14. La formació de la Unió Europea

4
14. La formació de la Unió Europea 14.1. El moviment europeista La integració europea cerca -aconseguir ritme de creixement més elevat -aumentar el paper polític davant la bipolarització ha seguit diverses etapes que són 1951: Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA): França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg per tal de aconseguir un mercat comú i una producció equilibrada i unificada 1957: Tractat de Roma crea Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM) i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per tal de -constituir un mercat comú -avançar cap a la unitat política -instaurar lliure circulació de productes, capitals i treballadors, tarifa aranzelària única, harmonitzar polítiques econòmiques i establir política agrària comuna 1960: Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA): Regne Unit, Portugal, Països Escandinaus, Islàndia, Suïssa i Àustria integrada a 1967: Com. Europea (CE) 1973: ampliació (+GB, Irlanda, Dinamarca) dècada 1970: creació d’institucions polítiques (Comissió Europea, Consell de Ministres, Parlament Europeu i Tribunal de Justícia) i primeres eleccions al Parlament per vot popular proporcional (1979) Europa dels Dotze: Grècia (1981), Espanya i Portugal (1985) 1995: Europa dels Quinze: Suècia, Finlàndia i Àustria 1985: abolició controls fronterers (espai Schengen) 1986: Acta Única: acords seguretat i defensa, medi ambient, innovació tecnològica i investigació; creació espai econòmic i social únic (ratificada a Maastricht l’any 1992) 1993: naixement Unió Europea (UE) 2002: euro (llevat GB, Dinamarca i Suècia) i Banc Central Europeu 2004: ingrés d’Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Txèquia, Xipre s’inicia creació Consell d’Europa (I- 1949): elabora Conveni Europeu de Drets Humans (signat: 1950; en vigor: 1953) 2007: ingrés de Bulgària i Romania 1999: Tractat d’Amsterdam: afirma els principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans 2001: Tractat de Niça: reestructura les institucions

description

La integració europea. cerca. s’inicia. 14. La formació de la Unió Europea. creació Consell d’Europa (I-1949): elabora Conveni Europeu de Drets Humans (signat: 1950; en vigor: 1953). aconseguir ritme de creixement més elevat aumentar el paper polític davant la bipolarització. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of 14. La formació de la Unió Europea

Page 1: 14. La formació de la Unió Europea

14. La formació de la Unió Europea

14.1. El moviment europeista

La integració europeacerca

-aconseguir ritme de creixement més elevat-aumentar el paper polític davant la

bipolaritzacióha seguitdiverses etapes

que són

1951: Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA): França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg

per tal deaconseguir un mercat comú i una producció equilibrada i unificada

1957: Tractat de Romacrea

Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM) i la Comunitat

Econòmica Europea (CEE)

per tal de

-constituir un mercat comú-avançar cap a la unitat política

-instaurar lliure circulació de productes, capitals i treballadors,

tarifa aranzelària única, harmonitzar polítiques econòmiques i establir

política agrària comuna

1960: Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA):

Regne Unit, Portugal, Països Escandinaus,

Islàndia, Suïssa i Àustria

integrada a

1967: Com. Europea (CE)

1973: ampliació (+GB, Irlanda, Dinamarca)

dècada 1970: creació d’institucions polítiques (Comissió Europea, Consell de Ministres, Parlament Europeu i Tribunal de Justícia) i

primeres eleccions al Parlament per vot popular proporcional (1979)

Europa dels Dotze: Grècia (1981), Espanya i Portugal (1985)

1995: Europa dels Quinze: Suècia, Finlàndia i Àustria

1985: abolició controls fronterers (espai Schengen)

1986: Acta Única: acords seguretat i defensa, medi ambient, innovació tecnològica i investigació; creació espai econòmic i social

únic (ratificada a Maastricht l’any 1992)

1993: naixement Unió Europea (UE)

2002: euro (llevat GB, Dinamarca i Suècia) i Banc Central Europeu

2004: ingrés d’Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Txèquia, Xipre

s’inicia

creació Consell d’Europa (I-1949): elabora Conveni Europeu de Drets

Humans (signat: 1950; en vigor: 1953)

2007: ingrés de Bulgària i Romania

1999: Tractat d’Amsterdam: afirma els principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans

2001: Tractat de Niça: reestructura les institucions

Page 2: 14. La formació de la Unió Europea

14. La formació de la Unió Europea

14.2. La construcció de la Unió Europea

La Unió Europea

és

entitat jurídica independent dels estats que la componen, amb competències exclusives de caire econòmic, el compliment de les quals és

obligat per als països membres, i altres de compartides (exterior i defensa)

es creaTractat de Maastricht (II-1992)

estableix

ciutadania europea:-circular i residir lliurement

als països de la com.-votar i ser elegit a l’estat de residència en les europees i

municipals

actuacions comunes

sobre

-polítiques recollides als Tractats Comunitaris: aspectes en els quals els estats han cedit sobirania i adopten decisions comunes

-Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)-Justícia i Afers d’Interior: terrorisme, immigració clandestina,

asil, tràfic de drogues, delinqüència internac., duanes i cooperació judicial (creació d’Europol)

es regeix

Parlament Europeu:-participació ciutadana a les institucions

-elabora normes, aprova pressupost i controla actuacions de les altres institucions

-785 parlamentaris elegits cada 5 anys pels estats de manera proporcional a la població

-Secret. Gral a Luxemburg, reunions a Estrasburg i Brusel·les

Comissió Europea:-institució executiva

-proposa lleis al Parlament i al Consell, gestiona pressupost i polítiques, fa complir legislació i representa la UE en el món

-President elegit pel Parlament amb l’acord dels governs-27 persones (comissaris, un per cada país), elegides pel

President, mandat de 5 anys

Consell de la Unió:-poder legislatiu i principal organisme de presa de decisions

-aprova lleis (junt amb el Parlament: codecisió), coordina pols. econòmiques, signa acords internacionals, desenvolupa la

PESC i coordina cooperació entre tribunas nacionals i policia-format pels presidents o ministres dels governs membres

-presidència rotatòria cada 6 mesos

-Tribunal de Justícia: fer complir la legislació comuna-Banc Central Europeu: responsable pol. monetària i bancària

-Tribunal de Comptes: fiscalitza despesa de la Comissió-Defensor del Poble: vetlla pel respecte dels drets dels

ciutadans

Page 3: 14. La formació de la Unió Europea

14. La formació de la Unió Europea

14.3. Els grans eixos econòmics

Els eixos econòmics de la UE

són

Política Agrària Comuna (PAC)

fixa

objectius:-garantir nivell de vida als pagesos

-assegurar preus justos i aliments de qualitat

travessa

actuasubvencions i aranzels

-des de 1957: preus garantits (llet, cereals, sucre, carn bovina): fomenta l’augment de

producció i se’n creen excedents-1984: política de quotes per limitar la producció-1992: reforma del sistema: reduir subvencions i preus de suport, incentivar la reducció producció

-nova revisió des del 2000: cal que tingui en compte la protecció mediambiental i els nous

països

repcrítiques:-Regne Unit i Dinamarca: ajudes excessives

(resten pressupost per a altres activitats)-EUA: massa protecció aranzelària

-OMC: incompatibilitat amb llibertat comerç-països en desenvolupament: competència deslleial que obstaculitza el seu creixement

pressupost comunitari

ingressa

-exaccions agrícoles (2%): impost sobre importacions agrícoles de tercers

-drets de duanes (14%): aranzel comú-quota sobre l’IVA (16%)

-quota en relació PIB (67%): aportació dels estats

basats

Polítiques de Cohesió

volen

igualar riquesa (financen inversions als països que tenen una renda

menor al 90% de la mitjana)

a través de

Fons Estructurals:-FE de Desenv. Regional (FEDER):

infraestructures i ocupació-F Social E (FSE): formació de persones a l’atur

-FE d’Orientació i Garantia Agrària (FEOGA): programes de reforma de l’agricultura i

desenvolupament zones rurals-Instrument Financer d’Orientació de la Pesca (IFOP): modernització i reconversió del sector

Fons Cohesió: projectes mediambientals i xarxes transeuropees

moneda comuna

-1971: limitació fluctuació monedes-1979; Sistema Monetari Europeu (ecu: unitat de

compte)-criteris d’estabilitat econòmica: dèficit inferior al

3% PIB, endeutament inferior al 60% PIB, inflació reduïda i tipus d’interès propers a la mitjana

-2002: euro (moneda comú)-creació BCE: control política monetària i fixació

interessos i tipus de canvi

-impedir acords entre empreses-frenar ajudes públiques

-obstaculitzar posicions dominants

defensa competència

actua

etapes

Page 4: 14. La formació de la Unió Europea

14. La formació de la Unió Europea

14.4. La Unió Europea al món

La Unió Europea

representa

una potència econòmica

rica i productiva:-PIB superior als EUA

-serveis: >60%-7,6% població aporta 24% PIB

mundial

comerç important:-principal exp. i segon imp. mundial

-20% intercanvis mundials-2/3 dels intercanvis es fan entre els

països membres

bona qualitat de vida:-esp. vida: 76 (homes) i 82 (dones)

-nivells educatius, indicadors sanitaris o socials entre els més alts

del món

donat

una societat democràtica i

solidària

interior (model social europeu): els ingressos fiscals financien sistemes de

protecció social (varien d’un país a l’altre)

exterior (PESC): cinc objectius:-defensa dels valors comuns, els

interessos fonamentals i la indep. de la Unió

-enfortiment seguretat i la dels seus estats-manteniment de la pau i enfortiment de la

seguretat internacional-foment cooperació internacional i

consolidació democràcia i Estat de Dret-respecte dels drets humans i les llibertats

fonamentals

-exèrcit (60.000 homes)-missions pacificadores i humanitàries-donació assistència tècnica i financera

integra

concreta

donat

s’enfronta

reptes

-envelliment població (relacionat amb taxes natalitat, sistemes protecció social, immigració)

-competitivitat empreses i ocupació (relacionat amb qualificació obrera i foment societat del coneixement)

-protecció medi ambient (relacionat amb Kyoto: reducció emissions en un 8% entre 2008 i 2012)

com són