8/10/2019 1595m.pdf

1/213

INTRODUCCI DE LANGLS A

LEDUCACI INFANTIL

Imma Piquer Vives

Curs 06/07

8/10/2019 1595m.pdf

2/213

1

I) INTRODUCCI.

1. LA INTRODUCCI DE LANGLS A

LEDUCACI INFANTIL:

ANTECEDENTS, EXPLICACI, I RESULTATS. 7

II) TREBALL DUT A TERME.

2. METODOLOGIA I PLA DE TREBALL. 12

3. INVESTIGACI TERICA: LENSENYAMENT

DE LANGLS COM A LLENGUA

ESTRANGERA A LETAPA DEDUCACI

INFANTIL.

3.1.La infncia com perode ptim per a ladquisici de

llenges estrangeres. 17

3.2.La iniciaci a una llengua estrangera. 22

3.3.Llenges en contacte. Bilingisme i mult ilingisme. 28

4. INVESTIGACI CURRICULAR:

NORMATIVA, PROPOSTA CURRICULAR I

ASPECTES ORGANITZATIUS.4.1. Investigaci curricular: Normativa. 40

4.1.1. rea 3 : Intercomunicaci i llenguat ges. El llenguatge verbal. 41

4.1.2. rea 3 : Intercomunicaci i llenguat ges. El llenguatge musical. 44

4.1.3. rea 3 : Intercomunicaci i llenguat ges. El llenguatge p lstic. 45

4.1.4. rea de llenges estrangeres (Educaci Primria). 47

8/10/2019 1595m.pdf

3/213

8/10/2019 1595m.pdf

4/213

3

6. INVESTIGACI EMPRICA II: PROGRAMACI

DAULA DE P-3.

6.1. Programaci daula de P-3: Relaci dact ivitats

del primer trimestre.6.1.1. Lescola. 78

6.1.2. La tardor. 86

6.1.3. El cos. 89

6.1.4. El Nadal. 95

6.2. Programaci daula de P-3: Relaci dact ivitats

del segon trimestre.

6.2.1. Lhivern. 98

6.2.2. Carnaval. 101

6.2.3. Animals domstics. 103

6.2.4. La Pasqua. 109

6.3. Programaci daula de P-3: Relaci dact ivitats

del tercer trimestre.

6.3.1. La Primavera. 111

6.3.2. Sant Jordi. 112

6.3.3. La Rnxols dOr. 1136.3.4. Laigua. 115

7. INVESTIGACI EMPRICA III:

PROPOSTA DIDCTICA PER A

LA INTRODUCCI DE LANGLS A P-4 i P-5.

7.1.La introducci de lang ls a P-4 i P-5 a travs de lAICLE. 116

7.2.Aspectes organitzat ius a tenir en compte en

la introducci de langls a P-4 i P-5. 117

7.2.1. Temporitzaci del curs de P-4. 117

7.2.2. Temporitzaci del curs de P-5. 118

7.2.3. Organitzaci dels materials i de lespai. 119

8/10/2019 1595m.pdf

5/213

4

7.2.4. Els referents. 121

7.2.4.1.Les imatges. 122

7.2.4.2.Lexposici en 3D. 123

7.2.4.3.El mural refer ent . 125

7.2.5. La confecci dels murals. 1267.2.6. Activitats que complementen les sessions de tallers

de plstica en angls. 128

7.2.7. Contextos de comunicaci en angls:

Racons de joc simblic. 128

8. INVESTIGACI EMPRICA IV:

PROGRAMACI DAULA DE P-4.

8.1. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats

del primer trimestre: This is Halloween.

8.1.1. Int roducci al bloc temtic: This is Halloween. 130

8.1.2. Primer bloc temtic del trimestre: This is Halloween. 132

8.1.3. Fotografies del bloc temtic: This is Hallo ween. 135

8.2. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats

del primer trimestre : Hello this is me.

8.2.1. Int roducci al bloc temtic: Hello, this is me. 136

8.2.2. Segon bloc temtic del trimestre: Hello, this is me. 137

8.2.3. Fotograf ies del bloc temtic: Hello, this is me. 141

8.3. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats

del segon trimestre: The Very Hungry Caterpillar.

8.3.1. Introducci al bloc temtic:The Very Hungry

Caterpillar. 1428.3.2. Primer bloc temtic del trimestre:

The Very Hungry Caterpillar. 143

8.3.3. Fotografies del bloc temtic:The Very Hungry

Caterpillar. 149

8/10/2019 1595m.pdf

6/213

5

8.4. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats

del tercer trimestre: Party Time.

8.4.1. Int roducci al bloc temtic:Party Time. 151

8.4.2. Primer bloc temtic del trimestre: Party Time. 152

8.4.3. Fotograf ies del bloc temtic:Party Time. 155

8.5. Programaci daula de P-4: Relaci dact ivitats

del tercer trimestre: Under the Sea.

8.5.1. Int roducci al bloc temt ic:Under the Sea. 156

8.5.2. Primer bloc temtic del trimestre: Under the Sea. 158

8.5.3. Fotografies del bloc temtic:Un der the Sea. 164

9. INVESTIGACI EMPRICA V:PROGRAMACI DAULA DE P-5.

9.1. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats

del primer trimestre: This is Halloween.

9.1.1. Int roducci al bloc temtic: This is Halloween. 165

9.1.2. Primer bloc temtic del trimestre: This is Halloween. 166

9.1.3. Fotografies del bloc temtic: This is Hallo ween. 169

9.2. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats

del primer trimestre : Living in a wood.

9.2.1. Int roducci al bloc temtic: Living in a wood. 170

9.2.2. Segon bloc temtic del trimestre: Livin g in a wood. 171

9.2.3. Fotografies del bloc temtic: Living in a wood. 175

9.3. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats

del segon trimestre: Lets dress our puppet.9.3.1. Int roducci al bloc temtic: Lets dress our puppet. 176

9.3.2. Primer bloc temtic del trimestre: Lets dress our puppet. 177

9.3.3. Fotografies del bloc temtic: Lets dress our pupp et. 182

8/10/2019 1595m.pdf

7/213

6

9.4. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats

del segon t rimestre: Easter eggs.

9.4.1. Int roducci al bloc temtic: Easter eggs. 183

9.4.2. Segon bloc temtic del trimestre: Easter eggs. 184

9.5. Programaci daula de P-5: Relaci dact ivitats

del tercer trimestre: At the Restaurant .

9.5.1. Int roducci al bloc temtic: At the Restaurant. 187

9.5.2. Primer bloc temtic del trimestre: At the Restaurant. 188

9.5.3. Fotograf ies del bloc temtic: At the Restaurant. 193

III)CONCLUSIONS.

10.CONCLUSIONS. 195

11.REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES. 198

12.BIBLIOGRAFIA ESPECFICA. 210

8/10/2019 1595m.pdf

8/213

7

INTRODUCCI DE LANGLS A

LEDUCACI INFANTIL

IV)INTRODUCCI.

13. LA INTRODUCCI DE LANGLS A LEDUCACI

INFANTIL: ANTECEDENTS, EXPLICACI, I

RESULTATS.

L'ensenyament de l'angls a les aules del parvulari de les nostres escoles est

esdevenint una necessitat, cada vegada ms important, dins la nostra comunitat

educativa. Tres motius fonamentals, entre molts daltres, sn suficients per a justificar

aquest fet: la introducci de lensenyament de l'angls com a llengua estrangera en els

centres deducaci infantil i primria, el desenvolupament de l'angls com a llengua-

fenomen a nivell mundial i laposta pel plurilingisme que suposa la construcci de la

nova Europa (Piquer, 2006).Estudis realitzats en aquest camp insisteixen en aconsellar una iniciaci a

laprenentatge de la llengua estrangera a edats cada vegada ms primerenques ja que

aquest aprenentatge coopera en la consolidaci i plena adquisici de la llengua o

llenges prpies.

El aprendizaje temprano proporciona a los alumnos un nuevo instrumento de comunicacin y

expresin, les permite desarrollar una conciencia intercultural de respeto a las formas de vida y

costumbres diferentes, e incluso mejora el cono cimiento que tienen de su lengua mat erna y de las dems

que puedan adquirir (MEC, 2005: 64-65)

8/10/2019 1595m.pdf

9/213

8

Qualsevol iniciativa adreada a avanar la introducci de langls a les aules

dEducaci Infantil ha de tenir per objectiu prioritari la sensibilitzaci progressiva de

lalumnat envers la llengua i la cultura anglosaxones. Recerques empriques engegades

en aquest camp evidencien que la bona qualitat del primer contacte amb la llengua,

basat en aspectes ldics i gratificants que evitin bloquejos innecessaris, garantitzar enels alumnes un apropament positiu, aix com el seu correcte aprenentatge. Tanmateix,

en molts casos el cessament a les pressions socials ha comportat: ladjudicaci de la

docncia a un professorat sense la preparaci adequada i sense la motivaci per a

obtenir-la; lelaboraci dhoraris incoherents que escatimen en hores dinstrucci en la

llengua estrangera al parvulari; el seguiment de programes dintroducci de la llengua

estrangera poc desenvolupats i inadequats atenent les capacitats i necessitats dels

alumnes dentre tres i sis anys dedat; ladopci de mtodes i estratgies per a

lensenyament de llenges estrangeres emprats amb alumnes dEducaci Primria senseparar atenci a les necessitats educatives especfiques dalumnes ms joves, etc.

El resultat daquestes condicions, que suposen un ensenyament poc efica, s un

aprenentatge de les llenges estrangeres a lescola que est, en part, desprestigiat

(Nussbaum, 1993: 65).

El treball realitzat dins del marc daquesta llicncia destudis retribuda ha

perms donar continutat a la tasca dinvestigaci, dins del camp de lensenyament de

langls com a llengua estrangera a letapa dEducaci Infantil, engegada per lautora

durant el curs acadmic 1998/1999 al CEIP Torre Barona de Castelldefels. El projecte

que va permetre a lautora dengegar la recerca i millora en els processos

densenyament i aprenentatge de la llengua estrangera a les aules del parvulari portava

per ttol Juguem en angls al parvulari. Arran daquesta primera aproximaci

dinnovaci educativa a les aules dEducaci Infantil sencet una etapa de treball intens

adreada a: la recerca emprica i curricular, lobservaci a les aules del parvulari,

lanlisi i reflexi sobre lexperincia docent obtinguda arran de la prctica, i el disseny

duna proposta didctica que permets la introducci de langls a letapa dEducaci

Infantil a travs de lAICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua

Estrangera). Aquesta primera etapa de treball va permetre lavanament en la

introducci de langls a letapa dEducaci Infantil del CEIP Sant Cristfor de Begues,

i a la seva autora, lobtenci del ttol de Doctora per la Universitat de Barcelona amb la

Tesi Doctoral titulada: Iniciaci a langls com a llengua estrangera a lEducaci

Infantil (Piquer, 2004).

8/10/2019 1595m.pdf

10/213

9

La dedicaci plena a aquesta tasca durant tota una dcada de treball, i la precisi

clnica emprada pel Dr. Francisco Jos Cantero en la direcci de lesmentada tesi

doctoral, van permetre a la seva autora realitzar un primer: disseny, elaboraci,

avaluaci i revisi de la proposta didctica resultant durant els cursos acadmics 2002-

2006 al CEIP Sant Cristfor de Begues. El treball de doctorat recull les evidncies deles dades recollides, aix com els resultats aconseguits. Ambds sn la prova irrefutable

de lxit obtingut a part ir del pilotatge de la metodologia que ha inspirat lelaboraci de

la memria que e s presenta a contin uaci.

El transcurs de lany sabtic atorgat pel Departament dEnsenyament ha estat

clau per a poder fer una revisi, modificaci, actualitzaci i ampliaci de la proposta

didctica engegada al curs acadmic 2002-2003 al CEIP Sant Cristfor de Begues. Aix

mateix, la disponibilitat temporal ha perms la realitzaci duna tasca difcil de

desenvolupar en altres circumstncies. Es tracta dadequar el format dels materialsdesenvolupats fins al moment: documents elaborats des de i per a lmbit acadmic i

universitari, adreats a experts i estudiosos del tema, per tal de crear-ne de nous. Els

materials resultants tenen un format ms funcional, sn de fcil s i consulta, i han estat

dissenyats pensant en la seva futura difusi. Van adreats a tots aquells professionals

docents interessats en la matria objecte destudi, companys de feina que comparteixen

el neguit per la necessitat davanar la introducci de langls a letapa dEducaci

Infantil mitjanant una proposta adequada, que garantitzi lobtenci de bons resultats i

que resulti econmicament viable.

A grans trets, podrem dir que el treball realitzat dins del marc de la llicncia

destudis retribuda ha anat adreat a:

Actualitzar i seqencialitzar les programacions daula dissenyades pels

diferents cursos de letapa dEducaci Infantil.

Adequar les activitats daprenentatge proposades a una plantejament

AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera) per a

la introducci de langls com a llengua estrangera al parvulari.

Contrastar els procediments i resultats aconseguits a partir del pilotatge

de la proposta didctica presentada en aquesta memria a una escola

catalana, amb els emprats en un centre educatiu britnic.

Lelaboraci de documents de fcil difusi:

8/10/2019 1595m.pdf

11/213

10

1. Un DVD amb format documental on es descriu de forma

cronolgica levoluci de la proposta que es presenta en aquesta

memria des dels seus orgens al curs acadmic 1998-1999 fins a

lactualitat.

Els fragments denregistraments en vdeo realitzats a les aules sncomentats per lautora del projecte, el mestre dangls encarregat

de donar-li continutat, dos pares dalumnes i dos estudiosos

experts en el tema.

2. Un DVD amb format documental on es descriu una jornada

escolar a dues aules de Key stage 1: Prim ary 1 (alumnes dentre

quatre i cinc anys dedat) duna escola dIrlanda del Nord (Gran

Bretanya).

Lexercici comparatiu entre el contingut de tots dos documentalspermet t robar un gran nombre de punts en com tant pel que fa als

procediments emprats com als resultats acon seguits.

3. Una memria de fcil consulta on es presenten, duna banda,

aspectes organitzatius per a la introducci de langls al parvulari

de les escoles pbliques catalanes, i daltra banda les

programacions corresponents per a la introducci de langls als

diferents cursos de letapa dEducaci Infantil. Aquesta memria

s el document previ a lelaboraci dun curs per a la introducci

de langls a lEducaci Infantil. Es preveu portar a terme la seva

futura publicaci editorial i corr esponent divulgaci pblica.

4. Una pgina web personal on es presenta el treball realitzat per

lautora dins lmbit de lensenyament de langls com a llengua

estrangera a letapa de lEducaci Infantil.

http://www.xtec.net/~mpiquer3/

Els resultats obtinguts a partir de la investigaci desenvolupada durant el curs

acadmic 2006-2007 es presenten mitjanant els documents anteriorment descrits. Sha

optat per aquest format atenent les seva futura difusi mitjanant: la publicaci

dartic les ext rets de la memria en rev istes cientfiques i la presentaci i posterior

anlisi dels materials audiovisuals que sadjunten a xerrades, jornades i cursos.

8/10/2019 1595m.pdf

12/213

11

Lopci doferir a les persones interessades la possibilitat de consultar la pgina

web de lautora per a accedir a informaci rellevant, la possibilitat delaborar i editar un

curs dangls per a la introducci de la llengua estrangera a letapa dEducaci Infantil,

establir un prece dent que serveixi de referncia per a futures recerques dins del camp de

lensenyament de langls a letapa dEducaci Infantil, etc.

8/10/2019 1595m.pdf

13/213

12

V) TREBALL DUT A TERME.

1. METODOLOGIA I PLA DE TREBALL.

El desenvolupament del treball realitzat al llarg del curs acadmic 2006-2007

sha realitzat des de lestabliment duna metodologia diversificada, que es dibuixa des

dun t riple vessant: en pr imer lloc, la recerca de caire teric necessria per a lelabor aci

de lestat de la qesti del tema objecte dest udi; en segon l loc, la investigaci

curricular que ha donat les bases per a la introducci de langls a lEducaci Infantil; i

en tercer lloc, la investigaci emprica realitzada arran de lobservaci i enregistrament

en vdeo dalgunes sessions dangls realitzades al parvulari i primer curs dEducaci

Primria descoles catalanes, i a les aules de Key Stage 1 (alumnes dentre 4 i 5 anys

dedat) duna escola dIrlanda del Nord (Gran Bretanya).

Els tres vessants met odolgics emprats han estat:

1. Investigaci terica.

2. Investigaci curri cular.

3. Investigaci emprica.

1. Investigaci terica: Aquesta s la recerca que, cronolgicament, es realitza en

primer lloc, daqu que la seva implementaci shagi realitzat durant el primer trimestre

del curs acadmic 2006-2007. A partir de: la reflexi personal, els coneixements terics

previs, l experincia professional i, sobretot la intenci de canviar algun aspecte de la

realitat per a millorar-la, shan construt els fonaments de la recerca terica. La

investigaci terica es realitza a partir de la revisi acurada i intensa de la bibliografia

relacionada amb el tema objecte destudi. El recull de registres dels precedents existents

pel que fa a lensenyament de langls a lEducaci Infantil ofereix un punt de partida

per a la recerca. Aquest punt de partida no noms ha perms de conixer msmpliament el camp destudi sin que, a ms a ms, ha perms dacotar el radi

dinvestigaci i, conseqentment, tamb dacci.

Daltra banda, sha aprofitat aquest perode de recerca per a elaborar la pgina

web personal de lautora. Aquest treball sim ultani ha perms pautar i organitzar el

disseny de la pgina tot dotant-la dordre, coherncia i informaci rel levant.

8/10/2019 1595m.pdf

14/213

13

Investigaci curricular: Un cop realitzada la investigaci terica pertinent, sha

realitzat un segon tip us dinv estigaci no m enys important que el primer. Es tracta de la

investigaci c urr icular desenvolupada durant el segon t rimestre del curs acadmic 2006-

2007. Aquesta recerca sha dut a terme des duna doble vessant.

Duna banda, sha fet una revisi acurada dels currculums dEducaci Infantil iPrimria amb la finalitat delaborar un model de currculum per a lensenyament de

langls al parvulari. La investigaci curricular ha esdevingut aix una activitat molt

significativa i laboriosa, ja que no noms sha limitat a la selecci i el buidatge de

continguts, sin que tamb ha implicat lelaboraci i el disseny duna proposta

curricular ara per ara inexistent.

Daltra banda, la investigaci curricular realitzada ha contemplat el disseny dun

model de proposta didctica que pugui portar-se a la prctica a les aules del parv ular i de

qualsevol escola pblica que tingui la iniciativa davanar la introducci de langls alparvulari. Per a fer-ho, shan tingut en compte, no noms el disseny de les

programacions daula per a cadascun dels cursos de letapa dEducaci Infantil, sin

tamb tots aquells aspectes organitzatius i metodolgics necessaris i previs a la

implementaci de la proposta didctica prpiament dita a qualsevol escola pblica.

Aquesta tasca dinvestigaci ha suposat un t reball:

Creatiu en lelaboraci de les activitats ms escaients als condicionants

curr iculars p lantejats (la proposta curricular elaborada prviament).

Dan lisi i reflex i sobre la realitat de les escoles pbliques catalanes per

tal de poder oferir tot un ventall de possibilitats organitzatives que

garantitzin la correcta implementaci de la proposta di dctica presentada

atenent les necessitats i possibilitats de cada centre.

De recerca dels elements terics i metodolgics que planteja

lensenyament preco de la llengua.

Sense cap mena de dubte, podem afirmar que la investigaci curricular ha estat, i

segueix estant, el repte ms ambicis per a qualsevol recerca daquestes

caracterstiques. s aix perqu suposa, duna banda, una acurada recerca acadmica de

tots els documents curriculars en curs, i daltra banda, un t reball de camp per a conixer

la idiosincrsia de les escoles pbliques catalanes que noms un/a mestre/a amb una

trajectria professional diversificada y considerable pot t enir.

8/10/2019 1595m.pdf

15/213

14

s a dir, el perfil dinvestigador curricular s el dun/a mestre/a amb experincia

docent i rodatge a les escoles, que alhora tingui inquietuds acadmiques per canviar i

millorar la pr ctica educativa a les aules.

3. Investigaci emprica: La proposta didctica que es presenta en aquesta memriaha anat patint diferents modificacions al llarg del temps. Va nixer com una iniciativa

personal i inexperta, mancada de r igorositat i de valor empric. El pas del temps, lafany

personal de superaci i millora i el pilotatge de la proposta a les aules van permetre

delimitar el marc dacci emprica de la recerca. Aix doncs, aquesta primera iniciativa

acab convertint-se en una proposta planificada, dissenyada, aplicada i avaluada dins

del marc de recerca emprica que exigeix la investigaci-acci. Aquesta elecci es va

prendre en funci de: la nat ura de la recerca i les seves caracterstiques particulars, el

fons material i hum del que es disposava per a fer la inv esti gaci, i linters personalde les persones implicades en el desenvolupament de lesmentat treball de recerca.

La transcendncia del treball de la investigaci-acci radica en el grau

dimplicaci personal de dinvestigador en tot el procs de recerca. Entre els principals

punts de partida duna investigaci-acci aplicada a lescola est el fet que un professor

senti la necessitat dintroduir canvis o modificacions en la seva prctica educativa. s

un cas de el professor com investigador. Integra teoria i prctica ja que, malgrat sser

el camp daplicaci de la investigaci-acci mltiple i variat, en el camp educatiu la

investigaci i lanlisi del currculum s el focus principal datenci (Bisquerra, 2000).

Resumint, direm que la nostra recerca s in vestigaci que se centra a laula i s portada a terme pel mateix

pr ofessor, que es pla nteja la necessitat de tro bar formes slida ment fonamentades de millorar la seva pr cti ca

do cent (Escobar, 2000:144).

Podem afirmar que lelaboraci duna proposta didctica funcional i apta per a

sser utilitzada a les aules del parvulari ha de partir duna iniciativa que ha hagut

danar-se millorant i diversificant amb el pas del temps. Aquest s el cas que ens ocupa,

s per aix que ha estat necessari se guir tota una srie de passes, ms o meny s fixes, per

a acon seguir com a r esultat una proposta amb rigorositat cientfica, f uncional, avaluable

i econmicament viable:

Pilotar a les aules aquesta primera iniciativa individual.

Recollir, analitzar i triangular els resultats obtinguts a partir de la

implementaci de la iniciativa per tal de revisar-la i millorar-l a.

8/10/2019 1595m.pdf

16/213

15

Realitzar la recerca terica i curricular pertinents que donin sostenibilitat a la

iniciativa tot convertint-la en una proposta didctica objecte dsser

implementada en el context duna escola pblica.

Buscar en els professionals del centre i en les institucions educatives

corresponents el suport i assessorament necessaris per a implementar laproposta didctica de forma tranquilla tot garantint possibilitats dxit.

Implicar daltres mestres especialistes de lrea dangls en aquesta empresa per

tal de garantir la continutat de la proposta a lEducaci Primria.

Contrastar els procediments emprats i els resultats obtinguts amb els daltres

escoles. Per tractar-se duna situaci educativa especial alumnes que tot just

comencen la seva escolaritzaci, sestan iniciant en el procs dadquisici de la

lecto-escriptura i el seu aprenentatge ve mediat per la comunicaci oral- sha

valorat lopci de comparar procediments i resultats amb els descoles

britniques.

Engegar les mesures de difusi necessries per tal de donar a conixer

lexperincia a daltres centres i a daltres professionals.

s per aix que, a ms de les investigacions terica i curricular, tamb ha estat

necessria una investigaci de caire empric. La investigaci emprica desenvolupada al

llarg del curs acadmic 2006-2007 dna continutat a lengegada per lautora ara fa una

dcada, i es presenta en aquesta memria mitjanant dos tipus de document diferent.

Duna banda, shan elaborat les programacions daula corresponents als cursos de P-3,

P-4 i P-5. Daltra banda, sadjunten a la memria dos documents audiovisuals.

El primer dells recull fragments denregistraments realitzats a laula dangls

comentats per lautora de la proposta, aix com declaracions realitzades per mestres,

pares dalumnes i experts del tema que ofereixen el seu punt de vista respecte a la

iniciativa davanar la introducci de langls al parvulari. Es tracta, en definitiva, dun

document de vdeo que permet conixer, en menys de trenta minuts, levoluci duna

iniciativa davanament de langls a letapa dEducaci Infantil fins a arribar a

convertir-se en una proposta funcional, ex itosa i econmicament viable. Les imatges

dalgunes sessions dangls amb alumnes del parvulari i primer curs dEducaci

Primria, les explicacions dels mestres, i les declaracions realitzades per diferents

8/10/2019 1595m.pdf

17/213

16

autoritats educatives, ajuden a comprendre levoluci duna iniciativa i conixer el seu

impacte dins la nostra societat.

El segon dells recull fragments denregistraments realitzats a dues aules de Key

Stage 1 (alumnes dentre 4 i 5 anys dedat) de lescola Fairview Prim ary School

dIrlanda del Nord (Gran Bretanya). Aquest document mostra sit uacions den senyamenti aprenentatge que tenen lloc a les aules de Primary 1de forma quotidiana. Les opinions

i els comentaris fets per les mestres daquests cursos i per la directora del centre

completen aquest document i en faciliten la posterior interpretaci i comprensi.

La possibilitat de recollir dades a partir de lobservaci directa a les aules dun

centre escolar britnic no va estar una opci que es contempls en un primer moment.

Tanmateix, a mitjans del segon trimestre del curs, un cop es va donar per acabada la

recerca curricular, es va valorar la vlua que tindria la recollida de dades a partir de

lobservaci directa de les aules dun centre educatiu britnic. Les dades obtingudes vanpermetre de conixer i comparar les estratgies i procediments emprats a les aules de

Primary 1, on langls s la L1 dels alumnes, amb els emprats a les aules del parvulari

del CEIP Sant Cristfor de Begues, on langls sensenya com a llengua estrangera.

Lexercici comparatiu entre el contingut dambds documents audiovisuals

permet descobrir que els procediments emprats als parvularis darreu sn molt similars:

racons de joc, explicaci dhistries, rutines, joc simblic, lecto-escriptura, activitats

dart plstica, etc. La qual cosa ens permet dafirmar que s a partir daquest tipus

dactivitats que els alumnes es relacionen, es comuniquen, i aprenen. s a dir, els

contexts de comunicaci i aprenentatge que es generen a les aules del parvulari sn

cabdals en el procs dadquisici de les llenges, ja siguin prpia/es o estrangera/es.

8/10/2019 1595m.pdf

18/213

17

2. INVESTIGACI TERICA: LENSENYAMENT DE

LANGLS COM A LLENGUA ESTRANGERA A

LETAPA DEDUCACI INFANTIL.

2.1. La infncia com perode ptim per a ladquisici de llenges

estrangeres.

Els infants dentre tres i sis anys dedat manifesten una forta necessitat de

comunicar-se i, en conseqncia, un gran inters en ladquisici de tota forma de

llenguat ge verbal i no verbal. A aquesta edat, laprenentatge duna segona o tercera

llengua gaudeix del mateix inters que laprenentatge de la/es primera/es ja que,fonamentalment, aquest inters deriva duna necessitat existencial primria per

comunicar-se i relacionar-se amb els altres. Les investigacions ms importants

realitzades dins les rees de laprenentatge primerenc de llenges i la multiculturalitat

(Cummins, 1976; Swain, 1981; Genesse, 1994) mostren sis grans nivells en els que

levoluci del pro grs es fa ms ev ident:

1. Augment de lautoestima de lindividu conscient del seu aprenentatge.

2. Afavoriment dun major desenvolupament cognitiu.

3. Desenvolupament de la seva competncia lingstica i de la seva conscincia

metalingstica, musical i matemtica.

4. Facilitat per a laprenentatge daltres llenges, i ampliaci de la seva

competncia conversadora.

5. Desenvolupament en laprenent duna sensibilitat social superior.

6. Afavoriment duna major creativitat.

Amb alumnes daquestes edats, la llengua juga un paper educatiu, sobretot pelque fa a la confrontaci cognitiva i afectiva amb la cultura que la nodreix. Els

procediments emprats de comparana i de contrast, de traducci i de transposici,

dapreciaci i didentificaci, concerneixen, particularment, lobjectiu dassimilaci de

la segona cultura en harmonia amb la llengua i cultura prpies.

8/10/2019 1595m.pdf

19/213

18

A petites dosis i en relaci amb: les possibilitats cognitives, estat maduratiu i

comportaments culturals determinats corresponents a ledat de l'infant, s possible i

aconsellable de formar-lo en la comprensi i lapreciaci de cultures diverses tot

afavorint la comprensi internacional i la fraternitat universal (Titone, 1992).

There is, however, strong empirical evidence to support younger pupils' superiority in oral and aural

performance irrespe ctive of formal or informal settings (Singleton, 1989; Hawkins, 1987). Young

learners appear to posses a superior "sound" system which enables them to imitate sounds more

accurately and increasing age shows a decline in the quality of native-like pronuntiation (Tahta et al.,

1981; Vilke, 1988). A further advantage for young learners is their natural tendency to respond

enthusiastically to new challenges in contrast with the self-consciousness that afflicts adolescents when

performing in a foreign languag e. Young people are also more receptive in terms of attitude formation

and the development of their identitiy and self-concept (Driscoll , 1999:11) .

A lhora de concretar un programa adreat a avanar la introducci de la llengua

estrangera a lEducaci Infantil, parallelament a la revisi del currculum, sha de

realitzar un est udi amb profunditat del marc teric educatiu en el que es preveu

desenvolupar lesmentat programa. A partir daquest moment, escau prendre una srie

de decisions: determinar el tipus de programa, decidir el nivell en el que sinicia la

introducci de la llegua estrangera i delimitar un context diniciaci primerenca que

sigui enriquidor i que permeti la potenciaci de les capacitats dels infants. La creaci

daquest context sociocultural dins de laula dEducaci Infantil implica que el docentidentifiqui aquells suports i estmuls que afavoreixin que els alumnes puguin construir

la seva prpia visi del mn a partir de laprenentatge de la llengua estrangera (Piquer,

2004).

Para hacer posible que los alumnos aprendan a actuar lingsticamente en esos espacios sociales,

pueden y deben tambin crearse situaciones de simulacin que resulten semejantes a las de la vida de

fuera de la escuela , en las que los parmetros del discurso: finalidad, papel social de los interlocutores,

tiempo, espacio social, tema y canal se podran manipular(Ruiz, 2000 ).

La tasca principal del docent consistir en generar comunicaci contextualitzada

a laula. Aix permetr que els i les alumnes puguin comunicar-se en la nova llengua

sense deixar de fer les activitats habituals i quotidianes del dia a dia a lescola.

8/10/2019 1595m.pdf

20/213

19

Tot plegat, es tracta de vetllar perqu els alumnes sapropin a la llengua i cultura

estrangera, aix com a nous models de comunicaci humana, no gaire allunyats de la

prpia.

La edad es un factor importante slo si se combina con otros aspectos como la calidad de lo que seensea, el mtodo y las circunstancias de aprendizaje y el t iempo que se dedica al mismo (Prez y Roig

2004:17).

Assolir tan cobdiciat objectiu no resulta tan agosarat com, a priori, pugui

semblar i, daltra banda, el seu assoliment suposar per a lalumne dEducaci Infantil

tota una srie davantatges de cara a la futura plena adquisici de la llen gua estrangera.

L'ensenyament de l'angls als alumnes ms joves de lescola comporta una srie de

conseqncies positives pel que fa a lestabliment de les bases que afavoriran el procs

dadquisici de la llengua. Existeix acord unnime pel que fa a la gran plasticitat udio-

fonatria dels infants d'entre tres i vuit anys dedat. Estudis realitzats a Catalunya

(Muoz, 2000) venen a confirmar que laprenentatge de langls LE quan laprenent

encara s molt jove, afavorir el seu nivell de comprensi auditiva (Burstall, 1977). s

per aix que la idea de lex istncia dun perode crtic o perodes sensibles pel que

fa a la correcta adquisici duna llengua estrangera han fet crrer mars de tinta.

Des que Penfield (1953) va establir el perode ptim per a ladquisici del

llenguat ge en els deu prim ers anys de v ida de lindividu i Lenneberg (1967) donsforma a la teoria que defensava lexistncia dun perode crtic en ladquisici del

llenguat ge, han estat molts els investigadors que, aprof itant lavinentesa, feren

extensible aquest perode per a ladquisici de segones i terceres llenges (Oyama,

1976, 1978; Patkowski, 1980; Mayberry, Fischer & Hatfield, 1983; Bley-Vroman, Felix

& Ioup, 1988; Curtiss, 1977, 1989; Schachter, 1989; Newport & Supalla, 1990; Jhonson

& Newport, 1989, 1991; Newport, 1990, 1991; Jhonson, 1992, 1993).

En aquesta lnia, Scovel (1988) dna suport a la idea de lexistncia dun perode

crtic pel que fa a ladquisici de la pronunciaci nadiua en una llengua estrangera. Ellafirma que aix es deu al fet que la pronncia s lnic aspecte de la llengua que

requereix duna base m uscular, i duna implicaci neuromotora que laprenent noms

posseeix durant un temps de la seva vida, aquesta capacitat desapareix o va degenerant

abans que laprenent arribi a la pubertat.

8/10/2019 1595m.pdf

21/213

20

Long (1990), tamb dna suport a aquesta idea tot afirmant que resulta

impossible assolir una pronunciaci nadiua en una llengua estrangera a menys que hi

hagi un contacte preco amb aquesta, probablement abans dels 6 anys per a molts, i

abans dels 12 per a la resta. Lautor dna suport a les segents generalitzacions:

Els adults assoleixen nivells sintctics i morfolgics en la LE ms elevats que

no pas els infants durant les primeres etapes de laprenentatge (el temps

dinstrucci i contacte amb la llengua sn constants).

Els ado lescents i aprenent s joves adquireixen la LE de forma ms rpida

(novament en estadis morfolgics i sintctics primerencs, sempre mantenint el

temps dinstrucci i el contacte am b la llengua con stants).

Els infants sn, a llarg termini, els aprenents de llenges estrangeres ms

eficaos.

Younger starters consistently outperform older on es, and that only those who begin a SL as quite young

children are ultimately capable of native-like attainment, even after many years of target language

exposure (Long, 1990:265).

Aquestes afirmacions, per, no han trigat gaire en ocasionar les crtiques

dinvestigadors que es posicionen en contra. Existeixen alternatives diferents al corrent

que defensa lexistncia dun perode crtic en ladquisici de llenges estrangeres.

Una daquestes alternatives s la que diu que, malgrat es confirmi el

deteriorament de laudici amb el temps i que la complexitat i afinament del control

motor necessari per a lassoliment duna pronunciaci nadiua tamb esdevingui cada

cop ms difcil amb ledat, no existeix cap evidncia pel que fa a canvis drstics en

aquests components biolgics del llenguatge fins ben entrada ledat adulta. Segons

Klein (1995), dos condicions sn necessries perqu laprenent pugui assolir un nivell

de pronunciaci nadiu en la llengua estrangera: accs a una quantitat suficient dinput

en la llengua estrangera, i inters i motivaci personal en aconseguir un nivell de

pronncia nadiu. Tanmateix, estudis realitzats per Scheiderman & Desmarais (1988) i

Ioup & al. (1994) confirmen que noms alguns individus, possedors duna

extraordinria flexibilitat neurocognitiva, poden fer front al perode crtic del que

parlava Scovel i assolir un nivell de pronunciaci equivalent al nadiu. Aquest, per, s

un privilegi reservat a una minoria daprenents.

8/10/2019 1595m.pdf

22/213

21

Segons DeKeyser (2000) lnica manera que t laprenent adult per a assolir

nivells de competncia fonolgica similars als del nadiu s a partir de ls de les

estratgies analtiques adquirides amb lexperincia ja que els mecanismes

daprenentatge implcits en linfant ja no sn accessibles.

Un segon corrent alternatiu a les teories que defensen lexistncia dun perode

crtic en ladquisici de la LE s el que no cre u que lavantatge am b el que juguen els

infants respecte dels adults a lhora dadquirir una llengua estrangera tingui a veure amb

lmits maduratius de lin div idu sin, ms aviat, amb els difer ents estils daprenentatge

amb els que senfronten infants i adults al repte daprendre una LE (Flege, 1992;

Kellerman, 1995; Werker, 1995; Bialystok, 1997). Si la diferncia pel que fa a

ladquisici de la LE entre els infants i els adults s joc versus estudi, acci versus

immobilitat, implicaci fsica versus passivitat, aquestes variables podrien explicar, en

part, laprenentatge accelerat dels infants (Asher & Garcia, 1969). s a dir, no es nega el

fet que ledat de laprenent influeixi en ladquisici duna llengua estrangera per,

principalment , degut a lassociaci a factors socials, psicolgics i educatius entre

daltres que condicionen el seu aprenentatge, per no degut a lexistncia de cap perode

crtic (Marinova-To dd, Marshall, Snow, 2000).

Some researchers have claimed that there are differences in the qualitay of the exposure that adults and

children receive, rather than in the mere quantity, and that this difference may account for the age

differences found in language learning success. According to this view, children receive the ideal type of

input for successful language learning, while adults do not . Man y have said, for e xample, that children

receive simple, reduced input which refers to concrete objects, existing in the here and now. Adults, on

the other hand, are exposed to syntactically more complex input which most often refers to abstract

concepts and events that are displaced in space and time. The simple concrete input of the child is

thought to be helpful for language acquisition, while the complex input of the adults is thought to

interfere with language acquisition (Dulay, Burt & Krashen, 1982: 91 )

Existeix, a part de linters indubtable que t el contacte primerenc de lindividu

amb la LE, un altre punt dacord com als seguidors de tots els corrents dinvestigaci

anteriorment descrits. Es tracta del consens en pensar que ledat ptima per a

ladquisici dun bon sistema fonolgic en LE caduca un cop laprenent sobrepassa

ledat dels 7 anys aproximadament. Abans daquest moment, el jove aprenent pot crear

un nou sistema fonolgic que integra els sons de la LE al marge del fet que aquests sons

puguin o no estar inclosos en el seu sistema previ (Bialystok, 2001).

8/10/2019 1595m.pdf

23/213

22

En conclusi, sempre que es garanteixi una exposici suficient a la llengua meta,

direm que els infants resulten millors aprenents de llenges estrangeres que no pas els

adults sempre i quan laprenentatge es realitzi en contexts de comunicaci reals on les

situacions de dileg responguin a una quotidianitat compartida i prviament acordada.

Aix s degut, entre daltres a la idiosincrsia de la personalitat infantil caracteritzadaper apropar-se a noves possibilitats de comunicaci i daprenentatge de forma ldica,

activa i desinhibida Tanmateix, en contexts densenyament i aprenent atge purament

acadmics, els adults resultaran aprenents de llenges estrangeres ms competents que

no pas els infants.

2.2. La iniciaci a una llengua estrangera.

Aquesta iniciaci implica, entre daltres aspectes, apropar els alumnes a la

llengua i cultura anglosaxona. Aix implica despertar en ells un inters creixent envers

aquells aspectes culturals de langls. A l'aula, aquests aspectes es treballen mitjanant:

la celebraci de festivitats tradicionals, laprenentatge de canons, danses i daltres

manifestacions folklriques i, principalment, a travs de lexplicaci de contes i

llegendes pop ulars.

La utilitzaci de materials de literatura infantil en el disseny de les unitats de

programaci adreades a lensenyament de llenges estrangeres s un recurs que, pel

seu elevat valor com element motivador, facilita laprenentatge de les habilitats bsiques

de la l lengua objecte daprenentatge per part dels alumnes (Piquer, 2004).

A letapa dEducaci Infantil els materials de literatura infantil prenen especial

rellevncia degut a la seva validesa com a instruments mitjancers en lensenyament de

llenges i de literatura. Aquests materials gaudeixen dun valor multifuncional en tant

que promouen laprenentatge de la ll engua, entre daltres, en els segents vessants:

Faciliten l a intro ducci daspectes relacionats am b laprenentatge de la llengua

oral (pronunciaci, entonaci...etc.). Promouen el desenvolupament de les competncies comunicativa i de

comprensi alhora que el de les subcompetncies: lingstica o gramatical;

textual i discursiva; referenc ial; situacional i relacional; i estratgica.

Faciliten l 'aparici daspectes fo lklrics propis de la cult ura de la l lengua objecte

daprenentatge dins de la programaci de lrea de llenges estrangeres.

8/10/2019 1595m.pdf

24/213

23

Daltra banda, lespai fsic en el que es desenvolupen les sessions de llengua

anglesa gaudeix tamb dun gran protagonisme en el procs densenyament-

aprenentatge de langls a les aules deducaci inf antil. La classe dangls s un context

social de referncia en el que interactuen tots els elements que el configuren: referents

visuals, espais de comunicaci, consignes verbals i no verbals, drets i deures del docenti lalumnat... Tot plegat, es tracta dun component ms en el procs densenyament i

aprenentatge de la llengua estrangera a lEducaci Infantil (Guilln & Alario, 2002).

Tanmat eix, tant la selecci de recursos literari s i folklrics que es faci per a

avanar la introducci de la llengua estrangera al parvulari, com el procs dadequaci

de lespai als gustos i necessitats dels alumnes mai no poden deixar de banda les

caracterstiques prpies de lalumnat corresponents a lestadi de desenvolupament en el

que es trobi. Lalumne/a dEducaci Infantil anir assolint, progressivament, la novallengua sempre i quan la proposta docent coincideixi amb el que Brown (1995)

denomina programa interior de laprenent (Guilln & Alario, 2002). Aquest programa

interior coincideix amb el seu estadi de desenvolupament i, en el cas de lalumne

dEducaci Infantil, escau transcendent el model dadquisici destructures discursives

proposat per Bruner (1984) a travs dels seus formats datenci i acci conjunta.

Aquests formats tenen laparincia externa de joc, daqu la importncia que t aquest

tipus dactivitat en el procs densenyament-aprenentatge duna llengua estrangera a

lEducaci Infantil. El joc promou la creaci de rutines i esquemes de comprensi i

estructuraci de lactivitat que permeten a lalumnat de fer previsions sobre all que

passar i, en conseqncia, els hi possibilita ladaptaci i reestructuraci de la seva

reacci. Juntament amb el formats no narratius entre ells el joc s el ms destacable-

trobarem tamb els formats narratius (contes, canons, folk lore popular...etc.).

Una programaci realitzada a partir de la selecci acurada dactivitats

corresponents a tots dos tipus de format donar com a resultat un programa idoni per a

promoure lavanament en la introducci de langls com a llengua estrangera a les

escoles (Piquer, 2004).

Aprender ingls tendr pues, como principal objetivo, el desarrollo de las capacidades implicadas en su

uso, el objeto de la enseanza y aprendizaje no es la lengua entendida como un sis tema abstracto, sino en

cuanto que es usada en contextos sociales diferentes y con diversos fines (Prez y Zayas 2003).

8/10/2019 1595m.pdf

25/213

24

Parallelament a ladquisici de coneixements lingstics i culturals propis de la

llengua anglesa, els alumnes tamb han danar assolint un cert grau de competncia

comunicativa en angls a mesura que avancen en laprenentatge de la llengua. Aix

significa sser sensibles a la realitzaci dadequacions terminolgiques i estructurals a

les situacions comunicatives concretes, i exigeix al/la mestre/a, no noms un fons devocabulari i un coneixement de normes gramaticals considerable, sin tamb una srie

dhabilitats comunicatives que li permetin fer, de cada producci lingstica, una

creaci excl usiva i n ica inherent a una sit uaci, context i moment determinats.

La competencia comunicativa es, sobre todo, un conjunto de estrategias y procedimientos creativos que

le permiten entender y emplear los elementos lingsticos utilizados en un contexto determinado, as

como la capacidad de afrontar y regular una r elacin comunicativa, ms all de la mera competencia

lingstica (Cantero y De Arrib a, 2004:13).

s a dir, no nhi ha prou amb conixer molt b una llengua determinada, cal

tamb saber comunicar-se amb ella.

The purpose of our teaching languages in primary school is language compet ence not awareness...nor is

our pilot project seen as simply being a preparation for the "more serious" work of secondary school. The

primary school may b e th e beginning of language l earning, but it is no mere "softening up"

process...(Giovanazzi, 1991).

La competncia comunicativa inclou diferents subcompetncies:

La competncia gramatical, o capacitat de posar en prctica les unitats i regles

de funcionament del sistema de la llengua.

La competncia discursiva, o capacitat dutilitzar diferents tipus de discurs i

organ itzar-los en funci de la situaci comunicativa i dels interlocutors.

La competncia sociolingstica, o capacitat dadequar els enunciats a un

context concret.

La competncia estratgica, o capacitat per a definir, corregir, matisar o, en

general, realitzar ajustam ents en el c urs de la sit uaci comunicativa.

La competncia sociocultural, entesa com un cert grau de familiaritat amb el

context social i cult ural en el qual sutilitza una determinada llengua.

8/10/2019 1595m.pdf

26/213

25

Per a Masats (2001) la promoci del desenvolupament daquestes

subcompetncies en els alumnes ha de ser lobjectiu de qualsevol metodologia basada

en els principis de lenfocament comunicatiu. Els materials didctics han de satisfer els

segents requisits:

1. Estar basat s en les habilitats com un icatives dinterpretaci, expressi i

negociaci.

2. Estar creats a partir dextractes dinformaci interessants, rellevants i

comprensibles, en lloc de partir de la presentaci de formes gramaticals.

3. Incloure diferents tipus dactivitats per tal que els alumnes puguin desenvolupar

la seva competncia comunicativa.

s important que els materials didctics creats i emprats en lensenyament-aprenentatge de llenges estrangeres tinguin en compte els gustos i necessitats dels

alumnes. Daqu la convenincia de la seva autenticitat, varietat i adequaci al nivell de

coneixement dels alumnes. Escobar i Bernaus (2001) proposen lensenyament duna o

vries matries del currculum en angls per a facilitar la creaci duna am bient en el

que ls de langls es faci de forma natural tot facilitant-ne laprenentatge.

A partir daquestes afirmacions resulta fcil deduir que algunes de les tasques

claus del treball docent seran: plantejar-se la possibilitat densenyar alguna matria del

currculum en an gls ms que no pas ensenyar la llengua com a assignat ura, seleccionar

i elaborar materials, promoure i controlar la creaci de discursos motivats a partir de

ls daquests materials, planificar el procs densenyament-aprenentatge, organitzar-ne

el context de lacci i dinamitzar lautonomia i la confiana del grup dalumnes

(Nussbaum, 2001).

Lobjectiu en lensenyament de langls a lEducaci Infantil s el de

desenvolupar el language awareness i cultural awareness dels alumnes. El terme

"language awareness" sha t radut com conscincia lingstica. E s defineix com elconjunt destratgies inherents als processos densenyament i aprenentatge duna

llengua, encarregats demfatitzar el valor dajudar els alumnes a focalitzar la seva

atenci en els aspectes ms funcionals de la mateixa. La major part daquestes

estratgies emfatitza la importncia que t pels aprenents el desenvolupament progressiu

de la seva conscincia a partir de ls que es fa de la llengua (Ellis, 1994).

8/10/2019 1595m.pdf

27/213

26

If, as we have claimed, education consists in a large part in learning to us e language (and languages),

then learners need to be able to observe and take note of how differences in use correlate with differences

in selection of forms of language. Pupils need to be able to characterise objectively and analytically their

own choices of language forms and functions, the language of those around them, and the potential of

language to reflect variety. They need to be able to describe and assess their own speech and writing, as

a basis for self-criticism, which in its turn becomes the impetus for personal growth (James , C. & Garrett,P., 1991).

Segon s De Pietro (1995), els objectius que es proposa lensenyament de llenges

estrangeres a travs de treballar la conscincia lingstica dels alumnes sn:

Afavorir la receptivitat de lalumne envers les altres llenges, aix com una

descentralitzaci progressiva.

Refor ar l a capacitat metalingstica dels alumnes.

Per a lassoliment daquests objectius, James & Garrett (1991) proposen una

srie dorientacions:

1. Una orientaci sociolingstica: Adreada a legitimar la diversitat

lingstica tot donant als alumnes els mitjans per a obrir-se a una millor

comprensi i gesti de la llengua.

2. Una orientaci psicolingstica: Adreada a una descentralitzaci que

permeti als alumnes de: sortir de la seva llen gua o llenges primeres,

afavorir la formaci dactituds positives envers les altres llenges i

cultures, i millorar les relacions inter grupals.

3. Una orientaci lingstica i cognitiva: Adreada a: una millor

comprensi dels mecanismes de la llengua primera, i de les altres

llenges; desenvolupar les competncies lingstiques i transversals

(treball sobre les facultats danlisi, dobservaci i de desenvolupament

de lautonomia).

Daltra banda, el terme "cult ural awareness" sha tradut com conscincia

cultural. Aquest terme sutilitza per a descriure un cert grau de sensibilitat envers

l'impacte que una determinada cultura projecta en la seva llengua tot condicionant-ne

ls en sit uacions de com unicaci (Tomalin & Stempleski, 1993).

8/10/2019 1595m.pdf

28/213

27

El fenomen del cultural awareness, o conscincia cultural, pren una importncia

rellevant en lensenyament de llenges estrangeres a lEducaci Infantil. La llengua

estrangera s lelement ms primari de la cultura que la representa aix s que, sense fer

referncia a la cultura anglosaxona, laprenentatge de l'angls es reduiria a una llista de

vocabular i, frases i regles gramaticals (Piquer, 2004).Byram (1997), en un intent de concretar les habilitats, actituds i coneixements

que caracteritzen el grau de competncia comunicativa de laprenent, estableix els

quatre sabers que tot aprenent duna determinada llengua estrangera ha de conixer i

assolir:

Saber estar: Actitud d'apertura i curiositat. bviament, ms fcil de promoure

quan els aprenents sn ms joves.

Sabers: Aquests es desprenen de les experincies prctiques que els alumnes

adquireixen a partir dinteractuar amb els seus grups socials.

Saber comprendre: s lassimilaci dels nous continguts daprenentatge a

lesquema de coneixements propi de lalumne.

Saber fer/aprendre: En el marc de l'Educaci Infantil, on una de les tasques s la

de dominar tcniques daprenentatge (aprendre a aprendre), resulta escaient

afavorir el domini de les estratgies necessries per a assolir un bon nivell de

competncia intercultural.

s acceptadament reconeguda la importncia del paper que juguen les actituds

en laprenentatge de llenges estrangeres, i tamb se sap que la competncia que

laprenent va a desenvolupar en una determinada llengua estrangera pot sser en part

afectada per les representacions que atribueixi als parlants daquesta llengua, la cultura

a la que es vinculen, i al grau detnocentrisme de laprenent pel que respecta als grups

estrangers especfics. (Moore, 1993).

W e need to be given detailed information about the target country...and the ways of l ife...If we see

acquisition of information and understanding of the underlying values as the first two steps of

understanding foreign culture, we th en also need to recognise that a detailed understanding of our own

culture is necessary. This process can add a further two stages to the development of cultural learning: a

comparison of one's own culture and that of the target country and finally a standing outside those

cultures to recognise th e relativity of each(Morgan, 1995:10).

8/10/2019 1595m.pdf

29/213

28

2.3.Llenges en contacte. Bilingisme i multili ngisme.

Les situacions comunicatives on dues o ms llenges entren en contacte s molt

comuna en contexts plurilinges. Dos daquests contexts, que coincideixen en sser els

primers en els quals es veu immers linfant, sn la famlia i lescola. Parlarem de

bilingisme infantil simultani quan ens referim a infants que, des del seu naixement, es

veuen exposats a laprenentatge de dues llenges, i de bilingisme infantil consecutiu

quan parlem dinfants que un cop aprenen una llengua entren en contacte am b una altra

o altres. Aquest segon cas coincideix, generalment, amb larribada al context escolar

(McLaughlin, 1984).

La situaci de bilingisme infantil simultani per excellncia es dna en la

famlia, e ssent a questa el primer context lingstic en el que linfant es desenvolupa. Les

seves primeres activitats comunicatives tenen lloc en el nucli familiar i sn els pares els

seus interlocutors ms freqents. Les primeres aproximacions comunicatives

desenvolupades en aquest context es caracteritzen per la mescla de codis. Linfant

bilinge fa s indiscriminat de tots dos codis a lhora de construir les seves estructures

lingstiques. Segons Volterra i Taeschner (1978) & Taeschner (1983), defensors de

lanomenada hiptesi del sistema lingstic unitari, els infants que adquireixen dues

llenges de forma simultnia des del seu naixement t ravessen un estadi inicial en el qual

encara no sn capaos de diferenciar les dues llenges. Ser en estadis posteriors quan

aquesta diferenciaci comenci a tenir lloc:

Estadi 1: Entre 15 i 2 anys dedat.

Linfant t un sistema lxic nic am b elements de totes dues llenges.

Estadi 2: Entre 25 i 3 anys dedat.

Linfant t dos sistemes lxics per un sol sistema gramatical; les mateixes regles

sintctiques sn aplicades en totes dues llenges.

Estadi 3: Entre 3 i 4 anys dedat.

Linfant distingeix dos codis lingstics: lx ic i sintaxi sn associats a la persona

amb la qual e s com uniquen.

8/10/2019 1595m.pdf

30/213

29

Investigadors defensors de la hiptesi contrria, la hiptesi del desenvolupament

lingstic independent, alleguen que malgrat ls indiscriminat de tots dos codis,

linfant bilinge s capa de diferenciar les dues llenges abans dels dos anys dedat

(Genesee, 1989; De Houwer, 1990; Quay, 1995).

Estudis realitzats per Genesee, Nicoladis & Paradis (1995) demostren que lamescla de co dis de laprenent en sit uacions de bilingisme infant il simultani es deguda

a dos motius principals: la seva llengua dominant i el nivell de mescla de codis dels

pares.

Per la part de responsabilitat que pares i educadors tenen en el correcte

creixement lingstic de linfant bilinge, cal parar especial atenci a aquest segon

motiu per tal dafavorir el correcte bilingisme de linfant i evitar aix la mescla de

codis. El missatge de ladult sempre sha delaborar amb la mateixa llengua tot evitant

la mescla de codis, ladult ha de manifestar-se monolinge per a linfant. Diferentsautors han fet saber la seva opini en aquest aspecte tot oferint una srie de pautes

orientatives pels diferents membres de la comunitat educativa escolar.

Juan-Garau (1996) es pronuncia tot recomanant:

1. Buscar tcniques que evitin una pressi sobre linfant quan aquest

demostra problemes de comprensi.

2. Optar per la deducci de significats abans que per ls de laltra llengua.

3. Fer s de la repetici en el cas de problemes comunicatius.

4. Canviar de tema de forma natural quan apareixen entrebancs.

5. No alterar-se davant la mescla de codis de linfant. Demostrar tenir

identitat bilinge al comprendre el seu missat ge per evitar caure en el

parany de canviar de llengua.

Per la seva banda, Jasone Cenoz (2003) con sidera important t enir en compte una

srie de condicions que garantitzin la qualitat de lensenyament de la llengua estrangera:

1. Comprendre que es tracta dun projecte a llarg termini ja que la

introducci primerenca implica la necessitat dadaptar el currculum i els

materials de leducaci primria i secundria.

8/10/2019 1595m.pdf

31/213

30

2. Establir objectius lingstics ben definits per a cada cicle tenint en

compte lentorn sociolingstic, les caracterstiques del centre i les hores

dinstrucci dedicades a la tercera llengua i a la llengua o llenges de la

comunitat.

3. Aplicar una metodologia que motivi els alumnes, que sigui adequada pera la seva edat i que serveixi perqu assoleixin un alt nivell dangls.

4. Garantir la formaci del professorat tant a nivell lingstic com

metodolgic.

5. Coordinar les programacions de les rees lingstiques amb la finalitat

dafavorir la interdependncia entre les llenges i dobtenir beneficis a

nivell cognitiu i metalingstic.

6. Aconseguir la implicaci i el suport de la comunitat escolar per a portar a

terme el projecte.

Descobrir el nivell de coneixement real de la linfant pel que fa a les diferents

llenges que est aprenent s una de les incgnites que ms intriga a pares i educadors.

En situacions de bilingisme infantil consecutiu, els adults intenten fer una avaluaci

constant del grau de coneixement que t linfant de la llengua estrangera i, en massa

ocasions, ho fan amb poc dencert. Els infants no han de sentir-se en una situaci

dexamen. Quan ms sinsisteix per tal que responguin a una pregunta concreta, ms els

costa contestar-la, encara que de ben segur ho saben fer.

No le ponga a prueba. Si su hijo quier e ensearle lo qu e sab e y ambos disfrutan diseando juegos con sus

ma teriales, entonces puede proceder a hacerlo pero con cuidado (Doman, 1984: 220).

En qualsevol proposta daprenentatge primerenc duna llengua estrangera s

molt important seguir rigorosament aquesta forma de procedir, ja que el que realment

importa s el procs daprenentatge i no el resultat final.

La evaluacin del aprendizaje d e los alumnos ser continua (Article 8.1. del Reial Decret 830/2003;

BOE 157, de 2 de Juliol de 2003).

8/10/2019 1595m.pdf

32/213

31

Hi ha maneres dobservar el procs dadquisici de la llengua estrangera que

segueix linfant (Pedrs, 1994):

Observant la forma que t linfant de moures en situacions de comunicaci i

fent-ne el recull per escrit corresponent. (Aquestes situacions vindran

facilitades per les activitats de tallers que es realitzin dins del marc dunaproposta didctica de caracterstiques similars a la proposada en aquesta la

nostra recerca).

Prenent nota dels comentaris dels pares respecte de les moltssimes

transferncies que el nen fa a casa.

A travs de la implementaci dun full dobservacions diries on

senregistraran tots els comentaris que fan els nens en les diferents activitats

durant tot el dia.

Mitjanant lenregistrament en vdeo dalgunes de les sessions. Es poden

realitzar tants enr egistraments com escaigui per ser cabdal que sen realitzi

un al fina l del pro cs densenyament-aprenentatge.

La subtilesa i la perspiccia seran aliats infallibles en qualsevol procs

davaluaci dels coneixements lingstics dels alumnes. Els estudis realitzats en aquest

respecte demostren que, a ligual que els infants monolinges, els bilinges es fan

entendre a partir dels recursos com unicatius que tenen a labast (Goodz, 1994), am b la

diferncia que, per contra dels monolinges que es veuen limitats a un sol codi

lingstic, els bilinges es serveixen dels recursos que els hi proporcionen dos o ms

codis per a com unicar-se.

Bilingual develop ment ma y differ from mo nolingual development in superficial ways, but( ...)fun damentally they are

the same. In particular, bilingual children use the same acquisitional strategies as monolingual children; they

develop differentiated language systems from the beginning; and they are able to use their developing language

sys tems differentially in co ntextrually-sensitive ways (Genesee, 1994: 77).

Pel que fa a lescola, el context de bilingisme infantil consecutiu per

excellncia, moltes comunitats bilinges defensen aquest tipus densenyament

lingstic a les aules perqu promou elevats nivells dadquisici de totes dues llenges.

Segons Cook (1992) aquests elevats nivells de domini lingstic equivalen a quelcom de

molt ms com plex que no pas la simple capacitat per a parlar dos o ms llenges.

8/10/2019 1595m.pdf

33/213

32

Lautora parla de multicompetncia lingstica i la defineix com el complex e stat

duna ment amb dos o ms gramtiques que creixen, es desenvolupen, modifiquen i

diversifiquen de forma interrelacionada (Cook, 1991). Algunes de les caracterstiques de

les person es multicompetents sn:

Tenen un coneixement de la seva L1 i de la seva/es L2 i L3 diferent del quetenen els monolinges o monocompetents.

La seva conscincia metalingstica s tamb diferent de la del monolinge.

Es caracteritzen pel desenvolupament de processos cognitius ms complexos

que no pas els dels monolinges. Algunes de les rees cognitives on manifesten

superioritat sn: desenvolupament conceptual, creativitat, conscincia

metalingstica, desenvol upament semntic i ha bilitats analtiques (Daz, 1985).

Totes dues o ms llenges comparteixen el mateix lxic mental. Malgrat trobar-

se en contexts monolinges, els parlants de ms duna llengua mai no deixen de

fer s mental de tot el seu fons de recursos lingstics ( Gro sjean, 1990). s a dir,

el desenvolupament duna llengua implica, inexorablement, el de laltra o altres.

Tenen la possibilitat de canviar de llengua de forma plena sense alterar la

qualitat del missatge. s a dir, el processament en la L2 o L3 mai no pot

desconnectar-se de la L1 ja que totes dos o ms llenges comparteixen espai en

una mateixa rea del cervell.

Conscients de tots els avantatges que comporta lensenyament bilinge a les

escoles, la comunitat lingstica canadenca, a mitjans dels anys 70, va estar pionera en

portar a la pr ctica aquesta f ilo sofia. Es suggeria una introducci de la segona llengua el

ms aviat possible per tal dafavorir el desenvolupament de les habilitats comunicatives

dels aprenents (Swain, 1981).

Les raons allegades en els seu dia van estar:

La L1 dels infants es podr practicar en entorns naturals amb moltes ms

possibilitats que no pas la L2. Recau, doncs, sobre lescola la responsabilitat defacilitar situacions comunicatives en L2.

El desenvolupament de la competncia comunicativa dels alumnes en L1 queda

assegurada a partir de les prctiques que els infants podran fer en el seu entorn

natural. Una immersi primerenca en la L2 no alterar, daquesta forma, el

desenvolupament de la L1 de la lumne.

8/10/2019 1595m.pdf

34/213

33

La motivaci manifestada per linfant a lhora daprendre la L2 no s

comparable a la de ladolescent ja que, aquest segon, no percebr de la mateixa

forma la necessitat dinvertir temps i energia en laprenentatge duna llengua

estrangera.

Els resultats de les nombroses recerques portades a terme en aquest mbit i els

obtinguts a partir de les investigacions en curs han servit per a confirmar la validesa

daquestes suposicions. Els programes dimmersi lingstica dissenyats i portats a la

prctica al Canad han fet ress a moltes altres comunitats bilinges i multilinges del

mn que han trobat en els programes dimmersi el millor mitj per a garantir la

convivncia de dos o ms llenges.

Pel que fa al fenomen del multilingisme, cal destacar que una de les situacions

ms comunes s la que es dna quan infants bilinges aprenen una tercera llengua.

Aquest fenomen es produeix, sobretot, en comunitats bilinges caracteritzades per

compartir loficialitat lingstica de la llengua autctona amb la de lestat al que

pertanyen. Exemples daquestes com unitats sn la Bretanya fr ancesa, Oc citnia,

Catalunya, el Pas Basc, Galcia... on langls sensenya com a llengua estrangera

inclosa dins del programes de bilingisme corresponents.

Aquest fet pot comportar algunes dificultats ja que, a l es comunitats on du es llenges compart eixen

loficialitat lingstica, la introducci de les llenges estrangeres topa amb un fort inconvenient: elprejudici que comporta, a un elevat nombre de gent, considerar que la introducci duna tercera llengua

quan els aprenents encara sn molt joves perjudicar ladquisici i la consolidaci de les dues primeres

(Siguan , 1992).

En canvi, un elevat nombre dexperincies i investigacions demostren que

lescola plurilinge no entorpeix laprenentatge de les dues llenges oficials de la

comunitat sin que lafavoreix (Baetens-Beardsmores & Anselmi, 1991; Tosi, 1991).

Estudis realitzats per a comprovar la funcionalitat daquests programes confirmen que la

introducci duna tercera llengua no act ua en detriment de cap de les altres dues. Cenoz

& Valencia (1994) i Lasagabaster (1997) han demostrat amb les seves recerques que

aprenents dangls bilinges (basc-castell) obtenien millors qualificacions que no pas

els monolinges ( castell).

8/10/2019 1595m.pdf

35/213

34

Els efectes positius del bilingisme en ladquisici de terceres llenges sn

compatibles amb els resultats que sobtenen amb el seguiment de programes de doble

immersi (Genesee, 1998).

Resultats com aquests, aix com els obtinguts a partir de les moltes recerques encurs, permeten arribar a la conclusi que els aprenents multilinges es beneficien, a

lhora de desenvolupar les seves capacitats lingstiques i cognitives, del seu elevat

potencial com experts aprenents de llenges.

Third language learners have more experience at their disposal than second language ones do, and have been found

to present more strategies and a higher level of metalinguisti c awareness (Cenoz, 2003).

Aix ho demostren les experincies realitzades a comunitats en les que han

conviscut i conviuen dues o ms llenges com ara la re gi canadenca del Quebec. El

context sociopoltic al Quebec, pel que fa a lensenyament de langls com a llengua

estrangera, s molt particular. Per una banda, seria raonable que langls, llengua

parlada per ms de 20 milions de persones del total de 27 milions de residents

canadencs, fos llengua ds quotidi a tot el territori del Canad. Tanmateix, s noms

el francs la llengua ds que parlen un 80% dels sis milions de residents del Quebec.

Dins daquest marc sociolingstic, s fcil deduir que els infants del Quebec aprendran

langls com a LE a lescola per que tindran molt poques possibilitats per a poder fer-ne s en la seva vida quotidiana.

Donada la singularitat lingstica que caracteritza el Quebec i la necessitat que

langls es converts en llengua ds quotidi, durant la segona meitat de la dcada dels

70, sengegaren programes dinnovaci en lensenyament intensiu de langls com a

llengua estrangera a tota la comunitat. Els primers programes engegats lany 1973 i que,

desprs de modificacions, encara sapliquen avui dia, es basaven en lensenyament

intensiu de langls i centraven la seva atenci en les habilitats orals i auditives dels

aprenents deducaci Primria tot deixant de banda les habilitats de lect ura i escriptura

(Lightbown & Spada, 1990; Spada, 1990a; Spada, 1990b). Es promovia lensenyament

de langls a partir del disseny dactivitats relacionades amb una srie de tpics

predeterminats (menjar, animals, famlia, el cos...), ms que no pas el dactivitats

centrades en les rees del currculum a treballar.

8/10/2019 1595m.pdf

36/213

35

Ha estat precisament lallament de lensenyament de langls de la resta de

matries del currculum, aix com tamb la necessitat de plantejar lensenyament de

langls com un repte pels alumnes ms que no pas com un joc sense cap dificultat, el

que ha portat a modificar i millorar els primers pro grames pilots.

Tanmateix, els resultats que la seva posta en prctica va donar: una actitud msfavorable envers laprenentatge de langls i una major confidncia i fludesa en la

llengua, han servit per a perpetuar una idea engegada fa ara ms tres dcades.

Essent aquesta la realitat lingstica del Quebec, no hem doblidar que, tamb al

Canad, shan engegat programes per a afavorir laprenentatge del francs LE.

Parallelament als programes dimmersi lingstica engegats a les comunitats

francfones canadenques tamb sen van engegar daltres a les anglfones. Aquest s el

cas de la comunitat dOntario on la llengua majoritria dels seus habitants s langls i

la LE el francs. LOntario Ministry of Education (1977) defens la immersilingstica com el mitj ideal per a laprenentatge de llenges estrangeres i en les seves

publicacions destac la importncia que t la quantitat dhores dinstrucci en la llengua

estrangera per a la millor adquisici de la llengua.

There are many factors which contribute directly to the eff ecti veness o f French instructional programs . The quality of

tea ching and the curriculum, fo r exampl e, are of paramount importance. Organi zationall y, it is cons idered that the

key factor is the number of hours of intruction in French, or in other subjects using French as the language of

communication. In other words, the more hours a pupil spends in French, the higher level of achievement is likely to

be (Ontario Minist ry of Education, 1977:8) .

Deixant el marc lingstic internacional de banda i centrant latenci en el

panorama nacional espanyol, tamb trobarem regions en una situaci lingstica molt

similar a la canadenca. En un pas multilinge, com s Espanya, amb una gran riquesa

de llenges, laprenentatge duna llengua estrangera, al costat de les prpies, t

indubtable inters educatiu pel desenvol upament de la com unicaci i la representaci de

la realitat, ja que les diferents llenges no sn competitives entre s, sin que

compleixen essencialment les mateixes funcions i contribueixen a un mateixdesenvolupament cognitiu i de la comun icaci (M.E.C., 1992).

El problema roman, no tant en les transferncies negatives que comporta el

contacte simultani de ms de dues ll enges, sin en el s plantejaments pedaggics que es

realitzin (Nussbaum, 1993).

8/10/2019 1595m.pdf

37/213

36

Els plantejaments pedaggics representen la combinaci entre continguts

daprenentatge i pedagogia adreada a garantir ladaptaci dels temes, els problemes, i

els esdeveniments; als interessos i habilitats dels aprenents (Shulman, 1987). Aquests

interessos i habilitats estaran en funci de ledat, de les seves motivacions, i del nivell

de competncia com unicativa que lalumne tingui de cada llen gua en qesti.

The tasks given and the experiences offered must be selected in accordance with the learners' stage of

development. They may be cognit ively demanding as long as they are concr ete; the y may be emotionally

complex as long as they are experiential; they may be practically exacting as long as they are

systematically arranged, i.e. they permit the progression from simple to difficult. A number of other

requirements could be mentioned, but these conditions can be ful fi lled (Byram & Doy, 1999:144).

Per tal de garantir uns resultats ptims en el procs densenyament-aprenentatge

duna o ms llenges estrangeres dins el marc educatiu europeu, els estaments amb

competncies en aquesta rea han elaborat lanomenat Llibre Blanc de la Comissi

Europ ea. Es tracta duna guia adreada a promoure laprenentatge de llenges

estrangeres a totes les edats tot emfatitzant noves idees aix com la seva prctica ms

adequada (Council for Cultural Co-operation Education, 2001).

Seguint les pautes prescrites en aquest document , estudis realitzats per diferents

investigadors al context escolar del Pas Basc (Sierra & Olaziregi, 1989, 1991; Ugarte,

1999; Lasagabaster 2000) venen a confirmar que la particular situaci de llenges en

contacte que exhibeix aquesta comunitat educativa comparteix els acords als que han

arribat molts altres investigadors pel que fa a leducaci bilinge i/o multilinge. La

introducci de la LE, en un programa dimmersi bilinge, no t cap impacte negatiu en

el desenvolupament cognitiu de lindividu sin que, ms aviat, afecta de forma positiva

la seva flexibilitat mental aix com la seva conscincia metalingstica (Peal &

Lambert, 1962; Ianco-Worrall, 1972; Genesee, Tucker, & Lambert, 1975; Bain, 1975;

Cummis, 1976; Ben-Zeev, 1977; Bain & Yu, 1978; Balkan, 1979; Bialystok, 1987;

Baker, 1993).

Aquesta teoria ha estat batejada per Cummins (1976) amb el nom de teoria

llindar i, en el context lingstic del Pas Basc, Lasa gabaster (2000) nha fet els seus

estudis per a confirmar-la. La seva recerca ha validat les segents hiptesis:

8/10/2019 1595m.pdf

38/213

37

El grau de bilingisme dels aprenents dangls LE condiciona la qualitat en

ladquisici daquesta. Es confirma que aquells aprenents amb un alt grau de

competncia lingstica en les dues llenges locals, basc i castell, assoliran

nivells ms elevats en laprenentatge de langls LE ja que, la seva elevada

competncia en les dues primeres llenges, els hi facilitaran einesdaprenentatge transferibles a la L3.

Els nivells de competncia en totes tres llenges estan interrelacionats. Lautor

ens ve a suggerir que la presncia de tres llenges, en comptes de suposar un

repte massa difcil pels aprenents, el que implica s un estmul pel

desenvolupament de la seva conscincia metalingstica i, en conseqncia, un

estmul en laprenentatge de la L3 i de les dues prpies (Lasagabaster, 1997).

Tot encetant aquesta lnia de recerca, Cenoz & Valencia (1994) han realitzat

estudis al Pas Basc amb alumnes dentre 17 i 19 anys dedat que venen a confirmar el

fet que aprenents bilinges (basc-castell) instruts en la llengua minoritria (en aquest

cas el basc) assoleixen nivells superiors en angls LE si els comparem amb els que

assoleixen els aprenents monolinges. Per la seva banda, Ugarte (1999) dna suport a la

iniciativa dintroduir langls a leducaci infantil ja que els resultats obtinguts a partir

de la posta en prctica de projectes pilot en diferents escoles del Pas Basc demostren

que, a partir de crear un ambient motivador, no es perjudica en a bsolut laprenentatge de

la segona llengua o el desenvolupament de la primera, sin tot el contrari, es potencia.

Tanmateix, sinsisteix en lexistncia dalguns aspectes a millorar:

Ms coordinaci am b els tutors i tutores dels grups-classe en relac i amb les

activitats que es fan a la ula.

Un plantejament ms integrador de les tres llenges a les quals lalumnat est

exposat (uscar, castell, angls).

Una visi de futur. Saber cap on anem o qu s exactament el que vo lem

aconseguir amb el que fem a llarg termini.

Un cop perfilada la situaci lingstica de la comunitat basca escau adrear

latenci cap a la catalana que, sense estar exempta de trets caracterstics comuns amb

el context basc, no deixa de tenir peculiaritats prpies que la fan nica.

8/10/2019 1595m.pdf

39/213

38

En el cas de Catalunya, a lhora dintroduir una llengua estrangera a lEducaci

Infantil, sha de considerar el fet de tractar-se duna situaci similar a la descrita

anteriorment: lescolaritzaci dels alumnes es realitza seguint un programa dimmersi

lingstica en la llengua de la comunitat, el catal, que comparteix oficialitat amb la

llengua de lestat, el castell. La introducci de la llengua estrangera, langls, esprodueix de forma obligatria al cicle inicial de lEducaci Primria malgrat el seu

avanament a cursos anteriors romangui optatiu a la decisi del centre educatiu. Ara per

ara, tots els indicis apunten cap a un imminent avanament de la introducci de la

llengua estrangera a lEducaci Infantil de forma obligatria.

s a dir, en un futur no molt lluny a Catalunya es parlar duna realitat

educativa escolar caracteritzada pel seguiment de programes de doble immersi

lingstica. Actualment, per, la sit uaci re spon a un perf il diferent . La introducci de

langls es realitza de forma obligatria quan els alumnes tenen entre 6 i 7 anys dedat is el Disseny Curricular elaborat per la Generalitat de Catalunya (1989) el que

dictamina alguns dels avantatges que t laprenentatge duna tercera llengua a

l'Educaci Primria. Un daquests avantatges seria el de contribuir a assegurar la

competncia lingstica i comunicativa en castell i en catal dels alumnes, aix com a

valorar de manera crtica la ident itat prpia ja que:

Sobserva un nivell ms elevat de conscincia lingstica que es manifesta: en

l'inters per comparar els sistemes lingstics de les diferents llenges, i en una

major atenci a la interferncia lingstica.

Els membres de comunitats bilinges accepten la diversitat lingstica com un

fenomen caracterstic de la societat en la que viuen.

Els membres duna comunitat en la que es fan servir dos codis, en major o

menor grau, perceben que les llenges saprenen a travs de ls. Aquesta

percepci resulta primordial en el desenvolupament de la seva competncia

comunicativa en les diferents llenges. Estudis realitzats a Catalunya (Muoz,

2000) venen a donar suport a la idea que un bon nivell de competncia en la L1 i

L2 dels aprenents (catal-castell) afectar positivament en el nivell de

competncia en la L3 (angls). Aquests resultats concorden amb els aconseguits

per Cenoz (1997) i Lasagabaster (1997) amb alumnes en sit uacions educatives

similars per en comunitats lingstiques diferents.

8/10/2019 1595m.pdf

40/213

39

s a dir, novament es concep el contacte entre ms de dues llenges no pas com

un entorpiment per a la seva adquisici, sin ms aviat com un recurs daprenentatge

lingstic i intercultural que afavoreix: el coneixement, la comprensi i el

reconeixement daltres cult ures per tal dajudar als alumnes a construir i situar-se en una

societat multicultural, aix com a preparar-se per viure-hi de manera responsable enrelaci a daltres cultures (Ajuntament de Barcelon a, 1997).

8/10/2019 1595m.pdf

41/213

40

3. INVESTIGACI CURRICULAR: NORMATIVA,

PROPOSTA CURRICULAR I ASPECTES

ORGANITZATIUS.

3.1. Inves tigaci curricular: Normativa.

La proposta curricular que es mostra a continuaci ha estat realitzada a partir

duna srie dtems seleccionats dun recull de manuals de curs legal. Aquesta selecci

sha realitzat a partir dels segents documents: Currculums dEducaci Infantil i

dEducaci Primria (Generalitat de Catalunya, 1992) i documents elaborats pel

Departament dEnsenyament amb la finalitat dorientar les escoles en aspectesorganitzatius i didctics pel que fa al tractament de llenges estrangeres (Generalitat de

Catalunya, 2004). A partir de la lectura i estudi daquests documents sha procedit a la

selecci i organitzaci dobjectius i continguts en funci de les necessitats especfiques

de la proposta curricular proposada.

Pel que fa als currculums dEducaci Infantil i Primria, ha calgut realitzar una

recerca acurada de tots dos documents per tal de poder crear-ne un de nou que permeti

establir les bases per a la introducci de langls al segon cicle de letapa dEducaci

Infantil. La convicci personal, els gustos i necessitats particulars i ladequaci de les

rees de: Llenguatge verbal, Llenguat ge Musical i Llenguat ge Plst ic del Currc ulum

dEducaci Infantil; i Llenges Estrangeres del Currculum dEducaci Primria al

treball que es pretn desenvolupar, han estat factors determinants en el procs

delaboraci dun currculum dangls per a letapa dEducaci Infantil. A continuaci,

es presenta la descripci de cadascuna daquestes rees, aix com els arguments que les

converteixen en idnies per a lelaboraci del currculum de Llenges Estrangeres per a

lEducaci Infantil.

8/10/2019 1595m.pdf

42/213

41

3.1.1. rea 3: Intercomunicaci i llenguatges. El llenguatge verbal.

Els alumnes del segon cicle dEducaci Infantil fan un s funcional de la

llengua/es prpia/es en situacions comunicatives creades a laula. Aquests alumnes

experimenten un desenvolupament progressiu pel que fa a ladquisici dhabilitats

comunicatives alhora que tamb desperten una major curiositat envers laprenentatge

daltres llenges. Sn capaos dentendre missatges orals en una llengua estrangera

sempre i quan aquests siguin senzills i es reprodueixin en contextos significatius i

propers als alumnes.

Recursos comunicatius que afavoreixen la comprensi de missatges com ara:

parar atenci a lentonaci, emfatit zar en la pronnci a, acompanyar el missat ge amb

gestos, associar paraules i sons a imatges o daltres paraules apreses prviament,

memoritzar canons i tonades...etc. Sn alguns dels recursos dels que professors i

alumnes es poden servir per a resoldre situacion s de comunicaci en angls a laula.

Tanmateix, les eines ms valuoses per a afavorir la comunicaci en angls al

parvulari sn totes aquelles frmules que formen part del rebost didctic de leducaci

infantil. Es tracta de recursos tant clssics i funcionals com ara: les canons, els contes,

les frmules de salutaci i acomiadament, els jocs de tradici popular, els poemes

destructura repetitiva, la dramatitzaci dhistries, les danses, les rutines prpies de la

jornada esco lar (passar llista, mirar el temps...etc.). Ls combinat a laula de tots

aquests recursos, aix com laprofitament de la desinhibici i lespontanetat

comunicativa natural de linfant dentre 3 i 6 anys dedat, fa possible que el procs

densenyament i aprenentatge de langls al parvulari es desenvolupi de forma nat ural

tot donant com a fruit un discurs espontani i ple de significat.

Tot llenguatge s comunicaci i, per tant, s un instrument que, com qualsevol altre, per poder-sen valer

sha de coni xer. Considerant el carcter arbitrari del llenguatge i tenint en compte que la matria de

qu es compon s simblica, per tal que pugui complir la seva funci en una determinada comunitat

humana, el seu s ha danar tant dels termes com de les relacions entre ells. Altrament dit, el domini dun

terme lingstic en relaci amb un referent pressuposa la possibi litat demprar-lo en relaci amb daltres

referents, amb caracterstiques perceptuals i/o funcionals semblants. Cal tamb que cada terme sigui

comprs i usat en el mateix sentit per tothom qui es comunica (Generalitat de C atalunya, 1992:34).

8/10/2019 1595m.pdf

43/213

42

La introducci dun nou codi verbal dins el procs de comunicaci que

sestableix a laula mai no deixa de tenir un cert caire traumtic pels aprenents. Cal,

doncs, proposar tasques i crear sit uacions en qu lalumne senti la necessitat dutilitzar

la llengua estrangera, repetir i memoritzar ( Generalitat de Catalunya, 2004).

Limpacte inicial que pels infants suposa el fet dhaver-se de comunicar amb uninterlocutor que es serveix dun codi completament ali als seus coneixements previs,

aviat deixa de ser-ho quan les persones implicades en lacte comunicatiu se nadonen de

que la comunicaci s possible quan latenci i linters dels interlocutors deixa de

recaure en el codi per a fer-ho en la intenci de voler dir i entendre quelcom.

Ladult ha destar capa de persuadir els alumnes de la validesa que t la

intenci de comunicar-se alhora que fer-los-hi saber que el domini del codi ocupa un

lloc secundari en tot aquest procs. Lo bjectiu s comunicar-se, el com i lamb qu seran

factors que, amb el temps, la constncia i la prctica saniran desdibuixant en un codilingstic nic i ben definit: la llengua anglesa. El coneixement de les caracterstiques

dels alumnes dEducaci Infantil permet generar expectatives sobre all que poden fer,

s a dir, sobre les seves capacitats i limitacions en laprenentatge i, a la vegada, una

aproximaci a les seves potencialitats en lmbit cognitiu (Generalitat de Catalunya,

2004):

Caracterstiques en lm bit cognitiu

1. Mostra necessitat de com unicaci verbal i no verbal.

2. Existeix una necessitat de joc simblic on el nen representa mentalment

imatges de la vida real. La imitaci el fa avanar en el coneixement de la

realitat que lenvolta.

3. Augmenta la capacitat de concentraci i memoritzaci.

4. Necessita estmuls vi suals i gestuals per entendre les sit uacions.

Habilitats lingstiques de lalumne dEducaci Infantil

1. Habilitat per comprendre globalment m issatges.

2. Habilitat per comunicar- se amb un bagatge lingstic limitat.

3. Habilitat dapren dre de manera indirecta.

4. Habilitat per aprendre a t ravs de la imaginaci i la fantasia.

5. Habilitat de parlar i interact uar.

8/10/2019 1595m.pdf

44/213

43

Levol uci lingstica de lalumnat en angls san ir veient de forma

progressiva. A curt termini les expectatives han de ser modestes i poc exigents ja