INFORMACIÓ 167

GENER 2015 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

ACTE FINAL DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

El dimecres, 17 de desembre, a les 20,30 hores, a can Sostres, es va realitzar l´acte final del 13è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. L´acte va consistir en una prova final de deu fotografies i una altra sèrie de quatre per desfer l´empat si calia. Els guanyadors van ser els següents: 1r classificat: Marc Pérez 2n classificat: Marc Collado 3r premi sortejat entre els altres participants: Tomás Blasco Va coincidir que el premi sortejat va correspondre igualment al tercer classificat en el concurs. Després l´encarregat del concurs va distribuir els premis a les tres persones premiades i uns petits obsequis a tots els concursants assistents. Finalment es va acabar l´acte amb coca i moscatell mentre es comentaven les incidències del concurs, el foment de la participació i la seva continuïtat en les futures edicions. Animem a les persones interessades en reconèixer les diverses espècies d´aus del nostre entorn a participar en la propera edició del concurs. Concursant s´aprèn a identificar les aus i s´aconsegueix experiència que s´aprofita en les sortides de camp. Per a participar-hi només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a salessergi@gmail.com i ser membre de l´ANT o fer la corresponent inscripció si encara no ho sou.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 152 dins de la col·lecció, que porta el títol “Viatge ornitològic per terres catalanes 2014”. Del 6 al 8 de desembre del 2014 es va realitzar un viatge naturalista a Els Ports i al delta de l´Ebre, organitzat pel grup d´ornitologia de l´ANT. Hem realitzat aquest document amb el diari personal del viatge de Rosa Simon i la llista d´espècies d´aus detectades, noranta-cinc en total durant els tres dies del viatge, realitzada per Francesc Capdevila. L’objectiu d’aquest any no era anar a buscar una o vàries espècies d´aus determinades, sinó el fet de conèixer els Ports i la seva fauna (sense oblidar la flora i el paisatge), sobretot la Cabra salvatge (Capra pyrenaica ssp. hispanica). Això si, es va dedicar l´últim dia a observar ocells al delta de l´Ebre, on entre altres espècies interessants, es va aconseguir observar el Paràsit gros (Stercorarius skua) difícil de veure des de la costa. Si tenim en compte que el primer viatge organitzat pel grup d´ornitologia de l´ANT, en aquest pont del 6 al 8 de desembre, va ser l´any 2000, i que s´ha anat fent continuadament, enguany era el que feia quinze. Les destinacions anteriors foren les següents: 2000 Viatge a la Camarga. 2001 La Nava, Villafáfila i Astúries. 2002 Gallocanta, riu Piedra i Belchite. 2003 Bardenas i Pirineu de Navarra. 2004 Doñana. 2005 Costa del Cantàbric. 2006 Extremadura. 2007 Andújar. 2008 Llacuna de Pitillas i vall d´Echo. 2009 Cap de Gata i el Fondo. 2010 Villafáfila i Sierra de Culebra. 2011 Pirineu, secans de Lleida i delta de l´Ebre. 2012 Aiguamolls de l´Empordà, Cap de Creus, l´Albera i Cadí- Moixeró. 2013 Cerdanya, Pallars i delta de l´Ebre. 2014 Els Ports i delta de l´Ebre. Esperem que en els propers anys es mantingui la continuïtat, es puguin visitar més destinacions i s´aconsegueixin més observacions ornitològiques i naturalistes interessants.

RECULL DE PREMSA Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 70 dins de la col·lecció, que porta el títol La cimera de Lima sobre el canvi climàtic. És un recull d´informacions i articles d´opinió publicats als diaris El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui i El País. A continuació reproduïm un article de Rocío Roman publicat al diari digital Vilaweb. Respirar sense gasos d’efecte hivernacle, és possible? La lluita contra el canvi climàtic és el principal repte planetari al qual s'enfronta la humanitat el segle XXI. L'ONU planteja eliminar les emissions el 2100. Acabem l’any 2014 amb l’esperança d’assolir un nou acord en matèria de canvi climàtic. Serà possible un món sense gasos d’efecte hivernacle? Aquesta és l’ambiciosa pregunta que ens suggereix l'acord no vinculant assolit en la 20a Conferència de les Parts celebrada a Lima (Perú) recentment. Aquest acord posa les bases de la pròxima cimera de la Convenció

Marc de Nacions Unides contra el Canvi Climàtic que tindrà lloc a París el 2015, en la qual s’espera assolir un nou acord mundial sobre canvi climàtic. A l’inici de la trobada, el passat 8 de desembre, el director del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), Rajendra Pachauri, va informar sobre les conclusions a les quals ha arribat el Cinquè Informe d’Avaluació, conegut per les sigles AR5 (Fifth Assesment Report). Aquest informe és el resultat de les contribucions realitzades pels tres grups de treball en els següents àmbits: bases físiques, impactes, adaptació i vulnerabilitat, i mitigació del canvi climàtic, a més a més d’un informe final de síntesi. En comparació amb informes anteriors, en el Cinquè Informe d’Avaluació es posa més èmfasi en l’avaluació dels aspectes socioeconòmics del canvi climàtic i les seves conseqüències per al desenvolupament sostenible, els aspectes regionals, la gestió dels riscos i l’elaboració d’una resposta mitjançant l’adaptació i la mitigació. L’informe AR5, que compta amb aportacions de més de 800 científics, revisa les evidències empíriques dels efectes del canvi climàtic, i ho fa atorgant diferents graus de fiabilitat a les seves afirmacions (grau baix, mitjà, alt) amb l’objectiu de mostrar al lector fins a quin punt han estat contrastades aquestes evidències. A curt/mitjà termini, l’informe assenyala la necessitat que el 2050 les emissions s’hagin reduït entre un 40 i un 70% respecte el 2010. Aquest esforç tan considerable suposa la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils com a font energètica, o al menys combinar-ne l’ús amb tècniques de captura i emmagatzematge de CO2 a mitjà termini i optar per fonts alternatives com les energies renovables, sense desterrar l’ús de l’energia nuclear i, fins i tot, a mitjà termini, el fracking. A llarg termini, l’aposta de l’IPCC és la d’assolir emissions zero el 2100. És per això que es reconeix la necessitat que tingui lloc un canvi fonamental en les nostres pautes de consum i en el nostre model de creixement. A quins problemes s’enfronten les recomanacions de l’IPCC? El temor més gran per als països en expansió és que la lluita contra el canvi climàtic freni el seu creixement. Seguir les recomanacions de l’IPCC suposa modificar el model de creixement i racionalitzar l’ús de fonts energètiques. Per aquest motiu, les investigacions recents analitzen, per a diferents països i períodes, la possibilitat de desvincular o desacoblar les taxes de consum de recursos i els seus impactes ambientals. La taxa metabòlica, és a dir, el consum anual per càpita dels recursos naturals, és un indicador molt útil per identificar diferències entre països pel que fa al consum de combustibles fòssils. L’informe 2012 del Programa de les Naciones Unides per al Medi Ambient (PNUMA) mostra que el 2050 la humanitat podria consumir anualment al voltant de 140 milions de tones de minerals, combustibles fòssils i de biomassa, sempre i quan la l’índex de creixement econòmic no es desvinculi de l’índex de consum de recursos naturals. En aquest informe del PNUMA s’analitzen alguns dels factors que poden afectar la taxa metabòlica de països i regions. Així, l’informe conclou que els països amb baixa densitat de població tenen més dificultats per reduir el consum de combustibles fòssils, ja que el pes del transport en aquests territoris és més gran en produir-s’hi més desplaçaments. D’aquesta manera, s’observa que el procés d’urbanització i concentració de la població al voltant de nuclis urbans resulta ser un factor atenuant. D’altra banda, els països especialitzats en activitats productives com la construcció i les infraestructures, totes dues intensives en el consum de recursos naturals, també presenten dificultats per reduir el seu consum. Així mateix, el clima és un altre factor que afecta el consum de combustibles fòssils, en forma de calefacció o aire condicionat segons el cas. Què han de fer els països en aquests casos? L’Agència Internacional de l’Energia, a més a més de recomanar en els seus informes més recents l’augment del pes de les energies renovables en la producció final d’energia dels països, aposta per promoure la millora de l’eficiència energètica amb l’objectiu últim de reduir el consum d’energia per unitat produïda. D’aquesta manera, els països poden mantenir el seu ritme de creixement sense que això suposi un augment equivalent dels combustibles fòssils. No obstant, encara que el canvi tecnològic pugui millorar l’eficiència de l’ús de recursos, també pot causar un efecte ambiental negatiu conegut com la paradoxa de Jevons o efecte rebot, que consisteix en l’augment del consum d’energia que es produeix quan la millora en l’eficiència energètica de l’ús dels recursos redueix el seu cost. Si l’efecte rebot supera la reducció del consum a causa de la millora de l’eficiència, el balanç final pot tenir un impacte ambiental negatiu. Un altre dels factors que juguen en contra de la proposta de l’IPCC és el procés de desvinculació de les activitats productives a nivell internacional. Són cada vegada més els estudis que mostren com els països han desplaçat la producció de les activitats més contaminants cap a països en desenvolupament on els costos de producció són inferiors, entre els quals la menor penalització per contaminar. Com ja assenyalàvem en un article anterior, el comerç internacional suposa un flux no només de béns i serveis entre diferents països, sinó també de contaminació. I, finalment, de les mesures de mitigació proposades per l’IPCC en el seu informe es deriven multitud de possibles efectes col·laterals tant adversos com positius que encara no han estat degudament quantificats i que, per tant, requereixen una anàlisi més profunda. L’aposta per una energia lliure d’emissions de gasos d’efecte hivernacle suposa també un canvi en les nostres pautes de consum. Els consumidors hem d’apostar per racionalitzar també el consum d’energia. Tenim al nostre abast recomanacions bàsiques com utilitzar electrodomèstics amb una alta qualificació energètica, avui disponible gràcies a l’etiquetatge. Podem reduir l’ús del transport privat i fins i tot compartir-lo o optar pel transport públic, podem reduir l’ús d’electrodomèstics a casa i utilitzar-los només quan siguin imprescindibles, podem desendollar els aparells electrònics i no només deixar-los en mode de repòs, invertir en l’aïllament dels habitatges, reciclar, etc. Tenir un any com a referència resulta estratègic i, en aquest sentit, hi ajuda el fet de plantejar les xifres rodones del 0% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2100. No obstant, ens queda un llarg camí per recórrer.

13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les quatre últimes fotografies del concurs, corresponents als mesos de novembre i desembre foren les següents:

Foto nº 21: Phoenicurus mousseri Cotxa diademada Moussier´s Redstart Colirrojo Diademado

Foto nº 22: Larus minutus Gavina menuda Little Gull Gaviota Enana Foto nº 23: Emberiza citrinella Verderola

Yellowhammer Escribano cerillo Foto nº 24: Circaetus gallicus Àguila marcenca Short-toed Eagle Culebrera Europea

A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografies del concurs corresponents al mes de desembre. Les solucions eren: Verderola (Emberiza citrinella)- Castella i Lleó Àguila marcenca (Circaetus gallicus)- Clot de la Unilla-Lleida Aquesta és la classificació final de la fase regular, ara a l'espera de la gran final de dimecres, esperem ser-hi molta gent!!!!! SS

CLASSIFICACIÓ DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les vint-i-quatre fotografies del concurs, corresponents a la 13a edició, de l´any 2014, la classificació general era la relacionada a baix a l´esquerra. A la dreta la puntuació obtinguda després de la prova final. 36 PUNTS: Marc Collado 1r CLASSIFICAT: Marc Pérez (37,5 PUNTS) Marc Pérez 2n CLASSIFICAT: Marc Collado (37 PUNTS) 33 PUNTS: Núria Rodríguez 3r CLASSIFICAT: Tomás Blasco (35,25 PUNTS) Tomás Blasco 4t CLASSIFICAT: Núria Rodríguez (34,25 PUNTS) 32 PUNTS: Enric Morera 5è CLASSIFICAT: Enric Morera (33,75 PUNTS) 30 PUNTS: Pep Domènech 28 PUNTS: Jaume Duaigües 27 PUNTS: Joan Guillamon 24 PUNTS: Vicenç Roig 20 PUNTS: Juan Mora 18 PUNTS: Arnau Sales 9 PUNTS: Neus Solà Eva Reñé 6 PUNTS: Frederic Sanchez Per a participar, en les futures edicions d´aquest concurs, només cal ser membre de l´ANT i demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En aquest full informatiu publiquem les bases d´aquest concurs per a l´edició del 2015 que seran accessibles al web junt amb les fotos de cada mes de la 14 edició junt amb les de les anteriors edicions.

A dalt, els tres premiats al concurs amb en Sergi Sales. A l´esquerra tots els concursants assistents a l´acte final del concurs.

BASES DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS 1. Es faran públiques dues fotografies mensuals des del gener al desembre del 2015. 2. Les respostes han de ser presentades abans de l´últim dia de cada mes. Cal presentar-les via e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com. 3. Al mes de desembre, en l´acte final del concurs, al qual és imprescindible assistir per optar als premis i recollir-los, es concursarà en directe sobre deu fotografies, fins a completar, sumant-hi les vint-i-quatre anteriors, el nombre de trenta-quatre. 4. En el cas de les fotografies publicades cada mes, es puntuarà amb dos punts cadascuna de les fotografies encertades si s´ha especificat bé l´espècie amb el nom comú en qualsevol idioma o el científic, i es puntuarà amb un punt cadascuna de les fotografies encertades si s´ha donat la resposta correcta només amb el gènere. 5. En el cas de les deu fotografies fetes públiques en l´acte de lliurament dels premis, en el mes de desembre, es puntuaran amb 0,25 punts, per cada fotografia, si s´ha encertat el nom de l´espècie i caldrà donar les solucions en el temps màxim de dos minuts per fotografia. 6. Tots els ocells del concurs han estat citats a la nostra regió ornitològica i biogeogràfica, el paleàrtic occidental. 7. La participació és oberta a qualsevol membre de l´ANT. Si alguna persona aliena a l´ANT hi vol participar cal que lliuri el corresponent full d´inscripció i faci efectiu el pagament de la quota anual. 8. La persona que hagi guanyat el concurs com a primer classificat en una de les seves edicions no podrà participar en l´edició immediatament posterior. 9. La classificació serà publicada per e-mail als concursants, al web i al full informatiu de l´entitat. 10. Les fotografies, si no s´han rebut, es podran demanar per e-mail a l´adreça salessergi@gmail.com i es podran consultar al web de l´ANT. 11. S´atorgaran dos premis als dos primers classificats. En cas d´empat, després de la prova en directe, en qualsevol dels dos primers premis, es farà una altra prova de quatre fotografies en directe i, així, successivament, fins a desfer l´empat. 12. S´atorgarà un tercer premi a la constància que es sortejarà entre tots els altres concursants que hagin respost durant els dotze mesos i assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis. 13. També es lliurarà un petit obsequi a tots els concursants que assisteixin a l´acte final de lliurament dels premis en agraïment a la seva participació. 14. L´organització es reserva el dret de modificar els terminis de presentació de fotografies i de recepció de respostes durant tot l´any, així com de precisar aquells aspectes que durant el transcurs del concurs no es vegin prou clars.

PREMIS DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS 1r Premi: Material ornitològic valorat en 60 euros + obsequis. 2n Premi: Material ornitològic valorat en 30 euros + obsequis. Premi a la constància: Material ornitològic valorat en 18 euros + obsequis. Aquests tres premis, per als dos primers classificats del concurs i el tercer que es sorteja, es lliuraran mitjançant vals de compra de material ornitològic. Caldrà que els concursants classificats passin a recollir-los personalment a l´acte de lliurament i els vals caducaran als tres mesos del seu lliurament. Tots els concursants, que no s´hagin classificat com a primer i segon, i que hagin participat de forma ininterrompuda durant els dotze mesos que dura el concurs participaran en el sorteig per a obtenir el premi a la constància. Tots els participants en el concurs, només pel fet de ser-ho i d´assistir a l´acte de lliurament dels premis, tindran dret a recollir un petit obsequi d´agraïment a la seva participació.

Prova final del concurs del 2014 i Sergi Sales, l´encarregat.

PRINCIPI D´ACORD SOBRE L´ABOCADOR DE VACAMORTA A CRUÏLLES

El dissabte, 13 de desembre, vam rebre per correu electrònic, el comunicat de la Plataforma Alternativa a l´Abocador de Cruïlles que reproduïm a continuació. Després de la sentència del TS, finalment la conselleria de Territori i Sostenibilitat ha tancat l´abocador i s´ha negociat el sistema per estudiar una solució per restaurar la zona. Degut a la complexitat de la qüestió es constituirà una comissió de seguiment i s´encarregarà a un equip independent un estudi i la diagnosi corresponent.

PLATAFORMA ALTERNATIVA A L'ABOCADOR DE CRUÏLLES REUNIÓ AMB ACORDS D’UN PRIMER PAS PER REMEDIAR I RESTAURAR EL PARATGE DE VACAMORTA Ahir 12 de desembre ens varem reunir a Cruïlles; el Conseller Vila i els seus col·laboradors (la Directora del servei de Qualitat Ambiental Assumpta Ferran, el Director de l’ARC Josep Maria Tost, el Delegat Territorial i Cap de serveis de la Conselleria), l’alcalde i tot el consistori de l’ajuntament de Cruïlles, representants de la PAAC i del CEPA-EdC. Valorem positivament la signatura del decret de tancament de l’abocador signat pel conseller Vila i el compromís públic de defensar-lo per mitjans legals davant de les pressions de l’empresa Recuperació de Pedreres SL que ha anunciat que s’hi oposa. Valorem positivament els acords que es van prendre, sobre la base comuna que cal avançar en el compliment de les diverses Sentències sobre el tancament i la remediació de l’abocador al paratge de Vacamorta. Destaquem amb satisfacció que la perseverança de la PAAC i la voluntat de l’Ajuntament de Cruïlles per fer executar la sentència inicien un camí molt positiu per rescabalar una injustícia històrica amb les persones i els valors ambientals, socials i culturals afectats per l’abocador il·legal de Vacamorta. La proposta presentada per l’alcalde de Cuïlles acordada amb la PAAC i el CEPA La proposta consensuada proposada al Conseller Vila per tal de complir la sentència del TSJC, executar les solucions alternatives i les tècniques de remediació de l’abocador, considera que cal realitzar un estudi previ per determinar les millors alternatives de remediació del paratge de Vacamorta. L’estudi inclou dues parts: 1a. Una diagnosi acurada per determinar la tipologia i localització dels residus realment abocats, l’abast de la contaminació 2a. La selecció de les millor solucions per remediar l’espai, complementada amb una avaluació de riscos abans de la presa de decisions sobre les alternatives i tècniques de remediació i restauració més adequades. La realització d’una diagnosi prèvia a l’actuació, aportarà tota la informació i dades necessàries per prendre la millor decisió, considerant tots els factors tècnics, ambientals, socials i econòmics, sobre els tipus de tractament i remediació Cal que s’encarregui amb urgència una diagnosi acurada a equips i professionals experts independents i amb participació de les entitats i organismes que han promogut el tancament i restauració de l’abocador, el més aviat possible, a més tardar a primers del primer trimestre del 2015. Es va presentar una proposta d’Índex de la Diagnosi i l’estudi d’alternatives de remediació, on es contemplen diferents presa de mostres i analítiques de les aigües, el sol i l’aire., així com també, la informació i documentació sobre l’abocador que disposa la Conselleria. Es proposà també els criteris per a la selecció de l’equip professional i en el seguiment de l’elaboració de la diagnosi i l’estudi de les propostes de remediació: Consultoria independent amb garanties de rigor tècnic i científic Creació d’una Comissió de Seguiment: amb un equip interdisciplinari d’experts amb fonament tècnic-científic que aniran revisant el treball, amb incorporació de les entitats que han promogut les actuacions de remediació de l’espai de l’abocador (ARC; Ajuntament; PAAC; CEPA; ...). Que el Departament o l’ARC subvencioni a l’ajuntament, la realització de la diagnosi i proposta d’alternatives de remediació Que l’ajuntament contracti l’estudi, amb col·laboració directa de la PAAC i el CEPA, segons els acords presos per la Comissió de Seguiment La reunió va assolir uns acords clars sobre els passos a seguir: Lliurament de tota la informació demanada sobre l’abocador a l’Ajuntament, PAAC i CEPA-EdC , abans de la propera reunió que es realitzarà després de Reis Creació d’una Comissió de Seguiment per consensuar les propostes de remediació conformada per l’ajuntament de Cruïlles, les diferents Direccions Generals i agències de la Conselleria (ARC, ACA, Qualitat Ambiental,..), la PAAC, el CEPA, i diversos experts: La Comissió es formarà a mitjans de gener i un objectiu immediat serà determinar quins professionals realitzaran la diagnosi i l’estudi d’alternatives de remediació. Acordarà els professionals independents que realitzin l’estudi que encarregarà la Generalitat Aquest estudi sempre estarà revisat per la Comissió de seguiment En un període màxim de sis mesos, primer semestre del 2015. Signatura d’un Conveni entre les parts implicades on es determini aquests compromisos acordats a la reunió Finalment, l’Ajuntament, com la PACC i el CEPA vam reiterar que aquest treball col·laboratiu amb la Conselleria ha de respectar en tot moment la independència de l’equip redactor i la revisió dels experts. Esperem que sense dilacions es respectin aquests compromisos adquirits per totes les parts. La PAAC considera que ningú te dret a exigir menys, pel bé de la salut de les persones i del medi ambient Cruïlles, 13 de desembre de 2014 Per més informació, PAAC Montse Tena 630 948 627 CEPA-EdC. Mercè Girona 627 454 614 Zeta Figa 635 603 570

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com o a qualsevol membre del grup. A continuació publiquem les observacions d´ocells que ens han comunicat d´aquest mes de desembre. Lluer (Carduelis spinus) (2 ex.) observats a les menjadores de casa seva, al casc urbà. Dissabte, 27 de desembre del 2014, a les 11 hores. Observadora: Rosa Simon Pardal de bardissa (Prunella modularis) (1 ex.) observat al jardí de casa seva, amb una anella col·locada dos anys abans, en el mateix lloc. Dissabte, 27 de desembre del 2014, al matí. Observador: Juan Mora Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) (X ex.) observats sobrevolant el raval Torrelletes. Dissabte, 27 de desembre del 2014, al matí. Observador: Juan Mora Duc (Bubo bubo) (1 ex.) escoltat des de can Güell, cap al turó de la Bruguera. Divendres, 26 de desembre del 2014, al vespre. Observador: Juan Mora Polla d´aigua (Gallinula chloropus) (1 ex.) observat a la riera, a prop de la font Miquela. Divendres, 26 de desembre del 2014, a les 17,15 hores. Observador: Vicenç Roig Picot garser gros (Dendrocopos major) (1 ex.) observat a prop de la torrassa, al Montpedrós. Divendres, 26 de desembre del 2014, a les 13,25 hores. Observador: Vicenç Roig Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) (1 ex.) observat al Montpedrós. Divendres, 26 de desembre del 2014, a les 12,15 hores. Observador: Vicenç Roig Sit negre (Emberiza cia) (3 ex.) observats als horts de la riba a prop de ca la Flora. Divendres, 26 de desembre del 2014, a les 9,35 hores. Observador: Vicenç Roig Bitxac comú (Saxicola torquatus) (1 ex.) observat als camps de can Soler. Divendres, 26 de desembre del 2014, a les 8,30 a les hores. Observador: Vicenç Roig Duc (Bubo bubo) (1 ex.) escoltat des de les Rovires, cap al Montpedrós. Diumenge, 14 de desembre del 2014, de les 17,30 a les 17,45 hores. Observador: Vicenç Roig Duc (Bubo bubo) (1 ex.) escoltat des de la pedrera de can Gallina, cap al Montpedrós. Diumenge, 21 de desembre del 2014, a les 17,50 a les hores. Observador: Vicenç Roig Pardal de bardissa (Prunella modularis) (1 ex.) + Bitxac comú (Saxicola torquatus) (1 ex.) observats junts en un arbust a cal Canut. Diumenge, 21 de desembre del 2014, a les 16,30 a les hores. Observador: Vicenç Roig Grua (Grus grus) (40 ex. aprox.) observats en vol migratori per sobre de casa seva, a can Güell. Dilluns, 8 de desembre del 2014, a les 11 hores. Observador: Juan Mora

COMUNICAT DE DEPANA SOBRE LA MORT DE L´ÓSSA AUBERTA En relació a la mort de l´óssa Auberta a la vall d´Aran reproduïm, a continuació, la nota de premsa feta pública al web de Depana. Dijous, 4 de desembre del 2014

DEPANA lamenta la mort de l´óssa Aubèrta i, qüestiona la gestió de l´ós bru al Pirineu La situació dels óssos bruns al Pirineu (Ursus arctos), amb només uns 30 exemplars, no es pot permetre la desaparició de més exemplars, un cop consumada la mort de l'osseta Aubérta.

Per entendre aquesta desgraciada situació s'ha de recordar la increïble aparició de l'osseta al bell mig d'un poble pirinenc fa uns mesos, i les declaracions del Conselh Generau d'Aran (CGA) de que això era un fet natural, i no degut (com certament va ser) a la intervenció humana. La seva mare Fadeta no va perdre a Aubèrta pels carrers d'Aubèrt, sinó que algun individu la va deixar al petit nucli aranès, sense que de moment les autoritats d'Aran hagin aclarit què va succeir amb Fadeta i els seus altres possibles cadells. Cal tenir en compte que el nivell de seguiment per part dels guardes sol ser precís i no presenta llacunes tan evidents. La segona part d'aquesta història va consistir en l'encertat confinament en un tancat al bosc, amb una mínima intervenció humana, i amb la intenció final del seu alliberament a la natura. Així, semblava millorar per

una vegada la més que qüestionable gestió que el CGA té amb la conservació de la natura i amb l'ós bru en particular. L'últim capítol però, el més desafortunat de tots, ha acabat amb la vida de l'óssa degut a les complicacions posteriors a la implantació d'un emissor subcutani a Aubèrta. Des de DEPANA lamentem profundament aquest fatal desenllaç. La recent desaparició de l'óssa Aubèrta ha esdevingut una molt mala notícia per a tots aquells que ens dediquem a la conservació de la natura i per a la nostra societat, cada cop més sensibilitzada per aquests afers. Així mateix, demanem l'establiment d'un protocol que contempli la impossibilitat de tornar a realitzar marcatges invasius a cap cadell d'ós pirinenc. L'animal no necessitava més transmissors: ja en tenia un de superficial. L'obsessió pel control l'ha dut a una mort essencialment evitable i innecessària, sobre tot quan la part més difícil ja estava feta. Això és culpa del CGA que manté una conducta contradictòria, en ser l’òrgan encarregat de la gestió i protecció i, alhora, haver promogut històricament campanyes en contra dels alliberaments d’exemplars i la presència dels óssos a la Val. Aquesta contradicció tràgica que rau en la base d’aquest desgraciat episodi. El CGA vol i dol, però ara com a beneficiari de fons europeus no té elecció: sempre en favor de l’ós sense fissures. No obstant hi ha una vessant purament tècnica que no es pot ignorar. Com demostren estudis amb cadells d'ós negre (Ursus americanus) als EUA, el risc postoperatori d'aquests implants és molt elevat i els percentatges d'èxit molt baixos. Sobre 39 insercions efectuades a Virgínia entre el 1996 i 1999, el 64% va generar rebuig o van caure. Aquest estudi explica que la taxa d'èxit del ràdio marcatge amb emissor intern ateny un alarmant 10% al cap d'un any. Les conclusions d'aquest veterà treball van ser que com a pràctica tenia una utilitat força limitada i que, de totes formes, calia optimitzar la cirurgia i emprar aparells miniaturitzats. Resulta absolutament incomprensible que la comissió tècnica que pren aquest tipus de decisions no fos conscient d'aquestes ostensibles limitacions quan aquí un sol exemplar és extraordinàriament valuós. Caldria redefinir el paper d’aquesta comissió i que les administracions responsables avaluessin seriosament si ha de seguir sense canvis. DEPANA estudiarà les accions a emprendre un cop es disposi de tota la informació d'una manera definitiva. Aviat farà 20 anys de l'inici del programa de reintroducció de l'ós bru al Pirineu amb diners provinents dels fons LIFE de la UE. Actualment, estem immersos dins d'un nou projecte LIFE+ que implica uns dos milions i mig d'euros aportats per la mateixa UE. De moment, les accions desenvolupades en el si d'aquest projecte no indiquen poques millores respecte dels darrers anys. Cal tenir en compte que, com s'ha apuntat més amunt, els beneficiaris d'aquests fons a casa nostra són la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d'Aran. Els mals resultats (encara provisionals) per a aquest 2014 a tot el Pirineu, amb la mort d'Aubèrta i de Balou, i la manca de dades de Fadeta i les seves altres cries, no deixa cap dubte sobre la necessitat de noves soltes d'óssos adults per reforçar la població d'óssos pirinencs.

ZOO DE BARCELONA Depana va emetre a primers de desembre un comunicat de denúncia del tractament que reben els animals del zoo de Barcelona degut a les obres de remodelació de les instal·lacions. El reproduïm a continuació. Dimarts, 9 de desembre del 2014 DEPANA denuncia la situació actual del zoo de Barcelona

Diverses instal·lacions presenten greus deficiències que comprometen el benestar dels animals i la seguretat de les persones. La situació, amb les obres que s'estan duent a terme, la planificació de les quals no ha tingut en compte als animals, s'ha tornat insostenible. La situació del zoològic de Barcelona és molt greu. Ofereix una imatge d'abandonament evident als visitants. Les obres constants i per tot arreu, les instal·lacions en reparació o clausurades, el mal estat de la vegetació i la manca de seguretat en determinats indrets mostren un escenari desolador. La reforma del zoo de Barcelona és un dels compromisos previstos en el pla estratègic de l'Ajuntament de Barcelona 2012-2020 i no hi ha dubte que calia reformar-lo. Però aixecar literalment mig parc de cop amb un constant soroll i polseguera denota una ineficaç planificació quant a les fases d'execució d'obres que sembla que no han ni

contemplat el minimitzar les molèsties que estan patint els animals. DEPANA considera que calen canvis profunds, però el que no s'ha fet en molts anys potser no requereix ara un grau d'intervenció tal, que generi situacions com les descrites. Aquí es detallen algunes de les situacions que s'estan donant: Els lleons marins han estar tancats en les instal·lacions interiors uns 20 dies a fi de reparar les seves piscines. Els animals van patir tal estrès degut a l'amuntegament que van arribar a agredir-ser entre ells. Fa més d'un any que les tasques de manteniment ordinari es duent a terme ininterrompudament 24 h al dia, al punt que hi ha un taller al costat mateix del dofinari on els treballs nocturns realitzats afecten els bioritmes dels cetacis. DEPANA ja va manifestar la seva preocupació per aquest fet ja fa quasi un any als responsables del zoo i a la gerència de B:SM, en una reunió a l'Ajuntament de Barcelona, demanant que s'aturessin immediatament aquesta mena d'intervencions que impliquen molèsties als animals. A hores d'ara aquest taller nocturn continua funcionant. Animals com els titis, que viuen quasi permanentment a l'interior, els ossos bruns que es troben en un estat força lamentable, presentant pautes de comportament antinaturals o els felins que alguns romanen sempre ajaguts disposant de poquíssim espai o bé realitzant moviments repetitius (estereotípies) que evidencien el seu malestar psicològic. Precisament en el cas d'aquests animals cal recordar que essencialment la seva activitat és nocturna. Al zoo se'ls manté unes 15 h aproximadament tancats en gàbies metàl·liques de barrots tal i com es fa es amb la resta d'animals en el moment que el zoo tanca les seves portes al públic. DEPANA ha visitat les instal·lacions interiors (que el zoo anomena "dormitoris") on els animals estan engabiats més del 65% del seu temps. S'ha demanat que es prioritzi la reforma d'aquests espais, indignes de les polítiques de conservació d'espècies i de benestar animal d'un zoo del segle XXI. Un altre aspecte preocupant és l'estat que presenta, en general, la vegetació del zoo. És més que evident la sequera que pateix i un manteniment inadequat. Els arbres i totes les espècies vegetals presents a les instal·lacions tenen un paper clau tant pels animals com per a la biodiversitat del nostre entorn. Durant el dia és procedeix al treball de neteja del terra i esporga dels arbres i el soroll és constant. A més s'utilitzen bufadores de fulles davant la presència de visitants quan per tema sanitari s'hauria de fer després de l'horari

de tancament. Si bé és cert que diverses espècies gaudeixen ara d'una millor instal·lació com alguns grans primats, els elefants i els hipopòtams per citar alguns exemples, també DEPANA denuncia la situació de molts altres animals com ara la de les hienes on es pot veure clarament que una d'elles presenta una ferida oberta a la cara (Foto 1) i un estat de desnutrició. Denuncia constant i sense resposta DEPANA vol incidir en el presumpte incompliment de diversos articles de la Llei Estatal 31/2003 de Conservació de la Fauna Silvestre als Parcs Zoològics per part del zoo de Barcelona. Si es parla, per exemple, de les mesures de seguretat d'algunes instal·lacions suposen un risc potencial per a les persones com és el cas de la instal·lació de les girafes (Foto 2) on es pot veure com

s'aguanta la porta d'accés que està trencada, amb dos pals. Va succeir que una girafa s'hi va repenjar massa i la tanca metàl·lica va cedir. No es van haver de lamentar ni danys personals ni tampoc a l'animal. És també destacable la facilitat amb que qualsevol nen podria accedir a l'interior d'algunes instal·lacions com la del rinoceront, un animal que davant una situació així pot resultar molt perillós. I el contacte entre el públic i l'animal es factible en moltes instal·lacions amb el sempitern argument que esgrimeix al zoo de Barcelona sobre no voler tenir barreres entre els visitants i els animals. DEPANA ha participat en diverses reunions amb els ens implicats fent un acostament a fi d'aconseguir entre tots el millor zoo possible. Transcorregut un any sembla que aquest diàleg ha estat infructuós en molts aspectes. Aquest no és el zoològic que mereix la nostra ciutat i la imatge que donem als visitants en una ciutat absolutament oberta al mon, és la d'un zoo decadent. Alguns animals es troben ferits o malalts i no s'indica quin és el seu problema al visitant, cosa que genera dubtes sobres la preocupació real pel benestar d'aquests exemplars. Ja fa massa temps que hem assistit a visites on moltes de les piscines dels animals marins presentaven una aigua no acceptable a causa del mal funcionament de les bombes de neteja o depuradores. Una institució científica que ha de vetllar per la conservació de les espècies en perill d'extinció no pot continuar per aquest camí tot i haver fer alguns anuncis positius com la fi de l'espectacle dels dofins, que increïblement encara continua.

I davant totes aquestes consideracions, no és ben legítim que els ciutadans exigeixin que es prenguin les mesures oportunes de forma urgent per solucionar aquests greus problemes? DEPANA reclama als Responsables polítics del Zoo de Barcelona un canvi de model de gestió i una solució imminent per les greus deficiències que estan afectant el benestar de molts dels animals, així com una resposta a aquesta demandes. Especialment urgent seria adoptar les següents mesures: Que es tingui cura dels animals que presenten un mal estat físic i/o psicològic (ex. hienes, ossos bruns, felins...) Que les aigües de les piscines dels animals es mantinguin sempre en perfectes condicions. Que s'adoptin les mesures de seguretat d'acord amb la Ley 31/2003 de conservación de la fauna silvestres als parcs zoològics.

Que les tasques de manteniment en horari nocturn s'acabin immediatament així com el taller ubicat al costat del dofinari. Que els titis comencin a gaudir de les instal·lacions exteriors, totes cadascuna de les espècies. Que es comencin a remodelar les instal·lacions interiors. Que es faci un manteniment adequat de la vegetació. Barcelona 9 de desembre de 2014

DIVERSES INCIDÈNCIES DE FAUNA Informa Juan Mora de com tracta algun pagès a la fauna autòctona del nostre entorn. Va fotografiar en un hort davant del raval Mas, el diumenge, 14 de desembre, al matí, un exemplar de Merla (Turdus merula) lligada a una canya d'una tomaquera per a, suposadament, allunyar a la resta d'aus, o als mals esperits, vés a saber.

Informa Aurora Blanco que el dissabte, 13 de desembre, a les 4 de la matinada, va observar un exemplar de Fagina (Martes foina) atropellat a la recta de sota can Casanoves, a la carretera Bv-2005. El va recollir per si només estava ferit, però ja era mort. Informa Josep Domènech que el dissabte, 27 de desembre, a les 12 de la nit, al voral de la

carretera, a la recta de sota can Casanoves, va observar un exemplar de Fagina (Martes foina) atropellat. Informa Juan Mora que el dilluns, 1 de desembre, a la nit, a la 1a Avinguda, de can Güell, va observar 2 exemplars de Porc senglar (Sus scrofa) furgant el contingut d´una bossa escombraries.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE L´ANT

A primers de gener s´enviarà per correu ordinari la convocatòria corresponent a l´Assemblea General Ordinària de l´Associació Naturalista Torrellenca La Formiga que es realitzarà el dilluns, 2 de febrer del 2015, a les 21 hores, al local social de l´entitat, a can Sostres, a Torrelles de Llobregat. L´ordre del dia serà el següent: 1r.- Lectura i aprovació de les actes de l´última assemblea ordinària i extraordinària de l´entitat. 2n.- Presentació de l´estat de comptes del 2014. 3r.- Resum de la feina feta el 2014. 4t.- Programació i objectius per al 2015. 5è.- Incorporació, si s´escau, de nous membres a la junta. 6è- Precs i preguntes. Us recordem que l´actual junta directiva, que va entrar en l´assemblea realitzada el 3 de febrer del 2014, és formada pels següents membres:

Presidenta: Rosa Simon Julià Secretari: Vicenç Roig Vidal Tresorer: Francesc Capdevila Torrell Vocals: Josep M. Domènech Llopis Juan Mora Moreno Gemma Torrent Escala Tomás Blasco Martín Junt amb l´ordre del dia de l´assemblea també s´enviarà el calendari imprès del 2015 editat per la nostra associació. Les fotografies triades per realitzar-lo han estat els segons premis del 7è Concurs de fotografia naturalista torrellenc que organitzà la nostra associació per la Festa Major de Sant Martí, al novembre, de l´any 2013. Les fotografies són les següents: Colores Texturas de Juan Mora, en la modalitat de fauna. Tapís herbori de Rosa Simon, en l´apartat de flora. Digue´m adeu d´Àngela Fàbregues, en la classificació de paisatge. El calendari s´ha dissenyat per muntar-lo com un prisma de base triangular de forma que serveixi com a calendari de sobretaula. Es lliura plegat i amb cinta de doble cara al marge superior de forma que només cal treure el paper que cobreix la cinta i enganxar-lo amb l´altre extrem de la cartolina. Des de fa bastants anys que s´imprimeix aquest calendari i ja s´ha convertit en una tradició més de l´associació En el lliurament electrònic del desembre ja es va enviar en pdf i també es pot baixar del web de l´ANT (www.antlaformiga.org) i imprimir-lo. Per tant si voleu més calendaris us els podeu imprimir.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC ECONÒMIC DEL DELTA DEL LLOBREGAT Depana ha presentat al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat. Reproduïm a continuació el text del seu comunicat. Dimarts, 23 de desembre del 2014

DEPANA presenta al·legacions al Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat Dos anys després d'Eurovegas, ens trobem amb un pla que ataca zones d'alt valor ecològic, biològic, paisatgístic i agrícola. DEPANA ha presentat al·legacions demanant la protecció d'aquests espais i la creació de noves zones humides. El nou Pla Director Urbanístic Econòmic del Delta del Llobregat (PDUE, que afecta Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat) no és més que el premi de consolació d'Eurovegas al Baix Llobregat, reclamat pels alcaldes de la comarca rere la marxa d'aquest. I com a bon reflex de l´atemptat ambiental més gran contra el delta del Llobregat després del Pla Delta (del que enguany s'han

fet 20 anys) que era la ciutat del joc a imatge de Las Vegas, el PDUE té una mica de “pelotazo” urbanístic i una altra d'agressió al medi ambient. La requalificació de sòl ha sigut el nucli de la corrupció urbanística, i com a motor econòmic, és insostenible (ambiental- i econòmicament). No cal ser economista (ni tan sols heterodox) per adonar-se que depèn d'un recurs limitat: el territori és per definició "finit"... Els planejaments urbanístics d'aquest tipus són cecs i només responen a la lògica especuladora a 4 anys vista d'ajuntaments anacrònics. No només són una fal·làcia, pensada per enriquir a uns pocs, sinó un llast per una societat cansada, que fa anys que demana fugir de la bombolla immobiliària i infraestructural que encara arrosseguem en forma de governs i ajuntaments de la vella escola. Aquest fàstic ja es va posar de manifest durant l'època Eurovegas, quan la ciutadania va dir "no" a continuar destruint el delta, i no és de rebut que ens portin de nou al següent carreró sense final, exactament amb el mateix model. Aquest pla és una eina per alliberar sòl, però recordem que el delta del Llobregat no és un solar a l'espera d'ubicar polígons i carreteres (com si no fos la zona amb més densitat d'infraestructures del país), sinó un espai natural i agrícola de valors impagables. El projecte podria afectar un màxim de 440 Ha, entre les quals trobem zones de la Xarxa Natura 2000, connectors biològics, hàbitats d'interès comunitari, espècies prioritàries de conservació i amenaçades. Recordem també que el poble es va bolcar en la campanya contra Eurovegas per la defensa de la zona agrícola. Les 50-150 Ha de Parc Agrari que es perdrien són irrenunciables i injustificables. L'existència de polígons industrials vuits i d'infraestructures infrautilitzades al Delta del Llobregat fa que qualsevol projecte que sacrifiqui més zones productives i naturals, sigui com a mínim, immoral. DEPANA ha presentat al·legacions el dia 20 de desembre, demanant el respecte de les últimes zones naturals del delta, i la creació de noves, que en molts casos respondrien a compensacions ambientals que no es van dur a terme (com el desviament de la C-31 o la terminal 1 de l'aeroport), fins i tot molts projectes no van fer ni l'obligat estudi d'impacte ambiental (camí de les Filipines, o directament es van desenvolupar sense projecte, com el pàrquing de taxis de la nova terminal). Demanem que els criteris per delimitació de zones naturals siguin científics i no urbanístics. L'agricultura i el turisme de natura sí són alternatives econòmiques sostenibles i respectuoses amb el territori, però no compatibles amb la política curt-terminista, dels diners ràpids i dilapidadora de recursos imperant.

INSTAL.LACIÓ DE MENJADORES PER ALS OCELLS A L´HIVERN

A la tardor i a l´hivern, és quan arriben els ocells hivernants provinents del nord d´Europa que s´allunyen dels freds més rigorosos en busca d´aliment. També és el temps més adequat per posar menjadores a l´abast dels ocells. Si es vol ajudar, amb una aportació d´aliment suplementari, als ocells i, alhora, es vol gaudir de la seva presència propera per observar-los, és un bon moment per posar les menjadores.

Se´ls hi pot proporcionar l´aliment per a ocells que es ven normalment en les graneries. És molt efectiu el cacauet cru. Recordeu que l´aliment no pot ser salat ni torrat. Des de fa uns quants anys, el grup d´ornitologia compra de forma col.lectiva cacauet cru sense closca. Si esteu interessats en obtenir-ne, assistiu a la propera reunió del grup d´ornitologia o envieu un correu electrònic a l´adreça de l´ANT. De moment encara no n´hi ha, però ja s´ha encarregat i arribarà en les properes setmanes.

Lluer (Carduelis spinus) en una menjadora amb cacauet. Foto: Rosa Simon.

ELS OCELLS HIVERNANTS DE LA PLANA DE GAVÀ Dins d´un acord entre l´Ajuntament de Gavà i Depana s´ha editat l´obra de Raúl Bastida “Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà. Reproduïm a continuació el text de l´autor penjat al web de Depana.

Dimarts, 16 de desembre del 2014 Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà El tercer estudi de l'ornitofauna del municipi de Gavà, dut a terme per un membre de DEPANA, complementa els dos anteriors (d'aus nidificants) i és el més exhaustiu fins ara. El 2012 l'Ajuntament de Gavà i DEPANA van signar un conveni per elaborar estudis i projectes als espais naturals del terme municipal de Gavà, a fi de millorar el seu coneixement i gestió. Dins d'aquest marc, en aquest mateix any es va realitzar un estudi sobre els ocells nidificants de la plana de Gavà, que ja publicàvem aquí. Aquesta primera prospecció de l'avifauna de la plana gavanenca desvetllà una gran diversitat per aquesta àrea del Delta del Llobregat, crítica per a la viabilitat ecològica del conjunt de l'espai natural. El segon estudi va estar dedicat a les espècies potencialment nidificants més significatives i, per primer cop, les rapinyaires nocturnes. Aquest tercer mostreig va estar motivat pel fet de que el Delta del Llobregat és un dels espais naturals més importants de Catalunya per a la hivernada d'ocells procedents de la regió central i septentrional del continent europeu. Aquí teniu les conclusions: Amb aquest estudi s'ha assolit un coneixement actualitzat i molt més acurat de la grandària i distribució de les poblacions d'ocells hivernants de la plana de Gavà respecte a la pobra informació que oferien les dades dels mostrejos hivernals del

Delta del Llobregat del període 1993-2005 i les escasses dades recollides als noticiaris del Delta del Llobregat, als anuaris de Catalunya i al portal d'Ornitho.cat. Tenint en conte que el territori estudiat només representa un 9,6% de tota la plana deltaica i que les zones humides de la plana de Gavà són molt més pobres en hàbitats i extensió que les de la resta del Delta del Llobregat, és bastant destacada la xifra de 85 espècies hivernants ja que representen gairebé dos terços (un 63,9%) de les 133 espècies que hivernen regularment a tot el Delta del Llobregat. Si no es té en conte les zones humides, el percentatge augmenta fins al 79,4%. Tenint en compte que la riquesa absoluta i l'abundància d'espècies agroforestals presents a l'hivern 2013-14 a la plana de Gavà és semblant a les de la plana de Viladecans, podem concloure que les pinedes i els conreus de Gavà tenen un pes important pels ocells hivernants d'aquests habitats al conjunt del Delta del Llobregat. En canvi, tenint en compte que les comunitats d'ocells marins, d'aiguamolls i de platges presents a l'hivern 2013-14 a la plana de Gavà són sensiblement més pobres, qualitativa i quantitativament, que les de la plana de Viladecans, podem concloure que el litoral marí, les zones humides i les platges de Gavà tenen un pes molt poc important pels ocells hivernants d'aquests habitats al conjunt del Delta del Llobregat. La contribució dels ocells de la plana de Gavà presents a l'hivern 2013-14 a les poblacions amenaçades a Catalunya i la UE és notablement major que la contribució dels ocells nidificants al període 2012-13 ja que un 31,8% de les 85 espècies hivernants tenen algún grau d'amenaça regional o continental, mentre que de les 43 espècies nidificants només un 18,6% tenen algun grau d'amenaça. Durant l'hivern 2013-14, a la pineda de la Pava per sobra de l'autovia C-32 (sense cap figura de protecció) la riquesa absoluta ha sigut una mica superior que a la pineda de les Maioles (declarada com a ZEPA). Per tant, tenint en compte que l'EONPG 2012 mostrava que la pineda de la Pava albergava una espècie nidificant més que la pineda de les Maioles, es confirma que la pineda de la Pava acull valors ornitològics suficients per ser designada com a ZEPA. És probable que la maduració de les pinedes de la plana de Gavà a les darreres dècades (per manca d'explotació forestal) hagi afavorit un increment de les poblacions hivernals d'algunes espècies forestals. En canvi, algunes espècies marines han patit una davallada poblacional, sense tenir cap certesa respecte a les causes però sabent que tenen una tendència molt semblant a la resta del litoral deltaic. La regressió del cabusset i la fotja vulgar, que concentren les seves poblacions a l'estany de la Murtra, és contradictòria amb el control anual de la qualitat de les aigües d'aquest estany. Molt probablement, el notable increment de la caça i de la freqüentació humana en aquest estany poden explicar parcialment aquesta davallada. Tenint en compte la semblança de les poblacions hivernals i nidificants de mussol comú i d'òliba a l'EOHPG 2013-14 i a l'EONPG 2012-13, és possible que aquestes dues espècies de rapinyaires nocturns no rebin exemplars foranis al seu territori durant el període hivernal. Per Raúl Bastida amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gavà.

EL PARANY AL PAÍS VALENCIÀ Encara continua la lluita contra la caça d´ocells amb vesc. Ara ens fem ressò del que passa al País Valencià. Reproduïm dues notes informatives, publicades al web d´Acció Ecologista - Agró, de la mobilització en contra d´aquesta modalitat de caça repetidament prohibida per la Unió Europea i els tribunals de justícia però que encara es practica de fet. Prou de Parany! De paranys "científics" a paranys furtius Dels 20 paranys "científics" vigilats per les ONG mediambientals 15 continuen caçant il·legalment enguany Dilluns, 24 de novembre de 2014, per AE-Agró

Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción i GECEN denuncien que esta tardor s’ha caçat il·legalment en el 75% dels paranys "científics" autoritzats en 2013 per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Segons dades de les ONG mediambientals, dels 20 paranys "científics" vigilats pels ecologistes 15 han estat actius esta temporada de caça. Dels 33 paranys autoritzats com a "científics" l’any passat per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, les ONG mediambientals han realitzat un mínim seguiment a 20 d’ells. El resultat ha sigut que en 15 d’estos els paranyers han continuat caçant il·legalment en 2014. Per a Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción i GECEN, la credibilitat dels paranyers referent al respecte de les normes queda evidenciada una vegada més. Estos fets, la caça il·legal en els mal anomenats paranys científics, demostra que un nombre més que significatiu d’estos paranys, avalats en 2013 per APAVAL (Associació de Paranyers Valencians) i la Conselleria de Medi Ambient, han sigut utilitzats furtivament en 2014. Recordem que la cúpula d’APAVAL va caçar en estos paranys en 2013. El paranys "científic", tal i com vam denunciar les organitzacions ecologistes primer i després també la Unió Europea, era una ciència il·legal, que no buscava, segons els resultats, més que caçar com

sempre sense ser denunciats, per obra i gràcia de la butla cinegètica de la Conselleria. El parany “científic” no és més que un intent forçat per a evitar complir amb la legalitat i les sentències judicials. Una ciència dissenyada i ajustada als interessos d’APAVAL que ha sigut desdonada per la comunitat científica. No pot utilitzar-se més la paraula ciència com a instrument per a perpetuar una caça contrària a dret, que a més és delicte segons consta en el Codi Penal.

Les organitzacions ecologistes ens solidaritzem amb l’agent mediambiental agredit pels paranyers Demandem una investigació exhaustiva dels fets Dilluns, 27 d'octubre de 2014, per AE-Agró Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción i GECEN ens solidaritzem amb l’agent mediambiental agredit el passat dimecres, 22 d’octubre, en una acció conjunta i organitzada per un grup de paranyers a la localitat de Càlig (Baix Maestrat, Castelló). Les organitzacions ecologistes demanem una investigació exhaustiva dels fets i que la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi

Ambient defenga i protegisca els seus agents, personant-se en el possible juí contra els paranyers. Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción i GECEN considerem els fets greus, doncs no responen a la fúria puntual d’un individu a qui s’ha sorprés delinquint, sinó a una acció agressiva presumptament coordinada, clarament coercitiva i intimidadora. Les organitzacions ecologistes volem recordar la constitució l’any passat del grup organitzat denominat Paranyers en Acció. Demanem una investigació exhaustiva perquè, sense acusar a ningú per endavant com no pot ser d’una altra forma, és imprescindible tallar estos fets d’arrel i saber a què respon l’organització i actuació agressiva dels paranyers. APAVAL, l’Associació de Paranyers Valencians, fins ara calla respecte a l’agressió de l’agent mediambiental a Càlig (Baix Maestrat, Castelló). Com també calla la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que manté un silenci absolut respecte a l’agressió. AE-Agró, Ecologistas en Acción i GECEN demandem a la Conselleria de Medi Ambient que dispose de més mitjans i que defenga i protegisca els seus agents, personant-se en el possible juí contra els paranyers. Remetem 40 paranys més a la Fiscalia, el Seprona, la Conselleria i el Ministeri

Este dilluns, 27 d’octubre, les organitzacions ecologistes hem presentat un nou llistat amb 40 paranys actius a la Fiscalia de Medi Ambient, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i al Seprona. Com vam assenyalar la setmana passada, són diversos cents els paranys que estan caçant en l’actualitat. Els 66 paranys denunciats fins al moment són la punta de l’iceberg d’una activitat delictiva que, lluny de reduir-se dràsticament, continua. Això sí, sabent-se observats, la cautela dels furtius ha augmentat.

EL PORT DE SAGUNT AFECTA LA PLATJA DE LA MARJAL DELS MOROS Acció Ecologista – Agró denuncia que la nova dàrsena del port de Sagunt ha fet desaparèixer la platja de la Marjal dels Moros. Actualment s´estan fent obres per aportar graves a la línia de costa, cosa que pot provocar danys a altres espais. Aquest espai natural protegit va ser visitat pel grup d´ornitologia de l´ANT en la sortida de l´hivern del 2009. Reproduïm a continuació el comunicat. Camp de Morvedre El port de Sagunt continua sense assumir cap responsabilitat per engolir-se la platja de la Marjal dels Moros Sobre les obres de regeneració de la línia de costa d’esta zona humida protegida Dilluns, 29 de desembre de 2014, per AE-Agró

Les actuacions promogudes per la Demarcació de Costes de València (Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) en el litoral de la Marjal dels Moros (Sagunt, Camp de Morvedre) pretenen recuperar la línea de costa d’este aiguamoll protegit. Per a explicar este projecte, el divendres 26 de desembre, responsables de la Demarcació de Costes i el Delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Serafín Castellano, van visitar les obres. Acció Ecologista-Agró també va acudir a esta visita, per a denunciar que el culpable de la regressió de la costa de la Marjal dels Moros és el port industrial de Sagunt i que la nostra organització ja va alertar que, amb la construcció de la nova dàrsena del port, la platja desapareixeria. Durant la visita del passat divendres, Rebeca Torada (Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre) va interpel·lar el Delegat del Govern, Serafín Castellano, per a preguntar-li que, si la regressió de la costa en este tram del litoral era deguda a la contínua ampliació del port industrial de Sagunt, especialment des de la construcció de la segona dàrsena del port, no hauria de ser l’Autoritat Portuària de València la institució que sufragara estes obres en lloc del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Serafín Castellano va respondre que la Demarcació de Costes està regenerant este punt del nostre litoral i altres com zones, per exemple en el Saler (Parc Natural de l’Albufera de València), i que dels impactes ambientals del port industrial no sap res... Des d’AE-Agró li recomanem al Delegat del Govern i també als responsables de la Demarcació de Costes de València que llegisques amb atenció les al·legacions que en el seu moment va presentar AE-Agró a este projecte de regeneració del litoral i especialment al de l’ampliació del port industrial de Sagunt. Aleshores, ja vam alertar que amb la construcció de la nova dàrsena s’agreujaria la regressió de la costa de la Marjal dels Moros. Tanmateix, tant el Ministeri com la Generalitat Valenciana van ignorar la nostra advertència i es van plegar als desitjos de l’Autoritat Portuària de València, que va presentar uns informes d’impacte ambiental completament allunyats de la realitat, tal i com va denunciar AE-Agró. Ara, el temps ens ha dóna’t la raó, però hem perdut la platja de la Marjal dels Moros i cap tècnic ni polític vol donar la cara sobre la regressió litoral provocada pel port industrial de Sagunt. Per a AE-Agró considerem este projecte de regeneració de la costa és una actuació poc sostenible ja que la mar se l’emportarà per davant en pocs anys, perquè no implica actuar sobre l’origen del problema: la modificació de les corrents marines que genera actualment el port industrial de Sagunt. Però, sobre este assumpte ni el Ministeri ni la Generalitat volen incidir. Segons van informar les autoritats responsables del projecte, les obres de regeneració de la costa de la Marjal dels Moros van a costar-nos més de 400.000 euros i suposaran dipositar uns 20.000 m3 de graves en este

racó del litoral valencià. Actualment estes graves, segons van explicar des de la Demarcació de Costes, s’estan extraient d’una parcel·la amb restes industrials a la mateixa marjal i, posteriorment, s’extrauran del Riu Palància, la qual cosa també ha posat en guarda a Acció Ecologista-Agró, perquè no sabem encara d’on ni com trauran la grava del riu. Malauradament, sospitem que el preu mediambiental que va a pagar el Palància per a solucionar els impactes del port de Sagunt en la Marjal dels Moros puga ser massa car. Com sempre, al final ho paga tot la natura, mentre l’Autoritat Portuària de València, amb la complicitat de la Generalitat i el Ministeri, continua sense assumir cap responsabilitat pels seus impactes mediambientals en el nostre litoral.

LA RECUPERACIÓ DELS CAMINS VELLS I LES CARRERADES L´ANT ha programat per al dissabte, 24 de gener, a les 19 hores, a la Biblioteca Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat una xerrada audiovisual de Xavier Parellada, amb el títol “La recuperació dels camins vells i les carrerades”. El conferenciant ens informarà sobre la feina feta pel CEB, a Begues, per recuperar els camins històrics que havien deixat de fer-se servir i els camins ramaders. La intenció és que es pugui utilitzar la seva experiència per intentar recuperar els camins antics i les carrerades del municipi de Torrelles de Llobregat. Des de mitjans de l´any 2013, Xavier Parellada, del Centre d´Estudis Beguetans, es va posar en contacte amb l´ANT, i amb persones que poguessin recordar-ho, per buscar informació per esbrinar el traçat de la carrerada al seu pas per Torrelles de Llobregat i la connexió amb Begues. De pas també ens va informar de la feina realitzada per aquesta entitat per recuperar antics camins que actualment estaven a punt de perdre´s. La carrerada és l´antic camí utilitzat pels ramats d´ovelles per traslladar-se de les pastures d´estiu a les d´hivern. Una de les principals rutes seguides per ramats procedents del Berguedà i del Ripollès per dirigir-se a les pastures d´hivern del Garraf i el Penedès passava per Rubí, Molins de Rei, on passaven el riu Llobregat pel pont de Carles III, Torrelles, i Begues, des d´on es dirigien cap al Garraf o cap al Penedès. Si bé aquest sistema de traslladar el bestiar ha quedat en desús, actualment s´intenta recuperar la informació sobre el traçat històric d´aquesta xarxa de camins ramaders. El CEB ha pogut establir que els ramats pujaven de Sant Vicenç pel camí Vell (la riera) fins a can Balasc de dalt, des d´on es dirigien per la font del Vidre i la font dels Pinyons a can Bruguera, on es conectava amb la carrerada procedent de Sant Climent, i es pujava per la Roca del Barret, seguint el camí ral cap a la Rectoria de Begues. Posteriorment, quan ja hi havia la carretera, els ramats hi passaven i travessaven el poble pel carrer Major.

El Centre d´Estudis Beguetans ha tramitat al Departament d´Agricultura la classificació dels camins ramaders del municipi de Begues. Pel que fa a la recuperació de camins antics el CEB, entre molts d´altres ha aconseguit recuperar en molt bona part el camí vell de Torrelletes a Begues que va caure en desús quan es va obrir l´actual pista forestal existent. Reproduïm un mapa de Xavier Parellada amb el traçat de la carrerada des de can Balasc de dalt a Begues i la fotografia aèria del 1956 utilitzada per trobar-lo, on es pot veure una part del traçat històric.

Traçat de la carrerada entre can Balasc de dalt i la Rectoria de Begues Foto aèria del 1956 on es pot distingir part del traçat de la carrerada

CONCURS D´ESTELLADORS A TORRELLES DE LLOBREGAT

Organitzat per la secció d´Estelladors de Torrelles de l´Ateneu Torrellenc, amb la col·laboració del Centre Excursionista Torrellenc i Els Tres Tombs, el diumenge, 25 de gener, es realitzarà el 32è Concurs d´Estelladors (en la seva 14a Edició Nacional de Catalunya). Aquest concurs, amb els apartats de veterans, infantils i oficial, junt amb la Mostra d´Oficis del Bosc, es farà a l´esplanada de darrera can Balasc de baix, a partir de les 13 hores i compartirà l´espai amb la Mostra d´oficis del bosc i l´exhibició d´arrossegament de troncs a cavall, dins de la programació de la Festa Major de Sant Pau. La pèrdua d’antigues tradicions i oficis, en molts casos vinculats amb l’agricultura i els treballs al bosc, va impulsar un grup de torrellencs a crear el 1982 el primer Concurs d’Estelladors . Al concurs, els participants han d’estellar una pila de quatre troncs de diferents diàmetres, de pi blanc, en quatre parts i apilar-los en el mínim temps possible. Des del gener de l’any 1983 es celebra el Concurs d’Estelladors i des de l’any 2001 té la categoria de concurs nacional. A més d´una manera de recordar els antics usos de gestió forestal es voldria tornar a valorar els boscos del nostre entorn.

CONFERÈNCIA SOBRE LA XARXA NATURA 2000 A BARCELONA El dies 10 i 11 de desembre d'enguany, Barcelona ha estat la seu dels debats europeus sobre la implementació de la xarxa Natura 2000, amb la celebració de la tercera conferència anual de la European Learning Network for Regions and Biodiversity: una xarxa que agrupa diferents autoritats locals i regionals i que té l'objectiu d'afavorir la implementació de les polítiques sobre biodiversitat arreu del continent. Si bé al febrer del 2013, 977.107,87 ha (un 30,44% del territori català) formaven part del Pla d´Espais d´Interès Natural de Catalunya, el que és cert és que molts dels espais inclosos no tenen cap pla director ni de gestió i la seva inclusió a la xarxa Natura 2000 no ha suposat cap canvi concret, a banda de les normatives generals aplicables. Un cas concret és l´EIN de l´Ordal, l´espai del nostre entorn, on encara no s´hi ha planificat res. Reproduïm a continuació la informació del web de la Generalitat. 10-12-2014 Marta Subirà: "La Xarxa Natura 2000 és la base d'un nou enfocament del desenvolupament, centrat en l'economia verda" Barcelona és, entre avui i demà, l’epicentre dels debats europeus sobre la implementació de Natura 2000 amb la celebració de la conferència anual de la European Learning Network for Regions and Biodiversity Aquesta xarxa europea d’espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals amb l'activitat humana

La directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, s’ha mostrat convençuda avui que “el creixement de la xarxa Natura 2000 ha impulsat molt positivament el creixement qualitatiu i quantitatiu del Sistema d’Espais Naturals Protegits, que avui entenem com un actiu importantíssim per al desenvolupament social i econòmic del territori, la base on descansa un nou enfocament de desenvolupament, centrat en l’economia verda”. Subirà ho ha dit durant l’acte d’inauguració de la tercera conferència anual de la European Learning Network for Regions and Biodiversity, que se celebra entre avui i demà a Barcelona. Aquesta xarxa, que agrupa diferents autoritats locals i regionals, té l’objectiu d’afavorir la implementació de les polítiques sobre biodiversitat arreu del continent. La conferència, organitzada per entitats com el Centre Europeu per a la Conservació de la Natura, el Centre Mediterrani EUCC, i Eurosite, en el marc del projecte Regions & Biodiversity de la Unió Europea, ha

estat una oportunitat d’explicar el treball de Catalunya en la conservació d’espais naturals en la xarxa natura 2000. Més enllà d’exposar l’evolució de l'aplicació de les directives europees en matèria de conservació d'espais naturals, la directora ha destacat que, recentment, ha conclòs tot el procés de constitució de la xarxa a casa nostra amb l’aprovació dels instruments de gestió de les Zones d’Especial Conservació (ZEC). L’aportació catalana en aquests nous instruments s’ha fet, ha dit, “adoptant una perspectiva regional, per garantir el manteniment global dels béns i serveis que ens ofereixen els ecosistemes”. Les autoritats locals i regionals juguen un paper clau en la implementació de la Xarxa Natura 2000, perquè estan situades estratègicament entre els nivells de formulació de polítiques internacionals i estatals i el nivell d'implantació local i regional. Sovint tenen un paper crucial en la coordinació de la planificació, la gestió integrada i les iniciatives específiques de gestió local, en estreta cooperació amb altres parts interessades i els ciutadans en general. Malgrat les diferències regionals, molts dels reptes en l’aplicació de la xarxa poden tenir solucions similars. Per tant, hi ha un ampli marge per a la cooperació regional i l'intercanvi de coneixements. Nombrosos projectes interregionals, molts d'ells finançats a través de fons de la UE, com el LIFE, INTERREG, IPA, ENPI, o LEADER s'han desenvolupat amb èxit a tot Europa.

DAVID TILMAN REP EL X PREMI RAMON MARGALEF A continuació reproduïm la nota informativa de la Generalitat de Catalunya sobre el lliurament del X Premi Ramon Margalef a l´ecòleg David Tilman. 2-12-2014 El biòleg nord-americà David Tilman rep el X Premi Ramon Margalef d'Ecologia El Premi arriba aquest any a la desena edició, i honora la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l'ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials

L’ecòleg nord-americà David Tilman ha rebut aquest vespre el Premi Ramon Margalef d’Ecologia de mans del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, en una cerimònia al Palau de Pedralbes de Barcelona. Tilman és titular de la Càtedra Presidencial McKnight en Ecologia, professor a la Universitat de Minessota i a la Universitat de Santa Barbara, a Califòrnia, i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Des de l’any 1992 dirigeix l’Àrea d’Història Natural del Cedar Creek Ecosystem Science Reserve i ha estat premiat en nombroses ocasions a nivell internacional per la seva tasca científica. El premiat és un influent líder en el camp de l’ecologia, destacat per la seva recerca sobre els efectes de la biodiversitat en el funcionament dels ecosistemes, incloent-hi l’estabilitat, la productivitat i la resiliència a les invasions d’espècies. El Premi Ramon Margalef d’Ecologia ha arribat aquest any a la desena edició. La

Generalitat de Catalunya el va crear el 2004 per reconèixer aquelles persones d’arreu del món que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica. El guardó honora la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l'ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials.

167 AGENDA GENER 2015

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 12 de gener, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió de la junta directiva. Dilluns, 26 de gener, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 2 de febrer, a les 21 hores, a can Sostres. Assemblea General Ordinària.

ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 11 de gener, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dissabte, 24 de gener, a les 19 hores, a la Biblioteca Pompeu Fabra. Xerrada: La recuperació dels camins vells i les carrerades. A càrrec de Xavier Parellada del Centre d’Estudis Beguetans. En acabar hi haurà coca i moscatell. Dins del programa de la Festa Major de Sant Pau. Dissabte, 31 de gener. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de gener del 14è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Si voleu participar per primera vegada en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com.

ALTRES ACTIVITATS

Diumenge, 4 de gener, de les 9 a les 12 hores, a Cal Bofill, a l'extrem nord del passeig marítim, just abans del club marítim de Torredembarra. Ocells marins. Visita guiada gratuïta a la platja natural dels Muntanyans de Torredembarra, Creixell i Roda de Barà. Observarem i intentarem identificar les aus marines que viuen o estan de pas a la platja dels Muntanyans. Parlarem dels seus costums i la seva biologia. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dissabte, 10 de gener, a les 10,30 hores, al centre d´informació del Parc Natural de la Serra de Collserola. Sortida guiada: L´aigua i el temps. El pantà de Vallvidrera. T. 932803552. www.parcnaturalcollserola.cat.

Diumenge, 11 de gener, de les 10 a les 12 hores, a Roquetes. La Via verda al seu pas per Roquetes. A càrrec de Laura Queral. La Via Verda experimentada amb uns altres ulls. Gaudeix d’un entorn privilegiat en molts aspectes: paisatgístic, natural, patrimonial, històric. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dijous, 15 de gener del 2015, a les 20 hores, a la seu de Depana (c. Sant Salvador, 97) de Barcelona. Xerrada: Flora singular a Lanzarote. Recorregut per la fascinant illa volcànica de Lanzarote, a les Illes Canàries. Veurem els indrets més remarcables, referències a la dinàmica vulcanològica i descoberta d'algunes de les espècies botàniques, majoritàriament endèmiques, que es van poder observar a la darreria d'una primavera eixuta. A càrrec de Rosa Maria Ribot i Jordi Cebrian. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 17 de gener, durant tot el dia amb opció de només matí. 5è Cens d'ocells hivernants al delta del Llobregat. Nova edició del cens d'ocells hivernants a les àrees del Delta del Llobregat no estrictament protegides, com ara els espais agrícoles, les pinedes o la llera nova del riu Llobregat. Organitzat per DEPANA i S.O.S. Delta del Llobregat. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 18 de gener, a Vilaplana. Cingle del Poniol. Recorregut entre Vilaplana i la Mussara. Els participants apendran a constatar els diferents estrats geològics que aniran resseguint al llarg de l'itinerari. Gaudiran d'indrets deliciosos com la Font del Pistol i el Cingle del Poniol. Podran entretenir-se una estona a les runes del Mas de la Patinya, per fer-se una idea de com es vivia en aquests indrets fa anys. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dissabte, 24 de gener, a les 10,30 hores, al centre d´informació del Parc Natural de la Serra de Collserola. Sortida guiada: Apropa´t a la menjadora dels ocells. T. 932803552. www.parcnaturalcollserola.cat.

Dissabte, 24 i diumenge, 25 de gener, al Pirineu. Rastres i petjades a la neu. Un any més, us proposem aquesta sortida per descobrir rastres i petjades d'animals a la neu en un indret, per determinar, dels Pirineus occidentals. Comptarem amb la col·laboració d'un guia expert. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dimecres, 28 de gener, a les 20 hores, a la plaça de l’Ajuntament. 9a Cursa d’Orientació Nocturna. Amb dos recorreguts: experts i iniciació. Cal portal llum. Organitzada pel Centre Excursionista Torrellenc. cet@cetorrellenc.cat T. 617152836 Dissabte, 31 de gener, de les 10 a les 13 hores, a la serra de Collserola. A la recerca del rossinyol del Japó. Itinerari de descoberta d’ocells nouvinguts. A càrrec de Sergi Sales. Membre de la Societat Catalana d’Anellament. T. 932803552. www.parcnaturalcollserola.cat. Diumenge, 1 de febrer, a les 9 hores, a la plaça de l’Ajuntament. 24a Caminada popular. Organitzada pel Centre Excursionista Torrellenc. www.cetorrellenc.cat.