110408 Dossier Viatge Italia

8/6/2019 110408 Dossier Viatge Italia

1/24

Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyamentInstitut Joan Brudieu

C/ Bisbe Iglesias Navarri, 27 25700 - La Seu d'UrgellTelfons: 973 35 04 03 Faxos: 973 35 56 50 973 35 56 49

A/e: [email protected] W eb: www.iesjoanbrudieu.net

Aquest document (110408 dossier viatge Italia.doc) pot quedar obsolet una vegada imprs (12-maig-11)Pgina1 de 24

INSTITUT JOAN BRUDIEU08 dabril de 2011

14 dabril de 2011


2/24






3/24


4/24





Mitjans de transport:

Bus CompanyiaBrugulatANADA: La SEU DURGELL BARCELONA(T1)0h30Hora de sortida des de lestaci de bus

TORNADA: Aeroport de Barcelona - La SEUDURGELLHora de sortida des de laeroport: 19hHora aproximada darribada a La Seu dUrgell

22h30

Avions

ANADA: Barcelona ROMA (FUIMICINO)companyia VUELINGHora de vol: 7h10 - 08h55TORNADA: MIL MALPENSA Barcelonacompanyia EASYJET

Hora de vol: 16H35 - 18h10

Bus Itlia diferents companyies:Federviggi / The 30th Century fox

Vaporettos = vaixells en Vencia


5/24





Allotjaments:

Camping Village Roma

CAMPING VILLAGE ROMAVIA AURELIA 831

00165. ROMAtel. 0039 066 623018

B&B Firenze Aeroporto

VIALE GUIDONI, N10150127 FIRENZE, ITALIATEL: 0039 055 437 89 51

Lido di jessolo

Hotel Venezia . La Villetta.Via Silvio Trentin 63.

Tel 0421.972646


6/24





DIVENDRES, DIA 8 DABRIL DE 2011

HORA ACTIVITAT

0.30 h. Sortida de lestaci de bus

7.10 h. Sortida del vol VY6166

8.55 h. Arribada a ROMA

10.00 h. Arribada a lallotjament CAMPING VILLAGE Via Aurelia 831

11.00 h. Trasllat a ROMA

13.45 h. Trobada amb la guia

14.00 h. Visita guiada de la ROMA CLSSICA (arc de Constantino)

17.00 h. Temps lliure

21.00 h. Sopar a ROMA Ristorante MISCELLANEA Via della Palombella 34/35(Panthenon)

22.30 h. Sortida de la plaa Barberini cap al cmping

DISSABTE, DIA 9 DABRIL DE 2011

HORA ACTIVITAT

7.00 h. Esmorzar8.00 h. Trasllat a ROMA

9.00 h. Visita guiada de ROMA-CIUTAT DEL VATIC (davant dentrada alsmuseus vaticans)

14.00 h. Dinar

16.00 h. Visita sense guia ROMA-DOLCE VITA

20:00 h Sopar lliure

Trasllat a lallotjament


7/24





Laci

RomaRoma s la capital d'Itlia. Est situada vora el Tber, a 22 kmde la Mediterrnia. De vegades se l'anomena "la ciutat dels setturons"(Avent, Capitoli, Celi, Esquil, Palat, Quirinal i Viminal).

Roma s la seu del Govern itali. Les residncies oficials delPresident de la Repblica Italiana i el primer ministre itali, els

escons de les dues cambres del Parlament itali i que el TribunalConstitucional itali es troben al nucli histric. Si b els Ministeris d'Estats'estenen per la ciutat. Entre ells figuren el Ministeri de Relacions

Exteriors que es troba al Palazzo della Farnesina, prop de l'Estadi Olmpic.

Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Rmul. La data mtica dela seva fundaci s el 753 aC, punt de partida del calendari rom, que compta ab Urbe

condita, des de la fundaci de Roma. Aquesta data s confirmada per l'arqueologia, iactualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur aterme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centreurb.

Roma ha tingut un paper central a Itlia i a Europa durant la gaireb trimillenria histria(els primers assentaments es remunten al segle X aC).

Caput Mundi durant l'poca romana, s a dir, la capital del mn aleshores conegut, i unafita poltica, i mn espiritual fins al dia d'avui, Roma s la seu del papat (a partir del segonsegle, amb la finalitat de ser considerats, a ms de tamb caput mundi caput fidei) i,

desprs de la dominaci de Bizanci va ser la capital de l'Estat de l'Esglsia (segle VIII), elRegne d'Itlia (des de 1871) i, a continuaci, es va convertir en la capital d'Itlia (el 1946).La ciutat del Vatic s un enclavament extraterritorial que inclou la baslica de Sant Pere,aix com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vatic.

El centre histric de Roma, forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per laUNESCO


8/24





Monuments RomansRoma, per la seva histria i la seva situaci entre turons, s molt rica en monuments,museus i vistes panormiques. A ms, s la ciutat ms visitada del mn, amb uns 12milions de turistes lany. Vet aqu alguns dels monuments i museus ms coneguts:

Roma antiga l'Arc de Constant - l'Arc de Titus - el Coliseu - el Frum Rom i els Frums

Imperials - el Capitoli i els Museus Capitolins - les termes: Termes de Caracalla,Termes de Diocleci - el Pante de Roma - l'Ara Pacis Augustae - lesCatacumbes

Roma paleocristiana

Basliques: de Sant Joan del Later, de Sant Pere, de Sant Pau Extramurs, deSanta Maria la Major, de Santa Sabina, Catacumbes de Calixte i Catacumbes deSant Sebasti

Roma medieval les esglsies: Santa Maria in Trastevere, Santa Maria sopra Minerva.

Roma renaixentista les places: Piazza del Campidoglio els palaus: Palau Farnese, Palau Massimo alle Terme

Roma barroca les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, les esglsies: Esglsia del Ges, Baslica de Sant Joan del Later, Baslica de

Santa Maria la Major les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona els palaus: Palazzo Pamphilj, la Villa Mdici

Roma contempornia el Monument de Vctor Manuel II, ms conegut com la mquina descriure el Palau de Montecitorio, seu del Parlament itali el Palau de Justcia de la Piazza Cavour el barri de l'EUR


9/24





Qestionari:

- Quants rellotges pots trobar a les faroles de la via del Corso?- Has pogut tocar lesttua de la lloba que va alletar a Rmol i Rem? Perqu? s

loriginal la que has vist?- Qu era el Coliseu ? On seia lemperador de Roma quan hi anava?- Quin s lanimal ms respectat de Roma?- Pots localitzar la imatge segent? Perqu s fams el balc de ledifici marr? Des

don est feta la foto?

- Quina plaa de Roma era un circ antigament ?- Quina s la plaa ms anomenada de Roma? Era una plaa originalment?- Quina figura hi ha al mig de la plaa Spagna? Si quedem a la plaa Spagna on ens

trobarem?- Tradueix a litali : Bona tarda, voldria que em digues quina s la millor pizzeria deRoma ?

- La resposta de la pregunta anterior?- Quin s el Du que hi ha a la part central de la Fontana de Trevi? Quina s la

tradici turstica de la Fontana de Trevi?- Que sn els foros ?- Lescriptor itali Federico Moccia a la seva novella Tinc ganes de tu va descriure

una escena en que dos enamorats segellen el seu amor lligant un cadenat al PontRom Pont Milvioi desprs llencen la clau al riu. En quin riu llencen la clau?

- Amb quin altre nom es coneix la ciutat de Roma? Per qu?-

Qu vol dir lexpressi caput mundi?


10/24




Aquest document (110408 dossier viatge Italia.doc) pot quedar obsolet una vegada imprs (12-maig-11)Pgina

10 de 24

DIUMENGE, DIA 10 DABRIL DE 2011

HORA ACTIVITAT

7.00 h. Esmorzar

8.30 h. Trasllat a SIENA

12.00 h. Visita no guiada a SIENA

13.00 h. Dinar

14.30 h. Trasllat a FLORNCIA

15.30 h. Allotjament B&B HOTEL FIRENZE AEROPORTO Viale Guidoni 101

17:00 h. Visita sense guia a la GALLERIA DELLACADEMIA i UFFIZZI

20:00 h. Sopar a Florncia

Trasllat a lallotjament

Toscana

La regi de la Toscana est ubicada al centre d'Itlia, limita amb la regi del Laci al sud,mbria a l'est, Emlia-Romana i Ligria al nord, i el Mar Tirr a l'oest. s una de les 20regions d'Itlia.

La seva capital s Florncia, t una superfcie de 22.990 km i al voltant de 3,6 milionsd'habitants.

Les segents localitats de la Toscana estan declarades Patrimoni de la Humanitat per laUNESCO:

El centre histric de Florncia el 1982, El centre histric de Siena el 1995, La Plaa de la Catedral de Pisa el 1987, El centre histric de San Gimignano l'any 1990, El centre histric de Pienza el 1996, La Vall d'Orcia el 2004.


11/24





11 de 24

Bressol de personatges comDante, Alighieri i GiovanniBoccaccio, de Florncia; MiguelAngel, nascut a Caprese; Pierodella Francesca, originari deSansepolcro; Guido d'Arezzo oFrancesco Petrarca, naturals deArezzo, Giovanni daVerrazzano, originari deVolterra, Luca Signorelli i Pietroda Cortona naturals de Cortona.

SienaSegons una antiga llegenda, Siena va ser fundada per Asquio i Senio, fills de Rem (germde Rmul, mtic fundador de Roma) sobre els tres turons que ocupa fins i tot, actualment.

Per durant el perode imperial va ser sbdita de Roma amb el nom de Sena Julia. Peraquestes raons la lloba romana s un dels smbols de la ciutat.

La Siena actual t un aspecte encara molt semblant al que tenia en els segles XIII i XIV.Destaca la seva universitat fundada el 1247, coneguda per les facultats de lleis i medicina.En lactualitat continua sent bressol de les universitats italianes ms prestigioses i unimportant centre cultural, en especial per a les disciplines humanstiques.

Monuments

Centre histric de Siena ha estat declarat per la Unesco com Lloc Patrimoni de laHumanitat l'any 1995, per considerar que s lencarnaci duna ciutat medieval. Els seushabitants rivalitzen amb Florncia en matria de planejament urbanstic, conservant alllarg dels segles la seva aparena de ciutat gtica, adquirida entre els segles XII i XV.

La seva catedral, comenada a mitjans del segle XII, s un exemple representatiu delarquitectura gtica italiana. La faana principal, obra de Giovanni Pisano, fou acabada el1380; a l'interior es pot admirar el plpit octogonal sostingut per lleons de Nicola Pisano, iel seu paviment de mosaics, un histric laberint recorregut per penitents agenollats. Sotala catedral, en el baptisteri, es troba la magnfica pila baptismal amb baixos relleus deDonatello, Ghiberti, Jacopo della Quercia i altres escultors del segle XV.


12/24





12 de 24

Piazza del Campo, que t forma de ventall, es troba el Palazzo Pubblico o Ajuntament(segle XIV) amb el seu fams Campanile. Al palau es troben els frescos de SimoneMartini i Ambrogio Lorenzetti i relleus de la Font Gaia de Jacopo della Quercia. s enaquesta plaa tamb on se celebra la famosa cursa de cavalls el Palio delle contrades,que t lloc habitualment dos cops l'any i en la qual, tant genet com cavall representencadascun dels disset districtes de la ciutat, les contrades.

Altres llocs d'inters a Siena sn:

Palazzo Piccolomini: s una de les mostres ms elegants del Renaixement Senese. Foucomenat per Pietro Paolo del Porrina en 1469.Pinacoteca Nazionale: est installada al Palau Buonsignori (segle XV).San Domenico o Basilica Cateriniana, s una baslica dedicada a Santo Domingo.

L'esglsia es va comenar a 1226-1265, per es va ampliar al segle XIV per adquirirl'aspecte gtic actual.Casa di Santa Caterina, on va nixer santa Catalina de Siena;Fortezza Medicea, una fortalesa realitzada pels Mdici en el segle XVI.

Florncia

Florncia s considerada com el bressol del Renaixement i destaca per la seva riquesaarquitectnica i els seus museus. El domini de la ciutat per part de la famlia dels Mdicis fonamental per entendre el paper d'aquesta ciutat a la histria de l'art. Patr de laciutat: Sant Joan Baptista (24 de juny).

Fontana di Nettuno. Al cor de la ciutat es troba la font de Nept, una obra mestra del'escultura marmria situada a l'embocadura d'un aqeducte rom encara enfuncionament.

El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc tan rellevant en lahistria florentina com la gent que hi viu. Histricament, la poblaci local t una relacid'amor - odi amb l'Arno, el qual ha portat alternativament els avantatges del comer i elsdesastres de les riuades. Molts dels ponts de l'Arno van ser construts pels romans.

Ponte Vecchio un dels ponts, en concret, s nic, caracterstic per la multitud debotiguetes que s'hi construren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en


13/24





13 de 24

temps molt reculats, aquest pont s l'nic de la ciutat que va restar indemne durant laSegona Guerra Mundial.

Palazzo Vecchio. El palau ms fams de la ciutat. Ha esdevingut un monument a lafamlia dels Mdici que va dominar Florncia durant el segle XV.

Uffizi(Galleria degli Uffizi), un dels museus d'art de ms anomenada d'arreu del mn. Ams a ms dels Uffizi, Florncia compta amb d'altres museus que serien l'atracci artstica

principal de gaireb qualsevol altra gran ciutat del mn: el Bargello es concentra enl'escultura, i s'hi allotgen moltes obres mestres de Donatello, Giambologna i Miquel ngel.

L'Acadmia (Accademia)La collecci compta amb el David de Miquel ngel i els seusEsclaus.

Palazzo Pittia l'altra riba de l'Arno (l'oltrarnoper als florentins) es troba el gran Palau Pitti,decorat amb la collecci privada dels Mdici. Al costat del palau es troba el Jard deBboli (Giardino di Boboli), elaboradament decorat amb moltes escultures d'inters.

L'esglsia deSanta Crocecont les tombes monumentals de Galileu, Miquel ngel, elDant i altres persones famoses de la histria florentina.

Santa Maria del Fiore - s la joia arquitectnica de Florncia, coneguda simplement com"el Duomo" (s a dir, "la cpula"). La magnfica cpula fou construda per FilippoBrunelleschi, i el campanar ve s de Giotto. Tamb s digne d'esmentar-se l'adjacentBaptisteri de Sant Joan, amb les famoses portes de bronze de Gioberti.

Tamb cal assenyalar les esglsies de Santa Maria Novella, San Miniato al Monte, SantaTrinita i l'Orsanmichele, el refetor de Santa Apollonia, el Palau Mdici Riccardi o el Museude San Marco, entre moltes altres peces niques de l'art universal.


14/24





14 de 24

DILLUNS, DIA 11 DABRIL DE 2011

HORA ACTIVITAT

7.00 h. Esmorzar

7.30 h. Trasllat a PISA

8.30 h. Visita sense guia a PISA

10.00 h. Trasllat a FLORNCIA

Dinar

15:30h. Visita guiada de FLORNCIA (baslica Santa Maria la Novella)

20:00 h. Sopar

Discoteca SPACE

Qestionari

- Per quantes regions has de passar per anar de Florncia almar?

- Quina s la famlia que va dominar la ciutat de Florncia i svital per entendre la histria de la ciutat? A que es dedicaven?

- Des de quin carrer est feta aquesta fotografia- Com es tradueix Galleria degli Uffizi en catal?- Es creu que el futbol t els seus inicis a Itlia sabries en quina

zona?- Completa:

Obra Autor Museu on estroba

Ciutat

El Naixement deVenus

- - -

Madona del Mare - - -La Gioconda - - -

Capella Sixtina-

-

-

Jard de verduresa Montmartre

- - -

La Anunciacin - - -Las Meninas - - -Bacco - - -David - - -

- Qui s Donatello, a part duna tortuga ninja?- Quin riu passa per sota el Ponte Vecchio?- Quin s el smbol de la ciutat de Florncia?


15/24





15 de 24

- A la piazza della Signoria hi ha tres esttues. A qui representen?- Quina famosa reproducci es troba al costat duna de les esttues de la piazza

della Signoria?- Qu vol dir il Duomo?

Pisa

Pisas una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.Compta amb uns 89.000 habitants. s capital de la provncia homnima.

El ciutad de Pisa ms conegut, fou Galileo Galilei. El seu nom ha donat nom a laeroportinternacional de la ciutat, el ms important de la Toscana.

Pisa s, a ms, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen capal nord (Gnova, Frana, plana del Po) o cap a Florncia.

La ciutat s coneguda sobretot per la seva torre inclinada, en realitat el campanar exemptde la catedral.

Entre els monuments ms importants de la ciutat cal destacar: Piazza dei Miracoli, declarada Patrimoni de la Humanitat Catedral, construda en marbre entre els anys 1064 i 1118, en estil romnic Pisano,

amb els seus portals en bronze de Bonanno Pisano i el plpit de Giovanni Pisano. Baptisteri Camposanto(el cementeri monumental). Torre inclinada, del segle XII, amb una alada de 58,36 metres, que va patir la seva

caracterstica inclinaci immediatament desprs d'iniciar la seva construcci. Universitat de Pisades del segle XIV, que actualment compta amb 48.000 estudiants.

Cal assenyalar que existeixen a Pisa tres torres inclinades:1. La ms coneguda a Piazza dei Miracoli, a prop de lextrem nord de la cntrica Via

Santa Maria, al costat del duomo (catedral);2. La segona constitueix el campanar de lesglsia de San Nicola, a lextrem oposat de

Via Santa Maria, al costat del Lungarno ;


16/24





16 de 24

3. La tercera, a la meitat del passeig fluvial delle Piagge, situat a la part est de la ciutat,s el campanar de lesglsia de San Michele degli Scalzi (en aquest cas fins i totlesglsia est inclinada). Com inclinat s el Palau Toscanini a "Lungarno Pacinotti".

La ra que tal quantitat d'edificis, sobretot els alts i prims, com els campanars, es trobininclinats, s la naturalesa pantanosa del terreny sobre el que est situada la ciutat, que enmolts casos cedeix i sassenta amb el pes de les edificacions.

DIMARTS, DIA 12 DABRIL DE 2011

HORA ACTIVITAT

8.00 h. Esmorzar

9.00 h. Trasllat a MARANELLO

11.00 h. Visita a FERRARI13.00 h. Visita a MARANELLO i dinar

14.00 h. Trasllat a PADOVA

16.00h. Visita a PADOVA

17.30 h. Trasllat a LIDO DI JESOLO

19.00 h. Arribada a LIDO DI JESOLO

20.00 h. Sopar i allotjament

Pel cam danada cap a Vencia, passarem per l'impressionant fbrica i museu delescuderia Ferrari, que s'ubica a la ciutat de Maranello.

EL MUSEO GALLERIA FERRARIVIA DINO FERRARI 43

MARANELLO (MO)


17/24





17 de 24

Veneto

Pdua

Situada a noms 38 quilmetres de Vencia, Pdua s un exemplems a Itlia del que s art als carrers. s la terra de Sant Antoni, on es

troba la clebre Baslica del mateix nom, a la qual tants pelegrinsacudeixen per sol licitar o agrair els favors del Sant.

Diu la llegenda que Pdua la fund el prncep troiAntenor desprs danar pel Isonzo, el riu subterranique desemboca al mar Adritic per set gransfissures de la muntanya. La tomba daquest prnceptroi est a la vista de tots, en un sarcfag que estroba enfront del palau gtic dels Romanin.

Pdua s una ciutat rica en Histria. Va ser seu dela famlia Carrara. En la seva Universitat vanimpartir ctedra Galileu i Petrarca i el msimportant treball de Giotto es troba a la capella dels

Scrovegni en aquesta ciutat.

A la capella dels Scrovegni de l'any 1303 hi destaquen els frescos deGiotto, la seva obra mestra, en els que descriu la vida de Jess. En aquesta autntica

meravella pictrica gaudirem com el panell sobre la"expulsi dels Moriscos", o la "Nativitat" o el seufams "Judici Final" pintat sobre la paret oest de lacapella. s una visita ineludible a la ciutat, perquen pocs indrets es pot contemplar semblantconcentraci d'art en un lloc tancat.

Piazzas: Pdua est plena de places percadascuna delles destaca per alguna cosaimpressionant.

Piazza delle Ebre - en ella podem gaudir del Palazzo della Ragione, el tribunal deJustcia medieval, i davant d'ella, enganxat a l'edifici, la lgia del segle XV, que esva construir al segle XIII.


18/24





18 de 24

Piazza del Duomo - en el que el Baptisteri alberga el major cicle de frescosmedievals de tota Itlia, pintats per Giusto de Menaboi l'any 1378.

Piazza del Signori amb el Palazzo del Capitani, fams pel seu rellotge astronmicde l'any 1344, la piazza est envoltada d'arcades en les que hi ha restaurants,petites botigues gastronmiques i bars on gaudir d'un bon refrigeri.

Piazza della Fruita - s'hi installa cada dia un precis i senzill mercat de fruites pelque dna gust passejar.

La Baslica de Sant Antoni. Senzillament immensa, per increblement senzilla i extica,amb les seves cpules bizantines i les seves tantes agulles que apunten al cel ambferocitat. Comenada l'any 1232 per guardar les restes de Sant Antoni, i d'origen bizant,t una cpula cnica que serigeix sobre altres set cpules arrodonides. Dins l'altar majort relleus de Donatello significant els miracles del Sant. En un lateral de l'esglsia de latomba de Sant Antoni sorprn pels centenars o milers dofrenes que t al seu voltant,

mostra del fervor que senten per ell. Les parets del seu voltant sn d'un blanc que fa malals ulls i els seus relleus van ser esculpits per grans artistes del renaixement itali.

DIMECRES, DIA 13 DABRIL DE 2011

HORA ACTIVITAT

8.00 h. Esmorzar

9.00 h. Trasllat a PUNTA SABIONI (vaporetto)

12.00 h. Visita guiada a VENEZIADinar

18.30 h. Sortida cap a LIDO DI JESOLO

19.30 h. Arribada a LIDO DI JESOLO

20.00 h. Sopar i allotjament


19/24





19 de 24

Qestionari:- En quina provncia o regi ens trobem? Quantes illes formen aquesta regi?- En quin mes hi va haver la darrera acqua alta? Qu s lacqua alta? Quin va ser el

rcord de lany 2010 i quin dia es va produir?- Quina s la festa amb ms tradici que se celebra a Vencia?- Un plat tpic de Vencia sn els espaguetis V.......................Quins ingredients

formen aquest plat?- Quins emperadors van baixar pel Gran Canal i els Venecians els van ignorar?- Des don est feta la foto segent? Qu s ledifici de la dreta?

-- El teatre de la Fenice sha cremat vries vegades la penltima vegada quan temps

van tardar a tornar-lo a reconstruir? Verdi hi havia actuat?- Quina forma tenen el conjunt dilles que formen la zona de Vencia?- Com es diu la plaa on es troba el Palau Ducal?- Busca el Pont de Pugni, quina s la histria daquest pont?- Quina s lesglsia coneguda com la dIndiana Jones?-

Qu s una Locanda? Quin s el preu davui a la Locanda Cavanella?- Don ve el nom del Pont dels sospirs? Com es deia lenamorat ms fams que hi vapassar?

- Quants canals hi ha a la ciutat Vencia?- Qu s un mangliolo i un mandorla?- Per quants ponts estan unides les illes que formen Vencia?- Quin s el smbol de Vencia?- Entre quins rius se situa Vencia?- Quina longitud t el Gran Canal?- Quina s lamplada mxima del Gran Canal?


20/24





20 de 24

VenciaVencias una ciutat nica al mn perqu est constituda per 118 illes, totes ubicades al'interior d'una gran llacuna. Les illes de la llacuna van ser un refugi pels pobladors de lacosta que entre el segle IV i el segle V, fugiren davant les invasions dels brbars.

Vencia va assolir el seu mxim esplendor entre els segles XVII i XVIII.

Hi va haver, en aquells segles, un gran desenvolupament de l'art i de la cultura (pintors,escultors, arquitectes) i hi va haver tamb un gran desenvolupament de la "Commediadell'arte". El celebrrim teatre veneci tenia les representacions ms significatives delmoment i van tenir gran xit en les majors corts europees.

D'aquests esplndids segles, ens han arribat a la nostra poca obres molt importants aixcom aquesta atmosfera tan dola que es respira passejant pels seus carrers estrets("calli") o navegant lentament pels seus canals en les famoses "gndola" escoltant cantara un "gondolers".

La Plaa de Sant Marc. La plaa est envoltada per edificis del segle XVIII de granbellesa arquitectnica, dels quals en destaca la Baslica de Sant Marc. Un dels altresedificis ms reconeguts s el Palau Ducal, on s'ubicava el govern de la Repblica

Veneciana. El seu president era conegut amb el nom de "Doge" (derivaci del llat "Dux",guia).

Al contrari del que pugui semblar, el nom del pont dels sospirs "dei Sospiri", que ajunta elPalau Ducal amb la pres, no t cap significat romntic, ben al contrari, aquest nom vedonat pels sospirs dels presos que travessaven el pont desprs del judici del tribunal.Un majestus campanar completa el panorama de la Plaa de Sant Marc.

El carnaval t els seus inicis des de l'any 1400. Des de sempre ha estat unesdeveniment ple de colors i alegria. s un dels carnavals ms famosos grcies a lesmscares que es posen les persones i per uns dies totes les regles socials poden passar


21/24





21 de 24

desapercebudes per l'anonimat de les mscares. En aquesta manera antiguament lesclasses socials desapareixen i tots es barregen en la celebraci. Des de temps antics lacreaci de les mscares que s'utilitzen en el carnestoltes ha estat considerat un art.Alguna de les quals no tenen res a envejar a les obres d'art ms famoses.

En vaixell ("vaporetto") es pot dirigir cap a alguns impressionants illots de la llacuna.Cadascuna s molt diferent:

Burano es coneix per la producci de puntes fetes a m;

Murano, en canvi, s famosa a tot el mn pels seus vidres d'altssima qualitat; Lido s l'illa llarga i estreta que tanca la llacuna i la separa del mar: en aquesta illa

es troben els hotels ms luxosos de la ciutat.


22/24





22 de 24

VeronaLa visita de la ciutat de Verona es far de cam cap a laeroport de Mil Malpensa.

Ubicada al nord d'Itlia, a la regi del Veneto, aquesta elegant ciutat, acull tant histriacom paisatges de somni. Travessada pel riu Adige, ofereix baixos turons, muntanyes iplanes i, cap a loest, aixopluga el llac itali ms gran: el Garda, on el clima i la vegetacisn mediterranis.

Verona s per excellncia la ciutat dels enamorats on transcorre la histria de Julieta iRomeo. Aqu els viatgers poden recrrer la casa dels Capuletos i sumar missatges d'amorals centenars que ja s'han deixat al balc de Julieta. Per descomptat, tampoc falta la sevatomba (al monestir San Francesco al cors) ni la casa de Romeu.

A part de la histria de Julieta i Romeo Verona s un lloc interessant per recordar dadeshistriques. Noms cal citar alguns antecedents per despertar la curiositat turstica: all varesidir Pip, fill de Carlemany; durant l'Edat d'Or, amb el senyoriu dels Scaligeri, edificismagnfics i l'art i la cultura van inundar la regi i van atraure a artistes i poetes com DantAlighieri, Petrarca i Giotto. En arribar Napole, Verona es va convertir en escenari denombroses batalles. Desprs de ser un fort militar de l'imperi austrac, el 1866 es vaconvertir en una ciutat pertanyent al Regne d'Itlia.

La font de La Madonna Verona (1368), La Arena, el Ponte Pietra, el Domus Mercatoru, elPalazzo Maffei (1668), la Piazza dei Signori ... moltssimes sn les esttues, frisos,

frescos, portes, inscripcions, finestres medievals i fonts que es conserven a Verona. Per,amb tantes petjades del passat per contemplar, no oblidis visitar el centre comercial, lapeatonal Via Giuseppe Mazzini, on es troben luxoses botigues com les de Gucci, Prada,Etro, Louis Vuitton i Versace.

DIJOUS, DIA 14 DABRIL DE 2011

HORA ACTIVITAT

7.30 h. Esmorzar

8.30 h. Trasllat a VERONA10.30 h. Visita sense guia a VERONA

12.00 h. Sortida direcci MIL-MALPENSA

16.35 h. Vol EZY2765

18.10 h. Arribada a BARCELONA

22.00 h. Arribada aproximada a LA SEU DURGELL


23/24





23 de 24

Vocabulari

Hola: CiaoAdu: Ciao (informal), Arrivederci (formal)Bon dia : Buogiorno (formal)Bona tarda/nit : Buonasera (formal)Sisplau: Per favore/Per piacereGracies: GrazieDe res: Prego( Aquesta deu ser la paraula ms utilitzada en itali ,tant vol dir si us plau,com de res, com multitud daltres accepcions.

Quant val aix?: Quanto costa questo?

Massa car: Troppo caro

Noms estic mirant: Sto solo guardandoEsmorzar: colazioneDinar: pranzoSopar: cena(pronunciar chena)

Gelat:GelatoEl compte si us plau: Il conto, per favore

Perdoni: Mi scusiHo sento: Mi perdoni/Mi dispiaceNo entenc: Non capisco

Parla espanyol?: Parla spagnolo?Si: SNo: No

Quina hora s?: Che ora ?s la una: lunaSn 2/4 de quatre: Sono le tre e mezzaAvui: oggiDem: domaniAhir: ieriDia: giorno

Mat/tarda: mattina/pomeriggio

Novio/a: Fidanzato/a

Un pet i que et vagi b:Un bacio e che tutto vada bene!

Els falsos amics estan sempre presents en tots els intercanvis lingstics paraules quesemblen una cosa i en volen dir una altra,en el nostre cas les ms comunes sn salireque no vol dir sortir sin pujar,sortir vol dir uschire i per tant uschita vol dir sortida.Una altra s guardare que en itali significa mirar.


24/24





24 de 24

110408 Dossier Viatge Italia

Documents

Transcript of 110408 Dossier Viatge Italia