15 Acta Ple 28-10-2014 logo - consensus.cat · Aprovació de l'expedient del contracte de serveis...

Secretaria General

Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió nº15/28-10-2014/pag. 1 [email protected] – www.badalona.cat

NÚM.: 15 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 28 d'octubre de 2014 HORA: 18:00 DOCUMENT: PREACTA _________________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en: 1ª convocatòria. Comença la sessió a les ASSISTENTS:

ALCALDE Xavier Garcia Albiol REGIDORS Ramón Riera Macia Mª Jesús Hervàs Mínguez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Sònia Egea Pérez Rosa Bertran Bartomeu Salvador Lerma Timonel Montserrat Salgado Romero Daniel Gracia Álvarez José Díaz Casquero Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Desirée García Roig Teresa González Moreno José Antonio Lara Olivera Concepción Botey i Teruel Pablo Hernán Tapias Aniceto Ramírez Vilches Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Josep Pera Colomé Maria Mercè Rius Serra Carles Sagués Baixeras Asunción García Cotillas Àlex Mañas Ballesté Josep Duran Vázquez SECRETARI GENERAL ACC. Albert Müller i Valentí INTERVENTOR Julián Álamo Guijarro ORDRE DEL DIA

1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany d e les actes de les dues sessions extraordinàries que van tenir lloc el dia 26 de set embre de 2014 i de la sessió ordinària de 30 de setembre de 2014. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2014/3000 DONAR COMPTE. Assabentat de la baixa voluntària del regidor Josep Duran Vázquez del grup municipal Socialista, passant a la situació de regidor no adscrit.

3 AP-2014/2987 DONAR COMPTE. Resolució de l'alcalde de data 26 de setembre de delegació especial de competències a favor del regidor senyor José Díaz Casquero.

Secretaria General


4 AP-2014/2988 DONAR COMPTE. Acord del Consell d'administració de l'organisme autònom "Institut Municipal de Serveis Personals" de data 26 de setembre de 2014 relatiu a la rectificació d'un error material.

5 AP-2014/2989 DONAR COMPTE. Resolució de l'Alcaldia de data 9 d'octubre de 2014 referent a la substitució d'un membre del Consell rector del Museu Municipal de Badalona.

6 AP-2014/2990 DONAR COMPTE. Resolució d'Alcaldia de data 10 d'octubre de 2014 per la qual es designa patró de la "Fundació Institut Guttmann, Fundació Privada".

7 AP-2014/2991 DONAR COMPTE. Resolucions de nomenament/cessament de personal eventual de confiança o assessorament especial.

8 AP-2014/2992 DONAR COMPTE. Resolucions de contractació en matèria de personal.

9 AP-2014/3008 DONAR COMPTE. Informe d'Intervenció emès en compliment de l'Ordre HAP/2105/2012, de l'1 d'octubre, referit al 3er trimestre de 2014.

10 AP-2014/2993 DICTAMEN. Aprovar l'encàrrec de gestió a Badalona Cultura, SL per a dur a terme la programació d'una exposició simultània amb el Museu de Granollers de l'artista que dóna nom a la sala d'exposicions Josep Uclés ubicada al Centre Cultural El Carme.

11 AP-2014/2998 DICTAMEN. Aprovació conjunta de propostes de modificació del pressupost general de l'Ajuntament 2014.

12 AP-2014/3007 DICTAMEN. Aprovació de l'expedient del contracte de serveis de manteniment de zones verdes, solars, franges de prevenció d'incendis (lot 1) i arbrat i palmeres d'àmbit urbà de Badalona (lot 2)

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT D'ATENCIÓ A LES PER SONES

13 AP-2014/2994 DICTAMEN. Ratificar la minuta i la signatura del Protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona.

14 AP-2014/2995 DICTAMEN. Aprovar el Pla de Promoció de l'Escolaritat i Prevenció de l'Absentisme Escolar a Badalona.

15 AP-2014/2996 DICTAMEN. Declarar Filla Predilecta de Badalona a la nedadora Mireia Belmonte Garcia per la seva trajectòria esportiva que ha difós arreu el nom de la ciutat.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

16 AP-2014/2997 DICTAMEN. Proposta d'acord d'aprovació provisional de la Modificació puntual del Pla especial urbanístic per a l'ampliació d'aforament a la discoteca Carpa Titus al polígon de Can Ribó.

17 PROPOSICIONS URGENTS

AP-2014/3011 DONAR COMPTE. Estat d'execució de l'Ajuntament de Badalona i dels seus Organismes Autònoms, referits al tercer trimestre de 2014. AP-2014/3012 DONAR COMPLIMENT. Llei 15/2010 de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, referit al 3er trimestre de 2014. AP-2014/3018 Aprovació conjunta de propostes de modificació del pressupost general de l'Ajuntament 2014 AP-2014/3010 PROPOSTA. Modificació de la delimitació territorial de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) Badalona 6 (Llefià), Badalona 7A (Gran Sol) i Badalona 7B (La Salut).

18 TORN OBERT DE PARAULES

AP-2014/3013 Senyora Marilin Nova Bobadilla, en rep. de l'Associació amics de la Salut. Assumpte: Moció nomenament de Mireia Belmonte com a filla predilecta de Badalona. AP-2014/3014 Senyora Gemma Muntané i Melero/Maria Teresa Fernández i Ribó, com directora del Centre de Normalització Lingüística de Badalona. Assumpte: Moció

Secretaria General


reconeixement del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià pels seus 25 anys d'activitat AP-2014/3015 Senyora Montserrat Garcia Fernández/José Antonio Hermoso., com tresorer associació afectats per l'habitatge. Assumpte: Índex de referència de prèstecs hipotecaris Bancs. AP-2014/3016 Senyor Iván Rodríguez Córdoba. Assumpte: Moció Comissió especial investigació proves selecció Guàrdia Urbana. AP-2014/3017 Senyora Esther Roca Amatria/Francisco Duarte Gómez, en qualitat de portaveu de Protecció Civil. Assumpte: Moció de Protecció Civil.

19 MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS

AP-2014/3009 Moció que presenten els grups municipals de PP, PSC i CiU, relativa a la creació de l'Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil de Badalona.

AP-2014/3003 Moció que presenta el grup municipal del PSC, per eliminar de les hipoteques l'abusiu índex de referència de préstecs hipotecaris a més de 3 anys.

AP-2014/3004 Moció que presenten els grups municipals de CiU i PP, de reconeixement del centre de normalització lingüística de Badalona i Sant Adrià pels seus 25 anys d'activitat.

AP-2014/3001 Moció que presenta el grup municipal d'ICV-EUiA, sol.licitant el canvi de la delimitació territorial de les àrees bàsiques de salut dels barris de Llefia i la Salut.

AP-2014/3002 Moció que presenta el grup municipal d'ICV-EUiA, per a la creació d'una comissió d'investigació de caràcter no permanent per investigar les suposades irregularitats en el procés de selecció de 12 places de policia local de Badalona.

AP-2014/3005 Moció que presenten els grups municipals d'ICV-EUiA i PSC, per impulsar l'activitat econòmica i el comerç local creant el programa borsa de lloguer accessible de locals comercials.

20 Precs i preguntes. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

SENYOR ALCALDE: Bon dia, si els sembla aniríem començant. Abans de començar la sessió ordinària del Ple guardaríem un minut de silenci com fem en cada sessió ordinària, en record de les dones víctimes de la violència masclista. 1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany d e les actes de les dues sessions extraordinàries que van tenir lloc el dia 26 de set embre de 2014 i de la sessió ordinària de 30 de setembre de 2014. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de les Actes de les dues sessions extraordinàries que van tenir lloc el dia 26 de setembre i la de 30 de setembre de 2014, les quals van ser aprovades per unanimitat. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2014/3000 DONAR COMPTE. Assabentat de la baixa voluntària del regidor Josep Duran Vázquez del grup municipal Socialista, passan t a la situació de regidor no adscrit. Identificació de l’expedient Tipus d’acord: Donar compte al Ple de la resolució de l’alcalde de data 8 d’octubre de 2014 en relació a la modificació de la composició del grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya – Progrés Municipal. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal L’alcalde, en data 8 d’octubre de 2014, ha dictat una resolució, la qual, transcrita en part suficient, diu el següent: “Antecedents

Secretaria General


Vista la resolució de l’alcalde de data 17 de juny de 2011, de la qual es va donar compte al ple de 12 de juliol de 2011, referent a la constitució i composició dels grups polítics municipals d’aquest Ajuntament, d’entre el quals, el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya – Progrés Municipal. Vist l’escrit presentat pel regidor senyor Josep Duran Vázquez en el Registre General d’aquest Ajuntament, en data 6 d’octubre de 2014, en el qual exposa que va presentar la seva baixa com a afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya i demana ser reconegut com a regidor no adscrit. Fonament jurídics Atès l’art. 73.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, que disposa, en el seu paràgraf primer, el següent: “3. A efectos de su actuación corporativa, los miembros de las corporaciones locales se constituirán en grupos políticos, en la forma y con los derechos y las obligaciones que se establezcan con excepción de aquéllos que no se integren en el grupo político que constituya la formación electoral por la que fueron elegidos o que abandonen su grupo de procedencia, que tendrán la consideración de miembros no adscritos)” Atès l’art. 50.6 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el qual estableix el següent: “6. Els regidors que abandonen el grup format per la candidatura per la qual es van presentar a les eleccions locals no es poden integrar al grup mixt, sinó que queden com a regidors no adscrits. (...)” D’acord amb l’article 25 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, de la constitució dels grups polítics, dels seus integrants i portaveus, el President donarà compte al Ple. Per tot això, RESOLC: PRIMER. Donar compte a l’Ajuntament en Ple de l’escrit presentat pel regidor senyor Josep Duran Vázquez en el Registre General de l’Ajuntament, en data 6 d’octubre de 2014, en el qual exposa que va presentar la seva baixa com a afiliat al Partit dels Socialistes de Catalunya; en conseqüència, d’acord amb el que disposa l’art. 73.3 LRBRL i 50. 6 del TRLMRLC, en abandonar el seu grup de procedència, tindrà la consideració de regidor no adscrit. SEGON. Modificar l’apartat primer, punt 1 de la resolució de l’alcalde, de data 17 de juny de 2011, de la qual es va donar compte al ple de 12 de juliol de 2011, referent a la composició del Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya – Progrés Municipal, en el sentit d’excloure al regidor, senyor Josep Duran Vázquez de l’esmentat grup municipal. Conseqüentment, el grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya – Progrés Municipal resta format pel següents membres:

President: Jordi Serra Isern. Suplent: Francesc Serrano i Vilarroya Portaveu: Francesc Serrano i Villarroya Suplent: Jordi Serra Isern. Membres: Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Desirée Garcia Roig Teresa González Moreno José Antonio Lara Olivera Concepción Botey Teruel Pablo Hernán Tapias

Aniceto Ramírez Vilches” En conseqüència, d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles 82.3 i 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l’Ajuntament de la resolució de l’acalde que precedeix.

Secretaria General


3 AP-2014/2987 DONAR COMPTE. Resolució de l'alcalde de data 26 de setembre de delegació especial de competències a favor del regi dor senyor José Díaz Casquero. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’alcalde de data 26 de setembre de 2014 de delegació especial de competències a favor del regidor senyor José Díaz Casquero. Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcalde, en data 26 de setembre de 2014, ha dictat una resolució que transcrita literalment, en part suficient, diu el següent: “Antecedents Vist que mitjançant resolució de l’alcalde de data 5 de juliol de 2011 -prèvia incorporació de les esmenes disposades per resolució de 12 de juliol de 2011-de la qual es va donar compte al Ple en sessió 12 de juliol de 2011, de nomenament dels tinents d’alcalde i delegacions d’atribucions a regidors, en el seu punt sisè nomenà i efectuà a favor dels regidors i regidores de l’Ajuntament una delegació especial d’atribucions per a la gestió dels assumptes, missions o matèries corresponents als Districtes segons el serveis o missions que determini el govern municipal. Vist que l’Ajuntament en Ple, en sessió extraordinària duta a terme el 26 de setembre de 2014, ha pres possessió del càrrec de regidor el senyor José Díaz Casquero, de conformitat amb l’art. 108 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General de 19 de juny de 1985, i, vist que el regidor senyor Daniel Gracia Álvarez ostenta les delegacions especials d’atribucions a per a la gestió dels assumptes, missions o matèries corresponents als Districtes 2 i 3. Amb l’objecte de dotar d’una major celeritat i eficàcia a l’actuació d’aquesta Administració municipal, l’Alcadia considera convenient efectuar una delegació especial d’atribucions a favor del regidor senyor José Díaz Casquero per a la gestió dels assumptes, missions o matèries corresponents als barris de la Pau i Puigfred, excloent aquests barris de la delegació especial d’atribucions efectuada a favor del regidor senyor Daniel Gracia Álvarez mitjançant l’abans esmentada resolució de 5 de juliol de 2011, per a la gestió dels assumptes, missions o matèries corresponents al Districte Núm. 2. Fonaments de dret Atesos els articles 21.3, i 23.4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), i article 53 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril que aprovà el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim local de Catalunya (TRLMRLC), reguladors de les atribucions que poden ser delegades pel l’alcalde i, atès l’art. 43.4 i 5.b) del Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’Organització, Funcionament i Règim jurídic dels ens locals (ROF) segons el qual l’alcade pot efectuar delegacions especials relatives a un districte o barri. Atès que la competència en quant a la direcció del govern i administració municipal, ve atribuïda al President/a de la mateixa en virtut de l'art. 21.1-a) de la LRBRL, 53.1-b) del TRLMRLC, art. 41.2 del ROF. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’art. 172 i concordants del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’alcalde adopti la següent proposta i resolgui de conformitat: PRIMER.- Modificar la resolució de l’alcalde de data 5 de juliol de 2011de la qual es va donar compte al Ple en sessió 12 de juliol de 2011, de nomenament dels tinents d’alcalde i delegacions d’atribucions a regidors, en el sentit d’efectuar una delegació especial d’atribucions a favor del regidor senyor José Díaz Casquero per a la gestió dels assumptes, missions o matèries corresponents als barris de la Pau i Puigfred, excloent aquests barris de la delegació especial d’atribucions efectuada a favor del regidor senyor Daniel Gracia Álvarez mitjançant l’abans esmentada resolució de 5 de juliol de 2011, per a la gestió dels assumptes, missions o matèries corresponents al Districte Núm. 2. Aquesta delegació especial no portarà inherent cap facultat resolutòria, corresponent l’esmentada facultat de resolució als regidors que n’ostentin les delegacions genèriques i circumscrivint-se les funcions dels regidors i regidores amb aquesta delegació a l’estudi,

Secretaria General


proposta i execució dels serveis o missions relacionats amb les matèries pròpies de la seva actuació. Les atribucions delegades s’hauran d’exercir en els terminis i dins dels límits d’aquesta delegació, no sent susceptibles de delegació pels seus titulars en un altre òrgan o regidor. SEGON. De conformitat amb el que preveu l’article 44 del ROFRJ, aprovat per Reial decret 2568/1996, de 28 de novembre, aquestes delegacions tindran efecte des de la dia següent a la data de notificació d’aquesta resolució als regidors/es i demés afectats, i seran de caràcter indefinit, sense perjudici de la potestat d’advocació d’aquesta Alcaldia. En cas d’absència, vacant, malaltia o qualsevol d’altre impediment dels regidors delegats, aquesta Alcaldia assumirà, directa i automàticament, les competències delegades, com a titular de la competència originària, entenent-se a aquests efectes, exercida la potestat d’advocació en base a aquesta resolució, sense necessitat d’una nova resolució expressa en tal sentit. TERCER. Notificar aquesta resolució als regidor/es afectats, entenent-se acceptada la competència delegada de forma tàcita si dins del termini de les 24 hores següents no es manifesta res en contra o es fa ús de la delegació. QUART. Donar compte al Ple d’aquesta resolució i procedir a la publicació de la mateixa en el Butlletí Oficial de la Província, en compliment del que disposa l’article 44.2 del ROF. (.../...) RESOLUCIÓ Acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes precedents als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992, resolc de conformitat i la converteixo en resolució.” En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que alcalde, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència. 4 AP-2014/2988 DONAR COMPTE. Acord del Consell d'ad ministració de l'organisme autònom "Institut Municipal de Serveis Personals" d e data 26 de setembre de 2014 relatiu a la rectificació d'un error material. Identificació de l’expedient Tipus d’acord: Donar compte al Ple de l’acord del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals” de data 26 de setembre de 2014. Òrgan al que s’adreça: Ple municipal El Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals”, en data 26 de setembre de 2014, ha adoptat per unanimitat un acord, el qual, transcrit en part suficient, diu el següent: “PROPOSTA de la vicepresidència de modificar l’acord del Consell d’Administració de data 27 de gener de 2014 relatiu al complement retributiu de productivitat especial rendiment 2014 i 2015 per error material. Antecedents 1. En l’acord del Consell d’Administració de data 27 de gener de 2014 relatiu al complement retributiu de productivitat especial rendiment 2014 i 2015, es va aprovar el següent: “PRIMER.- (...) Elements d’avaluació i meritació econòmica del complement de productivitat ER 2014-2015. (...) Aquesta fórmula s’adapta als acords en els termes següents: (...) 2. S’aplica exclusivament al personal en alta a l’empresa durant la totalitat del període 1 de gener a 30 de novembre de cada exercici 2014 i 2015, i que els correspongui la valoració de G=1 per consecució d’objectiu. Per tant, és requisit indispensable estar d’alta a l’empresa durant tot el període de 1 de gener a 30 de novembre de cada exercici.” Quan s’havia d’haver aprovat: “PRIMER.-

Secretaria General


(...) Elements d’avaluació i meritació econòmica del complement de productivitat ER 2014-2015. (...) Aquesta fórmula s’adapta als acords en els termes següents: (...) “2. La segona part de la fórmula s’aplica exclusivament al personal d’alta a l’empresa durant la totalitat del període 1 de gener a 30 de novembre de cada exercici 2014 i 2015, i que els correspongui la valoració de G=1 per consecució d’objectiu. Per tant, és requisit indispensable estar d’alta a l’empresa durant tot el període de 1 de gener a 30 de novembre de cada exercici, per meritar la segona part de la fórmula.” Fonaments de dret: 1. L’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que “Les administracions públiques poden rectificar en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes”. 2. De conformitat amb l’article 22.2 lletra q) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, en concordança amb l’article 52.2 lletra r) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple de conformitat amb l’article 38.3 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, pel que s’aprova l’Estatut Bàsic per l’Empleat Públic en relació a l’article 37 apartat d) i k) al tractar-se de negociació els quals afecten a criteris d’assignació dels complements de productivitat i es requereix el vot favorable de la majoria simple del número legal dels membres de la corporació per a l’adopció de l’acord. En conseqüència i d’acord amb l’article 172 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari per tal que, el Consell d’Administració de l’IMSP, a instància del Vicepresident de l’IMSP, proposi al Ple de l’Ajuntament de Badalona, l’adopció dels següents acords: PRIMER.- Modificar el redactat del complement retributiu de productivitat especial rendiment 2014 i 2015, aprovat en acord de Consell d’Administració de data 27 de gener de 2014, quedant de la manera següent: “2. La segona part de la fórmula s’aplica exclusivament al personal d’alta a l’empresa durant la totalitat del període 1 de gener a 30 de novembre de cada exercici 2014 i 2015, i que els correspongui la valoració de G=1 per consecució d’objectiu. Per tant, és requisit indispensable estar d’alta a l’empresa durant tot el període de 1 de gener a 30 de novembre de cada exercici, per meritar la segona part de la fórmula.” SEGON.- La modificació per error material del complement retributiu de productivitat especial rendiment 2014 i 2015 no implica cap modificació pressupostària perquè només existeix un complement de productivitat per cada plaça, tal i com preveu l’acord del Consell d’Administració de data 27 de gener de 2014, de forma que aquest complement no s’aplica als professionals contractats temporalment per substituir vacances; permisos i llicències; baixes per incapacitat temporal; prestació risc embaràs; prestació de maternitat; contractes d’obra o servei determinat i contractes eventuals per circumstàncies de la producció. En el mateix sentit anterior, i pel que fa als contractes de relleu, es manté una única productivitat per plaça ocupada, distribuint la part proporcional corresponent en funció de la jornada en aquelles places que estiguin ocupades simultàniament per més d’una persona (jubilat parcial i rellevista). TERCER.- Donar compliment als tràmits procedimentals que en dret procedeixin en ordre i a bon fi i execució dels precedents acords”. En conseqüència, d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que, a l’empara dels articles 82.3 i 126 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, es doni compte al Ple de l’Ajuntament de l’acord del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals” que precedeix. .../... DILIGÈNCIA

Secretaria General


En la sessió celebrada el dia 28 d’octubre s’ha donat compte al Ple de l’Ajuntament de l’acord del Consell d’administració de l’organisme autònom “Institut Municipal de Serveis Personals” de data 26 de setembre de 2014, pel qual es modifica l’acord del Consell d’administració de data 27 de gener de 2014 relatiu al complement retributiu de productivitat especial rendiment 2014 i 2015 en haver-se detectat un error material. .../... 5 AP-2014/2989 DONAR COMPTE. Resolució de l'Alcaldi a de data 9 d'octubre de 2014 referent a la substitució d'un membre del Consell r ector del Museu Municipal de Badalona. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l’Alcaldia de data 9 d’octubre de 2014 referent a la substitució d’un membre al Consell rector del Museu Municipal de Badalona. Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L’Alcaldia, en data 9 d’octubre de 2014, va dictar una resolució que, literalment diu el següent: “Vista la resolució de l’alcalde de data 16 de juliol de 2012, donada compta a la sessió plenària de 24 de juliol d’enguany per la qual es refonien les diverses resolucions existents sobre els nomenaments dels diferents representants als consells d’administració dels organismes autònoms municipals, la qual va ser posteriorment modificada en data 19 de setembre de 2013 de la qual es va donar compte al ple en data 29 d’octubre de 2013. Vista la modificació de l’anterior resolució efectuada per decret de l’Alcalde de data 27 de març de 2014 de la qual es va donar compte al ple de data 29 d’abril de 2014 referent a la composició del Consell rector de l’organisme autònom “Museu Municipal de Badalona”, el qual quedava format per els següents membres: President/a: Xavier Garcia Albiol Vicepresident/a: Montserrat Salgado Romero Consellers/es: Rosa Bertran i Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez Juan Fernández Benítez Núria Rojas Soler Josep Durán Vázquez Carles Sagués i Baixeras Jordi Ballesteros i Ventura Vist que el grup municipal Socialista sol·licita substituir com a membre del Consell rector de l’organisme autònom “Museu Municipal de Badalona” al regidor senyor Josep Duran Vázquez i nomenar al senyor Francesc Navarro Moreno com a nou membre de l’esmentat Consell rector. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local; el decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova la refosa de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; el decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals; els estatuts de l'organisme autònom de referència i d'altres d'aplicació, proposo l’adopció de la següent RESOLUCIÓ: PRIMER. Cessar al regidor senyor Josep Duran Vázquez com a membre del Consell rector de l’organisme autònom “Museu Municipal de Badalona” en representació del grup municipal Socialista. SEGON. Nomenar al senyor Francesc Navarro Moreno com a membre del Consell rector de l’organisme autònom “Museu Municipal de Badalona” en representació del grup municipal Socialista. Conseqüentment, la composició del Consell rector de l’Organisme Autònom “Museu Municipal de Badalona” és la següent: President/a: Xavier Garcia Albiol Vicepresident/a: Montserrat Salgado Romero Consellers/es: Rosa Bertran i Bartomeu Daniel Gràcia Álvarez

Secretaria General


Juan Fernández Benítez Núria Rojas Soler Francesc Navarro Moreno Carles Sagués i Baixeras Jordi Ballesteros i Ventura TERCER.- Donar compte al Ple de la present resolució i notificar-la a les persones interessades. QUART.- Publicar la present resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.” 6 AP-2014/2990 DONAR COMPTE. Resolució d'Alcaldia d e data 10 d'octubre de 2014 per la qual es designa patró de la "Fundació Instit ut Guttmann, Fundació Privada". L'alcalde, en data 10 d’octubre de 2014, ha dictat una resolució que transcrita literalment, diu el següent: “1. En data 15 de juny de 2011, l’alcalde va aprovar una resolució, de la qual es va donar compte a l’Ajuntament Ple en data 12 de juliol de 2011, per tal de designar patró de la Fundació Privada Institut de Neurorehabilitació Guttmann l’alcalde de Badalona, senyor Xavier Garcia Albiol, de conformitat amb el previst a l’article 15 dels corresponents Estatuts. 2. Atès que en data 6 de juny de 2014, va tenir lloc la reunió del Patronat de la Fundació en la qual es va aprovar definitivament la fusió de dues fundacions: “Fundació Institut Guttmann” i “Fundació Institut de Neurorehabilitació Guttmann”, essent la denominació de la nova fundació resultant “Fundació Institut Guttmann, Fundació Privada”. 3. Atès que els articles 15 i 17 dels nous Estatuts disposen que un dels patrons nomenats a títol personal ho serà per designació de l’Ajuntament de Badalona, càrrec que tindrà una durada de quatre anys; el Patronat es renovarà, per meitats, cada dos anys. 4. Vista la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i els Estatuts de la fundació privada de referència.. RESOLC: PRIMER.- Designar al senyor Xavier Garcia Albiol com a patró de la “Fundació Institut Guttmann, Fundació Privada”. SEGON.- Donar compte al Ple de la present resolució en la primera sessió que es celebri, als efectes de la corresponent ratificació. TERCER.- Notificar aquest acord als interessats.” En conseqüència, d'acord amb l'article 172 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals i amb allò anteriorment exposat, procedeix que l’alcalde, a l’empara dels articles l’art. 82.3 i 126 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, doni compte al Ple de l'Ajuntament de la resolució de referència. 7 AP-2014/2991 DONAR COMPTE. Resolucions de nomenam ent/cessament de personal eventual de confiança o assessorament espe cial. Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de nomenament/ cessament de personal de confiança o assessorament especial Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple Núm. expedient: 778/PLE-8/14 Atès el que disposa l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Atès allò que estableix l’article 104 de la llei 7/1985 de 2 d’abril, l’article 304 DL 2/2003 de 28 d’abril, i l’article 9 D. 214/1990 de 30 de juliol. a/ Nomenament de personal eventual de confiança o assessorament especial, a temps parcial, Ajuntament:

Expedient Empleat/da 702/PENOM-5/14 Jorge Valenzuela Ruiz

Secretaria General


b/ Cessament de personal eventual de confiança o assessorament especial. Expedient Empleat/da

701/CESPE-4/14 M.Teresa Bahí Sumalde 741/CESPE-5/14 Irene Sánchez Pérez

8 AP-2014/2992 DONAR COMPTE. Resolucions de contrac tació en matèria de personal. Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Donar compte de diversos decrets de contractació en

matèria de personal i/o nomenaments de personal.

Òrgan al qual s’adreça: Ajuntament Ple

Núm. expedient: 777/PLE-7/14

Atès el que disposa l’article 42 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals preveu que l’Alcaldia ha de donar compte al Ple de les resolucions adoptades, per tal que els regidors les coneguin als efectes de control i fiscalització dels òrgans de govern que preveu l’article 22.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Segons criteri de qui subscriu i en base a la normativa citada es proposa a la Tinent d’Alcalde i Regidora de l’Àrea de Govern i Recursos Humans, d’acord amb la delegació aprovada pel Decret de l’Alcaldia de 6 de novembre de 2012, per tal que proposi a la Comissió Informativa de l’Àrea de Govern, Hisenda i Recursos Interns els decrets següents : a/ Contractació personal laboral temporal/nomenament personal interí.

Expedient Data del decret

Empleat/da

540/FINTV-7/14 25/06/2014 Juan Carlos Arqués Corbalán

9 AP-2014/3008 DONAR COMPTE. Informe d'Intervenció emès en compliment de l'Ordre HAP/2105/2012, de l'1 d'octubre, referit al 3er trimestre de 2014. “INFORME DE INTERVENCION QUE SE EMITE EN CUMPLIMIENTO DE LA ORDEN HAP/2105/2012, DE UNO DE OCTUBRE, POR LA QUE SE DESARROLLAN LAS OBLIGACIONES DE SUMINISTRO DE INFORMACION PREVISTAS EN LA LEY ORGANICA 2/2012, DE 27 DE ABRIL, DE ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA Y SOSTENIBILIDAD FINANCIERA. El suministro de la información, contenida tanto en el presente informe como en la transmitida a través de la Oficina Virtual de Coordinación de las Entidades Locales de acuerdo con la orden HAP/2105/2012 de uno de octubre, se efectúa de conformidad con el artículo 10 del Real Decreto Ley 7/2012, de 9 de marzo, por el que se crea el Fondo para la financiación de los pagos a proveedores, en el ámbito subjetivo definido en el artículo 111 del texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales para aquellas corporaciones locales que hayan concertado operaciones de endeudamiento previstas en el citado Real Decreto Ley. 1) ANTECEDENTES 1.a) Sobre los datos de la operación financiera que da lugar a la aprobación del PLAN DE AJUSTE: En fecha de 27 de marzo de 2012, atendiendo a lo previsto en los reales decretos leyes 4/2012 de 24 de febrero y 7/2012 de 9 de marzo, se aprobó un plan de ajuste que respondía a la proyección económica durante un período de 10 años incorporando entre sus obligaciones tanto el gasto financiero como el de devolución del préstamo solicitado en el mismo expediente destinado al pago a proveedores que cumplieran las condiciones figuradas en la ley a la que me remito para no ser reiterativo. La aprobación del PLAN DE AJUSTE, entre otras, tiene por objeto asegurar la devolución del préstamo en las condiciones de plazos y tipos de interés en que el Ayuntamiento se comprometió.

Secretaria General


El Ayuntamiento de Badalona, junto con sus Organismos Autónomos y Sociedades Mercantiles de capital cien por cien municipal, solicitó para el pago a proveedores la cantidad de 31.036.946,75 euros, según el siguiente detalle:

Operación

endeudamiento Operación

endeudamiento Total

Operaciones

Aprobada

15/05/2012 Aprobada

20/07/2012 Endeudamiento

ICO

Ayuntamiento de Badalona 26.791.573,58 59.194,14 26.850.767,72

Badalona Serveis Asistencials S.A. (BSA) 2.101.159,85 95.822,42 2.196.982,27

Institut Mpal de Serveis Personales (IMSP) 1.336.622,37 17.599,51 1.354.221,88

Badalona Cultura S.L. 400.836,41 0,00 400.836,41

Institut MPLA de Promoció a l’Ocupació (IMPO) 200.909,52 0,00 200.909,52

Escola de Música de Badalona 11.912,45 0,00 11.912,45

Badalona Comunicació, SA 0,00 21.316,50 21.316,50

Museo Municipal de Badalona 0,00 0,00 0,00

Ens de Gestió Urbanistica S.A. (ENGESTUR) 0,00 0,00 0,00

Reactivació Badalona S.A. (REBASA) 0,00 0,00 0,00

TOTAL PRESTAMOS CONCEDIDOS 30.843.014,18 193.932,57 31.036.946,75

Los préstamos concertados con diferentes entidades y fechas, todas ellas antes de 31 de julio, fueron destinados al pago a proveedores por el importe referido de 31.036.946,75 euros. 1.b) Sobre las entidades consideradas en la consolidación de la información aprobada por el Ayuntamiento Pleno en fecha 27 de marzo de 2012 remitida al Ministerio de Economía y Administraciones Públicas. Cuando se procedió a la consolidación, ninguna de las cinco Sociedades Mercantiles había sido sectorizada por la Intervención General de la Administración del Estado. Dada la información histórica y los criterios de análisis de los servicios municipales, consideraron como sector privado tanto a la sociedad mercantil Ens de Gestió Urbanística S.A (ENGESTUR) y Badalona Serveis Asistencials, S.A (BSA). Clasificadas posteriormente por la IGAE, ambas han sido consideradas como sector de las Administraciones Públicas. Además también se ha considerado administración pública por la IGAE la empresa Marina Badalona, SA, de la cual este Ayuntamiento tiene el 50% del capital social. 1.c) Memoria explicativa de los criterios y medidas previstas llevar a cabo y cuyo reflejo cuantitativo figura en el plan de ajuste aprobado: Trascrito literalmente dice: “PLAN DE AJUSTE DEL AYUNTAMIENTO DE BADALONA PREVISTO EN EL REAL DECRETO-LEY 4/2012

Secretaria General


1. INTRODUCCIÓN La presente memoria que justifica y desarrolla la valoración económica proyectada de la ejecución presupuestaria para el período 2011-2022, en sus secciones de ingresos y gastos, tiene su origen en el plan económico financiero aprobado por el Ayuntamiento Pleno en fecha de veintinueve de noviembre del pasado ejercicio 2011. En el referido plan se acordaron las líneas maestras de actuación en los presupuestos futuros mediante la concreción de las hipótesis que sirvieron de base para su cuantificación económica. Siguiendo las mismas líneas de actuación, se confeccionó y aprobó el Presupuesto General para el ejercicio 2012, presupuesto que al día de la fecha se encuentra en fase de exposición al público. Las cifras figuradas en la proyección económica de ejercicios futuros, siempre teniendo presente criterios de prudencia, han concretado las actuaciones de cada uno de los apartados de la memoria en que se refiere a la cumplimentación del plan de ajuste. Es importante resaltar que tanto en la sección de gastos y de ingresos del ejercicio 2012 como en su comparación con las del ejercicio cerrado 2011 existen aparentes y en algunos casos importantes diferencias entre los cuadros A1 y A2 que recogen los derechos y obligaciones reconocidos y presupuestados para los ejercicios 2011 y 2012, y los B1 y B2 que recogen las medidas de ahorro. Estas provienen básicamente de la no consideración en los cálculos de los programas de actuación con financiación compartida entre Ayuntamiento y otras Instituciones Públicas. 2. DESCRIPCIÓN MEDIDAS DE INGRESSOS Medida 1: Subidas tributarias, supresión de exenciones y bonificaciones voluntarias Como consecuencia de la aplicación del articulo 8.1.a) del Real Decreto Ley 20/2011, de 30 de diciembre, de medidas urgentes en materia presupuestaria, el tipo impositivo vigente del IBI, del 0.9951 se fijará, para el año en curso, al 1.0946 (dentro de los límites establecidos por el articulo 72 del TRLLRHL) y los ingresos por este concepto crecerán de 40.9 millones a 44.9 millones de euros. Medida 2: Refuerzo de la eficacia de la recaudación ejecutiva y voluntaria (firma de convenios de colaboración con Estado y/o CCAA) El Ayuntamiento Pleno, en sesión ordinaria de fecha 31/01/2012 aprobó la delegación al Organismo de Recaudación y Gestión Tributaria de la Diputación de Barcelona (ORGT) las funciones de recaudación del conjunto de tributos i otros ingresos de derecho público de la Corporación y la gestión y recaudación de las sanciones de circulación. Con esta medida se pretende incrementar los ingresos líquidos de la Corporación mediante el uso de la plataforma tecnológica del ORGT, utilizando las aplicaciones de recaudación que agilizan notablemente procedimientos de recaudación ejecutiva (embargos de c/c., salarios, fincas, AEAT, etc.). Actualmente se trabaja en el proceso de integración de datos para que sea operativo a partir del 15/4/2012. Experiencias realizadas ya en otros municipios de la provincia de Barcelona han supuesto un incremento considerable de los ingresos líquidos. Medida 3 Dentro del periodo de vigencia del plan se ha previsto un conjunto de actuaciones a realizar por los servicios de gestión tributaria y la inspección municipal con las previsiones de incremento de ingresos que se detalla a continuación: 2012 2013

Descripción concepto ACTUACIONES ACTUACIONES

Impuesto sobre Bienes Inmuebles Urbanos 2.150.000,00 0,00 Impuesto sobre Incremento Valor de los Terrenos Urbanos 400.000,00 100.000,00 Impuesto sobre Construcciones Instalaciones y obras 170.000,00 0,00 Tasa por Entrada de Vehículos 30.000,00 0,00 Otras Tasas para Utilización Privativa Dominio Público 50.000,00 0,00

2.800.000,00 100.000,00 Impuesto sobre bienes inmuebles Los ingresos provenientes del IBI se ajustan considerando la previsión de incorporación de altas pendientes del periodo 2007-2011 todavía no realizadas. Con tal de asegurar esta

Secretaria General


previsión se ha establecido un plan de trabajo para agilizar el cierre de los expedientes pendientes, coordinando con la Gerencia del Catastro de Barcelona los trabajos necesarios para proceder a las notificaciones de las nuevas altas y su inclusión en el padrón del año 2012. En concreto, referido al ejercicio de 2011, se han realizado liquidaciones de abonarés por un importe global de 769.697,95 que ya estarán incorporadas en el padrón del ejercicio de 2012 (ver detalle individualizado en el anexo IBI). Se ha de remarcar que las liquidaciones de abonarés son un proceso regular que también se efectuará en los ejercicios 2012-2022, de los expedientes de altas y modificaciones de fincas aún pendientes a fecha de hoy. Por otra parte, ya se están efectuando trabajos de revisión de los datos jurídicos de ciertas zonas de la cuidad, con la finalidad de verificar el año de construcción y/o reformas realizadas en los inmuebles para poder actualizar su valor catastral. La valoración del impacto se hace a partir de una muestra significativa de 19 fincas tal como se muestra en el anexo IBI del informe. La cuantificación aproximada de estas actualizaciones y actuaciones se indica a continuación:

Impuesto de Bienes Inmuebles

Situación a 15/09/2011

Valor catastral con altas en fecha 4.379.863.326,51

Valor Catastral Padrón 2011 4.366.422.463,06

Diferencia de valor 13.440.863,45

Incremento cuota prevista 2012 134.342,77

Situación prevista a 15/02/2012

Valor catastral actualizado 2012 i altas en fecha 4.433.626.780,31

Valor Catastral Padrón 2011 4.366.422.463,06

Diferencia de valor 67.204.317,25

Incremento cuota prevista 2012 671.713,87

Incremento cuota para abonares de 2012 842.697,95

Incremento revisión reforma- mediana- total 635.926,79

Incremento cuota prevista 2012 2.150.338,61 También se está evaluando la conveniencia de plantear al Centro de Gestión Catastral que elabore una nueva ponencia de valores con la finalidad de proceder a la revisión de los valores catastrales de las fincas del municipio. Esta medida, en el caso de efectuarse, tendría efectos impositivos más allá de lo que contempla el Plan de Ajuste y contribuiría a la sostenibilidad de los ingresos municipales de los años posteriores al plan, consolidando el efecto del ajuste presupuestario que comportará para las finanzas municipales la ejecución de este plan de saneamiento. En el plan de ajuste no se contempla la variación del tipo impositivo del impuesto, aunque sería una medida que se podría aplicar durante la vigencia del plan si la evolución de los ingresos no fuera la prevista. Impuestos sobre el incremento de valores de los terrenos (IMVTNU) Los ingresos procedentes del IMVTNU se ajustan considerando la previsión de liquidaciones complementarias derivadas de la revisión de las declaraciones -autoliquidaciones presentadas en el periodo 2007-2010. Para asegurar esta previsión se ha establecido un plan de trabajo conjunto de los departamentos del ámbito de Hacienda (Inspección y Gestión Tributaria), para agilizar el cierre de los expedientes pendientes y proceder a notificar y liquidar las liquidaciones en los ejercicios 2012 y 2013. El estado actual de las tareas de gestión que se llevan a cabo actualmente es el siguiente:

Secretaria General


FASE DEL EXPEDIENT NÚMERO EXP.

CUOTAS PREVISTAS

SANCIÓN PREVISTA

SANCIÓN PREVISTA BONIFICADA

En trámite de requerimiento (1) 227 372.760,19 130.466,06 97.849,55 En trámite de propuesta de liquidación 142 212.647,34 74.426,57 55.819,93

En trámite de pendiente decretar liquidación 108 197.881,50 69.258,53 51.943,89

783.289,03 274.151,16 205.613,37 LIQUIDACION MEDIA PLUSVÀLIA 1.642,12 NOTAS 1. En estos casos no tenemos aún la escritura y, por tanto, no podemos saber el importe de la liquidación. Por este motivo, el cálculo se ha hecho sobre una media

Las previsiones del cuadro son superiores a lo que prevé el plan, ya que estamos considerando propuestas de liquidación sobre una estimación de liquidación de expedientes ya tramitados. Por otra parte tenemos pendientes de incorporar, a la fase de comprobación inicial, 1.423 expedientes del periodo 2008-2011, de difícil estimación en cuanto a cuotas, pero en todo caso podemos asegurar que el impacto económico será superior al que muestra el cuadro anterior. Ingresos del capítulo II (Impuestos indirectos) Impuesto sobre Construcciones Instalaciones y Obras (ICIO) Los ingresos provenientes del ICIO se ajustan considerando la previsión de liquidaciones complementarias derivadas de la revisión de las declaraciones -autoliquidaciones presentadas en el periodo 2007-2010. Para asegurar esta previsión se ha establecido un plan de trabajo conjunto de los ámbitos de Urbanismo y Hacienda para agilizar el cierre de los expedientes pendientes y proceder a liquidar y notificar las liquidaciones en los ejercicios 2012 y 2013. La gestión de esta revisión es compleja en sus vertientes técnica y jurídica y su impacto se ha evaluado de forma prudente. Posiblemente el impacto real de la medida, una vez realizada, sea superior a la contemplada en el plan de Ajuste. El estado actual de les tareas de gestión que se están efectuando actualmente es el siguiente: ICIO

FASE DEL EXPEDIENTE NÚMERO EXP.

BASES IMPONIBLES

CUOTES PREVISTAS

SANCIÓN PREVISTA

SANCIÓN PREVISTA BONIFICADA

En trámite de requerimiento 205 6.754.431,39 270.177,23 94.562,03 70.921,52 En trámite de propuesta de liquidación 40 1.825.783,81 73.031,37 25.560,98 19.170,73

En trámite de pendiente decretar liquidación 181 7.843.385,17 313.735,39 109.807,39 82.355,54

656.943,99 229.930,40 172.447,80 Las previsiones del cuadro son superiores a lo que prevé el plan, ya que estamos considerando propuestas de liquidación sobre una estimación de liquidación de expedientes ya tramitados. Se ha de añadir que debido a la actual situación económica es posible que algunos expedientes desistan o que la inactividad lleve a su caducidad. Por otra parte tenemos pendientes de incorporar a la fase de comprobación inicial, 648 expedientes del periodo 2008-2011, de difícil estimación en cuanto a bases imponibles y cuotas, pero en todo caso podemos asegurar que el impacto económico será superior al que muestra el cuadro anterior. Ingresos del capítulo III (Tasas, precios públicos y otros ingresos) Tasa por Entrada de Vehículos Los ingresos provenientes de esta tasa se han ajustando teniendo en cuenta la previsión de las liquidaciones derivadas de la revisión de las licencias actuales y de la revisión del

Secretaria General


padrón a realizar, ya que se ha detectado, por parte de los servicios de gestión tributaria, la existencia de hechos imponibles que no tienen la correspondiente licencia para la utilización de la entrada de vehículos. Esta actuación se llevará a cabo en el ejercicio de 2012. Otras Tasas para la Utilización Privativa del Dominio Público Los ajustes contemplados en el plan responden básicamente al incremento de la demanda que se ha producido en las licencias para utilización del dominio público por parte de empresas y particulares durante el segundo semestre del 2011. En este momento se están efectuando los trabajos para confeccionar el correspondiente padrón del año 2012 y la previsión de incremento de 50.000 euros corresponde exclusivamente a les cuotas de los padrones - liquidaciones que se efectuarán por las variaciones 2011-2012. Medida 5: Otras medidas por el lado de los ingresos El conjunto de otras medidas de ajuste incluye las variaciones resultantes de la liquidación de la participación de tributos del estado, bien por ser positiva (ejercicio 2010), bien por finalizar la devolución de las negativas (ejercicio 2008 y 2009), tal y como se detalla a continuación: Año Descripción Importe Miles Euros 2012 Estimación de la liquidación PTE 2010 6.636,00 2016-2022 Reintegro PTE Liquidación 2008 1.144,36 2017-2022 Reintegro PTE Liquidación 2009 4.618,68 La previsión de incremento de los ingresos corrientes consolidados por la evolución prevista de las variaciones de ordenanzas, precios públicos y otros ingresos corrientes se detalla a continuación: Año Incremento % 2013 1,00 2014 1,50 2015 1,50 2016 1,50 2017 1,50 2018-2022 (*) 2 (*) anual

ANEXO IBI

Referencia Cad Año const Valor Catastra actual Reforma aplicada Nuevo valor

Diferencia de valor

7291820 DF3879A 1900 34.210,89 TOTAL 1990 44.119,49 9.908,60 7291839 DF3879A 1900 92.707,92 TOTAL 1990 113.422,62 20.714,70 7388901 DF3878G 1900 179.806,44 TOTAL 1990 224.245,18 44.438,74 7388906 DF3878G 1900 23.600,01 TOTAL 1990 31.422,56 7.822,55 7388913 DF3878G 1900 48.413,79 TOTAL 1990 64.406,16 15.992,37 7388914 DF3878G 1900 48.562,44 TOTAL 1990 64.468,23 15.905,79 7388915 DF3878G 1900 13.568,36 TOTAL 1990 17.814,57 4.246,21 7388917 DF3878G 1900 16.949,13 TOTAL 1990 20.666,01 3.716,88 7388918 DF3878G 1900 18.147,86 TOTAL 1990 22.121,08 3.973,22 7388922 DF3878G 1900 127.598,48 TOTAL 1990 155.881,66 28.283,18 7388925 DF3878G 1920 46.046,32 TOTAL 1990 56.550,70 10.504,38 7388930 DF3878G 1930 53.231,82 TOTAL 1990 77.356,48 24.124,66 7388931 DF3878G 1935 102.377,03 TOTAL 1990 129.264,59 26.887,56 7388932 DF3878G 1900 41.360,37 TOTAL 1990 64.861,45 23.501,08 7388939 DF3878G 1915 91.944,92 TOTAL 1990 121.028,17 29.083,25 7388940 DF3878G 1825 35.390,40 TOTAL 1990 40.946,62 5.556,22 7388942 DF3878G 1900 34.784,21 TOTAL 1990 52.639,56 17.855,35 7388943 DF3878G 1816 46.552,30 TOTAL 1990 53.796,58 7.244,28

7388944 DF3878G 1880 46.955,49 TOTAL 1990 58.310,54 11.355,05

Total Diferencia de valores 311.114,07 Media valor por finca 16.374,42 Cuota Diferencial 162,94 Referencias catastrales afectadas 5.000 814.709,50

Secretaria General


Referencia Cad Año const Valor Catastral actual Reforma aplicada Nuevo valor Diferencia de valor 7291820 DF3879A 1900 34.210,89 MEDIA 1990 39.644,82 5.433,93 7291839 DF3879A 1900 92.707,92 MEDIA 1990 104.067,66 11.359,74 7388901 DF3878G 1900 179.806,44 MEDIA 1990 204.176,41 24.369,97 7388906 DF3878G 1900 23.600,01 MEDIA 1990 27.889,93 4.289,92 7388913 DF3878G 1900 48.413,79 MEDIA 1990 57.183,87 8.770,08 7388914 DF3878G 1900 48.562,44 MEDIA 1990 57.285,20 8.722,76 7388915 DF3878G 1900 13.568,36 MEDIA 1990 15.896,85 2.328,49 7388917 DF3878G 1900 16.949,13 MEDIA 1990 18.807,56 1.858,43 7388918 DF3878G 1900 18.147,86 MEDIA 1990 20.134,47 1.986,61 7388922 DF3878G 1900 127.598,48 MEDIA 1990 143.724,88 16.126,40 7388925 DF3878G 1920 46.046,32 MEDIA 1990 52.145,71 6.099,39 7388930 DF3878G 1930 53.231,82 MEDIA 1990 71.115,49 17.883,67 7388931 DF3878G 1935 102.377,03 MEDIA 1990 116.717,17 14.340,14 7388932 DF3878G 1900 41.360,37 MEDIA 1990 60.039,10 18.678,73 7388939 DF3878G 1915 91.944,92 MEDIA 1990 106.927,50 14.982,58 7388940 DF3878G 1825 35.390,40 MEDIA 1990 35.390,53 0,13 7388942 DF3878G 1900 34.784,21 MEDIA 1990 47.497,60 12.713,39 7388943 DF3878G 1816 46.552,30 MEDIA 1990 46.551,85 -0,45

7388944 DF3878G 1880 46.955,49 MEDIA 1990 51.581,72 4.626,23

Total Diferencia de valores 174.570,14 Media valor por finca 9.187,90 Cuota Diferencial 91,43 Referencias catastrales afectados 5.000,00 457.144,07 3. DESCRIPCIÓN MEDIDAS DE GASTOS Gasto de personal El ajuste de los gastos de personal tiene su inicio con la formación del nuevo consistorio y culmina con la aprobación del Plan económico-financiero 2012-2014 (PEF). En este plan ya se indicaba la reducción del importe del capítulo I del Ayuntamiento, tal y como se detalla en el cuadro adjunto.

Créditos Obligaciones Previsión Previsión Previsión

Iniciales 2011 Estimadas 2011 2012 2013 2014 Gasto de personal 55.399.602,38 52.655.870,49 51.333.870,51 51.333.870,51 51.333.870,51

Este ajuste se basa en los siguientes hechos y supuestos: La aprobación de un nuevo cartapacio municipal ha dado lugar a la modificación del número, nivel de dedicación y retribuciones de los miembros del consistorio. La modificación del número y retribuciones de la plantilla de personal eventual de confianza con funciones de asesoramiento. La modificación del número y retribuciones de la plantilla de personal eventual directivo. Tasa de reposición mínima de la plantilla de personal derivada de jubilaciones y otras situaciones que se produzcan en el ejercicio 2012, excepto los de circunstancias extraordinarias. Revisión de los diferentes complementos de productividad satisfechos hasta la fecha y su adecuación en función de las medidas de racionalización y modernización a ejecutar como consecuencia de la implantación de la nueva organización municipal. Revisión de los trabajos extraordinarios realizados y tender a su reducción significativa mediante acciones de reorganización administrativa de los servicios municipales. Ahorro de cotizaciones a la Seguridad Social derivadas del proceso de funcionarización de determinados puestos de trabajo de la plantilla laboral. Anulación de la aportación voluntaria municipal al plan de pensiones, de acuerdo con lo previsto en el RD 20/2011. Con la aplicación de algunas de estas medidas ya en el ejercicio 2011 se consiguió que el gasto final del capítulo I fuera de 52.358.189,94 euros, casi 300.000.- euros menos que la

Secretaria General


estimación que se hizo en el PEF. Además, el presupuesto para el 2012, actualmente en fase de exposición pública, prevé unos créditos iniciales para el capítulo I de 50.771.981,80 euros, importe también inferior a la previsión realizada en el PEF para este año. No obstante, el Plan de Ajuste previsto en el Real Decreto-Ley 4/2012 indica que la información deberá expresarse en términos consolidados conforme a la normativa de estabilidad presupuestaria, por lo que al gasto de personal del ayuntamiento tendremos que añadir los gastos de personal de sus cuatro organismos autónomos y el de las tres empresas municipales que no se financian mayoritariamente con ingresos de mercado. Por todo esto a continuación hablaremos de los gastos de personal en términos consolidados, detallando sus importes y medidas que se prevén aplicar (la mayoría son las previstas en el PEF, que se han hecho extensivas a sus organismos autónomos y empresas municipales) con la cuantificación del ahorro que supondrá su aplicación. Para ello exponemos el gasto consolidado de personal del ejercicio 2011 y el presupuestado para 2012, en base a lo que podemos obtener el ahorro obtenido en este ejercicio.

OBLIG 2011 PRESS 2012 DIFERENCIA

Articulo Descripción Total Gastos de Personal

Total Gastos de Personal

Total Gastos de Personal

10 Altos cargos 1.776.712,08 1.606.226,60 170.485,48

11 Personal eventual 1.410.292,85 1.316.041,83 94.251,02

12 Personal funcionario 14.320.457,61 14.925.385,92 -604.928,31

13 Personal Laboral 32.359.262,50 32.109.378,51 249.883,99

14 Otro personal 7.697.209,86 1.201.137,59 6.496.072,27

15 Incentivos al rendimiento 5.857.700,25 4.064.682,95 1.793.017,30

16 Cuotas, prestaciones y gastos sociales a cargo del empleador 18.623.508,62 16.884.014,06 1.739.494,56

Total Gastos de Personal 82.045.143,77 72.106.867,46 9.938.276,31 Estas diferencias se distribuyen en el cuadro B.2, Descripción medida de gastos, del plan de ajuste de la siguiente forma: Medida 1. Reducción de costes de personal (reducción de sueldos o efectivos) Para el ejercicio 2012 esta medida supondrá una reducción de 2.454.896,21 euros que principalmente se concreta en medidas como: Un análisis de los complementos de productividad que conlleva la congelación de algunos de ellos, reducción de otros y hasta su supresión en algún caso. Ahorro de cotizaciones sociales derivadas del proceso de funcionarización de determinadas plazas de la plantilla del personal laboral. Debido a este proceso, se incrementa el gasto del personal funcionario debido que aumenta el personal de esta categoría. Tasa de reposición mínima de las variaciones de la plantilla de personal derivadas de jubilaciones y de la no renovación del personal con fecha cierta de finalización de contrato, excepto en algunos casos debido a circunstancias extraordinarias. Por un principio de prudencia no se ha tenido en cuenta el importe destinado a recoger el gasto de 6.500.000.- euros, aproximadamente, correspondiente a los artículos otro personal y cuotas de seguridad social debido a que se financian con programas de ocupación subvencionados. Medida 2. Regulación del régimen laboral y retributivo de las empresas públicas El cálculo de esta medida para el ejercicio 2012 supone un ahorro de 756.973,22 euros, debido principalmente a la reducción del tamaño de la empresa municipal Badalona Comunicació, SA. Esta adecuación, permitirá su viabilidad futura. Medida 6. Reducción del número de personal de confianza y su adecuación al tamaño de la entidad local Dentro de esta medida también se ha incluido el ahorro que suponen las retribuciones y dietas de los concejales y del personal de confianza, siendo su desglose: Ahorro de las retribuciones y dietas de concejales 136.083,59 euros Ahorro del personal de confianza 94.251,02 euros

Secretaria General


Total Ahorro 230.334,61 euros Para la proyección del capitulo I se ha previsto lo siguiente: - Para los ejercicios 2013 y 2014 Incremento del 0% - Para los ejercicios 2015 hasta el 2022 Incremento del 2% anual Como resumen, creemos que los futuros incrementos unitarios del coste de personal que se pudieran aprobar en la Leyes de presupuestos generales del Estado de los próximos ejercicios se compensarían con las medidas aquí descritas. Además, el soporte jurídico de todas estas medidas son los acuerdos plenarios de fecha 29 de noviembre de 2011 y de 28 de febrero de 2012 por los que se aprueban el plan económico financiero 2012-2014 y el presupuesto general para el ejercicio 2012 (actualmente en exposición pública) respectivamente. Gastos corrientes en bienes y servicios En este apartado se impone la negociación con las empresas adjudicatarias de los grandes contratos, con la finalidad de reducir el gasto público manteniendo unos estándares de prestación de servicios adecuados. La cuantificación del ahorro por este concepto, siendo prudentes debido a que algunas negociaciones aún están abiertas, se estima en unos 5.000.000.- de euros para el 2012. El ahorro que supone este capítulo figura dentro del cuadro B.2 medida 7. Para la proyección de los ejercicios posteriores se ha estimado un incremento del 1% anual del gasto para los ejercicios 2013-14 y a partir del 2015 un incremento del 2% anual. Transferencias corrientes Dentro del capítulo IV, transferencias corrientes, se ha realizado un análisis donde por un lado se ha tenido en cuenta la situación económica actual con la imperiosa necesidad de recortar el gasto público y por otro lado, no menos importante, debido a la situación económica actual, la necesidad de no dejar sin una cobertura mínima a familias y entidades sin animo de lucro. Por todo lo expuesto en el apartado anterior y una vez tenido en cuenta las operaciones internas, el cuadro resumen del capítulo IV es el que se expone a continuación:

OBLIG 2011 PRESS 2012 DIFERENCIA

Articulo Descripción Total Gastos Transferencias corrientes

41 A OOAA administrativos de la Entidad Local 0,00 0,00 0,00

44 A Empresas de la Entidad Local 8.135.956,29 5.392.671,06 2.743.285,23

46 A Entidades Locales 7.472.941,97 6.392.655,93 1.080.286,04

47 A Empresas Privadas 15.656,49 358.906,67 -343.250,18

48 A Familias e instituciones sin fines de lucro 2.728.929,80 5.083.258,36 -2.354.328,56

49 Al exterior 16.000,00 1.960,00 14.040,00

Total Transferencias corrientes 18.369.484,55 17.229.452,02 1.140.032,53 En él se puede observar como las aportaciones a empresas municipales no incluidas en los límites de la estabilidad presupuestaria y a entidades locales disminuyen, mientras que las ayudas a familias e instituciones sin fines de lucro se incrementan, así como las ayudas a empresas privadas por el impulso de planes para autónomos y para emprendedores. El ahorro que supone este capítulo (1.140.032,53 euros) figura dentro del cuadro B.2 medida 16. Para la proyección de los ejercicios posteriores se ha estimado un incremento del 1% anual del gasto para los ejercicios 2013 y 2014 y a partir del 2015 un incremento del 2% anual del gasto. 4. Endeudamiento El endeudamiento previsto en el plan de ajuste es el siguiente: Endeudamiento actual en las condiciones pactadas, considerando que a lo largo de toda su vigencia los tipos de interés aplicados serán ligeramente superiores a los actualmente vigentes:

Secretaria General


IRMH 3,650

E1 0,600

EUR3 1,000

EUR6 1,200

EUR12 1,500

PR. ICO 6,220 No se ha tenido en cuenta la deuda correspondiente a la devolución de la participación de los tributos del estado, por consignarse, presupuestariamente, como un menor importe de derechos reconocidos Endeudamiento relativo a la deuda de proveedores anterior a 1 de enero de 2012: Préstamo de 35.715.259,62 € a 10 años, con dos de carencia y un tipo de interés del 5% Préstamos destinados a financiar inversiones: Previsión de un préstamo de 30 millones de euros en cada uno de los tres mandatos locales que abarca el plan, a constituir en los años 2012 (4º trimestre), 2016 y 2020 (ambos en el 2º trimestre), en las siguientes condiciones:

Período de vigencia: 10 años Período de carencia: 2 años Disposición: 10.000.000,- € al inicio, al cabo de un año y al cabo de dos Tipo de interés: Euribor a 3 meses + 4 puntos

En la página siguiente se puede observar la evolución consolidada del subgrupo municipal sujeto a estabilidad presupuestaria, durante el período previsto en el plan de ajuste: Deuda financiera a largo plazo Importe anual del gasto financiero a largo plazo (intereses i amortizaciones)

EVOLUCION DEUDA FINANCIERA A LARGO PLAZO

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022

En

mile

s de

eur

os

Importe deuda

Secretaria General


EVOLUCION GASTO FINANCIERO A LARGO PLAZO. IMPORTES ACUMULADOS

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022

En

mile

rs d

'eur

os

Intereses Amortitzación

” Posteriormente con fecha 13 de mayo de 2014, la Secretaria General de Coordinación Autonómica y Local, dicto una resolución por la que se daba cumplimiento al acuerdo del 24 de abril de la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos, por la modificación de determinadas condiciones financieras de las operaciones de endeudamiento suscritas con cargo al mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales. De acuerdo con párrafo anterior el Ayuntamiento de Badalona podía solicitar acogerse a alguna de las siguientes medidas orientadas a mejorar las condiciones económico-financieras de las operaciones formalizadas en el marco de la primera fase del mecanismo de pago a proveedores del Real Decreto-ley 4/2012, de 24 de febrero: - Ampliación del período de carencia en un año, pero no la del período de amortización, con una reducción intermedia del diferencial aplicable sobre Euribor a 3 meses. - Reducción máxima del diferencial aplicable sobre el Euribor a 3 meses. Para acceder a alguna de las medidas anteriores se debía presentar una solicitud a través de una aplicación de captura que se habilitará en la Oficina Virtual de Coordinación Financiera con las Entidades locales, junto con una información y la remisión telemática de un nuevo plan de ajuste aprobado, conteniendo la condicionalidad exigida por el Acuerdo y las medidas comprometidas. El Ayuntamiento de Badalona opto por acogerse a la reducción máxima del diferencial aplicable sobre el Euribor a 3 meses y por tanto aprobó la modificación del plan de ajuste realizado de acuerdo con el Real Decreto-ley 4/2012. Esta revisión del plan de ajuste tiene en cuenta la repercusión de los acuerdos anteriores, además de incluir en el plan de ajuste las empresas Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR), Badalona Serveis Assistencials, SA (BSA) y Marina Badalona, SA que fueron clasificadas por la IGAE dentro del sector de las Administraciones Públicas con posterioridad a la aprobación inicial del plan de ajuste del Real Decreto-ley 4/2012. El Pleno del Ayuntamiento, en sesión de fecha 11 de junio de 2014, aprobó la modificación

del Plan de Ajuste del Ayuntamiento de Badalona en los términos que se detallan a

continuación:

Secretaria General


CONTENIDO DEL PLAN DE AJUSTE Ir al índice

A) SITUACIÓN ACTUAL Y PREVISIONES: (en términos consolidados conforme a la normativa de estabilidad presupuestaria)

A.1 INGRESOS Unidad: miles de euros

Recaudación líquida ( 2 )

DRN Tasa anual crecimiento

media DRN previstos

INGRESOS ( 1 ) 2011 2012 2013 2013 2011-13 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023

Ingresos corrientes 251.603,28 243.719,20 238.353,87 241.073,67 243.830,16 246.835,45 250.734,22 254.436,59 258.072,73 261.770,00 263.445,33

Ingresos de capital 9.548,97 460,00 0,00 1.550,00 4.050,00 5.192,00 4.240,00 2.168,00 0,00 0,00

Ingresos no financieros 0,00 0,00 0,00 261.152,25 244.179,20 238.353,87 242.623,67 247.880,16 252.027,45 254.974,22 256.604,59 258.072,73 261.770,00 263.445,33

Ingresos financieros 6.781,29 18.201,30 1.077,48 12.227,48 12.227,48 10.197,48 197,48 10.197,48 10.197,48 10.197,48 197,48

Ingresos totales 0,00 0,00 0,00 267.933,54 262.380,50 239.431,35 254.851,16 260.107,64 262.224,93 255.171,71 266.802,07 268.270,21 271.967,48 263.642,81

(1) En relación con los años 2014-2023 indicar importes previstos de los derechos reconocidos netos una vez realizados los ajustes detallados posteriormente. En caso de no tener deuda formalizada derivada de la segunda o/y tercera fase del mecanismo de pago a proveedores no será necesario cumplimentar los datos del año 2023.

(2) Recaudación líquida efectivamente obtenida en el ejercicio correspondiente a derechos liquidados en el mismo ejercicio

A.2 GASTOS Unidad: miles de euros

ORN ORN previstos

GASTOS ( 3 ) 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023

Gastos corrientes 212.422,45 213.152,91 213.338,40 214.276,03 216.158,04 217.297,81 218.184,81 219.256,39 220.647,53 222.066,08 223.493,74

Secretaria General


Gastos de capital 9.178,23 18.393,81 1.280,00 12.430,00 12.430,00 10.400,00 400,00 10.400,00 10.400,00 10.400,00 0,00

Gastos no financieros 221.600,68 231.546,72 214.618,40 226.706,03 228.588,04 227.697,81 218.584,81 229.656,39 231.047,53 232.466,08 223.493,74

Gastos operaciones financieras 25.195,66 30.509,48 23.046,14 18.940,61 16.515,45 16.573,22 13.052,07 13.263,44 13.359,42 13.268,29 12.186,89

Gastos totales 246.796,34 262.056,20 237.664,54 245.646,64 245.103,49 244.271,03 231.636,88 242.919,83 244.406,95 245.734,37 235.680,63

(3) En relación con los años 2014-2023 indicar importes previstos de las obligaciones reconocidas netas una vez realizados los ajustes detallados posteriormente. En caso de no tener deuda formalizada derivada de la segunda o/y tercera fase del mecanismo de pago a proveedores no será necesario cumplimentar los datos del año 2023.

A.3 MAGNITUDES FINANCIERAS Y PRESUPUESTARIAS

Unidad: miles de euros

2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023

Ahorro bruto 39.180,83 30.566,29 25.015,46 26.797,64 27.672,11 29.537,63 32.549,41 35.180,20 37.425,20 39.703,93 39.951,59

Ahorro neto 14.332,42 450,80 2.166,80 8.054,52 11.354,14 13.161,89 19.694,82 22.114,24 24.263,26 26.633,13 27.962,19

Saldo de operaciones no financieras 39.551,57 12.632,48 23.735,46 15.917,64 19.292,11 24.329,63 36.389,41 26.948,20 27.025,20 29.303,93 39.951,59

Ajustes SEC (en términos de Contabilidad Nacional) -1.757,85

Capacidad o necesidad de financiación 37.793,72 12.632,48 23.735,46 15.917,64 19.292,11 24.329,63 36.389,41 26.948,20 27.025,20 29.303,93 39.951,59

Remanente de tesorería gastos generales 20.214,23 23.892,33 28.659,14 37.863,65 52.867,80 70.821,69 94.356,52 118.238,76 142.102,02 168.335,14 196.297,31

Obligaciones pendientes de pago ej. cerrados 442,98

Derechos pendientes de cobro ejercicios cerrados 23.654,08 20.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00

Saldos de dudoso cobro 27.353,80 24.000,00 21.000,00 21.000,00 21.000,00 21.000,00 21.000,00 21.000,00 21.000,00 21.000,00 21.000,00

Saldo obligaciones pdtes de aplicar al ppto al 31/12 12.018,84

Periodo medio de pago a proveedores 135,60 80,00 60,00 30,00 30,00 30,00 30,00 30,00 30,00 30,00 30,00

Secretaria General


En caso de no tener deuda formalizada derivada de la segunda o/y tercera fase del mecanismo de pago a proveedores no será necesario cumplimentar los datos del año 2023. A.4 ENDEUDAMIENTO

Unidad: miles de euros

2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023

Deuda viva a 31 de diciembre 137.310,96 122.833,84 96.120,03 105.358,05 91.070,08 76.724,34 63.869,74 80.803,78 67.641,84 54.571,03 42.581,63

A corto plazo 4.456,58 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00

A largo plazo : 132.854,38 117.833,84 91.120,03 100.358,05 86.070,08 71.724,34 58.869,74 75.803,78 62.641,84 49.571,03 37.581,63

- Op. endeudamiento FFPP (todas las fases) 37.544,61 35.610,86 31.731,24 27.037,91 22.344,58 17.651,25 12.957,91 8.264,58 3.571,25 813,71

- Resto operaciones endeudamiento a l.p 95.309,77 82.222,98 59.388,79 73.320,14 63.725,50 54.073,09 45.911,83 67.539,20 59.070,59 48.757,32 37.581,63En caso de no tener deuda formalizada derivada de la segunda o/y tercera fase del mecanismo de pago a proveedores no será necesario cumplimentar los datos del año 2023.

2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023

Anualidades operac. endeudamiento a largo plazo 28.040,75 33.475,80 26.068,64 21.937,15 19.585,39 19.308,12 15.346,80 15.532,34 15.584,53 14.986,59 13.472,86

Cuota total de amortización del principal: 24.848,41 30.115,49 22.848,66 18.743,12 16.317,97 16.375,74 12.854,59 13.065,96 13.161,94 13.070,80 11.989,40

- Op. endeudamiento FFPP (todas las fases) 0,00 1.933,75 3.879,62 4.693,33 4.693,33 4.693,33 4.693,33 4.693,33 4.693,33 2.757,53 813,71

- Resto operaciones endeudamiento a l.p 24.848,41 28.181,74 18.969,04 14.049,79 11.624,64 11.682,41 8.161,26 8.372,63 8.468,61 10.313,27 11.1

Cuota total de intereses: 3.192,34 3.360,31 3.219,98 3.194,03 3.267,42 2.932,38 2.492,21 2.466,38 2.422,59 1.915,79 1.483,46

- Op. endeudamiento FFPP (todas las fases) 1.716,68 1.959,31 1.777,17 1.552,47 1.301,87 1.065,58 817,84 571,59 322,34 88,36

- Resto operaciones endeudamiento a l.p 1.475,66 1.401,00 1.442,81 1.641,56 1.965,55 1.866,80 1.674,37 1.894,79 2.100,25 1.827,43 1.464,90

En caso de no tener deuda formalizada derivada de la segunda o/y tercera fase del mecanismo de pago a proveedores no será necesario cumplimentar los datos del año 2023.

Secretaria General


Aprobando, también, su remisión al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (MIHAP). El MIHAP tenía que comunicar la valoración de este plan de ajuste. En fecha 14 de julio de 2014 y una vez analizada la información contenida en el plan de ajuste remitido por el Ayuntamiento, la Secretaria General del MIHAP comunico que lo valoraba favorablemente. Finalmente, dentro de la plataforma de captura del informe de seguimiento del plan de ajuste, correspondiente al tercer trimestre de 2014, da por finalizado el plan de ajuste inicial del RDL 4/2012 al haber sido objeto de sustitución por el aprobado en aplicación del Acuerdo adoptado por La Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos del día 24 de abril de 2014, sobre modificación de las condiciones de los contratos de préstamo formalizados en la primera fase del mecanismo de pagos a proveedores, siendo este último el único que habrá de ser objeto de seguimiento. Por consiguiente este informe irá referido al plan detallado en las dos páginas anteriores. 1.d) Sobre el cumplimiento de la presentación de la información solicitada en el articulo 10 “Plan de Ajuste” de la orden HAP/2015/2012

Informe Fecha envío al Ministerio

de Hacienda y AAPP

Dentro del

plazo

establecido

Informe Seguimiento 3º. Trim. 2012 23/10/2012 SI








2) LEGISLACION APLICABLE Real Decreto Ley 4/2012, de 24 de febrero, por el que se determinan obligaciones de información y procedimientos necesarios para establecer un mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales. Real Decreto Ley 7/2012, de 9 de marzo, por el que se crea el Fondo para la financiación de los pagos a proveedores. Orden HAP/537/2012, de 9 de marzo, por la que se aprueba el modelo de certificado individual, el modelo para su solicitud y el modelo de plan de ajuste, previstos en el Real Decreto ley 4/2012, de 24 de febrero, por el que se determinan obligaciones de información y procedimientos necesarios para establecer un mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales. Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, modificada por la Ley Orgánica 4/2012, de 28 de septiembre. Orden HAP/2105/2012, de uno de octubre, por el que se desarrollan las obligaciones de suministro de información previstas en la Ley Orgánica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera 3) SOBRE LA INFORMACION SOLICITADA EN EL ARTÍCULO 10 “Plan de Ajuste” DE LA ORDEN HAP/2105/2012, DE UNO DE OCTUBRE, POR EL QUE SE DESARROLLAN LAS OBLIGACIONES DE SUMINISTRO DE INFORMACION PREVISTAS EN LA LEY 2/2012, DE 27 DE ABRIL, DE ESTABILIDAD PRESUPUESTARIA Y SOSTENIBILIDAD FINANCIERA. 3.a) Homogeneidad en el tratamiento de la información:

Secretaria General


Cuando se procedió a la realización del plan de ajuste de acuerdo con el RD 4/2012, ninguna de las cinco sociedades mercantiles, la mayoría de capital del Ayuntamiento, había sido sectorizada por la IGAE. Por lo que para la realización del plan consolidado y, dada la información histórica y los criterios de análisis de los servicios municipales, se consideraron como sector privado tanto a la sociedad mercantil ENGESTUR y BSA. En la relación de sociedades mercantiles aportadas por el Ayuntamiento a la IGAE para su sectorización, no se incluyó Marina Badalona S.A. por entender que no procedía dado que su participación de capital era del 50%. Posteriormente la IGAE ha considerado estas tres empresas como sector de las administraciones públicas, por lo que considero oportuno la revisión del plan para incluir las sociedades mercantiles reclasificadas, es decir: ENGESTUR, BSA y Marina Badalona S.A. Posteriormente con fecha 13 de mayo de 2014, la Secretaria General de Coordinación Autonómica y Local, dicto una resolución por la que se daba cumplimiento al acuerdo del 24 de abril de la Comisión Delegada del Gobierno para Asuntos Económicos, por la modificación de determinadas condiciones financieras de las operaciones de endeudamiento suscritas con cargo al mecanismo de financiación para el pago a los proveedores de las entidades locales. El Ayuntamiento de Badalona opto por acogerse y por tanto aprobó la modificación del plan de ajuste. Esta revisión, como ya se ha dicho, incluye en el plan de ajuste las empresas Ens de Gestió Urbanística, SA (ENGESTUR), Badalona Serveis Assistencials, SA (BSA) y Marina Badalona, SA. Por todo lo expuesto anteriormente, el presente informe deja de ser homogéneo respecto a los datos y a las entidades que en él se incluyen respecto a todos los anteriores informes del seguimiento del plan de ajuste anteriores. 3.b) Sobre la información a aportar: Apartado a) del punto 1 del art.10: Avales públicos recibidos y operaciones o líneas de crédito contratadas identificando la entidad, total del crédito disponible y el crédito dispuesto: Revisados los estados contables y acuerdos municipales competentes sobre la materia, se manifiesta que no figura ningún aval público recibido. Las operaciones o líneas de crédito contratadas al día de la fecha son: Situación de los préstamos a corto plazo AJUNTAMENT

Entitat Import Data Formalització Disposat a 30/09/2014 Data

Finalització B.Sabadell 1.500.000,00 09/01/14 0,00 31/12/14

Bankia 4.000.000,00 10/01/14 546.451,04 08/01/15

BBVA 6.000.000,00 13/02/14 0,00 19/02/15

Caixabank 6.000.000,00 06/02/14 1.458.437,70 06/02/15

Catalunya banc 1.300.000,00 06/03/14 0,00 05/03/15 18.800.000,00 2.004.888,74 ENGESTUR


Finalització Bankia 750.000,00 25/07/2014 409.118,17 28/07/2015

Caixabank 1.000.000,00 03/07/2014 375.762,37 03/07/2015 1.750.000,00 784.880,54 BSA

Secretaria General



Finalització Caixabank 10.500.000,00 03/03/2014 433.545,65 03/03/2015 10.500.000,00 433.545,65

PRESTECS LLARG TERMINI AJUNTAMENT BADALONA, OOAA I EMPRESES MUNICIPALS Import Saldo viu a Previsió 2014 Saldo viu a Termini

Entitat préstec 31-12-13 Amortització Interessos 31-12-14

CAIXABANC 8.000.000,00 5.130.922,18 999.645,72 61.950,44 4.131.276,46 31/12/2018

CAIXABANC 2.500.000,00 874.341,37 874.341,37 23.479,92 0,00 31/12/2014

CAIXABANC 1.500.000,00 568.166,24 568.166,24 15.484,60 0,00 31/12/2014

CAIXABANC 2.165.003,18 2.165.003,18 135.312,70 112.306,81 2.029.690,48 29/05/2022

CAIXABANC 4.000.000,00 0,00 0,00 56.185,55 4.000.000,00 30/06/2024

CATALUNYABANC 17.361.231,21 9.765.692,49 1.085.076,96 55.604,17 8.680.615,53 31/12/2022

CATALUNYABANC 4.808.000,00 501.355,17 501.355,17 1.231,14 0,00 31/12/2014

CATALUNYABANC 5.357.000,00 650.013,93 520.011,14 1.801,84 130.002,79 31/03/2015

CATALUNYABANC 1.802.500,00 675.223,15 192.920,90 2.421,04 482.302,25 30/06/2017

CATALUNYABANC 3.914.500,00 1.675.869,84 418.967,47 6.103,57 1.256.902,37 31/12/2017

CATALUNYABANC 5.789.000,00 3.116.812,08 623.362,40 11.598,04 2.493.449,68 31/12/2018

CATALUNYABANC 2.500.000,00 1.696.290,37 1.696.290,37 61.046,48 0,00 10/04/2015

BANKIA 9.982.800,00 5.075.866,16 1.262.267,76 16.117,95 3.813.598,40 21/12/2017

BANKIA 6.000.000,00 3.817.954,13 751.056,52 29.049,49 3.066.897,61 05/12/2018

BANKIA 4.034.398,64 1.826.227,63 1.139.674,27 53.236,43 686.553,36 22/07/2015

BANKIA 5.000.000,00 1.751.966,43 1.751.966,43 43.278,50 0,00 29/12/2014

BANKIA 15.751.976,66 15.751.976,66 984.498,54 817.113,89 14.767.478,12 29/05/2022

BANKIA 993.814,83 0,00 13.068,67 993.814,83 21/07/2024

BBVA 7.835.000,00 1.713.906,25 979.375,00 5.739,21 734.531,25 26/07/2015

BBVA 6.000.000,00 1.312.500,00 750.000,00 4.395,06 562.500,00 26/07/2015

BBVA 12.414.654,31 7.759.158,80 1.551.832,13 88.584,23 6.207.326,67 04/12/2018

BBVA 5.000.000,00 1.666.666,64 1.666.666,64 53.291,21 0,00 31/12/2014

BBVA 2.165.752,03 2.163.701,56 135.295,42 112.239,28 2.028.406,14 29/05/2022

BBVA 5.000.000,00 0,00 0,00 65.766,33 5.000.000,00 30/06/2024

BANCO SANTANDER 6.000.000,00 1.312.500,00 750.000,00 3.893,45 562.500,00 30/09/2015

BANCO SANTANDER 2.167.640,65 2.167.640,65 135.477,54 112.443,61 2.032.163,11 29/05/2022

DEXIA SABADELL 2.300.000,00 460.000,00 230.000,00 2.523,59 230.000,00 03/12/2015

DEXIA SABADELL 12.414.654,31 7.759.158,91 1.551.831,80 65.860,35 6.207.327,11 05/12/2018

DEXIA SABADELL 4.034.398,63 1.729.027,99 1.152.685,32 46.368,89 576.342,67 30/05/2015

BANC SABADELL 1.185.350,74 1.185.350,74 74.084,43 61.488,57 1.111.266,31 29/05/2022

BANC SABADELL 650.021,20 650.021,20 40.626,33 33.719,03 609.394,87 29/05/2022

B.SABADELL 6.509.714,25 6.509.714,25 0,00 230.529,50 6.509.714,25 31/12/2023

BANESTO 1.080.537,77 1.080.537,77 67.533,61 56.051,54 1.013.004,16 29/05/2022

BANCO POPULAR 1.989.645,70 1.989.645,70 124.352,86 103.210,34 1.865.292,84 29/05/2022

BANKINTER 931.929,32 931.929,32 58.245,58 48.342,65 873.683,74 29/05/2022

CAJA ESPAÑA 1.800.223,73 1.800.223,73 112.513,98 93.384,32 1.687.709,75 29/05/2022

CAJAMAR 954.933,20 954.933,20 59.683,32 49.535,95 895.249,88 29/05/2022

CAJAMAR 193.932,57 193.932,57 6.060,39 10.160,42 187.872,18 29/07/2022

CAJAMAR 5.000.000,00 0,00 60.034,72 5.000.000,00 12/06/2024

LIBERBANK 3.000.000,00 0,00 23.602,77 3.000.000,00 01/06/2024

BANKIA (Badalona Com) 1.082.000,00 252.600,74 88.704,98 8.450,07 163.895,76 07/09/2016

Secretaria General


BANKIA (Badalona Com) 400.000,00 158.733,06 29.829,44 5.389,86 128.903,62 27/11/2018

CAIXABANK (BSA, SA) 7.963.410,38 5.293.366,28 377.289,51 99.953,16 4.916.076,77 31/05/2024

CAIXABANK (BSA, SA) 3.200.000,00 1.080.954,70 237.672,13 5.998,35 843.282,57 30/06/2018

Incasol (ENGESTUR) 751.265,13 86.197,18 86.197,18 4.309,87 0,00 30/12/2014

Incasol (ENGESTUR) 210.354,24 24.135,12 24.135,12 1.206,76 0,00 30/12/2014

BBVA (ENGESTUR) 2.207.546,00 1.580.595,13 183.578,88 39.228,36 1.397.016,25 31/01/2022 B.SABADELL-ICO (ENGESTUR) 5.000.000,00 2.321.428,55 714.285,72 61.748,59 1.607.142,83 25/03/2017

CAIXABANK (ENGESTUR) 3.240.889,54 315.813,21 39.639,59 2.320,96 276.173,62 08/07/2038

BSCH--JSS (ENGESTUR) 21.997,04 8.778,22 1.185,45 144,54 7.592,77 21/12/2020

BSCH--ASS (ENGESTUR) 18.931,88 7.554,91 1.020,27 124,40 6.534,64 21/12/2020

BSCH--MNA (ENGESTUR) 21.035,42 2.433,82 328,64 40,08 2.105,18 21/12/2020

BSCH--JSC (ENGESTUR) 19.592,99 7.818,96 1.055,92 128,74 6.763,04 21/12/2020

BSCH--JjSM (ENGESTUR) 23.138,97 9.322,36 1.234,71 153,62 8.087,65 18/01/2021

BSCH--MAF (ENGESTUR) 19.833,40 7.990,59 1.058,31 131,69 6.932,28 18/01/2021

BSCH--SMM (ENGESTUR) 26.895,29 10.979,56 1.401,62 181,34 9.577,94 24/04/2021

BSCH--ECC (ENGESTUR) 22.087,19 9.016,89 1.151,06 148,93 7.865,83 24/04/2021

CAIXABANK (MARINA BAD.) 9.662.875,00 9.662.875,00 966.287,50 435.890,03 8.696.587,50 12/09/2016

TOTAL 119.224.824,57 25.707.234,34 3.377.792,89 111.511.405,06 PRESTECS ICO-2012/13

NUEVOS PRÉSTAMOS Apartado b) del punto 1 del art.1 del art.10: Deuda comercial contraída clasificada por su antigüedad y su vencimiento. Igualmente se incluirá información de los contratos suscritos con entidades de crédito para facilitar el pago a proveedores. Del cierre provisional de la contabilidad a 30 de septiembre tanto en el Ayuntamiento como en sus Organismos Autónomos y Empresas Municipales la deuda comercial contraída es la siguiente:

Pendientes pago al final del Trimestre

Dentro periodo legal pago al final del

trimestre

Fuera periodo legal pago al final del

trimestre TOTALES

Núm de operac. Importe total



Ayuntamiento de Badalona 1 647,58 156 859.393,78 157 860.041,36 Instituto Municipal de Promoción a la Ocupación (IMPO) 74 30.103,62 0 0,00 74 30.103,62 Badalona Serveis Asistencials S.A. (BSA) 1338 2.398.833,36 2.700 2.865.284,18 4.038 5.264.117,54 Instituto Municipal de Servicios Personales (IMSP) 245 518.329,15 652 2.216.542,90 897 2.734.872,05

Badalona Cultura S.L. 5 2.920,56 54 70.702,31 59 73.622,87 Ens de Gestió Urbanistica S.A.(ENGESTUR S.A.) 141 710.208,97 136 876.654,54 277 1.586.863,51

Museo Municipal de Badalona 29 28.085,00 0 0,00 29 28.085,00

Patronat de la Música de Badalona 12 8.131,40 8 3.060,59 20 11.191,99

Reactivació Badalona S.A. (Rebasa) 1 61,42 26 34.569,87 27 34.631,29

Badalona Comunicació, SA 26 21.047,81 9 24.135,92 35 45.183,73

Secretaria General


Marina Badalona, SA 47 44.446,71 6 18.876,05 53 63.322,76

TOTALES 1.919 3.762.815,58 3.747 6.969.220,14 5.666 10.732.035,72 Sobre el incumplimiento de la ley de morosidad: Como puede observarse, la demora media de pago a proveedores se sitúa por encima de lo previsto en la normativa vigente sobre la materia de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales.

Periode medio de pago (PMP)

Ayuntamiento de Badalona 67,08 Instituto Municipal de Promoción a la Ocupación (IMPO) 25.95 Badalona Serveis Asistencials S.A. (BSA) 135,46 Instituto Municipal de Servicios Personales (IMSP) 167,95 Badalona Cultura S.L. 60,71 Ens de Gestió Urbanistica S.A.(ENGESTUR S.A.) 39,52 Museo Municipal de Badalona 39,04 Patronat de la Música de Badalona 54,00 Reactivació Badalona S.A. (REBASA) 24,96 Badalona Comunicació, SA 23,81 Marina Badalona, SA 54,07

Unidades: días (*) PMP calculado de acuerdo con la ley 15/2010 Para la elaboración del listado de la deuda comercial como para el calculo del período medio de pago se considera solo los capítulos 2 y 6 para las entidades sometidas a presupuesto limitativo y para las restantes entidades del sector público local los aprovisionamientos y otros gastos de explotación y las adquisiciones de inmovilizado material e intangible. Este criterio se fundamenta en el análisis de la guía para la elaboración de los informes trimestrales que las entidades locales han de remitir al Ministerio de Economía y Hacienda, en cumplimiento del artículo cuarto de la Ley 15/2010, por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales. De este estudio se observó que en el punto donde se define el Ámbito objetivo se indicaba:

“Por tanto, en el ámbito local, se corresponderán con: a. Para las entidades sometidas a Presupuesto limitativo, con carácter general:

− gastos corrientes en bienes y servicios − inversiones

b. Para las restantes entidades del sector publico local: − aprovisionamientos y otros gastos de explotación. − adquisiciones de inmovilizado material e intangible.”

En la casilla del informe trimestral de seguimiento de gastos del periodo medio del pago a proveedores, el dato que se declara es el del Ayuntamiento de Badalona. La principal causa de no poder hacer frente al cumplimiento de la norma es, junto a los posibles déficits estructurales del presupuesto, la capacidad de gestión de cobro de la organización. Al día de la fecha, en la contabilidad del Ayuntamiento y sus organismos autónomos figuran entre otros, derechos reconocidos pendientes de cobro, que pertenecen a entidades de derecho público, por importes muy significativos, que de haberse cobrado, hubiera rebajado considerablemente el período medio de pago a proveedores. Apartado c) del punto 1 del art.1 del art.10: Operaciones con derivados El Ayuntamiento de Badalona, sus OOAA y Empresas Municipales al día de la fecha, en su estructura financiera no figuran operaciones con derivados.

Secretaria General


Apartado d) del punto 1 del art.1 del art.10: Cualquier otro pasivo contingente.

Respecto a este apartado y en referencia a lo manifestado en el informe del 4 trimestre del 2012 y sucesivos informes trimestrales, donde se establecía unas cantidades en concepto de expropiaciones e intereses de demora, y viendo el informe del departamento de Gestió Urbanística i Habitatge que a 1 de octubre de 2014 que cuantifica la misma en:

Expedient Adreça Concepte Autoritzada Despesa

Reconeguda Obligació

Pendent reconèixer

amb finançament

Pendent reconèixer

sense finançament

1/EXU-1/03 Colom 4-8 (Mobba) just preu - - 2.052.782,15

53/EXU-11/07 Bonavista 35 interessos - - 9.138,61

17/EXU-7/04 Coll i Pujol 120 Interessos 13/06/2014 26/06/2014

34/EXU-3/99 Martí Pujol 336 Interessos - - 105.415,01

44/EXU-5/97 Mestre Lluís Millet Interessos 30/05/2014 26/06/2014

17/EXU-5/05 Santa Bàrbara 3 Interessos 13/06/2014 26/06/2014

47/EXU-7/98 Pau Casals 1 Interessos - - 34.127,55

13/EXU-3/12 Martí Pujol 335 just preu 04/12/2013 13/01/2014

26/EXU-14/05 Santa Bàrbara, 5 Just preu 26/03/2014 22/04/2013

26/EXU-14/05 Santa Bàrbara, 5 Interesaos 13/06/2014 26/06/2014

PGU 31613 Platja-Esport Ciclista Just preu + i 9.907,23

TOTAL 158.588,40 2.052.782,15

TOTAL 2.211.370,55 Hay que mencionar que este importe no figuraba en el cuadro de otro pasivo contingente ya que figuraba en el saldo de la cuenta 413. Respecto a las solicitudes de retasación de alguna expropiación, a día de hoy y que tenga constancia esta intervención, están pendientes de resolución del contencioso administrativo, son las siguientes.

Expedient Adreça Recurs Valoració interessat

Resolució recorreguda

27/EXU-3/07 President Companys 199 RC 11/11 16.520.524,52 € 3.869.462,24 €

34/EXU-3/99 Martí Pujol 336 RC 9/11 17.814.105,95 € 1.329.945,97 € 47/EXU-7/98 Pau Casals 1 RC 5/13 175.295,40 € 34.127,55 € 19/EXU-5/13 Carretera Mataró 2-20 49.434.822,50 € 1.063.488,26 € Totals 83.944.748,37 € 6.262.896,47 €

No figuran como una contingencia, aunque lo sean, ya que no hay una valoración técnica de lo que cuantitativamente podría suponer el fallo de las retasaciones, en caso de ser desfavorable. Tampoco por el principio de imagen fiel es aconsejable apuntar el valor de esta contingencia como la diferencia entre lo solicitado por la parte demandante y lo reconocido hasta el momento por el ayuntamiento. Esta intervención tampoco tiene constancia que haya entrado ninguna solicitud de expropiación por parte de propietarios de fincas afectadas en el período desde el 1 de enero hasta la entrada en vigor de la ley de acompañamiento de los presupuestos de la Generalitat de Catalunya, por la que ampliaba la suspensión de plazos hasta el 31 de diciembre de 2014 respecto al procedimiento previsto en el articulo 114 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme. 2.- Facturas con otras contingencias

Secretaria General


Durante el año 2012 se han presentado en el registro de facturas de este ayuntamiento facturas o reclamaciones de pagos por valor de 842.214,66 euros de las empresas Demon Engineering, SL, JJ Construcciones, 2003,SL y Masendo 09, SL. Respecto a estas facturas y reclamaciones desde Intervención se ha comunicado a los interesados las deficiencias detectadas respecto a las obligaciones formales de estas facturas. Además se ha solicitado informe a los diferentes departamentos sin que a día de hoy se haya procedido a conformar por los técnicos responsables ninguna de estas facturas, ni ningún órgano competente haya acordado su aprobación. Finalmente añadir que todo lo relacionado con estas facturas y reclamaciones de pago ha sido remitido a la Oficina Antifraude. Apartado e) del punto 1 del art.1 del art.10: Análisis de las desviaciones producidas en el calendario de ejecución i/o en las medidas del plan de ajuste. En el nuevo plan de ajuste y para el año 2014 no se prevé ninguna medida ni en los ingresos ni en los gastos. De la comparación de los datos del plan de ajuste con los datos de previsión a 31 de diciembre, realizada con los datos disponibles a 30 de septiembre, nos da los datos que se detallan a continuación:

A.1 INGRESOS Unidad: miles de euros

INGRESOS ( 1 ) Dato del Plan de

Ajuste PRES ACTUAL

2014 DRN

PREVISIÓN

Ingresos corrientes 243.719,20 242.180,82 251.389,38

Ingresos de capital 460,00 4.494,86 4.290,95

Ingresos no financieros 244.179,20 246.675,68 255.680,33

Ingresos financieros 18.201,30 24.001,31 18.380,97

Ingresos totales 262.380,50 270.676,99 274.061,30

A.2 GASTOS Unidad: miles de euros

GASTOS ( 3 ) Dato del Plan de

Ajuste PRES ACTUAL

2014 ORN

PREVISIÓN

Gastos corrientes 213.152,91 221.793,11 217.465,54

Gastos de capital 18.393,81 26.815,05 21.627,95

Gastos no financieros 231.546,72 248.608,16 239.093,49

Gastos operaciones financieras 30.509,48 22.835,78 25.770,99

Gastos totales 262.056,20 271.443,94 264.864,48

A.3 MAGNITUDES FINANCIERAS Y PRESUPUESTARIAS Unidad: miles de euros

Dato del Plan

de Ajuste

Proyección estimada anual a

31/12/2014

Ahorro bruto 30.566,29 33.923,84

Ahorro neto 450,80 8.593,90

Saldo de operaciones no financieras 12.632,48 16.586,84

Ajustes SEC (en términos de Contabilidad Nacional) 0,00 -3.730,52

Capacidad o necesidad de financiación 12.632,48 12.856,32

Secretaria General


Saldo obligaciones pdtes de aplicar al ppto al 31/12 0,00 3.674,65

Periodo medio de pago a proveedores 80 30 A.4 ENDEUDAMIENTO Unidad: miles de euros

Dato del Plan de Ajuste DEUDA VIVA 1/1/2014

Proyección estimada anual a

31/12/2014

Deuda viva a 31 de diciembre 122.833,84 123.571,08 118.278,98

A corto plazo 5.000,00 4.456,59 5.805,86

A largo plazo : 117.833,84 119.114,49 112.473,12

- Op. endeudamiento FFPP (todas las fases) 35.610,86 37.544,61 35.610,86

- Resto operaciones endeudamiento a l.p 82.222,98 81.569,88 76.862,26

Anualidades op. endeudamiento a largo plazo 33.475,80 31.236,71 28.607,78

Cuota total de amortización del principal: 30.115,49 27.666,42 25.329,94


- Resto operaciones endeudamiento a l.p 28.181,74 25.732,67 23.396,26

Cuota total de intereses: 3.360,31 3.570,29 3.277,84


- Resto operaciones endeudamiento a l.p 1.401,00 1.615,36 1.437,31 Otros ajustes del plan Sobre otros conceptos de gastos de influencia en el plan de ajuste: Se trata de aquellos gastos pendientes de pago contabilizados en la cuenta del Plan Contable 413 y por tanto sin aplicación presupuestaria, que por su naturaleza no podían ser incorporados en la relación de pago a proveedores. En el cierre de la contabilidad consolida del 2013 hay un saldo en esta cuenta de 12.018.839,35 euros, cantidad que la confecciona diferentes facturas anotadas en el registro de facturas y que a final del ejercicio no figuran contabilizadas por importe de 4.312.835,75 euros, 6.242.726.67 euros son debido a las expropiaciones y el resto 1.463.276,93 euros del convenio entre Engestur, Ministerio y el Ayuntamiento. La capacidad que tendrá el ayuntamiento para dar cabida en el presupuesto de 2014 de este saldo dependerá de su habilidad de generar ingresos no previstos o superiores a los presupuestados y/o a su capacidad de contención del gasto. Para el cálculo del saldo de la cuenta 413 del 3r. trimestre de 2014, esta intervención municipal no tiene suficiente elementos para evaluar el mismo, exceptuando los conceptos de expropiaciones y del convenio entre Engestur, Ministerio y Ayuntamiento dando un importe de 3.674.647,48 euros 4) Endeudamiento Respecto al endeudamiento hay que tener en cuenta: Tal como se decía en el plan, “no se ha tenido en cuenta la deuda pendiente de la devolución de la participación de los tributos del estado, por consignarse, presupuestariamente, como un menor importe de derechos reconocidos”, pero sí, al igual que entonces, se ha tenido en cuenta en el importe total en el endeudamiento a largo plazo. El importe total del crédito para el pago de la deuda de proveedores anterior al 1 de enero de 2012, previsto en 35.715.259,62 €, ha sido finalmente de 31.036.946,75 €. Que en el 2013 se ha firmado un crédito por importe de 6.509.714,25 euros de acuerdo con el RDL 8/2013, de 28 de junio, de medidas urgentes contra la morosidad de las administraciones públicas y de apoyo a entidades locales con problemas financieros.

Secretaria General


El plan de ajuste también preveía un préstamo de diez millones en el 2012 y otro de diez millones en el 2013 para financiar inversiones que finalmente no se han realizado. También se preveía diez millones para financiar inversiones en el 2014. En el presupuesto de 2014 se ha aprobado un anexo de inversiones para el 2014 por importe de 17.993.814,83 euros financiados totalmente mediante préstamos, los cuales han estado firmados en su totalidad a la fecha de este informe. Del presente informe, atendiendo al artículo 10 del Real Decreto-Ley 7/2012, se dará cuenta al Pleno de la Corporación Local. 10 AP-2014/2993 DICTAMEN. Aprovar l'encàrrec de ges tió a Badalona Cultura, SL per a dur a terme la programació d'una exposició simult ània amb el Museu de Granollers de l'artista que dóna nom a la sala d'exposicions J osep Uclés ubicada al Centre Cultural El Carme. (RETIRAT) 11 AP-2014/2998 DICTAMEN. Aprovació conjunta de propostes de modifi cació del pressupost general de l'Ajuntament 2014. (RETIRAT) 12 AP-2014/3007 DICTAMEN. Aprovació de l'expedient del contracte de serveis de manteniment de zones verdes, solars, franges de pre venció d'incendis (lot 1) i arbrat i palmeres d'àmbit urbà de Badalona (lot 2) Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació de l’expedient de contractació, licitació, despesa i obertura del procediment obert per a l’adjudicació del contracte de serveis de manteniment de zones verdes, solars, franges de prevenció d’incendis (lot 1) i arbrat i palmeres d’àmbit urbà de Badalona ( lot 2), per una durada de 2 anys a comptar de l’ endemà de la data de la seva formalització amb possibilitat de pròrroga per dos períodes de màxim un any més cadascun. Òrgan que resol: L’ Ajuntament Ple Caràcter: Definitiu. Exhaureix la via administrativa Expedient: 5/OBR- 4/14 Antecedents 1.En data 30 de juny de 2014 el cap del Servei de Medi Ambient de la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat va emetre un informe tècnic de motivació en què, entre d’ altres, posà de manifest: D’ una banda: - La necessitat d’ endegar un procediment administratiu per tal d’adjudicar el contracte dels serveis de manteniment de zones verdes, solars, franges de prevenció d’incendis d’ arbrat i palmeres d’ àmbit urbà de Badalona pel termini de dos anys a comptar de l’endemà de la data de la seva formalització, prorrogable per dos períodes de màxim un any cadascun i amb un pressupost màxim de licitació de 4.999.558,66 euros (IVA inclòs al tipus del 21% vigent), import que es desglossa entre els dos lots en què es divideix l’ objecte d’ aquest contracte de la següent manera: - Lot 1 (serveis de manteniment de zones verdes, solars i franges de prevenció d’ incendis): 3.412.361,77 euros (a raó de 2.820.133,70 € el valor base d’ aquest lot i 592.228,08 €, l’ IVA al percentatge indicat).- Lot 2 (serveis de manteniment de l’ arbrat i palmeres d’ àmbit urbà de Badalona): 1.587.196,88 euros ( a raó de 1.311.732,96 € el valor base d’ aquest lot i 275.463,92 €, l’ IVA al percentatge indicat). La necessitat de dur a terme aquesta contractació venia justificada perquè el contracte que actualment regula part dels serveis que en constitueixen l’ objecte d’ aquest nou contracte finalitzava el dia 31 d’ agost de 2014. I d’ una altra: - La justificació de la inclusió dins l’ objecte d’ aquest nou contracte d’ una nova prestació (no prevista al contracte que actualment regeix la prestació d’ aquesta tipologia de serveis), com és la de manteniment de les franges de prevenció d’ incendis de la ciutat amb motiu de l’ entrada en vigor de la Llei 5/2003, de 22 d’ abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, tenint en

Secretaria General


compte que és de contingut anàleg a la resta de prestacions que constitueixen l’ objecte d’ aquest contracte i que la maquinària a emprar per a dur a terme dits serveis és la mateixa. - La justificació del perquè els serveis de neteja de les zones verdes que estaven inclosos abans dins l’objecte del contracte que actualment regeix la prestació d’ aquesta tipologia de serveis s’excloïen del present contracte i és que amb el seguiment i control de l’execució dels contractes administratius que l’ Ajuntament té subscrits amb diferents contractistes relatius als serveis de neteja de zones verdes i als serveis de neteja viària s’ havia detectat que en nombroses ocasions es duplicaven les feines per part d’ ambdós contractistes o bé al contrari, l’un per a l’ altre, hi havia zones que no es netejaven i que estaven incloses dins dels seus respectius contractes. Per aquest motiu, s’ exposava en dit informe la conveniència de modificar el contracte de neteja viària que té l’ Ajuntament subscrit a l’ actualitat per tal d’incloure dins del seu objecte la prestació dels serveis de neteja de les zones verdes. 2. L’ esmentat informe tècnic s’acompanyava dels Plecs de prescripcions tècniques particulars – datats del dia 30 de juny de 2014 – emesos pel cap del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat que es proposaven per regir de manera individualitzada cadascun dels lots en què es dividí l’ objecte d’ aquest contracte i d’un informe jurídic - datat del mateix dia – emès per la tècnica superior en dret de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat amb el vistiplau de la cap del Servei Jurídic i Administració General de dita Àrea. 3. La darrera versió de la documentació tècnica abans esmentada va tindre entrada en aquestes dependències el dia 11 de juliol de 2014. 4. En data 14 de juliol de 2014 la cap del Servei Jurídic i Administració General de l’Àrea de Medi Ambient i Mobilitat, atenent el requeriment del Departament Central de Contractació de data 10 de juliol de 2014 relatiu a la necessitat d’ incloure dins dels plecs la informació - amb el detall requerit - relativa al personal a subrogar en aquesta licitació, informació que havia de ser facilitada per l’ empresa actual prestatària de part dels serveis objecte d’ aquest nou contracte, va trametre a aquest Departament un escrit que dita empresa havia presentat en el Registre General d’ aquesta Corporació en data 28/05/2014 (escrit registrat amb el número 15524) on es feia constar la relació del personal a què s’ha fet referència, un cop validada pel cap del Servei de Medi Ambient. 5. En data 14 de juliol de 2014 la cap del Servei Promoció Ciutat i Serveis va dictar, a la vista de la documentació tècnica a què s’ha fet referència en els fets precedents, una resolució d’incoació de l’ expedient administratiu corresponent en ares a adjudicar el contracte per a la prestació dels serveis de manteniment de zones verdes, solars, franges de prevenció d’incendis i arbrat i palmeres d’ àmbit urbà de Badalona i la lletrada sotasignada va elaborar el Plec de clàusules administratives particulars – datat del dia 14/07/2014 – que proposava per regir dita prestació. Aquest plec s’ acompanyava d’ un informe jurídic, emès en la mateixa data, i d’un document comptable (retenció de crèdit número 51517) que havia de servir per atendre la despesa que s’estimava que se’n derivaria d’ aquest contracte per a l’ any 2014, per import de 208.314,94 euros (IVA inclòs) havent-se previst que l’ entrada en vigor d’ aquest contracte es produís al mes de desembre d’ enguany. 6. En data 15 de juliol de 2014 se’n donà trasllat de l’ expedient així format als Departaments de Secretaria General i Intervenció Municipal per a l’ emissió dels seus preceptius informes previs en compliment del que preveu la disposició addicional segona, punt setè del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’ aprovà el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP). 7. En data 28 de juliol de 2014 l’ expedient de contractació de referència va ser retornat a aquestes dependències acompanyat d’ una diligència emesa en data 25/07/2014 per la secretària general (per delegació segons Resol. 25/06/2014), el contingut de la qual es transcriu literalment, en part suficient, a continuació: “Adjunt us retornem l’ expedient amb referència 15/OBR-4/14, relatiu als serveis de manteniment de zones verdes, solars, franges de prevenció d’incendis i arbrat i palmeres d’ àmbit urbà de Badalona, vista la necessitat de revisar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques particulars. Entre d’ altres aspectes, s’ ha detectat la manca d’ adequació de la classificació del contractista exigida per a participar en aquesta licitació; així mateix, s’ ha detectat la manca

Secretaria General


d’ adequació de la divisió en categories d’ activitats enumerades en l’ annex II del TRLCSP; en quant a la determinació de l’òrgan de contractació, s’ ha d’ estar a allò previst en la disposició addicional segona del TRLCSP i el cartipàs municipal vigent, de manera que quan el valor estimat del contracte sigui superior a 6 milions d’ euros, corresponen al Ple les competències com a òrgan de contractació. És per això que es retorna aquest expedient, per tal que s’ efectuï la seva revisió íntegra.” 8. Del contingut d’ aquesta diligència se’n va donar trasllat el mateix dia al Departament gestor i promotor d’ aquest contracte perquè procedís a la revisió dels informes i els plecs de prescripcions tècniques particulars que proposà per regir dit contracte. 9. Transcorregut el període vacacional es va reprendre la tramitació d’ aquest expedient tenint entrada en data 17 de setembre de 2014 en aquestes dependències la següent documentació: - Diligència emesa en la mateixa data pel cap del Servei de Medi Ambient conforme dona trasllat de l’ expedient al Departament Central de Contractació per tal de continuar amb la seva tramitació. - Informe tècnic de motivació – datat del dia 15/09/2014 – emès pel cap del Servei referenciat. - Nous plecs de prescripcions tècniques particulars (s’ elabora un plec per regir cadascun dels lots en què s’ha dividit l’ objecte del contracte), de data 15/09/2014, emesos pel cap del Servei abans esmentat. 10. Els canvis que s’ han detectat en la nova documentació tècnica, respecte l’ anterior redacció d’ aquests documents, són els següents: Respecte l’ informe tècnic de motivació: - En l’ apartat 2 a) s’ ha ampliat la justificació de la divisió en lots de l’ objecte d’aquest contracte i s’ exposa – a requeriment del Departament Central de Contractació - el perquè uns determinats serveis que s’han de prestar en l’ arbrat dels parcs s’han inclòs dins del lot 1 d’ aquest contracte, l’ objecte del qual el constitueix la prestació dels serveis de manteniment de zones verdes, solars i franges de prevenció d’ incendis, i el perquè les tasques específiques d’esporga i sanitat vegetal d’ aquest arbrat queden incloses en el lot 2 del contracte, l’ objecte del qual el constitueix la prestació dels serveis de manteniment de l’ arbrat i les palmeres d’ àmbit urbà de Badalona. - En l’ apartat 2 k), relatiu als criteris de valoració de les ofertes, ara la puntuació màxima atorgada als criteris avaluables automàticament és de 70 punts (i no 65) i l’ atorgada als avaluables segons judici de valor és d’ un màxim de 30 punts (i no 35) per als dos lots del contracte, havent-se convertit un dels criteris de valoració com és l’ ampliació del parc mòbil i/o maquinària adscrita a l’ execució del contracte (abans avaluable segons judici de valor, ara de valoració automàtica) i havent-se canviat la redacció d’ aquest criteri valorant-se ara, tal i com està configurat, l’ oferiment d’ ampliació de les característiques tècniques mínimes dels vehicles que amb caràcter obligatori s’ exigeix adscriure a l’ execució del contracte de referència i l’ oferiment d’ un vehicle addicional a disposició de l’ Ajuntament amb tot un seguit de característiques tècniques que es detallen en els plecs reguladors d’ aquesta contractació. Respecte als plecs de prescripcions tècniques particulars que es proposen per regir els dos lots, de manera individualitzada, en què es divideix l’ objecte del contracte (en endavant, PPTP): - En els índexs s’ han inclòs les pàgines on es recullen els annexos d’ aquests plecs. - S’ han corregit referències que abans es feien al “adjudicatari” per “contractista” en tant preveien obligacions i/o drets sorgits amb posterioritat a la formalització del contracte. - S’ han tret referències que abans se’n feien erròniament al “contracte” essent substituïdes per “aquest lot del contracte”. - S’ ha inclòs la referència a què l’ inventari de les zones on s’ han de prestar els serveis objecte de cada lot es lliurarà, actualitzat en format GIS, al contractista en el moment de la formalització del contracte (amb la redacció anterior no quedava clar quan es lliuraria a aquest darrer l’ esmentada informació i/o documentació). - Quan es parla dels mitjans personals mínims a adscriure s’ ha inclòs la referència – en el PPTP regulador de cada lot - que el nombre que s’ indiquen de persones com a necessàries per a dur a terme la prestació d’ aquests serveis coincideix amb les que hi

Secretaria General


consten en el llistat del personal a subrogar que hi consta en l’ expedient administratiu, el contingut del qual es posarà en coneixement de tots els empresaris interessats en el moment en què es publiqui la licitació. 11. A la vista de la nova documentació tècnica que integra l’ expedient de contractació de referència i atenent els requeriments de la Secretaria General posats de manifest en la seva diligència de data 25/07/2014 a què s’ ha fet referència en el fet setè d’ aquest document, la cap del Servei Promoció Ciutat i Serveis ha hagut de dictar en data d’ avui, 18/09/2014, una nova resolució d’incoació per tal d’ adequar i corregir l’ òrgan competent per resoldre aquest expedient, el qual és l’ Ajuntament Ple a la vista del que preveu la Disposició Addicional Segona del TRLCSP i el cartipàs municipal vigent i la tècnica grau mig gestió sotasignada ha elaborat el nou Plec de clàusules administratives particulars (en endavant, PCAP) – datat d’avui – el qual, atenent les observacions formulades per la Secretaria General, presenta els següents canvis respecte l’ anterior redacció d’ aquest document: - Quant al tema de la classificació del contractista, cal significar que el Departament Promotor d’aquest contracte s’ ha ratificat en la classificació exigida a aquest amb la primera redacció d’aquest document i, d’ acord amb l’ exposat, aquesta exigència de classificació no s’ha canviat. - Quant a la manca d’ adequació de la divisió en categories d’ activitats enumerades en l’ annex II del TRLCSP, s’ ha mantingut la mateixa categoria (categoria 27 “Altres serveis”) que a l’anterior redacció del PCAP (clàusules 1 i 2 i quadre de característiques obligatòries) atès que la tipologia de serveis que constitueixen l’ objecte d’ aquest contracte no estan previstos en cap altre categoria de les previstes en l’ annex II a què s’ha fet referència i els codis CPV, CPA i CCAE indicats al PCAP tampoc es troben ubicats expressament dins la resta de categories. - Quant a l’ òrgan competent per resoldre, tot i que en un dels fonaments jurídics de l’ informe de data 14/07/2014 emès per la lletrada sotasignada que acompanyava l’ anterior redacció del PCAP, es preveia el que es transcriu literalment a continuació: “D’acord amb l’ Informe 38/10, de 24 de novembre de 2010 de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa (es transcriu literalment a continuació): “En los contratos que se declaren prorrogables la opción de prórroga solo tiene efecto sobre la apreciación de si el contrato se somete a las prescripciones de la Directiva 2004/18/CE y consecuentemente a los contratos sometidos a regulación armonizada a que se refieren los artículos 13 a 18 de la Ley de Contratos del Sector Público, considerándose el importe incrementado con el IVA de la prestación concertada y sin inclusión de la opción de compra, para determinar el órgano competente de entre los supuestos establecidos en los apartados 1 y 2 de la disposición adicional segunda de la Ley”. D’ acord amb l’ exposat, el valor que s’ ha de prendre com a referència per a determinar l’òrgan competent per resoldre aquest contracte és el corresponent al seu pressupost màxim de licitació, això és, 4.131.866,66 € (IVA exclòs al tipus del 21%). Atenent l’ import esmentat i la durada establerta per aquest contracte (2 anys amb possibilitat de pròrroga per dos períodes de màxim un any cadascun, 4 anys com a màxim en total), correspon, d’ acord amb el cartipàs municipal vigent, resoldre aquest expedient a la Junta de Govern Local.” Cal significar que es tracta d’ un Informe d’ una Junta Consultiva de Contractació Administrativa que es va dictar per un supòsit concret i que el que s’ha de tenir en compte és allò previst en la Disposició Adiccional Segona del TRLCSP i el cartipàs municipal vigent. D’ acord amb l’exposat, tractant-se d’ un contracte amb un valor estimat superior a 6.000.000 d’ euros, correspon resoldre l’ expedient a l’ Ajuntament Ple. D’ aquesta manera, s’ ha contemplat el nou òrgan de contractació a la clàusula 26.2 del PCAP així com també en el present informe jurídic, que substitueix l’ emès en data 14/07/2014. - S’ han tret totes les referències que se’n feien a l’ antic PCAP a la declaració del mes d’ agost inhàbil en tant ja no tenen, transcorregut el mes esmentat, raó de ser, si bé s’ ha mantingut, a petició del Servei tècnic gestor, la retenció de crèdit número 51517 per import de 208.314,94 euros (IVA inclòs) feta en data 7/07/2014. - S’ ha donat una nova redacció a la clàusula 6.1.2 del PCAP en tant els plànols de les zones on s’ han de prestar els serveis objecte de cadascun dels lots han estat facilitats en format pdf a aquest Departament de manera que es publicaran en el mateix moment de

Secretaria General


publicació de la licitació de referència, juntament amb els plecs, atès que composen un dels annexos dels plecs de prescripcions tècniques particulars que es proposen per regir aquest contracte. - S’ ha donat una nova redacció a les clàusules 6.2.1 i 6.2.2 del PCAP en tant, d’ acord amb allò exposat al fet desè, els criteris de valoració de les ofertes han variat així com la ponderació màxima atorgada als avaluables automàticament i als que depenen d’ un judici de valor respecte l’ anterior redacció d’ aquest document. Això ha suposat també que s’ hagin hagut de modificar els models de proposició econòmica per a cada lot inclosos en l’ Annex 1 del PCAP. - S’ ha donat una nova redacció a la clàusula 27 del PCAP (revisió de preus) ateses les previsions de la Disposició 88 de la Llei de Pressupostos Generals de l’ Estat per a l’ any 2014. - S’ ha canviat el règim de penalitzacions establert a la cláusula 28 del PCAP atès que, arran una reunió de treball amb el Servei de Medi Ambient, es van detectar discrepàncies respecte les que aquest Servei havia previst en els PPTP reguladors del contracte de referència i les incloses a la primera redacció del PCAP. - A resultes d’ aquella reunió es mantenen en el nou PCAP, seguint les instruccions donades pel Servei de Medi Ambient, les previsions en relació a les ofertes amb valors anormals o desproporcionats, per als dos lots del contracte. 12. D’ acord amb els plecs reguladors d’ aquest contracte, constitueix l’ objecte del contracte de referència la prestació dels serveis de manteniment de zones verdes, solars, franges de prevenció d’incendis d’ arbrat i palmeres d’ àmbit urbà de Badalona, dividits en dos lots. Com a especificitat en aquest contracte es preveu la facturació d’ aquests serveis de dos maneres diferents, en funció de la tipologia de serves de què es tracti. Així, cal posar de manifest el següent: Dins del lot 1, a la vista del plec de prescripcions tècniques particulars regulador d’ aquest lot (en endavant PPTP1), s’ inclouen els serveis de manteniment de zones verdes (entenent-se per aquestes els m2 de gespa de manteniment intensiu, gespa naturalitzada, grup arbustiva, tanca arbustiva, entapissant/enfiladissa, flor de temporada i altres zones sense enjardinar dins d’ espais enjardinats que hi consten en la prescripció 2 del PPTP1) i de 754 jardineres ornamentals tenint en compte l’ inventari de què gaudeix actualment l’ Ajuntament que s’ ha inclòs en l’ annex I de l’ esmentat plec, amb el benentés que en el decurs de la tramitació d’aquest expedient el seu nombre pot variar en tant es poden crear zones noves de recent urbanització. El concepte “manteniment” inclou la realització de les següents prestacions:

o Manteniment de jardineres o Reg o Manteniment xarxa de reg o Adobats o Escardes, entrecavats i encoixinats o Esporga i retall d’arbustiva i entapissant o Reposicions de planta de flor o Segues de gespes o Sanitat vegetal de gespes i arbustiva o Reparació de superfícies de sauló

L’ objecte del lot 1, així doncs, el constitueix: - La prestació dels serveis de manteniment a què s’ha fet referència de les zones

verdes (inclosos els arbres dels parcs amb excepció de la realització en aquests de les tasques d’esporga i sanitat vegetal) i les jardineres abans indicades, dels solars i les franges de prevenció d’ incendis a què es refereix el PPTP1 i de les superfícies de nova creació que es puguin anar incorporant en el decurs de la vigència del contracte sempre i quan l’ increment o decrement d’ aquestes no superi o iguali el 5% del total de superfícies (que es facturaran prorratejant a 24 mesos l’import que resulti adjudicat per a la realització d’ aquestes tasques) i quan el superi, prèvia la

Secretaria General


tramitació del corresponent expedient de modificació contractual d’acord amb el que es preveu a la clàusula 30 del PCAP.

- La prestació, a requeriment municipal, dels següents serveis: o Reposicions arbustiva o Desbròs de solars municipals o Desbròs de franges de prevenció d’incendis o Escarificats de gespa o Airejats de gespa o Renovacions i ressembres de gespa o Aportació d’esmenes o Reencebats de sauló o Altres serveis de manteniment per satisfer necessitats

esporàdiques relacionades amb l’objecte del contracte. als m2 de superfície de sauló dels parcs, sauló-jocs infantils, sauló-àrees gossos, solars municipals i franges d’ incendis a què es refereix la prescripció 2 del PPTP1 que es puguin encarregar en el decurs de la vigència d’aquest contracte. Aquests darrers serveis es facturaran aplicant el percentatge de baixa que en resulti adjudicat respecte els preus unitaris màxims de licitació establerts per tipologia de serveis a la clàusula 3 del PCAP, al nombre de serveis de què es tracti que s’ encarreguin en el decurs de la vigència del contracte, amb la limitació del pressupost màxim de licitació establert per aquestes tasques: anomenada part variable de la facturació al PPTP1, dins del pressupost màxim de licitació global establert per aquest lot. Quant al lot 2 es refereix, a la vista del plec de prescripcions tècniques particulars regulador d’ aquest lot (en endavant PPTP2), constitueix el seu objecte la prestació dels serveis de manteniment de l’ arbrat i les palmeres viàries (entenent-se per aquestes tot l’arbrat i les palmeres ubicats a parcs, places, carrers i en d’ altres elements del viari enjardinats, com ara rotondes i mitjanes, del municipi de Badalona, ja sigui sobre paviment dur, tou (sauló) i /o escocells). L’inventari de les unitats d’ arbrat i palmeres on s’han de prestar els serveis de manteniment objecte d’ aquest lot es recull en la prescripció 2 del PPTP2 i en l’ annex 1 de l’ esmentat plec amb el benentés que en el decurs de la tramitació d’ aquest expedient el seu nombre pot variar en tant es poden crear zones noves de recent urbanització. El concepte “manteniment” inclou la realització de les següents prestacions:

o Esporga d’arbrat (inclòs l’ arbrat ubicat dins dels parcs d’ acord amb l’ exposat quant al lot 1 es refereix).

o Esporga de palmeres (incloses les ubicades a parcs atès que els treballs i les freqüències a aplicar a les palmeres viàries i a les dels parcs són les mateixes).

o Manteniment de l’arbrat i palmeres joves viàries 1. Manteniment de tutors 2. Escarificat i desherbat d’escocells 3. Aportació de substrats 4. Reg i manteniment de la xarxa de reg 5. Fertilització i esmenes

o Manteniment de l’arbrat i palmeres adults viàries 1. Escarificat i desherbat d’escocells 2. Aportació de substrats 3. Reg i manteniment de la xarxa de reg 4. Fertilització i esmenes

o Sanitat vegetal d’arbrat i palmeres (inclòs l’ arbrat ubicat dins dels parcs d’ acord amb l’ exposat quant al lot 1 es refereix).

Secretaria General


o Seguretat i risc de l’arbrat i palmeres o Trasplantaments o Sustentació artificial o Treballs especials i d’urgència

L’ objecte del lot 2, així doncs, el constitueix:

- La prestació dels serveis de manteniment a què s’ha fet referència del nombre d’arbrat i palmeres abans indicats (quedant exclòs el manteniment d’ arbrat i palmeres ubicats als centres escolars, centres cívics i qualsevol altre equipament municipal amb excepció de les palmeres ubicades dins d’ aquests centres que estiguin afectades pel morrut) i als de nova creació que es puguin anar incorporant en el decurs de la vigència del contracte sempre i quan l’ increment o decrement d’ aquests no superi o iguali el 5% del total d’ arbrat i palmeres (que es facturaran prorratejant a 24 mesos l’ import que resulti adjudicat per a la realització d’ aquestes tasques) i quan el superi, prèvia la tramitació del corresponent expedient de modificació contractual d’ acord amb el que es preveu a la clàusula 30 d’ aquest plec

- La prestació, a requeriment municipal, dels següents serveis: o Tales o Destoconats o Plantacions

A l’ arbrat i palmeres objecte d’ aquest lot que es designi, facturant-se aquests serveis amb aplicació del percentatge de baixa que en resulti adjudicat respecte els preus unitaris màxims de licitació establerts per tipologia de serveis, al nombre de serveis de què es tracti que s’ encarreguin en el decurs de la vigència del contracte, amb la limitació del pressupost màxim de licitació establert per aquestes tasques: anomenada part variable de la facturació al PPTP2, dins del pressupost màxim de licitació global establert per aquest lot. Cal posar de manifest en aquest sentit que els mitjans personals adscrits a la realització de la diversa tipologia de serveis inclosos en cada lot (part fixa i part variable de la facturació) han de ser diferents de conformitat amb el que preveuen els plecs de prescripcions tècniques particulars reguladors d’ aquest contracte. 13. La durada d’ aquest contracte és de dos anys a comptar de l’ endemà de la formalització del contracte, prorrogables per dos períodes de màxim un any més cadascun. 14. Els empresaris interessats poden concórrer en la licitació de només un lot o dels dos lots, formulant les seves respectives ofertes seguint els models de proposició econòmica establerts en l’ annex I del Plec de clàusules administratives particulars que es proposa per regir aquest contracte corresponent al lot o lots per al/s qual/s concorrin. D’ aquesta manera en podrà resultar escollit adjudicatari d’ aquest contracte un o diversos empresaris. 15.El valor estimat d’aquest contracte és de 9.510.699,08 euros, import comprensiu del valor base d’ aquest contracte atenent la seva durada inicial, establerta en 2 anys (per un import de 4.131.866,66 €), l’ import de la seva possible pròrroga per dos períodes de màxim un any cadascun (per un import de 4.131.866,66 €) i 1.246.965,76 € en concepte de possible modificació contractual quan es donin els supòsits expressament previstos al plec de clàusules administratives particulars que es proposa per regir aquest contracte, de conformitat amb el que preveu l’ article 88 del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’ aprovà el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP). 16. Es preveu la subrogació de personal a la clàusula 22 del PCAP – per als dos lots del contracte – , la qual, amb els termes a què es refereix l’ informe tècnic de motivació a què es refereix el fet novè d’ aquest document, suposa (es transcriu literalment, en part suficient, el seu contingut):“D’acord amb el que preveu l’article 43 del conveni col.lectiu estatal de jardineria, el contractista haurà de subrogar-se com a part ocupadora del personal que actualment presta el servei, d’acord amb la relació inclosa a l’annex del plec de prescripcions tècniques que es proposa per regir cadascun dels lots en què s’ha dividit l’objecte d’aquest contracte.

Secretaria General


L’empresa concessionària actual ha presentat un llistat de tot el personal adscrit a l’actual contracte (53 persones) que s’ha incorporat a l’expedient. El personal adscrit a la contracta, s’ha dividit en funció de les tasques que exerceixen de forma prioritària: - 28 persones a manteniment de zones verdes - 14 persones a tasques d’arbrat - 11 persones que es dediquen a tasques de neteja Donat que l’actual contracte que es licita, exclou expressament les tasques de neteja de zones verdes, són objecte de subrogació únicament 42 persones, que es distribueixen de la següent manera: - Lot 1: Manteniment de zones verdes, solars i franges de prevenció d’ incendis (28 persones) - Lot 2: Manteniment de l’ arbrat i palmeres d’àmbit urbà de Badalona (14 persones) (…)” 17. Havent-se previst que l’ entrada en vigor d’ aquest/s contracte/s tingui lloc en el mes de desembre d’ enguany, la despesa que s’estima que se’n derivi d’aquest/s contracte/s per a l’any 2014, per un import de 208.314,94 euros (IVA inclòs al tipus del 21%), a raó de 142.181,74 € el lot 1 i 66.133,20 €, el lot 2, es finançarà amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1710-21001 del pressupost municipal vigent. Pel que fa a la despesa que se’n pot derivar d’ aquest/s contracte/s per als futurs exercicis que comprengui la seva execució així com la seva pròrroga, cas d’ acordar-se aquestes, restarà sotmesa a la condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals corresponents als futurs exercicis per atendre el seu pagament. La manca o insuficiència de consignació pressupostària per atendre el pagament que del/s contracte/s de referència se’ n derivi podrà constituir causa per a la modificació i/o resolució del contracte d’ acord amb l’ establert al plec de clàusules administratives particulars que es proposa per regir aquest contracte. 18. D’acord amb el que preveu la disposició addicional segona, punt setè del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), en data 14 i 21 d’octubre de 2014 aquest expedient ha estat informat favorablement pel secretari general i l’ interventor municipal respectivament. Fonaments jurídics 1. Aquest contracte es tipifica com un contracte administratiu de serveis, d’acord amb la definició dels articles 10 i 19.1 a) del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP). 2. El tipus de licitació del contracte és el que s’assenyala en el Plec de clàusules administratives particulars – de data 18/09/2014 - que s’acompanya a aquest informe. 3. Ateses les característiques de la present contractació i que no concorre cap altre motiu per anar a un altre tipus de procediment, s’ha optat per adjudicar el contracte de referència mitjançant procediment obert, de manera que qualsevol empresari interessat que reuneixi els requisits de capacitat i solvència – i classificació empresarial en aquest cas - establerts en la clàusula 7 del plec abans esmentat, hi podrà concórrer presentant-hi una proposició, de conformitat amb l’ article 157 del TRLCSP. 4. Els serveis objecte d’ aquest contracte es poden ubicar dins la categoria 27 de l’ Annex II del TRLCSP (Altres serveis), per la qual cosa, de conformitat amb el que preveu l’ article 16 del Text Refós a què s’ha fet referència en relació amb el 142 del mateix text, la convocatòria de la licitació es farà mitjançant publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i en el Perfil de Contractant de l’ Ajuntament. 5. Aquest expedient de contractació seguirà la tramitació ordinària prevista en el TRLCSP.6. L’expedient de contractació objecte del present informe s’està elaborant segons el que preveuen els articles 109 i 110 del TRLCSP. 7. A l’ expedient s’acompanya el Plec de clàusules administratives particulars, elaborat per la sotasignada, que es proposa per regir aquest contracte. El seu contingut s’ajusta a les necessitats de gestió i a les exigències de procediment, en particular, al previst a l’article 115 del TRLCSP i 67 del Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, així com al plec de clàusules administratives generals vigents, en tot allò que no s’oposi a la legislació bàsica estatal de contractació pública.

Secretaria General


8. D’acord amb el que preveu la disposició addicional segona, punt setè del TRLCSP, que conté normes específiques de contractació per les entitats locals, l’aprovació del Plec de clàusules administratives particulars ha d’anar precedida dels informes del secretari general i de l’ interventor municipal. 9. L’ article 110 del TRLCSP preveu que un cop completat l’expedient de contractació, es dictarà resolució motivada per part de l’ òrgan de contractació, aprovant el mateix i disposant l’obertura del procediment d’ adjudicació i l’ aprovació de la despesa corresponent, en el seu cas. 10. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’ Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). D’ incloure’s la proposta en l’ ordre del dia del Ple sense haver estat dictaminada previament per la Comissió Informativa, d’ aprovar-se l’ acord se n’ haurà de donar compte posteriorment en la propera sessió de la Comissió Informativa (article 126.2 ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament a l’ Ajuntament Ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL i, per al cas que s’ aprovi, també se n’haurà de donar compte a la propera sessió de la Comissió Informativa. 11. Per a l' adopció d' aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació d' acord amb el que preveu l’article 47.1 de la LRBRL. 12. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo a l’alcalde la inclusió en l’ordre del dia de l’ Ajuntament Ple, previ informe de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda, l’adopció dels següents ACORDS: PRIMER.- Aprovar els Plecs de prescripcions tècniques i de clàusules administratives particulars que conformen l’expedient de contractació indexat amb el número 15/OBR- 4/14 corresponent al contracte de serveis de manteniment de zones verdes, solars, franges de prevenció d’incendis d’ arbrat i palmeres d’ àmbit urbà de Badalona pel termini de dos anys a comptar de l’endemà de la data de la seva formalització, prorrogable per dos períodes de màxim un any cadascun i amb un pressupost màxim de licitació de 4.999.558,66 euros (IVA inclòs al tipus del 21% vigent), import que es desglossa entre els dos lots en què es divideix l’ objecte d’ aquest contracte de la següent manera: - Lot 1 (serveis de manteniment de zones verdes, solars i franges de prevenció d’ incendis): 3.412.361,77 euros (a raó de 2.820.133,70 € el valor base d’ aquest lot i 592.228,08 €, l’ IVA al percentatge indicat). - Lot 2 (serveis de manteniment de l’ arbrat i palmeres d’ àmbit urbà de Badalona): 1.587.196,88 euros ( a raó de 1.311.732,96 € el valor base d’ aquest lot i 275.463,92 €, l’ IVA al percentatge indicat). SEGON.- Procedir a l’ obertura del procediment obert d’ adjudicació d’ aquest contracte mitjançant tramitació ordinària, segons allò previst als articles 110, 150 i 157 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. TERCER.- Autoritzar i disposar la despesa que s’ estima que se’n derivi del/s contracte/s sorgit/s arran la tramitació d’ aquest procediment per a l’exercici 2014, que s’estima per un import de 208.314,94 euros (IVA inclòs al tipus del 21%), a raó de 142.181,74 € el lot 1 i 66.133,20 €, el lot 2, es finançarà amb càrrec a la partida pressupostària número 431-1710-21001 del pressupost municipal vigent. Pel que fa a la despesa que se’n pot derivar d’ aquest/s contracte/s per als futurs exercicis que comprengui la seva execució així com la seva pròrroga, cas d’ acordar-se aquestes,

Secretaria General


restarà sotmesa a la condició suspensiva de l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals corresponents als futurs exercicis per atendre el seu pagament. La manca o insuficiència de consignació pressupostària per atendre el pagament que del/s contracte/s de referència se’ n derivi podrà constituir causa per a la modificació i/o resolució del contracte d’ acord amb l’ establert al plec de clàusules administratives particulars que es proposa per regir aquest contracte. QUART.- Procedir a la publicació de l’anunci de licitació, en el Butlletí Oficial de l’ Estat i en el perfil de contractant de l’ Ajuntament de Badalona, d’acord amb les previsions de l’article 142 del RDL 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’ aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic. CINQUÈ.- Comunicar aquesta resolució al Cap i a la tècnica superior en dret del Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat, i a l’ Intervenció municipal. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions de l’article 41.4 del Reglament d’ organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament, i, n’ordeno la seva inclusió en l’ordre del dia de la propera i immediata sessió de l’Ajuntament Ple que es dugui a terme, pel seu debat i aprovació, si escau. Per tant, acceptant els fets i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes tècnics precedents, l'Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució, als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992. SENYORA ASUNCIÓN GARCÍA: Bona tarda a tothom. En aquesta concessió que avui portem o en aquet ple, l’altre dia com que es va portar d’urgència no ens hi vam fixar detalladament, i el que hi ha és que en aquest moment en el contracte hi ha 28 més 14, més 11 persones que depenen tant del verd urbà com d’una de les parts que es segrega i passarà a Via Pública. Amb això el que queda clar és que hi ha onze persones que no seran subrogades per l’empresa que porti a partir d’ara el verd urbà. És veritat que algú m’ha comentat que l’empresa que hi ha del carrer, de la que s’encarrega del carrer, podria quedar-se amb aquestes persones. Em podria explica en quines condicions, com i amb quin paper està escrit això? Perquè sinó la veritat és que tal i com estan les coses, i aquestes grans empreses que a més d’altres coses estan de moda perquè són molt protagonistes per les darreres notícies i des de f a temps no ens en refiem molt. SENYOR ALCALDE: Jo abans, sí perquè hi ha una altra paraula del senyor Durán, jo crec que el més prudent és que expliqui per sobre el dictamen la regidora i després seguim en el debat, perquè tothom es situï. SENYORA EGEA: Bona tarda a tothom. En aquest dictamen que es porta avui a aprovació en el Ple portem avui el que serà el nou concurs del nou contracte del manteniment de les zones verdes de la ciutat. És un contracte d’una tipologia de anem a dos anys més dos de pròrroga. El preu anual són gairebé dos milions i mig per any. Amb un valor total d’uns nou milions cinc-cents deu mil euros aproximadament. Bé, en aquest contracte el que nosaltres presentem és la millora substancial de molts problemes que ens han anat sortint en el dia a dia el que són el manteniment de les zones. El punt més significatiu o un dels punts més significatius seria que en la neteja no s’inclou en aquest contracte, ja que aquesta neteja, segons així ha estat pensat per part de l’Ajuntament, es passaria al contracte gran de via pública que en aquests moments està portant l’empresa Foment. Nosaltres, quan ens vam plantejar aquesta decisió sempre ho vam fer des de la perspectiva que sabíem que hi ha onze persones que en aquests moments estan cobrint el tema de neteja, i ens ho vam plantejar així perquè tenim assegurat que aquestes persones passaran a formar part de l’empresa Foment, i no ho tenim verbalment sinó que nosaltres vam fer una proposta des de l’Àrea d’Hisenda de modificació del contracte gran de Via Pública incloent-hi aquestes persones. Dit això també, remarcar que en aquest contracte també tenim, en les franges s’incorpora el manteniment i l’execució de les franges d’incendis, que això es venia fent de forma externa i que tenia un cost considerable cada any. Després la separació dels dos lots de serveis diferenciats, que és el lot de manteniment de zones verdes, les franges d’incendis i per altra banda el lot d’arbrat viari i palmeres. Això també fa diferenciar aquets dos grans lots per la seva tipologia, ja que són diferents en quant a maquinària a utilitzar i en quant a formació del personal. Les modalitats de facturació també es milloren perquè

Secretaria General


ens permeten no tenir una factura mensual única, es facin feines o no, sinó que es va més al detall. Totes aquelles feines com pugin ser reposicions d’arbustiva, desbrossament de zones municipals etc., són feines que si s’executen es cobren i sinó no hi ha per què incloure-les en la factura mensual. Un altre punt que també millora és el consum d’aigua, que això la regidora Mercè Rius també crec que en serà conscient, perquè una de les batalles que hem tingut amb aquest contracte és que el que era el cost de l’aigua anava per part de l’empresa, i això ens generava molts problemes moltes vegades de falta de reg, per exemple. I llavors el que fem a l’Ajuntament és que incloem el valor de la factura de l’aigua i es paga des del contracte, per evitar els problemes que hem estat tenint. Després també dins del contracte es poden una sèrie de millores, però aquest cop especificades, perquè ens trobàvem que en l’anterior contracte, que per cert van ser vostès els que el van proposar, les millores no estaven tancades, i llavors aquí nosaltres el que proposem és que hi hagi millores encaminades al sistema de telegestió del rec del Turó del Caritg, o de les millores econòmiques per al control de la qualitat. O adquisició d’arbrat nou, o oferiments de tractaments d’endoteràpia, i són millores que estan especificades i per tant, no ens queda el tema de millora molt obert que de vegades ha estat això també un problema a l’hora de gestionar el contracte. Bàsicament a grans trets seria el que englobaria el contracte nou de verd. SENYOR ALCALDE: Senyor Duran, que sàpiga que té un minut, dos minuts són? SENYOR DURAN: Bona tarda, si són dos minuts intentaré aprofitar-los al màxim. Referent a aquest dictamen jo repetiria les preguntes que vaig fer a la Comissió Informativa. Una és, sembla ser que es modifica el contracte de neteja de via pública per incorporar la part de verd urbà, m’agradaria saber per una banda m’agradaria saber quan es farà, perquè suposo que això suposo que implica una modificació pressupostària que no ha vingut al Ple. Per tant, quan es farà? Si el govern pot, coneixent el govern del PP, si pot garantir que abans que estigui adjudicat el contracte nou de verd urbà estaran, per una banda subrogades les persones que deia la representant d’Esquerra Unida i Alternativa, i per una altra banda, si l’empresa Foment estarà en disposició, tant econòmica com jurídica, de fer-se càrrec d’aquesta neteja. No sigui que l’un per l’altre, la casa sense escombrar, mai millor dit. SENYORA ASUNCIÓN GARCIA: Gràcies per tota l’explicació de la plica i a part que espero la contesta també de les altres dues preguntes, hi ha una qüestió. Jo crec que a nivell del municipalisme anem avançant. És veritat que de vegades busquem fórmules que creiem les més oportunes, i que també de vegades ens en replantegem altres. El servei que es dóna, que és prou important i que a nivell de ciutat jo crec que és molt visible i agraït, per un altre costat, el realitzen 53 persones en total. No creuen que..., ja sé que estem en un moment difícil i que hi ha lleis a nivell estatal que ha fet el govern del PP i que ho fan una mica impossible, però no creu que aquest servei podríem portar-lo al mateix Ajuntament? I amb el mateix estalvi d’aigua, de control, de servei, i serien 53 persones, perquè la contracta no és de més, que si més no ens podríem estalviar, només un 21 % de l’IVA que pagarem, i segurament una part petita del benefici empresarial. Els guanyaríem, diners que podríem emprar en d’altres coses. I crec que amb els tècnics que tenim a la casa i tenim el personal necessari, podrien ser aquests cinquanta-tres, crec que podríem fer-ho. Això és una reflexió. I després jo necessitaria això que ha comentat el regidor Josep Duran, de veure com és veritat que es garanteix que no es perd cap lloc de treball, que per a nosaltres és fonamental. SENYORA EGEA: Responent al Josep Duran, els dos contractes, tant el que és la licitació del que és el nou contracte i el que és la proposta de modificació del contracte de Via Pública, van en paral·lel. Això vol dir que si avui es tira endavant aquest contracte quan comenci el període d’exposició pública, la proposta de modificació de l’altre contracte de neteja, tots dos van en paral·lel. De manera que en el moment en què en el minut 1 aquest contracte comenci a funcionar, totes les persones estiguin treballant, tant sigui en neteja com sigui en manteniment de verd. Després em comentava la senyora Asun el tema de poder-ho assumir des de l’Ajuntament, ho penso que això, a nivell de manteniment de vehicles, no només ja a nivell només de personal i si seguim la llei de l’estat, això implica que no es pot contractar a més personal. I per això, per a l’Ajuntament seria insuportable de poder-ho assumir, en aquests moments. I a partir d’aquí, penso que és un bon contracte, jo

Secretaria General


penso que el tema de la neteja millorarà molt la situació de trobar-nos una persona que treballa per a Via Pública, i al costat trobar una altra persona que estigui netejant una zona verda, que unifiquem criteris, unifiquem tasques, guanyem en periodicitat, perquè de dos cops o tres a la setmana de neteja, passaríem a una neteja diària de les zones, i penso que el ciutadà s’ho mereix i per tant, penso que és un contracte que hem de portar endavant. SENYOR SERRANO: Gràcies senyor alcalde, bona tarda a tothom. En aquest cas nosaltres donarem un vot de confiança a la regidora Sònia Egea, en el sentit que és un contracte complicat, nosaltres ho sabem, i que la seva gestió i el seu desenvolupament, i a més paral·lel al traspàs d’aquestes persones a Foment, però de totes maneres com que és un contracte complicat i la situació de lligar els contractes és complicat i tot el procés administratiu, nosaltres en aquest cas votarem abstenció per deixar passar el procediment i estarem a l’aguait per veure que totes les qüestions que avui hem aclarit amb vostè en relació a les 12 persones més els serveis que ha de dur aquest contracte, estarem a l’aguait per veure que això es compleixi. SENYOR SUBIRANA: Simplement per manifestar el vot d’abstenció de Convergència i Unió. SENYOR DURAN: M’abstindré també. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Jo els vull donar les gràcies a tots. Dir que em sembla, i ho ha explicat la regidora i ha entrat en el detall i per tant jo no ho faré, però sí que hi ha alguns aspectes que crec que val la pena valorar, i valorar positivament. Avui a Badalona es dóna una circumstància que és d’aquesta manera, que en un mateix espai, en un mat eix barri, en un mateix carrer, l’empresa que neteja la via pública és una, i l’empresa que neteja els parcs infantils o les places o els jardins d’aquell mateix barri o d’aquell mateix carrer, n’és un altre. I això acaba generant un problema en el servei. Per què? Perquè ens trobem que moltes vegades, com que en aquests moments hi ha més freqüència de neteja de carrers que no pas de parcs i de jardins, ens trobem amb la situació un tant insòlita que et vénen molts veïns i et diuen, escolta, l’escombriaire l’hem vist netejar la vorera i al costat hi ha un jardí que hi ha papers i no els ha recollit i no els vol recollir, no és que no els vulgui recollir, és que els contractes estan fets d’aquesta manera. A mi em sembla que amb la proposta que avui portem som capaços d’ordenar aquesta situació, perquè la neteja en un mateix espai, tan sigui dels parcs com sigui de la via pública, la farà la mateixa empresa. És el que explicava la regidora, la farà l’empresa que fa la neteja en aquest moments. I el manteniment del verd, amb tot el que significa, ho farà un altre que és el que avui portem aquí. Per tant, és aquest aspecte. Ressaltar també un dels suggeriments que vostè ha fet, la llei estatal no ens permet en aquests moments contractar a personal, ja ho saben, i per tant, seria impossible la proposta. Podem compartir-la o no ideològicament, que no la compartim, però des d’un punt de vista legal encara que ho volguéssim no ho podríem dur a terme. I per tant, em sembla que és un contracte que contempla moltes millores per a la ciutat i que serà positiu. Per tant, moltes gràcies per l’abstenció, el dictamen queda aprovat amb els onze vots dels regidors del govern i passaríem al següent punt. Votació. El dictamen precedent s’aprova per majoria simple. Vots a favor: 11, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT D'ATENCIÓ A LES PER SONES

13 AP-2014/2994 DICTAMEN. Ratificar la minuta i la signatura del Protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar S ocial i Família i l'Ajuntament de Badalona. Identificació de l’expedient Antecedents 1. En data 12 de juny de 2012 es va signar el Contracte Programa 2012-2015 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l’ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius

Secretaria General


al benestar social i polítiques d’igualtat, així com la concreció d’aquest contracte programa per a l’any 2012, el qual va ser ratificat per l’Ajuntament Ple, en sessió ordinària de data 30 d’octubre de 2012. L’esmentat Contracte Programa 2012-2015 recollia els acords pel període 2012-2015, però les circumstàncies socioeconòmiques del país i les accions que es preveien en el mateix Contracte programa que s’havien de desenvolupar durant aquest període, han fet necessària la formalització d’addendes de concreció anual. 2. En data 17 de juliol de 2013, es va signar el Protocol addicional de concreció per al 2013 del Contracte programa per a la coordinació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit l’any 2012, així com els annexos de concreció d’aquest contracte programa per a l’any 2013 el qual va ser ratificat per l’Ajuntament Ple, en sessió ordinària de data 29 d’octubre de 2013. 3. La gerent de l’Institut Municipal de Serveis Personals (IMSP), el cap del Servei de Convivència, i el cap del Servei de Serveis Socials, han emès respectivament, uns informes tècnics, on a la vista de la proposta de Protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit l’any 2012, proposen la seva aprovació així com l’aprovació de les fitxes números 1, 2.2, 2.3, 6, 7, 9, 10, 11, 19, 21, 23, 28 i 29.1. 4. El cap de Servei de Serveis Socials i Salut va emetre un informe tècnic de data 18 de juliol de 2014, amb la següent proposta: -Que l’Ajuntament subscrigui el “Protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte programa per a la coordinació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit l’any 2012”, pel qual s’aproven les condicions i aportacions pel finançament dels Serveis Socials Bàsics, recollit a la fitxa núm. 1 – Serveis Socials Bàsics. Al pressupost vigent d’enguany , dins dels capítols 1 i 2 hi ha prevista la part municipal de les despeses que comporta aquesta fitxa. - Que s’inclogui la fitxa 6 -Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles ja, per part municipal, aquests sistemes de resposta es basen en l’aplicació d’ajuts d’urgència social , competència municipal, ja prevista al pressupost de despeses vigent. - Que s’exclogui la Fitxa núm. 8 - Programa d’inclusió social de la signatura de l’esmentat Contracte programa, ja que, a la vista dels argument exposats en les consideracions i d’acord amb la informació de Recursos Humans d’aquest Ajuntament, les obligacions econòmiques contemplades en el mateix referides a la fitxa 8, no estan previstes en el pressupost municipal vigent. Que s’inclogui la Fitxa núm. 23 – Òrgans de participació del serveis socials, la qual no comporta cap compromís econòmic.” D’acord amb aquests informes tècnics les obligacions econòmiques contemplades en la proposta del Contracte Programa per a l’any 2014, no suposen cap obligació de despeses que no estiguin previstes en el vigent pressupost municipal. 5. El 22 de juliol de 2014, l’alcaldia d’aquest Ajuntament, va dictar una resolució per la qual es va aprovar, per raons d’urgència, la minuta i la signatura del Aprovació del Protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit l’any 2012, quedant condicionada la seva eficàcia a la ratificació del Ple de l’Ajuntament, prèvia fiscalització del l’expedient per la Intervenció de Fons Municipal de conformitat amb l’article 214 i següents del TRLRHL. 6. El 8 d’agost de 2014, va entrar per registre general, un certificat de la Subdirectora general de Planificació i Gestió Pressupostària del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, que consta a l’expedient de referència, el qual literalment diu: “Que esta prevista la signatura del Contracte Programa entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, amb CIF P0801500J, per les fitxes i imports

Secretaria General


que es relacionen continuació, els quals estan inclosos en les reserves de crèdit relacionades, que garanteixen el crèdit adequat i suficient per efectuar aquesta despesa. 7. En data 2 d’octubre de 2014, el cap del Departament d’Atenció Territorial Polivalent, ha emès informe complementari, que inclou els següents aclariments:

Fitxa núm. 6 – Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles. La despesa municipal estimada, ja que aquesta en funció del nombre de situacions que puguin ser ateses i tot tenint com a referència la despesa realitzada en 2013, és de 7.481,30 € i l’aportació de la Generalitat és de 7.462,00 €. Fitxa núm. 23 - Òrgans de participació de serveis socials, tal som s’informava no comporta cap compromís econòmic. 8. En data 10/10/2014, el cap del Departament d’Atenció Territorial Polivalent, ha emès informe tècnic complementari, segons el qual, els serveis i programes següents, del Protocol addicional per al 2014 del Contracte programa objecte del present informe, estan inclosos en les competències pròpies definides a l’article 25.2.e) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local: Fitxa núm. 1: Professionals equips bàsics (TS i ES), Ajuts d'urgències socials D’acord amb aquest informe, la resta de serveis de la Fitxa núm. 1, Serveis Socials Bàsics, SAD Social, SAD dependència i Referent comunitari, no formen part de les competències pròpies del municipi, sinó que es tracta de competències delegades per la Llei 12/2007 de serveis socials, i es concreta a través del Contracte Programa. El mencionat informe inclou un anàlisi del finançament que correspon a cada administració segons la Llei de Serveis Socials, i conclou el següent: CONCLUSIONS A la vista dels arguments posats en consideració, el Protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte Programa 2012-2015 hauria de fer les aportacions complementaries que es relacionen:

El mateix informe senyala que la Generalitat està aportant per serveis competència municipal la quantitat de 1.701.853,34€, i que la suma d’aportacions municipals per serveis de la fitxa núm. 1 que d’acord amb la LBRL no són competències pròpies del municipi, és de 1.025.155,72€. 9. En data 16/10/2014l’interventor general ha informat el següent: Vist l’expedient de referència, pel que es pretén aprovar la ratificació de la minuta i la signatura del protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte programa per a la

Fitxa núm. 1 Serveis Socials Bàsics Despesa Ajuntament

Finançament Generalitat

Professionals equips bàsics (TS i ES) 3.016.255,80 € 1.552.618,34 €

SAD Social 822.673,68 € 528.595,01 €

Referent comunitari 44.299,35 € 39.526,06 €

SAD dependència 2.136.187,51 € 1.884.548,00 € Ajuts d'urgències socials 376.491,56 € 149.235,00 €

Serveis Socials Bàsics Despesa Ajuntament

Finançament Generalitat

Manca Finançament Generalitat

Professionals equips bàsics (TS i ES) 3.016.255,80 € 1.552.618,34 € 438.109,99 €

SAD Social 822.673,68 € 528.595,01 € 14.369,62 €

Referent comunitari 44.299,35 € 39.526,06 € 4.773,29 € Total

457.252,90 €

Secretaria General


coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el departament de Benestar Social i Família i l’Ajuntament de Badalona, I N F O R M O: Pel que fa a la despesa que suposa per a l’Ajuntament, atenint-se a la identificació de competències pròpies i delegades de la comunitat autònoma, i a la legalitat del conveni, em remeto als informes tècnic i jurídic que figuren a l’expedient. En relació a la clàusula del conveni que regula la forma del cobrament, no s’ajusta al contingut de l’article 57 bis de la Llei de Bases de Règim Local, que regula les garanties de pagament en l’exercici de les competències delegades. Fonaments de dret 1. L’article 7.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavant LRBRL) , modificat per la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (en endavant LRSAL), estableix que les competències de les Entitats Locals són pròpies o atribuïdes per delegació. L’article 7.2 del mateix cos legal, estableix que les competències pròpies dels Municipis, les Províncies, les Illes i la resta d’entitats locals territorials només podran ser determinades per llei i s’exerciran en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat, atenent sempre a la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres Administracions Públiques. 2. L’article 25.2 e) de LRBRL estableix que el municipi exercirà en tot cas, com a competències pròpies l’avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social. D’acord amb el que disposa l’article 26.1 apartat c) del mateix cos legal, els municipis amb una població superior a 20.000 habitants hauran de prestar en tot cas el serveis d’avaluació i informació de situacions de necessitat social i de l’atenció immediata de persones en situació o risc d’exclusió social. 3. D’acord amb l’article 27 de la LBRL, les Comunitats Autònomes podran delegar en els Municipis l’exercici de les seves competències, en els termes establerts en la disposició o acord de delegació, i amb subjecció a les regles establertes a l’article 27 de la LBRL. L’apartat 6 d’aquest article determina que la delegació tindrà que anar acompanyada del corresponent finançament, i que necessitarà la corresponent dotació pressupostària de l’administració delegant. Consta a l’expedient el certificat de la subdirectora general de Planificació i Gestió Pressupostària del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, segons el qual els imports de les fitxes del contracte programa amb l’Ajuntament de Badalona per al 2014 tenen les reserven de crèdit adequat i suficient. 4. Els acords o convenis de delegació tindran que formular-se tenint en compte les garanties de pagament establertes a l’article 57 bis de la LBRL. A la clàusula cinquena del Protocol addicional del contracte programa per al 2014, s’ha introduït la següent clàusula de garantia: Cinquè. Gestió econòmica Les aportacions econòmiques del Departament de Benestar Social i Família, que consten en les fitxes dels diferents serveis, es podran fer efectives mitjançant fons propis o fons conveniats amb altres administracions. Per contribuir a les despeses derivades de l’execució d’aquest Contracte programa, la Generalitat de Catalunya ha de compensar a l’ens local amb els imports previstos en les fitxes corresponents d’acord amb el procediment de justificació i avaluació que es detallen en el mateix Contracte programa. Formalitzat per ambdues parts el dictamen d’avaluació, la Generalitat de Catalunya té dos mesos per efectuar els corresponents pagaments. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi efectuat el pagament, l’ens local ha de requerir formalment la Generalitat de Catalunya perquè ho faci efectiu en el termini màxim de dos mesos, finalitzat el qual, sense que s’hagi produït, podrà comunicar-ho a l’Administració General de l’Estat, als efectes d’allò previst a l’article 57 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. La Generalitat de Catalunya podrà ampliar el termini de quatre mesos per a la realització dels pagaments, prèvia comunicació motivada a l’ens local, sense que, en cap cas, el període total de pagament pugui excedir del doble del darrer període mig de termini a proveïdors, que correspongui a l’àmbit “resta”, inclòs en el quadre, que d’acord amb la normativa vigent, publica la Generalitat de Catalunya en el seu Portal de Transparència,

Secretaria General


sota el concepte de “Deute comercial i termini mitjà de pagament del sector públic administratiu”. 5. La disposició addicional tercera de la LRSAL, estableix en el seu apartat primer, que les disposicions d’aquesta llei són d’aplicació a totes les Comunitats Autònomes, sens perjudici de les seves competències exclusives en matèria de règim local assumides en els seus Estatus d’Autonomia, en el marc de la normativa bàsica estatal i amb estricte subjecció als principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i racionalització de les estructures administratives. 6. La llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, disposa en el seu article 84 que aquest estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, establint en el seu apartat 2 m) entre aquestes competències la regulació i la prestació dels servies d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. 7. Segons disposa l’article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns, i segons l’apartat 2 k) del mateix article, el municipi té competències pròpies, entre d’altres, en la prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. 8. L’article 31 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, disposa que correspon als municipis les competències següents: a) Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial. b) Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. c) Elaborar plans d’actuació local en matèria de serveis socials i participar, si escau, en el pla d’actuació de l’àrea bàsica corresponent. d) Establir els centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials bàsics. e) Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics. f) Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l'Administració de la Generalitat i l'ens local supramunicipal corresponent, d’acord amb la Cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent. g) Col·laborar amb l'Administració de la Generalitat en l'exercici de les funcions d’inspecció i control en matèria de serveis socials. h) Exercir les funcions que li delegui l'Administració de la Generalitat. i) Participar en l’elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials. j) Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials locals. k) Les que els atribueixen les lleis. 9. L’article 62 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, pel que fa al finançament dels serveis socials bàsics, disposa que els ajuntaments i l'Administració de la Generalitat comparteixen el finançament dels serveis socials bàsics, incloent-hi els equips de serveis socials, els programes i projectes, el servei d’ajuda a domicili i els altres serveis que es determinin com a bàsics. L’aportació de la Generalitat no pot ésser inferior, en cap cas, al 66% del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència. El finançament de la infraestructura, dels locals, del material, del manteniment del sistema l'informació, del suport administratiu i de les prestacions econòmiques d’urgència social és a càrrec de l'ens local gestor de l’àrea bàsica de serveis socials. 10. D’acord amb l’article 12 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal y Atenció a las persones en situació de dependència, les Entitats Locals participaran en la gestió dels serveis d’atenció a les persones en situació de

Secretaria General


dependència, d’acord amb la normativa de les seves Comunitats Autònomes i dins de les competències que les atribueix la legislació vigent. 11. L’article 10.1 en relació amb l’article 57 de la LRBRL, expressa que l’administració local i la resta d’administracions públiques poden cooperar econòmica, tècnica i administrativa. En el mateix sentit, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en els seus article 4.1.d) i 4.3, disposa que serà necessari que en els desenvolupament de les activitats de les administracions públiques es prestin la cooperació i assistència necessària. 12.L’article 108.3 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que les administracions públiques de Catalunya poden subscriure convenis i protocols amb altres administracions públiques i amb els organismes i entitats públiques dependents o vinculats a aquestes, en l'àmbit de les competències respectives i per a la consecució de finalitats d'interès comú. 13. L’article 4.1.c) del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP), exclou del seu àmbit d’aplicació els convenis de col·laboració que formalitzi l’Administració General de l’Estat amb les entitats locals, organismes autònoms i la resta d’entitats públiques, o els que formalitzin aquests organismes i entitats entre si, llevat que, per la seva naturalesa, tinguin la consideració de contractes subjectes a aquesta llei. 14. L’article 110 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix el contingut dels convenis, i l’article 111 el procediment i l’expedient que cal tramitar pel conveni, especificant que cada administració, organisme o entitat pública que subscriu un conveni o un protocol ha de seguir prèviament el procediment establert per la normativa que els sigui aplicable. 15. Segons disposa l’art. 214 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL), la funció interventora tindrà per objecte fiscalitzar tots els actes de les entitats locals que donin lloc al reconeixement i liquidació de drets i obligacions o despeses de contingut econòmic, els ingressos i pagaments que se’n derivin i la recaptació, inversió i aplicació, en general dels cabdals públics administratius, amb la finalitat que la gestió s’ajusti a les disposicions aplicables a cada cas i amb els possibles efectes dels articles 215, 217 i 218 del mateix cos legal. 16. L’òrgan competent per a l’aprovació de la signatura del conveni és, d’acord amb l’article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, el Ple de l’Ajuntament. Conclusió: En base a la fonamentació jurídica anterior, i als informes que consten a l’expedient, es pot concloure que els serveis i programes següents, del Protocol addicional per al 2014 del Contracte programa objecte del present informe, estan inclosos en les competències pròpies definides a l’article 25.2.e) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local: Fitxa núm. 1: Professionals equips bàsics (TS i ES), Ajuts d'urgències socials Pel que fa als serveis següents, es tracta de serveis socials de promoció i reinserció social, que l’ajuntament actualment presta com a propis: Fitxa núm. 1: Referent comunitari , SAD dependència, SAD Social D’acord amb la disposició transitòria segona de la LRSAL , en data 31 de desembre de 2015, les Comunitats Autònomes assumiran la titularitat de les competències, que es preveien com a pròpies del municipi, relatives a la prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social. Fins aquesta data, d’acord amb els articles 17, 31 i 62 de la llei de 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, la Generalitat ha de fer una aportació, mitjançant un conveni quadriennal (el Contracte Programa), per finançar els serveis socials bàsics, que no pot ésser inferior, en cap cas, al 66% del cost dels equips de serveis socials bàsics, dels programes i projectes, i dels serveis d'ajuda a domicili i de teleassistència. La resta dels serveis, són competències de la Generalitat, que gestiona l’ajuntament, a través del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, amb el finançament que es descriu a continuació.

Secretaria General


El resum econòmic, amb detall del finançament de cada una de les fitxes del Contracte programa que es desprèn dels informes tècnics que consten a l’expedient és el següent: Fitxa Nom

Finançament Ajuntament

Finançament Generalitat Contracte Programa

Altre finançament Generalitat / altres Administracions

Aportació usuaris

1 Professionals equips bàsics (TS i ES

3.016.255,80 €

1.552.618,34 €

1 SAD Social 822.673,68 € 528.595,01 € 35.280,70€ 1 Referent comunitari 44.299,35 € 39.526,06 € 1 SAD dependència 2.136.187,51

€ 1.884.548,00 €

120.276,80€

1 Ajuts d'urgències socials 376.491,56 € 149.235,00 € 130.000€ 2.2 Serveis d'intervenció

socioeducativa no residencials per a infants i adolescents - Programes diürns preventius risc social

0,00€ 39.600,00€ 85.275,00€

2.3 Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents - SIFE

0,00€ 72.000,00€

6 Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles

Estimació 7.481,30 €

7.462,00 €

7 Acollida i Integració a persones estrangeres immigrades

194.207,63€ 99.000,00€

9 Servei de transport adaptat 110.894,79€ 160.725,63€ 406.608,00€ 25.711,13€ 38.947,43€

10 Llar residència per a persones amb discapacitat

0,00€ 878.647,20€ 242.129,47€

11 Residència per a persones amb discapacitat

0,00€ 552.312,00€ 86.657,41€

19 Equips d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA)

148.030,82€ 438.748,00€

21 Programes d'atenció social a persones amb drogodependències

0,00€ 15.082,68€

23 Òrgans de participació de serveis socials

0,00€ 0,00€

28 Servei d'atenció i Informació a les dones (SIAD)

117.898€ 46.000€

29.1 Acció comunitària - Programa de desenvolupament comunitari

116.504,43€ 106.953,75€

D’acord amb aquestes dades, el finançament de la Generalitat és insuficient pels serveis inclosos a la fitxa 1 següents:

Serveis Socials Bàsics Finançament Ajuntament

Finançament Generalitat Contracte Programa

Manca Finançament Generalitat

Secretaria General


Pel que fa a la resta de fitxes, tractant-se de serveis no definits com a propis per la LBRL ni com a bàsics per la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, la Generalitat hauria de finançar el 100% del cost del servei, sens perjudici de les possibles aportacions d’altres administracions ó dels usuaris. El finançament municipal d’aquests serveis, que es desprèn dels informes aportats a l’expedient, suma un total de 695.016,97 €. A aquesta quantitat es tindrien que afegir també la totalitat dels costos directes i indirectes, que no es detallen als informes aportats. En relació a la clàusula cinquena del Protocol addicional del contracte programa per al 2014, que incorpora la clàusula de garantia exigida per la LBRL, aquesta no deixa clar el termini de pagament establert a l’erticle 57 bis de la LBRL. Tot i les mancances detectades pel que fa a la clàusula de garantia i el finançament insuficient d’alguns serveis, la manca de signatura del present conveni implicaria un greu perjudici econòmic per a l’ajuntament, que deixaria de percebre 6.571.053,67€, per finançar serveis que ha prestat durant el 2014, per la qual cosa, es creu necessària la seva signatura, sens perjudici que l’ajuntament demani a la Generalitat una valoració del cost efectiu dels serveis de la seva competència, i un finançament adequat. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo a la regidora de Serveis Socials que demani la inclusió a l’ordre del dia del Ple, per al seu debat i ulterior aprovació, si s’escau, de la següent proposta: PRIMER: Ratificar la minuta i signatura del Protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit l’any 2012, aprovat per decret de l’alcalde de data 22 de juliol 2014, que disposa el següent: “Protocol addicional de concreció per al 2014 del Contracte programa per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona, en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, subscrit l’any 2012. D'una banda, l’Honorable senyora Neus Munté i Fernàndez, consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, en ús de les competències que li corresponen d’acord amb la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat, i el Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, així com el seu àmbit de competències. I de l’altra, l'Il·lustríssim senyor Xavier Garcia Albiol, alcalde president de l'Ajuntament de Badalona , en ús de les competències que li atribueix l’article 53 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. MANIFESTEN 1.Que, el dia 14 de maig del 2012, el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya varen signar l’Acord marc en què es determinaven les condicions i els criteris que regirien els serveis i programes inclosos en aquest Contracte programa 2012-2015. Alhora, la Comissió de Seguiment de l’Acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració en matèria de serveis d’informació i atenció a les dones, constituïda per les entitats municipalistes i l’Institut Català de les Dones, va signar una declaració formal interadministrativa en matèria d’igualtat, polítiques de dones i violència masclista, en què es

Professionals equips bàsics (TS i ES) 3.016.255,80 € 1.552.618,34 € 438.109,99 €

SAD Social 822.673,68 € 528.595,01 € 14.369,62 €

Referent comunitari 44.299,35 € 39.526,06 € 4.773,29 € Total

457.252,90 €

Secretaria General


manifestava que el Sistema de finançament dels serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD) s’incloïa també en aquest Contracte programa 2012-2015. 2.Que, durant els mesos de maig i juny del 2012, es varen signar 104 contractes programa amb els ajuntaments dels municipis de més de 20.000 habitants, consells comarcals i altres ens supramunicipals, on es concretaren els serveis i programes inclosos, així com les condicions i els criteris per a la seva prestació i els indicadors per efectuar-ne l’avaluació. 3.Que el Contracte programa signat el 2012 recollia els acords per al període 2012-2015, però les circumstàncies socioeconòmiques del país i les accions que es preveien en el mateix Contracte programa que s’havien de desenvolupar durant aquest període, han fet necessària la formalització d’addendes de concreció anual. 4.Que el dia 8 de juliol del 2013, el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya varen signar l’Addenda a l’Acord marc per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració en matèria de serveis socials, altres programes relatius al benestar social i polítiques d’igualtat, per al 2013. 5.Que, durant el mes de juliol del 2013, es van signar les addendes de concreció de les condicions per a l’exercici 2013 amb cadascun dels ens locals que havien subscrit el Contracte programa 2012-2015. 6.Que, el mes de juliol del 2014, el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya han signat l’Addenda de concreció dels acords per al 2014. 7.Que en el Contracte programa 2012-2015 es feia èmfasi en la importància de fer del Contracte programa l’únic instrument de relació amb els ens locals del Departament de Benestar Social i Família, i s’apostava, per tant, per incloure, gradualment, tots els serveis i programes de l’àmbit competencial del Departament de Benestar Social i Família. En aquest sentit, el 2012 es van incloure els serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD), corresponents a l’Institut Català de les Dones, el 2013 els serveis i programes d’acció comunitària i atenció al poble gitano, i el 2014 s’inclouen les actuacions següents en matèria de joventut amb els consells comarcals i altres ens supramunicipals: Competències delegades en matèria de personal, inspecció d’instal·lacions i seguiment d’activitats d’educació en el lleure. Oficines joves. Tècnics compartits. Activitats de desenvolupament dels plans comarcals de joventut. Que una altra de les voluntats que establia el Contracte programa 2012-2015 era avançar en la definició de criteris objectius, transparents i mesurables en la prestació i el finançament dels serveis socials bàsics, els serveis d’atenció domiciliària, els equips d’atenció a la infància i l’adolescència, els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc, el servei de transport adaptat i els plans d’inclusió social. El 2013, els grups de treball constituïts a aquest efecte han fet avenços importants en la definició dels models i el 2014 se n’analitzarà la implantació en el territori, d’acord amb les singularitats de cadascun dels ens locals. Que per a aquest exercici 2014 es mantenen els acords signats el 2013 amb les modificacions que s’especifiquen a continuació: ACORDEN Primer. Objecte És objecte d’aquest protocol addicional l’actualització dels acords signats en el Contracte programa 2012-2015 que s’han d’aplicar el 2014, d’acord amb el Contracte programa subscrit per les parts el 12 de juny de 2012. Segon. Serveis i programes Els serveis i programes d’aplicació, per a aquest 2014, són els mateixos que consten a l’acord tercer del Contracte programa signat el 2012, amb les modificacions que s’especifiquen a continuació: Fitxa 1. Projectes específics: es dóna continuïtat a l’ajustament d’aquests projectes i es limiten a experiències pilot compartides amb els ens locals que tenen continuïtat el 2014 i els serveis o programes de productes de suport i accessibilitat pactats de mutu acord.

Secretaria General


Fitxa 5. “Minuts menuts”: se suspèn el finançament d’aquest Programa durant tot l’exercici 2014. Fitxa 22. Accions formatives per a professionals dels serveis socials: es manté la suspensió de finançament per aquest concepte. Fitxa 24. Servei d’integració familiar: aquest Servei es va traspassar el 2013 al sistema habitual de compra de places i, per tant, ja no s’inclou en el present Contracte programa. Fitxa 25. Programes de suport a famílies en situació de vulnerabilitat: es manté la suspensió de finançament per aquest concepte. Fitxa 29. Acció comunitària: plans de desenvolupament comunitari i Programa d’acció comunitària integral: incorporats al Contracte programa 2013. Fitxa 30. Atenció al poble gitano: mediació sociocultural, diagnòstics participatius amb la població gitana i lleure actiu: incorporats al Contracte programa 2013. Fitxa 31. Competències delegades als consells comarcals en matèria de joventut: s’incorpora per primera vegada al Contracte programa del 2014. Fitxa 32. Servei de suport a les oficines joves: s’incorpora per primera vegada al Contracte programa del 2014. Fitxa 33. Servei de Tècnics Compartits per al desenvolupament del projecte “Territori” que dóna suport directe als plans locals de joventut: s’incorpora per primera vegada al Contracte programa del 2014. Fitxa 34. Programa d’activitats de desenvolupament dels projectes per a joves dels plans comarcals de joventut: s’incorpora per primera vegada al Contracte programa del 2014. Es modifica la distribució de fitxes per nivells en els termes següents: La fitxa 14 Servei prelaboral; la fitxa 20 Programa d’atenció social a persones afectades pel VIH/sida, i la fitxa 21 Programa d’atenció social a persones amb drogodependències, es traslladen al nivell 2.2. La fitxa 31 s’incorpora al nivell 1 i, per tant, li són d’aplicació les condicions que es fixen en el Contracte programa signat el 2012 per a aquest nivell. Les fitxes 32, 33 i 34 s’incorporen al nivell 2.2 i, per tant, li són d’aplicació les condicions que es fixen en el Contracte programa signat el 2012 per a aquest nivell. D’altra banda, el 2013 es va incloure en el Contracte programa les convocatòries de finançament dels municipis de menys de 20.000 habitants corresponents a la fitxa 7 Acollida i integració de persones estrangeres immigrades; la fitxa 5 “Minuts menuts” (els mesos que va ser d’aplicació), i tots els programes relatius a la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària. El 2014, s’incorporen a la fitxa 2 els programes i serveis que fins a aquest exercici s’havien finançat als ajuntaments de menys de 20.000 habitants mitjançant la convocatòria pública. Atesa la continuïtat dels serveis i programes del 2013 el 2014, per a aquest exercici, els ens locals no han de presentar els projectes d’interès mitjançant la plataforma EACAT. En el cas que s’hagi produït la modificació o anul·lació d’alguns, cal comunicar-ho a la unitat del Departament de Benestar Social i Família competent en la matèria. Les fitxes dels serveis o programes que són objecte d’aquest Contracte programa entre el Departament de Benestar Social i Família i l'Ajuntament de Badalona consten a l’annex 1. Tercer. Finançament D’acord amb el que s’establia al Contracte programa 2012-2015, el finançament dels serveis i programes manté la seva continuïtat amb les excepcions següents: Per als serveis inclosos en el nivell 1, es posposa més enllà del 2014 l’increment de professionals signat al Contracte programa 2012. Els mòduls dels professionals dels equips bàsics d’atenció social resten subjectes als canvis en la legislació en matèria pressupostària i es vinculen a les mateixes condicions que regeixen per als treballadors de la Generalitat de Catalunya. Aquestes afectacions també són d’aplicació per als professionals de la fitxa 19 Equips d’atenció a la infància i l’adolescència, i per als referents comunitaris. Aquesta adaptació s’efectua sobre els mòduls dels professionals del 2011. Pel que fa als serveis inclosos en el nivell 2, el 2013 es manté la suspensió de finançament per a les fitxes 5, 22 i 25 i la resta de fitxes es mantenen en les mateixes condicions que el 2013. Pel que fa al traspàs dels serveis del nivell 2.1, i en compliment dels acords signats al 2012, al 2014 ja no estaran inclosos en el Contracte programa el servei d’atenció precoç i els

Secretaria General


centres ocupacionals, i es continuarà treballant per al traspàs per a la resta de serveis d’aquest nivell. Els consells comarcals que tenen dins del seu territori una Oficina Jove gestionada per un ens local menor de 20.000 habitants que no signa el Contracte programa, s’inclourà dins d’aquesta Fitxa 32, Servei de suport a les oficines joves, el detall de les aportacions a efectuar als municipis corresponents i el detall de la documentació necessària per a la gestió econòmica, inclosa la justificació i avaluació del servei. Per a la resta de serveis i programes es mantenen les condicions acordades el 2013. Quart. Justificació La justificació del Contracte programa s’ha d’efectuar tal com consta en el conjunt de clàusules del Contracte programa 2012, amb l’excepció del SAD dependència, que, a més del que s’establia al document esmentat, s’ha de presentar durant el mes de maig del 2015 un certificat de l’interventor de l’ens local en què s’especifiquin les hores fetes efectivament i la despesa executada, tal com es va fer el 2013. La gestió de la liquidació s’ha de fer d’acord amb les hores realitzades efectivament i a partir de la despesa executada. L’import màxim que s’ha de tenir en compte per calcular la liquidació és el de les hores realitzades efectivament multiplicades pel mòdul establert d’acord amb el percentatge de finançament de l’ens local. Aquestes hores realitzades efectivament no poden ser superiors a les hores que consten en els PIA tramitats i validats per ambdues parts. Alhora, per a aquest any 2014, la justificació econòmica del SAD, tant social com de dependència, es diferencia en despeses de producció del servei i despeses de provisió del servei, que s’especifiquen en un document proveït pel Departament amb aquesta finalitat, adjunt a la certificació econòmica emesa per l’interventor de l’ens tal com es va fer el 2013. A partir d’enguany, a la relació de les fitxes què s’estableix que el concepte que financiï el Departament sigui la contractació de personal i que per a l’acceptació de la justificació es imprescindible que s’adjunti una llista annexa de professionals junt amb el certificat de l’interventor/a, s’incorporen les fitxes 30.1, 31.1, 32 i 33. Cinquè. Gestió econòmica Les aportacions econòmiques del Departament de Benestar Social i Família, que consten en les fitxes dels diferents serveis, es podran fer efectives mitjançant fons propis o fons conveniats amb altres administracions. Per contribuir a les despeses derivades de l’execució d’aquest Contracte programa, la Generalitat de Catalunya ha de compensar a l’ens local amb els imports previstos en les fitxes corresponents d’acord amb el procediment de justificació i avaluació que es detallen en el mateix Contracte programa. Formalitzat per ambdues parts el dictamen d’avaluació, la Generalitat de Catalunya té dos mesos per efectuar els corresponents pagaments. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi efectuat el pagament, l’ens local ha de requerir formalment la Generalitat de Catalunya perquè ho faci efectiu en el termini màxim de dos mesos, finalitzat el qual, sense que s’hagi produït, podrà comunicar-ho a l’Administració General de l’Estat, als efectes d’allò previst a l’article 57 bis de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local. La Generalitat de Catalunya podrà ampliar el termini de quatre mesos per a la realització dels pagaments, prèvia comunicació motivada a l’ens local, sense que, en cap cas, el període total de pagament pugui excedir del doble del darrer període mig de termini a proveïdors, que correspongui a l’àmbit “resta”, inclòs en el quadre, que d’acord amb la normativa vigent, publica la Generalitat de Catalunya en el seu Portal de Transparència, sota el concepte de “Deute comercial i termini mitjà de pagament del sector públic administratiu”. Sisè. Grups de treball Al Contracte programa signat el 2012 es fa esment a la constitució de grups de treball entre el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, per tal d’avançar amb la definició del model i el finançament dels serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents, el servei de transport adaptat i els plans d’inclusió social. Durant el 2013 s’ha fet un avenç important en la definició del model de prestació d’aquests serveis, però cal aprofundir en l’estudi de costos i el pla de finançament, així com en la implantació

Secretaria General


a cada territori atenent les especificitats de cadascun. Per tant, durant aquest 2014 es continuarà treballant perquè se’n pugui iniciar l’aplicació a partir del 2015. S’acorda que en el marc del grup de treball tècnic format per les parts signatàries del present protocol addicional, s’inclou com una de les línies de treball estratègiques per al 2014, l’anàlisi dels serveis d’atenció precoç que presten els ens locals. Setè. Vigència La vigència d’aquest protocol addicional és des del moment de la seva signatura i amb efectes de l’1 de gener fins al 31 de desembre del 2014, sens perjudici de les actuacions que es desprenguin de l’avaluació del 2014, que s’han d’executar el 2015, i també sens perjudici que pugui ser revisada d’acord amb el desplegament normatiu de la Llei de serveis socials, la Llei de pressupostos i altra normativa relacionada. Vuitè. Resolució Són causes de resolució d’aquest protocol: - La finalització del període de vigència. - El mutu acord de les parts. - L’incompliment dels seus pactes, amb denúncia prèvia amb tres mesos d’antelació. Novè. Jurisdicció competent La informació, la documentació i les dades que es puguin recollir com a conseqüència de les actuacions objecte d’aquest protocol addicional se sotmeten a la normativa de protecció de dades que preveu la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. Les qüestions litigioses que puguin sorgir en la interpretació i el compliment del Conveni es resolen per acord de les parts en el marc de la Comissió d’Avaluació i Seguiment. En cas contrari, es poden sotmetre a la jurisdicció contenciosa administrativa. I, com a prova de conformitat amb el contingut d’aquest Contracte programa, les parts el signen per duplicat i a un sol efecte. Barcelona, ....... de juliol del 2014 Neus Munté i FernàndezXavier Garcia Albiol Consellera de Benestar Social i Família Alcalde President de l'Ajuntament de Badalona Contracte programa 2014 Annex 1 – Fitxes incloses al Contracte programa Ajuntament de Badalona El Contracte programa incorpora les següents fitxes: Fitxa 01 - Ajuts d'urgències socials Fitxa 01 - Professionals equips bàsics (TS i ES) Fitxa 01 - Referent comunitari Fitxa 01 - SAD dependència Fitxa 01 - SAD Social Fitxa 02.2 - Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents - Programes diürns preventius risc social Fitxa 02.3 - Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents - SIFE Fitxa 06 - Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles Fitxa 07 - Acollida i Integració a persones estrangeres immigrades Fitxa 09 - Servei de transport adaptat Fitxa 10 - Llar residència per a persones amb discapacitat Fitxa 11 - Residència per a persones amb discapacitat Fitxa 19 - Equips d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA) Fitxa 21 - Programes d'atenció social a persones amb drogodependències Fitxa 23 - Òrgans de participació de serveis socials Fitxa 28 - Servei d'atenció i Informació a les dones (SIAD) Fitxa 29.1 - Acció comunitària - Programa de desenvolupament comunitari Contracte programa 2014 Fitxa núm. 1

Secretaria General


Serveis socials bàsics Ajuntament de Badalona 1.Introducció En aquesta fitxa es recullen les modificacions de les condicions signades al Contracte programa 2012 per al període 2012-2015. Els conceptes als què no es fa referència en aquesta fitxa continuen vigents amb els acords signats a l’exercici anterior: - Servei bàsic d’atenció social. - Serveis d’atenció domiciliària – Servei d’ajuda a domicili. - Referent comunitari. - Sistemes d’informació social. - Pla local de serveis socials. - Projectes específics. - Model de serveis socials bàsics de Catalunya. - Ajuts d’urgència social. 2. Servei bàsic d’atenció social / Personal Al 2012 es va signar les condicions de prestació i finançament dels serveis bàsics d’atenció social per al període 2012-2015. En els acords signats es fixava l’objectiu de consolidar la xarxa d’aquests serveis i avançar per al compliment de la ràtio que contempla la Llei 12/2007, d’11 d’octubre de serveis socials, a 31 de desembre del 2015. En el cas dels ens locals que a 31 de desembre de 2011 no havien assolit la ràtio, es fixava un pla d’increments a partir del setembre del 2013. L’actual situació econòmica i pressupostària obliga a posposar aquest procés d’increments més enllà del 2014. D’altra banda, en compliment de l’acord d’adequació dels mòduls de finançament dels professionals a l’actual regulació per al personal de la Generalitat de Catalunya, el mòdul per al 2014 es fixa en un màxim de 32.006,15 €/any·professional. Per tant, l‘import màxim corresponent al 2014 és:

Professionals TS ES Total

Coordinador

Desplaçaments

TOTAL

2014 44 29,5 73,5 0,00 € 0,00 € 1.552.618,34 € 3. Servei d’ajuda a domicili Es manté la dotació del servei d’ajuda a domicili acordada per al 2013, tal i com consta en el següent quadre, tot i tenint present que l’import que s’assigna al SAD dependència és una previsió i que l’import que finalment abonarà el Departament de Benestar Social i Família es calcularà en base a la justificació de la despesa i les hores realment executades:

2014 SAD social 528.595,01 € SAD dependència 1.884.548,00 € TOTAL 2.413.143,01 €

4. Plans d’actuació social en matèria de serveis socials Al 2014 el Departament de Benestar Social i Família donarà suport tècnic als ens locals per al seguiment i avaluació dels PALMSS 2011-2014. L’ens local aportarà les dades necessàries per l’avaluació del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya vigent. 5. Ajuts d’urgència social Es manté l’import de l’aportació econòmica dels ajuts d’urgència social atorgats del 2013 amb l’assignació de 149.235,00 euros per aquest concepte al 2014. 6. Referent comunitari En compliment de l’acord d’adequació dels mòduls de finançament dels professionals a l’actual regulació per al personal de la Generalitat de Catalunya, el mòdul per al 2014 es fixa en un màxim de 39.526,06 €/any·professional.

Nombre de referents 1 Total 39.526,06 € Contracte programa 2014 Fitxa núm. 2.2 Programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc Ajuntament de Badalona

Secretaria General


1. Justificació de l’acció La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix a l’article 103 que els serveis socials bàsics han de valorar l’existència d’una situació de risc i promoure, si escau, les mesures i els recursos d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situació de risc. La Cartera de serveis socials ha de ser l’instrument que determini les prestacions que han de donar contingut a les mesures, per la qual cosa s’ha de partir de les prestacions establertes en la Cartera vigent i fer un diagnòstic dels projectes i programes que els ens locals estiguin fent, perquè serveixin de base per definir aquelles prestacions de serveis actualment no previstes a la Cartera i que la Llei 14/2010 obliga a donar-hi compliment. Les mesures que es poden establir un cop valorada la situació de risc es preveuen a l’article 104 de la Llei i s’han d’instrumentar, entre altres, en programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc. 2. Objectius que s’han d’assolir General Proporcionar atenció a tots els infants i adolescents en situació de risc afavorint el seu desenvolupament personal i integració social i l’adquisició d’aprenentatges, prevenint el deteriorament de les situacions de risc i compensant els dèficits socioeducatius. Específics En relació amb la persona i la millora de la seva qualitat de vida: Desenvolupament personal i integració social. Adquisició d’aprenentatges. En relació amb el mateix programa: Atendre infants i adolescents en situació de risc que viuen en l’àmbit de l’àrea bàsica respectiva i que requereixen suport per pal·liar els dèficits soferts. Cal atendre prioritàriament aquells que estan en situació de risc. Prevenir el deteriorament de les situacions de risc. Compensar els dèficits socioeducatius. 3.Accions que s’han de desenvolupar Ens local Atendre la gestió del Programa d’atenció social i educativa davant les situacions de risc segons la normativa establerta. Garantir la bona articulació amb la resta dels serveis comunitaris del seu sector territorial. Vetllar pel funcionament durant l’horari establert i responsabilitzar-se de la seva organització interna. L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Finançar l’ens local en els termes recollits a l’apartat de recursos que cal emprar. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’ens local participarà en el finançament del programa, contractarà els professionals i disposarà de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament correcte de les actuacions del programa. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, aportarà la quantitat de 39.600,00 euros per al desenvolupament de les actuacions següents: Programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc: Aula de suport de l'.I.M.Serveis Personals Badalona (centre): 39.600,00 euros. Avaluació L’avaluació es basarà en la mesura dels indicadors següents: Indicador 1 Nom de l’indicador: Registres de gestió. Justificació: Fer un seguiment del funcionament òptim del programa. Fórmula: Existència d’un registre de l’atenció directa i indirecta que es presta amb els epígrafs mínims senyalats.

Secretaria General


Descripció de termes:Atenció directa: nombre de professionals d’atenció directa. Relació actualitzada dels professionals i altre personal que atenen les persones usuàries. Registre d’incidències. Atenció indirecta: nombre de professionals d’atenció indirecta. Inclou la direcció del programa, la formació i altres conceptes que hagi inclòs l’ens local en el desenvolupament del programa. Població: Infants i adolescents atesos d'acord amb els programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc derivats pels EBAS. Estàndard (nivell que cal assolir de l’indicador): 100%. Instrument d’avaluació:Registre de l’atenció directa i indirecta. Indicador 2 Nom de l’indicador: Recull de les activitats desenvolupades. Justificació: Seguiment de l’activitat del programa i del seu resultat. Fórmula: Llista amb el nombre d’assistents a les activitats desenvolupades. Població: Infants i adolescents atesos d'acord amb els programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc derivats pels EBAS. Estàndard (nivell que cal assolir de l’indicador): 100%. Instrument d’avaluació:Programació de les activitats amb el nombre d’assistents, segons el model del registre unificat de dades dels ens locals (RUDEL). Indicador 3 Nom de l’indicador:Satisfacció de les persones usuàries. Justificació:Conèixer el grau de satisfacció de les persones usuàries. Fórmula:Existència del registre del grau de satisfacció de les persones usuàries. Descripció de termes:Mesura del compliment de les expectatives que tenen les persones usuàries en relació amb el programa. Població:i adolescents atesos d'acord amb els programes d’atenció social i educativa davant les situacions de risc derivats pels EBAS. Estàndard (nivell que cal assolir de l’indicador): 100%. Instrument d’avaluació:Llibre d’actes de les assemblees o resultats de les enquestes practicades. Comentaris:El grau de satisfacció de les persones usuàries poden constar en els documents en què s’incloguin els resultats de les enquestes o entrevistes fetes per a aquest fi. Contracte programa 2014 Fitxa núm. 2.3 Servei d'integració familiar en família extensa Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que atenen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local que, segons els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. A més, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, estableix que l'acolliment familiar és la mesura prioritària respecte a les que comporten l’internament de l’infant en un centre (article 120.2) i que l'acolliment en família extensa és preferent a l'acolliment en família aliena (article 127.3). Aquesta prioritat legal està avalada pels estudis existents que ens indiquen que l'acolliment en família extensa és la mesura que obté millors resultats. Per això és necessari adequar a aquesta prioritat legal el suport que actualment rep l'acolliment en família extensa equiparant-lo al suport que rep la família aliena.

Secretaria General


Les institucions d'integració familiar són un servei per a la integració de l'infant o adolescent desemparat en una família per mitjà de l'acolliment, format per un equip de professionals (titulats en psicologia o psicopedagogia i en treball social). El servei d'integració familiar en família extensa té com a finalitat promoure l'acolliment en família extensa i la millora del benestar dels infants i adolescents acollits i dels seus acollidors. Aquest servei preveu les tasques derivades de la valoració, el seguiment i la formació de la família o persona que acull un infant o un adolescent en situació de desemparament, fa el diagnòstic dels diferents nuclis possibles de l'infant o adolescent i emet la proposta del més adequat. La seva intervenció continuarà amb el seguiment de la mesura d'acolliment en família extensa. 2. Objectius que s’han d’assolir General Assegurar que tots aquells infants i adolescents que han de ser separats del nucli familiar puguin ser acollits per la seva família extensa, si en tenen i si està disposada a fer-ho i compleix les condicions adequades. Assegurar l’èxit de l’acolliment dels infants i adolescents per part dels seus familiars. Específics Relacionats amb les famílies acollidores: Fer estudis i valoracions dels diferents nuclis de família extensa. Acompanyar les famílies acollidores extenses en l’assumpció de les funcions parentals substitutives. Atendre les seves necessitats i demandes bàsiques en relació amb els infants i adolescents acollits. Reforçar les potencialitats de la família acollidora extensa. Relacionats amb els infants i adolescents: Garantir el seguiment de la totalitat dels infants i adolescents acollits. Establir un programa d’actuació individualitzada per cada infant i adolescent amb el suport dels diferents dispositius de la xarxa comunitària. Acompanyar els infants i adolescents en la comprensió de la seva realitat familiar. Donar suport als infants i adolescents en el moment d’incorporar-se al nucli familiar acollidor. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local Garantir el funcionament del servei i la bona articulació amb l'EAIA i amb la resta de serveis comunitaris del seu sector territorial. L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Finançar l'ens local en els termes recollits en l'apartat de recursos que cal emprar. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Contractar els professionals i disposar de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament correcte de les actuacions del programa. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, aportarà la quantitat màxima de 72.000,00 euros per al desenvolupament de les actuacions següents: SIFE Servei d'integració familiar en família extensa. El servei, està integrat pels professionals següents: 1 Psicòleg. 1 Treballador social. 5. Avaluació Atesa la implantació recent d'aquest servei, es farà una especial incidència en la seva avaluació, tant pel que fa a la situació inicial, al procés o progrés, com als resultats i l’impacte, centrada en l'assoliment dels objectius pretesos. S'avaluaran, com a mínim, els indicadors següents:

Secretaria General


Nombre mitjà d’entrevistes per família extensa efectuades per l’equip de suport durant un any. Temps mitjà transcorregut fins al primer contacte amb la família des de la data de derivació del cas per part de l’EAIA. Nombre de seguiments nous d’acolliments de fet duts a terme per l’equip de suport a la família extensa realitzats en el darrer any. Nombre de coordinacions fetes entre l’equip de suport i els EAIA. Nombre de validacions dels nuclis familiars susceptibles d’acollir un infant que s’han fet en el darrer any. Nombre de grups de suport a les famílies extenses creats en el darrer any. Percentatge de famílies extenses que han participat almenys a una sessió de grup en el darrer any. Contracte programa 2014 Fitxa núm. 6 Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, defineix en l’article 54 la Xarxa d’atenció i recuperació integral per a les dones que pateixen violència masclista com ‘el conjunt coordinat de recursos i serveis públics de caràcter gratuït per a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones que han patit o pateixen violència masclista en l’àmbit territorial de Catalunya’. 2. Objectius que s’han d’assolir General Oferir un sistema de resposta urgent fora dels horaris habituals per a les dones que es troben en situacions de violència masclista i els seus fills i filles que necessiten una atenció immediata. Específics Oferir un acolliment d’urgències a les dones en situació de violència masclista que necessitin un espai de seguretat i protecció. Oferir contenció psicològica. Oferir assessorament jurídic. Oferir atenció i assessorament social. Oferir acompanyament. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local Establiment d’un protocol local de circuits d’actuació urgent per fomentar el treball coordinat dels diferents agents participants en les situacions urgents de violència contra les dones. Oferiment d’allotjament d’urgència a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles que necessitin un espai de seguretat i protecció. Prestació d’atenció psicològica a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles fora de l’horari habitual dels serveis. Informació i assessorament des del punt de vista jurídic sobre tots aquells aspectes relacionats amb el procés penal i civil derivats de la situació de violència. Informació i assessorament sobre els diferents recursos de la xarxa especialitzada i els tràmits que necessiti fer la dona per a la resolució de la situació de crisi. Garantia dels acompanyaments necessaris, tant a la dona com als seus fills i filles, mentre es troben en la situació d’urgència. Gestió de la sol·licitud, en cas necessari, d’un servei d’acolliment i recuperació per a dones que es troben en situació de violència masclista i els seus fills i filles a càrrec del Departament de Benestar Social i Família. L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa pel Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Finançament a l’ens local.

Secretaria General


Desplegament de la xarxa d’atenció i recuperació integral per a dones en situació de violència masclista. Facilitació de l’accés als serveis d’acolliment i recuperació del Departament de Benestar Social i Família per a dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles a càrrec. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Prestar atenció a través d’un equip professional format, com a mínim, per una persona titulada en psicologia, una en treball social i/o una en educació social, en un espai adequat per prestar el servei d’atenció i acolliment d’urgències davant de situacions de violència masclista i que no sigui compartit/coincident en el temps amb altres urgències socials. Així mateix, ha de disposar dels serveis jurídics que ofereixin assessorament i informació puntual i urgent per als casos que ho requereixin. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant la Secretaria de Família, aportarà la quantitat màxima de 7.462,00 euros. 5. Avaluació Es recollirà la informació sobre els punts següents: Existència al territori d’un circuit d’actuació urgent per a dones en situació de violència masclista. Existència d’un servei d’acolliment d’urgències específic per a dones en situació de violència masclista. Existència de serveis d’atenció específics per a dones en situació de violència. Nombre de dones ateses en el servei d’atenció psicològica en situació d’urgència. Nombre de fills i filles atesos en el servei d’atenció psicològica en situació d’urgència. Nombre de dones ateses en el servei d’atenció social en situació d’urgència. Nombre de dones ateses en el servei d’atenció jurídica en situació d’urgència. Nombre de dones ateses en el servei d’acolliment d’urgències. Nombre de fills i filles atesos en el servei d’acolliment d’urgències. Nombre de derivacions a un servei d’acolliment i recuperació del Departament de Benestar i Família o a altres serveis d’acolliment de llarga estada.ntament de Badalona Contracte programa 2014 Fitxa núm. 7 Acollida i integració de persones estrangeres immigrades Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’objectiu d'aquesta fitxa és el conjunt d'actuacions que es portaran a terme per fomentar el desenvolupament de programes locals d’acollida, la promoció de la igualtat d’oportunitats i de l’acomodació, tot seguint els objectius previstos en el Pacte Nacional per a la Immigració, aprovat pel Govern el 16 de desembre de 2008 i signat el 19 de desembre del mateix any. Atesa la importància de mantenir actuacions que s’emmarquen dins les polítiques de cooperació i coordinació interadministrativa que permetin adaptar les polítiques i els serveis públics a les demandes d’una societat més diversa, es considera necessari mantenir la línia d'ajuts per a les administracions locals on s’esdevenen els processos d’integració i que es van iniciar el 2005. Aquesta coordinació i cooperació interadministrativa amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants, consells comarcals i altres ens supramunicipals per Contracte programa, ha permès establir de forma precisa els objectius dels diferents programes, els mitjans i instruments adients per dur-los a terme, els requisits de qualitat en la gestió dels serveis i l’establiment dels indicadors necessaris per a l’avaluació continuada de la gestió. La consolidació d’aquestes actuacions ha permès tenir una estructura important des dels ens locals per preveure la gestió de les polítiques de la diversitat i del fet migratori amb professionals específics (tècnics de polítiques migratòries i agents d'acollida) i les actuacions per desenvolupar l'acollida i la cohesió social dels ens locals. 2. Objectius que s’han d’assolir General Promoure la integració dels nouvinguts i les nouvingudes a la societat catalana.

Secretaria General


Treballar pels consensos que han de permetre que Catalunya pugui gestionar el fet migratori. Mantenir la cohesió social. Millorar els nivells del benestar del conjunt de la població catalana. Específics Promoure una major autonomia dels nouvinguts i les nouvingudes en el seu procés d’incorporació en la societat en igualtat d’oportunitats i d’obligacions. Millorar la gestió de la diversitat mitjançant professionals especialitzats. Promoure la igualtat d’oportunitats. Fomentar la participació dels ciutadans d’origen estranger en la societat catalana. Promoure la gestió de la diversitat, treballant la convivència i la cohesió social. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local L’Administració local és qui lidera tots els programes i accions en aquest tema. Per desenvolupar-ho, ho pot externalitzar a través d’entitats col·laborades que executin els programes que s’han pactat amb l’ens local. L’ens local haurà d’establir mecanismes interns de coordinació, cooperació i col·laboració que interrelacionin les actuacions dels Plans Locals per a la Inclusió Social (PLIS, fitxa 8 del Contracte programa), de Desenvolupament Comunitari (PDC, fitxa 29.1 del Contracte programa) i de Ciutadania i Immigració (PCI, fitxa 7 del Contracte programa) del seu territori. L’objectiu concret de col·laboració per aquest any 2014 és la realització de 2 o 3 sessions de coordinació durant aquest any amb tots els PLIS, PDC i PCI de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials. Són objecte del Contracte programa l’aplicació dels plans locals d’acollida, immigració i ciutadania i, en concret, els programes i accions següents: Servei de primera acollida a l’àmbit local de Catalunya. Contractació de professionals en el marc dels serveis d’acollida. Altres projectes de convivència ciutadana L’ens local haurà de justificar l’import pressupostat per cada un dels punts especificats, però per fer la liquidació es tindrà en compte l’import justificat per la totalitat dels punts, que ha de ser com a mínim l’import total pressupostat. Departament de Benestar Social i Família Donar suport logístic i intel·lectual a l’ens local. Finançar l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’ens local participarà en el cofinançament amb costos directes i/o indirectes, bé amb recursos propis o amb recursos aportats per altres ens o institucions per poder executar els programes i les accions en el marc d’aquest Contracte programa. Per fer-ho, han de tenir professionals preparats per gestionar els programes que desenvolupin. En tot tipus d'informació publicada, promoguda pels ens locals en relació amb aquests programes, hi ha de figurar el logotip del Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant la Direcció General per a la Immigració, finançarà la quantitat màxima de 99.000,00 euros per als programes i les accions següents: Pressupost Finançament Servei de primera acollida a l'àmbit local de Catalunya 146.328,37 € 79.000,00 € 1.4. programa nuclis familiars reagrupats 146.328,37 € 79.000,00 € Contractació de professionals en el marc dels serveis d'acollida 47.879,26 € 20.000,00 € 2.2. Contractació d’un tècnic en polítiques migratòries 47.879,26 € 20.000,00 € TOTAL PROGRAMA 194.207,63 € 99.000,00 € 5. Avaluació Els indicadors per avaluar els projectes portats a terme es basaran en els models de fitxa annexats a continuació i caldrà aportar una breu memòria descriptiva (d’un màxim de cinc pàgines) en el moment de la justificació econòmica del programa.

Secretaria General


Projecte de contractació

Perfil professional

Nacionalitat

Nombre de llengües que parla (a part del català i el castellà)

Tipus de contracte

Jornada laboral

Escolliu una opció Escolliu una opció ▼

Escolliu una opció ▼ Escolliu una opció ▼

Escolliu una opció ▼

Agent d’acollida Espanyola Cap Eventual Plena Tècnic/a d’immigració

Estrangera Una Fix Parcial

Mediador/a intercultural

Dues Per hores

Traductor/a Tres o més

Projecte genèric

1. Dades bàsiques del projecte

Nom del projecte

És un servei propi � Sí. Àrea de què depèn .................................................. .......................... ............................................................

� No. Qui el presta ...................................................................................................................................................

2. Característiques operatives del projecte Nombre de persones beneficiàries Perfil de les persones beneficiàries Sexe Edat Procedència

Homes Infants (menors de 15 anys) Estrangers

Dones Joves (de 15 a 29 anys) Autòctons

Adults (de 30 anys i més)

Abast territorial del projecte Escolliu una opció ▼ veïnal municipal supramunicipal Any d’inici del projecte Continua vigent el projecte? (marqueu una única casella)

� Sí, perquè no s’ha pogut completar.

� No, perquè ja s’han assolit els objectius.

� Sí, perquè ha funcionat bé i encara hi ha demanda.

� No, perquè ara ja no hi ha necessitat.

� Sí, per altres motius. � No, per altres motius.

3. Informació específica complementària

Si el projecte finançat forma part d’alguna de les tipologies següents, caldrà emplenar la fitxa amb la informació que s’especifica a continuació. Cursos extraordinaris d’iniciació al català sol·licitats al CNL Nivell de català Nombre de cursos

Nombre d’alumnesinscrits en els cursos

Nombre d’alumnes quehan finalitzat els cursos

A

Secretaria General


B1 B2 B3 Orientació laboral i assessorament jurídic Temàtica de la consulta Nombre de consultes Autoritzacions Arrelament Reagrupament familiar

Consultes laborals Nacionalitzacions Retorns Millora de la capacitació individual de les persones immigrades Temàtica de la formació

Nombre de persones beneficiàries

Alfabetització / llengua

Laboral Habilitats socials Noves tecnologies Serveis de traductors i intèrprets

Llengua Nombre d’intervencions Àmbit d’intervenció

Escolliu una llengua (*)

�

(*) La llista inclourà les 20 llengües següents: Amazic Pul Anglès Romanès Àrab Rus Bambara Sarahule (o soninke) Búlgar Tagàlog Francès Ucraïnès Ful Urdú Hindi Wòlof Malinke Xinès cantonès Panjabi Xinès mandarí

Contracte programa 2014 Fitxa núm. 9 Servei de transport adaptat Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció El servei de transport adaptat té com a finalitat facilitar el transport a les persones discapacitades o amb dependència o problemes de mobilitat perquè puguin accedir als serveis socials d’atenció especialitzada o als que permetin garantir o afavorir la seva integració en l’entorn. Al llarg del 2014 el Departament de Benestar Social i Família, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya treballen conjuntament en el diagnòstic per a la implantació del model de transport adaptat, els seus criteris i el seu finançament. A partir del 2014 es faran les adaptacions necessàries per adequar-se al model que sorgeixi d’aquest treball conjunt. 2. Objectius que s’han d’assolir General

Secretaria General


Facilitar l’accés de les persones amb discapacitat, persones amb dependència o persones amb dificultats de mobilitat als serveis socials especialitzats i a altres que afavoreixin la seva integració. Específics Donar continuïtat al servei prestat l’any anterior. Analitzar les dades aportades seguint l’avaluació dels indicadors del 2013. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local Organitzar el servei per a la seva prestació òptima i garantir el compliment de la normativa vigent en matèria de transport adaptat. Col·laborar amb el Departament de Benestar Social i Família en els treballs d’estudi que aprofundeixen en les necessitats i la prestació del servei de transport adaptat. Participar en les entitats municipals que fan els treballs d’elaboració del pla d’implantació del model de servei. Justificar, l’ens local, la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Finançar l’ens local en els termes recollits a l’apartat de recursos. Donar suport, durant el 2014, als ens locals per al desenvolupament i la posada en marxa del pla d’implantació. També coordinar el grup de treball tècnic que s’hagi constituït amb representants de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya i el Departament de Benestar Social i Família per acabar de definir el model de costos del servei de transport adaptat. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Prestar el servei de manera que garanteixi el compliment de la normativa del personal i dels mitjans de transport. Departament de Benestar Social i Família Fer una aportació econòmica mitjançant l’ICASS de 160.725,63 euros per al servei de transport adaptat. Facilitar els mitjans humans i materials necessaris per a la definició del model. 5. Avaluació Es recull la informació següent: Nombre de persones beneficiàries Nombre de persones amb barem de mobilitat Nombre de persones amb barem d'acompanyant Percentatge d'usuaris fixos respecte del total d'usuaris transportats Es considera el copagament (S/N) Percentatge de destinacions a serveis socials d'atenció diürna Nombre de rutes 023Ajuntament de Badalona Contracte programa 2014 Fitxa núm. 10 Llar residència per a persones amb discapacitat Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent al principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local, que, segons estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat.

Secretaria General


Un dels serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis és el de llar residència per a persones amb discapacitats. Són serveis d'acolliment residencial de caràcter temporal o permanent substitutoris de la llar, que s’ofereixen en un establiment, adreçats a persones amb discapacitat i que necessiten una llar quan ha esdevingut impossible o desaconsellable viure a la seva, com a conseqüència de problemes derivats de la mateixa discapacitat, per manca de família o per no disposar de condicions sociofamiliars i assistencials adequades. Durant el 2013, el Departament de Benestar Social i Família i l’ens local concretaran el procés de traspàs d’aquest servei al sistema habitual de concertació. 2. Objectius que s’han d’assolir General Facilitar atenció global mitjançant un servei residencial a les persones amb discapacitat segons les diferents intensitats de suport que requereixen. Específics Constituir la llar residència com el domicili habitual de la persona amb discapacitat. Afavorir hàbits d’autonomia personal. Promoure la integració social. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local Gestió del servei d’acord amb les condicions establertes en el Decret 318/2006, pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Ingrés de la persona amb discapacitat a la llar residència, en funció de l’orientació del Servei de Valoració i d’Orientació de l’ICASS (Centre d’Atenció a persones amb Discapacitat) que li correspongui per zona. Creació del Consell de Participació del Centre. L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Finançament de l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Contractar els professionals i habilitar els espais necessaris segons el Decret 318/2006 pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant l’ICASS, efectuarà les aportacions següents: Nom del servei de llar residència: Llar residència de pas de disminuïts psíquics (General Weyler) (S01115): 12 places. Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 2 (S01827): 10 places. Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 3 (S02524): 06 places. Llar residència Josep Padrós, Mossèn Anton Romeu – 4 (S02974): 06 places. Quantitat màxima total de 878.647,20 euros. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent: Relació total de les persones usuàries distribuïdes per intensitats de suport. Relació de persones usuàries amb compatibilitat amb serveis d’atenció diürna. Relació de persones usuàries amb envelliment (especifiqueu l’edat i els problemes associats). Relació de persones usuàries amb problemes de salut afegits. Relació de persones usuàries amb problemes de salut mental afegits (especifiqueu-ne la tipologia). Relació de serveis opcionals. Ràtio de professionals d’atenció directa i indirecta. Actuacions de qualitat (atenció a la persona usuària i la seva família, suport a l’activitat i estratègies). Acta de constitució del Consell de Participació del centre. Contracte programa 2014

Secretaria General


Fitxa núm. 11 Residència per a persones amb discapacitat Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos dirigits a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Els serveis socials especialitzats s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local que, segons estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Un dels serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis és el servei de residència per a persones amb discapacitats. Són serveis d’acolliment residencial de caràcter temporal o permanent substitutoris de la llar adreçats a persones amb greus discapacitats que, per causa del seu alt grau d’afectació, necessiten atenció i suport per a les activitats de la vida diària i que, per raons familiars i/o socials, no poden viure a casa seva. Durant el 2013, el Departament de Benestar Social i Família i l’ens local concretaran el procés de traspàs d’aquest servei al sistema habitual de concertació. 2. Objectius que s’han d’assolir General Garantir una bona qualitat de vida de la persona amb discapacitat mitjançant l’atenció global i permanent en un servei residencial que doni resposta a les diferents intensitats de suport que requereixen. Específics Constituir la residència com el domicili habitual de la persona amb discapacitat. Establir i aplicar un programa de suport personal i social que cobreixi les necessitats personals. Afavorir el manteniment o la recuperació del màxim grau d’autonomia personal i social. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local Gestió del servei d’acord amb les condicions establertes en el Decret 318/2006 pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Ingrés de la persona amb discapacitat a la residència en funció de l’orientació del Servei de Valoració i d’Orientació de l’ICASS (Centre d’Atenció a persones amb Discapacitat) que li correspongui per zona. Creació del Consell de Participació del centre. L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Finançament de l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Contractar els professionals i habilitar els espais necessaris segons el Decret 318/2006 pel qual es regulen els serveis d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant l’ICASS, efectuarà les aportacions següents: Nom del servei de residència: Residència disminuïts físics – IMSSB (S00748) per 16 places. Quantitat màxima total de 552.312,00 euros. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent: Relació total de persones usuàries distribuïdes per intensitats de suport.

Secretaria General


Relació de persones usuàries amb envelliment (especifiqueu l’edat i els problemes associats). Relació de persones usuàries amb problemes de salut afegits. Relació de persones usuàries amb problemes de salut mental afegits (especifiqueu-ne la tipologia). Relació de serveis opcionals. Ràtio dels professionals d’atenció directa i indirecta. Actuacions de qualitat (atenció a la persona usuària i la seva família, suport a l’activitat i estratègies). Acta de constitució del Consell de Participació del centre. 6. Quadre de regularització

Programa Import atorgat

Import justificat

Import pagat

Pendent pagar

Fitxa11, Residència per a persones amb discapacitat Liquidació CP 2011

552.312,00 € 712.334,93 € 524.696,40 € 27.615,60 €

Contracte programa 2014 Fitxa núm. 19 Equips d’atenció a la infància i l’adolescència – EAIA Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Aquests serveis s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que atenen. Aquesta xarxa es manifesta a través dels ens locals que, segons estableixen els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, poden promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Així mateix hi ha l’EAIA, que és un servei social especialitzat d’atenció a la infància i l’adolescència en situació de risc greu o de desemparament i a les seves famílies, integrat per diferents professionals dels àmbits de la psicologia, la pedagogia, el treball social i l’educació social distribuïts territorialment. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) delega la gestió d’aquests serveis als ens locals. És objecte del present Contracte programa regular la cooperació entre les parts signatàries de les actuacions envers l’actuació sobre la població destinatària esmentada. Per a aquesta finalitat, s’ha confeccionat el Document de Bases del Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. Bases per a la planificació i el desenvolupament dels EAIA, segons proposta formulada pel grup tècnic de treball creat a aquest efecte, i un cop contrastat amb els experts consultats, validat amb les aportacions oportunes i consensuat per la Comissió Mixta BSF - Ens locals, on s’expliciten la definició, els objectius, les funcions, els indicadors de risc i de desemparament, els criteris d’actuació i funcionament, les coordinacions amb la resta de serveis i recursos, i la millora dels sistemes d’informació que han d’emprar els EAIA. Aquest document caldrà interpretar-lo sempre segons la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, mentre no s’actualitzi i revisi d’acord amb aquest nou marc legal. Específicament, per a l'actuació davant de les situacions de risc greu s'adoptaran els criteris fixats en el document de Bases generals d'actuació davant de les situacions de risc greu contrastat i consensuat amb els representants dels ens locals. Aquests serveis, en l'anterior Contracte programa de 2008 a 2011, han tingut un increment sostingut dels recursos econòmics destinats i del nombre de professionals que integren els equips EAIA, paral·lel a l'increment de les necessitats preventives i assistencials de la infància, en el marc d'un nou model de finançament dels EAIA que es pretén consolidar en el període 2012-2015. 2. Objectius que s’han d’assolir

Secretaria General


General Per a la interpretació i l’assoliment dels objectius següents, serà instrument bàsic el Document de bases del Servei dels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. Bases per la planificació i el desenvolupament dels EAIA esmentat, sempre que sigui compatible amb el nou marc legal representat per la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el marc d’un sistema general de promoció i suport de la qualitat de vida de la infància i l’adolescència de Catalunya i de les seves famílies, entre el Departament de Benestar Social i Família i els ens locals. Els objectius generals són: orientar, diagnosticar, valorar, intervenir, tractar i fer seguiment dels infants i adolescents en situació de risc greu o de desemparament essent-ne els destinataris tant ells com les seves famílies. Específics Informar els infants, adolescents i les seves famílies que requereixen aquest servei i donar-los suport en tot allò que pugui prevenir o reduir les situacions de risc greu o de desemparament i millorar la seva qualitat de vida. Avaluar contextos familiars amb infants en situació de risc greu o en situació de desemparament (impacte destructor, potencialitats i febleses protectores, oportunitats i buits educatius) per elaborar les propostes de compromís socioeducatiu a l’ens local competent o propostes de desemparament i de mesura protectora a l’òrgan administratiu competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat de Catalunya. Actuar en relació amb aquests infants, adolescents i famílies –en interrelació amb altres recursos– per millorar o pal·liar aquests contextos. Atendre els infants i adolescents en situació de risc o de desemparament i les famílies implicades –en interrelació amb altres recursos– per enfortir les seves capacitats, facilitar la cura dels efectes dels maltractaments o l’atenció deficient rebuda. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local Atendre la gestió de l’EAIA segons la normativa general i les directrius tècniques de la DGAIA. Garantir la bona articulació de l’EAIA amb els serveis socials bàsics i vetllar per la bona coordinació amb la resta de serveis comunitaris del seu sector territorial. Instruir i tramitar el compromís socioeducatiu i les mesures d’atenció social i educativa davant les situacions de risc. Fer que l’equip EAIA informi de les situacions de risc i de desemparament mitjançant el sistema d’informació i gestió en infància i adolescència. Fer que l’equip EAIA faci les propostes de compromís socioeducatiu, els informes propostes de mesures cautelars, de desemparament i mesures de protecció i els informes de seguiment pertinents en els terminis assenyalats per la normativa aplicable, amb les propostes i les intervencions prèvies pertinents. Lliurar a la DGAIA les estadístiques mensuals. Garantir que l’EAIA estigui en funcionament tot l’any i contractar i dirigir el personal i l’organització del servei, proveint les substitucions i les suplències. L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Donar les directrius i els criteris generals d’aplicació en tota la Xarxa dels equips EAIA. Coordinar l’aplicació de les polítiques d’infància. Instruir i tramitar els expedients de desemparament i tutela dels infants i adolescents. Gestionar l’expedient únic de l’infant i l’adolescent. Gestionar les propostes i mesures dels equips EAIA i vetllar per la seva execució, responent a les seqüències de prioritzacions segons els criteris adjunts. Efectuar el seguiment i el control dels recursos de centres. Efectuar el seguiment, el control d’eficàcia i l’avaluació dels equips EAIA. Ambdues administracions vetllaran perquè el personal de l’EAIA rebi la formació i la documentació que els calgui per a un bon funcionament tècnic de l’equip. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local

Secretaria General


L’EAIA està integrat pels següents professionals: 3 Psicòlegs. 3 Pedagogs. 3 Treballadors Socials. 2 Educadors Socials. La contractació del personal anirà a càrrec de l’ens local, si bé la DGAIA també participarà en la seva selecció. L’ens local col·laborarà aportant la infraestructura necessària adequada tant pel que fa a materials com a seguretat personal de les persones professionals que hi intervinguin. Departament de Benestar Social i Família Per l’any 2014, el Departament de Benestar Social i Família, mitjançant la DGAIA, aportarà la quantitat anual de 438.748,00 euros en concepte de finançament de l’EAIA. Aquest import s’ha calculat basant-se en els criteris del nou model de finançament, incorporat en el Document de bases dels serveis especialitzats d’atenció a la infància i l’adolescència. El model integra els mòduls següents: retribucions (que inclou antiguitat i substitucions), territori, gestió i despeses generals (coordinació, suport administratiu, etc.) i nombre de casos. El bloc base per professional s’ha fixat segons les retribucions del personal funcionari de l’Administració de la Generalitat de Catalunya resultants de l’aplicació de les mesures del Decret llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic per al 2010, i en exercicis futurs, s’actualitzarà en els mateixos termes que per al personal funcionari de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Els mòduls de professionals són els següents: Personal tècnic superior (llicenciat en psicologia o pedagogia): 38.395,61 euros. Personal tècnic mitjà (diplomat en treball i educació social): 34.072,68 euros. 5. Avaluació L’avaluació es basarà en la mesura dels indicadors següents: Indicador 1 Nom de l’indicador Criteris de priorització. Justificació L’EAIA ha d’intervenir de manera preferent en aquells casos considerats prioritaris segons la taula adjunta. Fórmula Nombre de casos atesos per l’EAIA corresponents als criteris de la taula adjunta / Nombre total de casos que responen als criteris de la taula adjunta. Explicació de termes Cas prioritari: és aquell que per les seves característiques segons la taula adjunta, cal fer una valoració inicial no superior de quinze dies. Població Infants i adolescents en possible situació de desemparament. Font de dades Serveis territorials de la DGAIA / ens local. Estàndard 80% Comentaris Indicador 2 Nom de l’indicador Valoració diagnòstica. Justificació Els casos ordinaris derivats per la DGAIA a l’EAIA per a l’estudi regular en el marc d’un procediment de desemparament seran valorats en un període de temps inferior als sis mesos. Fórmula Nombre de casos estudiats abans de sis mesos / Nombre de casos rebuts. Explicació de termes Cas ordinari: és aquell no considerat com a prioritari. Cas estudiat: és la comunicació escrita sobre la valoració efectuada. Cas recepcionat: és aquell cas rebut per l’EAIA considerant com a data vàlida la del registre d’entrada a l’ens local. Estudi regular: és aquell que s’efectua en el marc d’un expedient de desemparament sense una actuació preferencial específica. Població Infants i adolescents en possible situació de desemparament. Fonts de dades Serveis territorials. Estàndard 80% Comentaris Un cop la Xarxa EAIA s’incorpori al Sini@, la data vàlida serà la que figuri en aquesta aplicació.

Secretaria General


Indicador 3 Nom de l’indicador Introducció de dades al Sistema de informació i gestió en infància i adolescència (Sini@). Justificació Tal i com estableix l’article 25 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, el sistema de informació i gestió en infància i adolescència (Sini@) ha d’integrar totes les dades relatives a les actuacions i mesures d’intervenció respecte als infants o adolescents, que han de servir d’eina per a la tramitació, la comunicació i la informació dels ens públics i les administracions amb competència en la matèria. L’article 101 de la Llei 14/2010, estableix l’obligació dels serveis socials especialitzats d’atenció a la infància d’informar a l’òrgan competent en matèria de protecció dels infants i adolescents de les situacions de risc o desemparament mitjançant el Sini@. Fórmula Nombre d’expedients EAIA/ nombre d’expedients correctament informats per l’EAIA al Sini@. Explicació de termes Expedients EAIA: expedients en els quals l’EAIA ha d’intervenir com equip tècnic. Correctament informats al Sini@: amb les dades i camps Definits en el Sini@ emplenats i amb la documentació correctament incorporada. Població Infants i adolescents atesos per l’EAIA. Fonts de dades Sini@. Estàndard 80% Comentaris Indicador 4 Nom de l’indicador Elaboració de propostes del compromís socioeducatiu de situacions de risc greu derivats des de Serveis Socials Bàsics. Justificació Fórmula Nombre de propostes de compromisos socieducatius i/o valoracions de no-risc greu efectuats / Nombre de casos derivats pels serveis socials. Explicació de termes Proposta de compromís socioeducatiu: és el document que eleva l’EAIA a l’ens local competent territorialment atenent l’informe i les mesures d’atenció proposades pels serveis socials i un cop ha completat l’estudi. Aquesta proposta ha de contenir la descripció i l’acreditació de la situació de risc, la seva avaluació i la concreció de les mesures que s’aplicaran des dels serveis socials bàsics o des d’altres serveis especialitzats per a la superació de la situació perjudicial, i ha de complir les directrius i els criteris generals fixats per la DGAIA. Valoracions de no-risc greu: valoració de risc no greu efectuada per l’EAIA respecte a la derivació dels serveis socials com a tals. Població Infants i adolescents en situació de risc greu. Fonts de dades Serveis territorials. Estàndard 80% Comentaris Indicador 5 Nom de l’indicador Confecció semestral dels informes de seguiment. Justificació La funció clau de l’equip és fer el seguiment semestral de les situacions dels nois i noies en situació de desemparament, que han de concretar-se en els informes corresponents. Fórmula Nombre d’informes semestrals efectuats / Nombre d’informes semestrals previstos. Explicació de termes Informe semestral: és aquell informe de l’evolució de la situació i del seguiment efectuat dels infants i adolescents sota mesura de protecció (article 122 Llei 14/2010). Població Infants i adolescents en desemparament i sota mesura de protecció. Fonts de dades Serveis territorials. Estàndard 80% Comentaris Indicador 6 Nom de l’indicador Provisió de les substitucions i suplències del personal EAIA dins dels terminis establerts.

Secretaria General


Justificació La inexistència del personal acordat incideix directament i negativament sobre l’atenció als infants i als adolescents en situació de risc o de desemparament. Fórmula Nombre de substitucions i suplències cobertes / Nombre de substitucions i suplències per cobrir. Explicació de termes Substitució d’Incapacitat Laboral Temporal coberta: és la que es produeix com a molt tard dins del primer mes de baixa. Suplència coberta de la baixa per cessament de l’activitat: la incorporació del nou professional té lloc abans de dos mesos. Població Personal integrant de l’equip EAIA. Fonts de dades Ens local / Serveis territorials. Estàndard 80% Comentaris Indicador 7 Nom de l’indicador Assessorament i prevenció. Justificació L’assessorament als serveis socials bàsics i el treball preventiu conjunt facilita incidir positivament sobre els infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Fórmula Nombre anual de reunions amb els equips dels serveis socials bàsics / Nombre total d’equips dels serveis socials bàsics. Explicació de termes SSB: serveis socials bàsics. Població Infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Font de dades Actes de les reunions amb els acords presos i nombre de casos abordats o, en cas de no haver-n’hi, convocatòria de les reunions. Estàndard Mínim d’una reunió anual per cadascun dels SSB. Comentaris Es poden valorar, afegint al numerador, altres opcions d’assessorament a altres equips de la Xarxa. CRITERIS DE PRIORITZACIÓ Són casos preferencials que impliquen donar una resposta ràpida en el marc d’un expedient de desemparament els següents: 1. Situacions en les quals cal efectuar una intervenció immediata per protegir la integritat física o psíquica del menor, ja que corre un risc imminent i manifest. La DGAIA hi intervé adoptant –si ho estima escaient i perquè es manifesta la necessitat immediata de separar l’infant o adolescent del seu nucli familiar– mesures cautelars (desemparament preventiu o atenció immediata i ingrés en un centre) en les situacions següents: Abús sexual actiu. Maltractament físic o psíquic present. Abandó efectiu i/o rebuig explícit pels pares o adults responsables. Prostitució activa. Efectuada la valoració per la DGAIA de la procedència o no de mesures cautelars, derivarà el cas a l’EAIA en el marc d’un expedient de desemparament amb caràcter prioritari. S’exceptuen d’aquesta derivació els casos d’urgència que provenen de maltractaments físics presents o abús sexual actiu que es detectin des de l’àmbit hospitalari, que es derivaran a l’Equip de Valoració de Maltractament Infantil (EVAMI), i aquells altres que, adoptada la mesura cautelar de desemparament preventiu i ingrés en centre d’acolliment, correspongui l’estudi a l‘Equip Tècnic del Centre d’Acolliment (ETCA). 2. Situacions derivades des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en el marc d’un expedient de desemparament o des dels serveis socials bàsics en les quals hi ha greus indicadors però que cal valorar fins a quin punt la família pot protegir el menor, atès que la necessitat de separació no és manifesta ni evident. L’EAIA hi intervé de manera prioritària: Rebuig implícit pels pares o adults responsables. Indicis de maltractaments físics o psíquics. Indicis d’abusos sexuals. Indicis de prostitució. Indicis de desatenció pels pares o cuidadors en menors amb una malaltia greu. Indicadors de desemparament en nens/es de 0 a 6 anys.

Secretaria General


Embarassos de risc. No són situacions preferencials aquelles altres en les quals s’informa que no hi ha un perill immediat per a la salut i/o la seguretat bàsica del noi/a i que aquest perill no augmentarà en el temps si les condicions de la família es mantenen (i no és previsible que canviïn), la qual cosa significa que no serà necessari adoptar cap mesura protectora d’urgència. juntament de Contracte programa 2014 Fitxa núm. 21 Programes d’atenció social a persones amb drogodependències Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Els serveis socials especialitzats es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos adreçats a persones i col·lectius que, en funció de llurs necessitats, requereixen una atenció específica. Els serveis socials especialitzats s’organitzen en forma de xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen. Aquesta xarxa es manifesta a través de l’ens local, que, segons s’estableix en els articles 31.1.f i 32.d de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, pot promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los en coordinació amb l’Administració de la Generalitat. Un dels serveis especialitzats determinats en el catàleg de serveis és el d’atenció social a persones amb drogodependències. Aquest servei engloba actuacions adreçades a la prevenció de les drogodependències en la comunitat, així com el conjunt d’actuacions necessàries per potenciar la inclusió, la rehabilitació i la inserció social de les persones amb drogodependències. 2. Objectius que s’han d’assolir General Incrementar les estratègies de protecció de la població davant del consum, amb la finalitat de reduir les repercussions negatives en els àmbits individual, familiar i social. Facilitar processos de suport i ajuda a les persones afectades amb drogodependències per aconseguir la reinserció comunitària. Específics Facilitar informació sobre les drogodependències i els seus efectes mitjançant programes d’intervenció que propiciïn els canvis necessaris per evitar o minimitzar la problemàtica de les drogodependències. Fomentar la sensibilització de la població per reduir l’estigma i la discriminació. Treballar des de l’àmbit social, juntament amb les xarxes sanitària, educativa i laboral per a la prevenció i/o la reinserció social de les persones. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local Desenvolupament d’un Pla Municipal/Comarcal de Prevenció i/o de Reinserció – Drogodependències, aprovat pel consistori. Contractació dels serveis i els professionals necessaris per al desenvolupament dels programes per cobrir les necessitats del Programa. Dinamització de la xarxa de suports i agents implicats en l’atenció a les persones amb drogodependències. Informació del marc d’intervenció en què s’emmarquen les activitats dutes a terme. Inclusió, si se’n disposa, del Pla local d’intervenció social en drogodependències al Programa d’intervenció en drogodependències. L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import acordat en el Contracte programa amb el Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família Finançament de l’ens local en els termes recollits en l’apartat de recursos. 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local Haurà de contractar els professionals i disposar de les instal·lacions necessàries per al desenvolupament correcte de les actuacions del Programa.

Secretaria General


Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant l’ICASS, aportarà la quantitat màxima de 15.082,68 euros per al desenvolupament dels programes d’activitats de prevenció i/o reinserció social de les persones amb drogodependències. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent: Existència d’un Pla Municipal/Comarcal de Prevenció i/o de Reinserció – Drogodependències, aprovat pel consistori. Descripció de les activitats de prevenció dutes a terme (projectes, jornades, escoles de pares, etc.) i/o descripció de les activitats de reinserció executades (centres de dia, programes d’inserció, etc.). Nombre de professionals que hi intervenen per tipologia d’activitats. Població general i específica objecte del Programa de prevenció i/o de reinserció. Breu descripció de l’àmbit d’intervenció: Àmbit comunitari. Àmbit familiar. Altres. Persones beneficiàries: breu descripció de les seves característiques: Descripció de la població infantil, adolescents i joves. Col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat. Altres. L’avaluació es basarà en la mesura dels indicadors següents: Indicador 1 Nom de l’indicador Existència d’un Pla Municipal/Comarcal d’atenció social - drogodependències. Justificació Millorar les actuacions específiques des de l’àmbit social amb la col·laboració o implicació d’altres òrgans, entitats, xarxes o grups socials. Fórmula Existència d’un document escrit del Pla Municipal/Comarcal aprovat pel ple del consistori. Descripció de termes El Pla Municipal/Comarcal d’atenció a les drogodependències ha d’incorporar i definir: - Objectius generals i específics, diferenciant si són de prevenció i/o de reinserció social. - Les actuacions especialitzades en relació a la informació, sensibilització, prevenció i/o inserció en l’àmbit social i comunitària. - La col·laboració amb actuacions d’altres àmbits que comparteixen objectius, com són els àmbits sanitari, escolar, de treball, de justícia, de joventut, etc. - L’avaluació i la reformulació dels objectius inicials, si és el cas. Població Responsables de l’ens local. Estàndard Redacció del document que reculli els compromisos a curt, a mig i a llarg termini. Font de dades Document escrit del Pla. Comentaris El Pla ha de contemplar la seva pròpia realitat del fenomen. Indicador 2 Nom de l’indicador Grau d’informació facilitada sobre les drogodependències i els seus efectes. Justificació Millorar el nivell de la informació sobre les drogodependències i els seus efectes, així com sensibilitzar la població. Fórmula Nombre d’activitats informatives i de sensibilització dutes a terme. Descripció de termes Es considera activitat informativa i de sensibilització el següent: - Elaboració i difusió de materials informatius. - Organització d’espais informatius i de sensibilització a la població general o a grups focals. - Organització de campanyes de sensibilització. - Generació d’espais formatius de grups d’interès (pares, agents, professionals, etc.). - Realització d’altres activitats amb finalitats d’informació i/o sensibilització. Població Responsables de l’ens local que assumeixin el treball en l’àmbit de les drogodependències. Estàndard Fer una activitat informativa i/o de sensibilització com a mínim.

Secretaria General


Font de dades Document escrit de l’activitat informativa. Comentaris Indicador 3 Nom de l’indicador Nombre i tipologia d’activitats de reinserció. Justificació Millorar la reinserció i la inserció comunitària de les persones amb drogodependències. Fórmula Nombre i tipologia de les activitats de reinserció dutes a terme. Descripció de termes Es consideren activitats de reinserció els tallers, les activitats d’inserció i qualsevol tipus d’intervenció que tingui com a finalitat la millora de la qualitat de vida de les persones afectades i la inserció en el seu entorn. Població Responsables de l’ens local que assumeixin el treball en l’àmbit de drogodependències. Estàndard Fer almenys un mínim d’una activitat de reinserció. Font de dades Document escrit amb la descripció de l’activitat duta a terme. Comentaris Aquest indicador s’avaluarà en aquells programes en els que es contemplin objectius de reinserció social.023Ajuntament de Badalona Contracte programa 2014 Fitxa núm. 23 Òrgans de participació de serveis socials Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció Segons preveu l’article 54 de la Llei 12/2007, de serveis socials, els ens locals municipals i supramunicipals que legalment estiguin obligats a prestar serveis socials han de constituir un consell municipal o supramunicipal de serveis socials. El decret 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials estableix que aquests consells de serveis socials són òrgans col·legiats de participació comunitària per a l’assessorament, consulta, proposta i participació en matèria de serveis socials. D’acord amb el decret també és responsabilitat dels ens locals la creació de consells de participació dels centres de serveis socials d’atenció diürna i dels centres de serveis socials substitutoris de la llar de titularitat de l’ens local (article 26 del decret 202/2010, de 22 de desembre). Així mateix, el decret 202/2009, de 22 de desembre, crea el Registre dels consells de participació de serveis socials, depenent del Departament de Benestar Social i Família, com a instrument de comunicació entre els òrgans de participació del sistema. La responsabilitat de la gestió del registre recau en la secretaria del Consell General de Serveis Socials. Durant el 2014 es pretén donar continuïtat a les accions iniciades en els exercicis anteriors sistematitzant i compartint la informació que se’n desprengui per tal de poder avançar en la millora de la qualitat dels òrgans de participació. General Mantenir un sistema d’informació específic en l’àmbit de la participació cívica en els serveis socials. Específics Actualitzar el registre de consells de participació de serveis socials d’acord amb el mandat del decret 202/2009, de 22 de desembre. Aportar la informació disponible en el marc del Consell General de Serveis Socials. 3. Accions a desenvolupar Ens local Creació i/o modificació, si s’escau, dels òrgans de participació. Comunicació al Departament de Benestar Social i Família de la creació, modificació o supressió dels òrgans de participació de serveis socials de titularitat de l’ens local en els exercicis. Els ens locals que van informar la Fitxa 23 en el RUDEL d’anys anteriors només hauran de facilitar informació sobre les variacions que s'hagin produït. Aquesta informació contindrà com a mínim les dades següents i es referirà a cadascun dels òrgans de participació dels serveis socials de l’ens local i dels centres i serveis de titularitat de l’administració local: Nom i dades de contacte de l’òrgan de participació. Àmbit d’actuació:

Secretaria General


Consell de Serveis Socials. Consells de plans i programes: inclusió social, desenvolupament comunitari, altres. Consells sectorials per grups de població: gent gran, persones amb discapacitat, infància i adolescència, immigració, dones, altres. En el cas dels centres, s’ha de fer constar la seva tipologia d’acord amb la terminologia de la cartera de serveis social. Existència d’un reglament de funcionament intern de l’òrgan de participació de serveis socials. Acta de la sessió de constitució i/o Certificat de constitució/modificació o supressió del consell degudament signat pel secretari o secretària. Departament de Benestar Social i Família Actualització i manteniment del registre de consells de participació de serveis socials. Informació al Consell General de Serveis Socials dins les funcions de la Secretaria del Consell. 4. Recursos a emprar Ens Local Personal i recursos per desenvolupar les accions del punt 3. Departament de Benestar Social i Família Personal i recursos per desenvolupar les accions del punt 3. 5. Avaluació L’avaluació es basarà en els següents indicadors: Nombre d’òrgans de participació de serveis socials dels ens locals constituïts o modificats el 2014. Nombre de centres de serveis socials de titularitat de l’ens local, obligats per la normativa vigent, que han constituït o modificat l’òrgan de participació el 2014. Percentatge de centres de serveis socials de titularitat de l’ens local, obligats per la normativa vigent, amb consell de participació el 2014. Contracte programa 2014 Fitxa núm. 28 Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) Ajuntament de Badalona 1. Justificació de l’acció L’Institut Català de les Dones (ICD) estableix les línies prioritàries d’acció en el desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya i, en aquest sentit, defineix les accions que cal desenvolupar per millorar els mecanismes de prevenció, detecció i eradicació de la violència masclista. En aquest punt, la cooperació i la coordinació amb els ens locals per a la consolidació de la Xarxa de Serveis d’informació i atenció a les dones esdevenen cabdals. És per aquest motiu que l’ICD treballa per dotar econòmicament i tècnicament els ens locals amb l’objectiu que aquests puguin desplegar aquest servei de proximitat amb eficàcia i eficiència i garantir l’accés de les dones de tot Catalunya a la informació i l’assessorament. L’Institut Català de les Dones i els ens locals es comprometen, en aquest front comú, a la prestació de serveis d’informació i atenció i en compliment de la seva responsabilitat, l’Administració de la Generalitat de Catalunya atorga finançament i suport tècnic als ens locals perquè puguin oferir un servei d’informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si escau, pel que fa a l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits relacionats amb la seva vida laboral, social, personal i familiar. 2. Objectius que s’han d’assolir General Oferir informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si escau, en relació amb l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits: laboral, social, personal, familiar i altres. El caràcter generalista de les seves funcions ofereix un marc que garanteix la discreció de la intervenció. Donar informació, atenció i assessorament en un espai públic diferenciat d’altres serveis i d’accés directe per a les persones usuàries.

Secretaria General


Pel que fa a l’atenció en violència masclista, els SIAD han d’estar vinculats amb els circuits d’atenció per a l’abordatge de la violència masclista, atès que representen un recurs d’entrada de les dones que es troben en aquesta situació. Específics Difondre informació a les dones sobre els seus drets i l’exercici d’aquests drets. Proporcionar a les dones orientació i assessorament sobre temes que puguin ser del seu interès. Facilitar atenció i assessorament jurídic i psicològic especialitzat a les dones que ho sol·licitin. Treballar amb la comunitat i el teixit associatiu femení duent a terme accions que visualitzin les aportacions de les dones, tot facilitant el seu apoderament i propiciant i visualitzant les seves aportacions per millorar la seva capacitat d’incidència pública. Dinamitzar i impulsar la coordinació i la col·laboració amb els grups i les organitzacions de dones, i oferir-los recursos que els facilitin dur a terme les seves activitats. Assessorar les dones en situacions de violència masclista, orientar-les i procurar-los una primera atenció, amb els serveis socials i altres recursos, públics o privats, que poden donar sortida a les diverses situacions que plantegin les usuàries (laborals, familiars, econòmiques, etc.). Actuar com a observatori de la realitat de les dones del territori i proporcionar les informacions necessàries per col·laborar en la definició de les línies prioritàries d’intervenció en els plans o programes locals de polítiques de dones. Fer activitats de sensibilització social. 3. Accions que s’han de desenvolupar Ens local Disposar d’un pla de polítiques de dones, aprovat per l’òrgan de govern competent, que defineixi el marc d’actuació de l’ens local en la incorporació de la perspectiva de gènere i des del punt de vista de les dones. Fomentar la interrelació i la coordinació entre els professionals dels SIAD per crear models d’intervenció harmonitzats com a resultat del treball en xarxa i de la cooperació professional. Participar en espais de formació, reciclatge i intercanvi dels professionals que treballen en el marc dels SIAD i oferir-los-els per actualitzar els instruments teòrics i pràctics i fer el seguiment de les casuístiques i estratègies per abordar les diferents situacions que s’atenen des d’aquests serveis. Col·laborar en la construcció d’indicadors compartits i de sistemes d’avaluació i sistematització de la informació que permetin fer el seguiment del procés d’implementació i avaluar-ne l’impacte al territori. Informar les dones sobre l’exercici dels seus drets. Proporcionar a les dones orientació i assessorament sobre temes que puguin ser del seu interès, tot posant al seu abast, si escau, assessorament psicològic i jurídic especialitzat. Assessorar dones en situacions de violència masclista, orientar-les i proporcionar-los una primera atenció. Coordinar la seva actuació –i efectuar les derivacions pertinents i l’acompanyament necessari– amb el centre d’intervenció especialitzada de referència i/o amb els serveis específics dels ens locals per a l’abordatge de la violència masclista. Fer-ho amb els serveis socials i altres recursos, públics o privats, que poden donar sortida a les diverses situacions que plantegin les usuàries (laborals, familiars, econòmiques, etc.). Treballar amb la comunitat i el teixit associatiu femení en accions que visualitzin les aportacions de les dones, tot facilitant el seu apoderament i propiciant i visualitzant les seves aportacions per millorar la seva capacitat d’incidència pública. Organitzar actuacions en grup. Afavorir la iniciativa i/o col·laboració amb les activitats del territori amb relació a les polítiques de dones. Oferir un espai de relació de les dones. En relació a la justificació econòmica, l’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import pressupostat per aquest servei al Departament de Benestar Social i Família. Departament de Benestar Social i Família

Secretaria General


El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant l’Institut Català de les Dones: Definir accions per afavorir la coordinació territorial, la interrelació i la cooperació tècnica entre les i els professionals dels SIAD. Dissenyar un programa anual de formació adreçat a les i els professionals del SIAD. Oferir assessorament per a la planificació, l’execució i l’avaluació de projectes amb perspectiva de gènere. Facilitar eines de gestió de dades als ens locals i de mecanismes per a la construcció d’indicadors d’avaluació compartits. Realitzar puntualment informes de dimensió qualitativa. Gestionar i facilitar el procés administratiu 4. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’ens local disposarà dels recursos següents: D’un pla de polítiques de dones aprovat per l’òrgan de govern competent. D’una persona coordinadora amb coneixement suficient en polítiques de dones, orientació social i comunitària, sistemes d’informació, coneixement del territori i dels seus recursos públics i privats per dur a terme les tasques de definició, planificació, acollida d’usuàries, informació, orientació, derivació i coordinació interna i externa del servei. D’un servei d’assessorament jurídic d’orientació i primera atenció presencial a les dones que requereixin assessorament legal i fer, si escau, les derivacions necessàries a altres serveis. Els serveis d’assessorament jurídic els hauran de dur a terme professionals amb la titulació necessària i amb coneixements específics de l’aplicació del dret des de la perspectiva de gènere. D’un servei d’assessorament psicològic i una primera atenció presencial a les dones que requereixin de contenció i orientació psicològica, així com les derivacions necessàries a altres serveis. Aquest servei l’hauran de dur a terme professionals amb la titulació necessària i amb formació específica en l’aplicació de la perspectiva de gènere en l’atenció, la detecció de situacions de violència masclista i l’avaluació de la necessitat d’atenció especialitzada continuada per al procés de recuperació de les usuàries que es trobin en aquestes situacions. L’espai físic on s’ha de prestar el Servei d’Informació i Atenció a les Dones ha de complir les característiques següents: tenir un espai públic diferenciat d’altres serveis per oferir informació, atenció i assessorament i d’accés directe per a les dones usuàries; estar ubicat en un lloc d’accés fàcil i amb bona comunicació amb transport públic; disposar d’un o més espais privats; garantir la confidencialitat en l’atenció de les dones usuàries; el local ha de complir les mesures d’accessibilitat i de seguretat la llei requereix per al local. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant l’Institut Català de les Dones (ICD), aportarà la quantitat màxima de 46.000,00 euros anuals per al servei d’informació i atenció a les dones. 5. Avaluació Es recollirà la informació següent: Presentació de les dades estadístiques d’atenció: nombre i característiques de les persones ateses; nombre i característiques de les atencions realitzades. Nombre i impacte de les accions de sensibilització impulsades, coordinades o participades pel servei. Nombre i impacte de les accions i activitats de grup o de concurrència participativa. Espais i estratègies de coordinació i treball cooperatiu. L’avaluació sobre els resultats del servei es fa mitjançant la memòria anual.023Ajuntament Contracte programa 2014 Fitxa núm. 29.1 Programa de desenvolupament comunitari Ajuntament de Badalona 1. Introducció El desenvolupament comunitari té avui una àmplia dimensió en les polítiques socials implementades en el si de la UE i Catalunya les practica des de fa més d’una dècada. El desenvolupament comunitari genera estratègies socials en el marc d’un territori concret

Secretaria General


amb la finalitat que les persones, el teixit associatiu, les administracions i la resta d’agents socials i econòmics elaborin i posin en marxa consensuadament un projecte global de millora per a la cohesió social. 2. Justificació de l’acció En el marc del desenvolupament comunitari es posa en marxa un conjunt de projectes i actuacions que afecten els àmbits següents: educació/formació, salut, inserció social, entorn i espais públics, associacionisme/participació ciutadana, cultura, TIC, economia social, lleure/esports o civisme i valors. Aquests projectes o actuacions s’han d’adreçar a determinats col·lectius: dones, nouvinguts, infància, joves, aturats, gent gran, minories ètniques, etc., és a dir, als sectors de població més desfavorida i que pot abocar-se a l’exclusió i a la pobresa si no s’endeguen polítiques preventives. El desenvolupament comunitari conjuga de forma clara la millora personal i la millora de la comunitat. En general, les actuacions han d’oferir respostes globals als processos de millora de la convivència, la cohesió i integració social, així com a la formació a la ciutadania, el desenvolupament dels valors del civisme, la coresponsabilitat i la solidaritat des d’un plantejament transversal. Actualment, però, l’accent cal posar-lo en tot aquell conjunt d’actuacions que permetin preveure i combatre la pobresa des d’una òptica realista, desenvolupant polítiques públiques que combinin els eixos següents: a) Pobresa i família. b) Pobresa i infància. c) Pobresa i inclusió social. L’eina essencial i bàsica per assolir aquesta transformació és la participació del màxim d’actors possibles del territori amb la finalitat d’afavorir el sentiment de pertinença a una comunitat i possibilitar l’articulació i la coordinació de les actuacions que s’hi facin. Aquesta articulació només serà eficaç si les accions es generen mitjançant les entitats del territori. En aquest sentit, caldrà que una entitat o un conjunt d’aquestes siguin les impulsores del programa amb el suport de les dues administracions, ja que és essencial fer palès que la clau per a la consolidació d’aquest programa és treballar amb les entitats arrelades al territori; per aquest motiu, el programa es configura de manera que els tres actors (Generalitat, ens local i entitats) hi intervenen per al seu desenvolupament eficaç. El desenvolupament comunitari promou la igualtat d’oportunitats, el partenariat públic/privat, la cogestió, la sostenibilitat i la discriminació positiva. Per assolir aquests objectius el programa necessita una temporització a mitjà-llarg termini. No s’entenen les accions i actuacions socials puntuals a curt termini, ja que aquestes comporten obligatòriament un procés de reflexió, i una posada en comú, realització i avaluació. 3. Objectius que s’han d’assolir General Crear una estratègia d’intervenció social i territorial mitjançant un procés participatiu del conjunt dels agents que intervenen en el territori i que sigui liderat pel teixit associatiu, els col·lectius veïnals, els agents socials i econòmics, els serveis i les administracions públiques, tot creant polítiques de prevenció que afavoreixin la cohesió social. Específics Fomentar la coresponsabilitat i el compromís actiu del veïnatge, del conjunt del teixit associatiu, de l’entorn econòmic i de les administracions. Promoure la progressió de les persones, tant des del punt de vista individual com comunitari, mitjançant iniciatives que afavoreixin el desenvolupament social. Donar respostes a les noves necessitats impulsant polítiques de prevenció. Facilitar als col·lectius amb més desavantatge social més integració per evitar la fractura social. Generar activitats de foment de la cohesió social. Accions que s’han de desenvolupar El programa s’ha d’implementar amb les aportacions de l’ens local i de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la distribució següent: Ens local Fer una aportació econòmica.

Secretaria General


Elaborar un projecte de desenvolupament comunitari concret atenent els àmbits i col·lectius prioritaris. Establir i mantenir l’estructura organitzativa del programa. Promoure un acord de col·laboració amb una o diverses entitats arrelades al territori perquè liderin el projecte. Gestionar, dinamitzar el programa de desenvolupament comunitari i vetllar pel seu bon funcionament juntament amb l’entitat o entitats que gestionin i liderin el pla. Aportar les dades estadístiques i informacions corresponents de l’estructura, els processos i els resultats dels projectes i les activitats del programa. Incloure en els projectes i/o les activitats del programa la referència: “amb el suport del Departament de Benestar Social i Família”. Convocar reunions de coordinació bimensuals amb el tècnic comunitari i els referents tècnics de les diferents administracions, entitats i participants en el programa. Propiciar reunions de coordinació entre els referents tècnics del Departament de Benestar Social i Família i el de l’ens local corresponent amb una periodicitat mínima d’una per trimestre. L’ens local que hagi desenvolupat aquest programa amb col·laboració del Departament de Benestar Social i Família amb anterioritat haurà de presentar i executar una programació de les activitats a realitzar en relació amb els àmbits i col·lectius prioritaris des de l’inici del programa l’any 2013. L’ens local haurà de justificar la totalitat de l’import pressupostat per aquest servei al Departament de Benestar Social i Família. L’ens local haurà de presentar una breu memòria descriptiva (d’un màxim de cinc pàgines) en el moment de la justificació econòmica del programa. Ateses les característiques i la complexitat d’aquest programa en termes de planificació estratègica, en el qual les actuacions poden variar en funció dels processos dels diferents ajustaments que s’hi puguin produir, les quantitats justificades es podran compensar entre tots els conceptes, és a dir, l’import total justificat serà el que s’haurà de comparar amb el finançament de l’import total. L’ens local haurà d’establir mecanismes interns de coordinació, cooperació i col·laboració que interrelacionin les actuacions dels Plans Locals per a la Inclusió Social (PLIS, fitxa 8 del Contracte programa), de Desenvolupament Comunitari (PDC, fitxa 29.1 del Contracte programa) i de Ciutadania i Immigració (PCI, fitxa 7 del Contracte programa) del seu territori. L’objectiu concret de col·laboració per aquest any 2014 és la realització de 2 o 3 sessions de coordinació durant aquest any amb tots els PLIS, PDC i PCI de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials. Departament de Benestar Social i Família Fer una aportació econòmica. Validar el projecte de desenvolupament comunitari i establir-ne consensuadament la implementació, d’acord amb els objectius generals i específics del programa. Revisar i fer el seguiment dels recursos econòmics aportats pel Departament de Benestar Social i Família destinats a la contractació del TC i a l’assoliment dels projectes i/o activitats programades. Donar suport tècnic en el desenvolupament del programa. 5. Recursos que s’han d’emprar Ens local L’ens local ha de contractar, de manera directa o indirecta, un professional de grau mitjà en l’àmbit de les ciències socials, tècnic comunitari (TC), coneixedor de l’entorn físic i socioeconòmic del territori amb dedicació mínima de mitja jornada i amb un sou equiparat a un treballador del grup B, nivell 18, del cos general de l’Administració pública de la Generalitat de Catalunya. L’ens local ha de designar una persona de la corporació com a referent tècnic. L’ens local ha de proporcionar l’estructura organitzativa per al desenvolupament del programa i les infraestructures necessàries per portar-lo a terme. El programa s’ubicarà, sempre que sigui possible, a les dependències de l’equipament del Departament de Benestar Social i Família, adscrit a la Direcció General d’Acció Cívica i

Secretaria General


Comunitària. En el supòsit que al territori de l’ens local no es disposi de l’equipament esmentat, el programa s’ubicarà a les dependències designades per l’ens local. Departament de Benestar Social i Família El Departament de Benestar Social i Família, mitjançant la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, aportarà la quantitat de 106.953,75 euros per al desenvolupament de les accions establertes per als projectes següents: Projecte Barri de Pomar: 30.500,00 euros Projecte Barri de Llefià-La Salut: 35.250,00 euros Projecte Barri La Pau: 21.953,75 euros Projecte Barri Bufalà-Montigalà: 19.250,00 euros 6. Avaluació Nom de l’indicador 1 Foment de la participació. Justificació

Un programa de desenvolupament comunitari (PDC) exigeix la participació de les entitats i les persones.

Fórmula

A = Nre. d’activitats de foment de la participació / Nre. d’activitats totals programades.

Explicació de termes

Foment de la participació: activitats adreçades a potenciar l’increment de la participació dels ciutadans i la de les entitats en la comunitat.

Font de dades Programacions i memòria. Estàndards

A = 30% Com a mínim un 30% de les activitats programades han d’incloure accions de foment de la participació.

Nom de l’indicador 2 Treball en xarxa. Justificació

Per afavorir la inclusió social cal teixir lligams amb altres entitats, serveis i institucions amb objectius comuns.

Fórmula

A = Nombre d’activitats conjuntes amb dos o més entitats i serveis del territori / Nombre d’activitats totals del PDC.


Activitat: és una acció portada a terme pel PDC i que forma part de la seva programació /planificació.

Font de dades Relació de programacions. Estàndards A = 33% Nom de l’indicador 3 Col·lectius/Beneficiaris. Justificació

Un PDC queda justificat per la seva incidència en la ciutadania del territori.

Fórmula

A = Nombre de col·lectius. B = Nombre de persones dels col·lectius.


Col·lectius: infància, joves, dones, nouvinguts, aturats, gent gran, minories ètniques, infants, adolescents, etc.

Font de dades

Programacions del PDC efectuades, amb enumeració específica de les actuacions i participació adreçades als col·lectius més vulnerables de cada territori.

Estàndards

A = 50% de col·lectius. B = 50% nombre de persones previstes per cada col·lectiu.

Nom de l’indicador 4 Implementació de les activitats programades.

Justificació Les programacions són la guia de les

Secretaria General


activitats a fer, les quals amb la seva execució donen sentit al projecte de cada PDC.

Fórmula

A = Nre. d’activitats executades / Nre. d’activitats programades.


Activitat executada: activitat feta en un 75% de la seva totalitat.

Font de dades Informes de seguiment. Estàndards

A = 75% d’activitats fetes del total de les programades.

Nom de l’indicador 5 Àmbits. Justificació

Un PDC queda justificat per la seva incidència en diferents àmbits específics.

Fórmula

A = Nombre d’àmbits d’intervenció.


Àmbits: educació / formació, associacionisme / participació ciutadana, entorn i espais públics, salut, cultura, lleure / esports, economia social, civisme i valors, etc.

Font de dades

Programacions efectuades amb enumeració concreta de les actuacions adreçades en cada àmbit d’intervenció.

Estàndards

A = Superior o igual a dos àmbits d’intervenció específica.

Nom de l’indicador 6 Grau de satisfacció. Justificació

Cal saber si les actuacions fetes han donat resposta a la població, només així es pot modificar i millorar el PDC.

Fórmula

A = Molt satisfactori. B = Satisfactori. C = Poc satisfactori. D = Gens satisfactori.


El TC ha d’elaborar un sistema que permeti saber el grau de satisfacció en finalitzar l’activitat.

Font de dades

Enquestes realitzades i presentades per cadascuna de les activitats programades.

Estàndards

La suma del grau A+B ha de ser superior o igual al 70%.

CONTRACTE PROGRAMA 2012-2014 % Finançament

Ajuntament de Badalona 66%

NIVELL 1 Fitxa 1 Serveis Socials Bàsics CP 2012 CP 2013 CP 2014

Professionals equips bàsics (TS i ES)

1.606.541,57 €

1.552.618,34 €

1.552.618,34 €

SAD Social 528.595,01 € 528.595,01 € 528.595,01 € Referent comunitari 40.770,00 € 39.526,06 € 39.526,06 €

SAD dependència

2.011.764,00 €

1.884.548,00 €

1.884.548,00 €

Ajuts d'urgències socials 149.235,00 € 149.235,00 € 149.235,00 € Projectes Específics 47.885,14 €

Secretaria General


Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents

2.1 Servei de centre obert 2.2 Programa d'atenció social i educativa davant les situacions de risc 39.600,00 € NIVELL 2.2 NIVELL 2.2

Fitxa 2

2.3 Servei d'integració familiar en família extensa 61.500,00 € NIVELL 2.2 NIVELL 2.2

Fitxa 19 Equips d'atenció a la infància i a l'adolescència (EAIA) 500.803,00 € 451.017,00 € 438.748,00 € Competències delegades als consell comarcals en matèria de polítiques de joventut

31.1 Personal NO FITXA NO FITXA

31.2 Inspecció instal•lacions juvenils NO FITXA NO FITXA

Fitxa 31

31.3 Seguiment d’activitats d’educació en el lleure

NO FITXA NO FITXA

TOTAL NIVELL 1

4.986.693,72 €

4.605.539,41 €

4.593.270,41 €

4986693,72 4605539,41 4593270,41 NIVELL 2.1

Fitxa 10 Llar residència per a persones amb discapacitat 878.647,20 € 878.647,20 € 878.647,20 €

Fitxa 11 Residència per a persones amb discapacitat 552.312,00 € 552.312,00 € 552.312,00 €

Fitxa 12 Centres Ocupacionals per a persones amb discapacitat

Traspàs concert

Fitxa 14 Servei prelaboral

Fitxa 15 Residència per a gent gran

Fitxa 16 Centre de dia per a gent gran Traspàs concert

Fitxa 17 Servei d'atenció precoç 1.223.136,00 €

1.223.136,00 €

Traspàs concert

Fitxa 20 Programa d'atenció social a persones afectades pel VIH/sida

Fitxa 21 Programes d'atenció social a persones amb drogodependències 15.082,68 € 15.082,68 € 15.082,68 €

TOTAL NIVELL 2.1

2.669.177,88 €

2.669.177,88 €

1.446.041,88 €

2669177,88 2669177,88 1446041,88 NIVELL 2.2

Serveis d'intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents

2.1.1 Servei de centre obert ESTIU NO FITXA NO FITXA

Fitxa 2

2.2 Programa d'atenció social i educativa davant les situacions de

NIVELL 1 39.600,00 € 39.600,00 €

Secretaria General


risc

2.3 Servei d'integració familiar en família extensa NIVELL 1 62.000,00 € 72.000,00 €

Fitxa 5 Programa Minuts Menuts NO FITXA

Fitxa 6 Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles 7.462,00 € 7.462,00 € 7.462,00 €

Fitxa 7 Acollida i Integració a persones estrangeres immigrades 99.303,75 € 99.000,00 € 99.000,00 €

Fitxa 8 Programa d'inclusió socials 82.159,00 € 80.697,52 € NO FITXA

Fitxa 9 Servei de transport adaptat 160.725,63 € 160.725,63 € 160.725,63 €

Fitxa 22 Accions formatives per a professionals dels serveis socials

NO FITXA NO FITXA NO FITXA

Fitxa 23 Òrgans de Participació en serveis socials

SENSE IMPORT

SENSE IMPORT

SENSE IMPORT

Fitxa 24 Servei d'Integració Familiar NO FITXA NO FITXA

Fitxa 25 Programa de Suport a Famílies en situació de vulnerabilitat

NO FITXA NO FITXA NO FITXA

Fitxa 28 Serveis d'inforamció i atenció a les dones - SIAD 46.000,00 € 46.000,00 € 46.000,00 €

Acció comunitària: 29.1 PDC Plans de desenvolupament comunitari

NO FITXA 106.953,75 € 106.953,75 €

Fitxa 29

29.2 Acció comunitària integral NO FITXA

Atenció al Poble Gitano:

30.1 Mediador gitano NO FITXA

30.2 Lleure actiu NO FITXA Fitxa 30

30.3 Diagnòstic participatiu NO FITXA

Fitxa 32 Servei d'Oficines Joves NO FITXA NO FITXA

Fitxa 33

Sevei de Tècnics compartits per al desenvolupament del Projecte Territori donant suport directe als Plans Locals de Joventut.

NO FITXA NO FITXA

Fitxa 34

Programa Activitats de desenvolupament del projectes per a joves dels Plans Comarcals de Joventut.

NO FITXA NO FITXA

TOTAL NIVELL 2.2 395.650,38 € 602.438,90 € 531.741,38 €

395.650,38 € 602.438,90 € 612.438,90 €

TOTAL CONTRACTE PROGRAMA 8.051.521,98 €

7.877.156,19 €

6.571.053,67 €

SEGON.- L’eficàcia del precedent acord resta sotmesa a la seva ratificació per l’Ajuntament en Ple, prèvia fiscalització de l’expedient per la Intervenció de Fons Municipal de conformitat amb l’art. 214 i següents del TRLRHL. TERCER.- Notificar aquest acord als interessats. SEGON: Facultar a la regidora de l’Àrea de Serveis Socials i Salut, per tal de procedir a la realització de tots els tràmits necessaris per a la formalització i desenvolupament d’aquest conveni.

Secretaria General


TERCER: Notificar aquest acord al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat , i a la resta d’interessats. Votació . El dictamen precedent s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. 14 AP-2014/2995 DICTAMEN. Aprovar el Pla de Promoci ó de l'Escolaritat i Prevenció de l'Absentisme Escolar a Badalona. Identificació de l’expedient Tipus de resolució Aprovació del Pla de Promoció de l’Escolaritat i Prevenció de

l’Absentisme Escolar a Badalona Òrgan que resol: Ple Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 233/W-18/14 Antecedents 1. Actes de les sessions de data 3 i 22 de setembre del grup de treball redactor del Pla de Promoció de l’Escolaritat i Prevenció de l’Absentisme Escolar, amb el seu annex I que conté el procés de treball i annex II que conté el text del Pla de Promoció de l’Escolaritat i Prevenció de l’Absentisme Escolar a Badalona. 2. Informe tècnic emès pel cap del Departament d’Educació amb el vist-i-plau del cap del Servei d’Educació en data 14 d’octubre de 2014 d’acord amb el qual es proposa l’aprovació del nou Pla de Promoció de l’Escolaritat i Promoció de l’Absentisme Escolar i es designin els membres d’acord amb el que determina l’apartat vuitè, Estructures bàsiques de coordinació. Comissions i circuits d’intervenció i seguiment de les situacions d’absentisme de l’esmentat Pla. 3. Informe tècnic complementari de data 14 d’octubre de 2014 d’acord amb el qual s’ha informat als grups municipals de la proposta del Pla i del contingut d’aquesta mitjançant correu electrònic de data 7 d’octubre de 2014 als efectes que poguessin efectuar els suggeriments i les propostes que consideressin oportunes, i que constata que a la data de l’informe 14 d’octubre de 2014, no s’ha produït cap aportació, concloent l’esmentat informe que s’elevi l’aprovació del Pla a la Comissió Informativa de l’Àmbit d’Atenció a les Persones. Fonaments de Dret 1. La legislació de règim local, concretament a l’art. 25 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, d’acord amb la modificació operada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (en endavant LRBRL), i a l’art. 66 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (en endavant, LMRL), disposa que el municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. 2. La participació en la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria és una competència pròpia dels municipis reconeguda tant a la legislació de règim local (art. 66.3 lletra o) TRLMRLC) com a la legislació educativa orgànica que la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació, catalana reprodueix sense desenvolupar en el seu art. 159.3 lletra a) apartat cinquè. La col·laboració local ha de considerar en tot cas que la responsabilitat primera en assegurar el compliment de l’escolarització obligatòria correspon a l’Administració educativa de la Generalitat. 3. La Junta de Govern Local en la sessió celebrada en data 13 d’abril de 2010 va aprovar el Protocol de col·laboració entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Badalona per a la coresponsabilització en el període 2010-2014, signat en data 6 de maig de 2010. El pacte tercer recull, d’entre els objectius de cooperació i coresponsabilitat, expressament, actuacions educatives destinades a millorar l’èxit escolar (absentisme, educació no formal…). 4. La Resolució ENS/704/2011, de 15 de març, per la qual es posa fi al Pla pilot de zones educatives establert a la Resolució EDU/3071/2008, de 3 d’octubre, sense perjudici que es mantinguin fins la finalització de la seva vigència els protocols i els convenis signats en

Secretaria General


desenvolupament del Pla, entre el Departament d’Ensenyament i les diferents administracions locals. Aquesta resolució (i) deixa sense efectes la Resolució EDU/3071/2008, per la qual s’estableix el Pla pilot de zones educatives i es regulen amb caràcter experimental l’organització i funcionament de les zones, i les resolucions EDU/2229/2009, de 28 de juliol, i EDU/2921/2010, de 18 d’agost, de modificació de l’anterior; (ii) estableix el municipi de Badalona com a zona educativa; (iii) determina que les inspeccions territorials corresponents assumeixen les funcions pròpies de la Inspecció d’Educació encarregades als anteriors directors i directores de zona educativa; i que les direccions dels serveis territorials corresponents assumeixen la resta de funcions encarregades als directors i directores de zona educativa i la gestió derivada delas acords recollits en els protocols i convenis signats pel Departament i les administracions locals, seguint les directrius que estableixi el Departament d’Ensenyament. A banda de les altres accions que s'hi puguin desenvolupar, les zones educatives s'estableixen per ser l'àmbit territorial idoni per desenvolupar les accions següents: a) concretar la cooperació i corresponsabilització en matèria educativa entre el Departament i els ens locals de la zona; b) dinamitzar plans per a l'escolarització equilibrada de l'alumnat; c) coordinar l'acció educativa en la zona i, en particular, fer-ho en el primer cicle d'educació infantil, la formació de persones adultes i els ensenyaments artístics; d) dinamitzar plans socioeducatius; e) establir xarxes de comunicació, col·laboració i compartició de problemes i solucions en l'àmbit educatiu entre els diversos centres que presten el servei educatiu sostinguts amb recursos públics; f) concretar la coordinació, cooperació i corresponsabilització en les actuacions de la inspecció educativa, els serveis educatius del Departament, els serveis educatius i socials locals i la resta d'agents educatius que actuen en el territori de la zona; g) col·laborar en el desenvolupament dels programes de qualificació professional inicial, dels plans estratègics per a la promoció de l'autonomia de centres educatius i en accions de formació permanent de professorat. 5. L’òrgan competent per l’aprovació d’aquest acord és el Ple de la Corporació a la vista del que disposa l’art. 22.2 lletra d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, d’acord amb la modificació operada per la Llei 27/2013, de 30 de juliol, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, en tant que és un pla d’abast general que estableix les línies bàsiques d’intervenció i coordinació en la matèria i aprova el protocol d’actuació amb un abast de caràcter transversal que implica a l’Administració educativa de la Generalitat. Proposta d’acord En conseqüència, d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROFRJEL) i d’acord amb l’anteriorment exposat als fets i als fonaments de Dret, no hi cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que l’Ajuntament Ple, previ informe preceptiu de la Comissió Informativa Especial creada a l’efecte, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del ROFRJEL, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: PRIMER.- Aprovar el Pla de Promoció de l’Escolaritat i Prevenció de l’Absentisme Escolar a Badalona i els onze annexos del mateix , que tenen el següent tenor literal: “PLA DE PROMOCIÓ DE L’ESCOLARITAT I PREVENCIÓ DE L’ABSENTISME ESCOLAR A BADALONA “L’Educació és la porta obligada a la realització personal i al progrés col·lectiu. És la clau de les oportunitats per superar les desigualtats i per descobrir i aprofitar tots els talents de la societat”. LEC. Llei d’Educació de Catalunya El “Pla de promoció de l’escolaritat i prevenció de l’absentisme escolar” té com a missió afavorir la cohesió social i la promoció de les capacitats dels nostres infants i joves. ÍNDEX 1. Presentació 2. Fonaments de dret 3. Principis d’actuació 4. Objecte, destinataris i àmbit d’actuació 5. Objectius 6. Conceptualització i fonaments normatius

Secretaria General


7. Línies bàsiques d’intervenció 8. Estructures bàsiques de coordinació 9. La intervenció en casos no resolts 10. Protocol d’actuació 11. Esquema dels circuits d’actuació ANNEXOS 1. Inici de l’expedient d’Absentisme: “Petició de col·laboració absentisme” 2. Fitxa de devolució de la Intervenció 3. Tractament intern Serveis Socials: “Citació tècnic/a del Servei Bàsic d’Atenció Social (SBAS) 4. Tractament intern Serveis Socials: “Citació cap de Servei Bàsic d’Atenció Social” (SBAS) 5. Tractament intern Serveis Socials: “Compareixença pare/mare/tutor/a legal” 6. Intervencions d’altres Agents: “Fitxa de seguiment de casos” 7. Sol·licitud d’intervenció de la Comissió Tècnica Local (CTL) 8. Demanda d’Intervenció de la Guàrdia Urbana 9. Carta institucional amb citació per a entrevista 10. Informe d’actuació de la Guàrdia Urbana 11. Informe d’acords amb les famílies 1.PRESENTACIÓ Actualment, la millora de l’escolarització i la reducció de l’abandonament escolar són un repte de primera magnitud a Badalona. Un repte per a la cohesió social, donada la particular concentració de l’abandonament i la desigualtat escolar en determinats barris i districtes. La necessitat de donar respostes a l’absentisme i abandonament prematurs té com origen la vulnerabilitat educativa en què se situen els infants i joves que tenen una trajectòria d’absentisme i desafecció escolar, i els riscos que aquestes trajectòries porten associats: dificultats de rendiment escolar i vulnerabilitat laboral i social, entre d’altres. Tanmateix, l’ actual context de crisi, de globalització, de competitivitat, i les noves formes de precarietat laboral situen la lluita contra l’absentisme i l’abandonament escolar en el primer pla de l’agenda política. El present document pretén ser una eina útil, realista i aplicable per a treballar de forma coordinada en la detecció, prevenció i correcció de l’absentisme escolar a fi de garantir la permanència i la continuïtat amb èxit de tot l’alumnat en els centres educatius. Per al desenvolupament d’aquest pla serà imprescindible la implicació de tots els sectors de la comunitat educativa, així com de les diferents institucions amb responsabilitats en la salvaguarda del dret a l’educació i la protecció de la infància. 2.FONAMENTS DE DRET 1. Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, en el seu article 25, 2 apartat n), d’acord amb la modificació operada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, estableix que el municipi exercirà en tot cas com a competències pròpies, en els termes de la legislació de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, en les següents matèries: Participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria. 2. Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, en el seu article 66, 3 relaciona les competències pròpies del municipi i, en concret, en el seu apartat o) disposa que és competència pròpia la participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria. 3. Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència 14/2010, de 27 de maig a Catalunya. Estableix que els infants i adolescents tenen dret a rebre el màxim nivell d’educació possible des de llur naixement. En tot cas, els poders públics han de garantir que qualsevol infant o adolescent rep l’educació establerta com a obligatòria legalment (art. 13.1.). Tots els professionals, especialment els professionals de salut, dels serveis socials i d’educació, han d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement d’una situació risc en què es troba un infant o adolescent (art. 100.3). Es consideren situació de risc, la manca d’escolarització en edat obligatòria, l’absentisme i l’abandó escolar (art. 102.2.e).

Secretaria General


4. Llei d’educació de Catalunya (LEC) 12 /2009, de 10 de juliol. Estableix que l’assistència dels alumnes de tots els nivells educatius al centre és obligatòria ( art.22.1.a) i les indicacions que s’estableixen tenen en compte que, en l’exercici de les seves funcions en el marc de l’ordenament , el director del centre públic és l’autoritat competent per defensar l’ interès superior de l’ infant, tal com estableix l’article 142.9 de la llei 12/2009, d’educació. Així mateix, en el document es tenen en compte les responsabilitats que assumeix el centre de titularitat privada i, directament, la persona titular, pel fet de l’escolarització de menors en el centre educatiu. 5. Conveni de Corresponsabilitat entre l’Ajuntament de Badalona i el Departament d’ Educació de la Generalitat de Catalunya aprovat en Junta de Govern Local en la sessió celebrada en data 13 d’abril de 2010, on es recollia d’entre els objectius de cooperació i corresponsabilitat, expressament, actuacions educatives destinades a millorar l’èxit escolar (absentisme, educació no formal…), procedint a la seva signatura en data 6 de maig de 2010. 3. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ Les actuacions que s’han de posar en marxa per a la prevenció i el tractament de l’absentisme escolar s’hauran d’ajustar als següents principis fonamentals que orienten el disseny del pla: - La corresponsabilitat entre les diferents administracions públiques amb competències de garantir el dret i el deure de l’educació, així com de totes les institucions i entitats de caràcter públic o privat, a partir de les competències específiques dels diferents agents que intervenen en l’aplicació de mesures d’actuació contra l’absentisme. - La cooperació, la coordinació i el treball en xarxa, amb l’establiment de mecanismes que assegurin la coherència i la complementarietat de les actuacions donant una resposta continuada i efectiva en la lluita contra l’absentisme. - La intervenció preventiva, dissenyant un protocol aplicable per fases que defineixi les actuacions pertinents per a la detecció de conductes absentistes, i la intervenció mitjançant mesures correctores en els casos d’absentisme moderat i greu. - El caràcter integral de les intervencions, garantint l’aplicació de mesures globals i articulades, donada la complexitat del fenomen - El paper dels centres escolars com a referent per les famílies en quant a l’atenció dels seus fills i filles, com espais centrals d’atenció de l’alumnat absentista i com a principals detectors d’aquests casos per a iniciar els procediments oportuns de prevenció i correcció mitjançant la detecció precoç d’aquest casos i amb la implementació d’actuacions específiques en cada cas segons el context, les necessitats i l’entorn familiar de l’alumne. 4. OBJECTE, DESTINATARIS I ÀMBIT D’ACTUACIÓ L’objecte d’aquest pla és reduir al màxim l’absentisme escolar de tots els infants d’edats compreses entre els 3 i els 16 anys, en les diferents etapes educatives de segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria. Així mateix es persegueix aconseguir un increment gradual d’alumnat que completi la seva formació amb estudis postobligatoris o altres opcions formatives o accions d’inserció laboral. 4.1 Destinataris. Els destinataris últims de les accions planificades seran els infants i joves entre 3 i 16 anys que viuen a la ciutat de Badalona, així com les seves famílies. 4.2 Àmbit d’actuació. El present pla serà d’aplicació a tots els centres d’educació infantil de segon cicle, educació primària i educació secundària obligatòria de la ciutat de Badalona, així com el conjunt de la comunitat educativa i els serveis i les institucions amb competències en la resolució de la problemàtica de l’absentisme escolar. 5. OBJECTIUS 5.1 Elaborar un diagnòstic periòdic de la situació del compliment de l’escolaritat obligatòria a la ciutat de Badalona, mitjançant la detecció de casos recollint i analitzant tota la informació necessària en el marc de col·laboració en matèria educativa entre l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalun ya.

Secretaria General


5.2 Establir les estratègies de coordinació entre les diferents institucions implicades en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria. 5.3 Determinar les actuacions bàsiques per a la prevenció, la detecció i el tractament de l’absentisme i de les situacions de risc que se’n deriven. 5.4 Unificar els procediments d’intervenció, control i seguiment, tot respectant les especificitats de cada territori. 5.5 Fomentar la continuïtat en els estudis dels alumnes adolescents mitjançant l’orientació individualitzada i el disseny d’itineraris curriculars segons les capacitats i els interessos de l’alumne. 6. CONCEPTUALITZACIÓ I FONAMENTS NORMATIUS Tipologia d’absentisme Els actuals marcs legislatius ens permeten anar unificant criteris, si més no en tot allò que impliqui un acos- tament a les fenomenologies que envolten les situacions relacionades amb l’absentisme, com ara la Llei del menor que, en l’art. 52, conceptualitza la no-escolarització, l’absentisme i l’abandonament escolar de la manera següent: a) No-escolarització: el fet que els progenitors, els titulars de la tutela o els guardadors d’un infant o adolescent en període d’escolarització obligatòria no gestionin la plaça escolar corresponent sense una causa que ho justifiqui. b) Absentisme: l’absència de classe sense presentar justificant o sense una justificació acceptable. S’han de determinar per reglament quins són els casos que constitueixen absentisme lleu, absentisme moderat o absentisme greu, i quines són les mesures que cal adoptar en cada cas. - Absentisme lleu: Absències esporàdiques entre 1 i 25% hores lectives el mes. - Absentisme moderat: Més regular i amb freqüència més elevada. Absències que oscil·len entre el 25% i el 50% d’hores lectives el mes. - Absentisme greu: Fa referència a absències de més del 50% d’hores lectives durant el mes. Inclou també a aquell alumnat que ha deixat d’anar totalment a l’escola o institut esdevenint, en la pràctica, una situació d’abandonament escolar prematur c) Abandonament escolar: el cessament indefinit de l’assistència a la plaça escolar corresponent per l’infant o l’adolescent en període d’escolarització obligatòria. 7. LÍNIES BÀSIQUES D’INTERVENCIÓ 7.1 Actuacions de sensibilització. És necessari realitzar permanentment una tasca de sensibilització a les famílies especialment en moments claus del curs, període de pre-inscripció, reunions d’inici de curs, signatura de la carta de compromís, etc.. 7.2 Detecció i tractament de l’absentisme escolar al Centre Educatiu - El tutor/a farà un seguiment diari de les assistències dels alumnes al centre i informarà a la família de qualsevol absència sense justificar. - Un cop comprovat que s’han superat el 25% de les absències, el tutor/tutora notificarà a la família per escrit aquesta circumstància i els convocarà a una entrevista per esbrinar les causes d’aquestes manques d’assistència a classe. - Si es produeix una nova incidència en les absències o bé no hi ha hagut resposta positiva per part de la família, el tutor/tutora ho comunicarà a la direcció del centre per tal que aquesta convoqui nova- ment la família mitjançant correu certificat. - Si malgrat els passos anteriors encara no s’han reconduït les absències d’alumnes, s’analitzarà el cas a la Comissió Social del centre o a la Comissió d’absentisme del centre. - A proposta de la Comissió d’Absentisme del Centre s’aplicarà el protocol acordat, iniciant un Expe- dient d’Absentisme que elaboraran conjuntament Escola, Serveis Socials, etc .. - El Centre Educatiu activarà el Pla d’Acollida pels infants que s’incorporin a les aules després d’un període d’absència. 7.3 Altres agents i funcions Educadors/es i treballadors/es socials dels Serveis Basics d’Atenció Social (SBAS): La tasca del referent del SBAS és articular la recepció, tractament i devolució de les demandes

Secretaria General


d’interven- ció realitzades pels centres escolars de la ciutat d’aquells menors residents a Badalona i que presenten una problemàtica escolar. Altres funcions que desenvoluparà són : - Assumir la referència de l’absentisme d’un centre escolar i/o en general dels centres escolars del territori de la SBAS (segons organització interna del SBAS) - Intervenir de manera prioritària en els casos d’absentisme escolar, col·laborant en el procés general de prevenció i reducció de l’absentisme i en el seguiment dels alumnes que acordi amb el centre escolar i/o la Comissió d’absentisme de centre, activant el protocol intern específic en casos d’absentisme Articular la recollida i devolució de demandes d’intervenció que realitzin els centres escolars del seu territori i dels que sigui referent d’absentisme . - Articular la derivació de les demandes d’intervenció que no pertanyin a la seva zona, als SBAS referents dels menors. Promotors, personal de suport socioeducatiu i tècnics d’integració social: En aquells centres on hi hagi personal de suport socioeducatiu: recollida i distribució dels justificants d’absència dels i de les alumnes i col·laboració en el control de la puntualitat i l’absentisme de l’alumnat, acompanyaments, visites, etc. Integradors i integradores socials: col·laboren en el desenvolupament d’habilitats socials i d’autonomia personal en alumnes que es troben en situació de risc, intervenint directament amb els joves o infants, les seves famílies i els agents socials de l’entorn. Els correspon intervenir en casos d’absentisme escolar. Professionals dels serveis municipals d’educació: Aglutinar les informacions dels casos d’absentisme, desescolarització i no escolarització detectats en el municipi i gestionar el procés a nivell local, dins l’àmbit de la Comissió. Vetllar per l’actualització periòdica de la base de dades sobre la millora de l’escolarització en el territori. Aglutinar les informacions dels diferents equips per tal de disposar d’informacions del seguiment de l’absentisme en el municipi. Assessorar i donar informació a la comissió d’absentisme sobre els recursos socioeducatius i l’oferta de formació no formal disponible en el municipi, pels joves que finalitzen l’escolarització obligatòria amb una trajectòria d’absentisme. Professionals dels serveis educatius generals de l’administració educativa: Els serveis educatius són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres del Servei d’Educació de Catalunya, de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famílies). Els centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC) són els serveis educatius que actuen en els centres d’una zona específica. Actuaran com a servei educatiu de zona. Els serveis educatius intervindran en: - La coordinació de les actuacions en el marc de la zona o del territori amb altres serveis de titularitat municipal o d’altres institucions. - Participar en la comissió d’absentisme de centre, quan escaigui. - Organitzar els seus plans d’actuació -en el marc de les seves funcions i del seu àmbit d’intervenció- tenint en compte les línies d’actuació següents: - La implementació en el territori de les polítiques educatives dissenyades pel Departament d’Ensenyament. - Les accions conjuntes dels serveis educatius en els entorns educatius dels centres per garantir l’èxit escolar, l’equitat i la cohesió social (treball en xarxa amb serveis d’ajuntaments i institucions). Policia local i cossos de seguretat: La policia local tin drà una participació activa i directa en la lluita contra l’absentisme escolar, donat que serà la guàrdia urbana qui podrà detectar al carrer als menors, amb edat d’escolarització obligatòria, que en horari lectiu no són a l’escola. En aquests casos la Guàrdia Urbana activarà els Protocols Interns que seran establerts per la seva intervenció en compliment de les seves funcions previstes l’ article 7 del Reglament General del Servei de la Guàrdia Urbana de Badalona, especialment als apartats D, E, F, H.

Secretaria General


7D.Exercirà de policia administrativa, a fi d’assegurar el compliment de la ordenança de civisme aixecant l’acta corresponent que serà enviada al Departament de d’ Educació de l’ Ajuntament. 7E. Exercirà de policia judicial, en els termes previstos per la legislació vigent. 7F. Durà a terme diligències de prevenció i actuacions destinades per la comissió d’actes delictuosos, comunicant les actuacions dutes a terme a les forces o cossos de seguretat competents 7H. Cooperar en la resolució dels conflictes privats, quan siguin requerits a fer-ho. Ordenança Municipal de Civisme, l’article 59, estableix el següent: «Tots els infants tenen dret i el deure d’anar a l’escola entre els sis i els setze anys. És responsabilitat dels pares o tutors o guardadors garantir-los l’exercici normal d’aquest dret i deure. Els agents de l’autoritat han de protegir a qualsevol infant d’aquestes edats que, durant l’horari escolar, sigui al carrer. Depenent de les circumstàncies conduiran el nen o la nena al seu domicili o a una dependència municipal de la G.U., per tal de lliurar-los als seus pares o a l’autoritat competent , aixecant el corresponent acta dels fets, que s’elevarà a la DGAIA ( Direcció Ge- neral d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), a fi i efecte de denunciar la vulneració del dret del menor o adolescent. Tot això sense perjudici de posar els fets en coneixement dels Serveis Municipals d’Educació i de Serveis Socials perquè procedeixin conforme a les seves competències.» Codi Civil (art. 154) estableix expressament l’obligació de garantir el dret del menor a l’educació dins del deures inherents a la pàtria potestat. Codi Penal (art. 229). [Abandono de menores e incapaces] 1. El abandono de un menor de edad o un incapaz por parte de la persona encargada de su guarda, será castigado con la pena de prisión de uno a dos años. 2. Si el abandono fuere realizado por los padres, tutores o guardadores legales, se impondrá la pena de prisión de dieciocho meses a tres años. 3. Se impondrá la pena de prisión de dos a cuatro años cuando por las circunstancias del abandono se haya puesto en concreto peligro la vida, salud, integridad física o libertad sexual del menor de edad o del incapaz, sin perjuicio de castigar el hecho como corresponda si constituyera otro delito más grave.» Tenint en compte que aquest delicte és només perseguible prèvia denúncia del propi menor, d’un dels progenitors, o del Ministeri Fiscal, davant d’un supòsit d’absentisme escolar reiterat o en el qual hi ha manifesta omissió dels requeriments per part dels serveis socials per solucionar el problema, la Guàrdia Urbana posarà els fets en coneixement de la Comissió Tècnica Local mitjançant els informes pertinents i serà aquesta qui valorarà la gravetat dels fets posant-los en coneixement dels Serveis Jurídics Centrals de l’ Ajuntament per tal de remetre’ls a la Fiscalia de Menors. La Guàrdia Urbana col·laborarà activament amb el Protocol que es defineixi en el marc de la Comissió Local d’Absentisme i elaboraran informes de seguiment que siguin sol·licitats per la comissió Tècnica Local. La Policia de Barri, membre de ple dret a la Comissió Tècnica Local, visitarà a les famílies que els Serveis Socials i les Escoles aconsellin, en el cas que les seves intervencions no hagin donat fruit. Aquest Servei el sol·licitarà la comissió Tècnica Local un cop exhaurides totes les intervencions. L’objecte de la visita serà senyalar les conseqüències de l’ incompliment del deure d’escolarització dels menors. Els Agents entregaran una carta institucional signada pels representants de la Generalitat i l’Ajuntament. Seran els portadors d’una citació per a una propera entrevista amb la Comissió en unes dependències municipals. Els Agents remetran un escrit a la Comissió de les diligències fetes. Fiscalia: Impulsar i participar en l’adopció de protocols i convenis de coordinació i col·laboració amb els altres organismes implicats en la reforma i protecció dels menors.

Secretaria General


Establir els contactes institucionals precisos amb les instàncies judicials, policials, administratives, educatives, col·legis d’advocats i procuradors, i altres col·lectius o entitats implicats o afectats, públics o privats, a fi de mantenir una cooperació eficaç en matèries relacionades amb la responsabilitat penal, la protecció i la promoció dels drets fonamentals dels menors i acordar els procediments a seguir en cada cas. 8. ESTRUCTURES BÀSIQUES DE COORDINACIÓ. Comissions i circuits d’intervenció seguiment de les situacions d’absentisme 8.1 Les comissions Des de l’òptica de la corresponsabilitat, de la transversalitat i la integralitat d’actuacions la creació de comissions d’absentisme i d’acompanyament a l’escolarització esdevé una eina imprescindible pel desplegament i seguiment dels processos d’escolarització i de les intervencions davant de casos de risc d’abandonament. Aquestes comissions estan compostes per equips pluriprofessionals i multisectorials i funcionen com a espai de decisió i de confrontació de punts de vista per tal d’unificar la direcció de les intervencions i avançar cap a una cultura de la corresponsabilitat. A efectes organitzatius convé distingir diferents nivells d’intervenció, complementaris, en base al principis de proximitat, corresponsabilitat i integració d’actuacions: les comissions de centre, les comissions de districte, si s’escau i comissions locals. Comissió d’absentisme de centre Es tracta d’una comissió que pot ser específica d’absentisme o vinculada a alguna altra comissió existent en el centre. En molts centres existeix una comissió social o grup de treball multidisciplinar (GTM) en el marc de les quals s’aborda l’absentisme i es detecten necessitats d’acompanyament a l’escolaritat. És re- comanable evitar la duplicitat d’estructures a fi d’avançar cap a una major eficiència organitzativa i afavorir la integració de les actuacions. Funcions: - Acordar el professional que serà el referent en cada cas. - Iniciar Expedients d’Absentisme - Acordar un Pla de treball per cada cas. - Fer el seguiment periòdic dels casos individuals, de les actuacions preses i dels seus resultats. - L’anàlisi i el seguiment global de l’absentisme en el centre (mensual). - Establir la periodicitat de les reunions. - Aportar informació regular dels casos d’absentisme detectats (resolts i no resolts) i de les intervencions fetes. - Fer propostes d’intervenció a la comissió tècnica local d’absentisme. Comissió Local d’Absentisme (CLA) Composició: - Regidor/a d’Educació - Representant de la Direcció de Serveis Territorials - Inspecció Educativa - Representants dels centres educatius (equips directius) - Representants del Consorci Badalona Sud - Representants dels serveis socials municipals - Representants d’educació municipals - Representants d’entitats del territori (promotora escolae, centre obert, etc.) - Professionals dels serveis educatius del Departament d’Ensenyament - Representant de la Guàrdia Urbana - Representant dels Mossos d’Esquadra Presideix:Regidor /a d’Educació de l’ Ajuntament de Badalona Funcions: - Establir els objectius del Pla de Promoció de l’Escolaritat i Prevenció de l’Absentisme.

Secretaria General


- Direcció i coordinació del programa a nivell local. - Nomenar i delegar a la Comissió Tècnica Local l’execució del Pla. - Prioritzar actuacions d’acord amb els objectius establerts en el Pla local d’absentisme. - Avaluació de resultats globals del “Pla de promoció de l’escolaritat i prevenció de l’absentisme escolar”. Comissió Tècnica Local (CTL) Composició: - Representant Inspecció d’Educació del Departament d’Ensenyament - Representant tècnic de la Regidoria d’Educació - Representant tècnic de la Regidoria de Serveis Socials - Representant tècnic del Consorci Badalona Sud - Representant Guàrdia Urbana - Altres membres que la Comissió convidi Presideix: Inspector/a responsable del Pla a nivell local Secretari/a: Representant tècnic municipal Funcions: - Vetllar perquè els objectius marcats per la Comissió Local d’Absentisme es compleixin. - Difondre’ls en el territori i implementar-los segons les prioritats marcades. - Coordinar les Actuacions, els Circuits i Protocols previstos. - Recollir les diverses aportacions dels agents per la millora del Pla. - Donar suport en els casos de difícil resolució. - Recollir les dades i fer-ne el seguiment. - Proposar accions de promoció de l’escolaritat i prevenció de l’Absentisme. - Elaborar la memòria que es presentarà al Plenari de la Comissió Local. Temporalitat: La Comissió Tècnica Local es reunirà de forma ordinària cada mes i mig i de forma extraordinària quan ho requereixin les circumstàncies. Comissió tècnica de zona (si s’escau): Existirà en zones amb un elevat índex d’absentisme i amb una important i consolidada tasca en l’abordatge del problema. Composició: - Tècnic d’educació de l’ens territorial - Educador/a serveis socials - Treballador/ social EAP - Educador/a suport a l’escolarització - Promotor/a escolar - Tècnic d’integració social (TIS) - Altres

9. LA INTERVENCIÓ EN CASOS NO RESOLTS

Una de les situacions més preocupants en casos d’absentisme és quan s’arriba a situacions cròniques que esdevenen finalment un abandonament prematur.

Davant la possibilitat de protocol·litzar en excés el circuït d’intervenció i seguiment d’aquests casos, la complexitat de la intervenció demana generar respostes individualitzades a cada situació. Les intervencions, pròpiament dites, caldrà dissenyar-les segons les necessitats de l’alumne i la família, i els recursos susceptibles de ser mobilitzats en el territori.

En aquests casos resulta particularment rellevant la presa de decisió col·legiada dels professionals pròxims al cas.

En qualsevol cas, es considera imprescindible la prescriptiva intervenció dels serveis jurídics centrals municipals, per tal d’orientar i agilitzar qualsevol actuació legal que se’n pugui desprendre.

10. PROTOCOL D’ACTUACIÓ

Centre Educatiu Tutor/a

- Control diari d’assistència

Secretaria General


- Si l’alumne supera 25 % absències sense justificar

- El tutor/a convoca la família per via telefònica i/o per carta Certificada

Direcció

Si la família no es presenta a l’entrevista convocada pel tutor i/o persisteix amb un absentisme moderat o greu, la direcció de l’escola citarà a la família per carta certificada i advertirà de les conseqüències de no assistir.

En el cas que la família canviï d’actitud, l’escola activa el Pla d’Acollida.

En cas que la família no es comprometi a seguir amb normalitat el procés d’escolarització del menor, la direcció del Centre derivarà el cas a la Comissió d’Absentisme o equivalent.

Comissió d’Absentisme

La Comissió inicia un Expedient d’Absentisme. Veure model Serv. Soc. (Annex 1) Els Serveis Socials i l’Escola dissenyaran estratègies per remetre les absències.

Serveis Socials i altres agents

Els educadors i la resta d’agents del territori convocaran i/o visitaran a la família per tal de reconduir l’escolaritat dels infants i/o joves d’acord al Pla de treball establert. (Annexos 2, 3, 4, 5 i 6)

Els Serveis Socials, els Serveis de Suport a l’Escolaritat i d’altres serveis faran la devolució de les intervencions realitzades a la Comissió d’ Absentisme o equivalent.

Si amb les intervencions dels Agents Externs no ha sorgit una millora dins el termini establert, conjuntament amb l’escola acordaran presentar el cas a la Comissió Tècnica Local.

En aquest supòsit, serà la Direcció de l’ Escola la que sol·licitarà per escrit la intervenció de la Comissió Tècnica Local. adjuntant l’expedient d’absentisme complert. (Annex 7)

Comissió Tècnica Local CTL

Quan la Comissió rep un Expedient, estudia el cas i sol·licita als Agents de la Guàrdia Urbana de Barri que visitin a la família com a representants de l’autoritat. (Annex 8)

Guàrdia Urbana

- Els Agents de la Guàrdia Urbana de barri entreguen una Carta Institucional a la família i els convoquen a les dependències municipals. (Annex 9)

- La família signa conforme els hi és entregada la convocatòria de reunió amb la Comissió Tècnica Local.

- La Guàrdia Urbana reforça el missatge de l’obligatorietat de l’assistència a l’escola fent esment de la Llei del Menor i de la Ordenança de Civisme de la Ciutat i els insta a exercir el deure d’escolaritzar el menor.

- La GU remetrà un informe dels fets a la Comissió Tècnica Local (CTL). (Annex 10).

Comissió Tècnica Local

La Comissió proposarà a la família o tutors legals un acord per tal d’evitar remetre el cas a la DGAI i/o Fis- calía. La família signarà un document d’acords a complir. (Annex 11)

- Si en el termini acordat els menors no s’han incorporat a l’escola de manera continuada s’iniciarà el procés a la DGAI i /o Fiscalía, via Serveis Jurídics Centrals Municipals.

- La Comissió Tècnica Local (CTL) requerirà a tots els serveis la documentació dels diferents protocols que s’han utilitzat per tal que els Serveis Jurídics Centrals puguin realitzar les diligències que requereix la Fiscalia.

Protocol d’actuació en cas de no escolarització

L’Oficina Municipal d’ Escolarització (OME) gestiona la oferta formativa de la ciutat. Els ciutadans es dirigeixen a l’Oficina per sol·licitar una plaça escolar.

Secretaria General


•

Insp

ecci

ó E

duca

tiva

• A

junt

amen

t:

Dep

arta

men

t d’

Edu

caci

ó

Dep

arta

men

t de

Ser

veis

Soc

ials

uàrd

ia U

rban

a

Els pares, mares o tutors legals d’un o més menors que per desconeixement dels seus drets i deures d’escolaritzar-los o d’altres circumstàncies no sol·liciten plaça escolar i són detectats per els Serveis Socials, Serveis de Salut, Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra hauran de personar-se a les oficines per tal de gestionar la sol·licitud, en molts casos acompanyats dels Serveis Socials o d’altres Serveis d’Acompanyament.

11.ESQUEMA DE CIRCUITS D’ACTUACIÓ

ANNEX 1 PETICIÓ DE COL·LABORACIÓ ABSENTISME PETICIO COL·LABORACIÓ ABSENTISME

Secretaria General


CENTRE ESCOLAR: CURS: DADES DEL CENTRE QUE REALITZA LA PETICIÓ Referent centre escolar A/e Tutor/a de l’alumna/e A/e Dies/Hores de contacte DADES ALUMNA/E Nom i cognoms Data naixement Curs: Nacionalitat Sexe Nom del pare i de la mare DNI o similar: DNI o similar: ANTECEDENTS CURS ANTERIOR DADES REFERENTS A L’ABSENTISME Nº Hores període registrat Nº dies període registrat Període registrat INTERVENCIONS DEL TUTOR/A DATA TRUCADES/CARTA/ENTREVISTA ACORDS INTERVENCIONS DEL DIRECTOR/A DATA TRUCADES/CARTA/ENTREVISTA ACORDS ALTRES INTERVENCIONS REALITZADES DATA ENTREVISTA /ACORD REFERENT DEMANDA INTERVENCIÓ SERVEIS BASICS D’ATENCIÓ SOCIAL DATA MOTIU: Signatura i segell de la direcció. Data ANNEX 2 FITXA DE DEVOLUCIÓ DE LA INTERVENCIÓ FULL DEVOLUCIÓ ABSENTISME CENTRE ESCOLAR: CURS ESCOLAR: TÈCNIC SERVEIS SOCIALS SBAS Tel. Educador/a social A/e Recepció demanda intervenció Devolució demanda intervenció DADES DE L’ALUMNE Nom i cognom Curs: DADES D’INTERÈS DE L’ALUMNE DADES SOBRE L’ABSENTISME Numero hores període registrat Numero dies període registrat Període registrat INTERVENCIONS REALITZADES DATA TIPUS INTERVENCIÓ SITUACIÓ / ACORDS ANTECEDENTS (HISTÒRIA PERSONAL / FAMILIAR) Obert Tancat DATA DEVOLUCIÓ ANNEX 3 CITACIÓ TÈCNIC/A DEL SERVEI BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL (SBAS) Sr. Badalona , Atesa la sol·licitud que aquest Ajuntament ha rebut per part del Centre Escolar en relació a l’absentisme (faltes d’assistència no justificades) del seu fill l’emplacem a que assisteixi a una entrevista amb els Serveis Basics d’ Atenció Social . DIA DE VISITA: HORA: LLOC: En cas de no poder assistir en el dia i hora assenyalats pot trucar al telèfon per tal de concretar un nou dia, al mes aviat possible. La no presentació en el dia i hora concertats sense avis previ, comportarà l’obertura d’expedient en aquest Servei. Atentament, Educador Social Àrea de Serveis Socials i Salut

Secretaria General


Departament d’ Atenció Territorial Polivalent. ANNEX 4 CITACIÓ CAP DEL SERVEI BÀSIC D’ATENCIÓ SOCIAL (SBAS) Srs. BADALONA (Barcelona) Els hi recordem que segons la legislació general actual i concretament en matèria d’educació, l’esco- larització és OBLIGATÒRIA per a tots els menors , fins als 16 anys. Els hi recordem que: • L’ Article 27 de la Constitució Espanyola diu: “Los poderes públicos deben garantizar el derecho de todos a la Educación.” • L’ Artícle 28.4 de la “Ley de Atención y Protección de los Niños y Adolescentes hace referencia a la colaboración de las administraciones públicas con las famílias en el proceso educativo del menor y las responsabiliza hasta el punto en que dice: “Se podrán tomar las acciones necesarias para evitar el absentismo escolar.” Ens han comunicat que el seu fill/a no assisteix amb regularitat al centre escolar i no hi ha cap motiu que justifiqui aquestes faltes d’assistència. Per poder parlar d’aquests problemes i amb la finalitat de buscar alternatives que facilitin suport a la resolució d’aquest problema amb la finalitat de que el seu fill/a es reincorpori el mes aviat possible al centre escolar els convoquem a una entrevista amb els Serveis Basics d’ Atenció Social de la seva zona, situats a l’adreça DIA: HORA: En cas de no poder assistir, poden posar-se en contacte amb el nostre servei trucant al numero de telèfon per concertar un nou dia d’entrevista. Esperem que entenguin que l’escolarització del seu fill/a es un tema molt important amb el que ens hem de comprometre per prevenir futures intervencions per part de la Direcció General d’ Atenció a l’ Infància i Adolescència. Atentament: Badalona, El Cap del SBAS Àrea de Serveis Socials i Salut Departament d’ Atenció Territorial Polivalent. ANNEX 5 COMPAREIXENÇA MARE/PARE/TUTOR/A LEGAL A les hores del dia compareixen el/la Sr/a pare-mare-tutor/a legal de l’alumne/a a qui s’informa sobre les faltes d’assistència del seu/a fill/a al centre escolar durant els dies Declara que les faltes d’assistència del seu/a fill/a s’han produït pel motiu que tot seguit expressa: i per acreditar-ho aporta: El/la compareixent reconeix ser informat/da sobre les obligacions que la llei imposa als pares o tutors/es legals respecte a l’educació dels fills/es, així com les conseqüències derivades del seu incompliment. Així, se’l adverteix que en el supòsit que les faltes injustificades continuïn, s’iniciarà i tramitarà un expedient d’absentisme que podrà arribar a la Direcció General d’Atenció a l’Infancia de la Generalitat de Catalunya. Una vegada informat/da i advertit/da, el/la compareixent manifesta / es compromet a: A Badalona, Signat : Mare/pare/tutor/a legal Tècnic Serveis Basics d’Atenció Social ANNEX 6 FITXA DE SEGUIMENT DE CASOS PROJECTE DE SUPORT A L’ESCOLARITZACIÓ QUE ACTUA: ENTITAT O EMPRESA QUE GESTIONA: ADMINISTRACIÓ PUBLICA QUE COORDINA EL PROJECTE: DADES PERSONALS DE L’ALUMNE/A COGNOMS I NOM: EDAT: CENTRE EDUCATIU: CURS ESCOLAR:

Secretaria General


REFERENT DEL CENTRE: REFERENT SS: REFRENT/S DE L’EQUIP/S DE SUPORT A L’ESCOLARITZACIÓ: DADES D’INTERÈS RESPECTE LA SITUACIÓ D’ABSENTISME: ALTRES DADES D’INTERÈS: CRONOLOGIA D’ACTUACIONS I ACCIONS PER PART DELS EQUIPS DE SUPORT A L’ESCOLARITZACIÓ Data / Professional/ Actuació: SEGELL DE L’ENTITAT/EMPRESA SEGELL DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA ANNEX 7 SOL·LICITUD D’INTERVENCIÓ DE LA COMISSIÓ TÈCNICA LOCAL (CTL) Sr/a President/a de la Comissió Tècnica Local d’Absentisme Escolar de Badalona Benvolgut/da Us enviem adjunt l’expedient de l’alumne/a de l’escola relatiu a la situació d’absentisme escolar greu que presenta. Tot i haver dut a terme totes les actuacions que estableix el Pla de prevenció de l’absentisme i de Suport a l’Escolarització de Badalona, aquestes no han tingut resultats positius, ja que l’absentisme escolar no s’ha resolt. En vista de l’expedient, s’aprecia l’existència d’una possible negligència en l’atenció educativa del/de la menor, per la qual cosa us notifiquem aquestes circumstàncies amb l’objectiu que prengueu les mesures que corresponguin. Adjuntem els següents documents del Pla d’Acció Individual de l’alumne: • Informe del Centre • Informe de l’EAP • Registre de faltes d’assistència mensual • Citacions de la família compareixences o altres • Informe de Serveis Socials • Altra documentació (especificar) Signat Director/del centre educatiu Badalona, de de ANNEX 8 DEMANDA D’INTERVENCIÓ DE LA GUÀRDIA URBANA Sr/a........................................... Sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Badalona Turó d’en Caritg, s/n 08917 Badalona Senyor/a, L’alumne/a amb domicili al carrer , de Badalona, matriculat el present curs a l’escola pateix una persistent reincidència en l’absentisme escolar que en aquests moments és del %. A dia d’avui s’han esgotat totes les intervencions previstes en el Pla de prevenció de l’absentisme i de suport a l’escolarització de Badalona per part de l’escola, els serveis socials i altres agents de suport a l’escolarització. S’ha mantingut un contacte continuat amb la família per part dels agents implicats en el seguiment de l’absentisme de l’alumne, explicitant l’obligatorietat d’escolarització del nen/a. Malgrat les gestions fetes no hi ha hagut cap canvi significatiu en la manca d’assistència de l’alumne a l’escola. Estem per tant, davant d’un evident risc greu d’exclusió social d’aquest menor i d’un procés d’anal- fabetització degut a la manca d’escolarització que es pateix. D’acord amb les mesures acordades en el pla de prevenció de l’absentisme i de suport a l’escolarit- zació de Badalona i com a mesura prèvia a la denúncia a instàncies administratives de la DGAIA i/o d’inici d’accions judicials penals, Sol·licito la intervenció urgent dels agents policials locals per entregar als pares o tutors del menors la carta de citació de la Comissió Tècnica Local a fi d’informar als pares o tutors del nen, de la obligatorietat de l’assistència del menor a l’escola i les conseqüències que es poden derivar del seu incompliment. Atentament,

Secretaria General


Ó

President/a de la Comissió Tècnica Local del Pla de Prevenció de l’ Absentisme Badalona, de de ANNEX 9 CARTA INSTITUCIONAL AMB CITACIÓ PER A ENTREVISTA Sr/a.. C. Badalona Benvolgut/Benvolguda, La Comissió d´’Absentisme escolar de Badalona, ha estat coneixedora del greu absentisme escolar del vostre fill/a escolaritzat/da al Centre Educatiu curs de Bada- lona Aquesta comissió també té constància del conjunt d’actuacions fetes per la Direcció del Centre Es- colar, amb la col·laboració dels Serveis Educatius i dels Serveis Socials, per a resoldre la greu situació del vostre fill/a, entre les quals hi ha reiterades gestions amb vostès. Totes, fins ara, sense resultats positius per a millorar la seva assistència a classe. Com a Presidenta d’aquesta Comissió us faig avinent que la vostra inhibició davant l’absència continuada a l’escola del vostre fill/a pot ser considerada una “infracció administrativa” segons article 157 apartat c) i d) de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència i és susceptible de sanció econòmica a imposar segons l’article 161 apartat a) de la mateixa llei. També que l’article 226 del Codi Penal, Llei 10/1995 de 23 de Novembre, diu textualment: “ serà castigat el que deixi de complir els deures legals d’assistència inherents a la pàtria potestat” En rebre aquest escrit, cal que us personeu a les oficines municipals. Entrevista: Comissió Tècnica Local del Pla d’Absentisme Lloc: Pl. Assemblea de Catalunya, 9-12 planta baixa - 08911 Badalona Data: Hora: Atentament, Sr/a Inspector/a President/a de la Comissió Tècnica Local del Pla d’ Absentisme de Badalona Badalona, de de ANNEX 10 INFORME D’ACTUACIÓ DE LA GUÀRDIA URBANA A L’ATENCIÓ DE LA UNITAT TÈCNICA D’ESCOLARITZACIÓ DEPARTAMENT DÉDUCACI ÀMBIT DÁTENCIÓ A LES PERSONES - AJUNTAMENT DE BADALONA Amb relació a la vostra sol·licitud de citació de data..................demanant gestions al domicili del menor d´ edat.................................................,........................................us participem que els agents titulars dels tips .................i................adscrits a la Unitat de Policia de Barri s´ han personat a l´ adreça del mateix C/Av. ................................. ... ..........................contactant amb qui ha acreditat ser mitjançant DNI/NIE.................... .........................................Nom ................................................... .......................... ........... .........Pare/Mare de l implicat i Que es posa en coneixement del Sr./Sra........................................................el motiu de la presència dels agents en el domicili es deu a les reiterades absències i faltes del menor a l´ escola. Que respecte a aquest fet manifesten: ......................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................... ............................................................................................................. Que es lliurada la citació al Sr/a .........................................per tal de comparèixer davant la Comis- sió Tècnica Local a l’ Ajuntament de Badalona, Edifici El Viver, Pl. Assemblea de Catalunya 9-12, el proper dia............................a les...............hores. Que al mateix temps és informat de les obligacions que la llei imposa als pares o tutors legals respecte a l´ educació dels seus fills i de les conseqüències derivades del seu incompliment i de que en cas d´ incompareixença davant lésmentada Comissió, es podrà

Secretaria General


traslladar l´ expedient a l´ Autoritat Judicial per si els fets poguessin ser constitutius d´una figura delictiva contemplada en l´ article 226 del vigent Codi Penal. Que de la mateixa actuació, els agents confeccionen informe adreçat a la Prefectura de Guàrdia Ur- bana, còpia del qual s´ adjunta al present amb la sol·licitud rebuda per ser afegit a les actuacions que motiven aquest servei. I perquè així consti signen la present els ................ amb tip núm..........i núm........... En Badalona ANNEX 11 INFORME D’ACORDS AMB LES FAMÍLIES ACTA DE L’ENTREVISTA DE LA COMISSIÓ TÈCNICA LOCAL DEL PLA D’ABSENTISME AMB LA FAMÍLIA O TUTOR/S LEGALS DE A les ……. hores del dia …………….. compareixen el Sr. ……………………………………………. I la Sra……………………………………………………………….., pare /mare o tutor legal de l’ alumne/a …………………………………………………………….., que cursa …………………………… d’ Educació ……………........... al Centre Educatiu ......................................................., citats pel President/a de la Comissió Tècnica Local del Pla d’ Absentisme, per informar-los de les faltes d’assistència comeses pel vostre fill/a sense justificar. Aquesta comissió també té constància del conjunt d’actuacions fetes pel centre, per l’EAP i pels Serveis Socials, per a resoldre la greu situació del vostre fill/a, amb reiterades gestions amb vostès, totes, fins ara, sense resultats positius. A la sessió declaren que les faltes d’assistència del seu fill/a es deuen a ...................... ............................................................................................................................... I per acreditar-ho aporten la documentació següent : ................................................ .............................................................................................................................. Els compareixents reconeixen estar informats de les obligacions que la llei imposa als pares o tutors legals respecte a l’educació dels seus fills, i també de les conseqüències derivades del seu incompliment. Així, se’ls adverteix que, en el supòsit que les faltes injustificades continuïn, s’iniciarà i tramitarà un expedient d’absentisme als Serveis Jurídics Centrals de l’ Ajuntament , el qual el podrà fer arribar a la instància competent en defensa dels drets dels menor. Després de ser informats i advertits, el/s compareixent/s manifesta/en i es compromet /en a : Signat Sr./a ............................ Sr./a ......................................... Pare/mare o Tutor/a legal Badalona, de de” SEGON.- FACULTAR al regidor d’Educació, Esports i Joventut per tal que designi els membres de les comissions d’absentisme d’acord amb el què preveu el Pla de Promoció de l’Escolaritat i Prevenció de l’Absentisme Escolar transcrit al punt dispositiu primer, així com tots aquells actes necessaris per la constitució de les mateixes, inclosa la signatura de quants documents de tràmit o definitius siguin necessaris per a l’execució d’aquesta atribució. .../.... En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta d’Acord precedent, conforme a les previsions de la resolució d’alcaldia de delegació general de competències de 5 de juliol de 2011, i com a responsable de l’Àrea que tramita aquest expedient, proposo a la Ajuntament Ple, previ informe preceptiu de la Comissió Informativa Especial creada a l’efecte, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del ROFRJEL, adopti la següent proposta i la converteixi en acord: .../... ACORD A l’empara d’allò que preveu l’article 89.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC) l’Ajuntament Ple accepta els antecedents, fonaments i raonaments jurídics de l’anterior proposta d’acord i el contingut dels informes tècnics precedents, i resol conformement.

Secretaria General


SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies, bona tarda a tothom. Avui portem a aprovació d’aquest Ple el primer Pla de prevenció i lluita contra l’absentisme que es presentarà en aquest Ple. Aquest Pla sorgeix de la iniciativa i la voluntat de l’alcalde i el govern municipal de tractar aquest tema amb la màxima prioritat donades les dades d’absentisme que s’estan donant en algunes zones de l ciutat com poden ser Sant Roc, La Salut, Llefià o Sant Crist. Aquest Ple és fruit d’un treball transversal de l’Ajuntament i amb l’absoluta col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el Consorci Badalona Sud. Per tant, podem dir que té l’aval de la inspecció educativa i dels agents del territori. És un Pla que impulsen l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament i la Regidoria de Seguretat, per tant, la Guàrdia Urbana també ha donat suport a l’elaboració d’aquest Pla i la Guàrdia Urbana des d’un punt de vista de la prevenció, però sobretot també des d’un punt de vista reactiu com a part important d’aquest Pla. La part principal d’aquest Pla és la creació de la Comissió Local d’Absentisme, des d’aquesta comissió es tractaran els cassos d’absentisme des dels diferents àmbits, amb l’objectiu principal de protegir els menors. La detecció dels cassos d’absentisme es farà no només des del punt de vista educatiu sinó també social. Els treballadors socials del nostre ajuntament participaran fent un seguiment i valoració dels cassos de forma paral·lela. Aquesta comissió serà l’encarregada per tant, de detectar els cassos d’absentisme greu, davant situacions cròniques i greus d’absentisme escolar l’Ajuntament notificarà aquests cassos a la Direcció General d’Atenció a la Infància i a la Fiscalia perquè actuïn en conseqüència. I és aquí on pren protagonisme la Guàrdia Urbana de Badalona, pren un paper fonamental ja que serà en molts casos, juntament amb les escoles i els treballadors municipals, els qui detectaran els cassos d’absentisme i serà la Guàrdia Urbana qui traslladarà els nens absentistes a casa dels seus pares o tutors legals o a una dependència municipal. També actuarà davant els cassos d’absentisme greus informant a les famílies de l’obligació d’escolaritzar als seus fills i advertint-los de les conseqüències de la falta de compliment d’aquesta obligació. Jo crec que és una eina fonamental de cara als tècnics que porten molts anys treballant en aquest tema, també és una eina per als agents del territori, no només els treballadors municipals i de la Generalitat, sinó les fundacions i entitats que treballen lluitant contra l’absentisme. I per tant, jo crec que és una bona notícia que portem per primera vegada un Pla d’aquestes característiques a aquest Ple. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Entenc que ens sentim tots..., no, vostè no senyor Duran? Endavant. SENYOR DURAN: No és que no em senti reflectit en un Pla d’absentisme, senzillament que volia parlar i donar la meva opinió. A veure, primer de tot, no estem davant d’un Pla d’absentisme escolar, estem davant, en tot cas, d’un protocol d’actuacions. A la tramitació de l’expedient hi ha aspectes formals importants. A l’expedient no hi ha una diagnosi en la qual es digui quina és la situació real de l’absentisme a la nostra ciutat. No hi ha un informe jurídic de contingut de l’anomenat Pla. No s’ha consultat el Consell Escolar Municipal. I per últim, no s’ha consultat en una comissió especial, als grup polítics d’aquest Consistori, es va enviar per email el document i en concret se li van donar cinc dies hàbils als grups polítics perquè diguin què, tinc l’informe del cap d’educació que així ho diu. Per tant, aquest expedient té problemes importants en quant a la forma. Vull recordar que el Pla director de joventut va passar pe aquí no fa gaire i s’havia creat una comissió. O el Pla d’igualtat que es va consultar en el Consell de les dones. Aquet pretès Pla no s’ha consultat més enllà que en una Comissió tècnica. Però això no és el més important, i vaig acabant perquè tinc poc temps, ja he dit que no hi ha una diagnosi. El realment important, a més del document, és la presentació que fa el govern ahir, una presentació realment preocupant, en la qual comencen a donar dades d’absentisme que no estan a l’expedient, estigmatitzen a barris concrets, i a més, parlen de portar els cassos a Fiscalia i de la contractació d’un advocat penalista, això no ho diu l’expedient. I per últim, parlen de retirar ajuts a les famílies que tinguin nens absentistes. Realment el govern pensa que així els lluitarà contra l’absentisme. Per tot això, per defectes de forma i per qüestions d’interpretació política que fa el govern, jo demanaria que es retirés aquest dictamen i es portés a la propera sessió del Ple. SENYOR ALCALDE: A veure senyor Duran, ara li contestarà, perquè em sembla que ha parlat de moltes imprecisions, li dic amb tot el respecte. SENYOR SAGUÉS: Bona tarda a tothom. Bé, nosaltres davant d’aquesta proposta que se’ns presenta avui al Ple els hauríem de dir que ahir estàvem decidits a votar-hi a favor, perquè coneixíem el contingut, havíem parlat amb diversos tècnics que han col·laborat a la

Secretaria General


seva redacció, ens mereixen a nivell tècnic tota la confiança necessària per valorar-ho positivament. Sabem que és una proposta que s’havia anat millorant del que havia estat inicialment la primera proposta que hi va haver sobre la taula. I per tant, ahir teníem un convenciment de votar-hi a favor, tot i que volíem fer-hi una sèrie de matisacions, com algunes ja les ha fet el senyor Duran, per exemple seguir reclamant aquesta diagnosi prèvia, que ja va ser una reclamació que tan el grup de Convergència com nosaltres a la Comissió Informativa vam fer, se’ns va dir que se’ns enviaria, van dir “sí, és veritat no hi és aquesta diagnosi prèvia el l’enviarem”, cal dir que no l’hem rebuda, per tant, aquest era un matís important. També el fet que no hagués passat pel Consell Escolar Municipal, quan fins i tot en la presentació del document parla de la imprescindible implicació de tots els sectors de la comunitat educativa, doncs aquesta imprescindible implicació la manera de fer-ho seria el Consell Escolar Municipal, que per alguna cosa el tenim i allà hi ha representats tots els sectors de la comunitat educativa, i no ha passat per allà. Ens consta, no sabem, creiem que no hi és, no l’hem vist, que no hi ha el conveni necessari amb la Generalitat de Catalunya per poder fer el desenvolupament de tot el que està previst aquí, tampoc hi és. Per tant, nosaltres dèiem, hi ha diverses mancances, nosaltres ho haguéssim fet diferent algunes coses, però ens mereixia pensar bé, aprovem-ho, hi votarem a favor. El que ha passat és que el govern del Partit Popular de Badalona i el senyor Garcia Albiol van fer la roda de premsa de presentació, i a la que vam veure el que deia i com ho deia i el que s’ha recollit als mitjans de comunicació ens ha fet rebobinar claríssimament i ara estem especialment i molt, preocupats, espantats diria jo, perquè si el que diu aquesta proposta, la mera que l’interpreta el govern del Partit Popular és aquesta, és la que ha sortit als mitjans de comunicació de les declaracions que ha fet el senyor alcalde, nosaltres estem especialment preocupats i ja no ens mereix que teníem inicialment. “Albiol insta a la Generalitat a retirar els ajuts familiars pels nens absentistes”, “la solució de Garcia Albio, PP, passa directament per la Fiscalia”, “Badalona denunciarà davant la Fiscalia...”, “els pares podrien acabar a la presó”, “l’Ajuntament de Badalona denunciarà a la Fiscalia”. Això són les frases que es van destacar de la presentació que va fer el govern del Partit Popular sobre aquest reglament. A nosaltres ens hagués agradat que l’èmfasi l’haguessin posat amb totes les mesures preventives, amb el pressupost que s’hi destinaria per millorar el que no funciona prou bé, parlar d’una diagnosi i poder argumentar l’evolució que ha tingut l’absentisme a la nostra ciutat, etc. etc. Tot això és el que ens agradaria sentir, però això no. Hem parlat només de fiscalies, repressions, de presons i d’aquestes coses que tant li agraden al govern que tenim a la nostra ciutat. I és això el que ens fa a nosaltres que pugi la nostra preocupació i pensar que així com tenim tota la confiança tècnica, com hem dit abans, amb la gent que ho ha treballat, no en tenim cap amb la direcció política que hi pot haver que pugui dirigir això i que ho pugui desenvolupar i ens fa molta por que es dirigeixi tal com s’ha anunciat, el millor, que encara que sigui per única vegada, però que el PP faci allò que diu, i si fa allò que diu en aquest cas i tot és portar-ho a la Fiscalia i tot és portar-ho a la presó i retirar ajuts i totes aquestes coses nosaltres no ens hi podem sentir còmodes. Per tant, el que els demanem per favor, és que el retirin avui del Ple, ens reuneixin a tots els grups municipals i ens expliquin, no el contingut del document, que ja el coneixem, sinó que ens expliquin quina serà la seva actuació amb aquesta eina que tindran a les mans. SENYOR FALCÓ: Bona tarda. Bé, estem d’acord amb part de les intervencions que s’han fet fins ara. En tot cas a nosaltres ens espanten més el 50 % que diuen que hi ha d’absentisme al barri de Sant Roc, que no pas els titulars de premsa que generi el govern municipal. Francament, ens espanta més això i ens preocupa més això. Jo sé que és molt llaminer el titular que l’Ajuntament els cassos greus mirarà de fer l’expedient per poder-los portar a la Fiscalia de Menor, o en tot cas traslladar-los a la Direcció General d’Atenció a la Infància, perquè administrativament s’actuï o penalment s’actuï contra els pares que no porten o no volen que els seus fills vagin a l’escola amb regularitat. Sé que això pot no agradar, però en tot cas és una mesura que ja en el període 2007-2011 es va provar de fer. Es va provar de fer amb un relatiu èxit, perquè al final el que passava és que els directors dels centres educatius no acabaven de trobar mai el moment de signar document administratiu conforme ells es mullaven a favor que una família que no portava el nen a l’escola acabés en mans de la Direcció General d’Atenció a la Infància i de Fiscalia de Menors. Per tant, el resultat bo o dolent d’aquest protocol recaurà molt en part en la

Secretaria General


comunitat educativa, i nosaltres confiem que si bé quan es va intentar en el passat això no va ser massa possible, que ara ho comenci a ser. Perquè en tot cas el que és veritat és que l’absentisme a la zona sud de Badalona ha augmentat en aquests tres anys, que això té a veure amb diverses circumstàncies, també ens preocupa i ens agradaria poder arreglar, des de l’esperit constructiu i positiu, programes que ajudaven que els nanos anessin a l’escola i que s’han eliminat per raons pressupostàries, com l’espai de dones, o com el projecte de patis oberts. Hi ha hagut però, iniciatives que han mirat de frenar això i compensar-ho, com per exemple la iniciativa de garantir les beques de menjador perquè els nens poguessin tenir la seguretat que a escola poguessin tenir un àpat cada dia, però és evident que això no és suficient, i és evident que calen i cal prendre mesures. Nosaltres d’aquest protocol en sabem de fa temps. De fet, a nosaltres del Consorci Badalona Sud i els seus tècnics ens mereixen la confiança suficient com perquè si ara fa cinc minuts els seu gerent ens demana que ho votem a favor perquè ho necessiten ells per treballar cada dia, nosaltres ho votem a favor, i és el que farem. No tant perquè sigui una proposta del govern municipal de Badalona, sinó que perquè és una proposta de la gent que sua, pateix i treballa en tel territori, i és per ells que ho fem i espero que això els ajudi a minvar la quantitat d’absentisme escolar que hi ha a la zona sud de Badalona. Perquè aquest és el nostre interès, el nostre interès no és fer un debat polític sobre la qüestió, sinó que és prendre algunes mesures que puguin anar en la línia de minvar l’absentisme. Retornar un volum suficient de beques de menjador ho és. Una política més agressiva o coercitiva, si n’hi volen dir així, davant dels cassos més greus, i també ho serà, i espero que això ho podrem treballar i ho podrem recuperar, recuperar programes com l’espai de dones o el programa de patis oberts. Per tant, en aquesta línia nosaltres hi som, hi som perquè a Sant Roc els nens vagin a l’escola, no és pas estigmatitzar res parlar en aquests termes, és simplement descriure la realitat. I avui, perquè ens ho demanen els tècnics del Consorci, nosaltres donarem suport aquest dictamen. SENYOR RAMÍREZ: Bona tarda. Bé, ja existia de fer un conveni de corresponsabilitat entre l’Ajuntament de Badalona, que recull el propi Pla i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, aprovat en Junta de Govern a l’abril de l’any 2000, on es recollia en d’altres objectius de cooperació i corresponsabilitat expressament, actuacions educatives destinades a millorar l’èxit escolar i a treballar sobretot pel tema de l’absentisme i també en favor de l’educació no formal. Sí que és cert que hi ha un problema molt greu en barris com Sant Roc o possiblement a la Salut, però també és cert que les seves declaracions d’ahir, senyor alcalde, ens posen en aquest sentit en quarantena. En els cassos d’educació i sobretot dintre de l’educació, els conflictes derivats de l’absentisme escolar es requereix de discreció i professionalitat, tot al contrari del que vostè va fer en la presentació d’aquest Pla ahir. El fet que vostè personalment destaqui la persecució de les famílies que incompleixen de forma reiterada la normativa, no ajuda gens a recolzar la feina de tots els tècnics dels diferents àmbits que han treballat en l’elaboració d’aquest Pla. Les mesures coercitives que vostè va anunciar ahir són mesures extremes, que en molts pocs casos o potser en cap, s’arribaran a aplicar, i el propi pla ho diu, perquè en la mesura del possible intenta evitar la seva aplicació buscant sempre reconduir la problemàtica per solucionar-la via acords amb la família. Li llegiré un punt del Pla, “dintre del protocol d’actuació tot culmina amb la comissió tècnica local” i en el punt, em sembla que és en el punt número 9 diu, “la comissió proposarà a la família o tutors legals un acord per tal d’evitar remetre el cas a la DGAIA, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i/o a la Fisclaia. La família signarà un document d’acords a complir.” El propi Pla ja ho recull, per tant, és un Pla garantista, el problema són les seves declaracions senyor Albiol. Vostè com sempre, lamentablement el que busca és el titular, encara que amb aquest titular malmeti la feina, i torno a repetir i a reiterar, feta pels professionals dels serveis socials i educatius de la ciutat i d’altres àmbits. La discreció i la professionalitat són claus per aconseguir un petit percentatge d’èxit en l’àmbit educatiu, i vostè no hauria d’haver actuat ahir com ho va fer. En matèria educativa és necessari el consens i la col·laboració de tots per arribar a bon port, no és un treball a curt termini, i els que treballem en educació ho sabem, necessitem molt de temps per canviar determinats hàbits mal adquirits. En aquest sentit, és vostè, a través de les seves declaracions, el que no ens dóna la confiança suficient perquè aquest Pla s’apliqui de forma objectiva. El que hauria d’haver

Secretaria General


fet és intentar buscar el consens dels diferents grups polítics aquí representats, i no realitzar declaracions que creen desconfiança. Per tot això, el nostre grup no pot donar-li suport en aquest Pla, demanem la retirada del Pla i en tot cas, votarem en contra. Gràcies. SENYOR FERNÁNDEZ: Gràcies alcalde. Jo crec sincerament que esgrimir un titular per votar en contra no és excusa. Vosaltres no el voleu votar a favor i ja està. Aquest és un Ple del que tots els grups tenien tota la informació des de fa més d’un mes possiblement, que aquest regidor i els tècnics es van oferir a donar tota la informació necessària per poder valorar aquest Pla. Per tant, ha estat un procés absolutament transparent, en el que es porta treballant molt de temps, no només el Consorci Badalona Sud sinó els tècnics municipals d’Educació, de Serveis Socials, fins i tot la Inspecció educativa de la Generalitat de Catalunya, hem estat en reunions amb la Directora General de la Direcció d’Atenció a la Infància amb el diputat Ferran Falcó, hem parlat fins i tot amb Fiscalia. I jo crec que aquesta feina no pot arribar aquí i que dos grups municipals, per un titular, vulguin votar en contra. Un titular sobretot, que plasma la realitat del Pla, volen dir vostès que no estan d’acord amb aquest titular? Vull dir, si una família no acompleix la seva obligació de portar els nens a l’escola i de tenir els seus fills escolaritzats vol dir que no podem portar aquesta família a Fiscalia? És que al final és el que hem de fer, vull dir, si uns pares no compleixen la seva obligació el que hem de fer és anar a la DEGAIA i és anar a la Fiscalia, és la conseqüència que la Llei, no una llei que ens hem inventat nosaltres, sinó que el Codi Civil, reflexa en el seu contingut. Per tant, jo crec que aquest titular no pot ser una excusa per votar en contra d’un Pla molt necessari pels treballadors que estan al territori, ja li he dit, no només pels treballadors públics, sinó per tots aquells que treballen en entitats i fundacions al territori i que per tant, jo crec que el que crearan és una frustració. Més enllà que jo agraeixo l’actitud positiva i constructiva i sobretot, la posició del vot del grup de Convergència i Unió. Aquest és un Pla que no té cap defecte de forma senyor Duran, no té cap defecte de forma, no hi ha un informe jurídic que sigui preceptiu, i per tant, la proposta d’acord amb la que es porta, amb la que s’eleva al Ple aquest dictamen, ja és en si un informe jurídic que avala jurídicament aquest Pla. Per tant, no té cap defecte de forma. Jo els demanaria que deixessin aquesta actitud tan simplista i donin confiança a aquest Ple perquè aquest Pla anirà a complementar el conjunt de recursos que avui hi ha al territori, que són més que mai, que són més recursos que mai, i això no ho dic jo, jo diuen els treballadors del Consorci Badalona Sud, ho diu el seu gerent, a dia d’avui hi ha més recursos que mai, públics i privats a Sant Roc, a Llefià, a la Salut, a Sant Crist, fa dies vam inaugurar un nou local socioeducatiu a Llefià, amb l’entitat Hi Som. Fa unes setmanes també es va inaugurar el centre socioeducatiu més gran del Casal dels Infants de Catalunya i es va fer a Badalona, a l’antiga escola Betsaida. L’Ajuntament ha destinat més recursos que mai a beques menjador, s’estan abocant en la lluita contra l’absentisme i a l’acompanyament per l’escolaritat, més recursos que mai, des del sector públic com i des del privat, i aquesta eina és imprescindible per complementar tota aquesta feina. Per tant, jo els demano que deixin l’actitud simplista i votin a favor. SENYOR ALCALDE: Gràcies, em sembla que de forma clara i amb un to correcte. Siguem molt breus, perquè em sembla que... senyor Duran. SENYOR DURAN: Un minut. A veure, s’ha dit que els grups havien tingut temps suficient, més d’un mes i tot això, tinc un informe del Cap del Departament d’Educació amb el vistiplau del Cap de Serveis d’Educació en el qual diu que en data 7 d’octubre s’havia enviat als grups per correu electrònic, el 7 d’octubre. I diu, en la data d’avui no s’ha rebut cap... 14 d’octubre, per tant, estem parlant de cinc dies hàbils, no un mes, cinc dies hàbils. Però independentment d’això i estant d’acord, és que hi ha una solidesa tècnica, però malauradament li falta la solidesa social, convoquin el Consell Escolar Municipal on estan les entitats que treballen també en el territori des de fora de l’administració des de fora de l’administració i li falta la branca política, consensuïn les polítiques d’educació i absentisme escolar que s’han de tirar endavant en aquesta ciutat. Per tot això i a la visa que no el retiren m’abstindré. SENYOR SAGUÉS: Miri, nosaltres, jo crec que és clar i que no caldria ni dir-ho però ho direm, que és claríssim i que crec que tothom ho sap que ens preocupa i molt, l’absentisme escolar. I ens preocupa i molt l’absentisme escolar per les causes que el provoquen, són les causes que el provoquen. L’absentisme escolar, diguem d’una manera generalitzada o

Secretaria General


important o amb xifres realment destacades, no és fruit d’una casualitat, no passa perquè sí, sinó que passa per unes situacions socials i econòmiques determinades, i això és el que ens preocupa més i per nosaltres on s’ha de fer incidència és en aquestes situacions socials i econòmiques que generen unes conseqüències que una d’elles pot ser l’absentisme escolar. Per això és que lamentem tant i que ens preocupa tant, la manera que té d’entendre el govern del Partit Popular aquesta eina que avui s’aprovarà al Ple com a Pla o proposta o programa de lluita contra l’absentisme. Això és el que ens preocupa, i ens preocupen les paraules de l’alcalde, i no ens preocupa el titular com deia el senyor Juan Fernández, el titular no ens preocupa, a nosaltres el que ens preocupa és el pensament que hi ha darrera del titular. Un pensament que afronta una problemàtica com aquesta des del punt de vista només de Fiscalia, Fiscalia, presons, detencions, supressions d’ajuts, això és el que ens preocupa, el titular és el de menys, l’important és el que hi ha darrera. Una voluntat clara de col·locar un missatge per davant de l’interès que hauria de ser el que hauria de tenir un alcalde que en un tema com aquest s’hauria d’esforçar per obtenir una unanimitat de tot el Ple municipal donant suport a aquesta proposta. I per tant, per aconseguir això s’hauria d’haver mossegat la llengua i no haver dit les bajanades que va dir a la nova de premsa. Això a nosaltres és el que ens preocupa i és una llàstima que això sigui així, que avui no puguem aprovar una proposta com aquesta per unanimitat quan ens consta que al darrera hi ha moltes hores de treball, molta gent que hi ha dedicat, molta gent amb capacitat i una bona feina feta, i que per culpa dels interessos partidista del Partit Popular i de l’alcalde Garcia Albiol això avui no pugui sortir d’aquí amb el suport unànime de tots els grups municipals. Nosaltres els reiterem la nostra demanda que ho retirin, que ho consensuem, que en puguem parlar i explicar, perquè el senyor Fernández no ho ha fet, el senyo Fernández només ha fet que defensar les paraules que havia dit el senyor alcalde. Per tant, nosaltres el que els demanem és que ens argumentin quina manera entenen l’aplicació d’aquesta proposta. Espero sentir la resposta. SENYOR FALCÓ: Gràcies alcalde. En tot cas una segona intervenció simplement per dir que el que nosaltres creiem que cal no és retirar res, sinó demanar, en aquest cas al Consorci i a la Regidoria d’Educació, quins són els objectius que es plantegen amb aquest Pla, quins són els objectius concrets que es plantegen amb aquest protocol, i crec que el fet, almenys per part nostra, de votar-hi avui a favor, ens dóna arguments, autoritat i legitimitat per exigir que al costat d’aquest vot a favor que fem avui, que és un vot a favor del treball tècnic que s’ha fet al Consorci Badalona Sud, hi hagi també l’exigència a l’Ajuntament en el seu conjunt i al Consorci en particular, de saber com quantifiquen ells en quant a objectius l’aplicació d’aquest protocol. I no es tracta que d’aquí a sis mesos ens digui que han portat tres casos a la Fiscalia, no es tracta d’això, es tracta de saber si d’aquí a quatre mesos o a cinc mesos el plantejament que s’ha fet i el treball que es pugui fer, realment redueix l’absentisme en alguna mesura i en tot cas, en quina. Nosaltres el que ens proposem a partir d’ara és, des del vot afirmatiu avui, demanar a partir de demà quina és la concreció d’objectius que hi ha al darrera d’aquest protocol. Fer-ne un seguiment, i des del punt de vista d’aquest seguiment i les seves conclusions, poder elevar-ne la crítica o en tot cas, les propostes per anar millorant en aquesta qüestió. Gràcies. SENYOR RAMÍREZ: Gràcies senyor alcalde. Bé, nosaltres, al igual que el grup d’Iniciativa, inicialment també érem de fet, gairebé favorables a l’aprovació del Pla, però el que ens va fer tirar enrere i torno a reiterar-me en aquest sentit, senyor alcalde, van ser les seves declaracions d’ahir. I les seves declaracions d’ahir són decisives perquè el nostre vot avui sigui un vot en contra, i fonamentalment perquè també ens ha arribat la preocupació de tècnics que han treballat dins del Pla, perquè han vist que després de les seves declaracions, fins i tot algú s’ha sentit enganyat, perquè el treball era per un altre objectiu, no era per l’objectiu que vostè destaqués únicament i exclusivament les mesures coercitives, perquè ja existia dintre del que eren els protocols d’actuació que els propis Serveis Socials derivaven a la DEGAIA en algun moment casos d’aquest tipus, ja existia això. El que no pot ser és que vostè digui a la premsa que el que vol és impulsar aquestes mesures coercitives únicament i exclusivament, no es tracta d’això, ja li he llegit una part d’aquest Pla. Per tant, nosaltres lamentem sobretot les seves declaracions d’ahir perquè es perd una mica l’objectiu que perseguia aquest Pla.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Mirin una cosa, el primer que vull fer és donar les gràcies a Convergència per l’acte de responsabilitat i perquè ha estat entre d’altres qüestions copartícip, tant el senyor Falcó com en aquest cas agrair també el treball conjunt entre l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i el Consorci de Badalona Sud. Jo demanaria al grup d’Iniciativa i al del PSC i amb tot el respecte eh, que la setmana que ve o finals de setmana demanin la gravació d’aquest Ple, s’escoltin les intervencions que vostès han fet i veuran que a la primera intervenció i a la segona han repetit absolutament el mateix, que el tema de les declaracions de l’alcalde. I aquests són els arguments que vostès tenen, no en tenen uns altres. Ho han dit a la primera intervenció i han demanat la paraula per tornar-ho repetir a la segona. I amb tots els respectes, utilitzaré una expressió que vostè ha dit senyor Sagués, es pot estar d’acord o no amb el que jo dic, però em sembla jo no dic bajanades, a mi el que em sembla una bajanada és que en base a una excusa tan pobre una proposta tan important com aquesta siguin incapaços de poder-hi votar a favor, quan estem parlant d’una proposta que ha estat, entre d’altres, durant tots aquests mesos que s’ha estat treballant pels diferents sectors, des del Consorci Badalona Sud, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament, entre altres, s’ha reunit en vàries ocasions el Consell del districte de Badalona Sud, a on hi havia representades més de cinquanta entitats i a on vostè hi ha assistit a alguna d’aquestes reunions, i on s’ha plantejat aquesta proposta i s’ha decidit tirar-la endavant. Això és el que a mi em sembla una autèntica bajanada. I a mi el que em sembla una autèntica bajanada, i els ho dic amb tot el respecte però utilitzant paraules que vostè ha utilitzat, i és per dir-li al grup d’Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i al Partit Socialista, és que la seva argumentació la basin d’acord a un titular que ha sortit en el diari El País i que no estiguem afrontant el vertader problema, i és que tenim zones de Badalona amb un absentisme del 50 % i que hi ha una realitat, escoltin, hi ha una realitat que és que hi ha famílies que aquest fet sembla que no els preocupi massa, i això és el que és vertaderament important, que per primer cop tindrem un document que ens permetrà una ruta de treball per poder intentar el que ha de ser el nostra objectiu, que és rebaixar aquest nombre d’absentisme tan elevat i totalment impresentable per a una ciutat com pugui ser Badalona. I això és el que ens hauria de preocupar i que he trobat a faltar i que he trobat a faltar en els discursos que vostès han fet. Mirin, els titulars no els faig jo, hi va haver una roda de prems ahir, una presentació a on el Gerent del Consorci Badalona Sud com el regidor de manera llarga i extensa van explicar les virtuts d’aquest document, l’esforç que ha costat, i escolti’m, i si fora del document es pregunta per algunes valoracions que jo pugui tenir com alcalde i on es deixa clar que això no es recull, sinó que és un pensament, i sí, jo, jo sóc molt lliure de pensar que aquelles famílies, jo penso, que aquelles famílies que de manera reiterada se’ls avisa, i se’ls avisa i no fan res per evitar que el seu fill no vagi al col·legi es pugui plantejar el retirar-li si tenen algun ajut social, jo ho penso, i evidentment no depèn de mi, i no és el debat d’avui, ho dic perquè vostès ho han tret, però jo ho penso, jo ho penso. El nostre objectiu ha de ser per les bones, els agradi o no, que els nens vagin a l’escola. Aquest ha de ser el nostre objectiu i escolti’m, fins al moment hem fracassat, tots plegats. Per tant, aquest és un document que no s’ha treballat des de l’àmbit polític, que s’ha treballat exclusivament des d’un punt de vista tècnic, que s’ha donat participació als grups municipals, a les entitats i a tothom que tenia alguna cosa que aportat, i que em sembla que cal felicitar a tots els que han estat durant mesos treballant i lluitant per portar a aprovació un document com aquest, i jo crec que això és el vertaderament important. A partir d’ara què és el que hem d’aconseguir? Doncs que doni resultat, i que si en determinats barris de la nostra ciutat hi ha el 50 % dels nens de 10 o 11 anys que no van al col·legi i que estan pel carrer, doncs tenir algun element de pressió per obligar a les famílies a què portin els nens a l’escola. Això és un dels aspectes que jo crec que hem de treballar. Per tant, vull agrair al grup de Convergència i Unió el suport, lamentar el vot en contra, i ho dic amb sinceritat, tant del Partit Socialista com d’Iniciativa per Catalunya... SENYOR SAGUÉS: Perdó, m’ha sentit dir que votava en contra a mi? SENYOR ALCALDE: Perdó, què ha dit? SENYOR SAGUÉS: No ho he dit SENYOR ALCADLE: Doncs i pot fer el pronunciament de vot. SENYOR SAGUÉS: Abtenció.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Doncs li agraeixo l’abstenció. El senyor Duran? Abstenció. Per tant, quedaria aprovat amb els vots de Convergència i Unió, el Govern, l’abstenció del regidor no adscrit, d’Iniciativa per Catalunya – Esquerra Unida i amb el vot en contra del Partit Socialista. Gràcies. Votació . El dictamen precedent va ser aprovat per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Vots en contra: 8, del grup municipal Socialista. Abstencions: 4, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. 15 AP-2014/2996 DICTAMEN. Declarar Filla Predilecta de Badalona a la nedadora Mireia Belmonte Garcia per la seva trajectòria espo rtiva que ha difós arreu el nom de la ciutat. Identificació de l’expedient Tipus de resolució Declarar Filla Predilecta de Badalona a la nedadora Mireia

Belmonte García per la seva trajectòria esportiva que ha difós arreu el nom de la ciutat

Òrgan que resol Ajuntament Ple Quòrum de votació Vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la

Corporació Caràcter de l’acord Exhaureix la via administrativa Núm. expedient Expt. 204/W13-14 Antecedents 1. Informe tècnic emès pel cap del Servei d’Esports i Joventut en data 8 de setembre de 2014 sol·licitant que s’iniciï expedient administratiu per a la declaració de Filla Predilecta de Badalona de la nedadora de la ciutat Mireia Belmonte per la seva trajectòria esportiva que ha difós arreu el nom de la ciutat. 2. Resolució de l’alcalde de data 8 de setembre de 2014 d’acord amb la qual s’incoa expedient per a la declaració de Filla Predilecta de Badalona a la nedadora Mireia Belmonte per la seva trajectòria esportiva que ha difós arreu el nom de la ciutat i es procedeix a la realització dels tràmits previstos pel Reglament regulador de la Concessió d’Honors i Distincions aprovat el Ple de l’Ajuntament en data 17 d’octubre de 1980. 3. Informe del cap del Departament d’Estadística i Població d’acord amb el qual es fa constar que consultats els antecedents del Padró municipal d’habitants des de l’1 de març de 1991, Mireia Belmonte García, nascuda el 10 de novembre de 1990, consta empadronada en aquest municipi. 4. Informe tècnic complementari emès pel cap del Servei d’Esports i Joventut en data 29 de setembre de 2014 d’acord amb el qual es disposa entre les seves conclusions, transcrites de manera literal, que: “La figura honorífica de “Fill Predilecte” és la declaració pública de la ciutat que més s’adapta a les característiques i a la trajectòria professional de la nedadora badalonina Mireia Belmonte García, que, si bé va néixer a la ciutat de Barcelona, al cap de molt poc temps (no arriba als quatre mesos), es va empadronar a la ciutat de Badalona, n’ha viscut des de llavors i sempre s’ha donat a conèixer com a ciutadana badalonina. Per aquesta raó, entenem que es compleixen els requisits per concedir la distinció honorífica de “Filla predilecta”, tots ells considerats d’acord amb el caràcter general que té aquest tipus de reconeixement i en funció del seu sentit finalista.” 5. Publicació de l’anunci de la incoació de l’expedient al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 12 de setembre. En la mateixa data es publica el mateix anunci al tauler d’anuncis oficials de l’Ajuntament durant els dies 12 a 27 de setembre per tal que els ciutadans del municipi manifestin el seu criteri o opinió i aportin els documents o proves que s’escaiguin. Finalment, el diari El Periódico de Catalunya publica en la secció Anuncis Oficials l’anunci de referència en data 16 de setembre. 6. Durant el període d’informació pública no s’ha presentat cap al·legació. Només s’ha incorporat a l’expedient la carta del president del Club Natació Badalona de data 26 de setembre d’acord amb la qual es dóna el seu suport a la iniciativa de l’Ajuntament de

Secretaria General


distingir com a Filla Predilecta de Badalona a la nedadora Mireia Belmonte García per la seva trajectòria esportiva que ha difós arreu el nom de la ciutat. L’esmentada carta té el següent tenor literal: “Som coneixedors i a la vegada ens mostrem plenament satisfets en saber que des de l’Ajuntament de Badalona s’ha iniciat el procés per que es pugui concedir a l’esportista Badalonina Mireia Belmonte García, vinculada des dels seus inicis com a esportista a l’entitat que presideixo, el nomenament honorífic de Filla Predilecta de la ciutat. Des que va començar la seva trajectòria esportiva al nostre club a l’any 1995, a on ja es perfilava com a una de les millors nedadores que mai hem tingut, fins als darrers èxits obtinguts a la Copa del Món de Doha a Qatar, sempre a portat arreu el nom de la ciutat de Badalona. I ens sentim realment orgullosos en haver pogut contribuir a la formació esportiva de la Mireia. En molt poques ocasions l’esport Badaloní ha pogut comptar amb una esportista del seu nivell i que tants èxits esportiu ha obtingut, i creiem que aquest fet és mereix un reconeixement públic. I és per aquest motiu, que des del Club Natació Badalona volem recolzar públicament la proposta que ha endegat l’Ajuntament de Badalona per tal que se li concedeixi a la nedadora de nostra ciutat, i vinculada al Club des dels seus inicis, Mireia Belmonte García, el nomenament honorífic de Filla Predilecta de la ciutat.” Fonaments de Dret 1. L’art. 69.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú disposa que els procediments es poden iniciar d’ofici per acord de l’òrgan competent. En un sentit similar es pronuncia l’art. 7 del Reglament regulador de la Concessió d’Honors i Distincions es va aprovar el Ple de l’Ajuntament en data 17 d’octubre de 1980. 2. L’art. 50 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROFRJ) disposa que correspon al Ple concedir medalles, emblemes, condecoracions i altres distintius honorífics i conferir títols de fills predilectes o adoptius o de membres honoraris de la Corporació. En el mateix sentit, l’art. 190 del mateix reglament disposa que els Ajuntaments podran acordar nomenaments de fills predilectes i adoptius i de membres honoraris de la Corporació atesos els mèrits, qualitats i circumstàncies singulars que concorrin i que seran aplicats amb el major rigor en un expedient que s’instruirà a l’efecte. 3. L’art. 191 del ROFRJ regula, pel que fa al règim jurídic de la concessió dels honors i distincions, que els requisits i tràmits necessaris per a la concessió dels honors i distincions es determinaran en Reglament especial. 4. El Reglament regulador de la Concessió d’Honors i Distincions es va aprovar el Ple de l’Ajuntament en data 17 d’octubre de 1980. L’objecte de l’esmentat reglament el constitueix la regulació dels requisits i tràmits per a la concessió d’honors i distincions, així com la definició d’aquests amb les seves diferents modalitats, que pot atorgar la ciutat com agraïment o reconeixement públic per especials tasques, activitats o mèrits personals a qui se’n faci digne. 5. El Reglament regulador defineix quatre figures honorífiques amb les que la ciutat de Badalona pot distingir als ciutadans: a) La “Medalla de la Ciutat” és la màxima distinció de reconeixement públic a persones o entitats, per tasques, activitats o serveis de notable importància i benefici evident per a la vida ciutadana, l’exemplaritat de les quals esdevé patrimoni comú de la ciutat. b) La distinció honorífica com a “Fill/a Predilecte” és la declaració pública de la ciutat és un declaració pública de la ciutat que s’honora amb el reconeixement de què és objecte un ciutadà natural del municipi per la seva trajectòria personal en qualsevol comesa, fos o no relacionada amb l’àmbit municipal, que es fa explícita en el testimoniatge d’aquest honor, subratllant-ne públicament la ciutadania. c) La distinció honorífica com a “Fill/a Adoptiu/va” és la declaració pública de la ciutat que s’honora amb el reconeixement unànime de què és objecte una persona que, no sent natural del municipi hi ha tingut o té clares vinculacions, per la seva trajectòria personal en qualsevol comesa, estigui o no relacionada amb l’àmbit municipal, subratllat-ne públicament aquest vincle.

Secretaria General


Cal entendre que aquesta figura està pensada per una persona que no ha nascut a la ciutat, que durant la seva vida ha tingut una trajectòria personal meritòria i, al llarg d’aquesta, ha tingut o té vinculacions amb la ciutat, a diferència de la figura de “Fill Predilecte”. d) La “Medalla al Mèrit” és la distinció que pot ser atorgada a una persona com a reconeixement a actes, comportaments o fets d‘especial significació pels valors humans que expressen i la seva incidència en la vida ciutadana badalonina. 6. La figura honorífica de Filla Predilecte és la declaració pública de la ciutat que més s’adapta a les característiques i a la trajectòria professional de la nedadora badalonina Mireia Belmonte García, d’acord amb l’informe tècnic emès pel cap del Servei d’Esports i Joventut en dates 8 i 29 de setembre de 2014 motivant l’atorgament de la distinció honorífica com a Filla Predilecta de la ciutat de la nedadora badalonina Mireia Belmonte per la seva trajectòria esportiva (tal i com s’exposa al fonament de Dret número 7.1), l’informe del cap del Departament d’Estadística i Població en data 16 de setembre de 2014, i els requisits de la figura honorífica tots ells considerats d’acord amb el caràcter general que té aquest tipus de distinció i en funció del seu sentit finalista. 7. Informes i tràmits interns preceptius. 7.1. El cap del servei d’Esports i Joventut ha informat motivant que l’elecció de Mireia Belmonte García per declarar-la Filla Predilecta de Badalona per la seva trajectòria esportiva que ha difós arreu el nom de la ciutat, prèvia recopilació de dades i antecedents, en dates 8 i 29 de setembre. 7.2. El cap del Departament d’Estadística i Població, que és responsable del padró municipal, ha emès informe d’acord amb el qual es fa constar que consultats els antecedents del Padró municipal d’habitants des de l’1 de març de 1991, Mireia Belmonte García, nascuda el 10 de novembre de 1990, consta empadronada en aquest municipi. 7.3. De l’expedient s’ha donat publicitat durant la tramitació mitjançant la publicació dels corresponents anuncis al Diari Oficial de la Generalitat, al tauler d’anuncis i a la premsa local, en tràmit d’informació pública i per un termini de 15 dies, per tal que els ciutadans del municipi manifestin el seu criteri o opinió i aportin els documents o proves que s’escaiguin. 7.4. La Comissió Informativa de l’Àmbit d’acord amb l’art. 9 del Reglament regulador, tenint en compte els esmentats precedents, formarà el seu criteri proposant-lo a l’aprovació de l’Ajuntament Ple, el qual resoldrà sent necessari el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la Corporació. La referència que fa l’article esmentat del Reglament, que cal assenyalar que data del dia 17 de novembre de 1980, al vot favorable de les dues terceres parts del nombre de fet dels membres de la Corporació cal entendre que no s’ajusta al redactat actual de l’art. 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, d’acord amb el qual, en aquest moment, els acords de les corporacions locals s’adopten, com a regla general, per majoria simple dels membres presents a la sessió de l’Ajuntament Ple i, així mateix, preveu la necessitat de vot favorable de la majoria absoluta del número legal de membres de les corporacions per a l’adopció d’acords en les matèries que relaciona. En conseqüència, a dia d’avui, la referència a la majoria de dues terceres parts del nombre de fet dels membres de la Corporació disposada per l’art. 9è del Reglament municipal s’ha d’entendre com un requisit reglamentari no conforme amb la legislació vigent i no aplicable, restant, per tant, en vigor la necessitat d’aprovar la proposta d’acord per majoria absoluta dels membres de fet de la Corporació perquè era la voluntat dels reguladors del moment d’aprovació del Reglament que ens ocupa. 8. L’òrgan competent per resoldre l’expedient per a la declaració de Filla Predilecta de la ciutat de la nedadora badalonina Mireia Belmonte García, per la seva trajectòria esportiva que ha difós arreu el nom de la ciutat, és l’Ajuntament Ple, amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la Corporació, d’acord amb el Reglament municipal regulador de la Concessió d’Honors i Distincions aprovat el Ple de l’Ajuntament en data 17 d’octubre de 1980. Proposta d’acord En conseqüència, d’acord amb l’anteriorment exposat als fets i als fonaments de Dret, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, previ informe preceptiu de la Comissió Informativa de l’Àmbit, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del Reial

Secretaria General


decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROFRJ), l’Ajuntament Ple adopti la següent proposta amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la Corporació i la converteixi en acord: PRIMER.- DECLARAR Filla Predilecta de Badalona a la nedadora Mireia Belmonte García per la seva trajectòria esportiva que ha difós arreu el nom de la ciutat, en els termes què determina el Reglament municipal regulador de la Concessió d’Honors i Distincions aprovat el Ple de l’Ajuntament en data 17 d’octubre de 1980, de conformitat amb els informes tècnics emesos pel cap del Servei d’Esports i Joventut en dates 8 i 29 de setembre de 2014 referenciats als antecedents 1 i 4, i fent constar el recolzament públic a la proposta de l’Ajuntament per part del Club Natació Badalona, Club al què ha estat vinculada la nedadora des dels seus inicis esportius. SEGON.- COMUNICAR la present declaració de Filla Predilecta de Badalona a la nedadora de la ciutat Mireia Belmonte García i TRASLLADAR còpia de l’acord de l’Ajuntament Ple al Departament de Protocol i Relacions Institucionals per tal que tramiti, conjuntament amb l’Àrea d’Alcaldia, l’atorgament del pergamí que simbolitza aquest honor, amb les característiques i la llegenda assenyalada a l’annex II del Reglament municipal regulador de la Concessió d’Honors i Distincions aprovat el Ple de l’Ajuntament en data 17 d’octubre de 1980. SENYOR ALCALDE: Aquí hi ha una paraula dels Amics de la Salut, oi que sí, és correcte el que dic? AP-2014/3013 Paraula. Senyora Marilin Nova Bobadill a, en rep. de l’Associació Amics de la Salut. Assumpte: Moció nomenament de Mireia B elmonte com a filla predilecta de Badalona. SENYORA MARILIN NOVA: Bona tarda. Estic aquí representant l’Associació d’amics de la Salut i ara és per un tema molt esperançador. Una noia que és una emprenedora en l’esport. Mireia Belmonte va néixer a Badalona i des de molt jove va destacar a la piscina fins arribar a ser olímpica. La sirena de la Salut, com així se l’anomena, no oblida el seu barri, és sòcia d’honor d’Amics de la Salut des de l’any 2003. La Salut, el seu barri, és un barri acollidor que rep a tots els que no són originaris d’aquesta ciutat, per exemple jo. Mireia és tot un exemple com a esportista. Als quatre anys s’inicia en el Club Natació de Badalona, on v a començar a competir molt aviat, i va destacar als onze anys. Va obtenir una beca per entrenar en el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, el CART. Fitxada pel Club Natació d’Hospitalet, on va estar sis anys. En la temporada 2007-2008 va ser fitxada pel Club Natació de Sabadell i continua entrenant al CAR. El seu esforç, sacrifici i constància en l’esport ha donat molts resultats. En el 2006 va ser campiona mundial en 400 metres estil lliure i 400 metres estils. També campiona de l’Europeu Júnior, 200 metres estil lliure i 400 metres estils. La seva trajectòria és fulminant, els seus triomfs són innombrables i ha batut rècords a nivell mundial. El 9 d’agost de 2008 es va convertir en la nedadora olímpica en participar en els Jocs Olímpics de Pequí. Des de molt jove va competir en 200 braça i en 200 i 400 estils i en relleus 4X100, aconseguint rècord d’Espanya, sense deixar les competicions i els triomfs personals. L’1 d’agost del 2012, en els jocs olímpics de Londres es va convertir en la quinta nedadora espanyola de la Història en aconseguir medalles. El 21 de gener de 2013 es va fer públic el seu fitxatge pel UCAM, Universitat Catòlica Sant Antonio de Murcia, que li permet els seus estudis de direcció i gestió d’empreses i entrenar a Sabadell amb llicència del seu Club Fuensanta UCAM de Murcia. Allà on competeix ens sorprèn amb els seus resultats i els seus rècords. Per exemple, en el passat mundial va competir en sis proves durant vuit dies, aconseguint noves medalles per a la seva àmplia col·lecció. El cinc d’agost del 2013 va rebre un merescut homenatge en un acte institucional per l’Ajuntament de Badalona, sent condecorada. El 10 d’agost va batre el rècord del món en els 800 en piscina curta, convertint-se amb la primera dona en baixar dels 8 minuts. Al dia següent va batre el rècord del món dels 400 metres lliures. El 29 de novembre va tornar a batre rècord. El 12 de desembre, en el campionat d’Europa, Mireia es va penjar la medalla d’or en la prova dels 200 metres papallona, batent rècord continental, i una altra medalla d’or en 800 metres lliures. Això només una mostra el palmarès de la millor nedadora de tots els temps. Aconseguint bons resultats en el campionat Europeu Berlín

Secretaria General


29014. Ha participat en els campionats mundials i europeus, en les diferents categories des de l’any 2006 al 2014, aconseguint primers llocs, rècords i plusmarques a nivell mundial. El passat diumenge va portar de Pequín tres medalles més. Condecoracions de la Mireia, té la distinció de la medalla de plata Real ordre del mèrit esportiu 201. Aquest ha estat un resum d’una extraordinària esportista i una gran persona. Mireia és una lluitadora que es sacrifica dia a dia per aconseguir els triomfs amb el seu esforç i que sabem que arribarà molt lluny. És un model d’esportista i un exemple per a tots. Per això, donem suport des de l’Associació Amics de la Salut el seu merescut reconeixement que l’Ajuntament de Badalona aprovi en aquest acte solemne que sigui nomenada com a Filla predilecta de la ciutat de Badalona, per la seva trajectòria esportiva que ha difós per tot el món el nom de la ciutat de Badalona. Un aplaudiment per a ella. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies a la representant, la senyora Marilin Nova dels Amics de la Salut. Jo crec que ha descrit el sentiment, suposo que compartit per tots els aquí presents, i pel conjunt dels ciutadans de Badalona. Jo crec que avui la Mireia Belmonte representa el principal símbol del que és la ciutat com a persona individuals, com a esportista individual. El que ella ha aconseguit no ho ha aconseguit cap dona en aquest país, i segurament és de les millors nedadores de la història de tot el món. I per tant, si bé és cert que és una persona molt jove i que encara té molt de camí per davant, sí que les fites que ha aconseguit creiem que són mereixedores d’aquest reconeixement. I hi ha un fet afegit que em sembla que hauríem de valorar i que suposo que valorem, i és que sempre ella, quan en té oportunitat, posa el nom de Badalona per davant, en qualsevol tipus de declaració, en qualsevol tipus d’entrevista el nom de Badalona hi és present. I a mi em sembla que aquest homenatge és de justícia i és merescut. El que farem avui al final és el formalisme, el formalisme en el Ple. El que sí que durem a terme i ho decidirem entre tots els grups municipals és el tipus de reconeixement ciutadà que li hem de fer, a mi m’agradaria que fos en les properes setmanes. També convido a Amics de la Salut a participar i a buscar si voleu algun tipus de reconeixement per fer-ho específic en el barri. Jo crec que estem tots disposats a trobar el millor reconeixement per a aquesta proposta i des d’un punt de vista de la dignitat que representa que Mireia Belmonte sigui Filla predilecta de la nostra ciutat. Per tant, moltes gràcies. Crec que he parlat en nom de tots els grups municipals i per tant, votaríem a favor. Si volen en poden fer, en vol fer senyor Falcó? SENYOR FALCÓ: Sí, nosaltres, aquesta ha estat una qüestió. Evidentment nosaltres hi votarem a favor, ens sembla magnífic que Mireia Belmonte sigui considerada Filla predilecta de Badalona. Hi ha algunes qüestions a aclarir o en tot cas a reconduir i després hi ha una reflexió. Hi havia, es deia, hi ha vaja, un reglament de l’any 80 que diu que els fills predilectes han d’haver nascut a Badalona, no sé si aquest Reglament l’hem canviat o no, en tot cas l’hauríem de canviar perquè el fet és que la Mireia, com tanta gent d’altra banda, és de Badalona sense haver-hi nascut formalment. Però en tot cas hauríem de mirar de posar al dia reglaments que són de l’any 1980. I crec que això no és una crítica al govern municipal perquè des de l’any 80 fins avui ha governat tothom i ningú no se n’ha ocupat. I l’altra reflexió que crec que valdria la pena de fer, és a l’entorn de considerar el capital humà que té Badalona, que no es limita només a les persones que en un moment fugaç o a cop calent aconsegueixen un èxit, sinó que té recorregut suficient en el camp artístic, en el camp científic, en el camp acadèmic, com a mínim se m’acudeixen aquests tres, com per poder fer aquest reconeixement com a fill predilecte d’una manera més sovintejada, no cada sis mesos, potser no cada any, però probablement cada mandat podríem mirar de fer una reflexió al voltant d’atorgar més vegades aquesta condició o de Fill predilecte o de Fill adoptiu, perquè crec que això al final va en favor de la ciutat de Badalona i va en favor de la nostra autoestima i perquè crec que Badalona té un capital humà en els terrenys que esmenta anteriorment, que segurament si no hi ha reflexió i ens movem només a cop calent no apareixeran mai en el pensament de tots com a persones mereixedores d’una distinció com la que rebrà Mireia Belmonte, perquè de vegades el treball d’un científic, i en tenim algun que està fent una grandíssima feina en l’àmbit científic i pot estar-hi 25 anys fent-lo i ser reconegut mundialment però que nosaltres no ho sapiguem apreciar suficientment. Per tant, des de la reflexió al voltant del que diu el reglament de l’any 80 i també des de la invitació a fer més autoestima badalonina en base a considerar de manera més sovintejada

Secretaria General


l’atorgament d’aquest tipus de distincions, nosaltres avui ens felicitem que Badalona reconegui a Mireia Belmonte com a filla predilecta. SENYOR SAGUÉS: Afegir-me a les paraules del senyor Falcó des del punt de vista que és important el reconeixement de les persones que destaquen d’una o altra manera a la nostra ciutat. Sí que cal dir que en l’àmbit de l’esport és clar que és un dels àmbits socials que tenen més ressò mediàtic quan una persona destaca. I per tant, el cas de la Mireia no cal dir-ho, de la manera que ha destacat, que ens ho ha explicat magníficament la intervenció que ha fet la representant dels amics de la Salut detalladament tot, jo crec que no s’ha deixat res de tots els mèrits que ha fet esportius, potser avui ja n’ha guanyat un altre i encara no ho sabem, de medalla. Però bé, el que sí que voldria dir deixant de banda aquests dos aspectes, que és bo que obrim aquesta possibilitat dels reconeixements, que la Mireia, tot el que ha fet ha quedat aquí ja prou clar, però a mi m’agradaria destacar aquí molt breument l’aspecte que representa quan una persona en aquest cas, de la nostra ciutat, destaca d’alguna manera com és la Mireia, aquell aspecte molt més proper, més familiar, que és una referència, que segurament té també el seu paper important també per ajudar a cohesionar la ciutat, a què molta gent s’identifiqui amb la ciutat gràcies a l’èxit que té una persona. I penso que amb això és important també reconèixer-ho i penso que és el valor que jo li donaria més important més que altres coses, seria aquest, aquest paper que molta gent se sent identificada amb una persona i a partir d’aquí s’identifica també amb la seva ciutat i cohesiona, com ho han fet també altres coses, i en parlarem després, com per exemple la llengua catalana que ha servit també per cohesionar la nostra ciutat en moments determinat. I vull dir això, que crec que és el cas de la Mireia Belmonte Garcia, felicitar-la lògicament a ella, pel que avui estem aprovant, els seus familiars més propers i el seu entorn més proper, i a tota la gent de la ciutat que el dia aquell que neda a la televisió procures veure-ho perquè avui neda la Mireia, i que l’endemà et sents satisfet quan et diuen a la feina caram els de Badalona quina nedadora que teniu, serveix per això, per tenir una mica més de sentiment, d’orgull de ciutat i crec que això és important de cohesió de sentir-nos tots que som un sol poble. SENYOR SERRA: Bé, jo creia que no anàvem a intervenir en aquest punt perquè ho veia molt institucional i a més, pensava que amb la paraula que hi havia hagut des del públic era suficient, però bé. Només dir, i jo sí que seré breu, doncs que estem molt d’acord amb aquest reconeixement, però no només pel que representa d’èxits esportius, sinó que ens sembla també en el cas de la Mireia té una connotació de persona que s’ho ha guanyat ella mateixa, una persona que viu i ha nascut en un barri humil, que segurament a priori no tindria les possibilitats per fer-ho, les facilitats, la comoditat per fer-ho i que si ho ha fet és degut a les seves condicions, unes condicions que es van veure en una piscina petita com és la del club, i que per tant, és una persona que tot allò que té, tot allò que ha guanyat i que esperem que encara guanyi en els propers jocs olímpics, perquè crec que encara li queden com a mínim un parell d’anys bons i per tant, espero que en els propers Jocs de Rio pugui tornar a tenir una bona col·lecció de medalles, doncs el que creiem nosaltres, el grup del Partit dels Socialistes és que més enllà dels èxits esportius aquest reconeixement cap a una persona que s’ho ha guanyat a pols i que tot allò que ha fet és fruit d’un esforç i d’un esforç que encara dura i d’un esforç que estem segurs que continuarà donant. Per tant, des d’aquest punt de vista sí que és una bona representació del que és la història i la tradició d’aquesta ciutat i d’una ciutat treballadora i d’una ciutat que penca i que s’ho guanya el que aconsegueix. M’agradaria afegir això, no tot són medalles, no tots són rècords, també hi ha aquesta voluntat d’una persona que davant de les dificultats ha estat capaç per ella mateixa, més en un esport individual com aquest en el qual es nota el que fas i no estàs arropat per deu o onze més, sinó que un esport individual encara és més complicat, doncs val la pena el fruit d’aquest esforç. Simplement felicitar a la Mireia, felicitar a les persones que han demanat la paraula en nom d’ella. I també afegir-me potser una mica en aquella cosa que deien abans des de Convergència, jo penso que també és bo que anem pensant, ja que hem obert a fer fills predilectes, jo crec que no ens hem de quedar només aquí, abans es veu que feia molts anys que no ho fèiem i segurament feia molts anys que no es donava aquest títol, no ho recordo que se n’hagués donat un altre però ja ho han fet hi ha molta més gent potser que a la ciutat de Badalona, ara o en un futur immediat, serà susceptible de ser anomenat també fill adoptiu o predilecte de la ciutat. Per

Secretaria General


tant, entenc que és una qüestió que també hem d’anar calibrant tots a veure cap on anem, que no sigui només a l’esport, sinó que sigui també un reconeixement en el fruit de l’èxit, a la constància, a la voluntat i a la intel·ligència de les persones que han nascut a Badalona. Per tant, res més. Gràcies a les persones que han intervingut en nom de l’Associació, també als familiars i a Mireia Belmone i simplement estic d’acord, ja pensarem com es pot fer la millor de les entregues i de representacions d’aquest títol. SENYOR ALCALDE: Molt bé, com que em sembla que tots hi estem d’acord i podem subscriure les paraules dels uns i dels altres, dir que queda aprovada per unanimitat i ja ens posarem en contactes per organitzar un esdeveniment com correspon i mereix. Votació . La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 27.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

16 AP-2014/2997 DICTAMEN. Proposta d'acord d'aprova ció provisional de la Modificació puntual del Pla especial urbanístic per a l'ampliació d'aforament a la discoteca Carpa Titus al polígon de Can Ribó. (RETI RAT) 18 PROPOSICIONS URGENTS

AP-2014/3011 DONAR COMPTE. Estat d'execució de l'Ajuntament de B adalona i dels seus Organismes Autònoms, referits al tercer trimestre d e 2014. INFORME D’INTERVENCIÓ Destinatari: Regidor de l’Àrea d’Hisenda i Economia per tal que doni compte a la Junta de Govern Local i al Ple. Tipus de document: Informe trimestral d’intervenció d’acord amb el RDL 2/2004 i les Bases d’execució del pressupost general. Òrgan que informa: L’Interventor General Expedient: 020817-GE-INF2014/000028 Interessat: La Junta de Govern Local i el Ple Objecte: Donar compte de l’estat d’execució de l’Ajuntament de Badalona i dels seus Organismes autònoms, referits al tercer trimestre de 2014. Període: 3r trimestre 2014 Atès l’article 207 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que diu: “Informació periòdica per al ple de la corporació. La intervenció de l’entitat local, per conducte de la presidència, tramet al ple de l’entitat informació de l’execució dels pressupostos i del moviment de la tresoreria per operacions pressupostàries independents i auxiliars del pressupost i de la seva situació, en els terminis i amb la periodicitat que estableixi el ple.” Vist que l’article 7 de les Bases d’execució del pressupost per l’exercici 2014 estableix: Les gerències dels organismes autònoms hauran d’enviar a la Intervenció General els estat d’execució trimestrals de llurs pressupostos, acompanyats amb la informació complementària que permeti valorar-ne els nivells d’execució, d’acord amb les instruccions de la Intervenció General. La Intervenció General confeccionarà, durant el mes següent a la fi de cada trimestre, un estat d’execució dels pressupostos que integren el pressupost general, i faran arribar a la regidoria competent en matèria d’Hisenda a l’objecte que en doni compte a la Junta de Govern Local i al Ple, perquè en tingui coneixement. INFORMO Que l’estat d’execució del pressupost de 2014 és el que reflecteixen en els llistats annexats en aquest informe i que són: Ajuntament de Badalona Estat de Situació del Pressupost d’Ingressos a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Estat de Situació del Pressupost de Despeses a dia 30/09/2014. Resum per capítols.

Secretaria General


Institut Municipal de Serveis Personals Estat de Situació del Pressupost d’Ingressos a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Estat de Situació del Pressupost de Despeses a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Institut Municipal de Promoció de la’Ocupació Estat de Situació del Pressupost d’Ingressos a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Estat de Situació del Pressupost de Despeses a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Museu de Badalona Estat de Situació del Pressupost d’Ingressos a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Estat de Situació del Pressupost de Despeses a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Patronat de Música de Badalona Estat de Situació del Pressupost d’Ingressos a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Estat de Situació del Pressupost de Despeses a dia 30/09/2014. Resum per capítols. Que també figuren annexats al present informe els llistats d’operacions no pressupostàries de tresoreria de l’Ajuntament i dels seus quatre Organismes Autònoms, següents: Operacions no pressupostàries de tresoreria. Deutors. Operacions no pressupostàries de tresoreria. Creditors. Operacions no pressupostàries de tresoreria. Partides pendents d’aplicació. Ingressos. Operacions no pressupostàries de tresoreria. Partides pendents d’aplicació. Despeses. AP-2014/3012 DONAR COMPLIMENT. Llei 15/2010 de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre, per la qual s'establ eixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, referit al 3er trimestre de 2014. INFORME D’INTERVENCIÓ Destinatari: Regidor de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Promoció Econòmica per tal que doni compte al Ple. Tipus de document Informe trimestral d’intervenció d’acord amb la Llei 15/2010 Òrgan que informa L’Interventor General Expedient 020817-GE-INF2014/000030 Interessat El Ple Municipal Objecte Donar compliment a la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Període 3r. trimestre 2014 Vist el precedent els informe elaborats per la Tresoreria Municipal, en relació a l’article 4.3 de la Llei 15/2010. Vist l’article 5.4 de la Llei 15/2010, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, que diu literalment: “5.4. La intervenció o òrgan de l’entitat local que tingui atribuïda la funció de comptabilitat ha d’incorporar a l’informe trimestral al ple que regula l’article anterior una relació de les factures o els documents justificatius respecte als quals hagin transcorregut més de tres mesos des de la seva anotació en el dit registre i no s’hagin tramitat els corresponents expedients de reconeixement de l’obligació o l’òrgan gestor n’hagi justificat l’absència de tramitació. El ple, en el termini de 15 dies comptats des del dia de la reunió en la qual tingui coneixement d’aquesta informació, ha de publicar un informe agregat de la relació de factures i documents que se li hagin presentat agrupant-los segons l’estat de tramitació.” Atès la disposició derogatòria de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic, que diu: “Derogació normativa. Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposin al que disposa aquesta Llei. En particular, queda derogat l’article 5 de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials”. Vist els articles mencionats anteriorment i d’acord amb l’informe emès per la Tresoreria municipal. INFORMO Que el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s’està incomplint el termini de pagament fixat en la Llei 15/2010, referents al 3r. trimestre 2014 són:

Secretaria General


Ens Nombre obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

Notes

AJUNTAMENT DE BADALONA 156 859.393,78 (1) IMSP 652 2.216.542,90 (1) IMPO 0 0,00 (1) PATRONAT DE LA MÚSICA 8 3.060,59 (1) MUSEU DE BADALONA 0 0,00 (1) TOTAL 816 3.078.997,27

Veure annexos adjunts a l’informe de tresoreria Que dels informes emesos per les diferents empreses municipals, el nombre i la quantia global de les obligacions pendents en les quals s’està incomplint el termini de pagament fixat en la Llei 15/2010, referent al 3r. trimestre de 2014, són:

Ens

Nombre obligacions pendents

Quantia global obligacions pendents

ENGESTUR 136 876.654,54 BADALONA SERVEIS ASSITENCIALS 2700 2.865.284,18 REACTIVACIÓ BADALONA 26 34.569,87 BADALONA COMUNICACIÓ 7 15.641,17 BADALONA CULTURA 54 70.702,31

MARINA BADALONA 6 18.876,05

TOTAL 2.929 3.881.728,12 Veure annexos adjunts

AP-2014/3018 Aprovació conjunta de propostes de mod ificació del pressupost general de l'Ajuntament 2014. Fets L’Alcalde-President, ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. L’Interventor General ha emès, en data 16 d’octubre d’enguany, l’informe que literalment diu: “Vistes les propostes de modificació del pressupost de l’Ajuntament 2014 que conformen aquest expedient, aquesta Intervenció posa de manifest l’existència d’altres obligacions fermes que fins a dia d’avui no disposen de crèdit pressupostari, i que tampoc es preveuen en el present expedient de modificació de pressupost que es presenta per a la seva aprovació. Aquestes obligacions es concreten en el següent detall: Dels 12.018.839,35 euros (6.242.726,67 euros en concepte d’expropiacions, 1.463.276,93 en concepte del conveni entre el Ministeri de Treball, Engestur i l’Ajuntament i 4.312.835,75 euros en concepte de factures de proveïdors) que tenia com a saldo a 31 de desembre de 2013 el compte 413, creditors pendents d’aplicació a pressupost, a 30 de juny d’enguany com a mínim encara no tenen consignació pressupostària l’import de 4.197.442,77 euros en concepte d’expropiacions. Tampoc té consignació pressupostària la quantitat de 1.463.276,93 euros del conveni. Finalment, del concepte factures de proveïdors a dia del present informe falta reconèixer obligacions per import de 1.187.120,84 euros. A banda del saldo actualitzat del compte 413, s’ha de tenir en consideració aquells fets i/o incidències fermes que encara no tenen consignació pressupostària, entre elles i a títol enunciatiu i no limitatiu, hi ha l’acord del Ple de data 28 de novembre de 2006, referent a la demora en l’inici de les obres pel qual es reconeix un deute a favor de Fitness Llefià de

Secretaria General


236.351,59 euros, i l’acord del Ple de data 30 de juny de 2014 relatiu als procediments judicials conseqüència de l’aplicació de l’ordenança fiscal núm. 24, en tot allò que fa referència a les empreses de telefonia mòbil com a conseqüència de la sentència del TJUE de data 12 de juliol de 2012. Així mateix es posa de manifest que existeixen obligacions de contractes actualment en execució, i previsió de consums, que ja a dia d’avui es coneix que no hi haurà crèdit suficient a les respectives partides pressupostàries. A la proposta d’aprovació de la modificació de pressupost s’incorporen subvencions finalistes nominatives, algunes sense expedient o amb expedients incomplets, sobre les que aquesta Intervenció no pot manifestar-se ja que desconeix si compleixen, tant la llei de subvencions, com si entraria entre les competències pròpies a les que es refereix la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), que modifica els articles 7, 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL). Igualment vull deixar constància de que els expedients de subvencions individualitzades, han de contenir un informe conjunt tècnico-jurídic que enquadri les activitats a realitzar, i que posi de manifest si s’ajusta o no a les competències contemplades a la llei abans esmentada.” Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 10 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- APROVAR la modificació del pressupost de l’Ajuntament 2014, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Increments:

Secretaria General


Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Import Núm. proposta

082200-MC2014/000003

323-3205-45001 Generalitat de Catalunya - Escoles Públiques

6.468,80 201400000017

0315-MC2014/000010

311-3130-48908058

FUNDACIÓ THAO 12.000,00 201400000100

103487-MC2014/000004

440-9240-48908056

FUNDACIÓ F.E.C.A.C. 26.015,00 201400000108

103487-MC2014/000005

440-1692-48908057

FEDERACIÓ DE DONES DE BADALONA

2.000,00 201400000109

46.483.80 Disminucions:

Expedient Aplicació pressupostària Descripció Projecte Import Núm. proposta

082200-MC2014/000003

323-3205-48932 Subv. Escoles Públiques - consum telèfons

6.468,80 201400000017

0315-MC2014/000010

311-3130-22614 Activitats comunitàries 12.000,00 201400000100

103487-MC2014/000004

440-1692-48906 Subvencions Convocatoria Entitats

26.015,00 201400000108

103487-MC2014/000005

440-1692-48906 Subvencions Convocatoria Entitats

2.000,00 201400000109

46.483,80

SEGON SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. SENYOR ALCALDE: El següent punt em sembla que es retira també, la conjunta de la modificació de pressupost. No? SENYORA HERVÀS: L’hem retirat de la part ordinària i ara estem d’urgències. SENYOR ALCALDE: I s’ha incorporat com a urgència? No, jo crec que ... Per tant, es retira, ja sé que s’ha retirat. D’acord, em diuen que hi van altres modificacions. Per tant, votem la urgència del dictamen. Disculpin el lapsus. Votació urgència de la proposta. La urgència de la proposta va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 27. Votació de la proposta . La proposta d'acord precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals del Partit Popular, Convergència i Unió i el regidor no adscrit. Abstencions: 11, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. AP-2014/3010 PROPOSTA. Modificació de la delimitaci ó territorial de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) Badalona 6 (Llefià), Badalo na 7A (Gran Sol) i Badalona 7B (La Salut). Identificació de l'expedient Fets 1. Les àrees bàsiques de salut constitueixen la unitat territorial elemental on es presta l’atenció primària de salut d’accés directe a la població i són l’eix vertebrador del sistema sanitari en l’àmbit on desenvolupen les seves actuacions els equips d’atenció primària. 2. Les àrees bàsiques de salut es delimiten atenent a factors geogràfics, demogràfics i socioeconòmics entre d’altres i és en el seu àmbit on s’ha de coordinar tots els serveis sanitaris i sociosanitaris d’atenció primària de titularitat pública o privada per tal d’assolir una homogeneïtat d’objectius i un màxim d’aprofitament de recursos. 3. En data 27/10/2014 la cap del Servei de Salut de l’Àrea de Serveis Socials i Salut, ha emès un informe que literalment diu el següent:

Secretaria General


ANTECEDENTS: En la mesura que va avançant el procés de reforma de l’assistència primària de salut, es va evidenciant la necessitat de fer ajusts en la descripció dels límits de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) per tal d’evitar problemes a l’hora d’assignar la població que ha de ser atesa pels Equips d’Atenció Primària (EAP) que es veuen afectats. En les disposicions addicionals de l’Ordre de 12 de març del 1987 (DOC. Núm. 8 del 25.3.87) ja s’establia que les ABS que allà s’especificaven podien ser objecte de les oportunes adaptacions en els seus límits i en el seu abast com a conseqüència de l’alteració de les circumstàncies que havien determinat la seva delimitació. En aquest sentit tècnics de la Regió Sanitària de Barcelona del Servei Català de la Salut, conjuntament amb tècnics del Servei de Salut de l’Àrea de Serveis Socials i Salut de l’Ajuntament de Badalona han presentat la següent proposta: “El municipi de Badalona esta format per 13 Àrees Bàsiques de Salut (ABS). Resideixen 224.433 habitants segons el registre central d’assegurats (RCA); (tall de població 2014, aprovat pel Consell de Direcció de 27.01.2014, en endavant RCA 2014). L’ABS Badalona 6 (Llefià) amb una població de 33.737 habitants (RCA 2014), esta definida a l’Ordre de creació de 12 de març de 1987 (DOGC 820, de 25.03.1987) i modificada per l’ordre SLT/303/2013, de 25 de novembre de 2013 (DOGC 6516, de 05.12.2013). L’ABS Badalona 7A (Gran Sol) amb una població de 11.583 (RCA 2014) i l’ABS Badalona 7B (La Salut) amb una població de 19.255 habitants (RCA 2014), estan definida a l’Ordre de creació del 4 de març de 1994 (DOGC 1879, de 30.03.1994) i modificada per l’ordre SLT/303/2013 de 25 de novembre de 2013 (DOGC 6516, de 05.12.2013). L’any 2008 es va aprovar el Pla Funcional del Centre Salut Llefià – Gran Sol, fet que va comportar la redefinició de les delimitacions territorials internes de les ABS Badalona 6 (Llefià), ABS Badalona 7A (Gran Sol) i ABS Badalona 7B (La Salut). L’obertura del nou CAP es fa en dues fases i de forma progressiva per tal de causar les mínimes molèsties als ciutadans: La primera fase, el passat 28 de juliol, va posar en marxa el CAP donant atenció a la part de població de l’ABS de Llefià que amb la modificació de límits passa a ser atesa a Gran Sol. La segona fase, es durà a terme el proper 1 de desembre. En aquesta ja s’incorporarà l’atenció a la totalitat de la població assignada a l’ABS Gran Sol que manca (part de la població de l’ABS Badalona 7B La Salut), així com també la posada en funcionament de les línies de serveis dels especialistes, l’atenció a la salut mental d’Adults i l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva. La posada en marxa del Centre d’Atenció Primària (CAP) Gran Sol aquest estiu, una part de la població assignada a l’ABS ha manifestat el seu desacord en el canvi de centre, argumentant la proximitat a l’anterior CAP assignat. Per plantejar les possibles vies de solució existents, s’han dut a terme reunions entre el CatSalut, l’Ajuntament de Badalona i l’Institut català de la Salut (ICS), amb les diferents associacions de veïns afectades on s’ha valorat que la lliure elecció de metge no és una opció per aquesta població que per les seves característiques presenten un percentatge alt d’envelliment, amb un nivell socioeconòmic baix, i és una població amb una elevada demanda de recursos sanitaris. Urbanísticament són barris poc organitzats, amb carrers sense nom i sense números i amb una geografia amb molt desnivell que dificulta la mobilitat. El fet de considerar la lliure elecció de metge com una possible opció comportaria que aquests ciutadans no gaudirien de la cartera de serveis d’atenció domiciliaria d’atenció primària que són part important de la seva atenció sanitària. En conclusió, considerant tot l’exposat anteriorment, s’ha arribat a un consens entre Catsalut, ICS i associacions veïnals per mantenir l’antiga assignació. Fet que implica refer de nou els límits de les delimitacions territorials. Per tant, es defineixen els nous límits de les tres Àrees Bàsiques de Salut que quedaran delimitades de la següent manera: Descripció del territori ABS Badalona 6 Llefià: Àmbit territorial del municipi de Badalona delimitat per terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (av del Sanatori), línia trencada formada pels carrers de Lope de Vega, Ramiro de Maeztu, Mare de Deu de Lorda, La Pau, Europa fins a av. Doctor Bassols excloent les finques (4980501DF3848B i

Secretaria General


4980502DF3848B), av. Marquès de Sant Mori, c. Juan Valera fins a Alfons XIII i fins al terme municipal de Sant Adrià de Besós. Amb les noves delimitacions territorials l’ABS Badalona 6 Llefià tindrà una població de referència de 27.576 habitants (segons SIAP 2014) Descripció del territori ABS Badalona 7A Gran Sol: Àmbit territorial del municipi de Badalona delimitat per terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (av. del Sanatori i c. Circumval·lació), c. Ricard Strauss, c. de Juan Valera, av. Marqués de Sant Mori fins a la finca del número 133-143 (inclosa), av Doctor Bassols incloent els números senar i parell, fins al c. Europa, c. La Pau, c. Mare de Deu de Lorda, c. Ramiro de Maeztu, c. Lope de Vega fins al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (av. del Sanatori). Amb les noves delimitacions territorials l’ABS Badalona 7A Gran Sol tindrà una població de referència de 18.995 habitants (segons SIAP 2014) Descripció del territori ABS Badalona 7B Àmbit territorial del municipi de Badalona delimitat pel terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (c. Circumval·lació, c. Pau Piferrer i c. Lepant), av. De Caritg, c. del General Moragues, c. de Solsona, av de Caritg, c. Bernat Metge, c. Don Pelai, av. Alfons XIII i perpendicular al c. Joan Valera i c. Ricard Strauss. Amb les noves delimitacions territorials l’ABS Badalona 7B La Salut tindrà una població de referència de 19.249 habitants (segons SIAP 2014).” CONCLUSIÓ Per tot això, proposo aprovar la modificació de límits de les esmentades ABS i els nous límits d’acord amb aquesta proposta que fa referència a les ABS Badalona 6, Badalona 7A i Badalona 7B. La qual cosa em plau informar i que declaro sotmès a qualsevol altre parer més autoritzat. Fonaments de dret 1) La Llei 15/1990 de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, estableix un model d’ordenació del Sistema basat en els principis de universalització integració de serveis, simplificació eficàcia i eficiència de l’organització sanitària, concepció integral de la Salut, descentralització i desconcentració de la gestió, sectorització de l’atenció primària i participació comunitària. 2) L’article 10 de la Llei 15/1990 de 9 de juliol, d’ordenació de Catalunya, determina que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, li correspon la competència d’autoritzar la creació, modificació, trasllat i tancament dels centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris. 3) L’article 68 de la Llei 15/1990 de 9 de juliol, d’ordenació de Catalunya, estableix que en el marc del sistema sanitari públic de Catalunya, els Ajuntaments seran competents per a promoure, en el marc de les legislacions sectorials, aquelles activitats i prestar els serveis sanitaris necessaris per a satisfer les necessitats i aspiracions de la seva comunitat de veïns, i en particular, la participació en la gestió de l’atenció primària de la salut. 4) L’òrgan competent per l’aprovació la present proposta de modificació dels límits territorials de les Àrees Bàsiques de Salut, és l’ajuntament Ple, en virtut de l’article 22.2 apartat q) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Proposta de resolució En conseqüència no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari perquè la regidora de l’Àrea de Serveis Socials i Salut, proposi la inclusió a l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple, i als efectes de l’article 82.3 del Reial decret legislatiu 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals (ROF), prèvia declaració d’urgència, a fi i efecte de que adopti els següents acords: PRIMER.- Aprovar la proposta de modificació de la delimitació territorial de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) Badalona 6 (Llefià), Badalona 7A (Gran Sol) i Badalona 7B (La Salut) i els nous límits d’acord amb la següent descripció: Descripció del territori ABS Badalona 6 Llefià: Àmbit territorial del municipi de Badalona delimitat per terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (av del Sanatori), línia trencada formada pels carrers de Lope de Vega, Ramiro de Maeztu, Mare de Deu de Lorda, La Pau, Europa fins a av. Doctor Bassols excloent les finques (4980501DF3848B i 4980502DF3848B), av. Marquès de Sant Mori, c. Juan Valera fins a Alfons XIII i fins al terme municipal de Sant Adrià de Besós.

Secretaria General


Amb les noves delimitacions territorials l’ABS Badalona 6 Llefià tindrà una població de referència de 27.576 habitants (segons SIAP 2014) Descripció del territori ABS Badalona 7A Gran Sol: Àmbit territorial del municipi de Badalona delimitat per terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (av. del Sanatori i c. Circumval·lació), c. Ricard Strauss, c. de Juan Valera, av. Marqués de Sant Mori fins a la finca del número 133-143 (inclosa), av Doctor Bassols incloent els números senar i parell, fins al c. Europa, c. La Pau, c. Mare de Deu de Lorda, c. Ramiro de Maeztu, c. Lope de Vega fins al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (av. del Sanatori). Amb les noves delimitacions territorials l’ABS Badalona 7A Gran Sol tindrà una població de referència de 18.995 habitants (segons SIAP 2014) Descripció del territori ABS Badalona 7B Àmbit territorial del municipi de Badalona delimitat pel terme municipal de Santa Coloma de Gramenet (c. Circumval·lació, c. Pau Piferrer i c. Lepant), av. De Caritg, c. del General Moragues, c. de Solsona, av de Caritg, c. Bernat Metge, c. Don Pelai, av. Alfons XIII i perpendicular al c. Joan Valera i c. Ricard Strauss. Amb les noves delimitacions territorials l’ABS Badalona 7B La Salut tindrà una població de referència de 19.249 habitants (segons SIAP 2014).” SEGON.- Notificar el present acord als interessats. SENYORA EGEA: Més endavant tenim una moció d’Iniciativa que va d’aquest tema, llavors era per explicar una mica el que estem fent ara que va relacionat directament amb el que vindrà després. Nosaltres vam tenir una reunió el passat 14 d’octubre amb l’ICS, CatSalut, el districte 4 i la regidoria de Servies Socials perquè s’havia plantejat una problemàtica que hi havia 794 veïns que havien d’anar per delimitació territorial a l’ABS de Gran Sol Llefià que ara s’ha obert a l’estiu, i per la seva situació geogràfica estaven molt més a prop de l’ABS de Llefià, que és on ells havien anat de sempre. Aleshores vam tenir aquest problema, vam tenir aquesta reunió i bé, vam arribar a l’acord que totes aquetes persones, els 794 pacient poguessin utilitzant el CAP de sempre, que és en definitiva el que tenien més a prop de casa, que és el de Llefià. Llavors vam plantejar de portar, vam parlar també allà a la reunió amb el CatSalut de portar aquest dictamen i aquesta modificació d’aquests límits, que és una reordenació del territori pel que fa a l’ABS 6 de Llefià, a la 7A de Gran Sol i l’ABS de Badalona 7B. Aleshores el que fem amb aquesta proposta, i és la proposta que també està consensuada amb l’ICS, és una mica ordenar aquesta zona i fer la distribució dels pacients, tenint en compte també les reclamacions dels veïns. SENYOR ALCALDE: Aquí hi ha una moció d’Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida que va en la mateixa direcció, aleshores sí que demanaria que com que aquesta moció va en la mateixa direcció i com que estem parlant d’un dictamen i una moció que si volen llegir vostès la part dispositiva, però que després la retirin, perquè no té... jo crec que l’haurien de retirar, si volen llegeixin la part dispositiva, i jo crec que es poden sentir per representats amb el dictamen. SENYOR MAÑAS: Escolti, que és el que anàvem dir, clar és que s’ha fet un embolic. Escolti, agraïm que vagi aquest dictamen per urgència, nosaltres portàvem la moció d’acord amb el veïnat afectat perquè ens feia patir que aquest tràmit, que no depèn exclusivament de la Generalitat s’allargués en el temps, perquè no és només per un tema de proximitat territorial. És que si fan el canvi de metge de forma voluntària, que el poden fer, poden perdre alguns serveis que el CatSalut presta en els seus centres d’adscripció territorial. Per tant, nosaltres òbviament no cal ni llegir la part dispositiva si el dictamen recull, que no ho he pogut llegir perquè va per urgència, el mateix àmbit geogràfic que diu la moció. El que es tracta és de solucionar els problemes i no de qui ho porta, l’oposició hem de portar mocions i el govern té la potestat de portar dictàmens i per tant, de governar. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs moltes gràcies, entenc que votem favorablement al dictamen i que es retira la moció d’Iniciativa – Esquerra Unida. Votació urgència de la proposta . La urgència de la proposta s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 27. Votació de la proposta . La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 27.

Secretaria General


18 TORN OBERT DE PARAULES SENYOR ALCALDE: Hi ha una paraula de la senyora Montserrat Garcia Fernández com a tresorera de l’Associació d’afectat per l’habitatge. Assumpte: índex de referència dels préstecs hipotecaris. Aquesta paraula va relacionada amb una moció que presenta el grup Socialista. Aleshores el primer que faríem és llegir els acords de la moció i després que prengui la paraula la senyora. AP-2014/3003 Moció que presenta el grup municipal d el PSC, per eliminar de les hipoteques l'abusiu índex de referència de préstecs hipotecaris a més de 3 anys. Atès que l’any 2009, la Unió Europea va considerar els tipus de referència hipotecària IRPH Bancs, IRPH Caixes, IRPH CECA i IRPH Entitats com a sospitosos i fàcilment manipulables. Que per aquest motiu va instar al Govern Espanyol a suprimir-los per garantir els drets de la ciutadania afectada. Atès que el jutjat de Collado-Villalba (Madrid) el setembre de l’any passat va suspendre una execució hipotecària al considerar l’índex IRPH com una clàusula abusiva. Atès que l’Ordre EHA/2899/2011, de 28 d’octubre, estableix la desaparició dels tipus de referència hipotecària IRPH Bancs, IRPH Caixes i IRPH CECA com a màxim el 29 d’abril de 2013, i l’obligació del Govern de regular un règim transitori per a les hipoteques referenciades als mateixos. Que el Govern Espanyol no va eliminar l’índex IRPH Entitats. Atès que mentre aquesta regulació no s’ha produït, els titulars d’aquestes hipoteques afectades han patit un perjudici econòmic, sovint entre 200 i 300 euros al mes, per haver de suportar uns tipus d’interès molt superiors als altres tipus d’interès variable, per exemple l’EURÍBOR. Que aquesta situació injusta s’ha denunciat per part de les famílies afectades, així com diversos grups parlamentaris, que han reclamat la substitució d’aquests tipus a extingir per l’EURÍBOR amb un suplement màxim d’un punt percentual (EURIBOR +1). Atès que, en la tramitació de la Ley de apoyo a los emprendedores y su internacionalización, el Grup Popular va introduir l’esmena 365, que afegeix la disposició addicional número 15, en que es substitueix aquests tipus a extingir pel índex, l’IRPH Entidades, basat en els paràmetres que la Unió Europea va considerar sospitosos i manipulables, i que inclou un coeficient corrector per tal de mantenir els tipus d’interès al mateix nivell. Que aquesta esmena es va aprovar en Comissió, i ha passat a formar part del text per la imposició de la majoria absoluta del Partit Popular. Atès que, el Grup Popular al Senat va utilitzar la seva majoria absoluta per rebutjar les esmenes de diversos grups que pretenien la substitució d’aquest IRPH Entidades per l’EURIBOR amb un suplement màxim d’un punt percentual, negant, un cop més, la possibilitat d’un debat públic sobre una disposició que afecta, aproximadament, a un milió i mig d’hipoteques a tot l’Estat. Atès que ara fa un any, va ser aprovada al Congrés dels Diputats la Ley de apoyo a los emprendedores y su internacionalización, amb l’esmena 365, i la consolidació de l’ índex IRPH Entitats per a totes aquelles hipoteques que no tinguin un índex substitutiu de l’IRPH o l’índex substitutiu no existeixi. Atès que aquesta regulació manté una situació injusta per a les persones afectades, que suposa,segons l’Agrupació d’Afectats per l’IRPH, un increment mensual d’uns 300 a 400 euros per família, circumstància que agreuja la situació de crisi que pateix la majoria de la població. Que aquesta càrrega addicional i injusta és causa de nombrosos impagaments hipotecaris i per tant, d’execucions hipotecàries, desnonaments i patiment psicològic per a moltes famílies del nostre país i de la nostra ciutat. Que aquesta es veritable estafa del sistema financer sobre la ciutadania, i demostra un altre cop el poder que té el sistema financer sobre la democràcia. Atès que els ajuntaments són les administracions que estan fent front a les conseqüències de l’estafa immobiliària, i que aquesta regulació injusta manté i augmenta el patiment dels nostres veïns i veïnes, i la quantitat de recursos que hem de dedicar les administracions locals a pal·liar les conseqüències d’una transferència injusta de recursos dels més pobres als més rics. Es per tot això, que els Grups Municipals Socialista, ..., a instàncies de la PAH, proposem a l’Ajuntament Ple els següents,

Secretaria General


Acords Primer.- El Ple es posiciona a favor de les famílies afectades i insta a que el govern espanyol elimini immediatament i de forma definitiva l’IRPH Entitats i sobretot deixi d’aplicar-lo de forma unilateral i obligada per aquelles hipoteques que no contemplaven un índex substitutiu vàlid davant la desaparició de l’IRPH Caixes i Bancs. Segon.- El Ple demana que els interessos abusius cobrats per les entitats financeres com a efecte de l’aplicació de qualsevol de les varietats d’IRPH siguin retornats als consumidors. Els afectats, a través de nombrosos estudis, han demostrat que el procediment de càlcul dels índex coneguts com IRPH pateix d’importants carències i irregularitats, una de les més greus és la influència del comportament de la banca per el seu càlcul, que el converteix en un dels indicadors bancaris més alts sens cap explicació aparent i convincent i, en conseqüència no es pot considerar un índex vàlid per préstecs hipotecaris a interès variable. Tercer.- L’ajuntament posarà a disposició de les famílies afectades un servei per a assessorar, ajudar i supervisar a totes les persones afectades que vulguin revisar aquesta clàusula, davant el risc de seguir aplicant tipus desproporcionats i abusius des de les entitats bancàries, tal com ha denunciat en repetides ocasions la Comissió Europea. Quart.- Comunicar aquesta moció per al seu coneixement i adhesió a les entitats Municipalistes de Catalunya, als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i a la FAVB. AP-2014/3015 Senyora Montserrat Garcia Fernández/Jo sé Antonio Hermoso., com tresorer associació afectats per l'habitatge. Assum pte: Índex de referència de prèstecs hipotecaris Bancs. SENYORA MONTSERRAT GARCIA: Ciutadanes, ciutadans de Badalona, senyors regidors, senyores regidores, senyor alcalde absent, bona tarda. A l’any 2008 la UE va considerar que els índex d’IRPH eren sospitosos i fàcilment manipulables i per això va obligar el govern de l’Estat Espanyol a suprimir-los. El Govern ho va fer amb tots aquests índex excepte amb l’IRPH a entitats i a més de no suprimir-los el va fer servir com a substitut de les hipoteques. Això ha provocat que moltes famílies passin a pagar d’1,5 % d’interès a un 3 o 5 % d’interessos. Això vol dir més del doble, penseu que una família que potser ha d’estar pagant 700 euros d’hipoteca els estan obligant a pagar 1000 euros, per tant, 300 euros per a una família en aquests moments és moltíssim. La majoria d’entitats s’aprofiten de l’existència d’aquest diferencial i es neguen a substituir-lo i a negociar amb les famílies. A Badalona hi ha centenars de famílies afectades que possiblement seran desnonades i que si poguessin negociar o canviar aquest índex podrien continuar pagant la seva hipoteca i seguir vivint a casa seva. Per tant, estem parlant de la importància d’aquest canvi, i que això arribi al govern de l’estat. No és una qüestió de diners, sinó de persones. És per això que demanem, i fins i tot ens permetem exigir d’alguna manera, que facin seva aquesta demanda, ja que a la ciutat de Badalona hi ha centenars de famílies afectades. Potser fins i tot alguns de vostès que estan avui aquí en el Ple, potser els senyors regidors i les senyores regidores, públic present o fins i tot el senyor alcalde que està absent tinguin aquest problema a la seva hipoteca si han signat amb una caixa. Demanem al Ple que voti aquesta moció a favor ja que com deia l’Avi Siset si estirem fort ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar. La PAH esperem que aquesta moció no caigui en l’oblit com ha passat amb les més de deu mocions sobre l’habitatge que s’han aprovat en aquesta mateixa sala de Plens i que el senyor alcalde no ha fet res per evitar. També esperem, fent honor a la llibertat d’expressió, que el vídeo d’aquest Ple el pugui veure tota la ciutadania de Badalona, ja que el vídeo del Ple del passat 29 d’abril a data d’avui encara no es pot veure a la web. Ja que estic aquí aprofito per demana còpia del mes d’abril i d’aquest per si el tornen a esborrar. Sí que es pot i moltes gràcies. SENYOR SAGUÉS: Molt breu, només per dir que nosaltres estem a favor d’aquesta moció. Que fins i tot la nostra voluntat era de presentar-la, però com sabeu en altres vegades ja ha succeït que cada grup tenim un cup de tres mocions per presentar, nosaltres ja les teníem

Secretaria General


cobertes i per tant, no ens hem pogut ser signants d’aquesta proposta però cal dir que l’assumim plenament i que esperem que pugui ser aprovada i que es compleixi el que aprovem. SENYOR FALCÓ: Per bé que el que proposa la moció no depèn pas d’aquest Ple donar trasllat d’aquesta proposta ens sembla correcta perquè allà on pertoqui es pugui discutir i per tant, la votarem a favor. SENYOR SERRA: Nosaltres vam presentar aquesta moció atenent una proposta que ja veia d’altres mesos i que no es va poder presentar, em sembla que ja en el mes passat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va sol·licitar poder intervenir en el Ple. Nosaltres la presentem perquè la Plataforma pugui intervenir i pugui expressar una demanda que creiem que és justa. També entenc que val la pena remarcar una de les coses que estan explicades en l’exposició d’aquesta moció, i és que aquesta proposta de canviar l’IRPH va arribar al Senat i va ser tombada per la majoria del PP en el Senat, perquè aquesta proposta ja va arribar al Senat perquè fos substituït i perquè fos modificat aquest IRPH que és superantic, jo quan tenia hipoteca el tenia, era l’habitual fa molt de temps i és cert que potser en altres temps abans que hi hagués l’euríbor semblava un índex millor que els altres, però no després amb l’euríbor. Per tant, la proposta que vostès fan de, sobretot en els cassos problemàtics, substituir aquest índex, que és més alt que l’altra de l’euríbor més 1 que és el que vostès proposen, creiem que es pot fer, creiem que s’ha de fer, que és possible fer-ho i modificar-ho en el Congrés dels Diputats o en el Senat, igual que antigament fa molts anys es va poder fer a proposta del Partit Socialista en aquell moment, el que era la subrogació de la hipoteca. Hi va haver un moment a mitjans dels anys 90 que la hipoteca no podia canviar de l’un a l’altre i si tu tenies una hipoteca al 15 i un altre banc te’l donava el 13 no podies anar-te’n a on et donaven el 13, sinó que havies d’estar clavat al del 15, fins que això hi va haver una llei que ho vam modificar, que era la llei de la subrogació, cosa que ara pot semblar el més normal del món però abans no es podia fer, fa vint anys això no es podia fer. Llavors, a partir d’aquí creiem que igual que allò es va canviar es pot canviar també aquesta història de l’IRPH que a més probablement més senzill de fer, i sobretot en els casos de més necessitat, en els casos que això pot implicar un desnonament, en els casos que hi una necessitat de persones que no poden pagar. Per tant, creiem que és just econòmicament, que s’ha de fer, que hi ha precedents, i que a més, socialment creiem que és de lògica que torni a arribar com a mínim, aquí l’únic que podem fer és que torni a arribar això, que els grups parlamentaris a Madrid se’n facin ressò i que tots plegats, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i els grups parlamentaris dels partits polítics puguem fer que aquesta modificació s’aprovi en el Congrés dels Diputats i en el Senat. SENYOR RIERA: Gràcies senyor alcalde. Com poden veure el senyor alcalde està amb nosaltres afortunadament i està present. Nosaltres des del grup Popular dir que part d’aquesta moció la subscrivim, part d’aquesta moció hi estem d’acord, ja hem manifestat moltes vegades la queixa i la crítica a la situació i a l’actitud de la banca en determinats aspectes i per tant, estem d’acord amb una part d’aquesta moció. Hi ha una altra part que no la podem subscriure i per tant, ens abstindrem en aquesta moció. Però vull fer menció a un altre comentari que s’ha fet que és el del vídeo, que me n’alegro que ho segueixin els vídeos les gravacions dels plenaris, i que aquest vídeo d’aquet Plenari no està penjat per un problema tècnic i que fa quatre anys no estaven penjats no per problemes tècnics, sinó perquè no s’emetien. És a dir, aquest vídeos s’emeten des que el govern del Partit Popular està en el govern, i ara hem tingut un problema i no s’ha pogut emetre, però en fi, és d’agrair que hi hagi aquest interès i que hi hagi aquest seguiment, vol dir que vam prendre una mesura encertada. Ens abstindrem en aquesta moció. Votació . La moció precedent s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regiodr no adscrit. Abstencions: 11, del grup municipal del Partit Popular.

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Passaríem al següent punt. Hi ha una moció del grup d’Iniciativa per Catalunya, per la creació de la Comissió d’Investigació de caràcter no permanent per investigar les suposades irregularitats en el procés de selecció de 12 places de la policia local de Badalona. Hi ha una paraula del senyor Ivan Rodríguez, per parlar de l’assumpte d’aquesta moció aquesta. Per tant, llegim els acords. AP-2014/3002 Moció que presenta el grup municipal d 'ICV-EUiA, per a la creació d'una comissió d'investigació de caràcter no perman ent per investigar les suposades irregularitats en el procés de selecció de 12 place s de policia local de Badalona. Atès que la Plataforma d’Afectats per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha presentat una denuncia per prevaricació i tràfic d’influències contra l’alcalde Albiol i els membres del tribunal qualificador per les suposades irregularitats en el procés de selecció de dotze places de policia local de Badalona. Atès que les preguntes aparegudes en premsa que formaven part de la prova de cultura general d’aquest concurs són, sense cap mena de dubtes, del tot inaudites. Atès de la sospita raonada que genera el fet que dels prop de 500 aspirants, només una vintena va aprovar i, d’aquests, les cinc millors notes –molt destacades– les van obtenir aspirants que tenen alguna relació familiar amb agents del cos alguns dels quals, segons noticies aparegudes en premsa, formen part de la seguretat personal de Garcia Albiol. Atès que de les explicacions públiques donades per el govern municipal podem compartir que els membres del tribunal qualificador són experts reconeguts de diverses institucions però no hi ha hagut per part del govern municipal cap intenció d’investigar si alguna persona relacionada amb l’Ajuntament de Badalona que hagués tingut accés a les preguntes de l’examen hagués filtrat les mateixes. Donada la naturalesa dels fets, que al parer del grup municipal sotasignant no ha estat aclarit de forma clara i taxativa, proposem al Ple de l’Ajuntament de Badalona, la presa dels següents ACORDS Primer. El Ple Municipal acorda la creació en el seu si d’una Comissió d’investigació especial de caràcter no permanent, per tal d’investigar i dictaminar sobre els fets denunciats. Segon. La composició de la comissió serà proporcional al nombre de regidors i regidores que cada grup municipal té al ple municipal, en base a això estarà formada per 3 regidors del Grup Municipal del Partit Popular, 2 regidors del Grup Municipal Socialista, 1 regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió i 1 regidor del Grup Municipal d’ICV-EUIA. Tercer. Els Grup Municipals comunicaran a l’Alcalde els seus representants en la Comissió i els possibles substituts en cas de que algun d’ells no pogués assistir a les reunions. Aquesta comunicació s’haurà de realitzar en un període no superior a tres dies hàbils desprès de l’assoliment d’aquest acord. Quart. La Comissió serà convocada per l’alcalde qui l’haurà de reunir en un termini no superior a 8 dies hàbils després de l’assoliment d’aquest acord. Cinquè. La Comissió elegirà la presidència, entre una de les regidores o regidors de l’oposició, actuant de secretari qui ho és per part de la Corporació o funcionari en qui delegui. Sisè. La Comissió decidirà el seu funcionament, determinant en tot cas el caràcter públic o reservat de les seves sessions, el calendari de reunions i la llista de compareixents siguin aquests treballadors públics o no. Setè. La llista de compareixents podrà ser ampliada en qualsevol moment si així ho decideix la majoria de la comissió en funció de l’evolució dels treballs. Vuitè. La Comissió elaborarà un dictamen que haurà de ser elevat al Ple Municipal en la sessió ordinària del mes de gener de 2015. Novè. Si els treballs de la Comissió excedissin el temps previst al punt anterior, per acord de la majoria dels seus membres podrà demanar al Ple Municipal una pròrroga del temps dels seus treball que haurà de ser aprovada pel Ple Municipal.

Secretaria General


Esmena “in voce” presentada pel grup municipal Soc ialista . Esmena “in voce” presentada pel grup municipal Socialista en el sentit que a l’acord segon on diu “per 3 regidors del grup municipal del Partit Popular”, ha de dir “per 3 regidors del grup municipal del Partit Popular inclòs l’alcalde” Esmena “in voce” presentada pel grup municipal del Partit Popular . L’esmena “in voce” presentada pel grup municipal del Partit Popular per tal d’incorporar el següent: “Que la composició s’ajusti a la normativa vigent a les Comissions Informatives Especials”. AP-2014/3016 Paraula. Senyor Iván Rodríguez Córdoba . Assumpte: Moció Comissió especial investigació proves selecció Guàrdia Urban a. SENYOR IVAN RODRÍGUEZ: Bona tarda a tot. Vinc en representació dels afectat del procés selectiu de 12 places de la Guàrdia Urbana d’aquest any, de 2014, referent a possibles irregularitats que creiem que presumptament estarien emparades en l’àmbit penal. Sobretot fer constar que en la primera prova, la prova cultural, que es va basar en un tipus tests, del qual uns cinc-cents o cinc-cents cinquanta aspirants aproximadament, dels quans només van aprovar vint aspirants. Una xifra gents normal i gent habitual que no entenem perquè. Dels vint aspirants, 14 van aprovar per una mitjana que no superava els dotze punts i mig sobre vint, i uns altres sis van aprovar amb unes notes de 18 i 19 punts sobre vint. Arrel d’aquí es va saber que aquests sis aspirants tindrien alguna vinculació amb membres del Partit Popular o del Tribunal o del govern. Precisament es parla de fills d’escortes de l’alcalde. Llavors, aquí és evident que si mirem l’estadística, de cinc-cents aspirants cinc aspirants treuen uns 17 punts sobre vint, un aspirant 18 punts sobre vint, de 17 punts no hi ha ningú, de 16 no hi ha ningú, 15 punts no hi ha ningú, 14 punts no hi ha ningú, 13 punts no hi ha ningú, i dos aspirants treuen una nota entre 12 i 13 punts sobre vint. Bé, com hem dit, és una situació no molt normal. Això es va posar en coneixement de l’Ajuntament, fins a dia d’avui no tenim constància, o almenys jo no conec que s’hagi respost a cap recurs dels que es va fer a l’Ajuntament. Presumptament el govern en tot moment el govern ha dit que té la intenció de fer les coses bé. Si té la intenció de fer les coses bé, per què no s’ha respost a cap recurs? No entenem per què aquest silenci i per què aquesta situació. Llavors també es diu que no, que les proves són totalment correctes. Referent a les físiques hi ha concretament un aspirant que ella mateixa tenia públic el seu perfil de faccebook unes marques molt que desitjar de les que va treure en l’oposició. Aquest aspirant està també ara mateix a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i tenim constància que tampoc fa les marques que va fer el dia de l’oposició. O sigui, que ni abans fa les marques que va fer el dia de l’oposició, ni després fa les marques que va fer el dia de l’oposició. Per què? Tampoc ho sabem, tampoc se’ns ha donar resposta. Referent a les bases, la senyora Mª Jesús va dir davant dels mitjans que això és un intent de deteriorar el govern orquestrat per algú que poca cosa té a veure amb els aspirants. Bé, en primer lloc, si ha llegit les meves manifestacions, les quals tampoc ha contestat, li dic que jo sóc un aspirant, sóc el responsable de la Plataforma i sí que tinc a veure amb les oposicions, i res tinc en contra ni del Partit Popular ni de cap partit polític. O sigui, m’és igual, quan hi ha un tema que presumptament és una corrupció m’és igual que vingui d’on vingui, del Partit Popular, de CiU de Plataforma o d’on vingui. El que sí que crec, que almenys s’ha d’investigar i s’ha de donar una resposta als recursos. Reprenent el tema de les bases, deia que el procés s’ha fet correctament, miri, senyora Mª Jesús, el procés no s’ha fet correctament des del principi, o sigui, diversos opositors van impugnar el tema del límit d’edat, un tema que està contemplat en moltíssimes sentències del Tribunal Suprem, un tema que vulnera l’articles 14 de la nostra Constitució i vostè no van saber contestar, no van saber modificar les bases per garantir l’accés dels llocs de treball públics a tots els treballadors majors de 35 anys o no recordo ara el límit d’edat de les bases, però no van saber garantir l’articles 14 de la constitució que diu que tots els espanyols som iguals davant la llei. Per tant, una persona de 40, 45 o 50 anys tenia el mateix dret a participar en el procés selectiu de 12 places de la Guàrdia Urbana igual que la resta dels aspirants. O sigui, que ja des del principi de les bases ja no es va fer bé l’oposició, o sigui, no em digui que el procés ha estat totalment correcte quan ni tan sols s’ha complert la Constitució quan

Secretaria General


si mira les sentències podrà veure moltíssimes sentències. Per tant, com vostès han dit, senyor Garcia Albiol, senyora Mª Jesús, em sembla una autèntica bajanada el que ha passat en el procés selectiu. SENYOR ALCALDE: Vagi finalitzat que el temps ja ha transcorregut. Ja? D’acord. Jo li cediré la paraula a la segona tinent d’alcalde, primer als grups, miri jo li dic perquè segurament vostè estarà mal informat. De les 12 places no hi ha ningú que ni directa ni indirectament sigui familiar ni de cap regidor del Partit Popular ni de cap càrrec del Partit Popular, ni directa ni indirecta. Però ja no tan sols això, sinó que cap d’aquestes 12 persones és militant i no sé si són simpatitzants o no del Partit Popular, però li puc assegurar que cap. Per tant, li demanaria que ajustés una mica les coses que diu en relació al Partit, que si són persones properes al Partit Popular, ni des d’un punt de vista familiar, ni des d’un punt de vista de militància política, cap, cap. I segona, ha utilitzat la paraula corrupció, li prego que si vostè creu que hi ha hagut corrupció que ho demostri, perquè sinó aquesta expressió em sembla que està fora de lloc. Ara, fets aquest dos aclariments, hi ha paraules? Senyor Mañas. SENYOR MAÑAS: Bona tarda a tothom. Si realment hi ha hagut una irregularitat en el procés de selecció, si realment hi ha hagut alguna persona política o no política, que ha filtrat les preguntes d’aquest examen és corrupció, i la corrupció és igual d’escombraries sigui si es filtra un examen d’una oposició o sigui si es cobra una comissió il·legal. Perquè ha de ser sagrat el lliure accés al treball públic i el lliure accés a unes oposicions, on la gent dedica molts esforços i s’hi crema molt les pestanyes per presentar-s’hi. I per què hem demanat des d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida aquesta comissió d’investigació? Perquè el resultat de les proves és completament inaudit. Però és més, la resposta del govern ha estat molt decebedora, i ho dic amb aquesta claredat. A nosaltres el que ens va decebre és una resposta del govern que no ens clarificava què havia passat exactament. I per què demanem una comissió d’investigació en el sí de l’Ajuntament de Badalona? Doncs perquè ha estat admesa a tràmit una denúncia per prevaricació contra l’alcalde de Badalona per aquest fet davant de la Fiscalia. I no estic dient res més del que estic dient, i nosaltres, jo no sé qui són les persones aprovades, jo aquestes dues persones que avui han vingut de la comissió d’afectats els he conegut avui, hem quedat una horeta avant perquè havien demanat la paraula i jo els havia passat la moció que em vaig posar en contacte amb ells mitjançant el seu twitter. No conec ningú que s’hagi presentat en aquestes oposicions de la Guàrdia Urbana, absolutament ningú. I no hi haurà cap treballador ni treballador municipal que pugui dir que treballa a l’Ajuntament perquè jo li hagi o donat un telèfon o un paper o li hagi dit que vagi a veure a no sé qui, perquè creiem fermament en el lliure accés i en la igualtat davant els llocs de treball públics. Però el que és del tot inaudit, és completament inaudit i és inexplicable és aquest resultat, això és impossible que succeeixi, això és completament impossible que succeeixi en un examen. És completament impossible que sis persones treguin una nota tan superior a la mitjana de la resta. És impossible que la mitjana de l’oposició haig estat un set, un vuit o un nou, 95, 73, 55 persones, 13, 14, 15 i 16 no ho ha tret ningú en la puntuació, i des d’un punt de vista estadístic és completament impossible que hi hagi sis persones que hagin tret un 17 i un 18. És completament impossible i no sé si a la comissió ho aconseguirem demostrar o no, però jo això no m’ho empasso. No els estic culpant a vostès, jo no estic dient que ningú del govern hagi filtrat l’examen, però aquí, qualsevol expert en probabilística ens pot demostrar que aquest resultat és del tot impossible. I sinó, si aquestes persones realment estan tan sobrequalificades i sobrecapacitades, jo el que proposo és que els donem un càrrec de comandament automàticament a la Guàrdia Urbana, perquè no m’ho crec, jo no m’ho crec. I com que ningú d’aquest Ajuntament pot dir que hagi mogut mai un paper per cap familiar, ni per cap amic, ni per cap company del partit, ho dic amb aquesta claredat, aquest resultat és del tot impossible i estem disposats a arribar en aquesta comissió fins al final, perquè en la situació que estem avui en dia l’accés a llocs de treball públic ha de ser sagrat i està consagrat per la llei, i ha de ser per una oposició amb les mateixes condicions per a tothom. Gràcies. SENYOR FALCÓ: Bé, aquest és un tema desgraciat en el que és el resultat, però que en tot cas ja està a Fiscalia, Fiscalia General de Catalunya crec que ha obert una investigació sobre això i s’ha de pronunciar en els propers mesos sobre si aquest és un procés que hi

Secretaria General


ha indicis que pugui ser irregular. Per tant, des d’aquesta perspectiva nosaltres hauríem de deixar que la Fiscalia treballés i desitjar-li a la Fiscalia que faci la feina que convé per arribar a la conclusió que si realment aquesta campana de Gauss que ensenyava el senyor Mañas és possible, probable, es pot donar, no es pot donar, però en tot cas, que hi haguessin proves o indicis que poguessin permetre l’obertura d’un procediment judicial. Per tant, des d’aquest punt de vista i des del punt de vista que la Fiscalia ja ha obert diligències, crec que la feina que pugui fer la comissió, més enllà de remenar l’olla, dubto que pugui ser o aportar res de significatiu. Malgrat això, nosaltres votarem a favor que hi hagi aquesta comissió perquè només faltaria que hi votéssim en contra, encara algú es pensaria que pretenem que s’amagui segons què. No hi tenim cap inconvenient en què es faci una comissió. Ara, dit això, les comissions que pot fer un Ajuntament són d’estudi, poques vegades, no crec, la llei no ens habilita per fer investigacions, jo el que em sap greu és que el nom de la Guàrdia Urbana de Badalona queda altra vegada tacat o posat sota sospita. Em sembla que, almenys la nostra actitud en aquesta comissió ha de ser una actitud de buscar la veritat, però al mateix temps de poder anar traspassant tota la informació que se’n derivi allà on s’està investigant això seriosament, això és el que crec que cal fer. I res més, nosaltres hi votarem a favor, però ja li dic una cosa senyor Mañs, està molt bé les proclames al lliure accés a la funció pública. Jo, com que podria dir exactament el mateix que ha dit vostè en referència a si mai ajudat o no ajudat a ningú, li diria que si això fos així com vostè diu, aquest Ajuntament seria ben diferent del que és. SENYOR SERRA: Bé, una prèvia parlant de la Comissió i perquè serveixi bé per aclarir una qüestió d’aquesta moció perquè ara estic veient que els acords que presenta Iniciativa hauríem de mirar de fer una esmena, perquè tal i com està aquí el punt segon no està ben redactat, perquè aquí diu que la composició de la comissió serà proporcional al nombre de regidors i regidores que cada grup municipal té al Ple, estarà formada per tres regidors del PP, i aquí hauria de dir inclòs l’alcalde, perquè com siguin tres regidors més l’alcalde ja seran quatre, i llavors ja no serà proporcional a la composició del Ple. I com que molt em tempo que si ho deixem així seran tres i l’alcalde, crec que seria bo que deixéssim clar que són tres inclòs l’alcalde, si és que la presideix. Ho dic perquè l’altra comissió que hi va haver amb la història aquella, amb l’altra que hi va haver, se’ns va muntar i se’ns va dir que això tenia la mateixa composició que una comissió informativa normal, en la qual sempre presidia l’alcalde i per tant, d’alguna manera era com un membre extra, però amb vot de qualitat i amb vot a dintre. Per tant, si volem que sigui cert que tingui la mateixa composició que el Ple, haurien de ser tres, dos, un i un. Dit això, els dic que jo amb aquesta qüestió crec que el que hem fet nosaltres d’alguna manera també, és, a veure, votarem a favor d’aquesta comissió evidentment, perquè també crec que no hi ha res que amagar i és bo investigar-ho. Però també els diré una qüestió, el que han fet sobretot al mes de setembre i bona part d’aquest mes d’octubre, és llegir moltes de les queixes de moltes de les 585 persones que es van presentar a aquestes proves. Aquí tampoc ens estem inventant res, hi ha un canal de comunicació a l’Ajuntament que és Consensus, i dins de Consensus no s’ha d’anar gaire lluny per llegir el que deien les persones que s’havien presentat, i ja no és una qüestió de campanes de Gauss, de probabilitats ni de qui ha tret més notes ni de menys, sinó del tipus de proves que van fer i persones que normalment o que tenen, entenc, una cert experiència en oposicions o que van veure el que era i ho van veure de viva veu, nosaltres no ens hi vam presentar i segurament parlem a posteriori, però hi ha una persona que el 3 d’octubre diu en una carta adreçada a l’alcalde diu “Tinc molta decepció per part meva i de tota la cua de gent que ve al darrera. Sincerament, es juga amb la il·lusió de les persones i de les seves metes i objectius.” Un altre del 26 de setembre acaba dient “doni’ns una resposta perquè ens sembla que hem perdut el temps estudiant.” I quan jo m’he adreçat a alguna d’aquestes persones i he parlat amb elles la sensació que tenen, i potser per això s’ha de veure, una cosa és el resultat, una altra cosa és la probabilitat, però l’altra cosa és que les persones que han quedat fora tenen la sensació que els han fet estudiar, que han estat estudiant tot l’estiu, és gent jove, i tenen la sensació que no els ha servit de res perquè la cosa ja estava. Hi ha una persona que diu textualment en el segon paràgraf de la carta, d’una carta del 26 de setembre, diu “en primer lloc se’ns va posar un examen enfocat a suspendre” enfocat a suspendre, i continua, “ i efectivament és el que li va passar al 95 % de les persones que es van presentar” i aquesta és la que acaba dient “ens han fet

Secretaria General


perdre el temps”. Bé, aquesta és una mica la sensació de la gent, de molta de la gent, gent jove, gent amb ganes de trobar una feina, que s’ha presentat a aquestes proves. Per tant, jo ho deixo aquí, aquest és el sentit de sis-centes famílies de Badalona, que es diu aviat, perquè se’n van matricular 700 i es van acabar presentar 585, o sigui que aquí hi ha 700 que tenen la sensació que tot allò no els ha servit de res. Per tant, a mi em sembla que potser sí que s’ha de mirar, si com diuen alguns aquest era un temari destinat a suspendre o no, i només amb això crec que ja ens podríem donar per satisfets, veure una mica el temari, veure les preguntes, si realment aquestes preguntes anaven encaminades a tenir un coneixement de la ciutat de Badalona i de les funcions de la Guàrdia Urbana o no. I algunes de les coses que han sortit als diaris després doncs penses que bé, que realment no devia ser massa així, però bé. I per tant, el que sí que m’agradaria per acabar aquesta..., ho dic des d’un punt de vista formal perquè quedi clar i m’adreço a Iniciativa i al senyor secretari, a Convergència i també al PP, quan aquí estem dient quina és la composició, de quina composició estem parlant? SENYOR MAÑAS: Tres membres del PP inclòs l’alcalde. SENYOR SERRA: Per tant, consti en acta que s’inclou l’alcalde aquí perquè sinó. SENYOR SERRANO: Esmena in voce. SENYOR SERRANO: Per tant, quedi clar que ho posem com a esmena in voce. I dit això, jo ja he intervingut. SENYORA HERVÀS: Gràcies senyor alcalde. Algunes consideracions o qüestions prèvies. Referent a l’esmena in voce que vostès fan jo crec que els acords que preveu la moció que vostès han redactat no s’ajusten a normativa i per tant, diguem que no es podria votar o allò que es votés no seria correcte i no seria ajustat a la norma. Per tant, l’esmena que jo els proposo ara, és que compartint, com compartim tots l’esperit d’aquesta moció, i ara faré una intervenció més formal, crec que el que hem de votar és la creació de la comissió per tal que posi fil a l’agulla en els comentaris que vostès han fe aquí aquesta tarda, i que la composició la deixem en allò que estableix les normes, començant pel ROM, seguint pel ROF i seguint per la Llei de bases. Per tant, crec que el just, el que és correcte i que s’ajusta a la legalitat, és que la composició d’aquesta comissió informativa especial s’ajusti a la legalitat i a la normativa. Aquesta seria l’esmena que els proposaria el govern. Al senyor Serra només fer-li un comentari primer que és, dels consensus que vostè té damunt del seu escriptori dir-li que alguns d’ells contenen falsedats, i quan dic falsedats ho dic amb molta rotunditat, contenen falsedats, i llavors crec que tindrem un moment, uns espais, on podrem comprovar que aquestes falsedats són com jo els dic. Ara sí que m’agradaria fer una intervenció més formal per explicar amb pèls i senyals com ha anat aquest procés. Com els he dit, primer de tot manifestar el nostres suport al que és l’esperit de la moció. Estem interessats més que ningú en què aquesta qüestió s’aclareixi quan abans millor. I com els deia, dir que compartim l’esperit d’aquesta moció perquè a la part dispositiva conté aquestes inconcrecions o aquests no ajustos a la normativa. I els diré que en certa manera em plau que aquesta qüestió es tracti en el Ple perquè dóna l’oportunitat a quest govern, em plau perquè dóna l’oportunitat a aquest govern d’explicar públicament i molt àmpliament com ha anat aquesta convocatòria, perquè a més, així quedarà constància del literal de les explicacions que fa el govern, així com la resta d’intervencions de les persones que avui han parlat i que aquestes intervencions queden recollides automàticament a l’Acta d’aquesta sessió i que serà traslladada allà on correspongui. I ho dic perquè hi ha coses que no es poden dir o insinuar alegrement, i això els ho dic sincerament i en el millor to possible. M’agradaria deixar constància i a més fent una mica de repàs, perquè no és la primera vegada que ens trobem amb dubtes amb diferents qüestions, i sí que m’agradaria fer el repàs de com acaben els dubtes que algun dia portem en aquest Saló de Plens. Vam parlar en el seu moment i en una altra comissió, sobre la famosa col·lecta de la Guàrdia Urbana, la Fiscalia, la mateixa que obra diligències, la mateixa, la Fiscalia, arxiva al no veure cap indici de causa penal. En un anterior procés de promoció interna en aquest cas de Guàrdia Urbana, va ser la pròpia Oficina Antifrau qui arxiva el cas perquè no veu causa susceptible de ser investigada, i és per això que insisteixo amb la prudència que hem de tenir tot plegats. I ara sí que els passo a fer explicació de les qüestions que són eminentment més tècniques relacionades amb aquest procés. Pel que fa al Tribunal, aquest és un procés que s’articula mitjançant convocatòria pública, i un Tribunal que va ser

Secretaria General


constituït d’acord amb el que estableix l’article 60 de l’EBEP, a diferència del que passava anys enrere, o abans de l’any 2007, en aquest Tribunal òbviament, no n’ha format part cap polític, cap. Per aclarir, l’única competència que té l’Ajuntament en aquest procés, l’única competència que té aquest Ajuntament en aquest procés és la de formar un Tribunal d’acord amb la normativa de policies locals. I el Tribunal l’han format professionals, tots ells funcionaris de carrera, alguns de la Direcció General de Policia, depenent de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut de Seguretat Pública depenent de la Generalitat de Catalunya, i també per funcionaris de carrera d’aquest Ajuntament. Tots ells amb una trajectòria de reconegut prestigi, i tots ells amb coneixements en matèria de selecció i policia. Val a dir a més com a pinzellada, que ni tan sols nosaltres escollim aquestes persones que vénen d’altres administracions, sinó que quan l’Ajuntament s’adreça tant a la Direcció General de Policia, com a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, són aquestes mateixes administracions o organismes qui escullen a més, qui serà el representant en cadascuna de les convocatòries. A mi em costa de creure que vuit persones que són les que formen el Tribunal, de manera col·legiada s’organitzin i posin en risc la seva feina i el seu prestigi. Pel que fa a l’examen, hem de dir que l’examen l’elabora el Tribunal, que hi havia tres tipus d’examen, certament, i que van ser repartits de manera aleatòria als aspirants i en dos torns. Justament jo crec que aquesta mesura presa pel Tribunal, el que estava és precisament per garantir la màxima seguretat en la realització de les proves. I com dic, també es ban organitzar dos torns pel volum d’aspirants que es va presentar, es va garantir que cap aspirant es pogués posar en contacte amb l’altre grup d’aspirants. Per tant, i vull subratllar-ho, el Tribunal d’avaluació que actua com a òrgan col·legiat va atendre totes les mesures de confidencialitat necessàries per garantir l’elaboració i la seguretat de l’exercici sense que es pugi dinar cap tipus de filtració. La intenció del Tribunal ha estat la d’afavorir la màxim a seguretat, la imparcialitat i la neutralitat. Pel que fa a la configuració de la prova entenc que és similar a la prova que realitzen en qualsevol altre ajuntament, i pel que he pogut saber fins i tot és similar a les que ja es van portar a terme en aquest Ajuntament en anteriors mandats o en anteriors processos. Per tant, estem parlant que són proves de coneixement cultural i de la matèria policial descrita en el temari. I altra cosa que també és important, no només s’ajustava al temari sinó que a més s’ajustava a les funcions a desenvolupar al cos de policia de Badalona i que per tant, estan relacionades amb la nostra ciutat. Pel que fa a la correcció de l’examen, al ser una prova tipus test no hi ha valoració subjectiva possible. A més, la correcció de la prova, que aquesta també és una altra dada que crec que cal tenir en compte, es va realitzar en el propi Institut de Seguretat Pública de Catalunya i es va fer a través d’un aparell automàtic de correcció mitjançant un sistema de lectura òptica de fulls de resposta. Es tracta d’una correcció per tant, automàtica i sense intervenció del factor humà. Respecte a les reclamacions, no hi ha cap precepte que estableixi els dies de revisió que s’han d’atorgar, ja que aquesta és una qüestió que decideix el propi Tribunal. El Tribunal qualificador va fixar un termini de revisió en la primera prova teòrica, d’acord amb allò que ja estableixen les bases. El termini, que és cert que va ser breu, és perquè el Tribunal va tenir en compte el calendari previst per iniciar el curs que de manera anual, de forma anual convoca el propi Institut de Seguretat Pública de Catalunya. El Tribunal va donar resposta a les al·legacions rebudes en el termini establert, la qual cosa no era complicat perquè estàvem parlant d’un examen tipus test. En relació, ara sí, amb els recursos ordinaris i d’alçada, ens trobem encara dins del termini que la Llei de procediment administratiu estableix i sí que els anuncio que he signat la instrucció per tal que el Tribunal es torni a reunir perquè els pugui dona resposta. Per la referència que vostè ha fet a l’edat d’accés, li he de dir que està mal fixat, ja que la normativa catalana permet que es pugui determinar l’edat d’accés, i es pot determinar l’edat d’accés en els nivells d’entrada del cos, sempre que hi hagi raons justificadores. I en el cas de Badalona les raons justificadores, i així es va explicar als sindicats en una mesa mixta, és que la plantilla de la Guàrdia Urbana té un promig d’edat elevat, i per tant, l’única fórmula per rejovenir el cos passa per l’escala bàsica. I en tot cas a més, per major seguretat, aquesta qüestió va ser consultada amb la Direcció General de Policia de Catalunya i vam obtenir a més, el seu vistiplau. Pels comentaris que vostè ha fet en relació al parentiu d’alguns aspirants membres o familiars de membres del cos de la Guàrdia Urbana, li he de dir que no entraré massa a parlar d’aquesta qüestió, però sí que els puc dir que els cossos de seguretat, pel

Secretaria General


que hem pogut comprovar aquests dies, i la Guàrdia Urbana no és una excepció, acostumen a ser bastant endogàmics, i crec que aquesta és una qüestió que ens consta a tots els que estem aquí presents. I el que no seria legal, també li deixo caure per si li ha pogut passar pel cap, és que les bases no permeten, les bases no permeten excloure als familiars, ni del cos de la Guàrdia Urbana, ni dels funcionaris de l’Ajuntament, ni de cap altre personal que pugui estar-hi relacionat. El que abans ja li ha comentat l’alcalde, és que ha de tenir compte amb els seus comentaris perquè cap dels aspirants té cap tipus de relació amb aquest govern, cap, cap relació. I m’alegro que vostè hagi adreçat la seva denúncia a la Fiscalia, me n’alegro sincerament, perquè justament són els ficals i els jutges els que han de resoldre aquests tips d’incidències, i serà en l’esfera judicial on vostè, suposo, que com a denunciant, aportarà totes les proves que vostè tingui, i que a més, han de ser la base per les seves denúncies. El procés ha estat com jo l’acabo de relatar. I en el moment, també li dic sincerament, en el moment en què vostè aporti una prova que el procés no ha estat com jo l’he relatat, aquest govern es sumarà a la seva denúncia. Ara, dit això, també vull fer-li una sèrie de comentaris sobre les seves intencions, si més no, amb aquest procés o en d’altres, i és que hem pogut comprovar, perquè aquesta és una informació que és pública, que vostè s’ha presentat a nombroses proves a nombrosos ajuntaments catalans, com per exemple a Sitges, Torelló, Hospitalet, Viladecans, Cerdanyola, Cadaqués, Pallejà, i no sé quants llocs més, i jo, el que també li he de dir, és que aquesta reclamació que vostè presenta ara a l’Ajuntament de Badalona, no és la primera reclamació que vostè presenta en un ajuntament. Hi té experiència, perquè en tenim constància perquè com li dic és públic i a l’abast de tots els que estem aquí, que ha presentat altres recursos en relació a proves efectuades en alguns municipis. Fins i tot, que estic convençut que vostè ho coneix perfectament, vostè ha arribat a querellar-se contra l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, s’ha querellat contra nou dels seus instructors, del propi Institut, i fins i tot, s’ha querellat amb la directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya que ell a la vegada l’acusa a vostè de coaccions. En fi, com vostè comprendrà aquestes qüestions fan que l’Ajuntament no pugui dinar-ne cap tipus de credibilitat a la seva denúncia. Fins ara s’ha dedicat a demanar la repetició d’un procés sense aportar cap mena de prova, vostè no, vostè no ha presentat cap mena de prova que pugui posar en dubte aquest procés. Per això torno a dir-li i li insisteixo i l’emplaço a què en l’esfera judicial vostè acrediti tot allò que denuncia. I sinó d’una altra manera, potser l’Ajuntament valorarà les accions que cregui més adients per tal de garantir la honorabilitat dels membres del Tribunal. Senyor Mañas, ja acabo, com a conclusió, mirin, tant la ciutat, aquest Ajuntament, com vostès entenc i com el propi govern en particular, som els primeres interessats en obtenir els millors aspirants per al cos de la Guàrdia Urbana, la responsabilitat de l’Ajuntament ha estat la d’aprovar un procediment que aprova unes bases i que i que amb una convocatòria on es designen els diferents membres del Tribunal, i un cop finalitzi aquest procés rebem del Tribunal una llista amb els 12 millors aspirants. El govern, perquè li quedi a tothom clar, no ha tingut o no ha intervingut en el procés d’elaboració, ni de supervisió, ni de custòdia de les proves, en tant en quant es tracta d’una matèria que és pròpia i exclusiva del Tribunal de selecció, que és l’òrgan que contempla totes les garanties legals d’imparcialitat i professionalitat previstes a l’articles60 de l’EBEP. SENYOR ALCALE: Molt bé, gràcies. Ara hi ha un segon torn, senyor Mañas, jo abans de cedir-li la paraula li diré que m’acaben de passar que Iniciativa per Catalunya els Verds ha fet un tweet dient, afirmant que els sis aspirants guanyadors tenien vincles amb el PP, no sé qui ho porta, segurament algú que està per aquí, jo li dic que miri, i li dic amb el millor to possible, si en deu minuts aquest tweet no està retirat i es demanen disculpes li anuncio que vostè haurà d’afirmar aquesta denúncia davant del jutjat. O sigui, si vostè o la persona a qui li correspon en deu minuts no retira aquest tweet suposo que haurà de demostrar que els sis aspirants guanyadors tenien vincles amb el Partit Popular, i ho haurà de demostrar on correspon, vostè mateix. Té la paraula el senyor que ha parlat. SENYOR IVAN RODRÍGUEZ: En primer lloc, senyora Mª Jesús m’agradaria poder parlar els mateixos minuts que ha parlat vostè, per poder-li explicar jo també. SENYOR ALCALDE: Sí, però no pot. SENYOR IVAN RODRÍGUEZ: Li responc a vostè, senyor Albiol, diu que jo he dit que són militants o simpatitzants del PP, jo en cap moment he dit que són militants ni simpatitzants

Secretaria General


del PP, jo he dit persones vinculades al Partit Popular, concretament fills de l’escorta de l’alcalde, que és molt diferent. Segon, vostè ha dit que jo he parlat de corrupció, mentida... SENYOR ALCALDE: Escolti, estcolti... SENYOR IVAN RODRÍGUEZ: Em deixa parlar sisplau? SENYOR ALCALDE: Escolti, escolti, escolti, el debat, primer, el dirigeixo jo. A mi em sembla un atreviment per la seva part, i pensi que el que estem dient aquí tots plegats queda recollit en l’Acta, que vostè a uns funcionaris públics de l’Ajuntament els vinculi amb el Partit Popular, compte, tingui prudència, tingui prudència amb el que diu... SENYOR IVAN RODRÍGUEZ: L’invito a veure la gravació, que he dit que fills de l’escorta de l’alcalde. SENYOR ALCALDE: D’acord, doncs això no és relació amb el Partit Popular. SENYOR IVAN RODRIGUEZ: Vinculació a vostè, vostè crec que és del Partit Popular. SENYOR ALCALDE: No, no.... SENYOR IVAN RODRÍGUEZ: Ha parlat de corrupció, jo en cap moment he parlat de corrupció, si no de presumpta corrupció. Segons la senyora Maria Jesús, persones endogàmies de la policia, sí, em semblaria molt bé, però quan les preguntes tinguessin alguna cosa a veure amb la policia local i amb l’Ajuntament de Badalona com ja s’ha dit a consensus i a l’escrit que se li ha fet a vostè. Persones de reconegut prestigi, miri, avui en dia qualsevol que vegi la tele em sembla que el fet que siguin persones de reconegut prestigi, avui en dia hi ha moltes persones de reconegut prestigi, imputades cada dia i això no en garanteix res. Ha dit que m’he querellat contra l’Institut de Seguretat Pública, sí, correctament i contra l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya es varen imputar la directora i nou instructors, persones de reconegut prestigi, d’acord. Els tres tipus d’examen, bé els tres tipus d’examen, vostè sabrà que això vulnera els principis de mèrits , igualtat i capacitat, o sigui, els tres tipus d’examen no garanteixen la igualtat per a tots els opositors quan les preguntes són totalment diferents per uns opositors que per uns altres, o sigui, que han de ser completament iguals. Diu..., no posar-se en contacte amb la resta d’aspirants, d’acord, vostè ha dit que no es van poder posar en contacte amb la resta d’aspirants, bé, torno a dir que n estic d’acord amb vostè. Si varem sortir i estàvem separats, però tothom estava parlant pel telèfon, o sigui, jo crec que al carrer la Guàrdia Urbana o els membres del Tribunal no els van requisar els telèfons mòbils al carrer, tot i que els havien apartat amb una cinta, amb una balisa, no els havien requisat el mòbil, per la qual cosa, jo i qualsevol podria telefonar a un amic meu i dir-li les preguntes, d’acord. Correcció a les proves al ISPC, li torno a dir el mateix, o sigui, no em garanteix res. Revisió de l’examen, a l’ISPC, el tema de l’edat, bé, miri, senyora Mª Jesús li agraeixo que miri una mic ala jurisprudència i sàpiga que cap norma catalana, pot vulnerar, ni pot contradir la norma suprema que és la Constitució Espanyola. Si mira vostè la sentència del Tribunal Suprem, 3753 del 2012, la Sentència del Tribunal Suprem 8505 del 2012 i moltes sentències més, vostè, o sigui, ens donarà resposta vostè mateixa al que ha dit, d’acord, que la normativa catalana diu que pot estar liderat, i aquí precisament es parla d’això que vostè ha comentat, o sigui que cap norma pot contradir la Constitució Espanyola, ni l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. Bé, després em deia de les proves a la Fiscalia, bé, ja saben vostès que si algú ha pogut tenir accés a l’examen és difícil de demostrar i això ho sap tothom, o sigui, ningú podrà demostrar si algú ha tingut accés a l’examen, llavors tothom sabrà que aquestes proves són de difícil demostració, però el que és evident és, o sigui, la gràfica que tenim i els resultats, o sigui, el que és una prova objectiva són els resultats, d’acord? i a partir d’aquí, bé, li torno a agrair que contesti vostè les al·legacions, contesti a Consensus i ho faci públicament i es deixi ja de parlar del passat, estem parlant del present, no em parli que sempre hi ha hagut, no, estem parlant del present, a mi el que hagi passat en el passat m’és igual, o sigui, a mi m’importa el que passi en el present. Precisament sí que m’he presentat a molts ajuntaments perquè com vostè diu, les bases no diuen que no em pugui presentar, jo sóc lliure, com vostè ha dit, jo sóc lliure de poder-me presentar, i si ha llegit la plataforma de la qual jo represento es dedica a això, a garantir els processos selectius i la igualtat a l’accés públic. Ara li voldria deixar pas al meu company. SENYOR ALCALDE: No, no, ja s’ha passat de temps, que fins i tot no hem dit res, per tant, ja han complert els dos torns que tenien. Senyor Mañas.

Secretaria General


SENYOR MAÑAS: Dues coses. Li contesto a vostè i a les seves amenaces i després a la senyora Hervàs. Senyor alcalde no ens amenaci, no ens fa cap por, vostè amenaça els romanesos, amenaça els paquistanesos, amenaça els musulmans, amenaça els incívics (es senten crits) SENYOR ALCALDE: A veure sisplau, sisplau. SENYOR MAÑAS: Per tant les seves amenaces ja no fan cap efecte, perquè no tenen cap credibilitat. Per tant, no ens amenaci, si vol anar als jutjats presenti’ns les denúncies que vostè vulgui, com nosaltres hem fet amb vostè quan l’hem denunciat per incitar la xenofòbia i quedant absolt. No el varem amenaçar, varem anar al jutjat i varem presentar la denúncia, jo li demano que no ens amenaci, perquè les seves amenaces tenen poca credibilitat. Nosaltres mai l’hem amenaçat així i amb aquest to, crec, i donant ultimàtums de minuts, això és propi del seu llenguatge i del seu estil polític,però no del nostre. Per tant, si creu que hem comès alguna il·legalitat vagi als jutjats i ho denuncia, com nosaltres hem fet amb vostè, que el varem absoldre. Hi varem anar, però no el varem amenaçar, hi varem anar i el varem denunciar. Senyora Hervàs, jo em crec que vostès siguin els primers interessats en desllorigar aquesta mala maror, que cestes oposicions a la Guàrdia Urbana han creat, m’ho crec, perquè tenir l’Ajuntament amb aquesta amenaça de sospita i amb una denúncia admesa a tràmit per prevaricació en unes oposicions per cobrir unes places d’un lloc de treball públic, realment és un descrèdit pel municipi. El que no puc arribar a entendre senyora Hervàs és que vostè digui que no li dóna cap credibilitat ni el que diem nosaltres, ni el que diuen les cartes al Consensus, ni el que diu el senyor que ha parlat, que per cert, jo trobo molt normal que si aquest senyor que jo he conegut fa escasses dues hores, es prepara per fer oposicions a Guàrdia Urbana es vagi presentant allà on surten oposicions, em sembla normal, em sembla normal, que s’hagi presentat a moltes ciutats perquè ell té vocació de ser policia, em sembla dins de la normalitat, no em sembla tan anormal, però el que no entenc és, si vostè no li dóna credibilitat a res, perquè voten a favor de la moció, que no me n’alegro que hi votin a favor, però quan vostès són els primers interessats com ha dit en què deslloriguem què és el que ha passat i per què hi ha un resultat tan inaudit, perquè el resultat és inaudit és perquè alguna credibilitat deuen tenir les denúncies i les queixes presentades, senyora Hervàs. Per tant, nosaltres no hem dit ni que siguin fills de no sé qui, ni que tinguin cap carnet polític, ni que tinguin cap relació amb algú, el que hem dit és que el resultat de les proves és completament inaudit i és tan inaudit que ens fa tenir serioses sospites que realment la cadena de confidencialitat del contingut de les proves no s’hagi trencat, no estem dient res més que això. Estem dient que el resultat és tan inaudit que tenim serioses sospites que la cadena de confidencialitat del contingut de les proves, en algun moment s’hagi trencat i per això volem arribar fins al fons d’aquesta qüestió, el mateix que vostès senyora Hervàs, perquè jo ja em crec que no siguin militants del Partit Popular, ja em crec que vostè no hi tingui res a veure, ja em crec que no hi hagi ningú del govern amb càrrec polític implicat, però el resultat és completament inaudit i el resultat és tan inaudit que la Fiscalia ha admès a tràmit una denúncia i el resultat és tan inaudit que vostès mateixos votaran a favor de la moció. I per últim, respecte a al composició, nosaltres fem l’esmena “in voce” que siguin 3 regidors del Partit Popular inclòs l’alcalde i senyora Hervàs, la llei pot dir el que digui respecte a la composició de la comissió, però questa composició segur que no hi ha cap legislació que digui que no es pot tenir aquesta composició i el que és normal és que una comissió que ha de dilucidar què ha passat en un assumpte que s’està complicant, més del que nosaltres pensàvem i que està generant molts nervis en aquesta Sala de Plens que a mi realment m’ha estranyat moltíssim aquest clima de tensió i aquest to d’algunes intervencions. Per tant, jo crec que és molt normal que la comissió, havent-hi, sent una comissió que crea el Ple municipal, havent-hi en aquest Ple una majoria de regidors i regidores que són de l’oposició, l’ostenti l’oposició, l’oposició tingui la majoria d’aquesta comissió. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí, jo crec que el debat ja és sobrer l’hem de fer en el sí de la comissió, però en tot cas algun apunt. A mi la veritat és que no crec que es pugui afirmar que els escoltes siguin del Partit Popular, els escoltes de l’alcalde siguin del Partit Popular, i en tot cas això és irrellevant. Aquí estem parlant d’una altra qüestió i si aquest és l’argument, és un argument que no val, des d’un punt de vista, vaja la Fiscalia això ni ho considerarà. Per

Secretaria General


tant, ens hauríem d’agafar a fets rellevants que no són aquest i la afirmació que els qui han aprovat tenen relació o vincles amb el Partit Popular, és una afirmació errònia que o s’hauria d’evitar si és que es vol arribar al fons de la qüestió perquè no és aquest el fet. Això no vol dir que hi hagi d’altres qüestions que siguin més discutibles, però aquesta em sembla que no n’és. Per tant, busquem els arguments seriosos, la cadena de confidencialitat com deia el senyor Mañas, la multiplicitat dels exàmens, que n’hi haguessin més d’un, els resultats, que em semblen evidents, aquesta campana de gaus, aquesta desproporció entre els cracs que aproven amb nota super altes i la resta que sembla que no hagin estudiat gaire, això home, canta una mica. Per tant, això és el que s’ha de mirar, però en tot cas comencem a treballar i a cridar gent immediatament i no s’escudin el govern amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i el seu representant, perquè el tribunal té un pes més elevat de l’Ajuntament i de la pròpia Guàrdia Urbana, que no pas dels qui venen de fora un dia a supervisar una prova. Tindrem ocasió de cridar a la persona de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i tindrem ocasió de cridar a la persona que va venir de la Generalitat. Per tant, els podrem preguntar quin nivell de coneixement tenien de tot això que esmentava el senyor Mañas i que són els arguments seriosos per entomar aquesta qüestió amb garanties d’esbrinar-ne la veritat. SENYOR ALCALDE: Molt bé, gràcies, senyor Serra. SENYOR SERRA: Si jo estava prenent notes, però em sembla que m’ho guardo per la comissió que és el que hem de crear i és on d’alguna manera parlarem. Jo crec que avui també aquí hi ha massa tensió i per tant, destensem l’afer. Bé, anem a la qüestió pràctica de la creació de la comissió, si hi ha una esmena “in voce” que diu la composició aquesta aprovem-la perquè la senyora Maritxú ho ha dit abans, que això es faria segons, això ha dit, el Reglament Orgànic Municipal a la seva pàgina 47, art. 48.1 diu: “Article 48. Creació, composició i durada de les comissions informatives de caràcter especial, l’altra vegada qeu varem fer l’altra se’ns va dir que això era una comissió informativa especial, per tant, suposo si el secretari no em diu al contrari que s’ha d’aplicar l’article 48 i el 48.1 diu “ Les comissions informatives de caràcter especial les pot crear el Ple mitjançant un acord en el qual se n’estableixi la denominació, la composició i l’àmbit d’actuació”. Per tant, jo el que dic és, ara aquest acord de Ple que ha d’establir la composició d’aquesta comissió es digui com es digui, que també suposo que s’hauria d’aprovar ara, cal que la votem i és una mica el que estic dient. A mi em sembla que això s’ha de votar perquè segons el ROM i l’article 48.1 aquí el que diu és que això s’ha d’aprovar pel Ple. Per tant, aprovem-ho i aprovem-ho d’una manera clara i fem-ho bé, si hem de començar amb això comencem fent-ho bé, fem aquesta esmena “in voce” creem i aprovem, que jo crec que es pot aprovar perquè tots estem d’acord quina serà la composició d’aquesta comissió, posin-t’hi el nom que vulguin, el que més els agradi i a partir d’aquí ja ens diran vostès quin dia es comencen a fer reunions de les persones que suposo que a continuació els grups hauran de nomenar quins són els seus representants en funció del què s’ha dit aquí, 3 del Partit Popular inclòs l’alcalde, 2 del PSC, 1 d’Iniciativa i 1 de Convergència, crec que aquest és l’acord que hauríem de fer, i Unió i EUiA. SENYOR ALCALDE: Ja està senyor Serra. SENYOR SERRA: A veure tanco, el que estic dient és, el que proposo és que això passi a a votació segons l’article 48.1, és l’únic que demano. SENYOR ALCALDE: D’acord, ara té la paraula la regidora Maritxú Hervàs i comencem a aclarir aquestes qüestions també amb el secretari, a veure com ho hem de fer perquè s’ajusti a la llei. SENYORA HERVÀS: Senyor serra amb carinyo li vaig a dir que vostè ha fet una mica el viu perquè, el cuc, li dic amb to graciós, el que li vull dir és que només llegeixi una part de l’article, es deixa l’altra part, que crec que és molt important perquè és el que redreça a un altre article del ROM que diu que aquestes comissions... sí el punt tres l’adreça al 47.1 i punt 2 i li diu que la composició d’aquestes comissions informatives s’ajusten a allò que marca l’article 47 que és com la resta de comissions informatives. SENYOR ALCALDE: Aquí el senyor secretari... no entrem en una discussió... SENYOR SERRANO: Amb el vot ponderat...

Secretaria General


SENYOR ALCALDE: Senyor Serrano, no entrem en una discussió tècnica, que ens ho aclareixi ... siusplau, grup socialista, una mica de silenci, que ens ho aclareixi el senyor secretari, que ens ho aclareixi el senyor secretari. SENYOR SECRETARI: L’Article 48.3 diu el nombre de el nombre d’aquestes comissions informatives i la seva composició es regeix pel que disposa l’article anterior. L’article anterior al 48 és el 47. Per tant, hauríem d’anar a llegir l’article 47 sencer perquè de memòria no ens el sabem: La determinació del nombre de comissions informatives de caràcter permanent la seva denominació, composició i l’àmbit d’actuació corresponen al Ple que en la primera sessió es celebri després de la constitució, s’ha de proposar l’alcalde o alcaldessa. Si no es poden crear en aquesta primera sessió, s’ha de procedir a crear-les en la següent; en aquest cas, la Junta de Portaveus n’ha d’assumir les competències transitòriament, i és necessària l’assistència del secretari o secretària de la Corporació, a efectes d’aixecar acta de la sessió. Les comissions informatives de caràcter permanent tenen la composició següent: President o presidenta: l’alcalde o alcaldessa, que pot delegar en qualsevol altre membre de la Corporació. Vocals: un nombre de regidors que ha de ser proporcional a la seva representativitat a l’Ajuntament, en funció dels grups municipals constituïts i, si és el cas, dels regidors o regidores no adscrits. L’Ajuntament pot establir, en vista de les característiques singulars de la composició del Ple resultant de les eleccions municipals, el sistema de vot ponderat, mitjançant el cartipàs. SENYOR ALCALDE: Senyor Müller, si ho té clar bé, i sinó el que podem fer és passar a la següent moció i després tornem a la conclusió del secretari amb aquesta. Ho té clar? SENYOR SECRETARI: Jo tinc clar que les comissions informatives de caràcter permanent les composa l’alcalde, com a president, com qualsevol altra comissió que existeixi a l’Ajuntament, perdoneu? SENYOR SERRA: Aquesta és permanent. SENYOR SECRETARI: L’article 48 ens remetia al 47, d’acord? Estem llegint l’article 47. SENYOR ALCALDE: Per tant ja queda clar. SENYOR SECRETARI: Pot establir-se depèn de la composició de la corporació. SENYOR ALCALDE: Senyor Serrano siusplau, hem escoltat al secretari, el secretari ho ha deixat clar. Aleshores, a partir d’aquí entenc que la moció s’haurien de modificar els acords, fem una esmena... SENYOR MAÑAS: No, no. SENYOR ALCALDE: No? Doncs si vostè diu que no... SENYOR MAÑAS: Vostè no pot modificar els acords d’una moció que vostè no presenta. SENYOR ALCALDE: Home, però li acaba de llegir el secretari. És que no podem fer coses impossibles. SENYOR SECRETARI: Si em permeten, jo entenc que hi ha dues esmenes, una que ha presentat el senyor Serra i una altra que ha presentat la senyor Hervàs. Jo crec que s’han de votar les dues per ordre de menor a major, les dues esmenes en primer lloc abans de votar la moció, si s’accepta alguna d’aquestes esmenes és el que dirà l’acord. Una altra cosa és que aquest acord pugui ser més o menys legal, però seria el que l’acord diria. SENYOR ALCALDE: D’acord. Per tant, posaríem a votació l’esmena in voce que ha presentat el govern, la Maritxu Hervàs... perdoni, no tinc cap problema, portem primer votació de l’esmena in voce del grup Socialista. Vots a favor d’aquesta moció? Tots a favor i nosaltres què fem? SENYORA HERVÀS: No, la seva esmena no la podem votar a favor, votem en contra. SENYOR ALCALDE: D’acord, votem en contra. Ara, l’esmena del grup del govern que recull el que acaba de llegir el senyor secretari que diu el Reglament. Ara s’ha de votar. SENYORA HERVÀS: Haurem de votar també aquesta també no? SENYOR ALCALDE: Potser pot tornar a guanyar una altra vegada. Fem-ho. A veure, siusplau, el senyor Riera vol dir alguna cosa. SENYOR RIERA: Jo és que no m’he aclarir, llavors jo vull que el senyor secretari em digui que si el que hem llegit aquí, perquè ho ha llegit tan ràpid que jo és que no... Presideix l’alcalde, en qualsevol cas, és que jo vull que em quedi clar. Entenc que presideix l’alcalde i després està formada, després de la presència de l’alcalde està formada per la composició del ... és que si està, no és això?

Secretaria General


SENYOR SECRETARI: Torno a llegir? SENYOR ALCALDE: No, no, no torni a llegir. SENYOR SERRANO: Quantes intervencions fa el govern? SENYOR ALCALDE: Escoltin, anem a posar una mica de serietat. Aquí ara s’ha aprovat una esmena, ara el govern en presenta una altra i l’esmena fa referència a què la moció s’ajusti al que ha llegit el secretari. Vots en contra de l’esmena que presenta el govern que fa referència al que ha llegit el secretari? Tothom vota en contra del que diu el Reglament i que és l’esmena del grup Popular? SENYOR MAÑAS: Perdoni’m una cosa senyor Albiol. El reglament diu, ... ho dic perquè... SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, senyor Mañas... SENYOR MAÑAS: No ens faci de trilero, no es faci de trilero. SENYOR ALCALDE: Senyor Mañas, que no li faig res, el que jo li dic, la nostra esmena, des d’un punt de vista de composició va d’acord amb el que ha llegit el secretari del Reglament. SENYOR MAÑAS: No, no, no senyor alcalde, no, no. SENYOR ALCALDE: Ho estic dient jo. La nostra esmena és aquesta. Val? El que acaba de llegir el secretari, de com queda la composició d’acord al Reglament. Aleshores, vots en contra? Entenc que el mantenen tots vostès? Molt bé. Vots a favor del govern, per tant, decau. Votació de la moció amb l’esmena del PSC incorporada, què voten a favor vostès? Nosaltres no votem a favor, evidentment. Jo els dic que aquest govern, com no pot ser d’una altra manera, quan hagi de portar a la pràctica aquest acord, el portarà d’acord a la legalitat, com no pot ser d’una altra manera, per sobre de les voluntats polítiques del què vulguin els grups polítics aquí presents. És el que he dit. Ja està. Estem d’acord. (hi ha intervencions que no se senten) Nosaltres, a la moció no ens hem abstingut. D’acord? Següent tema. Votació de l’esmena presentada pel grup municipal S ocialista. L’esmena presentada pel grup municipal Socialista, va ser aprovada per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. Votació de l’esmena presentada pel grup municipal d el Partit Popular . L’esmena presentada pel grup municipal del Partit Popular no va ser aprovada. Vots a favor: 11, del grup municipal del Partit Popular. Vots en contra: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. La moció, prèvia incorporació de l‘esmena acceptada que va presentar el grup municipal Socialista, va ser aprovada amb el redactat següent: “Atès que la Plataforma d’Afectats per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya ha presentat una denuncia per prevaricació i tràfic d’influències contra l’alcalde Albiol i els membres del tribunal qualificador per les suposades irregularitats en el procés de selecció de dotze places de policia local de Badalona. Atès que les preguntes aparegudes en premsa que formaven part de la prova de cultura general d’aquest concurs són, sense cap mena de dubtes, del tot inaudites. Atès de la sospita raonada que genera el fet que dels prop de 500 aspirants, només una vintena va aprovar i, d’aquests, les cinc millors notes –molt destacades– les van obtenir aspirants que tenen alguna relació familiar amb agents del cos alguns dels quals, segons noticies aparegudes en premsa, formen part de la seguretat personal de Garcia Albiol. Atès que de les explicacions públiques donades per el govern municipal podem compartir que els membres del tribunal qualificador són experts reconeguts de diverses institucions però no hi ha hagut per part del govern municipal cap intenció d’investigar si alguna persona relacionada amb l’Ajuntament de Badalona que hagués tingut accés a les preguntes de l’examen hagués filtrat les mateixes. Donada la naturalesa dels fets, que al parer del grup municipal sotasignant no ha estat aclarit de forma clara i taxativa, proposem al Ple de l’Ajuntament de Badalona, la presa dels següents ACORDS

Secretaria General


Primer. El Ple Municipal acorda la creació en el seu si d’una Comissió d’investigació e…………………special de caràcter no permanent, per tal d’investigar i dictaminar sobre els fets denunciats. Segon. La composició de la comissió serà proporcional al nombre de regidors i regidores que cada grup municipal té al ple municipal, en base a això estarà formada per 3 regidors del Grup Municipal del Partit Popular inclòs l’alcalde, 2 regidors del Grup Municipal Socialista, 1 regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió i 1 regidor del Grup Municipal d’ICV-EUIA. Tercer. Els Grup Municipals comunicaran a l’Alcalde els seus representants en la Comissió i els possibles substituts en cas de que algun d’ells no pogués assistir a les reunions. Aquesta comunicació s’haurà de realitzar en un període no superior a tres dies hàbils desprès de l’assoliment d’aquest acord. Quart. La Comissió serà convocada per l’alcalde qui l’haurà de reunir en un termini no superior a 8 dies hàbils després de l’assoliment d’aquest acord. Cinquè. La Comissió elegirà la presidència, entre una de les regidores o regidors de l’oposició, actuant de secretari qui ho és per part de la Corporació o funcionari en qui delegui. Sisè. La Comissió decidirà el seu funcionament, determinant en tot cas el caràcter públic o reservat de les seves sessions, el calendari de reunions i la llista de compareixents siguin aquests treballadors públics o no. Setè. La llista de compareixents podrà ser ampliada en qualsevol moment si així ho decideix la majoria de la comissió en funció de l’evolució dels treballs. Vuitè. La Comissió elaborarà un dictamen que haurà de ser elevat al Ple Municipal en la sessió ordinària del mes de gener de 2015. Novè. Si els treballs de la Comissió excedissin el temps previst al punt anterior, per acord de la majoria dels seus membres podrà demanar al Ple Municipal una pròrroga del temps dels seus treball que haurà de ser aprovada pel Ple Municipal.” Votació de la moció. . La moció precedent prèvia incorporació de l’esmena acceptada i presentada pel grup municipal Socialista va ser aprovada per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió, Iniciativa per Cataluanya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Abstencions: 11, del grup municipal del Partit Popular. 19 MOCIONS DELS GRUPS MUNICIPALS

AP-2014/3004 Moció que presenten els grups municipa ls de CiU i PP, de reconeixement del centre de normalització lingüísti ca de Badalona i Sant Adrià pels seus 25 anys d'activitat. Atès que aquest any el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià celebra el seu vint-i-cinquè aniversari. Atès que en aquests anys ha estat una eina de gran importància per al foment de l’ús del català entre els ciutadans de Badalona i Sant Adrià. Atès que la tasca en matèria de normalització lingüística impulsada per les institucions públiques, la comunitat educativa i el teixit social i cultural de les dues ciutats ha tingut un important aliat en el Centre de Normalització Lingüística, que ha ampliat i diversificat l’oferta d’instruments formatius i divulgatius de la llengua catalana. Atesa la importància d’aquest servei per a les ciutats de Badalona i Sant Adrià, a l’Ajuntament Ple proposem els següents ACORDS 1. El Ple de l’Ajuntament de Badalona felicita el Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià pels seus vint-i-cinc anys d’activitat, destacant el paper clau que ha tingut per a reforçar les polítiques públiques i les accions del teixit associatiu de les dues ciutats en l’àmbit de la formació i la divulgació de la llengua catalana, i l’insta a mantenir el seu compromís social amb els veïns i veïnes de Badalona i Sant Adrià.

Secretaria General


2. El Ple de l’Ajuntament de Badalona insta l’actual i els futurs governs municipals a mantenir el compromís de recolzament de la tasca del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià, tant a través d’ajuts econòmics i materials com mitjançant accions de difusió i reforç de la seva tasca. 3. El Ple de l’Ajuntament de Badalona comunicarà aquests acords al Centre de Normalització Lingüstica de Badalona i Sant Adrià, a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, i al Consorci per la Normalització Lingüística. SENYOR ALCALDE: Molt bé, em sembla que aquí tots hi estaríem d’acord, no? Hi ha una paraula la de la senyora Gemma Muntané. AP-2014/3014 Paraula. Senyora Gemma Muntané i Meler o /Maria Teresa Fernández i Ribó, com directora del Centre de Normalització Lin güística de Badalona. Assumpte: Moció reconeixement del Centre de Normalització Lin güística de Badalona i Sant Adrià pels seus 25 anys d’activitat. SENYORA MUNTANÉ: Bnona tarda a tothom. Una paraula molt curta d’agraïment, fa molt de temps que treballem plegats amb moltes de les persones que hi ha a la Sala, que sou administració o hi heu estat en un altre moment i també amb d’altres persones que ens hem trobat entrant i també molts alumnes, o sigui, avui he vingut amb una companya avui i hola i petons, eren alumnes del centre, penso que això reflecteix que han passat aquests 25 anys, molts de vosaltres també i nosaltres estem satisfets. Molt satisfets i volíem donar les gràcies a la ciutadania a moltes persones que durant molt de temps han fet un esforç, han fet un esforç o per adaptar una llengua que abans no tenien, si eren gent que venien de fora i en tot cas, nosaltres els hem ajudat, però l’esforç d’una persona de canviar de llengua o d’adaptar-ne una altra és difícil, són hores i és dedicació. D’altra gent possiblement la llengua catalana no l’havia estudiada en un moment en què no es podia, i aleshores va aprofitar i ha pogut estudiar-la després d’adult. Agrair tothom, també els ciutadans i també que treballar amb adults és un goig, que aquesta moció l’hagi presentat Convergència i el Partit Popular també ens ha agradat molt. Volia i penso que els demés partits, evidentment també la recolzaran. I el que sí que volíem és fer referència fa justament deu anys, que justament fa 10 anys varem tenir una desgràcia que un regidor es va posar malalt, volíem començar el programa Voluntariat per la Llengua. En el 2004 teníem una moció en el Ple presentada per unanimitat, amb moltes de les persones aquí presents que la varen presentar. Allò va ser un pla pilot de voluntariat que es va fer durant l’estiu, com que el regidor era malalt es va fer per part de la representació política i des d’aquell moment varen començar 34 parelles de voluntariat i en aquest mandat, l’any anterior n’eren dues-centes escaig. A part que tota la feina que com administració fem, això sí que és una feina molt conjunta i sobretot unànime i sobretot amb la part de tothom i agrair això i moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies, doncs... (es parla de lluny però no es sent), la presentem nosaltres, sí, però vaja, tampoc, com vulgueu. SENYOR FALCÓ: Breument, només volia com a grup municipal de Convergència i Unió dir-li a la Gemma que la veritat és que a nosaltres ens fa il·lusió que el Ple aprovi aquesta moció i dir-li a ella i a tota la gent del Consorci i a tots els mestres del Consorci i a tots els professors del Consorci i a tota la gent que hi treballa i que hi ha treballat durant aquests 25 anys, que per a nosaltres és un motiu d’orgull que una peça fonamental de la cohesió social de Badalona, doncs hagi fet aquest camí exitós amb el suport de tots plegats i que aquesta és una moció que presentem dos grups municipals, però que entenc que la presentem dos perquè els altres dos han esgotat el seu límit o el còmput de mocions possibles per presentar amb d’altres iniciatives, però que estic segur que aquesta és una moció que qualsevol dels grups municipals d’aquest Ple hagués volgut presentar i hagués volgut votar, I en tot cas, felicitar-vos per la feina i endavant. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Per tant, crec que el senyor Falcó ha fet una part del què hauria d’haver dit jo, que és que ens fem nostra aquesta moció i la sentim també molt profundament i per tant, li donem tot el suport. Aprofitar una mica per fer un cert reconeixement també al que hi havia abans d’aquest Centre de Normalització Lingüística que ja ens feien cursos de català a la nostra ciutat, una ciutat que va ser pionera també

Secretaria General


amb els esforços per a la normalització lingüística amb persones com la Teresa Casals o la Teresa LLeal, que van ser unes grans impulsores, que anaven per a tots els barris de la ciutat d’una manera absolutament desinteressada pr treballar amb aquesta concepció d’avançar en la defensa de la llengua des d’un punt de vista cohesionador, de treballar, d’avançar cap a la idea aquesta de Catalunya i Badalona som un sol poble, haguem nascut on haguem nascut. Crec que varen fer una feina molt important, i va ser molt important també el pas aquest, fa 25 anys quan es va passar a poder fer la Normalització Lingüística d’una manera més normalitzada també, laboralment, professionalment, amb més estructura i amb més forma que va venir a partir de la creació d’aquest Consorci per a la Normalització Lingüística, que va significar un gran impuls i una consolidació d’una proposta, d’un projecte, d’un model de país, que creiem que en aquests moments és plenament vigent i és molt important en aquest moments, que en els darrers anys la composició social de la nostra ciutat també ha rebut un canvi important i ha arribat a uns fluxos migratoris molt importants i de forma de l’Estat Espanyol en aquest cas, on crec que és importantíssim poder seguir tenint la tasca aquesta de la normalització lingüística d’anar-ho tirant endavant. Per tant, felicitats a la gent que hi era ja des de fa molts anys, els que hi són ara i esperem que hi siguin durant molts anys les mateixes que hi són o els que hi hagi d’haver en cada moment. Enhorabona pels 25 anys i endavant. SENYOR ALCALDE: Senyor Serra. SENYOR SERRA: Bé, igualment i molt breument felicitar en nom del grup Socialista el Centre de Normalització Lingüística, no podia ser menys, jo crec que està de més, perquè va sobreentesa la felicitació i res més, per 25 anys més fent bona tasca. SENYOR ALCALDE: Jo també parlar com alcalde i en nom del govern, dir que és motiu de satisfacció el treball que heu realitzat al llarg d’aquests 25 anys. Segurament a vegades hi ha estereotips que no acaben d’encaixar amb el que és la realitat, no? i jo sóc d’aquells que el Centre de Normalització Lingüística és necessari a tota Catalunya, però que hi ha territoris com pugui ser, o ciutat, com pugui ser Badalona o determinats barris de la nostra ciutat, que si cal algun tipus d’immersió és en català, i ho dic amb tota sinceritat, com també podria pensar que a la Catalunya interior doncs faria falta algun reforç d’algun altre model. Per tant, molt satisfets en nom del govern, a mi la informació que jo tinc i el que em trasllada el regidor, és que s’està treballant molt bé i això us ho vull traslladar perquè és així. Us anuncio també que nosaltres a totes les entitats que compleixen 25 anys l’Ajuntament els fa un reconeixement i com que vosaltres també heu complert aquesta edat de plata, que s’acostuma a dir, doncs en els propers dies , en les properes setmanes portarem a terme un reconeixement oficial pel Centre de Normalització Lingüística de Badalona i de la comarca. Per tant, gràcies i moltes felicitats. Queda aprovada per unanimitat i passarem al següent punt. Votació . La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 27. AP-2014/3009 Moció que presenten els grups municipa ls de PP, PSC i CIU, relativa a la creació de l'Agrupació de Voluntaris de Protecci ó Civil de Badalona. Atès que la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya possibilita la participació ciutadana de forma regular en tasques de protecció civil per mitjà de les associacions del voluntariat de protecció civil, que tenen com a finalitat social la col·laboració desinteressada en tasques de protecció civil dins una localitat o comarca determinades. Atès que el Decret 27/2011, de 23 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya, regula el règim d’aquestes associacions en els seus aspectes orgànic i funcional, amb la finalitat d’obtenir una col·laboració eficaç i ordenada dels ciutadans i ciutadanes que signifiqui una ajuda i una contribució reals a les tasques de protecció civil. Atès que en aquest Decret s’estableix que només una Associació del Voluntariat de Protecció Civil (AVPC) pot estar vinculada funcionalment a l’autoritat municipal de protecció

Secretaria General


civil. Així mateix, s’especifica que s’hauran d’inscriure en un registre especial que gestionarà la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’interior. Atès que Badalona va ser pionera a Catalunya en disposar d’Agrupació de Protecció Civil des de 1982 i durant 20 anys, considerem que avui es mereix un servei d’aquestes característiques tal com existeix en municipis del nostre entorn com Sant Adrià, l’Hospitalet, El Masnou, etc. Atès que aquesta Associació a data d’avui ja es troba inscrita al Registre d’entitats del Departament de Justícia amb número G65804387 i és la única d’aquestes característiques a la nostra ciutat. Atès que la consideració com a Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil de la nostra ciutat, posaria a disposició del nostre municipi un grup de persones que de forma altruista col·laborarien amb els serveis d’urgència en les tasques que els hi fossin assignades, sempre col·laborant i sota la supervisió i comandament. Són per aquests motius que, els Grups Municipals del Partit Popular, Partit Socialista de Catalunya i Convergència i Unió presenten els següents: ACORDS Primer.- El Ple de l’Ajuntament de Badalona reconeix l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil de Badalona, amb número d’identitat G65804387, com a associació de voluntariat de protecció civil de referència a la ciutat, i en conseqüència insta el govern municipal a desenvolupar les actuacions necessàries per a establir les bases de participació i col·laboració, i de dotació material si s’escau, entre l’Ajuntament i l’Agrupació. Segon.- El Ple de l’Ajuntament de Badalona comunicarà aquests acords a l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil de Badalona, amb número d’identitat G65804387, i al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs Ester Roca endavant. AP-2014/3017 Paraula. Senyora Ester Roca Amatria/Fr ancisco Duarte Gómez, en qualitat de portaveu de Protecció Civil. Assumpte: Moció de Protecció Civil . SENYORA AMATRIA: Bona nit a tothom. Agrair l’oportunitat de participar en aquest Ple. Abans de tot dir que són una BTV com diuen els malalts que puguen a l’Hospital de Can Ruti, badalonins de tota la vida i avui parlo en representació, a part que estic treballant a l’Hospital Germans Trias i Pujol des de 25 anys i estic vinculada també en el món extrahospitalari, vinc en representació dels meus companys. L’Associació de Voluntaris de Protecció civil, som un conjunt de badalonins, que es va constituir amb la finalitat de col·laborar amb el municipi en aquells moments en què existeix una necessitat imperiosa i els altres serveis d’emergència es troben desbordats per la magnitud de la situació. Cal dir que aquesta associació l’empara una normativa legal Llei 4/1997... i que la nostra missió seria en primer lloc, la participació en tot el que són d’inclemències climàtiques, riuades, desbordaments, inundacions, ventades, nevades i aquelles altres situacions emergents que contemplin una activació d’aquesta agrupació de protecció civil sempre com a suport i com a complement d’altres serveis sanitaris i de bombers, que ja operen a la nostra ciutat de manera ordinària. En seogn lloc, seríem partícips en tasques formatives i preventives i també de vigilància, com són les vigilàncies de la massa forestal a les nostres serralades o la participació fins i tot en esdeveniments lúdics, socials o esportius que s’organitzen a la nostra ciutat. En segon lloc cal destacar que el personal del nostre col·lectiu compta amb diferents perfils professionals des d’infermers/es a tècnics forestals, tècnics amb prevenció de riscos i bombers d’empresa. Així doncs, us volem fer partícips de la nostra proposta de realització d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i aquesta associació ue posaria a disposició de la nostra ciutat un col·lectiu que de manera totalment altruista participaria en la minimització d’efectes negatius en cas de situacions especials. Agrair el suport dels grups i per la seva atenció i esperem comptar amb vostès per aquesta col·laboració i aquest projecte de seguretat a la ciutat de Badalona. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, em sembla que hi estem tots d’acord, vol fer una intervenció breu.

Secretaria General


SENYOR JURADO: Bé, bona tarda. Portem mesos treballant precisament en la posada en marxa d’aquesta associació de voluntaris de protecció civil, tenint en compte la desaparició de l’antiga associació de voluntaris i bombers de Badalona. Per tant, jo crec que tots hem d’estar satisfets que tots hi estiguem d’acord, que hem perdut una gran oportunitat de disposar per aquesta associació els mitjans materials molts d’ells que eren aprofitables i que en el seu dia es varen traspassar a la Generalitat i que ara ens tocarà corregir una gran equivocació que varem cometre en aquest Ple quan es va aprovar aquest dictamen i intentar recuperar milers i milers d’euros que teníem de material que avui seran d’una gran utilitat per aquest cos nou de voluntaris. Ens toca des de l’Àrea de Seguretat que jo presideixo, en nom de l’alcalde, començar a treballar precisament en la dinàmica d’aquest conveni i en la formalització de la forma de col·laboració perquè vostès han d’estar-hi adscrit si vostès ho saben al Departament de Protecció Civil, Departament que tampoc existia en anterior mandats i que ha posat en marxa precisament aquest govern i a partir d’aquí jo espero que quan hi hagi partida pressupostària i que buscarem d’on sigui i espero que els grups ho aprovin, perquè estan aprovant la moció i això suposarà un suport pressupostari el que ens puguem permetre segons la situació en la què ens trobem, puguem gaudir de la seva col·laboració donant-li per avançat les gràcies per un grup de gent que treballarà sense cobrar en benefici dels badalonins i de la societat que ens representa. Per tant, moltes gràcies a vostès per haver format aquesta associació i espero seguir poder col·laborant amb vostè com portem any i mig per posa-la en marxa i estar avui on estem i també a tots els grups que han estat sensibles a la formalització precisament amb aquest dictamen, amb aquesta moció que aprovarà que el govern pugui iniciar els tràmits pels convenis de col·laboració i la possibilitat de disposar de partida pressupostària. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies, doncs si no hi ha cap més, ha demanat la paraula senyor Falcó? Endavant. SENYOR FALCÓ: Per dir que nosaltres saludem la creació d’aquesta entitat i per tant donem suport a què moltes de les persones que havien col·laborat amb l’Ajuntament com a bombers voluntaris hoi puguin fer ara com a voluntaris de protecció civil, són dues tasques evidentment diferents, però en tot cas, hi ha perfils professionals que si de manera altruista volen prestar les seves capacitats a la protecció civil, ho poden fer sobradament. Per tant, des d’aquesta perspectiva nosaltres hi estem d’acord. Només he agafat la paraula per iniciar que en l’anterior mandat, l’anterior govern va poder fer una contractació, en tot cas, d’una persona titulada superior per fer de tècnica de protecció civil, que no n’hi havia, Departament no n’hi havia, però sí que es va fixar una persona amb una oposició neta per poder realitzar o començar a vestir aquest projecte de protecció civil, que esperem que vagi bé. I pel que fa a les qüestions que el senyor Jurado ha tornat a treure en relació al conveni i la pèrdua de diners, dir-li que no, que deixi de perdre el temps i que si té alguna realment a fer que faci el que cregui oportú. Però anar traient sempre aquesta qüestió per anar mirant de remenar una qüestió que si es podés peritar entre la Direcció General de Bombers i l’Ajuntament, els materials, la seva absolescència, la seva data de caducitat, quan van ser comprats, quin nivell de vida útil els quedava etc... potser s’adonarà que el que ha dit era sobrer. Malgrat això i la seva intervenció nosaltres donarem suport a aquesta proposta. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs entenc que hi donem suport tots, per tant, felicitats i a seguir lluitant i treballant. Gràcies. Ara ja anem a les mocions, s’han acabat les paraules. Votació . La moció precedent va ser aprovada per unanimitat. Vots a favor: 27. AP-2014/3001 Moció que presenta el grup municipal d 'ICV-EUiA, sol.licitant el canvi de la delimitació territorial de les àrees bàsiques de salut dels barris de Llefia i la Salut (RETIRADA).

Secretaria General


AP-2014/3005 Moció que presenten els grups municipa ls d'ICV-EUiA i PSC, per impulsar l'activitat econòmica i el comerç local cr eant el programa borsa de lloguer accessible de locals comercials. Atès que des de l’iniciï de la crisi estem veient els estralls en el sector productiu i comercial de la nostra ciutat, amb la destrucció de moltes petites i mitjanes empreses i dels llocs de treball associats a aquestes. Atès que un dels efectes és l’increment de locals comercials i naus industrials buits, ara molts d’ells, en mans d’empreses que busquen fer inversions especulatives. Atès que el preu del lloguer dels locals comercials és un obstacle important per animar o promoure la ubicació de noves activitats tant comercials com industrials, la creació de nous projectes d’emprenedoria, d’autoocupació o pel manteniment de l’activitat encara existent. Atès que hi ha l’experiència, a través de les polítiques d’habitatge amb la Llei pel Dret a l’Habitatge, de la creació de la Borsa Social d’Habitatge que promou l’accessibilitat al lloguer i la reducció del seu preu a través de la intermediació de l’Administració, que disposa l’aval lloguer i garanties per a mobilitzar el parc buit d’habitatges. Atès que de les partides que el govern municipal ha destinat durant aquest mandat a ajudar l’autoocupació i l’emprenedoria, inexplicablement, han sobrat diners tot i l’elevada taxa d’atur de la ciutat. Atès que des del grup municipal d’ICV-EUiA creiem que davant aquesta crisi cal moure i oferir tots els instruments, els recursos i les capacitats que des de l’Ajuntament tenim a les nostres mans per a promoure accions de xoc, combat i resistència front als efectes negatius del moment. Atès que des del el grup municipal d’ICV-EUiA creiem en els beneficis econòmics, socials i territorials que el comerç tradicional i de proximitat genera a la ciutat de Badalona enfront el model de grans superfícies comercials. Per tot això, el grup municipal d’ICV-EUiA proposa al Ple Municipal els següents acords: 1-Crear en el termini de tres mesos el programa de Borsa de lloguer accessible de locals comercials que permeti a través del sistema d’aval lloguer la disminució del preu del lloguer, l’accessibilitat al mateix i la mobilització del parc buit de locals existents a la nostra ciutat per a garantir la creació de nova activitat econòmica i comercial. 2-Dotar el pressupost ordinari de 2015 amb 200.000 euros per una partida anomenada Borsa de lloguer accessible de locals comercials per tal de poder iniciar un programa d’aval del lloguer per aquelles persones aturades de Badalona que vulguin impulsar un petit comerç. 3-El programa Borsa de Lloguer Accessible Comercial avaluarà els projectes presentats en una mesa formada per representants de l’administració i la Federació de Comerciants de Badalona. 4-Comunicar aquests acords als sindicats de la ciutat, la Federació d’Associació de Veïns de Badalona, la Federació de Comerciants de Badalona i l’Assemblea de persones aturades de Badalona. SENYOR MAÑAS: Gràcies senyor alcalde. Molta brevetat no sé quin és el posicionament dels grups respecte a aquesta moció, però els explico quina és la nostra voluntat i perquè hem concretat molt aquest programa, creiem i segur que coincidim els 27 regidors i regidores que estem en aquesta Sala, que és importantissim, que és una de les màximes prioritats d’aquesta ciutat fer tot allò que estigui a les nostres mans, que dissortadament no és molt per fomentar la promoció econòmica i fomentar l’activitat comercial i els negocis en aquesta ciutat. Avui el principal, o un dels principals problemes d’aquesta ciutat, és la de la taxa d’atur i ens trobem que una de les realitats que tenim en què la crisi demostra la seva cara des d’una faceta més física, és el gran nombre de persianes tancades que abans eren comerços i que avui estan en els carres de la nostra ciutat. Els comerciants de la ciutat saben que no hi ha res més perillós pel seu comerç que tenir una persiana tancada al costat, no hi ha res més perillós tampoc per una ciutat, pel seu clima de seguretat, per la seva il·luminació, per la seva vida ciutadana que tenir persianes tancades. Per tant, la voluntat d’aquesta moció és pensar quines propostes podem tenir des de l’Ajuntament per fomentar l’obertura de nous negocis i perquè funcioni allò que no està funcionant, que és que aquells diners que destinem per aquelles persones que estan a l’atur puguin tenir projectes d’autoocupació siguin al més eficients possibles quan ens els gastem. I per què

Secretaria General


dic això, perquè dels dos-cents mil euros que hi destinem a projectes d’autoocupació en aquesta ciutat, a l’any 2012 crec que vaser ens varen sobrar cent vuitanta-tres mil euros d’aquests dos-cents mil, no sé encara quin és el balanç de l’any 2013, però per això posem que hi pugui haver una partida destinada en aquest programa de dos-cents mil euros perquè creiem que com que aquest programa no està funcionant del tot bé doncs potser és una alternativa fer un programa similar a la borsa de lloguer de l’Ajuntament de Badalona, però en locals comercials. És a dir que mitjançant una comissió d’estudi formada per tècnics i formada també per aquells que saben de comerç, que és la Federació de comerciants de Badalona s’hi puguin dictaminar quins projectes d’autoocupació per obrir comerços a la nostra ciutat són viables o no són viables i l’Ajuntament actuï igual com actuem a la borsa de lloguer d’habitatges, però en aquest cas amb locals comercials. Actuant com avalador del lloguer del local, actuant com intermediari del propietari del local i el possible llogater per obrir un negoci i poder donar una petita ajuda per a l’obertura d’aquest negoci, que segur que hi ha molta gent aturada a la nostra ciutat que pot tenir ganes d’iniciar una aventura d’aquest tipus i segurament li falta una mica de recolzament o una mica de protecció i segurament també tenim molts propietaris que no lloguen els locals comercials, per la por a l’impagament. Aquesta és una idea, una idea que llancem des del nostre grup, que si el govern municipal està disposat a estudiar-la estarem encantats de poder-la perfeccionar, segurament òbviament no podem desenvolupar quina és la metodologia d’un programa d’aquest tipus en el text d’una moció, però estem disposats a parlar-ne, creiem que és una idea positiva, creiem que pot ser una idea que serveixi per dinamitzar una mica la vida econòmica d’aquesta ciutat. Per tant, demanem el recolzament de tots els grups i agrairíem molt que el govern es prengués seriosament aquesta iniciativa que presentem avui en el Ple municipal i que n’estiguéssim disposats a parlar-ne sobre la seva posada en funcionament. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé, si no hi ha cap més paraula passaríem a la votació, vots a favor de tots els grups menys l’abstenció del Partit Popular. Hauríem acabat el torn de mocions i passaríem a precs i preguntes. Votació . La moció precedent s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 16, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el regidor no adscrit. Abstencions: 11, del grup municipal del Partit Popular. 20 Precs i preguntes. SENYOR ALCALDE: Hauríem acabat el torn de mocions i passaríem a precs i preguntes. Senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Sí, bona nit, una pregunta, un prec, podríem dir, més aviat que una pregunta seria un prec que li faig a vostè senyor alcalde. Fa pocs dies en el Parlament de Catalunya a la Comissió d’Ensenyament es va aprovar una resolució on s’acordava crear que es faria entre d’altres coses, que es faria una trobada entre representants del Govern de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Badalona i les comunitats educatives de l’escola Montigalà i l’Institut Ventura Gassol, per tal de calendaritzar la proposta de construccions dels nous centres. Pocs dies després la Junta de Govern on estan els representants del Partit Popular van aprovar un pas més cap a la construcció d’un pàrquing a la zona on s’han de fer aquestes construccions escolars. Llavors penso que són dos elements contradictoris i que fins i tot poden aquesta construcció de parc en el cas que anés endavant amb l’aprovació d’aquests cinc-cents seixanta mil euros destinats a aquesta obra, ens sembla que a part de ser una despesa que no entro a valorar-ho ara, només els vull fer el prec. Per tant, no faig més valoracions, però sí que entenc que seria molt lògic i que entraria dins de la normalitat més absoluta, que no seguissin endavant amb aquesta proposta, almenys fins que s’hagi fet aquesta trobada prevista que ha de ser abans de final d’any i que em consta que tots estem fent, ens estem movent perquè sigui al més aviat possible. Per tant, esperem aquesta trobada, parlem d’aquesta calendarització i esperem que hi hagi, i que estiguin les coses clares cap al moment que sembli que es poden iniciar les obres dels equipaments escolars i poder valorar si té algun sentit que puguin fer aquesta despesa tan important per fer una intervenció en aquest espai, que ens sembla

Secretaria General


que és lògic que un arranjament es faci, però un arranjament senzill, que no cal fer tota aquesta inversió de la que estan parlant. Per tant, el meu prec és que ho congelin, ho paralitzin i esperin com a mínim a tenir aquesta trobada i després que puguem valorar conjuntament totes les forces representades allà de tot tipus, doncs puguem veure el sentit que té cada cosa. SENYOR ALCALDE: D’acord, intentaré contestar des d’un posicionament gens polític sinó pràctic, des d’un posicionament pràctic. Estem parlant, vostè es refereix al solar perquè ho ubiqui tothom que hi ha davant del Carrefour, un gran solar de terra que genera molts de problemes de salubritat i de pols als veïns, des de fa molts anys, allà està `revista la construcció d’un institut i d’una escola, un compromís que existeix amb la Generalitat des de fa cinc o sis anys, però que per desgràcia de la ciutat no s’ha materialitzat. Fa uns mesos i així ho varem presentar tant a l’institut com a l’escola i d’acord amb els veïns varem presentar un projecte que el que contempla és que en aquell solar immens, ara no tinc, si, però plaça no, allò és un solar, és objectiu, però allò és un solar,és un solar on aparquen els cotxes, on la gent hi tira porqueria, on es canvia l’oli, que li estic dient, que hi ha una llar d’infants al costat, li estic dient, una escola perdó. Aleshores, quina és la conclusió a la qual arribem des del govern, escolta, mentre la Generalitat de Catalunya no materialitzi que portem esperant sis anys que es materialitzi la construcció de l’escola, anem a endreçar aquell solar, que vostè li diu plaça, de la millor manera, la millor manera sota el nostre punt de vista quin és. És fer una obra que permeti que allò quedi digna i que a la vegada no signifiqui cap impediment per quan la Generalitat, tant de bo sigui la setmana que ve o l’any que ve, o l’any que ve o dintre de tres anys, o dintre de cinc anys, vulgui tirar endavant. I ara em referiré al tema de les negociacions, quan la Generalitat decideixi tirar-ho endavant tan sols el que s’hagi de fer sigui aixecar asfalt, aleshores el projecte què contempla , el projecte el que contempla primer és l’amplitud del pati de l’escola, aquest any el que hi ha hagut és que han de col·locar un mòdul nou i això s’ha menjat una tercera part del pati de l’escola, un pati on l’Ajuntament de Badalona fa dos anys, sense correspondre des d’un punt de vista econòmic perquè els nens estiguessin millor, l’Ajuntament de Badalona els va fer una pista de bàsquet per poder jugar i fantàstic, d’acord?. en aquest cas el mòdul que s’ha posat la Generalitat perquè havien d’ampliar s’ha menjat una part del pati i els nens estan més apretats. Per tant, el primer que contempla aquesta obra és l’ampliació del pati, encara que sigui amb caràcter provisional perquè seria amb caràcter provisional, el que es fa és tirar el mur i menjar-se uns quants metres, ara no sé exactament quants del què és el solar. Després a l’espai on hi ha d’anar la futura escola, allà nosaltres no hi col·loquem res més que una capa d’asfalt perquè mentre no es faci l’escola els veïns que aparquen allà, els veïns de Montigalà puguin aparcar en condicions. I a l’espai més allunyat on hi anirà l’escola s’hi instal·larà un pista de bàsquet i un joc infantil per nens, a part s’hi posarà una il·luminació en condicions perquè aquell solar està en una situació que la il·luminació genera una certa inseguretat, per suposat que l’aparcament serà gratuït per a tots els veïns i intentarem limitar el que és l’aparcament de les furgonetes i camions que en aquests moments generen bastant de problemes. Per tant, quedarà endreçat. En el moment en què es portin a terme les obres de l’escola, l’únic que es farà és el tros d’asfalt que es necessita docs s’actuarà allà. Què és el que hem fet el govern de Badalona arrel de la proposta que es va aprovar en el Parlament de Catalunya i que nosaltres hi varem suport, el que hem fet és dirigir-nos allà per telèfon i per escrit a la Conselleria per reunir-nos de manera immediata i poder concretar aquest calendari, d’acord?. Això, vostès saben perquè jo he estat en alguna reunió amb l’AMPA, però des de l’Àrea saben que estan treballant de forma constant, fa anys que ho estem seguint i fa anys que ho estem apretant. Per tant, ningú des de l’objectivitat més sincera pot negar que des de l’Àrea d’Ensenyament s’hi està treballant des de fa molt de temps i que és té consciència de la situació i jo crec que el tema de la pista de bàsquet que es va fer, és un bon exemple que estem sensibilitzats. Aleshores, nosaltres ja hem demanat aquesta reunió per poder portar a terme el calendari, si el calendari, que ens marquin el calendari d’execució del projecte i de l’obra, però anem a ser realistes, a dia d’avui per les circumstàncies econòmiques, i jo no hi entro, la Generalitat no ha invertit ni un sol euro en aquesta legislatura a Badalona. Ha acabat projectes, que no estic criticant, que estic parlant, de debò que no ho critico, he dit segurament perquè no pot, ha acabat alguns, ha acabat projectes que venien d’anteriors legislatures, però en aquesta

Secretaria General


no hi ha cap nova inversió. Per tant, home, nosaltres hem de preveure que possiblement, aquesta obra de l’escola, de l’institut, no és immediata, per això el primer que volem acometre és l’ampliació del pati, tant de bo després al cap de sis mesos ho puguem tirar endavant, tant de bo, però volem començar amb el tema del pati. En relació amb allò que diu vostè, home, esperem tres mesos, home, no podem esperar perquè estem en un procés que no podem esperar, però sí que el compromís que hi ha és començar l’obra i com que l’obra trigarà mesos, com que l’obra trigarà mesos el compromís que hi ha és començar l’obra pel pati, ampliant el pati que és una urgència, em sembla a mi, que és una urgència i després seguir amb el que és la part més allunyada, perquè, dons perquè si tinguéssim la sort que la Generalitat digués començo dintre de sis mesos, o començo dintre d’un any, doncs no hi ha cap tipus de problema, si això no és així i comença dintre d’un any i mig, que esperem que no, doncs l’únic que s’haurà d’aixecar és una cap de tres centímetres d’asfalt, res més, res més, i això a mi em sembla que el que estic explicant és raonable i de sentit comú, no, però jo li explico tot el projecte, jo li explico tot el projecte perquè en tingui constància, -si que pot intervenir, clar que sí-. Per tant, una mica el plantejament que nosaltres tenim és aquest. Els recordo que el projecte en el seu dia es va presentar a l’escola i a l’institut també, inicialment hi havia la condició, varem estar parlant de fer el pati més gran. Per tant, no hi havia cap tipus de problema, jo vaig estar present en aquella reunió, no m’ho ha explicat ningú, s’havia de fer el pati una mica més gran i per tant, la sorpresa és que ara sí que sembla que algú no ho acaba de veure, però li dic que fem compatible les necessitats de la ciutat, de la nostra ciutat, de la nova escola i apretar-la amb els interessos dels veïns del barri de Montigalà. L’obra en principi està prevista que comenci al llarg de la segona quinzena del mes de novembre aproximadament, si no m’equivoco, parlo de memòria i bé començarem pel tema del pati, serà el primer que farem. SENYORA ASUNCIÓN GARCIA: Jo per al·lusions. SENYOR ALCALDE: Per al·lusions no. SENYORA ASUNCIÓN GARCIA: Sí, sí, perquè vostè està dient unes coses, li diré que el nom d’aquell tros de terreny que s’hi podria haver fet qualsevol cosa, des de fa molts anys, molts anys, en el nomenclàtor es diu un nom, la Plaça Manuel Moreno Mauricio, que és un objectiu perquè es considerava una centralitat de ciutat tota aquella zona. Que hi ha una aprovació des de fa molts anys i si hi ha arxius els recuperen, on el consell de districte on estaven escoles, associacions de veïns i altres entitats varen arribar a un acord en el govern d’aleshores, que tota aquella plaça seria una plaça d’equipaments escolars i així estava previst i així es va començar a treballar. A dia d’avui tot el tema de llicències de qui és el terreny i de qui no està aclarit, que varem tenir molts dubtes, i no solament és l’escola Montigalà si no també el Ventura Gassol que per a la nostra ciutat ens hauria de donar vergonya al tenir una instal·lació educativa com la que tenim. Per tant, si a nivell de Parlament ara hi ha sembla ser un acord de tos els grups que aquestes propostes siguin prioritàries, Montigalà i Ventura Gassol donem-li un impuls, parlem des de tots els grups amb tots els grups que tenim al Parlament dient que Badalona necessita continuar fent una ciutat potent amb un eix vertebrador com és a tot el barri del districte, em perdoneu perquè ja ser que ara els anomenen d’una altra manera, el districte 8è, que sigui això, ciutat, i que allò que diem s’aprovi. Perquè una altra cosa senyor alcalde, vostè creu que passar o posar una mica d’asfalt i fer quatre jocs i continuar fent instal·lacions preventives com és, provisional, preventives i provisionals em dóna igual, i ens gastem gairebé cent milions de les antigues pessetes, no podríem fer una altra cosa, un conveni o una altra cosa. No ho podem adecentar i que aquell espai cada dia es pugui netejar, el problema dels camions i de l’aparcament és històric des del 92, quan es van acabar els Jocs Olímpics és històric. Per tant, la solució provisional no han de ser cent milions de les antigues pessetes, perquè si no, no hi haurà allò que varem acordar entre tots i és un espai educatiu en aquella zona, incloent-hi l’institut i una biblioteca. SENYOR ALCALDE: D’acord, li contesto, escolti, la primera part de la seva intervenció totalment d’acord, a reivindicar i jo el primer, però jo li dic que, miri, si jo veiés que aquesta obra de millora no és compatible o que pogués entorpir el procés del futur o del futur més immediat construcció de l’escola no ho portaríem a terme, però com que és absolutament compatible creiem que és necessari i al final senyora Asun és una qüestió de prioritats, la seva prioritat legítima són unes i les nostres prioritats d’ordenació del territori, de la ciutat en

Secretaria General


són unes altres. Nosaltres entenem que sí que és cert que en aquella plaça, jo no li puc dir plaça, però jo no estic d’acord que sigui plaça, però bé, en aquell espai fa 20 anys com vostè diu que allà hi aparquen els camions, d’acord, doncs nosaltres volem acabar amb el problema de fa 20 anys que allà hi aparquen els camions i generen els problemes que generen. L’absoluta garantia que el projecte contempla que si les obres de l’escola comencessin dintre de 8 mesos l’únic que es faria, és que s’hauria d’aixecar una capa d’asfalt, un tros, no tot, una capa d’asfalt de 3 cm. i ja està, la resta no ens afecta en absolut i em sembla que aconseguim una millora molt important pels nens i les nenes de l’escola que és un tema que jo crec que això és urgent, urgent, que és ampliar el pati perquè estan allà com sardinetes. Per tant, anem a ampliar el pati i comencem d’aquesta manera. Senyor Durán. SENYOR DURÁN: Sí, és una altra pegunta però deixi’m dir-li que amb aquesta obra que farà a la Plaça Manuel Moreno Mauricio està condemnat el Ventura Gassol a passar a la cua de la priorització de la Generalitat, que ho sàpiga, no era aquesta la pregunta que anava a fer. El mes de gener varen haver-hi moltes queixes a la piscina del centre, es va dir per part del regidor d’Esports que ho farien en 15 dies, fins i tot va penjar a la piscina un cartell que deia que en un mes tirarien endavant. Crec recordar que fins el mes de juny, julil, norecordo ara exactament no es fa una modificació pressupostària i una encomana de gestió a Engestur, però el cert és que estem a final d’octubre i no sabem res de les obres anunciades reiteradament i promeses des del gener a la piscina del centre. Estaria bé que el usuaris ho sabessin, radi macuto diu que tanca en el mes de desembre i que no se sap quan a de temps estarà tancada, però el cert és que molts usuaris s’han posat en contacte amb mi per dir-me que no sabien res, si era cert que es tancava la piscina, que si no hi havia els diners, jo els he dit que sí, que els diners sembla que si que hi eren, però m’agradaria saber, 1, si aquestes obres tiren endavant, si tiren endavant quan es faran, si aquestes obres impliquen un tancament de la piscina i si hi ha un tancament de la piscina quina alternativa se’ls dóna als usuaris, tant individuals com els que fan competició amb equips, com el Club Natació. SENYOR FERNÁNDEZ; Ha fet una pregunta de moltes, potser vostè no se n’haura assabentat, però els usuaris ja estaan informats o potser amb qui vostè va parlar encara no li ha arribat la carta, però es va enviar una carta a cadascun dels usuaris de la piscina del centre, sí, s’ha enviat una carta jo l’he signada, on diu que el dia 1 de desembre comencen les obres, els diners hi són, són fruït d’un acord amb Convergència i Unió del pressupost d’inversions. Per tant, els diners hi són i el projecte hi és, ja tenim l’empresa adjudicatària del contracte, ja tenim la data de començament dirigida a les obres, que és el dia 1 de desembre. La piscina romandrà tancada al voltant d’un mes i mig com a màxim, els usuaris de competició se’ls està oferint una alternativa fora de la ciutat, però a prop de la ciutat a una ciutat veïna a Santa Coloma de Gramanet i els altres horaris evidentment se’ls compensarà del rebut del primer trimestre de l’any que ve. Per tant, se’ls compensarà la molèstia que se’ls farà. SENYOR DURÁN: A la carta diu això que se’ls compensarà, la carta no ha arribat que jo tingui constància a cap usuari que jo conegui. SENYOR FERNÁNDEZ; A la carta hoiposo això, sí, sí. SENYOR ALCALDE: Molt bé, alguna pregunta més, és l’útima que té, no perquè ho digui jo si no perquè ho diu el Reglament. SENYOR SAGUÉS: Ha canviat el reglament?. SENYOR ALCALDE: No, diu que tenen tres paraules per grup. SENYOR SAGUÉS: Tenim tres precs o tres preguntes que cascú i n’hem feta una, en tot cas vostè ha obert un debat amb la resposta que m’ha donat a mi i ha permès que hi hagués debat. SENYOR ALCALDE: No, és per grup. SENYOR SAGUÉS: Sí i n’hem feta una. SENYOR ALCALDE: No n’hem fet tres. SENYOR SAGUÉS: l’Asun ha seguit la intervenció perquè el senyor alcalde ha fet una resposta que no era una resposta, però bé, no en faré cap problema perquè jo personalment, el grup no en tenim cap més. SENYOR ALCALDE: Vinga concreti.

Secretaria General


Senyor SAGUÉS: Si no, defensaria poder-la fer perquè només n’hem fet dues. SENYOR ALCALDE: Defensi la que vostè cregui. SENYOR SAGUÉS: Gràcies senyor alcalde. Senyor Juan Fernández una pregunta també d’esports, si ja tenen previst el canvi de gespa del camp de futbol de LLefià que s’havia d’haver fet i no es va fer, llavors com està en aquests moments, si ja tenen data, com ho pensen fer, si estan solventades totes les interferències que hi pugui haver en els entrenaments i competicions etc. etc. Li vaig enviar una carta no sé, fa bastant temps amb aquestes preguntes i com que no he tingut resposta, doncs concreto molt amb el tema de la gespa, ja li faria més preguntes, però aquesta m’agradaria que em digués. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo sé què vol dir molt de temps per a vostè, però potser fa dues setmanes com a màxim. SENYOR SAGUÉS: Quinze dies, vints dies deu-n’hi do. SENYOR FERNÁNDEZ; Vint dies no crec, però les obres de remodelació del camp de futbol de LLefià comencen l’1 de desembre també, formen part del paquet d’obres d’instal·lacions esportives que es faran aquest Nadal, bé pels voltants del Nadal i que són la piscina del Centre i la remodelació del camp de futbol de LLefià. SENYOR SAGUÉS: Li deia la distribució dels equips està solventat? SENYOR FERNÁNDEZ: Sí, ho estem pactant amb el club que són els responsables de l’organització dels seus equips i estem mirant de distribuir-los per dos camps municipals de la zona. SENYOR ALCALDE: Molt bé, alguna pregunta més? no. Bona nit. Final . La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-una hores i quinze minuts, de la qual com secretari general acc., dono fe. Vist i Plau L’alcalde, El secretari general acc. (Resolució 18-08-14) Xavier Garcia Albiol Albert Müller i Valentí

15 Acta Ple 28-10-2014 logo - consensus.cat · Aprovació de l'expedient del contracte de serveis...

Documents

Transcript of 15 Acta Ple 28-10-2014 logo - consensus.cat · Aprovació de l'expedient del contracte de serveis...