INFORMACIÓ 148

JUNY 2013

www.antlaformiga.org ant.laformiga@gmail.com

SORTIDA DE DEPANA

El diumenge, 5 de maig, al matí, es realitzà la sortida naturalista pel nostre entorn, coorganitzada amb Depana. Va ser guiada per dos membres de l´ANT i hi assistiren deu persones més que s´havien inscrit a l´associació amb seu a Barcelona. Es tenia com a principal objectiu observar la fauna ornítica de Torrelles, però també hi havia interés per conèixer tots els altres aspectes de la natura (vegetació, geología, agricultura …) i la història local (masies, urbanisme, camins, xarxa Natura 2000 …). La ruta triada es va iniciar a la plaça de l´Ajuntament, on també s´acabaria, es va pujar per can Reinal fins la serra de can Valent, on es visitaren les ruïnes del mas, les penyes de can Riera, on s´estudiaren els afloraments de conglomerats silícics, i es tornà pel camí que travessant cirerars i boscos de pi blanc, per sota del cementiri, va a parar al raval Mas. Des d´allí, seguint la carretera del raval Mas, per can Coll i el carrer Major, es retornà al casc urbà. Només sortir del raval Gener ja es va poder observar un exemplar de Picot garser gros i un grup d´Abellerols. També es va poder observar una parella de Corbs. Aquesta sortida es va valorar molt positivament tant pels membres de l´ANT com pels de Depana i, es va proposar de repetir-la anualment, triant altres rutes alternatives.

EDICIÓ DE RUTES PER L´ENTORN DEL NOSTRE POBLE

Fruit de la col·laboració del Centre Excursionista Torrellenc, el BTT Torrelles i l´Associació Naturalista Torrellenca amb l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat, coincidint amb la Festa de la Cirera, el primer cap de semana de juny, s´ha iniciat la publicació d´una col·lecció de fitxes de rutes per l´entorn de Torrelles. Amb la intenció pròpia de cada associació d´incidir ens els aspectes excursionistes, ciclistes o naturalistes, però amb l´objectiu comú d´oferir a la gent del nostre poble i als visitants unes rutes impreses a l´abast de tothom. L´Ajuntament s´ha fet càrrec de les feines de redacció, disseny i impressió de les publicacions i les associacions aporten la feina voluntària de la tria del recorregut, la informació que hi cal incloure, les fotografies, el track del recorregut i un esborrany de la redacció de cadascuna de les rutes.

COL·LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem aquest full informatiu, com sempre, amb un document, el número 133 de la col·lecció que porta per títol “El programa SACRE de SEO/BirdLife”. Hem confeccionat aquest document amb dues notes de premsa de SEO/BirdLife publicades al seu web el 23 i el 30 d´abril d´enguany referents a la presentació dels resultats del programa SACRE que desenvolupa, a nivell de l´estat espanyol, aquesta associació de forma coordinada amb la resta de països d´Europa. Aquests resultats deixen veure clarament el retrocés de les poblacions d´aus lligades als espais oberts i agrícoles. En canvi continuen progressant algunes espècies generalistes i d´altres de lligades als espais forestals. L'objectiu principal del programa SACRE és obtenir l'evolució de la població de les aus comunes en època reproductora . Les aus són excel · lents indicadors de l'estat de la biodiversitat, no només perquè les tendències de les seves poblacions integren molts factors ecològics sinó també perquè són presents en tots els hàbitats, són molt sensibles als canvis ambientals i són, generalment, fàcils de mostrejar. A Catalunya és l´ICO (Institut Català d´Ornitologia) el que coordina el SOCC (Seguiment d´Ocells Comuns de Catalunya), en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de conèixer les tendències temporals de les poblacions d’ocells comuns. Aquest programa de seguiment forma part del Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural de Catalunya. Els resultats del SOCC són de gran utilitat per determinar l’estat de conservació de les diferents espècies i dels seus hàbitats. El SOCC és un projecte científic fonamentat en la participació ciutadana. Com a tal, és obert a tots els ornitòlegs que vulguin participar-hi mitjançant la realització d’un senzill itinerari de cens. La darrera taula de participació compta amb 237 col·laboradors/es. El SOCC es basa en el transecte com a mètode per censar els ocells. Durant el cens l’observador/a anota tots els ocells que va detectant ja sigui visualment o auditivament al llarg d’un itinerari de 3 Km. Es realitzen dos censos a la primavera i dos a l´hivern. Des de l’hivern del 2004 l’ANT participa en el SOCC amb la intenció d’aportar dades de l´entorn de Torrelles al projecte. El nostre itinerari comença a la riera, des de sota la benzinera, i va fins a la Serra de Can Valent, just davant de les Penyes de Can Riera i el realitzen Rosa Simon i Pep Domènech.

© Juan Varela-SEO/BirdLife Els quatre dibuixos de Juan Varela corresponen a les quatre espècies que han sofert el retrocés de població més fort a la península ibèrica: Botxí, Guatlla, Gralla i Oreneta vulgar.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem, com sempre, aquest full informatiu, amb un recull de prensa, el número 50 de la col·lecció, que porta el títol “El TC anul·la l´autorització de la caça amb vesc al País Valencià”. Per confeccionar-lo hem recollit tres informacions extretes del diari Levante i del digital Las Provincias, publicats el divendres, 10 i el dissabte, 11 de maig del 2013. Els tres articles fan referència a la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional sobre un litigi entre els governs d´Espanya i la Comunitat Valenciana en relació a l´autorització d´aquest últim de la caça d´ocells pel mètode denominat parany. La Unió Europea va prohibir la caça d´aus per mètodes no selectius, com ara l´ús del vesc o altres materials adhesius. En algunes zones on encara es seguia utilitzant aquest mètode algunes administracions han intentat continuar autoritzant-lo al·legant que és una tradició. En algunes comarques del sud de Catalunya també es troben en la mateixa situació de conflicte entre alguns caçadors i les administracions. A continuació reproduïm el comunicat fet públic per l´associació Acció Ecologista Agró.

Prou de parany AE-Agró denunciarà a la Generalitat si tracta de legalitzar novament el parany Qualsevol nou intent per a donar cobertura normativa a este mètode de caça il·legal podria constituir delicte Dimecres, 15 de maig de 2013, per AE-Agró El passat divendres 10 de maig, el Tribunal Constitucional es va pronunciar respecte a la Llei Valenciana de Caça i va anular l’article amb el qual la Generalitat pretenia legalitzar el parany. Amb esta nova sentència són ja quatre els tribunals que han declarat il·legal este mètode de caça massiu i no selectiu, que entre altres lleis vulnera la Directiva Europea d’Aus. Per això, des d’Acció Ecologista-Agró entenem que qualsevol nou intent de la Generalitat Valenciana per a mantindre la cobertura normativa al parany podria ser constitutiu de delicte de prevaricació i de desviació de poder. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Suprem i ara també el Tribunal Constitucional consideren el parany com un mètode de caça il·legal per ser massiu i no selectiu, motiu pel qual vulnera la Directiva Europea d’Aus i la pròpia legislació espanyola. Es tracta d’una pràctica furtiva que a més a més, des de 2012, ja està tipificada en el Codi Penal com a delicte per matar indiscriminadament centenars de milers d’ocells,

entre ells espècies protegides per la Llei. Però, a pesar de totes estes sentències i de la seua tipificació com a delicte penal, la Generalitat Valenciana continua recolzant públicament este mètode de caça massiu i no selectiu i ja ha anunciat que tractarà de legalitzar el parany. Actualment no existeix cap modalitat d’este mètode de caça que no implique la mort o danys irreversibles als ocells atrapats entre els pegaments. I encara que existira no evitaria la mortaldat d’aus per les ferides al tractar d’alliberar-se, per l’estrés... Per tant, este nou intent de legalització seria un disbarat i una nova infracció de la Llei. A més a més, actualment la Generalitat Valenciana, que sap on estan els paranys (tots ells il·legals) gràcies al Parany maps (ferramenta promoguda per Acció Ecologista-Agró), no els persegueix i inclús "dóna vacances" als agents mediambientals que ho fan. Per tant, resulta completament absurd pensar que amb altres modalitats els paranyers van a respectar els ocells que cauen en les seues trampes. La postura de la Generalitat Valenciana, malauradament també compartida pel PSPV-PSOE i el BLOC, resulta vergonyosa i és tan inacceptable que Acció Ecologista-Agró considera que qualsevol nou intent per a legalitzar el parany seria una aberració jurídica. I la pròpia Generalitat també ho sap. Per això, si l’administració autonòmica insisteix a continuar donant cobertura normativa als paranyers, la nostra organització denunciarà als càrrecs de la Generalitat que ho promoguen, per incórrer en un possible delicte de prevaricació i de desviació de poder. La Generalitat ha d’invertir els seus recursos, que són de tots els valencians, en altres fins socials desatesos, en lloc de protegir paranyers furtius que es dediquen a caçar ocells en contra de la normativa europea i estatal. Prou de parany i de polítics que el recolzen!

12è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

Les respostes correctes a les vuit primeres fotografíes del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer, març i abril, són les següents:

Foto nº 1: Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl.lid occidental Western Bonelli´s Warbler Mosquitero Papialbo

Foto nº 2: Milvus migrans Milà negre Black Kite Milano negro Foto nº 3: Calandrella rufescens Terrerola rogenca

Lesser Short-toed Lark Terrera marismeña Foto nº 4: Anser brachyrhynchus Oca de bec curt Pink-footed Goose Ánsar Piquicorto Foto nº 5: Prunella collaris Cercavores

Alpine Accentor Acentor Alpino Foto nº 6: Calidris alpina Territ variant Dunlin Correlimos Común Foto nº 7: Alauda arvensis Alosa vulgar

Sky Lark Alondra Común Foto nº 8: Tringa nebularia Gamba verda Greenshank Archibebe Claro

A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografíes del concurs corresponents al mes d´abril.

Bones Les solucions d'abril: Alosa vulgar (Alauda arvensis) – Estany d´Ivars-Vilasana L'ungla posterior tant llarga només quadraria amb Alosa o Cotoliu, però aquest darrer hauria de mostrar el que es pot veure de cobertores primàries negres, el llistat del pit contrastat i evident, i, sobretot, en tots els plomatges, les auriculars vermelloses. Gamba verda (Tringa nebularia) - Delta de l'Ebre Una primera pista, que no definitiva, es l'hàbitat. És un salicorniar amb aigua salada, quant la Siseta és molt rara en ambients salins. El bec és robust i llarg i, amb cura, s'observa la base de la mandíbula inferior pàl·lida. Les tíbies no són tant desproporcionades com en una Siseta. La foto no mostra la característica cella blanca de la Siseta. ss

CLASSIFICACIÓ DEL 12è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS

Després de donar les respostes a les vuit primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener, febrero, març i abril del 2013, la classificació era la següent:

12 PUNTS: Francesc Capdevila Marc Pérez Pep Domènech Tomás Blasco

11 PUNTS: Jaume Duaigües Joan Guillamon

10 PUNTS: Enric Morera Eva Reñé

Juan Antonio Calero Juan Mora Vicenç Roig

8 PUNTS: Neus Solà Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com.

Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de maig, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 de maig.

PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS Des de fa uns quants anys que el grup d´ornitologia recull les primeres cites d´aus estivals en el nostre entorn. És una eina molt interessant per veure quines tendències tenen les diverses espècies migradores que arriben a la primavera. Podeu comunicar les vostres observacions (espècie, dia, hora, lloc i observadors) al grup d´ornitologia.

Per a comunicar-ho veniu a les reunions d´ornitologia, també podeu donar les dades a un membre del grup o ho podeu enviar per correu electrònic a l´adreça de la nostra associació: ant.laformiga@gmail.com. Després, com cada any, es publicarà la llista de primeres observacions d´aus estivals a Torrelles de Llobregat en aquest full. informatiu.

REPRODUCCIÓ DE LA COTXA FUMADA A TORRELLES

En els últims anys s´havia observat presència estival de Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) en el casc urbà de Torrelles. Es detectaven mascles cantant però fins aquest any no s´ha comprovat la reproducció d´aquesta espècie. En l´Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, en la quadrícula DF17, corresponent al territori del nostre entorn, només és marca la detecció d´una possible reproducció. En canvi a nivell general s´indica una tendència cap a una lleugera expansió territorial amb la colonització de noves àrees gràcies al profit que en treu de les construccions humanes.

En aquest mes de maig hem rebut una cita de polls alimentats per adults i una observació d´un jove. Una al casc urbà i l´altra al turó de la Bruguera. Així es confirma una reproducció segura d´aquesta espècie a Torrelles.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Informen Rosa Simon i Tomás Blasco que el diumenge, 5 de maig, al matí, a l´entorn de cal Mixerris vell, hi observaren un exemplar de Picot garser gros (Dendrocopos major) i un grup d´Abellerols (Merops apiaster). Informa Vicenç Roig que el diumenge, 5 de maig, a la tarda, a la riera, en el tram d´aigües avall de la rotonda de Cesalpina, hi va observar un mascle de Polla d´aigua (Gallinula chloropus) i una parella d´Ànec collverd (Anas platyrhynchos). Informa Juan Mora que el dissabte, 11 de maig, al turó de la Bruguera, hi va observar un exemplar de Falcó pelegrí (Falco peregrinus), un mascle de Merla blava (Monticola solitarius) i un jove de Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Informa Vicenç Roig que el diumenge, 12 de maig, a la tarda, davant de l´escola de can Balasc, va observar una parella de Pardal xarrec entrant amb becada en una caixa de connexions elèctriques situada en un pal de formigó. Informa Juan Mora que el dissabte, 18 de maig, a les 8 del matí, a can Güell, observà un exemplar de Bernat pescaire (Ardea cinerea) aixecant-se del costat de casa seva. Informa Rosa Simon que el dilluns, 20 de maig, a l´hort de darrera casa seva, al casc urbà, hi havia tres joves de Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) que eren alimentats per sa mare. Informa Emili Roig, que el dilluns, 20 de maig, al matí, observà que en un til.ler del pati de la Biblioteca municipal, a can Camps, hi havia un niu de Tudó (Columba palumbus) Informa Vicenç Roig que el dimarts, 21 de maig, al matí, va observar una parella de Mallerenga emplomallada (Parus cristatus) entrant amb becada en una caixa niu situada a la façana d´una vivenda del carrer Major. Informa Tomás Blasco que el dimecres, 22 i el dijous, 23 de maig, a l´entorn de la masia de can Coll hi observà un exemplar de Picot garser gros (Dendrocopos major). Informa Vicenç Roig que el dimarts, 28 de maig, al matí, va observar un exemplar de Bernat pescaire (Ardea cinerea) en vol per sobre del mas Segarra. Informa Francesc Capdevila que el dimarts, 28 de maig, a les 20,55 hores, al cementiri nou, va escoltar un exemplar d´Enganyapastors (Caprymulgus europaeus).

FAUNA MORTA ATROPELLADA Informa Juan Mora que el divendres, 10 de maig, a la tarda, a la 1ª Avinguda de can Güell, aprop del carrer 13 , hi havia un exemplar de Fagina (Martes foina) mort atropellat. Informa Tomás Blasco que el dimecres, 29 de maig, a la tarda, al camí de can Mas, a sota de can Batlló, va observar un exemplar de Serp verda (Malpolon monspessulanus ) morta per atropellament.

ERUGA

Informa Tomás Blasco que l´1 de maig, a la serra de can Güell va observar una eruga de Zerynthia rumina. L'eruga en questió és una larva de la papallona arlequí (Zerynthia rumina) i va ser fotografiada el primer de maig sobre un exemplar d'Aristolochia pistolochia a la serra de Can Güell. Aquesta espècie de papallona està considerada "en perill d'extinció" (EN) a la Revisión del Libro Rojo de los Lepidópteros ibéricos (M. G. de Viedma y M. R. Gómez-Bustillo, Madrid, 1985). Segons la Guia de camp de les papallones del Baix Llobregat (Alfons G. Dolsa i Mª Teresa Albarrán, El Prat de Llobregat, 1997) la Zerynthia rumina s´alimenta d´Aristolochia, el seu hàbitat són les vessants rocalloses i l´època de vol són els mesos de març, abril i juny. L´altitud de vol a Catalunya va dels 0 a 1.350 m.

SEGUIMENT DE LES CAIXES NIU

El diumenge, 26 de maig, al matí, es va realitzar la sortida de camp per fer el seguiment de les caixes niu. En principi s´havia programat per al diumenge, 12 de maig, però degut a la climatologia d´aquesta primavera es va creure convenient ajornar aquesta sortida quinze dies. Tot i així, els resultats del seguiment van ser molt insatisfactoris perquè la utilització d´aquestes caixes niu per a nidificar-hi sembla que s´ha retardat molt. Es van trobar 4 caixes niu vuides, sense cap material. 23 caixes més tenien materials aportats pels ocells, però encara no hi havien post els ous. Es van trobar 4 caixes niu amb ous, però 2 tenien els ous trencats. I encara no es va trobar cap caixa niu amb polls.

ESCURÇÓ Informa Juan Mora que el dissabte, 11 de maig, al camí de la serra de can Güell, hi va observar un exemplar d´Escurçó ibèric (Vipera latastei).

FESTA DE LA CIRERA

El primer cap de setmana del mes de juny es celebra, a Torrelles de Llobregat, la Festa de la Cirera, enguany en la seva 33a edició. L´activitat principal és l´exposició oberta els dos dies a l´Ateneu Torrellenc i el mercat de la cirera que es realitza a la plaça Sant Martí. Una altra activitat interessant és la xerrada amb Pep Riera i Lluís Parés, de la Unió de Pagesos, que es realitzarà el dissabte, a les 19 hores, a la biblioteca municipal. Al web municipal hi ha més informació sobre la festa i la ruta de la cirera. http://www.torrelles.com/seccions/festes/FC13/rutaturistica_cirera.pdf

PROHIBICIÓ PARCIAL DELS PLAGUICIDES NEONICOTINOIDES

Després de l´acord, a nivell europeu, de restringir l´ús de certs insecticides molt perjudicials per a les abelles reproduïm a continuació dos comunicats, un de Depana i l´altre de la Red para la prohibición de los plaguicidas neurotóxicos. Dilluns, 6 de maig del 2013 Moratòria de dos anys sobre tres insecticides que perjudiquen greument les abelles

Amb 15 països a favor del veto, la Unió Europea posa fre als plaguicides més perillosos per les abelles: els neonicotinoids No és una victòria però es un avanç. El sentit comú, el menys comú de tots, s'imposa i prima el principi de precaució en un tema que afecta seriosament a la biodiversitat i la seguretat alimentària, com és la supervivència dels pol·linitzadors, enfront dels interessos de la indústria (Bayer, Syngenta i d'altres). Finalment la resolució ha comptat amb el suport d'Arias Cañete, que s'ha alineat amb els nostres apicultors. La Red para la Prohibición de los Plaguicidas Neurotóxicos, a la que es va sumar DEPANA, se n'alegra de la notícia però declara que "les evidències científiques insten a que s'engeguin mesures més ambicioses". Es un petit pas en la lluita per uns agroecosistemes sostenibles i biodiversos. 2013.04.29 Comunicat de premsa conjunt dels integrants de la Xarxa per la prohibició dels plaguicides neurotòxics: La RPPPN s'alegra del resultat de la votació per a la prohibició parcial dels plaguicides neonicotinoides Les evidències científiques insten a posar en marxa mesures més ambicioses La Xarxa per a la Prohibició dels Plaguicides Neurotòxics, recolzada per més de 20 entitats . insta l'administració espanyola que, davant les evidències científiques al respecte , adopti mesures més ambicioses a través d'una prohibició total d'aquests i altres plaguicides tòxics per a les abelles i altres pol · linitzadors. Per això encara que aquesta votació és un clar avanç, es manté l'objectiu de la Xarxa i el suport a la petició presentada per l'Associació Espanyola d'Apicultors al Congrés dels Diputats, d'acord amb el que disposa l'article 77.1 de la Constitució Espanyola, per a la prohibició de tots els plaguicides neonicotinoides i fenilpirazoles a Espanya. Respecte a la petició, destacar que l'Associació Espanyola d'Apicultors ha cedit a la Xarxa, la campanya de signatures online, pel que és possible la signatura de la petició en línia , estant la campanya en marxa. La petició, encara que va ser presentada l'any passat com han recollit alguns mitjans , el passat mes de març, es va tenir notícia que està en valoració, rebent resposta per part del Congrés dels Diputats en carta enviada a l'Associació Espanyola d'Apicultors, indicant que la Comissió de Peticions del Congrés dels Diputats, en sessió del passat 19 març 2013 ha traslladat la petició a la Comissió d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per al seu estudi. Destaquem que aquesta petició també ha estat presentada en diverses comunitats autònomes per diferents entitats, tal com s'informa en el perfil de Facebook de la RPPPN, sent possible la descàrrega de la petició a la pàgina web de la Xarxa, per a la seva presentació per qualsevol persona o organització que vulgui donar suport per aquesta via. És vital la participació, però també és clau la informació que arriba als consumidors, com a element fonamental per afavorir un consum responsable i sostenible, per aconseguir un menor ús de tots els plaguicides tòxics per als pol · linitzadors.

EIXAMS D´ABELLES Gairebé cada any passa, a la primavera, que algun eixam, accidentalment, s´instal.la en una casa o en un jardí. Això produeix problemes als veïns afectats i, actualment, no hi ha cap servei públic que es dediqui a aquesta problemàtica. De tant en tant, a alguns membres de l´ANT ens pregunten si coneixem algú que reculli eixams d´abelles. Coneixem dos apicultors que treballen en el nostre entorn i que es van oferir. A continuació donem els seus telèfons de contacte. Toni Esteban T. 635 440 700 Jaume Noel T. 615 509 766 jnoel@afianza.net

Ruscos a la vall de can Mas

NOVA LLEI DE COSTES

El dijous, 9 de maig, es va aprovar definitivament, en el Congrés de Diputats de Madrid, amb les últimes esmenes procedents de la tramitació al Senat, la nova Llei de Costes. Aquesta modifica la regulació de 1988 i redueix la franja de protecció del litoral de 100 metres a 20 metres en alguns casos. La nova normativa dóna un tracte especial a 12 nuclis de població, com és el cas de Roses i Empuriabrava, i evita el futur enderrocament de les construccions il·legals ja existents en la franja de protecció de la costa. A continuació reproduïm el comunicat de Depana.

DEPANA reclama al Govern la retirada de la nova Llei de Costes La modificació de la Llei de Costes trenca 25 anys de consens i amenaça irreversiblement el nostre ja delmat litoral.

Nota de Premsa 9 de maig de 2013 DEPANA, l’ONG conservacionista degana de Catalunya considera la nova llei un retrocés ambiental per al litoral sense precedents i una claudicació als interessos privats contra l’interès general. En una carta remesa al president del Govern el commina a rectificar i observar els tractats internacionals i directives europees en la matèria, a més dels 25 anys d'èxits de l'actual reglament, respectat pels governs de tot color i en molts aspectes pioner. Així mateix l'insten a deixar-se d'eufemismes i denominar-la "Llei d'Explotació del Litoral", que és el que pertoca tenint en compte la reducció de la franja de protecció de 100 a 20 m, l'amnistia generalitzada de construccions i monstres il·legals del passat, alguna cosa inadmissible en un estat de dret i que només dóna peu a futures infraccions. S'ignoren els protocols que deriven de la Convenció de Barcelona i les directrius europees sobre protecció integrada del litoral i la prevenció d'inundacions, En pro dels lobbies del ciment i l'agònica bombolla immobiliària. Tots els intents que s'han realitzat fins ara per aconseguir que fossin desestimats els diferents textos que han anat circulant en seu parlamentària han resultat estèrils. Finalment, es dóna la circumstància que el text que s'aprovarà és la pitjor de totes les versions prèvies. Per aquest motiu, DEPANA presentarà una queixa davant la Comissió per infracció de la normativa europea i a la Presidència de la UE perquè iniciï els tràmits necessaris per aturar aquest despropòsit.

Junta Directiva de DEPANA

NOU PLA ESPECIAL DEL PARC AGRARI

El Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat té el carácter i la naturalesa jurídica d´un pla especial urbanístic a l´empara de la Llei 2/2002 d´Urbanisme de Catalunya. El vigent pla actual es va començar a tramitar a partir d´una acord del 10 de juliol del 1997 de la Comissió de Govern de la Diputació de Barcelona. No va entrar en vigor fins a la seva publicació al DOGC el 10 de setembre del 2004. L´any passat es va començar a tramitar-ne una revisió. Ara va sortir a consultes prèvies i Depana hi va presentar una sèrie de suggeriments. A continuació reproduïm el comunicat que Depana va publicar al seu web.

Divendres, 10 de maig del 2013 Un nou Pla Especial del Parc Agrari contra natura La nova redacció del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat perverteix el seu esperit original. No s'amplia a totes les zones agrícoles, no està a l'alçada del valor ecològic de la zona agrícola i suposa més destrucció de sol fèrtil i industrialització

El nou Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat, l'eina que permet gestionar aquest espai i que s'ha de renovar enguany ha sortit a consultes prèvies i ha estat enviat a DEPANA. L'entitat ha presentat una sèrie de suggeriments a tenir en compte a l'hora d'avaluar adequadament l'impacte ambiental de la modificació [1].

La pèrdua d’un valor afegit La modificació urbanística que es planteja suposa la pèrdua d'una oportunitat històrica, primer, de poder redelimitar l'àmbit del Parc Agrari, incorporant totes les terres conreables del delta. La seva ampliació ja es preveia al primer redactat, del qual molts terrenys es van quedar exclosos per interessos urbanístics. Alhora una segona “oportunitat perduda” és la de delimitar les àrees que estan incloses en l'àmbit d'altres consorcis, com el del riu Llobregat i els Espais Naturals del Delta del Llobregat. Donada l'actual situació d'austeritat i els problemes de gestió que comporta, s'ha d'evitar el doble o triple solapament d'administracions. Creiem que aquest problema competencial quedaria resolt amb una única figura que incorporés els tres àmbits i consorcis, i que segons la legislació catalana, la figura més adequada seria la de Parc Natural.

Fins i tot, segons la modificació, es permetria un increment substancial de les “zones de servei” i de noves construccions, així com un notable increment dels hivernacles, iniciant un camí que suposa la pèrdua real i substàncial de terreny agrícola [2]. S'ha de tenir en compte que els pilars sobre els quals s'ha assentat la pervivència d'aquest espai van ser marcats en el Pla General Metropolità (PGM) i corroborats amb la normativa actualment vigent. Aquests pilars es basen en concebre el Parc Agrari com un espai lliure metropolità, de valor natural i agrícola, al que cal protegir de la reurbanizació i dels intents de convertir aquests espais en zones de serveis a baix cost.

Tot plegat suposa una desvirtualització dels seus objectius fundacionals, i una perversió dels mateixos, tant per la reducció de la superfície com quan el seu primer objectiu deixa de ser la conservació i s'orienta en favor de l'explotació, podríem dir que suposa la seva destrucció “des de dins”.

El seu paper ecològic al delta del Llobregat, enterrat No es té en compte el paper ecològic de la zona agrícola del Baix Llobregat, tant per se, com per ser un connector biològic entre les reserves dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i els Parcs Naturals veïns. La modificació haurà de valorar acuradament que una part important de la zona agrícola està inclosa en la IBA (Important Bird Area) Nº140 Delta del Llobregat, donada la seva importància per l'ornitofauna, i que de fet, alberga espècies prioritaries de consevació [3]. Aquest catàleg de zones necessàries per la supervivència de les aus és la referència de la Comissió Europea per la creació de les ZEPAs (Zones d'Especial Protecció per les Aus), el que implica que la mateixa Comissió podria actuar de forma preventiva davant possibles actuacions que fessin perillar aquestes àrees com ja va succeir amb el cas Segarra-Garrigues. Per tant, en aquestes zones no es poden aplicar aquestes noves catalogacions, és a dir: o bé es mantenen les actuals o es crea una de protecció especial. Des de DEPANA incidirem en que aquestes consideracions han de ser tingudes molt en compte a l'hora de fer una Avaluació de l'impacte Ambiental que no s'ha fet. En conjunt ens trobem davant d'un pla regressiu i que s'allunya dels objectius que van aconseguir la creació del Parc Agrari, una figura capdavantera, que en el seu moment fins i tot va ser un exemple per institucions d'altres països.

10 de maig de 2013

DEPANA

[1] El conjunt exposat constava de dues parts, la primera suposa una modificació urbanística del PGM del 1976 en tot del Parc Agrari, la segona, comporta una modificació substancial de la normativa del mateix, que data del 2004. Cadascuna d'aquestes modificacions va acompanyada d'un Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar.

[2] La segona part de la modificació del PGM, està íntimament lligada a la nova normativa que es vol imposar. Les dues actuals qualificacions del Parc, 24 i 24a, passen a tres 24a, 24b i 24c. Les zones incorporades a 24c, en la pràctica, segons la nova normativa passen a ser sòl no agrari. La major part de l'àmbit agrari passa a 24b i 24a, que poden tenir més hivernacles i zones de serveis.

[3] D’acord amb la Directiva d’Aus de la UE (Llei 4/89 de l’Estat), les aus citades a l’Annex I, estan qualificades com a espècies amenaçades, i els Estats (en aquest cas les competències les té la

Generalitat), han de mantenir i aumentar les seves poblacions. Al Parc Agrari es troben fins a 21 espècies del Annex I, com el Torlit, la Daurada grossa, la Terrerola o el Trobat.

CAMPANYA NETEGEM LA MEDITERRÀNIA

Amb motiu de la celebració de la jornada internacional “Clean up the Med 2013” ens van arribar els anuncis de programació de la neteja de les platges que es van realitzar a Torredembarra, el dissabte, 25 de maig i a Badalona, el diumenge, 26 de maig. A continuació reproduïm els anuncis rebuts.

Jornada de neteja manual als Muntanyans

Dins de la campanya de neteja de la Mediterrània "Clean Up The Med 2013" i celebrant el Dia Internacional de la Biodiversitat, la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, GATA i GEPEC-EdC organitzem una jornada de neteja manual a la platja dels Muntanyans de Torredembarra.

Jornada internacional Netegem la mediterrània, Limpiemos el Mediterráneo, Clean up the Med ! Des del 1995, milers d'organitzacions i centenars de milers de voluntaris s'han involucrat en el projecte liderat i coordinat per la ONG italiana Legambiente. Aquest any es celebra la 20a edició i Ecologistes en Acció de Catalunya hi vol contribuir organitzant dues jornades a la nostra costa (Torredembarra i Badalona). Els objectius són, a banda de netejar el litoral, el de conscienciar a la població de la necessitat de tenir cura amb els residus que generem i que moltes vegades arriben a les platges i al mar afectant, a la fauna i la flora que hi habita i directament a la nostra salut i benestar.

DIA INTERNACIONAL DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

El dimecres, 22 de maig, va ser el Dia Internacional de la Diversitat Biològica. A continuació reproduïm una breu informació publicada al web de Depana i el missatge del Secretari General de les Nacions Unides que fa cada any, amb motiu d´aquesta celebració.

Dia Mundial de la Diversitat Biològica 2013 Avui, 22 de maig es celebra el Dia dedicat a la Biodiversitat, el nostre tresor més vulnerable. Enguany està centrat en l'Aigua, amb un missatge molt transparent: "la degradació dels ecosistemes augmenta la inseguretat de l'aigua" i viceversa. Es conmemora l'aprovació del text del Conveni sobre la Diversitat Biològica, el 22 de maig de 1992, en l'Acta Final de la Conferència de Nairobi. Va ser la primera vegada que es va fer servir el terme, ara famós, de "biodiversitat" (de l'anglès). Aquest any s'ha dedicat a l'aigua ja que està molt relacionada amb la biodiversitat i perquè 2013 és l'any de la Cooperació en l'Esfera de l'Aigua de Nacions Unides. Aquí teniu algunes dades interesants:

70% dels pobres del món viuen en zones rurals i depenen directament de la biodiversitat per sobreviure. La varietat i abundància d'espècies s'han reduït en un 40% entre 1970 i 2000. El consum insostenible segueix i la demanda de recursos a tot el món excedeix la capacitat biològica de la Terra en un 20%. Us deixem amb algunes propostes d'activitats per celebrar'ho: Exposició itinerant "L’Àrtic es trenca" | Dia Internacional de la Diversitat Biològica (Cosmocaixa, Barcelona) Projecció de la pel·lícula “Viatge amb el Beagle: la selecció natural” (Museu Marítim, Barcelona) Jornada de formació de voluntariat sobre el corriol camanegre (Torredembarra) Testing de biodiversitat a St Joan Despí / riu Llobregat

Dia Internacional de la Diversitat Biològica 22 maig

Missatge del Secretari General per al 2013

En aquest moment en què la comunitat internacional s'afanya a accelerar les iniciatives per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil · lenni i definir una agenda amb posterioritat a 2015, inclòs un conjunt d'objectius per al desenvolupament sostenible, l'aigua i la biodiversitat constitueixen importants vessants del debat. Sembla que l'aigua abunda. No obstant això, només una ínfima part de l'aigua del nostre planeta se'ns presenta fàcilment disponible en forma d'aigua dolça. Vivim en un món en què la inseguretat hídrica no cessa d'augmentar, en què la demanda sovint excedeix l'oferta i en el que sovint l'aigua no arriba als nivells mínims de qualitat. De mantenir-se la tendència actual, la demanda futura d'aigua no se satisfarà. La biodiversitat i els serveis dels ecosistemes són fonamentals per a materialitzar la visió d'un món amb seguretat hídrica, ja que els ecosistemes influeixen tant en la disponibilitat com en la qualitat de l'aigua a nivell local, regional i mundial. Els boscos ajuden a regular l'erosió dels sòls i a protegir l'abastament i la qualitat del aigua. Els aiguamolls poden reduir el risc d'inundació. La biodiversitat dels sòls ajuda a retenir l'aigua per als cultius. La integració de solucions, basades en la naturalesa, en la planificació urbana ens pot ajudar també a aconseguir un millor futur hídric per a les ciutats, en les que l'escassetat d'aigua podria resultar particularment aguda donat el ràpid ritme d'urbanització. Reconeixent la importància de la biodiversitat, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha promogut l'ús del Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica 2011-2020 del Conveni sobre la Diversitat Biològica i les seves Metes d'Aichi per a l'elaboració de l'agenda per al desenvolupament després de 2015. La Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio +20), celebrada l'any passat, també va reconèixer la funció dels ecosistemes en el manteniment de la quantitat i la qualitat de l'aigua. Abans l'atenció se centrava en la disjuntiva entre l'ús de l'aigua i la biodiversitat. No obstant això, avui estem començant a entendre que la biodiversitat i la seguretat hídrica es reforcen mútuament. Aquest pas del conflicte a la sinergia resulta especialment oportú en aquest any que se celebra l'Any Internacional de la Cooperació a l'Esfera de l'Aigua. En el Dia Internacional de la Diversitat Biològica, ens cal instar també a tots els estats part en el Conveni sobre la Diversitat Biològica que encara no ho hagin fet a ratificar el Protocol de Nagoya sobre Accés als Recursos Genètics i Participació Justa i Equitativa en els beneficis que Derivin de la seva Utilització, i per tant ens ajudin a treballar en nom del futur que volem. Missatge de Ban Ki-moon, Secretari General de NNUU Font: UN.org

BIODIVERSITAT

És habitual en el món científic considerar que una bona part de les espècies encara estan per descobrir. Ens ha arribat aquesta notícia publicada al diari El Punt Avui el dissabte, 25 de maig. La reproduïm a continuació.

Nous veïns fascinants Un comitè d'experts tria les deu espècies més sorprenents entre totes les que van ser descobertes durant el 2012 Entre les seleccionades hi ha un mico amb cara d'humà, una esponja carnívora amb forma d'arpa, el vertebrat més petit i un escarabat luminescent Un científic va trobar una nova papallona xafardejant a Flickr 25/05/13 - BARCELONA - XAVI AGUILAR

Les deu espècies més significatives de les descobertes durant el 2012, en una fotocomposició facilitada per l'Institut Internacional per l'Exploració d'Espècies Foto: UNIVERSITAT D'ARIZONA.

“No sé què em sorprèn més, si les espècies que es descobreixen cada any o la profunditat de la nostra ignorància sobre la biodiversitat de la qual formem part.” Quentin Wheeler, director de l'Institut Internacional per a l'Exploració d'Espècies de la Universitat d'Arizona (EUA), recordava aquesta setmana, coincidint amb el llançament del top ten de les noves espècies del planeta, que només en coneixem dos milions dels gairebé dotze que s'estima que existeixen, món microbià a banda. La tria, que no és una classificació perquè no busca la competició, sinó conscienciar sobre la importància de la biodiversitat, ha estat confegida per un comitè internacional que valora la singularitat. Una de les troballes més sorprenents és el lesula, la segona espècie de mico que s'ha descobert a l'Àfrica els darrers 28 anys. El 2007 se'n va detectar un exemplar en captivitat i va sorprendre perquè té uns ulls molt similars als humans. L'any passat, els científics van comprovar que encara viuen als boscos tropicals del Congo, on canten en cor a l'alba. Altres exemplars que han vist la llum són l'escarabat de l'Equador, que destaca perquè la seva luminescència es disposa d'una manera que replica el disseny d'escarabats tòxics; la serp Sibon noalamina, que menja cargols i viu en un bosc de Panamà amenaçat per un jaciment (d'aquí ve el seu nom reivindicatiu); una granota de Nova Guinea que, amb 7 mil·límetres de llargada en els exemplars adults, ha pres a un peix el títol de vertebrat més petit del món, i una papallona crisopa verda, que habita a Malàisia, però que va ser descoberta per un entomòleg nord-americà que revisava fotos d'insectes a l'atzar per Flickr, una xarxa social per compartir imatges, i va demanar al fotògraf que en capturés una. La llista la completen una esponja que viu a 3.400 metres de profunditat davant de Califòrnia amb una forma d'arpa que li permet atrapar i devorar el plàncton, el fòssil d'una mosca de 165 milions d'anys localitzat a la Xina, un fong aparegut en pintures rupestres del paleolític a França, un arbust de Madagascar i unes violetes lil·liputenques que creixen (no més d'un centímetre) als Andes peruans.

En honor de Von Linné Els organitzadors fan pública la llista coincidint amb l'aniversari del naixement de Carl von Linné, botànic suec nascut el 1707 que va establir els fonaments del sistema modern de la nomenclatura i classificació de les espècies.

SETMANA DEL VOLUNTARIAT AMBIENTAL DE CATALUNYA

El departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya publica periòdicament un Butlletí Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya. En el número 12, del 23 de maig, s´informa de la Setmana de Voluntariat Ambiental de Catalunya organitzada per la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya, en la qual hi participen la majoria d´associacions amb el suport del departament, i que es realitzarà de l´1 al 9 de juny. Reproduïm a continuació algunes informacions.

Participa a la Setmana de Voluntariat Ambiental de Catalunya! De l'1 al 9 de juny tindrà lloc la 1a Setmana de Voluntariat Ambiental de Catalunya (SVAC). La SVAC està organitzada per la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya i té com a objectiu fer un reconeixement públic de la tasca de les persones voluntàries, que vetllen per la conservació dels valors del medi ambient, i de les entitats que ho fan possible. Durant aquests dies, diverses entitats organitzaran accions de voluntariat ambiental arreu de Catalunya, orientades a diferents tipus de públic com ara familiar, infantil o especialitzat.

Molts dels projectes mediambientals que es duen a terme arreu del territori no serien possibles sense la col·laboració i dedicació de les persones voluntàries i de la gran feina que fan les entitats, de vital importància per poder seguir endavant en la cura i millora del medi ambient. Aquest any 2013, la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunaya (XVAC) vol fer un reconeixement a les persones voluntàries i a les entitats que els acullen, mitjançant la celebració de LA SETMANA DEL VOLUNTARIAT AMBIENTAL 2013 (SVAC). La SVAC s’ha pensat amb la idea que sigui un paraigües en el que s'aglutinin accions i activitats de voluntariat ambiental organitzades per diferents entitats arreu del territori, per tal d'oferir experiències de voluntariat obertes a la participació dels ciutadans i també de la ciutadania organitzada de tot Catalunya, alhora que es dóna visibilitat a les entitats i ressò dels seus projectes. Aquesta iniciativa pretén fomentar la participació ciutadana vers la conservació de l’entorn a través del voluntariat ambiental, i alhora donar visibilitat a les entitats que actueu en aquest àmbit.

Aquest any 2013, la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) vol fer un reconeixement a les persones voluntàries i a les entitats que els acullen, mitjançant la celebració de LA SETMANA DEL VOLUNTARIAT AMBIENTAL 2013 (SVAC). Tothom suma en la cura pel medi ambient! Participa i descobreix les entitats i els seus projectes!

Vine a la SVAC i dóna un cop de mà pel medi ambient!

Envia’ns una fotografia o dibuix de les teves mans donant un cop de mà pel medi ambient! El medi ambient necessita les mans de tots! També les teves!

LA GESTIÓ DELS AJUTS DE L´IRPF A ENTITATS AMBIENTALS

Reproduïm la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya publicada al seu web el 17 de maig del 21013.

17-05-2013 El Constitucional dóna la raó a Catalunya en matèria d'ajuts socials de caràcter ambiental provinents de l'IRPF

L’Estat haurà de permetre a la Generalitat convocar i gestionar els ajuts, provinents de l’assignació tributària de l’IRPF destinada a programes per a la defensa del medi ambient El Departament de Territori i Sostenibilitat vol prioritzar les entitats del tercer sector ambiental que treballen en projectes al territori català a l’hora de gestionar les subvencions Les entitats catalanes haurien de rebre 4 milions d’euros, corresponents al deute dels últims 4 anys

Catalunya podrà convocar i gestionar els ajuts provinents de l’assignació tributària de l’IRPF que es destina a programes per a la defensa del medi ambient. El Tribunal Constitucional ha donat la raó a la Generalitat en una sentència sobre el conflicte positiu de competència contra l’Estat plantejat l’any 2009 contra una Ordre del Govern espanyol relativa a subvencions per finalitats d’interès social de caràcter ambiental. La Generalitat considera que la gestió estatal d’aquests ajuts vulnera les competències catalanes en matèria de medi ambient i de foment i que cal una distribució territorial dels fons entre les Comunitats Autònomes, perquè convoquin i gestionin els ajuts de manera descentralitzada. En concret, interpreta com a vulnerades les competències en matèria de medi ambient i foment previstes als articles 114 i 144 de l’Estatut. L’Ordre a què fa referència la sentència, publicada en el BOE el 13 d’octubre de 2008, estableix les bases reguladores i la convocatòria per a la concessió de subvencions a associacions declarades d’utilitat pública i fundacions adscrites al Protectorat del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí per a la realització d’activitats relatives als programes que es desenvolupin en relació amb la defensa del medi natural i la biodiversitat i la utilització sostenible dels recursos naturals i la prevenció de la contaminació i el canvi climàtic. La dotació d’aquestes subvencions prové de l’assignació tributària de l’IRPF destinada a programes relacionats amb la defensa del medi natural i la biodiversitat, la utilització sostenible dels recursos naturals i la prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, inclosos en la casella “altres fins d’interès social” de la declaració de la renda. Aquesta casella permet escollir els ciutadans destinar el 0,7% de l'IRPF al finançament de projectes socials a través d'entitats socials i organitzacions no governamentals o bé a l’Església catòlica. Es dóna el fet que Catalunya aporta a aquesta recaptació per a finalitats socials al voltant del 25% del total de l’Estat, mentre que només hi retorna el 19% que li correspon per població, ja que el percentatge de ciutadans que marquen la casella destinada a les finalitats socials és superior a la mitjana de l’Estat. A més, fins ara, en l’àmbit ambiental, només poden accedir a les subvencions les organitzacions que són d’àmbit estatal i tenen projectes en un mínim de 5 Comunitats Autònomes. A la pràctica, cap entitat del tercer sector ambiental català s’hi pot acollir. D’aquesta manera, es calcula que el deute de l’Estat per aquest concepte se situa al voltant dels 4 milions d’euros, que haurien hagut de rebre aquestes entitats en els últims quatre anys. La Generalitat exigirà ara que el govern de l’Estat compleixi la sentència, canviant les ordres de subvencions, per prioritzar els ajuts a les entitats del tercer sector ambiental de Catalunya. Aquesta sentència se suma a d’altres que ja han donat la raó a la Generalitat en relació a la transferència dels fons provinents del 0,7% de l’IRPF destinats a finalitats socials.

CAMPANYA EN DEFENSA DEL RIU SEGRE

L´any 2008 es va crear l´agrupació social Lleida Ambiental, fruit del treball conjunt de tres importants associacions de la ciutat de Lleida: Ateneu Popular de Ponent, Centre Excursionista de Lleida i IPCENA, l´associació ecologista més important de les comarques lleidatanes. Posteriorment s´hi adheriren altres associacions de la ciutat. Des d´aleshores el tema principal que han treballat és la situació actual del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida i, sobretot, la seva falta de cabal. Ara realitzen una campanya en defensa del riu Segre per aconseguir millorar el seu estat actual, amb un augment del cabal del riu, la disminució de la contaminació i un increment de la biodiversitat. Per aquest motiu han preparat, entre altres activitats, una manifestació per al 30 de juny. Hem rebut una petició d´adhesió al manifest que han fet públic amb aquest motiu. Reproduïm a continuació el correu electrònic rebut i, a la pàgina següent, el manifest.

Bon dia, Des de l’agrupació de Lleida Ambiental ens posem en contacte amb vosaltres per tal d’informar-vos del proper esdeveniment que estem organitzant, dins la campanya de defensa del Riu Segre. El motiu per el qual les diferents entitats que formen Lleida Ambiental estan treballant en conjunt és perquè volen una conservació i millora del riu Segre. Ja que aquest és troba en un insuficient caudal portant això contaminació i disminució en la biodiversitat faunística i floral. Així que la crida que fem és pel proper diumenge dia 30 de juny, on en un ambient festiu s’han organitzat diferents actes que es volen acabar en una manifestació. Degut a la nostra sensibilització i fidelitat que un altre riu és possible, i evoquem tota la nostra motivació i il·lusió per a que aquest acte tingui ressó. Per aquest motiu us demanem que us animeu a adherir-vos al manifest i a convocar el màxim de gent possible per aquest dia. Els que signeu al manifest, us afegirem en el cartell del acte. Si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del següent correu:

lleidaambiental@gmail.com.

Esperem veure-us el 30 de juny recolzant la millora del Riu Segre! Salut, LLEIDA AMBIENTAL

MANIFEST DE LLEIDA AMBIENTAL

Reproduïm a continuació el manifest acompanyat d´una fotografia històrica de la ciutat de Lleida amb el Segre a primer terme.

Una parada de rais o tramades davant de Lleida, cap al 1900. Fotografia: Arxiu de l’Ateneu Popular de Ponent Volem el Segre viu amb aigua al riu!

Per la dignitat del Segre: el riu més llarg dels Països Catalans

El Segre: un patrimoni espoliat

El riu Segre, al seu pas per la ciutat de Lleida, és un dels millors exponents de la sobreexplotació abusiva i sense escrúpols d’un recurs com l’aigua, declarat bé públic. La finalitat de declarar un bé públic és la d’evitar-ne la privacitat i facilitar l'ús equitatiu i l'aprofitament responsable. Lamentablement, les administracions han pervertit i desnaturalitzat el caràcter públic de l’aigua privatitzant-ne la gestió mitjançant concessions eternes, equivalents a vertaders drets de propietat cedits, principalment, a monopolis elèctrics. Des de Lleida i 40 km aigües avall fins a la central de Serós –lloc on retornen al riu els 60.000 l/s d’aigua sostrets a la presa del parc de La Mitjana per part de l’empresa Endesa, que en contrapartida tan sols deixa 2000 l/s, un menyspreable 3% de l’aigua que es pren al riu-, les administracions han permès una sobreexplotació irracional fins al límit de deixar el Segre sense el cabal ecològic que li pertany, deixant-lo sense capacitat de regeneració natural i provocant greus problemes de caràcter social i ambiental al llarg i ample de la seva llera, fet que palesa l'espoliació perversa d’un recurs públic. La Directiva Marc de l’Aigua exigeix que tots els rius europeus estiguin en òptimes condicions ecològiques l'any 2015. Per això, ara és el moment de retornar al riu la seva dignitat i de recuperar-ne els valors i les funcions ambientals i socials. Per aquest motiu, l’agrupació d’entitats Lleida Ambiental es marca com a objectiu principal la recuperació integral del riu Segre i proposa assolir els objectius següents: 1. La recuperació del cabal ambiental necessari en concordança amb el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, per tal d’evitar que la contínua degradació el faci irrecuperable. 2. Establir, a partir d’un debat obert a les entitats socials i agents implicats, una comissió de concertació inclosa a la Directiva Marc de l’Aigua i acordada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que permeti nous models d’ús i gestió del riu que facin compatible els aspectes productius, ambientals, culturals i paisatgístics. Ja hem aconseguit algunes fites importants: el desembre de 2009 la Paeria va aprovar, a instància de Lleida Ambiental, la declaració de l’any 2010 com a Any del riu Segre, i el 25 de març de 2011, en el ple de la Paeria i de forma unànime per tots els grups polítics, s’aprovà una segona moció on s’exigia a la CHE incorporar, al tram del riu Segre al seu pas per Lleida, uns cabals ecològics amb dotacions que oscil·lessin entre els 14.000 l/s i 18.000 l/s. Si tenim en compte que ara tot just arriba als 2000 l/s, aquest fet suposaria un èxit sense precedents que demostraria que tot l’esforç no s’ha fet en va. I ho volem aconseguir amb el suport del moviments socials del país. Per aquest motiu, demanem l’adhesió a aquest manifest i també el suport als actes programats per a la jornada reivindicativa del diumenge 30 de juny on, entre d'altres, hem organitzat una gran manifestació ciutadana.

TERRES DE L´EBRE NOVA RESERVA DE LA BIOSFERA

Reproduïm a continuació aquesta informació extreta del web de la Generalitat de Catalunya sobre la declaració de les Terres de l´Ebre com a Reserva de la Biosfera per la Unesco. Dimarts, 28 de maig de 2013 Les Terres de l'Ebre, nova Reserva de la Biosfera

Les Terres de l'Ebre són la segona reserva de la Biosfera a Catalunya després que es designés el Parc Natural del Montseny fa 35 anys

El Consell Consultiu Internacional ha elegit les Terres de l'Ebre Reserva de la Biosfera. L'elecció s'ha sabut en el marc de la 25a Reunió del Consell Internacional de Coordinació del Programa L'Home i la Biosfera (MAB) de la UNESCO. El reconeixement com a Reserva de la Biosfera és una oportunitat que ha de comportar noves aportacions econòmiques, difusió internacional del territori i el reconeixement dels seus valors patrimonials: naturals, paisatgístics, històrics i culturals. Aquest és el segon any que la candidatura ebrenca aspira a aquest títol, concedit per la UNESCO, després que l'any passat fos desestimada. Els límits de l'anterior candidatura han estat modificats deixant al marge les zones sota

influència de la planta nuclear d'Ascó. La nova proposta abasta un total de 367.729 hectàrees (78% són terrestres i gairebé un 22% marítimes). La Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera forma part del Programa "L'Home i la Biosfera" (MAB) de la UNESCO que comprèn actualment 610 reserves disseminades per 117 països. Les Terres de l'Ebre és la segona reserva catalana que aconsegueix aquesta declaració, 35 anys després que ho fes el Parc Natural del Montseny. Reserva de Biosfera de Terres de l'Ebre. Funcions i objectius. El 1920 la UNESCO va començar el projecte "l'home i la biosfera", que tenia com a objectiu conciliar la mentalitat i l'ús dels recursos naturals, esbossant el concepte actual de desenvolupament sostenible. Com a part d'aquest projecte es seleccionarien llocs geogràfics representatius dels diferents hàbitats del planeta, abastant tant ecosistemes terrestres com marítims. Aquestes àrees es coneixen com a reserves de la biosfera. La Reserva de Biosfera de Terres de l'Ebre es postula com el lloc a partir del qual es possibilita el compliment de les funcions de conservació, desenvolupament econòmic i humà sostenible, i suport logístic a una extensió territorial determinada que es caracteritza per albergar rellevants valors naturals, socials i culturals. Funció de Conservació En termes de patrimoni natural, Terres de l'Ebre, disposa d'una reveladora quota de biodiversitat al seu entorn geogràfic. La seva situació, la combinació radical entre estructura i morfologia i la diversitat de formes de relleu expliquen la gran varietat de paisatges i d'hàbitats i la biodiversitat existent. En poc més de 30 quilòmetres, el territori passa de nivell de mar a relleus característics dels 1.500 metres d'altitud: de sorrals i aiguamolls de la plana deltaica a serres i altiplans d'interior, passant per cubetes tectòniques, i la vall i els dipòsits al•luvials de l'Ebre. La proposta de Reserva de Biosfera per Terres de l'Ebre s'entén necessàriament com a projecte vinculat al patrimoni natural i al mateix temps, des de la perspectiva de la funció de conservació, com a propòsit amb una triple vocació: - contribuir a l'impuls de l'actual gestió dels espais i béns naturals i la conservació de la biodiversitat, coordinant i cohesionant diferents polítiques i plans d'acció i facilitant la disponibilitat de recursos tècnics i econòmics; - integrar la matriu agrària en les polítiques de conservació, perquè aquestes contribueixin a impulsar socioeconòmicament espais humanitzats protegits per les seves característiques ambientals; - i finalment, en el context del canvi climàtic, unir esforços en l'estudi i anàlisi pluridisciplinar i transversal, a escala local, per a la mitigació dels eventuals efectes derivats a les Terres de l'Ebre, un dels territoris més sensibles de la mediterrània.... Funció de desenvolupament Es determinen òptimes a aquest efecte estratègies de desenvolupament sostenible vinculades a la dinamització del sector agrícola i consolidació del sector turístic de base patrimonial com a sector emergent. Aquestes accions s'estimen oportunes en la zona de transició de la proposta, i són, ara per ara, propòsits presos en clar compromís per part dels sistemes socials i ecològics de Terres de l'Ebre. Funció de suport logístic La possible declaració de Reserva de Biosfera de Terres de l'Ebre pot suposar un impuls definitiu a la constitució d'un pool de coneixement ebrenc en matèria de canvi climàtic i coneixement i protecció de la biodiversitat. Aquest és un àmbit del coneixement significativament rellevant per al territori, atenent a la particular vulnerabilitat del Delta front els efectes d'un eventual canvi climàtic (especialment, per l'elevació del nivell del mar i la modificació de les dinàmiques fluvio-marines), així com també d'acord del patrimoni en termes de biodiversitat que el territori alberga. No és estrany doncs, que la investigació al voltant del tema del canvi climàtic i la biodiversitat siguin comuns denominadors en diferents programes recerca del territori.

148 AGENDA JUNY 2013 CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT

Dilluns, 3 de juny, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Dilluns, 17 de juny, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia.

ACTIVITATS DE L´ANT

Diumenge, 16 de juny, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 30 de juny. Finalitza el termini per presentar les respostes a les dues fotografies corresponents al mes de juny del 12è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus.

ALTRES ACTIVITATS

Dissabte, 1 i diumenge, 2 de juny, a Torrelles de Llobregat. 33a Festa de la Cirera. Dissabte, 1 de juny, a les 19 hores, a la Biblioteca municipal. Xerrada: La pagesia en una Catalunya independent. A càrrec de Pep Riera i Lluís Parés. Dissabte, 1 i diumenge, 2 de juny, a l´Ateneu Torrellenc. Torrelles i les masies. Exposició fotogràfica de Josep Roig. Diumenge, 2 de juny, a les 8,30 hores, a la plaça de l´Ajuntament. Passejada pels camps de cirerers. Organitzada pel Centre Excursionista Torrellenc.

Diumenge, 2 de juny, a les 10,30 hores, al riu Glorieta, a la Font Fresca (Alcover). Jornada de neteja amb voluntariat. Organitzat per Associació CEN i l´Ajuntament d´Alcover, dins de la setmana del voluntariat ambiental i el programa de custòdia fluvial de les Muntanyes de Prades. T. 638 065 248, info@assoc-cen.org, www.assoc-cen.org Dissabte, 8 de juny, a les 8,30 hores, a l´estació dels FGC, a Sant Andreu de la Barca. Fem dissabte! Jornada de neteja d´un tram de la riera de Corbera. Organitzada per Demasab i Pi Tallat dins de la campanya del Projecte Rius / Associació Hàbitats. demasab@gmail.com

Dissabte, 8 de juny, a la Cerdanya. Flora de muntanya a la vall d´Eina. Sortida de tot un dia per descobrir la flora pirinenca tot caminant per una de les valls més riques en diversitat vegetal del Pirineu català. Situada a l´alta Cerdanya, al vessant contrari de la vall de Núria, està declarada reserva de flora. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org. Diumenge, 16 de juny, al matí, al Parc Natural de Collserola. Actuació forestal a Collserola. Tasques de manteniment dels arbres i dels arbustos replantats en actuacions anteriors a més de l’eliminació d’espècies invasores. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org. Diumenge, 16 de juny, al matí, a la serra de l´Obac. Sortida de papallones. Anirem a la serra de l´Obac per conèixer les diverses espècies de papallones. A càrrec de J.M. Sesma. Organitzada per ADENC. T. 937171887. www.adenc.cat. Diumenge, 16 de juny, de les 8 a les 18 hores, a Prades. Sortida: La Roureda de Reboll a Prades. La roureda que hi ha al Tossal de la Baltasana és l'únic bosc de roure reboll (Quercus pyrenaica) que creix a Catalunya, un bon aixopluc durant tot l'any i, especialment, els mesos d'estiu. Tot i que la trobem molt barrejada amb pi roig i pinassa, hi podrem trobar unes singularitats florístiques i paisatgístiques que no estan a altres llocs. Organitza Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat. Dissabte, 22 de juny, de les 9 a les 13 hores, a Reus. Pomes d´estiu. Visitarem una finca molt propera a Reus, on es treballa per la conservació de varietats antigues d'arbres fruiters i de races autòctones d'aviram català. A càrrec de Xavier Jiménez Llobera. Organitza Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat. Dissabte, 29 de juny, al matí. Sortida de libèl·lules: El Ripoll. Sortida al curs mitjà del riu Ripoll i a la riera de Castelló, on coneixerem diferents espècies de libèl·lules i descobrirem curiositats del seu comportament, a càrrec de Xavier Mayou, membre del grup Oxygastra. Organitzada per ADENC. T. 937171887. www.adenc.cat. Dissabte, 29 i diumenge, 30 de juny, al delta de l´Ebre. L'Ebre, riu de vida. Sortida naturalista, molt recomanable, composta de dos dies durant els quals navegarem en piragua per les mandroses aigües de l'Ebre, a prop de Móra d'Ebre. Al plaer de navegar lliurement pel riu, s’afegirà l’oportunitat única de conèixer des de dintre l’exuberant vegetació de ribera i la fauna que habiten aquesta meravellosa artèria fluvial. Descobrirem també els organismes invasors que amenacen la seva rica biodiversitat i analitzarem les diferents actuacions humanes que fan perillar el seu futur. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org.