1.4.3 |Altres compostos binaris

b) No metall i no metall: S’utilitza habitualment la nomenclatura estequiomètrica.

CCl4 Tetraclorur de carboni

CS2 Disulfur de carboni

PCl3 Triclorur de fósfor

PCl5 Pentaclorur de fósfor

El tetraclorur de carboni s’utilitza com a dissolvent

1.5 |Hidròxids o bases Hidròxids o bases: Compostos formats per la combinació d’un catió metàl·lic

amb l’ió o els ions hidròxid, OH–.

Per formular-los cal escriure, primer, el catió metàl·lic i, després, tants ions hidròxid com càrregues positives tingui el catió.Per anomenar-los s’utilitza la nomenclatura de Stock

Li+, OH– → LiOH Hidròxid de litiFe2+, 2 OH– → Fe(OH)2 Hidròxid de ferro (II)Fe3+, 3 OH– → Fe(OH)3 Hidròxid de ferro (III)

Potassa o hidròxid de potassi (KOH)

1.6 |Àcids Àcid: Substància que dóna ions hidrogen H+ en solució aquosa.

a) Hidràcids: Àcids formats per un no-metall, concretament F, Cl, Br, I, S, Se, Te i l’hidrogen. S’anomenen: àcid ............hídric.

HF Àcid fluorhídric H2S Àcid sulfhídric

b) Oxàcids: Àcids que en la seva molècula, a més d’hidrogen tenen oxigen. S’anomenen amb els noms tradicionals segons l’estat d’oxidació del no-metall: Àcid hipo.......ós, àcid ........ós, àcid ..........ic, àcid per............ic

HClO Àcid hipoclorós HMnO4 Àcid permangànic

En el cas del P, As, B i Si hi ha oxoàcids amb més H2O: orto- o bé sense: meta-

HPO3 Àcid metafosfòric H3PO4 Àcid ortofosfòric o àcid fosfòric

Diàcids: Compostos resultants de la condensació (o unió) de dues molècules d’un oxoàcid amb pèrdua d’una molècula d’aigua. S’afegeix di- al nom.

H2S2O7 Àcid disulfúric H2S2O5 Àcid disulfurós

1.6 |Àcids