1505ext01 (Page 2) - urv.cat · hesis using Palladium, the Chameleon Catalyst (RTN2-2001-00127)....

perspec tivesA M B L A C O L · L A B O R A C I Ó D E L A U R VSuplement mensual de Ciència

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

MAIG 2003 Nº 1

p e r s p e c t i v e s2Diari de Tarragona • Dijous, 15 de maig de 2003

LA INVESTIGACIÓ A LA URVXAVIER CORREIG VICE-RECTOR DE LA URV

La quarta universitat de Catalunya en producció científicaLa URV és la quarta universitat,de les dotze amb presència aCatalunya, en producció científica(nombre d'articles publicats enrevistes internacionals), nomésper sota d'universitats de gransdimensions. En l'àrea de ciències,la qualitat de la producciócientífica (nombre de citacionsper article publicat) està entreles primeres universitatsespanyoles. Actualment té 102grups de recerca. Xavier Correig,Vice-rector de la Universitat, ensn'explica les línees de la políticacientífica.

MARTA FÀBREGAS/[email protected]

Què es un grup de recerca?És un conjunt de investigadors quecomparteixen els mateixos ob-jectius científics i emprenen un tre-ball comú.

Quans components sol tenir?Pot tenir entre 1 i 10. Està formatper professors, becaris,estudiantsde doctorat, investigadors i tèc-nics de laboratori.

D'on reb el finançament?Per l'any 2002 les fons de fi-nançament han estat les següents:del Ministerio de Ciencia i Tec-nologia han arribat 3,2 millionsd'euros; de la Unió Europea, 1,4millions d'euros; de la Generali-tat 2 millions d'euros i d'empre-ses privades amb les que es fa unconveni de transferència de co-neixements o prestació de serveis,3,4 millions d'euros.

En què consisteix aquesta trans-ferència?En que una empresa signa un con-veni de col.laboració, total oparcial amb un facultat, mit-jançant el qual aquésta es com-

promet a transferir els coneixe-ments resultants de la recerca, aempreses amb la consegüentcontraprestació econòmica pelsserveis científics. Les més fre-qüents són les relacionades ambtemes d'enologia, d'alimentació od'enginyeria.

Què s'entén per investigació?La generació de coneixement. Se-gons sigui l'àmbit de coneixementla investigació té un caire o un al-tre. Si es en l'àmbit de les lletres eltreball es fa amb la lectura de do-

cumentació, arxius, textos o treballsde camp. En canvi, en l'Àmbit de latecnologia es treballa més en la-boratori i en un espai físic concret.A part dels Grups de Recerca, par-ticipen també en la investigació cincCentres d'Innovació, que pertanyena la Xarxa d'Innovació Tecnològi-ca del Centre d'Innovació i De-senvolupament Empresarial (CI-DEM) de la Generalitat de Cata-lunya, i dos Instituts de Recerca.

I quins són?Els Centres d'Innovació actual-

ment són cinc: el CITEE, Centred'Innovació tecnològica en En-ginyeria; el CREVER, Centred'Innovació Tecnològica en Re-valorització Energètica i Refri-geració; el SIMPPLE, Sistemes In-tel.ligents de Modelatge de Pro-cessos de Producció i Logísticaa l'Empresa; el DINAMIC, Des-cobriment, Innovació, NousAvenços i Millores per la Im-plantació a la Competitivitat i laQualitat i l'AMIC, Aplicacions Me-diambientals i Insdustrials de laCatálisi.

TXEMA MORERAXavier Correig, Vice-rector de la URV, afirma que un dels objectius prioritaris es la participació en programes de la Unió Europea.

À M B I T S D E I N V E S T I G A C I Ó D E L A U R VHUMANITATS

◗Antropologia mèdica, urbana i de les or-ganitzacions

◗Autoecologia humana del quaternari◗Biblioteques i manuscrits a Catalunya◗Cultura i Societat◗Estudis de filologia anglesa i alemanya◗Estudis interculturals◗Fonètica experimental◗Gènere, interculturalitat i estudis cultu-

rals mediterranis◗Història de l'espanyol d'Amèrica◗Història i teoria de la literatura◗Identitat nacional i de gènere en la litera-

tur catalana◗Lexicografia◗Lingüística matemàtica◗Llengua: estructura y ús◗Recerques urbanes i rurals◗Topografia antigua

CIÈNCIES SOCIALS

◗Anàlisi econòmica◗Anàlisi territorial i estudis turístics◗Avaluació i intervenció psicobiològica◗Canvi climàtic◗Ciències del treball◗Desenvolupament, interacció i comunica-

ció en contextos educatius◗Didàctiques específiques i continguts cu-

rriculars◗Dret mediambiental◗Dret patrimonial◗Economia del sector exterior◗Empresa i societat◗Gestió i economia de la salut◗Industria i territori◗Instruments i mercats financers◗Organització, tecnologia educativa i ava-

luació◗Pedagogia, història de l'educació i educa-

ció social◗Psicologia del llenguatge i aprenentatge

humà.

CIÈNCIES EXPERIMENTALS I DE LAVIDA

◗Bioquímica enològica◗Biotecnologia enològica◗Catàlisi heterogènia◗Cromatografia i aplicacio mediambiental◗Enginyeria d'aliments◗Física i cristal.lografia de materials◗Microbiologia ambiental◗Organometàl.lics i catàlisi homogènia◗Polímers◗Propietats i dinàmica de les galàxies◗Química analítica enològica i dels aliments◗Quimiometria i qualimetria◗Química quàntica◗Síntesi orgànica estereoselectiva

CIÈNCIES DE LA SALUT

◗Alcohol, diabetis i malalties metabòli-ques

◗Alimentació, nutrició, creixement i salutmental

◗Anatomia humana◗Bases moleculars de les malalties

psiquiàtriques◗Biomecànica clínica i ergonomia◗Cirurgia◗Farmacobiologia cel.lular◗Histologia i neurobiologia◗Infermeria i família◗Lípids i arteriosclerosi◗Medicina interna aplicada◗Micologia◗Oftalmologia◗Pascodiagnosi i models biològics

d'intel.ligència◗Radiofísica i radiologia◗Recerca obstètrica i ginecològica◗Recerca oncològica◗Toxicologia i salut mediambiental

Actualment la

Universitat

Rovira i Virgili

té 102 grups de

recerca.

p e r s p e c t i v e s 3• Diari de TarragonaDijous, 15 de maig de 2003

LA INVESTIGACIÓ A LA URV G R U P S D E R E C E R C A D E L A U R V ( 1 )L Universitat Rovira i Virgili té constituits actualment 102 grups de recerca. Distribuits en els àmbitsd'Humanitats, Ciències Socials, Ciències Experimentals i de la vida, Ciències de la Salut i Tecnologiadesenvolupa programes en col.laboració amb la Unió Europea així com amb la Generalitat i convenis ambempreses per transferir coneixement. L'àmbit de la Química és un dels prioritàris. Ara en mostrem dos exemples.

QUÍMICA, ENGINYERIA I MEDI AMBIENT

GRUP DE RECERCA ENORGANOMETÀL·LICS ICATÀLISI HOMOGÈNIAEls catalitzadors són compostos que acceleren lesreaccions químiques i permeten controlar més efi-caçment el producte final resultant. La catàlisi ho-mogènia —en què els catalitzadors tenen el mateixestat físic que els reactius— té com avantatge queels catalitzadors són més actius i més selectius. Aixòfa que sigui idònia per aplicar-la en la indústria quí-mica, amb l’objectiu d’obtenir productes d'alt valorafegit i per sintetitzar polímers totalment nous, ambcaracterístiques específiques i avantatges me-diambientals.El Grup d'Organometàl·lics i Catàlisi Homogènia in-vestiga i desenvolupa nous catalitzadors, així comla seva preparació i recuperació, i té una àmplia ex-periència a l'hora d'aplicar aquestes investigacionsen la indústria.

CAMPS D’APLICACIÓ• Dissenyar catalitzadors homogenis.• Desenvolupar sistemes catalítics eficaços i selec-tius.• Recuperar catalitzadors homogenis.• Estudi de mecanismes de reacció.• Formar industrials per fer recerca.

LÍNIES ACTIVITAT• Catàlisi Homogènia.• Reaccions d'hidrogenació,carbonilació i formacionsd'enllaç carboni-carboni (incloent-hi reaccionsenantioselectives).• Estudi de catalitzadors de pal·ladi en reaccions se-lectives.• Copolimerització de monòxid de carboni i olefines.• Reaccions de carbonilació en diòxid de carboni su-percrític.• Recuperació de catalitzadors utilitzant esmectites.

INFORMACIÓ D'INTERÈS• Té experiència en contractes de recerca amb com-panyies del sector de la indústria química.• Ha generat quatre patents.• Oorganitzador del 13th International Symposiumon Homogenoeus Catalysis a Tarragona, setembredel 2002.• Forma part de la xarxa europea Atom-economic Synt-hesis using Palladium, the Chameleon Catalyst(RTN2-2001-00127).• Publica una mitjana de deu articles anuals en re-vistes especialitzades d'àmbit internacional.

Responsable: Carmen Claver CabreroDepartament: Química Física i Inorgànica

GRUP DE RECERCA ENFENÒMENS DE TRANSPORTEl grup de recerca en Fenòmens del Transport el for-ma un equip d’enginyers químics,enginyers de les cièn-cies de la computació i intel·ligència artificial,químicsi matemàtics.Treballen per integrar en la recerca cièn-cies madures, com la química, l’enginyeria i la física,i disciplines emergents, com la computació i la in-tel·ligència artificial. La finalitat és estudiar, expe-rimentalment i numèricament, els fenòmens detransport de quantitat de moviment, de matèria i decalor presents en sistemes naturals i industrials.La re-cerca fonamental en aquests àmbits es completa ambel desenvolupament i innovació tecnològiques.

CAMPS D’APLICACIÓ• Models de dispersió i de transport de contaminants.• Tractament de residus orgànics i fitosanitaris.• Desenvolupar productes i processos químics.• Construir i fer operatives plantes pilot.• Simular estacionària i dinàmicament processos químics.• Estudiar processos i reaccions en condicions su-percrítiques.• Predicció amb eines de la intel·ligència artificial.• Simulacions fluodinàmiques i de transport de ca-lor i matèria.• Estudis aerodinàmics en túnel de vent i de capa límit.• Assessorament i consultoria.

LÍNIES D’ACTIVITAT• Mecànica de fluids, ciència de la computació i equa-cions no lineals en derivades parcials.• Anàlisi experimental i computacional de la turbulència.• Experimentació i computació de fenòmens de transport.• Disseny de models de dispersió de contaminantsen el sòl i l’aire.• Evaporació de contaminants de medis aquosos.• Ecologia de processos industrials.•Disseny de nous fàrmacs i inhibidors antivirals mit-jançant sistemes intel·ligents i descriptors moleculars.•Sensors virtuals i millora neurodinàmica de processos.•Anàlisi experimental i computacional de processos de

separació de membranes modificades químicament.•Liqüefacció catalítica de carbó.

INFORMACIÓ D’INTERÈS•Ha participat en més de dos-cents projectes de re-cerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), un 75%dels quals han estat contractes amb l’empresa privada.•Col·labora amb el Lawrence Berkeley Laboratory, laUniversitat de Califòrnia i la Universitat de Virgínia(Estats Units), la Universitat de Toronto i la Univer-sitat d’Ontario Occidental (Canadà), l’Imperial Collegei la Universitat d’Ais-Marsella (França), entre d’altres.

Responsable: Francesc GiraltDepartaments: d’Enginyeria Química i d’EnginyeriaInformàtica i MatemàtiquesCentre d’innovació: Simpple

TECNOLOGIA

◗Anàlisi i gestió ambiental◗Bioenginyeria i bioelectrònica◗Biopolímers vegetals◗Criptografia i secret estadístic◗Dispositius, sensors i sistemes VLSI◗Electrònica de potència i convertidors

commutats◗Enginyeria de reactors químics i intensifi-

cació de processos◗Enginyeria tèrmica aplicada◗Experimentació, computació i modelitza-

ció en mecànica de fluida i turbulència◗Fenòmens de transport◗Intel.ligència artificial◗Modelatge molecular en enginyeria quí-

mica◗Programes educatius en ciències i tecno-

logia◗Robòtica i visió intel.ligents◗Sistemes intel.ligents de modelatge de

processos de producció i de logística al'empresa

I els dos Institus de Recerca?Estan lligats als dos àmbits méstradicionals de les terres tarra-gonines. Un d'ells és el ICIQ, Ins-titut Català d'Investigació Químicai l'altre és l'ICAC, Institut Catalàd'Arqueologia Clàssica. Aquestsdos instituts es dediquen nomésa la recerca, en canvi els centresd'Innovació Tecnològica orientenels seus esforços cap a la inno-vació tecnològica, per tal d'in-crementar la competitivitat de lesempreses.

Creu que es destina prou a la re-cerca actualment?El nivell de finançament a Espanyaés del 0'96 del Producte InteriorBrut segons dades de l'any 2001.A Eurpa, en canvi, estan al voltantdel 2%. Esperem que cada vegadamés les institucions destinin mésfons a la recerca, al desenvolu-pament i a la innovació. La nos-tra Universitat ha de seguir i mi-llorar encara més el nivell que eltreball de molts dels nostres in-vestigadors ha aconseguit fins ara.

‘‘ Creació del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona

Mitjançant la creació d'empreses de base tecnològica i l'augment co-

rresponent d'activitats de recerca. Un Parc Científic i tecnològic és un

marc on les empreses de tecnologia tenen uns mitjans que els perme-

ten innovar de forma més intensa.

‘‘ Avançar en temes d'emprenedoria

També és un objectiu avançar en qüestions d'emprenedoria, amb la

creació d'empreses per part de professors i estudiants de la URV.

‘‘ Millorar la gestió del coneixement

A través de la creació de patents exportar de la millor manera el conei-

xement aconseguit.

‘‘ Captació de bons estudiants de doctorat i investigació

Fruit d'una política activa de captació de programes per doctorants,

aconseguir els millors recursos humans.

‘‘ Implantació d'un sistema de qualitat ISO

Per tal d'oferir resultats de qualitat en el marc de les exigències euro-

pees.

‘‘ Comunicació i socialització de la ciència i de la tècnica

Fer arribar a la població en general els avenços en ciència i tècnica i el

foment d'una opinió pública coneixedora de les últimes novetats in-

vestigadores.

‘‘ Augmentar la participació en el 6è programa marc de la Unió

Europea

La Unió Europea té diversos programes marc que consisteixen en do-

nar incentius i soport a la recerca en programes de 4 anys de duració.

Actualment ja es treballa en vàrios d'aquests programes.

Objectius prioritaris de l'activitat investigadora


UN HOMENATGE ALS GRANS DESCOBRIDORS DELS SEGLES PASSATSRAMON MAGEM ELECTROMECÀNIC

‘Des de petitsempre veia al meu

pare inventant’Ramón Magem es un ‘manetes’que ha treballat com a encarregatdels sitemes electromecànics deles Mines de Potassa deBalsareny. Ara, ja jubilat, aplicagran part del seu temps lliure afabricar artesanalment maquetesque mostres els grans avenços alllarg dels segles passats. «Gràciesa ells poder gaudir d'una millorqualitat de vida». Els passats dies28, 29 i 30 d'Abril va oferir-ne unaexposició al Col·legi d'Enginyersde Tarragona.


Per què s'ha dedicat a fer aques-tes maquetes?Ho vaig com a hobby. M'agrada ferexperiments i reproduïr aquests in-

vents que han canviat la nostra vi-da. També volia ensenyar als es-colars el que era la física i la quí-mica.

Es podria parlar d'un petit ho-menatge als inventors?Sí. És com una manera d'agrair lafeina a tots aquells que han dedi-cat la seva vida a la investigació oen l'aplicació pràctica d'altresrecerques. Tant als que han pogutviure la glòria de l'èxit, comaquells que han mort en l'oblit.

De què ha treballat abans d'estarjubilat?A les Mines de Potassa de Balsareny.Des de petit vaig fer l'aprenentat-ge de mecànic i electrònica A la fei-na vaig poder compaginar la mecà-nica amb l'electricitat. He pogut fetuna mica a les dues coses.

Quan va començar a fer la primeramaqueta?La primera va ser la de la màqui-na de vapor, ara fa vint anys. Des-prés hi vaig jugar una temporadai em vaig anar animant.

D'on treia la informació?Anava a la biblioteca, em miravavàrios llibres, estudiava els es-quemes...i després dissenyava lamaqueta.

Quantes n'ha fet?Trenta-cinc. A casa tinc un petit ta-lleret amb un torn, una màquina deforadar i vàrios instruments per po-der-ho fer.

D'on li ve aquesta afició?El meu pare era un ‘manetes’. Quanno hi havia rentadora va inventaruna estufa que va posar al safareixperque la meva mare pogués ren-tar amb aigua calenta.

A L G U N E S D E L E S M A Q U E T E S A L ' E X P O S I C I Ó◗MOTOR DE QUATRE TEMPS

Els orígens de la combustió interna es re-monten a finals del segle XVII quan Ch-ristian Huygens i Denis Papin van fer pro-ves d'una màquina que funcionava per ex-plosió de pólvora dins d'un cilindre i feiamoure un pistó. De tota manera, van ha-ver de passar gairebé 2 segles per què sor-tis un motor d'explosió interna eficaç. Du-rant tot aquest temps la màquina de vapor

va tenir la supremacia. L'anu 1860 l'enginyerEttiene Lenoir va construir el primer mo-tor alimentat amb gas, similar al de l'en-llumenat públic barrejat amb aire. Més tard,l'enginyer alemany Nikolaus August Ottova fabricar un motor de gas de 4 temps,l'origen dels actuals. Aquests tipus de mo-tors actuals funcionen amb benzina que,al barrejar-se amb l'aigua forma un gas queserveix de carburant. Els quatre temps sonadmissió, compressió, explossió i escape.

L'any 1881 Gottlieb Baimler va construirel primer motor de petroli. L'any 1892 l'a-lemany Rudolf Diesel va patentar el mo-tor de compressió-ignició (motor diesel)tan difós avui día.

L'any 1905, ja al segle XX, es va descobrirla turbina de gas i després el motor Wan-kel, amb un motor triangular en sustitu-ció dels pistons.

◗MÀQUINA DE VAPOR

La primera màquina de vapor va ser dis-senyada per Heró d'Alexandria peròsense portarse a la pràctica. Al segle XVIIIThomas Savery va inventar una màquinade vapor per treure aigua de les mines peròamb poca practicitat. Al 1712 Thomas New-comen, va realitzar el primer que realmentva ser pràctic. Però la primera rotativaeficaç va ser del mecànic escocès JamesWatt l'any 1768; tan important va ser aquestinvent en l'ambient industrial que 50 anys

més tard hi havia 5.000 màquines de va-por.

Abans de que la màquina de vapor fósla gran protagonista no hi havia altre forçaque les hidràuliques, la eòlica i la traccióanimal.

◗MOTOR STIRLING

L'any 1816 Robert Stirling va inventar unmotor de dos cilindres, un de potencia i unde desplaçador. El cilindre desplaçador te-nia en un extrem un focus de calor i en unaltre extrem un de focus fred. Aquesta di-ferencia de temperatura es la que condi-cionava el rendiment del motor. Actualmentno es fa servir gaire però s'està estudianttornar-lo a posar en funcionament.

◗ELS MOTORS ELÈCTRICS

Un dels primers motors elèctrics que va ha-ver-hi va ser el motor basculant de JosepHenry l'any 1831; després va venir el rota-tiu l'any 1840, l'elèctric el 1870 que va mar-car els orígens del que es fa servir avui dia;el lineal de Eatstone l'any 1845 y finalmentel d'induccció de Nicolaus Tesla de correntalterna que funciona en el 80% dels tallersactuals.

Altres maquetes exposades Hi havia també el Cargol d'Arquímedes(287-212 a.C.) i l'Ariet Hidràulic: ambdósson diferents maneres de fer pujar aiguad'un nivell inferior a un superior.

L'energia estàtica, descoberta ja per Ta-les l'any 500 a.C. va ser la precursora de

la pila elèctrica de Volta. Un dels gransinvents del segle va ser la ràdio.

Heinrich Hertz, l'any 1885, va ser quiho va descobrir després de que es des-cobrís l'emisora de chispa l'any 1805, l'a-nell de Hertz l'any 1880 i el cohesor deBranly l'any 1890 que va ser la base de l'ac-tual.

La bobina Tesla l'any 1892 i el para-llamps de Benjamin Franklin l'any 1752.

La primera

maqueta va ser la

màquina de vapor

ara fa 20 anys

PERE TODAL'artífex de les maquetes amb la Bobina Tesla.


El grup d'investigació en sensorsde gasos i naselectrònic va néi-xer l'any 1993 dins del Depar-tament d'Enginyeria Electròni-ca, Elèctrica i Automàtica de laURV. Dirigit pel Dr. XavierCo-rreig (catedràtic i actualment vi-cerector de Política Científicade la URV), cal destacar la pu-blicació de més de 25 articles enprestigioses revistes científiquesinternacionals, 35 contribu-cions a congressos interna-cionals i 10 contractes d'inves-tigació amb finançament públici/o privat.

Aplicacions de lesinvestigacions1) Un camp d'investigació és eldesenvolupament d’aplicacionsper a sistemes d'olfacte electrò-nic. Per això, s'han dissenyatequips d'olfacte electrònic permonitorar i discriminar espèciesaromàtiques, per determinarel punt òptim de torrada d'ave-llanes en un forn industrial, percalcular el nivell de rancidesaoxidativa en les galetetes, per de-tectar de manera primerenca lapresència de fongs en els pro-ductes de brioxeria industrial,etc.

2) Cal esmentar de manera es-pecial el disseny d'un sistemad’olfacte electrònic per deter-minar el grau de maduració dela fruita de forma no destructi-va. Aquest equip s'ha revelat ca-paç de calcular la qualitat or-ganolèptica de la fruita sense to-car-la, gràciesa l'anàlisi querealitza dels volàtils aromàticsque desprenen els préssecs,les peres i lespomes.

3) Un altre dels equips que mésinterès ha despertat enentornsagrícoles és un sistema d'olfacteelectrònic que el grup d'inves-tigació ha dissenyat pervalorarorganolèpticament diferents

mostres d’oli d'oliva. En una pri-mera experiència, el prototip fa-bricat va ser capaç de determi-nar amb un 98% de fiabilitat mos-tres d'oli de qualitat enfront demostres amb defectes, amb laqual cosa va quedar demostra-da la viabilitat d'utilitzar l'equipper detectar fraus en el mercatde l'oli d'oliva. En la mateixa ex-periència es va aconseguir queel sistema identifiqués amb unpercentatge d'encert d’aproxi-madament 80% entre 10 mostresd'oli de diferents orígens i/o qua-litats.

L'objectiu últim dels estudisactuals, en els quals s'està per-feccionat el sistema, és dis-senyarun equip amb la capaci-tat d'actuar com a eina com-plementària als grups d'expertsque tasten i avaluen les mostresd'oli segons una normativamolt rigorosa que encareix i alen-teix la catalogació de les dife-rents partides d'oli de cada cam-panya. Cal destacar que ac-tualment aquesta valoració noestà exempta d'un componentsubjectiu lligat, fonamental-ment, a l'origen geogràfic del pa-nell de tast.

Olors industrials o deresidusA més de dissenyar equips percaracteritzar i valorar fragànciesaromàtiques, recentment s’ha-proposat un projecte l'objectiudel qual és desenvolupar unequip que permeti detectar i ca-racteritzar els episodis d'emis-sió de males olors que solen pro-duir diverses activitats indus-trials o de tractament de residus.Per executar-lo s'ha muntat unconsorci en el qual participenempreses amb problemes d’e-missions, organismes experts enel mesurament d’intensitats d’o-lor i centres d'investigació ide-senvolupament encarregats dedissenyar els diferents compo-

Un nas electrònic per controlar les olorsDiscriminar espècies aromàtiques, determinar el punt òptim de torrada d'avellanes, controlar el grau demaduració de la fruita, són algunes de les propietats que té el nas electrònic desenvolupat per la URV

SISTEMA ELECTRÒNIC DE PROCESSAMENT D'OLORS

Què és un sistema d'olfacte electrònic o

nas electrónic?

És un instrument de mesurament d'aromes

basat en una matriu de sensors químics la

resposta del qual és processada mitjançant

tècniques avançades d'intel·ligència artifi-

cial.

Per què s'anomena nas electrònic?

Per dos motius:

1) Perquè l'estructura i el funcionament de

l’instrument estan inspirats en el sistema ol-

factiu humà.

2) Perquè en les activitats a què es vol

aplicar són actualment exercides per panells

d’experts que utilitzen el seu olfacte per re-

alitzar el control de qualitat del producte fi-

nal. Per tant, l'instrument pretén exercir les

mateixes tasques que actualment fa un nas

humà.

Quin és el principi de funcionament?

Igual que el sistema olfactiu humà, els siste-

mes d'olfacte electrònic estan basats en una

matriu de sensors (vegeu les fotos) els sen-

sors de la qual presenten sensibilitats super-

posades (tots els sensors responen a la ma-

joria d'aromes però amb una sensibilitat di-

ferent). D'aquesta manera, es genera una

empremta olfativa per a cada aroma que és

única i característica. Posteriorment, un ordi-

nador personal aprofita aquest principi per

relacionar empremtes olfactives amb aro-

mes determinades.

De quins que mòduls sol estar compost

un nas electrònic?

Un nas electrònia sol estar format per tres

mòduls (vegeu el gràfic):

*El sistema de presa de mostra, que s'enca-

rrega d’absorbir la mostra i transportar els

volàtils fins als sensors que l’analitzaran.

*La cambra de mesura, on es troba la matriu

de sensors que mesura els components

volàtils i tradueix els mesuraments en sen-

yals elèctrics interpretables pels sensors (ve-

geu fotos de sensors i matrius de sensors).

*L'ordinador personal, on s’enregistren els

senyals elèctrics dels sensors i s'apliquen

tècniques d'intel·ligència artificial per obte-

nir els resultats desitjats.

Quin és el mode d'operació?

*En una primera fase, denominada d'entre-

nament, el sistema aprèn a relacionar els

senyals generats pels sensors en reaccionar

amb les mostres gasoses presentades a l'e-

quip amb les característiques reals d'un

conjunt de mostres calibrades. Aquestes

mesures d'entrenament han de seleccionar-

se atentament, de manera que conformin

un conjunt estadísticament representatiu

dels escenaris reals en què el sistema treba-

llarà posteriorment.

*En la fase d'operació normal, el sistema

d'olfacte electrònic va adquirint periòdica-

ment mostres que són censades pels sen-

sors els senyals del qual, després de ser pro-

cessades per l'ordinador personal, generen

Les preguntes més freqüents

NININ OLIVÉEl grup d'investigació fotografiat a l'ETSE.


un veredicte sobre la mostra.

Quines aplicacions té i quin nivell de ma-

duresa té aquesta tecnologia?

Actualment ja hi ha nassos electrònics co-

mercials d'ús general. De totes maneres, els

clients més habituals d'aquests productes

segueixen sent investigadors que volen ava-

luar-ne l’ús en moltes aplicacions. Per ara hi

ha poques activitats industrials en què s'uti-

litzi de forma regular un nas electrònic. Per

aquest motiu es continua treballant en el

desenvolupament de nassos electrònics

pensats per a aplicacions específiques, com

és el cas del nostre sistema per determinar

el grau de maduració de la fruita. Altres

grups de d’investigació d'Espanya i la resta

d'Europa estan treballant en el disseny de

nassos electrònics per controlar la qualitat

del pernil, el vi, etc., i per controlar emis-

sions contaminants en indústries quími-

ques.

Quines aplicacions es treballen al Depar-

tament d’Enginyeria Electrònica, Elèctri-

ca i Automàtica de la Universitat Rovira i

Virgili?

A més del disseny d'aquest nas per determi-

nar el grau de maduració de la fruita, en el

nostre Departament (situat a l'Escola Tècni-

ca Superior d'Enginyeria de la Universitat

Rovira i Virgili) s’ha treballat i es continuarà

treballant amb altres aplicacions. En con-

cret, s'ha estudiat el disseny d'un nas

electrònic per determinar la qualitat de l'oli

d'oliva, així com la posada a punt d’un nas

per determinar el punt òptim de torrada de

fruita seca. A manera de curiositat, es va

dissenyar un nas electrònic que discrimina-

va entre diferents espècies aromàtiques. Ac-

tualment s’està ampliant el ventall d'aplica-

cions orientant-lo cap al mesurament d'o-

lors pròpiament dit, tant per valorar

fragàncies industrials com per detectar i

avaluar episodis molestos d'olor produïts

per activitats industrials de reciclatge o de

producció química.

Quins avantatges presenta respecte als

mètodes tradicionals?

*Els sistemes d'olfacte electrònic, un cop

calibrats correctament, no requereixen ope-

raris qualificats per realitzar la mesura, ja

que pràcticament tot està automatitzat. Per

comparació, la majoria de les tècniques tra-

dicionals com la cromatografia requereixen

personal qualificat.

*Els resultats poden obtenir-se en qüestió

de minuts, no d'hores o dies.

*Un equip d'aquestes característiques po-

dria comercialitzar-se per un preu assequi-

ble, ja que bàsicament està format per una

sèrie de sensors semiconductors de baix

cost i un programa que pot ser executat en

un ordinador domèstic. Aquesta afirmació

és més certa, si és possible, quan es compa-

ra aquest instrument amb un cromatògraf

de gasos, equip de preu molt elevat.

Entre les feines desenvolupades

està, en primer lloc, la fabrica-

ció i caracterització de sensors

de gasos semiconductors.

Aquests sensors presenten ven-

tatges entre les que es poden

destacar el seu reduït cost i ta-

many, possibilitat d'obtenir res-

postes en temps real (operació

contínua) i la seva fiabilitat (su-

perior a un any d'operació con-

tínua en alguns casos). Entre les

aplicacions d'aquests sensors

està la detecció d'etanol (per

exemple per als alcoholímetres

de tràfic), passant pel disseny de

nassos electrònics i fins a la

identificació de fuites perilloses

a la indústria petroquímica.

El grup ha desenvolupat sensors

amb substats d'alumina o silici

mitjançant tècniques molt no-

vedoses de deposició. Alguns

d'ells s'han desenvolupat en

col.laboració amb el Centre Na-

cional de Microelectrònica i al-

tres laboratoris d'investigació

de l'Europa comunitària i de

l'est. La seva caracterització es

realitza íntegrament en els la-

boratoris del grup de Tarragona,

on s'han obtingut sensors amb

gran sensibilitat a l'amonia en-

tre d'altres components.

Sensores

LLUIS MILLIANImatge dels últims sensors desenvolupats per la URV.

nents que conformaran el pro-totip original. Els equips que s’-han de dissenyar s'han concebutcom a sistemes autònoms quepodrien situar-se en llocs pro-pensos a aquest tipus d'episodis,de manera que des d'una esta-ció central se’n pogués identi-ficar la procedència i actuar deforma ràpida per evitar mals ma-jors. Aquests equips es cali-brarien periòdicament de formaautomàtica i es comunicarienamb la central a través d’una rà-dio, de forma que no fos ne-cessari establir una connexió fí-sica, la qual cosa flexibilitzariaenormement el seu desplega-ment en zones remotes però degran interès.

La normativa europeaactualActualment la normativa que pro-cedeix d'Europa per valoraraquests episodis d’olor requereixla utilització d'un panell d'expertsal qual se’ls van presentat mos-tres de l'atmosfera suposadamentafectada per una emissió de ma-les olors amb factors de diluciócada cop menors. Quan el 50%del panell detecta la presènciade l'olor determina les unitats

d'intensitat d’olor de l'episodiatenent directament el factor dedilució utilitzat. Aquest mèto-de és costós (el panell ha d’es-tar correctament entrenat) i off-line, és a dir, es valora l'episo-di hores o dies després que passi,amb la qual cosa no es pot ac-tuar amb prou rapidesa perevitar-ho. El sistema que es pre-

tén dissenyar eliminaria elcomponent subjectiu inherent aqualsevol panell d'experts, re-duiria enormement els costos decada anàlisi perquè seria un pro-cés totalment automatitzat i per-metria, a més a més, una actuacióimmediata de manera que els me-suraments i la valoració de re-

sultats es realitzaria òptimamenti en temps real (on line). Així doncs, el camp de la iden-tificació i caracterització d'a-romes és l'àrea en què els sis-temes dissenyats són, amb mésraó, coneguts sota el nom de nas-sos electrònics, ja que es trac-ta de les aplicacions que com-peteixen directament amb el sis-

JESÚS BREZMESGRUP D'INVESTIGACIÓ ENSENSORS DE GASOS I NASELECTRÒNIC.DEPARTAMENT D'ENGINYERIAELECTRÒNICA, ELÈCTRICA IAUTOMÀTICA DE LA URV.

ELS SENSORS: UN PETIT UNIVERS

LLUIS MILLIANUn altre detall dels sensors.LLUIS MILLIANComparació dels sensors amb un cèntim d'euro.

El 25 d’abril de 1953 es va publicara la revista Nature un article deJames Watson and Francis

Crick on, en una pàgina es descriuel model de la doble hèlix de l’ADN.D’això, ara fa 50 anys. Quan Watsoni Crick van elaborar el model bàsicde l’estructura de l’ADN van mar-car un punt d’inflexió en la històriade la ciència, i de la biología en par-ticular. En el segle XIX, tres autors,fan un joc a tres bandes i senten untrípode sòlid de la biología. Per or-dre alfabètic son Darwin, Mendel iPasteur.

El segle XX començà amb una bio-química metabòlica que va perme-tre als bioquímics superar la idea deque la matèria viva i la matèria inerteren fonamentalment diferents; unredescobriment de les lleis deMendel que fixaven els patrons del’herència i el camí de la nova genè-tica; i una teoria de l’evolució quedibuixava bé la diversitat biològi-ca. Bioquímica, genètica, i evolució,tres dimensions d’un espai on cadaun dels seus punts participa de lestres coordenades.

On està la informació genètica?En la primera meitat del segle XX esforma la pinya del castell de la bio-logía moderna. El gen encara és unconcepte matemàtic, no és una re-alitat material. Se sap que en el nu-cli de les cèl·lules resideix unasubstància portadora de la informaciógenètica, però com un resurgir de lafenomenologia filosòfica el debat deconceptes s’enfronta amb el fet ex-perimental. La substància portado-ra de la informació de l’herència seli dóna la categoría de la molèculade la vida. El debat està obert, on estàla informació genètica? En les pro-teïnes o en el ADN?

L’estructura d’ambues molèculess’anava descobrint. Si les proteïneseren cadenes de molècules anome-nades aminoàcids, l’ADN era una ca-dena de molècules anomenadesnucleotids. L’alfabet de les proteïnesi de l’ADN era diferent. En la formacióde les proteïnes hi ha vint aminoà-cids diferents, encanvi en l’ADN hiha, únicament, quatre tipus de nu-cleòtids. Obviament, un alfabet devint lletres és més ric que un alfabetde quatre lletres, la variabilitat va fernominar a les proteïnes com la mo-lécula de la vida.

El gen, però, continuava sent unconcepte matemàtic fidel a les lleisde la probabilitat. El desconeixementdel mecanisme molecular del procéshereditari originava una cortina defum o invalidació de qualsevol resultatexperimental. La soloció vindria dela física i les matemàtiques, en la se-va contribució en els estudis es-tructurals de les macromolècules en-frentades. Es veia que era necessa-ri saber l’estructura de les proteïnesper a poder entendre el mecanismemolecular dels processos biològics

en que participen. Mitjançant ra-diografies de cristalls de proteïnes,Pauling descriu els principals ele-ments estructurals de les proteínes.Segons avança el segle XX, el pro-grés en el coneixement de les pro-teïnes no recolza el paper d’aquestescom a molécula portadora de la in-formació genètica. Els estudis es-tructurals de l’ADN anaven a un al-tre ritme, però la comunitat cientí-fica ja tenia la necessitat de saber comes disposava a l’espai la cadena de

nucleotids que configura l’estructu-ra de l’ADN. Seria una estructuraamorfa?

Les primeres radiografies d'ADNUnes primeres radiografies d’ADNsuggerien que aquest és com un bun-yol de nucleòtids. James Watson, unjove americà, es va integrar a l’equipde Francis Crick al Laboratori Ca-vendish de la Unitat d’Estudi d’Es-tructures Molecular del MedicalResearch Council de Cambridge

(Ànglaterra). L’objectiu del grup in-vestigador era l’elaboració de modelsmoleculars a partir de dades es-tructurals obtingudes per altresgrups de recerca. Watson i Crick in-terpretaven readiografies per tal d’e-laborar models d’estructures. Un al-tre equip de treball interessat per l’es-tructura de l’ADN era el dirigit perWilkins, del Laboratori de Biofísicadel King's College de Londres. Unafotografia de difracció de raigs X d’u-nes fibres d’ADN presa per Rosalind

Franklin, membre de l’equip de re-cerca de Wilkins, mostrava una riquesade detalls sobre la disposició a l’es-pai dels àtoms de la cadena de l’ADN.

La fotografia del segleEn un marc de rivalitat entre el grupde Cambridge i de Londres, Watsonva fer una visita a Wilkins, però enaquesta anada al laboratori de Lon-dres, Watson es va veure amb la in-vestigadora Rosalind Franklin, quila va mostrar la ‘fotografia del segle’.

que va ser la que els hi va donar laclau. Poques setmanes després,Watson i Crick van establir l’es-tructura de la doble hèlix per l’ADN.

L’abril de 1953 Watson i Crick pu-bliquen les seves conclusions en elmateix número de Nature que Wil-kins i Franklin publiquen la fotografia.El model de la doble hèlix descrit perWatson i Crick explica d’una formacoherent el mecanisme molecular dela divisió i reproducció de les cèl·lu-les. Watson i Crick acaben el seu ar-ticle amb la frase «l’aparellament es-pecífic que hem postulat suggereixun mecanisme per a copiar el materialgenètic». James Watson va presen-tar l’estructura de la doble hèlix del’ADN en el Simposi de Cold SpringHarbor (1953). Ningú dels que es-coltava la conferència de Watson vanecesitar massa imaginació per a ado-nar-se que començava una nova erade la genètica. L'any 1962, Watson,Crick i Wilkins compartiren el pre-mi Nobel pel descobriment de l’es-tructura de l’ADN. Rosalind Franklinva morir víctima de càncer abans dela concessió del premi.

GLOSARI.DEFINICIONS DE TERMES

CIENTÍFICS

àcid nucleic: macromomèculaque porta informació genèticao que intervé en la seva des-codificació. N'hi ha de dues clas-ses, l'ADN i l'ARN.

ADN: àcid desoxirribonucleic.Àcid portador de la informaciógenètica, format per una se-qüència de nucleotids (A, C, G,T). En l'estructura helicoïdal,els parells de bases comple-mentàries són "AT" i "GC".

aminoàcid: cada una de lesmolècules orgàniques petitesque, en diferents combina-cions, constitueixen les pro-teïnes.

base nitrogenada: componentdels nucleotids; deteminen laseqüència del àcids nucleics (enl'ADN n'hi ha de quatre tipus quese simbolitzen amb les lletresA, C, G, T).

bioinformàtica: estudi de la genè-tica i altres processos biològicsmitjançant computació i tèc-niques estadístiques.

codi genètic: relació que permetla traducció d'una molèculad'ADN a una de proteïna. Bà-sicament, tres nucleotids (tri-plet) codifiquen per a un ami-noàcid.

cromosoma: filament d'ADNd'aspecte compacte amb nusoso cabdells. Són visibles durantels processos de divisió cel.lu-lar. Per la facilitat de tenyir-se,la substància que forma els cro-mosomes rep el nom de cro-matina

enzim de restricció: enzim quetalla l'ADN en un punt especí-fic de la seqüència.

gen: fragment d'ADN portador dela unitat mínima de significa-ció genètica, que es transcriua ARN.

genoma: tot el material genèticd'una espècie.

genòmica: ciència que estudia elsgenomes complets dels orga-nismes.

nucleotid: molècula orgànica for-mada per una base nitrogena-da, un sucre i un fosfat; la se-va seqüència constitueix elsàcids nucleics.

PCR (Polimerase Chain Reac-tion): reacció en cadena de lapolimerasa. Tècnica desenvo-lupada per Kary Mullis (premiNobel en 1993) que permet fermilers de còpies de fragmentsd'ADN en el laboratori.

proteïna: macromolècula que re-alitza les funcions bàsiques dela cèl.lula. Una proteïna és elproducte de la tradució de la in-formació genètica de l'ADN.



AL COMPLIR-SE EL CINQUENTENARI DEL DESCOBRIMENT DE L'ADN, LA COMUNITAT INTERNACIONAL, DINS D'ELLA LA URV, ESTUDIA EL GENOMA PER CONTRIBUIR A DIVERSOS AVENÇOS

50 anys darrere del genomaDes de Mendel fins a Rosalin Franklin, es començà un viatge, queculminà recentment amb el desxiframent complet del genoma humà

DOCTORS ANTONI ROMEU, SAN-TIADO GARCIA VALLVÈ I DOCTORANTEDUARD GUAZMAN

GRUP DE RECERCA DE GENÒMICAEVOLUTIVA. DEPARTAMENT DE BIOQUÍ-MICA I BIOTECNOLOGIA DE LA URV.

L’ADN és una paraula dequatre lletres

Love is Just a Four-Letter Word, com la cançóde Joan Baez, L’ADN també és una gran pa-raula de quatre lletres. El model de la doblehèlix explica el mecanisme a través del quall’ADN té la capacitat d’emmagetzemar infor-mació genètica mitjançant una seqüència denucleotids o de bases que se simbolitzen enquatre lletres: A, T, C i G (adenina, timina, ci-tosina i guanina, respectivament).

El descobriment de l’estructura de l’ADNper Watson i Crick va fer que la biología pa-sés a una objectivitat proporcionada pel mè-tode científic. La caracterització de l’ADN comla substància de l’herència, també va servir pervalorar el paper de les proteïnes en la reali-tat biològica. La comunitat científica va obrirels ulls a un escenari en que les molècules dela vida estaven al seu lloc. En aquest nou or-dre de la lògica molecular es va veure clar queles proteïnes són les molècules que fan les fun-cions biològiques en les diferents espècies. Lesproteïnes són els obrers dels organismes. Pràc-ticament, totes les funcions, com la del me-tabolisme (catalitzar transformacions), la dedefensa (resposta immunològica), transport

de substàncies (com l’hemoglobina transportal’oxigen), l’estructural, transmisió de senyals,percepció de sensacions, etc, estan fetes perproteïnes.L’aparença, la forma, el cabell, el cris-tal·lí de l’ull, etc. també es funció de proteï-nes. La gran complexitat i varietat de funcionsde les proteïnes s’explica per la gran com-plexitat i varietat de les seves molècules. Tan-mateix, l’especificitat de les proteïnes arribaa extrems fins aleshores impensables, cadaespècie necesita i es fabrica les seves pròpiesproteïnes. Les proteïnes dels altres no serveixen!

A vegades, inclús, dins d’una mateixa espè-cia també hi ha rebuig de proteïnes; per exem-ple, les transfusions de sang no poden ser en-tre tothom, abans és necessari que hi hagi unacompatibilitat de les proteïnes de la sang en-tre el donador i l’acceptor. Aquesta gran per-sonalització del parc proteïc d’un individu éspossible perque té la informació per fabricarles seves, i només seves, proteïnes; informa-ció que resideix en l’ADN de les seves cèl·lu-les. Watson i Crick van contribuir, enormement,a descobrir el flux de la informació biològi-ca a través dels sistemas cel·lulars. Genòmica a la URV

La seqüència completa d’un geno-ma és com un llibre blanc, en el qual,estan indicades les regions de la se-qüència d’ADN que és probable quetingui la capacitat de fabricar unaproteïna. Aquesta seqüència, és comun geroglífic egipci; fa falta desci-frar-lo i buscar el significat, tambéde les altres parts del genoma queregulen la seva activitat, i la dis-posició relativa d’aquests gens enel genoma i a l’estructura general.Tot plegat demana una anàlisi ma-siva de dades amb el desenvolupa-ment d’una computació avançada. Aquest desenvolupament és un ob-jectiu científic del Departament deBioquímica i Biotecnología de laURV. Antoni Romeu i Santiago Gar-cia-Vallvé, doctors de l’esmentat de-partament, estan dedicats a tempscomplet a l’activitat investigado-ra sobre genòmica des de la bio-computació; en el mateix grup derecerca, el Eduard Guzman. Tot ple-gat, un potencial humà, que ambel nom de grup de recerca de Genò-mica Evolutiva, analitza biocoin-formàticament seqüències de ge-nomes completament seqüènciats.El grup té a internet una bases dedades pròpia sobre els resultats ob-tinguts en l’estudi de gens poten-cialment adquirits pels organismes,els genomes dels quals han estatseqüenciats. Aquesta base de da-des és utilitzada ja amb regulari-tat per la comunitat científica. És:(http://www.fut.es/~debb/HGT/).

19 FOTOFIRD'esquerra a dreta, Eduard Guzman, Dr. Antoni Romeu i Dr. Santiago García-Vallvè al Departament.

QUÈ ÉS LA TRANSFERÈNCIA HORITZONTAL GÈNICA?L’intercanvi d’ADNentre espècies s’a-nomena trans-ferència horitzontalgènica. L’ADN potviatjar d’una espè-cie a una altra a tra-vés de virus, tros-sos circulars d’ADNanomenats plasmi-dis, o lliurementsense la necessi-tat d’un ‘vehicle’. Ladisponibilitat de lesseqüències com-pletes de genomesde diferents espè-cies ha permès es-tudiar la freqüènciaamb la que es dónaaquest fenomen. L’ADN de cada es-pecie bacteriana té algunes ca-racterístiques pròpies. Buscant re-gions del genoma amb un contin-gut en G+C diferent de la resta delgenoma, permet identificar pos-sibles fragments d’ADN que no sónpropis d’una espècie. L’estudi dela THG serveix per entendre l’e-volució de les espècies i l’aparicióde nous bacteris causants de ma-lalties o resistents als antibiòtics.La seqüència del genoma humà harevelat que 100 dels 30.000 gens queel formen han estat adquirits de bac-teris mitjançant aquest fenomen.El grup de recerca en Genòmica

Evolutiva del Departament deBioquímica i Biotecnologia de laURV ha desenvolupat un noumètode per buscar quins fragmentsd’ADN han estat adquirits en elsgenomes bacterians. Dels seus re-sultats es deriva que entre un 5 iun 15% del contingut d’ADN d’u-na espècie bacteriana pot tenir unorigen aliè. A més, han creat unabase de dades sobre THG, àm-pliament utilitzada per investiga-dors de tot el món i accessible gra-tuïtament a través d’Internet, onposen a disposició de la comuni-tat científica, els seus resultats so-bre aquest tema.

DE L’ADN A LA GENÒMICA- El repte decomençaments dels seixanta era desxifrar el codigenètic. Es va descubrir l’estratègia que utilitzentotes les cèl·lules per a traduir una informacióen un codi de quatre lletres de la seqüència del’ADN a una informació en un codi de vint lletresde la seqüència de proteïna. Un pas següent fouabordar les análisis de l’ADN, amb uns reactiuscel·lulars que tenen la capacitat de trencar l’ADNen punt específics, en funció del tipus de seqüènciade les quatre lletres. Aquests reactius erenproteïnes anomenades enzims de restricció. La

comunitat científica disposava ja d'aquestesestisores específiques per a trossejar l’ADN perles regions específiques i aïllar una determinadaregió del material genètic objecte d’estudi. Jaes tenía la capacitat de seqüenciar aquestsfragments i l’elaboració de mapes genètics. L'any1985, sorgeix la proposta de seqüenciar el genomahumà: tot l’ADN. La genòmica, que és l'estudidels genomes, començà el seu viatge. Al 1995es publica la primera seqüència completa delgenoma d'un microbi. L'any 2003 s'aconsegueixla seqüència completa del genoma humà.

Cronologia dels principals esdeveniments que han conduït a la seqüenciació delgenoma humà (gràfica elaborada per la URV).

Primera radiografia d’ADNobtinguda per Rosalind

Franklin (1953)

Evolució dels genomes completament seqüenciats des de l’any 1994, lamajoria dels quals corresponen a microbis. Dels gairabé 80 genomesdisponibles a l’any 2001, un és el del genoma humà. (gràf. URV)

Model de la doble hèlix de Watson i Crick d’un fragment d’ADN. Com a senyal de launiversalitat, la imatge de la molècula està sobre un fons en el que les quatre lletres estantranscrites en diverses grafies: àrab, llatina, japonesa i grega (gràfica elaborada per la URV).

Pàgina web de la base de dades sobre THG que elgrup de recerca de la URV manté a internet. Cadapuntet representa un dels aproximadament 4.000 gens del bacteri del còlera E. coli.


LA PNEUMÒNIA ATÍPICA

Durant la segona setmana demarç d’aquest any, la OMS(Organització Mundial de la

Salut) va rebre declaracions demés de 150 casos d’una malaltiarespiratòria aguda associada apneumònia. La majoria d’aquestscasos procedien de les àrees sud-est de Xina, incloent Hong Kong,Vietnam, Indonèsia, Filipines i Sin-gapur. L’aparició de molts casosen un període curt de temps, eldesconeixement de l’agent cau-sal, la extensió ràpida cap altrespaïsos i les morts d’alguns pacientsvan induir la OMS a declarar unaAlerta Global.

Dades actualsPosteriorment s’ha conegut el fetde que algunes malalties i mortsocorregudes a la província deGuandong de Xina, al novembrede 2002, eren ja de fet uns casos,probablement els primers, d’a-questa nova malaltia. En l’ac-tualitat, segons les dades de 10 demaig (la OMS les actualitza a dia-ri a la seva pàgina web), s’han pro-duït 7296 casos i 526 morts. D’ells,6559 a Xina, 476 a altres àrees d’À-sia i la resta fora d’aquella àrea.Dins d’aquesta casuística de laOMS, Espanya ha declarat un solcas probable de la malaltia, sen-se que s’hagi produït fins ara capmort ni s’hagi demostrat trans-missió local de la malaltia.

Onze laboratoris de tot el mónLa moderna societat de les co-municacions en que vivim ha do-nat a aquesta epidèmia dues ca-racterístiques importants i novesper a nosaltres: per una banda, larapidesa, freqüència i accessibi-litat dels viatges aeris ha facilitatl’extensió de la malaltia a àreesallunyades de la d’origen, com aCanadà. D’altra banda, la facili-tat de les comunicacions, enconcret a través d’Internet, hapermès donar a conèixer imme-diatament tota la informació so-bre la síndrome (avui la millor fontd’informació sobre aquest temason les pàgines web de la OMS,governs, institucions, societatscientífiques i fins i tot revistes mè-diques de màxim prestigi que nor-malment només poden consultarels subscriptors i ara ofereixen deforma lliure la informació sobrela SRAS). Això també ha permèsagilitzar i sincronitzar el treballd’investigació d’11 laboratoris en10 països fins a arribar a descriurel’agent causal i les eines dediagnòstic necessàries.

La malaltiaLa malaltia és, de fet, una pneumò-nia atípica. Amb aquest adjectiues designen aquelles pneumònies(processos infecciosos - infla-matoris del teixit pulmonar) queno presenten unes característiquesclíniques que facin pensar ini-cialment en una pneumònia.Aquesta malaltia té un període

d’incubació normalment de 3 a 5dies, però que pot arribar fins als10 dies, i els pacients presentenfebre alta d’aparició ràpida, amb

dolors musculars, mal de cap i enalguns casos, diarrea. Després apa-reix tos sense expectoració i ofec,que pot ser important i originar

La primera epidèmia del segle XXIFeia molt de temps que una malaltia no s'estenia de forma tan ràpida i amb tants casosalhora. Per la seva simptomatologia va ser batejada amb el nom de pneumònia atípica

Es coneix el germen causant, un Coronavirus nou, que s’ha anomenat

“Virus SARS”. Els coronavirus s’anomenen així per que semblen tenir

una mena de corona quan es veuen al microscopi, en aquesta família

es troben molts virus causants de malalties respiratòries lleus en l’és-

ser humà i també de malalties digestives, respiratòries i neurològi-

ques en animals. S’ha determinat el seu genoma i es disposa de pro-

ves diagnòstiques de certesa. Queden encara alguns dubtes per re-

soldre, com el possible origen animal del virus, la seva facilitar per

mutar i el significat d’aquestes mutacions en relació a agressivitat i

facilitat de transmissió, la possibilitat de disposar de vacunes i de

tractaments específics. En quant a la transmissió del virus d’una per-

sona a un altra, es produeix per via respiratòria (a través de les petites

gotes de secreció que expulsem al respirar). No s’està encara segur de

que no es transmeti per altres vies. Actualment es considera que l’aï-

llament d’un malalt d’aquests ha d’ésser exhaustiu.

EL CORONAVIRUS

País Total casos Morts RecuperatsAlemània 9 0 9Austràlia 4 0 4Brasil 2 0 2Bulgària 1 0 0Canadà 145 22 97Colòmbia 1 0 1España 1 0 1Estats Units 64 0 34Filipinas 10 2 2Finlàndia 1 0 1Frància 7 0 4India 1 0 0Indonèsia 2 0 1Itàlia 9 0 9Kuwait 1 0 1Malàsia 7 2 4Mongòlia 9 0 6Nova Zelanda 1 0 1Polònia 1 0 0Regne Unit 6 0 6República d'Irlanda 1 0 1República de Corea 1 0 1Rumanía 1 0 1Singapur 205 27 155Sudàfrica 1 1 0Suècia 3 0 2Suïssa 1 0 1Tailàndia 7 2 5Vietnam 63 5 58Xina 4.884 235 1.620Xina-Hong Kong 1.674 212 1.035Xina-Macao 1 0 0Xina, Taiwan 172 18 26TOTAL 7.296 526 3.087

LA PNEUMÒNIA ATÍPICA EN XIFRES

l’ingrés a una Unitat de Cures In-tensives per rebre respiració ar-tificial (aproximadament el 10%dels casos). L’exploració i la ra-diologia permetran diagnosticaruna pneumònia. La majoria delspacients es recuperen en uns 6 –7 dies. La mortalitat es del 3 - 4%,no superior a la d’altres pneumò-nies.

En realitat, el problema no ésla mortalitat en sí, sinó la gran fa-cilitat de contagi, el gran nombrede casos i la gravetat dels ma-teixos. Encara que, al estar pro-duïda per un virus, no respon alsantibiòtics convencionals, da-rrerament s’han descrit milloresimportants amb tractaments ambantivírics i corticoids.

Reflexions mèdiquesLa comunitat mèdica i científicadisposa també d’un sistema de de-finició de casos i declaració, deprotocols d’aïllament i estudiinternacionals i a l’abast de tot-hom. Amb un tractament i aïlla-ment correcte del malalt, aques-ta síndrome no ens hauria de pre-ocupar. De fet, la major part delspaïsos que tenen casos probablesde SRAS presenten un escàsnombre de casos importats.

Fins l’actualitat tot fa pensarque si aquests casos es detectenràpidament , s’aïllen i son ma-nejats de forma correcta amb con-trols estrictes de la infecció, la ex-tensió al personal sanitari i als fa-miliars es inexistent o moltlimitada.

Estem davant d’una nova ma-laltia que penso que ha de per-metre aprendre dues lliçons a la

comunitat científica i mèdica. D’u-na banda, una lliçó d’humilitat, lesmalalties infeccioses no s’han aca-bat. Durant un temps vàrem pen-sar que les infeccions clàssi-ques ja les teníem controlades. Arasabem que això no es veritat,doncs en països no desenvolupatsel Paludisme i la Tuberculosi se-gueixen causant estralls.

A mes, apareixen noves ma-lalties infeccioses, les més co-negudes de les quals son la SIDAa finals del segle passat i la SRASactualment, però n’hi ha més i endiversos casos en coneixem l’o-rigen animal. L’altra lliçó és d’es-perança i de confiança en la eficà-cia actual de la ciència i les co-municacions, que ha permès ladetecció de la epidèmia, la iden-tificació ràpida del causant ique encara treballa de forma in-tensa en l’estudi d’aquesta Sín-drome.

L’únic punt fosc és la lentituden les declaracions d’alguns paï-sos, probablement pel temor a lesconseqüències econòmiques (viat-ges, turisme, intercanvis comer-cials...) i potser polítiques de lamalaltia.

LA GUERRA D’IRAQ


ANTONI PIGRAU CATEDRÀTIC DE DRET INTERNACIONAL DE LA URV

‘La guerra de l'Iraq ha estatcompletament il·legal’

Amb la perspectiva d'un tempsdesprés de la guerra de l'Iraq,Antoni Pigrau, catedràtic de dretinternacional de la Facultat deCiències Jurídiques de la URV, faalgunes reflexions sobre lail·legalitat de la guerra.


Quina és la primera referència queprohibeix una guerra?La Carta de les Nacions Unides ésel primer text en què es prohibeixamb caràcter general l'ús de lesarmes en les relacions entre els es-tats només amb dues excep-cions.

I quines són?O bé en cas de legítima defensa,és a dir, quan l'ús de la legítima de-fensa sigui una resposta a un atacarmat que s'està sofrint, i ha de seruna resposta armada provisionali proporcionada a l'atac ques'està rebent; o bé quan l'ús de laforça està autoritzat pel Consellde les Nacions Unides.

Quins factors hi ha d'haver per-què el Consell de Seguretat de lesNacions Unides autoritzi l'úsde la força?Només ho pot fer en situacions detrencament de la pau o d'acte d'a-gressió. En alguns d'aquests ca-sos pot utilitzar els poders espe-cials que li dóna la Carta de les Na-cions Unides.

Sempre són decisions de l'ús dela força?No. Poden ser també mesuresd'embargament comercial o d'ar-mes, pressió econòmica... En l'o-rigen estava previst que el Consellde Seguretat tingués un exèrcit

propi. L'any 1945 es va preveureque cada estat subministrariauna mena de forces permanentsque estarien sempre preparades.Aquests acords no s'han fet mai.Per això s'ha autoritzat per por-tar-ho a terme països que tenienuna capacitat d'actuació més rà-pida. Això va començar sobretota la guerra del Golf del 1991.

Què va decidir en aquell cas elConsell de Seguretat?Que la invasió de Kuwait que ha-via fet l'Iraq era un acte d'agres-sió i després d'una sèrie de reso-lucions perquè tornés enrere, alfinal va autoritzar tots el mitjansnecessàris per restablir la situa-ció anterior. Això es va entendrecom una autorització als estats queja tenien presència a la zona.

Quins altres casos hi ha hagut?Els casos de Bòsnia i Rwanda, peròva ser més limitat.

I a la guerra de l'Iraq?El Consell de Seguretat no ha do-nat llum verda, per tant no estemen cap supòsit que autoritzi l'úsde la força. Aquesta guerra ha es-tat completament il·legal.

Guerra il·legal, guerra il·legítima...Quina diferència hi ha?El que és legal és més fàcil de de-finir perquè sempre hi ha la re-ferència a un text legal. En can-vi, quan és legítim ets mous en unterreny molt menys precís perquèparles de conceptes de justícia olegitimitat que són més subjectiusperquè no deriven de cap cosa ac-ceptada per tothom. És més com-plicat parlar d'il·legitimitat, encaraque també se n'ha parlat a la gue-rra de l'Iraq en el sentit que el danycausat no és proporcional als be-neficis que s'obté, a banda que laguerra s'ha fet per motius diferentsals que es deia.

Per què?Perquè enlloc han aparegut armesde destrucció massiva i aquestsdies s'està discutint com serà l'ad-ministració del petroli de l'Iraq.Per tant, es veu que hi havia moltd'interès pel petroli com a causantde la guerra. I ara s'estan veientels contractes de reconstrucció ques'estableixen entre els païsosque han pres part a la guerra.

Quina seria la seva reflexió final?Si per defensar els propis inte-ressos es pot utilitzar de maneralliure les armes, ens estem ca-rregant el dret internacional a mésde fomentar que cadascú faci laseva llei.

No s'han trobat

enlloc les armes

de destrucció

massiva

Aquestes

actuacions

desprestigien el

dret internacional

TXEMA MORERAAntoni Pigrau és catedràtic de dret internacional de la URV.

CURIOSITATS

Els termes Pneumònia Atípica no

porten massa bon record a la po-

blació en general. Quan es van

descriure els primers casos de la

Síndrome Tòxica per oli de colza

adulterat, es va considerar que es

tractava d’una pneumònia atípi-

ca, fins i tot un ministre de la

època parlava del ‘bichito’. Alguns

ho podreu recordar. També pot

produir una pneumònia atípica la

malaltia per Legionella, de la que

s’han produït diversos brots epidèmics al nostre país en els darrers

anys. Recordeu, són epidèmies molt diferents de la actual, doncs

acostumen a tenir un focus concret (torres de refrigeració...) i per

tant, tenen un caràcter estrictament local.

SALVADOR HERNANDEZ I FLIX

PNEUMÒLEG HOSPITAL UNIVERSI-TARI DE SANT JOAN DE REUS. PRO-ESSOR ASSOCIAT DE LA FACULTATDE MEDICINA I CIÈNCIES DE LASALUT DE LA UNIVERSITAT ROVIRA IVIRGILI

-Inici ràpid, febre elevada, calfreds

-Tos i expectoració purulenta,

molts cops amb sang

-Dolors al costat al respirar i tossir

-Escasses molèsties generals

-Radiografia característica de

pneumònia

-Causa generalment bacteriana.

Pneumococ

-Inici menys ràpid, febre no tan

alta, sense calfreds

-Tos sense expectoració

-Habitualment no hi ha dolor

-Aixafament, moltes molèsties

generals, com una grip

-Radiografia molt aparatosa i

menys característica de pneumònia

-Causa bacteriana o vírica

PNEUMÒNIA TÍPICA PNEUMÒNIA ATÍPICA


El GruSMA (Grup de SistemesMulti-Agent) és un grup de treballdins del grup de recerca en In-tel.ligència Artificial (IA) de laURV. Està dirigit pels doctors An-tonio Moreno i Aïda Valls, pro-fessors del departament d’En-ginyeria Informàtica i Matemàti-ques. Aquest grup es va fundar elmarç de 2000, amb l'objectiu deproporcionar als estudiants de pri-mer i segon cicle d’Enginyeria In-formàtica de l’ETSE la possibili-tat de realitzar Projectes Finalsde Carrera (PFCs) en el camp dela IA (més concretament, en l’à-rea dels agents intel.ligents i elssistemes multi-agent).

En aquests 3 anys han participat21 alumnes en les activitats delgrup. Ja s’han presentat 12 PFCsde primer cicle i 3 PFCs de segoncicle, i actualment s’estan de-senvolupant 9 PFCs més i una te-si doctoral. Els alumnes pertan-yents a GruSMA, a banda de re-alitzar el seu PFC, també tenenl’oportunitat de fer estades re-munerades en Universitats i cen-tres de recerca estrangers, par-ticipar en projectes de recerca fi-nançats o fins i tot presentar elsseus treballs en congresos i re-vistes nacionals i internacionals.Es pot trobar informació de les ac-tivitats del grup a http://www.et-se.urv.es/recerca/banzai/toni/MAS.

Agents intel.ligents i sistemesmultiagentsUn agent intel.ligent és un pro-grama que utilitza tècniques d’In-tel.ligència Artificial per decidiren cada moment quines són les ac-cions més adequades a prendre perintentar assolir, de la manera méseficient possible, una sèrie d’ob-jectius proporcionats per l’u-suari.Un sistema multi-agent

(SMA) és un conjunt d’agents quees comuniquen per coordinarles seves activitats i així poder re-soldre entre tots un problema com-plex que no podria solucionar capdels agents de forma individual.És important destacar que cadaagent pot estar executant-se en unordinador diferent sempre queaquests estiguin connectats entresi d’alguna manera (amb cable, fi-bra òptica, ones, ...). El lligam en-

tre tots els agents d’un SMA s’a-nomena plataforma d’agents.

AplicacionsUna aplicació força interessantdels sistemes multi-agent con-sisteix en proporcionar serveispersonalitzats als habitants ovisitants d’una ciutat. Per exem-ple, informació sobre obres tea-trals del teu autor preferit, sobrel’estrena d’una pel.lícula del gè-nere que tu sols anar a veure, o

bé recomanar un hotel o un res-taurant quan visites una ciutat queno conèixes. Per tal de poder pro-porcionar aquesta informaciócal que diferents agents es coor-dinin entre ells. Generalment, ca-da agent representa una entitat di-ferent i vetlla pels seus objectius.

Un dels agents amb un papermés important és l’anoment agentpersonal, el qual està dedicat a ser-vir al seu propietari i a procurar-li la informació de la manera més

adequada possible.Aquest agentes pot executar en qualsevol or-dinador convencional, en unportàtil, en un telèfon mòbil o enuna agenda electrònica.

Aquest any el GruSMA ha re-but finançament de la Unió Eu-ropea per part del projecte eu-ropeu AgentCities.NET, que té coma objectiu construir una xarxamundial de plataformes basadesen agents que proporcionin ser-veis interessants als ciutadans,

Un grup de informatics de la URV,al servei del ciutadà i el turismeEl Grup de Sistemes Multi-Agent investiga i dissenya sistemes multiagents perpoder oferir serveis interessants en quan a salut o turisme als ciutadans

EL GRUP DE SISTEMES MULTI-AGENTS ÉS DINS DEL GRUP DE RECERCA DE INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICIAL

NININ OLIVÉD'esquerra a dreta, els professors Toni Moreno i Aïda Valls amb els alumnes David Sánchez, Alexandre Viejo i David Isern.

TurismeExemple de consul-

ta: l’usuari pot dema-nar quins museus hi haa Tarragona que esti-guin oberts els diu-menges i que costinmenys de 5 euros.

Aquest sistema con-té un agent recomana-dor. Aquest agent aprènles preferències de l’u-suari al llarg del temps(estudiant les consul-tes que fa l’usuari al sis-tema) i es construeix automàticamentun perfil de l’usuari. Quan hi ha una no-va activitat que encaixa amb aquest per-fil, l’agent pot avisar automàticament

a l’usuari (p.e. quan hi ha una nova ex-hibició de pintura moderna). Aquest ésun projecte de fi de carrera que es pre-sentarà el juny del 2003.

RestauracióExemple de consulta: l’usuari pot dema-nar per restaurants mexicans d’una certa zo-na de la ciutat amb servei de pàrquing i zo-na de no-fumadors.De la mateixa manera potfer una reserva de taula per dinar o sopar enun restaurant concret.

CinemesExemple de consulta: l’usuari pot dema-nar quines pel.lícules hi ha a cinemes de Reusque siguin comèdies en català en algun ci-nema amb restaurant.

També pot demanar que el sistema l’avi-si cada cop que hi hagi alguna pel.lícula ambdeterminades característiques (p.e. quan s’es-

treni una pel.lícula de ciència-ficció o sem-blant).Aquest sistema s’està millorant ambla incorporació d’un agent recomanador, quepodrà fer recomanacions a l’usuari de les pel.lí-cules que més li poguin interessar sense queell n'hagi de demanar explícitament la in-formació.

com els que ja hem esmentatabans.

¿Agents intel.ligents?Fins ara, dins del GruSMA s’handesenvolupat sistemes multi-agent que proporcionen infor-mació en vàrios àmbits.

És important fer notar el com-ponent intel.ligent dels agents.Aquests no es limiten simplementa fer una consulta d’unes dadesen una base de dades centralitzadade restaurants o de cinemes, sinòque fan tasques intel.ligents comtrobar l’hora més adequada per ferla visita al metge, control de la se-guretat en l’accés a un historialmèdic, personalització de tota me-na de serveis segons les pre-ferències de l’usuari, o recoma-nació d’activitats que poden serinteressants a l’usuari sense queaquests les demani. Així doncs, elsagents proporcionen una sèrie deserveis afegits molt importants al’hora d’oferir informació en uncert domini.

De cara al futurAvui en dia estem a l’era de la so-cietat de la informació. Tothomvol tenir un accés el més simple,flexible, dinàmic, personalitzat ibarat simple a tota mena d’in-formació. L’execució d’agents

personals en entorns mòbils comPDAs o telèfons mòbils obriràaviat un gran abast de possibili-tats d’accés a tota mena de ser-veis des de qualsevol lloc en qual-sevol moment.

Una altra possibilitat interes-sant és que tots aquests agents escoordinin entre ells per propor-cionar serveis encara més com-plexos. Per exemple, l’agent per-sonal podria contactar algundels agents mencionats més a dalti planificar un cap de setmana del’usuari, recomanant-li un museuque li pot agradar i reservant-li tau-la per sopar en el seu tipus de res-taurant preferit que estigui a propd’un cinema on estrenen una pel.lí-cula que ha agradat molt a altresusuaris que tenen uns gustos si-milars.

És l'era de posar al servei delciutadà la tècnica informàtica.


NININ OLIVÉEstudiant el recorregut del taxi sobre un plànol.

GRUSMA-GRUP DE SISTEMESMULTI-AGENT DE LA UNIVERSITATROVIRA I VIRGILIDR. ANTONIO MORENO, DRA. AÏDA VALLSDEPARTAMENT D’ENGINYERIA IN-FORMÀTICA I MATEMÀTIQUESUNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

SanitatExemple de

c o n s u l t a :

l’usuari potd e m a n a rquins centresmèdics deTarragona te-nen un serveid’oftalmolo-gia i saberquins serveishi ha en un hospital.

De la mateixa maneratambé pot demanar horaper ser visitat per un certtipus de metge, o pot con-sultar el seu historialmèdic. El doctor, a l’ho-ra de la visita, pot con-sultar l’historial mèdic delpacient automàticamenti actualitzar-lo amb les da-des de la visita.

Així doncs, diversosagents poden accedir ala informació de la basede dades com els dife-rents departaments de l'-hospital.

En aquest sistema s’-han implementat àmpliesmesures de seguretatper tal de protegir laprivacitat i la confiden-cialitat de les dades per-tinents als historials mè-dics.

Aquest sistema vaguanyar dos premis alpassat febrer, dins de lacompetició internacionald’agents AgentCitiesAgent Technology Com-petition celebrada a laUniversitat Politècnica deCatalunya.

TaxisEn aquest sistema l’agent personals’està executant en una agendaelectrònica (PDA, Personal DigitalAssistant). L’usuari pot veure a lapantalla un mapa de la ciutat, i potmarcar la seva situació actual i ellloc de la ciutat on vol anar. Aques-ta informació és transmesa (de for-ma remota, sense fils) a l’agent cen-traleta, que es posa en contacte ambels agents taxis per determinar quinés el més adequat per fer aquell ser-vei. Un cop ho sap li passa aques-ta informació a l’agent personal, quemostra a la pantalla de la PDA la ru-ta que seguirà el taxi, l’identifica-dor del taxi, el cost del viatge i eltemps d’espera estimat.

ANTONIO MORENO I AÏDA VALLS PROFESSORS DE INGENIERIA INFORMÀTICA

‘Treballem per oferir serveis al ciutadà’El Grup de sistemes multiagentsdirigit pels professors Toni Morenoi Aïda Valls, va ser guardonatenguany amb el premi de lacompetició Agentcities TechnologyCompetition celebrada a Barcelonaal mes de febrer.


En que consisteix el seu grup?Investiguem i dissenyem sistemesmultiagents per poder oferirserveis interessants pel ciutadà.

Treballar en aquest tipus degrups és molt interessant pelsestudiants...Sí, ja que a més de la pràctica, elsdóna pes al curriculum. Quan vana buscar feina veuen que ja hantreballat amb temes punta.

Crec que enguany han guanyatun premi...Sí. Hi ha un projecte europeu ambel nom de ‘agentCities.NET’ que,amb subvenció de la Unió Eu-ropea, ajuda als grups de recer-ca que treballen en sistemes mul-

tiagents que estudiin poder ofe-rir serveis interessants als ciu-tadans. A nosaltres ens van do-nar dues beques, una orientadaa desenvolupar un tema de saluti un altra a un tema de turisme.

En què consistien concreta-ment?Dintre de la competició anome-nada Agentcities TechnologyCompetition, celebrada a la Uni-versitat Politècnica de Barcelo-na el febrer d'enguany, hi haviados linies d'investigació. Una enquan a aplicacions i una altra enquan a infraestructures. A no-

saltres ens van donar el tercerpremi d'aplicació, de 1000 auros,pel disseny i implementaciód'un sistema de salut que permetla coordinació dels ordinadorsd'un hospital i la possibilitat, perpart del pacient, de demanar ho-ra des de l'ordinador de casa, feruna consulta,...Per aquest siste-ma vam rebre també el premi es-pecial del public, amb l'entregade dues agendes alectròniques.Ambdós premis ens han ajudatper seguir les investigacions.

A que ajuden aquests tipus detreballs?Sobretot a marcar linees sobrepossibles sistemes que ajudin amillorar les comunicacions iels serveis a l'usuari.

¿En què están treballant ara?En un sistema multiagent que per-meti demanar un taxi des d'unaagenda electrònica i saber el re-corregut, el preu,...i un altre tu-rístic que permeti al client rebreles ofertes museístiques més in-teressants al propi ordinador oagenda electrònica.

És interessant

pels estudiants

treballar en

aquests projectes


UN ESTUDI ECONÒMIC POSAT AL SERVEI DE L'ECOLOGIA

Durant els últims anys la de-manda sobre els boscos ca-talans ha patit un canvi im-

portant, de manera que cada ve-gada són més demandats usos delbosc que aporten avantatges a lasocietat però que no es reflecteixen un mercat, la qual cosa provocaque els generadors d'aquestsbéns no siguin compensats. Peraltra banda, la menor rendibilitatde béns forestals comercialitza-bles dóna lloc a un abandonamentde les activitats que mantenienaquests boscos. Per tant, un delsreptes actuals del sector forestalés estimar el valor monetari de lesexternalitats forestals, valorsnecessaris a l'hora de retribuir co-rrectament una determinada ges-tió forestal.

Des de l'economia ambiental espresenten tota una sèrie de mètodesque permeten obtenir un indicadormonetari del valor que té per a unindividu o la societat els serveis queels boscos ofereixen a la societati per als qual no existeix un mer-cat explícit. Un exemple de la se-va aplicabilitat és un estudi on, apartir de l'aplicació d'un d'a-quests mètodes, es valoren les dis-posicions marginals a pagar per unasèrie d'externalitats recreatives iambientals dels boscos catalans.Els resultats obtinguts a partir dela utilització correcta d'aquest mè-todes poden ajudar en l'elaboracióde polítiques de gestió forestal sos-tenible.

L'economia medioambientalDins el camp econòmic s'ha de-senvolupat amb força en els últimsanys la disciplina coneguda comeconomia ambiental. Aquestas'ocupa de l'anàlisi econòmica delsproblemes ambientals degut a l'im-pacte de l'activitat econòmica enla qualitat de l'ambient. Un delsaspectes centrals de l'anàlisi del'economia ambiental és la valo-ració econòmica de béns am-bientals.

Amb aquest tipus de valoracióes pretén obtenir una mesura mo-netària del guany o pèrdua d'u-tilitat que una persona o un de-terminat col·lectiu experimentaa causa d'una millora o dany a unactiu ambiental. Aquest beneficio cost es basa en el que la socie-tat estaria disposada a pagar pelbenefici o el que estaria disposadaa acceptar com a compensació peldany.

L'estimació d'aquest valor potajudar per actuar en conseqüèn-cia en la presa de decisions queafectin els béns ambientals, de ma-nera que quan s'utilitzi el medi am-bient es conegui i es pagui el costque això representa. O de mane-ra que quan s'adopti una mesuraque millori la qualitat ambientald'un determinat entorn, es coneguiel valor que té el canvi per a la po-blació afectada.

Canvis en les funcions del boscDurant els últims decennis s'haproduït una sèrie de canvis im-portants en les funcions tradi-cionals dels boscos que ha pro-vocat un canvi en les condicionsde demanda sobre l'ús dels bos-cos. Així la funció tradicional deser magatzem de productes fo-restals com llenya o fusta ha per-dut valor, el que ha donat lloc quecada vegada més el bosc siguimenys rendible per al propietariforestal. Ara bé, aquesta baixa ren-dibilitat financera actual de les pri-meres matèries no impedeix queels boscos realitzin tota una altrasèrie de funcions i serveis inte-rrelacionats entre ells i dels qualsse'n beneficia tota la societat.

Fer valdre el valor dels boscosTot i admetre aquestes funcionsmolt importants per a la societat,el fet que presentin la característicade béns públics o externalitats po-sitives no dóna lloc a cap com-pensació econòmica al propieta-ri forestal. És a dir, tot i el valorque aquestes funcions tenen pera la societat, el fet que no existeixiun mercat explícit on intercanviaraquests béns i serveis fa que enstrobem en una sistema que actuasovint com si el preu fos zero.Aquesta gratuïtat té dos efectes ne-gatius. Per un costat, el fet que lapersona o l'empresa consideri quel'ús i consum d'aquests recursosno té cap cost pot portar a la se-va sobrexplotació. Per l'altre, elfet que el propietari d'aquests bos-cos no rebi cap tipus de pagamentpels avantatges que per a la so-cietat suposa l'existència dels seusboscos fa que no tingui els in-centius econòmics per dur a ter-me una millor gestió forestal, co-sa que provoca el trencament dellligam entre el propietari i el seubosc, amb un abandonament de lesactivitats que mantenien els di-ferents elements del paisatge.

Aquest abandonament ha dei-xat els boscos a mans de tota unasèrie de riscos com incendis, pla-gues o excés de freqüentació deles finques. Per tant, no sembla de-sencaminat identificar i trobar lesmaneres de valorar les diferentsfuncions o externalitats positivesdels boscos, de manera que el seuvalor econòmic total es tingui encompte a l'hora de decidir sobrela retribució del bé i l'ús d'aquestsrecursos, la qual cosa serà una aju-da cap a una millor ordenació i ges-tió forestal.

Quan val fer servir un bosc?Fer pícnic, anar a buscar bolets o l'absorció de CO2, són algunes de les externalitats forestalsque ens ofereix un bosc. Una bona gestió d'aquests espais pot millorar aquestes prestacions.

JOAN MOGAS. PROFESSORD'ECONOMIA DEL MEDI AMBIENTDE LA URV.

EXTRET DE L'ARTICLE BOSCOS,ECONOMA AMBIENTAL I VALO-RACIÓ D'EXTERNALITATS APA-REGUT A LA REVISTA ˝CATALUNYAFORESTAL˝ DEL CPF.

Pagar 4,5 euros per fer pícnicMitjançant el mètode d'experi-mentació d'elecció, que implicala realització d'enquestes a tra-vés de les quals obtenir l'estimaciómonetària objecte d'estudi, es va-presentar a una mostra de 1800persones representatives de la po-blació de Catalunyal una sèrie d'al-ternatives on se li demanava queescullis l'alternativa preferida.

Les alternatives que es pre-sentaren a la persona entrevis-tada estaven formades per com-binacions de diferents atributs ocaracterístiques ambientals i elcost associat a cada una d'elles.Les externalitats forestals que esvan considerar en l'estudi comatributs a l'hora de construir lesalternatives van ser:

• Tres atributs de caràcter re-creatiu, que van ser poder anara fer pícnic, poder anar a reco-llir bolets o bé poder circular encotxe pel bosc.

• Dos atributs ecològics, quevan ser la quantitat de CO2 queabsorbeixen els boscos i la con-servació del sòl evitant proces-sos erosius.

• Un atribut monetari, que erala quantitat que anualment haviade pagar la persona entrevista-da per un determinat tipus debosc.

Resultats de l'estudiA partir de les dades recollidesun cop realitzades les enquestesi utilitzant els procedimentseconomètrics apropiats, es va ob-tenir tant la variació en el benestardels individus per cadascuna deles externalitats analitzades comla seva disposició a pagar.Així lapossibilitat de poder fer pícnic,anar a buscar bolets, la dismi-nució de CO2 i la prevenció de l'e-rosió dels boscos afecten posi-tivament el benestar de la per-sona. En canvi, poder circular encotxe es percep negativament.

Els resultats van donar unesquantitats anuals d'uns 4,5 eurosper poder fer pícnic, d'uns 6 eu-ros per poder anar a buscar bo-lets en aquests boscos, d'uns 4,2euros per l'absorció d'una quan-titat de CO2 equivalent a les emis-sions de CO2 que de mitjana pro-dueix en un any una ciutat de

100.000 habitants, i d'uns 0,02 eu-ros perquè el sòl sigui econò-micament productiu un anymés.L'estimació del valor que te-nen determinades funcions re-creatives i ambientals dels bos-cos, mitjançant la utilització demètodes de valoració de béns sen-se mercat com es va fer en aquestestudi, poden ajudar en diversosaspectes.

Millorar la gestió forestalUn primer aspecte és el re-conèixer i saber el valor de lesexternalitats positives generadespels boscos, de manera que elspoders públics tinguin una in-formació que és imprescindiblea l'hora d'assignar recursos peral manteniment i la millora delsboscos. En segon lloc, la neces-sitat de comptar amb aquests ti-pus de valors serà important almoment de traduir a rendes el va-lor d'aquests actius forestals, per

així convertir el que avui són no-més valors ecològics en valors so-cials. Això permetrà impulsar unaassignació de fons molt més ra-cional i justa, que permeti aca-bar amb l'estat d'abandonamentque avui pateixen una gran partdels boscos i que s'està traduinten un factor important de de-gradació ambiental.

Per últim, aquests valors po-den ser útils en la transferènciade resultats o de beneficis en po-lítiques d'àmbit forestal. En ge-neral, aquests exercicis de va-loració de béns ambientals de-manen una gran quantitatd'informació i de treball. D'a-questa manera si, per exemple,l'Administració o el propietari fo-restal es planteja aplicar en unsterrenys un determinat tipus degestió forestal, depenent de qui-na sigui aquesta gestió, l'impactesobre el benestar social serà di-ferent.

Funcions dels boscosA més de les funcions productives, realitzen totuna sèrie de funcions ecològiques com la regu-lació atmosfèrica amb la fixació de CO2, la re-gulació hídrica, la conservació dels sòls evitantels processos d'erosió o la conservació de la bio-diversitat. També ofereixen uns serveis recrea-

tius-culturals com la contemplació del paisatgeo activitats com passejar o anar-hi a buscar bo-lets. D'aquesta manera els boscos han passat deser menys un lloc d'extracció i més un lloc d'o-ci. S'ha donat una ‘terciarització’ dels recursosforestals.

RECERCA DARRERE DEL TELÓ


MARTA FÀBREGAS

[email protected]

L 'Aula de Teatre de la URV hacomplert enguany vuit anys.Fidel al seu caire investiga-

dor, ha creat un grup de recercaencapçalat per Joan Pascual i ungrup d'estudiants de la URVacompanyats per tres professio-nals del teatre que son Alex Man-riquez, Marta Grau i Enric Garri-ga. La última investigació que hanportat a terme ha estat la de intentarreconstruir com era el teatreromà més genuí.

«Tot va començar quan a l'any2001 els organitzadors de Tarra-co Viva ens van proposar fer unestudi de com seria el teatre tí-picament romà» explica Pascual.Així doncs van posar fil a l'agullaal seu treball i van començar a re-alitzar un tasca de recerca per sa-ber com eren les obres romanesja que, moltes de les que es feien,estaven inspirades o copiaven lescomèdies i tragèdies gregues.

El primer que van descobrir eraque les obres típicament romaneseres les anomenades ‘atelanes’,nom de provenia de la ciutat Tel.laa Itàlia.

Obres atel.lanes«L'orígen d'aquestes obres –explicaPascual– estava al poble, és a dirque eren persones del poble les quees posaven una màscara i sortienal carrer a reivindicar o a diver-tir-se. Aquestes petites actua-cions són l'orígen dels actuals ballsparlats».

Seguint la investigació es va des-cobrir que els personatges sem-pre eren cinc i que tenien un nomcadascú sempre el mateix: Pappus,Maccus, Manduccus, Dossennusi Bucco.«La vessant més feixugade la investigació va ser la part teò-rica –comenta Pascual– per quevam trobar molts pocs llibres queparlessin d'això».

La recerca Així doncs, el grup d'investigacióva haver de relitzar un treball dereconstrucció de l'escenografia,del vestuari i de la manera de fa-bricar les màscares posant-hiuna bona dòsi d'imaginació.

«Amb el tema dels vestits ensvam trobar en què actualment nohi ha teixits purs com deurien serels d'abans sino que hi ha moltafibra». El mateix va passar amb elstextos doncs no s'en conservavacap, encara que la temàtica deu-ria ser sobretot lúdica i satírica.

Les màscares, en canvi, les van re-construir a partir d'una pintura demáscares de teatre romà quevan recollir en un llibre històric.

La reconstrucció de les màscares«Vam començar fixant-nos bécom eren les màscares reproduintla imatge d'una pintura roma-na»–prosseguiex Pascual–.A par-tir de les imatges, doncs, el grupva comançar a esbrinar de quinsmaterial estarien fetes. Es va arri-bar a la conclusió de que podienser de fusta, de fang o d'una ba-rreja guix i roba. Apostant per lesmés lleugeres es va optar per aga-far aquestes últimes ja que les defang eren massa pesades.

La construcció de les màscaresva trigar entre 3 o 4 mesos. Ca-dascuna representava un tipus depersonatge. Pappus era l'avi o elsenyor de la casa una mica grotesc,Manduccus i Bucco eren elscriats de la casa, un de xerraire il'altre més refunfunyós, Dossenusera el doctor geperut i Maccus erael guapo de l'obra. Entorn aaquests cinc personatges, que sem-pre guardaven la seva personali-tat, es representaven unes obresgeneralment curtes, ja que no pas-saven dels quinze o vint minuts.Una de les peculiaritats és que nohi sortien dones.

L'orígen del ball de diablesPels components de l'Aula de Te-atre de la URV aquest estudi ha es-tat una forma de retrobar un tipusde teatre que no coneixien i queningú havia estudiat. «De fetquan t'hi poses –explica Pas-cual– te n'adones que no deurienser tan diferents, com els balls dediables actuals o altres tipus deballs parlats per exemple». «Peraltra banda sabem que a la comè-dia de l'art del segle XVI hi haviapersonatges com l'arlequí o la pu-xinel.la; segurament deuen haverestat l'evolució de personatgescom els deles obres atel.lanes ai-xí com els clowns que veiem ac-tuar avui dia»–afirma Pascual.

Actualment el grup prepara unainvestigació de com eren els ac-tors fins abans del segle XVI, queés quan comença a haver-hi tex-tos escrits al respecte. «És comfer una reflexió tirant enrrera enel temps partint de les obres me-dievals».

Des de que el grup es va posaren marxa s'han representat tresobres: Maccus i Dossenus, La far-

sa de Pappus y Bucco y Man-

duccus.

Màscares‘típicament’romanesUn grup de recerca en teatre fa unestudi sobre les obres d'origen romà

‘Els cinc’Aquests eren els protagonistesde les obres atel.lanes. Lainvestigació ha portat a afirmarque sempre eren els mateixospersonatges arquetípics encaraque fóssin interpretats perdiverses persones rera lamáscara. Així doncs el Pappus,el Dossenus, el Maccus, elManduccus i el Bucco eren elssimpàtics components delsespactacles que serien elsprecursors dels nostres ballsparlats.

BUCCOMANDUCCUS

DOSSENUSPAPPUS

MACCUS

LLUIS MILLIANJoan Pascual fotografiat amb els cinc protagonistes de les obres atel.lanes.

1505ext01 (Page 2) - urv.cat · hesis using Palladium, the Chameleon Catalyst (RTN2-2001-00127)....

Documents

Transcript of 1505ext01 (Page 2) - urv.cat · hesis using Palladium, the Chameleon Catalyst (RTN2-2001-00127)....