12 · 2014. 5. 19. · Irlanda 4.591.087 Croàcia 4.262.140 Lituània 2.971.905 Eslovènia...

N. B

osch

/ M

. Esp

asa

12

arg

um

en

ts e

co

nò

mic

s p

er

a la

in

de

pe

nd

èn

cia

70

disseny i il·lustració de la coberta: juliafont.com

12 arguments econòmics per a la independènciaNúria Bosch / Marta Espasa

Núria Bosch i Roca és llicenciada

i doctora en Economia per la

Universitat de Barcelona, catedràtica

d’economia pública d’aquesta

universitat, directora de la Càtedra

de Federalisme Fiscal de l’Institut

d’Economia de Barcelona (centre de

recerca en economia aplicada de la

UB) i codirectora del Programa de

Recerca de Federalisme Fiscal en

aquest institut. Està especialitzada

en el camp de la hisenda pública,

el fi nançament autonòmic i local,

l’efi ciència en la prestació dels serveis

públics i les balances fi scals. Ha

estat membre de diversos comitès

d’experts, com el del càlcul de la

Balança Fiscal de Catalunya amb

l’Administració Central, designat per la

Generalitat de Catalunya el 2004, el

2008, el 2012 i el 2013. L’any 2010

va ser coeditora del llibre The political economy of inter-regional fi scal fl ows. Measurement, determinants and effects on country stability, que va rebre el

premi Joan Sardà Dexeus. És membre

de l’International Institute of Public

Finance i col·laboradora habitual del

diari Ara.

Marta Espasa i Queralt és doctora

en Economia per la Universitat de

Barcelona, professora d’hisenda

pública en aquesta universitat i

investigadora de l’Institut d’Economia

de Barcelona (IEB). Especialista

en economia pública, fi nançament

autonòmic i local, balances fi scals

i redistribució territorial. Ha estat

membre de diversos grups d’experts

per a l’elaboració de la balança fi scal

de Catalunya de la Generalitat de

Catalunya. Ha participat en projectes

de recerca sobre temes diversos:

descentralització del sector públic,

fi nançament autonòmic, fi nançament

local, inversió pública i efi ciència de la

despesa pública. Ha publicat articles en

revistes acadèmiques internacionals.

L’any 2010 va ser coeditora del llibre

The political economy of inter-regional fi scal fl ows. Measurement, determinants and effects on country stability, que va

rebre el premi Joan Sardà Dexeus.

Col·labora de manera habitual en

alguns mitjans de comunicació, com el

diari Ara o Catalunya Ràdio.

Catalunya viu un procés històric irrepetible que podria dur-

la a constituir-se en un Estat independent. Avui dia sembla

gairebé impossible oposar-se a la voluntat de la majoria de

la població. Però sorgeixen missatges que posen en dubte

la viabilitat econòmica d’un Estat català. L’objectiu d’aquest

llibre és oferir, d’una manera clara i entenedora, arguments

que refutin certs missatges falsos i confusos. Les autores,

dues economistes de sòlid prestigi, plantegen les qües-

tions fonamentals i més recurrents.

• Catalunya seria un Estat massa petit?

• És Catalunya qui fi nança Espanya o és a l’inrevés?

• Quins ingressos addicionals tindria la Generalitat

com a govern d’un Estat independent?

• I quin en seria el cost?

• Es podrien pagar les pensions?

• El nou Estat naixeria gaire endeutat?

• Quines dimensions podria tenir un boicot

comercial espanyol?

• Podria haver-hi una fugida d’empreses?

• Catalunya sortiria de l’euro?

• I de la Unió Europea?

• Quines conseqüències tindria la independència

sobre el sistema fi nancer?

• En defi nitiva, els benefi cis d’un Estat propi

independent superarien els costos?

www.portic.cat @Ed_Portic Facebook.com/editorial.portic

10041193

7 mm

Núria Bosch Marta Espasa

12 arguments econòmics per a la

independència

10041193 Dotze arguments.indd 5 09/05/14 10:15

Primera edició: juny del 2014

© 2014 Núria Bosch i Marta Espasa

Drets exclusius d’aquesta edició:Raval Edicions SLU, PòrticPedro i Pons, 9-1108034 Barcelonawww.portic.cat

ISBN: 978-84-9809-294-3Dipòsit legal: B-7.834-2014Fotocomposició: Barreras & CreixellImpressió: Limpergraf

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


7

Índex

Presentació 9

1. Catalunya com a Estat independent,

seria un país massa petit? 11

2. Catalunya finança Espanya o Espanya

finança Catalunya? 23

3. Quins ingressos addicionals tindria

la Generalitat com a govern d’un

Estat independent? 41

4. Quines despeses addicionals tindria

la Generalitat com a govern d’un Estat

independent? 45

5. Quin seria el guany econòmic d’una

Catalunya independent? 61

6. Una Catalunya independent, podria

pagar les pensions? 75


8

7. Una Catalunya independent, naixeria

molt endeutada? 83

8. Hi hauria un boicot comercial als

productes catalans per part dels espanyols? 89

9. La independència de Catalunya,

provocaria una fuga d’empreses? 99

10. Amb la independència, sortiria

Catalunya de l’euro? Què passaria

amb el sistema financer? 103

11. Una Catalunya independent,

sortiria de la Unió Europea? 113

12. Els beneficis de la independència

de Catalunya superarien els costos? 123

Bibliografia 129


11

1

Catalunya com a Estat independent, seria

un país massa petit?

Sentim a dir pels contraris a la independència de Catalunya que els Estats petits no compten i que la independència comportaria fortes davallades del PIB, és a dir, de la producció de béns i serveis.

És completament erroni relacionar la gran dària d’un país amb la seva viabilitat econòmica i nivell de riquesa. L’evidència empírica demostra que la dimensió d’un país no té gaire influència en el creixement econòmic.

Entre les primeres posicions del rànquing mun dial en nivell de riquesa i competitivitat hi ha països petits, de dimensions semblants a la de Catalunya.

A més, Catalunya actualment ja se situa dins dels països rics de la Unió Europea, i la seva economia té un grau d’obertura comercial alt que la faculten per ser un país altament competitiu.


12

núria bosch | marta espasa

Catalunya té actualment uns 7,5 milions d’habi-tants. Si la situem dins de la Unió Europea, for-mada pels 28 països actuals, n’hi ha 15 que la superen en nombre d’habitants i 13 que compten amb una població inferior (vegeu quadre 1 i grà-fic 1). Entre els països una mica més grans que Catalunya hi trobem: Suècia (9,6 milions) i Àus-tria (8,5 milions). En canvi, països com Dinamar-ca (5,6 milions) i Finlàndia (5,4 milions) tenen una població lleugerament inferior. Per tant, Ca-talunya és un país de dimensió mitjana dins de la Unió Europea.

Ara bé, sentim a dir pels contraris a la inde-pendència de Catalunya que els Estats petits no compten i que la independència comportaria fortes davallades del PIB.

És completament erroni relacionar la grandà-ria d’un país amb la seva viabilitat econòmica i nivell de riquesa1. Només cal mirar el mapa de la Unió Europea per veure que aquest argument és totalment fals. L’evidència empírica demostra que la dimensió d’un país no té gaire influència en el creixement econòmic, ja que es poden acon-seguir majors nivells de creixement, bé per una

1. Bosch (2013).


13

12 arguments econòmics per a la independència

quadre 1. Població dels països de la UE, 2013 Alemanya 80.523.746

França 65.633.194

Regne Unit 63.896.071

Itàlia 59.685.227

Espanya* 46.704.308

Polònia 38.533.299

Romania 20.020.074

Països Baixos 16.779.575

Bèlgica 11.161.642

Grècia 11.062.508

República Txeca 10.516.125

Portugal 10.487.289

Hongria 9.908.798

Suècia 9.555.893

Àustria 8.451.860

CATALUNYA 7.553.650

Bulgària 7.284.552

Dinamarca 5.602.628

Finlàndia 5.426.674

Eslovàquia 5.410.836

Irlanda 4.591.087

Croàcia 4.262.140

Lituània 2.971.905

Eslovènia 2.058.821

Letònia 2.023.825

Estònia 1.324.814

Xipre 865.878

Luxemburg 537.039

Malta 421.364

* Inclou Catalunya.Font: Eurostat i Idescat.


14


gràfic 1. Població dels països de la UE, 2013

0 20 40 60 80 100

0 20 40 60 80 100

Malta

Luxemburg

Xipre

Estònia

Letònia

Eslovènia

Lituània

Croàcia

Irlanda

Eslovàquia

Finlàndia

Dinamarca

Bulgària

CATALUNYA

Àustria

Suècia

Hongria

Portugal

República Txeca

Grècia

Bèlgica

Països Baixos

Romania

Polònia

Espanya*

Itàlia

Regne Unit

França

Alemanya 80,5

63,9

59,7

46,7

65,6

38,5

16,8

11,2

11,1

20,0

10,5

9,9

9,6

8,5

10,5

7,6

5,6

5,4

5,4

7,3

4,6

3,0

2,1

2,0

4,3

1,3

0,5

0,4

0,9



15


major dimensió del mercat interior, que seria el cas dels països grans, bé per una major obertura comercial, la qual cosa succeiria en els països petits. Així doncs, com més obert és un país menor és l’impacte de la seva dimensió sobre el creixement econòmic, i a mesura que augmenta la dimensió d’un país menor és l’impacte de la seva obertura comercial sobre el creixement eco-nòmic2.

També s’ha contrastat que la globalització afa-voreix processos d’independència, ja que per una banda el benefici de disposar d’un mercat inte-rior gran deixa de ser important si els països tenen un cert grau d’obertura comercial i, a la vegada, el cost de pertànyer a un Estat gran, que governa d’una manera uniforme i homogènia tot el territori, sense tenir en compte les diferències territorials, genera uns costos molt importants per als ciutadans. En canvi, els governs de països petits poden adaptar millor les seves polítiques a les necessitats del territori i a les preferències de la seva gent3.

2. Vegeu Alesina, Spolaore i Wacziarg (2005) i Cuadras (2012).3. Alesina i Spolaore (2003).


16


Gary Becker, premi Nobel d’economia l’any 1993, també es ratifica en la tesi aquí defensada. Segons Becker, la globalització i els acords de lliu-re comerç han reduït enormement els avantatges de formar part d’un gran mercat interior. Quan el context era el proteccionisme i un comerç poc liberalitzat, les empreses de països grans tenien avantatges, ja que podien vendre la major part de la seva producció dins del seu país. No obstant, aquest fet deixa de ser veritat en mercats libera-litzats on les fronteres perden importància, ja que els països petits poden vendre a altres països amb la mateixa facilitat amb què els països grans venen en el seu mercat interior. Per tant, la glo-balització redueix els costos de la secessió d’a- quells territoris que formen part d’Estats grans, com ara Catalunya.

Així mateix, cal afegir que molts països petits són dels més competitius del món. El quadre 2 indica els països europeus que estan en les pri-meres posicions del rànquing mundial en el ni-vell de competitivitat calculat pel World Econo-mic Forum.


17


quadre 2. Països europeus més competitius en el rànquing mundial, 2012

Posició en el rànquing Població en milions

Suïssa 1 7,9

Finlàndia 3 5,4

Alemanya 4 80,3

Suècia 6 9,5

Països Baixos 8 16,7

Font: World Economic Forum i Eurostat.

Veiem que països relativament petits com Suïs- sa, Finlàndia i Suècia ocupen les primeres posi-cions. En concret, Suïssa és el primer d’un ràn-quing de 148 països (és el país més competitiu del món), Finlàndia el tercer i Suècia el sisè. En canvi, Espanya se situa en la posició 35 d’aquest rànquing.

quadre 3. Països europeus més rics en el rànquing mundial, 2012

Posició en el rànquing

PIB per càpita en $

Població en milions

Luxemburg 1 107.206 0,5

Noruega 3 99.462 5,0

Suïssa 4 79.033 7,9

Dinamarca 7 56.202 5,6

Suècia 8 55.158 9,5

Font: World Economic Forum i Eurostat.


18


També, si s’analitza el nivell de riquesa o pros-peritat econòmica dels països, mesurat a través del seu nivell de PIB per càpita, els països petits estan en els primers llocs del rànquing mundial. El quadre 3 mostra com països europeus petits ocupen les primeres posicions. Luxemburg, la primera, Noruega, la tercera, Suïssa, la quarta, Dinamarca, la setena i Suècia, la vuitena. Espa-nya, es troba en la posició 28 d’aquest rànquing. Per tant, l’evidència empírica ratifica les teories de creixement econòmic abans esmentades.

Igualment, si fem un rànquing dels països més rics de la Unió Europea mitjançat el seu PIB per càpita en poder de paritat de compra (PPC)4, en els primers llocs hi ha països d’una dimensió pe-tita. Això es veu en el quadre 4 i gràfic 2.

Les deu primeres posicions les ocupen països relativament petits, llevat del cas d’Alemanya. Són de major a menor PIB per càpita en PPC: Luxemburg, Àustria, Irlanda, Països Baixos, Suè- cia, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, Catalunya i

4. El PIB en PPC està expressat monetàriament de manera que permet comprar la mateixa cistella de béns i serveis a cada país. És a dir, és la unitat que s’utilitza per fer comparacions entre països en tenir en consideració el nivell de preus, ja que no es pot comprar el mateix amb un euro a Holanda que a Grècia.


19


quadre 4. PIB per càpita en PPC dels països de la UE, 2012

Euros Índex s/ la mitjana

Luxemburg 67.200 263

Àustria 33.200 130

Irlanda 33.000 129

Països Baixos 32.600 127

Suècia 32.200 126

Dinamarca 32.100 125

Alemanya 31.500 123

Bèlgica 30.700 120

CATALUNYA 29.952 117

Finlàndia 29.500 115

França 27.800 109

Regne Unit 27.000 105

Itàlia 25.700 100

Espanya* 24.500 96

Xipre 23.400 91

Malta 21.900 86

Eslovènia 21.400 84

República Txeca 20.700 81

Portugal 19.400 76

Eslovàquia 19.400 76

Grècia 19.200 75

Lituània 18.300 71

Estònia 18.300 71

Polònia 17.100 67

Hongria 17.000 66

Letònia 16.400 64

Romania 12.800 50

Bulgària 12.100 47

Mitjana UE-27 25.600 100



20


gràfic 2. PIB per càpita en PPC dels països de la UE-27, 2012 (en índex sobre la mitjana = 100)

0 50 100 150 200 250 300

0 50 100 150 200 250 300

Bulgària

Romania

Letònia

Hongria

Polònia

Estònia

Lituània

Grècia

Eslovàquia

Portugal

República Txeca

Eslovènia

Malta

Xipre

Espanya*

Itàlia

Regne Unit

França

Finlàndia

CATALUNYA

Bèlgica

Alemanya

Dinamarca

Suècia

Països Baixos

Irlanda

Àustria

Luxemburg 263

129

127

126

130

126

120

117

115

123

109

100

96

91

105

86

81

76

76

84

75

71

67

71

66

50

47

64



21


Finlàndia. Catalunya, pel seu nivell actual de PIB per càpita en PPC ocupa la novena posició (29.952 euros el 2012), situada per sobre de la mitjana comunitària (25.600 euros). Per tant, el punt de sortida d’una Catalunya independent seria el d’un Estat relativament ric dins de la Unió Europea.

A més a més, Catalunya té les característiques per ser un país competitiu, ja que és una econo-mia oberta amb un nivell important d’exportacions. Així ho argumentava en el seu blog el premi Nobel, Gary Becker, afirmant que una Catalunya independent seria plenament competitiva5.

Catalunya presenta un grau important d’o- bertura de la seva economia. Es pot veure en el quadre 5 l’evolució de les seves exportacions en béns i serveis. Aquestes, el 1992 representaven el 17,2% del PIB, el 2002 ja eren del 33,4%. Poste- riorment, les exportacions van baixar, essent d’un 31,2% del PIB el 2007, però en aquests últims anys s’han recuperat fins a representar el 37,2% del PIB el 2012. Això ha comportat una millora progres-siva del saldo comercial amb la resta del món (di-

5. http://www.becker-posner-blog.com/2012/12/breakup-of-countries-no-economic-disaster-becker.html.


22


ferència entre exportacions i importacions) fins a ser positiu, del 5,2% del PIB el 2012, quan tradi-cionalment havia estat negatiu (quadre 5).

quadre 5. Balança comercial de l’economia catalana (en % sobre el PIB)

1980 1986 1992 2002 2007 2011 2012

Saldo comercial amb Espanya

15,8 15,8 16,0 10,0 8,4 5,2 3,0

Saldo comercial amb la resta del món

-5,9 -5,4 -7,8 -2,9 -6,7 1,8 5,2

Exportacions de béns i serveis

14,2 17,0 17,2 33,4 31,2 34,6 37,2

Importacions de béns i serveis

20,1 22,4 25,0 36,3 37,9 32,8 32,0

Saldo comercial 9,9 10,4 8,2 7,1 1,7 7,0 8,2

Font: A. Fernández (2012), “L’economia catalana i la sortida de la crisi”, Nota d’Eco-nomia, 100, pàg. 15. i elaboració pròpia a partir d’Idescat.

Per seguir amb aquesta tendència és impor-tant incrementar la productivitat i la competiti-vitat de l’economia catalana, que ha de venir a mitjà i llarg termini per increments en el capital humà i en les inversions en R+D6. Aquest fet fa necessari que el guany fiscal de la independència, que veurem més endavant, es canalitzi adequa-dament cap a sectors estratègics que portin a una millora de l’economia catalana.

6. Vegeu Fernández (2012).


12 · 2014. 5. 19. · Irlanda 4.591.087 Croàcia 4.262.140 Lituània 2.971.905 Eslovènia...

Documents

Transcript of 12 · 2014. 5. 19. · Irlanda 4.591.087 Croàcia 4.262.140 Lituània 2.971.905 Eslovènia...