105022C MAIC LP - Material educatiu i llibres de...

LLIB

RE

DEL

PR

OFE

SSO

RA

T l a l l u m d e l f a r

Maic

Tina Vallès

PLA

LE

CTO

R E

SO

BA

ULA

2

Viu llegint!

Viu llegint!

La literatura, a banda del seu component lúdic, proporciona eines per a una millor comprensió del món que ens envolta. Un llibre ens pot dur més enllà de les nostres fronteres i fer-nos descobrir mons nous. La lectura, alhora, ens ajuda a millorar les capacitats comunicatives.

El quadern per al professor que teniu a les mans conté un ampli i variat ventall d’activitats de diversa intensitat cultural. Aquest és un material que us oferim amb voluntat de servei on podreu triar les propostes que més us convinguin en funció dels vostres programes i objectius.

Us permetrà, també, adaptar les activitats al nivell que vulgueu imprimir a la classe. És per això que podeu optar per propostes més bàsiques o més complexes segons els vostres objectius per al curs. Tant si opteu per les unes com per les altres, o per totes, aquest material us podrà ser de gran utilitat en la vostra tasca.

Aquest quadern té cinc parts. La primera part, introductòria, conté informació sobre la novel·la, l’autora, els objectius del pla lector, les competències bàsiques que treballa, etc. A la segona part, la secció «Treballem...», hi trobareu les activitats; les hem organitzat segons els eixos temàtics de la novel·la. Hi ha eixos de caràcter general («Treballem la literatura» o bé «Treballem el debat i la reflexió») i més específics segons la novel·la («Treballem la infància» o «Treballem les relacions familiars»). A la tercera part, hi trobareu algunes propostes per motivar la lectura entre l’alumnat. Finalment, a la quarta i cinquena part, hi trobareu, respectivament, el solucionari del quadern de l’alumnat i la bibliografia amb la referència dels textos citats.

Índex del pla lector

El pla lector 3

L’obra 5

Treballem...

Treballem la literatura 6

Treballem la infància 7

Treballem les relacions familiars 9

Treballem el debat i la reflexió 11

Treballem l’expressió gràfica i artística 13

I ara, què? 14

Solucionari 15

Bibliografia 19

3

El pla lector

cant a l’amor incondicional cap a la mare, és la història d’un nen que per damunt de tot necessita la presència de la figura materna.

Quan la mare d’en Maic marxa de casa i es queda sol amb el seu germà, ell sent una sensació de neguit i malestar, que anomena «remolins al melic». Aquesta situació l’empeny a buscar en els veïns l’afecte i les atencions que no rep a casa. I és així com en Maic inicia una relació amb diferents persones externes al nucli familiar, que són les que pal·lien la manca d’afecte a casa.

A través de la figura de la mare, la novel·la també permet parlar de la prostitució, el proxenetisme o l’alcoholisme.

Un altre objectiu de la novel·la és mostrar les possibles vies d’escapament a la situació que viu el protagonista: d’una banda, la implicació de gent anònima, com ara els veïns de l’escala, a qui recorre en Maic cada vegada que la solitud l’envaeix i no la pot controlar. I de l’altra, les solucions que ofereix l’Administració a través dels treballadors i treballadores socials, que vetllen per resoldre situacions de conflicte.

A primer cop d’ull, tots aquests temes que hem plantejat preparen el terreny per a un drama. No obstant això, la màgia de la novel·la rau en el fet de mostrar un fragment de vida des de l’òptica d’un nen de vuit anys, ple d’innocència i sense els prejudicis de la societat adulta, per la qual cosa tot se suavitza i, fins i tot, en moltes ocasions el lector se sorprèn amb un somriure als llavis.

Context i gènere literari de Maic

Maic és una novel·la realista que tracta la realitat dura i dra-màtica d’un nen de vuit anys que creix en un entorn familiar complicat que li nega la possibilitat de viure la infància que li pertany.

La història es desenvolupa en un entorn urbà i contemporani. Es podria ubicar al barri del Raval, un barri barcelonès, que l’autora coneix de primera mà perquè hi ha viscut molts anys.

La perspectiva de la narració és sempre la d’en Maic: relata una història, la seva, massa complicada per poder-ne entendre l’abast real. Per això l’explica amb senzillesa i naturalitat, de manera que el dramatisme intrínsec a la trama no es presenta de manera descarnada, sinó que la realitat és vista amb els ulls innocents i optimistes del nen. Per això el relat emociona joves i adults.

A cavall entre el conte llarg i la novel·la breu, el relat s’estructura en capítols molt ben definits, a través dels quals entren en esce-na la resta de personatges (el no-pare, el germà immòbil i el rus, l’àvia i el gallec, el senyor Soldat, la senyora Coixins…). Així mateix, una sèrie de repeticions presents al llarg del text formen una melodia amb tonalitats infantils que atrapa el lector en una història que no resol els conflictes, però que deixa una porta entreoberta a l’esperança.

Objectius del Pla Lector de Secundària Viu llegint!

Foment d’un esperit crític: Propostes de títols que responen a temàtiques juvenils i pretenen fer trontollar judicis preconcebuts.

Experiència estètica: Les propostes i activitats del pla lector són també una eina per complementar l’accés a diversos ves-sants de la cultura des del mateix marc educatiu de l’escola.

Sensibilització de temàtiques socials i realitats properes als joves: Activitats i iniciatives que pretenen acostar els joves a les realitats socials que els envolten i inculcar-los un sentiment cívic i social de comunitat.

Treball interdisciplinari: Propostes d’activitats en diferents àrees culturals (literatura, teatre, cinema, etc.) que permeten analitzar el tractament d’un mateix tema en cadascun dels àmbits proposats.

Habilitats comunicatives i capacitats lingüístiques: Foment del desenvolupament de les capacitats d’expressió i de comuni-cació a través de l’anàlisi de la informació donada i buscada.

Interès formatiu i objectius d’aquesta obra

Aquesta obra permet treballar amb els alumnes diferents temes socials de fervorosa actualitat que poden ser presents en el seu entorn immediat: nuclis familiars sense estructura, infants que han d’assumir el rol d’adults, el problema de la fam, l’absentisme escolar, la immigració, la prostitució, l’alcoholisme, etc.

A través d’aquestes pàgines es pretén reflexionar, sobre la vida d’aquells infants que passen més estones sols que acompanyats, que no tenen un referent familiar clar i que avancen sense rumb amb la seva solitud i les seves pors. En Maic pren consciència de la soledat quan la seva àvia marxa a viure lluny i s’adona que la mare passa més temps fora de casa que amb ells. I aquesta sole-dat li fa mal i li impedeix ser un infant.

Més enllà de la solitud, doncs, la novel·la se centra en el pes que cau sobre els nens i nenes quan, sense el guiatge d’un adult que els serveixi de referent, han d’assumir ells aquest rol. En Maic es carrega d’unes responsabilitats que no són pròpies de l’edat: tenir cura d’un germà petit amb deficiències o ocupar-se de la seva mare quan arriba a casa sota els efectes de l’alcohol.

La narració també permet reflexionar sobre el món afectiu a partir de diferents ingredients: la buidor que sent el protagonista a casa, la qual, des que ha marxat l’àvia, ha deixat de ser un espai acollidor i confortable; la mirada inexpressiva del seu germà, amb qui no pot compartir ni estones de joc ni moments d’afecte; el rus, el diner negre i el seu mal caràcter, i sobretot la mare, que marxa de casa i el nen no sap quan tornarà. Maic és un

4

El pla lector

Competències bàsiques

En l’elaboració d’aquest pla lector s’han contemplat les competències bàsiques proposades al Currículum d’Educació Secundària.

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES A CONVIURE I HABITAR EL MÓN

Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competència artística i cultural

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana

Competències metodològiques 3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre

Competències personals 6. Competència d’autonomia i iniciativa personall

1. Activitats enfocades vers l’anàlisi i la comparació de textos (lite-ratura, cinema, art, internet, etc.), extreure’n les pròpies conclu-sions i defensar-les davant els companys i les companyes.

2. Activitats que conviden els alumnes i les alumnes a analitzar pel·lícules, poemes, obres d’art, etc. i relacionar-les amb la novel·la que han llegit. A la vegada, es convida l’alumnat a ser imaginatiu i a fer les seves pròpies creacions.

3. Les propostes del llibre de l’alumne i del professor plantegen activitats en què l’alumnat haurà de buscar informació i analit-zar-la (en forma de text o debat a classe). Aquestes activitats també tenen com a objectiu el desenvolupament d’un esperit crític i analític amb la informació donada.

4. En l’apartat «Treballem el debat i la reflexió» es pot proposar a l’alumnat de treballar a partir d’estadístiques.

5. Les activitats es basen en l’anàlisi comparativa entre diferents propostes, com també en la capacitat dels alumnes i les alumnes per ser creatius a l’hora de resoldre les tasques.

6. A través d’activitats al voltant de la situació dels personatges de la novel·la, les activitats volen ajudar els alumnes i les alumnes a prendre consciència de la seva identitat com a individus, com també fomentar una actitud oberta i de compromís envers l’entorn.

7. La temàtica de la novel·la és una bona oportunitat perquè els alumnes i les alumnes connectin amb aspectes de la realitat social en què viuen i perquè prenguin consciència de la dura realitat que els toca viure a molts infants del nostre voltant.

8. Maic permet que l’alumnat prengui contacte amb una realitat que és present en moltes llars a causa de la mateixa dinàmica social, tot i que en la novel·la aquesta realitat és extrema: famí-lies monoparentals en què el progenitor ha de treballar moltes hores per tirar la família endavant, pares que fan jornades de treball molt àmplies i fills que s’han de quedar sols a casa o vagarejant pels carrers, dificultats econòmiques, el problema de la fam i la desnutrició infantil, etc.

5

L obra

L’obra

Títol Maic / Autor Tina Vallès / La Llum del Far, 78 / + de 12 anys / 88 pàg.

L’autora

Tina Vallès va néixer a Barcelona l’any 1976. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i traductora i correctora de català i castellà. Ha treballat i treballa per a les principals editorials del país, com també per a empreses del sector del disseny i la publicitat.

És autora dels reculls de relats L’aeroplà del Raval (2006), Un altre got d’absenta (2012) i El parèntesi més llarg (2013) —Premi Mercè Rodoreda 2012—, i de Maic (2011), que de moment és la seva única novel·la.

Argument

En Maic és un nen de vuit anys que viu amb la seva mare i un germà petit deficient. La mare es dedica a la prostitució per guanyar-se la vida. Cada dia surt de casa per anar a treballar i deixa els dos germans sols fins que torna. Per aquest motiu, en Maic no pot anar gairebé mai a l’escola i s’ha de quedar a casa amb un germà que no parla, gairebé no es mou i té una mirada inexpressiva. Tot això li provoca una immensa sensació de soli-tud i neguit.

Fins fa poc, l’àvia vivia a casa, però va marxar a Galícia amb un home a qui va conèixer. Des de llavors, l’àvia truca a en Maic el dia del seu aniversari i de tant en tant envia diners a la mare perquè als nens no els falti de res. Però quan l’àvia s’assabenta de la feina que fa la mare, la relació es trenca definitivament.

Segons en Maic, la mare surt de casa per anar a buscar el pare perfecte. Està convençut que, quan el trobi, ja podrà quedar-se amb ell i el seu germà i omplir aquest buit immens que ara sent. Perquè quan la mare se’n va, en Maic té un mal de panxa terrible que només li passa quan ella torna a casa.

En absència de la mare, el nen busca una manera de vèncer la soledat i l’angoixa, i és així com surt al replà i truca porta per porta als veïns en busca de companyia. D’aquesta manera, en Maic estableix unes relacions veïnals que l’ajuden a oblidar-se temporalment de la seva situació. Entre els veïns d’en Maic hi ha la senyora Coixins, una senyora que li dóna berenar i fa de nexe entre en Maic i l’àvia. També coneix el senyor i la senyora Històries, els quals, mitjançant relats i converses, permeten que en Maic pugui viure altres realitats i oblidar-se de la seva. Un altre veí de l’escala és el senyor Soldat, però aquest no calma la tranquil·litat del protagonista, ja que és un home sec que el desperta del somni de ser un infant per un moment i li recorda que té obligacions pròpies d’un adult.

Mentre en Maic passa les tardes fent visites als veïns, la mare rep la carta d’una treballadora social que s’interessa per la situació familiar. A partir de les visites dels serveis socials, el germà d’en Maic comença a anar a un centre per a infants amb necessitats especials i en Maic pot assistir a l’aula amb normalitat. Tot i que la seva vida s’assembla més a la d’un nen de la seva edat, el seu desig és ser un infant des que es lleva fins que se’n va a dormir, ser «en Maic i prou», poder jugar al carrer i, sobretot, tenir l’afecte de la mare sense haver-lo de compartir.

Temes

Soledat

Infància

Figura materna

Prostitució

Alcoholisme

Abandonament familiar

Serveis socials

6

Treballem...

Treballem la literatura

1 La literatura com a evasió

A la novel·la es mostra la literatura com una fugida temporal dels problemes i dels neguits, un viatge que permet oblidar-nos de la realitat i viure experiències gratificants. Així, la senyora Històries, amb els relats que explica, aconsegueix que en Maic es distregui de les seves preocupacions durant una estona.

Objectius:

Parlar de les experiències personals de l’alumnat amb la literatu-ra (oral i escrita).

Aprendre a argumentar una opinió i a respectar la dels altres.

Proposta:

Rellegir els fragments de la novel·la on es veu la relació entre en Maic i la senyora Històries, la veïna que es dedica a escriure.

p. 40-41 «La senyora Històries de vegades sembla que no hi sigui del tot, se li posen uns ulls de no mirar com els del meu germà immòbil i parla sense dir res, movent els llavis i deixant anar un xiuxiueig que no hi ha manera d’entendre. Quan fa això, després arrenca a córrer cap a l’ordinador i tecleja una estona, i jo em quedo quiet allà on sóc fins que es torna a recordar de mi.»

p. 41 «Des d’aquell dia, sempre que l’he anada a veure m’ha acabat explicant alguna anècdota que mai no he sabut del cert si era inventada o bé un bocí de la seva infantesa, i l’he escoltada tan absorbit per les seves paraules que no sola-ment m’ha fet oblidar els remolins al melic sinó també el meu germà immòbil, el meu no-pare..., tot.»

Comentar els fragments amb detall entre tots els alumnes per parlar de la perspectiva de l’escriptor i de la del lector (o recep-tor en general) des del punt de vista d’en Maic. Preguntar als alumnes si coneixen escriptors, quin gènere cultiven, quan escriuen, etc. En funció de les respostes, es pot plantejar la possibilitat de fer una entrevista a un escriptor per conèixer millor el seu ofici, convidar-lo a l’aula perquè expliqui el procés d’escriptura als alumnes, etc.

Proposar als alumnes que parlin de les seves experiències amb la literatura:

— Als alumnes els quals els agrada escriure, preguntar-los què escriuen, per què, com ho fan i quan, com donen a conèixer els seus textos, què els aporta el fet d’escriure, si segueixen blogs literaris o portals sobre literatura, etc.

— Als nois i noies els quals els agrada llegir, demanar-los quin tipus de literatura prefereixen, què els aporta la literatura, quin suport utilitzen per llegir, si participen en clubs de lectu-ra, si segueixen blogs literaris o portals sobre literatura, etc.

A partir d’aquí es poden extreure conclusions sobre la vida literària dels alumnes de l’aula. Parlar del portal jove.cat i de les eines de què disposa per a joves amb inquietuds en qualse-vol branca artística. També s’hi pot trobar informació sobre com donar a conèixer els projectes.

2 Oliver Twist de Charles Dickens

Charles Dickens és autor de diverses novel·les protagonitzades per personatges infantils: David Copperfield, Grans esperances o Oliver Twist en són un exemple. En aquest cas, volem centrar-nos en aquesta última, protagonitzada per un nen de dotze anys, la mare del qual mor poc després del part. Oliver passa els deu primers anys de vida en diferents hospicis, on és víctima de maltractaments i passa gana. Fuig a Londres, on viu moltes desventures. Malgrat tot, manté sempre intacta la seva hones-tedat i conserva una porta oberta a l’esperança d’una vida millor.

Objectiu:

Conèixer la novel·la Oliver Twist de Charles Dickens.

Establir comparacions entre els personatges de dues obres literàries.

Aprendre a expressar les pròpies opinions en un espai de debat i respectar les dels companys i companyes.

Proposta:

Parlar amb els alumnes de la narrativa de Charles Dickens (1812-1870) i ubicar-la en l’espai i en el temps. Centrar-se en Oliver Twist, que entronca amb la tradició de la novel·la picaresca del segle xvi. L’obra de Dickens fa una crítica de la societat londinen-ca del segle xix.

Establir similituds i diferències entre els protagonistes de la novel·la de Tina Vallès i la de Charles Dickens.

L’activitat es pot complementar amb la pel·lícula que sobre aquesta història va dirigir Roman Polanski.

Fitxa del text:

Títol: Oliver TwistAutora: Susan E. HintonPublicat per: LaButxaca, 2011

Fitxa de la pel·lícula:

Títol: Oliver TwistDirector: Roman PolanskiPaís: Regne UnitAny: 2005

7

Treballem la infància

1 La defensa dels drets dels infants

Per protegir els drets de tots els infants i adolescents, les Nacions Unides van redactar un acord internacional anomenat Convenció sobre els Drets dels Infants. La Convenció fou aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989. El dia 20 de novembre se celebra el Dia internacional de la Infància.

La Convenció sobre els Drets dels Infants reconeix l’infant com a subjecte de drets, com una persona capaç d’aportar a la societat i defensar els seus drets, i no només com a objecte de protecció.

Objectius:

Conèixer els drets dels infants i ser conscients de la necessitat que es compleixin.

Reflexionar sobre els drets dels infants.

Promoure l’autonomia de l’alumnat i potenciar-ne la creativitat.

Proposta 1:

Preguntar als alumnes quins creuen que deuen ser els principals drets de la infància. A partir d’aquesta reflexió inicial, se’ls pot presentar el text de la Convenció sobre els Drets dels Infants. Es pot utilitzar una versió adaptada que ha estat elaborada per l’organització Save the children.

(A la bibliografia d’aquest quadern trobareu la referència per a descarregar-vos un document per a nois i noies de 12 a 14 anys i un altre per a nois i noies de 15 a 18 anys.)

Proposta 1:

Després de llegir el text i d’entendre’n els articles, podem dema-nar als alumnes que, en equips, intentin classificar els drets en diferents grups segons els criteris que ells considerin. Més enda-vant els podem oferir una classificació:• Dretsdebase(articles:2,3,6,7,8,15,28i30)• Dretsquegaranteixeneldesenvolupamentpersonal(articles:

22, 23, 24, 25, 26 i 27)• Dretsalaprotecciócontral’explotacióielsabusos(articles:4,

5, 9, 10 i 11)• Dretsalaprotecciósocialperanensinenesensituaciópar-

ticular (articles: 20, 21, 22, 23, 25 i 30)• Drets relatius a les «llibertats fonamentals» (articles: 12, 13,

14, 17, 18, 19, 20 i 21)

El docent pot plantejar a l’aula situacions en què es violi algun dels drets i els alumnes hauran de reflexionar de quin dret o drets es tracta.

Treballem...

3 Un blog sobre en Maic

En Maic explica la seva història en primera persona i, a través de les seves impressions, sabem com viu, què sent, què fa, què desitja, etc. En aquesta activitat es pretén que els alumnes adop-tin el punt de vista d’alguna de les persones amb qui es relacio-na en Maic i escriguin un blog que transmeti els seus pensa-ments i sentiments sobre el nen.

Objectiu:

Ser capaç de posar-se en la pell d’un personatge de la novel·la i escriure sobre en Maic des d’aquest punt de vista.

Conèixer el gènere del blog i escriure’n una entrada.

Proposta:

Resseguir a la xarxa diferents blogs personals de personatges o temes que interessin als alumnes i veure quin tipus d’entrades hi ha, l’extensió, l’estructura, si duen o no fotografies, si tenen comentaris, etc.

Es pot crear un bloc a nivell d’aula perquè els alumnes hi pengin els seus textos. A l’hora d’escriure el text hauran d’adoptar el punt de vista d’un dels personatges de l’obra. Hi ha d’haver la possibilitat d’escriure comentaris a les entrades publicades, par-tint de la premissa que sempre han de ser respectuosos.

8

Treballem...

3 Campanyes contra la pobresa infantil

Sovint veiem campanyes televisives per conscienciar-nos sobre la pobresa infantil i l’escassetat de recursos que afecten aquest sector de la població. Aquesta activitat pretén que els alumnes coneguin una realitat que ja han vist en les pàgines de Maic —i que és present en la nostra societat— i que s’hi impliquin formu-lant iniciatives que contribueixin a sensibilitzar la població sobre aquest problema.

Objectius:

Analitzar material audiovisual i diferents formes de transmetre un missatge.

Conèixer iniciatives adreçades a recaptar aliments i a lluitar contra la pobresa infantil.

Formular propostes per contribuir a lluitar contra la pobresa infantil.

Proposta:

Visionar a l’aula diferents anuncis de campanyes i analitzar el missatge que transmeten i quins recursos es fan servir (tipus d’imatge, eslògans, música, etc.) per transmetre aquest missatge.

A través de la descripció dels anuncis, valorar l’efectivitat dels missatges.

En grups, fer una recerca a internet per informar-se sobre cam-panyes adreçades a recaptar aliments, jornades solidàries, altres iniciatives com música o contes contra la pobresa, etc. A partir de les idees que han vist, formular iniciatives per sensibilitzar la població i intentar dur-ne a terme alguna des de l’aula.

Proposta 2:

Es pot proposar als alumnes que, en grups, facin un mural dels drets de la infància. Per elaborar-lo, primer caldrà llegir els arti-cles a l’aula i resoldre els dubtes que es generin.

A continuació, es reparteixen els articles (se’n pot fer una selec-ció si es creu oportú) entre els diferents grups i cadascun s’ocupa d’il·lustrar de la manera més entenedora possible els drets que li han tocat. Al final, es fa un mural amb tots els drets de la Convenció.

2 Ana María Matute: Paraíso inhabitado

Hi ha frases que amaguen pensaments profunds, per exemple la primera citació del llibre, que suposa una reflexió sobre la infàn-cia: «Tal vez la infancia es más larga que la vida».

Aquesta proposta és una ampliació de l’activitat 7 d’Abans de la lectura, en què es convida els alumnes a explicar tot allò que els suggereix la frase.

Objectius:

Fomentar la recerca d’informació concreta a través d’internet.

Promoure el coneixement de literatura en llengua castellana.

Aprendre a expressar les pròpies opinions en un espai de debat i respectar les dels companys i companyes.

Proposta:

Proposar als alumnes que, en grups, cerquin de quina novel·la prové aquesta frase i que s’informin sobre l’argument. Parlar sobre la narrativa de Matute, preguntar-los si coneixen alguna obra de l’escriptora i comentar que els temes de la solitud i la infància són molt presents en tota la seva obra.

Encetar un debat sobre la infància, reflexionar sobre què repre-senta per a ells aquest moment, com recorden aquesta etapa de la seva vida, si creuen que allò que es viu en aquesta etapa de la vida afecta en el món adult i de quina manera, etc.

Fitxa del text:

Títol: Paraíso inhabitadoAutora: Ana María MatutePublicat per: Destino, 2008

9

Treballem...

4 El documental

Es proposa visionar un documental que tracta el maltractament infantil a partir del testimoniatge sonor en primera persona. Manté l’anonimat de les víctimes, però treu a la llum la terrible situació amb què conviuen molts nois i noies.

Fitxa del documental:

Títol: «Infància en risc»

Autores: Gemma Larrègola i Clara Vinardell

Programa: Sense ficció

Emès: 23/02/2011

Objectius:

Aprendre a fer una anàlisi crítica de les idees que transmet un reportatge.

Prendre consciència que el maltractament infantil és una realitat propera i que pot afectar persones del nostre entorn.

Proposta:

Veure el documental i, individualment, anotar en un full allò que més els ha impactat. A continuació, fer treball en equip per posar en comú les seves impressions i encetar un debat que giri al voltant dels temes que han subratllat.

Reflexionar sobre la manera com s’introdueixen els testimonis dels nois i les noies en el documental: per què es fa d’aquesta manera, com són les imatges, què transmeten, què s’aconsegueix en el receptor, etc.

Reflexionar sobre el concepte de resiliència de què es parla a la part final del documental. Valorar la càrrega positiva i d’esforç individual inherent a aquest concepte i pensar en la seva impor-tància per a les víctimes de maltractament.

Treballem les relacions familiars

1 Música de Marc Parrot

Les lletres de les cançons són una bona manera d’explicar his-tòries, de transmetre emocions, de copsar fragments de vida. L’activitat pretén que els alumnes coneguin la cançó de la qual s’ha extret una de les citacions que encapçalen el llibre i que esta-bleixin paral·lelismes amb la novel·la Maic. En ambdós casos es parla de la relació d’un fill amb la seva mare.

Aquesta proposta és una ampliació de l’activitat 7 d’Abans de la lectura, on ja s’ha treballat el que suggereixen aquests versos a l’alumnat.

Objectius:

Fer veure als alumnes que un mateix tema es pot tractar mit-jançant diverses manifestacions artístiques.

Adonar-se de les variacions que hi pot haver a l’hora d’exposar un tema.

Proposta:

En grups, escoltar i analitzar el contingut de la cançó «Mi nueva madre» de Marc Parrot i reflexionar sobre la relació mare-fill de què parla. Establir comparacions entre el tractament del tema en la cançó i en la història llegida i fer-ne una exposició a l’aula.

Fitxa de la cançó:

Cançó: «Mi nueva madre»

Compositor: Marc Parrot

Àlbum: Sólo para niños, 1995

10

Treballem...

3 Cinefòrum

Hi ha moltes pel·lícules que giren al voltant de les relacions fami-liars. El cinema és una eina que permet analitzar molts temes amb els alumnes, establir debats, relacionar temes, etc.

En aquest cas, ens centrem en pel·lícules que parlen de la relació entre avis i néts, una relació de la qual parla també la novel·la de Tina Vallès.

Little Miss Sunshine


Títol: Little Miss Sunshine

Directors: Jonathan Dayton, Valerie Faris

Any: 2006

País: Estats Units

Resum:

Little Miss Sunshine és una comèdia de carretera sobre una família americana gens convencional, els Hoover. Tota la família emprèn un viatge en una furgoneta vella perquè la filla petita participi en un concurs de bellesa preadolescent. Serà un viatge ple de sorpreses i de moments tragicòmics que acabaran amb el debut de la nena, un debut que posarà en evidència una cultura obses-sionada amb la victòria.

El abuelo


Títol: El abuelo

Director: José Luis Garci

Any: 1998

País: Espanya

Resum:

Rodrigo és un noble asturià que torna d’Amèrica amb una situació econòmica ruïnosa. Té dues nétes i descobreix que una d’elles és il·legítima, fruit d’una relació entre la seva jove i un artista. Tot i que conviu amb les nétes i manté una bona relació amb elles, té el dubte de no saber del cert quina d’elles és la seva néta «de veritat» i veritable hereva del seu títol i de la casa.

2 Poesia de Joan Margarit

La poesia és un mitjà molt potent per transmetre situacions vis-cudes, sensacions, sentiments, moments... A través d’aquesta activitat es pretén que els alumnes llegeixin un poema actual que parla de la infància i les relacions familiars.

Objectius:

Introduir els alumnes a la poesia de Joan Margarit.

Analitzar el tema de la infància a través d’un poema.

Intentar plasmar allò que suggereixen uns versos mitjançant una tècnica artística.

Proposta:

Recitar el poema de Joan Margarit «A l’hivern abans de l’alba» a classe i demanar als alumnes que escriguin en un full les impres-sions que els han causat els versos. Llegir-lo detingudament i analitzar-ne el contingut entre tots. En grups, analitzar la visió de la infància i de la relació mare-fill que transmeten els versos.

Demanar als alumnes que representin el poema mitjançant alguna tècnica artística (pintura, fotografia, escultura...) i després expo-sar-ne els resultats a l’aula.

Fitxa del poema:

Poema: «A l’hivern abans de l’alba»

Títol: Casa de Misericòrdia

Autor: Joan Margarit

Publicat per: Edicions Proa, Barcelona, 2007

11

Treballem...

Treballem el debat i la reflexió

1 El debat

A la novel·la hi ha temes que poden servir per organitzar debats a l’aula al voltant de qüestions d’abast social i personal.

Objectius:

Aprendre a debatre i a desenvolupar arguments, tot respectant les normes proposades.

Aprendre a escoltar els arguments dels companys i les companyes.

Proposta:

S’organitzen dos grups de tres o quatre alumnes. Un grup prepara arguments a favor, l’altre en contra. S’escull un moderador o moderadora i la resta de la classe actua com a públic.

Cada grup haurà de preparar la seva posició, i el dia del debat tindrà un temps determinat per exposar els seus arguments. En acabat, s’obrirà el torn de preguntes per al públic i cada grup haurà de defensar la seva posició. Finalment, el moderador tindrà un temps per resumir i exposar les conclusions del debat.

Temes per al debat:

La família com a espai de creixement emocional i afectiu

Famílies monoparentals

Immigració i mercat de treball

L’educació dels fills

Les relacions veïnals

El paper dels avis en la cura dels néts

15 años y un día


Títol: 15 años y un día

Director: Gracia Querejeta

Any: 2013

País: Espanya

Resum:

En Jon és un adolescent rebel i conflictiu a qui la seva mare envia a viure amb el seu avi Max, un militar retirat que va estar a la guerra de Bòsnia i que ara viu en un poble de la costa andalusa. Però a en Jon li agrada viure perillosament i el seu avi s’ha conver-tit en un home de costums tranquils.

Proposta:

Es pot analitzar la relació que s’estableix entre avis i néts en les diferents pel·lícules i establir paral·lelismes entre la figura de l’avi (en les tres pel·lícules és la figura de l’avi) i l’àvia d’en Maic.

12

Treballem...

3 Documental: el voluntariat

Es proposa visionar un documental que segueix la vida de tretze persones que dediquen el seu temps a ajudar els altres. Es calcula que uns sis-cents mil catalans es dediquen de forma estable al voluntariat, una xifra que ha augmentat sensiblement a causa de la crisi.

Fitxa del documental:

Títol: «Voluntaris»

Autors: Jordi Esgleas Marroi i Oriol Porta

Programa: Sense ficció

Emès: 23/05/2012

Objectius:

Aprendre a fer una anàlisi crítica de les idees que transmet un reportatge.

Proposta:

Veure el reportatge i proposar als alumnes que prenguin nota dels aspectes que més els han sorprès.

Establir un debat sobre la feina dels voluntaris i la seva funció dins la societat.

2 La solitud

En Maic pateix quan la mare marxa de casa i es queda sol a casa amb el seu germà. De fet, l’angoixa de sentir-se sol li provoca un mal de panxa terrible que només li marxa quan torna la mare.

Com en Maic, tots ens hem sentit sols en alguna ocasió. Aquesta activitat pretén que els alumnes reflexionin sobre aquesta sen-sació.

Objectius:

Reflexionar sobre el concepte de solitud i valorar què implica.

Compartir les experiències pròpies amb els companys i compa-nyes.

Proposta:

Demanar als alumnes que pensin en alguna situació en què s’hagin sentit sols (on eren, què hi feien, quan els va passar, estaven sols o estaven amb gent però se sentien sols, quines sensacions van experimentar, etc.). Poden prendre notes en un full i després com-partir les seves experiències amb un company de classe.

També es pot proposar als alumnes que associïn aquell moment de solitud a una cançó, una imatge, un quadre, etc., i que ho posin en comú amb la resta de la classe.

13

Treballem...

Treballem l’expressió gràfica i artística

1 Arts plàstiques

Maic ens obre la porta a diferents espais on transcorre la vida del protagonista: l’interior de casa, l’escala, les cases dels veïns, el carrer, l’escola... Dóna pinzellades d’aquests espais i ens presenta els personatges que hi habiten.

Objectius:

Potenciar les habilitats plàstiques i creatives de l’alumnat.

Desenvolupar la imaginació dels alumnes.

Proposta:

Després d’haver llegit Maic i d’haver-ne treballat diversos aspec-tes, podem suggerir a l’alumnat que creï una imatge que s’iden-tifiqui amb algun aspecte de l’obra: un personatge, un espai, un sentiment, un moment significatiu...

La tècnica utilitzada serà lliure (dibuix, pintura, collage, escultura, etc.). El resultat s’exposarà a classe.

2 Coberta

Al quadern de l’alumne s’ha treballat l’anàlisi de la coberta del lli-bre com a pas previ a la lectura. Arribats a aquest punt, es pretén que els alumnes creïn una coberta nova mitjançant alguna tècnica artística.

Objectius:

Desenvolupar la imaginació dels alumnes.

Ser capaç de plasmar una idea mitjançant una tècnica artística.

Proposta:

Després d’haver treballat a fons l’obra de Tina Vallès, proposarem als alumnes que creïn una coberta nova per al llibre. Poden utilit-zar la tècnica artística que desitgin. Una vegada tinguin la coberta, l’hauran de presentar a la resta d’alumnes i explicar-los breument el procés de creació.

4 Cinefòrum

Ladybird, Ladybird


Títol: Ladybird, Ladybird

Director: Kean Loach

Any: 1994

País: Regne Unit

Resum:

Inspirada en un fet real, Ladybird, Ladybird és la història de la Maggie i la seva lluita per formar una família i reunir-se amb els seus fills, dels quals ha estat separada. La Maggie té quatre fills (de pares diferents) que estan a càrrec dels serveis socials a causa d’una negligència que va cometre com a mare i de l’ambient vio-lent que regnava a casa quan vivia amb la seva exparella. Quan coneix en Jorge, un refugiat hispanoamericà, la Maggie veu la possibilitat de refer la seva vida. Però el passat la persegueix implacablement i la burocràcia de l’assistència social li impedeix recuperar els seus fills.

Proposta:

Es tracta d’una pel·lícula amarga i molt dura (es poden escollir diferents escenes per posar als alumnes en lloc de veure la pel·lícula sencera). Retrata un món dur, on regna l’atur i on els serveis socials tant poden suposar un avantatge com una càrrega de la qual és impossible alliberar-se’n.

Un dels temes principals de la pel·lícula és la maternitat. Per damunt de tot, la protagonista de Ladybird, Ladybird és mare. La qüestió fonamental de la pel·lícula rau en si és o no una bona mare, decisió que han de prendre els serveis socials, la seva parella, el jutge, els seus fills i l’espectador. Es pot establir un paral·lelisme entre la Maggie i la mare d’en Maic.

D’altra banda, a la pel·lícula té un pes fonamental el rol dels ser-veis socials i la seva intervenció en la vida privada. La Maggie és constantment vigilada i condemnada per una negligència com a mare. No obstant això, els mateixos serveis que la separen dels seus fills no són capaços de protegir-la de la violència del seu exmarit. Es pot establir un paral·lelisme entre la funció dels serveis socials a Ladybird, Ladybird i el paper de la treballadora social a Maic.

14

I ara, què?

Cinefòrums:

L’adaptació al cinema de novel·les populars és constant. A través d’aquestes pel·lícules, es pot potenciar la lectura comparativa entre la novel·la original i el film. A més a més, hi ha moltes pel·lícules que serveixen per crear fòrums amb els alumnes i les alumnes per tractar diferents temes, tal com hem vist en aquest quadern.

Club de Lectura

Els clubs de lectura són iniciatives que apleguen un grup de gent cada cert temps (un cop a la setmana, cada quinze dies o un cop al mes) que es reuneix per parlar i intercanviar opinions sobre el llibre que han llegit. Moltes biblioteques públiques i llibreries n’organitzen. I, si no, sempre en podeu organitzar un vosaltres mateixos. Només cal posar-se d’acord sobre quin llibre llegireu, establir cada quant fareu les sessions, que algú prepari les preguntes per al dia de la trobada literària, i a llegir!

Objectiu:

Que els alumnes i les alumnes gaudeixin llegint i compartint lectures. Que vegin l’oportunitat de descobrir mons nous a tra-vés dels llibres i que ho puguin compartir.

Lectures en veu alta:

Un alumne escollirà un fragment (conte, poema, capítol, etc.) que li hagi agradat de qualsevol llibre i es prepararà per llegir-lo en veu alta a la classe. Idealment, es pot fer durant les colònies o en alguna activitat a l’aire lliure.

Dictats:

Utilitzar fragments de novel·les per fer dictats amb l’objectiu que els alumnes i les alumnes s’interessin per l’origen dels frag-ments dictats i s’engresquin a llegir tota la novel·la. A les pàgines que hi ha a continuació en trobareu quatre mostres.

Dents de lleó (LF84)Laura Aldabó, Adriana Bacardit, Arlet Mollà i Mònica Xifré

L’Adriana, l’Arlet, la Laura i la Mònica van néixer el 1996. Totes quatre van coincidir al Col·legi Maristes Igualada, on els va sorgir la idea d’escriure Dents de lleó, que és la primera obra que publiquen.

AMISTAT, MALALTIA, AMORDents de lleó és una obra escrita de tu a tu, sincera i apassionada.

Projecte túning Toni Cotet i Masià

En Jona té setze anys, fa 4t d’ESO i té un futur ben negre. L’Adriana té quinze anys, ha hagut de fugir del seu poble a causa d’un fet molt greu i haurà de començar de zero a la ciutat. En Rafa necessita un canvi radical a la seva vida. Per això deixarà la seva feina, deci-dirà ser professor de secundària i s’involucrarà amb els alumnes més desafavorits pel siste-ma educatiu. Una novel·la plena d’emocions, de misteris, d’esforç, d’amor..., de tots els ingredients que omplen la vida.

Estripar la teranyina (LF50)M. Carme Roca

La Berta és una intel·ligent noia de setze anys que s’enamora bojament de l’Abel, tres anys més gran que ella i alumne des-tacat d’una de les millors dibuixants de manga actuals. Al cap de poc d’iniciar la relació, la Berta percep sensacions contra-dictòries. Atreta pel seu físic, no entrava en els seus càlculs que l’Abel fos tan... possessiu? O està equivocada i és una falsa impressió?

Prop del llac (LF63)Sebastià Sorribes

En els anys de postguerra, el jove Francesc decideix tornar al poble on va néixer. Vol conèixer els fets veritables que van ocasionar l’assassinat del seu pare al final de la guerra civil espanyola. En el decurs de les investiga-cions retrobarà i coneixerà un seguit de personatges que posaran a prova els seus sentiments i es veurà atrapat entre el passat i el futur, entre l’amor i l’odi, i entre el desig de venjança i la necessitat de perdonar.

Per continuar llegint:

i ara, què?:

15

Solucionari

[pàgina 5]

DURANT LA LECTURA (Pàgina 7 a la 46)

1. a. Ella li dóna una peça de fruita per berenar i ell es deixa dir «morenet».

b. Li agafa molt mal de panxa, uns remolins que comencen al melic i se’n van cap endins. Perquè no sap quan tornarà.

c. No dóna la mà a en Maic, sinó que ella va davant i ell darrere. Duu talons i camina de pressa i amb ritme. Els homes es giren per mirar-la i li diuen «morena».

d. No tenir mai mal de panxa, perquè la mare no hauria de marxar tota sola.

e. És un nen amb algun tipus de disminució. En Maic el presenta com un nen immòbil, quiet, en posat d’estar sempre esperant, que no sap demanar res i que té una mirada buida.

f. En Jon és el pare del germà d’en Maic. És rus i es dedica a alguna cosa al marge de la legalitat, perquè sempre va carregat de feixos de diner fàcil.

g. L’aixeta de la cuina goteja, el pis no està net i ordenat ni fa olor de llimona i lleixiu. No hi ha flors al balcó i les finestres es queden tancades molts dies. A la cuina no hi ha menjar.

h. Quan en Maic es queda sol amb el seu germà i li agafa mal de panxa, truca a les portes dels veïns per buscar una mica de com-panyia i vèncer la solitud.

i. Abraçades toves com coixins.

j. El senyor Històries li fa preguntes i se l’escolta molt atentament. La senyora Històries sempre li explica contes o alguna anècdota i amb ella aprèn moltes paraules noves.

k. A l’àtic hi viu el senyor Soldat. És una persona molt seca i a en Maic no li inspira gens de tranquil·litat.

[pàgina 2]

ABANS DE LA LECTURA

1. Respostes obertes.

2. Resposta oberta.

3.

P

A

G E R M À

M A R E V

I

A

[pàgina 3]


5.

T R E C O N T A D O R

R E S O B O R E J S E

A T I N A V A L L E S

D A R T G E M E N I C

U B C E L L A S E T R

C E U S B L O G G H I

T D I N E A M I F A P

O Z T U N I X E R W T

R A R A V A L X I J O

A L E G R I S D E U R

X C O R R E C T O R A

[pàgina 4]



16

Solucionari

[pàgina 8]

6. a. Quan en Maic es despista i passa de llarg el seu carrer... busca el quiosc i ja sap com tornar a casa.

b. En Jon... només agafa el seu fill quan la mare li diu que ho faci.

c. La mare i l’àvia discuteixen perquè... l’àvia vol que el gallec es quedi a viure a casa i que el rus marxi per sempre.

d. La primera vegada que en Maic surt al replà perquè no suporta més la solitud... no pot fugir perquè veu el seu germà quiet al mig del menjador i això li ho impedeix.

e. La senyora Coixins viu... al pis de sota.

f. Quan en Maic entra a casa de la senyora Històries per primera vegada... li explica un conte que s’inventa sobre la marxa.

g. Davant del senyor Soldat, en Maic... es queda sense paraules i té ganes de plorar.

[pàgina 9]

7.

1a 2b 3a 4b 5b

[pàgina 6]

2. a. Narrador en primera persona, és un narrador protagonista.

b. Proposta de resposta: perquè així s’explica la història des de dins, des de l’òptica del personatge que la viu, un nen de vuit anys.

c. El lector és conscient de la importància dels fets que es narren tot i que s’expliquen des de la innocència del narrador. El lector coneix l’abast d’una història que el narrador explica des de la innocència.

d. Proposta de resposta: Hi ha una relació de comprensió del lector vers el narrador.

3. El germà immòbil: és el germà d’en Maic. L’anomena així perquè gairebé no es mou i té una mirada inexpressiva.

La senyora Cullera: és la cuinera del menjador de l’escola. Sempre duu una cullera a la mà.

La senyora Coixins: és una veïna de l’escala. L’anomena així perquè fa unes abraçades toves com coixins.

El gallec: és el company sentimental de l’àvia. És de Galícia.

El senyor i la senyora Històries: són veïns de l’escala. Els anomena així perquè sempre expliquen històries.

El senyor Soldat: és el veí de l’àtic. Camina amb el cos molt recte i marcant el pas.

[pàgina 7]

4.

6

B

4 5 O

2 3 E G T

M O S A O

O R C L N

1 R E M O L I N S

E L L C

N L A I

A E A

S


17

Solucionari

[pàgina 12]


[pàgina 13]

DURANT LA LECTURA (Pàgina 47 a la 86)

1. F, V, F, F, V, F, V, V, F, V, F, V

2. Proposta de resposta: en Maic pensa que la mare busca el pare perfecte per a ell i el seu germà, però el lector sap que són clients que la mare d’en Maic porta a casa.

[pàgina 14]

3. Resposta oberta.

4. L’agafa de la mà i la porta al lavabo pensant què ella ja sabrà què ha de fer. Però quan ja fa una estona que és al lavabo i en Maic no sent soroll, obre la porta i la troba asseguda a la tassa del vàter. Aconsegueix que es desperti, que es renti la cara, li treu les sabates i la posa al llit.

[pàgina 15]

5.

1 P O C

2 C A R T E S

3 N O U

4 A V I A

5 S I S

6 R E T O R Ç A R

7 S E C R E T

8 E S C O L A

6. Resposta oberta. Pot resultar d’utilitat la consulta del docu-ment següent: http://www.interxarxes.net/pdfs/2010/3_AjtBCN_infancia_estudi_diagnostic.pdf

[pàgina 16]


8. Resposta oberta.


[pàgina 17]

10.

e b f a c d

11. Resposta oberta.

[pàgina 10]

8. a. orelles de pàmpol. Pàmpol: fulla de vinya.

b. genolls de mantega. Mantega: substància greixosa, sòlida i homogènia, d’un groc clar, que s’extreu de la llet o de la nata, per agitació.

c. etzibar: pegar (un cop).

d. fer-la petar: conversar, entretenir-se enraonant.

e. perdre el fil. Fil: Il·lació entre les parts d’un discurs, d’una argu-mentació, etc.

f. fer figa les cames: fallar o fallir.

g. quequeig. Acció de quequejar. Quequejar: parlar fent interrup-cions i repeticions de sons involuntàries, espasmòdiques.

9. Proposta de respostes:

a. En Jon no convenç en Maic perquè no és afectuós amb el seu germà ni amb ningú de la família, té comportaments violents i per culpa seva en Maic sempre ha de dir una mentida quan al carrer li pregunten si l’ha vist.

b. El gallec li agrada perquè, gràcies a ell, l’àvia està més contenta.

c. Representa la possibilitat de tenir un avi i, d’alguna manera, de tenir una família.

d. La senyora Coixins.

e. Quan es planteja la possibilitat que la mare potser ha marxat per sempre.

f. En Maic té por que la mare no torni.

g. Que la mare s’ocupés d’ells, que no els deixés sols...

[pàgina 11]


11.

1. senyora Històries –«Una frase més i estic per tu, Maic.»– Portava les ulleres entelades i els cabells esvalotats.

2. àvia –«Procura que tot segueixi igual, fes-ho pels nens.»– Es va posar talons i es va pintar les ungles de vermell i els llavis del color de les ungles.

3. Jon –«Ecs.»– És alt i ros i té els ulls blaus.

4. senyora Coixins –«La teva àvia SÍ que és una senyora.»– És més rodona que l’àvia i fa olor de llimona i lleixiu. Les galtes també les té toves i li fan olor de caramel.

5. senyor Soldat –«Els homenets no ploren!»– Camina amb el cos molt recte i té una mirada segura i forta.

18

Solucionari

[pàgina 20]

17. Avui he passat la tarda amb la senyora Històries i hem parlat de la mare. Quan li he explicat què busca la mare, s’ha tret les ulleres, s’ha fregat els ulls i ha fet que no amb el cap. Després s’ha quedat una estona mirant el sostre i al final jo també me l’he mirat. Com si ho llegís, m’ha dit que potser no em cal un pare perfecte, que potser en tinc prou amb una mare que sigui a casa, que em protegeixi de la solitud. M’he endut una mà al front per tapar-me els pensaments, la se-nyora Històries té raó.

Hem continuat mirant el sostre una bona estona, en silenci, fins que jo hi he començat a veure tot el que he perdut darrerament: l’àvia, el gallec, jugar al carrer, la mare a casa. Temps per ser petit.


[pàgina 21]

DESPRÉS DE LA LECTURA

1. Resposta oberta.


[pàgina 22]

3. Espai o espais on es desenvolupa la història: casa d’en Maic, el replà i l’escala, l’escola i el carrer.

Temps transcorregut en els esdeveniments de la història: aproximadament un any.

A la narració hi predominen...

— les reflexions i els pensaments.

El narrador de la novel·la...

— exposa els seus sentiments i la seva visió de la realitat.

4. Resposta oberta.


[pàgina 23]

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

[pàgina 18]




[pàgina 19]

15. a. Productes cosmètics: maquillatge

b. Despistar: distreure

c. Transformaven: convertien

d. Bavejant: amb molta saliva

e. A l’interior: a dins

f. Bellesa: atractiu

g. Mirar-la de dalt a baix: aprendre-se-la de memòria amb la mirada

h. Emboirats: de boira

i. A la vora: al costat

j. D’alcohol: de bar

k. Aixecant-li la veu: cridant-li

l. Valor: força

m. Bonica: maca

n. Se’n vagi: em deixi sol

16. a. Obrir: tancar

b. Silenci: soroll

c. Movent-la suaument: empenyent-la

d. S’adormís: es despertés

e. Dreta: asseguda

f. Molt: una mica

g. Sortís: es fiqués

h. S’embrutés: es rentés

i. Posar: treure

j. Sota: damunt

k. Acompanyat: sol

l. Planes: de taló

Bibliografia

LITERATURATreballem la literatura

DICKENS, Charles: Oliver Twist, LaButxaca, 2011

Treballem la infànciaMATUTE, Ana María: Paraíso inhabitado, Destino, 2008

Treballem les relacions familiarsMARGARIT, Joan: «A l’hivern abans de l’alba», Casa de Misericòrdia, Edicions Proa, Barcelona, 2007

WEBTreballem la literatura

Portal jove.cat: http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/

Treballem la infància

Convenció sobre els Drets dels Infants elaborada per l’organització Save the children: http://www.savethechildren.es/docs/Ficheros/263/Convencio_12-14.pdf

http://www.savethechildren.es/docs/Ficheros/264/Convencio_15-18.pdf

Youtube: www.youtube.com

Sense ficció, «Infància en risc»


Sense ficció, «Voluntaris»

PEL·LÍCULESTreballem la literatura

POLANSKI, Roman. Oliver Twist, Regne Unit, 2005

Treballem les relacions familiars

DAYTON, J. i FARIS, V. Little Miss Sunshine, Estats Units, 2006

GARCI, J. L. El abuelo, Espanya, 1998

QUEREJETA, G. 15 años y un día, Espanya, 2013


LOACH, K. Ladybird, Ladybird, Regne Unit, 1994

MÚSICATreballem les relacions familiars

PARROT, Marc: «Mi nueva madre», de l’àlbum Sólo para niños, 1995

Aquesta proposta ha estat feta per Amàlia Ensenyat

105022C MAIC LP - Material educatiu i llibres de...

Documents

Transcript of 105022C MAIC LP - Material educatiu i llibres de...