14089pensarinterpretarloci.indd 2 22/10/12...

14089pensarinterpretarloci.indd 2 22/10/12 14:18

PENSARI INTERPRETARL’OCI

Col·lecció Singularitats


PENSARI INTERPRETARL’OCIPassatemps, entreteniments,aficions i addiccionsa la Barcelona del 1900

Teresa-M. Sala (coord.)


© PublicacionsiEdicionsdelaUniversitatdeBarcelona

AdolfFlorensa,s/n

08028Barcelona

Tel.:934035530

Fax:934035531

[email protected]

www.publicacions.ub.edu

Fotografies BibliotecadeCatalunya

(pàg.12i112)

Disseny de col·lecció QuimDuran

ISBN 978-84-9168-053-6

Amblacol·laboraciódel’AjuntamentdeBarcelona

Aquestllibreformapartdelprojectederecercafinançatpel

MinisterideCiènciaiInnovació(HAR2008-04327).

AquestdocumentestàsubjectealallicènciadeReconeixe-

ment-NoComercial-SenseObraDerivadadeCreativeCom-

mons, el text de la qual està disponible a: http://creative

commons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/.

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

Reflexiómacrofilosòficasobrelasocietatdel’oci,delconsum,del’espectacleidelconeixementGonçal Mayos i Teresa-M. Sala

Espaisdel’ocialaBarcelonadel1900Teresa-M. Sala

ANTECEDENTS

Oci,unagenealogiamacrofilosòficaGonçal Mayos

Elspassatempsilesfestesal’èpocadelbaródeMaldàRosa Creixell

AFICIONSIENTRETENIMENTS

Laciutatdelesjoguines,Pere Capellà Simó

L’aficiódecol·leccionarcromosFàtima López Pérez

Vestirl’ociCristina Rodríguez Samaniego

13

31

39

51

69

85

97


DIVERSIONSIESPECTACLES

L’afirmaciódelcosenelsinicisdelllenguatgeescèniccontemporaniCarmina Salvatierra Capdevila

Topografiadelteatrebarceloní:1860-1900Enric Ciurans

Música,ociisociabilitatalaBarcelonadelmodernismeJaume Carbonell i Guberna

GAUDIITREBALL

Visitantexposicions.Primeresgaleriesiespaisd’artdeBarcelona(1850-1910)Ricard Bru i Isabel Fabregat

«Posa’ttranquilifes-teretratar»:lafotografia,entrediversióiobligacióM. Santos García Felguera i Núria F. Rius

ADDICCIONS

Larecercadeparadisosartificials:imatgesdelamorfinomaniaIrene Gras

LLEUREIDESCANS

ElParkGüell,deprojecteurbanísticperafamíliesbenestantsaespaid’ociperalsbarcelonins,Mireia Freixa i Mar Leniz

EstiueigiesbarjoalacoronadeBarcelona.LacolòniaBusquetsdeVallvidrera,unexemplesingularTeresa-M. Sala

113

125

143

159

179

201

219

233


ANNEXOS

L’experiènciadeferteatrealmenjadordecasaAntoni Galmés Martí

Al’ombrad’unpiescanyolitAntoni Galmés Martí

247

259


INTRODUCCIÓ


REFLEXIÓ MACROFILOSÒFICA SOBRE LA SOCIETAT DE L’OCI, DEL CONSUM, DE L’ESPECTACLE I DEL CONEIXEMENTGonçal MayosTeresa-M. Sala

Lacreaciódemolttempsdisponible,almargedeltempsdetreballnecessa-riperalasocietatengeneraliperacadaundelsseusmembres(ésadir,espaiperaldesenvolupamentpledelesforcesproductivesdel’individui,pertant,tambédelasocietat),aquestacreaciódetempsdeno-treballespresenta,desdelpuntdevistadelcapital,comentotselsestadisanteriors,comatempsdeno-treball,comatempslliureperaalgunsindividus[…]elveritableregnedelallibertat,quetanmateixnoméspotflorirsobreaquellregnedelaneces-sitatcomabase.Lareducciódelajornadalaboraln’éslacondicióbàsica.

K.Marx, Grundrisse (1894)

Laindústriadel’ocirefinaisensdubtemultiplicaelsdiversostipusdecom-portamentreactiudelesmasses.D’aquestamaneras’entrenenperalatrans-formacióquesobreelleshad’imposarlapublicitat.

W.Benjamin,Obra dels passatges (G16,7)

Pensariinterpretarl’ocienlaindustrialitzacióilasocietatmodernaensportaafertotunseguitdereflexionsiplantejamentsentorndelasevanociósocial.Així,veuremcomfenòmens tandiversoscoml’ociostensible,elconsum,elnivelldevida,elscànonsdelgust,elvestitcomaexpressió,l’exempciódetasquesindustrials,elconser-vadorismeielsabersuperiorcomaexpressiódelaculturasóneixosfonamentalsde lasocietatcapitalistadefinalsdelseglexix.UsemcomaprimeraguiaelcontrapuntentrelaTeoría de la clase ociosa1de

1 ThornsteinVeblen,Teoría de la clase ociosa,Mèxic/BuenosAires,Fon-dodeCulturaEconómica,1966[1899].


14 PENSAR I INTERPRETAR L’OCI

ThornsteinVeblen(1899)iEl dret a la mandra2 (1880i1883) dePaulLafargue.

Treball, mandra i oci

Veblenconstrueixunateoriadelaclasseociosaafirmant,entermesd’evolucionismecultural,que l’apariciód’aquestaclassecoincideixambl’inicidelapropietatiqueéselfactorfonamentalperal’econo-mia.Argumentantapartirdelavidaquotidiana,divideixlasocietatentresclasses:la«predadora»o«ociosa»,la«treballadora»ila«tèc-nica».Elaboraunacontundentdenúnciadelatendènciaideologico-economistaqueadjudicavaeltempsdelleureaunúnicgrupsocial(evidentment,l’elitméspoderosa)ialliberavaelsseusmembresdeltreball i de la producció. Veblen es remunta mutando mutandis alprimersistemaeconòmicfisiocràtic,3queadjudicavaal’aristocràcialafunciósocialdegastaroconsumirelqueelscamperolsproduïen,sensehaverdeparticipardecapmaneraenlaproducció.

Encanvi,aEl dret a la mandra,PaulLafarguedenuncialesconse-qüènciesdela«ideologiadeltreball»modernaindustrial.Deformavisionària i anticipativa, preconitza la lluita per una societat dife-rent,basadaenl’enriquimentpersonalisocial,ambelconreudelcosidelament,enquèl’ocipermetiiprocurialahumanitatalliberar-sedeltreballexcessiu.SegonsLafargue,lamoralcapitalistaésunala-mentableparòdiadelamoralcristianai,peraixò,esbasaenl’obliga-cióielsacrifici,ofegalapossibilitatdefruirdelsinstintsnaturalsianatematitzalacarndeltreballador.Eltreballsensetrevanipietatredueixalmínimlescapacitatsdelproductorielcondemnaalpaperde màquina. Per això, Lafargue planteja treballar menys: creu queambunajornadadetreshoresn’hihauriaproupergarantirlesne-cessitatsbàsiquesireivindicaeldretalamandra,comacontrapunt

2 Paul Lafargue, El derecho a la pereza, Madrid, Maia Ediciones, 2011[1880,1883]. 3 L’escola economicosocial de la «fisiocràcia» fou creada per FrançoisQuesnay(Tableau économique,1759is.,3versions)itinguéelseumomentculmi-nantquanLluísXVIvanomenarministreelreformadorfisiòcrataTurgot.Ve-geul’estudipreliminardeGonçalMayosaAnne-Robert-JacquesTurgot,Dis-cursos sobre el progreso humano,Madrid,Tecnos,1991.


REfLExIó mACROfILOSòfICA SObRE LA SOCIETAT dE L’OCI... 15

aldretaltreball.Pensaqueaixís’acabariatambéamblescrisisin-dustrials de sobreproducció del capitalisme, ja que —diu Lafargue(2011,pàg.85)—«lamáquinaeslaredentoradelahumanidad,eldiosqueredimiráalhombredelassordidae artesydeltrabajoasalariado,eldiosqueledaráelocioylalibertad».Certamentésunaesperançaalhora bella i vella, que té l’exemple potser més antic en ple seglei aCquanAntípaterdeTessalònicacantavafascinatelsprimersmo-linsd’aiguaromans:

Dejaddemoler,¡oh!vosotrasmujeresqueosesforzáisenelmolino;dor-midhastamástardeaunqueloscantosdelosgallosanuncienelamane-cer.PuesDeméter4ordenóalasninfasquehaganeltrabajodevuestrasmanos,yellas,saltandoaloaltodelarueda,hacengirarsueje,elcual[...]hacequegirenlaspesadasmuelas[...].Gustamosnuevamentelasalegríasdelavidaprimitiva,aprendiendoaregalarnosconlosproductosdeDemétersin trabajar.5

Arabé,calreconèixerquelaindustrialitzaciómodernatéunapo-tènciaenormequepotopodria ferpossibledeformaefectivaunasocietat de l’oci amb moltes menys necessitats de treball. El 1995,l’economistadelsEstatsUnitsJeremyRifkin6vaferfamosalasevatesi que la creixent productivitat ens aproxima acceleradament auna era marcada per la «fi del treball». Només la podrem superar—afirma—reduintdràsticamentlajornadalaboral,repartinteltre-ball—esdevingutunbésocialescàs—entretotalapoblacióidesti-nanteltempsrestantal’oci...

TambéelsogredeLafargue—KarlMarx—eraconscientquelasuperació del capitalisme exigia com a condició prèvia reduir eltemps de treball.7 De fet, les classes benestants i mitjanes anavenconquerintméstempslliure,ociillibertat(oapoderant-se’n)gràcies

4 Deessaquepersonificalaterrafecundaiquecreaelscereals. 5 CitatperLewisMumford,Técnica y civilización,vol.i,Barcelona,Al-taya,1998,pàg.1342.Lacursivaésnostra. 6 JeremyRifkin,El fin del trabajo. Nuevas tecnologías contra puestos de trabajo. El nacimiento de una nueva era,Barcelona,Paidós,1996. 7 Marxcriticavaelllocexcessiuqueeltreballocupaenlasocietatcapita-lista,desdelaqualregeixtotalaxarxaderelacionssocials.



al’estalvisocialdetempsdetreballqueelmaquinismepermetiaenmoltestasquespesantsoreiteratives.TalcomindicaelsociòlegRi-chardSennett,larecercadelacomoditatenelseglexixvavincula-daalarecuperaciódelsexcessoscorporalsialasensaciódefatiga.Eldesigdecomoditatté,encertamanera,unorigendigne:lacercadedescansperalscossosfatigatspeltreball.Lacomoditatésunaex-periència corporal passiva o un estat que associem al descans i lanova tecnologia industrial del xix en va possibilitar l’extensió so-cial.8Així,l’elitismeinicialdesapareixeràenlanovasocietatdemas-sesidonaràpasalconsumisme9—comampliaremmésendavant.

Les tres «D» o funcions de l’oci

Comveiem,unagranpartdelmarctecnològic,socialiculturales-tavajadefinidaenelpasdelseglexixalxx.Arabé,encaravacal-dreesperarunesquantesdècadespertalquelareflexiósobrel’ociadquirísunnivellsistemàtic irigorosamentcientífic.A ladècadadelsseixanta,JoffreDumazedier(1915-2002)aconsegueixconsti-tuirlamodernasociologiadel’oci.Lessevesideespioneresperme-ten definir el temps lliure com aquell conjunt d’ocupacions a lesqualsl’individupotlliurar-sedemaneracompletamentvoluntàriaenalliberar-sedelesobligacionsprofessionals,familiarsisocials.Aixòsignifica,mésenconcret,trespossibilitatsbàsiques:descan-sar,divertir-seidesenvoluparlapersonalitattotparticipantdefor-mavoluntàriaidesinteressadaenlavidasocialdelacomunitat.10Així, d’unes enquestes dutes a terme per Dumazedier, sorgeix elqueespodriadenominar«laconcepciódelestresD»(descans,di-versióidesenvolupamentdelapersonalitat)comlesfuncionspri-mordialsdeltempsd’oci.

8 RichardSennett,Carne y piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental,Madrid,Alianza,2002. 9 JeanBaudrillard,La société de consommation,París,Gallimard,1970. 10 JoffreDumazedier,Vers une civilisation du loisir?,París,Seuil,1962.Delmateixautor,vegeutambéLoisir et culture. Le loisir et la ville,París,Seuil,1966;La révolution culturelle du temps libre: 1968-1988,París,MérdiensKlincksieck,1988,iPenser l’autoformation. Société d’aujourd’hui et pratiques d’autoforma-tion,París,ChroniqueSociale,2002.



Eldescansésnecessariiensalliberadelafatiga,mentrequeladiversióhofadel’avorrimento,entermesbaudelairians,del’spleen.Certament les diversions i els entreteniments es poden entendrecomunaformadepassareltemps(d’aquítambéelsubstantiu«pas-satemps»),ésadir,dedistreure’s,peròtambépodenserclauperaunatercerafunció:eldesenvolupamentdelapersonalitat,perpoderaixícreariampliarnovesaptitudspersonalsisocials.Enaquestsen-tit,podríemdirquel’ocitéaveureamblasatisfacciódelesnecessi-tatsdelcosidel’esperit(físiques,intel·lectualsoartístiques).Comdiu Dumazedier, el temps lliure és el temps privilegiat de totes lesformes d’esbargiment humà. Una mica com va intuir Lafargue, lessocietats industrials avançades s’orienten cap a una civilització del’oci. Aquest nou paràmetre marca la diferència amb etapes ante-riors.Defet,laqüestiófonamentaldel’ociésque,sentcomésunes-paidetemps,unmarcdepossibilitats,totdepèndelamaneracoms’utilitzi.Peraixò,enlesarts,l’ocicreatiu11téunaimportànciacab-dal, perquè no es tracta del dolce far niente, sinó d’aquell espai detempsnecessari per a projectar amb la intel·ligència creadora. Unintervalimprescindibleperquèsiguipossiblelapropensióacrear,aexperimentar,apensar.Així,l’ociesdevéundelstretscaracterísticsdel’artistaemancipat,quenecessitamomentsperllongatsd’intros-peccióiquealavegadarequereixrepòs.D’aquíladiferènciaentrelamàdel’artesà,quepotserobligadaatreballaravoluntat,iladel’ar-tista.D’aquestapercepcióvanéixerl’actitudafirmativadelsartistesdelRenaixementenverselseutreballque,méstard,ambelmovi-mentromàntic,s’accentuariaenprodel’anomenadainspiració.Se-gons recollia Vasari, Leonardo va dir que les grans intel·ligènciesprodueixenméscommenystreballen.Defet,elsperíodesd’estudi,reflexióitreballambeltempsdedicatal’obraartísticaensinotenenresaveureambelvaloreconòmic.

JaenelRenaixement,algunsgransartistesconsideravenqueeltempseraseuiqueespodienpermetrededicar-loal’ocicreatiuoa

11 Vegeuelcapítoldedicatal’ocicreatiudelllibredeRudolfiMargotWit-tkower,Nacidos bajo el signo de Saturno. Genio y temperamento de los artistas desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa,Madrid,Cátedra,1988,pàg.65-68.



períodesdellargameditació.Peraixò,aquestsgransartistescomen-çarenareivindicarperasilallibertatd’escolliridefruirdel’activitatcreativai,pertant,del’oci—quen’eralacondiciódepossibilitat.Arabé,quanicoml’ocipassaaserunareivindicaciógeneralitzada?Quanesdevindrà quelcom necessari i disponible per a les masses popu-lars?Quanescomençaaparlarde«societatdel’oci»iquinscanviscomportaenlanaturalesadelasocietat?

Societat «de l’oci», «de l’espectacle», «del consum» i «del coneixement»

Significativament,lessocietatsavançadesactualssolendefinir-seal-hora com a societats «de l’oci», «de l’espectacle», «del consum» i«delconeixement».Hihad’altresdenominacions,peròaquestessónalgunesdelesméspopularsiestanprofundamentvinculadesentreelles.Amés,reflecteixenunimportanttrencamentambqualsevolal-trasocietatexistent,jaque—certamentifinsara—capnohavia«me-rescut»seranomenadaambaquestsepítets.

Maiabansdelseglexxnohihahagutcapsocietatquefosmerei-xedorad’anomenar-se«del’oci»,«del’espectacle»,«delconsum»o«delconeixement».Evidentment,enaquestscasosusemelterme«so-cietat»comelconjuntd’humansquecomparteixen(sovintd’unama-neranovoluntàriaifinsitotinconscient)unesinstitucions,unaformadeviureiunacultura.12Pertant,noensreferimalapart(delasocietatodelconjuntqueacabemdedefinir)associadadeformaconscientivoluntària,entantquegrupparticularambfinalitatsqueeldiferen-ciendelsaltres.

Sabemquemetafòricamentespodrienanomenar«societatsdelconeixement»,perexemple,l’AtenesdelseglevabansdeCrist(pelssofistesquehiensenyaven, l’Acadèmiaplatònica,elLiceuaristotè-lic...)ol’AlexandriadelsegleidesprésdeCrist(sipensemenelsseusfamosos «museu», biblioteca i estudiosos). També podríem definircomasocietatdellleure,delconsumifinsitotdel’espectaclelacortversallescadeLluísXIVolajaponesadeKyotonarradaalafamosa

12 Ésunameradefinicióprovisionalal’efectedeferunadistincióclaraipoderavançarenelnostrediscurs.



històriadegenji.Enaquestescorts,elscortesansno treballaven(ieren el grup hegemònic que subordinava els molts servents que síquehofeien)13itotalasevavidaeradestinadaalqueavuiinterpre-temcomaoci,consumiespectacledelacortmateixa(amblasevapompa,rituals,jerarquiaestricta...).

Arabé,elsmembresdelesactualssocietats«del’oci»,«del’es-pectacle», «del consum» i «del coneixement» no som tots filòsofs,desvagatscortesansnomésocupatspelsinfinitsritualsdelacort,ni—perdescomptat—hemdeixatdetreballarsienshaestatpossible.Opotsersí?

Salvantlesdistàncieshistòriques,aquestesdenominacionsapun-tensignificativamentalfetquel’oci,l’espectacle,elconsumielconei-xementhanpassatatenirunpaperfonamentalenlaformadeviure,lacultura,lespràctiquesifinsitotlesinstitucionsmésdecisivesdeles societats actuals. El lleure, l’espectacle, el consum i el coneixe-mentdefineixen,doncs,commainohohavienfetabans,elcaràcterglobaldelconjuntdelasocietatactual,encaraquehihagiquimainotinguioci,14quivisquicomunanacoreta,quipràcticamentnopuguimenjaroquisiguiunanalfabettotalmentapartatdelconeixement.

Entotselscasos,l’absènciad’oci,consum,espectacleiconeixe-mentésunsigneclard’exclusiósocial.15Abans,totiqueevidentmentnoeraunbonauguri,noerasempreaixí,jaquemoltíssimapoblació

13 MurasakiShikibu(La historia de Genji,Girona,Atalanta,2010,2v.)ensnarralavidaquotidianadelacortimperialdeKyotoenelseglexi.Enelllibrese’nsinformaqueelsserventserenomnipresents,jaqueelseunombreeraim-mensi,amés,queestavamoltmalvistquecapmembredelacortestiguésencapmomentsolenqualsevolsala(finsitotendormir,jaqueserfsmésdirecteshofeienalpeudelllitdelseuamo).Arabé,entotalatramailesescenesques’hinarren,lapresènciadeserventsi«acompanyants»éselidida,comsinohifossinonoexistissin,perquèpràcticamentlasevapresèncianocomptavaperaresmésqueperaoferirelsseusserveis. 14 Senseanarmés lluny,moltessuperwomen actualsportenunritmedetreballlaboralialallarambmoltpococireal.Tambémoltssupermenactualsmantenenunritmesimilardetreball,encaraqueesdediquinmoltmenysaltreballalallar. 15 Ésunaexclusióméssubtil(sovintbarrejadaambl’èxiteconòmic)res-pectealacivilitatiformadevidaactual,peròtambétéelsseuscostossocialsipsicològicsifinsitothaestatdiagnosticadacomapatologiaomalaltiasocial.



(enalgunessocietats,tota)viviasenselleureniconsum(nitenirno-ciódelquepoguessinsignificar),alnivelldesupervivènciaicomple-tamentanalfabeta.Senzillament,aquestsconceptesnomarcavencapgrandiferènciapera lapràctica totalitatde lapoblació;ésadir, lasevaabsèncianoprovocaval’exclusiódela«seva»societat.Avui,sí!

Aquest és un argument que confirma la pertinència i el sentitprofund de les denominacions que ara considerem. Per tant, sónconceptesquedescriuenalgunsdelselementsclaudelamaneradeviurepostindustrialique—malgratquepodienexistir-neformesan-teriors—mainoconstituïenlasocietatd’unamaneratanprofundaniradical.Ésenaquestsentitqueconsideremqueenstrobemdavantno-vetatsd’unaèpoca:notantdel’ociodellleuremateixos,peròsíd’una«societatdel’oci».Iaixòtambéquedaconfirmatperquè—indiscuti-blement—aquestesquatredenominacionssóninvencionscontempo-rànies.Significativaments’imposenoesgeneralitzengairebéalma-teixtemps,enelsanysseixantadelseglexx:

•«Societatdelconsum»potserésl’expressiódatadamésanti-gament.Peraixò,undelsseusanalistesmés importants,Gi-llesLipovetsky,diuqueladenominació«seoyeporprimeravezenlosañosveinte[delseglexx],sepopularizaenloscin-cuenta y su fortuna prosigue hasta nuestros días».16 Podemdestacarcomelsprincipalsresponsablesenl’extensiódel’úsdel’expressió:elsbest-sellersdel’economistaisociòlegnord-americà Vance Packard ( ja en els anys cinquanta) i el llibredel sociòleg i filòsof francès Jean Baudrillard La société de consommation(1970).

•«Societatdel’oci»ésuntermeencunyatsobretotperJoffreDu-mazedier,queel1962publicaelllibreVers une civilisation du loisir?17Hidestacaqueellleure—unarealitatconsubstanciala

16 GillesLipovetsky,La felicidad paradójica. Ensayo sobre la sociedad del hiperconsumo,Barcelona,Anagrama,2007,pàg.19. 17 Tambéésunindicidenovetatqueeltítoldelllibreenquèesproposaladenominaciósiguieninterrogació,jaqueindicaqueDumazediernoestavaencaraprousegur—almenys—delarecepciódelanovaterminologia.Similar-ment,FrancisFukuyamavapublicarprimerlasevatesisobrelafidelahistòrial’any1989enunarticleambtítolinterrogatiui,davantdel’èxit,elllibrede1992



lavidahumanaianimal—haadquiritunnousentithistòric iculturalenlasocietatmoderna.Aquestnousentitnoésenab-solutsecundari,sinótotalmentessencial.Desd’aquestpuntdevista,ésclaraladiferènciaamblesobresjaanalitzadesEl dret a la mandra de Paul Lafargue i Teoria de la classe ociosa deThornsteinVeblen.

•«Societatdel’espectacle»éssobretotunaaportaciódelfilòsofiactivistaGuyDebord ide la InternacionalSituacionista18a laqualpertanyia.El1967,DebordpublicaelllibreSocietat de l’es-pectacle i afirma: «L’espectacle és el malson de l’esclavitzadasocietat moderna que, en darrera instància, no expressa mésqueelseudesigdedormir».

•«Societatdelconeixement»ésunaexpressióencunyadasobre-totperPeterDrucker,19quededicauncapítolaixítitulatenelseu llibre de 1969 L’edat de la discontinuïtat. Drucker afirmaquelesnovesTICtransformenradicalmentleseconomies,elsmercats,laindústria,elsproductes,elsserveis,eltreball,lapo-líticai,finsitot,comveiem,elmónianosaltresmateixos(la«subjectivació»,pertant).

Funcions de l’oci: descans, diversió i desenvolupament

Analitzemaraalgunsdelsvinclesbàsicsqueuneixenl’oci,l’espec-tacle,elconsumielconeixement.Veuremquesónfenòmensforçapropers,malgratqueactualmenttendimaveure’lscomamoltdi-versosifinsitotoposats.Comquesovintcompeteixenpeltempsdelagent,oposemeltempslaboralodetreballalnostretempsde

repeteixlafórmula,peròjaassertivament.ElmateixfaSamuelP.Huntingtonamblasevatesidel«xocdecivilitzacions»enunarticletitulatinterrogativa-mentel1993ielllibreambtítol(icontingut)mésassertiuel1996. 18 VegeuGonçalMayos,Internacional Situacionista. La vanguardia de la re-volución,Barcelona,RBA,2012. 19 PeterFerdinandDrucker,expertinnovadorenadministraciód’empre-ses,basant-seenFritzMachlup,predeiaqueafinalsdelssetantaelsectordelconeixementgenerarialameitatdelPIB.Aquestanyprecisamentpresentaenlatrobadaanualdel’AmericanSocietyforInformationScienceunarticlesobre«L’advenimentdelasocietatdelainformació».



lleure,dedicatal’espectacle,alconsumialconeixement.Totiaixí,en l’actualitat, el temps destinat a adquirir coneixement s’oposacada vegada més al destinat a l’oci, l’espectacle i el consum. Permoltquetotselsprofessorsensesforcemaferunaeducaciómoti-vadora, interessant iàgil,difícilmentaconseguimimposar la ideaqueelconeixementpotserunoci,espectacleiconsumexcel·lent.El motiu és que, en la mentalitat més generalitzada dins les so-cietatsmodernes,representenrealitatsiactitudsforçadiferents,sinooposades.

Comhemvist,aixònohaestatsempreaixíi,enalgunsaspectesmoltbàsics,continuanosent-ho.Significativament,JoffreDumaze-dier,en teoritzarrigorosament idefinir-nemnemotècnicament lestresfuncionsprimordials(les«D»dedescans,diversióidesenvolu-pamentdelapersonalitat),javaapuntarque—segonslescircums-tàncies històriques— alguna d’aquestes tres funcions pot ser mésfortaidecisivaquelesaltres.

Comhemapuntat,l’ocioellleureésuntempsperadescansar,especialmentdeltreballideladurajornadalaboral.Així,eltreballa-dorpotrecuperarplenamentlaseva«forçadetreball»(segonsunafamosa expressió marxista) i encarar una nova jornada laboral enbonescondicions.Eldiumenge,elcapdesetmanaolesfesteslabo-rals (que en altres temps eren més aviat festes religioses) són eltempsdelleureidedescans,necessariperapoderrendirlarestadedies.Arabé,encondicionsdesitjables,elshumansnoentenenprouambunavidaescindidanomésentempsdetreballitempsdedes-cansperarecuperarlapròpia«forçadetreball».Quantotesredueixaaquestadicotomia(pensemencertescondicionsdeduresclavat-ge),elresultatésunaalienaciótanprofundadel’esperithumàqueeldegradaaunasituaciópitjorquemoltsanimals.

Lahumanitatésunaespècie«cultural»,ésadir,ambraóiparaula(ellogosgrec),queviuis’organitzaensocietat(és,pertant,«animalpolític», zoon politikon), que necessita aprendre i «aculturitzar-se»perapoderviureensocietat.Peraixò,inevitablement,lahumanitatevolucionaculturalment,ihofad’unamaneramoltmésràpidaquel’evolucióbiològica.Perapoderassolirl’imprescindiblenivellculturaldelsseusconciutadans,tothumànecessitatempslliureperaprendreidesenvolupar-se(lasegona«D»deDumazedier).



Permotiusforçavinculatsalqueacabemdedir,alshumanstam-béelscaltempslliureoocienunaltresentitid’acordambunaaltrafunció:ladiversió(tercera«D»).Aquíelmotiuésméssubtiliesvin-culaalanecessitatdel«joc»ideltempsdejocperalahumanitat.Lacondició humana ha evolucionat associada a una sorprenentmentllargaetapadejocexploratoriicreatiu.Eljochaestatsempreclauenlespersones,moltmésqueencapaltreanimal.Peraixò,filòsofsiantropòlegshanparlatd’Homo ludens,l’homecapaçdejugar,totse-guintelfilòsofalemanyFriedrichvonSchiller20i,méstard,l’holan-dèsJohanHuizinga.21

Vistaaixí,lacapacitatdejugarésundelstretsméscaracterísticsdelahumanitatiestàíntimamentvinculadaalacapacitatd’apren-dreidesenvolupar-se.Finsalpuntques’hacomprovatque,sis’inhi-beix,provocaimportantstraumesiunaprofundaalienacióqueim-pedeix qualsevol aprenentatge o desenvolupament personal. Compodemveure,enelfonslestresfuncionssóninseparablesis’acabenimplicantentreelles.

Dicotomia treball/no-treball i les tres funcions

Lasocietatmoderna,però,hatenditaassimilarencaramésaquestestresfuncionsdetectadesperDumazedier.Peraixòhemcomençatelnostre article vinculant i presentant alhora les quatre denomina-cions de societat «de l’oci», «de l’espectacle», «del coneixement» i«del consum». En especial, actualment s’identifica força descansambdiversióiconsum.

En canvi, es tendeix a oposar descans i diversió a desenvolu-pamentpersonal,jaquevivimenunasocietatqueadulal’individuifomentalaideaque—enelfonsiaexcepciódeqüestionsmolttècni-ques—tothomneixprou«desenvolupatpersonalment»peropinarso-bre tot i valorar-ho tot. Si fos així, certament no caldria dedicartempslliureniesforçal«desenvolupamentpersonal»,sobretotsino

20 L’educació estètica de la humanitat, en una sèrie de cartes.N’hihatraduc-ciócastellanaaMadrid,Austral,1968,icatalanaaBarcelona,Laia,1983. 21 JohanHuizinga,Homo ludens, essai sur la fonction sociale du jeu,París,Gallimard,1988[1938].



diverteixnidescansa.Peraixò,tendimsovintaeliminartot«desen-volupament»quenocomportidescans,diversiói(cadavegadamés)consum.

Però sobretot les societats modernes imposen una dicotomiabrutaliradicalenlavida:treballino-treball.Aixíescindeixentotal-mentl’existènciaendosàmbitsdeltotoposats:eltempslaboraldeltreball(enquèl’esforçs’acceptacomacondiciódepossibilitatdelapercepciód’unsdiners,un«jornal»)ieltempsdelleure,d’ocivaga-rós,dedescansadadiversió...destinatbàsicamentagastarel«jornal»guanyatdurantla«jornadadetreball»;ésadir,agastar-loencon-sum,diversióiespectacle.

Com veiem, per aquí es connecten també les anomenades so-cietats«delconsum»,«del’espectacle»i«del’oci»,sibéésunaten-dènciaqueencaranoéstotal.Lasocietatdelconsums’esforçaper-quèaquestpenetritambéeneltempslaboralienelllocdetreball,però indiscutiblement el gran consum s’associa a l’oci posterior altreball.

Ladialèctica—explicitadajafaforçaanys—ésdeltipus:hihauntempsperaltreballiunaltreperaladiversió,unperaladisciplinaiunaltreperaladisbauxa,unperalaproduccióiunaltreperalcon-sum,unpera l’acumulacióiunaltrepera ladilapidació,unperal’esforçiunaltreperalconfort,unperalpatiment22iunaltreperalgaudi,etc.

Hom dirà que això sempre ha estat així, almenys per a la genttreballadora.Certamentsemblenconfirmar-hoelsfamososiclàssicsestudisdeMikhaïlBakhtín23sobrelaculturapopular,lessevesfes-tes,elscarnavals...Laculturapopularjovialmentsarcàsticaiburletas’expressavaambmàximallibertatiforçaenfestescomelCarnaval,que,significativament,representavenuntrencamentmomentanienl’estricteordreidisciplinahabitual.

Calrecordarque,enlestradicionalssocietatsagràriesiestamen-tals,lesclassespopularsteniennul·lespossibilitats(ogairebé)d’as-

22 Almenysperareprimirodiferirelgaudi. 23 Especialmentelllibrequevapublicarel1941,La cultura popular en la Edad Media y el Renacimiento. El contexto de François Rabelais,Madrid,Alian-za,1987.



cendirsocialment,d’adquirirunaformacióimportantipodermillo-rar de forma duradora les pròpies condicions de vida. Les classespopularshavieninterioritzatd’unamanera«realista»aquestacondi-ciói,enconseqüència,consideravenuncàstigeltreball(etimològi-camenteltermeésvinculatal’instrumentdetorturaanomenattri-palium)iesbolcavensobretotenelsrelativamentbreusespaisd’ociidiversió.Peraells,eraevidentqueeltreballno«feialliures»itotalaseva alegria es projectava en les festes d’una manera escandalosa-mentjocosa(termequeremetajoc).

Enlessocietatsavançadescontinuaidevegadess’accentuaaques-ta dicotomia tan brutal i embrutidora, malgrat que la realitat s’hatransformatamb lescondicionsdel treballpostindustrial.Peraixòvolemrecordarlanovetathistòricaquevarepresentarlainclusióenel «Programa preliminar para el Movimiento Situacionista» —unareivindicaciópolíticaqueesvolgeneralitzaralesclassespopulars—delaconsigna«netravaillezjamais».24Malgratqueseguramentmol-ta gent de les classes populars havia somniat aquesta possibilitat,trencavaambmil·lennisd’efectivairealistaexperiènciavitalpopular.Maiabansnos’haviaconvertitenunaconsignapolíticamínimament«realista».Vetaquíunadelesrevolucionsmentalsdelssituacionistesque—comd’altres—ressonenenl’actualitatenmoltesdelesconsig-nesdels«indignats»odelmoviment15-M.

Calrecordarque lanovetatcontingudaenexpressionscomso-cietat«del’oci»,«del’espectacle»,«delconsum»i«delconeixement»ésquehanesdevingut—justara—unarealitatprofundamentestesaenlessocietatsavançades,queafectafinsi tot lesclassespopulars,cosaqueabanseradeltotimpensable.Peraixòavuisomnisoconsig-nes ideològiques d’una vida centrada bàsicament (i exclusivament)enl’oci,l’espectacle,elconsumiladiversióesdevenenuntòpic.

Però—horepetim—nosemprehaestataixíivahaver-hiunmo-mentenquèfinsitotvacaldreencunyarcomatermesnouselsante-cedentsalesnostresexpressions«oci»o«lleure».Llavors(sibéelsentiteramoltdiversdel’actual)representarenunagrannovetaticomportarenunprofundtrencamentsocial.

24 I. S.,generde1963,núm.8,encaraqueafirmenqueesremunta«alspri-mersmesosde1953».VegeuGonçalMayos,Internacional Situacionista,op. cit.



Única compensació al treball

Ja hem vist que, en les societats modernes, l’oci és sobretot l’altracaradeltreball.Lleureitreballesrelacionenavuicomlesduescaresd’unamateixamoneda:l’unaésla«creu»o«contrapartida»del’al-tra.Peròambduesromanenabsolutamentinseparables.L’ociés,enelfons,eltempslliureidelleure«comprat»(ofetpossible,siesvol)ambeltreballdelespersonesieltempslaboral.

L’idealmundà—queMaxWebervadescriurecom«l’ethosdelcapitalisme»— comportava vincular la salvació ultraterrena ambl’esforç terrenal, el treball i l’èxit professional (a més de les tradi-cionalspràctiquespietoses):

Elpuritanoqueríaserunhombreprofesional;25nosotrostenemosqueserlo.Puesaltrasladarselaascesisdesdelasceldasmonacalesalavidaprofesionalycomenzarsudominiosobrelamoralintramundana,con-tribuyóalaconstruccióndeestepoderosocosmosdelordeneconómicomodernoque,amarradoalascondicionestécnicasyeconómicasdelaproducciónmecánico-maquinista,determinahoyconfuerzairresistibleelestilodevidadetodoscuantosnacendentrodesusengranajes.[...]Eldestinohaconvertidoestemantoligeroenférreaenvoltura.26

Éslametàforaweberianadela«gàbiadeferro»27(stahlhartes Ge-häuse)delproductivismecapitalistaqueempresonadesd’aleshoreslahumanitat.Certaments’hacomplertaquestapredicciódeWeber,

25 Berufsmensch. Recordem que l’alemany Beruf conté indestriablementunitselsdossignificatsde«professió»i«vocació».Pertant,podríemdirqueWeberdefineixlacondiciódel’homepurità,capitalistaimodernapartirdelaidentificaciódetotsdossentitsdeBeruf,ésadir,aquelltipusd’home(id’hu-manisme)«vocacionalmentprofessional»jaqueescaracteritzapertenir«vo-caciódeprofessió»operfer«professiódelapròpiavocació». 26 MaxWeber,Ensayos sobre sociología de la religión,vol.i, Madrid,Tau-rus,1998.LescursivessóndeWeber. 27 Sobrelacorrectatraduccióiinterpretaciódelafórmulaoriginalalema-nya,vegeuGonçalMayos,«Raó“deferro”ineohumanisme.Unaanàlisimacro-filosòfica»,aJoséManuelBermudo(coord.),Del humanismo al humanitaris-mo,Barcelona,Horsori,2000.



jaque,enlessocietatsmodernes,laproductivitatprofessionalhaes-devingutunimperatiuuniversal,desupervivència iexclusivamentterrenal,una«gàbiadeferro»indefugible.Ésadir,enlessocietatsmodernesavançades(onlavidapúblicajaésbàsicamentsecularit-zadaidessacralitzada),lanecessitatproductivistadel’esforçieltre-balljanodepèndecappossiblecompensacióultraterrenanisalva-cióreligiosa.Avuilacompensaciójanomésésipotsermonetària,elsalariterrenal,quepermet«comprar»lleureiconsum.AixíEdwardLuttwak28 assenyala el consum massiu com l’única meta, «ham», igran«teràpia»quepreténfersuportablela«gàbiadeferro»quehaesdevingutlasocietat.

Arabé, l’actualvisiódel’oci iel lleurecoma legítima(iúnica)compensaciódeltreballesvahaverd’imposaralesmentalitatsante-riors, fins a eliminar-les totalment. Això incloïa la mentalitat reli-giosa,queestigmatitzaval’ociiellleurecomacausadetotselsvicisiqueconsideravaeltreballcomuncàstigdivíques’haviadesuportaramb resignació. També havia de superar la mentalitat estamentalqueassociavaellleurealsprivilegisexclusiusdelsestamentsnobi-liari29ireligiós,mentrequeeltreballeraobligacióexclusivadel«ter-cerestat».

Remetienalavellatriparticióindoeuropeaque,enelmónfeu-dal,dividialasocietatenguerrers(bellatores),religiosos(oratores)itreballadors (laboratores). Els guerrers havien de tenir lleure perpreparar-sepera laguerra i,presumptament,defensar lasocietat;elsreligiosos,perpregarisalvarlesànimesdetothom.Encanvi,elscamperols i els artesans no necessitaven oci (més enllà del mínimdescans)perquèlasevafunciósocialeraexclusivamenttreballarpersostenirelsaltresestaments,queno«podien»treballardonadeslessevesaltresfuncionssocials.30

28 EdwardLuttwak,Turbocapitalismo. Quiénes ganan y quiénes pierden en la globalización,Barcelona,Crítica,2000. 29 Recordem que el Quixot mateix, en ser un hidalgo (etimològicament:‘hijodealgo’od’algunpetitnivelldenoblesa),rebutjaradicalmenttreballarencaraquecorrielperilldemorir-sedegana. 30 VegeuelsmagníficsllibresdeGeorgesDuby,Guerreros y campesinos. De-sarrollo inicial de la economía europea (500-1200),Madrid,SigloXXI,1999,iLos tres órdenes o Lo imaginario del feudalismo,Madrid,Taurus,1992.



Per imposar-se i legitimar els nous valors, l’actual societat delconsum«massiu»(perquèincloulesmassesiperquèésenorme)vanecessitarprofundscanvissocialsimoltescampanyesdepropagan-da.Finalment,esvaimposarunamentalitatsocialqueconsideravauna«necessitat»absoluta:elconsum,l’oci,ellleure,ladiversió,l’en-treteniment...almenysfinsalmàximquehomespoguéspermetre(incloent-hilesnovesmassestreballadores).31Endefinitiva,elcon-sum,l’oci,ellleureiel«dolcefarniente»esvandesculpabilitzarperalatotalitatdelapoblacióiesvanpresentarcomundretollibertatpersonal,incloentlesclassespopulars.

Trencantl’esquemareligiósoestamental(comveurem,tambéelgrecoromà),oci,lleure,consum,diversió,entreteniment...passenaserinterpretatsnoméscomlacontrapartidalògica,recompensadorai inevitable del treball i —més actualment— de l’èxit productiu.32Avui,treballemperpodergaudir-neipoder-hoferéseldretconque-ritambelpropièxitproductiu.Comveiem,ésunnoumodeldejus-tíciasocial.

Aquest esquema està, sens dubte, darrere del «contracte social»implícitenl’anomenat«estatdelbenestar»o«estatprovidència»queesvacrearal’Europaatlànticadurantlaguerrafredaamblafinalitatd’evitarunaperillosaescissiósocialqueduguésapossiblesrevolu-cions.Peraixò,unaàmplia,difusaicanviantaliançaentrepartitspo-lítics(desdelasocialdemocràciafinsalademocràciacristiana)vaimposarelsdosprincipalspreceptesdelpacteimplícitdel’estatdelbenestar.33Elprimervoliagarantirque tothomqui treballés ipro-

31 Caldirque,malgratlamilloraadquisitivaexperimentadaenelmónoc-cidentalenelsdarrerssegles,peraunaàmpliamajoriadelapoblacióifinsalfinaldelaSegonaGuerraMundial,elconsumsecentravaenlestresgransne-cessitatsvitals:menjar,vestiriallotjament.Nomésdesprésvanaparèixerpro-gressivamentenlespotènciesoccidentalsaltesquotesdeconsuminovesne-cessitatsd’ociidiversióques’ampliaveniesgeneralitzavengairebéalatotalitatdelapoblació. 32 Certamentavuijanon’hihaprouambtreballariesforçar-semolt,sinóqueesreclamenresultats.Enconseqüència,qui«obtéresultats»sensegairetre-balliesforçéslegitimatperbeneficiar-se’nisocialmentésmoltmésadmirat. 33 PactequeesvacomençaratrencaralsanysvuitantaambelsgovernsThatcheriReagan,iqueenl’actualitathaestattotalmentdesmuntat,iquehafacilitatlacrisipost-2008ilessevesbrutalsconseqüènciessocials.



duíspoguésgaudir—comafruitd’aquestacontribuciósocial—d’uncertnivelldequalitatdevida.Durantdècades,aquestnivellvasermoltsuperioraqualsevolaltred’anteriorpelquefaalesclassespo-pularsiincloïauncerttempsd’ociicreixentsquotesdeconsum.Elsegonpreceptegarantiaunmínimd’assistènciasocialfinsitotalsquinopoguessintreballarofossindamnificatspelmercat(aturats...).

Apartird’aquí,triomfàenlesriquessocietatsavançadeslamen-talitatconsumistapostmodernaqueassimilaociaconsum,evasió,diversió,entreteniment,espectacleilleurepassiu.Progressivaments’identifiquenenlasevaversiómésreductivista34a llibertat,35con-fortiqualitatdevida.Enaquestaevolucióvanserdecisiuselsmass media,quenotansolslegitimenlaintroducciódelsnousvalorsenellleure,elconsumil’espectacle,sinóqueenfanelsprincipalsíndexsdebenestar.36

Finsaquíelbreumarcmacrofilosòficquehemtraçatsobrel’ocienlessocietatsmodernes.Noméshemvolgutintroduirdeformaútilunenquadramentampliqueensremetialsarticlesd’aquestllibre,enelsqualstrobareu,d’unamaneramésaprofundidaiencircumstàn-ciesdetallades,algunsdelsparàmetresde l’ússocialde l’ocienunespaiiuntempsdeterminats,eldelaciutatdeBarcelonapelsvoltsdel1900.

34 GillesLipovetsky(La felicidad paradójica,op. cit.,pàg.209)ensintetitzamoltbél’evoluciódesdefinalsdelxix:«Despuésdelconfort-lujotípicodelafasei,burguesa,lafaseiipromovióelimaginariodelconfort-libertad (“latécni-caliberaalamujer”)almismotiempoqueelconfort-evasión,dominadoporlosgocespasivosdel“listo-para-consumir”,cuyomejorejemploeslatelevisión». 35 VegeuRobertB.Marks,Los orígenes del mundo moderno. Una nueva vi-sión,Barcelona,Crítica,2007,pàg.255. 36 ErikHobsbawm,Historia del siglo xx,Barcelona,Crítica,2003,pàg.267.



J. L. Pellicer, L’ovació den Titella (públic assistent a les actuacions de titelles a Els Quatre Gats). Dibuix reproduït a Pèl & Ploma, Barcelona, 10 de febrer de 1900.


ESPAIS DE L’OCI A LA BARCELONA DEL 1900Teresa-M. Sala

Al’esquerra,untrosdeBarcelona,confosajaambsossuburbis,estenent-sealpeudeMontjuïc,blanca,nova,immensacomunagranmetròpolis.SosbarrisdeLlevant,salpicatsd’alterosesxemeneies,esperdienenunaboiradadeva-porquelabrillantordelsolfoniaamblestintesdelacosta,rosses,nacarades,migveladesperunavapord’or.

Narcís Oller, La febre d’or

LanovaBarcelonahaviaanatcreixentafinalsdeladècadadelsvui-tantadelseglexix i lasevamorfologiaurbanas’havia transformatamblaconstrucciódel’Eixample,queengranpartcondensavaelshabitatgesdelesclassesbenestantsquehavienanatdeixant lenta-mentlaCiutatVella.Tanmateixanirienaugmentantelsespaisdesti-natsalesfàbriques,onelsfumsielsdisturbisdelaRosadeFocesconvertirenenl’escenariagitatdelesmultitudsindignades.I,comnopodiaserd’altramanera,totsaquestscanvisinfluïrenmarcada-mentenelsusosicostumsdelshabitantsqueelsvivien.Vanserunsanysdegranscontrastos,enquèelrepertorid’imatgesdelesdiver-sions, dels entreteniments, de les aficions conforma elements claudesociabilitatencaraquesovintamaguinlamisèria, lespreocupa-cionsifinsitotelconflicte.

Elllibrequeteniualesmansversasobrealgunsaspectesdesta-catsd’aquestestransformacionsreferidesaltempsd’oci,allòqueal-gunsautorshananomenatla«conquestadel’ociburgès»olainci-pientculturadel’ocialaBarcelonadel1900.Estractad’unreculldecertesactivitatsdelleurequeensrevelenalgunsepisodisdelautilit-



zaciódeltempslliureideladedicaciódelsbarceloninsarelacionar-seambiniciativesdecairedivers,algunes jaexistents id’altresdenovacreació.1Perquè,pelquefaaladiversió,mésenllàdelestradi-cionalsfestesmajors,delesfontadesodelesprocessons,esvanini-ciarnovesformesdeconsumquepodemconsiderarantecedentsdeles indústries culturals. En aquell moment assistim al naixementde nombroses sales de cinema i dels primers parcs d’atraccions, al’oberturadenousteatres,barsialtresestabliments,comaraelcasi-nodel’Arrabassada,elfrontóPrincipalPalaceol’hipòdromdeCanTunis.Progressivament,elcarrerilanitaniranprenentelprotago-nisme,iéselmomentenquèelParal·lelviuràlasevaexpansió,ambl’oberturael1911d’ElMolino.ElMapa cronològic dels espais de l’oci a la Barcelona de 1900,quehemelaboratiquepodeuconsultarenlí-nia,enspermetdetransitarperunageolocalitzaciódeteatres,gale-ries,tallersd’artistesiespaisdedicatsalamúsica.Visiteu-loawww.ub.edu/gracmon/docs/mapaeob.

Perpensari interpretar l’ocienelcontextdeconstrucciódelaciutatmodernaconveniaestablirunmarcdereflexiómacrofilosòfi-caquehemelaboratambGonçalMayosen l’articlequeprecedeixaquesteslínies.Tambéenelcapítoldedicatalsantecedents,ésMa-yosmateixquitraçaunagenealogiadel’ocienelmónantic,mentrequeRosaCreixellenssituaa laBarcelonadelbaródeMaldà,ambunadescripciódelspassatempsilesfestesqueesdevenenelssímp-tomesdecanvidelpasd’unaciutataristocràtica,ambcostumsiusosal’antiga,capalsnousairesdelaindustrialització.(Aquestarticleescomplementaambunacronologiainteractivad’esdevenimentsd’ociextretsdeldietaridelbaródeMaldà,Calaix de Sastre,consultableawww.ub.edu/gracmon/docs/calaix.)

Unrecorregutenelqual,siagaféssimlaguiade1895Barcelona en la manodeJ.RocaiRocacomsifóssimvisitantsdelaciutat,tro-baríemmoltesdelesactivitatsaconsellades:costumsicelebracions(carnavals,processons,caramelles,ladiadadeSantJosep,lafiradelesrosesdeSantJordi,elsJocsFloralsdelprimerdiumengedemaig,

1 Publiquemunaampliaciód’algunsdelscontingutsderecercaelaboratsperalcicledeconferènciesquevàremferal’InstitutAmatllerel2011,sotaeltítol«AficionsalaBarcelonade1900».


ESPAIS dE L’OCI A LA bARCELONA dEL 1900 33

elCorpus,lesrevetllesdeSantJoanideSantPere,lesfiresifestesdelaMercè,TotsSantsiNadal),espectacles(elsteatresqueofereixentotselsgèneres,elsconcertsenelscafès, l’òperaalLiceu,elscon-certsdominicalsoendijousdelaBandaMunicipal),vetlladesiconfe-rènciespúbliquesalesacadèmiesisocietats,lesexposicionsdepin-tors iescultorsalSalónParés, elsespectaclesestivalsde toros, lescursesdecavalls(inauguradesel1883),eljocdepilotaalfrontón,elsclubs nàutics i velocipèdics que organitzaven regates i curses.2 Noobstantaixò,ésclarqued’espectaclesn’hihaviaperatotselsgustositoteslesbutxaques,desdelabarracadefiraodecircfinsalsdiora-mes animats, el cinematògraf o els balls particulars. També, en lamajoriadecafèsitavernesdelaciutat,hihaviaunbillarobéesjuga-vaaltresillo,entremoltesaltrescoses.Així,alamíticatavernad’ElsQuatreGatses fusionavenelsgustos,elscostums, lesaficions ielspensamentdelscontertuliansambelsairesdelabohèmiaparisenca,

2 VegeuJosepRoca i Roca,Barcelona en la mano,Barcelona,AntonioLó-pezed.,1895,pàg.31-33.

Opisso, Caballitos baratos, Pèl & Ploma, Barcelona, 1 de febrer de 1901.



aimitaciódelcabaretLeChatNoir.3Allàesduienatermetotunse-guitd’activitatsiesdevenimentsculturals,comarafuncionsdetite-lles,exposicions,concertsmusicalsotertúlies,mentreque,talcominformaelDiario de Barcelona,«contiguaalaTabernayencomuni-caciónconellaseencuentraotrasaladedimensionesmayoresquelasdemásdestinada áejerciciosde“sport”yparaverificarenellaexposicionesydareninviernoespectáculoscaracterísticos».4

Dinsd’aquestmarcfinsaradescrit,PereCapellà,FàtimaLópeziCristinaRodríguezsituenalgunesaficions ialgunsentretenimentsentresespaiscomuns:eldelesjoguines,eldelscromosieldelain-dumentària.

Enunaltreapartatestractadelesdiversionsielsespectacles,queenssituenelmónescènicieljocteatralenunpanoramaderenovacióenclaumusical.Laimportànciadelcos,elnaixementdeladansamo-dernaol’amplituddel’imaginariescènicimusicald’aquellmomentsóntemesabordatsperCarminaSalvatierra,EnricCiuransiJaumeCarbonell.Unrecorreguttambétopogràficquemarcaeixosprinci-palscomsónlaRambla,elpasseigdeGràciaielpascapalParal·lel.L’any1908,enquès’inauguravaundelsemblemesarquitectònicsdelaciutatmodernista,elPalaudelaMúsicaCatalana,alarevistaLa Ilustració CatalanaensconvidavenaferuntombpelParal·lel:

L’amplaviaresplandeixyatronaenlaalegriadeldissabtealanit.Teatresycafèsomplenlesaceresdeclarorsd’archsvoltaichydeformi-gueigdemultituds.L’espays’agitaalaremordemilcrits,surantdamuntd’unamardeconverses[…]lamultitudesabigarrada,eterogènia,cos-mopolita[…]éselpolsboigdelaciutatenfebred’expansió.5

Alescapitalsmodernes,lesexposicionsuniversalsvanesdevenirgrans esdeveniments de caràcter industrial i tecnològic, als qualss’afegienlesbellesartsilesindústriesartístiques.Aquestamenade

3 VegeuJoanB.Enseñat,«Crónicaparisiense.ElChat-Noirysuescuela»,La Ilustración Artística,8-VII-1895,pàg.470-474. 4 Diario de Barcelona. De avisos y noticias,6-VII-1897,pàg.7973-7974. 5 M. y G., «Un tom pel Paralel», La Ilustració Catalana, juliol de 1908,pàg.517.


Espais dE l’oci a la BarcElona dEl 1900 35

certàmens es van convertir en un motor d’intercanvi i de captació de visitants, que alhora generaven un gran nombre d’iniciatives rela-cionades amb el sector de la indústria, la construcció, el comerç i els serveis. En un apartat sobre gaudi i treball, s’aborden aspectes que tenen a veure amb la sociologia de l’art: els espais per a la fruïció es-tètica, on el fenomen de les exposicions d’art es relaciona amb l’apa-rició de les galeries a la ciutat. Ricard Bru i Isabel Fabregat resse-gueixen les mostres visitades pels barcelonins del període. També hi són presents els estudis de fotografia, en què la diversió d’anar a cal fotògraf es barreja amb l’obligació d’una professió en apogeu que tan bé retraten M. Santos García Felguera i Núria F. Rius.

En aquest vast panorama, no podíem deixar de tractar del tema de determinades addiccions. Així, de forma significativa, el text d’Ire-ne Gras penetra en la morfinomania i les imatges artístiques que se’n deriven.

D’altra banda, una part del lleure i del descans se situa en allò que Mireia Freixa anomena «la conquesta dels turons», en virtut de la qual els barcelonins s’apropien d’àrees recreatives i d’esbarjo com són la reconversió d’un projecte fracassat, el del Park Güell, que pas-sà a ser un jardí per a la ciutadania, i la urbanització de la serralada de Collserola, amb les torres o els xalets d’estiueig a Vallvidrera. En aquest darrer indret, l’estudi de la colònia Busquets ens permet en-dinsar-nos en un exemple singular de les arquitectures de l’estiueig. En aquests espais naturals allunyats del nucli urbà, les distraccions conformaven activitats d’esbarjo compartides, com eren les revet-lles, les festes, els balls, les reunions privades amb vetllades musicals o els jocs de bridge o de tennis, entre d’altres.

L’experiència de fer teatre al menjador de casa és l’epíleg d’a-quest recorregut que Toni Galmés ens ofereix. Hi trobareu dues obres teatrals versionades com a fotografia d’època que varen ser interpretades dins el marc del teatre universitari i que esdevenen el contrapunt de la memòria del passat en el present o, si voleu, del passat esdevingut present. Finalment, hem comptat amb el suport de Xurxo Insua en la tasca de coordinació tècnica.


ANTECEDENTS


OCI, UNA GENEALOGIA MACROFILOSÒFICAGonçal Mayos

Partiremdela«Reflexiómacrofilosòficasobrelasocietatdel’oci,delconsum,del’espectacleidelconeixement»,a lapart introductòriadelpresentllibre.Donem,doncs,persuposadaladistinciómnemo-tècnicadeJoffreDumazediersobrelestresfuncionsdel’ocisegonslestres«D»:descans,diversióidesenvolupamentdelapersonalitat.També partirem de la vinculació de la societat «de l’oci» amb lesanomenadessocietat«del’espectacle»,«delconsum»i«delconeixe-ment».

Enaquellmarcmacrofilosòfic,hemvistquelessocietatsavança-descontemporàniescoincideixenasuperardediversesmaneresl’es-trictadualitatmodernaentretreballino-treball.Lessocietatspost-industrials i postmodernesactuals tendeixenadefinir-se,mésquepeltreballmanual(dur,esforçatiqueprovocasuor,encaraquesiguienunacadenademuntatge),peltreballintel·lectualcentratenelsa-ber, els serveis, la comunicació, el tractament de la informacióilainnovaciótecnològica(societatdelconeixement).Llavorsfinsitotladistincióentreociitreballesdifumina,enlamesuraqueelco-neixementrequereixocicreatiuitempslliurepersonalmentdispo-nible,ipertantn’ésindestriableenúltimainstància.

Pelquehemdit,enlasocietatpostindustrialipostmoderna,lestresfuncionsdel’ocideDumazedierestornenabarrejardeformacomplexa,jaqueles—equívocament—1anomenades«indústries»del’oci,del’espectacle,del’entretenimentidelconsumsónsovintdifí-

1 Jaquepròpiamentsónelmodeldominantenlapostindustrialització.



cilsdedestriardelesdelconeixement,lainformacióilacomunica-ció.Treballino-treball(oci,lleure,diversió,descans,desenvolupa-mentdelapersonalitat...)sónavuimoltbarrejats.

D’una manera significativa, el geògraf i líder actual dels urban studies,RichardFlorida,englobaenunaúnicaclasse(segonsell laméspotent,decisivaienabsolut«ociosa»del’actualitat:«laclassecreativa»)2 totselsgrupssocialsquesecentrenenelmagmapost-industrialdelconeixement,lainformació,lacomunicació,lainnova-ció,latecnologiapunta,elsserveisd’altvalorafegit,l’oci,l’especta-cle,elconsum...

Genealogia de l’oci en l’esclavisme i el patriarcalisme grecoromà

Arabé,peranalitzareficaçmentlasignificaciódellleure,ladiversió,l’entreteniment,elconsumielconeixementenlessocietatsavança-des,calcomparar-laambelsseusrespectiusorígensetimològics.Amés,enserlaprofundatransformaciódelessocietatsmodernesunmacroprocéscomplexdellargaduració,ésmoltútilfer-nelacom-paracióambsocietatsanteriors.Peraixòcompararemconcisamentl’úsil’evoluciómodernadeconceptestandecisiuscomlleure,tre-ball,diversió,consumidesenvolupamentpersonalambelsdelaso-cietatgrecoromanaclàssica(enlaqual,certament,notenienelma-teixpaper).

En la reflexió macrofilosòfica de la part introductòria d’aquestvolum, hem vist que la profunda legitimació mútua que en les so-cietatsmodernesvinculaociambtreballés—encaraara—3alabasede la mentalitat social. Però no sempre ha estat així. Ho hem vistbreumentremetent-nosalasocietatestamentalialatriparticiófeu-dal;comparem-hoaraamblessocietatsgrecoromanesclàssiques.Calrecordarqueerensocietatsesclavistesique,pertant,elsquitreballa-

2 RichardL.Florida,La clase creativa. La transformación de la cultura del trabajo y el ocio en el siglo xxi,Barcelona,Paidós,2010,iThe Rise of the creati-ve class. And how it’s transforming work, leisure, community and everyday life,NovaYork,BasicBooks,2002. 3 Quanestàsotmesaatensionsicanvismoltprofunds.


OCI, uNA gENEALOgIA mACROfILOSòfICA 41

venerenelsesclaus4inoelsciutadans.Éselcas,sobretot,delsnobles(«eupàtrides»aGrèciai«patricis»aRoma),queerenelshegemònicsenlaculturadel’època.Aquestsnotreballaveni,pertant,enabsoluttenieneneltreballoenl’èxitproductiulajustificaciódelsseuspri-vilegissocialsni—perdescomptat—de lessevesdisponibilitatsdetempslliureooci.

Peraixò,larelaciómodernaiburgesaquerelacionaellleureambelno-treballiamblarecuperacióorecompensapeltreballnoeralaqueellsviviennil’hegemònicaenl’èpocaclàssica.Avuienlanostrasocietathiperproductivaieconomètricapotsorprendre,peròllavorselsciutadansquepodientenirocinotreballavenielsquetreballaven(elsesclaus,p.e.),notenienoci;aquestscomamolttenienelmínimdescansperarecuperarlaseva«forçadetreball».

Certamenttambéelsciutadansescansaven(p.e.,enferlaguerra,etc.),peròl’evolucióantigadellleurenoesvavincularambaquesttipus de recuperació i descans. Això fou degut també al fet que eldescanseraunafunciótanuniversalinecessària(tothomescansaihadedescansar)quenosemblavamarcarcapnovadinàmica.Cosaquesíquefeia,encanvi,latercerafunció:eldesenvolupamentper-sonal.Peraixò,fouaquestainoeldescans—comveurem—elcentredelaprimeraevoluciódel’ociolleure.

Precisament per l’estructura social i productiva basada en l’es-clavitud(elmodedeproducció,segonsMarx), tantciutadanscomno-ciutadansnopodienpercebre larelaciómodernaentre lleure itreball.Elmotiuésclar:elsciutadanstenienocisensehaverdetre-ballar(obligacióqueelshauriaofès)ielsno-ciutadansteniennoméseltreballambunespossibilitatsmínimesdelleure(iquenoescorre-lacionavenessencialmentambeltreballfet).

Elmateixpassavaalesdonesgreguesiromanes,jaqueelpatriar-calisme vigent els atorgava gairebé en exclusiva el treball a l’oikos(lacasa).Pertant,sitenienlleure,noeracapcompensaciópelseutreball;ilesseveslaborsnoerentreball,sinóallòquecorresponiaalasevacondiciófemenina,quedemanerasimilarelsnegavamoltsdretspolítics,comeldevotar.Calrecordarquealeshoreserenrelati-

4 Certament,tambéhihaviallibertsipobresquetreballavenpercomptealiè,ilesdonesalallar(encaraquesovintnoerenconscientsde«treballar»).



vamentpoqueslesdonesquetreballaven«percomptealiè»imenysencaralesquecobravenunsalariacanvi.Amés,eltreballalallarilestasquesadjudicadesalesdones—simplementpelfetdeser-ho—incloïenimportantíssimesfuncionsartesanals(p.e.,teixirlaroba)oagrícoles (p.e., tenir cura de l’hort, o desgranar o col·laborar en lasegaienlacollita).

Di-versió i dis-tracció

Hemvistque,perl’esclavismeiunpatriarcalismemoltmésestrictequel’actual,sónmoltllunyanselssentitsdelsconceptesdequètrac-tem.Avui,lleureiocisónbàsicamentcompensacionsaltreball.Pertant,són,enprimerlloc,elbenaurat«descans»quepermetrecuperarlapròpiaforçafísicaomental.Amesuraques’avançaenlapostindus-trialització,esdevésobretotlalegítimacompensaciópeltempsielta-lentesmerçatsen laproducció.Entotsaquestscasos imalgrat lesdiferències,ellleureéspensatcomunespai(guanyatambunacertadificultat) de dolce far niente o l’esforçada conquesta d’un «tempslliure» (perquè és «lliure» de treball-esforç i perquè se’n disposaambtotalllibertatpersonal).

Elssignificatscomentatsjaapuntenalasegonagranfunciódesta-cadaperDumazedierique,sensdubte,creixenimportànciaenlessocietatsactuals.Estractadellleurecoma«diversió»o«distracció»,queremetenaunfonscomú:uncanvienl’úsdeltempsienlesacti-vitatsquedi-vergeixen(canviendedireccióoesdirigeixenapartsdi-verses; prové de divertere ‘allunyar, apartar, desviar’) o dis-treuen(treuenquelcomdiversdel’habitual;provédedistractio ‘separació,divisió’).Ensentitampli,nonomésapartenoseparendeltreballpuridur,sinótambédequalsevolihabitualesforç,ocupació,rutina,avor-riment,monotoniaoquotidianitat.Certamentenlessocietatsriquesiavançadesl’atenciónoesdirigeixnomésacercarconfort,sinótambéaevitarl’avorriment,lamalenconia,l’ascidia,l’ennui de vivre,l’spleen...La condició humana —sobretot quan té garantida la supervivènciabiològica—reclamatambédistraccionsodivertimentsquetrenquinaqueststipusespecialsde«cansament»mentaloexistencial.

Sónclareslesdiferènciesrespectealessocietatsgrecoromanes,enquè—segonslescircumstàncies—moltsesclaus,homesidones,ha-



viendetreballarfinsal’extenuaciói,encasosextrems,finsalamort.Encanvi,algunsciutadansmainohavien«treballat»,encaraquepo-dienanar,perexemple,alaguerra,haver-s’hid’esforçarmoltiha-ver-hipatitlesionsgreusialtresdesgràciestotcomplintambeldeu-re«ciutadà»o«patrici».Peròaixòmainoeraconceptualitzatcoma«treball».

D’altrabanda,hihaviadistraccionsisolienestarméscodificadessocialmentitemporalquenoenl’actualitat,jaqueerenestrictamentvinculadesaunsmomentsoritualsmoltconcrets(lacollita,lesba-canals...).Xocaalamentalitatactual,peròigualquenoespotdirqueelsciutadansgrecstreballaven,tampocnoespotdirquelasevavidaera de mera diversió, distracció, entreteniment i «recreació». Peraixò,tampoclafunció«distracció»—enelsentitprimerdelterme—novamarcarprofundamentl’evolucióclàssicadellleure.

Durantmil·lennisnohihaviaressemblantal’actualipoderosís-sima «indústria» de l’entreteniment i l’espectacle. Les diversionsnormalmentseleshaviadegenerarunmateixodinsdelgrupmésproper.Encaramés,lesdistraccionsrespectealamonotoniaquoti-dianaerenmoltmésescassesilimitades.Encompensació,calreco-nèixerque,normalment,elritmedevidaeramoltméspausatqueavui,finsitotperalsesclaus,elspobresilesdones.

Pertotaixò,lesqueixes—diguem-nemésespiritualsi/oexisten-cials—d’avorriment,malenconia,ascidia, ennui de vivre, spleen...erenmolt poques i circumscrites a una elit molt limitada. La dura vidadelsesclausnoelsdeixavagaireespaiperquèlespoguessinexperi-mentar;lesdonesilesclassesméspopularsseguramentquesíquepodien, però no eren escoltades i tenien poques possibilitats d’ex-pressarocodificardemaneraprofundaaquestssentiments.Síquehopodienferelsfilòsofs,peròerenunaclaraminoriaque,amés,nohaviadetreballar.5

Noenshad’estranyar,doncs,quel’altaculturahegemònica(enmolts aspectes aristocràtica) que ens ha arribat de Grècia i Romamantinguiescinditsiseparatselscampssemànticsdelmóndeltre-

5 RecordemlescrítiquesfuribundesdeSòcrates,Platóielsseusdeixeblesalfetqueelssofistesrebessindinerspelsseussabers(malgratqueelssofistesnohoconceptualitzavencomatreball!).



ballidellleure.Peraixònoespensacomanormauniversalqueellleuresiguilacompensacióo«re-compensa»peltreball.Tampoclessocietatscristianespremodernesnopodenpensareltreballcomlacondiciónecessàriaqueconverteixl’ocienlegítiminoviciós(comefectivament faran més endavant). Per paradoxal que sembli, enaquellessocietatsiperalsquihegemonitzavenl’altacultura,lapro-ducciódesupervivència6erapràcticamentescindidadelestresfun-cionsdel’ocisegonsDumazedier:descans,diversióidesenvolupa-mentpersonal.

Desenvolupament personal en la societat del coneixement

Què passa, però, amb la tercera funció, el desenvolupament de lapersonalitat?Ésadir,ambl’educacióilaformació?Enlessocietatsmodernesiperalamajorpartdelapoblació,lapartdeltempsd’ocidedicadaal’educaciósoltenirmoltaveureambeltreball,almenyseltreballfuturopossible.Certamenthihaunapartdeformacióbàsicahumanistaque,enprincipi,notéunafinalitatlaboraldirecta.Però,engeneral,lesclassespopularsnos’hanpogutpermetreunaforma-cióquenoelsrepresentésd’algunamaneraunavantatgelaboral,peraconseguirmillorstreballsicoma«ascensorsocial».

Durant segles, la formació professional i personal ha estat undels«ascensorssocials»mésclarsitransitats;defet,granpartdelesclasses mitjanes i professionals s’han nodrit meritocràticament apartird’aquellapartdelapoblacióquehaexcel·litenlasevaforma-ció.Nohad’estranyar,doncs,que,peraelles,lafuncióde«desenvo-lupament»fosundelsusosprimordialsdellleure.Elperilldecaureenelviciqueplantejatotaociositatquedavaexorcitzatiusatpositi-vamentenaquestesclassesendestinargranpartdellleureal’educa-ciópersonalialaformacióprofessional.

Pertant,iunavegadamés,lafunciódellleurequeésl’educaciótéunaclaravinculacióambeltreball:éselcamíperamillorarlaboral-ment,peratenirunaprofessiómillorimésbenremunerada(endar-rerterme:econòmicament).Comjahemapuntat,elvincleentrefor-

6 Unaaltracosaésla«creacióoproducciópoètica»,lapoesia,termequeclaramentprocedeixdelgrecpoiesi‘producció’.



macióitreballesrelacionacadavegadamésambl’èxitproductiu,jaqueactualmentcomptaméselresultatquenol’esforçolafeinafeta.En la «societat del coneixement» actual, la informació, la cultura ielconeixementsónelprincipalfactorproductiuilafontprimordialdel«valorafegit».Peraixòellleuredestinatalaformacióaccentualasevaimportànciaproductivaiéslaprincipalfontdeproductivitat.

Apareix, però, una paradoxa: en la «societat del coneixement»s’hafettanexplícita,reflexivaievidentlarelaciódetotaformacióambproduccióoproductivitatqueestendeixcadavegadamésaas-similar-lesd’unamaneraperillosamentreductiva.7S’hafettanexplí-cita,idènticaidirectalarelacióentreformacióiproductivitateneltreballqueestendeixaconsiderarquelaformació(devegadesfinsitotlamésbàsicaohumanista)éssimplementlaprimerafasedeltre-ball,unaespèciedefaseprèvianecessàriadelavidalaboral.

Segonsl’assimilacióactualentreformacióitreball,semblengai-rebéindestriableslaformacióperalaproduccióilalaborproductivadirecta.Amés,laincreïbleacceleraciótecnològicaprovocaquefàcil-mentquediobsoletalaformacióassolidaperlespersones(MayosiBrey,2011,pàg.186is. i169is.).Actualmenthomnecessitacontí-nuamentreciclarlapròpiaformacióireciclar-seasimateix!Encascontrari,fàcilmentescauenl’aturcrònicihomnopotnimantenirelnivellretributiu.Laprecarietatactualestàmoltvinculadaal’accele-radaobsolescènciadelaformacióidelescapacitacionsdelesperso-nescausadaperl’acceleratcanvitecnològic.

Comveiem,laconstantsuccessiódelstempsilestasquesdefor-mació(ésinevitablelaformaciócontinuada)ielsdedicatsalapro-duccióefectivaprovocaquecostimoltdistingir-les.Actualmentcos-tadiferenciarquanaprenemambfinalitatmeramentformativaoperal desenvolupament de la personalitat i quan ho fem amb finalitatproductivocrematísticaamitjàoallargtermini.Defet,elspolíticsilesadministracionsensdiuencontínuamentquelesunesilesaltressónohauriendeserbàsicamentintercanviables.

Laconseqüènciaúltimaésqueactualmentlaformaciónosemblajatantunafunciódellleure(comconsideraDumazedier),sinóuna

7 GonçalMayosiAntoniBrey(ed.),La sociedad de la ignorancia,Barcelo-na,Península,2011.



funciólaboralmés.Naturalment,nosempreespercebenacanviunsdiners,peròcadavegadahihamésbequesosubvencionsqueesdo-nenprecisamentperformar-seimentrehomesforma.

Desenvolupament personal a Grècia i Roma

Semblantmentalquehemvistabans,lafunciódellleurecomade-senvolupamentdelapersonalitatvasermoltdiversaenelmóngrecillatí.Laformaciólaboraliperaltreballhieramoltlimitada,isoliaconsistirbàsicamentaobservarcomprocedialagentambexperièn-ciaiseguir-nelesordres.Enelmónclàssic,hihaviapocaformacióper a la producció, com correspon a una relativament senzilla so-cietatesclavistaambgranmenyspreuperleslaborsmanualsomera-mentinstrumentals.

Peraixò,eltempsdeformació(sjolé,sckoléoscholé)s’aplicaso-bretotal’educaciódelsciutadansquenotreballeniapuntaaqües-tionsmoltallunyadesdelaproducció.Significativament,engrec(isatisfentenelfonslatesideDumazedier),eltermeusatperadesig-nar el lleure dedicat a desenvolupar-se prové del verb scholazein, quesignificava‘parar-se’,‘tenirtemps’o—méspejoratiu—‘perdreeltemps’.Posteriorment,scholépassaatenirsignificatscomdiversióperquèésel«parar-se»enlesocupacionshabituals,trencarlarutinai«tenirtemps»pera«vertir-se»enunentretenimentespecial,«di-vertit».

Enundelssentitsetimològicsdel terme,espotdirque l’ocivasorgirenelmónclàssiccomafruitd’un«fer-altre»(unadi-fer-ència)ograndi-versióquenotéresaveureamblanecessitatd’entretenir-seipassareltemps(comavui).Alcontrari,esrelacionaambunamoltsubversivadi-versió,dis-traccióidi-ferènciaqueapartavadelavidaomnipresentmentpolíticadelsciutadans.Seràunanovadi-versióodis-traccióvinculadaa lacontemplaciófilosòfica,a lameditació,aldiàlegespeculatiuambaltri,alfilosofar,al’amoralsaber.

Scholé també significarà ‘escola’, perquè igualment remet a untempsdelleurequeapartadelesocupacionshabitualsperaperme-treunadeterminadaformaciódelapersonalitat.Scholécomaeduca-cióés«parar-se»o«apartar-se»delfrenesíquotidià,creantla«distàn-ciacrítica»i«donant-setemps»perpodercontemplarelquerealment



passa,reflexionar-hiiaprendredelsquiaixíhohanfetabans;ésadir,educar-se.Enlamesuraquescholé,comaeducacióescolar,ésunprocésirequereixunarelacióespecíficaambaquellsquetenenunin-terèsreflexiusimilar,méstardvaadoptarelsignificatde«serdeixe-bled’unmestre»,«ensenyarelsalumnes»o«compartirunesense-nyances».

Encaramésiapuntantalanostra«escola»,scholéacabaràdesig-nantelllocfísicespecíficiadequatonesduatermel’educacióformal.Però també —més abstractament— remetrà als vincles intel·lectualsd’aquellsquicomparteixenohancompartitunmateixensenyament,unamateixaeducacióiunesmateixesidees,ésadir,una«escola»depensament.Posteriorment,elsmedievalsparlaran—sensecapsen-titpejoratiu—d’«escolàstica»;però,apartirdelRenaixement,s’usa-ràaquesttermequanelfeteducatiuielvincle«escolar»s’haginins-titucionalitzatoanquilosatmassa.

Entotselscasosmencionats,però,scholénosesolvincularaltreballnialaproducció(imenyslamanual!),cominevitablementsembla que passa en les societats modernes. En aquestes, comhemvist,arribaràaidentificar-seamblaproduccióieltreballma-teixos. Molt al contrari, la scholé grega, en tant que activitat decontemplació filosòfica,8 no podia ser un negoci (d’aquí la men-cionada condemna platònica als sofistes) o el necotium dels ro-mans(necésunanegacióquecomplementaeltermeotium):elquenoésoci,otium.

Scholéilafilosofias’oposavenaqualsevolaltraactivitatutilitàriao privada (el nec-otium), ja que són fins per elles mateixes, impli-quenessencialmentelconjuntdelacomunitatinopodensotmetre’salbeneficieconòmic.ComdiuWernerJaeger:«Laeducaciónnoesunapropiedadindividual,sinoquepertenece,poresencia,a laco-munidad.Elcarácterdecomunidadseimprimeensusmiembrosin-dividualesyes,enelhombre,elzoon politikón».9

8 Recordemque,peralsgrecsclàssics,latheoriaeraelresultatd’aquestavisiócontemplativadesinteressada. 9 WernerJaeger,Paideia.Los ideales de la cultura griega,Mèxic,FondodeCulturaEconómica,1988,pàg.3.



Ladi-ferènciaodis-traccióquerepresentàlascholé,lavanprota-gonitzar,enelmóngrecollatí,elsfilòsofs.Sónmoltselstestimonisqueenshanarribatdelasorpresaquesovintprovocavaelcomporta-mentdi-ferentodeformadis-tretadelsfilòsofs.Perexemple,PlatóexplicaqueTalesdeMiletvacaureenunforatmentrecaminavadenitmirantlesestrelles,laqualcosavaprovocarelriured’unaescla-va.10 Certament, els filòsofs tendien a un fer-altre, a apartar-se, esdistanciavenidi-vergiendelcomportamenthabitualdelsciutadans(queaGrèciaiRomas’haviadecentrartotalmentenlapraxipolíti-ca),perocupar-sesobretotiaïlladamentdelqueDumazedierano-menael«desenvolupamentpersonal».

Ladis-traccióquelafilosofiaprovocavaenmoltsdelsseusfillsenfurismavaextraordinàriamentelsciutadanseupàtridesgrecsoelspatricisromans,jaqueelsapartavadelavidapolíticaifeiaperillarl’hegemoniadeclassequevolienmantenir.Calrecordarquel’activi-tatpolíticaera lagranexigència;peralsciutadansgrecs i romans,era la màxima i intensiva «ocupació» (en aquest sentit era el méssemblantquetenienaun«treball»,sibénohaurienacceptatdecapmaneraaquestterme).

Elsfilòsofs,amblasevaensenyança,desviavenmoltsjovesciuta-dansdelessevesobligacionspolítiquesper«dis-treure’ls»ofer-los«di-vergir»cercantlavidabona,estimantelsabercomatal,contem-plantelmón,fenttheoriai,entermesdePierreHadot,11construir-seun«josuperior».Éscertque,aquestdesenvolupamentdelaperso-nalitatnoespodiaferaGrèciaialsinicisdeRoma12d’unaformato-talmentindividual;peraixòelsfilòsofss’agrupavenen«escoles»,co-

10 Continual’anècdotaexplicantque,llavors,Tales,vavolerdemostrarqueelsfilòsofs,totentretenint-semirantlesestrellesocosesaparentmentnopràc-tiques,podienaconseguirgransèxitsmundanssis’hoproposaven.Peraixò,quanvapreveure(mirantelcel)quehihauriaunanydemoltapluja,vaarren-darperendavanttoteslespremsesd’olidelaciutatienconfirmar-sel’excel·lentcollita,comqueenteniaelmonopoli,esvaferric. 11 VegeusobretotPierreHadot,Ejercicios espirituales y filosofía antigua,Madrid,Siruela,2006, iLa philosophie comme manière de vivre,París,AlbinMichel,2002. 12 Alfinaldel’Imperiromà,lescosescanvienilessolucionsindividualistessovintegen.


49OCI, uNA gENEALOgIA mACROfILOSòfICA

munitatso«sectes»delsquicompartienunafilosofiasimilar.Això,però,encaramolestavaméselsseusparesciutadans,perquè,enllocd’ocupar-seúnicamentdelapolisolares publica,s’escindienenunavidaaïlladaenpetitsgrupso«sectes».13

Comveiem,elssignificatsielsusosdellleureaGrèciaiRomaensajudenmoltaentendrelesnostressocietatsmodernes,isegu-ramental’inrevés.Aquestescontraposicionsmacrofilosòfiquessónnecessàriesquanestractad’analitzarprocessosdellargaduració,complexos,transversalsi interdisciplinariscoml’oci.Nomésambanàlisisicomparacions«macro»d’aquesttipusespodendetectartant les identitatsbàsiquescomlesenormes iprofundesdiferèn-cies que es manifesten al llarg de la història amb fenòmens tancomplexoscoml’oci.Nomésaixísesuperaalhoral’enormeestra-nyesadeladiversitathistòricailapressuposicióingènuaquetotésidènticenelfons.

13 Aquestsentitexpressalesduesetimologiespossiblesdelllatí.Segonslaprimeraimésplausible,sectavoldir‘senderol’i‘maneradeviure’(d’onvesec-tatoris‘seguidor’).Lasegona,ambsignificatproperalaprimera:vedesecare,quevoldir‘tallar’o‘separar’.


ELS PASSATEMPS I LES FESTES A L’ÈPOCA DEL BARÓ DE MALDÀRosa Creixell

L’existènciad’unaabundosaliteraturamoralcentradaenlalloançaaltreballencontraposicióal’ocipermetintuircomn’eradecomple-xalavaloracióilaconcepciódel’úslliuredeltempsenl’èpocamo-derna.PedroMexía,enelseullibreSilva de varia lección,1publicataSevillal’any1540,itambéSebastiándeCovarrubias,enelTesoro de la lengua castellana,2 editatunsanysméstard,denotenl’arrelamentd’unaestesapercepciónegativaverselterritoridel’oci.PeraCova-rrubias,l’ociositateraelvicideperdreogastareltempsdemanerainútil.Entermessimilarss’haviamanifestatMexía,elqualsolsac-ceptava legitimar una cartografia de l’oci en estreta dependènciaambl’existènciadeltreball.

Si l’impacte i el mecanisme de definició del mateix conceptesóndifícilsd’especificar, laveritatésquela literaturaensofereixretratsdegranpesentorndel’oci.Quadresdepassatemps,entrete-nimentsidiversionsqueensobliguenaplantejar-nos,entrealtresqüestions,quècalentendreper«útil»o«inútil»enl’úsdeltempsal’èpocamoderna.Ofinsaquinpuntlesreflexionssorgidesdelamàdelsmoralistesd’aquelltempsvantenirressòenlasocietat.Així,doncs,lacrònicasentimentald’unaBarcelonalaboriosaiociosaapartsigualsquedareflectidademaneraminuciosaeneldietaridel

1 PedroMexía,Silva de varia lección, Madrid,Castalia,2003[1662]. 2 Sebastián de Covarrubias, Tesoro de la lengua castellana o española, Barcelona,Altafulla,1987[1611].


PENSAR I INTERPRETAR L’OCI52

baródeMaldà3oenelllibrederecordsdelpolíticihistoriadorJosepCoroleu,percitardues fonts fonamentalsperaretratardetallada-ment els aspectes que configuraven les diversions i els entreteni-mentsdelsnostresavantpassats.Dosretratscoincidentseneltempsdel’acció—eltombantdesegle—,perònoeneldel’escriptura,perbéqueenmésd’unaocasióescomplementenenabordarunamatei-xaqüestiódesd’unprismadiferent.I tanmateix,comacabemd’a-nunciar,Memorias de un menestral de Barcelona4 vaserescritaquasiunsegledesprésqueRafaeld’Amat ideCortadarecollísenel seudietarielquesucceïaalaciutatentempsreal,entrelasegonameitatdelset-centsilaprimeriadelacentúriasegüent.Coroleuempràelrecordcomaeixarticuladordelasevanarració.

Pelquefaaldietaridelbaró,iabansd’endinsar-nosenl’anàlisidequins foren els passatemps dels coetanis d’aquests dos autors, calrescatarelvalord’entretenimentambquèelmateixtextvasercon-cebut.Consideratenl’actualitatcomunafontinesgotableperaper-filar i dibuixar l’entramat vivencial de la Barcelona set-centista, eldietariescritperRafaeld’AmatideCortadanoeramésqueunama-neradepassareltemps,defer-lomésamèilleuger.Escritperentre-tenirientretenir-se,laplomadelbaróvarecollirenlessevespàgineslesdiferentsciutatspossiblesmentreensmostravaquineserenlesdiversionsqueajudavenapassareltempsalsseusconciutadansiaellmateix.Accionsdecaràcterlúdici festiuquemarquenelritmequotidiàdelaciutat.

Afirmatirecordataixò,valadirqueelmapadel’ocialaBarcelo-nadelasegonameitatdelseglexviii iprimeriadelxixesdevéunentramat de suggerents matisos, on és difícil establir sistemàtica-mentlesfronteresentrepúbliciprivat,entrecol·lectiuiindividual,religiós,professional,oficialofamiliar.Iésqueenmésd’unaocasióaquestsmargescategòricsquedentotalmentdifusos.Així,enlacarto-

3 Rafaeld’Amat i de Cortada,Calaix de Sastre, edicióacuradeRamonBoixareu,Barcelona,Curial,1987. 4 JosepCoroleu,Memorias de un menestral de Barcelona, Barcelona,JoséAsmaratsEditor,1913[1880].Cronològicament,elbaródeMaldàrecullelssuc-cessosentre1769i1819,mentrequeCoroleusitualasevacrònicaenelsanys1792-1854.


ELS PASSATEmPS I LES fESTES A L’èPOCA dEL bARó dE mALdà 53

grafiadel’ocidelasocietatbarceloninatenenunpaperrellevanttotaunasèried’activitats festives,que imposenundescansmomentanienelsritmesdetreball,estretamententroncadesambelsentirreli-giós:celebracionsiprocessonsambmotiudelafestad’unsantodelpatród’ungremi,perexemple,enlesqualsquedenpalesoselsim-precisosmargesentredevoció,obligació,celebracióidiversió.5

Entreelspassatempsméscomunsihabituals,calconsiderar,amésdelsballspúblicsoprivats,lamúsica.Lamúsicaeraunacons-tantenlavidadelsbarcelonins.Enaquestsentit,nohihaviasetma-na sense vetllades o acadèmies musicals de gran concurrència enqualsevolcasadelaciutat.Senseoblidarquemoltsaltresentreteni-mentsocelebracionsfamiliars—casaments,berenars,tertúliesovi-sites— podien acabar amb cançons i tocant algun dels presentsqualsevol instrument. Se’n poden trobar múltiples mostres en lesreunionscelebradesacasadelbaró,onenmésd’unaocasióelsas-sistentsacompanyavenamblesveusqualsevolconvidatdisposatadelectarlarestadelsassistentsambbolerosalaguitarra,villancicos6oqualsevolaltretipusdepeçamusical.Pelquefaalamúsicamoder-na,calcitar lescomposicionsdelmúsicvienèsJosephHaydncomlesméscelebradesalesacadèmiesdemúsicabarceloninesdelmo-ment.Enaquestsentit,italcomesfapalèsennombrosesocasionsen lescitacionsdeldietari, lamúsicad’undelsmàximsexponentsdelclassicismemusicalvaserassimiladademaneraràpidaiquasialmateixtempsqueenaltrespaïsosd’Europa.

Lamúsicaielsballsnovanser,però,elsúnicsentreteniments.Especialmentcelebradesforenperlaciutadanialesexposicionsdeproductesartesanals,«artilugiscientífics»,enginysmecànicsoobres

5 Elterritoridel’ociésampliiextensiperaquestmotiuenelpresentar-ticlehemcentratlanostramiradaenaquellesactivitatsoaquellspassatempsmésdesvinculatsdelcalendariielsentirreligiós. 6 Elsvillancicoserenpecesmusicalsd’origenpopulariprofàmolttípiquesenelsseglesxviiixviii.Durantelset-centsvanpassarasercomposicionsprò-piesdeNadal.SegonsCovarrubiaseren«cancionesquesuelencantarlosvilla-noscuandoestánenelsolaz.Peroloscortesanos,rememorándolos,hancom-puestodeestemodoymesuracancioncillasalegres.EstemismoorigentienenlosvillancicostancelebradosenNavidad»;SebastiándeCovarrubias,Tesoro de la lengua,op. cit.,fol.74.



d’art.Pelquefaalesexposicionsartístiques,cadaanyl’escoladelaLlotjamostravaelstreballsqueelsalumneshavienfetenlesmodali-tatsdedibuixipintura,esculturaiarquitectura.Durantunasetma-na,qualsevolpersonateniaalasevadisposicióendistintessalesdel’escolalespecescreadespelsminyons,disposadesambunapresen-tacióiunail·luminacióalmàximd’acuradesafidecausarelmillorefectealpúblic.Tambélesexposicionsdepersonatgesdeceravantenirmoltd’èxit.Lesprimeresmostrespresentadesalaciutatdeuenlasevaautoriaaartífexsestrangers,especialmentamestresalemanysiitalians,encaraqueràpidamentvansercopiadesperautorslocalsqueseguienelspreceptestècnicsitemàticsimposatspelsartistesfo-rans.

Ladescripcióquefaelbaródelesdiferentsexposicionsdecera—itambépodríemincloure-hilesfetesalaLlotja—permetintuirjaunamuseografiapensadaperacaptariatraureelpúblic,creantes-cenografiesiunacertanarrativa.Temàticament,comenl’exposicióquevaferunmestrecatalàenunacasadelaRambla,elspersonatgesescollitsforen,enlamajoriadelscasos,individusmoltconegutsperla societat de l’època, en ocasions il·lustres i en d’altres populars:CarlesIIIambdosguàrdiesalabarders,elcomted’Arandaoelmar-quèsdelaMinaformarienpartdelanòminadelsil·lustres,mentrequemenestralsrealscom«loPaudelsversos»formarienpartdelse-gongrup.Rostresdeceraquecompartienespaisambaltresperso-natgesméssimbòlicscomunamarealletantunfill,unapagesaricaounacriada,entred’altres.Mésimpressióhauriencausatelstreba-llatsperunmestrealemany,quemostravamembresdediversesca-sesreialseuropees,comlatsarinadeMoscòvia,MariaTeresad’Àus-tria,omésexòticscomunsultàambelseuharem,oelfamósmetgeialquimistaParacels,percitar-nesolsunsquants.7

Curiosament, i malgrat la minuciositat de les anotacions en eldiari,enlamajoriadelscasosdesconeixemelsnomsd’aquestsartí-fexs,jaqueelbarósolsn’indicaelpaísd’origencomatretdistintiu.Així ho fa amb l’italià, procedent de la Llombardia, que anys méstardpresentàalcarrerdelsEscudellersunaexposiciód’estàtuesdemidaiaparençanaturalsmostrantlaindumentàriadediversospaï-

7 Rafaeld’Amat i de Cortada, Calaix de Sastre,op. cit.,1777,pàg.65.



sos,oquanensparlademanerareiteradadelapresènciad’unale-manyquecobravamitjapessetapermostrarlessevesfigures.Solsenuna ocasió ens indica el nom d’un d’aquests artistes, FernandoLuchesi,elqualéstitllatpelbaróde«papadineros»,valoraciórepe-tidaenmésd’unaocasióenrelacióambelsmésdiversosespectacles.Luchesi,acadèmiciprofessord’escultura,malgratlacríticadelbaróteniauncertèxitireconeixementambaquesttipusd’obressiconsi-deremquelesvapassejarimostrarpermésd’unacontradadel’Es-tat,especialmentpelterritoriandalús.8

Elfetésqueelgustil’admiracióperl’artdelesfiguresdeceravamantenir-sedurantmoltdetemps.ElDiario de Barcelona, afinalsde1803,principisde1804,encaraanunciavaaquesttipusd’entreteni-ment.Enaquestaocasió,l’anuncireferialapresentaciód’unpesse-bredemidarealfetperunartistaprocedentdel’escolaceroplàsticasicialiana:

Séobservaràenel,nosolamenteelgrupodelasfiguraspertenecientesalNacimiento,sinotambiénlaciudaddeBelendondenacióelredentor,aladeJerusalemdondepadeció,elMonteCalvariodondemurió,elSe-pulcrodeJosephdeArimatheadondefuéenterrado,yámasdetodoestoseverátambiénelvalledeJosafatdondejuzgaráátodaslasgenera-ciones.9

L’autord’aquestestranypessebre—estranypelque faa lasevacomposicióescènica—eraGiuseppeChiappi,10professord’anatomiaid’esculturaresidentenaquellmomentaBarcelona.Enrealitat,el

8 Rafaeld’Amat i de Cortada, Calaix de Sastre,op. cit., 1799,pàg.258;EduardoMolina Fajardo,Historia de los periódicos granadinos (siglos xviii y xix), Granada,DiputaciónProvincialdeGranada/InstitutoProvincialdeEs-tudiosyPromociónCultural,1979,pàg.65. 9 Diario de Barcelona, 25dedesembrede1803,pàg.1654. 10 NúriaPérez Pérez,Anatomía, química i física experimental al Reial Col-legi de Cirurgia de Barcelona (1760-1808), Bellaterra,UniversitatAutònomadeBarcelona,2007.Vegeuhttp://tdx.cat/bitstream/handle/10803/5174/npp1de1.pdf?sequence=1(consulta:7-XII-2011).GiuseppeChiappivamarxarposterior-mentaCuba,onhaviafundatl’any1818laprimeraacadèmiadel’Havana,ionvamorirl’any1834.AlgunesdelessevesfiguresprocedentsdelReialCol·legideCirurgiadeBarcelonaesconservenalMuseud’HistòriadelaMedicinadeCatalunya.



professor sicilià, més que un pessebre concebut de manera tradi-cionalvaoptarpercrearunveritableespectacleteatralambmúsicaiescenesescollidesdelavidadeCrist,aspectequesemblaquelival-guémésd’unacrítica.11

NoespotnegarqueBarcelonavaserunaciutatambunafortatra-dicióteatralsiconsideremtoteslesanotacionsqueelbaróvaconsig-narenelseudietari.L’ofertaerad’allòmésvariadais’imposavamajo-ritàriament una programació d’obres caracteritzades per un sentiteminentmentreligiós.Però,comsucceïaamblamúsica,elsbarcelo-ninsconeixiendeprimeramàelsnouscorrents imalgrateldisgustconstant que manifestà Rafael d’Amat i de Cortada no s’estaven deprogramarlescomèdiesestrangeresdelsautorsmésenvoga,princi-palmentelsfrancesosRacineiVoltaire,«plenesdemortalveneno».12

Lanòminad’obresrepresentades,jafospercompanyiesestran-geresolocals,obépergrupsamateurs,ésllargaiextensa.AlgunesdelescomèdiesencartelldurantaquestperíodevanserCaer para levantar, El rico avariento, La buena casada, No siempre lo peor es cierto,El amante escrupuloso,La esposa amable,Los amantes de Te-ruel,El o predicador,El delincuente honradodeJovellanosoCaballe-ro de espíritu,queanavenacompanyadesdesainetscomPrevenido engaño,Los palos deseadosodiferentstonadillas13enl’entreacte.

Tambéladocumentaciómunicipalconservadapermetconclourequeelteatrevasercabdalalaciutat.Unsimplerepàsensdemostraunaactivitatconstantnoexemptadebarallesipletsentreempresarisiactorsperincomplimentsdecontractes,ambunesprogramacionsin-tensivesquefanpreguntar-sefinsitot,jaal’època,perlanecessitatd’establirdiesdedescansiunarecaptacióquenodeixadubtesobreelvolumdenegociqueesmovia.Sicomparemelscomptespresen-tatsperl’empresariDomingoBattienelbalançEl estado de los gas-

11 Diario de Barcelona,30dedesembrede1803,pàg.1683. 12 TantelbaródeMaldàcomCoroleufanincidènciaenlaqüestiódelslli-bresprohibits.CoroleuindicaentreelsllibresprohibitsomalvistosEl Cándido deVoltaire,El origen de los cultos deDepuisoLas ruinas de Palmira deVolney,elsqualsestavenpublicatsenelsedictesinquisitorials;JosepCoroleu,Memo-rias de un menestral...,op. cit.,pàg.20. 13 Les tonadillas eren un gènere que barrejava el cant, la representacióteatralielballiesrepresentavenenelsintermedisdelescomèdies.



tos[...]hechos en el teatro para el total de diversiones, comedias, ope-ras, bailes [...]14 entre els anys 1778 i 1779 es constata un augmentconsiderabledelespartidesgastades,idestacaespecialmentl’òpera,malgratquelamésimportantésladelescomèdies.15

Calsumara l’escenateatralunasèried’espectaclesqueatrapa-venl’espectadorperlasevatècnica,lasevacuriositatolasevarare-sa.Així,lesfuncionsambanimals,oleshabilitatsdepersonesdefor-mes,especialmentgegants,vanmantenir-seenlacartelleraalllargdeltempsambmoltbonaacceptacióperpartdelpúblicbarceloní.Entre ells podem destacar, com a exemple, la presència a la ciutatd’ungegantdenacionalitatalemanyaqueoferiaunafuncióambunaoca i una mona. La mona ballava fent equilibris sobre una corda,mentrequeentrelescapacitatsdel’ocadestacavalade«senyalarlosquartosihoresdelrellotgeabsespotes».16Ol’anuncidel’arribada,afinalsdel’any1798,detrescamells,dosóssosdePolònia,cincmones

14 ArxiuHistòricdelaCiutat,AjuntamentBorbònic,Diversionspúbliques[1D.XX-1]. 15 Ibídem. 16 Rafaeld’Amat i de Cortada,Calaix de Sastre,op. cit.,1778,pàg.65.

Juan Antonio Salvador Carmona, Primer bayle de Mascara que se dió en el Coliseo del Príncipe. Madrid, Calcografía Nacional, entre 1775 i 1800. Gravat de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona).



i un mico per a un espectacle imminent.17 Sense oblidar el gegantàrabqueesmostravapermitjapessetaiquenovatenirelfavordelpúblicperquèesmenjavaunagallinavivadavantdelagent,aixícomtotamenadecarncrua.18

Entreelsespectaclesméspopularsidemésacceptació,caldes-tacarelstitellesilesombresxineses,perbéqueaquestnoupassa-tempsfoscriticatdemaneraacèrrimaperpensadorsil·lustratsdelavàluadeJovellanos.19EnlasevaobraMemórias para el arreglo de la policia de los espectáculos y diversiones públicas y sobre su origen en España,20 exposava la seva preocupació per certs tipus de diverti-mentalhoraquemarcavaunacategoritzaciódequineserenlesacti-vitatsd’ocidel’Espanyadelmoment:entred’altres,l’espectacled’ar-lequins,elstitellesilesombresxineses.Tanmateix,comhaviapassatenaltresocasions, la realitaterabendiferent, jaque,comacabemd’indicar,aquestesdistraccionstenienunfortarrelamentenlaso-cietat.EnelcasdeBarcelona,durantanysvasobresortirl’espectacled’ombresxinesesdeGiacomoChiarini,ambrepresentacionsdepe-cescomLa caza del león, L’al·legoria de la Pau, Toros reials de Madrid, iformescomcaza de patos, niña del mesón o el desgraciado cortador de leña, entred’altres.21Ambunaespecialpredileccióperrecrearlafestataurinaapartirdelesombres.

Pelquefaalteatremusical,jan’heminsinuatl’existènciaambelssainetsitonadillasqueacompanyavenlaprogramaciódelescomèdiesquecadadiaalescincdelatardaesrepresentavenendiferentsespaisdelaciutat.Cal,però,nooblidarquelavidaartísticaimusicaltenia

17 Rafaeld’Amat i de Cortada,Calaix de Sastre, op. cit.,1798,pàg.142. 18 Rafaeld’Amat i de Cortada, Calaix de Sastre,op. cit.,1803,pàg.181.Elbaróanunciavaquel’endemàaquestmateixgegantesmenjariaungatviu. 19 Juan Serrera, Goya, los caprichos, y el teatro de sombras chinescas.Vegeu: http://155.210.60.69/InfoGoya/Repositorio/Partes/Serrera1997_GoyaCaprichosSombras.pdf(consulta:17-XII-2011). 20 GasparMelchordeJovellanos,Memórias para el arreglo de la policia de los espectáculos y diversiones públicas y sobre su origen en España.Vegeu:www.cervantesvirtual.com/obra-visor/memoria-para-el-arreglo-de-la-policia-de-los-espectaculos-y-diversiones-publicas-y-sobre-su-origen-en-espana--0/html/fedbb6e0-82b1-11df-acc7-002185ce6064_4.html(consulta:12-XII-2011). 21 Rafaeld’Amat i de Cortada,Calaix de Sastre,op. cit.,1803,pàg.186.



tambéenlesòperesunociprivilegiat,malgratqueenaquestsentitlesreferènciesianotacionseneldietaridelbarósónmésaviatescasses.Laraó,moltpossiblement,noestrobaenelsgustosmusicalsd’Amat,sinómésaviatenelsproblemeseconòmicsquevanmarcartotalasevavida.Així, doncs,perevitaraquestdispendi,preferiaassistiracon-certsiacadèmiesdemúsicaencasesparticularsoneraconvidat.

L’òpera,comaespectacleteatralaBarcelona,combéhaestudiatRogerAlier,vaviurediferentsetapesambresultatsdesiguals.Sipo-demdirquequasinoexistíenlaprimerameitatdelseglexviii, jaque sols es té constància de l’òpera representada amb motiu de lavingudadel’arxiducCarlesd’Àustriael1708,apartirde1750jaespot parlar d’una programació continuada al llarg dels anys en quèanàarrelantl’aficióentreelpúblic.Seràapartirdelsanys1760i1773,considerataquestdarrercomuntercermoment,quecreixeràelgustpelsballetsil’òperaarribaràalesclassesméspopulars.22Gluck,Mo-zart,Salieri,PergolesioGaluppi,entred’altres,erenautorsmusicalsbenconegutsaBarcelona.

Lesdiferentsbranquesdelaciència,imoltespecialmentelsfenò-mensdelanaturaielsexperimentsquímicsifísics,vanesdevenirenmoltesocasionsunapossibilitatd’ociperalsbarcelonins.Enaquestsentit,ésimportantnooblidarelprogrésenquèestrobaimmersalasocietat de la segona meitat del segle xviii i, com apunta JesusaVega,lareclassificaciódelssabers,enquèlafísicailaquímicajunta-mentamblafilosofiatenienunpaperdefinitorienelconceptema-teixdeciència.23

SielbaródeMaldàreculllainvenciód’uncotxemecànicquepor-taelseuinventoralabogeriaamitjan1771,elsintentsreiteratsd’ele-var globus aerostàtics, o l’observació astronòmica d’una estrella, unplanetaouncometaenmésd’unaocasió,tambéJosepCoroleudes-criuentreelsseusrecordsaquesttipusd’entreteniment.24I,curiosa-

22 RogerAlier,L’òpera a Barcelona: els orígens, desenvolupament i consoli-dació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle xviii, Barcelona,Institutd’EstudisCatalans/SocietatCatalanadeMusicologia,1990. 23 JesusaVega,Ciencia, arte e ilusión en la España Ilustrada,Madrid,Poli-femo,2010. 24 EntreelsrecordsquerecullJosepCoroleudestacal’explicaciód’unco-metaque l’astrònomigeògraf francèsPierreMechianvaveureaBarcelona



Anònim, Vista del globo aereostatico que se hecho ante sus magestades y su real familia en el qual fue Dn. Vicente Lunardi el dia 8 de enero de 1793 […]. Gravats de la Biblioteca deReserva (Universitat de Barcelona).



ment,totsdosal·ludeixenalacàrregasimbòlicaisupersticiosaqueel«vulgo»,emprantlesparaulesdelbaró,dónaaaquestamenadefenò-menscomasignedemalaugurioevidènciad’unmalpresagi.25

Dediabòlicvaserqualificatelglobusaerostàticquevaelevar-seambmotiudelavisitadelsmonarquesalaciutatl’any1802.Enrealitat,peralsbarceloninsnoeraunamàquinanova,iésquesolsunanydesprésdelasevainvencióperpartdelsgermansMontgol-fierarribavadelamàdecompatriotesseusalaCiutatComtal.Elsintents reiterats d’elevació van ser sempre fracassos estrepitosos,que «no ha deixat d’estorbar molts jornals en la menestralia»,26 ivantenirsempreunagranconcurrència,disposant-seelsmenes-tralsalllargdelamuralladelaciutatpernopagarielsnoblesen-trantenelrecintedesprésdepagarunscalerons.DetotselsintentsfetsaBarcelona,caldestacar,comjahemindicat,elfetperVincen-zo Lunardi amb motiu de la vinguda dels monarques l’any 1802.L’aeronautaitalià,quejahaviaprotagonitzatdiversosvolsamban-terioritataNàpolsiMadrid,vaenlairar-seeldia5denovembrede1802ambtantamalafortunaqueelventelvaportaracaurealmar,ivasumaraixíunnoufracàsalsanteriors.Tanmateixcaladvertirquelaciènciaesdevépassatempsambvalorlúdicieducatiu,jaqueelcapitàLunardi«explicaráenestemismodíalasmásmenudasdi-mensionesdelamáquinaaerostáticayresponderáalaspreguntasqueselehaganenlaslenguascastellana,italiana,francesa,inglesayportuguesa».27

l’any1793quanestrobavaalaciutatperestudiarimesurarl’arcmeridià;JosepCoroleu,Memorias de un menestral...,op. cit.,pàg.13. 25 Coroleucomentaextensamentlacàrregasimbòlicanegativaquetenienaquestsesdevenimentsenserconsideratssignesdemalspresagis:«Deesteasuntosehablomuchoencasa,porquecomomipadreysusamigosnocesa-bandemofarsedelacredulidaddelvulgo,queatribuíaapésimoagüeroestefenómeno,yprecisamenteenaquelmesfuéguillotinadoLuisXVIdeFrancia,mimadretuvopresenteestacoincidenciatodasuvidaparaconfundiralosquenoqueríanqueestasaparicionespresagiasenguerras,transtornosymuertesdereyes»;JosepCoroleu,Memorias de un menestral...,op. cit.,pàg.14. 26 Rafaeld’Amat i de Cortada, Calaix de Sastre,op. cit.,1784,pàg.129. 27 Diario de Barcelona, 10d’octubrede1802.JesusaVega,enelseullibre,faunextensretratd’aquestaeronautaquevagaudird’unagranpopularitatal’Espanyadelmoment.



Defet,segonselbaró,enelsentreteniments,totallòdiabòlicocriticabletenial’origenenelmónfrancès.Eral’eternenemic.El5degenerde1802s’expressaambaquestsdurstermesperreferir-sealsfrancesosilessevesdiversions:

SóndelapelldeCarnestolteslosfrancesoseninventarmàquinesaeros-tàtiques,comjahohanfetúltimamentd’una minyonainvisibledequin-zeanys,quelosquevanveurel’oueninolaveuen,comquejanoesdiriainvisible.Séqueaquí,enBarcelona,quihaanatunavegadaaveurequècosaeranohatingutganesdetornarsegonavegada,i,mentrestant,logavatxojalihatretlosdinersdelabutxaca,sentbonssacadineros.

LociudadanoFondartquefàciariure,cantar,sospiraridistingil’ho-rad’unrellotgealanoia,queaminoemmoulacuriositatdeveuresafísica,anant-setotsellsabfísiquesiquímiquesiabesteslosdinersdelabutxaca,comdelamevacapme’npescarà.28

Curiosament,encaraqueambmenys força,Coroleucoincideixamblavisiódelbaróquanensexplica:

ElGobiernoprorrogóelprivilegiodehacerbailespublicosdemáscaraenlacasadeLonja,aplicándosesuproductoalsocorrodelosnecesita-dos.Estaconcesiónsehizoenelcarnavalde1801,pagándosedospese-tasdeentrada.Laconcurrenciaerainmensaymuylucida.Mipadrede-cíaquesólopodíandivertirseloschicosimberbesylosidiotas;peroyo,queempezabayaahombrearenaquellafecha,notéquehabíamuchaanimaciónybullicio.Yeraquelagenteteníahambrededistraerse.Nohabíaparamenosconloqueestabapasando,porquenuestraalianzaconFrancianonosproporcionabamásquedesastresycadadíaibaponién-dosemásturbialacosa.29

Ambdósautors,amésamés,introdueixenlaqüestiódel’existèn-ciajaenaquestmomentd’unocipagat,queescompravaiquesensdubteesdevéunclarantecedentdelaindústriadel’ociposterior.Elcasméssimptomàticvanserelsballs,elsqualsesfeienendiferentsespaisdelaciutat,comlaLlotjaoelTeatredelaSantaCreu,oendi-versosmagatzemssituatsalaRamblaialaBarcelonetaialsquals,

28 Rafaeld’Amat i de Cortada, Calaix de Sastre,op. cit.,1802,pàg.9. 29 JosepCoroleu,Memorias de un menestral...,op. cit.,pàg.18.



segons el preu de l’entrada, accedien els uns o els altres. Així, elsballsméscarsvalienal’entorndeduespessetes,mentrequeelsméseconòmicsvalienmitjapesseta.Elgustpelsballseratangranentrelapoblació,quenohihaviadiadefestaquenose’ncelebressinendiferentshoraris,queanavendelesduesdelatardafinsalesdeudelanit,ielquecomençavaalesvuiteraelméspopular.

ElsballsdemàscaresdurantelCarnestoltesvanserelsméscon-correguts.EntreelsquesecelebravenencasesilocalsdelaciutatcalesmentarelconegutcomaBalldelaPatacada,ballpopularisorollósqueteniallocenunespaidepocacategoria,talcomexplicavenCor-tadaiManjarrésalasevaobraEl libro verde de Barcelona..., publica-dal’any1848:

Sinembargosobraelaviso,porqueelbaileesdecalderilla.EstebailellevavulgarmenteelnombredebailedelaPatacada,nombrealto,sono-roysignificativo,nombrequeparaelqueconoceelhabladelpais,dejaporsísoloentendertodosloslancesyaventurasquepuedencometerseenaquelrecinto.Estacircunstanciacolocaeltalbaileenlaesferadeaquellascosas,quesiendocomunesátodoslospaisesnosonunrasgocaracterísticodeninguno,comonoloeseltenernaricesaunquelasten-ganlosunosmaslargasquelosotros;yhéaquilarazonporquenohe-mosdetomarnoseltrabajodehacerdelsusodichobaileunanálisiscir-cunstanciado.Bastasaberqueenélsebailetodolobailableinclusosloscastañeteadosballs rodonsdelpais,ylabulliciosabolangera.Salvaunaqueotraescepcion,nosuelealterarseallíelórden,esdecirelórdendeunbailedetalcalaña;ylosbandosdepolicíaseobservanhastaelpuntoenquepuedenobservarseenunpaisdondetantossepublican.Alas12delanocheconcluyeelbailenósinhaberlosconcurrentessacadotodoeljugoquepuedendardesíloscuatrorealesquecuestalaentrada.30

Calaclarirqueaquestnofoul’únicballpopular,jaquelanòminad’aquest tipus de balls cal completar-la amb els balls de bastons, la

30 VegeuJoanCortadaiJosepdeManjarrés,El libro verde de Barcelo-na. Añalejo de costumbres populares, fiestas religiosas y profanas, usos familiares, efemérides de los sucesos más notables de acaecidos en Barcelona, Barcelona,Saurí,1848.Vegeu:http://oreneta.com/libro-verde/1848/12/08/658/(consulta:10-I-2012).



moixigangaoelsballsdeBudaodeViena,entred’altres.Aquestsballstambé tenien un paper celebrat en les entrades de personatges il-lustresalaciutat,bàsicamentmembresdelacasareial,comunmotiud’homenatgeperòtambéd’ocicol·lectiuimportant.Aixísucceeix,perexemple, amb l’arribada dels prínceps a Barcelona el setembre de1802,queparalitzamomentàniamentelritmedetreballdelsbarcelo-ninsidónaunanovafisonomiaalaciutat.Perunabanda,elpoblevallançar-sealcarrerpercontemplarlacomitivadelsmonarquesenelseu recorregut per la ciutat. Però allò que segur que més agradavaerenelssarausielsballsdemàscares,aixícomlesgranslluminàries.31

Ésimportantpercompondreunaveritableradiografiadel’ocinoperdremaidevistaelpaperjugatperl’Administraciódelaciutat.Enaquestsentit,s’had’advertirqueexistísempreunavoluntatferma,talcomhodemostraladocumentacióconsultada,deprocurarl’es-barjo als ciutadans, però que aquesta voluntat s’apuntalava en dosfetscabdals:elcontrolielsingressoseconòmics.

Pelquefaalcontrol,desdelesdiferentsinstànciesdelamunici-palitatialllargdeltempsvanrepetir-seedictes,lleisinormativesper assegurar les conductes exemplars en l’exercici del lleure co-munitariievitarl’alteraciódelbonordre.Entreelsmoltscasosquepodemcitar,elgovernadormilitaripolític,JuanProcopiodeBase-court,comtedeSantaClara,l’any1795,veientl’escàsefectequete-nialanormativa,faunanovacridaalamoderació,ladecènciaielmanteniment de la compostura. Per aquest motiu firma un nouedicte relatiu als espectacles públics. S’hi prohibia fumar dins lessalesoelsrecintesonesportavaatermel’espectacle,iperevitaral-darullsibarallesnoespodiaportarposatelbarretquandificultavalavisióalsveïns.Tampoc«nadielevantelavoz,palmoteefueradetiempoymuchomenosporburla,eimprobación,nihacerotrade-mostracionquepuedadarmotivoaquesealterelaquietudydecoroqueesdebidoauntheatrocomeldeestacapital». I,naturalment,tampocnoespodiaimpossibilitarelpasalspatis,llunetes,llotgesoportesnidistreureelsactors.32Hemd’advertirqueelcontrolexer-

31 Rafaeld’Amat i de Cortada, Calaix de Sastre,op. cit.,1802,pàg.112is. 32 ArxiuHistòricdelaCiutat,AjuntamentBorbònic,Diversionspúbliques[1D.XX-1].



citper l’Administraciónosecircumscriviaúnicamentalsespecta-clespúblics,sinóqueenocasionstambéesvetllavaperl’ociméspri-vat que es donava a les cases particulars. En aquest aspecte, eracostum,especialmentpelquefaalesfuncionsteatrals,demanarper-míspera lasevacelebracióindicantlapeçaarepresentar.IgnacioLacasaielseuamicFranciscoAruz,RamonBaielliManelPassarell,unescriaturesdelesqualselmésgranteniacatorzeanys,oNarcísCasacuberta, són alguns dels barcelonins que van demanar aquestpermís.LacasaiAruzexposenque,juntamentambaltrescompanysdebonacondició,preteniendivertir-seescenificanttrescomèdiesti-tulades Las victimas del amor, Federico segundo rey de Prusia i La condesa Genovitz,mentrequeels jovesBaiell iPassarellvolienre-presentar uns passos de la Passió i el darrer, també amb amics, esproposavaescenificarEl job de las mujeresiEl amor julial.33

El segon aspecte anunciat, el de l’obtenció d’ingressos econò-mics,resultadelacircumstànciaqueFelipII,l’any1587,haviacon-cedit un privilegi reial en virtut del qual totes les representacionsteatralss’haviadeferenellloconestipulessinelsadministradorsdel’HospitaldelaSantaCreuipartdelsbeneficisdelafunciós’haviend’ingressarenaquestainstitucióenconcepted’ajutperaafrontarlesdespesesoriginadesperlagranactivitatdebeneficènciaqueportavaaterme.Privilegivigentirenovatencaral’any1770.34

Dinsl’ocicompartitienelregistremésíntim,abandadelesvisi-tes,lestertúliesilesreunionsacasa,calferesmentdelescelebra-cionsfamiliars,queconstituïenritusdepassatgearrelatsenl’ociciu-tadàmésparticular.Així, lacelebraciódecasaments,prometatges,batejosogransfestespelsmésdiversosmotiusesconvertiatambéenuntempsperagaudirambparentsiamicsdelaballaruga,lamú-

33 Ibídem. 34 Ibídem. En la documentació de 1770 s’indica que aquest privilegi del’Hospitalsolsésvàlidperalsespectaclesdeteatreinoperaaquellsballs,dis-traccionsofestesquenosiguinrepresentacions.Entermesgenerals,elsistemaeraqueunaempresateatralllogavaperunnombredeterminatd’anysal’Hos-pitallesrepresentacionsafer.Enaquestdocumentesmostranovamentlavo-luntatdecontrolambnormescomlasituaciódelesdonesseparadesdinselrecinte,elscàrrecsquepodienassistir-hisensepagar,lavestimentapermesaialtresqüestions.



sicaieljocs,introduintenaquestociunnoucomponentquenoésaltrequeladelectacióambriquesmenges.Enaquestcontexttindranunagranimportància,especialmententrelesclassesadinerades,lesnovesbegudesdemoda:elcafè,eltei,sobretot,laxocolata.Éspossi-blementtambéenaquestaconjunturaméssocialdinslesarquitectu-resprivadesquel’ociesconfiguracomunnouelementalserveidelaimatgefamiliarquesegueixunarígidaetiquetasocial.Desd’aquestaperspectiva,enlamiradacapalescerimòniesquetenenllocenelsestrictesparàmetresconvingutsdelasociabilitatidinselmarcesce-nogràficde lacasa, l’oci tambées trobaperfectamentestipulat se-gonsmaneres,formesiritmes.


AFICIONS IENTRETENIMENTS


LA CIUTAT DE LES JOGUINESPere Capellà Simó

Lareformulaciódelesesferesdel’oci,acompanyadad’unsentimentinauditdesobrevaloraciódelainfantesa,vadeterminareldesenvolu-pamentd’unaindústriainternacionaldefabricaciódejoguines.Tantésaixíque,alafidelseglexix,lesjoguinesesvanconvertirensímboldelesnovesformesdedivertir-seid’expressarelssentiments.

AlesexposicionsuniversalsqueseguirenlaGranExposiciódeLondres de 1851, les joguines van disposar d’espais de privilegi,d’acordambl’expectacióqueaquestsartefactesgeneravenentreelpúblicvisitant.1Tanmateix,lasecciódeJocsiJoguinesdel’Expo-sicióUniversaldeParísde1900foulaméstranscendent.Elreportvaanaracàrrecd’unpolígrafdeprestigi:elperiodistaLéoClare-tie.2El1893,Claretiehaviapublicat Les jouets. Histoire Fabrication,3una obra clau en la historiografia de l’àmbit que, entre altres al-licients,reclamavalacreaciódemuseusicentresdeformacióperalsfabricantsdejoguines.Defet,l’ExposicióUniversalde1900vaincloure la novetat d’una «Exposition rétrospective des jouets et

1 HippolyteRigault jaesreferiaa laseccióde joguinescomunade lesmésconcorregudesdel’ExposicióUniversaldeParísde1855.VegeuHippoly-teRigault,«Lesjouetsd’enfants»,aConversations littéraires et morales, París,Charpentier,1859,pàg.1. 2 LéoClaretie,«Classe100.JeuxetJouets»,aExposition universelle in-ternationale de 1900 à Paris. Rapports du jury international,vol.2,París,Impri-merieNationale,1902. 3 LéoClaretie,Les jouets. Histoire. Fabrication,París,LibrairieetImpri-merieRéunies,1893.



des jeux anciens»,4 que donava compte de l’emergència d’un col-leccionisme especialitzat. I, a instàncies del mateix Claretie, elscol·leccionistesfrancesoss’agruparienel1905enunaprimeraSocié-tédesAmateursdesJouetsetJeuxAnciens.5

LaciutatdeParíss’haviaconsolidat,durantlasegonameitatdelvuit-cents,comuncentrepreeminentdefabricaciódejoguinesdeluxe,capaçdedesbancarl’hegemoniaseculardelsnuclisbavaresosenelcomerçinternacionaldequincalleries.Noobstantaixò,alafidesegle,lapolíticaeconòmicaalemanyapermetiaundesenvolupa-mentsenseparangódelesindústriesd’aquellpaís,queesposavademanifestenl’assentamentd’importantsfirmestransfrontereres.L’Ex-posicióUniversalde1900vaesdevenirlaplataformadellançamentdelaSociétéFrançaisedeFabricationdeBébésetJouets,untrustli-deratperlacompanyiaalemanyaFleischmann&Bloedel,queagru-pava laplanamajorde lesmarquesfrancesesespecialitzadesen lafabricaciódeninesdeluxe.6

En un clima general que portava a eludir qualsevol declaraciótemerària,7elnoutrustfourebut,desdeParís,comungarantdelesindústriesnacionals.Altrament,lavoluntatdeferbalançd’unsegleque caracteritzà l’Exposició Universal de París de 1900 no podiapassar per alt que aquell miratge vindria seguit de la consagraciódelscentresgermànicscomamodelsartísticsiindustrials.8D’altrabanda, al costat de les alemanyes i franceses, s’hi van poder veurejoguinesd’altresestatsqueassajavendefer-sellocenelmercatin-ternacional: Rússia, el Japó, els Estats Units, Anglaterra, Àustria-

4 LéoClaretie,«Classe100.Jeux...»,op. cit.,pàg.233. 5 MonicaBurckhardt,«PourquoiParis?Pourquoi1900?»,aJouets: Paris 1900,París,Délégationàl’ActionArtistiquedelaVilledeParis,1984. 6 Anne-Marie Porot, Jacques Porot i François Theimer, Histoire et étude de la SFBJ. Société Française de Fabrication de Bébés et Jouets, París,Édi-tionsdel’Amateur,1984. 7 PhilippBlom,Años de vértigo. Cultura y cambio en Occidente, 1900-1914,Barcelona,Anagrama,2010[Londres,2008],pàg.19-43. 8 Unadelesiniciativesqueesvanemprendrel’endemàdel’exposiciófoul’organitzaciódel’emblemàticConcoursLépine,elqual,enlaprimeraedició,vaanaradreçatenexclusivaalsfabricantsdejoguines.VegeuFrançoisThei-mer,Les jouets, París,PressesUniversitairesdeFrance,1996,pàg.70-73.


LA CIuTAT dE LES jOguINES 71

Hongria, Siam, Romania, Bèlgi-ca,Suècia,Dinamarca,Portugal,laXina,EquadoriEspanya.9

D’aquest últim país, Claretieremarcava la presència d’un solfabricant de joguines, establertaBarcelona.Estractavadel’em-presa d’Eusebi Roca Farriols,10instal·ladaalcarrerSepúlvedael1879. Roca Farriols s’havia con-solidatcomlafàbricadejoguinesmetàl·liques de més prestigi a laciutat,desprésdelaparticipacióambèxitadiversesexposicionsindustrialstantd’àmbitcatalàcomespanyol.11

AParís, lacasaRocaFarriolsfouguardonadaambunamedallad’argent.Esconvertiaenambaixadora,seguintLéoClaretie,d’unaciutatqueesdeveniaun«centredeproductiondejouets,depuisquelesdroitsprotecteursarrêtentcesarticlesàl’entréeetforcentl’Es-pagneàtravailleretàseservirelle-même».Estractavad’unaindús-triaenexpansió,laqual,«àenjugerparlefinietlegoutdesarticles»ielbaixcostdelamàd’obra,amenaçavadetancarlesportesd’Espa-nyaaljoguetfrancès.12

9 LéoClaretie,«Classe100.Jeux...»,op. cit.,pàg.361. 10 Catálogo de los expositores de España, Madrid, Comisión EjecutivadelaComisiónGeneralEspañoladelaExposiciónUniversaldeParís1900,1900,pàg.291. 11 Vegeulesreferènciesal’empresaalCatálogo de la Exposición Nacional de Industrias Artísticas e Internacional de Reproducciones, Barcelona,HenrichyC.ª,1892,pàg.50;aJosepSoler,Exposición de las industrias creadas, introdu-cidas y desarrolladas en España al amparo del Arancel de 1891. Catálogo General, Barcelona,JoséCunillSala,1897,s.n.,iaExposición Nacional de Industrias Mo-dernas. Madrid 1897. Catálogo de los Expositores que han concurrido á la misma, Madrid,PedroNúñez,1897,pàg.276. 12 Referint-seentotmomentalacasaRocaFarriols,LéoClaretieressenya-vaque«leJuryadécernéunemédailled’argentàcetteintéressanteexpositiond’uneindustriequi,hélas!,fermeral’Espagneaujouetfrançais».ALéoClare-tie,«Classe100.Jeux...»,op. cit.,pàg.22.

Exemplar de tramvia que reprodueix les inicials de la societat Les Tramways de Barcelone. Llauna pintada, 50 cm, Barcelona, c. 1905. Col·l. Ton Boig Clar (Palma).



Certament,l’any1900s’haviensol·licitatdesdeBarcelonatrenta-unapatentsd’invenciórelativesal’àmbitdelajoguina.Laciutatte-niaaquellanycentdotzecomerçosdedicatsalavendadejoguinesiuntotaldetrenta-noufàbriquesespecialitzades,quesobrepassarienlacinquantenaalesportesdelaPrimeraGuerraMundial.Enelcon-text espanyol, la Barcelona de 1900 es consolidava ineludiblementcomlaciutatdelesjoguines.13

L’ambaixadord’aquesta indústrianaixent,EusebiRocaFarriols,vapresentaraParísuntotaldevint-i-cincdissenys.LéoClaretieesvadeixarsorprendreperlesreduccionsdemitjansdetransport:unalo-comotora, un vaixell amb ressort, un torpediner, una quadra, unescotxeres,unadiligènciaquecobrialarutadeMadridaGranada.Ivaressaltarlasumptuositatd’unmail-coachdequatrecavallsquetrans-portava,alspescants,vuitparellesendiumenjades.Tambévacopsaruntramviaambtròlei.14L’anyanterior,Barcelonahaviainauguratlaprimeralíniadetramviaelèctric.15

LaBarcelonade1900vaesdevenirescenarideprofundescon-vulsionssocialsalhoraqueengendravaunsentimentd’orgullenverslatransformaciódelaciutat.Lesvaguesdetreballadorsielsatemp-tatsàcratescoincideixenambl’afirmaciódel’EixamplecomacentreneuràlgicdelaBarcelonamoderna.El1897,s’haviaproduïtl’annexiódels municipis circumdants i la ciutat esdevenia una metròpoli demésdecinc-centsmilhabitants.Ienuncontextmarcatperlapèr-duadelesúltimescolòniesd’Espanya,elcatalanismeielregenera-cionisme esdevingueren les plataformes ideològiques d’un moder-nismeques’expandiaenlesartsilesformesdevida.16

El floriment de la premsa diària i de les revistes il·lustrades vapermetreelregistred’esdevenimentsiimpressionsdistintesdeldiaa

13 PereCapellà Simó,Les joguines i les seves imatges en temps del moder-nisme. Barcelona-Palma i el model de París, dir.perTeresa-M.SalaGarciaiJau-medeCórdobaBenedicto,Barcelona,UniversitatdeBarcelona,Departamentd’Històriadel’Art,2012. 14 LéoClaretie,«Classe100.Jeux...»,op. cit.,pàg.22. 15 Teresa-M.Sala,La vida cotidiana en la Barcelona de 1900, Madrid,Sílex,2005,pàg.86-87. 16 Teresa-M.Sala(dir.),Barcelona 1900, Amsterdam,VanGoghMuseum,2007.



diaalaciutat.Certament,laBarcelonade1900vadisposardecronis-tesihistoriadorsdeprestigi,peròtambéelsartistesvanaccedirain-terpretar-neelscarrersilesinterioritats.Defet,vanllegaruncorpusinestimabled’imatgesdelaciutatescritesopintades.D’altrabanda,tambéelsfabricantsdejoguines,comeraelcasd’EusebiRocaFar-riols,vanésserpartícipsd’aquestconjuntderepresentacionsciuta-danes.

Tanmateix, en el cas de les joguines, cal remarcar la condiciód’infantsdelsdestinataris.17Perquèlesimatgesdelaciutatdejogui-nasesituenenelllindarentrelaciutatquotidianailasomiadaperalfutur.EusebiRocaFarriolsvafabricartramvieselèctricsdejogui-naalmateix tempsqueaquestanova formadetransport feiamésefectiveslescomunicacions.Peròlesjoguinesdelsfabricantsbarce-loninsesdispersaven,enelsaparadorsdelscomerços,entreelses-tocsdejoguetsqueprocediendelsnucliseuropeus.Eren,lesjogui-nes del nord, artefactes portadors d’una iconografia pròpia de lesciutats d’on provenien i en les quals, inevitablement, Barcelonas’emmirallava.

D’altrabanda,alhoraquelesjoguinesesdevenienrepresentacionsd’unaideadeciutat,laBarcelonade1900elsretornava,comunmi-rall, una allau d’imatges, pintades, fotografiades o escrites, que endocumenten la forma i les pràctiques d’ús. Dibuixants com JosepLluísPelliceroApel·lesMestresvancol·laborarambelsgransmagat-zemsElSiglocomail·lustradorsdelscatàlegscomercials.Elsgabi-netsfotogràficsdemésprestigivanconvertirlesjoguinesenundis-tintiudelsretratsd’infants.

Aixímateix,ambl’estèticadelrealisme-naturalismeilarevalo-raciódelapinturad’interiors,elspintorsvanprestarunaatencióes-pecialalsvinclesafectiusdelsinfantsamblesjoguines.Peròtambélanovel·lailanarracióbreuil·luminenelsespaisonlesjoguineses

17 Entorndelavaloraciódelajoguinacoma«mediacultural»,vegeuGillesBrougère,«Lejouetentreindustrieetculture»,aLe jouet. Valeurs et parado-xes d’un petit objet secret, París,Autrement,1992,pàg.16-27.Quantametodolo-gia,vegeuMichelManson,«Écrirel’histoiredujouet:undéfiscientifique»,aJeux et jouets dans les musées de l’Île-de-France,coord.perMarie-PierreDegui-llaumeiPascaleGorguetBallesteros,París,Parismusées,2004,pàg.72-80.



vinculavenaldiaadiadelsinfantsielsseusfamiliars.Perquèelses-criptorsnovandeixard’observarelgranconsumdejoguinescomunexempleparadigmàticdetotallòque,tocantlesmaneresdeviure,haviasuposatelseglexix.

Enresum,aqueststestimonispermetendetraçarunrecorregutatravésdelabiografiadelsartefactes.Desdelafàbricafinsalacam-bra d’infant, passant pels aparadors, per a arribar fins a l’estoig ol’abandó,lajoguinaesperfilacomuninstrumenthermenèuticquerevelaundelsraconsmésinexploratsdelaBarcelonade1900.Per-què,endefinitiva,laciutatn’esdevéelbressoli,alhora,laimatgemésrepresentativa.

La fàbrica

LesprimeresdocumentacionsrelativesalsinicisdelaindústriadelajoguinaaBarcelonaesremuntenaladècadade1840,ambl’apariciódelsfabricantsdejoguinesalesguiesdelaciutat.S’anunciencoma«cajeros,cedaceros(Fabricantesdealmohadillasyjuguetesparani-ños)».18Durantladècadade1860,elseunomapareixressenyatalscatàlegs de les exposicions de la indústria,19 en coincidència ambl’oberturaalaciutatdelsprimerspassatgescomercials.

ABarcelona,comarreu,laindústriadelajoguinaesvaforjarenels comerços. Ornats amb joguines sumptuoses d’importació, elsaparadorsesvanconvertirenunveritableagentdecanviperalesmanufacturesdelaciutat.20D’altrabanda,moltscomerçosesvanre-convertir en fàbriques de joguines o bé n’impulsaren la fundació.Amb tot, el paper dels comerciants com a grans intermediaris vacomportarquel’existènciadelfabricantpasséssovintdesapercebu-

18 ManuelSauríiJosepMatas,Guía de forasteros en Barcelona. Judicial, gubernativa, administrativa, comercial, artística y fabril, Barcelona, ManuelSaurí,1842,pàg.8. 19 Documentemlaprimeraapariciódelmotcastellà«juguete»enunca-tàlegd’exposicióaFranciscoJoséOrellana,Reseña completa. Descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y Artística de Productos del Principado de Ca-taluña,Barcelona,JaimeJepús,1860,pàg.13. 20 ArturMasriera,«DelaBarcelonaochocentista.ElPasajedelascolum-nas»,La Vanguardia, 14denovembrede1922,pàg.16.



da.Encontrapartida, lesexposicionsde la indústria suposavenunefectiuvis-a-visentreelsfabricantsilaclientela.21

Perlasevabanda,lapremsadel’èpocaesvaocupard’il·luminar,ambvistaalgranpúblic,lesfàbriquesdejoguines.Periodistesi,mésendavant,fotoperiodistesseguienelrastredelsartefactes.L’octubrede1887,LucianoGarcíadelRealesvadeixarseduirperunespapa-llonesque,empesesperuninfant,batienlesalesrandeterra:

¿Hanvistunasbonicaspapallonasque,montadassobrerodas,vancor-rentperlaRamblayperaltrasvías,emportantsenlosullsy’lsdesitjsdelascriaturas?Sondemetallys’envenenmoltíssimasacreditantlaini-ciativad’unindustrialdeBarcelona,loprimerquehaplantatenEspa-nyaunafábricadejoguinasmetal·licas.22

Atretperlanovetat,l’escriptorva«anaráveurelafábrica,carrerSepúlveda,número186;yvegí120pessasdiferentas,desde’lpreudemitjralfinsaldequatreduroslapessa,yalguntreballd’encárrechespecial,comunmagnífichcastellroquer,absosmarlets,sabarbaca-naysonpontllevadís».Al’interiordelacasaRocaFarriols —alesho-resRocayCía.—, GarcíadelRealvaveure«ferrocarrils,cuynas,bar-cas,safreigs,fonts,banyeras,caixasdemobles,cubellsperabugadas,taulasdeflors,ómnibus,tranvías,jardineras,carrosdellauransa,lo-comotoras soltas ab moviment, montanyas russas, salas de bany,circhs de caballs, carretons d’ayguader, jinets en velocípedos, toca-dors,sofás,berlinas,etz».23Elperiodistaesdelectavadavantlasump-tuositatialhoral’economiadelesjoguinesmetàl·liques,pròpiesd’unsegleque«esdeferro,perque’lferrohaarribatáinvadirhotot,desdelasmésgrandiosasconstruccions,finslasjoguinesdelsnoys».24

21 Alvoltantdeldesenvolupamentdelaindústriamodernadeljoguet,con-tinuaessentunaobradereferèncial’estudidedicatalesindústriesparisenquesdePierreduMaroussem,La question ouvrière, vol.3,Le jouet parisien, París,ArthurRousseau,1893. 22 LucianoGarcía del Real,«Notasútils.Joguinasdemetall»,La Ilustra-ció Catalana,15d’octubrede1887,núm.174,pàg.10. 23 Ibídem. 24 LucianoGarcía del Real,«Notasútils»,La Ilustració Catalana,31denovembrede1886,núm.153,pàg.447.



Elmarçde1888,ununiversenminiaturavaatrauredebellnouLucianoGarcíadelReal.Estractava,enaquestcas,del’interiordelacasaCruset,aleshoresalcarrerd’enMina,on«jadecartró,defustaódellaunas’elaboranperfectamentdesdelocércolquefancórrerlospetitets,finsalferrocarrilabsospormenors,desdeunacapelle-ta,finsunacatedral,desdeunserveydecuynafinsunasalaperfec-tamentamoblada».Malgratlabaratordelsproductes,enaquellta-lleresfeiapresent«loinfluxoqueexercéixenlasaficionsartísticasdelsegondelsgermansCruset».25L’especialitatdelacasaerenlesninesdepasta,patentadesel1883:estractavadelaprimerapatentdel’àmbitdeljoguetsol·licitadaaEspanyaperunaindústriabarce-lonina.26

Ambelcanvidesegle,lafotografiaféuentradaal’interiordelesfàbriquesielscomerços.DurantlesfestesdeReisde1906,larevistaGarba va dedicarunacrònicaalesjoguines,encapçaladaamblafo-tografiadel’interior«delestablimentdenFranciscoAduá,alcarrerFerrando».27Treshomesdelnegociesconfonenenmigdel’allaud’ar-tefactes que s’acumulen fins al sostre de l’establiment. Es tractavad’unaquincalleriainauguradaamitjanseglexixambelnomLaVilladeMadrid,laqualapareixressenyadaambelnompopulardeCanFraderaalsSinglots poètics deFredericSoler.28Alafidesegleelne-gociesvaampliarambl’obertura,alcarrerAragó,d’unafàbricadejoguinesderessort.Elperiòdicenreprodueixdues fotografies.Laprimera mostra una sala insalubre on homes, dones i infants «co-mencenlesjoguines».29Alasegonaimatge,untreballadorretocaun

25 LucianoGarcía del Real,«Notasútils.LosjochsdeNapoleóylasjogui-nas»,La Ilustració Catalana, 15demarçde1888,núm.184,pàg.14. 26 Expedientnúm.3364:JosepCruset,«Unprocedimientoparafabricarmuñecasdepasta»,16demaigde1883,AH/OEPM. 27 «Joguines»,Garba, 5degenerde1906,núm.7,pàg.10. 28 Soler n’inclou referències diverses, com, per exemple, la comparació«comninotsdecanFradera/querodantfanclinch,clinch,clinch»:FredericSoler[SerafíPitarra],Singlots poètics,Barcelona,LópezEditor,1867,pàg.14.Fi-guracoma«Fradera,Lorenzo.Titulada la Villa de Madrid. c. Fernando VII, 44»aJ.A.S.,El Consultor. Nueva guía de Barcelona. Obra de grande utilidad para todos los vecinos y forasteros, y sumamente indispensable á los que pertenecen á la clase mercantil é industrial,Barcelona,ImprentadeLaPublicidad,1857,pàg.352. 29 «Joguines», op. cit.,pàg.11.



automòbilenminiatura.Alcostat,s’acumulenalesprestatgerieslesjoguinesenllestidesis’hidistingeixendiversosmodelsdetramvies.

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la paralització debona part dels centres productors europeus va incentivar la cele-bracióaBarcelonad’unseguitd’exposicionsanualsdejoguinesor-ganitzadespelsmateixosfabricants,ques’havienconstituïtenasso-ciació, el 1914, a l’empara del Foment del Treball Nacional.30 Enaquestcontext,l’objectiudeJosepBrangulírecreaescenesal’inte-riordelesfàbriquesdemésrenomenaquellmoment,com,perexem-ple,LehmannyCía.31

Aleshores,aquestaempresa fabricavaninesdeporcellanamar-cadesambunaàncora,símboldelaciutatportuària.Haviaobertlesportesel1894alcarrerConselldeCent.Ihoféuainstànciesd’uncomerç:elsgransmagatzemsElSiglo.LehmannyCía.eraelnomambquèdespatxavaaEspanyalaSociétédel’Éden-Bébé,unadivisiódeFleischmann&Bloedel.Aquestacompanyiaalemanyahaviatras-lladat,el1890,laseucentraldeFurthaParís,onvapatentarlamarcafrancesaÉden-Bébé, amblaqualexpedianinesdeporcellanafabri-cadesenqualsevolpuntdelcontinent.El1899,Fleischmann&Bloe-del esdevél’accionistaprincipaldelaSociétéFrançaisedeFabrica-tiondeBébésetJouets,eltrustenquèesvanagrupar,haventfregatlafallida,lesfàbriquesdeninesfrancesesmésdestacades.32

Indubtablement,l’oberturad’unafiliald’Éden-BébéaBarcelonavapermetreaFleischmann&Bloedell’accéslliuredetaxesaranze-làriesnosolsalmercatespanyol icolonial sinó també,a travésdePuertoRico,alsEstatsUnits.AmbLehmannyCía.,Barcelonasesi-tuaalbellmigdelmapainternacionaldefabricaciódejoguinesies-devélapedradetocd’unprojectemonopolitzadorqueespresenta-va,dissimulatperl’eufòriad’aquellsanys,al’ExposicióUniversaldeParísde1900.

30 AquestaspectefouressenyatperJosepCorredor-Matheos,La joguina a Catalunya, Barcelona,Edicions62,1981,pàg.80-105. 31 MercheFernández Sagrera(coord.),Brangulí ( fotografies 1909-1945), Barcelona,FundaciónTelefónica,2010,pàg.46-49. 32 Alvoltantdelainstal·laciód’Éden-BébéaBarcelona,vegeuPereCape-llà Simó,Les joguines...,op. cit., pàg.537-622.



AParís,comvèiem,EusebiRocaFarriolsfouguardonat.Dotzeanysabans,LucianoGarcíadelRealcontemplaval’esplendord’aque-llafàbricaquandesobte«entráunamamá,seguida,ó,millordit,em-pesapercinchfills.Labullanguerabrotadatothovolía,y,encaraquelasjoguinasdemetallnopodenésserméseconómicas,álabonase-nyoralisortirenmoltcaras,perquéaquellsangeletsanarensortintportantneunaácadamá».33

L’aparador i l’Epifania

Enunavíspublicitariaparegutel30dedesembrede1887,JosepLluísPellicer va dibuixar una multitud de vianants de classes socials iedats distintes que, amb l’esguard fixat en l’espectador, alternensomriuresigestosdeperplexitat.Imaginant-seal’interiordelsgransmagatzemsElSiglo,Pellicerdibuixaval’espectacledelagental’altrabanda de l’aparador de les joguines. L’avís es titula Los Reyes il’acompanya la llegenda «lo que se verá en El Siglo durante unosdías».34Perquèaquellsmagatzemsorganitzavenelsdies4i5dege-nerdecadaanyunaexposiciódejoguinesqueocupavalatotalitatdel’establiment.

La festa de l’Epifania precipitava una onada de consumismesenseprecedents.LavigíliadeReisde1893,FrancescMiqueliBa-diaregistrava«lobrugitdelcarrer, labellugadissaquehihavíaentotaslastendasqueveníancosasperlosnens».Perquèuna«muniódegent,pilasdejoguinasdetodasmenasseveyanpertotarreuáBarcelona».Erenjoguines«quepodianfigurarenunaexposiciódeBellasArts»,esdevingudes«obrasveritablesd’artunas,yaltraspro-ductedelaveraciencia».L’autoresdistreia«abloscarretsyablasescopetasyabloscascosyablasninasyabtotaslasdemésenginyo-sasjoguinasquesonlagloriayl’entretenimentdelspetits».35

33 LucianoGarcía del Real,«Notasútils.Joguinas...»,op. cit.,pàg.11. 34 AquestavísfoupublicataEl Siglo. Órgano de los Grandes Almacenes de este título,30dedesembrede1887,núm.153,pàg.1. 35 FrancescMiquel i Badia,«Aldiscretlector»,aEduardVidal Valen-ciano,Jochs y joguinas. Recorts de la infantesa,Barcelona,LópezEditor,1893,pàg.10-18.



Tanmateix,elsescriptorsnovanrestaralmargedelaconflictivi-tat.AEls Reys del noy del porter,RamonSuriñachSentiesretrataunnendesisanys,elfilldelporterd’unacasadepisos.Alescincdelatarda,quantornad’estudi,«abuntrajodevellut,bencuidat,yunacarteradecuyroenbandolera»,elnoirestasotalallumd’unquinquéal’interiordelquioscdelaporteria.LavigíliadeldiadeReispensaenl’endemà:liportaran,potser,«unacapsadecolors,unabaldufa,unbastóperanarelsdiumengesapasseigablesties,ylleminadures».Aquellanyesvadesferperalnoidelporterl’encísdelsReisd’Orientenveureentrarelsveïns impúdicamentamb joguinesperals seusfills.L’autors’adreçaalpersonatgeilidiuque«lavidaestanaspraquefahomesmésaviatalsnenspobresque’lsnensdelsrichs,alsquiretardaelfel,yaxò,pobrepetit,donaungrandolor,perodonatam-béunagranfortalesa».Entrelesescenesquecopsaelnoidelporter,apareixdesobte«unhomecarregatabunagranjoguina,descarada-mentdescoberta,[...]unautomòvilenelqualhicabenduescriaturesdecostat.Entrecapycolldel’homequearribacarregats’hiveuenelspedals.[...]Adaltdel’automòvilhivanlligadesjoguinespetitesycapses y capsetes». També el senyor del segon pis, un comerciant«quetélanenamalalta,ypassatancarregatdecosesquesemblaunrecaderdelRechquansedirigeixal’estació».36

Alafressadelsveïnsdel’escalad’Els Reys del noy del porter,po-dria sumar-s’hi la protagonista d’Els Reys d’en Marianet de CarmeKarr.LaDolorsVidal,«blondista»imaresoltera,recorreelscarrersdeCiutatVellapocabansdelamitjanit,l’horafinsalaqualelsco-merços romanien oberts la vigília de Reis. Havia empenyorat unajoia.Desprésdetot,«alcapd’avalldelcarrer,aquellaclaror...eralabotiga...D’allíestantveyacómdespenjavanlaspilotasdecoloraynas,lasbanderas,elsninotsquecoronavanelfrontis iluminat».EltrenquedesitjavaelMarianethaviaestatvenut:«Ellaabaixónohicomp-tava...Solsnequedavaundemoltmaco,dintreunacapsagrossa,quevalia cinch duros “tenía corda pera un quart d’hora”». Tanmateix,Dolors«nos’hipensàmés.Primerera’lnenquetot.Dintredosdíascobrarialafeyna,yalcapd’avallaquellsnoudurossemblavantretsa

36 RamonSuriñac Senties,«ElsReysdelnoydelporter»,La Ilustració Catalana, 12d’abrilde1914,núm.566,pàg.12.



larifa...PersisduroslaDolorss’endugue’ltrenyunelefantgros,abunaalfombretaalaesquenadecolordeporpra,engalonadad’or...».37

Lesimatgesdel’Epifaniatravessenelcarreripenetrenenelses-paisprivats, tot traspassantel llindardebalcons ifinestreson,se-guintRamonGarriga,«lesexcelsesMagestatsprodigavenjoguetsydolsos».Garrigaobservavaqueal«balcódeca’lvehí[...]lessafateseren curulles de joguets y llaminadures, y entr’l be de Deu de jo-guets,hihereparatunsdiabolosdauratsyunscapellsdesoldats,es-copetes,llansesysabres.Allansdelmitxdía,alabonahoradelasole-yada,alarrabaltoterabullaycridoriademaynadasatisfetaquefeyaestrenadelspresentsreyals».38

L’estança

Elstextosliterarisilesimatgespermetenderesseguirelsusosdelesjoguinesidescobrir-neelsamagatalls.SantiagoRusiñolil·lumina,enunpatideSitges,elmonòleginteriord’unanenaque,desprésd’unareprimenda,esrefugiaenlacompanyiad’unaninadecartró.39LluïsaVidalesdeixaseduirpelpratimaginariqueelseunebotrecrea,du-rant el temps de posa, amb uns animals de fusta.40 El jove PicassopintavalasevagermanaLola,al’interiordelpisdelcarrerdelaMer-cè,jugantambunbebèarticulat.41IRicardCanalscobriadejoguineselllitdelseufillOctavienperíodedeconvalescència.42

Per lasevapart,NarcísOllerdescriuunver«magatsemdejo-guines»a l’interiordelpisoncadamatíunanenadebonafamília

37 CarmeKarr[L.Escardot],«Elsreysd’enMarianet»,Joventut, 15dege-nerde1903,núm.153,pàg.50-51. 38 RamonGarriga,«Joguines»,Feminal,27dedesembrede1908,núm.21,pàg.8. 39 Santiago Rusiñol, Les hortènsies de la sabatera (1891), oli sobre tela,130× 65,90cm,Andorra,col·lecciódeCrèditAndorrà. 40 LluïsaVidal,Retrat de Marcel de Montoliu i Vidal, nebot de la pintora(c.1907),olisobretela,44× 59cm,Catalunya,col·leccióparticular. 41 Pablo R. Picasso, Lola amb nina a la falda (1896), oli sobre taula,35,5× 22,5cm,Màlaga,MuseoPicassoMálaga. 42 RicardCanals,Nen malalt (Octavi, fill de l’artista) (1903),olisobretela,53× 70cm,Barcelona,MuseuNacionald’ArtdeCatalunya.



aguaita l’arribada d’«El vailet del pa». Aquestanarraciómarcaladistànciaentreduesinfantesesidos mons separats per una frontera de classe. Elmatíquelanenavaensenyaralvailetelseu«ma-gatsemdeprodigalitats»,aquesta«donavacordaáunaninavestidad’amassonaquesortiadisparadaensoncavalletycomensavaávoltarcomperl’are-nad’uncirco;despréslimostravaenminiaturaunsalódeballornatambunamagnifisensiacapásdedespertarenlopobrebayletperillosesambicions;venian, per últim, capsas de sorpresa, estereos-cops,cércolsabcascabells, júlis,pilotas,balesdevidre».43

Ollerdescriulacambrad’aquellanenadebonafamíliacom«untrosdecel»,onels«mobles,des-de’lsllitsalvetllador,sondefustasclaras,primets,esbeltsyd’elegantdibuix».44Tanmateix,unadelesdescripcionsmésacuradesdeleshabitacionsinfantils,latrobemenunpoemadePaulLeclerc,traduïtalcatalàperSantiagoRusiñol.Alacambradel’infant,«elsmoblessónsenzillsidebonaestada»iel«pi-lotdejoguetsrebotabalegriaperlaportad’unamplearmari».45Estractavad’armarisoarquetesonlesjoguiness’estotjaven:fóraalfi-naldeljoc;fóraalfinaldelainfantesa.46

43 NarcísOller,«Elvailetdelpa»,aCroquis del natural,Barcelona,Im-premtadelaRenaixensa,1879, pàg.13. 44 NarcísOller,«Elvailetdelpa»,op. cit.,pàg.9. 45 PaulLeclerc,«Lacambradel’infant»,traducciócatalanaaSantiagoRu-siñol,«Del’àlbumdeParís»,Art Jove, 15desetembrede1906,núm.19,pàg.301. 46 Enunavísde1886,esfaconstar:«EnlatiendadeebanisteríadeD.Este-banCanalssehallaexpuestounartísticomueble,destinadoaguardarjuguetesque,porlanovedadybuengusto,honramuchoalcitadoindustrial»;El Correo Catalán,26d’agostde1886,pàg.2.

Nina procedent de la col·lecció del pintor Alfred Opisso i Cardona. Correspon al model per al qual la casa Cruset va sol·licitar una patent d’invenció el 1883. Cartró i teixit, 80 cm. Col·l. Capellà-Simó (Palma).



Els mals endreços

Ambelcreixementdelsfills,lesjoguinesguanyavenprivacitatenelsinteriorsfamiliars.Sovint,restavenamagadesfinsquelacasaeravi-sitadaperuninfant.ASanta ignosencia,FerranGirbalJaumerelatacom«laPepeta,denoya,teniaelsdoscalaixosd’abaixd’unacalaixe-raplensdejoguinas;eralaúltimadenougermansyn’haviaaprofitatmoltasquenolashavíaestrenatella».Quanlanoiafougran,lesvadesarenelmateixmobleenesperad’unnouinfant.Elprimerfouelnebot i, «com que s’anà fent gran, las joguinas anavan quedant derecó,yquanenQuimettinguéquatreocinchanys,comensádedo-narlilasméssólidasperaquehijogués».47

El pas del temps podia suposar el trasllat de les joguines d’unmobleaunaltre.I,obsoletes,solienéssertrastejadesfinsalessego-nesresidències.NarcísOllertraslladalesantiguesjoguinesalacasad’estiueigdeVilaniu.Allí,les«joguinasdelssenyorets,uncopcan-satsd’ellas»,vanaparara lesmansdelanoiadelmasover, laqual«quan se trobava ab sos amos devant, semblava dírloshi: “mireu sicuydobé‘lsvostresrecorts,miréusisochagrahida”».48

En altres casos, les joguines es conservaven «com a relliquiessensepreu,adinselsarmarisquemais’obrin».AixíesreferiaGa-brielAlomarales«juguetesd’elsninsmorts»,queromanien«alesfosques,desesperadamentintactesconservantsalluentôd’esvernísde sa fábrica, y revivint an els nostros uys sa poesía antiquíssimad’elsinfantsdesaparescuts».49

Tardod’hora,lesjoguinesanavenapararalacambradelsmalsendreços.MariaTeresaVernetrememoraque«alcordelpishihaviaunaestançafoscaempaperadaseverament,que[...]foudestinadaalsmalsendreçosidipòsitdejoguines».Durantlainfantesa,l’escripto-ra,nascudael1907,hi«endevinavaun“mésenllà”apeupladelmóndecadadia.Concretament,lacuriositatcristal·litzavaentornelgran

47 FerranGirbal Jaume,«Santaignosensia»,Cu-cut: setmanari de gresca ab ninots: surt els dijous,1903,pàg.86. 48 NarcísOller,Vilaniu,Barcelona,LaRenaixensa,1885,pàg.148. 49 GabrielAlomar[BieldelaMel],«ElRam»,La Roqueta, 7d’abrilde1900,núm.312,pàg.1.



coveonforentiradesendesordrecapsesdejocsininesiretallsderobes.Aquellcoveno tenia fons,estavaseguraqueenunmomentdetedi,siteniapaciènciadebenfurgar,sortiriaunajoguinanova,al-gunacosavingudadirectamentdelmisteri».50

Alacambradelsmalsendreços,mésqueaqualsevolespaiprivat,els objectes es troben «alliberats de la servitud d’ésser útils».51 Unalliberamentqueelspotconduiraladesfetaobéal’àmbitdel’entre-teniment.Enelcasdelesjoguines,elcicleesrefàalesbotiguesd’en-cantsambnoveshistòriesdevida.AixíhoexpressavaLolaAnglada:

Ienl’amuntegamentdetotsaquellsobjectesquehomllençavaperquènotenienunveritablevalormaterial,homvaabandonarlesduesnines,quebépodiendir:«Enshanllençat.Compadiu-vosdelséssersmenys-preablesquesolsposenvàluaalamatèria:malauratsaquellsquenos’atenenal’esperit».

Perunatzar,lesninesse’nsalvarenpervenirami.52

Epíleg

El1967,MariaLluïsaBorràsreflexionavaalvoltantdelsignificatdelesjoguines«quanjanosónjoguines».53Ésadir,mésenllàdeltempsdeljocilainfantesadelsseusprimersusuaris.Mésrecentment,Ale-xandreBallesterexpressavaquelesjoguinessón«infinitamentmésqueunobjectefetpera jugar,perentretenir-seels infants».Entrealtresraons,perquèlesjoguines«entrenpelsulls,viuenalesmans,arribenalcoriromanenalamemòria».54

50 MariaTeresaVernet,Estampes de París, Barcelona,LaRosadelsVents,1937,pàg.53. 51 WalterBenjamin,Parigi capitale del xix, Torí,1986.ApartirdeTeresa-M.Sala,«Laclassificacióestilísticadelesartsdecorativesdelseglexix»,Ma-tèria. Revista d’Art, 2001,núm.1,pàg.214. 52 LolaAnglada,Les meves nines, Barcelona,AltaFulla,1983,pàg.77. 53 MariaLluïsaBorràs,Mundo de los juguetes,Barcelona,Polígrafa,1969,pàg.1. 54 AlexandreBallester,«Realitatifantasiadelesjuguetes»,aMuseu de la jugueta Can Planes, Sa Pobla, SantaMariadelCamí,CanPlanes,Espaisd’ArtiCultura,1998,pàg.83.



L’estiude1914,dinselmarcdelaPrimeraExposicióNacionaldeJoguines organitzada pel Foment del Treball, Apel·les Mestres vapresentarlasevacol·lecciódejoguinesantigues.Pocsanysméstard,la il·lustradora Lola Anglada adquiria, a París, les primeres pecesd’una col·lecció insigne de nines vuitcentistes. Anglada havia estatnenaalaBarcelonade1900,comtambéhoforenelsartífexsdemag-nescol·leccionsdejoguinesdel’època:MariaJunyent,FredericMa-rès,ManuelRocamoraoAlfredOpisso.55

Elstestimonisdelesjoguinespermetendereconstruirunahistò-riadelsafectes.Però,d’altrabanda,lesjoguinespermetendevalorarlaiconografiadelesciutatsde1900que,comundiàlegmutentrege-neracions,esfiltravaenel lleure infantil.LéoClaretievapreveureque«l’histoiredenotreépoques’éclairerad’unjournouveauetin-tensepourlesarchéologuesfutursquisaurontsimplementfeuilleterlescataloguesdenosmagasinsd’enfants».56

LainvitaciódeClaretienoésaltraquelad’assajarunjocsimbò-licendiferitambelsartefactes.Ellconvidavaallegirlaciutatdelesjoguines.Iaquestaciutat,bressoldefàbriquesimotiudeminiatures,foutambélaBarcelonamodernaicosmopolitade1900.

55 Tocantalahistòriadelprimercol·leccionismedejoguines,vegeuJosepCorredor-Matheos,La joguina..., op. cit.,pàg.266-273. 56 LéoClaretie,Les jouets..., op. cit.,pàg.285.


L’AFICIÓ DE COL·LECCIONAR CROMOSFàtima López Pérez

A Joan Ral, «in memoriam»

Enmiinfanciamisjuguetespreferidosfueronsiempremisprimerascolec-cionesdecromos,pasadoeltiempofueprecisamentealencontrarencasaaquelloscromosquemetraíantantosrecuerdoscuandomeaficionéairlosdomingosalmercadodeSanAntonioabuscaralgunosquemefaltaban.Yallíentretodasaquellasparadas,especialmenteenladeJoanCampsiGuàrdia,empezótodo.Recuerdoqueesemismodíaencontréalgunosdeloscromosquemefaltabanymuchosotrosquenoconocíayquemefascinaron.Miafi-ciónseinicióporcasualidadperoseconvirtióconeltiempoenunaverda-derapasión.1

Ambaquestesparaules,JoanRaliBolet(Barcelona,1922-2010)re-memoravaenunaentrevistaelsinicisdelasevacol·lecciódecromosanticsquevaesdevenir, sensdubte, lamésexcepcionaldeCatalu-nya.Ésapartird’aquestaextensacol·leccióquefocalitzaremelnos-treestudi.Aquestcapítolésfruitdeldescobrimentdel’universdelscromosidelcontactedirecteambunhomequevadedicar lasevavidaaunaafició:ladecol·leccionarcromos.2

1 Rosa Garcés,«JoanRal»,Paperantic. Cuaderno de Coleccionismo,marçde2004,núm.2,pàg.22. 2 Aquesttextparteixdelaconferència«Col·leccionistesicol·leccionsdecromos.HomenatgeaJoanRal»impartidaperTeresa-M.SalaiFàtimaLópeza«AficionsdelaBarcelonadel1900.Cicledeconferències,lecturadramatitza-daiaudiciódemúsicad’època»,9demarçde2010,quevatenirllocalaCasaAmatllerivaserorganitzatperGracmon.



Dins de les arts gràfiques, el cromo encara manca d’un estudiaprofundit,malgratques’hanfetaportacionsinteressants.3Prime-rament, hem de situar-ne els orígens a la segona meitat del se-glexixaParís.A l’èpocadelSegonImperi,elcomerciantfrancèsAristideBoucicautvaaconseguirquelasevabotigaesdevinguéselsgrans magatzems més importants de París, sota el nom d’Au BonMarché.El1883, l’escriptornaturalistaÉmileZolaelvaconvertirenelprotagonistadelasevanovel·laAu bonheur des dames. Allàre-cullcomBoucicautesvasaberguanyarelconsumismedelesmarespermitjàdelsfills, tot iniciantentre1852 i 1867el lliuramentdelque va denominar «la imatge de la setmana», que permetia anarfentdiversescol·leccionsdecromosamblafinalitatd’aconseguirfi-delitzar la clientela. Es tractava de petits cartrons d’unes dimen-sions de 9× 12cm impresos amb el sistema de la cromolitografia(tècnicade laqualderiva ladenominacióde«cromo»),quepodiaarribaratiraruns15.000exemplarspervinyeta.Lesimatgeserenlitografiadesperl’impressorparisencJ.Minot,quedevegadestam-bélesempravaperad’altresempresescomercials.Algunsdelscro-mos dels magatzems Au Bon Marché reproduïen les escenes d’ElQuijote,novel·laalaqualvandedicardiversessèries.4Valadirque,alrevers,hiapareixialaimatgedel’edificiprincipaldelacadenademagatzems.Aquestesdevindràelsistemahabitualenlapropagan-dacomercialdel’època.

3 EliseuTrencvaserelprimerhistoriadorquevadonaralscromoslaca-tegoriaartísticadinsdelesartsgràfiques:Eliseu Trenc,Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona, Barcelona,Gremid’IndústriesdeBarcelona,1977,pàg.195-196.Posteriormentvanaparèixeraltresestudis:FrancescFont-bona,«Elcromo,ungèneregenuídelesacaballesdelseglexix»,Serra d’Or,de-sembrede1988, núm.349,pàg.67-74;Rosario Ramos,Ephemera: la vida sobre el papel. Colección de la Biblioteca Nacional,Madrid,BibliotecaNacional,2003;Xavier Soler,«Elgravatpopular»,aFrancesc Fontbona(dir.),El Modernisme, vol.v,En paral·lel al Modernisme, Barcelona,L’Isard,2004,pàg.180-185;Pilar Vélez,«ElcromovuitcentistaaCatalunya.Origen,tècniquesiartistes»,aEloi Bergadài Pilar Vélez,El cromo a Catalunya: 1890-1936. Catàleg de l’exposició, MolinsdeRei,AjuntamentdeMolinsdeRei,1998,pàg.9-27. 4 Iconografía popular de El Quijote. Catálogo de la exposición,Toledo,Em-presaPúblicaDonQuijotedeLaMancha/CentrodeEstudiosyUniversidaddeCastillaLaMancha,2005.


L'AfICIó dE COL·LECCIONAR CROmOS 87

Elscromos,desdelasevacreació, jaanavendirigitspreferent-mentaunpúblicinfantil.Col·leccionar-losvalligatalsrecordsper-sonalsqueevoquenlainfància,comdeiaJoaquimMariadeNadal:

Totselsinfantssóncol·leccionistesi,sielsobservéssimdeprop,veuríemquetotselscol·leccionistestenenunaànimad’infant.5

Perquè, tal com recollia Anna Ral, filla del col·leccionista JoanRal:

Paraqueentretodosloscoleccionistashayanpodidoreunirtangrancantidaddecromosantiguos,hasidonecesarioqueesosniñosdeépocaspasadasguardarantodasaquellasimágenes,ytambiénhasidonecesarioqueaparecieranunoscomerciantesdispuestosarecogerlasyvenderlas;deentreestosúltimos,hedemencionarconemociónyrespetoalSr.JoanCampsiGuàrdia,quemontósupuestoenelMercadodeSantAn-toni.6

Aquell mercat matinal dels diumenges,7 tantes vegades visitatperenJoanRal,éselllocdereferènciaperalsamantsdelspetitsob-jectes.Latrobadaambaltrescol·leccionisteseraunplaeriunane-cessitatcompartida;enelcasdeRal,s’hiveiaambelseuamicVicen-teLlorenteCháfer,tambéapassionatpelscromos.

Elcromoésundocumentdemarcatinterèssociològicperal’es-tudidelaculturadelsseglesxixixx.Laforma,elcontingutilamidasónaspectesdelasevafesomiaquetenenaveureamblapublicitat,ladiversió,lacomplaença,lainstruccióielcol·leccionisme.8TalcomindicaFrancescFontbona,«elcromoésungèneregenuídelesaca-

5 JoaquimMaria de Nadal,Cromos de la vida vuitcentista. Memòries d’un barceloní, Barcelona,LlibreriaDalmau,1946,pàg.10. 6 Anna Ral,«Prólogo»,aJoan Ral,Catálogo del cromo antiguo en España, Barcelona,CopiArt,SA,1986,pàg.7. 7 Comacrònicadel’ambientdelcol·leccionismegeneratalmercatdeSantAntoni,vegeulapercepciópersonald’unaaltracol·leccionista:Lucía Capdevi-la,«Cromos.Lamagiadelmercado»,Paperantic. Cuaderno de Coleccionismo,octubrede2003,núm.1,pàg.13-15. 8 Javier Conde,Lo tengo no lo tengo,Madrid,Espasa,1998.



ballesdelseglexix».9Iestractad’unpetitimprèsfetinicialmentpelprocedimentcromolitogràfic(alsprimersanysdelseglexxespassa-ràalatècnicadelfotogravat)querecull imatgespreferentmentencolordestinadesasercol·leccionades.

Elcol·leccionistacomaexpertenlamatèriaesdevéelcreadordelahistòriadelsobjectescol·leccionats.Ambaquestapremissa,JoanRalvadefinirelsdosperíodesqueconformenelcromoantic.Elpri-mervadesdefinalsdelseglexixfinsal1922,amblesguerresd’Àfri-ca,ielsegondesdel1922finsal1936,ambl’inicidelaGuerraCivilespanyola.Atèselnostremarccronològic,quesesituaalafidesegle,ens centrarem en l’estudi del primer període. Tanmateix, l’aficiócomportavalacreaciódelstítolsdelescol·leccions,queesdefinienperconsensentreelscol·leccionistes.

Alllargdemésdecinquantaanys,JoanRalvarecopilaralvoltantd’unes1.900col·leccionsdecromos,quevacol·locardeformameti-culosaiperfectamentordenadesenàlbums,classificatsambnúme-rosromans.SipartimdeldarrercatàlegeditatperJoanRal,Cromos para recordar (2007),10 es recullen un total de 1.801 col·leccions decromoscorresponentsa462firmescomercials.Sianalitzemelspro-motors,observemunmarcatpredominidelescasesdexocolatadeBarcelona,malgratquetambén’hihad’altresciutatscatalanesies-panyoles.Laprimerafunciód’aquestscromoséselreclampublicita-ri:comregalspromocionalsqueeren,reforçavenl’atractiudelpro-ducte. És evident que el desig de completar la col·lecció movia elconsumidoranointerromprelacompra.Així,lesrajolesdexocolatavansereltipusdeproducteestrellaqueoferiencromos.Però,aban-dadelssempreremarcatscromosdelesxocolates,altresindustrialsicomerciantstambépromocionavenelsseusproductesiestablimentsmitjançantladifusiódelscromos.Aixímateix,n’apareixenprincipal-mentdefarmàciesambelsseusmedicaments,idebegudes,cigarre-

9 Francesc Fontbona,«Elcromo...»,op. cit. 10 JoanRal,Cromos para recordar,Barcelona,CreacionesGraf.32,2007.Anysenrere,RalhaviapublicatCatálogo del cromo antiguo en España (1986).Pelquerespectaalscromosmésmoderns,vegeuJuanDamián Hernanz,Catálogo del álbum de cromos en España: 1900-1960,Madrid,ediciód’autor,1995.



tes, drogueries, editorials, llibreries, confiteries, dolços, merceries,cafèsirestaurants,entred’altres.

Perlasevaimportància,prestaremmésatencióalscromosdelesempresesdexocolatadelaBarcelonadel1900delacol·leccióRal.Dinsd’aquestsectoralimentari,lafirmacomercialJuncosavagene-rarméscol·leccions,seguidadel’Amatller,laBoixilaPi.

Aquestescasesxocolateresdivulgavenelsanuncisdelsseusnouscromosalapremsalocal,fontprimàriaderellevantimportànciaqueens permet datar algunes col·leccions. Del recull d’anuncis es des-prènque,devegades,l’èxitdelescol·leccions,condicionatperlano-vetat, provocava que s’ampliessin les sèries que s’enumeraven perlletres,A,B,CiD.Lacasadexocolataquehaviapromogutlaprime-ratiradaanotavaqueelsseuscromosnos’haviendeconfondreambd’altresquecopiavenlasèrie.Ésadir,elscromosesdevenienunre-clamdistintiuderivalitatdinsdelacompetènciadirectadelmateixproducte.

Concretament,pelquerespectaalaxocolataAmatller,estractad’unacasafundadaalsdarrersanysdelseglexviiiambfàbricaaSantMartí de Provençals.11 Sembla que els cromos per al seu productes’imprimiendirectamentaltallerdelitografiadelamateixafàbricade xocolata.12 El 1898, Antoni Amatller encarregà el seu habitatge,emplaçatalpasseigdeGràcia,al’arquitecteJosepPuigiCadafalch.Aladecoracióinterior,s’hipodenveurereferènciesalmónempresarialdelpropietariatravésd’elementsdecoratiusdefiguresd’animalsela-borant i prenent xocolata. A més, s’han fet especulacions sobre lapossibilitatquelateuladasimulilaformad’unatauletadexocolata.

Lamancançade lasignaturade l’artistadificultaconsiderable-mentl’atribuciódelscromosal’historiadordel’art.AmbreferènciaalsdelaxocolataAmatller,deles138col·leccions,48estansignades.Potsemblarunnombrereduït,peròadquireixmésrellevànciasite-nimencomptequedeltotalde1.801col·leccionsdeJoanRaltansolsen243constatemquehiapareixanotatl’autor.

11 SobrelahistòriaindustrialdelaxocolataAmatller,vegeuMariaAntònia Martí,El plaer de la xocolata: la història i la cultura de la xocolata a Catalunya, Valls,Cossetània,2004,pàg.140-148. 12 MariaAntòniaMartí,El plaer de la xocolata...,op. cit.,pàg.127.



Profunditzantenlanostraanàlisi,lescol·leccionsdecromossig-nadesde laCasaAmatllercorresponenavint-i-cincartistes,entreels quals predominen en quantitat I. González, amb catorze col-leccions,iApel·lesMestresambunesdeu.

Gonzálezésunafiguradesconeguda,quemancad’unestudi.Enlessevescol·leccions,comaraAventuras de Dick en África Central i El detective Bobby, cromosd’aventures,s’observaunestilpersonalambunariquesacromàticaexcel·lentilesformesarrodonidesquedeno-tendolçorinfantilambunacomposiciócreativa.

LamancadedadesdeGonzálezcontrastaamblad’Apel·lesMes-tres,unadelesfigurescabdalsdelmodernisme.ElpolifacèticApel·lesMestres tenia una capacitat creativa enorme que va manifestar-seen múltiples facetes artístiques. Els seus cromos, que apareixensempresignats,sónunapartmoltinteressantdelasevavastapro-ducció. Es caracteritzen per un estil naturalista ple d’enginy i desentitdel’humor.Nodiferenciaenunregistrequalitatiuquantre-ballacomail·lustradordellibres,dibuixantdecromosoninotaireenalgunesrevistessatíriquesdel’època;semprehofadelamateixamaneraacuradaidetallista.LessèriesquevaferperalaCasaAmat-llervansermoltconegudesireconegudes,especialmentEl Conde

Cromos de la sèrie Coches d’Apel·les Mestres per a la xocolata Amatller. Col·lecció Joan Ral (Barcelona).



Arnaldo (1902), laMitología (1906-1907), Proverbios en acción (1908-

1909), La escala de la vida(1909),13Antes y después de la lotería i La gloria de los Austrias. LessèriesdeAnimales, Coches oMeses tenenla particularitat que tres cromos formaven una sola composició,cosaquecomportavaunafegitmésdificultósperaconseguirlacol-lecciósencera.14

Entrel’empresarixocolateril’artista,abandadelarelaciópro-fessional, tambéhihaviaunlligamamistós.Ensónunamostralespostalsqueformenpartdeladocumentaciópersonald’Apel·lesMes-tresqueactualmentesconservaenelfonsdel’ArxiuHistòricdelaCiutatdeBarcelona.AmatllerlienviàpostalsdelasevaexcursióaRipoll el 1908 i del viatge per Egipte un any després. Amistat quetranscendeixamblasevafilla,TeresaAmatller,quelifaunobsequienagraïmentdelaparticipaciódel’artistaenelconcursdecartellsdelacasadexocolata.15

Unaltredelsartistesmésimportantsquetambévail·lustrarcro-mosdelaCasaAmatllervaserAlexandredeRiquer,dibuixant,pintoripoetaqueobtéunpaperessencialeneldesenvolupamentdelsex-li-bris i del cartellisme. Pel que respecta als cromos, dibuixà les col-leccionsCromos anuncio iAves, enlaqualapareixenocellssortintdelacloscadel’ouoiniciantelcantenvoltatsdepaisatgesnaturals.

Larestad’il·lustradorsquetreballenal’Amatllernosónfiguresderenomcomelsdosartistesanteriorsigeneralmenthanobtingutpocaatenciódelshistoriadorsdel’art.Malgrataixò,ésinteressantapuntar-los com a exemplificació del ventall d’il·lustradors dedi-catsalapotentproducciódelaindústriadelacromolitografia.Encitaremalguns,comCarvalló,dequitansolsconeixemqueerail-lustradordecromosipai-paisiquevadibuixarlacol·leccióVivien-

13 Eltexttranscritqueacompanyalesil·lustracionsd’Apel·lesMestresfor-mavapartdelasevadocumentaciópersonal.EstàsignatperJoanTomàsSal-vanyambelmateixtítolLa escala de la vida. AHCB,Documentaciópersonald’Apel·lesMestres,5D.52-2.AM.218bis. 14 Aquestescol·leccionstambéformenpartdelfonsdelaUnitatGràficadelaBibliotecadeCatalunyaperdonaciódelafamíliadeCarlesLlobetBusquets. 15 AHCB, Documentació personal d’Apel·les Mestres, Epistolari, Postals5D.52-20.AM.P67-69Amatller,A.1908-1909,iEpistolari5D.52-11.AM.C137Amatller,HijadeA.1914.



das de todo el mundo. JoaquimCollSalieti,dibui-xantiaquarel·listaqueesvadedicaralfotogravatcreant un dels millors tallers barcelonesos deprincipis del segle xx, il·lustrà les col·leccionsCantares ilustrados i Caza y pesca. El pintor J.Ibáñez Arellano dibuixà Aventuras de Paquito y Carbonilla. JoanLlaveriasLabró,pintoraquarel-listaidibuixanthumorístic,fundadordelCentred’Aquarel·listes de Barcelona, confeccionà l’Abe-cedario zoológico. Albert Mestre Moragas, il·lus-tradorqueesvaespecialitzarenelstemesespor-tius,féuperal’Amatlleruntemageogràfic,Las 49 provincias de la República española. Lluís Malla-fré Guasch, dibuixant i aquarel·lista, va il·lustrarLas razas de color. EldibuixantipintormadrilenyGumersindoSainzdeMorales,dibuixàPostres de chocolate. JosepSegrellesAlbert,dibuixant,car-

tellistaipintorvalencià,il·lustràlamíticanovel·laDon Quijote de la Mancha.

L’Amatller,comlarestad’empreses,noteniaexclusivitatenelsartistesdelsseuscromos,jaquetenimreferenciatqueI.GonzáleziApel·les Mestres també van il·lustrar per a altres cases del mateixsectorqueerenalhoracompetidoresdirectes:GonzálezhoféuperaJuncosaamblacol·leccióLas manchas de la Luna,itambéperalesxocolates Boix i Prat; Apel·les Mestres il·lustrà les historietes delsRodolins enunformatd’embolcallsdelesrajolesdelaxocolataAn-gelical.Passaelmateixambaltresil·lustradorsdecromosAmatllercomCarvalló,CollSalieti,IbáñezoMestre.

Unaltreconceptequeconvédestacariquecridal’atencióper-què pot semblar una incongruència és que determinades col·lec-cionsdecromosesrepeteixenendiversesempresesxocolateres,ivariaúnicamentelsegellcomercial.ÉselcasdelasèrieLes estam-pes de cel·luloide, quevasereditadaperdiversescasesdexocolatacomAmatller,Juncosa,Boix,Poblet,Ferrer iGili;de lacol·leccióInstantáneas,que apareixa Amatller,JuncosaiCompanyiaColo-nialLaEspaña;delscromosFlores, personas y pájaros, reproduïtsaAmatller,JuncosaiColonialM.López,id’Instantáneas varias, que

Cromo de la col·lecció Aves d’Alexandre de Riquer per a la xocolata Amatller. Col·lecció Joan Ral (Barcelona).



esdistribuía Amatller,JuncosaiBoix.Aquestacircumstànciaesjus-tificapel fetque,desprésdel tiratge imprès, lesdiferentsmarquespodienincloure-hielseusegell.

Unadelesgransdificultatsquepresental’estudidelscromosan-ticsienlaqualnos’handetingutelsinvestigadorséslaclassificaciótemàticadesd’unaperspectivaiconogràfica.JoanRalvapresentarunadistribucióalfabèticadetemesalseucatàlegCromos para recor-dar (2007).Comaresultatdel’estudid’aquestacol·lecció,presenta-remunaprimeraaproximacióalstemesquehemconsideratelsmésinteressantsisignificatiusenrelacióambeltombantdelseglexx.

Comjaapuntàvemenlíniesanteriors,elscromosanavenprinci-palmentdirigitsalpúblicinfantil;éslògic,doncs,quediversostemess’enfoquessinenaquestsentitcomajoguinescol·leccionables.Aixíapareixenabecedarisenquèunrecurshabitualvaserqueelsani-malsadoptessinlesformesdeleslletres,coml’Abecedario zoológico (Amatller),mostradelsentitpedagògicqueadquirienelscromospelquefaaunaprenentatgebasatenladiversió.

UnformatdeltotexcepcionalvaserEl pequeño artista (xocolataJuncosa, llet condensada El Niño i drogueria de Soler i Mora), enquè la mateixa cartolina incorporava petites mostres de pigmentsperacolorareldibuixapartirdelmodelqueespresentavaencoloren format més reduït. Sembla ser que la idea va tenir molt d’èxit,perquèse’nvanarribarafertressèries.

L’originalitat tambéesprodigavaencromosen formadepecesdejocscomeldòminoielsjocsdecartes.Altrestipusd’entreteni-ment infantil van ser faules, endevinalles, rimes o trencaclosques.Elscontesd’aventureshauriendetenirunabonaacollidapelpúblicinfantil,16ambhistòriescomJuanito el valiente, Aventuras de Dick en África central oEl detective Bobby (totstresdel’Amatller),quecon-tribuirien a la imaginació dels més petits a partir de la creació denouspersonatgesdel’esferainfantil.Generalment,elformatadoptatperaquesttipusdecromos,itambéend’altresdediversestemàti-ques,era:al’anvers,lail·lustracióambelnúmerocorresponentdins

16 En relació amb els contes dels cromos, vegeu Montserrat Castillo,«Cromos»,Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants (1905-1939), Barce-lona,Barcanova/BibliotecadeCatalunya,1997,pàg.15-16.



de la sèrie, i al revers, el text explicatiu de l’escena representadaacompanyatdelsegelldelamarcacomercial.D’aquestamanera,elscromosesdevenienpetitscontes,amb laparticularitatqueerane-cessariaconseguirlacol·lecciócompletaperaconèixertotalahistò-ria.Cadacromoeraunapeçaindividualinecessària,basecomercialquefeiaaugmentarelconsumdelproducte.

Unagrandifusióesvaferdelscromosd’episodishistòrics,prin-cipalmentdeguerresideladiversatemàticamilitarqueelsenvolta-va, com ara aviació o banderes. En els records d’infància de JosepMariadeNadalvansermoltpresents:

Quanjoeranoi,col·leccionàvemcromos;cromosdetotaclasse;d’aquellsderelleuicolorsvirolats,[...]finsaquellsaltresqueenpodríemdirhis-tòrics:laprimeraguerradeMelilla,lesdeCubaiFilipines,ladelsEstatsUnits,l’angloboer,ilarusso-japonesa,il’exposiciódeXicagoialtresfetstranscendentalsenlavidadelmón,oenladecasanostra,mésmodesta,peròmésinteressant,peranosaltres.17

Lacol·lecciódecromosdelaguerrarussojaponesaaquèNadalfareferènciavaseril·lustradaperApel·lesMestresamblacol·laboraciódeJoaquimCollSalieti.Estractad’unregalpromocionalquelaxo-colataJuncosavacomençararepartirafinalsdelmesdemarçde1904.Semblaquel’èxitesvaescamparambrapidesa18ialtrescasesxocolateres,comlaCondalilaSagradaFamília,vantreureelscro-mosdelmateixescenaribèl·licambl’objectiuderivalitzarperacon-seguirunaugmentdelavendadelseuproducte.

AixímateixvanaconseguirelfavordelpúblicinfantilfemenílesninesretallablesambquèobsequiavalaxocolataJaumeBoixafinalsde l’any 1895. Aquestes nines cromolitografiades anaven acompa-nyadesdevestitsibarretsintercanviablesquepermetienunaàmpliavariabilitatdemodels.

Lafigurafemeninaenvoltadadeflors,fruitdel’estretarelacióen-tredonaifloral’èpocaiqueerenalhoradoselementsessencialsdelmodernisme,vaserunaltredelstemesmésempratsenelscromosdel’època.Lesdonesrepresentavenl’idealfemeníqueelsartistesidenti-

17 JoaquimMaria deNadal,Cromos de la vida...,op. cit.,pàg.10. 18 La Vanguardia,8demaigde1904,núm.10080,pàg.2.



ficaven amb la Mare Terra, el símbol de la fertilitat, però alhora del’abundància, que s’associava amb l’auge consumista de les darreresdècadesdelseglexix19ique,pertant,anavaenconcordançaambladifusiócomercialdelcromoimprès.Dinsd’aquestatemàtica,desta-quemMujeres modernistas (xocolataAmatller),unacol·lecciódevint-i-cinccromosenquècadadonaesrepresentaambunaflordiferent,ientrelesqualspodemidentificarlesqueerencomunesenlesrepre-sentacionsdel’època,comararoses,lliris,roselles,narcisos,margari-desoblauets.Lesdonesapareixenrepresentadescomanimfesador-nades amb precioses joies i vestits vaporosos, on les línies coup de fouetconfigurenunaestèticaArtNouveau.Delesmateixescaracterís-tiqueséslacol·leccióSeñoritas con flores (Eliozondoperfumista).

Comjahemassenyalat,elcromoésundocumentdemarcatinte-rèssociològicperal’estudidelacultura,iensónunabonamostraels«llenguatges»queformavenpartdelaculturapopular.Laxoco-lataPivafertressèriesdedicadesaaquestatemàtica:El lenguaje del abanico (1904),20 El lenguaje del pañuelo iEl lenguaje de la sombrilla, ésadir,trescomplementsutilitzatsperlesdonesquepermetien,apartirdelasevaposició,trametremissatgesamorosossenseutilitzarlaparaula.TambévaaparèixerEl lenguaje de los ojos(xocolataPa-drosa).Undelsllenguatgesméscomunsenelscromosestrobaenlesdiverses sèries sobre el significat simbòlic de les flors. En aquestapartat,calassenyalarEl emblema de las flores (xocolataBoix),ambuntotaldecentcromosenquèesrepresentencentflorsacompanya-desdefotogravatsdedones.Lacapacitatd’observaciógeneradaperl’experiènciavapermetreaJoanRalprecisarquevintdelesfiguresfemeninespresentavenvariacions,demaneraqueesdonavaunado-bleversiódelmateixnúmero.

Els llenguatgestambévantenircabudaentreelpúblicmasculíambEl lenguaje del bastón (xocolataPi),enaquestcascomunacces-soridelshomes.

Les creences es van concretar en temes religiosos, bàsicamentcentralitzats en lesfigures dels sants, i esotèrics,com Sueños y vi-

19 MariaAntònia Martí,El plaer de la xocolata...,op. cit.,pàg.127. 20 DatacióapartirdelesnotíciespublicadesaLa Vanguardia, 30denovem-brede1904,núm.11403,pàg.3,i3dedesembrede1904,núm.11409,pàg.3.



siones nocturnas (xocolataPiiBoix)oLos signos de la mano (xocola-taAmatller).

Els cromos també acollien temàtiques interrelacionades; aixíapareixlapublicitatdinsdelapublicitatambelscartellsenformatdecromocomels8 carteles premiados (AnísdelMono),ambunre-forçdoblementcomercial.

Unaltrecaséslaxocolatadinsdelscromosdexocolata,amblafabricació del producte a Enseñanza gráfica de las industrias (Tor-ras), o els Postres de chocolate (Amatller) amb el resultat final del’elaboraciódereceptesapartirdelaxocolataqueacompanyavaelcromo.

Especialmentinteressantéslarepresentaciódel’ocidinsdel’oci,jaqueelscromos,comareflexicrònicadelasocietat,introduïenmúl-tiplesescenesdelleure.Algunesiconografiesdemodaestavendedica-desagentdelmóndel’espectacle,comaracantants,actors,actriusitorerosfamosos,quemultiplicavenlasevaimatgeambl’emergènciadelsnousprocedimentsfotomecànicsdereproducciótècnica.Unbonexempled’espaisociosossónelscromosqueil·lustrenunamareambelsseusfillspassejantpelparcounsnensveientpel·lículesenuncine-matògraf; tots dos incorporaven el mecanisme d’una roda giratòriaquepermetiacanviardepaisatgeod’escenaeninteraccióambl’objec-te.Elventalldepossibilitatss’amplia,com,perexemple,ambcromosdejocssobreombresiil·lusionisme.

Iésque,enelcol·leccionismedecromos,estractaveritablementd’això:degaudirdemomentsd’ociqueespodenperllongarenl’afi-ciódetotaunavida.


VESTIR L’OCICristina Rodríguez Samaniego

La moda el 1900

AlaBarcelonade1900,l’ocies vestia. L’accésalsmomentsdelleureials seus espais es democratitzà en el decurs del segle xix i aquestprocésposàenmarxatotunseguitdecanvisidenovesnecessitatsassociadesal’esbarjo,entrelesqualsdestacavenlesvinculadesalaindumentària.Enl’àmbitsocialipolític,laRevolucióIndustrialha-viapermèsconsolidarunnouestamentsocial,laburgesia,queesde-vindria una gran consumidora d’indumentària estretament rela-cionadaambl’universdel’oci.Laburgesiaanhelavaviureivestir-seambelluxeil’ostentaciópropisdelanoblesa,l’estamentquetradi-cionalmenthaviaacaparatdeformaexclusivalamodadetendència,peròambunsestilsiunessolucionsadaptatsalseupropicaràcterialessevespossibilitats.Aquestatransformaciótambéesveiéafavori-da per la nova maquinària que sorgí a redós del desenvolupamentindustrial,gràciesalaqualresultàpossiblefabricarmoltstipusdeteles,brodatsitulsengransquantitatsi,pertant,abaratir-neelscos-tos.Endefinitiva,lasegonameitatdelseglexixfoutestimonid’unapopularitzacióde l’accésa lamoda,queacabà invalidant lesorde-nancesinstitucionalsquedesdebenanticimposavenacadaestratsocialunamaneradeterminadadevestir.

Isibélesmatèriesprimeresquecomponienelsvestitsdeltom-bantdelseglexxerenproductedelaindústria,caldirqueesdisse-nyaven,escosienentreelles iesdecoravenamà.1Enelsambients

1 Aquestadualitatinherentalamodadelseglexixhaestattreballadaper



mésbenestantsdelaciutat,lespecesacabadess’entregavenalesse-ves destinatàries en un espai distingit, personalitzat i en el quall’atencióaldetallielconeixementdelaclientelaerenfactorspri-mordials.Ésdinsaquestmarcquenasquéelqueavuiconeixemcomaalta costuraiquepreniaformalamoda. Quanabordemelconcep-temodacapal1900,l’hemd’entendrepràcticamentcomunamane-ra de viure, de comportar-se o de vestir-se, que segueix un patróambunavigèncialimitadaquecaducaràmésaviatoméstard.Ésadir,estaríemdavantd’untermequeesrelacionamoltmilloramblesopcions de l’individu que no pas amb les de l’objecte. Moda seriaunaconducta,unatria,unaacció.Pertant,italcomafirmenelsau-torsdelllibreDistinción social y moda,2elqueésmodanoésunllocconcret,sinóelfetdefreqüentar aquestllocconcret;noésmodaunpintordeterminat,sinóelfetd’apreciar aquestpintor;inoésmodaunvestit,sinóelfetdevestir-se d’unamanera.Lamodaésiera,enconseqüència,unfactoreminentmentsocial,fruitdelatriadel’in-dividu.

Siconvenimquemodanoseriaunapeçadevestir,sinóelfetd’es-colliriabillar-seambunapeçadevestirconcreta,l’actedetriar unaindumentàriaounaaltranoéspasgratuït.Totalcontrari,elsele-mentsqueconformenlavestimentasónsusceptiblesdeparlarperl’individuqueladuipodenesdevenirindicadorsdelseunivelleco-nòmicidelasevaadscripciósocial,condicionsiaspiracions.Jadesdelsinicisdelateoritzaciósobreelconceptealseglexviii,lamodas’enténcomunaformasimbòlicadedistincióid’assimilaciósocial,atravésdelaqualunindividumanifestaireforçalasevaidentificacióodiferenciaciórespecteaungrupdeterminat.Aquestaideaposaenjoc els sentiments de possessió i de pertinença dels individus queviuen en comunitat. La moda és, en definitiva, un fenomen socialqueportaimplícitaunafinalitattambésocial:lad’ensenyarlesdife-rènciesilesafinitatsentrelespersones.

RosaM.Martín.VegeuRosaM.Martín,«Laindustrialització.Moda,indústriaiartesania»,aArt de Catalunya, vol.12, Disseny. Vestit, moneda i medalles, Bar-celona,L’Isard,1997,pàg.21-246. 2 AnaMartaGonzáleziAlejandroNéstorGarcía(ed.),Distinción social y moda, Pamplona,Eunsa,2007.


vESTIR L'OCI 99

Eneldecursdelseglexix,elssociòlegsdedicatsal’estudidelamodavantreballartenintsemprepresentlarelacióentrelatriad’unaindumentària i els diferents estrats socioeconòmics. La seva va serunamiradamarcadapelspressupòsitsmarxistes,elscapitalistesilesteoriesalvoltantdelaseparaciódeclasses.ElsociòlegalemanyMaxWebervaserunpionerd’aquestalíniadepensament.Webermani-festavaundesencantcapalsistemacapitalistaicapalamodernitat,elementsqueconsideravaalabasedel’estratificacióeconòmicadelasocietat,iquealseutorndonavenorigenalesvariantsenlamaneradevestir.3LesideesdeWeberforenrecollidespelseucol·legaGeorgSimmel,ques’inscriujadepleenelqueseràelplantejamentméspo-pularentorndelamodaafinalsdelseglexix:considerar-launmitjàatravésdelqualungrupdepersonespodendistingir-seidesmarcar-seclaramentdelaresta,gràciesalasevacapacitateconòmicaienfun-ciódeladestinacióilanaturadelessevesinversions.4

L’oci, el consum conspicu i la moda

Arabé,undelspensadorsquemillorexplorarenaquestesteoriesfoul’economistaisociòlegnord-americàThorsteinVeblen,quevisquéacavallentreelseglesxixixx.Veblenensinteressaparticularment,perquèlessevesideessónfàcilmentimportablesalcontextcatalàiperquèestableixenunareflexiómoltinteressantentorndelaindu-mentàriaidel’ocifemenins.Ellinterpretàenclaueconòmicalahis-tòriasocialilasevaaportaciómésimportantfou,sensdubte,l’anàli-si del consum en els éssers humans. Des d’una perspectiva críticaambelsistemacapitalistaiambelprogrés,Veblenfouundelspri-mers a defensar que els fenòmens del consum humà depenien del’estructurasocialique,pertant,noerenfruitdelesnecessitatsna-turalsnidelallibertatdelconsumidor.SegonsVeblen,elconsumafinalsdelxixestavaestimulatperl’estatussocial.Així,alseuparer,elquelamajoriadelsindividusanhelaveneraconsumirdeformaos-

3 VegeuMaxWeber,La ética protestante y el espíritu del capitalismo,Bar-celona,Península,2008. 4 Vegeu,entred’altres,GeorgSimmel,De la esencia de la cultura, BuenosAires,PrometeoLibros,2009.



tentosa,perdeixarclarelpropinivelladquisitiualsullsdelsaltres.Aquest tipus de consum, que el que busca és principalment exte-rioritzar, fer visible la riquesa, és el que Veblen anomenà «consumconspicu».Ielconsumconspicutalcomeldefiníconcerneixtoteslescapeseconòmiquesdelasocietat.Elsmenysadineratstractend’imi-tarelsquitenenmésrecursos,itotaixòambl’objectiudedistingir-se,de crear enveja i d’adquirir una determinada reputació social. Enaquestsentit,resultenmoltinteressantslesparaulesdel’autor:

Alescomunitatsmodernescivilitzades,leslíniesdedemarcacióentreclassessocialss’hantornatvaguesitransitòries,ionsevullaqueaixòpassalanormaquegradualareputació,imposadaperlaclassesuperior,esténlasevainfluènciacoactivaalllargdel’estructurasocialfinsalses-tratsmésbaixos,sensehaverdesalvarperaaixòsinóobstaclesmoltlleugers.Elresultatésqueelsmembresdecadaestratacceptencomaidealdedecòruml’esquemageneraldelavidaqueestàenvogaenl’es-tratsuperiorméspròxim,idirigeixenlessevesenergiesaviured’acordambaquestideal.5

Pertant,pelsvoltsdel1900,l’estatusilarespectabilitatd’unafa-míliadepenien,sempresegonsVeblen,delasevacapacitatdegene-rarconsumostentós.Elqueesbuscavanoeratantladespesaensi,sinópoderdemostrarlacapacitateconòmicai,pertant,l’aparençadedespesa.Iunabonamaneradedeixarpatentslesdisposicionsen-vers el consum era, precisament, gastar en indumentària. La donaseria la destinatària principal d’aquest consum ostentós del seglexix,perquè,aparerdeVeblenidemoltsdelsautorsiciutadansdelmoment,erasobreelcosfemeníqueelfastielluxeparlavenmillordelariquesadelmaritodelafamília.Lamodaescristal·litzaaquícomafetestrictamenturbàassociatalconsumostentós.El1894,Ve-blenvapublicarunarticlemoltinteressantenquèaprofundiaeneltema,intitulat«TheEconomicTheoryofWoman’sDress».6Consa-grat a les seves idees sobre el vestit femení com a via de consum

5 ThorsteinVeblen,Teoría de la clase ociosa, Mèxic,FondodeCulturaEconómica,2004,pàg.98.Latraduccióalcatalàésnostra. 6 AparegutaThe Popular Science Monthly (NovaYork), vol.46,novembrede1894,pàg.198-205.


vESTIR L'OCI 101

conspicu,eltextexplicavacomlamodapodiaesdevenirunmarca-dord’estatuseficaç.D’unabanda,Veblenhiconstatavaqueelsgus-tosenindumentàriavariavenconstantmentiqueelqueavuiagradademàjaestaràdémodé.Comaconseqüència,tansolslesllarsmésri-ques podien permetre’s estar a l’última. D’altra banda, com menyspràcticaiincòmodafoslaindumentàriaescollidamésesfeiapatentquelapersonaquelaportavanotreballavaique,subseqüentment,nolicaliatreballarperapodergastar.L’absènciad’utilitatenlarobacomasímbold’estatuspodiamanifestar-setantenelvestitcomenelsaccessoris;hodemostrarienelsbarretsdecopaaltíssimsielsbas-tonsdecoratsenelssenyors,ilacotillaenlessenyores.

Elvestitfemenícapal1900seria,tantaBarcelonacomalarestadelmónoccidental,quelcomqueanavamoltmésenllàdelanecessi-tatprimàriadecobrir-seideprotegir-sedelfred.LamiradadeVe-blen ens permet acostar moda i hàbits de consum i dóna sentit alluxeialfastextremsquecaracteritzenalgunesdelespecesdevestir—vestir l’oci, forçosament—del’èpocaqueensocupa.Tot iquenototselsautorscontemporanisaVeblencompartienlasevaconvicciódeviureenunasocietatambrivalitatpecuniàriaentrelespersones,síqueveienlanecessitatdesingularitzacióidepertinençaatravésdeladistinció,tretinherentalasocietatdeltombantdesegle.

L’extravagància,l’opulència,elgustperl’ornamentilavistositatd’algunespecesd’indumentàriafemeninadelmomentnotenenpa-rangóenlamodamasculinadelxix,ques’haviasimplificatarrandela Revolució Francesa. La roba destinada als homes mantingué alllargdelsegleunesconstantsconcretesipresentàmoltesmenysva-riacions,sovintlimitadesalsaccessoris,comaraarmilles,botes,bo-tons,corbates,etc.Lasevainspiracióerabàsicamentbritànica.Pelsvoltsdel1900,laindumentàriatípicadelssenyorsbarceloninsestavacompostadepantalons,camisaambcollemmidonat,armillaicorba-taocorbatadellacet.Peracobrir-se,levitaojaquéperalesocasionsimportants,jaquetaperaldiaadiaielfracperalesfestes.Laratllaalpantalonnos’introduífinsel1895.7

7 Peramésinformaciósobrelaindumentàriamasculinadel’època,consul-teuRosaM.Martín,«Indumentàriamodernista»,aEl Modernisme. Les Arts Tri-dimensionals. La crítica del Modernisme, Barcelona,L’Isard,2003,pàg.198-200.



Flor d’un dia

Enl’universfemenídelaBarcelonabenestantdel1900,laindumen-tàriaielsaccessoriss’adaptavenacadaesdevenimentoactivitatcon-creta.Elvestittrotteur eraparticularmentadequatalpasseigperquèpermetiamésllibertatdemoviments,i s’empravasobretotalmatí.Elsvestits«devisita»,especialmentpràctics,s’usavendetardaiservien,comelseunomindicava,perafervisitesadomicilisparticularsiperaqualsevolocasiópúblicaenlaquall’etiquetanofosrequeriment.Enaquestsentit,esdiferenciariendelvestit«decerimònia»,reservatales trobades socialment més exigents, com ara recepcions, recitals,l’òpera, grans esdeveniments religiosos, etc. En general, els teixitsambquèestavenconfeccionatselsvestitsn’indicavenl’ús.Perexem-ple,elconegutcoma«vestitdellana»,serviaperaanaral’esglésiaoaferlesvisitesdelcercledefamiliarsoconegutsmésíntims.Elsves-titsdevellut,desedaodetafetàerenperfectesperaferlesvisitesdemésdecomplimentidecompromís.Elscolorstenientambélasevaimportància.Almatí,esfeienmésapropiatselscolorsfoscos,men-trequealatardahoerenelsclars.Lesnúviesburgesesiaristòcratesesmaridavendeblanc,totseguintlamodafrancesa,idiferenciant-seaixídelesdonesmenestralsod’àmbitsrurals,quehofeiendenegreperpoderaprofitarelvestitméstard.8Alhora,pervestirl’ocis’ha-viendetenirclarescertesprescripcionsmorals,queestipulavendi-mensionsipatrons.Elcasdelsescotsésmoltrevelador:peradinarlesdamesdefamíliesbenestantspodienpermetre’sunescotdiscret,mentrequeperalballolallotjaalLiceul’escotpodiasermoltméspronunciat.

Lestendènciesfluctuavendeformaconstanticonvencionalments’accepta que, cap a finals del segle xix, la moda es renovava cadatresanys.Talcomsucceeixenl’actualitat,elspersonatgespúblicsin-fluïenenl’evoluciódelgustenindumentària.ABarcelona,tantelsmodelsdutsperlareinacomperactriusicantantserenmotiudede-

8 Peraunahistòriadelvestitnupcial,vegeuRosaM.Martín,«Elves-titnupcialenlaculturaoccidental»,aVestits nupcials, 1770-1998,Barcelona,Anellsd’Or,1998,pàg.6-7.


vESTIR L'OCI 103

batiintroduïennovetatscadatemporada.9Unadelesfontsdocumentalsnoactualsmésinteressantsal’horad’estudiarelscanvisincessantsenlavesti-mentafemeninaespanyolaalseglexixéselmar-quèsdeLozoya,l’historiadorquesignàelpròlegal’ediciócastellanadelvolumvuitèdelconegutlli-bredeMaxvonBoehn,La Moda. Historia del traje en Europa. Desde los orígenes del cristianismo hasta nuestros días, el dedicat precisament al períodecomprèsentre1879i1914.10Lozoyahirecollialesmodificacionsenl’amplituddelsvestits,enelslla-ços, aplics i d’altres ornaments; en els accessoris,comaracapellsibosses,aixícomeneldissenydeles mànigues i en els usos d’estructures internesquedonavenformaalsvestitsiquemodulavenl’aspectedelcosdeladona. Una visió evolutiva similar fou duta a terme per l’escriptorCarlesSoldevilaalsseus llibresLa moda ochocentista iUn siglo de Barcelona, 1830-1930.11

LafotografiadeTeresaAmatlleriCros(1873-1960),filladel’in-dustrialAntoniAmatller,alballdelssenyorsSimon,presain situ perPauAudouard12el20defebrerde1898,enspermetobservarambde-tall lesparticularitatsdelaindumentàriatriadaperaunactemoltespecial.Teresa,quealeshoresteniavint-i-cincanys,hiapareixdeperfilsobreunfonsneutre.Assistiaaundelsesdevenimentssocialsmésimportantsdelatemporada:elque,ambmotiudelCarnestoltes,organitzavalafamíliadeFrancescSimonalseupalauetdelcarrerde

9 Peramésdetalls,vegeu1881-1981, Cent Anys d’Indumentària,Barcelona,AjuntamentdeBarcelona,ServeisdeCultura,1982,pàg.9. 10 MaxvonBoehn,La Moda. Historia del traje en Europa. Desde los oríge-nes del cristianismo hasta nuestros días,Barcelona,Salvat,1929. 11 CarlesSoldevila,La moda ochocentista, Barcelona/BuenosAires,Ar-gos,1950;CarlesSoldevila,Un siglo de Barcelona, 1830-1930, Barcelona,Argos,1946. 12 PeramésinformaciósobrePauAudouard,consulteulatesidoctoraldeNúriaF.Rius,Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l’oblit (1856-1918)(enlínia),http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/32063/11.NFR_11de12.pdf?sequence=11(consulta:7-3-2012).

Teresa Amatller al ball de disfresses de la família Simon. Barcelona, febrer de 1898. Fotografia de Pau Audouard. Institut Amatller d’Art Hispànic,Arxiu Mas (Barcelona).



Mallorca,xamfràambPauClaris,unedificimagnífic,avuidesapare-gut, de l’arquitecte Josep Domènech Estapà. Teresa duia un vestitambcosifaldilladecolorclar,probablementdeseda.Lesmànigues,llarguespersotadelcolze,tenienvolumilabocamànigaestavade-coradaambvolants.Lafaldilla,moltllarga,eratambévoluminosaielcaientposteriorsuggereixl’úsdepolissó.Comacomplements,unfulardfoscambbandeshoritzontalsalsextrems,unvanoiuncapellfosc,ajocambelfulard,quedeixavaveure’nl’interioriqueestavadecoratalcim.Tantl’aspectedelcapellcomelfetquelafaldilladu-guéspolissó,jaendesúsafinalsdeladècadade1890,concedeixenaaquestconjuntunclarregustromàntic.Lesevocacionshistòriquesforenunaconstantenlaindumentàriadelseglexix,enparal·lelalsrevivalsdelesartsplàstiquesidel’arquitectura.

Tal com recollí la premsa, els vestits de les invitades a la festadels Simon palesaven llur riquesa, originalitat i bon gust; l’etique-taeraelrequisitentrelesdames,mentrequelesmésjoveshiacudi-rendisfressades.13Teresa,aquiperedathauríemdesituarjaenelprimergrup,haguédedestacarentrelarestad’assistentsperlabe-llesa i la distinció de la seva vestimenta. Com degué ser el cas demolts dels vestits que es lluïren a la festa dels Simon aquell 1898,probablement es tractava d’un vestit ideat i confeccionat especial-mentperalaocasióiqueTeresanotornariaaposar-semés.

Ocis nous

A banda dels balls, les visites, els espectacles i les reunions de so-cietat,generalmentenespaisinteriors,lesdamesdelaBarcelonadel1900 tenien al seu abast altres activitats d’oci a l’exterior per a lesquals també calia vestir-se. L’esport, que es popularitzà aleshoresentrelesfamíliesbenestants,elsdonaval’oportunitatd’emprarunavestimentadiferent,méssòbriaimenysrígida,ques’haviad’adaptaralesnecessitatsdemovimentdelscossosenexercici.L’esport,con-siderattradicionalmentinadequatperalessenyorescatalanestantpermotiusfísicscommorals,començàatenirmillorpremsaaprin-

13 VegeuFloridor,«EcosdeBarcelona»,La Dinastía,27defebrerde1898,núm.6463,pàg.2.


vESTIR L'OCI 105

cipis del segle xx, especialment entre les més joves, i un dels quecaptàmésfidelsfoul’hípica.LescursesalBarcelonaJockeyClubes-devinguerenmoltpopulars,ilesdones,queabanshiconcorrientansolscomapúblic,arahofeiencomagenets.Laindumentàriad’ama-zonaerasenzilla:engeneral,escomponiadecamisa,cosifaldilladelíniesrectesisovintsensepolissó,ambjaquetaoabriguetiunbarretllisambvetad’estilandalús.Elllargs’escurçavarespectealsvestitsdefesta,totiquenodeixavaveureencaraelturmell.Pelquefaalscolors, poca fantasia: tonalitats fosques que contrastaven amb lesclaresdelescamises.Aixòsí,lescamesseguiencol·locant-sejuntes,enunsolflancdel’animal.

Eltennisesconvertítambéenunesportalqualpodienaccedirlessenyoresdelesfamíliesadinerades.Elvestitdetenniseramoltdiferentdeld’amazona,decolorsclars iambmoltmésmoviment,atesalaintensitatdel’activitatfísicaqueexigialasevapràctica.Elbarretnoeranecessari,lesmànigueserenamplesilleugeresisece-nyienalcanell;elscossosilesfaldillespermetienlallibertatdemo-viments.Lessabatesescoordinavenambelsvestitsi,totitenirtaló,esconfeccionavenenpellsméstovesibuscavenatorgarcomoditatalausuària.ElBarcelonaLawnTennisClub,establertel1899,donàaconèixer a casa nostra aquest esport d’origen anglès que aviat espracticàarreu;finsitothihaviaunespaidestinatalasevapràcticaalCasinodel’Arrabassada,unespaid’ociconspicuavuidestruït,enlamemòriadelquals’estàtreballantdarrerament.14

Lacaceraeraunaaltradelesactivitatsenquès’involucrarenda-mesde lasocietatbenestantde laBarcelonadel tombantdesegle.Lesfotografiesdelmomentenspermetenveure15queelvestitdeca-çadorasoliaestarcompostperduespeces,uncosiunafaldilla,totique,amesuraqueavançavaelseglexx,aquestaerasubstituïdaave-gadesperfaldillapantaló.Erenrequisitsimprescindibleselsguants,un barret senzill, un cinturonet i una bossa que sovint es duia enbandolera,perguardar-hilamunicióid’altresmenestersnecessarisper a la caça. Finalment, mencionarem els viatges amb automòbil,

14 Vegeu«LaRabassada.Lautopiadel’ociburgés»(enlínia),http://issuu.com/turiscopia/docs/la_utopia_de_l_oci_burges (consulta:7-3-2012). 15 VegeuCarlesSoldevila,Un siglo de Barcelona...,op. cit.



que brindaven una oportunitat perfecta per a simplificar la indu-mentària,particularmentlesfaldilles.

Modistes i costureres el 1900

AlaBarcelonadeltombantdesegle,comamoltesd’altresciutatseu-ropees,elsgustosilestendènciesprenienformabàsicamentenfun-ciódelsdictatsdelaquealeshoreseralacapitalmundialdelamoda:París.Couturiers reputatscomCh.-F.Worthi,méstard,PaulPoiretiJacquesDoucetvancontribuiracrearaquestcontext.Larecepciódepatronsfrancesosalaciutatcatalanaerafacilitadaenpartperladifusiódelapremsaespecialitzadaentreelpúblicfemení16i,alhora,pelsviatgesalacapitalfrancesaquefeienperiòdicamentlesmodis-tesmésselectesdelaciutat ialgunescompradoresparticularspertald’adquirir-hivestits,patrons,telesibrodats,amarar-sedelespro-postesdelsseuscol·leguesgals,descobrir-hiteixitsibrodatsnousisorprenents,perapodertraslladar-hodesprésalcontextcatalà.

UnadelesmodistescatalanesquefeiaambunacertafreqüènciaaquestviatgeeraCarolinaMontagne,reputadacreadorademodesdestinadesaunpúblicmoltescollitid’altpoderadquisitiu,iqueha-viaesdevingutunadelesdissenyadoresmésassenyaladesquantal’anàlisidelagènesidel’altacosturaaCatalunya.D’ascendentsfran-cesos,CarolinaMontagneilasevagermanaMariaBertanasquerenaParísamitjanseglexixiarribarenaBarcelonaquanerenencaramoltpetites.Havienaprèsl’oficidelasevamare,unmètodeforma-tiubencorrentaleshoresiqueesduiaatermeenparal·lelambfor-macionsmésespecífiques,adquiridesobéd’aprenentaltallerobéa

16 Aquestesrevistescontenieninformaciósusceptibled’atraurelesbarce-loninesdelmoment:paramentdelallar,família,economiadomèstica,música,labors,peròsovinttambécròniquesculturalsdeParísimodafrancesa,ambil-lustracionsipatrons.Dintred’aquestalíniaiabansdel’apariciódelaconegu-díssimaFeminal el1907,podemdestacarlesbarceloninesLa Ilustración de la Mujer, de1883,iEl Salón de la Moda, quehoféuel1884ambelsubtítolPeriódico quincenal indinspensable para las familias, ilustrado con profusión de grabados en negro y figurines iluminados de las modas de París.Uncasapartéseld’El Eco de la Moda, aparegudaaBarcelonael1899,comaversióespanyoladeLe Petit Écho de la Mode, fundatel1880aParís.


vESTIR L'OCI 107

través d’escoles particulars. La seva època d’esplendor va ser de1880a1890,perbéquecontinuarentreballantenelsectorjaentratelseglexx.17DemodistesdelacategoriaprofessionaldelesMon-tagne,n’hihaviapoquesalaBarcelonadeltombantdesegle.Proba-blementtansolslespodríemcompararambMariaMolist,conegu-dapopularmentcomaMariadeMataró,iambAnnaRenaud,unacreadora irrepetible i sobre laqualmalauradamentnohihagaireinformació disponible.18 Els seus noms apareixien als anuaris co-mercials i, sovint, també en anuncis de premsa. Totes elles, pelsvoltsdel1900,començarenaetiquetarlessevescreacions,general-mentambunmotiuielseunomalapartinternadelacinturadelsseusdissenys,totbuscantdestacardelarestaiemfasitzarelvessantexclusiudelessevescreacions.Engeneral,seleshavinculatambelmodernisme plàstic, principalment pels estampats i agençats delsteixitsambelsqualstreballavenilesformesondulantsdelslesse-vescreacions.

LesfotografiespresesaTeresaAmatller,comladelafestadelsSimon,palesenelseugustpelsvestitsdegransmodistes.Lacliente-lad’aquestesprofessionalspertanyiaalanoblesaialtaburgesiadelaciutat.Tanmateix,sónmoltpoqueslespecesdevestirquehanarri-batalsnostresdiesamblaindicaciódelapersonaaquivanpertà-nyer. A les col·leccions dels museus especialitzats de Barcelona iTerrassa,s’hiconservenvestitsiaccessorisquehavienpertangutadamesdel’altasocietatdelmoment,aristòcratescomladuquessadeBailén i lamarquesadeNájera iburgeses barceloninesdestacadescomIsabelLlorachoAnnaVidaliSala.19

17 EltreballdelesgermanesMontagnehaestatanalitzatperRosaM.Mar-tíniHèliosRuiz,«CarolinaiMariaMontagne»,L’Avenç,novembrede2004,núm.295,pàg.22-27.L’articlelespresentacomlescreadoresd’unconcepte,«l’altamodisteriadeBarcelona»,clauperalposteriordesenvolupamentdel’al-tacosturaalaciutat. 18 Peraunallistaméscompletademodistesdestacablesdelaciutat,vegeul’excel·lentestudideSílviaCarbonell BastéiJosepCasamartina Parassols,«Elmirallilaimatge»,aLes fàbriques i els somnis,Terrassa,CentredeDocu-mentació/MuseuTèxtildeTerrassa,2002,pàg.373. 19 Vegeu Manuel Rocamora, Un siglo de modas barcelonesas. 1750-1850, Barcelona,Aymà,1944.



Lesmodistescèlebrestenienelsseuspropisestabliments,moltsdelsqualstraslladatsal’Eixample,ongestionaveneltreballdecon-fecció iatenienlesclientes.Estractavad’espaisdecoratsdeformaelegant,preparatsperaacolliriatendrelesnecessitatsd’unaclien-teladistingida,ambuntractediscret,personaliindividualitzatquedifícilmentpodienobteniralesbotigues,nitansolsalesmésselec-tes,comaraSantaEulàliaoElDiqueFlotante.Aquesttipusd’establi-mentscomercialscomençarenimportantelgènere,jaconfeccionat,deVienaideParís,perpassarméstardacrear-loellsmateixos.Tan-mateix,alaBarcelonadel1900l’ocinotansolselvestienlesgransmodistesilesboutiques deluxe;lessenyoresambrecursosmoderatspodien,obéfer-seellesmateixeselsseusvestitsseguintpatrons,20obéadquirir-losjaacabatsalesbotiguesialsgransmagatzemsonesvenienaldetall.Valadir,però,queelsgransmagatzemsnasquerenengeneralorientatsúnicamentalmercatmasculíoinfantil,perbéque a poc a poc aniran ampliant els seus horitzons. Habitualmenttambés’hisoliatrobarparamentirobaperalallar,teles,tovalloles,etc.L’origend’aquestsestablimentstambécaldriasituar-loaFrança,onsen’havienobertmoltseneldecursdelasegonameitatdelseglexix.EntreelsméspopularsdelaCiutatComtal,podríemenumerarelsGransMagatzemsElSiglo,ElÁguila,GransMagatzemsLaVicto-ria,GransMagatzemsdeColomi,posteriorment,laCasaJorba.

Nototselsgransmagatzemsnilesmodistesimportantsdisposa-vend’untallerdeconfecciópropi.Moltsteniencostureresquere-collienlamatèriaprimeraalsmagatzems,lacosienseguintelsmo-delsencarregatsienfeienentregaalmateixestabliment.D’altres,hoencarregavenatallersespecialitzatsonesproduïaensèrie.Larealitatquotidianadeltreballdelescostureresquecosienadomici-lioaltallersovinteramoltdura;tantésaixíque,jaenaquellmo-ment,selesconeixiacoma«obreresdel’agulla»,totequiparantlessevescondicionsa lesde lestreballadores industrials.Engeneral,

20 ElmètodedeCarmenMartí,conegutcoma«métodoparisien»,esvaferaviatmoltpropular,iapareguerenmoltesreedicionsdelllibreenquèeldonavaaconèixer.VegeuEl Corte parisién: Sistema especial Martí: Arte de cortar, con-feccionar y adornar toda clase de prendas de vestir, basado en el último procedi-miento de transformación,Barcelona,Impr.J.Collazos,1902,s.n.


vESTIR L'OCI 109

estractavadedonesd’extracciómolthumil,queesvanconvertirentotaunafiguraestereotipadaalasegonameitatdelxix.Forennombroses les obres de teatre,sarsueles i, sobretot, novel·lesprotagonitzadesperpersonatgesd’aquestaocupació,tantaEspa-nyacomtambéaFrança,onerenconegudes com a grisettes, em-prantelnomqueAlfreddeMus-sethaviapopularitzat.Enaquestsentit,resultainteressantlalecturadeLa modista de Madrid, publicadael1864perRamónLuna,enquèesnarrenlesdesventuresilesperipèciesamorosesd’unamodista:

Condemnadesdesqueneixeldiafinsjaentradalanitamanejarl’agulla,infatigables,notenenunaaltraescolaonaprendrepoguessinmésrígi-descostumsquelamaldestraiobscenaxafarderiadelstallers.Reslle-geixen,perquècapllibreestàal’abastdelessevesbutxaques,isipodenadquirir-los,aquestssóndetalíndole,queencomptesdemillorarem-pitjorenitorcenelsseuscostums;ensenyant-loslaimperfectaescoladelacoqueteria,idiemimperfecta,perquèpersercoquetaunadonane-cessitaconèixerelmón,elsseuscostumsifebleses,iaquestespobresnenestotconeixenmenyselcordel’home.21

LamiradapaternalistadeRamónLunaensrecordaqueal’èpocaalgunssectorsde laCatalunyamésbenestantesdedicavenavetllarper les millores en les condicions de vida i de treball de col·lectiusobrers com aquest. Ho demostra el volum considerable de publica-cionsenaquestalínia,algunesobressocialsdutesatermeperdamesdel’altaburgesiai,finalment,lacreaciódesindicatsipatronatsende-fensa dels interessos de les treballadores de l’agulla, ja pels voltsde1910.Enaquestcontext,JoanPaulísPagès,metgehigienista,pu-blicàunllibreambuntítolproureveladordelesseves intencions:

21 RamónR.Luna,La modista de Madrid, Madrid,MurciayMartí,1864-1865,pàg.7.(Latraduccióalcatalàésnostra.Hemoptatpermantenirlesinfle-xionsielvocabularipropisdel’originalencastellà.)

Obreres de l’agulla. Barraca al «Pati de l’Alcalde», a l’actual plaça d’Espanya de Barcelona, c. 1900. Del llibre Paulís, J., Las obreras de la aguja. Barcelona, Ibérica, 1913.



Las obreras de la aguja.22L’obracercavaremourelesconsciènciesdelaclasseociosabarcelonina,boiinformantdelacarafoscadelsves-titssumptuososambquèesguarniena travésd’unenfocamentnotanallunyatdeldeThorsteinVeblen.Paulíspreteniatraçarunretratdelesdonesquecosienidonavenformaalespecesquelesdamescatalanesvestien,iadvertirdelsperillsperalamoralquelesjovescosturereshaviend’afrontarquanentravena treballarenunobra-dor,lesmalaltiesprofessionalsquehipodiendesenvoluparperculpadelamancadecondicionshigièniquesidelshorarismassallargs,lainsalubritatiduresadelasevavidaforadeltaller,etcètera.

L’aproximaciódePaulísalaindumentàriail’ocifemeninsera,debensegur,oposadaalademoltesdameseuropeesqueescriguerensobreeltemadesdel’òpticadelesclassesbenestants.Lespublica-cionsd’aquestanatura,ambconsells i recomanacionsentornde lamodailabellesa,redactadespersenyoreseuropeesdefamílieseco-nòmicamentpuixants,esmultiplicarenpelsvoltsdel1900,enespe-cialaFrança, ierenseguidesàvidamentperunagranquantitatdecatalanes. Clourem aquest text precisament amb les aportacionsd’una d’aquestes autores, la baronessa d’Orchamps, un personatgemisteriósiextravagantqueeditàelseumanualdeladonaelegant,queportavaelsuggerenttítolTous les secrets de la femme.23Labaro-nessahidetallavaquinhaviadeserel fonsd’armariquequalsevoldamaelegantdelmomenthaviadeposseirique,aparerseu,haviad’estarformatper:untrotteurovestitdecarrer,unvelseriósperavisites,unvestitdevellutodesedaperalesocasionsespecialsiunvestitdefilperal’estiu.Amés,aparerdelabaronessa,esfeianeces-saridisposard’unvestitperadinar,unaltreperaballari,comapoc,deubrusesperaacompanyar-losa tots...Elmínimimprescindibleperapodervestir l’oci.

22 JoanPaulís,Las obreras de la aguja, Barcelona,Ibérica,1913. 23 Baronessa d’Orchamps,Tous les secrets de la femme,París,Bibliothè-quedesAuteursModernes,1907.Delamateixaautora,resultatambéinteres-santLa bonne manière, París,BibliothèquedesAuteursModernes,1909.


DIVERSIONS IESPECTACLES


L’AFIRMACIÓ DEL COS EN ELS INICIS DEL LLENGUATGE ESCÈNIC CONTEMPORANICarmina Salvatierra Capdevila

Lacondicióhegemònicadeltextdramàticenl’escenateatralocciden-tal ha estat qüestionada en determinats moments històrics, la qualcosahaprovocatunarevaloraciódelcosenfrontdelaparaulaencrisi.A finals del segle xix, el cos de l’actor en escena torna a focalitzarl’atenció d’una part de la pràctica i de la teoria teatral que entén elconceptedeteatrecomatotalitat.Elpuntdereferènciad’aquestcan-vi, el trobem en el concepte gesamtkunstwerk (‘obra d’art total’), deRichardWagner(1813-1883):l’obrad’artcomunasíntesidetoteslesarts. La renovació que comença ara es perllongarà durant tot el se-glexxiafectaràtotselsllenguatgesartístics.Lacrisidelllenguatgeesmanifestadesdelmomentqueelteatreburgèsjanoéscapaçderepre-sentarl’ésserhumàambelsseusdesitjosmésprofunds,quenosiguinelsseusinteressosdeclasse;i,mésenllà,lasevaincapacitatpersatis-ferimpulsosquehanguiatunagranpartdelprocésevolutiuhumà.

Laideadeteatreassociataltextdramàticicomagènereliteraris’imposaenl’escenaoccidental,segonsMaríaJoséSánchezMontes,apartird’unaideologiaque,entreelsseglesxviiiixix,espresentaasimateixacomauniversaliahistòrica.1Larecuperaciódelapoèticaaristotèlicaquefa laIl·lustracióvacomportar l’acceptació,comunfetnaturaliuniversal,delavinculacióentrel’espectacleteatralieltextdramàticperacabard’imposarunsreferentsbasatsenlarealitatiestablirlacomprensióracionaldel’espectacleendetrimentdel’ex-

1 MaríaJoséSánchezMontes,El cuerpo como signo, Madrid,BibliotecaNueva,2004,pàg.43.



periènciaadreçadaalssentits.Lasupeditaciódelaposada en escena al text dramàtic va separar elteatredelseuorigencomaespectacleenbeneficid’una comprensió intel·lectual. El romanticisme,el realisme i el naturalisme van acabar imposantaquesta ideaenrelegar l’aspecteespectaculardelteatreaunsegonlloc.Aquestmodelescomençaaqüestionarquan,amitjanseglexix,esviuundes-encís general quant a les promeses burgeses quehavia plantejat la Revolució Francesa. En aquestcontext,esposaranendubtenosolslauniversali-tatsocialiespiritualdelespromesesdelaburge-sia,sinótambélessevesformesderepresentacióielpensamentquelesjustificava.Elvalorcomuni-catiuiracionaldelaparaulavinculatalesformesrealistes d’expressió artística entra en crisi ambl’apariciódelsmovimentsrevolucionarisdelase-

gonameitatdelseglexix.Enelcampteatral,aixòestradueixenunarevaloraciódelcosdel’actorenl’espaidel’escena,onelseupaperjano és ser un simple suport de la paraula dramàtica. Altres mitjanscomaralamúsica,l’escenografia,elvestuariilallumsónintegratsal-horaen l’espectacleteatral,que jaescomençaaentendrecomunaentitatautònoma.Laparaula,consideradacomunsignemés,aniràdeixantdeprevalerenlaposadaenescena.Apartird’aquestmoment,elcospassaaserentèscomavolumientitatplàsticatridimensional

Lespossibilitatsques’obrenapartirdelareconsideraciódelpa-perdelcosenl’escenacanviarand’unamanerairreversiblelesfor-mesitendènciesperlesqualstransitaranladansa,elteatreielmim.Els pioners Adolphe Appia (1862-1928), Edward Gordon Craig(1872-1966), Constantin Stanislavski (1863-1938), Jacques Copeau(1879-1949),LoïeFuller(1862-1928),IsadoraDuncan(1878-1927)iRuthSaintDenis(1878-1968),desdelessevesopcionsielsseusin-teressos particulars, comencen a repensar l’escena. Els referentsperalacreacióilapercepcióesdesplacendellogosalssentits.Lanatura,fontd’inspiracióperal’art,quehad’expressarlavidacomsifosunorganismeviu,esdevéelmodelen larecercadelmovimentlliure.Elrebuigdelrealismeidelllenguatgediscursiuescontraposa

Sarah Bernhardt fotografiada per Nadar a l’obra de Jean Ripechin, Pierrot assassin de sa femme, 1883. Bibliothèque Nationale de París.


L'AfIRmACIó dEL COS EN ELS INICIS dEL LLENguATgE ESCèNIC... 115

al poder suggeridor de les imatges en moviment, que demanen laparticipació de la imaginació del públic en la comprensió final del’espectacle.Lamiradacapalaculturagrecollatinaid’altrestradi-cionsnooccidentalséslafontderecercad’aquestmovimentrenova-dor; i és especialment important la participació de les dones enaquestatransformació,frecafrecambelseuscompanyshomes.

Lanatureestnotreguide,etnotremaîtreleplusgrand.Maisnousnel’observonspas.Iln’existepasdeuxchosesquisoientdelamêmenature,etexacte-

mentpareilles;l’espritquilesmeutestlemême,maischaquechoseré-pondàsafaçonàlagrandeforcemotricedanslanature,cettepartdenous-mêmequiestdivine!

Lesfeuillessemeuventenharmonieaveclevent,maischaquefeui-llesemeutàsafaçon.

Lesvaguesdelamernesontjamaiségales,etpourtantellessonttoutesenharmonie.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

C’estlaperfectiondansl’unitédumouvementquel’onpourraitap-peler«musiquedevisionoumusiquepourl’oeil»carl’harmoniedanslemouvementestpourl’oeilcequelamusiqueestpourl’oreille.—Maisperfection,veutdireabsolumentpareilàlanature.—Afinquel’instinctetlaspontanéitésoientlesseulesmaîtres.2

L’exaltaciódelanaturaielseureclamperaunartviuiexpressiuseranpresentsenelsnous llenguatgesquearas’inicien,desde les

2 «Lanaturaéslanostraguia,ilanostramestramésgran./Perònol’ob-servem./Noexisteixenduescosesquesiguindelamateixanatura,iexacta-mentiguals;l’esperitquelesmouéselmateix,peròcadacosaresponalasevamaneraalagranforçamotriuenlanatura,aquestapartdenosaltresmateixosqueésdivina!/Lesfullesesmouenenharmoniaambelvent,peròcadafullaesmoualasevamanera./Lesonesdelmarmaisónlesmateixes,imalgrataixòtotesestrobenenharmonia./[...]Éslaperfeccióenlaunitatdelmovi-mentelquepodríemanomenar“músicadevisióomúsicaperal’ull”perquèl’harmoniaenelmovimentésperal’ullelquelamúsicaésperal’oïda.—Peròperfeccióvoldirabsolutamentigualalanatura.—Amblafinalitatquel’instintil’espontaneïtatsiguinlesúniquesmestres»;LoïeFuller, Ma vie et la danse, seguitd’Écrits sur la danse,París,L’Oeild’Or,2002,pàg.171.



opcionsfigurativesfinsal’abstracció.Aquestacridaafavordel’ins-tintil’espontaneïtatquehandeguiarelcreadordemanaràal’espec-tadorlamodificaciódelsreferentsdepercepció.

LareacciódelpúblicalapresentacióconjuntadeLoïeFulleriSada Yacco al Teatre Novetats de Barcelona, el maig del 1902, il-lustramoltbécomelsreferentsdelteatredetextencaradominavenl’escenadelteatreanomenatseriós irelegavenaltresformesd’ex-pressióagèneresmenors.Afinalsdelseglexixiprincipisdelxx,lesgransfiguresdelteatreeuropeuincloïenlaciutatdeBarcelonaalestournéesquefeienforadelseupaís.Artistescèlebresiaclamatsarreud’Europaid’AmèricadelNorderenrebutsambadmiraciópelpúblic il·lustratbarceloní,que lluïaelseucosmopolitismegaudintdelteatredeclamatorienllengüesestrangeres.Éselcasd’EleonoraDuse(1858-1924),SarahBernhardt(1844-1923)iGabrielleRéjeane(1856-1920),queforenaclamadesperlessevesinterpretacionsenlalíniad’unteatredramàticqueseguial’estèticarealista.Enunarticleaparegut a la revista Pèl & Ploma, que dirigia Ramon Casas (1862-1936),esdiuquel’espectacledeFulleriYacconoagradàalpúblicas-sistent,elqual,tretdecomptadesexcepcions,«esvaprendreenbro-maeltreballartísticdelagranactriujaponesaidesosadmirablescompanys».L’articlesegueixambunadefensadel’espectacle,elqualqualificade«memorable», i,ambironia,criticalarecepciódelpú-blic,suposadamentde«laculturaielsbons“modos”al’alçariade laidels quedemostrariaqualsevolpúblicdequalsevulgaSantaPerpètuadelaMoguda;ésadir,quenovaestaracapalçaria,perquènohivahaver“modos”,nicultura,nisentitcomú,niaturadorcapaçdefer-martotamenadepatotxadesiinconveniènciesquesemblaimpossi-blequeselespermetitantagentlluïda,aplegadaenunteatreientregentques’hicomptaelmésgranatdel’aristocràcia,delasangidelabutxaca».3Elcomentari,signatper«Undelaplatea»,escreuqueeradeMiquelUtrillo(1862-1943),ientrelesexcepcionsdelpúblicquehiassistí,aplaudintardentment,hierapresentIsidreNonell(1872-1911).Éspalesalaindignacióiladecepcióquetrasllueixenlesparau-les d’aquest testimoni anònim davant la incomprensió que suscitàallòqueartistesiintel·lectualsdelaciutatrebiencomunesdeveni-

3 EnricJardí,Història dels 4 gats,Barcelona,Aedos,1972,pàg.163.



mentmemorable.Sesapque,comadesgreuge,elsvaserofertunso-paraElsQuatreGatsiqueCasaselsvaferuns«preciosos»retratsalcarbó.

Potserlanovetateramassa?QuinarelacióhipodiahaverentrelesondulantsevolucionsdelessedesdeFullerielllenguatgecodifi-catdelteatrejaponèsperunir-lesenunasolaprogramació?Fuller,quehaviatriomfatalFoliesBergèredeParísel1892,haviadescobertSadaYaccoactuantenunamodestacompanyiaaSanFranciscoilavacontractarperpresentar-laenelpavellóquevaferconstruirenocasiódel’ExposicióUniversalde1900aParís.Elspuntsencomúd’ambdósespectaclesrauenenel fetquetotesdues feienservirelcoscomamitjàd’expressiómésenllàdelaparaulaid’unaformanorealista.SadaYaccosuperavalabarreraidiomàticaamblasevacapa-citatdecomunicareldramamitjançantelsmoviments.Elpúblicpo-diaseguirl’acciósenseentendreunasolaparauladejaponèsgràciesalasevaexpressióiprecisiógestualfetapoesia.Trencantamblatra-diciódelseupaís,queprohibiaactuarlesdones—elspersonatgesfe-meninsereninterpretatsperhomes—,SadaYaccoevidenciavalapo-tencialitatcomunicativaiexpressivadelcosatravésd’unllenguatgemoltestilitzat.Delamateixamanera,Fullerconstruïatotaunapoè-ticaa travésdel jocde la llumacoloridaprojectadasobre ladansadelsgransvelsqueesperllongavensobreelsseusbraços,suggerintsensacionsiemocionscompletamentnovesperalpúblic.Aquestpo-diaquedarfascinat,peròerallunydecomprendre,comtambéhoeraperamoltsentesos,l’esforçilatranscendènciadelcanviques’estavaproduintenelsllenguatgesartístics.EnelcasdeYacco,encaraqueel japonismecoma fenomenculturalprovinentdeParís ja s’haviaintroduïtaBarcelona,apartirde1880,enelscerclesartísticsienelmovimentmodernista,nodeixavadeserpercebutenl’escenacomunacosaexòtica.

Fullervaserunafigurainclassificableperalpúblicdelseutemps,que,sensereferents,espreguntavasielquefeiaeradansaono.Ésevidentquenoestractavad’unaballarinaalamanerahabitual,enlaqual el cos és el vehicle de l’expressió. Però això importa poc. Lasevapopularitatcoma«inventoradeladansaserpentina»enssem-bla,aprincipisdelseglexxi,un fetgairebéanecdòticencontrastamblasevaaudàciailasevaintuïció.Encaraqueelseunomesva



anaroblidantambelpasdelsanys,avuiLoïeFullerocupaelllocquelipertocaenelmóndelesartsalcostatdeCraigoAppia,pionersdelarenovació dramàtica que havia de venir. Va ser la primera a aplicarlallumelèctricaacoloridaal’escena,ladimensióartísticamésnotò-riadelmoment.Vacomprendrelacapacitatsuggeridoradelmovi-ment en evocar sensacions i imatges que la imaginació del públicidentificavaamblanaturaimésenllàdelqueésreal.Malgratlafisi-citatdelasevadansa,gairebémaisel’haassociadaambl’erotisme.«Tanmateixaquestaflorlluminosaquevibraenl’espai,ques’obreiestancacomllavisvaginalsenflamesdepassió,suggereixtotaunaaltrahistòria.»4En l’article«Ladanzasacra»,publicatel 1908a larevistaPoesia,dirigidaperFilippoTommasoMarinetti(1876-1944),elpoetaGianPietroLucini(1867-1914)éselprimeraerotitzarenig-màticament la dimensió sagrada «d’aquest ser carnal que des delprincipimainovaamagarlasevahomosexualitat».Fuller,queinter-canviavainformaciósobrelafosforescènciadelaradioactivitatambelmatrimoniCurieisobreelradiambThomasEdison(1847-1931),continuasenttaninsòlitacomfacentanys.Sitenimencomptelase-varecerca,noenspotsorprendreque,mésquenopasdesdedinsdelesarts, la transformaciódels llenguatgesestèticsvindràdelcampdelaciència,latecnologiail’esportafinalsdelseglexix.Hitindranunaimportànciacabdallarevaloraciódel’exercicifísicilainvenciódelacronofotografiaielcinema.

El redescobriment del cos: l’esport, la cronofotografia i el cinema

Elcoscomençaamostrarlasevanuesaalsestadis,alliberatdelscon-dicionamentsmoralsenquèlareligiócristianal’haviaenclòs,aban-donantunavestimentaquel’ofegava.Ladansatrencaambelscodisfixatsperladansaclàssicaacadèmicaperretrobarunaexpressivitatnatural.Aquestretornalanaturaial’espontaneïtatdelgests’esdevéquan al cos constret ja no li és permès d’expressar la vida o quanaquestaesdebilita;unfenomenqueesmanifestad’acordambl’estè-

4 Adrien Sina i Valentine de Saint-Point, Feminine futures, París, LesPressesduRéel,2011,pàg.149.



ticailamaneradesentirparticulardecadaèpoca,isobreelqualre-flexionaelteatre.Lavidacomunitàriaenplenanaturaenvaserundels ideals,quevanpracticarmoltsgrupsforadelscanalsconven-cionals iqueambunesperitd’investigacióvanseguirfinsbenen-tratselsanyssetantadelseglexx.

Elredescobrimentdelcosenllibertatposàenrelleulasevafle-xibilitat i la funció essencial de les possibilitats dinàmiques deltronc, cosa que va canviar completament la fisonomia de l’actor idelteatre.AmbIsadoraDuncan, lescotillesquemantenienelcosrígiddesapareixende ladansa.Elscossosvandeixard’amagar-sesota vestits pesats i amplis, i les mans i la cara van deixar de serl’únic mitjà expressiu visible. El mim i la pantomima, que havienestatlimitatsperaquestsparàmetres,vandirigirlasevarecercacapal’expressiódelatotalitatdelcos.Lapresènciadelcosnufouunescàndolperalamoraldel’època,ambelsballarinsdescalçosgai-rebésenseroba,oelspintors iescultorsque,comAugusteRodin(1840-1917), prenien els seus models de nus vius i no de motllosd’escaiola com dictaven les normes acadèmiques. Anys més tard,tambéelsmims,comÉtienneDecroux(1898-1991),utilitzarien lesmallesarrapadesalcosperposar-neenrelleuelmoviment.

D’altra banda, la cronofotografia, inventada el 1882 pel francèsÉtienne Jules Marey (1830-1904), i els estudis del fotògraf anglo-americàEadweardMuybridge(1830-1904)vanaportarunadimensiónovaal’anàlisidelmovimentidelesaccionsfísiquesenpossibilitar-ne ladescomposicióenunasèried’imatgesd’unaprecisiófins lla-vorsdesconegudaiquel’ullhumànopodiacaptar;permetiaqueelmovimentespoguésenumerarentempsiespais.SónbenconegutselsestudissobrelalocomocióhumanaielsgestosdeMuybridge,olesfotografiesdecursesdecavallsperobservarsi lesquatrepotess’alçavendeterraalhora.Mareyvautilitzarunanovatecnologiaperaanalitzarenunasèried’imatgeselmovimentdel’homeidelsani-mals,com,perexemple,elvoldelsocells.

El cinema, inventat pels germans Lumière, fou la prolongaciód’aquestsexperimentsenaportarlacontinuïtatdelesimatgesielmo-vimentacàmeralenta.Totsaquestsinventsvanacabaramblapanto-mimaclàssicadelseglexix,ielcinemamutvadonarpas,apartirde1895,anousactorsimimsquevantrobarenlalimitaciótècnicadel



sounestímul,comhovaserperaCharlesChaplin(1889-1977),Bus-terKeaton(1895-1966)imoltsd’altres.

Pelquefaalagimnàstica,millorarlacondiciófísicadelssoldatsva motivar-ne l’aparició; primer a Alemanya, amb Ludwig Jahn(1778-1852), i després a França, amb el coronel d’origen espanyolFrançoisAmoros(1769-1848),quecreàcapal1814elsfonamentsdel’educaciófísicaenaquestpaísenintroduirelsaparellsalsgimnasos,comaraelplintolabarrafixa.Tambélasalutvaserunaaltramoti-vacióquevafocalitzarl’atencióenelcoshumà.El1814,elsuecHen-rikLing(1776-1839)inventàunmètodedegimnàsticabasatenexer-cicisanalíticsiactitudsestrictesperalarecuperaciófísica.

Apartirdelaprimerameitatdelseglexix,diversespersonalitatscentrenelseuinterèsenlesimmensespotencialitatsexpressivesdelcoshumàilanecessitatdeferunestudisistemàticperutilitzar-locomabaseperal’ensenyamentdelteatre.Aquestesrecerquesacabaranin-fluenciant tota la pedagogia posterior del mim, el teatre i la dansa.FrançoisDelsarte(1811-1871)vaserpioneraobrirelcamídelapeda-gogiadel’artdramàticquedesprésseguirannombrososdeixeblesaEuropaialsEstatsUnits.Delsarte,quehaviaperdutlaveucomacon-seqüènciad’unamalaeducacióalConservatorideParís,esvapropo-sar trobarunaciència iuna teoriaquepermetessinalsactors tenirunabaseperapoderdesenvoluparelseuart.AixíhovaferquanvatornaralConservatoricomaprofessordeveuioratòriadesdel1839finsalasevamort.L’aportaciódeDelsartefouestablirlesconnexionsexistentsentreelssentimentsielsmoviments,posantlesbasesperaun coneixement científic de la respiració, l’activitat muscular i eltrajectefísicdelesemocions.Lainfluènciadelseuartidelseuen-senyamentesvafersentiranysdesprésenladansamodernad’Isa-doraDuncan,TedShawn(1881-1972)iRuthSaintDenis,vint-i-cincanysabansqueelsballarinsdel’ÒperadeParísesdeslliuressindelarigidesadeladansaclàssica.Delsarteés,enaquestsentit,unpre-cursordeladansamoderna,itambédelmimmodern.Lasevaapor-taciósobreelgestnatural i lasevaexpressiósóna l’origendelcosteatralmodern.

En la recerca de la dansa pura de l’hongarès Rudolf von Laban(1878-1958)vanserdecisiveslesteoriesdeDelsarte.Aquestvacrearunaescripturaperalmoviment(lalabanotació)ivaserelprimera



utilitzarl’expressióTanztheater(‘dansateatre’).AAlemanyavafun-darladansamoderna,amblacol·laboraciódelsseusalumnesMaryWigman(1886-1973)iKurtJoos(1901-1979),elsqualscrearienescola,méstardcontinuadaperHaraldKreutzberg(1902-1968).

Una altra figura essencial és el músic i compositor suís ÉmileJacques-Dalcroze(1865-1950).PrimeraGinebraidesprésal’insti-tutquevacrearaHellerauambelseunom,vadesenvoluparlesno-vesexperiènciesdeladansaalarecercadel’expressiónaturaldelcosilavidadelgestperintegrar-lesenelsistemaquevaanomenarrítmicaoeurítmia,establintlescomunicacionsimmediatesentreelcervellqueconcepianalitzaielcosqueexecuta.Laimplicaciódelatotalitatdelcosproduïaelsgestosarrodonits,continusigeomètrics.MaryWigmanvaseralumnaseva ielseuensenyamentvaatraurel’interèsdeballarinscomaraSergedeDiaghilev(1872-1929)iVáclavNijinskij(1890-1950).PaulClaudel(1868-1955),Appia,StanislavskiiCopeauvanveureenaquestsestudis,adreçatssobretotaladansaial’òpera,lescorrespondènciespràctiquesquepodientenirambl’es-pai teatral iel treballde l’actor.RudolfSteiner (1861-1925),amb laSocietatAntroposòfica,iGeorgeI.Gurdjieff(1866-1949)enunter-renymésesotèric,tambévandesenvoluparenelsentitdalcroziàelmoviment,lagimnàsticailadansacomunmitjàd’alliberarlesemo-cionsindividuals.

Al’últim,calesmentareltinentGeorgesHébert(1875-1957),fi-guraclauperaldesenvolupamentdelagimnàsticail’esportquein-fluenciaria la preparació corporal i el teatre. Seguint els passos deFrançoisAmoros,vainventarel1907la«gimnàsticanatural»peral’educaciófísicadelsmarins,queconsistiaareproduirelrecorregutdelsoldatenacciódecombat.Elseulemaera«serfortperserútil».Alllargdelsseusviatges,Hébertvaobservarl’harmoniadelscossosdelspoblesquemantenienunaformadevidaenlanaturaoncami-nar, córrer, saltar, escalar, atacar, defensar, aixecar, portar, nedarireptarerenaccionsquotidianes.Elseumètode,quepreconitzavaelretorn al cos natural, establia una sèrie d’exercicis que permetienduratermeelsmovimentsilesaccionsambl’energiajustaid’unamaneraeconòmica.

Méstard,el1922,JacquesCopeauadoptariaelmètodedeHébertal’escoladelVieuxColombierperalapreparaciódelsactorsides-



plaçaria el mètode de Dalcroze, que havia utilitzat des de 1915, enconsiderarqueaquestportavaalaidolatriapersonaldelcos.L’anàli-sidelmovimentdeHébertesbasavaenladescomposiciódelesac-cionsfísiquesenactitudsprecises,delamateixamaneraqueMuy-bridge ho havia fet fotograma a fotograma. Aquesta analítica delmoviment,lafarienservirtambéJeanDasté(1904-1994),Decrouxi,amitjanseglexx,JacquesLecoq(1921-1999).Aquestsdosúltimspe-dagogsprendranelcoscomaprincipalmitjàd’expressióicadaund’ellsrenovaràelpaperdelmimenelteatre:elprimer,creantunatècnicaestrictaque,excloentlaparaula,elconvertísenunartensimateix;elsegon,obrint-loalteatreirestituintalaparaulaelvalordelsilenciquehaviaperdut.

Pierrot i l’imaginari de l’ambigüitat

Latransformaciódelaconcepciódelcosenlapràcticaestèticadel’es-cenaques’operaeneltraspàsdelseglenotansolsespotobservarenallòqueestànaixentsinótambéenallòqueestàmorint.Lesmàscares,elspersonatges ielsarquetipsdel teatreviatgena travésdel temps,queelsimpregnaambl’esperitil’imaginaridecadaèpoca.LamàscaradePierrotn’ésunbonexemple.Comaltrespersonatgesdelacomèdiaitaliana,elseuorigenésobscur.Alseglexvi,l’anomenenPedrolino,iencarnaelcriathonestitambébromista,fanfarróicovard.Enl’ordrejeràrquicestàpersotad’Arlequíi,aItàlia,ésunmésdelszanni,criatsentremaliats però sempre disposats a servir els enamorats. Serà aFrança,jacomaPierrot,quearribaràaenlairar-seiconeixeràlaglòriagràcies a la creació de Jean-Baptiste Gaspard Deburau (1796-1846).La fragilitatde lasevasilueta ielseurostreesbojarratdesbancarandefinitivamentelbergamascArlequí.Lasevaimatge,però,jaexistiaunsegleabans,quanAntoineWatteau(1684-1721)pintàelseuenig-màticimelangiósPierrot-Gilleselsanys1718-1719,ambelseupeculiarbarretalaColin,elseuguardapolsblanc,lasevagorgeradeplecs,elsseuspantalonsflotantsielsseusescarpins,amblainnocènciad’aquellqueacabadecauredelalluna.

Si bé Goldoni transformà la Commedia dell’Arte moribunda alsegleprecedent,DeburaucrearàlapantomimaromànticadelseglexixambunPierrotrebel,amicdelpobleirevolucionari,quetriom-



faràalThéâtredesFunambulesenelpopularBou-levardduCrimedeParís.Lasagaqueiniciàel1811,quan va arribar a França des de Bohèmia, es vaacabarenelperíode1920-1925.Alllargdelsegle,lapantomimablancavaanarperdentvivacitat—aï-lladadeladansa,lamúsicailapoesia—itrobàelseu final amb la decadència en l’estilització i lapèrdua de l’arrel popular. Aquesta pantomima,queenelsseusorígensesbasavaenl’accióil’es-pontaneïtat, evolucionà cap a un llenguatge méscomplicatquetraduïalesparaulesambelsgestosdelesmansielrostre,peracabarenunscodises-tancats.GeorgesWague(1874-1965),l’últimactordepantomima,eslamentavadelareduccióexpres-sivaicadavegadaméscodificadaaquèhaviaarri-batelseuartireclamavaelretornal’expressiódel’emocióielsentiment.

Pierrot acabà per no tenir cos, absent sota els seus amples fal-donsblancs.Vaencarnarmoltsdelsfantasmesdeladecadènciadelseglexixenlasevatransformaciócapalamodernitat:enl’ambigüi-tat sexual, en la blancor, que més que un símbol de puresa ho ésd’impotència,en la tristesamòrbida.Elscomportamentsd’aquestamàscarapodiensermoltvariatsicontradictorisentreells:d’enamo-rataassassísanguinari,manifestalessevespulsionsdemortielseusadisme;crueliviolent,roba,crema,violaimata.Unainversióqueellligaalesforcesmésfosquesdel’ànimahumana.Pierrotdónaformaalpaisatgedelanit,delallunail’hivern.Lasevacapacitatdetrans-formacióilasevamobilitat,itambélasevaandrogínia,expliquenlafascinacióqueexerceixsobrelaimaginaciódecadent.Peralprofes-sorJeandePalacio,Pierrotespotconstituirenelmascaródeproadelseglequeacaba.

L’escriptorFélicienChampsaur(1858-1934)canviaelsexe ire-novaaquestpersonatgeenlasevaobraLulu,unapantomimaenunactede1888.Lulú,comadona,mantéunarelacióestretaiestranyaamblamàscaradePierrot.Lulúesdevindràelprototipdelafemme fatale en les obres Der Erd geist (L’esperit de la terra, 1895) i Die Büchsce der Pandora(La capsa de Pandora,1904)deFrankWedekind

Apel·les Mestres, Pierrot lo lladre, amb música de Celestí Sadurní, estrenada al Teatre Principal de Barcelona el 1906.



(1864-1919),aquestaúltimaportadaalcinemaperGeorgesWilhelmPabst(1885-1967),el1928,iinterpretadaperl’actriuLouiseBrooks(1906-1985).I,finalment,Lulú,figuradeladecadènciaidelamoder-nitat,introdueixenlaCommediadell’Arteunaprofundasubversió:lademolicióiladerrotad’allòmasculí.5Alseglexx,lapel·lículadeMarcelCarné(1906-1996)Les enfants du Paradis(Els nens del para-dís,1945)retràhomenatgeaaquestpersonatgeialapantomimadelseglexix.NomésMarcelMarceau(1923-2007),per lasevapoesia,mantindràlatradiciódelapantomimaqueiniciàDeburau.

Mentrel’eteriPierrotpassaamillorvidacomafiguretadecorati-vaalsalódecasa,unaaltramàscaraentraenescena:elpareUbú.Lanitdel10dedesembrede1896,alThéâtredel’Oeuvre,aquestperso-natgeprovocaundelsescàndolsméssonatsdelahistòriarecentdelteatre.Ambelventregreixósielcapcònicambdosforats,aquesttite-lladecosdegradat,vulgarigrotescdestruiràatravésdelaimatgedelcosiambelseu«Merde!»lesconvencionsdelteatrevuitcentista.

5 Jean de Palacio, Pierrot fin-de-siècle, París, Librairie Séguier, 1990,pàg.41.


TOPOGRAFIA DEL TEATRE BARCELONÍ: 1860-1900Enric Ciurans

Ensproposemalllargd’aquestespàginesoferirunaaproximacióalapregona transformació que visqué el teatre a Barcelona al llarg delasegonameitatdelseglexix.Volemincidirdemaneraconcretaeneldesplaçamentdelsespaisd’ociescènicquevatenirllocdurantaquestperíode,passantd’unmomentdegranesplendorenelsteatresillocsdediversiódelpasseigdeGràcia,especialment,arrandel’enderroca-mentde lamuralla,finsaarribarafinalsdesegle,momentenquès’iniciàlaconstrucciódelsgransteatresdelParal·lel,concebudacomunaavingudadestinadaal’ocii,moltconcretament,alteatrecomaparadigmadeladiversiódel’època.Observaremcomhihauncanviimportant,desdelaperspectivasociològica,enaquestpasd’unin-dretal’altrecomaespaiteatralid’ociciutadà.Durantl’intervaldequatredècades,elpanoramateatralbarcelonívaconèixermúltiplesivariadesetapesiinfluències,desdel’apariciódelTeatreCatalà,coma denominació d’un teatre escrit i representat en la nostra llengua,finsalaintroducciódecorrentsestèticsforanscomaraelsepígonsromàntics,elrealisme,elnaturalismeielmodernisme,quevarente-nirlecturespròpiesentreelsnostresdramaturgsienelsescenaris.

Siguicomsigui,elteatreielconjuntdelsespectacles,quepodenadoptardenominacionsdiverses:sarsueles,teatrelíric,circ,varietats,imoltsaltres,varentenirunpapermajúsculenlatransformaciódelavidaciutadanaalesdarreresdècadesdelseglexix.Elnostrepropòsitenaquestaaportacióésdibuixarunesbósdelpaperquevatenirelteatreenlasocietatbarceloninad’aquestperíodeamblaintenciódedesenvoluparaquestesideesenuntreballmésexhaustiu.



Les fonts bibliogràfiques que sostenen la nostra aportació, lespodem agrupar en dos tipus. Per una banda, trobem els llibres del’època,enelsqualss’exposendemaneraesparsaisubjectivadadesireflexionsal’entorndelsespectacles;perunaaltrabanda,elsestudisdels historiadors del teatre i de la literatura que, a posteriori, hanofert lectures més globals i de síntesi. Ambdós tipus de fonts bi-bliogràfiquessónfonamentalsperalnostreconeixementdelteatredelasegonameitatdelseglexix,unmomentenquèlesartsescèni-quesvanviureunepisodiestel·laracasanostraiqueharesumitdemaneralapidàriaCarmeMorelltotafirmant:«Elteatreeralatelevi-siódelseglexix».1

Sóntantsitandiversoselstemesquepodríemplantejarpercom-prendreelpaperquetinguéelteatreielconjuntdelesartsescèni-quesenlasocietatbarceloninadelseglexixqueensveuremobligatsaresumir-neelsméscrucialsdesde laperspectivadelscanvisso-cialsques’estavenvivintenaquellmomenthistòric.

Hihaduesideestransversalsquepensemqueenspodenpermetreendinsar-nosenlarealitatdelteatrebarcelonídelasegonameitatdelseglexix.Enprimerlloc,enl’àmbitestrictamentgeogràfic,observemcomelteatre,apartirdel’enderrocdelesmuralles,trobaenelpasseigdeGràciaelseucampd’expansió,apartirdelsteatretsques’edifiquenenelsjardinsqueserviend’esbarjoalaciutadania.Mentrestant,al’in-teriordelaciutatesconsolidavenis’obriennousteatresgràciesalaprofusiódesocietatsiassociacionsrecreativessorgidesdelaburgesiailamenestralia.Capafinalsdesegle,elpanoramaestransformàdemanerasubstancialambl’apariciódelsprimersteatresalParal·lel,capaonesdesplaçàl’ociciutadàendetrimentdelpasseigdeGràcia,quejahaviainiciatelseuprocésdetransformacióurbanística.2

Ensegonlloc,culturalment,iafegiríemqueespiritualment,ob-servemcomel teatre tinguéunpaperdeterminanten l’eclosiódel

1 CarmeMorell,«Ociidiversió:teatre,meuques,torosiballs»,aBorjadeRiquer(dir.),Història. Política, societat i cultura als Països Catalans,vol.7,Barcelona,FundacióEnciclopèdiaCatalana,1996,pàg.260. 2 Enaquestsentit,elgrupderecercahaubicatenunseguitdemapeselsespaisd’ocidelaciutatenelperíode1860-1900.Espotconsultarenlíniaa:www.ub.edu/gracmon/docs/mapaeob.


TOPOgRAfIA dEL TEATRE bARCELONí: 1860-1900 127

pensamentilaculturacatalanistadelseglexix.Enaquestsentit,ensconcentraremenl’apariciódedoscorrentsestèticsques’oposarenenaquellmomentdecreixementiconsolidaciód’unaculturaenllenguacatalana que aconseguí,gràciesal teatre,esdevenirpopular iposarlesbasesdelasevafuturaexpansióentoteslesdisciplinesliteràriesiartístiques.Aquestscorrents,identificatssotalesdenominacionsdejocfloralismeixaronisme,enspermetrancomprendrequel’apariciódelTeatreCatalàfouunfenomenessencialmentpopular,vinculatal’escena teatral, que es transformà en un instrument polític quequallà mitjançant el pensament polític en què derivà el movimentculturalsorgitdelaRenaixença.

ConcentraremelnostrediscursacomprendreiassimilarcomestransformàelteatrealllargdelseglexixaBarcelona,apartirdegransqüestions com són la dialèctica entre xaronisme i jocfloralisme, elpasdels teatresdelpasseigdeGràciaalParal·lel, l’apariciódelde-nominatTeatreCatalàielsobstaclespolíticsquehaguédevèncer,convertitsenvèrtexsdelanostraaportació;enlasevainteracciópo-dremdescobrircomorientarunamiradasociològicaverslesartses-cèniques d’aquest moment històric, tan bigarrat com apassionant,tandecisiucomoblidat,tansimbòliccomautèntic.

El passeig de Gràcia, una mirada xarona

ElxaronismenasquéalpasseigdeGràciadelamàd’undelsgranshomes de la nostra cultura: Josep Anselm Clavé. El mestre Clavéfundàel1850laprimerasocietatcoraldeCatalunya,alaqualposàelnomdeLaFraternidad—nomquecoincideixambeldelprimerdiari de tendència comunista publicat a Espanya, La Fratenidad,fundat pel català Jaume Passarell tres anys abans—, i mostrà elsidealsrepublicansquemoguerentotalasevaactivitatcultural,so-cialipolítica.3

3 Clavéhaguédecanviarelnomdel’agrupaciópelméspoèticd’Euterpe,acausadepressionspolítiquesquefinsitotliprohibirenalgunesdelessessionsquecelebravaaprincipisdeladècadadelscinquantaalsjardinsdelpasseigdeGràcia.VegeuJosepM.Poblet,Josep Anselm Clavé i la seva època (1824-1874),Barcelona,Dopesa,1973,pàg.72.



Enlanostrarecerca,undelsllibresquemésenshainteressathaestatunexcel·lentassaigd’ÀngelCarmona,4unidealistaqueseguí,unacentúriaméstard,lespassesdelseuadmiratClavé,enfundarelgrupteatralLaPipironda,querepresentàobresdeteatrepelsbarrismarginals de la Barcelona del «desarrollismo». Carmona defineixuna líniaestèticaqueneixambJosepRobrenyo, l’il·lustreparedelteatrecatalàmodern,iderivacapalsgransimpulsorsdelaculturapopularcomClavéiPitarra.

ElmestreClavéésdefinitperCarmonacom«l’homedelbarri»—totcitantelperiodistaRobertRobert,unaltredelsxaronsmésir-reductibles—,unhomequeseguíelmessianismesocialquepropug-navenpensadorscomelfrancèsÉtienneCabetiqueassolíallòqueningú mai abans havia aconseguit: treure els obrers de la taverna.

4 Àngel Carmona, Dues Catalunyes. Jocfloralescos i xarons, Barcelona,Ariel,1967.

Il·lustració dels parcs d’atraccions als jardins Tívoli del passeig de Gràcia, cap a l’any 1870.



Aquellsobrerss’encaminavenelsdiumengesalmatícapalpasseigdeGràciaiallícantavenambunasolaveu,ambla«veudelpoble».

Lavidaculturalisocialbarceloninaesmoviaal’entorndelsjar-dinsque,abandaibandadelpasseig—nascutel1821delamàdelmarquèsdelCampoSagrado,amblavoluntatd’unir laciutatambGràcia,iniciantunaurbanitzacióquesomniavalafidelaciutatem-murallada—,concentravenballs,espectaclesescènicsimusicalsdetipusmoltdiversosperaclassesipúblicsdetotacondició.El1853s’inauguràaquestaèpocadauradaambelsjardinsdelsCampsElisis,onClavéinstal·làelsseuscors,ioncoincidiranlesdiferentsclassessocialsbarcelonines.Cadavegadamés,però, laburgesia faràsevaaquestazonade l’incipientociciutadà.L’entradaalsCampsElisisvaldràdosrals, i inspiratsenelsgrans jardinsoriginalsparisencs,s’omplirand’arbredesromàntiques,estàtuesicascades,garlandesambfanalets,sotal’empremtadelromanticismetriomfant,comdes-crivíVíctorBalaguer:5

ElpaseodeGraciaundíatandesiertoydesanimado,elpaseodeGraciaalcualibansóloallorarsusrecuerdosalashorasdesolalgunosvejetesyconfeccionarsusamoresalcaerlassombrasdelanochealgunasextra-viadasparejas,hoyeselpuntodemásconcurrencia,elsitiodemásani-mación.Lamodalehaescogido,laelegancialohaaceptado,yallíhaidoasentarsusrealeslasociedadbarcelonesa.LaRamblaylamuralladeMarestándeluto.ElpaseodeGraciatriunfa,ynoparecequesutriunfohayadeserefímero,sinomuyduraderoporelcontrario.Eldíaqueesecinturóndepiedraquenosoprimeysellamamuralla,caiga,paranovolversealevantar,aqueldíaelpaseodeGracianotieneyarivales.

Unavegadaenderrocadeslesmuralles,laciutatprenguéunnouimpulsqueladuguéaunaexpansióurbanísticaqueenmansdelpro-videncialIldefonsCerdàsuposàunèxitdecisiuperalfuturdeBar-celonacomagranciutat.ElpasseigdeGràcia,entrelesdècadesdelsanyscinquantaivuitanta,concentràl’ociciutadà,competintambelsteatresisarausdelcentrehistòric,inspirant-seentotipertotenelmodelparisencirestantcadavegadamésenmansdelaburgesia.

5 CitatperFrancescCuret,Visions barcelonines. Murallles enllà,Barcelo-na,DalmauiJover,1956,pàg.50.



Elxaronisme,però,visquéamitjandècadadelsseixantaunaltremomentd’esplendoralpasseigdeGràcia,gràciesalteatredeSerafíPitarra.Malgratqueelseuprimergranèxit,L’esquella de la torratxa,s’estrenàalTeatreOdeón,situatalaplaçadeSantAgustí,elveritableèxit—ambmajúscules,senseprecedents—d’aquestaobracabdalpercomprendreel teatrecatalàesproduí,efectivament,alTeatredelsCamps Elisis, on assolí vint-i-cinc representacions l’estiu de 1864,méstardvint-i-sisfuncionsalTívoli,divuitalDeliciasisisalPradoCatalán,sumantsetanta-cincfuncionsendiferentsteatresdelpas-seig,cosaquenoteniaprecedentsiqueduguéaaquestscoliseusunpúblicpopular,àvidderiureamblaparòdiagenialescritapeljovedramaturg, que contribuí decisivament al canvi de paradigma delteatrecatalà.

Però, malgrat aquest esclat de xaronisme, els balls luxosos i elsteatres cada vegada més exclusius, com succeí amb la fundació delTeatre Líric (conegut, també, com a Sala Beethoven), suposaren elmomentculminantdelpredominiaristocràticqueesperllongàamblesfamosesedificacionsmodernistesdefinalsdesegleiinicisdelse-glexx.ElpasseigdeGràciapassàdelesmansdelxaronismenaixent,ambelscantairesd’enClavé,lesexcursionsalafontdeJesús6il’escla-tant èxit popular d’en Pitarra, a ser l’expressió viva d’una societatbenestanticulta,disposadaaaplaudirdivescomSarahBernhardtoEleonoraDuse.ElpolíticiperiodistaJoaquimMariadeNadaldes-crivícomeraelpasseigafinalsdesegle:«Ycomonohabíacrónicasdesociedad,laspersonasquequeríanenterarsedeloqueenlavidadesusconciudadanosacontecía,noteníanotrorecursoqueacudiralacrónicaviva,queeranlassillasdelPaseodeGracia,verdaderoyau-ténticomentiderociudadanoendondepodíaisenterarosconfacilidaddeloquefueelúltimobaile“decabezas”delcondeLogotetti...».7

6 LafontdeJesúsestrobavaalabandadretadelpasseigdeGràciapujantdesdelamuralla,entreelqueactualmentsónelscarrersdelConselldeCentid’Aragó.Persorprenentquepuguisemblaralsinicisdelseglexxi,hiabunda-venelsarbresfruiters,ierafamosaperlaqualitatdelasevaaigua.Allís’hifeienballsihihaviaungranenvelatenformadeparaiguaquerebéposteriormentelnomdeSalóndelosArtesanos. 7 JoaquínMaríadeNadal,Recuerdos de medio siglo,Madrid,Cid,1957,pàg.40.



En aquest clima, el jocfloralisme, que, com veurem més enda-vant,nasquécomamovimentliterarisensegairesexpectativesd’es-devenirunelementdecanvisocialipolític, iniciàlasevatransfor-mació fundant entitats com l’Acadèmia de la Llengua (1881), ons’aplegavenelsprincipalsescriptorsdelpaísdisposatsasolidificarelprocésd’autoafirmaciópatriòticadesdelvessantmésculteiproperalpragmatismepolític.

LanovaBarcelonas’articulavaapartirdelnoupasseigdeGràcia,quemarcavauntodedistinció ionproliferarenels teatrescomelTívoli ielPradoCatalán—queprimerforenelsnomsdels jardins,peracabarsentteatres,elsegonambelnomdeNovedades—,elVa-riedades,elZarzuela,l’Español,elCalvoVico,i,perdescomptat,elTeatreLíricd’EvaristArnús.Hiconfluïenciutadansdetotacondi-ció,peròs’iniciava,comhemobservat,unatransformaciósocialqueidentificava la nova ciutat amb la classe adinerada i la ciutat vellaambelsobrersimenestralsquehitreballavenihivivien.Lesdiver-sionsperalsunsiperalsaltresseriendiferents,aixícomlesapre-ciacionsqueentenienescriptorscomFrancescPuigiAlfonso,quanafirmava:«TantolaRamblacomoelPaseodeGracia,popularyde-mocráticalaprimera,yaristocráticoelsegundo,seránsiempreyentodotiempo,dospaseosmuyanimados,porhallarseprecisamenteenmediodegrandesaglomeracionesurbanas...».8

ElpasseigdeGràciamainovaaspiraraserelBoulevardduCrimeparisenc,nivatenirvoluntatdeconvertir-seenlaseud’unaculturapopular i catalanista, oferint als vianants elixirs, misteris i d’altresrampoinesalescasetesdefira.Elseudestíeraunaltre:concentrarl’excel·lència arquitectònica de la ciutat emmirallada en les gransurbseuropeesdelamàdel’altaburgesiail’aristocràciaquelivandonarformatotdeixantenrereelsseusprimerstempsdefonts,jar-dinsienvelatsprecaris,nascutssotaunamurallaquen’impedialaconstrucciófixaiduradora.L’espaiquedeixàfouocupatperunaal-traavingudaqueconcentrariatotallòquemainova(voler)serelpasseig de Gràcia: el Paral·lel. Tal com assenyalà Francesc Curet:«L’abundor de sales d’espectacle —el qualificatiu de “sales” en la

8 FrancescPuig y Alfonso,Recuerdos de un sesentón,Barcelona,LibreríaDalmau,1943,pàg.81.



majoriadelscasosnopassad’ésserunmotfigurat—feiaqueelPas-seig de Gràcia pogués comparar-se en aquest aspecte i, natural-ment,eninferioritatdequantitatiqualitat,alfamósboulevarddelTemple,aParís,ifouelprecedentdelmodernParal·lel,delanostraciutat».9

El jocfloralisme i Lo Teatre Català

El 1859 naixien els Jocs Florals moderns, restaurats per un grupd’intel·lectualscatalansqueimpulsarenlaRenaixença,méscomunretornalesarrelsquenopascomunareivindicacióverselfutur.10Catedràtics,escriptorsipolíticsrefermavenlallenguacomainstru-ment d’afirmació nacional, però d’una manera més retòrica quecombativa,sentint-secomelstrobadorsmedievalstotaspirantare-tornaraunaedatd’ordelapoesiacatalana.Malgratquelamajoriadelapoblacióparlavaencatalà,arribavendesdeMadridnormati-vesqueobligavenal’escolaritzacióenllenguacastellana,11demane-raques’establíunadualitatentrelaparlapopulariunallenguaofi-cialiimposadaatravésdelaqualespodiaarribaralfuncionariatialmóndelapolíticaidelsnegocis.

L’impulsjocfloralistafoubàsicperal’advenimentd’unanovaeradelaculturacatalana,quedonàhomesdelletresicientíficstannota-blescomMilàiFontanals,VerdagueriGuimerà.Ladefensadelallen-gua, lapàtriai lareligiódefiniaelsprincipisquesustentarenaquestimpuls que acabaria per posar les bases del pensament polític na-cionalista;peròalesdècadesdelsseixantaisetanta,laposiciód’aques-taburgesiail·lustradanopassàdeserunaactitudpuramentretòrica.

9 FrancescCuret,Visions barcelonines...,op. cit.,pàg.88. 10 L’AjuntamentdeBarcelonaacceptàrestaurarelsJocsFloralsielprimerconsistoridelafestafouformatper:ManuelMilàiFontanals,president;Anto-nideBofarull,secretari,iJoanCortada,JosepLluísPonsiGallarza,JoaquimRubióiOrs,VíctorBalagueriMiquelVictoriàAmer,vocals. 11 L’anomenadaLleiMoyano,promulgadael1857,establíl’obligatorietatdel’ensenyamentprimarienllenguacastellana,seguidad’altreslleisqueafectarenelnotariat,elregistrecivilil’enjudiciamentcivil,totesambunaclaravoluntatcentralitzadora.



Demaneraparal·lelaalacreaciód’unaaltacultura,apareguépermimesilarespostapopular,encapçaladaperjovesautodidactesambidealsrepublicansirevolucionarisquebasarenlessevespropostesenlaparòdiail’humorméssalvatges.Sielsnoustrobadorserenunslletraferits,aquesterenhomesd’acció,inocaldirqueelteatreeral’acció.Elteatreielcatalà«quearaesparla»forenlesensenyesd’a-questmovimentxaróqueduguéelteatreilaculturacatalanacapauna dimensió popular fins a convertir-la en hegemònica. FrancescCuretdefiníaquestmovimentquetrasbalsàlaculturadelmoment:«El xaronismo, palabra típica con la que se ha calificado el medioambienteenelqueprosperaronlaparodia,elchisteylosbromazos,naciódelasexpansionesíntimasdelosingeniosqueentroncaronsuobraconlarealidaddelpuebloquehabíadeacogerlayconvertirlaensangredesucuerpo».12

Noésqueelsjocfloralistesnointentessinarribaraunpúblicpo-pularmitjançantel teatre,comsucceíamblesestrenesd’El darrer català,d’AntonideBofarull,oLa Verge de les Mercès,deManuelAn-gelon,sinóquelessevespecesnoconnectarenamblesnecessitatsdediversióientreteniment;encanvi,elpúblicaplaudífinsal’exte-nuació lespecesdel joveFredericSoler,Pitarra,quese’n fotiadeljocfloralisme d’arrels romàntiques i de la cultura castellana ambunescèlebresparòdiesquealllargdeladècadadel1860canviarenelsignedelteatreidelaculturapopularcatalana.

SielsballsdelLiceuidelsjardinselegantsdelpasseigdeGràciaerenelfeudelaburgesiail’aristocràcia,elmóndelcircielsespecta-clesteatralsentretenienunpúblicpopularqueanavacanviantambelpasdelesdècades,amesuraquecreixialapoblacióbarceloninafruitdelaindustrialitzacióielscanvisurbanístics.Elcircesconvertíenundelsentretenimentspredilectesdelapoblacióengeneral,mal-gratnoescaparalescrítiquesd’unsectordelapremsa,talcomre-cullFerranCanyameresenreproduiruncomentarid’uncríticano-menatJosepMariaVallsiVicens,queafirmava:«Ésdolorósdeveurecommoltsparesimprevisorsportenalcircalaquitxalla,deixatsoindiferentsdel’educacióquehandedonarallursinnocentonsfillets.

12 FrancescCuret,El arte dramático en el resurgir de Cataluña,Barcelona,Minerva,1917,pàg.108.



Alcirc,hiaprenenjocsbàrbarsisalvatgesquepodenésserlacausad’irreperablesdesgràciesperlanaturaliinstintivatendènciaquelescriaturestenend’imitarallòqueveuenfer».13

Elcircgaudíd’unagranpopularitatalllargdelasegonameitatdelseglexix, i jael1853elcirceqüestreinstal·latalsCampsElisisfouelprimercircestabledelaciutat.Mésendavant,irrompél’em-presari portuguès Gil Vicente Alegría, primer com a col·laboradordelCircBarcelonès(1857),undelsespaismésemblemàticsdel’èpo-ca,ambunapistatransformableiques’adaptàatotamenad’especta-cles,especialmentdeteatredramàtic.El1877fundàelCircAlegriaala plaça de Catalunya, i oferí al públic barceloní la possibilitat deveurealgunsdelsmésgransartistesdelgènerecomelscèlebrespa-llassosFootit,Grock,SeiffertoTonyGrice,gràciesalesbonesrela-cions que mantingué amb els empresaris parisencs, en especial elbarceloníJosepOller,veritableprohomdelafabulosanitparisenca.Afinalsdel1895,elcircdelaplaçafouenderrocat,peròelTeatreTí-volin’esdevinguéelrelleuapartirde1897,sotaladirecciódeMicae-laAlegría,ifuncionàdurantlaprimeradècadadelseglexx.AlParal-lel,quetotjustcomençavaaesdevenirelcentredel’entretenimentpopular,esfundàelCircOlympia,alarondadeSantPau,quedonàcontinuïtatalapassiódelpúblicbarceloníenverselcirc.14

Peròcalretornarlanostramiradaverselpúblicd’aquellsanyspercomprendrecomesproduíaquestatransformacióapartirdelteatre.CarmeMorellhaestatquimillorhaestudiatelsorígensdelteatredeSerafíPitarra,enunvolumqueés,alnostreentendre,lamillorapro-ximacióqueconeixemal teatrecatalàde l’època,enquèreculldeformaexhaustivalesdadesqueenspermetenreconstruirl’evoluciódel’escenacatalanaalllargd’aquellsanysicomprendredemaneranítida el tipus de públic que accedia als diferents formats teatralsqueesrepresentaven,totiquel’autoraadverteix(enlacitacióquesegueix)queenfaunasimplificacióexcessiva,alsnostresullsplena-mentvàlidaenelcontextdelpresentescrit:

13 FerranCanyameres,Josep Oller i la seva època. L’home del Moulin Rou-ge,Barcelona,Aedos,1959,pàg.145. 14 VegeuSebastiàGasch,Barcelona de nit (El món de l’espectacle),Barcelo-na,Selecta,1957,pàg.209-214.



[...]elpúblicméspopulardelscoliseusdesegonordreprefereixunteatred’emocionsfortesideclaríssimstretscatàrtics,l’equivalentdelte-lefilmlacrimogend’avui.ElpúblicdelPrincipalidelLiceus’estimaméseldramalíric,quesempreésmésfàcildeseguir,mentrehomparladenegocis,delaborsaidelborsíodeldarrerescàndoldel’altasocietat,ilacomèdiadetipussocial,aixícoml’altacomèdia,ambelspersonatgesaristocràtics(odel’altaburgesia),amblaqualpodiaelpúblicd’aquestscoliseusidentificar-se[…].Joparlariadevigènciadelmelodramahistò-ricisentimental,sobretotentrelescapesméspopularsdelapoblació.Solerparodiaràjustamentaquestsmelodrames[...].15

LafiguradeFredericSoleresdevéclauperacomprendreelnai-xementd’unanovaeraenl’escenacatalanaquepropiciàuntombenla llengua predominant de l’espectacle teatral a casa nostra quecomportàelprimergranèxitdelcatalàenfrontdelcastellàenl’ússocial. Allò que els jocfloralistes ni es plantejaren, ho aconseguíaquestageneracióde jovesdramaturgsformatsenelscèlebresta-llersipisosd’estudiantsiaficionats,comeljoveSoler,queesposàelnomdeguerraSerafíPitarraiqueestiguéacompanyatperunallargallistad’escriptorsilletraferits,laimmensamajoriadelsqualsavuito-talmentoblidats.PeròSolermateixaspiràjadesdebenjoveainse-rir-seplenamentdinslaculturaburgesa,iambelpasdeltempsidelamàd’algunsdelsseusmillorscompanysdramaturgs,enespecialEduard Vidal i Valenciano, acabà per abraçar un teatre totalmentallunyat del xaronisme, encara que fos, com afirma Morell, perpressiódelacrítica.16ElFredericSolerqueapartirdel1867lideràcomaempresarielTeatreRomeaésirrecognoscible,nosemblaquefoselmateixartistaquehaviasignatlespecescomaPitarra,ifouacusatdemonopolitzarlesestrenesdelteatre,escrivintdrameshis-tòricsiquadresdecostums,comlesdestacablesLa rosa blancaiLa dida,peces importantsperòallunyadíssimesde l’esperitxaródelsinicis.

A mitjan dècada dels vuitanta s’observa una transformació delmónjocfloralesccapaunprofundplantejamentnacionalista,sem-

15 CarmeMorell,El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875),Barcelona,Curial/Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat,1995,pàg.165. 16 CarmeMorell,«Ociidiversió…»,op. cit.,pàg.211is.



predesdelaperspectivaburgesa,oposatalmónobrerista,queseguíd’altrescamins.Aquestcamí,però,patígreuscontradiccions,tanevi-dentsiirresolublescomenelcasconcretdelgranescriptor,políticiintel·lectualVíctorBalaguer,elprimerautordetragèdiesenllenguacatalana—foradelmenorquíRamisenelseglexviii—,que,comco-mentaCarmona,patíenpròpiacarneixapregonacontradicció:«Elcantordelademocràcia,elcatalàirreductiblede“AiCastellacaste-llana!—not’haguésconegutmai!”fou,gràciesala“Castellacastella-na”,quatrevegadesministre».17

Cap a una nova era: del passeig de Gràcia al Paral·lel

Elteatreenllenguacatalanaesmultiplicàdemaneraacceleradaenlesdarreresdècadesdelsegle,comsihaguésestatesperantunse-nyalpertractard’abraçarl’hegemoniadel’entretenimentalaBar-celonanoucentista.D’exemples,entrobemmolts,comeldelcèle-breJaumePiquet,empresaridelTeatreOdeón,autordenombrosespeces,moltesdelesqualsdecairesanguinolentiterrorífic,quefe-renlesdelíciesd’unpúblicpopularquerebatejàelseuteatrecomL’Escorxador;i,d’altrabanda,elsinicisd’AdriàGual,submergitdepleenl’estèticadecadentistaiwagneriana,fundadordelTeatreÍn-tim,unteatreelitistaqueoferialessevessessionsalTeatreLíricperaunpúblicmoltdeterminat:«La“gentebien”»—aleshorescomen-çàausar-selafrase,procedentd’AmèricadelSud—«acudiaalTeatreÍntim,empolainadacomperalesgranssolemnitats,percontribuiralrenaixementdelTeatrei,almateixtemps—perquènodir-ho—,perasentarcàtedrad’intel·lectuals».18EmmirallatenelThéâtreLibrepari-senc,elTeatreÍntimfoulaprimeracompanyiacatalanaqueoferíelgranrepertoriuniversalenlanostrallengua,iqueféuqueGualesde-vinguéselprimerdirectorescènicpròpiamentditdelteatrecatalà.Públicsisensibilitatsqueestrobavenalesantípodes,peròquepar-ticipavend’unanovaiinèditaperspectivaenelseuentretenimentogaudiestètic,enunamateixallengua.

17 ÀngelCarmona,Dues Catalunyes…,op. cit.,pàg.63. 18 JoaquimMariadeNadal,Memòries d’un estudiant barceloní. Cromos de la vida vuitcentista,Barcelona,DalmauiJover,1952,pàg.122.



Cal,però,recordarelsobstaclesquehaguédevènceraquestpro-céscapaunteatreescritirepresentatenllenguacatalana.Lesprohi-bicionsexplícitesjaapareguerenenlesalborsdelsegle,quanencaranoexistiaelteatreescritenllenguacatalana,mésenllàdelssainetsre-presentats als teatres de les cases particulars. En aquell moment esdictàunainstruccióqueprohibiaaEspanyalarepresentaciód’obresdramàtiquesquenofossinenllenguacastellana,obligadamentinter-pretades per actors nacionals.19 Però a les dècades finals del segle, iespecialmentdavantl’allaudepecescatalanesalsteatresarrandel’es-pectacular irrupció de les paròdies de Pitarra, representades percompanyiesdetottipusicondició,elcentralismetractàdereduiral

19 Alanormativa,recollidaenlaNovísima Recopilación de Leyes de1805,s’hipodiallegirelsegüent:«EnningúnteatrodeEspañasepodránrepresentar,cantarnibaylarpiezasquenoseanenidiomacastellano,yactuadasporactoresyactricesnacionales[…].Seprohibendesdeahoralascompañíascómicaslla-madasdelalegua,cuyavigenciaescomúnmenteperjudicialalasbuenascos-tumbres…».Citata:PepVila,«La resurrecció del canonge Mulet,unacomèdiasentimentaldelvuit-centscatalà»,aJosepM.DomingoiMiquelM.Gibert(ed.),El segle romàntic. Actes del col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català del segle xix,Tarragona,DiputaciódeTarragona,2000, pàg.536.

El Paral·lel en un dels seus moments de màxim esplendor, a inicis del segle xx.



míniml’esclatdelteatrecatalà,imposantuncensorcastellà,eldrama-turg madrileny Narciso Serra, encarregat de restringir-ne les activi-tats.LaculminaciófouunareialordrepromulgadapelministredelaGovernacióalButlletí Oficialdel29degenerde1867,número244,enquèesdeia:

Envistaalacomunicaciónpasadaaesteministerioporelcensorinterinodeteatrosdelreino,confecha4delcorriente,enlaquesehacenotarelgrannúmerodeproduccionesdramáticasquesepresentanalacensuraescritasenlosdiferentesdialectosyconsiderandoqueestanovedadhadecontribuirforzosamenteafomentarelespírituautóctonodelasmis-mas,destruyendoelmediomáseficazparaquesegeneraliceelusodelalenguanacional,lareina(q.D.g.)hatenidoabiendisponerqueenadelan-tenoseadmitanalacensuraobrasdramáticasqueesténexclusivamenteescritasencualquieradelosdialectosdelasprovinciasdeEspaña.

Loquesedisponeseinserteenesteperiódicooficialparasudebidocumplimiento.

Barcelona26enero1867.—Elgobernador,CayetanoBonafós.20

Aquestsintents,però,novarenprosperar,donadalaconjunturasocialipolíticaqueesviviaaBarcelona.Elfavordelpúblicverslespecesescritesirepresentadesenllenguacatalanaduguéalfet,inèditfinsaaquellmoment,dededicarunteatrealrepertoridepecescata-lanes,elTeatreRomea,quedirigícomaempresariFredericSoler,iesconsolidarenaixíunespropostescadavegadamésbenescritesiacabades,momentenquèirrompéenl’escenaÀngelGuimerà,quedonàunadimensióuniversalalteatreescritenllenguacatalana,ambelsseusgransèxitsdeladarreradècadadelsegle.Elprocéss’haviaclos,ielteatreenllenguacatalanaarribavaaunamajoriad’edatpelquefaalaliteraturadramàtica.Evidentment,Guimerànofoul’únicautor que confirmà aquesta nova generació de dramaturgs impor-tants;l’acompanyarenIgnasiIglésias,JuliVallmitjana,SantiagoRu-siñoliJoanPuigiFerreter,alsqualscalsumarmoltsaltresautors,actors,directorsiempresarisquevarenestendreelseudominial’es-cenacatalanaalesprimeresdècadesdelseglexx.

20 CitataJosepM.Poblet,Frederic Soler. Serafí Pitarra,Barcelona,Aedos,1967,pàg.105-107.



Ambl’esclattriomfantdelteatreguimeranià,eljocfloralismeas-soliaelseuèxitmésimportantidecisiu.Guimeràeraalavegadaundramaturgiunpoetadeprimernivell iunintel·lectualcatala-nistacompromèsenladefensadelestesisnacionalistes.Lessevesparticipacionsenactesdegranvoladaamagavenlesfortesdissen-sions que vivia la societat catalana en la seva lluita d’afirmació na-cional,quecondemnavenal’oblitValentíAlmirall,paredelcatalanis-me,amicdePitarraivinculatauncatalanismeavançat,comescriviaJaumeMassó,fundadordelarevistaL’Avenç,totcomparant-loambuncatalanismereaccionari,rescabalant-sepeltancamentdelDiari Cata-là,òrgandelcatalanismequedefensaven:«Losprimers[reaccionaris]desitgenqueelcatalanismesigaunarmadereaccióperausar-laquanmésconvinga;ielsaltres[avançats]desitgencol·locar-laenelcarrodelamodernacivilització.Losprimerstenenmòbilsenlapremsaiforad’ella;ilossegonsacabend’experimentarunapèrdua[…]».21

Lasocietatcatalanaexperimentàgranscanvisenaquestesdèca-des,ienl’àmbitdelacultural’apariciódelsateneuspopularsid’al-tres associacions permeté, per primera vegada, obrir el ventall delconeixementilagranculturaalesclassesmenysprivilegiades,se-guintelmodelgenialdelmestreClavé.Cal,però,observarquel’Ate-neuBarcelonès,fundatel1872,restàcomunateneuelitista,enmansdels grans intel·lectuals propers a la burgesia. Malgrat tot, el mónobrers’obrípasielsobrersqualificatsassolirenperprimeravegadaconsciènciapolítica,mitjançanteinescomlesedicionspopulars,en-trelesqualsnopodemdeixard’esmentarla«BibliotecaPopulardel’Avenç»,queposavaadisposiciód’unpúblicamplilesgransobresdelaliteraturauniversal,prestantunaatencióespecialalteatreidi-vulgantlesobresd’Ibsenid’altresautorsdelamodernitateuropea,comelsimbolistaMaeterlinck.

Aquestprocésdecanviestraduí,enelcampdelesartsescèni-ques,enunaprofundatransformaciódelesestructuresdel’entrete-nimentil’ociciutadà.Aquestcanvi,alnostreparer,anàacompanyatdelatransformacióurbanísticadeBarcelonaideldesplaçamentdelazonad’ocidelpasseigdeGràciaalParal·lel,cosaqueconfirmàunaccésméspopularalteatreialesdiversionsqueallís’oferien.

21 CitatperÀngelCarmona,Dues Catalunyes…,op. cit.,pàg.221.



ElsorígensdelParal·lelhanestatdescritsperdiversosperiodis-tes i investigadors,22 que presenten teories contradictòries sobrel’origendelseunomquenovénenatombenelpresenttreball.Mal-gratquel’esplendordelParal·lelesvisquéal llargde lesprimeresdècades del segle xx, cal precisar que l’avinguda del Marqués delDuerofouinauguradal’octubrede1894perl’alcaldeCollasoiGil.Feiadosanysqueenunsolard’aquellindretermfuncionavaunbar-racódefiraqueesdeiaCircoModeloEspañoliqueeninaugurar-selanovaavingudaesdenominàTeatroCircoEspañol.23Altres,comelTeatroNuevo,tambépassarendeserunbarracóaunaconstruccióestable (1901). Aquests foren els primers d’entre una vintena deteatres,entreelsqualscalesmentarelTeatreArnau,ontriomfàlacupletistaRaquelMeller,ques’hiaplegarenalllargdelesduesdèca-dessegüents,juntamentambelscafèsialtresestablimentsqueim-primirencaràcteral’amplicarrer,querivalitzàambelsgransbule-vardsparisencs.Però, jadesdels inicis,elsperiodistes iescriptorsvaren observar una gran diferència entre aquesta nova zona delsteatresielpúblicques’hiaplegavaielsanticsjardinsiteatresd’estiudelpasseigdeGràcia,compodemcomprovarenlareflexiósegüentdel’historiadordelaciutatIsidreTorres,quanescriví:

Ésunpasseiggenuïnamentdemocràtic,quehaprostituïttotalachula-períacosmopolitaquealbergaBarcelona.Lessevesàmpliesvoreres,elsseusteatres,elsseuscinemes,lessevesbarraquesielsseuscafès,desdeprimereshoresdelatardafinsalamatinada,esveuensobreeixitsd’ani-macióimoviment.Elmóngalantdebaixaestofas’hihainstal·lat;ijuntambl’honradafamíliaobrera,estractad’igualaigualelvicidemere-triusifulleros.ElParal·lelésl’antítesidelPasseigdeGràcia.24

22 Les fonts principals per a conèixer l’origen i el desenvolupament delParal·lelsón:LuisCabañasGuevara,Biografía del Paralelo (1894-1934),Barce-lona,Memphis,1945,iMiquelBadenas i Rico,El Paral·lel. Nacimiento, esplen-dor y declive de la popular y bullanguera avenida barcelonesa,Barcelona,Ama-rantos,1993. 23 VegeuJosepCunill,Gran Teatro Español,Barcelona,FundacióImpri-matur,2011. 24 IsidreTorres i Oriol,Barcelona histórica, antigua y moderna. Guía ge-neral. Descriptiva e ilustrada,Barcelona,ediciód’autor,1907.



Aquestadarrerareflexió incideixen lapregonadistànciaentreambdósindrets,icomlasocietatbarceloninaques’hiatansavahaviacanviatdelamateixamanera.Enconseqüència,eldiferentcaràcterdelesduesavingudessorgidesdelaremodelacióurbanísticabarce-loninamostraunaevolucióquecaldriaanalitzar,principalment,desd’unaperspectivasociològica.Hauríemdepreguntar-noscomiquèva canviar entre els espectadors que cercaren diversió, entreteni-mentiocienelsdosindrets,comafectàlesclassessocialsquefre-qüentarenelslocalsi,encaramésimportant,dequinamaneraaixòcontribuíaconfigurarlaBarcelonacontemporània.


MÚSICA, OCI I SOCIABILITAT A LA BARCELONA DEL MODERNISMEJaume Carbonell i Guberna

L’ocipotdirigir-secapadiversoscaminsenfunciódelsobjectiusde la comunitat o del grup social que el practiqui. I molt sovintaquestsobjectiusestancondicionatsperlaformaciósociald’aques-tescomunitats.Durantelseglexix iprimerameitatdelseglexx,l’ocidinselmarcdelasociabilitattinguéungrandesenvolupamentaEuropaitambéaCatalunya,iespecialmentlasociabilitatpopularva tenir un component educatiu/formatiu molt important, de talmaneraquesovinthomesdemanasirealmenteltermeoci,asso-ciat a uns determinats hàbits, és escaient per designar activitatsquerequereixenunesforçaddicionalalajornadalaboral,ambunresultatformatiu.

Lafunciódel’ociidelasociabilitatenuncontextcomelqueesdonàaCatalunyadurantelseglexixixxfouclaramentdeterminantperaldesenvolupamentdel’activitatmusicaldelpaís,iincidídirec-tamentenelscanvisdegust ienl’entradadenouscorrents,novespràctiquesinovespropostesestètiques.Tantésaixíqueenspodemplantejarlahipòtesidesiaquellsprojectesquenoreeixirendurantaquesta època tan prolífica en bons propòsits, no fou precisamentperquènodisposarend’unabasesocialorganitzadadesuportqueenfacilitésoenpropiciéseldesenvolupamentadequat.

Durantelsanysdelmodernismeielsimmediatamentanteriors,Catalunya ja gaudia d’una rica tradició musical, amb unes infraes-tructures i uns espais destinats a la pràctica musical, alguns delsqualsmoltconsolidats,quecontinuarenexercintunpapermoltim-portant,ifougràciesalaricatradicióassociativaques’introduïren



les noves tendències i els canvis que propiciaren la transformaciódelgustdelpúblicdurantaquestsanys.

Barcelona, una ciutat d’òpera

Siensfixemenelpanoramamusicalcatalà,ienelcasdeBarcelonacomaparadigma,ensadonemque,fentunrepàspergèneres,l’òperaésel terrenymésarrelat iambunes infraestructuresméssòlides iconsolidades.1Durantelsanysdelmodernisme,Barcelonateniadosteatres estables on s’oferien temporades d’òpera amb normalitat:d’unabanda,elTeatredelaSantaCreu,conegutcomaTeatrePrin-cipal,amborígensqueesremuntenal1579,iambunahistòriamoltricaqueelconvertíenelteatred’òperadelanoblesadurantelseglexviiiilaprimerameitatdelseglexix,sensecompetència;2id’altrabanda, el Liceo Filodramático de Montesión, que obrí un teatre alsolardel’anticconventdelscaputxins,quefouposteriormentcone-gut com a Gran Teatre del Liceu, i començà a oferir temporadesd’òperaambregularitatdesde1847.Desprésd’unsanysdecompe-tència entre aquests dos grans centres, el declivi del Principal féuqueelLiceus’erigísenelgrancentreoperísticdelaciutatidelpaísiactuéscomateatredereferènciadurantelsseglesxixixx.3

Però,malgratqueelPrincipalielLiceuforenelsteatresmésim-portants,l’activitatoperísticaaBarcelonanoeslimitàaaquestscen-tres.Restaencaraavuipendentd’unestudicompletiserióstotal’acti-vitatlíricaquehihaguéenaltresteatresbarcelonins,tantelsestablescomelsprovisionals,envelatsoteatresd’estiu,queoferienòperaen-

1 Òbviament,elterrenydelamúsicareligiosa,queaniriamoltperdavantdel’òperaquantaarrelamentitradicióiinfraestructures,noentraenlaconside-raciód’aquesttreballperquè,totiquesovinthocompleixi,lamúsicareligiosanoestàconcebudanipracticadadinselsparàmetresdellleureilasociabilitat. 2 PeramésinformaciósobreelTeatrePrincipalil’òperaaCatalunyadu-rantelseglexviii,vegeuRogerAlier,L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolu-pament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle xviii,tesidoctoral,Barcelona,Institutd’EstudisCatalans/SocietatCatalanadeMusicologia,1990. 3 SobrelahistòriadelGranTeatredelLiceu,vegeuRogerAlier,El Gran Teatre del Liceu,Barcelona,Carroggio,1999.


múSICA, OCI I SOCIAbILITAT A LA bARCELONA dEL mOdERNISmE 145

caraqued’unamaneranocontinuadaoperllongadacomelsdoses-mentats.Ensreferim,entred’altres,asalescomelTívoli,alpasseigdeGràcia,iapartirde1875alcarrerdeCasp;l’Odeón,delcarrerdel’Hospital, inauguratel1850iqueoferíespectaclesdiversosfinsal1887;elteatredelsCampsElisis,consideratelprincipalteatred’es-tiualpasseigdeGràcia,entre1852i1864;elCircBarcelonès,ambactivitat entre 1853 i 1857; el teatre del Prado Catalán, obert el 24d’abrilde1863iactiufinsal1883;elRomea,queveiélallumel1863;elTeatreVarietats, inauguratel1864,a lacantonadadepasseigdeGràciaambDiputacióitransformatel1870enTeatroEspañol,quetancàel1899,enelqualesféumoltrepertorilíricfrancès;elTeatrodelaZarzuela,obertel1864enunsjardinssituatsalsinicisdelaram-bladeCatalunyaiconegutcomElBarracón;elTeatreNovetats,obertel1869alcarrerdeCasp;elTeatrodelBuenRetiro,createl1876;elCircEqüestre,instal·latel1879alaplaçadeCatalunya,desitnataes-pectacles de circ, però que també acollí representacions líriques, ique tancàel 1895;elTeatreEldorado,obertel 1884;ElCriadero,oTeatreLíric,inauguratl’abrilde1881alsterrenysdelsCampsElisis,alpasseigdeGràciacantonadaambMallorca,itancatel1919.

Tots aquests recintes oferien espectacles lírics, però l’òpera notansolserapresentalsteatres.Comagèneredemoda,ompliamoltesprogramacionsdeconcerts,ivetlladesmusicalstambéinstrumentals.El ric associacionisme musical impulsat des de mitjan segle xix apartir de la fundació de la Societat Filharmònica de Barcelona el1844emplenàd’activitatmusicalelssalonsamblacelebraciódevet-llades,acadèmies,concertsosessionsmusicals,enquèlaveueralaprotagonistaindiscutibleielrepertoriproveniamajoritàriamentdel’òpera.Títolsdemodaiespectaclesd’èxitentravenimmediatamenten elscircuitsdedistribuciódepartituresarranjadesgeneralmentperaveuipiano,peròtambéambcombinacionsinstrumentalsdi-verses,destinadesaunpúblicnecessitatdeconsummusical,jasiguiperaúsprivatoperaúsmésomenyspúblicenespaisdesociabili-tat.L’òpera,amblasarsuela,fouindiscutiblementlamúsicapopulardeconsummajoritariduranttotelseglexixipartdelseglexx,grà-ciesaunaxarxacomamitjàdedifusiómésefectiu,formadaperar-ranjadors,editors,distribuïdors,escoles,fàbriquesdepianosisalonspúblicsoprivatsqueacollieniorganitzavenconcerts.



L’entrada de la música simfònica

AmesuraqueavançavaeldarrerterçdelseglexixiquelamúsicadeRichardWagneranavapenetrantiguanyantadeptes,creixiatambél’interèsperungermanismemusical,queestenial’atencióaallòquehaviaenvoltatigeneratlamúsicadeWagner,queerajustamentelsimfonismegermànic.Enaquestsentit,comencematrobarreferèn-ciesdepartdelpúblic,especialmentcerclesintel·lectuals,ques’inte-ressavenper l’obradelscompositorsclàssics i romàntics comMo-zart,Haydn,BeethovenoMendelssohn,perexemple.

Laprimerainiciativadestinadaatrencarlainèrciadel’omnipre-sentaficióalbel canto i laintroduccióderepertorisinstrumentalso«simfònics»tinguéllocel1867,ifouelcicledelsanomenats«concertsclàssics»celebratselsdiumengesalatardaalPradoCatalán,acàrrecd’unaorquestradevuitantaprofessorsdirigidapelmestreRius.Lain-tenció d’aquest cicle era donar entrada a nous repertoris, especial-mentalamúsicad’arrelgermànicadecaràctersimfònicodecambra,queeixamplésl’ofertaiinclinéselpúblicversungènerequeenaquellmomentesconsideravamésdistingitiselecte.Nocaldirquelaprem-saespecialitzada,sobretotlaqueteniaunainclinacióméswagneriana,hidedicàpàginesdebontracteduranttoteltempsqueduràelcicle.4Naturalment,s’oferienpecesnoexcessivamentllarguesimoltesve-gadesintegravenalsprogramesfragmentsomovimentssolts,pertald’anaravesantunpúblicencarapocacostumataassistiraunesdeve-nimentmusicalsenseprotagonistacantantnireferènciaoperística.

Apartirdel31demarçde1867,ladirecciódelsconcertspassàaldirectoricompositorJoanCasamitjana,quefinsaleshoreshaviatre-ballatcomaorquestrador,iquehaviaestatguanyadord’unconcursdecomposiciósimfònicaconvocatl’anyanteriorperl’AteneuCatalà.Gràciesalabonaacollidaquetinguerenelsconcertsclàssics,jasotaladenominaciódeConcertsCasamitjana,apartirdel12dejunyde1867estraslladarenalsCampsElisis,unrecintemésespaiósidistin-git,enaquellsmomentsgestionatperJosepAnselmClavé.5

4 La España Musical(Barcelona),1867. 5 XoséAviñoa,Història de la música catalana, valenciana i balear,vol.iii,Del romanticisme al nacionalisme,Barcelona,Edicions62,2000,pàg.118.



Demicaenmica,elgustperlamúsicainstrumentalosimfònicaanàquallantenlasocietatbarceloninais’anàperfilantcomatendèn-cia en programes de concerts cada vegada més habituals. Havia depassarforçatemps,però,finsquelamúsicasimfònicadeixésdeserconsideradaunafal·lerad’ungrupd’iniciats,mentrelatendènciage-neralencaraeraelgustperlesexhibicionsvocalsbelcantistes.

Fouatravésd’associacionsdemelòmansodelletraferitsqueescomençàaferpalesalaincipientvoluntatdecanvienelshàbitsmu-sicalsperpartencarad’unaminoriadepúblicinteressadaadesco-brir la música dels clàssics, la música simfònica i altres repertorismésenllàdelsrecullsd’àriesd’òpera.Posicionamentiprocésquenoforenfàcilsniimmediats.Unadelesprimeresentitatsquetrencarenaquestaomnipresènciaoperísticaenlavidaconcertísticais’interes-sarenperrepertorisdecambrafouelCentroArtísticodeBarcelona,fundatel1886,queincloguéalsseusprogramesmúsicadeBeetho-ven,Gounod,Mendelssohn,Mozart,MeyerbeeroWeber,entred’al-tres.6Naturalment,l’altriscdelapropostafeiaqueelsprogramesescombinessinambàriesipecesvocals,peròpreferentmentd’aquestsautors,cosaquejustificavaunacoherènciaenelprogramai«endol-cia»tambél’apostaclaraperuncanvid’estètica.

Foudesprésdel’Exposicióde1888quel’associacionismemusicalprenguéunafortaembranzida,itambéhoféul’entradadenousreper-toris,cadavegadaméstendentsalamúsicagermànicaiméssimfò-nics.Foutambédurantaquestperíodequeestructuresheretadesdelperíodeanteriorguanyarenterrenyicontribuïrennotablementacon-figurarelpanoramamusicaldel’etapamodernista.L’AssociacióMusi-caldeBarcelona,queesfundàelmateix1888,tinguéunpapermoltimportantenlaconstituciódelaSocietatCatalanadeConcerts,per-quèenpreparà l’ambient icondicionàelgustdelpúblic.Fouenelsconcertsdel’AssociacióMusicaldeBarcelonaqueEnricMorera,perexemple,estrenàobressimfòniquescomLa dansa dels gnomsel1892,amblaqualimpressionàelpúblicilacríticabarceloninanotansolsperlaqualitatdelapeçasinóperl’estilrenovadorquemarcarialatra-jectòriadelcompositormodernistaitotaunaèpocadelahistòriamu-sicalcatalana.IfoutambédurantelsegoncicledelaSocietatCatalana

6 La España Musical,8dedesembrede1886,núm.43,pàg.1.



deConcertsalTeatrePrincipal,dirigitperAntoniNicolauelfebrerde1893,queMoreraestrenàlaIntroducció a l’Atlàntida,unaobradegranenvergadura basada en el poema verdaguerià, que consolidà les ex-pectativescreadesel1892sobrelasevavàluacomacompositor.

L’AssociacióMusicaldeBarcelonacontinuàoferintconcertsperalssocisalTeatreLíricel1899,ialasaladelafàbricadepianosEste-lael1900,ambprogramesintegratsperobresdelromanticismeger-mànicobéd’autorcatalàcontemporani,ésadir,seguintmoltclara-mentlespautesdel’idearimodernista.7

Desprésdepassardiferentsperíodesdecrisi,el1904l’AssociacióMusical de Barcelona reprengué les activitats, sota la direcció deJoanLamotedeGrignon.Comptavaambelsuportdeciditd’entitatsmoltrepresentativesdelavidaculturalisocialdelpaís,ialhorabendiferentsdesdetotselspuntsdevista,coml’OrfeóCatalàoelCercledelLiceu.Itambérebél’ajudadeparticulars,patricisdelavidacultu-raliartísticabarcelonina,comLluísGraneroEusebiGüell,entred’al-tres.8Lesactivitatsmésdestacadesdel’entitatsecentrarenenl’orga-nització dels cicles de Concerts de Quaresma, celebrats al Liceu,ambprogramessimfònicsdominatsjaenaquellmomentperobresdeFranzLiszt,RichardWagner,SiegfriedWagneriCésarFranck.

Unaaltrade lesentitatsquefoumolt importantpera la intro-duccióderepertorisimfònicvaserl’AteneuBarcelonès,quedepro-gramarconcertsdeclarcontingutoperístic(àriesifragmentsarran-jats) passà en poc temps a convertir-se en un dels referents de laintroduccióderepertoriclàssicisimfònicjadurantelsanysseixantaisetanta.9Ienbonamesuraactuàcomaentitatmodeld’altresasso-ciacionssimilarsquetambétinguerenvidaconcertísticaiques’acos-tavenalsparàmetresestèticsinnovadors,amésdepromoureautorscatalans.Així,doncs,comesmentaXoséAviñoa,elsconcertsfetsalCasinoBarcelonésel1867;alCentroNuevoRecreo,queel1868féu

7 VegeuelsprogramesielscomentarispublicatsaLa música ilustrada his-panoamericana,Barcelona,1899isegüents. 8 Asociación Musical de Barcelona. Memoria,1907. 9 VegeuJaumeCarbonell,«LamúsicaaBarcelonaentre1874i1890.ElscondicionantsdelModernismemusical»,Revista de Catalunya,núm.68,pàg.71-86.



concertsdemúsicadecambra;alCentroArtístico,onel16dejulioldelmateixanyesvaprogramarunfragmentd’unasonatadeBeet-hoven;alCentroFilantrópicooalTallerAmbut,contribuïrenclara-ment a normalitzar els repertoris simfònics i cambrístics entre elpúblicbarceloní.10Ihemdefernotarqueaquestatransformacióesdonàsobretotdinselmarcdel’associacionisme.Noespodiaenten-dred’altramanera,atèselrisccomercialquesuposavalaintroduc-ciód’unrepertoriminoritari.

Elresultatdetotaquestprocésesmaterialitzàdurantelsdecen-nissegüentsidonàllocalagrantascaqueportàaterme,iquefoudecisiva,unaentitatcomlaInstitucióCatalanadeMúsica,queentre1896i1900esproposàlainstauraciód’unaFestadelaMúsicaCata-lana,afidepromourelacreacióiladifusiódel’obradecompositorscatalans,cosaquenofoupossiblefinsquel’OrfeóCatalàreprenguélaideael1904.LaInstitució,ambaquestobjectiu,disposàd’unasec-ciócoraliunaorquestraque,dirigidesperJoanGayiJosepLapeyra,fundadors de l’entitat, no aconseguiren la instauració de la Festa,peròsíqueencrearenelclimapropici,ambl’organitzaciódecon-certs,itambéamblacreaciód’unbutlletíquenotansolsservíperadifondreinformaciódelesactivitatsdel’entitat,sinóqueféulesfun-cionsdemitjàd’informaciómusical,cosaquetambéreprenguél’Or-feóCatalàanysdesprés.11

Gràcies a aquesta tasca de promoció i implantació de la músicainstrumentalosimfònica,espoguerenengegar,enèpoquesposteriors,empresesmésambiciosesquetinguerenunatrajectòriadegranrelleuiqueenriquirenmoltnotablementelpanoramamusicalcatalà,coml’AssociaciódeMúsicadaCamera,fundadael1913,formadaperunaestructuradesocisambdiferentsgrausicategoriesdequotaidedica-dabàsicamental’organitzaciódeconcertsalPalaudelaMúsicaCata-lana,jasiguiamblaparticipaciódel’orquestrapròpiaoambforma-cionsconvidadescomelLondonStringQuartet,perexemple.12Obé

10 XoséAviñoa,«L’activitatconcertística», aHistòria de la música...,op. cit.,pàg.118-119. 11 RogerAlier:«JoanGayilaInstitucióCatalanadeMúsica»,Serra d’Or,desembrede1973,pàg.859-860. 12 Associació de Música da Camera. Memòriacurs 1917-1918.



l’Orquestra Pau Casals, fundada el 1919 per l’insigne músic català,ambunatrajectòriafinsal1936derelleumoltnotable.

Unsaltrescentresdepromociómusicalqueincidirenenaquestcanvidegustforenlesescolesdemúsicaisalesdeconcertques’hos-tatjavenenlesprincipalsfàbriquesdepianosiqueconstituïentam-béunadelesformesmésrendiblesdeferpromociódelspropispro-ductes.Lesprincipalsfàbriques,comaralaBernareggi,tenienescoladepianopròpiaisaladeconcerts,iorganitzavenaudicions,tantpermostrarelsnousmodelscomperlluirelsavençosdelsalumnesmésavantatjats, l’una i l’altra coses que podien atraure nous ingressosperal’empresa.Atravésd’aquestscentrestambéespoguédiversifi-carelrepertoriinstrumental,queanàentrantenlasocietatbarcelo-ninaenunapràcticatanarreladaduranttotelseglexixcomeraelconcertdesaló,públicoprivat.Iamesuraqueanemavançantenlacronologiaensadonemdecomelscontingutsdelsprogramesd’aques-tessessionsesvanapartantdelesfantasiesd’òperesdemoda,queeraelméshabitualdurantelsanyscentralsdelsegle,peracostar-secadavegadamésalesformestambémoltpròpiesdelromanticisme,peròmésvinculadesalrepertoriestrictamentinstrumental,comvalsosialtresformesdeballmolthabitualsdesdeChopiniLiszt,estudis,nocturnsialgunasonata.

LaimplantacióquetinguéelpianoaBarcelonaféuqueprolife-ressin els músics dedicats a l’ensenyament d’aquest instrument i afacilitarobraoriginaloarranjadaalademandacreixentquesonavaals salons públics o privats. Així s’entén la constitució el 1873 del’AsociacióndePianistasCompositoresdeBarcelona,quetenial’ob-jectiudepublicar ivendrepecesperapiano,escritesoarranjadespelssocis,alhoraqueesproposavavetllarpelsseusinteressoscomacol·lectiudeprofessionals.Aquestespecesanavenalsllocsdedistri-bucióperquadernsqueespodienrelligarsotaeltítolgenèricdelacol·lecció,«Vergelarmónicodelospianistas.Coleccióndepiezasfá-ciles».Observant,però,elsprimersvint-i-vuittítolsdelacol·lecció,esfabenpalesaencaralaimportànciaquetenial’òperaentreelpo-tencialconsumidorenaquestaèpoca.13

13 Peramésinformaciósobrel’AsociacióndePianistasCompositoresde



El cant coral

Desde1850,l’activitatcoralaCatalunya,iaBarce-lonaenparticular,fouunadelesprincipalsfontsdesociabilitat,generadorad’activitatsvinculadesal’o-ciialaformaciómusical,generalihumanísticadeles classes populars. És coneguda la tasca que féuJosep Anselm Clavé al capdavant d’aquestes enti-tatsqueenpocsanyss’estenguerenpertotelpaísiquedotarensobretotlespoblacionsmésdesafavori-desdelsmecanismesnecessarisperatenirunaccésalacultura,alapràcticaialgaudidelamúsicai,perextensió,aunaconscienciaciósocialiunaconsideracióperpartdelarestadelasocietat.14

ÉsconeguttambéelcasdeBarcelona,elmésestudiat,ondesde1853laSocietatCoralLaFraternidad,conegudaapartirde1857ambelnomdeSocietatCoralEuterpe,organitzàballscorejatsiconcertsenelsrecintes lúdicsmésdestacatsdelpasseigdeGràcia,comelsJardinsdelaNimfael1853,elsCampsElisisentre1853i1856,nova-mentelsJardinsdelaNimfael1856,elsJardinsd’Euterpeentre1857i1861,altrecopelsCampsElisisentre1862i1867,iquedurantelsanysdelSexenni,1868-1874,alternarenlesactuacionsentreelTívoliielTeatreNovetats.IsitenimencomptequeaBarcelonafunciona-venaltresentitatscoralssimilars,queorganitzavenespectaclesdelamateixamena,tantsierenadscritesalmovimentimpulsatperClavécomsin’erencompetidores,podemdirqueelcantcoralfouunadelesmanifestacionsmusicalsmésimportantsdelperíodei,perdes-comptat,laquemésincidènciatinguépopularment.

Hemesmentatbreumentlestipologiesd’espectaclesques’ofe-rienicaldriaparar-hiatenció,perlanovetatquecomportarenipelque representaren d’introducció i desenvolupament d’un gènerefinsaleshoresinèditaCatalunya.Eltipusd’espectaclequepresen-tavalaSocietatCoralEuterpeerabàsicamentdeduesmenes:con-

Barcelona,vegeularevistaLa España Musicaldelsanys1873-1874.Aquestapu-blicacióvaestarmoltvinculadaal’entitat. 14 Peramésinformació,vegeuJaumeCarbonell,Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1854),CabreradeMar,Galerada,2000.

Monument a Josep Anselm Clavé, projectat per Josep Vilaseca, amb una escultura gegantina de Manuel Fuxà, ubicat inicialment a la cruïlla de rambla de Catalunya amb el carrer de València.



certiballcorejat.Pertant,elsrecintesqueutilitzavenhaviend’es-tarcondicionatsperatalfi,ésadir,haviendetenirunespaionespoguésballariunaltreperapoderseureiescoltariconsumirelsproductes que s’hi dispensaven (ensaïmades i brioixos, xocolatadesfeta, llet merengada, orxata...). Els balls se solien celebrar elsdissabtesalvespre,lesrevetllesd’estiuidiumengesodiesdefestaalatarda.Elsconcertsgeneralmentesreservavenperalessessionsmatinals,quetenienllocalescincdelmatídelsdiesfestius.15Òb-viament,elrepertorieradiferentencadacas,il’estildelespecesquenodrienelprogramatambé.Lespecesdeballs’acompanyavend’orquestra o banda i, per contra, les peces de concert eren nor-malmentaveussoles.Tantenuncascomenl’altre,Clavéintroduíungènerequefinsaleshoresnos’haviapracticataCatalunya,queeraeldelcantcoralcivilolaicipopular,gènerequetinguéunatra-jectòria que arriba fins als nostres dies i que es consolidà amb laproliferaciódecompositorsqueelpracticareniamblaintroduccióderepertoriprovinentd’Europa,sobretotdurantelsanysdelafideseglexix.

DesprésdelamortdeJosepAnselmClavéel1874,laSocietatCo-ralEuterpeielscorsafinsentrarenenunperíodedecrisi,acausadeproblemes interns, de la conjuntura política i de la multiplicacióde l’oferta musical, d’espectacles i d’oci que Barcelona experimentàduranteldarrerquartdesegle.Alsanysvuitantaescontinuarencele-brantconcertscoralsaBarcelona,alTívolioalNovetats,peròambmenys freqüència que en èpoques anteriors. Les societats coralsclaverianes havien entrat en un procés de crisi que comportà en-frontamentsinternsidivisionsdel’organismefederatiuendiversesescissionsquecontribuïrenadisminuirlasevainfluènciaenlavidamusical del país. A més, les societats corals patiren un anquilosa-ment i una manca de renovació d’efectius i de repertori, cosa queagreujà encara més aquesta situació, amb una progressiva pèrduad’impactesocial.

Ésconegutelprocésqueportàalafundaciódel’OrfeóCatalàel1891,comaresultatdelanecessitatderenovarelmodeldecantcoral

15 Anys després Clavé tingué la condescendència de programar-los unahoraméstard,alessisdelmatí.



quehaviaestatvigentfinsaleshores.Elsfundadorsdel’OrfeóCatalà,LluísMilletiAmadeuVives,16volguerenpartird’uncortradicionalcomelsquefuncionavenenl’entorndelscorsdeClavé,peròquefoscapaçd’encararelrepertoridelsgranscompositorsdelamúsicaeu-ropea. Per a això calia un plantejament radicalment diferent delscorsdeClavé:unabasedeconeixementsmusicalsfermaiunacom-posiciódeveusmixtes.Així,doncs,apartirde1895,s’hiincorporàlasecciódenoiesque, juntamentambladenens,capacitavenl’Orfeóper a assumir la renovació coral que Millet i Vives apuntaven. Elrepertoridel’Orfeóescompletavaambcançonstradicionalsharmo-nitzadesicomposicionsd’autorsdelmoment,ambunapartatmoltimportant dedicat a les cançons patriòtiques com «Els Segadors»,cançó tradicional que l’Orfeó popularitzà des de molt aviat com ahimnenacional,o«ElCantdelaSenyera»,himnedel’OrfeóCatalà,ambtextdeJoanMaragallimúsicadeLluísMillet,quetinguéhistò-ricamentunasignificacióquedepassàlafuncióestrictad’himnedel’entitat.17 Òbviament, aquests plantejaments estètics anaven acom-panyats d’un posicionament ideològic que era determinat per unacomposiciósocialmoltdiferentdeladelscorsdeClavé.Siaquesteseren entitats de caràcter molt popular, formades bàsicament pergent de classe treballadora i de pensament republicà i d’esquerra,l’OrfeóCatalà,encanvi,esnodriadeclassesmitjanesialtesbensi-tuades, generalment amb una bona base cultural, ideològicamentconservadores, que participaven d’una idea de país molt lligada alsentimentreligióstradicional.Nooblidemqueaquestserenllavorsvalorsenalça,jaquedurantaquellsanysesfixarenlesbasesdelca-talanisme polític, de caràcter conservador. Aquest fet condicionàtambélesformesderelacióidesociabilitatquepracticàl’entitat,moltencamidadesadotarelpaísd’unesestructuresmusicalsdelesquals

16 Sobreelprocésqueportàalafundaciódel’OrfeóCatalà,vegeuPereAr-tís,El cant coral a Catalunya (1891-1979),Barcelona,Barcino,1980. 17 OriolMartorell,«Laconsciènciad’himnenacional»,aEls Segadors, himne nacional de Catalunya,Barcelona,Publicacionsdel’AbadiadeMontser-rat,1993;JaumeCarbonell,«ElscorsdeClavéiElsSegadorsentre1892-1936.Contribucióal’estudidelaconsciènciad’himnenacionaldeCatalunya»,aXoséAviñoa(ed.),Miscel·lània Oriol Martorell,Barcelona,PublicacionsdelaUni-versitatdeBarcelona,1998.



enaquellmomentnodisposava.Nascuticrescutal’aixoplucdelesen-titatscatalanistesdelcanvidesegle,l’OrfeóCatalàespreocupàd’esta-blirlesbasesdelquepodriaserunanormalitatmusical:laintroduccióderepertoris,ladotaciód’infraestructures,comlaRevista Musical Ca-talana,òrgandel’entitatqueacabàsentelmitjàdecomunicaciómusi-calmésimportantdelpaís,olaFestadelaMúsicaCatalana,instaura-dael1904perpromourelacomposiciód’autorscatalans.Sensdubte,elpasmésimportantenaquestadirecciófoulaconstrucciódelPalaudelaMúsicaCatalana,inauguratel1908ique,deserlaseudel’Orfeó,esconvertíbenaviatenlasaladeconcerts«oficial»deBarcelona,ihofoudurantmoltsanys,desprésdeladesapariciódelPalaudeBellesArtsidelTeatreLíricdelpasseigdeGràcia.

Nocaldirquel’apariciódel’OrfeóCatalàimplicàtambéelnaixe-mentdenombrosesentitatsqueseguirenelseumodelarreudeCa-talunya.IfinsitotalgunscorsdeClavéesconvertirenenorfeonsis’alinearenambelsanomenatsOrfeonsdeCatalunya.Lasocietatca-talanahaviacanviatenelsdarrersquarantaanys,cosaqueerapalesaenelterrenydelaculturailesarts.Catalunyahaviafetunpasmolt

El Teatre Líric es va inaugurar el 1881 on avui hi ha la cantonada del carrer de Mallorca amb el passeig de Gràcia, en una part del terreny del que havien estat els Camps Elisis. En aquell moment formava part de la finca propietat del banquer Evarist Arnús.



importantqualitativament,comjahemexplicatenelterrenymusi-cal,ienelmóncoralapareguerenunesnecessitatsquelessocietatscoralsexistentsnoméspodiensatisferenpart.Caliaunarenovació,uneixamplamentd’objectiusid’ideals,queimplicàuncanvienelsplantejamentsienlesmaneresdefer,iqueconvertíaquestperíode,pràcticamentfinsalaGuerraCivil,enundelsméscreatiusiambi-ciososdelahistòriamusicalcatalana.

Fougràciesa l’OrfeóCatalàqueesfacilità l’entradaderepertorisimfonicocoralquefinsaleshoresnos’haviapogutescoltar.Éscone-guda l’estrena de la Novena Simfonia de Beethoven sencera ( ja quefinsaleshoresno lapodia interpretarelmovimentcoral)durantelsConcertsdeQuaresmaalLiceuquedirigiaAntoniNicolauel1900.CalesmentartambélaversiódelaPassió segons Sant Mateu,el1911,olaMissa en si menordeBach,el1921,perreferirnomésalgunsexemples.

L’experiència del teatre líric català, a tall de conclusió

A l’inici d’aquest treball hem parlat de la importància que tinguél’òperaenlasocietatcatalana,ibarceloninaespecíficament,durantelperíodequeensocupa.Ihemvistcomdurantelsanysdelmoder-nismeesposarenenevidèncialesdiferènciesentreelpúblicmajori-tari,seguidordel’òperaitalianailasarsuela,iunsectordepúblicidecompositorsméscompromesosambelquerepresentavaelmovi-mentmodernista,quevolienanarmésenllà,iqueesmostravenmoltinfluïtsperlamúsicailesideesdeRichardWagner,laculturamusi-calgermànica,iladivulgaciódelamúsicasimfònica.Iencara,partd’aquestsectordemúsicsidepúblicesmanifestavaparticularmentinteressada a promoure un gènere operístic pròpiament català se-guintelmodelwagnerià,quetinguélasevaexpressióenelquefouelTeatreLíricCatalà.Aquestvaserundelsprojectesmésambiciososdelperíode,peròmalauradamentnotinguéelresultatqueelsseuspromotorsesperaven.Seguintamblahipòtesiqueplantejàvemal’en-capçalamentdeltreball,pensemquefouaixíenbonamesuraperquès’organitzàdeformaprivadainotinguéelsuportsocialorganitzataldarrere; és a dir, no hi hagué l’ajuda d’una associació, sinó que esplantejàmésaviatcomunaempresa.Pensemqueaixòfouunerrorperpartdelsseusimpulsors.



EnricMorerafouelmúsicméscompromèsambaquestprojec-te,elprincipalimpulsor,is’hiimplicàdemaneramoltpersonal,ju-gant-s’hi i perdent la pròpia fortuna. Una de les seves obres mésnotòriesiqueesconsideralamésrepresentativaisignificativadelmoviment,perlessevesimplicacionsestètiquesiperlasevaquali-tat,ésLa fada,estrenadaaSitgesdurantlacelebracióel1897delaQuartaFestaModernista.Desprésd’algunaaltracol·laboracióaSit-ges,finalmentMoreraesdecidíaorganitzarunatemporadaestabledeteatrelíriccatalàaBarcelonael1901,amblaprogramaciódetí-tols de diversos autors, cosa que feia suposar una bona acollida;peròaquestanofoul’esperada,itampocnoescorresponguéamblarebudaquetinguéperpartdelacrítica,hostilambelpersonatgeies-cèpticaambelprojecte.Desenganyatdelmalresultatdelatempora-da,Moreradesistíd’organitzar-neunaaltra,iel1905féuunsegonin-tentquetinguéunamicamésdecontinuïtat,finsal1908,aquestcopencol·laboracióambAdriàGualiLluísGraner,enelcontextdelsEs-pectacles i Audicions Graner. Malgrat que el moment era propici iquel’ofertas’ajustavaalesexpectativesialesnecessitatsestètiquesdelpúblicdelmoment,allòquemésdesesperavaMoreraeraqueelteatrelíriccatalà,totiqueeraunproductedequalitat,notinguéslaimplantaciónilacontinuïtatquemereixia.Alnostreentendre,ientrealtrescausesquesónconegudesiestudiades,ilesques’hipodenafe-gir,aixòfouaixíperquè,senseserunproducteafavoritpelpodercul-turalinstitucionalitzat,tampocnotinguéelsuportd’unabasequeelfesextensiualasocietat.Aquestahauriaestatlaclau,que,encaraquenofosdemaneraorganitzada,síquehavientingutaltresmovimentsmusicalsoteatralsenelpassat.Així,doncs,podemconsiderarl’asso-ciacionisme un element determinant a l’hora d’estudiar i entendrel’èxitoelfracàsdelsgranscanvisidelsavençosenelsusosilespràc-tiquesmusicals,elsmodelsielsrepertoris,ques’hanplantejataCa-talunyadesdemitjanseglexixfinspràcticamentalaGuerraCivil,abansdelairrupciódelaculturademassesideldirigismeculturalentermesdeconsum,enquèelsactorsielscomportamentsenl’en-tradaderepertorihanestatunsaltresihanresposttambéaaltresinteressos.


GAUDI I TREBALL


VISITANT EXPOSICIONS. PRIMERES GALERIES I ESPAIS D’ART DE BARCELONA (1850-1910)Ricard BruIsabel Fabregat

Aquestarticleésunaaproximacióalpanoramageneraldelsespaisenelsqualselsbarceloninsvanpodercomençaragaudirdelesbe-llesartsapartirdemitjanseglexixfinsalaprimeradècadadelse-glexx.1Acontinuació,s’estudia,entrealtresaspectes,quanvanco-

1 Partimengranmesuradediversosestudisprevisquehantractatd’a-questmateixtemadesdediversospuntsdevista.Vegeuprincipalment:JoanA.Maragall,Història de la Sala Parés,Barcelona,Selecta,1975;JaumeVidal i Oliveras,Josep Dalmau: l’aventura per l’art modern,Manresa,FundacióCaixadeManresaiAngle,1993;AndreaA.Garcia i Sastre,Els museus d’art de Bar-celona. Antecedents, gènesi i desenvolupament fins a l’any 1915,Barcelona,Pu-blicacionsdel’AbadiadeMontserrat,1997; JaumeVidal i Oliveras,Santiago Segura (1879-1918): una història de promoció cultural, Sabadell, Museu d’ArtdeSabadell,1999;HelenaBatlle i Argimon, «Exposicionsigaleriesd’art»,aFrancescFontbona(dir.),El Modernisme,vol.iv,Les arts tridimensionals. La crítica del Modernisme,Barcelona,L’Isard,2003,pàg.233-252;CarmeHueso,Aparadors d’art: una aproximació a la història del galerisme a Catalunya: dels inicis a la creació del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya,Barcelona,GremideGaleriesd’ArtdeCatalunya,2006;CarmenRiu de Martín,«Lesexposicionsd’artaBarcelonadurantelSexenni(1868-1870)»,aRamonGrau (coord.),El tombant de 1868-1874,Barcelona,AjuntamentdeBarcelona,2009,pàg.171-181,col·l.«Quadernsd’Història»,núm.15.Hanestatdegranutilitatelsvolums:An-tòniaMontmany,MontserratNavarroiMartaTort,Repertori d’exposicions individuals d’art a Catalunya ( fins a l’any 1938),Barcelona,Institutd’EstudisCatalans,1999,col·l.«Memòriesde laSeccióHistòrico-Arqueològica»,núm.51,iAntòniaMontmany,TeresaCosoiCristinaLópez,Repertori de catàlegs d’exposicions col·lectives d’art a Catalunya ( fins a l’any 1938),Barcelona,Institutd’EstudisCatalans,2002,col·l.«MemòriesdelaSeccióHistòrico-Arqueològi-



mençar a aparèixer les primeres exposicions i sales d’art, quinsagentshiintervenieniaquianavaadreçataquesttipusd’activitat.Noestractarà,doncs,delagestaciódemuseusnidelescol·leccionsd’artpúbliquesiprivades.

Caltenirencomptequeestractad’unapresentaciómoltgeneralique,permancad’espai,nomésesfaràreferènciaprincipalmentalsllocsprivatsial’organitzaciód’exposicionstemporals,aquellesquemovien més públic. A més, cal afegir que el grau de coneixementésmolt irregular: des d’espais d’exposició que han estat profunda-mentestudiatscomlaSalaParésolesGaleriesDalmau,finsad’al-tresquesónquasidesconeguts.

Lesexposicionsvantenirfinalitatsdiferentsenfunciódequihiintervenia i qui les organitzava; podien respondre a voluntats em-presarialsobéainiciativesdecaràcterméslúdic.D’unabanda,lafi-nalitatcomercialeramotivadaperlanecessitatdelsartistesdedo-nar-seaconèixeriprocurar-seunmodus vivendiapartdelscircuitsoficials.Amésdelainiciativaempresapelsartistesmateixos,tambécalremarcarlafiguradelsmarxants,elsgaleristesielsresponsablesdelesbotiguesons’exposavenlesobres.Enaquestsentit,l’exempleparadigmàticaescalaeuropeaeltenimambAdolpheGoupil,repre-sentant, entre d’altres, de molts pintors de prestigi a l’Espanya del’època.D’altrabanda,l’organitzaciód’exposicionstambévaassolirunvessantlúdicengenerarunnoupúblicquehianava—enprinci-pi—peraficióocomaentreteniment.

Sis’analitzaeltipusdepúblicquevisitavalesexposicions,apa-reixenprimerlloclafiguradel’amateur,ésadir,l’aficionat.Ense-gonlloc,elcol·leccionista,ésadir,algúques’interessanotansolsperveurelesobressinótambéperposseir-les.I,engeneral,lafiguradelburgès;totiquepodiahaver-higentdelaburgesiaquepotsernote-nia cap interès per l’art, socialment era un acte gairebé obligatori:anaralagaleriavaesdevenirunactesocial,unllocdetrobada,uncostumd’aquestaclassepoderosa.JoaquimFolchiTorresexplicava

ca»,núm.59.D’altrabanda,quantalesdadesmésprecisesreferentsal’obertu-ra,altrasllatialaidentificaciódelsllocs,ensremetemalabasededadesd’es-paisdel’oci,GracmonDocs,disponiblealwebdelgrupderecercaGRACMON,www.ub.edu/gracmon.


vISITANT ExPOSICIONS 161

elritualdelsdiumengesambtortellivisitaacanParésenunarticlepublicatala«PàginaArtística» deLa Veu de Catalunya:

LasalaParèsté’lmèritd’haversigutquelcomenlescostumsbarceloni-nes;carlavisitaan’ellaeraunnúmeroobligatdelprogramadelesbonesgentsdiumengeresdeBarcelona,queencaraqueensortintcompressineltortellalcarrerdenPetritxol,aixònovoldirquetinguessinmenysamorperlapintura[…].Mesabtortellosense,locertesquelesgaleríasdecànParèseldiumengedonavenbòdeveureyqueundíaenelleslobòymillordelanostraaristocracias’hireuniaperaadmirarlesobresdelsnostrespintors;ynosolsperaadmirarles,sinóperacomprarles,queescosanotanusualfamolttemps.2

Elsmateixosartistestambévisitavenlesexposicions,nocomaoci,sinóperveurelasevaobrai ladelsaltres.Enaquestsentit,ésmolt il·lustrativa lacrònicad’una inauguracióqueelpintor icríticd’artJoanBrullvapublicaraJoventut.Brullexplicavaqueel1901,ambmotiude laXVIIIExposicióExtraordinàriadelSalóParés,elsenyorParésvaconvocarelsartistesperquèveiessinlasalaamblesobresjapenjades:

Uncopádins,varemferloque’sfasempre:donarlavoltaalsaló.Qual-sevolpodriapensarsequ’hofemperveure’lconjunt;peròresd’això.Esquecadaartistabusca’lseuquadroabmésómenosdissimulo.Després,quantotsl’hanvisty’lshihasemblatqu’esmillorque’lsaltres,sevanformantgruposycomensanlasdiscusionsenveubaixa.3

Aquellsmésavesatsalacríticad’artvanserunsaltresvisitantshabituals a les exposicions. Eren una figura important com a guiaperalpúblic,jaquelessevesopinions,lessalesqueescollienperco-mentar,acabaveninfluint.Atravésdediarisirevistes,elscríticsdi-foniendiversoscorrentsd’opiniósobrel’artquehaviadesercorrec-te.Elscrítics,doncs,participavenenlaconfecciódelgustdelpúblic

2 Flama[JoaquimFolchiTorres],«L’HistoriadecânParés»,«PàginaAr-tística», La Veu de Catalunya,19d’octubrede1911,núm.96. 3 JoanBrull,«Notasd’art.SalóParés»,Joventut,21de febrerde1901,núm.54,pàg.147.



destacantexposicionsiartistes,criticantobres(elpúblictindràcu-riositatpersaberquinapeçaés)obécomentantlesinauguracionsdenouslocals.

Elsvisitantsnoeslimitavensempreaaquellsamantsdel’artoalpúblichabitualde lesexposicions,sovintunpúblicmésrestringit,sinóquetambéenstrobem,jaal’època,ambfenòmensdemassafor-ça interessants. L’exhibició de l’Spoliarium, una pintura del filipíJuanLunaguanyadoradelprimerpremial’ExposicióNacionaldeMadrid(1884),ésunexempledegranèxitd’assistènciaalesexposi-cionsdel’època.Elquadre,dedimensionsmoltgrans,vaestarexpo-satalaSalaParésentreelsmesosdegenerifebrerde1886ambunaallaucontinuadadepúblicquevaserdestacadaicomentadaatotalapremsadel’època.L’èxitvadurelsresponsablesdel’exposicióaofe-rirl’entradagratuïtaalesclassesambmenyspossibilitatseconòmi-ques:«Peraquelasclassesobrerayjornalerano’sveginprivadasdepoderveure’lcelebratquadroSpoliarium,desdeavuyse’lshiperme-tràgratislaentradaenloSalóParés».4

ElvariatpanoramaexpositiudeBarcelona,elformaveniniciati-vesmoltdiverses,tantpúbliquescomprivades.Enprimerlloc,caldestacarl’existènciademostresoficialsd’iniciativapública,jafossinexhibicions locals, regionals, nacionals o internacionals. Entre elsanysenquèsecentraaquestestudi,caldriarecordarl’ExposiciódeBellesArtsdel’ExposicióUniversaldeBarcelonade1888,quefouquantitativamentdestacadaifruitdelaquallaciutatvaguanyardu-rantmoltsanyselPalaudeBellesArts,davantelParcdelaCiutade-lla.D’altrabanda,peralsartisteseren,sensdubte,fonamentalslesExposicionsGeneralsdeBellesArtsdeBarcelonaolesExposicionsNacionals de Belles Arts de Madrid, que se celebraven cada dos otresanys.

A diferència de la significativa presència d’exposicions tempo-rals,elsmuseusnoerenpasnombrosos,atèsquelaciutatdisposavadepoquescol·leccionsartístiquesdecaràcterpúblic,principalmentel Museu Arqueològic Provincial (Museu d’Antiguitats) i també elMuseuMunicipaldeBellesArtsielMuseudeRepoduccionsArtísti-ques.Detotesmaneres,calrecordarelpaperdelesacadèmiesd’ar-

4 La Renaixensa,1defebrerde1886,núm.3088,pàg.691.



tistes, com l’Acadèmia de Belles Arts, l’AcadèmiaBorrellol’AcadèmiaBaixas,lesqualstambéorga-nitzaven exposicions d’obres dels seus alumnes idelsseusfonsartístics.Ifinalment,calnooblidarl’àmbitprivat,enelqualtambéhihavialapossibi-litatdepodergaudirdelesobressensequeespo-guésparlarpròpiamentd’exposicions,jafoslacol-lecciódelPalaudelaVirreinai ladelscomtesdeBell-llocod’altresdemésespecífiquesipuntuals,comlesdeJosepEstruchoRichardLindau.Erenespaisd’accésrestringit,peròquetambés’handetenirencompte,comenelcasdelesvisitesalsta-llersdelsartistes(Caba,Martí iAlsina,Masriera,Riquer,Rusiñol...)obertsalpúblicperquèhiadmi-réslesúltimescreacionsolessevescol·leccionspri-vades;iniciativesparticularsanunciadesalesguiesdel’època.

Generalment,esparladelaSalaParéscomaepicentredel’acti-vitatartísticaa laBarcelonadefinalsdelseglexix.Éscert,perbéquecalmatisaraquestaafirmacióenriquint-laambunavisiómésfi-delalarealitatdel’època.

Les primeres exposicions (1847-1884)

L’any1860,larevistaEl Cafépublicavaunafúnebrevinyetaqueplas-mavagràficamentl’estatdelesbellesartsaBarcelona;latitulava«LamuertedelasBellasArtes».5Sicomparemlasituaciódel’artaBarce-lonaambladeParís,sensdubtearribaríemsemprealamateixacon-clusió:feiabenbéunseglequeaParísfuncionavenelssalonsanualsdepinturailacapitalfrancesateniaestablertaunaprimeraxarxademarxants,establimentsiespaisd’exposicióivendad’art.Caltenirencomptequeel1860Barcelonaeraencaraunaciutatmigemmuralla-da i sense l’eixample construït, una ciutat que arrossegava seglesd’aïllament,d’asfíxiaidepobratradicióartística.Tanmateix,parlemdepobresaartísticaperquèhocomparemambl’incomparableParís.

5 «LamuertedelasBellasArtes»,El Café,30desetembrede1860,pàg.3.

Les belles arts a Barcelona, segons el diari El Café de l’any 1860, just després que desaparegués l’Associació d’Amics de les Belles Arts.



Iésqueconvéquematisemlaprimeraafirmació,atèsquealadèca-dade1860Barcelonajateniaalgunsestablimentsdevendaartísticais’hihaviendesenvolupatalgunesprimeresiniciativesperal’exposi-ciódepinturaiescultura.Vaserprecisamententrelesdècadesde1850i1870quan,perprimeravegada,elsciutadansvancomençaravisitarexposicionsd’artiatenirfàcilaccésalesobresqueelsartis-tescreaven.

Laprimerapropostavaserlaconstituciódel’Associaciód’AmicsdelesBellesArts,creadal’any1846ainstànciesdelpatronatdelaSocietat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Com indicavenles bases del reglament, l’objectiu fundacional de l’associació eraestimularl’amoralesbellesartsitrobarfórmulesperexposarlesobresdelsartistesiaconseguir-nelavendailadifusió.Era,doncs,laprimera vegada que s’establia una via per tal de poder organitzarexposicionsd’artdemaneraanual ipermanent iquevadonarelsseusfruitsambuntotaldedotzeexposicions,celebradesentre1847i1859alesgaleriesdel’antigabibliotecadelconventdeSantJoan,exclaustrat amb la desamortització de Mendizábal i enderrocatl’any1888.

Laciutatnecessitavainiciativesd’aquestamena.Elscalientantalsartistescomalsciutadans:elsunsvolienvendreielsaltresvoliencomprar, o senzillament mirar. Així, d’una primera exposició l’any1847ambobresdevuitpintors,esvapassarl’any1852alsquarantapintorsil’any1856avintpintors,dosfotògrafs,quatreescultorsiunarquitecte, amb la mostra d’obres de pintors com Marià Fortuny,ClaudiLorenzale,FedericodeMadrazo;escultorscomAgapitiVe-nanciVallmitjana;arquitectescomJosepOriolMestres, ifins i totfotògrafspioners,comFranck,quejal’any1853vanpresentarlesse-vesprimeres«pinturesfotogràfiques».

L’Associaciód’Amicsde lesBellesArtsvaacomplirelseusob-jectiusivaesdevenirunainiciativadeltotdestacadapercomençaraimpulsarlapràcticadelesexposicions.Elseupapervaserfona-mentalperalprimersistemaartísticdelaciutativaaconseguirge-nerarun interèsper lesarts ielsartistesquebenaviatvatenir laprimerarespostaalscomerçosdelaciutat.Enaquestsentit,elspri-mersllocsonvanexposar-sepinturesvansertallersdemarcsimi-ralls, ielprimerestablimentdeBarcelonaa fer-hosemblaqueva



sereldelsescenògrafsJeanContieriAntoniCousseaucapal’any1852.AixíéscomesrecordavadesdelespàginesdelDiario de Bar-celonadel’any1896:

Hafallecidoenestacapitalalaedadde82años,JeanContier.Ensuju-ventudfuepintorescenógrafo,trasladándoseaFrancia,encompañíademonsieurCousseau,tambienpintor,ydespuésaMadrid,dondepinta-ronvariasdecoracionesparaelteatrodelaCruz.Porlosaños1852o53seestablecieronenBarcelona,fundandounimportantetallerdeespe-jos,marcosymueblesdoradoseintroduciendoelgustodominanteen-toncesenParis.SutiendaenlaRamblaprimero,despuésenlacalledeFernandoyporúltimoenelPasajeColonfuelaprimeradelaciudadqueespusocuadrosyobjetosdearte.6

ContieriCousseauvanestablir-seaBarcelonaaprimersde1852,procedentsdeMadrid,ambl’oberturadedosestablimentsdevendademarcsiquadressituatsalaRambla,l’unalarambladelsCaput-xins,número38,il’altrealarambladeSantaMònica,número4.7Lessevesexposicionsincloïentantlamostradepinturesdelsseglesxviiixviii,algunadelesqualsatribuïdaaVelázquez,comladepinturacontemporània,d’artistescomFedericodeMadrazooJoaquimEs-palter.Benaviataquestapropostavaagradariesvacomençaraes-tendreentreelsmercadersdepinturesiestampesestablertsalscar-rersAmple,Portaferrissa,Petritxol,Llibreteria,VigatansiFerran.8

Lespetitesmostresdepinturaquepresentavendemanerairregu-lar aquests establiments es complementaven amb les exposicionsanualsde l’Associaciód’AmicsdelesBellesArts.Laregularitatd’a-questasegonaera,pertant, fonamentalperadonarsortidaalcrei-xentnombred’artistessorgitsdel’escoladelaLlotjaid’altrestallersparticulars.Tanmateix,l’Associacióvadesaparèixerl’any1859;aquesteraelmotiudelavinyetaaparegudal’anysegüentaEl Cafè.Vacaldre

6 Diario de Barcelona,4d’abrilde1896,núm.95,pàg.4027. 7 L’any1855esvantraslladaralcarrerdeFerranialadècadasegüenthovanfer,perúltimavegada,alpasseigdeColom. 8 Erenestablimentscompresosinicialmentdinslacategoriaprofessionalqueladelegaciód’Hisendadelimitavasotal’epígraf«Mercadersdepinturesiestampes»desdeladècadade1840.



esperarfinsalfebrerde1866perquèapareguésunanovaentitatdecaracterístiques similars constituïda per artistes, estudiosos i aficio-natsa l’art: l’AssociacióperalFomentde lesExposicionsdeBellesArts,ambFrancescMiqueliBadiacomasecretari.Naixia,nimésnimenys,amblavoluntatderecuperarl’activitatdutaatermeperl’as-sociacióanterior:«laAsociacióntendráporobjetoestimularelamoralasBellasArtes,escitarentrelosartistasunanobleemulación,pro-pagarlanoticiadesusobras,yfacilitarelmododeenagenarlas».9

Lesexposicionsd’artdel’Associació,conegudacomaSociedadparaExposicionesdeBellasArtes,esvancelebraranualmententre1868i1873i,atalfi,vanconstruirelprimeredificideBarcelonades-tinatal’exposicióartística,dissenyatsegonselscriterisarquitectò-nicsdelsmuseusdel’època:elPalaudeBellesArtsdelaGranVia.Aquestedifici,quemalauradamentvaserenderrocatl’any1874,res-poniaalademandad’unaciutatquefinsenaquellmomentnohaviadisposatmaidecaplocaldedicatalesexposicionsd’art.L’objectiueramostrariaconseguirvendreobresielsresultatsvanserméscon-tundentsqueelsd’anysanteriors.L’any1868vanpresentar-s’hi398obres,mentrequeel1873sen’hivanmostrar427depràcticamenttotselsartistesdelmoment,desdeRamonAmado,PereBorrelliAn-toniCabafinsaBaldomerGalofre,RamonMartíAlsina,ArcadiMasiFontdevila,FrancescMiralles,JosepSerraPorson,JosepLluísPelli-cer,AgustíRigalt,FrancescTorrescassana,ModestUrgelloJoaquimVayreda,pintures,moltesde lesqualsvanservirperacomençaraaproximar el realisme al públic general. Aquestes mostres, alhora,vanconstatarquelesexposicionsd’artteniensortida,quehihaviademanda i que hi havia oferta, i que Barcelona començava a estarpreparadaperaorganitzaractivitatsdecaràcterartísticd’entitat.Enqüestiódepocsanys,lesexposicionsd’artvanesdevenirunarealitatalaciutat.

L’activitat expositiva de Barcelona va augmentar a partir de ladècadade1870ivapermetrequelasituaciódeprecarietatabsolutaenquèestrobavenlesbellesartscomencésacanviar.Ésprousignifi-cativa la conferència pronunciada l’any 1871 per Josep de Martí a

9 Asociacion para el Fomento de las Esposiciones de Bellas Artes. Reglamen-to,Barcelona,ImprentaylibreríadeVerdaguer,1866.



Dones burgeses visitant una exposició de pintura. Iris, 1899.



l’AcadèmiadeBellesArtsdeBarcelona:Ideas sobre el arte y sus ex-posiciones y medios para fomentar la aficion al mismo.SegonsMar-tí,elprincipalobjectiudelesexposicionseradonaraconèixerlesobresdelsartistes,perquèespoguessinvendre,imostrarl’estatenquèestrobavenlesartsdelpaís.Alhoraqueservienperaseguirpro-gressantimillorar,tantpelfetdepodersercomparadescomperlescrítiquesielselogisquepodienrebre.

Elsbarceloninsvancomençaraadquirirunanovaafició:visitarexposicions.Ienelcontextd’aquestanovademanda,vansorgirno-vesiniciatives,comaraelscursos,lesfestesilesexposicionsdelTa-llerEmbut(1865),delqualvasorgirelCentred’Aquarel·listesdeBar-celona,ambmembrescomAntoniCaba,SantiagoRusiñoloRamonCasas,idelqualvannéixerexposicionscomlaqueesvacelebraralMuseuMartorelll’any1885ialaSalaParésdurantelsanyssegüents.Altresentitatsqueesvansumaraaquestanovadinàmicad’exposi-cions van ser el Centre de Mestres d’Obres de Catalunya, l’Ajunta-mentdeBarcelonadurantlesfestesdelaMercèil’AcadèmiadeBe-llesArts,aixícomempresarisparticularscomaraelspropietarisdel’anomenadaExposicióPermanent(1868)delcarrerdelsEscudellers,establimentquellogavaelsespaisaindustrials,fabricants,fotògrafsiartistesperquèexposessinlessevesobres.Enaquestsentit,hihaguédiversoscasossorprenents,comaral’exposiciódepinturacontempo-ràniaeuropeaorganitzadaperJoséSchnellalnúmero9delcarrerdelaCiutat,amblapresènciadecentcinquantapinturesal’olid’artistesd’Alemanya,Suïssa,Àustria,Itàlia,FrançaiHolanda.Ambtot,acom-panyanttotaaquestavarietatdepropostesdecaràcterpuntual,vanserquatreelsprimerscomerciantsquevandecidirapostardemane-ra ferma i continuada per la venda i exposició d’obres d’art: JosepMonter,FrancescBassols,FrancescVidaliJoanParés.

ComenelcasdeJeanContier,unanotícianecrològicadediariensdónalesreferènciesmésprecisessobreJosepMonter:

JoséMonterfuepersonamuyconocidayestimadaenloscírculosartís-ticosporloquehabiatrabajadoenestaciudadparaelfomentodelarteyenespecialdelapintura.EstablecidoprimeroenlacalledeBañosNue-vos,dioimpulsoalcomerciodeestampasmodernas,dandoaconocerenBarcelonalosmejoresgrabadosinglesesyfrancesesdenuestraépocay



lasfotografiasdereputadascasasextranjerasyenparticulardeladeGoupil,deParis.Losartistasempezaronadarseallícitaydeestasreu-nionesnaciólaideadeorganizarexposicionesdeBellasArtesqueestu-viesenabiertasenhorasdenoche.10

L’establimentdemarcsimotlluresdeMontereraund’aquellsobertsalaBarcelonadeladècadade1850,inicialmentestablertalcarrerdelsBanysNous i traslladatalcarrerdelsEscudellersa ladècadade1860,onvamantenir-seobertfinscapal’any1881.Mon-ter,amésdemarcs,motllures,estampesifotografies,vadedicarunespaide l’establimenta l’exposició ia lavendadequadres,onesvanexposardemaneraperiòdicaobresdepintorscomJosepSer-ra,FrancescMiralles,JosepiFrancescMasriera,JosepLloveraoJoanParera.Detotesmaneres,abandad’aquestaexposicióconti-nuadaal’aparadorial’interiordel’establiment,vandestacarduesgransexposicionsdepinturaorganitzadesallocaleldesembrede1873ielgenerde1876.

JosepMonternomésteniaunapersonaquelipoguésfercompe-tència:«EnBasolsyenMonteravans;enVidalyenParésara,hanvingut atemptant los resultats a que donaria lloch l’ausencia com-plertad’unlocalaproposit»,deiaEudaldCanibelll’any1884.11Efec-tivament, seguint l’exemple de Monter, Francesc Bassols va obrircapal’any1870unsegonestablimentsimilaralmateixcarrerdelsEscudellers:unabotigademarcsimotlluresambsecciódedicadaal’exposiciódequadresique,demanerapuntual,feiatambésubhas-tes de pintures i aquarel·les. A les guies de Barcelona, el local deFrancesc Bassols s’anunciava també com a «Galeria de cuadros aloleomodernos».12

DetoteslesexposicionsquevaorganitzarBassols,lamésimpor-tantvaserladel’any1876,ambmésdetrescentenarsdepintures,dibuixosiesculturesd’artistescomModestUrgell,JoaquimVayreda

10 Diario de Barcelona,1d’agostde1886,núm.213,pàg.8924. 11 Eudald Canibell, «L’Exposició Pares», L’Avens, 31 de gener de 1884,núm.23,pàg.135. 12 GaietàCornet Mas,Guía de Barcelona. Edicion de 1877,Barcelona,Li-breríaEduardoPuig,1876,pàg.64.



iSimóGómez,ifinsitotdeMariàFortuny,mortdosanysabans.Lessevesiniciativesexpositivestenienmoltderessòièxitdeconvocatò-ria,iaixòelfeiaunlocalmoltdesitjatpelsartistesqueaspiravenaexposarlessevesobres.Tantésaixíquel’èxitelvaanimaraobrirunsegonlocaldestinatexclusivamental’exposiciódepinturesiescul-tures,situatalcarrerd’Avinyó,número25:

D.FranciscoBassols,personaquehatrabajadomuchoparapropagarlasaficionalasBellasArtes,acabadearreglarunanuevatiendaenlacalleAviñó,quedestinaexclusivamentealaexposicióndepinturas,escultu-rasyobjetosartísticos.Ellocaldequehablamosestádecoradoconele-ganciayriqueza,lasparedestienenunaentonaciónapropósitoparahacervalerelmeritodelasobrasdepinturayescultura.13

Seguintaquestadinàmicaencreixement,alsinicisdeladècadade1880vanaparèixernousestablimentsdedicatsal’exposicióiven-dad’art,comaraElArte,CanVidalilaSalaParés,elsqualsvanper-metre la consolidació, ja definitiva, del primer circuit de galeriesd’artiespaisd’exposiciódelaciutat.

D’entre totes, la galeria El Arte és l’espai més desconegut. Estractavad’unasalad’exposicions,inicialmentd’escultures,impulsa-daiobertal’any1882perl’escultoripintorSegonVancells.Apri-mersde1882,VancellsvadestinarenelseutallerdelcarrerdelCon-selldeCentunsalóperexposar lesobresqueellmateixproduïa,obertalpúblictotselsdiesdelasetmana.Alaprimaverad’aquellmateixany,vainauguraralcarrerdel’ArcdeSantaEulàlia,davantl’esglésiadeSantJaume,ElArte,anunciatcoma«establiment-expo-siciódeescultures ipintures».14Eraunlocaloncadasetmanas’ex-posavenobresdiferents,tantdeVancellscomd’altresartistesdesta-cats,comaraelspintorsParera,GamotiArmetoelsescultorsFuxàiAtché.Detotesmaneres,abansqueElArteobríslesportes,hovanferdosaltresnegocisque,continuadorsdelatrajectòriadeMonteriBassols,vanexcel·liral’època.EnsreferimallocalF.Vidal,obertper

13 Diario de Barcelona,29d’abrilde1880,núm.120,pàg.5097. 14 La Renaixensa,6demaigde1882,núm.815,pàg.2796.Afinalsde1884,lagaleriaElArteesvatraslladaralaplaçadeSantaAnna,núm.26.



FrancescVidaliFredericMasrieraalpassatgedelCrèdit,iespecial-mentalaprimeraSalaParésdelcarrerdePetritxol.

L’establiment del moblista Francesc Vidal ha estat sovint forçaoblidat.ÉscertqueelqueelvadonarprestigiaVidalnovaserelco-merçd’art,sinólesindústriesartístiques;però,enunprimermoment,elcomerçdebellesartsvaserundelspuntsfortsdelseunegoci.Enaquestsentit,enlahistòriadelesgransindústriesd’artdeFrancescVidal cal destacar i diferenciar dues etapes. Una de primera entre1879 i 1884(F.Vidal) iunadesegonaentre1884 i 1889(F.VidalyCía.),laprimeraambunlocalalpassatgedelCrèditdedicatalavendad’artiobjectesartístics,ilasegonaambunsgranstallersisalonsdevendaal’Eixample,dedicadaexclusivamentalavendad’objectesar-tísticsdefabricaciópròpia.

Ésdurantlaprimeraetapa,entre1879i1883,queFrancescVidalvaser,juntamentamblaSalaParés,undelsprincipalsexpositorsdepinturaiescultura.Alseulocal,s’hivanpresentarmoltspintorsies-cultors,especialmentaquellsquetenienmésvinclespersonalsambVidal,comaraJosepiFrancescMasriera,germansdelcopropietariisoci fundador, Simó Gómez, íntim amic de joventut de Vidal, o béModest Urgell, company d’estudis a París i membre de la mateixajuntadirectivadel’Ateneu.Amésd’ells,vanexposar-hialtresartis-tes,comCusachs,Cusí,Llovera,Miralles,Nobas,Pellicer,SoleriRo-virosa,TamburinioTorrescassana.

Ràpidament,elmodeld’establimentdedecoraciód’interiors,demobiliariiobjectesartísticsimpulsatperFrancescVidalvaarrelarivasercopiatperaltres.L’exemplemésevidentéseldeLluísFolch,queesvareconstituirdavantdenotaril’any1883ambl’objectiudededicar-sea laconstrucció icomerçdemoblesde luxe«pudiendoextenderseelnegocioalaexposiciónyventadearte».Aixíhovaferambl’exposiciódepinturesdePareraiTorrescassanaiesculturesdeNobasiAtché.D’aquestamanera,cadacopvasermésfreqüentveu-recomelsaparadorsdetotamenadebotiguesdelcentredelaciutatbuscavenelreclam.VíctorBalaguer,perexemple,recordavahaveradquiritunapinturaatribuïdaaSalvadorMayol,aleshoresconside-rada de Flaugier, en una sastreria del Call. De fet, tant podien serconfiters,comespecialmentPereLlibre,comdesdesastresiquinca-llairesfinsaperruquers:



Any 1879.EnlapeluqueríadelpasajedeBacardísehallaexpuestounretratopintadoporelseñorTorrescasana,queesunodelosmejorescuadrosquehansalidodelpinceldenuestropaisano.15

Any 1884.ElssenyorsPetithanobertunmagatzemdepaperspintatsalcarrerdelPi.Alsseuaparadorss’hiveuuncuadrodeVeneciapintatperdonJosephMariaMarques,dospaisatgesd’Arbucias,degutsalpinzelldedonGenisCodina,yduasesculturasenfanchrepresentantaLluisXIyaunaensinistradoradeserps,completantunabonicaexposiciódepa-perdenovetatdelacitadacasa.16

Quininterèspodiatenirunmagatzemdepaperspintatsaexposarunapintura?Enaquestcasésevident:elquadreesconvertiaenl’ex-cusaperaanunciarl’arribadad’unacol·lecciódepaperspintatsque,d’unaaltramanera,nohauriasortitanunciadaalsdiaris.L’exposi-ciótantpodiasermotivadapersortiralapremsacomperatraurel’atenciódelsvianants.Enqualsevolcas,erauntractequebenefi-ciavatantelsartistescomelscomerciants.

Sovints’afirmaquelaSalaParésvaserlaprimeracasadevendaiexposiciódepintures,laprimeraiúnicagaleriad’artdelaBarcelonadelvuit-cents.Actualmentsabemqueaaquestaafirmaciócalafegir-himoltsmatisos.Aixònoobstant,síquecaldirquelaSalaParésvaesdevenirdurantladècadade1880i1890l’establimentcapdavanterdelaciutat,aixícomelprincipalcomerciantiexpositordepinturadelafidesegle,pold’atracciódelsmillorspintorsidelaburgesiamésadinerada.

L’establimentParéstéelsorígensenunprimernegocidevendad’estampes,gravats,marcsimaterialperapintorsobertl’any1840perJoanParés.Inicialmentnovasercapbotigadestacadadinsdelsector,niensconstatampocquefosdelesprimeresaexposarobresd’art.Així,doncs,onraul’origendelseuèxit?CanParésvaserelpri-merestablimentprivatonesvadecidirhabilitarunlocalperal’ex-posicióperiòdicaicontinuadadelesobresqueproduïenelspintorsielsescultorsdelaciutat.Aixòvasucceirl’any1877,tresanysabansquehofesBassolsalcarrerd’Avinyóicincanysabansqueobrísles

15 El Diluvio,5demarçde1879,núm.24,pàg.596. 16 La Renaixensa,30d’octubrede1887,núm.4146,pàg.6467.



porteslagaleriaElArte.Alcostatd’ontenial’anticestablimentdemarcsimiralls,el13demarçde1877JoanBaptistaParésvainaugu-rarunasalaperaexposicionsambllumzenitalnatural,unaautènti-canovetatalaciutat.EnricGalweyrecordavacomdurantelsseusanysd’estudiantal’AcadèmiadelaLlotjateniaaquestaprimerasalacomunespaidereferènciaalaciutat:

QuanjoestudiavapinturaaLlotja,l’any1883,JoanBaptistaParésorga-nitzavajaexposicionsdepinturaiesculturaalaSalapetita,únicaquehihaviallavors,ienlaqualelspintorsdemésfamaexposavenelsseusquadroscadasetmana.ElsVayreda,MartíiAlsina,l’Armet,l’EnricSer-ra,elsMasriera,enSimonGómez,ielspensionatsdeRoma,donavenvidaal’artenaquellaèpoca:únicaespurnaespiritualquegaudiaBarce-lona,perqueaquestaciutateracompletamentòrfenadeMuseusoficials.EnsortirdelaclassefoscaitètricadeLlotja,sortíemcapgiratsiensn’anàvemacanParésarespirarartsincer.17

Afinalsdeladècadade1870,gràciesaMonter,Bassols,VidaliPa-rés,elpanoramacomençaacanviar.LaSalaParésvamarcarelpuntd’inicidelesgaleriesd’arttalcomavuilesentenemi,enaquestsen-tit,sónespecialmentsignificatiusarticlescomelqueCarlesPirozzi-nivapublicaraLa Renaixensal’estiude1879ambeltítol«Breuscon-sideracionssobreloRenaixementdelasBellasArtsCatalanas».Enqüestiódevintanysesvapassarde«LamortdelesBellesArts»queanunciavaEl Caféalseurenaixement.Aquestcanvierafruitdefac-torsmoltdiversos,peròtotsentrellaçats,desdelariquesaindustrialqueesdesenvolupavaal’entorndeBarcelonafinsalaconsolidaciódelmovimentculturaldelaRenaixença,elcreixementurbàdel’Ei-xampleoelsorgimentd’unanovaclasseburgesanecessitadad’unartquelalegitimés.DelamateixamaneraqueFrancescVidalvaoptarperrespondrealademandaespecialitzant-seenelcampdelesin-dústries artístiques de luxe, una oferta pràcticament verge al país,JoanBaptistaParéshovaferenelcampdelcomerçd’art.Així,l’any1884,laSalaParésvaferelsaltdefinitiucapalaconsolidaciódelseu

17 EnricGalwey,El que he vist a can Parés en els darrers quaranta anys,Barcelona,SalaParés,1934,pàg.12.



negocienobrirunasalad’exposicionsdegransdimensions,almateixcarrerdePetritxol.Aquell1884,Vidalhaviaabandonatelnegocidevendaiexposiciódepinturesiescultures,demaneraque,desd’ales-hores,laSalaParésvaeclipsarqualsevolaltreprojectesimilar.

De l’hegemonia de la Sala Parés a les noves galeries a l’Eixample

ElnouespaidelsenyorParésvaserinauguratoficialmentel15dege-nerde1884amblapresènciadelspríncepsdeBaviera,l’alcaldedelaciutatilesfamíliesLópeziGüell,els«transatlàntics».Estractavad’unlocalde260metresquadratsdesuperfície idotzemetresd’alçadaobertdesdel’iniciambunagranclaraboiadetresmetresdellumiamb diverses seccions destinades a l’exposició principalment d’es-culturesidepintures.

El tipus d’obra que s’hi exposà fou heterogènia, principalmentelspintorsdelrealisme,elsmodernistesielspostmodernistes;totsells interessatsaaconseguirreconeixement idifusió.Amésde lesanomenades«exposicionsextraordinàries»anuals,lasalaorganitzàaltres exposicions remarcables, com les de Rusiñol-Casas-Clarasó,tornatsrecentmentdeParíselsanys1890,1891i1893,itambévaser-virperadonaraconèixeralgranpúblicjovesartistescomPicassooNonell.Igualment,s’hivanorganitzarmostrescol·lectivesdelssocisd’entitatscomelCercleArtístic,elCercledeSantLlucolaSocietatArtísticaiLiterària.Vaacollir,amés,altresactivitatsculturals,comaraconcerts,tómboles,exposicionsbenèfiquesotertúlies.18

Malgratl’hegemoniadelaSalaParés,aladècadadelsanysno-rantavansorgirlocalsqueestavenentregaleriesicasesdesubhas-tes,iqueesvanconèixercoma«hotels»i«salons»devendes.Entre1890i1893vaestarobertl’HoteldeVentas,unestabliment-exposi-ciópropietatdelasocietatCréditoArtístico,IndustrialyAgrícola,dirigitperl’industrialJosepBordas.Ellocal,inauguratel15demarçde1890,estavasituatalcarrerdelaPortaferrissa,número8,voraelcarrerdePetritxol,pertant,alazonaques’estavaconvertintenl’epi-

18 Peramésdetalls,ensremetemaJoanA.Maragall,Història de la Sala Parés,op. cit.



centre de l’exposició i venda d’art. Destacava la decoració de l’es-tabliment,ambladireccióartísticailapinturaperpartdeRamonPadró,icomaresponsabledel’esculturaFredericHomdedeu.Comtotselsaltreslocalssimilars,estavail·luminattantdediacomdenit.Allàs’hifeiensubhastespúbliquesdiàriesialhorateniaunaexposi-ció permanent de pintures d’autors com Ribera, Meifrèn, Rusiñol,Galofre, Llimona o Tamburini, així com escultures i bibelots. D’a-questamanera,l’HoteldeVentasvaesdevenirunllocimportantcomapuntdereuniód’artistesiaficionatsalesartsaprincipisdeladèca-dadelsanysnoranta;lescròniquesartístiquesdestacavenaquestes-tablimentjuntamentamblaSalaParéscomlessalesmésrecomana-blespervisitaraBarcelona.

L’abrildel1890,desdelespàginesdeL’Avens s’afirmava:«Sem-bla que la existencia de dos establiments dedicats á la exhibiciód’obrasd’art,áBarcelona,hadespertatlomovimentartístichlocal.Enefecte,desde’ldarrernúmerofinsavuyhihanhagutnovetatsácanParésyalHoteldeVentasatrayentlopúblich».19Tanmateix,rà-pidamentvansorgiraltresiniciativesquevolienseguirelsseuspas-sos.Unsmesosméstard,L’AvensmateixanunciavaquealcarrerdelPortal de l’Àngel, números 11 i 13, «s’ha obert un nou establimentd’objectespera’lcultiuyestudidelasbellasartsylafotografía,te-nintdesdearaanexionatán’ellunSalóperaexposar,alestildecanParésyl’HoteldeVentas».20

ElsegonestablimentimportantdevendaisubhastaesvaobriralcarrerdeFontanella,número30.ConegutcomaSalóndeVentas,eraunlocaldecoratigualmentperRamonPadróiesvainaugurarelmarçde1892,ambduesgranssalespermostraralpúbliclesobresenvenda:pintura,reproduccions,escultures,moblesiobjectesartístics.Unanyméstardesvatraslladaral’anticlocaldel’HoteldeVentas,alcarrerde laPortaferrissa,número8,amblafinalitatdemillorar lescondi-cionsdellumidellocal.Ambmotiudelainauguracióesvaprepararuna gran exposició de les obres que Mateu Balasch havia portat deRoma,amésd’ungrannombred’obresdelsartistesmésreconeguts.Espaiscomaquestoferienlapossibilitatd’anarveientobresmoltdi-

19 L’Avens (2aèpoca),30d’abrilde1890,núm.4,pàg.96. 20 L’Avens (2aèpoca),31d’agostde1890,núm.8,pàg.199.



versesialhora,enocasions,lapossibilitatdeveurecol·leccionsabansdedisgregar-se,normalmentpocdesprésdemorirelscol·leccionistes.

Apartirdemitjananysnoranta,elsestablimentsRovira21vanaga-farimportànciaenelcircuitdelsaficionatsenlesobresd’art.Else-nyorRovira,quesegonslescròniquesdel’èpocaeraunconegutco-merciantd’objectesd’art,el19octubrede1895vainauguraralpasseigdeGràcia,número25,allocaldel’Alhambra,unestablimentdedicatal’exposicióivendadequadresal’olid’artistescontemporanis,Urgell,Casas,Brull,Masriera,RoigiSoleroCusí,entred’altres,id’objectessumptuaris. Tres anys més tard, els germans Rovira van obrir unanovasalad’exposicions,alcarrerdelsEscudellers,números5,7i9,onenstornematrobarambelsmateixosartistes,ésadir,Casas,MasiFontdevila,Graner,Rusiñol,elsUrgell,elsMasriera,etc.JoaquimCa-botelsauguravaèxitsicontinuavenambunnivelldequalitatartísticatanbo;inosolamentdepúblic,sinótambédecompradors: «nosolsrebránlavisitadelagent,quearejahivaáprocessófeta,sinoladelscompradorsinteligentsyladelscompradorsporuchsyescarmentatsdepagargatper llebra».22OpinióquecompartiaMariàPidelaserraenelseucomentarialarevistamanuscritaIl Tiberio,malgratquenoliagradavaellocal,massapetit.23Abansdelcanvidesegle,elsger-mansRovirahaviendeciditsepararelsnegocis:Vicençvacontinuarambl’establimentd’EscudellersiPerevaobrirlocalalcarrerdeFer-ran,ambelmateixnom.

Elscomentarisd’exposicionsilescròniquesielsavisosartísticsentorndel1900secentrenenlaSalaParésienelSalóRovira,tanteldelcarrerdeFerrancomeld’Escudellers,talcompocabanspassavaambelbinomiParésiHoteldeVentas.Peròcalnooblidar-ned’al-tres,comlacasaMauri, situada inicialmentalcarrerdelsEscude-llers,número80,icanCuspinera,unestablimentobertperGabrielCuspinerael1896al’anticlocaldelacasaPereLlibredelcarrerdeFerran.

21 AlapremsaapareixtantRoviracomRobira. 22 J.C.yR.[JoaquimCabot],«Notesd’art»,La Veu de Catalunya,6defe-brerde1898,núm.6,pàg.43. 23 M.delTupí[MariàPidelaserra],«SalaParésyComp.»,Il Tiberio,1degenerde1898,núm.27,pàg.3.



Apartirdel tombantdesegle,vananarsorgintaltresgaleries isalesd’art,moltesdelesqualsestablertesprimeramentalcentredeBarcelonaiquevantendiratraslladar-secapal’Eixample.Vandes-tacar les iniciativesdeSantiagoSegura,ClaudiHoyos iJosepDal-mau,aixícomlaSalaGasparilaSalaReig.

SantiagoSeguravaconvertirl’establimentd’objectesartísticsFa-iançCatalà,creatpelseuoncleel1891,enunasalad’exposicions;ellocaldelaGranViavaesdevenirl’espaid’exposiciódelsnoucentis-tes.El1915tinguécomasuccessoreslesGaleriesLaietanes,tambéiniciativadeSegura.24Perlasevabanda,HoyosiEsteva,posterior-mentHoyos,EstevayCompañía(1903)iEsteva,FiguerasySuceso-resdeHoyos(1905),vaninaugurarelmesdenovembrede1900unestablimentd’objectesd’artdecoratiu,ontambéesvanexposarobresd’art,inicialmentalcarrerdelParadís,número7,itraslladatposterior-mentalcarrerdelCardenalCasañasialcarrerdeSantaAnna.Alhora,enparal·lel,JosepDalmau,pintoridestacatpromotorartísticdelesavantguardesaCatalunya,fundarial’any1906lesGaleriesDalmaualcarrerdelPi.Traslladadesel1910alcarrerdelaPortaferrissaiméstardalpasseigdeGràcia,vanesdevenirundelsespaisd’exposicionsmés representatius de les primeres dècades del segle xx. Les Gale-riesDalmau,comlesGaleriesLaietanes,vandestacardurantlesdèca-desde1910i1920perunaofertaexpositivamoltvariada,representadaperartistestantdelnoucentismecomdelesavantguardes.Tanmateix,hihaaltresespaisexpositiuspermanentsidestacatsqueesvanesta-bliral’Eixampledurantlaprimeradècadadelseglexxiqueconvénooblidar.Fouelcas,perexemple,delaSalaGaspar;delprimerestabli-mentdevidres,mirallsimuntures,esvantraslladarel1909alcarrerdel Consell de Cent, número 323. Un altre espai on els barceloninspodiengaudirdel’art,tambéal’Eixample,foulaCasaReig,alpasseigdeGràcia,número27,delaqualesténotíciaapartirde1907iqueesvaespecialitzarenlamostraivendad’artanticimodern.

Dèiem en començarqueBarcelonava tenirdestacades exposi-cionsartístiques,anualsoperiòdiques;exposicionshistòriquesiderelleucomaratotesaquellescelebradesalPalaudeBellesArts,des

24 Peramésdetalls,ensremetemaJaumeVidal i Oliveras,Santiago Se-gura...,op. cit.



delesprimeresexposicionsde1891i1894finsalaVExposicióInter-nacionald’Artde1907.Enaquestsentit,peracabarelpanoramad’es-paisd’ocidel’èpocadelmodernismeonespodienveureexposicions,ésimportantassenyalarivalorarl’existènciad’altrescentresienti-tats ara centenaris, com l’Ateneu Barcelonès, el Cercle Artístic, elCercledeSantLlucoelCercleEqüestre.TambéelSalódeLaVan-guardia, o bé la cèlebre cerveseria Els Quatre Gats del carrer deMontsió,lloconesvanpoderveureexposicionstantcol·lectivescomdedicadesaunsolartista,comvaserlaprimeraexposiciódePicas-so.Igualment,italcomsucceïaalsanyssetantaivuitanta,elsbarcelo-ninsvancontinuartenintal’abastobresenllocsnopensatsperaex-posició;durantlarecercas’hantrobatllocssorprenents,comlamostrade1892alGimnasioCatalán,queteniaentreelsseussocisartistesiaficionatsal’art:«Así,noesdeextrañarquehayasurgidocomoporartedeencantamientounaexposiciónquesehainstaladoenlasaladeesgrimayenlacualfiguranbuennúmerodeobraspictóricas,algu-nasdemuchomérito.»25

Endefinitiva,durantlasegonameitatdelseglexixilaprimeradè-cadadelxx,Barcelonavaanarguanyantsalesd’exposicióqueesvananarestablintprimeraCiutatVellaidespréscapal’Eixample.Moltsd’aquestslocalshaviencomençatessenttallersdemarcsidemobles,perconvertir-seposteriormentenespaisd’art,mentrequeapartirdefinalsdeseglevananarapareixentdirectamentambunafinalitatex-positivaicomercial.Enaquestsentit,ladiversitatvaserenormeielnombredepetitslocalsicomerçosmixtosquevanarribaraexposarobresd’artsuperaelcentenar;aquítansolshemesmentatelsmésco-neguts.NohihadubtequeelrenaixementdelesbellesartsalqualfeiareferènciaCarlesPirozzinil’any1879vaconduiraltombantdesegleaunanovarealitat,ambespaisd’artiambpropostesexpositivesperiò-diques,col·lectivesoindividuals,quevantenirelsuportd’unsmitjansdedifusióid’unainfraestructurajaconsolidada.

25 La Vanguardia,18demaigde1892,pàg.3.


«POSA’T TRANQUIL I FES-TE RETRATAR»: LA FOTOGRAFIA, ENTRE DIVERSIÓ I OBLIGACIÓM. Santos García FelgueraNúria F. Rius

A Pep Parer

D’entre lesmúltiplesapropiacionsqueelcatalàha fetdel lèxicdel’àmbitfotogràfic,hihaunaexpressiópopularqueaBarcelonavaferfortunaenelprimerquartdelseglexx:«Posa’ttranquilifes-tere-tratar».1

Aquestaditatéelsorígensenelperíodeenquèlafotografiaen-cararesultavaunanovetattanttecnològicacomvisual,demaneraquemoltagent,aprincipisdelacentúria,era«fotogràficamentver-ge», talcomdiuSempronioenelseu llibreBarcelona pel forat del pany.Iésquelafotografia,malgratarribaralaciutatl’any1839,varestardurantmoltesdècadescomunapràcticagairebéúnicamentamansdelafiguraprofessionaldelretratista.Noobstantaixò,seriaenlafiguradel’amateur—industrial,cosmopolitaibenestant—queesdesenvoluparia l’arcàdiadelafotografia,enlaqualferunclixéera sinònim de diversió i de llibertat creativa, lluny dels cànons idelsestàndardsrepresentatiusdelmoment.Ambtot,imperatiuso-cial per al client, necessitat professional per al retratista, i tempslliure—comlliureespodiasera l’horadecrear—pera l’aficionatconvergienenelriscil’explotaciólaboralpropisdelconjuntdetre-

1 Actualmentaquestaexpressióindicaque«nocalcomptaramballòdequèesparladefer»:M.TeresaEspinal,Diccionari de sinònims de frases fetes,Barcelona,UniversitatAutònomadeBarcelona/UniversitatdeValència/Pu-blicacionsdel’AbadiadeMontserrat,2004,pàg.432.



balladors dels estudis fotogràfics, que anaven des de l’home adultfinsal’infant,passantperladona.Amblaqualcosa,alaBarcelonadel1900,lafotografiavaserunexerciciiunaexperiènciaambiva-lententreladiversióil’obligació.

El retratista

Abansmilitar,perruquer,professord’idiomesopintor,entrealtresoficis, el retratista va ser un nou professional de la indústria de laimatgequevasorgiraBarcelonapelsvoltsdeladècadade1840,poctemps després que la fotografia arribés a la ciutat el novembre de1839.Primerperunaqüestiótècnica,ésadir,perlanecessitatd’untempsprolongatd’exposició,isegonperunaqüestiódetradicióvi-sual,amblafortainfluènciaquevaexercirlapinturasobrelafoto-grafia,aquestadarreravatrobarelseuprimercampd’explotacióco-mercialenl’elaboracióderetrats.I,consegüentment,elprimertipusprofessionaldefotògrafvaserl’anomenat,durantdècades,retratis-ta,amblagaleriadeposacomaespaiprincipaldetreball.L’oberturaaunmajorventalldelasocietataposseirlasevapròpiaimatge,emu-lant l’estatus nobiliari del retrat pictòric, juntament amb una pro-gressivareducciódelspreusdelesfotografiesilarapidesaenlasevaexecució,vapropiciarundesenvolupamentprofessionalqueaBar-celonaesvamaterialitzarpelsvoltsde1860enunatrentenad’estu-disfotogràfics,xifraqueaniriacreixentfinsbenentratelseglexx.AntoniFernándeziAnaïsTiffon,conegutscoma«Napoleon»,RafelAlbaredaiManelMoliné,FranckdeVillecholleiAlexandreWigle,JosepHostench,GustavoLarauza,AntoniRodamilans,JoanCantó,Marcos Sala, Emili Morera, Ramon Roig, Joan Rovira, Joan Martí,NarcísNovasilesfamíliesVentura,Unal,Areñas,Esplugas,Mariez-currena, Audouard, Matarrodona o Partagàs van ser alguns delsnomsquevanregirelnegociretratísticalaBarcelonadelvuit-cents,alvoltantdelaRamblaidelpladePalau,primer,idelaplaçadeCa-talunyaielcarrerdePelai,després.

Tambéhihavialapossibilitatd’anararetratar-seaunestudire-gentatperunadona;noeraelméshabitual,peròn’hihaviaalguns.Lamajoriadedoneserenvíduesdefotògrafsqueseguientreballantsotaelnomdeldifuntfinsqueelsseusfillss’establien,comla«Viuda


«POSA'T TRANquIL I fES-TE RETRATAR»... 181

deCantóehijos».Altresvegades,encaraqueambmenysfreqüència,eren mares, filles o germanes de fotògrafs, com Margarita Miret oMariaHostench.Alsanyssetanta,perexemple,espodienescollir,entred’altres,elsestudisdeFloraCasulleras,MargaritaMiretoEu-làliaMorera;afinalsdeladècada,TeresaArchsoMariaSánchezi,en els primers anys del segle xx, Petronila Bosch. Algunes d’elles,comelsprimersilesprimeresdaguerreotipistes,oferienlliçonsperaprendreafotografiar;unexempleenvaserCarmenLeóndeSalal’any1874,queensenyavaasenyoretes,alseuestudi,adomicilioaescoles,«aplicandolafotografíaàlasartes,labores,industriasyre-tratosbordados».2

Lluny de l’univers creatiu tan identificat amb el camp artístic,l’elementqueméssintetitzavalarealitatdelretratistaeralarutina,donadal’estandarditzaciódelaproducció.SantiagoRusiñolvades-criureelfotògraf,amblapretensiódesubratllarladimensiómíseradel’ofici,comaquell«profesionalquesentíadeslizarsesuvida,mo-nótonacomounallanurasinfondo[...]sinningunasensaciónquele-vantarasuespíritu»,3situaciódelaqualjaeslamentavenfotògrafscomLewisCarrolliFélixNadaralsanysseixantaisetanta4iqueelretratista Pau Audouard, malgrat tractar-se d’un dels més valoratsdelperíodeaBarcelona,confirmariadesdelasevaexperiènciaambun cèlebre article publicat el 1906 a la revista Graphos Ilustrado.5

2 «Señoritas.LaprofesoradeFotografíadaleccionesadomicilio,cole-giosyensucasa,aplicandolafotografíaàlasartes,labores,industriasyretra-tosbordados…».S’anunciaalcarrerSantOleguer,número11,4t,dreta:Diario de Barcelona,13dedesembrede1874,pàg.12191.«Hemosrecibidovariasrepro-duccionesfotográficassalidasdeltallerdedoñaCarmenLeondeSala,quienseproponeenseñarlafotografíaàlasseñoritas…»:Diario de Barcelona,8dedesembrede1874,pàg.11963. 3 SantiagoRusiñol,«Unfotógrafodelegua»,La Vanguardia,29degenerde1891,pàg.5. 4 LewisCarroll,«APhotographer’sDayOut»,1860;ElizabethAnneMc-Cauley,Industrial Madness: Commercial Photography in Paris, 1848-1871,NewHaven,YaleUniversityPress,1994,pàg.356. 5 «Miprofesiónessumamentepersonalymonótonaalmismotiempo./EmpiezaeldíaconelretratodelarubicundadoñaJosefa;luegoelniñodetetaencamisita;laniñadeprimeracomunión;elclásicogrupodefamilia,elpapá,lamamáyloscuatrochiquillos,elmáspequeñodedosmeses.Luego,lapareja



Monòtonairepatana,laprofessiódelretratistahaviadeferfront,amésamés,al’impagamentdelsclients,pràcticahabitualal’època.Enaquestmateixsentit,gràciesaFialdro,escriptoriretratista,ialseurelat«Unretrato»,ambientatal’estudideRafaelAreñas,conei-xemdeprimeramàalgunesdelespenalitatsquepatienelsfotògrafs,comlapaciènciaquehaviendetenirambelscapritxosdelaclientelaolasevacapacitatperescoltarcosesquenoelsinteressaven—«comoelpeluquerooelconfesor»—.Tanmateix,l’importanteraquemoltssen’anavensensepagar.6

Totesicadascunadelesvicissitudsdelarealitatprofessionaldelfotògrafvanserobjected’acarnissadessàtiresperpartdelscaricatu-ristesdel’època,ifinsitotenalgunscasosforenelsmateixosfotò-grafselsqui,treballantigualmentcomacaricaturistes,representa-renl’oficidesdel’òpticadel’humor.N’ésunexemplemoltconegutl’article «La Retratomania», amb la caricatura del fotògraf francèsFranck enxampant un morós i al fons Antonio Fernández «Napo-leon»retratantambelbicornidel’emperador,escritperManelMo-liné.7Perònoésl’únic,jaquepublicacionscomLo Xanquet oLa Es-quella de la Torratxa n’ofereixen d’altres que repeteixen sovint lesmateixescontrarietats.

Noobstantaixò,tambéelsretratistesvansabertrobarelseupro-pimomentdediversióenl’espaidel’estudi.Lespossibilitatsdere-presentació de la fotografia van propiciar que molts professionalsdediquessinpartdelseutempslliureaautoretratar-se,enelqueeraunexercicilúdicbasatenl’acted’identificacióenunaaltrapersona-litat,llunydeladelclàssicretratistaambelseubarretcaracterístic.8

denovios,yasísucesivamentetranscurreeldía,yalsiguiente,otratandadetrabajosporelestilo»:PauAudouard,«Laprofesióndefotógrafo»,Graphos Ilustrado,junyde1906,pàg.165. 6 MiguelFiguerolaAldrofeu[Fialdro],«Unretrato»,aCromos. Colec-cio de cuadros en prosa satirichs, humoristichs, verts, y madurs, executats a la ploma, á una sola tinta y ab diferents tóns,Barcelona,LlibreríaespanyoladeI.Lopez,1887.Acausadelsimpagaments,l’estudideFialdroiEmiliaSebastiàvaserobjectededesnonamentel1909. 7 El Café,27demarçde1859,pàg.4-5. 8 QuentinBajac,«Jeuxdedoubles»,aLe photographe photographié. L’au-toportrait en France 1850-1914,París,AssociationParis-Musées,2004,pàg.80.



Igualment,aquestjocentroncaamblarelacióquemantinguélafoto-grafiaambelteatrealllargdetotelseglexix.Mésenllàdelesfortescorrelacionsquehihaviaentrel’estudiil’escenaidecompartirmol-tesvegadeslesmateixesmodels,9elfetésquemoltsfotògrafsprofes-sionalsforengransaficionatsalteatre,finsaarribarenalgunscasosa escriure ells mateixos peces dramàtiques. Passió que, més enda-vant,derivariacapalcinematògraf,coméselcasd’AntoniEsplugas,granaficionatsegonsl’historiadorMiquelPorteriMoix.10

El client

Fer-seretratarteniaunafortacàrregacerimonialqueconvertial’ex-periènciaenunasituaciódeseriosagravetat.Enprimerlloc,elretra-tatacusavaunpatimentfísic,jaquel’ascensfinsalagaleriadevidrerequeriapujarunbonnombred’esglaons.I,uncopalterrat,caliaso-frirlescondicionsclimàtiquespròpiesdel’hivernodel’estiu,motiuspelsqualselsfotògrafsvanprocurartotamenadefacilitatsperatrau-remésclientela,coml’acomodaciódelagaleriaperaunamilloracli-matacióal’hivern,oladisposiciódebancsenelreplàdel’escala«alobjetodequetodaslaspersonas,pordelicadasdesaludqueestén,puedan cómodamente ascender á las dichas galerías».11 En segonlloc,elretratatestrobavadavantdelmisteridelacàmeraidelanovarealitatdelaimatgefotogràfica,fetqueprovocavasituacionscomla

ConstitueixunaefemèridedelsannalssocialsdelaBarcelonadelvuit-centslasessiódedisfressesal’estudidePauAudouardambPompeuGener,elpri-mercaracteritzatdeRubensielsegondemarquèsdePescara,ambquèvanirromprealballdelTeatreLíricde1891.VegeuLuisCabañas,Cuarenta años de Barcelona 1890-1930,Barcelona,Memphis,1944,pàg.160;MàriusVerdaguer,Medio siglo de vida íntima barcelonesa,Barcelona,Barna,1957,pàg.30. 9 SylvieAubenas,L’art du nu au xixe siècle: le photographe et son modèle,París,HazaniBibliothèquenationaledeFrance,1997. 10 MiquelPorter i Moix,Adrià Gual i el cinema primitiu de Catalunya, 1897-1916,Bellaterra,EdicionsdelaUniversitatAutònomadeBarcelona,1985,pàg.32.Esplugaseraunimportantcol·leccionistad’autògrafs,queaconseguiadepintorsoliteratsacanvideretratar-losdefranc,segonsLa Esquella de la Torratxa:«AntoniEsplugas»,La Esquella de la Torratxa, 16denovembrede1828,pàg.758. 11 La Vanguardia,24denovembrede1881,pàg.4-5.



que Heribert Mariezcurrena explicaria als seus contemporanis, se-gonslaqualundia,engirar-seperdeixarqueelretratatposéstranquil-lamentdavantdel’objectiudurantelssegonsrequerits,aquests’ai-xecà, avançà sigil·losament i es plantà davant de la lent per mirard’esbrinarquès’amagavaenelseuinterior.12Encaraquedavaperalfinall’acceptaciódelarealitatfisonòmicadecadascú.

Acadaestudifotogràficlipertocavauntipussocial iunestrateconòmic.El1900,unafamíliademilitarsd’altagraduacióproba-blementanavaal’estudidelsNapoleon13ambcotxedecavalls,pas-sant per un ampli portal fins a un jardí disposat per fer retratseqüestres.Aquestafamíliaerarebudaalpeudel’escalapel«vellNa-poleon»,AntoniFernández,ambelseuvestit impecable, lessevesmanereseducades i lasevagalanteriaunamicapassadademoda.Ellfeiaelshonorsdelacasa,peròseguramentquis’ocupavadelesqüestions pràctiques era el «jove Napoleon», Emili Fernández, elseufill.Desprésdelretratambcotxe,opotseracavall,totspassavenal’interior,creuantsalonsluxososambmoblesd’èpocaifotografiesdetoteslesformesidegransdimensions,emmarcadescompintu-res,folrantlesparetsoenpetitsmarcssobreelsvetlladors.

Per tald’honrarunsvisitants tan il·lustres,els fotògrafselsde-vienmostrarlesprincipalsdependènciesdelacasaquenoerenes-trictamentpúbliques,comeldespatxdeldirectorolasaladepintu-ra,onlesfotografies,col·locadessobrecavallets,rebienelcolorquelatècnicaelsnegavaencaraenaquellsanys.Desprésderetocar-se,elsclientsposavenenunadelesduesmagnífiquesgaleriesvidrades,quedonavenalapartasolellada,iacompanyatsd’algunobjectepro-pidelseuestatus:unabutacaounvetllador,idavantd’unacortina

12 La Esquella de la Torratxa,10dejunyde1898,pàg.388.ElrelatdeMa-riezcurrenaentroncaambunaconsideracióespectraldelafotografiaqueesde-vinguéunclàssicenelperíode,comquedapalesatenlesexperiènciesviscudesperHonorédeBalzacal’estudideldaguérreotypeurocomnarradesdelaficcióJulesChampfleuryenelseuconte«Lalégendedudaguérreotype»(1864). 13 MaríadelosSantosGarcía Felguera,«AnaïsTiffon,AntonioFernándezylacompañíafotográfica“Napoleon”»,aLocus Amoenus,Barcelona,Departa-mentd’Art,UniversitatAutònomadeBarcelona,núm.8,2007,pàg.307-335,enlínia:http://ddd.uab.cat/pub/locus/11359722n8p307.pdf;Els Napoleon. Un estudi fotogràfic,Barcelona,ArxiuFotogràficdeBarcelona/InstitutdeCultura,2011.



d’aparell(comlesdelapintura)ountapísd’aireantic.Sihiportavennens,elsfotògrafselsretratavenenunagaleriatambévidradaiespe-cialperaells,ambcavalletsdecartróicavallsdejoguina.Sitenienunanyopocmés,algúescol·locavadarrered’ellspertaldesubjectar-losdiscretamentiprocurarquenoesmoguessin,encaraqueavegadesunpeuindiscretpersotad’unacortinadelatalasevapresència.Na-poleondonavalesinstruccions,peròeraunoperadorquimanipulavalacàmera,encaraque,tractant-sedelcapitàgeneralilasevafamíliaodel governador civil o qualsevol altre alt càrrec de l’exèrcit, o d’unbisbe,uncomte,unmarquès,unindustrial,unalcalde,unaconcertis-ta,unaguanyadorad’unsjocsflorals...,potsersen’ocupavapersonal-ment.Undiesdesprésderetratar-se,amésderecollirlescòpiesenbonicssobresambl’escutdelacasa,totBarcelonaveuriaelsretratsdemidanatural iprobablementcolorejatsenelprincipalaparadorquetenienels fotògrafsa laciutat,alcarrerdeFerran,alcostatdel’esglésiadeSantJaume.Unaparadoronlagentesparavaamirariacomentarlesfotografiesqueescanviavencadasetmana.14

MésenllàdelsNapoleon,PauAudouarderal’altrefotògrafdelaciutatquedisposavad’untalleranomenat«eqüestre»lesdimensionsdelqual,juntamentambl’accésdirectedesdelcarrer,permetiare-tratarcotxes,mobiliariifinsitotpianos,amésamésdegrupsnom-brososdepersones.EstractavadelgabinetqueelfotògrafvaobriralaGranViaionbonapartdel’elitbarcelonina,iespecialmentarqui-tectes,escriptorsimúsics,esvanferretratar.15

SiquiesvoliaretratareraLola laSevillanaoMonsieurBertin,unavedet,untransformista,unaactriuouncantant,ihaviavingutaBarcelonaatreballaralTeatrePrincipal,elmésprobableésquepas-sésperlaportadelcostatipugéslesescalesfinsal’últmpis,onhihavia un estudi que encara avui es pot veure des del carrer. L’any1900elregentavaFélixLaureanodelosSantos,unfotògraffilipíes-tablertaBarcelona,icincanysdespréslatitulareraunadona,Emilia

14 Tambéhofeialapremsa.Així,El Noticiero Universalinformavaperiòdi-camentdelesnovesfotografiesqueescol·locavenal’aparador. 15 NúriaF.Rius,Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la repu-tació a l’oblit (1856-1918),Barcelona,UniversitatdeBarcelona,2011,tesidocto-ral,enlínia:www.tesisenred.net/handle/10803/32063.



SebastiàSilva,nascuda tambéa lesFilipines,que treballavaambelseumarit,l’escriptorMiquelFiguerolaAldrofeu—«Fialdro»peralestasques fotogràfiques.16 Tot i que també hi havia la possibilitat quecreuéslaRamblaianésafotografiar-seal’estudid’AntoniEsplugas,situatenunimmoblejustdavantdelteatre.

Perbéquelafiguradel«pagès»ilasevavisitaal’estudi,amblesconsegüentssituacionsdesafortunades,siguiunadelesescenesmésfructíferesenlaliteraturahumorísticadelperíode,17laveritatésquesiunhomeeramenestral,veniafruitaalmercatoarrossegavauncarretópelscarrers,siunadonarentavaroba,fregavaunacasaotreballavaenunafàbrica,difícilmentanavaaunestudideretrat,perquèelsdinersnoliarribavenniperaunadelesfotografiesméseconòmiques.Però,siperuncopdefortunaoperunacircumstànciamoltespecialhofeia,eraenundelsestudisméshumilsiméseconòmicsquehihaviaalaciutat.Finsitotaniriaaundels«falsos»«NapoleonI»,«III»o«IIII»(sic),queaprofitavenlafamadel’originalperdonartítolalsseusesta-bliments,camuflantelsnúmerosromanssotaunesdimensionsgaire-béinvisibles.18Noméshihaviaunaexcepcióenaquestaclassesocial:

16 Maríade losSantosGarcía Felguera,«Postalesy teatro:MiguelFi-guerolaAldrofeu,Fialdro»,Revista Cartófila,desembrede2009,núm.30,pàg.18-28,enlínia:http://desantacreuasantpau.blogspot.com/2011/09/postales-y-teatro-miquel-figuerola.html 17 Vegeu,perexemple,Lo Nunci,18d’agostde1878,pàg.3-4:«Acasad’unfotógrafohientràunpagés,totcertymalmandat./—Deuloguartávosté.¿Quefóravosté,quefáretratos?/—Perservirvos./—Javeurá,donchs.Aquívinch,ydissimuli,sobrequ’herebutunacartadelamèvadona,malm’está’ldirho,quelasogra’svámorirlodillunspassat,Dèunom’hotingaenretreta,yaraladónavoldria,sinofósmolestarlo,quevostéfèsloretratodeladifun-ta,quepagantloquesiga,cuanestiguillestpòsenviarloalpoble,qu’aquítèl’adressa;yprocurifernebonafeyna,quesi’mdeixacontent,esmoltfácilqueliescrigaque’nfassiunaaltraquetotslosdecasahiestémdecospresent./—Bè,—observá’lretratista.—Pero¿comvolqueretratiáunapersonaquenol’heconeguda,nisècomerafeta?/—¡Ay,térahó!...¿Sapquéfarè?Quequanarrivialpoblelienviarélacéduladelasogra,qu’allíhitrovarátotaslasse-nyas».També,unacuditquesegueixelmateixargumenta«Aca’lretratista»,firmatperPepetd’Esplugas,aAlmanach de La Esquella de la Torratxa,generde1891,pàg.101. 18 La«GranfotografíadeNapoleón1.º»,dePortaiJ.Comas,eraalcarrerdeSantPau,núm.2i4,ila«FotografíaNapoleónIIII»,alarambladelCen-



lesdides,quesolienretratar-seacollamblacriaturaquealletaveno cuidaven, encara que mai ambelsseuspropisfills.Toteslesgale-ries han deixat imatges d’aques-tes dones que acompanyaven elslactantsenlasevavidadiària,finsitotal’estudidelfotògraf.Comespotcomprovarenelsgrupsfami-liars,noentravaenelscostumsdel’èpocaelfetquelamare—solaoamblafamíliaalcomplet—esre-tratésambelpetitenbraços.19

L’amateur

EldiàlegquesemblenentaularelsmotiusfotogràficsesculpitsalesfaçanesdelaCasaAmatlleridelaCasaLleóMorera,obratotsellsdel’artistaEusebiArnau,posendemanifestl’arrelamentdelafotogra-fiaentrelaclassebenestantbarcelonina.20Iésqueafinalsdesegle,

tre,núm.25.UnaanècdotaaLuisCabañas,Biografía del Paralelo,Barcelona,Memphis,1945,pàg.27-28. 19 L’escriptoripolíticMauriciSerrahimaevocàbiogràficamentunaanècdo-taprecisamentdel’experiènciadeladidaenunasessióretratísticadelafamíliaal’estudidePauAudouard,aleshoresalsbaixosdelacasaLleóMorera:«Recordomoltbéunavegadaquehivamanar—capal1906—,iquevanretratarenJoanambladida—laPatrocinio,quefeiamoltgoigieracasadaambunfilipí,Heriber-toGuila,cambrerenunvaixelldelaTransatlàntica—,ique,mentreesprepara-ven,enJoanesvaorinarsobreeldavantaldeladida,inose’nvanadonar,iquanvantirarlaprovadelretratlatacamulladaeratanvisiblequevanhaverd’escur-çarelretratdefinitiufinspocmésavalldelacinturadeladida[...].Séqueladidas’hivaamoïnarmolt,iqueacasahivamriured’allòmés»:MauriciSerrahima,Del passat quan era present,vol.2,Barcelona,Edicions62,1974,pàg.265. 20 Ensreferimalgrupdegossosquejuguenambunacàmeradetrípode,alpersonatgequedestapal’objectiud’unacàmeradétective ialarepresentaciód’unacàmerafotogràficaambmanxapelquefaalaprimera,ial’al·legoriadelaFotografia—unafigurafemeninasostenintunacàmeradepetitesdimensions—queacompanyalesrelativesalfonògrafial’electricitat,enlasegona.

Fotografía Napoleón IIII, Retrat d’una dona, Barcelona, c. 1900.



coincidint amb l’auge dels grans estudis fotogràfics, Barcelona vaveuresorgirdiversesiniciativesenfocadesapromocionarlapràcticafotogràficaamateur.Atravésdel’oberturad’establimentsdevendadematerial,lacreaciódesocietats,l’organitzaciód’exposicionsicon-cursos,aixícomlapublicacióderevistes,progressivamentesvaanarestablintunclimapropiciperalafotografiad’aficionat.

Malgratquejadesdel’inicidelnegocifotogràficexistirenalaciutatpuntsperalavendad’aparellsiaccessorisdefotografia,comelsestablimentsd’òpticaifísicadeLluísCorronsoeldeFrancescDalmau,21novaserfinsaldarrerquartdeseglequeesvacomençaraestablirunaautènticaxarxadevenda.Enaquestsentit,elsfotò-grafsprofessionalsesconvertirenenelsprimersproveïdorsd’apa-rells,jaquealgunsvenienmàquinesfotogràfiquesdelasevapròpiafabricació o bé importades de l’estranger. Especialment actius enaquestcampvanserelsgermansEsplugas.LaureàEsplugas,el1887,veniaenelseutallerdelcarrerdeValènciaunaparell«debolsillo»dissenyatperellmateixaunpreudevint-i-cincpessetes.22Nopercasualitat,aquellanyunaltregermàEsplugas,Josep—conegutcomaJ.E.Puig—oferiauncursacceleratdevintdiesperapendreafo-tografiar.23L’efemèridedel’ExposicióUniversalde1888vamarcar

21 AlaguiaEl Consultordel’any1863,LluísCorronss’anunciacoma «fabri-cantedeinstrumentosdeóptica,física,agrimensura,meteorología,presión,foto-grafía[...]»,mentrequeFrancescDalmauven«aparatosfotográficosporlossiste-masmásmodernos»:El Consultor,Barcelona,NarcisoRamírez,1863,pàg.14i28. 22 La Vanguardia,5defebrerde1887,pàg.788.LaureàEsplugasvaexpor-tarlasevamàquinaperlarestadelterritoricatalà:Bajo Ampurdán,21d’agostde1887.CitataEmiliMassanas,Fotògrafs i editors a les comarques de Girona (1839-1940),Girona,DiputaciódeGirona,1998. 23 La Vanguardia,17d’abrilde1887,pàg.2384-2385:«Elaventajadofotógra-fodeestacapitaldonJoséEsplugasPuig,acabadeinstalarenlacalledeEscu-dillers,número89,4.º,3.ª,unosgrandeslaboratoriosdefotografíaquereco-mendamosespecialmenteálosaficionadosálamisma,yaqueenelloselseñorEsplugas,porlamódicasumade10durosyensolosveintedías,ofreceenseñarprácticamenteátrabajarbienlafotografía[...]».J.E.Puigvaserunfotògrafes-pecialmentactiuenelcampdelavendad’aparells,comhodemostrenelsnom-brososanuncispublicatsalapremsadesde1887iencaraaladècadade1890.Vegeu,perexemple,El Noticiero Universal,12demaigde1890,pàg.4:«Afi-cionadosálafotografía/Lamaneradeahorrardineroyobtenerbuenosapara-



unaugedelapràcticafotogràficaamateurenelsmesosprevisalacelebraciódelcertamenidurantelsanysposteriors.Elscanvisur-banístics viscuts per la ciutat, de la mateixa manera que les dife-rentsfestivitatscelebradesambmotiudel’esdeveniment,debense-gur que despertaren la necessitat d’immortalitzar el record mésenllàdelatascafotogràficadesenvolupadapelsretratistesprofes-sionals.Lanombrosapublicitatdelperíodeaixíhosubratlla,ambanuncisdelsestablimentsdeFrancescArenas(Regomir,5),lafamí-liaBusquetsiDuran(SantPau,19),laVíduadeFernandoRus(SantPau,68iEspalter,10)ielsfillsdeJosepTeixidor(Regomir,3).Casesfotogràfiquesactivesalllargde1880alesqualsbenaviatsesuma-riennousnegocisqueresponienalacreixentdemandadematerialperpartdelsamateurs.24

Paral·lelament,hihaguéelsprimersintentsperalaconstituciódesocietatsfotogràfiquesaBarcelona.Laprimeratemptativavate-nirllocel1881delamàdelpintoriretratistaRamonRoig,quecon-vocàunareunióalseutallerdelcarrerdelaPrincesaelmesdemarçd’aquellany.25Ambunaassistència«numerosayescullida»,escon-vinguéquel’entitatportariaelnomdeSociedaddeAficionadosalaFotografía,però lasevavidadeguésercurta,donada l’absènciadenotíciesposteriors.Laseguiriael1883laSociedadEspañoladeAfi-cionados a la Fotografía, tot i que no va ser fins l’any 1891 que vacrear-se la primera societat fotogràfica més o menys important aBarcelona,laSociedadFotográficaEspañola,fruitdelatrobadadelsaficionatsambalgunsprofessionalsdestacatsdelaciutat,comPauAudouard,AntoniEsplugasoAdriàTorija,entred’altres.26Ambl’ar-

tosparapodertrabajarlafotografíacontodaperfección,esconsultando,antesdecomprarnada,conelfotógrafoJ.E.Puig,Escudillers,80,esquinacalleAn-cha.Casaespecialparalosaficionados». 24 Siagafemlesdadesdel’AnuariRiera,veiemqued’aquestsquatreesta-blimentsqueesmantenenel1896espassaauntotaldevintel1916:Anuario Riera. Guía General de Cataluña,Barcelona,AntonioLópez,1896,pàg.270-271;Anuario Riera...,1916,pàg.559. 25 Només es tenen notícies dels dies justament previs i posteriors a lacreaciódelasocietat;vegeuLa Renaixensa,8demarçde1881,pàg.1481,iLa Vanguardia,6demarçde1881,pàg.3,i8demarçde1881,pàg.17. 26 El Noticiero Universal, 14 de gener de 1891, pàg. 2. Aquesta vegada la



ribada del nou segle, serien algunes institucions culturals impor-tants del període, com el Cercle Artístic (1902), el Centre Excur-sionistadeCatalunya(1904)oelCercleArtísticdeSantLluc(1905),lesquefundarienlessevesrespectivesseccionsfotogràfiques.27Unadinàmica creixent que s’acompanyaria igualment d’una implicació

iniciativavaserdelretratistaprofessionalPauAudouard,que,mitjançantlapremsa,vaconvocarunareunióalseutallerdelaGranVia. 27 MaríadelosSantosGarcía FelgueraiNúriaF.Rius,Xocolata, ciutat i pantorrillas. Fotografies de Carles Fargas i Bonell (1912-1938),Barcelona/Sara-gossa,CEC/Prames,2011.

Sense títol, El Tiburón, 1866.



d’espaisexpositiusdestacatsdelaciutat,coml’AteneuBarcelonès,elSalóParésoelSalóLa Vanguardia,aixícomlespàginesdepublica-cionscomLa Ilustració CatalanaoHojas Selectas,queacollienl’ex-hibicióde laproducció fotogràficadelsaficionats in’organitzarienconcursosimostres.

Ésimportantsubratllarlavinculacióqueal’èpocaesvaestablirentreladimensiónolucrativadelfotògrafamateurilespossibili-tats estètiques de les seves imatges. Justament perquè es tractavad’unexercicifruitdellleureidelaimaginaciódel’aficionat,escon-siderava que les imatges portaven el segell del temperament del’artistaideldesinterèspropidelmóndel’art,enfrontdelarutinacomercialcaracterísticadelretratfotogràfic,terrenyenquèestro-baven limitatselsprofessionalsdelperíode.És,pertant,enbonamesuragràciesalapràcticaamateurqueespaisipublicacionscultu-ralsdominantsdelmomentesvaninteressarpelnouartdelafoto-grafia,fent-launterrenydeconvergènciaperaalgunsartistesma-jorsdelperíodecomAlexandredeRiquer,SantiagoRusiñoloRamonCasas.

ElperfildelsaficionatsaBarcelonavaserdivers,comdiversesen resultaren les seves pràctiques. Industrials, professionals libe-rals, arquitectes o pintors van ser els més comuns, elaborant unaproducciófotogràficaqueespodriaclassificardemanerasintèticaentrestipologies:ladeviatgeod’excursions,lad’«art»ilafotogra-fiaanecdòticaidomèstica.Perlaidiosincràsiaespecíficadelcatala-nisme,concebutdesdel’òpticadelconeixementcientíficifolklòric,tanencarnatenl’activitatdelCentreExcursionistadeCatalunya,lafotografiaaplicadaal’excursionismeialviatgevaserlamésimpul-sada;28 en són exemples Juli Soler, Josep Salvany, Joan Nonell oLluísLlagostera.29Entreelsméscosmopolitesvandestacarelsin-

28 SusannaMuriel,«ArxiuFotogràficdelCEC»,aSusannaMurieliNú-riaTéllez,Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i Arxiu His-tòric del Centre Excursionista de Catalunya,Barcelona,GeneralitatdeCatalu-nya,2011. 29 RicardMarcoiM.MercèRiera,La mirada del viatger: les Balears a les col·leccions fotogràfiques de la Biblioteca de Catalunya (1900-1935),Barcelona,EspaiMallorca,2009;RamonBarnadas,«JuliSoler,elprimergranpirineista-fotògrafdelvessantsuddelsPirineus»,aRamonBarnadasiFrancescRoma,



dustrialsAntoniAmatlleriRomàBatlló,aixícoml’escènografOle-guerJunyent.30

Malgrataixò,algunsaficionatstambévanrecórreralafotografiaperausosprofessionals.Seguramentelcasmésil·lustratiuéseldel’aplicaciódelaimatgefotogràficaal’ensenyamentarquitectònicdelperíode.Aixíhodemostral’exempledeLluísDomènechiMontaner,responsabledelainstal·laciódellaboratorifotogràfical’Escolad’Ar-quitecturadeBarcelonael1900,talcomellmateixhoexplicariaenl’article«Endefensade l’Escolad’Arquitectura»publicatanysméstardaEl Poble Català.31Unaprova,novament,delspréstecsperma-nentsdelsàmbitsprofessionalilúdicalafotografia.

Els treballadors

ElnegocifotogràficaBarcelonavapassardelesmansfamiliars(elfo-tògraf,unfilloungermà,talvoltalasevadona,unajudant)elsanys1850iprincipisde1860aserunaempresaambunnombrecreixentdetreballadorsassalariatsalesdècadesde1880i1890,ambelspro-blemeshabitualsd’altresindústriescontemporànies.Igualment,finsitotunestudideretratmodest,amésdelagaleriaid’unpetittoca-dorperarreglar-seabansdepassar,disposavad’un laboratoriamb«quartofosc»,unaestançadetiratgeid’ampliacióiunarxiudecli-xés.Sil’estudieramésluxós,elsespaisielsobjectesesmultiplica-

Seduït per valls i cims. Fotografies de Juli Soler i Santaló (1865-19114),Barcelona,CEC,iSaragossa,Prames,2011. 30 Especialmentelsdosdarrersvanpublicarlessevespròpiesimatgesenàlbums:pelquefaaBatlló,aDe la China al Mar Rojo: recuerdos de un viaje por el Asia meridional (c.1900),El Japón a la vista (1904)iNotas fotográficas toma-das por Roman Batlló en algunos de sus viajes (c.1900);ipelquefaaJunyent,enelseupopularllibreRoda’l món y torna’l Born(1910). 31 LluísDomènech i Montaner,Escrits polítics i culturals 1875-1911,Bar-celona,DiputaciódeBarcelona/LaMagrana,1991.L’arquitectelamentava que «elsprofessorshitreballenquanpodenielshisemblabé;elsdeixeblesno.Se-riainútilpedanteriapretendre-ho.Ambvuithoresimitjadiàriesdeclasseilesd’estudicorresponentpodenanardesprésallaboratori?Aixòhad’ésserunaespecialitat.Amésnosabenproudequímica./Allaboratoridefotografiajohiherevelatidesenrotllatcentenarsdeclixés»(pàg.221).



ven.Lavarietatdetasquesvaanardonantllocaunadiversificaciódelstipusdetreballadors,coml’operador,elretocadoroeltirador,quesovintesbuscavenatravésdelapremsa,comaixívaferRafaelAreñasel 1875:«En la fotografíadeRafaelAreñassenecesitanunbuen tirador, un joven para el escritorio y muchachas para pegarpruebas».32Talcompalesaeltext,ladona,comtambésucceiriaambl’infant,vatenirunllocespecíficenlestasquesd’unestudi.Mentreelclientesperavaperretratar-seoperrecollirelsretrats,enalgunstallersespodiaveurelespersonesqueretocavenlesimatges,queso-lienserdones.Probablementlapersonaqueentregavalesfotogra-fiesenungabinetimportanteratambéunadona,comanysabansso-liaserlapersonaque«empaquetava»laplacad’undaguerreotipdinsd’unestoig,ambelmarcielvidreperprotegir-lo.

Lamateixaestructuradelagaleriafotogràficacomportavariscoslaborals.Perunabanda,idonadalafragilitatconstructivadelesgale-riesdevidresituadesenelsterratsdelescases,elstemporalspropisdelatardorbarceloninaerencausadedestrossesimportants,comvasucceirel1887al’estudid’AntoniEsplugasalaplaçadelTeatre,onuntreballadorvaresultarferitalcapenintentarsalvarelmaterialfoto-gràfic.33 D’altra banda, també calia comptar amb els accidents quí-mics—«cataclismes fotogràfics forestals», talcomEmiliFernández«Napoleon»hifariareferènciaenunacartaaApel·lesMestres—34quepodien generar explosions i incendis al laboratori, com el que vaafectarl’any1901l’estudid’aquestafirmaalaplaçadel’Àngel.35Enalgunscasos,elsaccidentstenienunresultatmortalperalstreballa-dors,comfouelcasdeljoveEduardColliDusarens,que,desprésdetreballar-hidesdelscatorzeanys,moriaal’edatdevint-i-sisal’estu-

32 Diario de Barcelona,9,10i11dejuliolde1875. 33 La Vanguardia,8desetembrede1887,pàg.5632. 34 AHCB, FonsApel·lesMestres,«Epistolari»,caixa5,D.52-12,AMC1412r-v. 35 La Vanguardia,7defebrerde1901,pàg.2:«AyertardehubounamagodeincendioenlasucursalfotográficaqueelseñorNapoleóntieneestablecidaenlaplazadelÁngel.DadalaseñaldealarmasepresentaronallívariasbombasdeSantaCatalina,SanGayetanoydelParque,lascualesibanseguidasporlosca-rrosdeprimerasalida.Nohubonecesidaddequelasbombasfuncionaran,pueslosvecinos,antesqueaquéllasllegaran,pudieronsufocarelfuegoqueamena-zabapropagarseconrapidez,dadoslosmaterialesallíexistentes».



dideRafaelAreñasTona.36Igualment,lahistòriadelsestudisfoto-gràfics de Barcelona registra alguns episodis pròxims a la novel·lanegra,ambnopocsintentsd’assassinatimortsmisterioses.Aixívaser,perexemple,l’any1867,quanJoanRovira(delaFotografiaRovi-rayDurán,alcarrerdelaCiutat,número5)vaaparèixermortenunsafareigdeMontjuïc,propdeVistaAlegre.37Oquan,l’any1901,alaFotografiaAudouard,eltreballadorIgnasiGasset,davantdel’ame-naçadeseracomiadat,vaagredirviolentamentGregoriArmengol,l’operadorresponsabledel’estudi.38Unepisodiqueesrepetiriaunsanysméstardal’establimentdelaFotografiaAmeralcarrerdePelai,número50,oneldependentMarioGabino,tambéacomiadat,vaata-carl’encarregatEnriqueMartínezambàcidsulfúric.39

36 M.F.V.,«EnEduardColliDusarens»,Boletín del Centro Artístico de Ofi-ciales Fotógrafos,octubrede1918,pàg.153. 37 Diario de Barcelona,26d’octubrede1867,pàg.9978. 38 La Vanguardia,7dejuliolde1901,pàg.3:«Aloscrimenesdeestosdiaspasados hay que sumar otro cometido ayer en el taller de fotografía que elseñorAudouardposeeenlacalledeCortes,273./SegúnnuestrasnoticiashacealgúntiempoqueelseñorAudouardadmitióparatrabajarensustalleresáunjovenllamadoIgnacioGassetySaura,delcualhabíatenidomuybuenasrefe-rencias./Aunquesuconductaerabuena,teníaelcarácterunpocobruscoyaltivoysutemperamentoeraalgonervioso./EstofuécausadequehabiéndolereprendidohacealgunosdíaselseñorAudouardporcuestióndeltrabajo,con-testaraGassetásuamodiciéndolequesabíaloquesehacía.Disgustóestaex-presiónalseñorAudouardypensóendespedirle./Enterósedeestaresolucióneldependienteyayertarde,aliraltaller,seencaróconelencargadodelmismodonGregorioArmengolyAsó,diciéndolequesabíaqueibanádespedirleyqueélteníalaculpa.Aestaspalabrassiguierongravísimosinsultos./Procuróen-tonceselseñorArmengolcalmarleyadvirtiéndolequeélnadateníaqueverconlasresolucionesdelseñorAudouardyqueporlotantoseabstuvieradehacerlecargos.DemomentoenmomentofuéexaltándoseGassetysacándoseuncuchilloacometiófuriosoalcitadoArmengolacribillándoleácuchilladasyesgrimiendoluegoelarmacontrasí,seinfirióunaterriblepuñaladaenelcos-tadoizquierdo./ElseñorAudouardquesehallabafueradelestablecimientoporhaber[se]encontradoalgoenfermo,porlamañana,setrasladóallíaltenernotíciadelsuceso[...]». 39 La Vanguardia,11desetembrede1913,pàg.2.Tampocnovanfaltarepi-sodisromàntics,comla«Desaparicióndeunjoven»:«Hasidopresentadaunadenunciaeneljuzgado,dandocuentadeladesaparicióndeunjovendediezysieteaños,hijodelfotógrafoNapoleon./Lafamiliaharecibidounatarjeta



Comquivaal’esglésiaaoirmissa,elrituald’anara«calfotògraf»endatesassenyalades,sovintemmarcadesenlesestacionsdelapri-maverail’estiu,teniaeldiumengecomajornadapreeminent.Unfetque comportava un problema per al dia de descans setmanal delstreballadorsdelsestudisiquegeneràunallargareivindicacióquere-trobarialadelajornadalaboraldevuithores.40

LaprimeraassociaciófotogràficadecaràctersindicaldequèestéconstànciaaBarcelonaéselCentroArtísticodeOficialesFotógra-fos,quevaveurelallumelgenerde1916.Eraunaplataformaideadaper tal de reunir el conjunt de treballadors dels diferents establi-mentsdelaciutatambl’objectiudefacilitar-nelacomunicacióilaforçacol·lectiva.41Aquestcentrerestavaencontactepermanentambd’altresplataformessemblants,coml’AsociaciónBenéficadeDepen-dientesdeFotografíadeMadrid,quel’any1917pressionariaelGo-vernperquèpubliquésunadisposicióaclaridorarelativaalalleideldescansdominicaldel’any1904idinsdelaquals’eximiad’aquestanormaelsestablimentsdefotografia.42Per lasevabanda,elcentre

postal,timbradaconelsellodelaestafetadelaambulanciadelaestación,par-ticipandoqueunsujetodesconocidosellevóaljoven,ignorándosehaciadon-de./Apesardeloquedicelatarjeta,secreequesetratadeunlíoamoroso»:La Correspondencia de España,13degenerde1902,pàg.2. 40 Aquestavaserunareivindicacióqueesvaportaratermedesdelsdife-rentsestudisdetotelpaís.VegeuElisabetInsenser,La fotografía en España en el periodo de entreguerras 1914-1939,Girona,AjuntamentdeGirona,2000,pàg.225-227. 41 Sihemdejutjarperlapremsabarcelonina,l’associacióesvagestareldesembredel’anyanterior.La Vanguardia,22dedesembrede1915,pàg.6:«LacomisiónorganizadoradelCentroArtísticodeoficialesfotógrafosinvitaálosdependientesdelramoálareuniónquesecelebraráhoy,álasdiezdelanoche,enlacalledelMarquésdelDuero,88,paratratardelaaprobacióndelosestatu-tosyeleccióndejunta». 42 Alcontrari,laReialordredelMinisteridelaGovernaciódel25demaigde1917establiaque«[...]losobrerosqueseempleenendomingodebenserlosestrictamenteprecisosparaatenderalpúblico,impresionarlasplacasyreve-larlascuandoporcarecerdesuficientematerialseaimprescindiblehacerestaúltimaoperacióninmediatamente,puestalesobrerossonlosestrictamentene-cesariosparasalvarelmotivodelaexcepción»;ique«seráderigurosaaplica-ciónelpreceptodelpárrafofinaldelpropioartículo17,queprohíbeemplearportodalajornadaaningúnobrerodosdomingosconsecutivos,asícomolos



barceloníesvaencarregardeferarribarelsaclarimentsalsdiferentsnegocisdelaciutat,delamateixamaneraquevacrearunacomissiódecontrolperalseuseguimentcorrecte.Unainiciativaque,sijutgemperlainformaciópublicadaalbutlletídel’associació,novaevitarelseuincompliment,comvasucceirambl’estudifotogràficd’Amadeu.43Així,malgratqueenestablimentscomeldeRafaelAreñasTonaelseupodereconòmicelspermetiarenunciaralacaixadeldiumenge,esvaprocurarresoldreaquestproblemabuscantundiadedescansalter-natiu entre setmana per a l’«obrer fotògraf», però el suggerimenttampocnovaaconseguirlaconsecucióplenadeldretalrepòs.44

Gràciesalainformaciódispersaqueofereixenelsbutlletinscon-servats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, sabem que elCentro Artístico de Oficiales Fotógrafos havia plantejat altres pro-jectes, com la formació de tallers comunals o citar els dependentsdelgremiper tallers iexposaraixíelprogramade ladirectivadelcentre,confeccionantunesbasescomunesdetreball.Propostesmol-tesdelesqualsnoesvanportaratermeperlasuspensiódegarantiesderivadesdel’estatdeguerra.45D’altrabanda,elcentrevaconcebrealtresiniciativescomladecrearuna«academia-tallerdefotógrafos»quetinguéslasubvenciódel’Ajuntament,laDiputació,elMinisterid’InstruccióPúblicaielMinisterideFoment,quetindriacomadi-rectorunmestrefotògrafreconegut;unprojecteeducatiuenquèesformarien«convencidosartistas».46Igualment,esvanengegarllui-tes específiques per motius salarials, com l’any 1919, quan els tira-

artículos18y19delpropioReglamentoqueimponeeldeberderestituirduran-telasemanaeltrabajohechoporexcepcióneldomingoyeldeconcederalosoperariosaquienesnocorrespondatrabajarendomingoeltiemponecesarioparaelcumplimientodesusdeberesreligiosos».CopiemlesdadesdelBoletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafosenl’ediciód’agostde1917. 43 J.Misterio,«ElDescansoDominicial»,Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos,juliolde1918,pàg.126. 44 «Bofetada»,Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos,novembrede1918,pàg.158. 45 F.Barbosa,«Compañeros»,Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotó-grafos,agostde1919,pàg.221-222. 46 F.B.G.,«Luminosaidea»,Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógra-fos,agostde1919,pàg.224.VegeutambéAndreu,«Academiasdefotografía»,Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos,junyde1919,pàg.209-210.



dorsiretocadorsdeMadridguanyavenquaranta-cincpessetesmen-trequeelsdeBarcelonanomésencobravenvint-i-cinc.47

La reunió física dels treballadors també propiciava el passa-temps.Elcentreorganitzavaconferènciesiexcursionsperfacilitarla formació continuada dels professionals, però també en el local,desdefinalsde1918,s’hivanorganitzartertúliessetmanalsquevanafavorirunaugmentdelaparticipaciódelssocisalesactivitats,comhoevocavademaneraidíl·licaundelsmembresdelcentre:

Miqueridoamigo:eléxitohasido,porlorápido,superioracuantoha-bíamosimaginado.Figúrateunaampliasalaquenosesabequenombredarle,mitadcafé,mitadbillar;aquísevenveladores,másalláungrupoquedeclamaenensayounaobraclásica,enlaparedcarteleradeanun-ciosdeunaSociedadbajolacualdiscutenenanimadapeñaungrupodejóvenesalegres;eltraqueteodelasfichasdedominódeunamesapróximaimpidenentenderdequesehabla;unchiste«catastróficopa-pitesco»provocaruidosascarcajadas[...]permitedarnoscuentadedondenosencontramosydelaclasedegentequetanbulliciosamentefraterniza,entanhermosacamadería...Sonfotógrafos.48

47 VegeuelsacordsestablertsentreelGremiodeFotógrafosil’associacióArteFotográficodeMadrid,efectiusapartirdel5demaigde1919,peralare-gulaciódelajornadalaboral,l’activitateneltallerielssousapercebresegonslacategoriaprofessional,classificadaaquestaentrecomptablesiencarregatsdeldespatx,ajudantsdedespatx,operadors,retocadorsd’ampliacions,retoca-dorsdeclixés,tiradors,ajudants,aprenentsavançatsiaprenentsnous:Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos,juliolde1919,pàg.219-220. 48 Boletín del Centro Artístico de Oficiales Fotógrafos, desembre de 1918,pàg.166.


ADDICCIONS


LA RECERCA DE PARADISOS ARTIFICIALS: IMATGES DE LA MORFINOMANIAIrene Gras

[...]hermosaMorfina,Sirenadeveumelosa,Fadadelamoralsomni,Vetlladoradelapau,idolçavisiódelrepós[...]eraElla,laqueapagavelavida,laquedabaesgarrifors.1

QuanSantiagoRusiñolescriuaquestesparaules,dinsunanarraciópu-blicadaaPèl & Plomael1901,hofainspiratperunaexperiènciaqueellmateixhaviaviscutdemaneradolorosaiintensa:l’addiccióalamorfi-na.Naturalment,noestractavad’uncasexcepcional:lamorphinoma-nie, talcomelscientíficsdel’èpocavananomenaraquestamalaltia,vasersensdubteundelsfenòmensmésestesosigeneralitzatsdelafidesegle.Nosolamentelsartistesielsliteratshisucumbien,sinóquetambéhofeienelscomponentsdetotselsàmbitsdelasocietat:polítics,militars,metges,obrers,prostitutes,damesbenestants...Defet,durantelsanys1880-1890,ladroganoimplicavapasforçosamentlamarginalitatol’excentricitat;benalcontrari:«la morphinesepré-sentecommeunexcellentadjuvantdanslaconduited’uneéxistencesociale“normale”,d’unevieprofessionnelleetmondaine».2

1 SantiagoRusiñol, «Lacasadelsilenci»,Pèl&Ploma,setembrede1901,núm.80,pàg.103-107,veg.pàg.104.Aquestarticleesfonamentaenlesinvesti-gacionsdutesatermeenlatesidoctoralEl decadentisme a Catalunya: interrela-cions entre art i literatura,delamateixaautora,consultableenlínia atravésdelcatàlegdelestesisdoctoralsenxarxa(TDR)delaUniversitatdeBarcelona:http://hdl.handle.net/10803/2029 2 ArnoulddeLiedekerke,La Belle Époque de l’opium,París,LaDifféren-ce,2001,pàg.108.



L’imperidel’altramentanomenadafée grisevainiciar-seel1870,totjustfinalitzadalaGuerraFrancoprussiana.Lamorfina—o«drogamiracle»—haviaestatàmpliamentutilitzadapelsmetgesdel’exèrcitalemany,ienpocsanysvaacabarassolintunèxitconsiderableentrela població europea.3 La conquesta d’Indoxina, duta a terme a co-mençamentsdelaTerceraRepública—caltenirpresentqueelcon-sumd’opial’ExtremOrientesremuntaalseglevii—,4sensdubtevacontribuiraaccentuarlafascinacióperaquestasubstànciaipelsseusderivatsalcaloides.5Alcomençament,aquestentusiasmeesfeiaex-tensiutantametgescomapacients:elseupodernarcòticianalgèsicpermetia apaivagar tant els dolors del cos com els de l’ànima. Enaquestsentit,caltenirencompteelseumètoded’administració,perviaintravenosa,laqualcosapotenciavaunaviad’actuacióbenràpi-da. El primer a emprar aquest sistema va ser el doctor AlexandreWood.Hova ferel 1853,aEdimburg,administrant lasubstànciaatravésd’injeccionshipodèrmiques.Anysméstard,eldoctorCharlesPravazvainstauraraFrançalainjeccióperxeringaqueduiaelseunomiquevaesdevenirunobjectemoltpopularentreelsafectats,atèsquepermetiaunaadministraciódeladrogadesdelacomoditatde lapròpia llar.LaxeringadePravazerapetita imanejable,ambunaagulladeplataod’orquecadacoperamésfina,cosaqueenfaci-litaval’ús.

Precisamentvaseraconseqüènciadelafacilitatamblaqualespodiaconsumirl’alcaloidequese’nvageneralitzarl’abús,iesvaac-centuaraixílamorfinomania,ésadir,l’addicciómalsanaqueprovo-caenelmalaltlanecessitatdeprendreregularmentdosisdeladro-ga.Vanserelsmateixosmetgeselsprimersquevandonarelssenyalsd’alarma:l’excessivautilitzaciódelamorfinahaviaoriginatunama-

3 ArnoulddeLiedekerke,La Belle Époque,op. cit., pàg.99.Lamajorpartdelainformaciógeneralreferentaaquestapartathaestatextretad’aquestes-tudi,jaqueésundelsméscompletsiexhaustiusquehemtrobatsobreeltema.Amésamés,l’assaigvaacompanyatd’unainteressantantologiadetextoscrí-ticsiliterarisrelatiusalsdiferentsderivatsdel’opi. 4 Vegeu Paul Butel, L’opium. Histoire d’una fascination, París, Perrin,1995. 5 JeanPierrot,L’imaginaire décadent (1880-1900), París,PressesUniver-sitairesdeFrance,1977, pàg.215.


LA RECERCA dE PARAdISOS ARTIfICIALS... 203

laltiaqueamenaçavad’assolirproporcionscatastrò-fiques.6 De fet, el concepte d’intoxicació per dro-gues,aixòés,detoxicomania,vanéixerambelcon-sumdesmesuratd’aquestasubstància.7

Cal tenir també en compte el paper que la in-dústriafarmacèuticavatenirenl’extensiód’aquesthàbit, a través del llançament d’agressives campa-nyesdepublicitatque intentavenmostrarelsseussuposatsbeneficisestimulantsiterapèutics.Talcommostren nombrosos exemples, com ara un calen-daride1887,lamorfinapodiaconsumir-sedemúlti-ples maneres més enllà de la injecció intravenosa:enformadexarop,pastilles...Unade les fórmulesmésconegudesdel’èpocavaserl’anomenada«MrsWinslow’ssoothingsyrup». Estractavad’unasolu-ció que contenia 65 mil·ligrams de morfina per 28grams de xarop, i s’assegurava que era d’una granajudaperalesmaresperl’efectesedantqueexerciasobre els nens inquiets. La companyia fabricant va emprar diversosmitjanspertaldepromocionarelseuproducte,totincloentcalendariscomelquemostrem,itambéllibresdereceptes,targetes...Comacon-trapartida,uncoplamedicinavadescobrirlesnefastesconseqüènciesdel’addicció,vancomençaraproliferaranuncisqueprometienguarirlamorfinomania,sovintatravésd’altresremeisencaramésperillosos,comaral’administraciódecocaïna.8

Dinselscenaclesartísticsiliterarisdel’època,lamorfinaeraàm-pliament utilitzada per simbolistes i decadents. Aquests, devoratsperuna«mortalfatigadeviure»,9mésperniciosaencaraquelaro-

6 VegeuBenjaminBall,La Morphinomanie. De la responsabilité partielle des aliénés, les frontières prolongés de la folie, les rêves prolongés. Opuscles di-vers,2aed.,París,LibrairieEm.Lefrançois,1888. 7 PaulButel,L’opium...,op. cit.,pàg.354. 8 Antonio Escohotado, Historia general de las drogas, Madrid, EspasaCalpe,2008,pàg.445. 9 VegeuErasmoCaro,El suicidio y la civilización,Madrid,LaEspañaMo-derna,1893.Ed.original:Nouvelles Études sur le temps présent,París,Hachette,1869.

Anunci publicitari de New York Quinine and Chemical Works (1901). Reproducció publicada per Antonio Escohotado a Historia general de las drogas, Madrid, Espasa, 2008, làm. núm. 14.



màntica,vanvolerexcitarelssentitsambtotamenadejocsperillo-sos,comaraelsamorsmonstruosos,lamàgianegra,labestialitat,lanecrofíliao,sobretot, lesdrogues.Aquestesprocuravendemaneraràpidatotamenadesensacions,raresirefinades,ipermetienroman-dreperuntempsenunamenadesomniperpetu,artificial.Així,elconsumdedroguesvaestendre’sdemaneraconsiderableenelsam-bientsintel·lectualsapartirde1870.10Sibél’opienformadelàudanil’haixix havien estat les drogues de Thomas De Quincey, CharlesBaudelaire, Gérard de Nerval o Dante Gabriele Rossetti, els deca-dentsesvaninclinarmésaviatperl’absenta,lamorfina,lacocaïnaol’èter.11Elsefectesdecadascunad’aquestesdrogueserendiferents,peròtotescontribuïenalmateixobjectiu.EnparaulesdeLiedeker-ke:«Nirvanasdela“féegrise”,ivressescérébralesdel’éther,fréné-siescocaïnées,ladroguecautériseunmalexistentieletrenvoieàde-mainl’inquiétude».12

Aquestaatracciódecadentpelconsumdemorfinavaanarmésenllàdel’àmbitpuramentartístic,iaFrançaesvatraslladaralter-renysocial.Enalgunesreunions,lesdamesarribavenfinsitotafercua per rebre la injecció, en un ambient de diversió i refinamentperversos.ComexplicaesgarrifosamentJean-MarieGerbault,«sedesatóentonces,enciertosmedios,unfrenesí,unhambrelocadepinchazos. Las elegantes ocultaban en sus manguitos minúsculasjeringuillasdeoroconobjetodenoperderunadosis,ni siquieradurantelasvisitas.Eracorrienteobservarqueelinvitadoabando-nabalamesaodesaparecíadelsalónuninstantecuandosuorga-nismoexigíaladosis.Nadiesesorprendíaya;porelcontrario,re-sultaba de muy buen tono. Los grandes drogados, conocidos portodo París, hacían incluso ostentación de inyectarse en público.Algunosllevabanpermanentementeclavadaunaagujadeoropordebajodelapósito.Otros,deseososdemantenersureputación,se

10 MaríaLópez Fernández,«Mujerespintadas:laimagenfemeninaenelarteespañoldefindesiglo(1890-1914)»,aMujeres pintadas. La imagen de la mujer en España, Madrid,FundaciónCulturalMapfreVida,2003,pàg.12-57,veg. pàg.22. 11 PhilippeJullian,Esthètes et Magiciens:L’art fin-de-siècle,París,Librai-rieacadémiquePerrin,1969, pàg.40. 12 ArnoulddeLiedekerke,La Belle Époque...,op. cit.,pàg.90-92.



inyectabanaguapura,hastaesepuntoeraprecisopasarpordeca-dente».13

Lamorfinomania,juntamentambaltresaddiccions,comaral’al-coholisme,constituïaundels«vicis»caracteritzatscomapatològicsentre la població barcelonina. El doctor Max-Bembo, en un retratacuratsobreLa mala vida en Barcelona(1912),ensparlatambé,ambvoluntatpedagògicaiafanydereformasocial,delamisèriadelsbai-xosfons,les«desviacions»sexuals,laprostitucióilaludopatiaeste-sesentreelssectorsmés«degenerats».Elseuobjectiuésmostrar-nosunamiradacruaidescarnadadelvici,totdesposseint-lodelveldefascinacióqueelfeiatanatractiu.Peraquestmotiu,citaunasig-nificativafrasedeBenjaminTarnoswsky:«Elaspectoatrayentedelvicio, que favorece la incitación de la depravación mórbida, debeperder su encanto cuando se sabe que el vicio, en sus manifesta-cionesmásviolentas,eselsíntomadeunestadopatológico».14Resul-tatambéinteressantelfetquel’estudi—enlalíniadelstreballsdeCesareLombrosooMaxNordau—estiguidedicataundelsescrip-torsqueméss’hanendinsatenelsfonsmarginalsdelaBarcelonafi-nisecular,JuliVallmitjana.

Apartird’aquí,podemesbossartotunrepertorid’imatgesplàs-tiquesiliteràriessobreeltema,provinentstantdeCatalunyacomde larestad’Europa.Valadir,però,que,dins l’àmbitautòcton,eltractamentplàsticdelamorfinomaniasuposavatotunacted’agosa-rament,ateseslesretinènciesd’unpúblicburgèsmésaviatconser-vador.Pràcticamentvansernomésdoselsartistesques’hivanen-dinsar:HermenAnglada-CamarasaiRusiñol.Arabé,desdeParís:vaserdurantunadelessevesestadesalacapitalfrancesaquevanferlespinturesqueesmentaremacontinuació.L’enfocamentdonatper l’uni l’altreautor,però,ésbendiferent.MentrequeAnglada-Camarasaensmostra lamiradad’unflâneur fascinatper l’aspectemés malsà i decadent de la societat parisenca que deambula pelsbulevardsnocturns,Rusiñolexpressal’agoniaqueellmateixestava

13 Jean-MarieGerbault,Les drogues du bonheur, París,Hachette,1975.Re-collitperAntonioEscohotado,Historia general...,op. cit., pàg.430. 14 Max-Bembo,La mala vida en Barcelona: anormalidad, miseria y vicio, Barcelona,Maucci,1912,pàg.179.



sofrintarrandelasevapròpiaaddicció.Entotcas,estractad’imat-gesbenimpactants.

SiobservemLa droga(c.1901-1903),delprimer,podemarribarasentir-nosgairebéintimidatsperlamiradaullerosaial·lucinadaquelaprotagonistadirigeixfixamentcapanosaltres.Tantelseupertor-badorsemblantcomlessevesvaporosesrobesatorguenalafiguraunaaparençaespectral,coméshabitualenmoltesdelesobresd’An-glada-Caramarasad’aquestperíode.Elseucompanydetaula,situatenunsegonterme,contemplaladonacomsifosunmetge,analit-zant amb deteniment els efectes fatals que la droga mostra sobreaquesta«flordelmal»,crescudaenelsrefinatsjardinsnocturnsdeParís. Un posat igualment desafiant trobem en La morphinomane (1899),delpintoritaliàVittorioCorcos.Comveiem,aquestamalaltias’associairremissiblementalasexualitatdesfermadaiamenaçadoradelafemme-fatal,expressadaaltramentatravésd’unescotmigdes-cobert,lavermellordelscabellsilapelld’óssalvatgesobrelaquals’asseu.

ALa morfinòmana(1902),tambéd’Anglada-Camarasa,tornemacopsarunadonad’altacondiciósocialsituadaenuncafè.Malgratlasevamiradaagosaradailacontorsiómanieristadelsseusmembres,tretsqueliconfereixenl’aparençaamenaçadorad’unaserp,l’expres-sióhipnòticaidesvariadaquedirigeixcapal’espectador—iquere-cordaforçaladelPaó blanc(1904)—fasospitarqueencaraestrobasotaelsefectesrecentsdelamorfina.Delseurostrecadavèric,sorgitd’unaaurèolade foscorcomelde laDame au chapeau noir (1898-1900) de Georges De Feure, només destaquen uns ulls verds commaragdesiunsllavisrojoscomlasang.Lanegrorques’escampate-nebrosamentpelseuvoltantcontrastaamblesfosforescènciescro-màtiquesdel’escenariques’entreveualdarrere.Atravésd’aquestesmorphinées sens dubte Anglada-Camarasa «expresa la decadenciadeestasociedadaristocráticasensualirefinada».15

AixòmateixjahohaviaadvertitenelseumomentRaimonCase-llas,arrandel’exposiciódedicadaalpintorafinalsd’abrilde1900.Elcríticparlaenprimerllocdel’«emoció»idel«desconcert»quehan

1515 Françoise Torrel, «Anglada Camarasa en París», Estudios Pro-Arte,1976,núm.6,pàg.6-21,veg.pàg.11.



provocat les obres parisenques de l’artista. Aquests olis, assenyalaCasellas,notenenresaveureambelspaisatges«aparatosos»i«co-muns»delcomençament.LesescenesdelParísnocturnsónquadres«tristament suggestius», «expressió dolorosa de las tragedias delplaher»delmónmodern.16MalgratqueCasellasnopoguésreferir-sedecapmaneraalesduesobresanalitzadesanteriorment—encaranohavienestatelaborades—,lessevesparaulespodriendescriureper-fectamentlessevesprotagonistes:

Donasfantasmesócadavresballerinas,totasportanlamortmarcadaenlallangordelsseuscossos,enlapalidesadelssemblants,enl’oberturadesmesuradayhorribled’aquellsulls,ahonts’hireflexanl’insomni,lafebre,l’alcoholylamorfina!17

Igualment des de França, Paul Besnard ens mostra una imatgevaporosa i al·lucinada a través de les seves Morphinomanes (1887).Unaltrecoptornematrobarclavatssobrel’espectadorunsullsfixosipenetrants,quesemblencremarperlafebreprovocadaperl’alca-loide.Lamateixafigurajugaambunplomallnegresotal’atentami-radadelasevacompanya,quealseutornadoptaunposatesllanguitpelsefectestranquil·litzantsdeladroga.

Rusiñol,perlasevabanda,tambéenshadeixatlarepresentaciódeduesmorfinòmanes,aixícomalgunesnarracionscentradeseneltemadelafée grise.Peròenelseucascaltenirencompte,comdèiemabans,elfetqueellmateixeraunaddicte,igualqueescriptorscomara Stanislas de Guaita, Édouard Dubus o Laurent Tailhade. Cal,doncs,abansdepassaraanalitzaraquestesobres,parlarde lasevapròpiamalaltia,quetantdeconsolitantesafliccionslivaprocurar.

Caltenirencompte,enprimerlloc,quel’aficiódel’autorperladroganovasorgirpeldesigd’experimentacióidefugida,sinósotaprescripciómèdicaipernecessitatd’apaivagarundolorfísic.Uncassimilar,eltrobemenCharlesBaudelaire,que,mésenllàdel’atraccióabismàtica que podia sentir per les drogues, es va veure obligat a

16 RaimonCasellas,«Cosasd’Art.Unconcursdecartells.Academiasypinturasdel’Anglada»,La Veu de Catalunya,10demaigde1900. 17 RaimonCasellas,«Cosasd’Art»,op. cit.



combatre amb làudan i d’altres preparats de l’opi —com ara l’hai-xix—lesfreqüentsneuràlgiesielsdolorsintestinalsquepatiaacon-seqüènciad’unasífiliscontretadurantlasevajoventut.18Uncopad-quirit l’hàbit, ni l’un ni l’altre van saber desenganxar-se’n del tot,cosaqueprobablementtérelacióambelseucaràcteriobeeixaraonsquevanmésenllàdelespuramentfísiques.Ésadir,quel’addicciópròpiamentditaposseeixunstretspsicològicsqueendarrertermesónelsqueresultendeterminants.IlapersonalitatdeRusiñol,gene-ralmentidealistaiavoltesforçadepressiva,possiblementvatenirunpaperfonamentaleneldesenvolupamentdelasevarelaciófatalamblamorfina.

Pelquefaal’evoluciódelamalaltia,eldolorvacomençaraata-carferotgementRusiñoldurantelviatgequevaferaMàlaga,aco-mençamentsde1896.ComexplicaJoandeC.Laplana,«apasosdegegant, la morfina s’anava apoderant de la voluntat de Rusiñol il’anavadestruint».19L’addicciódeRusiñolvacomençaraintensifi-car-seprogressivament,finsalpuntquelaprimaverade1899esvafer del tot necessari el seu ingrés en el sanatori de Boulogne-sur-Seine,acàrrecdeldoctorP.Sollier.ElseugermàAlbert,quetambéhaviapatitunacuradedesmorfinització,esvafercàrrecdelesdes-peses.

Fruitd’aquestaexperiència,Rusiñolvaescriureduesnarracionsenquèparlavadelseuinfernpersonal.Estractadelajaesmentada«Lacasadelsilenci»,publicadaaPèl & Plomael1901,i«Elmorfiníac»,reproduïdaaEl Poble Catalàel1905.

La«casadelsilenci»aquèfareferènciaeltítoldelrelatésunin-dretsolitariidesert,d’unablancor«fúnebre»i«demalaltia»,queelsaddictesenprocésdedesmorfinització,comelmateixRusiñol,po-dien contemplar des del sanatori on es trobaven reclosos. Aquestsmalaltso«neurastènics»,presosd’una«incurabletristesa»,nosónaltresque

18 Enrique López Castellón, «Estudio preliminar», a Charles Baude-laire,Los paraísos artificiales, El vino y el hachís, La Fanfarlo,Madrid,M.E.Editores,1994,pàg.9. 19 JosepdeC.Laplana,Santiago Rusiñol: el pintor, l’home,Barcelona,Pu-blicacionsdel’AbadiadeMontserrat,1995,pàg.238-239.



[...]elsmalaltsdelamorfinasosegatspeldesesperod’unafanyquenohanpogutsatisfer,d’unasedquenos’apaga,d’unaplatgequenoarriva,ipatintátoteshoresdel’anyoramentdelrepós,ilesansiesd’unacalmasomniada.20

Elséssersquehabitenaquestacasa«agonitzant»estrobenenunestatencaramoltmésdeplorablequeelspacientsdelsanatori:sónpàl·lids,espectrals,«decolordeceraiambelsllavismoratscomsiunpetómisterióselshaguésenvenenat».Peraellsjanohihaesperan-ça: es tracta dels malalts que no han pogut superar l’addicció i alsqualsnomésrestamorir.Lalluita,peraaquestsdarrers,estàperdu-

20 SantiagoRusiñol, «Lacasadelsilenci»,op. cit., pàg.104.

La morfina de Santiago Ruisiñol, Pèl & Ploma, Barcelona, setembre de 1901.



da.Icertamenthahagutd’ésserunalluitaterrible,atèselpoderdeladroga.Rusiñolensmostraelcaràcterambivalentdelamorfina,enunadescripcióaltamentsuggestivaenquèesfanpalesoselssenti-mentsd’atraccióiderebuigqueaquella,assimiladaalafiguradelafemme-fatale,provoca:

Elbálsemsuicida,elnectardelbéidelmal,l’ensopimentdelavidaablesansiesdelnoviure,iasabiemelsmalaltsquesolshihabíaunesperitquetinguesaquellpoder;l’esperitdelaMorfina,aquellesperitaimatcomlasombradelrepós,icrudelcomuntormentquefasomniarenl’agonía;qu’apagalaseddelcorielmalaheixconsolant-lo;qu’adormlesfibresdelcósidespertalesdel’ánima;d’aquellahermosaMorfina,Sire-nadeveumelosa,Fadadelamoralsomni,Vetlladoradelapau,idolçavisiódelrepós;aquellainfameMorfina,CortesanadelaMort,Guarda-doradeltorment,Fontdesedifalsaitraidoraamigaabllavisdetentacióibocaámbavadevípera,icoramsangdepantera[...]aquellagrogormacabrelaportavalaMorfina;qu’aquellafebrenerviosaquefinsfeietremolarálesmateixesparetsblanques,veníedelaMorfina;qu’eraElla,laqueapagavelavida,laquedabaesgarrifors[...].21

El1905,Rusiñolestrobavaproudistanciatdelperíodeméscríticdelasevaaddiccióperapoderparlardetalladamentdelasevaprò-piaexperiènciaambladroga;aixòsí,atravésdelafigurad’un«mor-finíac»anònim.Encomençarelrelat,aquestdarrer,escriptorcomelmateixRusiñol,estrobasumitenlafasededependènciatotal:pertaldesentirlainspiraciónecessitaconsumir,peròunestatdedeliriideprostraciósucceeixlafebrecreadora.D’aquílalluitainicialcon-tralatemptacióquesempreacabaperdent:

Però,tumeladonaràs,morfina,laforsa!Nohifaresquedesprésmema-tis[...].¡Quinfilltindrèmtotsdos!»[...]vaasseuresy,mirantsobrelatau-leta,livaagafarunaextremitut.¡Ella!¡Latemptadora!¡Laperversa![...]lavistavaclavàrselienaquelltrocetdevidre,quebrillavaallíarrupit,abcolorsdeflorverinosa,abreflexesdesalamandra,abirisacionsd’arc-irisylluentorsdecoleòpter[...].Ivatreurel’amorosavespa,yvadonarselapicada.Unafogueradadevidalivaanarcorrenttoteslesvenes,pujantpujantfinsalspolsos,yundelitósbanydecalma’lvadeixarasserenat,

21 SantiagoRusiñol, «Lacasadelsilenci»,op. cit.,pàg.105-107.



plàcit[...]Ell,l’homerefinat[...]elqueajuntavaenunaplana’lmisticismedenVerlaineablessonoritatsdenMallarméylaforsadenBaudelaire,[...]abella,abl’enamoradamaligna,ablasirenaperversa,abladolsaenamo-rada,enganyadora,n’escriuríaunadeplana,unasola,peròl’escriurientotsdos,mirantsefitafit,besantse,emmentzinantse,pervertintse.Yguiatperlasirena,envaescriureunad’impecable,esplèndidayserena,peròlivacostardéuanysdevida.

Desprésdelareaccióvaveniraltrecopl’ensomniament.22

Finalment,elmorfinòmanacceptacomairremeiablelasevaad-diccióidecideixoferir-sesensereservesal’encisadoradroga,asso-lintl’estatdecalmaprevialamort.AdiferènciadeLa lutte(1907)deLéonDaudet,aquínohihapasrecuperació,sinóqueelpoderdelamorfinas’imposaalavoluntatdelprotagonista,elqualpodriapassaraformarpartperfectamentde«Lacasadelsilenci»:

Jano’tdeixaré,morfina:jasocbenteu;ja’mtensbenteu;ja,encaraquevolgués,nopodria.Jaséque’mtensquematar,quem’aniràsmatantdemicaenmica;però,yelsconsolsque’mdonaràs[...]morirébesante,ado-rante,idolatrante.[...]commésverímésconsol,iperamésconsol,mésverí[...]eralamortquel’anavaacabantfentloviure[...].Pledetumors,pledellagues,ijanotrobantenelseucosperontinfiltrarselamort,perlesmateixesllagueslientrava.

Jadormía,morintsededormir;janoteníavoluntatnomésqueperanotenirse;ymentresells’anavaacabantapocapoc,apocapoc,l´obra,alsevaobra,servíaallísobrelataulaperaembolicarmorfina.23

El1901,AntoniFontjahaviadescritambtotamenad’escabrososdetallsl’experiènciad’unamorfinòmanaenelmomentenquès’in-jectaladroga.Nosabemsil’autoreraconsumidorhabitualdel’alca-loide,peròentotcasteniaalseuvoltanttotaclassedereferències:reals,artístiquesiliteràries:

Perqueásonvoltanthihaviaunbuytqueningúomplia,s’entregavatotaellaáfruhirelsrecortsdesainfantesa,yperaoblidarsedeloquearaera,

22 SantiagoRusiñol,«Elmorfiníac»,El Poble Català,18defebrerde1905,núm.15,pàg.1-2. 23 SantiagoRusiñol,«Elmorfiníac»,op. cit.



s’entregavaconscientmentalsmortalsplahersdelamorfina,plahersquepausadamentlaconduhirianálamort,perellatandesitjada[...]y’sclaváaquellaagullaenlacarndesonbrasesquerra...yrestádretami-rantselahermosablancordesapellfiníssima...yanátornantsepálida...Dequanenquansoncoss’estremiaconvulsivament,sosllavisperderenl’hermóscolorderosellay’stornarenmoradenchsyressechs,sarespira-ciófeufatigosaylenta,sosullssetancarendominatsperunpesirresis-tible,ysenseforsas,completamentaplanadaperlamorfina,cayguépau-sadamentdemunt lamolsudacatifa,ab lasmanscrispadas,ab lahermosacabelleraescampadacomunamadeixadefilsd’or...yensosllabiss’hianádibuixantunsomrisdefelicitatsuprema.24

El1885,perexemple,MarcelMalladeBassilan,recreavaacura-dament el ritual de consum de la comtessa Volnay a La comtesse Morphine (1885):

Lespréparatifsterminés,elleembrassacettepetiteseringueornéederubis,quirenfermaitl’oublideladouleuretdelasolitude,ets’étendantensouriantsursonlit,ellesepinçalapeaudumolletets’injecta,entrechairetpeau,toutlecontenudelaseringuedePravaz[...].Unegrandcalme,unbien-êtreinexprimableavaientsuccédéàl’inquiétudedesheuresprécédentes.25

Entotcas,imoltprobablement,Fonthaviatingutocasiódeveu-relesduesobrespictòriquesmésconegudessobreeltema:Rêverie(La medalla) i La morfina, de Rusiñol, ambdues de 1894, les qualsmostrenelsmomentspreviiposterioralapresadeladroga.Plàsti-cament,defet,ésdifíciltrobarexemplesquedescriguinambdetalll’acte d’injectar-se morfina. Una de les poques obres que ho fa, enaquestsentit,seriaLa Morphinomane(1898),d’EugèneGrasset,quemostra, de manera descarnada i colpidora, el moment en què unaprostitutaesclaval’agullaalacama.

24 AntoniFont,«Lamorfinòmana»,Joventut,24d’octubrede1901,núm.89,pàg.713. 25 MarcelMalla de Bassilan,La comtesse Morphine. Avec un avant-pro-pos de M. Francisque Sarcey,París,Frinzine,KleinetCie.Éditeurs,1885,pàg.142,col·l.«BibliothèquedesDeuxMondes».



TornantaRusiñol,caldirquequanRêverie(La medalla)(1894)iLa morfina(1894)vanserexhibidesalaDotzenaExposicióGeneraldelaSalaParés,el1895,elsquadresvansuposartotaunaprovoca-ció.Enprimerlloc,perquèeltemaencaranohaviaestatpresentataBarcelona.Iensegonlloc,perquèmoltagentestavaalcorrentdel’addicciódeRusiñol.Ambduesobresestrobenambientadesenunmateixescenari,probablementunaausterahabitaciódelQuaiBour-bon,imostren,segonsVinyetPanyella,lamateixamodel:StéphanieNantas. Quan Rusiñol va començar a pintar La morfina (1894), lajovehaviaarribatmalaltaal’estudiil’artistalivaproposar«reflec-tirelseuestatatorgant-lieltocdedramatismemorbósqueliconfe-ria el títol».26 Sens dubte ho va aconseguir. Com descriu Casellasmateix,sobrelatelafinalmentveiemrepresentada

[...]lamorfinomaniaca,tendidaenellechopresadeangustiososopor,yconelafiladorostrohundidoenlaalmohada,ylacrispadamanoagar-randolassábanasenconvulsacontracción.27

L’escenarepresentadaperRusiñolpodriaperfectamentevocar,comacabemd’apuntar,larecreadaa«Lamorfinòmana»,deFont.Enambdóscasoslesmalaltes,aconseqüènciadelsefectesdeladroga,esdevenenpresad’unamenad’èxtasiqueagitatotelseucos.Podemimaginar allò que succeirà a continuació: quelcom semblant a allòdescritperStanislasdeGuaitaal seupoema intitulatLa morphine(1883):

Finalementl’hommes’endortPourcuverl’extatiqueivresseQuil’enveloppedeparesseEtl’éblouitdesongesd’or.28

26 VinyetPanyella,Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada).Barcelona,Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat,2000, pàg.200. 27 Raimon Casellas, «Crónica de Arte. Exposición Rusiñol», La Van-guadia,21d’octubrede1894. 28 RecollitaArnoulddeLiedekerke,La Belle Époque...,op. cit., pàg.343.Calafegirquel’autorvamorirprematuramental’edatdetrenta-sis-anys,acau-sa,precisament,delasevaaddiccióalamorfina.Perlasevabanda,IsabelColl,



Estilísticament, cal assenyalar diversos aspectes. D’una banda,María López Fernández relaciona el posat de la figura rusiñolianaambelquemostraundelscroquisdel«granatachistèric»deCharcot,recollitaLes Démoniaques de l’art(1887);concretamentelcorrespo-nent al primer dels atacs histèrics: el del «període epileptoide».29Id’altrabanda,IsabelCollensmostraelsparal·lelismescompositiusquepodemestablirentrel’olideRusiñolilaportadaperaBruges-la-Morte (1892), de Georges Rodenbach, feta per Fernand Khnopff:ambduesfiguresapareixendeperfil,estiradessobreunllitiambelscabellssoltssobreelcoixí.30L’autoraposaigualmentdemanifestlainfluènciagrequianaexercidasobrelesmansdelajovemorfinòmana:fines,llarguesiexpressives,comlesdelaMagdalenapenitentamblacreuadquiridaperRusiñol.Ésespecialmentenelcolor,però,queRu-siñolmostraunaclarainspiracióenElGreco,comaraelgrocquel’ar-tistacretenchaviaempratperalseusantPereiqueelpintorcatalàutilitzàperalarobaquecobreixelllit.31SegonsunacríticapublicadaaLa Voz de Sitges,aquestatelagroganoconstitueixaltracosaqueel«tristesímbolodelapróximamuerte».32Aixímateix,elcontrastcro-màticentreaquestgroc,elblancielnegreaccentualasensaciód’at-mosferamalaltissaqueenvaeixtotelquadre.

PelquefaaunadelesobresdeRusiñolesmentades,caldirqueharebutdiversostítols.AParís,l’artistaladesignàambelnomdeLe réveil i, a Barcelona, amb el de Rêverie.33 El terme morfina, de fet,prové de Morfeu, un dels mil fills del déu del Somni, Hypno, pelsseusefectessedants.La medalla,però,talcominformaJosepdeC.

Rusiñol i la pintura europea,Sitges,ConsorcidelPatrimonideSitges,2006,pàg.116-121,reprodueixdiversosfragmentsdeLes possédés de la morphine(1892),deM.Talmeyr,apropòsitdelesesmentadesobresdeRusiñol,pelfetdeconsi-derarqueaquestescritvainspirarl’artistaal’horadefer-les. 29 MaríaLópez Fernández,«Mujerespintadas»,op. cit., pàg.22. 30 VegeuIsabelColl,Rusiñol i la pintura europea..., op. cit., pàg.121. 31 IsabelColl,El Greco i la seva influència en les obres del Museu Cau Fer-rat,Sitges,ConsorcidelPatrimonideSitges,1999,fitxanúm.22,s.p. 32 La Voz de Sitges,21d’octubrede1894.RecollitaIsabelColl,Rusiñol i la pintura europea…, op. cit., pàg.118. 33 JosepdeC.Laplana,La pintura de Santiago Rusiñol,vol. iii, Catàleg sistemàtic,Barcelona,Mediterrània,2004,pàg.82.



Laplana,éseltítolquel’obravaadquiriralCauFerrat,seguramentatorgatperMiquelUtrilloopelmateixRusiñol.Vasorgirperquèlafigura femenina representada es troba mirant un objecte que, perlasevabrillantor,esvasuposarqueeraunamedalla.Tanmateix,Isa-belCollapuntaqueseguramentestractadelaxeringad’orempradaperainjectar-selamorfina,iperaixòl’autoradesignaelquadreambaquestaltretítol:Abans de prendre l’alcaloide.34

Endefinitiva,l’atraccióquelasensibilitatdecadentvasentiren-verstotaquestmónenshadeixatunamplirepertorid’imatgesim-pactantsiesgarrifosesquemostrenelshorrorsdedeterminatspara-disosartificials.

34 IsabelColl,Rusiñol i la pintura europea...,op. cit., pàg.119.L’autorajaha-viautilitzataquesttítolaRusiñol,VilafrancadelPenedès,MuseudeVilafrancadelPenedès,1990,il·l.pàg.98,iaRusiñol, Sabadell,Ausa,1992,il·l.pàg.58i295.


LLEURE I DESCANS


EL PARK GÜELL, DE PROJECTE URBANÍSTIC PER A FAMÍLIES BENESTANTS A ESPAI D’OCI PER ALS BARCELONINSMireia FreixaMar Leniz

Unanovamaneradeviures’anavaimposantentrelesclassesbenes-tantsbarceloninesenelsanysdelmodernisme.Janoerahabitualre-sidiralapartvelladelaciutat,sinóques’anavenocupantconforta-blespisosalscarrerscentralsdel’Eixample,alpasseigdeGràciaialsseuscarrersadjacents.LaurbanitzaciódelaplaçadeCatalunya,l’any1902,imposà,amés,unsnoushàbitsdeconsum:elcentrecomercialdelaciutattambéestraslladà,ivaabandonarl’eixmarcatpelscar-rersdeFerranidelaPrincesa.1Defet,lamigraciómassivad’aquestaclassesocialseràunadelescausesqueconvertiràaquestbarrienundelsmillorsexemplesdel’ArtNouveaueuropeu.

EusebiGüell,encanvi,novaseguiraquestmodel.Mentreman-teniaobertelseupalaualcarrerNoudelaRambla,vaoptarperpro-moure una urbanització als afores de la ciutat que permetés unesformesdevidaencaraméselitistes:viureamblescomoditatsprò-piesdelaurbstotmantenint-hielsvincles,peròenunentorninte-gratalanatura.Novaserl’únicapropostad’aquesttipusqueesvaferaleshoresaBarcelona.EldoctorSalvadorAndreuurbanitzavalabasedelTibidaboalmateixtempsquel’impulsdelaconstruccióar-ribava,carrerdeMuntaneramunt,finsalbarridelesTresTorresdeSarrià,aSantGervasioalPutxet.Estemparlantdefamíliesqueestraslladenperinstal·laraforalasevaresidènciapermanentafid’es-capar-sedela insalubritatdelaciutat industrial,senseresaveure

1 Vegeu-neunreculld’imatgesaAlbertGarcia Espuche,El Quadrat d’Or. Centre de la Barcelona modernista,Barcelona,Lunwerg,1990,pàg.107is.



amb el fenomen de l’estiueig, el tema tractat en el treball que se-gueix. La majoria de noves construccions pertanyien a classes be-nestants que van aixecar grans «torres» amb totes les comoditats,peròtambéabandonavenelcentremenestralsques’instal·lavenencasesdelesanomenades«decos».LamemòriapresentadaperGüellal’Ajuntamentel1904demanantelpermísdeconstrucciódelParkGüelldeixamoltclarsaquestsdosobjectius:d’unabanda,lescondi-cionshigièniques,peròtambémantenirlavinculacióamblaciutat:«Losterrenosquesetratadeurbanizar[...]unidosasusexcelentescondicioneshigiénicasqueleshanvalidoelrenombredebarriodelaSalud,yasuproximidadalaurbebarcelonesa,loshacenmuyapro-pósitoparatorresdondevivircómodaeindependienteloshabitan-tesdeBarcelona,sindejardevistasusnegocioshabituales».2

Detotsaquestsprojectesquepodríemdenominarde«conques-tadelsturons»,eldeGüelleraelmésambiciósivaserl’únicquevafracassard’unamaneraestrepitosa.Novolementraraanalitzarlescausesd’aquestfracàs,nitampocenspodempermetreferunestudisobreelParkGüell,queensreservemperaunaaltraocasió.Simple-ment, voldríem reflexionar sobre els motius que va tenir EusebiGüellperprendrelainiciativaiesbrinarelsmodelsqueelpoguereninfluiriveurecom,finalment,elParkGüellesvaconvertirenundelsespaisd’ocidelsbarcelonins.Encaraenvidad’EusebiGüell,iame-suraques’anavaabandonantlaideadecrearunaurbanització,s’hicomençaren a organitzar tota mena de celebracions populars finsque,desprésdelamortdelpromotor,vaservenutal’AjuntamentdeBarcelonaiobertcomaparcpúblic.

La construcció i el fracàs d’un gran projecte urbanístic

EusebiGüellhaviacompratlapropietatCanMuntanerdeDaltel29de juliol de 1899 a Salvador Samà i de Torrents, marquès de Ma-rianao,atravésd’uncontracted’emfiteusiambpensióanualde5.750

2 MemòriapresentadaperEusebiGüellal’AjuntamentdeBarcelonal’any1904,reproduïdaaJoanBassegoda,El Gran Gaudí,Sabadell,Ausa,1989,pàg.392.


EL PARk güELL, dE PROjECTE uRbANíSTIC... 221

pessetes.3Alseutorn,SalvadorSamàhaviaadquiritlafincaalafamí-liaLarrardl’anyanterior.4

Moltpocdesprésdel’adquisiciódelafinca,elmesd’octubrede1900,esvancomençarlesobresd’esplanació.5Mentrestant,lapro-pietats’ampliavaamblacompradelafincadeRamonColliPujolalvessantnord-estde lamuntanya.Elgenerde1903,estavaacabadal’obradeviaductesicarrersifetaunapartdelagranesplanada,eltancamentdelafinca,elsdospavellonsd’entradail’escalinataprin-cipalpresididapeldrac.

El1906,escomençavalasalahipòstilaielmesdemarçde1909s’iniciavalaconstrucciódelbancceràmicqueenvoltalagranplaça.Peròel1914esparalitzarenlesobres,enlamateixadataquecessa-rentambélesobresdel’esglésiadelaColòniaGüell.Noméss’havienconstruïtdoshabitatges:lacasamostra,segonsprojectedeFrancescBerenguerde1902,queacabàocupantAntoniGaudí,ilaquehavia

3 LuisGueilburg,Gaudí i el Registre de la Propietat,Barcelona,InstitutGaudídelaConstruccióiRegistradoresdeEspaña,2003,pàg.127-147.Elmar-quèsdeMarianaovamantenirelsdretsdecensalerfinsal6denovembrede1925,enquèelcensesredimíafavordelaSociedadUrbanizaciónGüell,SA.Pensemquelacomplexitatdelsistemad’adquisicióvaserunadelescausesdelfracàsdelprojecte. 4 L’antigaCasaLarrarderaunacasanoblequehaviatingutalseuinteriorunespinturesdelpintorconegutcomElVigatàquearaesconservenalacasadePauCasalsaSantSalvador.Entre1908i1912,s’hivanferimportantsrefor-mesafegint-hiunnoucoscoronatambunatorre.Gaudívaparticiparenl’agen-çamentinterior. 5 Elmaterialdocumentalqueaportemhaservitperaelaborarl’exposiciópermanent«LaCasadelGuarda.Lacasa,elparc,laciutat»enquèespotveureelParkGüelldesde2010iques’hafetdinsdelmarcd’aquestprojectederecer-ca.EstemtreballantsobreaquestmaterialperelaborarunllibrequeseràeditatpròximamentpelMuseud’HistòriadeBarcelona(MUHBA).SomdeutoresdetotselstreballseditatsanteriormentsobreelParkGüell,especialmentdelslli-bresgeneralsambmoltainformacióquecitemacontinuació:JoanBassegoda,El Gran Gaudí,op. cit.;JuanJoséLahuerta,Antonio Gaudí: 1852-1926: arqui-tectura, ideología y política,Madrid,Electa,1999;EduardoRojo,Antoni Gaudí: aquest desconegut: El Park Güell,Barcelona,LaLlardelLlibre,1986;EduardoRojo,El Park Güell: historia y simbología,SantCugatdelVallès,LoslibrosdelaFrontera,1997;ConradKentiDennisPrindle,Hacia la arquitectura de un paraíso,Madrid,HermannBlume,1992.



encarregat lafamíliadeldoctorMartíTriasDomènech,de l’arqui-tecteJuliBatllevell,ambprojectede1903.6EusebiGüell,perlasevabanda,s’haviacondicionatl’antigacasaLarrad,arareconvertidaenescola, iel 1907en faver la sevaresidènciahabitual—nooblidemquedisposavadelpalaualcarrerNoudelaRamblaid’unaaltragrancasaambparcalbarridelesCorts,peròvaoptarperviurealParkGüell.El1921,encaraenvidadeGaudí,elssuccessorsd’EusebiGüellvanoferiral’Ajuntamentelsjardins,quevanseradquiritsperlacor-poracióiobertscomaparcpúblicel1926.

Sobre els models urbanístics que van influiren el Park Güell

ElmateixnomdeParkGüell,parkenanglèsinoparc,faevidentlareferènciadirectaalsmodelsbritànics.D’aquestamanera,enelper-mísd’obraesdiu:«Teniendoencuentatodoesto,sehaproyectadocomounparqueenelquelospaseos,caminosyatajosservirándecalle,yenelquehabrájardines,bosquesydemásserviciosgeneralesyenelquesediseminaránlascasas,precisamenteaisladas,rodeadascada una de su jardín y con sus caminos y paseos particulares. Sunombre será park güell».7 La importància que l’ús d’aquest nomtindriaperalafamíliaGüellesconstatatambéeneldocumentqueelssuccessorsdeGüell,comaportaveusdel’entitatSociedadUrba-nizaciónGüell,SA,vanredactarambl’objectiud’oferirlaurbanitza-ció a l’Ajuntament per a la seva compra, imposant com a condicióprimeraque:«ElAyuntamientoseobligaríaarespetarporsiemprelaactualdenominacióndeParkGüell».8

És indiscutible la influència de l’estil de vida britànic entre laburgesiacatalana;allàesvainiciarlaRevolucióIndustrialid’allàar-ribavenlamaquinàriailesmatèriesprimeres.Lesfamíliesmésim-portantshienviavenelsseusfillsacursarestudisd’enginyeriaiaixí

6 Contràriamental’objectiudeGüell,lacasadeldoctorTriasvaserem-pradacomacasad’estiueig. 7 Memòriapresentadaal’Ajuntament;vegeulanota2. 8 OfertadecompradelaUrbanizaciónGüell,SA,al’AjuntamentdeBarcelo-na(26defebrerde1921),ArxiuMunicipalAdministratiudeBarcelona,reproduïtenelPla Integral d’Actuacions del Parc Güell(AjuntamentdeBarcelona,2009).



esvananarimposantelssistemesdevidabritànics ielsgustoses-nobs (de fet, no és un esnobisme la denominació Park i no Parc?).Eusebi Güell coneixia, sens dubte, el desenvolupament de ciutatscomLondres,ManchesteroLiverpoolielsseusbarrisorganitzatsapartirdecasesaïlladesambjardí,aixícom—empresaridetipuspa-ternalista,coms’estilavaaleshores—elsprojectesd’utopiessocialsques’havienanatdesenvolupantdurantelseglexix.

ElprojectedelParkGüellcomamodelurbanísticparteixdemo-delsbritànics,peròdecapmaneranol’hemd’interpretarcomunaversiódelesGardenCitiesquevapromoureHebenezerHoward.ACatalunya,lesteoriesurbanístiquesdeHowardarribarenatravésdeCebriàdeMontoliu(1873-1923),fundadordelaSocietatCívicaCiu-tatJardíidelarevistaCivitas,elseuportaveu.Peròeraenunadatamés tardana: Montoliu no va començar a interessar-se en el temafinselsdarrersanysdelaprimeradècadadelsegle.EnelmomentenquèesvaprojectatelPark,el1900,GüellpodiatenirreferènciesdelprimerllibredeHoward,Tomorrow, a Paceful Path to Real Reform,quedatade1898iqueal’Estatespanyolvaserrecollitdemaneraex-plícitaenelprojectedeCiudadLineald’ArturoSoriael1899.9Deto-tesmaneres,caltenirpresentqueeltextquevadivulgarlateoriadeHoward, La cité jardin, del teòric francès Georges Benoît-Lévy, vasereditatel1904,quanelParkjaeraunarealitat.10

ElsmodelsdelParkGüellanavenperunaaltrabanda;unaclauperentendreelseuorigenensladónaAntoniGaudí.SegonsexplicaSal-vador Sellés, en la visita que hi van fer els membres de l’Associaciód’ArquitectesdeCatalunya,el1903,Gaudívadonarcomamodellesciutatsuniversitàriesbritàniques:«Inspirándoseenalgunaurbaniza-ciónrurilizadaqueexisteenestablecimientosdeinstruccióningleses;sehaaplicado,mejorandonotablementelaidea,alafundacióndeeste

9 Garden-city of Tomorrow,elllibremésimportantdeHoward,vaseredi-tatel1902. 10 JaumeGenís Terri,Els fonaments ideològics de l’arquitectura de Gaudí a la maduresa,Barcelona,UniversitatPompeuFabra,2006,pàg.203(tesidocto-ral),coincideixqueésimpossiblequeGaudítinguésrelacionsambHoward,totiquesostéquepotserenconeixiaeltext.Howardesplantejavaunaunitateco-nòmicamentautònomaambunequilibrientrelaresidència,laindústriail’agri-cultura,mentrequeelParkGüellera,simplement,unaurbanització.



parque-coloniayquecasipodríamosllamarautónomasegúnsedes-prendedesuorganizaciónadministrativa»,11o,coms’haviaditunanyabans al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, «s’hi estàconstruintunhermosíssimparchdegustmodern».12Enspodempre-guntarenquèconsistiael«gustmodern»delcomentarista,perònodeu ser desencaminat pensar que la modernitat venia dels modelsfrancesosibritànics.Ireforça,amés,aquestaidealacrònicaqueenfal’arquitecteBonaventuraBassegodaalDiario de Barcelona.13

Lesgransciutatsuniversitàriesbritàniques,aixícommoltesesco-lesdeprimerodesegongrau,disposavendegranszonesambjardins.PotseraquestsestablimentspodienhaverestatconegutsperGüellatravésdelapublicaciódelllibredeSalvadorSanpereiMiquel,granpromotor de les arts industrials a Catalunya, Las escuelas inglesas para la enseñanza del dibujo,quevaeditarel1872.14Peròcalacceptarqueésunaafirmacióprouambiguadelaqualnoméspodemtreurelaconclusió que la residència s’integra en jardins. Curiosament, seràlamateixarevistaCivitas,ladifusoradel’idealdeCebriàdeMonto-liu,laque,enuntextde1914amésd’afirmarque«Enlaestrictaacep-cióndeltérmino,noexistenenEspañaciudadesjardines»,defensavaque el Park Güell tenia relació amb les urbanitzacions britàniques:«Elparqueestádestinadoalaedificación,habiéndosevendidoyaal-gunasparcelasenlasquesehanlevantadomagníficasvillas,todasellas rodeadas de jardines, ya que, según se practica de tiempo enciertosparquesingleses,tambiénaquílaedificaciónsehallapruden-tementereglamentadaenlascondicionesdeventa,quelimitansiem-preaunapequeñaparteproporcional(1/6)delsolarelterrenoedifi-cable,conotrasrestriccionesporelestilo».15

11 SalvadorSellés i Baró,«ElParqueGüell:Memoriadescriptiva»,Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya,1903,pàg.54. 12 Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya,anyxii,núm.84,generde1902,pàg.40. 13 BonaventuraBassegoda Amigó,«Cuestionesartísticas.ElParqueGüell»,Diario de Barcelona,14degenerde1903,pàg.567-569. 14 ConradKentiDennisPrindle,Hacia la arquitectura...,op. cit.,pàg.46,coincideixenadefinirelParkGüellcomunclosperal’elitbarcelonina. 15 «LasciudadesjardinesdeEspaña.Barcelona:ElParqueGüell»,Civitas,1914,núm.2,pàg.55-59.



Hiha,però,unainfluènciaquenopodemdeixardecitarrespec-tealamorfologiadeljardí:ellandscapebritànicqueposaenvaloreljocdecontrastos,allòques’anomenaelgustpelpintoresc,enquèelscaminsocorriolsfugendelalíniarectaperoferir,acadarevolt,nousjocsdeperspectives.TantGaudícomGüellhoconeixien,sensdubte,i,d’altrabanda,aCatalunyan’hihaprouexemples,comeljardídelLaberintd’Horta,elParcdelaCiutadelladeFontserè—ambGaudícomaajudant—,alcostatdelafontmonumental,unsectordelafin-caGüell,fetentempsdeJoanGüell,pared’Eusebi,oelmateixParcSamàdelmarquèsdeMarianao.

Barris «segregats» per a la burgesia

Arabé,almargedelesindiscutiblesrelacionsambelsmodelsurba-nísticsbritànicsoelsjardinspaisatgístics,l’objectiuprincipaldelaurbanitzaciódelParkGüellresponia,comhemassenyalatalprincipid’aquesttreball,alavoluntatdedefinirunespaiidealquepermetésla«segregació»delesclassesbenestantsdelagrisordelaciutatin-dustrial,de lamateixamaneraquetambés’havienprojectat, totalllargdelseglexix,barris«segregats»peraobrers.ACatalunyanoeraresnou:al llargdelesconquesdelsriuss’haviendesenvolupattotunseguitdepoblatsindustrials.Lesdificultatsperextreurecar-bódelsubsòlcatalàilapopularitzaciódelaturbinacomaforçamo-triufomentarenl’apariciódecolòniesobreres,que,desprésdelPlaCerdà,sónl’aportaciócatalanamésgenuïnaalahistòriadel’urba-nisme.Eren,coméslògic,elresultatdelcreixementdelaindústria,peròenalgunscasosanavenacompanyadesd’unapolíticasocialdesigneclaramentpaternalistaqueespotposarenlamateixasintoniaquelesintervencionsutòpiqueseuropees.

ÉsunareferènciaessencialelfetqueEusebiGüell,elmateixanyqueadquirialafincaCanMontanerdeDalt,traslladaval’activitatdelVaporVelldeSantsaSantaColomadeCervelló,iaixícreavalaColò-niaGüell,ambl’objectiudedefinirunespaiidoniperconjugareltre-ballambunavidadigna.Enaquestprojectehaviacomptatambl’ajutdel’enginyerFerranAlsinai,comalgunsprojectesutòpicseuropeus,integravalaindústriaambelstreballspropisdel’agricultura.Enlaconstruccióhivanparticipargranscol·laboradorsdeGaudí:Fran-



cescBerenguervaferelplageneral,JoanRubióiBellvervaprojec-tarelshabitatgesméssignificatiusiGaudíesvareservarlaconstruc-ciódeltemple.Arabé,aCatalunyanoesvandesenvoluparprojectesdelsquepodríemdenominargenuïnamentutòpics,comLesJardinsOuvriers(1865)deFrédericLePlay,16ielFamilisterideGuisa(1846)deJean-BaptisteGodin,ambdósaBournville,alsaforesdeParís;oelde Birmingham, fundat pel fabricant de xocolata George Cadbury(1879),oencaraPortSunlight(1888),creatpelfabricantdesabonsWilliamHeskethLeber.Peròtotsaquestsprojectespodiensercone-gutsperEusebiGüelloperlasevamàdreta,FerranAlsina.

L’objectiufinaldelParkGüellescorresponambl’altracaradelamoneda: la planificació de barris benestants. I hem de referir-nostambé a la Gran Bretanya quan busquem possibles models, encaraquenoalesciutatsuniversitàries,comescriviaSellés,sinóabarriselitistescomRegent’sParkdeLondres(1811),projectatperl’arqui-tecteJohnNash iel jardinerpaisatgistaHumphryRepton.AquestprototipvaseradaptatperJosephPaxtonalBirkenheadPark,cons-truïtapropdeLiverpoolel1844,iperJamesPennethornealVicto-riaPark,aLondres,elmateix1844.MésinteressantésencaraperanosaltreseltambéanomenatVictoriaParkdeManchester,projectedeRichardLane(1837),ambladisposiciódelesparcel·lesdemaneramoltsimilaralParkGüell.Totsaquestprojectespodienserconegutsper Güell, que, com molts industrials catalans, havia viatjat per laGranBretanya.

Però,reprenentelfilquehemdeixatalprincipid’aquesttreball,alaBarcelonadelmoments’estavenportantatermeintervencionssimilarsilaméspròximaeralaurbanitzaciódelTibidabo,promogu-dapelfarmacèuticSalvadorAndreuiGrau.17El1899,eldoctorAn-dreufundaval’empresaSociedadAnónimaTibidaboiengegavaunimportant procés urbanístic entorn d’una àmplia avinguda per laqual circulava un tramvia —seguint l’esquema de la Ciudad Lineald’ArturoSoria(1882).ElnegocidelaSociedadAnónimaTibidaboesva fer, sobretot,ambel lleure i lacreaciód’unparcd’atraccionsal

16 JoanBassegoda,El Gran Gaudí,op. cit.,pàg.537. 17 JoanMolet,«Conquering» the Collserola range: Modernity, Leisure and Nature,enlínia:www.artnouveau-net.eu.



cimdelTibidabo.Esvaabandonarlaidead’urbanitzartotalamun-tanyainomésesvaferalapartpròximaaBarcelona,peròs’hivanubicar lesresidènciesd’importants famíliesde laciutat,moltesdelesqualserenlesdelsmateixospromotors:elbanquerArnús,Teo-dorRoviralta,elsSert...Eraunaempresaqueintegravaunapartim-portantde laburgesiamésconservadora,queencarregavaelsseusedificisal’arquitecteSagnier.

ElprojectedeGüell,encanvi,éspromogutnomésperellmateixamb un sistema d’adquisició dels terrenys que mantenia els con-tractes tradicionals d’emfiteusi que implicaven un repartiment delesdespesesmoltespecialiquepotsernovaconvèncerelspossiblescompradors.Aquestaésunadelesclausquepotexplicarel fracàsdelprojectedeGüell,peròhihatambéunaltremotiu:elParkGüelleramésambiciós,perònovatenirencompteelquevaserprimor-dialperalaurbanitzaciódeldoctorAndreu,eltransport.18

I també un jardí per a l’oci...

Finsenaquestmoment,nohemestatparlantestrictamentd’ocidelsbarcelonins,jaqueelParkGüellera,persobredetot,unaurbanitza-ció.Però,amesuraqueelprojecteesdeveniainviable,enelsjardinsesvananardesenvolupantunasèried’activitatsdecaireabsoluta-ment lúdic ipensemquetésentitdedicar-hielsdarrersparàgrafs,d’acordambelcaràcterd’aquestapublicació.

Enelsprimersanys,l’objectiud’EusebiGüellerapromocionarlaconstrucció,però,almateixtemps,vaaprofitarelsamplisespaisperexercirdavantdelaciutat,comapromotordelesartsilacultu-ra, una activitat que el va portar, per exemple, a ser membre deljuratdelsJocsFloralsel1900.AlaBarcelonamodernistanoeralaprimera vegada que es feien servir els amplis jardins particularsperalacelebraciódegransespectacles.AdriàGual,perexemple,va organitzar una representació d’Ifigenia in Tauride al Laberintd’Horta, el mes d’octubre de 1898. Ara bé, en el jardí del senyorGüelltenienunsentitdiferent:erenunaprolongaciódelpaterna-

18 FerranArmengolet al.,Un segle pujant al Tibidabo,Barcelona,Ajunta-mentdeBarcelona,2002.



lismesocial,peròaplicatapromoureelcatalanismecultural.Aixíhoveié,perexemple,elprimerbiògrafd’EusebiGüell,elpareMi-quel d’Esplugues: «A més, aquest Parc nobiliari respongué a unmuntd’idealitats íntimamentvolgudesd’enGüell.EnelParctin-gueren lloc explosions memorables de altes idealitats catalanes-ques.IDonEusebi—queencapcosamostràjamaielseupatriarcalcomenlatendresaíntimaqueconsagravaalescosesdeCatalunyai als seus grans homes— no tingué mai un no quan se li demanàl’úsdelParcperaexpansionsdel’ànimacatalana,radiosaperlaglò-riadeltriomf».19

Alsprimersanys,però,lesactivitatsteniencomaobjectiupro-mocionarlespossibilitatsdelaurbanització.Éselcas,perexemple,de la visita de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya de gener de1903iquehemcomentatàmpliament.Ielcaràcterlúdicdelavisita,enseldescriutambéSellésquanespecificaqueelsintegrantsdel’ex-cursió,amésdevisitarlesobresilesexcavacionspaleontològiquesquefeiamossènNorbertFontiSagué,vanserobsequiatsambcigars

19 Miquel d’Esplugues,El primer comte de Güell. Notes psicològiques i as-saig sobre el sentit aristocràtic a Catalunya,Barcelona,ArtsGràfiquesNicolauPoncell,1921,pàg.107.

Balls típics d’Eivissa al Park Güell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Fons Frederic Ballell, 1905-1915.



ilicors.20L’anyanterior,elCentreExcursionistadeCatalunyahaviaorganitzattambéunasortidaperveurel’estatdelesexcavacions.21

Enelsegonaspecte,elprimeractequehempogutdocumentarés una ballada de sardanes el 1904,22 i potser l’acte més destacatd’aquest primer moment és la celebració d’un garden party —citataixíenanglès—dinselmarcdelPrimerCongrésdelaLlenguaCata-

20 SalvadorSellés i Baró,«ElParqueGüell...,op.cit. 21 Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya,núm.84,generde1902,pàg.4. 22 Aquestsactes,elshempogutdocumentar,bàsicament,atravésdeJoanBassegoda,El Gran Gaudí,op. cit.,del’hemerotecaenlíniadeLa VanguardiaiLa Veu de Catalunya,iatravésdelsfonsfotogràficsqueesconservenal’ArxiuMas,al’ArxiudelaViladeGràcia,alFonsBallelldel’ArxiuFotogràficdeBarce-lonaialtresdelmateixarxiu,delCentreExcursionistadeCatalunyaidelesfo-tografiesestereogràfiquesdelacol·leccióSalvanydelaBibliotecadeCatalunya.

Entrada de la geganta al Park Güell. Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany, 1916.



lana,el20d’octubrede1906,quereflecteix,sensdubte,l’actituddeGüellenverslaculturacatalana.

Així,entre1906i1914,dataenquècomençal’etapadedecadèn-ciadelparc,podemassenyalarcelebracionsdetotamena:acteses-portius,comunacarrerad’automòbilsperl’EmpardeSantaLlúciaeljunyde1908ounconcursdegimnàstical’abrilde1908;actessocials,comla trobadadevoluntarisde laCreuRoja l’octubrede1910;unenlairamentdeglobus;visitesdecongressistes,comelsdelCongrésdePirineisteselmarçde1908,oaplecsdesardanes,comelcitatde1904id’altres l’octubrede1906,el1907 iel1910.El1908, l’EsbartCatalàdeDansaireshivarepresentarelBalldeGitanes.El1916,fi-nalment,podemveure-hil’entradadelsgegantsenunadelesfoto-grafiesdeSalvany.

Perlesdimensionsquevatenir,podemrecordartambéelban-quetperacincmilpersonesenhonoraFrancescCambó,el21demaigde1916,enquèesvacobrirtotalmentlaplaçaambunenvelat.Aixímateix,vallapenadestacarlavisitademarinersargentinsdelafragata Presidente Sarmiento, que van ser acompanyats pel mateixGaudí,elnovembrede1911.I,finalment,unhomenatgealainfantaPau i la seva filla Pilar, el mes de novembre de 1911. El caràcterd’aquestesfesteseratanpopularalaciutatquefinsitotlarevistasa-tíricaL’Esquella de la Torratxaironitzava:«Vajaundescansdomini-calelquevarenferdiumengepassatelsnostressardanistes.Almatí:Sardanes a la plaça de la Universitat. A la tarda: Sardanes al ParkGüell.AlvespreaBellesArts...».23

Amesuraqueesvanperdentlespossibilitatsdefer-hiunbarrid’habitatges,elParkGüellesconverteixenunaprojecciódel jardíprivatqueEusebiGüellteniaal’entorndecasasevaisen’enforteixl’úscomaplataformad’actespúblics.Ésevidentque,malgratestarhabitadalacasadeGaudíi,durantl’estiu,lacasaTrias,Güellconsi-deraval’espaielseujardíprivatienfeial’úsquecreiaconvenient.Elfetquenomésesconstruïssinduescases—nooblidem,però,queesvanadjudicarduesparcel·lesmés—24vacomportarquenoesconsti-

23 L’Esquella de la Torratxa,anyxxx,generde1908,núm.1531. 24 S’havienvenutdossolarsmésaAntoniBauiValls,elsmesosdemarçijuliolde1913ihavienestatadjudicadesduesparcel·lesalesgermanesTeclai



tuíselSindicatdePropietarisprevisti,defet,Güelldeguéfer-secàr-recdelesdespesesdemanteniment.

EnaquestespàginesnoméshemvolgutferunaaproximacióaunparelldetemesrelacionatsamblahistòriadelParkGüell;aspectesmenors,perquèlacreativitatdeGaudívamoltmésenllà.Enrealitat,allòqueatotsenssorprèndelParkGüelléscoml’arquitecte,esde-vingutpaisatgista,transformaelsjardinsatravésd’uninsòlitprocésdecreacióquetrencaelslímitsestèticsentrelanaturail’obrad’art.

DolorsTintoré.TotesaquestespecesdeterravarserrecompradesperGüell.ArxiuadministratiudeBarcelona,estimacióprèviaalacompra,datadael21demaigde1921,recollidaenelPla Integral d’Actuacions del Parc Güell,Ajunta-mentdeBarcelona,2009,pàg.33-37.


ESTIUEIG I ESBARJO A LA CORONA DE BARCELONA. LA COLÒNIA BUSQUETS DE VALLVIDRERA, UN EXEMPLE SINGULARTeresa-M. Sala

Lamajoriadelesbonesfamíliesbarceloninespassavenlatemporadad’estiu, de tres o quatre mesos, en indrets que havien escollit pelsseusbonsaires,lesbellesvistesoperanaraprendrelesaigüester-malsoelsbanysdemar.Elfenomensocialdel’estiueigaCatalunya1vaestendre’sentrelesclassesbenestantsaltombantdelseglexixiinicisdelxxivacomportarcanvissignificatiusenelsespaisnaturalsescollits.

L’anticmunicipideVallvidrera,ques’agregàaSantVicençdeSar-riàel1890,eraunnuclidemasiesdispersesqueesvaurbanitzaraltombantdesegle,totcoincidintambl’expansióqueesvaduratermecapalaserraladadeCollserola,ambfinalitatsbàsicamentrecreati-ves.Lesiniciativesqueesvananarimpulsantperalsvisitantsielsestiuejantsrequerientotunseguitdeserveisrelacionatsambelsub-ministrament,lesviesd’accésieltransportdeconnexióambBarce-lona.Laconstrucciódelesarquitecturesdedicadesal’oci,ésadir,elsespaisd’allotjamentielsestablimentsperallleure,comsónho-tels, fondes, balnearis, així com segones residències —torres i xa-lets—aniriencanviantlafisonomiadelpaisatgequecoronalaciutatdeBarcelona.Collserolaeraundelsespaisnaturalsprivilegiatsd’es-barjo iromiatge,onhihaviamúltiples fonts,berenadors,ermites imasiesdispersesambelsseuscampsdeconreu.

1 VegeuelllibredeGlòriaSoler,L’estiueig a Catalunya, 1900-1950,Barce-lona,Edicions62,1995,ambfotografiesdeXavierMiserachs.



Una de les iniciatives que més va contribuir a la metamorfosidelsdiferentsterrenysdelaserraladavaserlatascafetaperlaSo-ciedadAnónimaElTibidabo,fundadael1899pelfarmacèuticSalva-dorAndreuiGrau,delaqualformavenpartaltrespersonalitatsdes-tacades del moment, com Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macaya iGibert,FrancescSimoniTeodorRoviralta.Elseuobjectiuprincipaleraurbanitzargranpartdelamuntanyaiconstruirunparcd’atrac-cionsperaBarcelona,alamanerad’altresciutatsquejaentenien.2AlapartbaixadelsterrenysdelaSociedad esvabastirunaciutat-jardí,amb una avinguda que comunicava amb el Tibidabo per tramvia iferrocarril-funicular. Al cim de la muntanya, s’hi estava erigint eltempleexpiatoridelSagratCor,projectatperl’arquitecteEnricSag-nieriVillavecchiaapartirdelajaexistentcapellaedificadael1886.Alseucostat,laconstrucciódelprimerparcd’atraccionsdel’Estatespanyolesconvertiriaenl’espaid’ocimésfreqüentatpelsbarcelo-nins.Allà,elsvisitantsdelparcpodienfruirdetotunseguitd’entre-tenimentsid’activitatsd’esbarjocomerenl’exposiciód’antiguitatsifotografies,l’estaciódecolomsmissatgers,elgranprojectorelèctricilasaladetir,alhoraquepodienanaraveurevistesambunenormetelescopiobéacudiralsalódefestes.Aquestacadacopmésimpor-tantconquestadel’ociperpartdelaburgesiavacomportarqueen-tre1906i1908lafamíliadeldoctorAndreupromoguésl’edificaciódel’HotelMetropolitan,alxamfràdel’avingudadelTibidaboambelpasseigdeSantGervasi.L’encarregatdelprojectevaserl’arquitecteAdolfRuiz iCasamitjana,elqualvacomptar,entrealtrescol·labo-radors,ambAlfonsJuyolperalesesculturesiLluísBruperalsmo-saicsceràmics.Sóndignesdedestacarlarepresentaciód’escenesdelavidamodernaidedeterminadesdistraccionsde laburgesiaqueapareixenenlesdecoracions.Delmóndelesarts,hiveiemlapre-sènciadelapintura,elpiano(instrumentperexcel·lènciadelesvet-lladesmusicalsals interiors) i la fotografia(comanova imodernaafició,queanavaagafantimportànciaentreelsamateurs).Tambéhitrobem diverses activitats relacionades amb els esports de moda

2 HoracioCapel iPaul-AndréLinteau, Barcelona-Montréal: desarrollo urbano comparado, Barcelona,EdicionsdelaUniversitatdeBarcelona,1998,pàg.371-392.


ESTIuEIg I ESbARjO A LA CORONA dE bARCELONA... 235

comerenaraelpatinatge,elciclisme,elfutbol,lacacera,lanavega-cióil’automobilisme.3

El1908,ambcapitalmajoritàriamentfrancès,esvaplantejardecrearunGranCasinoalaRabassada.4Laidead’alçarungrancom-plexlúdic,capaçd’igualarelsjaexistentsenaltrescentresturísticsdelmón,5vaesdevenirrealitat.Al’emplaçamentescollitjahihavia,desde1899,elGranHotel-RestaurantdelaRabassada,impulsatperl’empresarihostalerMiquelMontanéiMartosielcontractistad’o-bresJosepSabadelliGiol.6L’edificivaserdissenyatperl’arquitecteiprofessordel’ÉcoledesArtsDécoratifsdeParís,EdmondLecheva-llier-Chevignard,enunestilneoàrab.El1909,LaRabassadaSociedadAnónimaInmobiliariadeSportsyAtraccionesvacomprar-lo,ivaen-carregar a l’arquitecte Andreu Audet i Puig una sumptuosa sala dejocs.TalcomdeialapropagandadeLa Vanguardiaera:

Uncasinoparticular.Juegosvarios.Restaurantedelujo.Atraccionesamericanas.ScenicRailway,CakeWalk,RowlingHalleys,CasaEncan-tada,Palaciodecristal,Palaciodelarisa,Paseos,etc.Entrada0,50ptas,conderechoaelegirunaatracción.7

Apartirdelsplànolsdelesinstal·lacions,queesconservenal’Ar-xiudeSantCugatdelVallès, idediverses fotografiesd’època8enspodem fer una idea de la fastuositat d’un establiment que va serclausuratperordreministerialel1912,desprésd’unintensdebatpo-líticsobrelasevaconveniència.

3 VegeuRicardBru,«LaRotonda»,aFrancescFontbona(ed.),Joies del modernisme,Barcelona,EnciclopèdiaCatalana,2011,pàg.164-170. 4 SergiYanes,La Rabassada. La utopia de l’oci burgès,Barcelona,PuntoRojo,2011.SergiYanesésmembredeTuroscòpia.GrupdeTreballdel’InstitutCatalàd’Antropologia. 5 Enelmomentd’escriureaquesteslínies,s’estàplantejantlaconstruccióaMadridoaBarcelonadelcomplexdejocd’unmagnatamericàques’anomena-riaEurovegasiqueseriaelnoumodeldinsdelmónglobalactual. 6 SergiYanes,La Rabassada...,op. cit. 7 La Vanguardia,8denovembrede1911,pàg.5. 8 Vegeu www.fotosdebarcelona.com/docs/CasinoRabassada-ESP.pdf.TambéelllibredePereFàbregasiCarlotaGiménez, Gran Casino de la Rabas-sada, història d’un somni burgès,Barcelona,Viena,2011.



Espais de l’oci a Vallvidrera

Elfenomendel’estiueigvacom-portar l’aparició de nous béns iserveis,aixícomdenovesmane-resderelacionar-seidefruirdeltemps compartit per les famíliesbenestants.AVallvidrera,lainflu-ènciadelacolòniaestiuejantesvafernotar,totiquevaladirquelesrelacionssocialsentreestiuejantsi nadius era força classista.9 La

zonadelpantàartificial,10ques’haviahagutdeconstruirentre1863i1864perportarl’aiguaaSarrià,esvaconvertirenundelsespaisdelleurepreferitsdelsbarcelonins.Peraquestmotiu,entre1904i1906,l’enginyerCarlesG.Montañésvainstal·larunpetittrenelèctric,elMina-Grott,quetravessavalaserraiquedeseguidaesvaconvertirenunadistraccióperalsvisitants.Altrescentresd’esbargimentvanveure l’oportunitat d’ubicar-se als terrenys verges de Collserola.Així,HeribertAlemanyvaferunprojectedeparcd’atraccionsano-menatLakeValleyalafincadenominadaCanSibinadelcostatdelpantàdeVallvidrera.

Comjahemesmentat,lamilloradelesviesdecomunicacióseràelgermennecessaripera les transformacions.Apartirde1888, lacarreterajaarribavadesdelTibidabofinsalpobleitambéhofariaelTramviaBlau.Apartirde1902,lacarreteradelesAigüesvaconver-tir-seenunaaltradelesviesd’accés,perònohihadubtequeelfac-tordecisiuvaserlaconstrucciódelfunicular,ques’inauguràel28

9 Els«senyorsdeBarcelona»arribavenamblesfamíliesilesminyonesino-mésesrelacionavenentreells.Detotesmaneres,alllargdelseglexxelpanora-maaniràcanviantiamblamassificaciódelturismelesantiguesgranscasesd’es-tiueigvandonarpasalsxaletsialsapartamentsdedimensionsméspetites,aixícom«l’estiueig»estransformàdeformamésgeneralitzadaen«lesvacances». 10 L’encarregatdeprojectarelpantàilacasadelguardavaserl’arquitecteEliesRogent.VegeuFrancescTomàs,SalvadorFerran,CristòfolJordàiDa-vidForgas,Itineraris. Vallvidrera-Les Planes, Barcelona,AjuntamentdeBarce-lona,2007.

El pantà de Vallvidrera, obra d’Elies Rogent. Postal editada per Thomas, Barcelona, enviada amb data 1 de setembre de 1905.



d’octubredel’any1906.Elsedificisdel’estació(lasuperiorilainfe-rior),obradelsarquitectesBonaventuraConilliMontobbioiArnauCalvet iPeyronill,sónd’unmodernismed’influènciasecessionista,ambungransòcoldepedra,mosaics,forjaiunscaracterísticsarcsparabòlics.

També, tal com veiem a les postals editades per Roisin, es vananaralçantdiferentstorresoxaletsd’estiuejants,ambuntipusd’ar-quitectura modernista, de vegades amb un cert aire pintoresc. Undelsatractiusessencialsdel’esperitdelllocerenlespassejadespelsboscos,onhihaviamoltes fonts,berenadors irestaurants.Undelsmésconegutsera l’HotelBuenosAires,11 famósper lessevesvistesimpressionants.Altreshotelsdecategoriavananar-sesituanttambéenplenanaturaoalacarreteradeVallvidreraaBarcelona,coméselcasdel’IdealPavillon,quevaobrirlesportesel1908,queésunaobradegransdimensionsquel’arquitecteAntoniColliFortvaconcebrecomunadelesmillorsmirandescapalaCiutatComtal.Així,pertaldecridarl’atenciódelaclientela,alespostalsdepropagandadel’es-tabliment,esfeiaconstar:

Lamejorvistapanorámicadeestamontaña.Espaciososalónparaban-quetes.Saloncitosparafamilias.Confortenhabitaciones.Calefaccióninviernovapor,conrenovacióndeaire.Alumbradoeléctrico.Cuartodebaño.Capilla.

Unal·licientafegiteraqueteniaunapistadetennis,esportdemodaentrelaburgesia.L’afanydeluxecosmopolitaconviviaambestablimentscoml’antiga CasaTrampa,CristobalCivil,alaplaçadelpobledeVallvidrera,on,talcomdiulapropagandacomercial,esfeienesmorzarsidinarsambun«servicioesmerado.Limpiezayeconomía».12Així,durantlaprimeradècadadelseglexx,Vallvidre-raesvaconvertirenunespaid’ocionnofaltavenlesfestespopu-lars,elsballs,elsconcursosdesardanes,elsconcerts,lesdesfilades,

11 VegeuJulioVives,Hotel Buenos Aires. Un record del modernisme a Vall-vidrera, Barcelona,Lulu.com,2009. 12 Enelplecdocumentaldel’ArxiuBusquetsdeVallvidrera,esconservaunafacturade1908.



etc.Lafestamajorde1907vateniruncaràcterespecial,ambtotunseguitdecelebracionsenmigdelbosc.13El18d’agostvatenirllocelconcertdel’OrfeóCatalà,dirigitperLluísMillet,enquèvaninter-pretarl’himnedelainstitució,el«CantdelaSenyera»deJoanMa-ragall.Tambéalaprimerapart,segonsconstaenunprogramaeditatperL’Esquella de la Torratxa iLa Campana,esvancantarcançonspopularscom«Muntanyesregalades»,«LaFiladora»,«LaGataienBelitre»,«Lorossinyol»,«Elstrestambors»o«Aucellada»,deJane-quin.Alasegonapart,«LesFlorsdeMaig», d’AnselmClavé,«Elfum-fum» (cançó popular), «La Sardana» per Borràs de Palau, «L’Emi-grant»perVives,«LamaredeDéu»d’AdriàGual,dirigidapelmestreNicolau,i,finalment,«ElsSegadors»perLluísMillet.

AiniciativadelCasinodeVallvidrera,l’estiude1915elTeatredeNatura14 sesituàenunaesplanadadelboscdeMirallesproperaal

13 Programademàdelafestamajor,conservatal’ArxiuBusquetsdeVallvi-drera. 14 Vegeu«Barcelona:¿teatredenaturaoteatrealafresca?»alatesidoctoral

Festa major de Vallvidrera, postal Universal, c. 1900.



pantà iambunamagníficavistacapalVallès.Vaserunapropostad’esbargimentque,totiquenomésvatenirunaduradadeduestem-porades estivals, ja havia obtingut força ressò en altres poblacionscom la Garriga, on des de 1911 fins a 1914 es van anar programantbells contes de fades, com va ser La Viola d’or d’Apel·les Mestres,obraquevacloureelcicleestivaldelboscdeCanTerrés.15Defet,GabrielAlomarafirmavaqueelTeatredeNaturaera:

Unafestadecivismeidesolidaritatsocial[...].Unteatredenaturanoésunareaccióderuralisme:ésunaconquestadelcampperlaciutat;ésunaconsagraciódelboscprimitiualanovaBarcelona;ésunbrotd’oliveraoderoureconsagratsobreunmonument.16

Finsafinalsdelsanysvintescontinuarienfentaqueststipusdefestesal’airelliurepromogudesperlescolòniesestiuenques.Algunsdetractors,com,perexemple,JosepMoratóiGrau,noconsideravenescaient,utilitzantlessevesparaules,de«plantar-losensemésnimésenplenanaturaselvàtica».17D’aquestamanera,elTeatredeNatura,quehaviaesdevingutunamanifestaciód’esperiteminentmentmoder-nista, amb autors com Adrià Gual, Ignasi Iglésias, Apel·les Mestres,SantiagoRusiñoloEnricMorera,vaacabarlasevatrajectòria.

Les cases d’estiueig, una arquitectura domèstica peculiar

Durantl’èpocadelmodernisme,aVallvidreraesvanconstruiredifi-cisnous,totiquetambéesvanremodelaralgunesfinquesagrícoles

(inèdita)deRaffaellaPerrone,Espacio Teatral y escenario urbano. Barcelona, entre 1840 y 1923, Barcelona,ETSAB,maigde2011,pàg.146-150.TalcomindicaPerrone: «Marca el fin de este género, ya que traiciona los dos argumentosesencialesquecaracterizabanelespíritudelapropuesta:quelasobrasrepre-sentadasfuerandeteatrocatalányquelafuerzadelpaisajeconstituyeraunelementointegrantedelarelaciónentretextoypúblico». 15 VegeuFrancescViñas,«ElTeatredelaNatura:elsmodernistesalaGar-riga»,Lauro,núm.13. 16 L’Esquella de la Torratxa, 8desetembrede1911. 17 JosepMorató,«Teatredenatura?»,La Veu de Catalunya,20d’agostde1916.



jaexistents.Així,perexemple,el1888,elllavorsalcaldedelmunicipideSantVicençdeSarrià,RamonMirallesiVilalta,vaadquirirMasFerrer,fincaqueestavasituadaenunllocprivilegiat,apropdel’es-glésiamedievaldeSantaMariadeVallvidreraiambvistesalamun-tanyadeMontserrat,ilavarebatejarambelnomdelasevaesposacomaVil·laJoana.18

Desprésdel’Exposiciód’ArtsDecorativesModernesdeTorídel1902,elmodernismearquitectònicvagirarlasevamiradacapalcen-tred’EuropaisobretotversViena.Enlesresidènciesestivals,elsar-quitectesvantenirungraudellibertatmésgranqueenaltrestipusdeconstruccionsdecairemésrepresentatiuosimbòlic.Ambl’arribadadelfuniculardeVallvidrera,algunesmasiesantiguesesvanremode-larcoma torresd’estiueig,coméselcasde laTorreSansalvadoroCasaCarreras-Soler.L’arquitecteBonaventuraConillvaprojectaraVallvidreraalgunestorresoxaletsdecaràctercentreeuropeu,comlaVillaMonitor(1905).Entre1906i1907,l’arquitecteJoanRubióiBell-verenvaconstruirdiversesperafamíliesbenestants,comlacasadeManuelDolcetdel’avingudaVallvidrera,número44.També,d’estileclèctic i amb algun element modernista, l’arquitecte Antoni Coll iFortvaedificarunacasaunifamiliaraïlladadegransdimensions,aixícom lacolòniaHerrandoalcarrerPelfort,número10-12,queesvabastirentre1906i1911.Enaquestdarrercas,estractad’unconjuntd’edificisdeplantabaixaipisdinsd’unrecinteparticular.

Perunaaltrabanda,l’ebenistatapisserJoanBusquetsiCornet,quetenialasevabotigatalleralcarrerdelaCiutat,número9,deBar-celona,vaadquirirunesterresdavantperdavantdel’estaciódelfu-niculardeVallvidrera,amblaintenciódesituar-hiunacolòniad’es-tiueig,lacolòniaBusquets.19VacomprarelterrenyaRamonMiralles,

18 Aquestamasiareconvertidaencasad’estiueigvaesdevenireldarrerre-fugidemossènCintoVerdaguer,alqual,pelseuprecariestatdesalut,selivaaconsellaruncanvid’aires.Elpoetavafer-hiestadadesdel17demaigde1902finsalasevamortpocsdiesdesprés. 19 Esconservaladocumentacióqueenshapermèsdereconstruirlahistò-riadelescasesdeformadetallada.ArxiuBusquetsdeVallvidrera.Quanvàremescriureel llibreLa Casa Busquets. Una història del moble i la decoració del modernisme al déco a Barcelona, Barcelona, Universitats Catalanes / MNAC,2006,MemoriaArtium,núm.4,desconeixíeml’existènciad’aquestplecdocu-



segonsconstaal’escripturaambdata23degenerde1907delnotariR.Permanyer.Enunaubicacióprivilegiada,s’hivananarconstruintlescasesunifamiliarsentre1907i1913.Laprimera,anomenadaTorreSantJoan,vaserobradelmestred’obresPereBoschiCardellach,elqualvarebreacomptediversesquantitatsdedinerspera l’estudi-projecteielsplànolsaprincipisdel1907,anyenquès’inicialasevaconstrucció.Ambdatadesetembrede1906,Busquetsvadirigirunacarta a l’Ajuntament de Sarrià demanant el permís d’obres (que vasignarelllavorsalcaldedelapoblació,CarlesXiróiJordà).Jaaco-mençamentsd’aquellmateixany,elserrallerFrancescTulla,deSar-rià,vaconstruiruna tancade ferroperdelimitar laparcel·lade lesquatreprimerestorres(A,B,CiD),edificadesalacarreteradelTibi-daboaVallvidrera(aldavantdelaplaçadePepVentura).AlsetembreesvapagaralaSociedadGeneraldeAguasdeBarcelonaunramaldedistribució,iesvancomençaraldesembrelesobresambelcontrac-tistaPereGrauCuyàsdeVallvidrera,elqualvaanarsignantdiversosrebutsdelesquantitatsqueanavarebent.Alaprimeracontracta,hiconstacomva«arrencaritreballarterres»peralaconstrucciódelatorredeSantJoaniladeSantEnric.Apartirdelasegonacasa-torreésl’arquitecteArnauCalvetiPeyronill20quis’encarregaràdelsplà-

mentalqueenshapermèsd’atribuircorrectamentl’autoriadelprojectearquitec-tònic,quellavorsfèiemconstardel’arquitecteJaumeGustàiBondia(pàg.188). 20 L’arquitectevanéixeraBarcelonael1874iel1897obtinguéeltítold’ar-quitecte.Eltrobemcol·laborantenunainiciativafilantròpica:apropostadelsenyorMasgrau,propietaridelarevistaLa Ilustración Obrera,vadibuixarelsplànolsd’unacasaquelapublicacióregalariaalsseussubscriptors.AlaFestadelaFraternitatdel’1demaigde1904esvaposarlaprimerapedraihivanassistirelrectordelaUniversitatLiterària,nombrosesassociacionsobreresilesfederacionsdelsCorsClavé,entred’altres.ArnauCalvet,alasevaprimeraetapa,destacaambdiversesobresmodernistesd’estilsecessionista,comveiemalsMagatzemsCendraiCaralt(1905)delcarrerdelsArcsaBarcelona,onesvainstal·larlahidroelèctricadeCatalunyael1946,aVallvidreralesjacitadestorres,itornantaBarcelonaelsedificisplurifamiliarsdel’EixampledelacasaArmenterasilacasaPeralladadelcarrerProvença,número324-326.TambésemblaserquevaserarquitectemunicipaldeSarrià,onvaconstruirelmercatambMarcel·liàCoquillatelsanys1911-1913itambéeltraçatdelacolòniad’es-tiueigTibidabo(1912-1919).MéstardseràconegutperprojectarelsMagatzemsJorba(1926-1932).VamoriraBarcelonael1956.



nolsiladirecciód’obres,queperduraranfinsal1913amblescasesXiZ,ambfaçanaalacarreteradelaRectoria(alesPlanes).Entre1909i1912jas’haviadutatermeelconjuntdelsegongrupdexalets(E,F,GiH)amblaconstrucciód’unedificidestinatacotxera,tottrans-formant-selacasadelcostatdelacarreteradel’Església.

Resumint,hemdedirquelacolòniaBusquetsvaserideadapelpropietariiiniciadapelmestred’obresBoschiCardellachiseguidaperl’arquitecteArnauCalvet.21Elconjuntescompond’unatipologiad’habitatgesunifamiliarsdiferents,totsellsd’influènciaestilísticadelmovimentsecessionista.AquestessolucionsdecaràctervienèstambévanseradoptadesenaltresindretspelsarquitectesRafaelMasó,Jo-sepMariaPericasiJosepRenom.Elqueéssignificatiuéselcaràctersingulardecadaunadelescases,encaraqueenlasevamarcadadi-versitatconfigurenunconjuntestèticunitari.Elmodernismearqui-tectònicvatrencarambl’eclecticismeilauniformitat,ivaoptarperlasingularitatil’ideald’arttotal(degermandatentretoteslesarts).

LestorresdelacolòniaBusquetsconstavendeplantabaixaiunpis.Elsinteriorsdisposavendelsdispositiusespacialssegüents:ves-tíbul, menjador, sala amb miranda, dormitoris, lavabo, cuina, gale-ries,tallericarbonera,totsellsequipatsambllumelèctrica(distri-buïda per la Sociedad Anónima El Tibidabo), sanitaris de la CasaLacomaHnos.yBonsoms,pavimentsdemosaichidràulicdediver-sosibellsdibuixosdelaCasaButsemsiFradera,rajolesiarrimadorsdelafàbricaPujoliBausisd’Esplugues,pedraartificialdeCabrujaiSeguí,entred’altres.Lavarietateralanotapredominantenunade-coraciócontinguda,noabsenta,però,desentitdelritmeimancadadelsexcessosilesexageracionsanteriorsal1900.

Comques’haconservatdocumentaciósobreelprocésdecons-trucciódelescases,podemconèixerdetalladamentelsindustrialsielsartífexsquehivanparticipar,aixícomtambéelscostosquevan

21 Segonsconstaaladocumentació,l’arquitectevafer-liunarebaixavolun-tàriaameitatdepreu.Alafacturadelshonorarisconsta«ladireccióndelacasadelaRectoriaenVallvidrera(tarifaantigua)»perlaquantitatde474,83alesqualsrestaper«rebajavoluntaria»224,83,ielcostascendeixauntotalde250pessetes.LacolòniaBusquetsestavacompostaperonzexaletsqueconstaquevancostar54.000pessetes,unaquantitatforçaimportantperaaquellstemps.



comportar.Així,lafusteriad’obresesvaencarregaraltallermecànicdeJoanPasaretmentrelafusteriaartísticalavaferFèlixComa.ElsvidresvancórreracàrrecdeBuxeresiCodorniu,laserrallerialavaferJacintCuyàsilespecesforjadesJoanMas.APereBofarull,queteniauntallerdefusteriamecànicamogudaalvapor,selivaencar-regartransformarunafinestraenunbalcó.

Pelquefaalsinteriors,ensconstaquevanserpintatspelpintordecoradorLluísSavall,queteniaeltalleralcarrerMajordeSarrià.Perunaaltrabanda,esvanencarregarcadiresalcadiraireJoanRo-selló,delcarrerdeRiego,deSants.EnspodriasemblarestranyqueelsBusquets,totiserebenistes,encarreguessinlescadiresaunaltretaller, però els cadiraires eren una especialitat específica dins delgremiiperalabotigaBusquetstambés’haviencomercialitzatcadi-resd’altrestallers.

Unadelescaracterístiquesdelconjuntdelacolòniaésquetotesles cases tenien terrasses amb miranda, ubicades al voltant d’unaplacetaoterrassacomunitària,onhihaviaunpou,ambunespaien-jardinatpled’arbres,arbustos,rosers,margarides,geranis,glicines,hortènsiesiherbesaromàtiques(sàlvia,romaní,espernallacifarigo-la)quehavienestatplantatsiarreglatsperFrancescRodó,queesde-dicavaalaconstruccióiconservaciódejardinsiquecontinuàfent-neelmantenimentalllargdelsanys.

En aquest espai comú i de pas entre les cases, s’hi va instal·lartambéunacapella,quesemprelluïaguarnidaambflorsiperalaqualesvanadquirirornamentslitúrgicsalabotigadelsfillsdeM.GarindelcarrerJaumeIdeBarcelona.Sesapquevaserbastidaiampliadal’estiude1907iqueel5defebrerde1912esvahaverdeferunreque-rimentespecialalcardenalCasañaspertaldepoder-hifermissa.Itambé, segons testimoni oral recollit pel nét del propietari, JoanBusquetsiGuindulain,semblaserqueanysméstards’hihavienfetalgunes representacions d’obres teatrals, amb la col·laboració delbarreterdelcarrerFerrandeBarcelonaJoanPrats.Elpuntdetroba-daentreelshabitantsdelacolòniaeraaquestamenadepatienjardi-natqueunialesfamíliesenlesllarguestemporadesestivalsalvol-tantdelsacteslitúrgics.

L’any1914s’encarreguenplaquesd’esmaltambelsnomsde lesnovescases(Puig-mal,Montserrat,Mont-sec,Puig-padrós)alBazar



E. Grandin, casa especialitzada en «Esmaltería Artística y comer-cial»,situadaalPortaldel’Àngel,número25,itambéaE.Bossi,delcarrerPelai,número48.AquellmateixanymoriadeltifusEnriquetaGuindulain,esposadeJoanBusquetsiJané,elqualtambévacauremalalt,aixícomlasevagermanaJoaquimaielseupare,JoanBus-quetsiCornet,quenovapodersuperarlamalaltiaimoriael7dege-nerde1915.LaJuntaDirectivadelCentroRecreativodeVallvidreravadirigirunacartaalafamília,signadapelsecretariJaumeGrau,enquèexpressavaelcondolielsentimentcompartitenversundelsso-cisprotectorsmésdestacatsdel’entitat.

EnelpoemadeMiqueldelsSantsOliveresgrafiatalatorreSantJoan,queportavaelnomonomàsticdelfundadordelacolònia,cop-semelsentimentdeltempus fugit:

Depressafugenlashoras,depressaynotornanmés.Aprofital’horadelsencantsprimers,aprofital’horaquenotornamés.

Sónunsesgrafiatsambunaoriginaltipografiamodernista,amblletresdibuixadesperJoanBusquetsiJanéque,encertaforma,tes-timonienunaèpocadauradade l’estiueigaCatalunya id’activitatsfamiliarsenunindreturbanitzatenplenanatura.


ANNEXOS


L’EXPERIÈNCIA DE FER TEATRE AL MENJADOR DE CASANOTES SOBRE UNA DRAMATÚRGIA PER AL GRACMONAntoni Galmés Martí

L’homemésfortdelmónéselqueestàméssol.

HenrikIbsen, Un enemic del poble

El teatre universitari, entre moltes altres coses, ha de permetre lacreaciód’unrepertoriil’activaparticipacióenlarecercailainvesti-gació.Recuperar,repensarirepresentarseriensímilsescènicsacertsmotsecologistesquetotsconeixemiquearanovénenalcas.Tanma-teix,poderacompanyarlesposadesenescenad’unestudisobreunaobra,sobreelseucontextobésobreelseusentitmésprofundésunprivilegiiunbonicrecursqueetpermetenlesaulesdeteatreuniver-sitaripelseugraud’empirismebasatenlaprovail’errori,evident-ment,perlasevallibertat.Enelsteatresderepertorihomadoptaso-vintpecesclàssiquesques’hanconvertit,ambeltemps,enpatrimonicultural universal, i també obres locals que constaten la riquesad’unallengua,d’unahistòriaod’unacultura.

Elsentitartísticqueacompanyalapràcticateatral(universitàriai, per tant, no professional) constata la possibilitat de dur a termeunarecercaiunainvestigacióqueemprencomaeinaprimeraicomaplataformadedifusiólacreaciódel’espectacle.Enefecte,ferunadramatúrgiaobémuntarunespectaclesónmaneresd’investigarso-breuntema,unmotiu,obédeformarpartd’ungrupderecerca.1

1 Aquestéselprincipalobjected’investigaciódelmeuprojectepostdocto-ral.Contratotpronòstic,elsanystreballantperalgrupdeteatredelaFacultat



Endosanys,l’AuladeTeatredelaUniversitatdeBarcelona,encol·laboració amb el GRACMON ha presentat dos espectacles que,en perspectiva, poden semblar molt allunyats l’un de l’altre, peròque,comveurem,guardenunarelacióimportantentreells.Aquestsdosprojectessón,enprimerlloc,l’espectacleA l’ombra d’un pi esca-nyolit,iunaadaptaciócontemporàniad’Aigües encantades,deJoanPuigiFerreter.Ambdóstextosforenconcebutsperserportatsaes-cenaperactriusiactorsuniversitarisienespaisnoteatrals.Peratalpropòsit,enl’àmbitdramatúrgic,enshemservitdetextosifontspri-màriesdel’època,comtambéd’estudisques’hanfetsobreunperso-natge,comSantiagoRusiñol,ounautor,comJoanPuigiFerreter.

Valadirque,enmatèriaderepertori,elpatrimoniteatralmésricdelqualdisposemaquí,aCatalunya,éseldel’èpocadelmodernis-me.Així,peraquestconceptederepertoriquevolemduraterme,larecercateatraldinselcalaixmodernistaésessencial.Noésqueavuiendianoesfacibonteatre,ansalcontrari.Elteatrecontemporaniviuunsmomentsdemoltbonasalut.Peròenelcasdelteatremoder-nistas’ajuntendosfactorsqueelfansummamentinteressant.

D’entradaés,podríemdir,elnaixementdelnostreteatrecontem-porani.Davantl’absènciad’unallargatradiciócomlaquehihaviaha-gutal’Estatespanyol,elteatredefinalsdelseglexixcomportavaunavigoriunajoventutforamida.AdriàGual,alessevesmemòries,Mitja vida de teatre, jahaviaditqueelsde lasevageneració,enmatèriateatral,sesentienorfes,al·ludintalteatreanterioraGuimeràialmo-vimentdelaRenaixença.JosepMariaPoblet,enelseuestudi«Lesarrelsdelteatrecatalà»,citaunasèriellargadenomsquevandesdeVidaliValencianofinsaSerafíPitarra:dramaturgsdelseglexixquesónelsqueempenyenelsinicisdelnostreteatre.

Elsegonfactoréselpropihomedeteatremodernista.Elseuper-filésunpuntdepartidaoextensiód’unapluralitatdepensamentid’activitat:unacaramésdelpoliedrequeconstitueixl’artistatotal.Pertant,parlardeteatreenelmodernismeésendinsar-nosdinsuna

deGeografiaiHistòriadelaUniversitatdeBarcelonafanevidentlapossibilitatd’investigaratravésdelapràcticateatralenelcontextdelahistòriadel’art.VegeuAntoniGalmés,«TeatreiUniversitat:lalluitaperunreconeixement»,Hamlet. Revista d’Arts Escèniques,2012,núm.25,pàg.38-41.


L'ExPERIèNCIA dE fER TEATRE AL mENjAdOR dE CASA 249

pràctica artística complementària a altres arts com són la pintura,l’escultura,lamúsicao,comensexposaXavierFàbregasparlant-nosd’Apel·les Mestres, fins i tot la jardineria.2 Per tant, el perfil socialtambéformapartdelpatrimoniidelrepertorideteatre.Aquestéselcaràcterque pretenia lapeça A l’ombra d’un pi escanyolit:mostrarelmodus vivendid’unartistatotal.

Fetesaquestesconsideracionsinicials,passemaexposarquineslíniessegueixenlesduesdramatúrgiesqueespresentenenelsanne-xosd’aquestllibre.

Novoldriapresumird’explicarelperquèdelamevaobra.Encaraquenecessari,noésbenvistqueundramaturgdirectorparlidelseutreball, ja que sovint s’hi amaguen llicències poètiques difícils dejustificar.Simplement,sise’mpermet,exposaréunasèriedesensa-cionsqueesprodueixenambl’experiènciadeferteatreenllocsem-blemàtics,històrics,odeferartà la manièred’aquellsqueundiaenferenallàmateix.A l’ombra d’un pi escanyolitpartídelavoluntatderepresentarteatrealacasaAmatller.L’elecciódel’emplaçamenthafugit de la memòria. Però intentava materialitzar el que FrancescCuretiXavierFàbregas,enlessevesrespectiveshistòriesdelteatrecatalà,vananomenar«teatredesalaialcova».3

Certament,almarged’unteatrepúblic,empresariiinstitucionalcomsónelscasosdelTeatrePrincipal,elRomeaoelLiceu,existeixaBarcelonaungustpelteatreparticular.Semblaserquedesdelseglexviiii,especialment,apartirdelsfetspolíticsquesuposenlamortde Ferran VII (l’any 1833) i el triomf dels liberals, s’enregistra unnombrenotabledecompanyiesd’aficionatsquerepresentenacasesparticulars.Totiaixí,lamancad’estadístiquesid’informacionspre-cisesdeixaaquestaafirmaciósensesuportcientífic.4

Tanmateixonsíqueesfeienrepresentacionsenespaisnocon-vencionalmentteatralsfoualscenaclesburgesosienelstallersica-

2 XavierFàbregas,«Elteatreeneltempsdelmodernisme»,aEl temps del modernisme,Barcelona,Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat,1980,pàg.231. 3 Francesc Curet,Història del teatre català,Barcelona,Aedos,1962;Xa-vierFàbregas,Història del teatre català,Barcelona,Millà,1978. 4 XavierFàbregas,Les formes de diversió en la societat catalana romànti-ca,Barcelona,Curial,1975,pàg.75.



sesdegentvinculadaa l’elitartística icultural.Així,perexemple,l’arquitecte,pintorihistoriadorRàfolsiFontanalsensparlavadelesvint-i-nousessionsdeteatreíntimqueesduguerenatermealesfes-tesdelCauFerrataSitges,idelainfluènciaquetinguerenencertsaspectesdelanovaliteraturadramàticaques’estavacreantelspri-mersanysdelseglexx.

El llocons’haviaderepresentarperprimervegadalapeçaquepresentemresponiatambéalesmateixescaracterístiques:l’estudifo-togràficd’AntoniAmatller,alesgolfesdecasaseva.L’any1900aquestempresari xocolater de nom i fortuna inaugurava la reforma de lacasaquehaviaadquiritanysabansalnúmero41delpasseigdeGrà-cia.L’obra,l’haviadirigidaJosepPuigiCadafalch,ambl’ajutilacol-laboraciódeMasriera iCampinsen la foneriadebronzes,ManuelBallarínenlesesculturesiunallargallistad’artistesquecontribuï-renaconvertirunacasadetresplantesforçacomunaenunaiconad’exclusivitat modernista. A l’ensems, l’estil gòtic i les influènciesnord-europeesintentavenseguirelgustencetatpelmateixarquitec-tealaCasaMartídelcarrerdeMontsió.

Unadelespeculiaritatsdelacasaésl’úsquevadonaralesgolfes.Amatllereraungranaficionatalcol·leccionismei,sobretot,alafoto-grafia.Vaconvertirelpissuperiorenunlaboratori.L’espaieraunagransalasotaunateuladaaduesaigües,ambunesbiguesal’estilbri-tàniciunesclaraboiesqueliconfereixenuncaràctermoltespecial.El1923,ambmotiudelcinquantèaniversarideTeresa,lafillad’An-toniAmatller,s’hivaferunarepresentacióal·legòricatituladaDiver-timent dedicat a Teresa Amatller.Barcelona març de 1923.5

Treballarenunespainoteatralrequereix,tantaracomabans,unaadequació de les pròpies convencions teatrals de nombre d’actors,d’entradesisortidesdelspersonatges,ifinsitotd’il·luminació.Ellec-tor de l’obra podrà observar a la didascàlia inicial un paravent ambmotiusorientals.Responiaa lanecessitatdeconstruirunamenadefonsperquèelsactorspoguessinamagar-s’hiitornarasortiraescena.L’escenografia era verbal i succeïa davant aquest paravent que, percert,alaposadaenescenavamcanviarperuncartipàsenormeobert.

5 Llibretcompletifotografiesdelmuntatgeconservadesal’ArxiuMasdelamateixacasaAmatller.



A l’ombra d’un pi escanyolitestavapensadaperserrepresentadaper quatre actors que fessin, a l’ensems, multitud de personatges.L’argumentgiraentorndelavidadeSantiagoRusiñol,perònoexpli-catenprimerapersona,sinóatravésdelamiradadedospersonat-ges propers a l’artista: Maria Rusiñol, la seva filla, i Josep Pla. Perunabanda,Mariaensmostravaelseuparecoml’artista,lapersonaiel caràcter paternal d’aquesta figura modernista tan emblemàtica.JosepPla,perlasevabanda,ensajudavaasituarelcontextdelaBar-celonad’aleshores.6

L’espectacleésconstituïtpervuitescenesmésunpròlegiunepí-leg.Totesaquestespartstenenunafortapresènciamusical.Enelcasdelanostraprimerarepresentació,ensvacompondrelamúsicaelcompositorPereCowley,encaraque, suposadament, cadadirectorpottriarelseucompositoralseugust.

6 Peramésinformació,recomaneml’interessantestudisobrelasociologiaurbanadelaBarcelonadel1900: Teresa-M. Sala,La vida cotidiana en la Bar-celona de 1900,Madrid,Sílex,2005.

Escena de l’obra A l’ombra d’un pi escanyolit. Fotografia d’Àngel Monlleó. Barcelona, 2009.



Elsromanssabienmoltbéquinaeralapartimportantdelessevesvides:l’otium.L’espaidelrepòs,elgaudiil’activitatnolucrativa.L’es-paitemporaldelfervolarcoloms.Totalarestaeraelnegotium.Peròaixòésunaaltrahistòria.Peralbarcelonídel’època,l’ocierasagrat.Tantperalmenestralcomperalgranempresari,perallliberaloperalconservador.Peròsobretotperal’artista.Aquestéselpuntdepar-tidadeladramatúrgiadel’obraA l’ombra d’un pi escanyolit.

L’obratécomasubtítolPeça col·leccionable en un acte i vuit esce-nes. La col·lecció és un dels passatemps preferits del barceloní del’època.Maria,lafilla,començal’obrad’aquestamanera:«Sipogués,araquetotéscol·leccionat,fariaunacol·leccióderecords».7Aquestafrasedespertavaunaemotivitatforamidaperal’efímermaterialenquèestanconstruïtselsrecords.Éstanpoèticcomcol·leccionarsi-lencisobesades.Erauninicipreciós.ImaginavaunaMariaRusiñolambuncartipàsple(benple)detotelquefeiareferènciaalseupare,dirigint-sealpúblicicantantalsrecords.Alamemòria.

Tanmateix,elrecursempratperapoderparlardeRusiñolnoésnilasevaobranilasevafamílianianècdotesdelasevavidaquoti-dianaodelseupasperlabohèmiabarcelonina.Elsllocsonhahabi-tatoperonhapassatsónelsquecondueixenladramatúrgia.Certa-ment,siprenemcomamodelelllibredeJosepPlaSantiago Rusiñol i el seu temps8ensadonaremdelprecísretratqueesfadel’homeatra-vés del seu context. Treballar a partir de les circumstàncies peracrearladramatúrgiaésunrecursquejahaviaempratRicardSalvaten els seus textos Adrià Gual i la seva època i Salvat-Papasseit i la seva època,ambdósde1981.Totiquejonohetingutelprivilegideveurecapdelsdosmuntatgesdelstextos,totllegint-losemfanpen-sarenelsespectaclesdeXavierAlbertíquanretrataunaBarcelonapretèrita,obscura,noctàmbulaifarandulera.AixíhofeiaaCrónica sentimental de España (2006), basada en el llibre de Manuel Váz-quezMontalbánPinsans i Caderneres (2008),apartirde textosdeNarcísComadira,oenelretratdelbarrixinèsdeJosepPlaaVida privada(2011).

7 MariaRusiñol,Santiago Rusiñol vist per la seva filla,Barcelona,Aedos,1968. 8 JosepPla,Santiago Rusiñol i el seu temps,Barcelona,Destino,1990.



Elcomponentcorals’inspiraalmateixtempsenelsmuntatgesdeJoanOller,concretamentEl jardí dels cinc arbres(2009)iMara-gall, la llei d’amor(2010).

Pertant,JosepPlaensdónalesreferènciesperfectesdel’empla-çamentidelamanerad’entendrel’ociilavidaquotidianadelbarce-lonídetoteslesetapesdelavidadeRusiñol.D’aquesttext,sen’hafetunasíntesiquepotveure’sreflectidaencadaunadelesescenesdel’obra,encaraqueonméspredominaésenlaprimeraescena,enquès’exposaelpensamentielpasperlavidad’unaBarcelonaencaraemmurallada. Per la seva banda, Maria Rusiñol ens parla de mo-mentsméstendresienelsqualsellaéspresentcomaobservadora.Sitgeséselmomentméstendredel’obra.ElsRusiñol,comtantesal-tresfamíliesiburgesos,s’hidesplaçavenenarribarelbontemps.Ésl’estiumediterrani,«unatacablancaenmigdelmar»,ilesvetlladesartístiquesalCauFerrat.HeminclòsunfragmentdeLa Fadad’EnricMoreraperserinterpretatalpiano.

Un altre fragment de la peça resolt amb una cançó és l’escenad’«ElsQuatreGats».Éselllocemblemàticdelabohèmia,delestertú-liesidelesombresxineses.Caliaretratar,mésqueRusiñol,unamical’ambientques’hirespiravai,sobretot, lespeculiaritatsdelseupro-pietari,PereRomeu,que,segonsensexposaJosepPla,tenialatauladelscomensalsbenbruta,teranyinesalsostreieraforçamalcarat.

CompletenlapeçatextosdeRusiñolialgunsaforismes.Elre-tratquefadelanitparisencaésextretdelviatgeaParísacompa-nyatdeRamonCasas.L’escenadeMallorcafaunelogial’ensaïma-daiésextretdelseullibreL’illa de la calma,obél’últimmonòlegde L’auca del Senyor Esteve,9 en la qual l’avi (que interpreta San-tiagoRusiñolmateix)deixal’herènciaalseunétRamonet,ésadir,alanostrageneració.

***

ElsegonespectaclefouAigües encantades,deJoanPuigiFerreter,enelqualespoguéestudiarquineraelpaperdeladramatúrgiacata-

9 Santiago Rusiñol, Teatre, Barcelona, Edicions 62, 1982; SantiagoRu-siñol,L’illa de la calma,Muro,Ensiola,2004.



lanadeprincipidesegleenrelacióamblagranliteraturaeuropea.EsrepresentàenformatdelecturadramatitzadaenelIVFestivalClàs-sicsalJardídelaUniversitatdeBarcelona,l’any2011.

Lainfluènciadeldramaibseniàenla literaturadramàticamo-dernistaésunfetestudiatgenèricament,perònotractatenextensióenl’obradeJoanPuigiFerreter.Defet,lainvestigadoraMarisaSi-guán,enelseuestudiLa recepción de Ibsen y Hauptmann en el mo-dernismo catalán, sols parla d’una influència simbolista de l’autornoruecalsDialechs DramàtichsiaLa dama enamorada.10Quisíquefaunaanàlisifermad’aquestarelacióésMargaridaCasacubertaenel seu article «Les aigües encantades i les aigües podrides de lamodernitat».11Casacubertadescriuperfectamentelspuntsdecon-nexióquehihaentreambduesobres,sostingudespelsdosperso-natgesdeCecíliaiPetra(lafilladeldoctorStockmann),peròtambén’evidencialesdiferènciesiremarcaelllocdel’acció(unapetitalo-calitattarragoninaenfrontdel’espaiurbànoruec),isituaL’enemic del pobleenunestadisuperiordedenúnciasocial,políticaisimbo-lista.Arabé,pensoquenosolament l’obrad’Ibsen influeixenas-pectesdel’obradePuigiFerreter,sinóunasituaciógeneralitzadadesentimentàcratadel’autor,unemmirallamentenposturespro-gressistesllibertadoresdel’individu(i,especialment,deladona)iunasèriedecircumstànciesvitalsqueelfanespecialmentsensibleaaqueststemes.

En aquest cas, a diferència de l’obra anterior, hem apostat perl’adaptaciócontemporàniad’untextenconcret.Aquestaadaptacióparteixdedosconceptes:

1)Extraccióde l’elementprincipal i relacióambel present im-mediat (és a dir, el context sociocultural de l’aula de teatrel’any2011).

2)Laconversiódeldramarealistaenuntextèpicicoral.

10 MarisaSiguán,La recepción de Ibsen y Hauptmann en el modernismo ca-talán,Barcelona,PromocionesyPublicacionesUniversitarias,1990. 11 Aigües encantades.Temporada2005-2006.EditatpelTeatreNacionaldeCatalunya,pàg.40-43.



Aigües encantadesfouestrenatel1908alteatreRomea.12Ellectord’avuipotveure-hilamateixaestructuradramatúrgicaquealdramaUn enemic del poble(1882),enlaqualunpersonatgeportadord’unesveritatspertald’ajudaralamillorail’avençd’unasocietatestancadaésbandejaticensuratjustamentperportaraquestaveritat.TalmenteldoctorStockmann,queéssistemàticamentanul·latenexposarquelesaigüesdelbalnearisónverinoses,elforasterd’Aigües encantades (querepresental’empirismedavantelsdogmesreligiososielsinte-ressosdelasocietatfeudal)repelmateixtractament.

D’altrabanda,l’anècdotadel’aiguacomapuntdepartidadelcon-flicte en ambdues obres és força evident. Són gairebé les úniquesobresdel’èpocaenquèunsesdevenimentsnaturalsespresentencoml’objectedediscordançaentreindividus.Elmésespecialadestacarésqueaquestaaiguanoésunfetaïllatdelanatura,sinólaconstataciósimbòlicad’unasocietatestancada.Eneldramad’Ibsen,l’aiguaquehauriadecurarnohofaperquèestàenverinada(ésinsalubre)i,pertant,podementendrequeunasocietatquebuscaelbeneficiamagaelmaladins.L’aigua,enl’obradeJoanPuigiFerreter,parteixdelmateix concepte, però el símbol és més evident —més naïf, si vo-lem—:lesaigüesdelgorgdelaVergesónaigüesputrefactes,aigüesestancadesiésclarqueelproblemadelasequeranoved’uncàstigdiví,sinód’unescircumstànciesgeogràfiques.Aquestesaigüessónelsímbol d’estancament d’una societat que, com més pateixen elscamps,menyssolucionshitrobaperquèméstempsocuparesantalaVerge.Ielmossèn,bencontent,tiranitzaqualsevolactequevagiencontradelsseusinteressos.

Ambtot,lafigurafemeninaéslaquetéméspesenl’obradePuigiFerreter.Cecíliaésunanoiaquehaviscut(haestudiat)alaciutat,hallegitihacultivatideeslliurepensadores,iestrobaenuncontextd’opressiófamiliarisocial.L’entorncaciquista,religiósiopressordelesllibertats(especialmentlesdeladona)asfixiafinsal’extenuaciólaprotagonista.Així,doncs,lesparaules«L’àligaabandonaelgalli-ner»,quediuCecíliaalfinaldel’obra,sónsimilarsalgestdelaNora

12 Joan Puig i Ferreter,Aigües encantades,Barcelona,Edicions62,1980;JoanPuig i Ferreter,Textos sobre teatre,ed.acuradeGuillem-JordiGraells,Barcelona,Edicions62,1983.



Helmerquan,alfinaldeCasa de nines,tancalaportaiabandonaelseu marit. La sufragista entra en escena teatral el 1879 amb l’obrad’Ibsen,peròelfeminismejas’esténpelspaïsosdelcontinenteuro-peudesdemitjanseglexix.

Totiaixí,aquestacontribucióalesllibertatsfemeninesnoimpli-caqueniIbsenniPuigiFerreterestiguessinvinculatsacerclesfe-ministes.Enelcasdelnostreautor,unescircumstànciespersonalsfeienombressobreunajoventutprolíficaicreativa.Lacausapodriaser,segonsensexposaLluïsaJuliàaImatges, realitats. La dona en la primera etapa teatral de Joan Puig i Ferreter (1904-1914),13lasituaciófamiliarquevivia:nosolselfetdeserfilldemaresoltera(perlaqualcosaviviaunamarginacióconstant),sinóperserfruitd’unarelacióincestuosadelasevamareambelseuoncle,greugemoltmésgranqueelduiaaqüestionarcertesllibertatsindividuals.

Apocapoc,PuigiFerreteranavaadquirintunaconsciènciapolí-ticaidefensava,persobre,elteatred’ideesid’agitació.Ladefensadel’homeidelessevesllibertatsesconvertiria,mésenllàdelfeminis-me,enlapuntadellançadetotalasevaobra.

Malgrattot,comellmateixpostulàenunaconferènciatitulada«L’artdramàticilavida»pronunciadaalTeatreNovetatsel8deno-vembrede1908,precisamentcoincidintamb l’estrenade lessevesduesgransobresdejoventut,Aigües encantadesiLa dama enamora-da,«l’artistajovenosempreestàsatisfetdel’observacióquelareali-tatliofereixperalessevesobres.Sovintabandonaelsrecordspropisi demana invencions a l’esbojarrada fantasia».14 D’aquí podem ex-treure’nelprincipipoèticqueregnaenlasevaobra,quenotéperquè tenir ressonàncies exactes amb la seva realitat particular i/ocontextual,ansalcontrari:poèticaipolíticasóncomplementsd’unmateix pensament àcrata i influït per tendències similars d’autorseuropeus.

Allectorcontemporani,liseràdegranajudaentendrelavoluntatpolíticadel’autoridel’adaptador,quefouconscientdelsfetsqueesproduïensocialmentalmateixtempsqueesfeial’adaptaciódel’obra

13 JosepA.Baixeraset al.,Puig i Ferreter. Cinquanta anys després,Tarrago-na,Arola,2008,pàg.43is. 14 JoanPuig i Ferreter,Textos sobre teatre,op. cit.,pàg.22.



iesrepresentavaalauniversitat.Coincidiaamblarevoltadel’anome-nadaprimaveraàrab,ilesmanifestacionsdelsindignatsdelaplaçadeCatalunya. L’autoimmolació del jove venedor tunisià MohammedBouaziziemvaferentendrequepossiblementlessevesdarrerespa-raulespodrienhaverestatlesmateixesquepronunciaCecíliaabansdemarxar.Enrègimsdictatorials,l’únicafugidaéslamortobél’exi-li.Entotcas,abandonarellloc.

Ésperaixòque,enelnostreEstat,cadavegadaméslaic,elcatoli-cismenohitélamateixapresènciaqueel1908i,pertant,caliatro-barunsímilmésinternacional.Unpsalmislàmic(compodràllegirellectorenl’obra)éslapropostacontemporàniaiuniversalitzadorad’aquestaadaptació.

Pelquefaalllenguatge,s’haintentatpreservaralmàximlaparlaenquèfouescrital’obra,perferevidentelcaràcterlocaldelahistò-riaielsseuspersonatges.Peraltrabanda,compodràobservarellec-tor,hihaunasimplificaciódelesfrasesiunarepeticiódelsmomentsméscorals(veusdelpobleidonesqueparlen)pertaldepoderjugarenunsentitmésèpic,tantdelessituacionscomdelamateixatrama.

D’aquestamanera,intentemmantenirambvigènciaifrescoruntextmodernista.Precisamentéselseusimbolismeallòquelipermetaquest tipusd’operacionsdramatúrgiquesque l’apropena«l’aquí il’ara»iquen’assegurenlapervivènciatemàticaidramàtica.


A L’OMBRA D’UN PI ESCANYOLITPEÇA MUSICAL COL·LECCIONABLE EN UN ACTE I VUIT ESCENESAntoni Galmés Martí

Barcelona,gener,mmx.

Aquesta és una petita col·lecció de records musicals de la vida del bohemi Rusiñol, a partir de textos de Santiago Rusiñol, Josep Pla i Maria Rusiñol.

Maria Júlia BarcelóLluïsa Aura GaríRusiñol, Clarinet David BoVailet dels diaris, Casas, Utrillo, Metge, Pepet Gitano, acompanya-ments de piano, acordió i guitarra David Anguera

L’escenari és un lloc buit, d’un blanc mediterrani. Hi ha un piano, una guitarra, un acordió i un clarinet. Al fons, un paravent amb motius japonesos.

Pròleg

LaMariaRusiñolentraambuncartipàsplededibuixosiesbossos,quemiraambcertatendresa.Començaacantar«Col·leccions».

Maria:Sipogués,araquetotéscol·leccionat,jofariaunacol·leccióderecords.Tindriaacasamevaidavantdelsmeusulls,aquellscartipassostacatsdetintaquetantm’haurienfetpatir.Tindriaaquelladitxosapissarraonmainosortienelscomptes.Unestelpintatambunalluna



iunsolpalmóambunllaçdecolorrosa,iunacapsabaratad’aquarel·lesitotelqueemportavenelsbonsreisaquellesnitsd’insomni.Iunaflorsecaentrelespàginesd’unllibre.Cartesamblletresborrosesdelesqualsnomésjoensabriaelsecret,iplanures,ipaisatgesicaminsiboscos.Sipogués,araquetotéscol·leccionat,jofariaunacol·leccióderecords.Itotaquestrecullfetdetroçosdelamevavida,seriaelmeullibred’hores,icomnol’entendrianingú,seriajosolallegir-lo.Sipogués,araquetotéscol·leccionat,jofariaunacol·leccióderecords.

Escena 1. Barcelona

Vailet (amb La Vanguardia): Extra! Última hora! Commoció al’Estatespanyol!CubanoseràtornadaaEspanya!Espresentaal Teatre Lírich la peça dramàtica Silenci, del mestre AdriàGual!(Maria li compra un exemplar.)Moltesgràciessenyora.Ino oblidi que el pròxim número oferirà als lectors un suple-mentgràfic!

Maria:Barcelonaésunaciutatunamicadescordada.Elburgèsielmenestral,símbolsviventsdelliberalismecívic,espassegenpelscarrersencosdecamisa,espingardesiarmesinversemblants.

Vailet: A l’estiu l’aigua fresca regalima en la terrissa dels càntirs.Hombeuanísiesfal’orxatademurri.Escanta,acor,ladarreraximpleriasentimentalopolítica.Elques’arribaacantaraBarce-lonaal’èpocadelprogressisme!(Entona «La jornada de vuit ho-res»:)LaJornadadevuithoresésunacosalegal(bis)Elsburgesosensvolienferlapor


A L'OmbRA d'uN PI ESCANyOLIT 261

PeròelsobrersdelLlobregatnoentenimno!Inoescreuenquesiguemcomabansquepermenosdecinccèntimsespodienferelsgegants.

Lluïsa:Al’hivernelmiliciàesrecolliaalvoltantdelbraserodelaxemeneia.Homarmavapartidesdebrisca,detutiodemanilla.De tanten tantxiulavaun tret. (El vailet cau a terra mort.)Enaquestslocals,hiquedavaflotant,alamatinada,unabarrejadefumdetabac,dellenyaverdamalcremadaidevestitdevellutquefeiaposarlapelldegallina.Itanmateix,malgrataquestes-queix,latradiciónos’esvaeix.Detantentant,alagentliagradavestirlevita,barretdecopa,plastróilessabatesdexarolambbo-tonsdenacre.(El mort els crida l’atenció:)

Vailet:Elsenterramentssemprehanestatunadebilitatperalsbar-celonins.HomhiassisteixfumantunCarunchoounafàriadeMú-rias, queexhalaperfumdiví.Elsdiumengescalanaramissaamblasenyorailafamília,ah!Iacomprareltortell:imprescindible.

Maria:Idintred’aquestmovimentalternatquevadepeçallargaacosdecamisa,s’hihadecol·locarunmóndefacècia.GairebétotelseglexixfouaBarcelonaunsegledefacècia,peròelsanysdequè estem parlant arribaren al deliri. El poble agafava pels ca-bellsgairebétoteslesocasionsqueselipresentenperferbarrila:

Lluïsa:fontadesdeMontjuïc,Vailet:costelladesalaMuntanyaPelada,Maria:berenarsalaBarceloneta,Lluïsa:ballsdebarriada,Vailet:massescoralsques’armavenpercantarhimnesalallibertat,

havaneresiensucrades,Lluïsa:Carnaval,Vailet:teatresd’aficionatsideputxinel·lis.Tots:Elballdeltururut,quigemega,quigemega.Elballdeltururut,

quigemega,jaharebut.GloriósSantFerriol,ballaremsiDéuhovol,loquitoca’ltamborinohaperdutloflabiol.

Maria:Al’estiu,enl’estiuhumitisensualdeBarcelona,s’organitza-venlessortidesenelsterrats,amblessíndriesielsmelonsposatsenfrescalesgalledesilacridòriadeljoventsotaelceldelletai-gualida,lleugeramentmorat,lànguid,pesat.(S’adormen.)



Vailet:Enaquestpaísenquèelpobleestimalavida,lafacècia,labarrilailagatada,floreixenenlesèpoquesdepolíticapopular.Elprogressismevalligatal’amordelescoseshumilsdelanaturale-sa —l’aigua d’una fonteta o l’ombra d’un pi escanyolit—, als as-pectes més suculents de la cuina i a la música dolenta, que éssemprelamésagradable.

Iara,unsconsellsdeldoctorOlovarrieta:Lluïsa:Vidabuenayarreglada.

UsardepocosremediosYponertodoslosmediosDenoapurarsepornada.Lacomida,moderada,Ejercicioydistracción.Notenernuncaaprensión,Saliralcampoalgúnrato,Pocoencierro,muchotratroYcontinuaocupación.

Vailet: Vés per on, a la gent li dóna per tenir bona educació, ques’anomenaurbanitat.Alesnenesse’lsensenyalacursileria,ialsnenslamodositat.Aquestaurbanitats’ensenyaenversambellli-breLa Fe, el Vapor y la Electricidad:«Telavarásbienlospies⁄cadadosmesesotres».

Tots:Eeecccsss.Lluïsa:Elmirinyachadesaparegut,s’havolatilitzat.Neixelpolis-

son. Les senyores porten, sobre la gropa, una superestructuracurvilínia i pomposa que, don Francisco Silvela, el qual foumenysingenuenqüestionssentimentalsquenopaspolítiques,formulàlafrasecèlebre:«Elpolissontieneunfondodeverdad».Itant!(El Vailet li toca el cul. La Lluïsa es gira i li fot una galtada.)

Maria:Engeneral,elbarceloníricdel’èpocatinguéunacertaprefe-rènciaperlesentretingudesestrangeres.L’arribadadelesprime-res franceses és d’aquests anys. Coincideixen amb l’esplendormàximadelbacallàalallaunaalesPudesdelaBarceloneta:

Burgesa1:Quiésaquestanoia,Carmeta?Burgesa2:Ésfrancesa.Éslafrancesad’enVador.Burgesa1:Caram!Burgesa2:Nolamirisgaire,quediuenqueettornesdepedrasila



mires.Quinespenques...Queno’sdónavergonyad’anard’aques-tamanera?

Burgesa1:IenVador?Burgesa2:LavadurdeParís,quanhivaanaraestudiarlaterapèu-

ticavenusina.Burgesa1:EnVadorterapèutica?Peròsicantaal’EdenConcert!Ho

sapaixò,lafrancesa?Oespensaques’hacasatambunmetge?Totes dues:Fresca!Lluïsa:Enl’èpocadequèparlem,lafamíliaquedisposavadevui-

tantadurosalmeshopassavaadmirablementbé.Elsmillorpisosdel’Eixamplevaliendeudurosdelloguer.Elsrepassoserensu-culentsicomplets.Lessenyoresconsideravenquelasevaprime-ra obligació era ocupar-se de la cuina. El servei era encara delpaísinos’haviaimplantatelsistemadetenircuineresdepaïsosquetenenunacuinaprehistòricaotroglodita.

Vailet:L’any1885,unatrentenadebarceloninsprenienl’aperitiu.Elbitterielvermutfeienmal.L’absenta,també;peròquinain-comparabledelíciaeral’absenta!Algúhaviasospitatsil’absen-tabenfeta,perfectamentdosificadaigelada,nopodriaésserlabeguda d’un Déu. És exacte. Meravellós beuratge, líquid por-tentósidivíquehaproduïttantapoesiaagudaiexquisidaitan-tes delicioses fantasies! Més tard aparegué el còctel, mixturacontràriaalsinteressosdelahumanitat,senserepercussióenlasensibilitat, que ha contribuït a la cretinització general pro-gressiva.

Maria:Ielsespectacles?Aixòsíquefouunsomni!BarcelonaveiélaRéjane,laDuse,lainsuportableigenialSarahBernhard,algunesexcel·lents companyies italianes. La companyia Mario, de Ma-drid,quecomptavaambtrentapersonesbenvestides.Entradaibutaca: tres pessetes. El Liceu enlluernador. Quan la immortalAdelinaPattivinguéperprimeravegadaaBarcelonacalguépo-sarlabutacaavintpessetes!

Tots: Vint pessetes? On’t van, vint pessetes? Com si fos la regent!Vintpessetes,peròquès’hancregut!

Maria:Imagina’t,larevolucióquefou.Clar,lagentestavahabituadaasentirlesveusméscelestialspagantquantitatsirrisòries.Lla-vorsel teatreera tan interessantperdinscomper fora.Estava



rodejatd’unnimbed’aventura,derejocsensualipecaminósqueapassionavalagent.

Vailet:LaBarcelonaeclèctica.Lluïsa:Modernista.Vailet:Simbolista.Maria:Bohèmia.Lluïsa:Noctàmbula.Vailet:Urbanaiprogressista.Lluïsa:Ladel’Eixample.Maria:Dretiesquerre.Vailet:Travessadaperramblesdefloristes.Maria:Deplansdecomèdies.Lluïsa:Decomediants.Deviatgers.Maria:D’exposicionsuniversals.Vailet:D’exposicionsparticulars.AlasalaParés,perexemple.Vailet:OnellessomnienenserestrellesdelceldelParal·lel.Maria:IellsenconduiruncotxedescobertpelpasseigdeSantJoan.Vailet:Allà.Maria:Monpare.Lluïsa:EnSantiago.Maria:EnJaume,perquètrobavaquefeiaméscatalà.Vailet:MossènTiago.Lluïsa:EnMus,coml’anomenavaenRamonCasas.Vailet:Alssetzeodissetanys.Maria:EnRusiñolestopàambelseuvellmestredetites,elsenyor

Quim.

(Entra Santiago Rusiñol amb una carpeta sota el braç. Porta certa pressa.)

Rusiñol:Bondia,senyorQuim!Senyor Quim:Quètal,Tiago?Jadeusserungrancomerciant.Rusiñol:Javeurà.Perarapintoteles.Senyor Quim:Pintesteles?Iquincomerçésaixò?Rusiñol: Mal negoci, senyor Quim. És una mena d’ofici que dóna

pociques’higuanyenmésllonguetsqueensaïmades.(El senyor Quim riu amb una certa desconfiança. Rusiñol es dirigeix al pú-



blic:)LesacadèmiesdeBellesArtsserveixenperaensenyar.Encapcasnosónaptesperaprendre-hi.

Senyor Quim:Ai,Santiago!Tuloqueetsésunculinquiet!Maria:Noparlarédecomelmeupare,enSantiagoRusiñolnasqué

el1861alcarrerPrincesa,decomellvoliaserpintorielseuparenohovolia.

Lluïsa: Eren de la mateixa classe social, tenien les mateixes afec-cions, lesmateixesidees, idèntiquesdiversions,estrobavenin-defectiblementenelsmateixosllocs.EnRamonCasasl’anome-navaMus.EnRusiñolaenCasas,Cisco,il’altrepersonatgedeltrio,l’enciclopèdicMiquelUtrillo,eraelsenyorDomingo.SabiendeParís.

Maria:Sabienmoltdetot.Lluïsa:Ielseuviatgeencarro?Viatjarenpertotelterritori.Resno

elsaturava.Ell,enCasasiunobrerdeManlleu,enSerra.Erenbohemiscatalans.Crearenunautènticuniformed’artistes.Bar-retamplealoRubens,xalina,robaobscuraipantalonsdesuau.Sónpeluts,nos’afaitenniestallenelscabells.

Casas:Iquèésraspallar-se?Rusiñol:Passar-seelraspallCasas:Iquèésunraspall?Lluïsa: Ara, el tipus d’aquesta generació que baté tots els rècords

fouelpintorBrull,quepassàanyssenserentar-senitocar-selabarbaielscabells.Acabàtenintalacaraungreixgroguenc,comungitanodepont.

Rusiñol:Costapocfer-sebohemi,tenintunbonpassament...

Escena 2. París

Maria: La primera vegada que vàrem anar a París jo tenia onzeanys.Elmeupareestavamalalt,alaclínicadelDr.Solière,inos-altres llogàrem un pis a Passy per estar més a prop d’ell. AllàconeguéremIsaacAlbénizilasevafamília.Erenencantadors:bohemiquequeiaaParís,bohemiquerecolliaAlbéniz.Eralabondatpersonificada.Encarasemblaqueelveigquantocavaalpiano les seves espanyolíssimes danses. Tancava els ulls ambembadalimentsd’enamorat,imésd’uncopvamveurecomuna



llàgrimad’enyorançalirodolavacaraavall.ParíseralaMecadetotbonbohemi.

Rusiñol:Montmartretieneunaventajasobrelosdemásbarriospa-risienses:uncuartodehoramásdeluzporlamañanaymediahoramásporlanoche.

Cuandoenlosgrandesbulevareslosfarolesyavacilanamarillentossobreelfondoobscurodelanochequeseaproxima;enestahoraindecisaenquelascallesseveninvadidasporlasombraquevasubiendoenvueltaenultramarycobalto,todavíahayluzalláenlo alto de Montmartre, iluminado por los últimos rayos del solponiente. Toda la escala acromática de violetas claros vibra enlostejados,quevanquedándosedeapagadomate.Laspizarras,heridas por rayos de color fuego, adquieren el aspecto de unaciudadquemuereencendida,hundiéndoselentamenteenelfon-dodelhielo.

TaleselaspectodelmontedelMolino,cuandoelsolsedignavisitar-loenestostiemposdeniebla,aspectoquedurauninstanteparadarpasoalanoche,quesepresentaconsuséquitodeestrellasqueparecentemblardefrío.Yenaquellahoradetransiciónmis-teriosa,entreaquellaquietudsolemne,Montmartrepareceale-targadoydormidoenelfondodesusestrechasyfantásticasca-llejuelas.

Peronoesasí,porfortuna.Montmartrenodescansa.

(Vals parisenc: «La discrette».)

Rusiñol: Lagrandearteria,esosfamososbulevaresexterioresestánllenosdeescenariosdondesedaelprimercompásdemotivosservidoscomofrutosprimerizos.Allítanteansusprimerospasossobrelastablasdeunmalcaféloshumildesdebutantesquemástardehandeserestrellasdelarte.Allí, ignoradosactores,rom-pen sus primeras picas y aprenden a mirar al público frente afrente,antesquelacelebridadlescorone.

Maria:Elliterat,elpoeta,elpintor,l’escultor,lesvedettes,lesballa-rines,elscantantsilescocottes,totalariuadamundials’escorriaperParís.



Lluïsa:Tot.Vampassar-hitantesllarguesestades.Alesrecepcionsamb vestits que vam haver de llogar. A les soirées. A l’Odeon aveure com la Réjane feia de Lady Elisabeth, a Montmartre, ond’untempsençà,artistesespanyolsmostravenlessevesarts.

Rusiñol:ElPetit Picadoreslacancióndeldía.Soncupletsqueen-salzan,comosemerecen,laesbeltezdelasformasycaballerososmodales.Doschulasa lo«Carmen»,concañalés inverosímiles,lanzanalgunos«olés»tanibéricoscomosugargantaparisienselespermite.Elúnicoespañolauténtico,unviejocastellanoquevinoavenderproductosdesutierra,cuandosearruinófuecon-tratadocomoboleroenelMoulinRouge.Labradordedía,bailahastareventarporlanochey,pálido,flacoydisfrazado,pareceunfantochedelflamenquismoimportadoenestatierra.

Maria:ElsviatgespelSena.Ah,iquanelpareensvamostraronvi-viadejove.UnmolíferéstecaMontmartre.

Lluïsa:PeròlamalaltiaelperseguiatambéaParís.EnSantiagovoltornaracasa,diuqueestàcansatdeboires.Aurevoire,citédesrèves...

Escena 3. Sitges

(Havanera.)

Lluïsa:Sitgeseraunatacablancaarrandelmar.Desdelterratfinsalesvorereserad’unablancorenlluernadora.Nohihaviaentratl’estiuejant,nil’arquitecte,nielnouric.Nohihaviaestil,iaixòelfeiatanbonic.

Rusiñol(amb evidents signes de deshidratació estiuenca):Unaorxa-ta,perl’amordeDéu...Unaorxatafresca...(De cop, quelcom crida la seva atenció i para la mirada a l’infinit.)

Vilatana1:Bondia,Rusiñol!Quèmiraamblavistaperduda.Rusiñol:Aquestescases...iquehideuferdebonviure...Vilatana1(sense prestar-li atenció):Ungotetdemalvasia?Rusiñol:Mercès!Boníssima!Vilà1:Idoncs,senyorRusiñol,quanenshaderetratar?Rusiñol:Aramateix!Aneu-meacercarpaperillapisalafondaico-

mençaremlafeina.Peròhaureud’estarquiets!



Vilà1:Comunsmorts,Rusiñol,quietscomunsmorts.(A públic:)Ialcafè,voralamar,RusiñolensretratavaIelsapuntsensregalavaFent-nosmostradelseuart.ItotSitgesescoltavaAlcafè,voralamarComl’artistarecitavaFinsqueerahorademarxar.

Maria: Més tard entràvem a Can Chiquillo, la cansaladeria mésacreditadadeSitges.Lamestressa,maca,grassaillustrosa,aixícomelveialifeiaunaabraçadad’aquellescapacesdemalmetrequalsevol.Ielmeupareleshitornava.Abraçadaperaquí,abra-çadaperallà,quesemblavaelgermàd’aquestadonaquehaviatornatdelesAmèriques.

Rusiñol:Bé,hemd’anarasopar,Maria.Diguesadéuigràcies.Maria:Adéuigràcies.Chiquilla:AdéuRusiñol,areveure,Rusiñol,finsdemà,Rusiñol.Rusiñol:Adéuatots, iadéu,Chiquilla.Ahinousengreixeumés,

quejaheuarribatalpuntdedaltihaureud’eixamplarlabotiga.

(La Chiquilla es queda amb la boca oberta.)

Maria:Alacasaonvivíem,aSitges,teníemunamonaqueesdeiaMarianna.Comquejoliteniapor,aminoempodiaveure,peròadoravaelmeupare.AratufaràsdemonaMarianna.

Lluïsa:Jo?Iperquè?Maria: Va, que ho faràs molt bé. Col·loca’t. I tu, David, faràs de

clown.AlLírichfeien«L’Alegriaquepassa».Clown:Veureumenjarelmicoisabreuqueéstenirgana.Maria:ElpaperdemicoelfeialaMarianna.

(Música de circ. Darrers versos de l’«Alegria que passa».)

Lluïsa:Pobramona!N’hapassades!Unanit,desprésdelafunció,lavamdeixaralteatreis’hivapassartresdies.Eltercerdia,recor-dantelseupaper,esvamenjaratrossoselvestitdelclown.



Rusiñol:Aquestamonasapmoltmésquemoltsdelsquefancomè-dia.L’anomenaremactriuhonorària!

Tots:Santiago,comvols?Ésunamona!Rusiñol:Ximplets!Aquestamonavalunmón.Lifaremunafesta.

Aneuabuscarcoquesibonvi.Itu,Marianna,prepara’t,quese-ràsl’estrelladelanit.

Maria:IaixíesvaferlafestaenpresènciadelaMarianna,quefeiaaquellesmonadesquelipertocaven.Quèsen’hafetdelaMarian-na?Aneuasaber.Elpervindred’unamona...pocspapersdeviate-nirenelteatre:nohihapapersperamones.Deviamorirenunracó,comfantantsalavida,sensesermonanidir-seMarianna.

Ah, ienCrickboom,elcèlebreviolinista,quefourebutpelmeupareipelmestreMoreraal’andanadel’estació.Desprésdelbontiberi,delsvisquesalNordialSudiatotselspuntscardi-nals,Crickboomagafàl’Stradivariusielsagraíl’hostalatgeambunamàgicamelodiaques’estenguécomunaglassadepuríssimatransparènciaperlesestancesdelCauFerrat.

Lluïsa:Ai,sí.Maria:ElCauFerrat.Lluïsa:La fada,delmestreEnricMorera.Maria:Delsvellsjardinsdelmón

somlaveucadenciosa,soml’ecod’altrestempsplorantontotreposa.Alfonsdelsarbresfoscos,delssortidorseixutsguardemelcantdel’aigua,escoltantlaveudeDéuqueenscantal’aire.Serviu-vosdeguarida,somelressòapagatdelavellamemòria;soml’antigacançócontadaperlahistòria.Somlesfadesresantlallegendacontantqueensexpliquenelsboscos.



Jardinsabandonats,queenllocdelmóngaudimtandolçapoesia.

Maria:Quingranesdeveniment!Arribarenpersentirlamúsicad’enMorera,artistesibohemisdelesquatrepartsdelMón.

Lluïsa:EugéneIsaie,Guidé,Gillet,MadameiMonsieurChausson,enGranados,l’Ixart,l’Almirall.

Maria:ManueldeFallaescrivípartdel’Amor brujoalpianodelCauFerrat.

Lluïsa:La intrusadeMaeterlinkatemorítotselspresentsMaria:MissFüller,l’exquisidadansarinaamericana,quefeiafurora

Europa,ballàsobrelaplataformaques’haviaconstruïtsobrel’ai-gua.

Morera:Benvinguts,artistes,quearribeuperestrenye’nslamàper-quèusseguimenelvostrecamídesomnis.Notenimforçapercórrercomvosaltres,peròelcornousabandona.Elvostreexem-pleensesperança.

Lluïsa:IlamúsicadelmestreCrickboom,seguiaressonantenaque-llesparetsdelCau.

Rusiñol:Ivetaquíqueeral’horaenqueelspescadorspassavenperanaratirarlesxarxesalaplatjadeSantSebastià.Enésserdavantel Cau els sorprengué aquella música. Es tragueren els esclopspernofersorollientrarencomsielllocfosunaesglésia.Quanelmestrevafinir,aquellshomesseguienallà,fascinats,sensebellu-gar-se.Elseucorvibravad’unsentimentnouquenohaviensen-titmai.IenCrickboom,enadonar-se’niveurequeaquestspo-brespescadors,perescoltar-los’havienoblidatqueelsesperavenlesbarquesperfer-seaaltamar,vatenirtalimpressióqueelsdi-guéclaricatalà:Peravosaltres!

Escena 4. Mallorca

Sipateixesdeneurastènia,opensespatir-ne;siestàsatabalatpelssorollsdelacivilitat,peraquestaangoixad’anardepressa



iarribarabansallàonnotenimfeina;sielsnegocist’hanomplertdenúmeroselqueendieml’enteniment,sielscinest’hanfetmalbélavistaielbellugueigset’hafetcrònic,segueix-meaunaillaqueetdiréonhiregnalacalmaonlesdonesnoesfanvellesielshomessensepressanomalgastenniparaulesonelsolhifaestadaifinslasenyorallunas’encomanadelamandra.L’illadelaCalma,l’illadelaCalma.

(Surten dues ensaïmades mallorquines i es posen a ballar el parado, i de tant en tant, mengen Quelitas.)

Rusiñol:Haarribataunpunt,cavallers,quesinocantéssiml’ensaï-madaambl’elogique licorrespon,seriacomanaraRomainoparlardeSantPere.

L’origendel’ensaïmadaesperdenlafosquedatd’aquellaedatmitjana.Lasemblançadel’ensaïmadaambelturbantfapensarque,potserelsalarbsfossinelsfundadors,i laformadecúpulapersa,quevaenfilant-seenespiralenshofaconfirmar.L’ensaï-madapoguépassardesermoraacristiana,decristianaamallor-quina,idemallorquinaaalimentdetotalacristiandat.

JahovadirenBrillat-Savarin:Digue’mquèmengesietdiréquiets.Elshomesespodriendividirentrestipus:elsquepre-nenxocolatadebonmatí:eixuts,treballadors,egoistesimalca-rats.Elsqueprenenmelindros:sónmassadolços,massaensu-crats. I els que prenen ensaïmada, que no s’acaloren mai nis’exalten.Noportenpressa,nofantardisóntanequilibratsquenis’aixequennicauen.Elsjutgesn’hauriendemenjar.Enlesre-daccionsdelsperiòdicsn’hihauriad’haverunaalavista,is’hau-riadeferunalleideclarant-laobligatòria.Sí,ensaïmada,tuetsquasiunsímbol!



Mallorcaetguardi,iguardaMallorca!Ialmatí,amblaxocolata,presenta’t,radiantitova,atreure’nselsmalspensaments.Lliu-ra’nsdel’exaltamentideixa’nsviureimeditarenlatevailladelaCalma,commésanysmillor.

Tots:Amén.

Escena 5. En Pepet Gitano

Maria(mirant un dels dibuixos del cartipàs:)Guaitaquitenimaquí!EnPepetGitano!QuanelpareanavaapintaraGirona,teniaunamic de molta categoria. En Pepet Gitano. Al cap d’una horad’haverarribatelmeuparea laciutat, jahosabienfins lespe-dres.

Pepet: Ha arribat mossèn Tiago! Ja ha arribat mossèn Tiago Ru-siñol!

Maria:Lideiamossènperquècreiaqueaquesttractamenteraméssenyalderespecte.

Tots:Apa,Pepet,quearapodràsfumarpuros!Pepet:Ohitantqueenfumaré,perquèmossènTiagonofacomvos-

altres,quesouunsronyosos!Maria: El pare d’en Pepet, que devia ser un home excessivament

pràctic,pensantquel’hauriademantenir,vadonar-lilapallissamésgrossaquecapgitanohagirebutmai.Peròsobrevisqué.Vesperon!Perdut,anavaiveniapelscarrersdeGirona,sensesaberon anar a raure. El segon o tercer dia que rondava la mort degana,laDivinaProvidència,quetanbésapferlescoses,vacol-locardavantdelsseusulls,albellmigdelacarretera,unemba-lum.Vaacostar-s’hi.

Pepet:Unmeló!Maria:Valga’mDéu!Aquellmelóvaserapartird’aquellahora,el

centre del món. Tots els esdeveniments voltaven entorn delmeló, i quan passava pels carrers, la mainada li feia crits estri-dentsdeburla.

Pepet:Cincanysabansdetrobarelmeló,elmeuparevaagafarunapulmonia.Unmesdesprésdelmeló,emvanconvidaraungotdevi. Un any després de trobar el meló, mossèn Tiago va venir apintaraGironaiemvallogardemosso.



Rusiñol:Mira,Pepet.Vindràscadadiaal’HotelInglésacercar-meim’ajudaràsaportarels trastosfinsalsclaustresde laCatedral,queésallàonpensopintar.Ésunlloconestaràsmoltbé.Ésfrescipodràsmeditar.Atuetconvé,meditar,perquèetsunfilòsof.

(En Pepet es queda amb la boca badada sense entendre res.)

Maria:Mitjahoraabansdelquelihaviendit,enPepetjaesperavaalaportadel’hotel.Eraapostadesol,ielmeupareienPepetvol-tavenpelscarrersestretsihumitsdeGirona.ElparealdavantienPepetunbontrosdarrere.

Rusiñol:Escolta,Pepet,perquènovénsaquíalmeucostat?Pepet:Perquèelsxicotsemfanbefa,mossènTiago.Isivaigalseu

costat,vostèpotcreurequelabefavapervostèiéspermiqueva.Rusiñol:Pepet,tutensunesperitrefinat.Etsunpensador.Pepet:Quèvoldir,mossènTiago?Rusiñol:Quepensescosesquemoltsquecreuenpensarnopensen.Maria:Quanarribavenalsclaustres,elmeuparepreparavalatela,

lespinturesiesposavaatreballar.EnPepet,assegutaterra,se’lmiravaembadalit.Toteraquietudenaquellclaustre.Detantentant,lesorenetesxisclavensobrelesbarcanes.Lescampanesto-cavenpausadamentl’ÀngelusoelRosari.Lallums’apagavaielpareaprofitavalapocaclarorquequedava.

Rusiñol:Escolta,Pepet,not’hasmogutmaideGirona?Pepet:Sí,senyor;uncopvaiganaraCaldesentren.Rusiñol:Iquè,etvaagradar,Caldes?Pepet:Si,peròelqueemvaagradarmésfouallòdelalluna.Rusiñol:Lalluna?Quèlivapassaralalluna?Pepet:Doncsmiri,mossènTiago.Quanvaigpujaraltren, lalluna

eraallàaldavantdel’estacióqueesveuquejaensesperava,iensvaseguirtotelcamí.Ial’ésserl’endemàlaportàremunaltrecopcapaGirona.Joempensavaquenoesmoviad’aquí,iesveuquetambéviatja.

Rusiñol:Pepet,abansdetrobarelmelójateniesaquestespensades?Pepet:Quèdiu?Rusiñol:Res,agafaelstrastosquejanos’hiveu.Miralalluna.Ara

ensacompanyaràfinsacasa.



Escena 6. Els Quatre Gats

(«Duetto buffo di due gatti». Rossini.)

Vailet:LacerveseriamésfamosadeBarcelonaestavamuntadaso-breuncuriósprincipicomercial:elmenyspreuolímpicdelpro-pietariperlasevaclientela.

Maria: En Pere Romeu, alt, flac, ossat, d’ulls enfonsats, tot unsportman, era el regent d’Els Quatre Gats, un establiment alméspurestilChatNoiron,potsernoesmenjavad’allòmésbé,lesracionserenminses,peròt’asseguravesunanitplenad’emo-cions.EnelcafèmodernistaDecoratdeteranyinesIuncertregustalemanyTudemanesunacopaIetserveixenelquevolenTudemanesescudellaItedonenpaambteca.

Mèu,mèu,mèu,RomeuNotindràspascapclientMèu,mèu,mèu,RomeuSitractesaixílagent.

Rusiñol: Pere, quan puguis, unes costelletes alçades i un bock decervesa,quevincafamat...

Romeu:Què,aqueststambévolensopar?Quès’hanpensat?Aixònopotcontinuarniunmomentmés;s’had’acabar!AlsterratsdeMontsióQuatreGatsmirenlallunaParlendelquesucceeixAbaixquehihatantagentÉsperquèhihafuncióUnanitdeputxinel·lisEnTitellailaCristetaDaranllenyaaldimoni.



Mèu,mèu,mèu,RomeuNotindràspascapclientMèu,mèu,mèu,RomeuSitractesaixílagent.

Maria:Elllocestavabrut,deixat,ambunataulaqueesfeianetaunavegadapersetmana.Defeteraunpersonatgemésd’aquellacolladebohemis

Romeu:Penseu,actueu,mateu,assassineu,robeu,caseu-vos,feuelqueussembli,peròsobretot,noemtoqueulesteranyines!

Rusiñol:Perdona,Romeu,peròésquenodonocompteaveurelafunciód’ombresxineses,ambaquestteldepolsdavantlacara.

Romeu: Ten compte, ten compte! No t’hi acostis massa! Allunya-te’n,qualsevolimprudènciaetcostaràcara!PeranarenbicicletaCalportarl’esquenadretaRomeupenjaelsdibuixosElsquehafetenPicassoItambéenRicardOpissoQuehihaunaexposicióIvindràdeBarcelonaTotloboilomillor.

Mèu,mèu,mèu,RomeuPotsernotindràsclientsMèu,mèu,mèu,RomeuProetsbonamfitrió.

Escena 7. Mort d’artista

(En Rusiñol debilitat, tot tapat amb mantes, en un balancí.)

Lluïsa:Ai,Santiago,amor.Lestardes,lesnits,lesmatinadest’hanpassat per sobre. La barba, el bigoti i els cabells t’han tornatblancs.Santiago...

Rusiñol:Quèhiha...?Lluïsa:Hihaelmetge.Rusiñol:Com?



Lluïsa:Hihaelmetge.

(Pausa.)

Rusiñol:Perònohavíemquedatqueesticmalalt?Enfi...porta’melnas.

Lluïsa:Peròperl’amordeDéu!Sinoetpotsbellugar!Rusiñol:Ésqueperdisfressar-medelquevulldisfressar-menocal

queemmogui.S’hadeseguirlatradició.Porta’melnas...(La Lluï-sa li porta el nas.)SembloenCyranoalessevesacaballes...

(Entra el metge i l’ausculta.)

Lluïsa:Coml’hatrobat?Sunyer:Elcorestàbé,elpolsmarxaambregularitat,laferidanoas-

senyalaresdenou;però,sivolquelisiguifranc,Lluïsa,liveiglacaratancanviada,tétanmalaspecte,queesticcapficat.

Lluïsa:Ésquevadisfressat.Sunyer:Diuquevadisfressat?Lluïsa:ÉsqueavuiésCarnaval,senyorSunyer,ihavolgutseguirla

tradició.Sunyer:Quèvolquelidigui?Troboqueelmomentésmassagreu

peraferaquestesbromes.Vailet:Santiago,comettrobes,avui?(Tots observen en Rusiñol.)Rusiñol: Ja ho veus, abstemi i sense prendre res... Caram, quanta

gent... Gairebé tinc més èxit malalt que quan estic bo... Lluïsa.Prepara’ml’equipatge,queme’nvaigapintaraMadrid.Elsmeusjardinsm’esperen,iaquíemmigro...

Lluïsa:Peròquèdius...Rusiñol:Ésmolieresc, jahosé...però tota lavidaésmolieresca...

Maria...Maria:Pare?Rusiñol:Maria,comt’assemblesami...Maria:UncoparribarenaAranjuez,enscontarenqueelmeuparehi

arribàmoltatropellat,peròambdeliridepintar.Semblavaquenotinguéstempsperperdre.Iteniapressaperacabarelsdosquadresquehaviacomençat.Lavigíliadelasevamortvaestartreballanttotalatarda.L’endemà,aprimerahora,mamareentràalquarto...



Rusiñol:Lluïsa,perquèm’hantretlatelaqueestavapintant?Lluïsa:Noetpreocupis,Santiago,quetornaréaportar-la...Maria: I sortí esglaiada a cercar el metge. Quan tornaren, aquell

hometanequilibrat,janoconeguéaningú.Agonitzava.Lesse-vesúltimesparaulesnoforenperl’esposaoperlafilla,sinópelseuart.Decospresent,eramésformósquemai,embolcallatenunllençolblanc,semblavaelgranCristdeVelázquez.

Lluïsa:Elsjardinersd’Aranjuezliferenunaofrenaambflorsdeljar-díqueestavapintant.EnSantiago...

Maria:ElPare...

Escena 8. Epíleg

Maria:SenyorRusiñol,quehihaelmetge.Rusiñol: Que no entri, que estic malalt; ara tindré la malaltia i el

metge.Vailet:Digueu-me,Rusiñol,perquèaquesthome,queés tanbon

escriptor,nosesaptreurelesparaulesdelaboca?Rusiñol:Perquèelcervelllivabalder;quanescriu,comquebaixael

cap,elcervellseliajustaalfront,iquanalçaelcaplitornaaba-llar.

Lluïsa:Quanliagradenmés,elscoros,Rusiñol?Rusiñol:Quancallen.Maria:Quème’ndiu,delesòperesdeWagner?Rusiñol:QuequanelWotanestàdret,encara,perquèpensemque

sen’anirà.Peròquans’hiasseu...Maria:L’homedeteatre...

(Rusiñol reparteix uns fulls a la Lluïsa i al Vailet.)

Lluïsa:Deixa’mdirallòquevàremdiraquelldiaalJardídelGene-ral,quesijoemcasésambtuviuriaenunbanymaria,emvaanardedretadintreelcor.Jonohenascutperteniremocions,nige-los,nisospites,nidubtes.Vulldiesllisosianysllisos,comelsgla-gisdelaCiutadella,ivullanarperseverantapocapoc,benapocapoc,comaquellquepassaelrosari.

Vailet:Nohopodriestrobarmillor,perquèjosócaixís,Tomaseta.



Lluïsa:Jahosé,iperaixò...sóc...teva.Vailet:Ijoteu,ivesqueésestrany,espotdirquefaunmomentque

etconec,perquèlod’abansnoeraconeixe’t,ijaettincfranquesa,i...t’estimo.

Lluïsa:Tanaviat?Vailet:Etdicquet’estimo.Podiahavertardatmés,perònohosé,

aixòd’estimar-tem’haentratdesobte.T’hojuro.Lluïsa:També... jo...atu,perònodesobte,demicaenmica.Tin-

dremtanttempsperaestimar-nos,quesinoestalviéssimestima-ciónoenpodríemarraconar.

Vailet:Jaestalviaremloquevulguis,peròestimacióno,Tomaseta.Etslamevadona.

Lluïsa:Jahosé.Vailet:Ihoseràssempre.Lluïsa:Peraixòmateix.Vailet:Ijovullveure’tsemprecontenta,itincunapenamoltgran

d’unacosa,Tomaseta.Lluïsa:Dequè,Estevet?Vailet:Delod’avui.Delpasaquest,deltrastorndenopoderanara

Montserrat.NoperMontserrat,sinópertu.Lluïsa:Not’apuris,prouquehianirem.Vailet:Peròjahiseríem.Hiseria...ambtu...Lluïsa:Ai,unaidea!Vailet:Què?Lluïsa: Escolta, Estevet. Que ja que no hem fet aquest gasto, fem

unacosa.Vailet:Loquevulguis.Lluïsa:QuanhavíemdegastarenelviatgedeMontserrat?Vailet:Nohosé.Lluïsa:Compta.Vailet:Sisduros.Lluïsa:Bueno,doncs,aquestssisduros,elstiraremalaguardiolaia

cadagastoextraordinariquedeixemdefer...lomateix.T’estàbé?Vailet:Totloquevulguis.Lluïsa:Dóna’melssisduros.Vailet:Aquíelstens.Aquíelstens.Sónteus,itotlomeuseràteu.Lluïsa:Doncsvanadintre.Un.



Vailet:T’estimo.Lluïsa:Dos.Vailet:Quet’estimo.T’estimomolt,peròmolt.Lluïsa:Tres.Vailet:Etvull...Perquèetvull.Lluïsa:Quatre.Vailet:Perquèetslamevadona,it’estimo.Maim’hauriafiguratque

etpodiaapreciartant.Lluïsa:Cinc.Vailet:T’estimo.Lluïsa:Sis.Vailet:T’estimo.Rusiñol:Quèenpenseu,doncs,d’aquestaescena?

(Maria i Lluïsa es miren.)

Rusiñol:Sí,massallarga.Vaigaretallar-la.Maria:Sinohemditres...Rusiñol:Alpúblicliagradaxiularoaplaudir.Elquenoresisteixni

unmomentésavorrir-se...Lluïsa:Sempreanavatacat.Nosécomhofasperembrutar-ted’a-

questamanera.Rusiñol:Nosóntaques,Lluïsa.Sóndelmateixdur.Lluïsa:Aquestestiu t’has fetaquestvestitblanc.Estàsguapíssim,

peròperl’amordeDéu,noettaquis!Santiago,not’embrutisdepintura.Not’asseguisalcarrer,quehihapols.Posa’teltovalló.

Rusiñol:Valga’mDéu,Lluïsa!Síques’hadepatir,peranarnet!Maria:Iagafantelporródeviquehihaviasobrelataula,esvaregar

totelvestitdedaltabaixiquedàfetunaveritablellàstima.Rusiñol:Aixínoenparlaremmésiviuréméstranquil.Maria:Elbohemi.Vailet:Elviatgerinesgotable.París,Mallorca,Madrid,Itàlia...Lluïsa:L’espòs...Vailet:L’hèroe.Lluïsa:Ielclown,ielRamondeLaPuntual,ieltitellapròdig.Vailet:Ieltestamentdel’aviaL’auca del Senyor Esteve...Me’nvaig

tranquild’aquestmónperquèusdeixotranquilsatots,iséque



hoestareumésquanfaltiperquèjaabusavadeviure.Jahefetproucoses joperanar-me’n.VaigfundarLaPuntual,comquidiulavaigcriar, lavaigfercréixer,uslavaigdonarconsellsatothora,itantsanysdedonarconsellscansen:cansenenaquellsqueelsdonenicansenenelsqueelsprenen,ijacomençàvemacansar-nos.Avuiusdonaréelsdarrers.Preneupaciència,quejas’acaben.Usdeixounavinyaplantada:cuideu-la,queuncopplantadajadónaraïms,ellasolainoésmairabassamorta.Nopugeu mai de revolada. Aneu pujant de mica en mica, i, avuiunapedraidemàunaaltra,anireufentdeLaPuntualcomunamenad’església,queseràl’orgulldelsEsteves.Jon’heposatelsfonaments;l’Esteveielseupareelspisos,iaraettocaatu,Ra-monet: tu tensde fer lacoberta.Nousdonarégairesconsellsmésperquèjanoemquedatempsiperquènopucentretenir-me.Aniréalgra,resumint.Nousfieumaidelesparaules,quelesparaulesenlluernenitergiversenlescoses;nousfieugairedelesfirmesperquèsónparaulesescrites;nousfieugensdelesdonesperquèsonmàquinesdedir-ne;inousfieunidevosal-tres perquè us podeu equivocar. Fets, sempre fets!, que tot lodemésésnuvolada,ielcomerçnohiviu,alsnúvols.Iaraadéusiau,iresdellàgrimesnidetonteries.Fets!Guardeuunrecordpermi,peròsobretotguardeuelcrèdit.Fets!Unenterrosen-zill...ifet!

Maria: Són tants i tants records per poder col·leccionar. Sort d’a-questcartipàstacatdetinta...(Marxen tots menys en Rusiñol.)

Rusiñol:Enelfons,totsucceeixdepressa,ielsrecordssón,alcapialafi,elsrodolinsd’unaauca.

Al’ombrad’unpiescanyolitHeplantatelcavallet.Al’ombrad’aquestanitOnpucpintarplaent.

AllàveigunesmuntanyesBlaves,rosesimarronsIaquíaldavantunafontQuerajapinturablanca



Ientreaquellsverdstarongershiveigelgrocrierol.

LamevamusaéslanitQuem’inspirapoesiaAl’ombrad’unpiescanyolitAmbs’escorçafaigcal·ligrafia.

VeigunpobleblancinegreRerelaboirinagrisAbansqueaquestbellmatíElfacitornarturquesaIaquestjardísilentDeRaixa,d’AranjuezEmmostralabellesaD’aquestseglequecomença.

Al’ombrad’unpiescanyolitHeplantatelcavallet.Al’ombrad’aquestanitOnpucpintarplaent

Fosc

Iaquís’acabalahistòriaNostreSenyoreltinguialaglòria.


14089pensarinterpretarloci.indd 2 22/10/12...

Documents

Transcript of 14089pensarinterpretarloci.indd 2 22/10/12...