeu el programa

64


4.- Un cop installat l'executem a travs de l'accs directe o del men d'inici.

tasca que desitgem realitzar. Seleccioneu Convertir un archivo.

5.- Per defecte, en comenar la sessi ens ofereix la possibilitat de seguir una pauta o guiaper a la

65


6.- Seleccioneu l'origen de l'arxiu. Podeu agafar qualsevol dels que ja hem fet servir, per exemple dv.avi. Per defecte, a la mateixa carpeta ens deixar l'arxiu dv.wmf

Feu clic a endavant. 7.- L'assistent ens demanar el tipus de qualitat a fer servir. Seleccioneu el servidor web com a part de la prctica, per poder tenir un clip amb qualitat mitja per transmetre per laxarxa.

66


8.- Seleccioneu la qualitat en funci del que podeu veure a la captura, de tipus mitj:

- Podeu omplir les dades bsiques del clip que s'enregistrar. Si es tracta de pocs clips ca importncia s aquesta pantalla, per si en

nim uns quants, s interessant omplir les dades bsiques que constaran dins del propi

9.dels que podem tenir amb aquest cdec, de potearxiu:

67


10.- Un cop ja tenim les dades bsiques comenar la conversi, sempre que certifiquem que a sota tenim activada la opci de codificaci. Feu clic a Final.

.- Comenar aix el procs de codificaci:

11

68


12.- I se'ns oferir la informaci al final del procs.

.- Podeu observar el resultat obrint el clip generat des de la carpeta corresponent, s i valorant la seva transmissi per la

rxa:

13comparant el tamany de cada un dels dos clips generatxa

Ja tindrem el clip prepara't per poder incloure en una plana web.

Prctica 2: Real vdeo

69


Anem ja amb el darrer dels formats de vdeo per a la xarxa, el Real vdeo, una altra de les tecnologies privades que ha arrelat fora en les distribucions de vdeo a travs de la xarxa.

Encara que gaireb segur, teniu una cpia del programa de reproducci de Real Vdeo, ja que segurament heu treballat amb Pinnacle Studio, podem passar a carregar el reproductor del mateix.

1.- Aneu a la plana http://www.real.com. Per defecte el navegador anir a la plana en castell. Des d'all aneu a la pestanya de Real Player i all feu fora atenci en descarregar nicament el Player que s gratut. Normalment est fora amagat dins la plana, en una banda, per tal de poder-nos animar a descarregar altre tipologia de programari. Mireu a la foto, on noms diu de descarregar la versi gratuta del reproductor:

2.- Procediu a descarregar i installar el programa:

70


3.- Un cop descarregat i configurat el nou reproductor podem acudir a cercar un clip de vdeo per a visualitzar per Streaming. D'entre les moltes planes que podem seleccionar anirem a la Videoteca del Departament d'Educaci a la plana http://www.xtec.net/videoteca, on podem trobar clips de diverses menes. Al formulari de cerca podeu posar, per exemple, matalasser:

71


4.- Ens oferir el resultat i, si res no falla, podrem veure el segent clip en dues nfiguracions de qualitat. Trieu la ms alta, a 500, fent clic a la cmera o guardant a disc

dur a travs del disquet

co

5 tereproducci sense h

.- Sigui per un sisl procs de crreg

ema de guardar a disc o de veure, feu clic, automticament comenar a de les dades (si heu triat la cmera, sin no) i comenar la aver-se carregat de forma completa el seu contingut.

Suports de vdeo digital

a estat ni l'nic ni el darrer dels suports que ha experimentat, igualment, un an enlairament en les seves expectatives de creixement. Lectors de mp3 que tamb

La xarxa no hgrreprodueixen vdeos i podcasting, aix com consoles que fan la mateixa tasca, han afaenorment la tasca que ja venien efectuant els tradicionals lectors de DVD. Aquests tamb han desenvolupat una millora substancial, donat que la majoria dels que podem trobar al

vorit

72


mercat, inclosos els darrers porttils amb bateria per als cotxes, reprodueixen grans

antitats de formats, entre ells incls el ja explicat del divx. qu

Cal que diferenciem en aquest aspecte, quan parlem de formats fsics de suport de vdeo digital aquells que fan servir un format d'autoria i aquells que no, donat que a vegades caldr i en unes altres les podem donar com a oblidades.

Formats de disc amb llenguatge

d'autor

Sn aquells formats en els que, per reproduir-se el seu contingut, cal que aquest passi per un programa que el faci compatible amb l'aparell i crei, o creem una interfcie interactiva per a la seva manipulaci i/o reproducci. Dins d'aquests formats trobem el DVD, el VCD i el SVCD

Formats de disc sense format

d'autor

Per a reproduir el divx, per exemple, o una carpeta de msica en mp3 no cal passar per un dvd. Simplement, creem un disc de dades des del programa de gravaci de cd i, tal com el tenim, el posem al reproductor de dvd de sobretaula i podem veure el clip directament

Prctica 3: els llenguatges d'autoria als dvd

Per entendre una mica ms, a cop d'ull, el que significa un llenguatge d'autoria podem analitzar el contingut d'un DVD. Caldr que aconseguim un per analitzar la seva estructura, que presenta una certa complicaci de contingut.

Un DVD de vdeo s una estructura fsica que es pot descomposar en multiplicitat de nivells. Comena pel ttol i acaba pel men final. Mentre, amb el comandament a distncia des del sof de casa, podem interactuar amb les ordres que surten per pantalla.

Entendre aquesta composici, o si ms no, saber que hi ha una jerarquitzaci que i ou tes les seves dades, s particularment important per a les operacions que podem pensar a

avs de la seva lectura. No oblideu programes com els que convert

1.- Cerqueu un DVD, no importa per a res el seu contingut, noms ens fixarem en la seva estructura.

2.- Podeu reproduir-lo a travs del programa que, per defecte, la mquina on sou t assignada aquesta operaci. Poden ser diferents tipus de programaris els que poden obrir i interactuar amb un DVD: Power DVD, Windows Media Player, Videolan, el mateix Windows

ncltoobtenir a tr eixen un dvd comprat a la tenda en un format divx o de similars.

73


Media Player Classic, etc.

3.- Aneu a l'explorador d'arxius o obriu la carpeta de contingut del DVD. Observeu els seus arxius dins de la carpeta VIDEO_TS, donat que l'altra, AUDIO_TS segurament estar buida:

4.- Farem servir una eina que ens ensenyar les utilitats d'aquests arxius, com s el Vobrator. Podeu decarregar una versi gratuta del mateix a aquest enlla

Un cop tingueu una cpia al disc dur procediu a obrir-lo.

Scan

5.- Obriu un fitxer amb extensi *.vob del dvd per a analitzar-lo, amb el bot Open &

74


6.- Seleccioneu un arxiu VOB, qualsevol. Obtindreu una anlisi similar a la que te per ntalla:

niupa

ntingut que t el VOB seleccionat. Vobrator analitza structura del fitxer i construeix un arbre de representaci de la descomposici dels

vegaci (nav), dades de

ctura .

- Si us situeu damunt d'un fitxer VOB podeu igualment reproduir el clip de vdeo fent clic al programa

Aquesta pantalla us informa de tot el col'emateixos,i no ho dubteu, cada un dels quals t una funcionalitat especfica.

Els objectes que hi ha en la descomposici del VOB sn: dades de navdeo (ves), dades de so (aes ) i subttols (spes). Tot aix dins d'un sol VOB !!

7.- Podeu fer clic a d'altres elements per a veure la seva estru

8.Play de la part inferior del

75


9.- Aquest programa, com molts d'altres, sn punt de partida inicial per operar centenars de diferents operacions amb els fitxers que els componen. La intencionalitat de la prctica s observar la complicada estructura interna dels fitxers que componen un fitxer d'imatge ja muntat amb el seu llenguatge d'autor, bona part del qual encara continua essent secret en algunes de les seves passes. s un mn obert a diferents possibilitats:

Canvi de zona de reproducci. Desbloquejar els mecanismes de protecci d'imatge per obtenir una cpia de

seguretat per a s personal (sempre que tinguem el seu original, si no, s illegal). A travs de cerques de mens i imatges que el contenen, cercar mens de bonus que

resten amagats a la vista o difcils de trobar (els anomenats Ous de Pasqua als programaris).

Canvis de cdec del clip original. Extracci d'una pista de so o de subttols.

Per saber-ne ms

Codecs: http://www.free-codecs.com/

Llocs on trobar respostes: http://www.videoedicion.org , http://www.imagendv.com , http://edicionmania.maplehut.com , http://www.ayudadigital.com , http://www.ciudaddelaimagen.com, http://www.videomanuales.com (interessant !! )

Llocs on especialitzar-se en formats de vdeo i codificacions :

http://spanish.doom9.org

76


http://www.videohelp.com

htpp://www.dvdrspain.com

http://www.100fps.com

http://www.peque.org

http://www.digital-digest.com

http://www.divx-deux.com

http://www.video-computer.com

http://www.videoimagen.com

Llibres interessants d'obligada lectura:

DVD ,SVCD et MPEG Stphane Cazat Micro Application Paris, 2002. 975 planes

77


DVD Cration. Lecture. Copie

t

planes

Stphane CazaMicro Application Paris, 2003. 1026

DVD, Dvix y otros formatos de Vdeo Digital

respo Viegra

planes

Julio CAnaya Multimedia Madrid, 2003. 448

78


Divx et Mpeg Jrme Genevray Micro Application Paris, 2002. 591 planes

Divx Luis Javier Villalba Marn y Lus Alberto Pabn Flores Anaya Multimedia

79


Madrid 2002, 320 planes

rs, 2002. 414 planes

Compression et conversion des formats audio et video David Btrmieux Micro Application, n 3273 Pa

80


81

Sessions

Descripci del projecte

Per poder superar el curs s necessari la creaci d'un document on s'especifiquin:

1.- Les dades incials d'un clip de vdeo, on consti el seu format, bitrate, framerate, pes i mida en pxels. Podeu fer servir un clip de vdeo qualsevol, per propi.

2.- Les oportunes conversions que es faran al clip, a formats com Windows Media o FLV i les mesures que correspondran al clip creat un cop feta la conversi. Feu una taula on s'especifiquin les mesures de cada dada, per veure les diferncies en cada cas.

3.- Valoreu de 1 a 10, segons valor subjectiu, la qualitat de cada una de les codificacions, 3 com a mnim per a cada codec, valorant el grau de visi/qualitat de cada una.

4.- Escriviu totes aquestes dades en un document i, conjuntament amb el clip inicial, el lliureu.

17 Introducció Als Formats de Vídeo Digital

Documents

Transcript of 17 Introducció Als Formats de Vídeo Digital