5.1 LES ELECCIONS DEL 1933: EL GOVERN DE DRETES

Durant els últims mesos de govern de coalició republicanosocialista hi va haver força inestabilitat social degut al descontentament dels sectors obrers i agraris vers l’acció del govern i el realçament de la dreta que estava totalment en contra de la república.Com a conseqüència d’aquests fets, Casares Quiroga va dimitir el juny de 1933 i Alcalà Zamora, el president de la república, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions pel novembre de 1933, que van acabar amb la victòria de les coalicions de dretes.A partir d’aquesta victòria els partits més conservadors i de dretes es van anar organitzant:

Entre els vells monàrquics es va formar la organització Acción Española.

El 1932 es crea la CEDA un partit de dreta tradicional. El 1933 els alfonsins van crear Renovación Española partidaris a

un cop d’Estat. Els carlins es van agrupar en la Comunión Tradicionalista . El 1931 es va crear les JONS (Juntas Ofensivas

NacionalSindicalistas) i es van unir amb la Falange Española el Febrer de 1934

L’any 1933 sectors de l’exèrcit van creat la UME (Unión Militar Española).

Mentre el govern republicà de dretes va tenir el poder, va intentar desmantellar la majoria de les obres reformistes que es van fer durant el bienni anterior.

Anàlisi de documents:

Doc. 1:

Font: Manifest de Coalición antimarxista por Madrid (CEDA) (Llibre de text: L’horitzó, ed. Vicens. Vives pàg.288)

Aquest document és un manifest que va fer la Coalición antimarxista por Madrid (creada per la majoria de partits amb ideologia de dretes) el dia 1 de novembre de 1933. Es va crear l’any en que van ser convocades les eleccions generals, que van provocar un gir ideològic estatal ja que es van manifestar el recolzament social cap als partits de dretes, i com a conseqüència va augmentar la presència de partits centralistes i antirepublicans al govern espanyol.

En aquest manifest podem veure com els partits de dretes mostren el seu desacord amb els marxistes. Expliquen els seus ideals i mostren els seus objectius:

En el primer paràgraf, podem veure què en pensen dels marxistes. La Coalición antimarxista por Madrid està totalment en contra dels marxistes perquè creu que aquests tenen una concepció materialista i anticatòlica de la vida i de la societat i que no li donen prou importància als valors tradicionals. Acusen als marxistes de ser culpables dels odis i enveges entre classes socials espanyoles. Els acusen també de ser antiespanyolistes i d’haver fet una mala gestió del govern durant el seu mandat.

En el segon paràgraf, podem veure els objectius dels antimarxistes. Creuen necessari el canvi de les lleis actuals del govern per unes altres que estiguin inspirades en ideologies socialcatòliques. Volen canviar les lleis actuals que estiguin en contra de la propietat privada, la llibertat de les persones, la llibertat d’associació i de creences religioses.

En aquest document podem veure la contrarietat ideològica que hi havia a Espanya durant les eleccions de 1933. Pot ser va ser degut a això que es va crear poc temps després la guerra civil espanyola.

Doc. 2:

FONT: Fotografia / Llibre de text: L’horitzó, ed. Vicens. Vives pàg 288

Aquest document és una fotografia feta l’agost del 1932 després del cop d’estat del general Sanjurjo. Aquest cop d’estat es va donar amb l’objectiu d’enderrocar el govern republicà i aconseguir establir un govern de dretes. Va ser un dels primers cops d’estat que es van donar en contra de la segona república ( l’any 1932), però va ser un fracàs i els militars no van aconseguir enderrocar el govern republicà.

A la fotografia podem veure 5 persones, de les quals 4 son militars i un sembla ser un civil a favor del cop d’estat de Sanjurjo. Sanjurjo és el general que està en mig de la fotografia, rodejat de 3 militars. Tots 5 individus semblen contents i satisfets del cop d’estat que han organitzat, tot i que el cop d’estat va ser un fracàs i no van aconseguir imposar el seu poder.Aquesta fotografia és un exemple de la inestabilitat política que patia el govern espanyol durant els anys 30. Ens mostra com els militars podien exaltar-se sense cap problema creant cops d’Estat en contra

del govern, i tot i que aquest cop d’estat no va aconseguir els seus objectius, va permetre l’exaltació ideològica de les dretes i va fer veure als republicans el perill que suposava el descontentament social.

Doc. 3:

FONT: Fotografia / Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 292

Aquest document és una fotografia feta durant el 1933 que mostra un míting de la CEDA, el partit de la dreta tradicional dirigit per José m. Gil Robles. Aquest míting és un exemple de molts mítings que es van donar durant el 1933 per acumular vots i aconseguir representació i vots en les futures eleccions generals.A la fotografia podem veure a José M. Gil Robles rodejat de simpatitzants de la CEDA. Podem veure com José M. Aixeca la mà, explica els ideals del seu partit i intenta convèncer a la gent perquè el voti a les pròximes eleccions general. Sembla ser que el míting és al carrer, osigui que segurament durant el 1933 es podien trobar molts míting i discursos als carrers de les ciutats més importants.

Doc 4:

Aquesta fotografia es va fer a principis dels anys 30 i ens mostra com el general Sanjurjo va ser detingut un cop acabat el seu fracassat cop d’Estat. Tot i ser detingut pels republicans l’any 1932, el general va ser alliberat amb la creació de la llei d’Aministia feta per el Partit Radical un cop instal·lat al govern espanyola l’any 1934. Sanjuno va marxar a Portugal i va promoure des d’allà un cop d’Estat en contra del govern del Front Popular.

Doc 5:

FONT: Taula de la composició del Congrés de Diputats (1939) Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 292

Aquesta gràfica ens mostra els resultats obtinguts en les eleccions del 1933, per part d’home si dones espanyoles, i com a conseqüència la composició del Congrés dels Diputats aquell mateix any. Podem veure com les eleccions generals van ser de gran participació ( van votar un 67,46% de la població) i com la majoria de vots estaven a favor de la dreta, superant per poc els vots d’esquerres. Els escons van estar repartits de manera desigual. Els partits d’esquerres que van obtenir clarament més escons van ser el PSOE (amb 58 escons) la Lliga Catalana (amb 28 escons) i ERC (amb 26 escons), deixant els altres partits amb una mitjana de 3 escons. Els vots a partits de dretes van estar més repartits, la CEDA va obtenir 115 escons seguida pel Partido Radia amb 102 escons, pel Partido Agrario, amb 36 escons, i altres dreta i extrema dreta amb 51 escons.

En general podem veure com va haver-hi més vots a partits de dretes, i per tant els partits de dretes van aconseguir més escons que els d’esquerres. Uns possible causa de la victòria de les dretes podria ser que les esquerres estaven més dividides en partits diferents que no pas les dretes. També es possible que els partits de dretes obtinguessin més escons degut al malestar d’alguns sectors socials, la difícil conjuntura econòmica i l’enorme desgast del govern reformista i de dretes.Cal destacar també que durant aquestes eleccions es va poder veure la opinió de les dones, ja que van ser les primeres eleccions en que les dones van poder exercir el seu dret a vot.

Doc 6:

En aquets document hi podem veure dos cartells publicitaris de partits nacionalistes catalans. El cartell de la dreta es va fer l’any 1936 i el cartell de l’esquerra es va fer durant l’any 1933. Tots dos tenen l’objectiu de convèncer al poble català de que voti als partits catalanistes. Els vots catalans eren essencials per assegurar l’autonomia de Catalunya i no dependre tant de la resta d’Espanya.

En el primer cartell publicitari hi podem trobar a Lluís Companys enfocat des de sota i amb el puny ferm. Aquesta imatge ens fa veure a Lluis Companys com un home poderós, segur de si i amb idees clares, que sabrà guiar la política catalana. En el cartell i podem veure unes insignes que diuen “dignitat catalana” i “vota el front d’esquerres”. Aquestes insignes junt amb la bandera catalana que hi ha darrera volen animar al poble català a votar partits nacionalistes i recolzar el catalanisme en les pròximes eleccions generals.El segon cartell publicitari vol expressar generalment el mateix. Hi podem veure una família catalana formada per el pare la mare i el fill envoltats d’una bandera de Catalunya. Aquets personatges volen fer veure a la població catalana la ideologia de la Lliga Catalana, un partit catalanista i conservador que defensava l’autonomia de Catalunya.

Durant aquets període de la historia eren molt habituals els cartells publicitaris nacionalistes tan de dretes com d’esquerres. Aconseguir el màxim de vots era imprescindible per poder obtenir una bona representació al govern. El poder, la sobirania, el nacionalisme i la unió social eren alguns trets que cridaven més l’atenció a la població i per tant, era el que la majoria de anuncis publicitaris volien fer veure.

Doc 7:

Aquest document és un text de M.Artola del llibre Partidos y programas políticos fet entre 1808 i 1936. En aquest text hi podem trobar els propòsits i les ideologies de la Lliga Catalana. Segurament es va usar durant la renovació que va patir el partit Lliga Regionalista durant el febrer de 1933, a l’assemblea constituent i va servir per marcar i organitzar els objectius que tindrien ara amb el nom de Lliga Catalana.

En el text podem llegir com la Lliga Catalana es descriu a si mateixa com un partit català que defensa el dret de propietat com un element essencial pel progrés.També deixa clar que aquest partit té com a objectiu posar solució a tots els possibles problemes agraris que s’hagin esdevingut arrel de la Reforma Agrària durant el Bienni d’Esquerres.No es descriu com un partit que es preocupi només per un tipus de classe social, sinó que deixa clar que vetlla per el benestar de tots els catalans i pel progrés de Catalunya.Per últim podem veure que la Lliga Catalana està a favor de la propietat privada, però dels sindicats i dels acords entre empresaris i obrers.

Doc 7.1:

FONT: Acudit publicitari. Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 328

Aquets document és un acudit publicat pel setmanari d’esquerres El Be Negre el 7 de febrer de 1933. En aquesta vinyeta l’autor fa una burla de la assemblea

constituent de la Lliga catalana, que va renovar el partit anteriorment anomenat Lliga Regionalista que va haver-hi durant l’any 1933 (el document anterior mostra les noves expectatives del partit després del canvi de nom). En el dibuix podem veure com era la situació del afiliats a la Lliga Regionalista abans de l’assemblea, (els personatges estan dibuixats en color negra, amb la mirada perduda i amb un esperit de pessimisme i totalment envellits, ho podem veure amb els bastons que tots porten a la mà) i com canvien un cop feta l’assemblea i un cop anomenats Lliga Catalana. (els personatges surten de l’assemblea vestits amb roba d’estiu, amb la mirada ben alta, renovats, amb un esperit de optimisme i sembla ser que hagin tornat al seus inicis, ho podem veure a partir d’elements com el globus i les bermudes que molts vesteixen).També ens mostren aquest canvi de mentalitat elements com el cartell que anuncia el canvi de nom, que abans de l’assemblea està trist i plora i després de l’assemblea mostra un somriure. En poques paraules, tot hi haver canviat de nom i d’aspecte eren els mateixos, només van donar un petit canvi d’imatge

Doc 8:

FONT: Cartell de la lliga catalana. Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 292

Aquest document és un cartell de propaganda electoral de la Lliga Catalana per a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. En el cartell hi podem veure dues xemeneies. Una que està ben construïda i ferma , que representa els partits d’esquerres del 1931, i un altre que s’està encara formant, que representa a nous partits formats a partit de la unió d’antics partits d’esquerres. Amb això, la Lliga Catalana volia convèncer a la població de que no votés partits que s’acabessin de formar o que estiguessin formats de la unió entre diferents partits, sinó que votessin partits de dretes unificats, que estiguessin ben formats i que tinguessin objectius ben clars, com el seu.Volien remarcar el fet de que fossin un partit que perdura al llarg del anys per remarcar la seva experiència a la política i aconseguir la confiança de la població.

Doc 9:

FONT: Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg 316

Aquest document està format per dues gràfiques de sectors que comparen els resultats obtinguts a les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre del 1932 i a les eleccions generals de Catalunya del 19 de novembre de 1933.Aquestes dues eleccions van ser diferents en quan

als resultats a Catalunya. ERC va ser el partit guanyador a les eleccions al Parlament de 1932, amb un total de 56 escons i la Lliga va obtenir només 16. En aquetes eleccions els escons obtinguts a altres partits catalans van ser molt baixos, i els que van reunir més escons van ser USC amb 5 i PRA amb 4 escons.En canvi a les eleccions generals de 1933 els escons van estar una mica més repartits entre tots els partits. Es van capgirar els resultats i la Lliga va aconseguir 25 escons, més que ERC que només en va tenir 17. Partits menys representatius com PRDF i USC van aconseguir 3 escons i els carlins van aconseguir 2 escons. La resta de partits : PSOE, ACR, UR i UC van reunir només 1 escó.

El més important a comparar va ser uqe en les eleccions al Parlament català la victòria va ser per ERC i a les eleccions generals de 1933 la victòria va ser per la Lliga Catalana. Possiblement la renovació i el canvi de Lliga Regionalista a Lliga Catalana va afavorir el partit i va ser una de les causes que els va portar a guanyar les eleccions generals del 1933. Un altre causa també podria ser el desencís de la població respecte a l’acció de govern.

Doc 10: Taula estadística sobre: Eleccions a Corts espanyoles (1933)

FONT: Llibre de text: Història, ed. Teide 259

Aquí tenim una taula de dades que està treta del nostre llibre de text, Història, ed.:Vicens Vives, pag. 259 la font de la qual és l’ INE, Anuaris estadístics, 1931-1940.Aquesta taula de dades és sobre les eleccions a les Corts espanyoles al

1933. Els resultats que és recullen a la taula són només els resultats electorals de Catalunya. Podem veure els diferents partits a Catalunya i el nombre d’escons que van rebre. Aquestes eleccions van ser celebrades el 18 de novembre del 1933 i van ser les segones eleccions de la Segona República espanyola i les primeres eleccions en les que va haver sufragi universal, és a dir que les dones tenien dret a votar també.

El partit que va rebre més escons va ser la Lliga Catalana amb un total de 22 escons, i l’altre partit que també va tenir bastants escons va ser Esquerra Republicana de Catalunya amb un total de 17 escons. Els altres partits van rebre molts pocs escons, entre 1-3, com per exemple el Partit Republicà Radical que només va rebre un escó, o el Partit Republicà Federal, que en va rebre 3. Al final va haver un total de 54 escons.

El fet que guanyes un partit de centredreta va fer que hi haguessin dos anys de govern conservador, que els partits d’esquerra van anomenar com Bienni Negre.

Doc 11:

Text: La radicalització del PSOE

Aquest text polític de la pagina 259 del llibre de text, Història, ed. Vicens Vives i és un discurs que va ser dit al Congrés del PSOE al 1933.

Des de 1931 fins el 1933 la coalició de republicans d’esquerra i socialistes van crear una Constitució i una sèrie de mesures legislatives que la complementaven. Hi ha una oposició a les mesures socials, cosa que fa que el partit que surt més perjudicat és el PSOE. Quan és trenca aquesta coalició és fan unes eleccions (1933) que són guanyades pel centre dreta.

El text ens defensa i ens diu que no ens hem d’aliar ni fer coalicions amb els partits burgesos, sinó que hem de tractar més amb els obrers. L’autor no està satisfet amb el suport que han donat i el que han aconseguit i per això vol radicalitzar la seva postura i fer que el partit socialista sigui anticapitalista i no tingui res a veure amb els burgesos.Això va portar a que és realitzessin moltes vagues i conflictes, sobretot l’any 1934.

La influència del vot femení en el triomf de dretes

A les eleccions del 1933, per primera vegada a Espanya, més de sis milions de dones van poder votar. El fet de que en la Constitució de 1931, es digues que la dona podia votar, va portar grans discussions i debats. Per part d’esquerres van dir que les dones havien de votar per justícia elemental.

En les primeres eleccions que van poder votar les dones, va sortir com a guanyador un partit de dretes i això va portar molta polèmica ja que van dir que havia sortit un partit de dretes perquè havien votat les dones, i que si no ho haguessin fet els resultats serien diferents. Més endavant és van fer investigacions historiogràfiques sobre aquests casos, i és posa en dubte que el fet de que la dona pogués votar, va influir tant en els resultats.

Document 1: La defensa del vot femení

Aquesta font és primària i és un text polític. Es tracta d’un discurs de Clara Campoamor (diputada del Partit Radical) publicat a l’agost del de 1931 i traduït del castellà. Aquest text està extret del llibre de text Història ed. Vicens Vives pàg. 262, on Clara Campoamor defensa

el vot femení.

Dos mesos abans d’aquesta publicació, el 28 de juny de 1931 es van fer les eleccions generals, les quals van tenir una participació elevada, i van guanyar esquerres. Més tard, al desembre, va ser aprovada la Constitució de 1931, on va ser aprovat el dret de vot de les dones. Va ser difícil l’elecció, ja que hi havia gent que pensava que no era convenient que les dones tinguessin dret al sufragi però hi havia d’altres persones que pensaven que si era convenient.

Clara Campoamor, l’autora d’aquest discurs, va néixer a Madrid el 12 de febrer de 1888 i va morir a Lausana, Suïssa el 30 d'abril de 1972. Va ser una política republicana i defensora dels drets de la dona. Va ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola i va destacar molt per la seva defensa del vot de les dones. Molts polítics no van perdonar la seva lluita pel vot femení, només el Partit Socialista Obrer Espanyol la va ajudar. Finalment va aconseguir el sufragi universal. Va haver d’exiliar-se i primer va marxar a Buenos Aires, sense poder tornar al seu país i al 1972 va morir a Suïssa.

En aquest text Clara Campoamor defensa el vot de les dones amb l’argument de què no hi ha cap cosa que l’home i la dona no fan en comú excepte una que és donar a llum, és a dir, que en política també han de participar els dos, no només una meitat. Defensa

també, que la dona no es cap perill en la política, perquè elles han reaccionat tant en la dictadura com en la República.

Document 2: Ampliar el sufragi

Aquest document és un discurs polític de Manuel Cordero, un diputat socialista. La data d’aquest discurs és l’agost de 1931. Al juny s’havia proposat la Constitució que havia de ser aprovada al desembre, on deia que hi hauria sobirania popular, sufragi universal i drets i llibertats, com per exemple dret al divorci o dret a l’educació. L’autor d’aquest text volia expressar què donar el vot a les dones no suosava posar en perill la República. Ara el repte seria que al igual que quan van donar el vot als obrers, ara haurien de ensenyar a les dones els ideals de cada partit perquè poguessin votar correctament.

Document 3: El suposat vot conservador de les dones

És un text anomenat ‘El Debate’ del diari catòlic conservador, publicat el 2 d’octubre del 1931 i traduït del castellà, extret del llibre de text: Història Ed. Vicens Vives pàg. 262 en el què es parla del suposat vot conservador de les dones.

Després de les eleccions generals que es van fer el 28 de juny, al desembre del 1931 es va crear la Constitució del

1931 la qual demostrava un caràcter democràtic i progressista. Per primer cop, en la constitució s’incloïa el dret al sufragi femení, tot i que va ser un gran debat, ja que hi havia moltes opinions i es debatia si era convenient o no cedir el vot a les dones.

El principi del text diu que els conservadors creuen que la dona no ha d’intervenir en les qüestions polítiques ja que elles han d’ocupar-se únicament de la llar i no ha de participar en temes de fora de la llar, és a dir, que els conservadors no accepten que les dones puguin votar. Però, seguint el text, s’entén que els conservadors, ja que han d’acceptar el vot de les dones, defensen que si hi ha sufragi universal elles puguin participar, perquè veuen injust que havent sufragi universal es prohibeixi a les dones aquest vot. Pensen que la dona espanyola té virtuts i coneixements històrics que afavoreixen els conservadors, juntament amb la seva conservació social.

Document 4: Caricatura

Aquí tenim una caricatura que tracta el tema del sufragi femení. A la caricatura podem veure a unes dones que estan manifestant-se perquè també volen tenir dret a votar.A partir del que diu a la pancarta (no és veu gaire bé però diu: “ Som dones que valem per dos homes”) podem interpretar que volien canviar el tipus de sufragi ja que elles

no eren inferiors als homes i per tant havien de tenir els mateixos drets.Aquesta foto està extreta de l’any 1931, però no tenim informació del lloc on va sortir publicada.A la caricatura podem veure bastants dones i sembla que estiguin molt alterades i amb moltes ganes de que la gent les escolti i reivindicar-se.Finalment les dones van tenir el dret de votar, i ho van fer per primer cop al 1933.

Document 5: Dones fent tasques de propaganda electoral, 1933

És una font primària, una fotografia extreta del llibre de text Història ed. Vicens Vives pàg. 263 on podem observar el moment en què unes dones estan fent tasques de propaganda electoral. Esta feta al 1933. Aquell

mateix any, al novembre, es van produir les primeres eleccions d’Espanya on la dona va tenir el dret de votar, dret què constava en la Constitució del 1931. Les dones estan en una sala amb una taula enmig plena de papers i alguna màquina d’escriure, amb uns armaris al fons on hi ha guardats més documents.En primer pla hi ha algunes dones sentades en una cadira treballant. Hi ha una dona utilitzant una màquina d’escriure que en el moment què es va fer la fotografia va observar a l’autor d’aquesta. En segon pla hi ha més dones de peu, també observant a l’autor o bé a la camera just en el moment en què es feia la fotografia.La intenció d’aquesta fotografia es demostrar com les dones treballaven per fer la propaganda electoral per les eleccions del 1933 i que elles també participarien en aquestes eleccions.

Document 6: Les reticències de l’esquerra

Aquest text és un article d’opinió que va sortir en un diari radical d’esquerres, El Diluvio, el 2 d’octubre del 1931. . Aquest diari era un diari de política i republicà. A les primeres eleccions que és van fer les dones eren elegibles però no eren electores i l’edat per votar era de 23 anys. Algunes dones s’oposaven a estendre el dret de votar a les dones per por a la manipulació de la dreta i sectors religiosos, finalment el 30 de setembre de 1931 és va aprovar per les Corts espanyoles el dret de vot de les dones i finalment al 1933 ho van fer.

El text ens diu que els 160 diputats que van dir que si que podien votar les dones no són uns bons republicans. Diu que clar que les dones poden tenir dret a votar, però en una cosa com és la República no han de poder votar. Algunes dones s’oposaven a estendre. També diu que per molt que en alguns pobles les dones hagin tingut el dret de votar, la República Espanyola no ha de permetre que és faci en tot Espanya. L’autor del text és pot veure clarament que estava totalment en contra de que les dones poguessin votar per la República, i amb el seu text intentava que la gent penses com ell per així aconseguir més gent oposada i igual aconseguir que no hi hagués sufragi universal perquè així només votessin els homes i segons ell si votaven els homes, s’escolliria bé.

Document 7: La subsidaritat del vot femení

Aquesta font és primària i es tracta d’un document de ‘El Heraldo de Madrid’ diari liberal republicà que va ser publicat el 2 d’octubre de l 1931 i traduït del castellà. És una font primària i apareix en el llibre de text Història ed. Vicens Vives pàg. 263 i parla de la dependència del vot femení.

El text es va publicar dos mesos abans de que es fes la Constitució de 1931, quan la participació de les dones en la política era un debat important on sobretot esquerres defensaven que les dones si tenien dret a participar i la seva participació era justa. Es parlava molt de la conveniència de que votessin o no.

El text diu que s’ha acabat que només sigui un home un vot, perquè ara hi participen les dones. Llavors quan diu que un home casat seran dos vots vol dir que podrà votar l’home i la dona i ja seran dos vots. Què ‘un solter simpàtic i faldiller, uns quants vots’ per exemple, vol dir que hi haurà els vots de l’home solter, i de les dones que el segueixen o l’admiren. I així aquest text, ens fa entendre que amb la acceptació del vot femení, amb influències dels homes hi poden haver molts més vots.

Document 8: El vot femení no va ser unidireccional

Aquest text de caire polític està escrit per M.Vilanova en “La participació electoral i el vot de les dones durant la Segona República a Catalunya” al 1999.

Defensa el fet de que els resultats que van sortir, no tenien res a veure amb que les dones votessin. És a dir que molts es queixaven i retreien que si havien sortit aquells resultats era perquè les dones havien votat i si no haguessin votat serien diferents els resultats i a partir del seu text és pot veure que això no és així.

El text ens diu que les dones han estat molt manipulades històricament. La victòria del 1933 va ser per el vot tant d’homes com de dones ja que la causa de que guanyes va ser perquè és van dividir els partits reformistes republicans i és van presentar en diferents candidatures. També ens diu que un estudi de participació del any 1932 i 1933 demostren que els resultats van ser més o menys els mateixos quan no podien votar les dones i quan hi havia sufragi universal. Amb aquestes dades ja queda demostrat que les dones no han influït en els resultats.

CLARA CAMPOAMORClara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) va ser una política republicana i defensora dels drets de la dona.Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més tard, és escollida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés dels Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la

Llei del Divorci. A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es doni per inclosa i per sempre la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933. En la defensa del vot femení, va ser abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, amb la de Clara Campoamor, als articles per ella presentats. Molts polítics no li van perdonar la seva reeixida lluita pel sufragi universal, però Clara Campoamor va lluitar contra tot i contra tots per tal d’aconseguir el sufragi universal. No va aconseguir, però, el seu ideal que sempre va ser la fusió de tots els republicans en un partit amb Azaña i Lerroux. El 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo". El 1936, parteix a l'exili establint-se a Buenos Aires.Mai més no va poder tornar al seu país; dotze anys de presó l'esperaven a Espanya.Va morir el 30 d'abril de 1972 a Lausana (Suïssa).

Informació treta de:http://www.segundarepublica.com/index.php?opcion=2&id=44

http://ca.wikipedia.org/wiki/Clara_Campoamor_Rodr%C3%ADguez