Des de l'inici de la crisi econòmica, la CNT hadefensat la vaga general com a principal einade la classe treballadora contra els atacs de la

banca i la patronal.Rebutgem la negociació a la que el sindicalisme de

concertació cridava al govern per suavitzar la reformalaboral després de la vaga general del 29M. De la ma-teixa manera hem rebutjat els plantejaments de l'anome-nada “Cumbre Social”, d'eliminar només els excessosmés flagrants del govern del PP, mantenint el nucli delsistema econòmic i polític que ens ha col·locat enaquesta situació, així com els seus intents de desviar idilatar la resposta social amb propostes inútils com l'e-xigència d'un referèndum.

La dura situació social exigeix una resposta contun-dent, creixent i continuada que trenqui lligams amb l'en-tramat polític i econòmic que l'ha originat i de la quales beneficia i les complicitats amb el mateix.

Després de mesos de dubtes, CCOO i UGT convoca-ran vaga general el 14N, arrossegats, d'un costat, pelmalestar social creixent i la mobilització al carrer i, d'unaltre, per les contínues mesures antiobreres d'un governal servei d'elits financeres i patronals sense cap intencióde cedir engrunes que permetin al sindicalisme institu-cional justificar el seu paper.

CNT ha acordat convocar vaga general el proper 14de novembre, i ho farem de forma diferenciada i ambles nostres pròpies reivindicacions i plantejaments.Diem que aquesta vaga és necessària però no suficient icridem a portar-la més enllà del guió estèril i frustrantal que ens té acostumats el sindicalisme institucional.

El nostre repte és que aquesta vaga enforteixi la vo-luntat de lluita i auto organització de capes cada vegadamés grans de la classe treballadora, construint la capa-citat d'impulsar noves convocatòries i mobilitzacions anivell global i en els diferents sectors.

Convoquem a la vaga del 14N amb voluntat de conti-nuïtat. Convençuts que per enfrontar-nos a les elits i ins-titucions financeres europees i els seus governs titelles,és necessari no només impulsar la unitat de classe mésenllà dels límits artificials de les fronteres nacionals,com comença a apuntar la vaga del 14N, sinó que hemde trencar també amb un format de vaga que està llunyde ser suficient per fer front a aquestes polítiques.

Tenim el repte de ser capaços d'anar més enllà d'atu-rades de 24 hores aïllades en el temps, més enllà de laparalització de l'activitat puntual en les indústries i sec-tors tradicionals, de trobar formes d'interrompre tot elprocés de producció i consum, d'incorporar a la mobi-lització al conjunt de la classe treballadora, per preca-ritzada i dividida que estigui. Guanyar la capacitat defer el major mal possible als interessos econòmics del'elit empresarial i financera és l'objectiu principal de lavaga general.

Cridem a organitzacions sindicals i moviments socialsanticapitalistes a treballar des d'ara mateix per desbordari donar continuïtat a la vaga del 14N. A prendre de formaimmediata el carrer i les empreses per no abandonar-les.

Fer que la vaga general deixi de ser poc més que unlema, per convertir-se en una eina real de lluita és el nos-tre objectiu, i el 14N hem de donar el proper pas per fer-ho realitat, amb totes les nostres forces per que ens hijuguem molt.14N Vaga General!

14-N Vaga General!

Manifestació de CNT pels carrers d’Olot durant la passada vaga del 29M

Què és un piquet

La patronal t’intimida o et coacciona perquè no facis vaga?

Ja va sent massa habitual que quan s'apropa unavaga, ens trobem sempre amb comentaris delspropis treballadors com el que us posem a con-

tinuació:

“Els piquets pressionen a la gent, obligant-la a que

faci vaga. Els treballadors són lliures d'anar a tre-

ballar un dia de vaga i no m'ho haurien d'impedir”

Contra aquest argument tan ben instal·lat a lament d'alguns companys/es de treball, i repetit finsa la sacietat pels “mass media”, nosaltres diem quesi la llibertat realment tingués tants defensors ensaniria bastant millor del que ens va. En la majoriadels casos els qui mantenen aquesta postura oculteno defensen les coaccions i amenaces amb que moltesempreses tracten d'impedir a les i els treballadorsexercir el seu dret, en primer lloc moral, i en segonlloc constitucional, a la vaga, i accepten alegrementcom una cosa normal que aquests es vegin obligatsa sotmetre's al xantatge acudint als seus llocs de tre-ball per por de perdre els seus llocs de treball o elfavor dels seus caps. Els piquets històricament im-pedien que els empresaris contractessin personal percobrir els llocs dels vaguistes i en l'actualitat tractende garantir el dret a vaga d'aquells que per pressionsde les patronals no poden exercir-lo. Els piquets in-formatius apel·len a la responsabilitat de les i els tre-balladors, els informen dels seus drets, dels motius

de la vaga, i de les conseqüènciesnegatives que té acudir aquestdia als seus llocs de treball. Elspiquets informatius estan re-coneguts legalment, tenen ipoden exercir el seu dret a in-formar els dies de vaga. Re-cordem a més que el dret altreball està reconegut en laConstitució, també els dies en elsquals no hi ha Vaga General, encara que al governno li interessi gens ni mica garantir el seu compli-ment, i que també és un dret fonamental de les i elstreballadors que ja estan sent acomiadats com a con-seqüència d'una reforma laboral injusta.

Finalment, volem deixar clar, que si el dia de laVaga veieu piquets, penseu (els que aneu a treballar)que són companys treballadors/es que es juguen elseu lloc de treball per defensar els drets de TOTS, ique dit sigui de pas, els comporta pèrdues econòmi-ques que com tots sabem, no és el millor momentper patir-les.

La llegenda urbana que circula de que als piquetsels paguen per fer la seva tasca, només la pot argu-mentar un/a curt de gambals, i més quan es tractad'un piquet de la CNT, únic sindicat que no rep captipus de subvenció i no té alliberats sindicals.

Pàg.2 Especial Vaga General 14N

Totes les mesures tendents a obstaculitzar la lliure participació dels treballadors en una convocatòria de Vaga estan penalitzades per lanormativa laboral com a “faltes molt greus” amb fortes penes econòmiques pels infractors que van dels 6.251 als 187.515 euros. La passada Vaga General, es va detectar un fort augment de les intimidacions escrites en taulells d’anuncis i verbals per part de lapatronal garrotxina. Si aquest és el teu cas, posa’t en contacte amb la CNT d’Olot, que immediatament posarà en coneixement de laInspecció de Treball les irregularitats que es puguin cometre als diferents centres de treball per part de la patronal. Paral·lelament, el mateix dia de la Vaga hi haurà piquets de la CNT a la comarca disposats a desplaçar-se on calgui per comprovar quela jornada transcorre amb normalitat. És per això que posem a la disposició de tots/es els treballadors les vies de contacte necessàriesper poder solucionar els problemes que es presentin. Són aquestes:

Dies previs a la Vaga: olot@cnt.esDurant la jornada de Vaga del 14N: 972 27 16 82

També us podeu passar pel local de la CNT, situat a la Plaça Cinema Colon nº4 d’Olot els dies d’atenció al públic:

Dilluns: de 10 a 12h.Dimarts: de 19 a 21h.(Advocat disponible)Dijous: de 19 a 21h.Divendres: 19:15 a 20:15h.

SINDICAT D’OFICIS VARIS D’OLOT

Sense alliberats sindicals

Sense subvencions

http://www.facebook.com/cntolot

https://twitter.com/cntolot

Direcció:

Plaça Cinema Colon,4. Olot.

Telf:

972 27 1682

Correu-e:

olot@cnt.es

Web:

www.cntolot.org

Especial Vaga General 14N Pàg.3

De cara a la vaga generaldel 14 de novembre, hau-ràs escoltat amb tota se-

guretat els arguments que algunespersones repeteixen com lletaniesper justificar la seva postura da-vant la vaga. Quan una mentida esrepeteix mil vegades segueix sentuna mentida, encara que a força derepetir-la hi hagi qui se la comencia creure. Quan algú necessita unajustificació que sap que és falsaper disculpar-se per actuar de certaforma és molt probable queaquesta persona no tingui la cons-ciència tranquil·la. Si estàs en con-tra de la reforma laboral i lesmesures econòmiques i socialsque el govern del PP ha pres peròindecís o indecisa davant la vagageneral, o si has decidit no partici-par en ella prenent la teva decisiósobre la base d'algun d'aquests ar-guments potser t'interessaanalit-zar-los des d'un altre punt de vista:

“No faig vaga perquè no m'hopuc permetre”

La reforma laboral suposa unarebaixa generalitzada dels salaris,ja que permet el despenjament deles empreses dels Convenis pro-vincials, que asseguren als i lestreballadores d'un sector productiuel mateix salari. Si no pots perme-tre't deixar de guanyar el sou d'undia, menys podràs permetre't queet baixin el sou permanentment,que t'acomiadin gratis, o que siportes 10 anys treballats en unaempresa la teva indemnització peracomiadament passi a ser de18.900 euros a 7.845, per posar unexemple. Al personal que treballaen les diferents Administracionsno només els congelen el salari pertercer any consecutiu sinó que elshan tret la paga extra de desembre;per a l'any que ve els trauran lameitat dels dies per assumptes pro-pis (3). Acudir al teu lloc de treballel 14-N és (poc) pa per avui i ganaper a demà.

“La vaga no servirà per res”Totes les millores de les i els

treballadors s'han conquerit histò-ricament a través de la lluita.Ningú ens ha regalat res. El que siestà demostrat que no serveix perres és... no fer res. A la pregunta desi una vaga d'un dia serà suficient,la resposta és que probablement,no. I algunes organitzacionssindi-cals, com la CNT, estan per esten-dre-la a més dies. En qualsevolcas, no hem d'oblidar el dia a dia ique davant de qualsevol mesuradel Govern aquesta ha de ser con-testada al carrer perquè és l'úniclloc on tenim la força suficientcom per defensar els nostres drets.

“La vaga no soluciona res” La vaga no és una solució, és

l'instrument de pressió més pode-

rós que ara com ara les i els treba-lladors tenim al nostre abast perfer valer els nostres drets davantuna agressió totalment injustifi-cada. Per això qui no s'adhereix auna vaga perjudica greument alconjunt dels i les treballadores, in-clòs a si mateix.

Si la pressió que podem exercira través d'una vaga no fos tan im-portant, d'on prové l'obstinació deles i els empresaris en què els i lestreballadores no la secundin arri-bant a les amenaces i coaccions,que són delicte? Per quin motiu elsmitjans de comunicació afins algovern tracten de desprestigiar laconvocatòria de vaga? Per què lapatronal exigeix i alguns partitss'estan plantejant legislar per limi-tar -eliminar- aquest dret?

Amb la vaga general es para-litza el procés productiu deixantles empreses d'obtenir milers de

milions d'euros; els bancs paralit-zaran les seves multimilionàriestransaccions i l'Estat no podrà in-gressar cap import aquest dia. Percada euro que deixes d'ingressarles empreses deixen, almenys, deguanyar-ne 33.

Les pèrdues que se'ls ocasionaper les vagues és el que els fa re-capacitar i tirar-se enrere en elsseus plantejaments inicials.

“No estic d'acord amb els sindi-cats oficials, per això no faigvaga”.

Cert que el sindicalisme oficial,de concertació i de despatx, éssens dubte còmplice de la situaciói que, fins i tot, l'anomenada “Ci-mera Social”, una de les convo-cants de la vaga, sembla més unaposada en escena d'interessos po-lítics de caràcter partidista que unaaltra cosa.

Tot el que es digui d'aquestssindicats és poc i des de CNT hohem denunciat en múltiples oca-sions.

Quan un Sindicat per sostenir-se necessita dels diners de l'Estat idel Capital no serveix com a ins-trument de defensa de les i els tre-balladors i el que cal fer és donar-lil'esquena o, els qui prefereixin se-guir-hi, tractar que canviïn d'acti-tud.

Aquest és el cas d'ara, la pressiósocial del carrer, presa per la ciu-tadania i la mobilització dels Sin-dicats combatius, ha obligat alsindicalisme oficial a convocaruna vaga per no veure's desbor-dats. En efecte, el sindicalisme declasse estavem en negociacionsper convocar una vaga general almarge de l'anomenada “CimeraSocial” i són aquests i no uns al-tres els autèntics convocants de la

vaga del 14-N.

“Hi ha llibertat, cadascú pot ferel que vulgui: Jo vull anar a tre-ballar perquè si faig vaga emdescompten el salari d'aquestdia”

No hi ha llibertat com a tal; ésuna llibertat condicionada perquèt'estan coaccionant amb una pena-lització econòmica. La llibertat ésuna altra cosa, és no veure't obligato obligada a cedir als xantatges degovern i empresaris a canvi delsou d'un dia. Renunciar a drets la-borals històrics com la negociaciócol·lectiva, la desocupació, la ju-bilació, l'assistència sanitària uni-versal o l'educació gratuïta per ungrapat d'euros és vendre'ls real-ment barat. Tot el que ens deixemtreure ara, costarà molt temps tor-nar a recuperar-ho.

“Hi ha llibertat, cadascun potfer el que vulgui. Jo vull anar atreballar perquè en la meva em-presa si fas vaga et miren mala-ment i si després cal acomiadara algú segur que m'acomiadarana mi en comptes d'un altre”

No hi ha llibertat perquè t'estancoaccionant amb possibles repre-sàlies o amb l'acomiadament. Lallibertat és una altra cosa, és noveure't obligat o obligada a cedirals xantatges de govern i empresa-ris renunciant al teu dret constitu-cional a la vaga per por.

De qualsevol forma, la millormanera que no t'acomiadin és afi-liant-te a un sindicat que practiquil'acció directa, que deixi la resolu-ció dels problemes en les i els tre-balladors mateixos, lluny delsprofessionals de despatx i pacte, ique practiqui la solidaritat. És adir, afiliant-te a la CNT.

“La vaga ha de ser indefinida, sino jo no la faig”

És improbable que una personarealment disposada a secundar unavaga indefinida no estigués dispo-sada a secundar una vaga generald'un dia. Per això, els qui usenaquest excusa en realitat no volenfer vaga i posen com a excusa unasuposada radicalitat que no tenen:Ni paren en vagues sectorialsal·legant que han de ser generals iquan aquestes ho són, al·leguenque han de ser indefinides. És desuposar que si algun dia són inde-finides diguin que el que cal fer ésla revolució.

“Amb les vagues no s'aconse-gueix res” (Però en cas que s'a-consegueixi alguna cosa, no hirenunciaré)

Les jornades de 8 hores diàrieso 48 setmanals, la prestació perdesocupació, el salari mínim, lanegociació col·lectiva, les vacan-ces pagades, la indemnització per

Raons per desmuntar

arguments insolidaris

Pàg.4 Especial Vaga General 14N

acomiadament, el permís per ma-ternitat o qualsevol dels nostresdrets actuals són condicions de tre-ball que les i els treballadors de fa100 anys desconeixien per com-plet, i no es van aconseguir preci-sament a força d'exercir la“llibertat per anar a treballar” undia de vaga. Malgrat això no es ténotícia que cap esquirol hagi re-nunciat a ells. Curiosa moralaquesta la de criticar el que es faperò beneficiar-se'n, alhora, d'aixòsense queixar-se.

Si s'aconsegueix fer rectificar algovern i no aplicar ni la reformalaboral ni les retallades socials ieconòmiques que a tots i totes ensafecta i perjudica les i els esquirolsno hauran fet res per aconseguir-ho però es beneficiaran de l'esforçcol·lectiu. Per a elles i ells aixòdeu tenir molta lògica, per a laresta cap. Aquest parasitisme labo-ral converteix en insolidaris, inso-lidàries i egoistes a els qui hopractiquen i haurien de preguntar-se si aquest és el tipus de societatque volen per als seus fills i filles,una societat on ningú aporta resper temor a que uns altres i altress'aprofitin de l'esforç, creant unasocietat malalta.

“Sóc funcionari/a. El governsurt guanyant si fem vaga per-què deixa de pagar salaris.”

Amb les retallades i la privatit-zació dels serveis públics i el de-teriorament de les condicionslaborals de funcionàries, interins ipersonal laboral de l'administraciópública tenim motius més que su-ficients per secundar la vaga gene-ral, a més de per solidaritat amb laresta de treballadors. Una paralit-zació de l'Administració Pública(oficines, escoles, hospitals, trans-port, etc) dóna sensació d'aturadatotal, cosa important perquè fa quecentenars de milers de persones esquedin a casa deixant els carrersbuits, cosa que impressiona.

Quan s'argumenta que el Go-vern estalviaria en salaris s'està re-coneixent de facto el criteri que lespersones que treballen en l'Admi-nistració Pública no són producti-

ves, que no generen ingressos ique, per tant, sobren ja que el cri-teri que preval sobre totes lescoses avui dia és el productiu. Fan,a més, el joc al propi Govern i alssectors privats que volen fer-seamb els serveis públics per fer ne-gocis amb això.

Quan es mira al treball públicamb criteris econòmics s'oblidaque la sanitat, l'educació, els ser-veis socials són essencials en lesnostres vides perquè és a travésd'ells com es mesura la qualitat devida, el benestar d'una societat.

A més, mira al teu voltant:pares, mares, germans, filles, fa-miliars, amigues, veïns, alumnes...segur que una cosa que afecta al99% de la població no va amb tu?

“Sóc autònom, a mi la reformalaboral no m'afecta.”

Un menor salari i unes pitjorscondicions laborals per a la majo-ria de les i els clients i usuaris d'unpetit comerç o empresa de serveisimplica gairebé amb tota seguretatun empitjorament de les seves, jaque ningú consumeix més ni con-tracta més serveis si baixen elsseus ingressos o si té por a perdreel treball.

La majoria de les i els treballa-dors autònoms poden repartir-se eltreball en altres jornades sense queels afecti enormement secundar undia de vaga. Per als petits comer-ciants obrir un dia de vaga no su-posarà una diferència significativani una millora substancial en el seupetit negoci. Ni tan sols els procu-rarà els ingressos d'un dia normalja que el 14-N també hi ha convo-cada una vaga de consum. No obs-tant això, molts dels seus clientsvalorarien positivament la seva so-lidaritat en secundar la vaga del14-N.

En lloc d'obrir un dia que pocsvan a comprar i molts decidiran notornar a fer-ho en establiments es-quirols pots col·locar a la tevatenda un cartell que digui:

“Benvolgut client, en solidaritatamb les i els treballadors assala-riats aquest comerç ha decidit tan-car el dia 14 de novembre per

Vaga General. Creiem que la re-forma laboral i les retallades so-cials perjudiquen a la majoria delsnostres clients i a les seves famí-lies. Les grans superfícies obriran,per això li suggerim que tingui encompte com a consumidor als es-tabliments solidaris amb els dretsde la majoria. El dia 15 estarem denou a la seva disposició. Disculpinles molèsties.”

“Estic aturat, no puc fer vaga.”o “hi ha 6.000.000 d'aturadesdesitjant treballar, la vaga éspels que se la poden permetre”.

Si estàs en situació de desocu-pació la reforma laboral i les reta-llades socials t'afecten tant o mésque als altres. Encara que algunspolítics s'han atrevit a utilitzar-tecom a excusa per agredir els dretsdel conjunt de les i els treballadorsla veritat és que aquesta reformalaboral, com la pròpia patronal hareconegut “no crearà ocupació acurt termini” i “les xifres d'aturs'incrementaran durant 2013” pelque és qüestionable que contri-bueixi a millorar en alguna cosa lateva situació.

Sabem que l'objectiu de la re-forma laboral no és crear ocupaciósinó substituir ocupació estable iamb drets per una ocupació cadavegada més precària però que ofe-reixi unes dades d'afiliació a la Se-guretat Social que el govern puguiemprar per afirmar que hi hamenys atur. La qualitat de vida deles i els treballadors no apareix re-flectida en aquestes estadístiques.Per això ara es qüestiona el teudret a percebre una prestació perdesocupació i se't culpabilitza perla teva situació d'aturat o aturada,obligant-te a realitzar treballs for-çats (en benefici de la comunitat,diuen) i negant-te la prestació perdesocupació que et correspon perdret si rebutges tres ofertes d'em-preses de treball temporal (que arapodran actuar com a oficines del'OTG) per molt precàries i mal re-munerades que siguin, per poc ques'ajustin al teu perfil professionalo per lluny que es trobin de la tevacasa. A més, si tens finalment la

“sort” que una empresa et con-tracti després d'un període deprova d'un any podran tornar aacomiadar-te i no tindràs dret auna indemnització. Gràcies a la re-forma laboral ha quedat instauratl'acomiadament lliure.

Durant la vaga s'insisteix molten què totes les persones tenendret a acudir, si així ho desitgen,als seus llocs de treball. Com sapsper experiència, la resta dels diesningú es preocupa massa per ga-rantir a més de cinc milions depersones el dret al treball que lapròpia Constitució els reconeix.Un dia de vaga general les i els tre-balladors en actiu tenen la possibi-litat de secundar-la no acudint alsseus llocs de treball, però una vagaactiva admet molta més participa-ció que aquesta i tots i totes les tre-balladores en situació dedesocupació poden i han desumar-se a ella defensant al costatde la resta els drets de tots i totes.

Com a treballador, treballadoraen situació de desocupació potsparticipar en la vaga de consum nocomprant, ni contractant cap ser-vei, no circulant ni anant a les ben-zineres, no utilitzant el transport nialtres serveis públics que no siguind'emergència. Pots participar re-duint al màxim el teu consum detelèfon, aigua, gas i electricitat.

Pots participar en els piquets in-formatius dels sindicats o altres or-ganitzacions socials, en lescampanyes d'informació i altresactivitats que promouen les assem-blees de barri de l'estil 15M; potsfins i tot visitar el teu últim lloc detreball, saludar als teus antics com-panys i tractar de conscienciar-losde l'important que és aquesta vagai d'explicar-los com aquesta re-forma laboral els perjudica tantcom a tu.

Usa tot el teu potencial, la tevaintel·ligència i la teva alegria perdefensar uns drets que són teus ique són de tots. Si no lluites perells, ningú ho farà per tu.

“Ja, però aquest govern té ma-joria absoluta, la gent els havotat i per tant poden fer el que

vulguin. Que jo faci vaga no can-viarà res”.

Els vots rebuts en unes elec-cions no legitimen a un govern perllançar un atac tan brutal als dretsde la majoria de la ciutadania. Amés aspectes essencials de la re-forma laboral i de la resta de me-sures econòmiques i socials compot ser l'abaratiment de l'acomia-dament i el lliurament de milers demilions d'euros per tapar forats dela banca no apareixen al programaelectoral del PP i per tant NINGÚels ha votat.

L'eliminació de la paga extra dedesembre als funcionaris, la con-gelació salarial pel 2013 i el min-vament en els seus drets (la meitatde dies per assumptes propis, pèr-dua de salaris si agafes la baixamèdica, augment de jornada, etc)tampoc era una cosa que anuncies-sin.

La pujada de l'IVA, que castigaa les persones amb menys ingres-sos que paguen en impostos el ma-teix que el que té ingressos elevats,era una cosa que van dir per activai per passiva que no només no ana-ven a fer sinó que anaven a baixar-los. Diversos representantsd'aquest partit van negar pública-ment tant durant l'última legisla-tura com durant la seva campanyaelectoral que anessin a abaratir o afacilitar l'acomiadament.

La participació ciutadana en lavida política d'un país no es limitaa votar cada quatre anys; aquestavisió reduccionista de la democrà-cia és potenciada des de molts òr-gans de poder perquè la gentdelegui contínuament en profes-sionals, obviant que ningú millorque nosaltres sabem quins són elsnostres problemes i quines les nos-tres prioritats.

“El país no està per a vagues”. Pel que no està el país és per a

una reforma laboral i unes retalla-des socials que no solucionaran elproblema de la desocupació i pro-vocarà acomiadaments i més pre-carietat en els nous contractes, aixícom un empobriment de la socie-tat.

Piquet de CNT i solidaris el passat 29M al vial St. Jordi d’Olot

Especial Vaga General 14N Pàg.5

L’atur continua en augment. La ReformaLaboral ha demostrat que no solamentno crea llocs de treball, sinó que els

continua destruint i de pas empitjorant les con-dicions laborals dels treballadors/es en actiu.

Recordem que una de les peces claus de ladarrera Reforma Laboral era el despenjamentdel Conveni Laboral al qual es poden acollirdes de la patronal. aquest últim aspecte, ha su-posat que un 33% de les empreses ja estiguinaplicant reduccions salarials en base a l’últimaReforma.

L’atur a Catalunya ha augmentat en 18.800persones durant el tercer trimestre de 2012 finsa arribar a un total de 840.400 parats, fet quesitua la taxa d’atur en el 22,56%, segons dadesde l’enquesta de població activa que l’InstitutNacional d’Estadística.

Catalunya és la segona comunitat autònomaamb un major augment interanual de l’atur. Entotal hi ha 98.400 desocupats més que el tercertrimestre de 2011, només per darrere d’Anda-lusia, amb 191.300 més. Es tracta, doncs, dela comunitat amb una caiguda més importantde l’ocupació durant els darrers 12 mesos (entotal 192.100 ocupats menys).

La província de Barcelona té un total de622.800 aturats (un 23,07%) i se situa com lasegona província en taxa de desocupació, perdarrere de Tarragona. Els índexs d’atur sónmés baixos a Girona i Lleida.

En el conjunt d’Espanya, el nombre de pa-rats ha augmentat en 85.000 persones entre ju-liol i setembre i el total de personesdesocupades és ja de 5.778.100, una taxa del25% de la població. Es tracta d’una xifra a laqual mai no s’havia arribat fins ara a l’Estat

espanyol, que ha tornat a batre el rècord pelque fa a desocupació.

A la Garrotxa no estem pas immunitzats ala situació que atravessa la resta de l’Estat, iaquest tercer trimestre del 2012, ha registratun augment de l’atur respecte al passat desem-bre de 2011 de 329 treballadors, asolint laxifra de 3573 aquest passat mes de setembrede 2012.

L’atur continua augmentant

sense parar

Les dades de l’atur del passat 2011

Cua en una OTG de Girona

El nombre de famílies amb tots els seus membres en atur continua a l'alça El drama de l'atur afecta a un de cada quatre ciutadans de l'Estat. I molts d'ells formen part de lamateixa família. El nombre de llars amb tots els seus membres en atur ha experimentat un fort crei-xement des de l'inici de la crisi fa ja cinc anys. Durant el tercer trimestre de 2012, aquesta situacióha afectat a un total d'1.737.900 llars on els seus membres estan tots a l'atur.

La reforma il·lumina el pitjor trimestre per a l'ocupació fixaUna de les pitjors notícies que va donar el 26 d'octubre de 2012 la EPA, va ser la destrucció d'ocu-pació indefinida. En tres mesos han caigut 179.400.

El Govern proposa retardar l'edat mínima de la jubilació anticipadaTambé tempteja fer més fàcil la compatibilitat entre continuar treballant i percebre pensióLa Segu-retat Social pretén ampliar el període de cotització exigit

El Banc d'Espanya preveu que altres quatre entitats necessitaran ajudes pú-bliquesBMN, Banc Ceiss, Caixa 3 i Liberbank necessiten, en conjunt, prop de sis mil milions pel seu re-capitalización

Breus(fonts consultades: www.elpais.com i www.publico.es)

Pel que no està el país és perquèles nostres famílies segueixin per-dent poder adquisitiu perquè tot pujamentre els nostres salaris baixen.

Pel que no està el país és perquèmés famílies siguin desnonades deles seves cases per salvaguardar elnegoci brut dels bancs i de les im-mobiliàries.

Pel que no està el país és perquèles i els treballadors assalariats pa-guem proporcionalment més impos-tos que empresaris i grans fortunes.

Pel que no està el país és perquèles diferents esglésies segueixinsense autofinançar-se, no pagui im-postos com l'IBI (que les i els treba-lladors sí paguem) ni perquèsegueixi rebent centenars de milionsd'euros de les arques públiques.

Pel que no està el país és perquèels partits, sindicats i patronals se-gueixin sense autofinançar-se, nopaguin impostos com l'IBI, tinguinels seus locals en edificis públics,monopolitzin la formació d'aturats(que no serveix per reciclar als tre-balladors) i segueixin rebent cente-nars de milions d'euros que paguementre tots i totes.

Pel que no està el país és per mésrescats a la banca amb diners públicsi cap impost sobre les seves activi-tats.

Pel que no està el país és per re-tallar en investigació i acomiadarcientífics, ni perquè les i els jovesmillor formats hagin d'anar-se'n al'estranger a la recerca d'una oportu-nitat de futur.

Pel que no està el país és per mésretallades ni més privatització de lanostra Sanitat i Educació públiquesmentre el 80% de les empreses del'IBEX-35 opera en paradisos fis-cals.

Pel que no està el país és perpagar visites del Papa; aeroportssense avions; circuits de fórmula 1;projectes fallits de Jocs Olímpics;estacions d'AVE sense viatgers; des-plegaments de tropes a Afganistan nialtres despeses militars desmesura-des; trames de corrupció i privilegisde la família real, de polítics, de sin-dicalistes i d'alts càrrecs.

El país no està per cap d'aquestescoses i la vaga general és la nostraúnica manera de dir JA N'HI HAPROU.

El 14N...A per totes!!

Pàg.6 Especial Vaga General 14N

Carles Santaeulària i Serra

Aquestes generacions nohan viscut mai una situa-ció tan greu, un empobri-

ment tan acusat de les condicionsde vida. La reforma laboral no haservit , ni servirà per crear ocupa-ció, les retallades socials no ser-veixen per reactivar l’economia.El sacrifici de l’educació, la inves-tigació, la sanitat, les inversionspúbliques no calmen els mercatsfinancers. Cinc o sis milions d’a-turats, vuit-cents mil a Catalunya,dades oficials i pel cap baix ja quehi ha un sector de desocupats al’ombra que son estrangers, mes-tresses de casa, joves... que no s’hicompten; més del 25% dels treba-lladors, més del 50% dels jovessense feina. El patiment dels tre-balladors i aturats s’agreuja i elpessimisme i el temor s’estenen.Els sindicats oficials es sentenobligats a convocar una nova vagageneral malgrat que no se n’espe-rin resultats per canviar, ni per mi-llorar la situació.

Alguns treballadors es creuen eldiscurs de que la vaga no ajuda asortir de la crisi, per algunes indus-tries seria un respir pels estocs queno troben mercat, en el dels ser-veis només son molèsties pelsusuaris d’ escoles, hospitals, trans-port públic... la majoria treballa-dors i les seves famílies!.

En el fons sabem que si ens tro-bem en aquesta situació és per quevolem, que ens sotmetem dòcil-ment a la voluntat d’una minoria,un 1% de rendistes i especuladorsque se’n beneficien, contra la restadel 99%, de totes les condicionssocials, perjudicats per la crisi. Nohem viscut abans una situació comaquesta; cal esbrinar el que passa ino actuar de manera automàticaper no malgastar-nos les energies.El repte que tenim no te prece-dents i per això extremo la crítica.

La vaga general dels sindicatsmajoritaris serveix de poca cosa,gairebé de res. Com les retallades,la precarietat i l’atur, la liquidaciódels serveis socials i la venda depatrimoni públic no serviran peraturar la voracitat dels mercats fi-nancers, ja que la bola dels interes-sos del deute és inassolible, ni arani en una fase expansiva de l’eco-nomia. La davallada de pressupos-tos estatals de l’any que ve, més dequaranta mil milions, només ser-veix per pagar els interessos delscrèdits pels ajornaments; el princi-pal del deute i interessos creixen.El cercle viciós de comptabilitat

falsejada situen el capitalisme da-vant la fallida més important desde fa un segle; però no hi ha capprecedent de crisi de deute que noacabi amb quites i condonacionsals estats deutors.

Aquesta vaga general no té capobjectiu. Hi ha sindicats com CNTque ho saben i parlen de la vagageneral indefinida, però donemsuport a aquestes jornades de 24hores i pensem que poden servir.Si serveixen per empoderar d’unavegada les classes populars de ca-pacitat real de canviar la història;I això és un problema de mentali-tat, de saber que la unió de tota unasocietat contra els paràsits els eli-minarà.

PER QUÈ ARA HI HA CONDI-CIONS.

Assistim a una crisi sistèmica,on es sobreposen la crisi financera,a la mal anomenada del deute, a lade la bombolla immobiliària, a ladels mercats: la mundialització i ladeslocalització, a la crisi ambientali de recursos naturals, energètics ialimentaris i a la d’un sistema po-lític, afectat de corrupció, nepo-tisme i descrèdit generalitzat.

Afegir que la societat, les clas-ses populars, també patim unacrisi de confiança, , ideològica i

de dignitat i en estat de shock percampanyes sistemàtiques i inten-cionades, que defineix tan béNaomi Klein, que volen ofegarl’esperança i la revolta.

Les situacions extremes fanpossible anar a l’arrel del pro-blema construir els discursos clarsi revolucionaris. Estem en aquestmoment: la perspectiva de granscanvis es produeix quan la impli-cació de la majoria creixent a par-tir de la fallida general de lasituació de conformisme i benes-tar. Primer cal el moviment a lanostra manera de pensar, hem desaber i confiar que disposem delpoder del canvi, que la força i de-terminació de les majories és elmotor de la història.

Cóm es pot expressar i expandiraquesta voluntat creixent fins quesigui imparable ?. La vaga generalindefinida ha d’ actualitzar el sentitd’aquesta expressió de poder i vo-luntat popular.

UNA VAGA GENERAL AVUI

Ha de ser inclusiva i facilitar elposicionament dels importantssectors d’aturats, jubilats, joves,consumidors, usuaris dels ser-veis... que no podrien realitzar lavaga en la modalitat històrica desimplement no anar a treballar. Ja

que som la gran majoria que com-partim els efectes de la crisi, calque articulem vies de participacióper tothom. Que les farmàciesfacin vaga per sobreviure tambéles ha de fer part d’una vaga contrael capitalisme financer i les reta-llades dels polítics incompetents icorruptes. I els arquitectes, engin-yers, investigadors, autònomssense asalariats, professionals ifuncionaris.

Ha de definir i sumar la partici-pació i la mobilització de la ma-nera més efectiva. Ja que lasocietat està sotmesa als interessosde grans corporacions en tan queconsumidors i usuaris de serveis,lloguers, hipoteques, asseguran-ces... i ja que és en aquest àmbit enque també ens exploten i obtenenguanys cal que una vaga generalels repercuteixi directament si volser efectiva.

Ha de tenir objectius concrets,saber quins beneficis es pretenenen favor de tots els que es mobilit-zen: s’ha de fer per guanyar, enalgun grau objectiu, no només perlluitar.

Ha d’abastar la més gran majo-ria de sectors socials possible, noval pensar només que un proleta-riat industrial fragmentat i minori-tari, tingui la responsabilitatexclusiva i el pes de l’esforç.

Ha de focalitzar bé quin son els

enemics i responsables de la situa-ció actual, que no son pas els petitso mitjans empresaris ni tampocperjudicar els usuaris del transportpúblic dels hospitals o les escoles,que poden ser els més afectats perla vaga, les aturades i la suspensiódels serveis. En això haurem d’im-plicar imaginació per trobar for-mes de participacióinqüestionables i efectives.

La vaga general per obtenirguanys, no pot tenir la limitació deles 24 hores, això desinfla lesoportunitats d’èxit. Per això ha deser un procés, un recorregut gra-dual i creixent que va ampliant isumant sectors i posicionamentsfins a assolir màxima repercussiói extensió. Afegint els canvis con-crets i els argumentaris de cadasector implicat, per desblocar la si-tuació social i econòmica.

PREPARATIUS I NOVETATSD’UNA VAGA GENERAL AC-TUAL

Es fa imprescindible organitzari teixir canals i estructures de soli-daritat i de resposta a les necessi-tats bàsiques en el cas probable deque es prolongui en el temps finsa assolir els objectius marcats. Lesxarxes incipients de consum, elsmenjadors socials, el suport mutu,la solidaritat en totes les formesson imprescindibles i s’han de pro-jectar i preparar per obtenir bonsresultats. Si ens atrevim a aspirara una nova societat més solidària,inclusiva, segura i no competitivao consumista hem de fer assajos enel context de la vaga general. Calactivar tots el mitjans i les possi-bilitats de la societat de la infor-mació i del web per aprofitar elsrecursos disponibles.

Aturar la feina a les indústries,els serveis, el transport públic noserà suficient, no garanteix con-querir resultats.

La dictadura financera, els po-lítics i l’estat que la sostenen i en-cobreixen no han d’afluixar perunes hores d’aturada i manifesta-cions a les ciutats ja assimilades imetabolitzades. Però si percebenun moviment de confrontació quedesborda les seves previsions, sidetecten un punt de canvi en queel poder popular manifesti unitat,extensió i determinació serienobligats a recular i cedir per tal deno arribar a un punt sense retorn,en que hi podrien perdre tot i més.

La unitat i l’extensió les farempossibles si busquem les formesrenovades i inqüestionables decreixement del moviment que no

Vaga General, còm i perquè

Manifestació de CNT pels carrers d’Olot durant la passada vaga del 29M

Especial Vaga General 14N Pàg.7

puguin ser contestades o neutralit-zades per la repressió o pel discursmediàtic dominant. El movimentinclusiu, gradual, pacífic, argu-mentat, la convicció, l’esperança il’optimisme han de canviar el pri-mer lloc l’estat d’ànim de tants tre-balladors submisos i desactivatsper la por i liderar tots els sectorspopulars. No dic que no calguinpiquets de vaga informatius, peròsi que resulta contraproduent lasimple pressió que no vinguiacompanyada de la complicitat il’empatia entre iguals. Tots somperjudicats per una minoria que haesmolat les seves eines per esten-dre la por i el servilisme, la frag-mentació dels treballadors i lacompetició per tenir una feina ensperjudica col·lectivament, nomésla vencerem si actuem amb prouintel·ligència emocional i grupal.

ELS OBJECTIUS DE LAVAGA GENERAL

La Teresa Forcades, entre d’al-tres, defineix la crisi com a conse-qüència de la dictadura financera,el poder a l'ombra que sotmet elsgoverns, les empreses, les institu-cions i els particulars per un deuteque s’ha configurat de forma dis-cutible i il·legítima sobre la basede forçar al consumidor final el fi-nançament del procés productiu,generant a la seva esquena unagran bombolla financera, absurdai desvinculada de cap valor mate-

rial; el sistema bancari es limita acobrar i rellançar deute, sense re-cursos propis. El descontrol delmercat de les finances és el paro-xisme final del capital que correcap a la mort com un pollastresense cap, sense aturador s’abocaa l’abisme. Té sotmès el poder po-lític i administratiu, inclosa la jus-tícia. Però no disposa demecanismes de correcció. El bene-fici màxim i sense límit del capi-talisme és una mecànica embogidaque no es pot ajustar i fa fallida: lacrisi.

Els polítics, talment també quepollastres sense cap, corren a ferreformes laborals, retallades i res-cats bancaris, sense ser capaços decontrolar el salvatge mecanismede genocidi de fallides i desnona-ments encadenats, que no tan solsno aporten solucions, només incre-menten els problemes.

Al mateix temps el degoteig decasos de corrupció es barreja ambla incompetència dels partits. Elsmoviments indignats sentencien lafi del sistema de gestió pública que, per errors de funcionament es-tructural, no avalua ni corregeixles limitacions, ni tan sols reac-ciona davant la corrupció i enco-breix i perdona reiterativament elsinculpats i condemnats.

La mobilització necessària i lacapacitat organitzativa han de ferel salt que ens exigeix el canvi sis-

tèmic que ens tocarà viure; jatenim exemples de nous paradig-mes de benestar social com elpoble en transició, aixì ho definei-xen a Argelaguer, les teories deldecreixement econòmic i benestarsocial que s’escampen transversal-ment, les ecoxarxes i cooperativesde consumidors i formes innova-dores de treball solidari que dibui-xen la organització popular i socialque ha de contextualitzar la vagageneral.

No és si podem o no canviar, ésque hem de canviar profundamentper sobreviure.

Dos objectius clars, afegits alscanvis organitzatius anteriors, esconcreten per la vaga general.

Primer el rescat bancari s’ha deformular per convertir a públicpatrimoni immobiliari i la creaciódel sistema públic d’habitatge; ac-ceptem que alguns bancs han defer fallida, que cal formular el sis-tema financer, els bancs han deperseguir objectius i valors queinteressin socialment.

Segon els polítics corruptes hande retornar tot el que hagin acumu-lat en l’exercici del càrrec de ma-nera indeguda. Cal que compleixinpresó polítics i banquers corruptesi estafadors.

La vaga general indefinida potfixar dos objectius com a catalit-zadors de canvis en profunditatque acabin neutralitzant les causes

de la crisi i reactivant el teixit eco-nòmic i la ocupació. Per descomp-tat que es debat la legitimitat deldeute, la banca ètica i la dació enpagament, entre altres objectius itots ells es poden aconseguir apartir del canvi de la relació deforces que posarà sobre la taula unacció massiva, inclusiva, coherent,pacífica i sostenible com la vagaque propugnem.

LA REVOLTA SOCIAL CON-TRA BANCS I POLÍTICS

Podem abastar sectors majori-taris i creixents de tots els àmbitssocials , si encertem a fixar els ob-jectius i les formes de la vaga ge-neral ampliem l’extensió de larevolta a sectors més amplis i totplegat determinarà el possibletriomf o fracàs de la vaga. Es evi-dent que tota vaga té una plata-forma reivindicativa i un comitède vaga, dit d’una altra manera unllista de demandes per encetar iacabar la protesta quan s’assolei-xen i una coordinació efectiva itransparent que modula i escampales actuacions previstes. Aquestavaga ha de tenir dos objectius quees poden guanyar. La fallida d'a-quest sistema ateny el sector para-sitari, la minoria dels rendistes,inversors, tan siguin directa i cons-cientment especulatius com els pa-radisos fiscals, o els assimilats iarrossegats com els gestors de fonsde pensions, d'assegurances, tre-

sors públics, reserves bancàries,inversors particulars... tots ellscaptius de la bogeria del capita-lisme en fuga cap a l'abisme. Finsi tot hi ha jubilats o estalviadorsque seran atrapats per la fallidad’algun banc, pot ser inevitable,l’altra cara de la moneda serial’explotació fins a l’extermini desectors encara més precaris i la in-evitable revolta sense esperançaabans del genocidi.

La possibilitat d’orientar elsavenços científics, tècnics i pro-ductius, la de redistribuir el poten-cial i la riquesa en favor delsciutadans, la de moderar i adoptarun creixement sostenible ambl’entorn ecològic i ambiental tanbon punt corregim i castiguem elsabusos de banquers i polítics co-rruptes, tan bon punt posem la so-lidaritat i la intel·ligènciacol·lectiva en contrapartida al falsmantra de benefici capitalista in-finit i forassenyat com a motor dela gestió econòmica i productiva.

Primer ens ho hem de creureper que sigui possible .

Aquest escrit respon a l’opiniódel que signa, no necessàriament ala de tots, ni la majoria dels afiliatsde CNT. Només aspira a participardel debat i la lluita per sortir delcapitalisme agònic que tan de malens fa.

1Retirada immediata de la Reforma Laboral 2012,doncs ha demostrat que no compleix els objectius quees deia que perseguia: La creació de feina. Simple-

ment ha destruït més llocs de treball, ha fet desaparèixer demanera accelerada els contractes estables i només ha servitperquè la patronal faci el que li convingui a costa de tots/es.

2Repartir l'ocupació. Jornada màxima de 30 horessetmanals sense reducció de salari. Repartir l'ocupa-ció és abans de res repartir l'accés a la font principal

de renda. Salari mínim interprofessional per sobre dels 1000€. Aquesta mesura reactivaria el consum i de pas l'economiaen sortiria beneficiada.Eliminació d'hores extraordinàries, preufets i pluriocupació.

3Prohibició del prestamisme laboral, eliminació deles ETT's i control de l'oferta de força de treball perpart dels sindicats. Organització als sindicats de Bor-

ses de Treball on es prioritzi a aquells treballadors més ne-cessitats d'ocupació. Que les empreses hagin de recórrer als

sindicats per a contractar als treballadors.

4Davant el tancament d'empreses: ocupació i autoges-tió obrera sense traves legals.

5Establir un sol model temporal de contractació:fix. Eliminació de la subcontractació i integració a laplantilla dels treballadors subcontractats. En cas d'a-

comiadament improcedent el treballador té la ultima pa-raula per a ser readmès o no.

6Incrementar la despesa pública en transportcol·lectiu, educació, sanitat i assistència social. Queretallin en despeses inútils com l’exèrcit, al qual es

destinen directa o indirectament enormes partides pressu-postàries.

7Promoció de cooperatives de consum i treball permitjà dels sindicats.

8Més control sobre l'evasió fiscal, l'economia sub-mergida i la corrupció. Desaparició de les SICAVque només tributen l’1%. Qui més té, més ha de

pagar.

9Implantació de la dació en pagament. Que els bensimmobles dels bancs rescatats amb fons públics pas-sin a titularitat pública i siguin repartits entre la po-

blació desnonada o en risc de ser-ho.

10Modificació de la legislació per poder jutjarals que realment han causat la Crisi: Ban-quers, polítics i especuladors en general, que

fins ara no els hi hem vist passar pels jutjats i no es preveuveure’ls.

10 mesures per les que val la pena

sortir al carrer a lluitar durant la vagaTots/es sabem que una vaga de 24h. no és la millor opció, i que la que realment els fa por als poderosos és una Vaga General Indefinida. Peròper córrer primer cal aprendre a caminar. No val quedar-se a casa esperant que ens caigui del cel una opció millor, i aquesta vaga del proper14M ha de ser prou forta com per animar a continuar posteriorment amb més iniciatives, sumant esforços de més sectors i caminar cap a laVaga General Indefinida. Ahir com avui, la força està entre la classe treballadora unida i en lluita. Tots/es al carrer!

Pàg.8 Especial Vaga General 14N

Quan comença i quan acaba lavaga?

La vaga general del 14N és de 24hores, per tant s’inicia a les 0:00 idura fins a les 23:59 del 14N. A lesempreses amb treball a torns, el tornde la nit del 13 al 14 ha de parar. Nos’ha de treballar tampoc durant latarda del 14N.

Haig d’avisar si faig la vaga? NO, no ho has de fer, ni tens cap

obligació de fer-ho. Qualsevol sol·li-citud perquè informis de si faràsvaga és il·legal i pot ser denunciada.Es més, pots dir que no faràs vaga ifinalment fer-la, estàs en el teu dret.

Avisant només aconsegueixes quel’empresa s’organitzi per minimitzarl’impacte de la vaga, fet que és con-trari a l’objectiu de la pròpia vaga.

Si has rebut algun tipus de comu-nicació per part de l’empresa dema-nant que avisis, posa’t en contacteamb el sindicat per denunciar-ho.

El preavís de que faràs vaganomés és necessari si és previsiblealgun tipus de represàlia per fervaga, en tal cas el preavís sempreque hi consti la recepció de l’em-presa et pot servir de prova davantun possible acomiadament o qualse-vol altra represàlia.

Si estàs en aquesta situació, posa’ten contacte amb el sindicat.

Pot l’empresa prendre alguna re-presàlia per fer vaga?

NO, la vaga és un dret fonamentaldels treballadors. Totes aquelles con-ductes de les empreses tendents a li-mitar el dret a la vaga estanconsiderades com a infraccions moltgreus, amb sancions d’entre 6.251 i187.515 euros. De la mateixa ma-nera, existeix una protecció penal del’exercici del dret de vaga, mitjan-çant l’art. 315 del CP, en el qual s’es-tableix la possibilitat de càstig ambpenes de presó de 6 mesos a 3 anysper aquells que, mitjançant engany oabús de situació de necessitat, impe-dissin o limitessin l’exercici del dretde Vaga, incloent també la coacciócom a supòsit censurable penalment.

Pot l’empresa substituir-me en les mevesfuncions durant la vaga?

L’empresa no pot substituir-te el dia dela vaga per treballadors contractats a aquestefecte. Tampoc per altres treballadors del’empresa que no realitzin les teves funcionso tinguin la teva categoria laboral, és més,això és també una infracció molt greu. Tam-

poc poden substituir-te per esquirols d’unaltre centre de treball. En el cas d’empresesamb torns és important no avisar de la vagaperquè l’empresa no pugui reorganitzar elstorns amb els esquirols.

Quines conseqüències té per mi la Vaga? La vaga suposa que et descomptin un dia

del teu salari, així com la suspensió per undia del contracte de treball, que no serà co-

titzat a la seguretat social.

Quant em descompten de la nòmina dedesembre pel dia de vaga?

Per calcular el descompte pel dia de vagahas de:

1.Agafar el salari brut de la nòmina de l’-últim mes . Per exemple : 1400 euros.

2.Dividir per 30 . Exemple: 1400/30=46.66 euros.

3.La teva nòmina del mes deDesembre serà de 1400 euros –46,66 euros = 1353,33 euros.

Si les pagues estan prorratejades,estaran incloses en el brut i ja se t’hafet el descompte. Si les cobres a partt’hauran de descomptar la part pro-porcional a un dia. En cap cas etpoden descomptar altres quantitats,ni dies de vacances, ni demanar-teque compensis el dia de vaga ambun festiu o per hores , etc. En capcas s’ha de calcular el descompte di-vidint per dies laborables, i en capcas l’obtingut ha de ser restat delnet, sinó del brut. Repassa la tevapropera nòmina i si tens qualsevoldubte passa’t pel sindicat.

Serveis Mínims? La llei estableix serveis mínims

per serveis essencials a la comuni-tat. És potestat de l’autoritat gover-nativa, en última instància, el fixarels Serveis Mínims necessaris pergarantir que les vagues convocadesen els sectors essencials per a la co-munitat no tinguin conseqüènciesirreparables per als ciutadans.

Estem rebent informacions d’em-preses que estan assignant arbitrà-riament “serveis mínims”. Elsserveis mínims no els estableixl’empresa, sinó l’autoritat laboral, icom diem solament en sectors es-sencials. Per això us demanem queposeu en coneixement del sindicatqualsevol comunicació de serveismínims per comprovar la seva lega-litat.

Els serveis mínims fixen la tas-ques a cobrir, no el nombre de tre-balladors per exercir-les , per la qualcosa és important vigilar que no s’a-busi d’això per assignar més treba-lladors dels necessaris.

Si se us assigna a serveis mínimshaureu de rebre una carta de serveismínims, en la qual ha de constar :

- Nom i Cognoms del treballador,així com la seva categoria laboral.

- Resolució de l’Autoritat Labo-ral que determina els serveis mí-nims.

- Períodes i serveis que ha de realitzar perassegurar els serveis mínims imposats.

Aprofitem per indicar-vos que aquest potser un bon moment per intentar demostrarla vostra veritable categoria i funcions en elcas que mantingueu disputes amb l’empresaper la vostra categoria i funcions, i la cartade serveis mínims us pot servir com a prova.

Aspectes bàsics que cal tenir en

compte pel dia de la Vaga

#14NVagaOlot