1. Peu Diabtic a Atenci Primria:exploraci i criteris de derivacioCS. Son Serra-La Vileta (25 de Abril 2012) Melcior Llad VidalUnitat Peu Diabtic Servei d EndocrinologiaHospital Universitari Son Espases

2. QU S EL PEU DIABTIC?Segons la O.M.S.: s la ulceraci i/o gangrena del peuassociada a neuropatia diabtica i adiferents graus de malaltia arterial, com a resultat de la interacci de diferents factors metablics. 3. edema perineural disjunci axoglial 4. NEUROPATIA DIABTICA tipus de sensibilitatCONSCIENT: Exteroceptiva: superficial: tctil dolorosa trmica Propioceptiva: profunda: palestssica o vibratria barestssica o pressora Grafoagnsica ArtrocinticaINCONSCIENT: estabilitat (marxa) to muscularReflexes: rotuli i aquili 5. PEU NEUROPTICsmptomes Parestssies (rampes, sensaci de suro) de predomini nocturn, i que milloren al posar el peu a terra o caminar. Debilitat muscular de peus i mans. Signes Anhidrosi i sequetat cutnia. Disminuci o absncia de la sensibilitat. Atrfia muscular. 6. PEU NEUROPTICcaracterstiques Peu d aspecte sa, calent, pilositat conservada i POLSOS PRESENTS. Normalment presenta deformitats (dits en garra o martell, hallux valgus, peus cavos, etc) punts de pressi Complicacions: - lcera neuroptica - neuroartropatia deCharcot (5-10%) 7. LCERES NEUROPTIQUES 8. LCERES NEUROPTIQUES 9. DEFORMITATS DIGITALS Dits en garra 10. EL CRIBATGE NEUROISQUMIC Qu s? Diagnstic rpid de complicacions als peusen pacients amb diabetis.- Importncia de realitzar aquesta metodologia de manera correcte.- Valorar signes i smptomes.- Prova fcil de realitzar, barata, i que permet etiquetar al pacient diabtic.- Es recomana repetir-lo com a mnim una vegada a lany. 11. EL CRIBATGE NEUROISQUMICDe qu es composa? Exploraci de les sensibilitats: Superficial: dolorosa Profunda: barestssica o pressora palestssica o vibratria. Sempre que sigui possible, enregistrar valorsquantitatius. 12. EL CRIBATGE NEUROISQUMICDe qu es composa? Exploraci vascular: Palpaci de polsos: Pedi tibial posterior I.T.B. 13. CRIBATGE NEUROPTIC metodologia Condicions per realitzar lexploraci: Collocaci pacient: Decbit sup Ulls tancats Peus sobre superfcie encoixinada i sense cap molstia. Sempre conv explicar-li lexploraci que se li realitzar fentsentir lestmul sobre el dors de la m. Cal que quan senti lestmul ho indiqui de la forma pactada. 14. SENSIBILITAT A LA PRESSI: BarestssicaMonofilament SemmesWeinstein 5.07 10 g/cm. 1-15 segonsPunt nic: matriu 1r dit.Si negatiu: cap 1r, 5 ipulpell 1r dit ( ms riscdulceraci)PROVA MS IMPORTANT 15. SENSIBILITAT A LA VIBRACI: PalestssicaDiapas 128 Hz amb base(si no, transmissiincorrecte).Valor quantitatiu: diapasRydell-Seiffer.Matriu del 1r dit. Si no espercep, maleols.Neurotensimetre deHorwell. 16. SENSIBILITAT AL DOLOR: DolorosaPinprick: Punxa que no traumatitza.Punt nic: matriu 1r dit, 1-15 segons.Si no es percep, cap 1r i 5 mtt i pulpell 1r dit ( ms risc dulceraci). 17. PEU ISQUMIC caracterstiques Microangiopatia diabtica: 3 diferncies bsiques respecte AIP no diabtica: Aparici preco. Bilateral. De predomini distal (artries infrageniculars). 18. PEU NEUROISQUMIC signes Absncia de polsos distals. Canvis atrfics de pell i ungles. 19. PEU NEUROISQUMIC smptomes Clnica de claudicaci intermitent: a quants metres? Dolor de reps (suggestiu d oclusi arterial severa). 20. EXPLORACI VASCULAR Palpaci de polsos: Artries pdia i tibial posterior. Pulpell 2n, 3r i 4rt dits. Contrastar sempre les 2 extremitats. 2 possibles valors: + o Contrastar sempre les 2 extremitats. s una prova quantitativa, per s la ms important. 21. Artria tibial anterior (pdia) 22. Artria tibial posterior 23. PALPACI DE POLSOSartria pdia oartria tibial tibial anteriorposterior 24. QU S L NDEX TURMELL-BRA (ITB)? Prova quantifica el fluxe arterial que arriba al peu. Avalua una possible isqumia, i les possibilitats de curaci d una lcera. ITB < 0,9 : diagnstic de MAP (malaltia arterial perifrica). Ms del 80% dels pacients sn assimptomtics. Altres tcniques: oscilometria. En dess. 25. METODOLOGIA1.- Pacient descal i en decbit sup.2.- Col.locar l esfingomanmetre per damunt dels maleols.3.- Local.litzar l artria que es vol explorar i aplicar el gel acstic.4.- Connectar el Doppler i situar la punta de la sonda sobre el gel,en sentit invers a la circulaci sangunia, amb un angle de 45-60. 26. METODOLOGIA5.- Desplaar la sonda lentament fins a local.litzar el punton el so s ptim, i a continuaci inflarl esfingomanmetre fins a colapsar l artria.6.- Obrir gradualment la vlvula de l esfingomanmetrefins a escoltar el primer batec arterial (sistlic), i anotarel resultat.7.- Desinflar completament l esfingomanmetre, i seguir elmateix procediment per a cada artria de cada peu. 27. METODOLOGIA8.- Una vegada obtingut el resultat en ambds peus,mesurar la pressi sistlica braquial (dreta i esquerra).Tamb s correcte calcular la mitja dels dos braos.9.- Per ltim, dividir el resultat de la pressi sistlica decada artria del peu (per separat) entre la sistlicabraquial del mateix costat. 28. EXEMPLESistlica braquial D: 140ITB peu D: sistlica pdia D (115) / sistlica braquial D (140) = 0 8sistlica TP D (125) / sistlica braquial D /140) = 0 9Sistlica braquial E: 145ITB peu E: sistlica pdia E ( 110) / sistlica braquial E (145) = 0 7sistlica TP E (120) / sistlica braquial E (145) = 0 8 29. RESULTATS Resultat obtingut: ndex Doppler, o ITB. Valors de referncia (Royo-Viad, 2010): 1,4: parets arterials calcificadesEntre 0,9 i 1,3: es considera normal (existeix unbon fluxe arterial).Entre 0,5 i 0,8: disminuci important del fluxearterial (retrs en la cicatritzaci). 0 4: Si el pacient t una lesi, aquesta nocurar. 30. CRIBATGE NEUROISQUMIC exploraci bsica en Atenci Primria Palpaci de polsos artries pdia i tibial posterior. Monofilament: matriu 1r dit. Diapas: art. IF 1r dit (os). Dolorosa (pinprick). Complementries: Tctil i trmica. Reflexes (rotuli i aqulili). 31. CLASSIFICACI DEL RISC (IWGDF 1999)Grau de risc Perfil Freqncia del cribatgeAtenci ANUAL 0Exploraci normalcontrol glucmic i altres FRCV Notabac PRIMRIAMonofilament alterat CADA 6 MESOS 1Igual que anual + instruccionspolsos presentsespecifiques sobre peu de risc iNo deformitatcalat adequatMonofilament alterat 2Absencia de polsos, CADA 3-6 MESOS Valorar derivaci ITB