Fitxes fotocopiables

Bancs dactivitats

Estratgies per a un aprenentatge efica

Suggeriments didctics

100 propostes per millorar la competncia en comunicacilingsticaUtilitzaci del llenguatge

com a instrument tant de comunicaci

oral i escrita com daprenentatge

i de regulaci de conductes i emocions.

188999 _ 0001-0072.indd 1188999 _ 0001-0072.indd 1 31/7/09 12:38:3931/7/09 12:38:39

2

2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica)08005 BarcelonaImprs per

CP: 188999D ipsit legal:

Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de repro-ducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intellectual (articles 270 i segents del codi penal).

El llibre 100 propostes per millorar la competncia en comunicaci lingstica

forma part del projecte Competncies i s una obra collectiva concebuda,

dissenyada i creada al Departament de Primria de Grup Promotor/Santillana sota

la direcci dENRIC JUAN REDAL i M. NGELS ANDRS i CASAMIQUELA.

En aquest projecte han collaborat els mestres segents:

Casilda Brcena, Fernando J. Cortiguera, Malena Fuentes, Daniel Gabarr, Javier

Lpez, Juan Ignacio Medina, Elena OCallaghan, Maite Lpez-Sez, Inmaculada Daz,

Ana Mara Rodrguez, Adela Rodrguez i Martn Varela.

Programes especials:

Mtode dortografia NLP: Daniel Gabarr Berbegal

Mtode de resoluci de problemes: Javier Lpez Apestegua

I la collaboraci de les nenes Maria Fernndez Gonzlez i Paula Marn Gonzalo.

Edici: Jos Luis Alzu i Gemma Comas Cortijo

Projecte: Jos Luis Alzu

Disseny i maquetaci: Serveis editorials track 20

Illustraci: ARTI*MAGOS (Esther Prez-Cuadrado), Jordi Baeza i Esther Lecina

188999 _ 0001-0072.indd 2188999 _ 0001-0072.indd 2 31/7/09 12:38:3931/7/09 12:38:39

3

PresentaciLes 100 propostes per millorar la competncia en comunicaci lingstica

Aquest projecte reuneix una srie de propostes, suggeriments i activitats adreats a millorar la competncia lingstica. Les propostes, inserides en el procs ensenyament/aprenentatge, tenen una doble dimensi, ja que sn complementries i alternatives.

Sn complementries perqu, aplicades junt amb lactivitat habitual que fa el professorat i els recursos que ofereixen els llibres de text i altres materials didctics, suposen una nova aproximaci als objectius escolars del cicle. El seu tret distintiu s el fet destar enfocades cap a laplicaci dels coneixements a contextos i situacions de la vida quotidiana.

Sn alternatives perqu el conjunt de propostes, encara que estan orientades envers la con-secuci dels objectius curriculars, plantegen lactivitat des dun altre punt de vista, de manera que obren la porta a una forma diferent densenyar i aprendre.

E l lloc de les 100 propostes e n el procs didctic

Les 100 propostes per millorar la competncia en comunicaci lingstica s e situen en lmbit en el qual el professor experimentat, que coneix lassignatura i les caracterstiques dels seus alumnes, desitja fer servir un recurs diferent. Unes vegades perqu els alumnes amb ms dificultats sacostin als objectius bsics, daltres per reforar laprenentatge amb activitats que enllacen amb la vida quotidiana i daltres, perqu desitja comenar o acabar la classe amb una activitat breu per plena dinters, on ell i els mateixos alumnes tinguin la sensaci que lobjectiu ha estat assolit en totes les seves dimensions.

E n qu consisteixen les propostes

Les 1 00 propostes per millorar la competncia en comunicaci lingstica es presenten com a 100 fitxes independents. Cada una respon a un dels quatre tipus de fitxes que hem dissenyat: tres de destinats al professorat i un per als alumnes. Els tipus de propostes sn aquests:

1. Proposta suggeriment (S). Es tracta dun conjunt didees prctiques que permeten als mestres enfocar lassignatura, o un programa concret de lassignatura, perqu laprenentatge sigui efica. Per exemple, els proposarem com aconseguir que hi hagi una autntica comu-nicaci oral a classe, o que lescriptura sigui creativa, divertida i til.

188999 _ 0001-0072.indd 3188999 _ 0001-0072.indd 3 31/7/09 12:38:3931/7/09 12:38:39

4

2. Proposta model (M). Es tracta duna estratgia de treball, o dun truc que, encara que t els alumnes com a destinataris, sofereix al mestre o la mestra perqu el transmeti a travs de les seves prpies explicacions.

3. Proposta banc dactivitats (B). s una fitxa adreada als mestres en qu es presenta una srie dactivitats monogrfiques que el mestre o la mestra entregar o dictar als alumnes en el moment que cregui oport.

4. Proposta dactivitats per als alumnes (F). Es tracta de fitxes fotocopiables que sentreguen als alumnes perqu facin una activitat. A la capalera de cada fitxa informem de quin tipus de fitxa es tracta. Les fitxes fotocopiables es reconeixen perqu tenen la banda vertical en blanc.

De mestre/a a mestre/a

Les 100 propostes per millorar la competncia en comunicaci lingstica han estat redacta-des per mestres que porten molts anys impartint classe en el cicle mitj de Primria. Hi han aplicat les estratgies i han seleccionat els trucs que els han donat els resultats ms bons.

Contingut i organitzaci de les propostes

Totes les propostes es refereixen a continguts del currculum corresponent al cicle mitj de lEducaci Primria. Estan organitzades per blocs, tot seguint el programa oficial. Al co-menament de cada bloc i al costat del ttol es presenta la competncia bsica corresponent, redactada en els termes dels criteris davaluaci del currculum oficial. A continuaci, es presenta lndex de propostes per a aquest bloc i se nidentifica el tipus de fitxa. En aquesta disciplina, els blocs sn els segents:

1. Comunicaci oral

2. Comunicaci escrita. Lectura

3. Comunicaci escrita. Escriptura

4. Estudi de la llengua. Gramtica i Vocabulari

5. Estudi de la llengua. Ortografia

6. Competncies transversals

Si b s cert que totes les propostes estan lligades al currculum, aquest material no pretn ser un llibre parallel, ni tan sols un quadern davaluaci. Han estat seleccionats els contin-guts essencials de cada programa, i sha donat ms importncia als aspectes instrumentals en els quals els mestres sn del parer que resulta ms difcil arribar als alumnes. s per aix que en aquest llibre quadern referit a la competncia lingstica es dna ms importncia, i se sofereix un nombre ms gran de propostes, a la comprensi i lexpressi oral, a la lectura comprensiva i a lortografia.

188999 _ 0001-0072.indd 4188999 _ 0001-0072.indd 4 31/7/09 12:38:3931/7/09 12:38:39

5

ndex

1. Parlem? (S). 2. Puc preguntar? (F). 3. V ersos per explicar (B). 4. Una paret amb vida (F). 5. Qu has volgut dir? (F). 6. Avui em sento (F). 7. G ent parladora (B). 8. E scoltam i no et perdrs (F). 9. Endevina qu testic explicant (B). 10. Compte amb els detalls (B). 11. J ocs de simulaci (M). 12. T el torno a explicar (M). 13. Convncet! (B). 14. Com mho han explicat tho explico (B). 15. T rucs per memoritzar poemes (F). 16. Els millors acudits (B). 17. Instruccions per telfon (B). 18. Viatjar amb la imaginaci (F). 19. El telenotcies de la tarda (F). 20. Un discurs de dos minuts! (B). 21. On jo visc... (F). 22. SUPERTEST de comunicaci oral (F).

1. COMUNICACI ORAL Competncies bsiques

1. En acabar el procs daprenentatge, lalumne/a s capa de participar activament en les converses de classe i utilitzar un llenguatge comprensible per a les funcions bsiques.

2. En acabar el procs daprenentatge, s capa de comprendre i extreure informaci rellevant de produccions orals, presentades en qualsevol mitj, distingint entre les idees principals i les secundries.

3. En acabar el procs daprenentatge, s capa dexposar temes de manera ordenada i comprensible de totes les tipologies a partir dun gui i utilitzant els recursos adequats (to de veu, gesticulaci).

188999 _ 0001-0072.indd 5188999 _ 0001-0072.indd 5 31/7/09 12:38:3931/7/09 12:38:39

6

Anotacions per a lapliaci de les propostes sobre comunicaci oral

DATA NM. DE FITXA OBSERVACIONS

188999 _ 0001-0072.indd 6188999 _ 0001-0072.indd 6 31/7/09 12:38:3931/7/09 12:38:39

7

C reaci dun ambient estimulant per a lexpressi oral

CO

MU

NI

CA

CI

OR

ALMillora de la comunicaci oral

No dubta ning de com ns dimportant asso-lir una competncia acceptable en comunicaci oral, tant en la dimensi de lescolta com en la de la parla. Aix s molt ms evident en el mo-ment actual, en el qual shi adverteixen mancan-ces importants.

Estem convenuts que les destreses comunica-tives saprenen i es desenvolupen a laula, per tamb som conscients que en aquest camp el treballs tot i que acostuma a ser intens, s poc sistemtic i manca duna clara definici i orde-naci dobjectius.

Per assolir una eficcia ms gran en lmbit de la comunicaci oral s necessari crear un mbit adequat i ric en possibilitats. Tot seguit propo-sem una srie de suggeriments prctics.

Creaci dun ambient adequat

1. Destineu un temps concret i especial dins del que ha estat assignat a la matria de llengua.

2. Prepareu la classe, les taules o les cadires adequadament perqu tots els alumnes puguin escoltar o participar en la comunicaci segons convingui.

3. Establiu de forma democrtica unes regles de comportament centrades en el respecte, tant envers qui parla com envers qui escolta.

4. Limiteu a alguns minuts el temps dinter-venci.

5. Procureu que lorador rebi immediatament alguna mena de gratificaci: aplaudiment, pre-guntes que demostrin linters, correccions ama-bles i positives...

Graduaci de la dificultat de les intervencions

1. El programa de comunicaci ha de co-menar amb la lectura en veu alta de textos sen-zills i variats, tenint cura de la relaci amb qui escolta, la dicci, la pronncia, lentonaci, els temps. Es tracta de narracions breus, dilegs, embarbussaments, endevinalles, poemes, acu-dits...

2. Cal donar molta importncia a la compren-si de textos orals de la vida diria (situacions escolars, rdio, televisi, entrevistes...).

3. De mica en mica, sha danar passant de lexpressi dirigida a la no dirigida fins a arribar a lexposici en petits grups, entre companys.

4. Finalment, gosarem fer exposicions en gran grup: els companys de la classe, els daltres clas-ses o els familiars ms directes.

Aprofitament de totes les ocasions per millorar lexpressi oral

Independentment dels recursos que hem co-mentat, hem daprofitar totes les ocasions que es poden presentar en la convivncia escolar per millorar la comprensi i lexpressi oral: les pre-guntes i les respostes, els avisos, les llions, les converses entre iguals... aquest s, sens dubte, el cam ms efica.

Parlem? 1 S

188999 _ 0001-0072.indd 7188999 _ 0001-0072.indd 7 31/7/09 12:38:3931/7/09 12:38:39

8

Aquest text recull part de lenregistrament duna conversa que dues persones mantenen al carrer. Prova dassabentar-te de qu parlen i desprs escriu cinc preguntes sobre el tema que podries fer a la persona que parla. Les tres primeres preguntes shan de correspondre amb el tema, la quarta a un tema que shi relacioni i la cinquena ha de ser una pregunta que no vingui a tomb. Fes servir una frmula de cortesia per entrar en la conversa.

He escoltat a la rdio un programa molt interessant sobre el canvi climtic. Tot i que encara hi ha persones que no estan prou convenudes que el canvi sigui una realitat, milers de cientfics de tot el mn afirmen que es tracta dun fet cert i que constitueix una amenaa real per a la vida en el planeta.En el programa parlaven de les enormes conseqncies que pot tenir el desgla dels casquets polars, dels efectes desastrosos de la desaparici de les caracterstiques climtiques que diferencien les estacions i de les conseqncies en la composici de laire i de laigua.

PREGUNTES ESCAIENTS:

1a

?

2a

?

3a

?

PREGUNTA SOBRE UN TEMA RELACIONAT:

4a

?

PREGUNTA INADEQUADA:

5a

?

Intervenir en una conversa formulant les preguntes escaients

Puc preguntar?2 Nom: Data: F

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

188999 _ 0001-0072.indd 8188999 _ 0001-0072.indd 8 5/8/09 12:50:125/8/09 12:50:12

Valoraci

Cal tenir en compte la capacitat de recordar els versos, el ritme i lexpressivitat que correspon a qui est explicant alguna cosa interessant.

BANC

La mosca

Crdit nord-americ a Espanya. De la premsa

Salta a la cara.De la caraa les mansi del coll a la cara.Salta a les mans.De les mansa la cara.Salta al coll.Del coll a les mans,de la caraal coll.Salta a la carala mosca pesada.La mosca importunaque vola pertot arreu.La mosca,la mosca intolerable.Pertot arreu,a les parets,a les fustes,els mobles,les portes, el sostre,la mosca,la mosca intolerable.

Hi ha papers matamosquesi tasses de vinagreamb una gota de sucreque serveix de trampa.

Una moscadiposita els seus ousen un tall de mel,diposita els seus ousal femer.Una mosca diposita els seus ousal femer. Una moscadiposita els seus ousa les flors,damunt el pa,a les escopidoresi fins a les capses de cigarsla tapa de les quals hagi quedat oberta.

JOAN BROSSA

A Riddle

There is one that has a head without an eye,

And theres one that has an eye wi-thout a head.

You may find the answer if you try;And when all is said,Half the answer hangs upon a thread.

CHRISTINA ROSSETTI

Aprendre per exercitar lexpressivitat en un poema narratiu

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

Versos per explicar 3

9

B

188999 _ 0001-0072.indd 9188999 _ 0001-0072.indd 9 31/7/09 12:38:4031/7/09 12:38:40

10

Llegeix el text unes quantes vegades i preparan la lectura en pblic. Dibuixa marques en el text per saber on fars una pausa curta, una pausa llarga, quan mirars el pblic per provocar la seva resposta, on fars gestos i on pronunciars amb una expressi ms forta.

Una paret amb vida

A casa de la famlia Pallerols hi havia un passads estret i llaaaarg,

i sempre que hi passaven donaven cops a la paretXAi! feia la paret. I en comptes de saltar-li una mica de pintura

o de fer-li un petit foradet, li sortia un bony. XLa famlia Pallerols aviat va veure que aquella paret estava tota abonyegada.

El pare, que era un manetes, va agafar una llima i una rasqueta i va dir:

Deixar la paret tan llisa que lemmarcarem com si fos un quadre!

I dit i fet va comenar a llimar els bonys petits i a rascar-ne els grans.

Ai, ui! cridava la paret. Per al pare li semblava que no ho havia sentit b.

Ui, prou! Si us plau, pareu!

Don vnen, aquests crits? va preguntar el pare.

Don vols que vinguin, gamars? Daqu, de la paret! I fes el favor de no

llimar-me ms, que veig les estrelles. No en tenia prou amb les patacades

que sempre rebo que a sobre em busqueu les pessigolles expressament.

Sembla mentida!

El pare va crrer a buscar la mare i els dos fills.

Veniu! De pressa! La paret del passads parla!

I s, s, el pare tenia ra. La paret dels cops, que aix lanomenaven, estava

ms viva que tots els nens de lescola junts. I xerrava i xerrava i, sobretot,

es queixava: que no li agradava el quadre que li havien penjat,

que lenlluernava el llum del sostre, que el Potus la feia esternudar

i que estava tipa i cuita de ser lase dels cops daquella casa.

La famlia Pallerols, que tots tenien un gran cor, de seguida van

despenjar el quadre i van afluixar la bombeta. El pare va deixar de llimar-la

i va estar una estoneta acariciant-la i passant un drap daigua fresca

per les escletxes. La paret sospirava de gust!

A partir daquell dia la famlia Pallerols va conviure plcidament

amb la paret. Li deien bon dia al mat i li treien la pols cada tarda.

Amb el pare feien petar la xerrada al vespre, i la mare li va cosir una cortina

dall ms calentona perqu no passs fred a la nit.

NRIA FIGUERA

Lectura dramatitzada

F Una paret amb vida4

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

X- Pausa

X-Amb sorpresa

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 10188999 _ 0001-0072.indd 10 31/7/09 12:38:4031/7/09 12:38:40

11

Explicar el sentit figurat dexpressions colloquials

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

F

1 Entre tots, descobriu el sentit literal de lexpressi subratllada. Desprs, penseu qu s el que realment es vol dir. Escriu-ne el resultat.

Men vaig anar amb els grans i em vaig ficar a la gola del llop.

El que diu: La gola del llop s un gran perill. Et pot destrossar.

El que vol dir: Segur que tindr problemes.

Li he donat un cop de m amb la feina.

El que diu:

El que vol dir:

Em van donar les notes i em vaig quedar de pedra.

El que diu:

El que vol dir:

2 Fes el mateix amb aquestes expressions en castell:

Cmo vienes! Te has puesto como una sopa!

Lo que dice:

Lo que quiere decir:

Me cansa Manuel, habla por los codos.

Lo que dice:

Lo que quiere decir:

Qu has volgut dir? 5Nom: Data:

188999 _ 0001-0072.indd 11188999 _ 0001-0072.indd 11 31/7/09 12:38:4031/7/09 12:38:40

12

Llegeix amb atenci els sentiments segents. Desprs, escull els ms adequats per expressar en veu alta el que sents en cada una de les ocasions que es proposen.

1 Digues en veu alta com et sents en cada una de les ocasions. Repeteix dues vegades el que has dit, per canviant la paraula de sentiment per una altra de semblant.

Marca a la llista de paraules el mot que has fet servir.

Procura no repetir-ne cap fins que acabis la llista.

1. Macaben de dir que la setmana que ve anirem dexcursi al parc datraccions.

Exemple: Quina notcia! Avui estic alegre. Quina notcia! Avui estic content.

2. Desprs dhaver acabat el dibuix amb els colors mha caigut a sobre una taca de Cola-Cao.

3. He estat tota la tarda llegint els cmics que em vas deixar.

4. He estat tot el mat pensant que els meus pares em vindrien a buscar a la porta del collegi. Per no han vingut.

5. Em queda molt poc per entregar el treball de Llengua. No vull que em destorbi ning. I si alg ho fa, cridar.

6. De seguida que he obert el paquet del regal he vist que s el que estava desitjant.

Expressar sentiments

FC

OM

UN

IC

AC

I

O

RA

L

Avui em sento...6

Afectus

Agrat

Alegre

Alterat

Amable

Antiptic

Aterrit

Avergonyit

Avorrit

Content

Deprimit

Desanimat

Desesperat

Desmoralitzat

Disgustat

Divertit

Enfadat

Entretingut

Entusiasmat

Enutjat

Esglaiat

Espantat

Estimat

Fastiguejat

Feli

Fracassat

Frustrat

Furis

Illusionat

Insegur

Irritat

Malhumorat

Molest

Nervis

Pessimista

Poruc

Preocupat

Rabis

Rebutjat

Satisfet

Segur

Simptic

Solitari

Temors

Tendre

Tens

Tmid

Tranquil

Trist

Valent

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 12188999 _ 0001-0072.indd 12 31/7/09 12:38:4031/7/09 12:38:40

13

Models de personatges amb una gran competncia en lexpressi oral

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

Gent parladora 7

De la mateixa manera que hi ha escriptors fa-mosos, tamb hi ha enraonadors famosos. Mol-tes persones es guanyen la vida fent servir el do de la paraula i, en molts aspectes, sn mo-dels a imitar. Expliqueu als alumnes algunes de les vostres histries amb lobjectiu destimular lesfor per parlar cada dia millor. Convideu alguna persona que parli b a explicar alguna cosa als alumnes o b demaneu-los que posin exemples de persones que creuen que parlen molt b. Expliqueu-los aquestes petites histries i feu-los preguntes.

El narrador de romanos Guillem Peris

Fa segles molt poca gent sabia llegir. Els esde-veniments importants eren recitats o cantats per persones cegues a les fires i les festes dels pobles. Aquestes narracions sanomenaven romanos de cec.

Aquests narradors havien de tenir molt bona memria per recordar els fets i la forma dels versos. Aquests romanos no sescrivien i es transme-tien oralment.

Tatreveixes a inventar uns versos per explicar unes quantes coses que fas durant el dia?

El xarlat Vicen Salvador

Va ser un personatge molt popular al segle passat. Venia remeis i objectes barats als mer-cats ambulants de pobles i les ciutats. Parlava sense parar tot pregonant les bondats dels seus productes. Moltes vegades no deia la veritat, per resultava tan convincent que aconseguia vendre tot el que volia. Tenia la gran habilitat dimprovisar contnuament els seus arguments.

Podries inventar un argument per convncer un company o una companya perqu et canvi el teu bolgraf usat pel seu, que s nou?

Loncle Fabra, pregoner del poble

Fins fa uns quants anys, el millor instrument de comunicaci dels ajuntaments dels pobles era el pregoner. Era un empleat de lajuntament que anava explicant per les places els avisos que el batlle volia que conegus tothom.

Es posava enmig de la plaa, feia sonar una trompeta i recitava un preg com ara aquest: Per ordre del senyor alcalde es fa saber que, a ledifici de lajuntament, shi ha installat el ve-terinari per procedir a la vacunaci contra la rbia de tots els gossos del poble. I tornava a fer sonar la trompeta.

A les ciutats, hi ha pregoners?

Parladors del nostre temps

Salvador Escamilla, locutor de rdio. Ha estat el mestre daltres locutors. Un locutor de r-

dio sha de documentar b, ha de parlar amb una veu molt clara i pausada, i ha de ser ca-pa dimprovisar davant de qualsevol situaci imprevista.

Tagrada actuar al teatre? Cesc Serrat, rondallaire. s molt conegut com

a narrador de contes, tant per a nens com per a adults. La seva primera missi s captar latenci de lauditori. Desprs nha de mantenir linters tota lestona. El rondallaire evita en tot moment la distracci i lavorriment.

Tagraden els rondallaires?

B

188999 _ 0001-0072.indd 13188999 _ 0001-0072.indd 13 31/7/09 12:38:4031/7/09 12:38:40

14

Imaginat que vius a Toledo i que uns turistes et fan preguntes. Llegeix les preguntes, desprs observa el plnol i contesta en veu alta o escriu-ne les respostes en un paper. Noms pots utilitzar aquestes paraules: a la dreta, a lesquerra, de cara, giri, primer, desprs. Si ten falten, fes servir gestos.

Estratgies per descriure correctament un itinerari

FC

OM

UN

IC

AC

I

O

RA

L

Escoltam i no et perdrs8

Un turista catal: Sc a la plaa de Zocodover. Quin s el cam ms curt per arribar al Museu?

Un turista angls: I am in the cathedral square. Where is Museo del Greco? (contesta en catal)

Un altre turista: Com puc anar de la catedral a lAlczar, passant per la plaa Mayor?

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 14188999 _ 0001-0072.indd 14 31/7/09 12:38:4031/7/09 12:38:40

15

Utilitzaci daltres formes dexpressi per transmetre un missatge

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

Endevina qu testic explicant 9

Som capaos per naturalesa dexpressar-nos amb recursos no verbals. Podem millorar aques-ta capacitat fent activitats adequades. Aquestes activitats potencien diversos criteris i diverses habilitats dexpressi:

La valoraci de la comunicaci i de ls de la paraula.

La creativitat. La comprensi. Lexpressivitat.Poseu els alumnes en diverses situacions i feu-

los expressar-se amb gestos fins que els seus companys o companyes endevinin de qu es tracta. Poden ser algunes de les que proposem aqu o poden reproduir contes o pellcules. En qualsevol cas, deixeu que els alumnes trin i plantegin la situaci.

Seria convenient que lactivitat tingus una di-mensi humorstica o competitiva per aconse-guir que tots els alumnes sesforcin per posar en joc les seves habilitats personals.

Valoreu tant la qualitat de lexpressi com lagudesa de la comprensi.

Primera situaci

El terrissaire

El terrissaire treballa en el seu taller. Aga-fa fang, el pasta, el manipula en el torn, va donant forma al gerro, lagafa amb les mans, el porta al forn, el dna a una altra persona, li cau, davant daix es desespe-ra, nagafa els trossos i tracta denganxar-los, per se li torna a trencar i hi clava una puntada de peu.

Segona situaci

Lespia espiat

Lespia entra a la casa per la finestra o forant-ne una porta. Es posa els guants i encn la llanterna. Sassegura que no hi ha ning. Va regirant els calaixos, tirant coses i posant-ne daltres al sac. De sobte sent un soroll. Es troba amb lamo de la casa, que entra per la porta i el tranquillitza. Es treu els guants i fa veure que est fent al-guna cosa a la casa.

Tercera situaci

Lensinistrador

LEduard est ensinistrant el seu gos. Li dna instruccions, el felicita, li fa olorar un pal i el llana lluny; el gos lhi porta a les mans i lamo el torna a felicitar. Al cap de molts exercicis, el gos desapareix ben lluny. LEduard mira, busca... i sentristeix. Al final, per, se sent de lluny un lladruc i, al cap de poc, apareix el gos.

B

188999 _ 0001-0072.indd 15188999 _ 0001-0072.indd 15 31/7/09 12:38:4131/7/09 12:38:41

16

Activitat datenci i discriminaci auditiva de diverses informacions

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B Compte amb els detalls!10

La concentraci

s normal que els alumnes, en el transcurs de la classe, perdin la concentraci o que en una activitat determinada no parin atenci als detalls que proporciona una informaci. En aquestes circumstncies, val la pena interrompre lactivitat i dur a terme una activitat datenci.

Ten proposem unes quantes. Trieu-ne una i llegiu-la en veu alta. Desprs, pregunteu els de-talls ms importants que afecten la comprensi global del text.

Text 1. Larmari den Max

En Max va obrir larmari per triar la roba que shavia de posar. A la banda esquerra, hi va veure dues camises, tres samarretes amb mnigues i una altra sense, tres parells de mitjons blancs i dos de color, dos panta-lons texans i un xandall blau. A la banda dre-ta, hi tenia un jersei taronja i quatre calotets empaquetats dins duna capsa de cartr i collocats a la part baixa de larmari. Com-provava que tenia fora varietat dalgunes coses; i daltres, molt poca. Al final va escollir una camisa, un jersei, un xandall i uns mi-tjons de color blau.

Preguntes. Quantes samarretes tenia en Max? Tenia cap impermeable? De quin color era el xandall que va triar? On guardava els calotets? On era, en Max? A quina habitaci?Com era el dia, fresc o calors?

Text 2. Els pirates

Els pirates sn el terror dels set mars i el malson de tots els navegants honrats. No et fis mai dun pirata. En un tancar i obrir dulls, thauran pispat el rellotge del canell i, fins i tot, la targeta de lautobs que duus a la butxaca. Per, saps reconixer un autntic

pirata? Fixat-hi, un autntic pirata t un garfi en comptes de m, un lloro damunt lespatlla, un peda negre a lull, una cama de fusta i un sabre al cintur. Com que els agrada cridar latenci, es vesteixen amb co-lors vius i ornaments de tota mena. Els capi-tans fan servir un gran barret negre, guarnit amb el dibuix duna calavera damunt de dos ossos llargs i creuats, i una casaca amb bu-txaques enormes on guarden les monedes, les bales de can i els mapes.

Piratas, de COLIN HAWKINS. Alfaguara (adaptaci).

Preguntes.Quants mars sn el terror dels pirates? Quines coses calen per reconixer un pirata? Qu porten els capitans pirates a la butxaca?

Text 3. Anastsia

LAnastsia tenia deu anys, els cabells de color taronja, catorze pigues al nas i duia ulleres. Durant una poca, pensava que volia ser patinadora sobre gel, per al cap de dos anys de prctica continuava patinant amb els turmells. En una altra poca va pen-sar que volia ser ballarina, per al cap dun any de classes no va ser capa de posar-se de puntetes. Aleshores, el seu pare li va suggerir que tris una professi en qu no hi haguessin dintervenir els peus. El pare de lAnastsia es deia Mateu. Era profes-sor de literatura i havia llegit prcticament tots els llibres del mn. Tamb havia escrit quatre llibres de poesies. El favorit de lAnastsia es titulava Agredol.

Anastasia Krupnij, de LOIS LOWRY. Espasa juvenil (adaptaci).

Preguntes.Quantes pigues tenia lAnastsia? Quant de temps va estar a lacadmia de ball? Qu escrivia el pare de lAnastsia?

188999 _ 0001-0072.indd 16188999 _ 0001-0072.indd 16 31/7/09 12:38:4131/7/09 12:38:41

Utilitzaci dexpressions de cortesia en el dilegs

CO

MU

NI

CA

CI

OR

ALProposeu als alumnes les situacions segents:

En primer lloc, expliqueu largument duna si-tuaci de comunicaci oral. Escriviu-ne a la pis-sarra el gui assenyalant-ne els passos principals del desenvolupament. Desprs, demaneu als alumnes que la verbalitzin. Tingueu en compte especialment el que segueix:

1. Les salutacions de comenament i de comiat.

2. La forma de fer les preguntes segons el context.

3. La forma de respondre.

Al final, plantegeu un colloqui sobre el com-portament ms aconsellable, qui ha preguntat millor i qui ha contestat millor.

PRIMER CAS

Situaci. Una persona es presenta a un hospi-tal perqu vol visitar un amic que ha estat ope-rat duna fractura que es va fer quan esquiava. Sadrea a informaci: demana amablement i hi exposa qu busca. Lencarregat dinformaci li diu que pregunti a recepci. A recepci latn una infermera. Explica a la infermera com es diu i qui busca i contesta les preguntes que li pot fer la infermera: no oblida mai dir bon dia i mol-tes grcies i altres frmules de cortesia.

Gui. Arribada, informaci, dileg amb lencar-regat, recepci, dileg amb la infermera.

SEGON CAS

Situaci. Una persona va a buscar feina a una oficina. Ha de parlar amb el cap de personal, el senyor Rovira. Demana per ell a recepci, dall lenvien a la secretria del senyor Rovira. La se-cretria li pregunta si porta limprs omplert. No sap de quin imprs es tracta, torna a recepci per demanar limprs i tot seguit puja de nou a veure el senyor Rovira.

Gui. Preguntes i respostes.

Situaci. Uns nens grans estan jugant a les installacions dun parc infantil. Cal demanar-los que abandonin els aparells. Els nens shi re-sisteixen, dient que tamb ells hi tenen dret a jugar. Cal buscar arguments per convncer-los que sen vagin a un altre lloc.

Gui. Intentar modificar una situaci sense provocar un conflicte.

Jocs de simulaci 11

El mateix alumne fa les preguntes i les respostes.

Alumnes per parelles creen els dilegs segents.

17

M

188999 _ 0001-0072.indd 17188999 _ 0001-0072.indd 17 31/7/09 12:38:4131/7/09 12:38:41

18

Trucs per tornar a explicar amb precisi un conte breu

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

M Tel torno a explicar12

En aquesta activitat exercitarem la capacitat de reproduir els elements essencials dun conte, aportant-hi les modificacions o altres caracters-tiques que es creguin oportunes. El docent lle-gir un conte en veu alta i els alumnes designats seran capaos de tornar-lo a explicar amb co-herncia, introduint-hi els canvis que sels hagi demanat.

1. Es valoraran les capacitats segents: a) Explicar el conte ordenadament, distingint

amb claredat els tres temps de la narraci: pre-sentaci, nus i desenlla.

b) Descriure amb nitidesa acceptable les ca-racterstiques dels protagonistes, de la situaci (problema, causalitat, etc.), del lloc i del temps.

c) Fer servir amb propietat expressions con-vencionals per comenar o acabar la narraci.

d) Ser expressius (en el vocabulari utilitzat, en la creaci dun clmax, en la manera de parlar pausada i amb bona entonaci...).

2. Lalumne/a podr fer servir algunes da-questes estratgies per recordar i reformular el conte:

Divideix un full de quadern en quatre parts. Una, per escriure-hi el ttol, i les altres tres per prendre-hi notes sobre el plantejament, el nus i el desenlla, respectivament.

Escolta la narraci del conte amb molta aten-ci. Escriu on calgui el ttol, les caracterstiques dels protagonistes, el temps, el lloc...

Mentre escolta, va eliminant les parts del text que no sn essencials.

Abans dexplicar el conte, en fa un petit gui mental o sobre el paper, si ho creu necessari.

MODEL DE CONTE BREU

El castell de gelat

Una vegada, a Bolonya, van fer un cas-tell de gelat just al mig de la plaa major, i els nens venien de ben lluny per poder fer-hi una llepadeta.

La teulada era de nata, el fum de les xe-meneies de sucre filat, les xemeneies de frui-ta confitada... I tota la resta era de gelat: les portes de gelat, les parets de gelat, els mo-bles de gelat.

Un nen petitssim shavia aferrat a una taula i li havia llepat les potes duna en una, fins que la taula li va caure a sobre amb tot el parament de plats, i els plats eren de gelat de xocolata, que s el ms bo.

En un moment donat, un municipal es va adonar que una finestra es fonia. Els vidres eren de gelat de maduixa, i es desfeien en regalims rosats.

De pressa! va cridar el gurdia, ms de pressa!

I vinga tots a llepar de pressa i corrents, per no deixar perdre ni una sola gota daquella obra dart.

Una butaca! implorava una velleta, que no sen sortia fent-se cam entre aquella gen-tada. Una butaca per a una pobra vella! Qui me la porta? De braos, si pot ser!

Un bomber geners va crrer a dur-li una butaca de gelat de crema i avellana, i la po-bra velleta, ben feli, va comenar a llepar-la justament pels braos.

Aquella va ser una gran diada, i per ordre dels metges ning no va tenir mal de panxa.

Encara avui, quan els nens demanen un altre gelat, els pares sospiren:

Oh, i tant! Tu en voldries un castell sen-cer, com el de Bolonya.

Contes per telfon, de GIANNI RODARI. Joventut

188999 _ 0001-0072.indd 18188999 _ 0001-0072.indd 18 31/7/09 12:38:4131/7/09 12:38:41

19

Joc darguments

Ara plantejarem aquesta srie dactivitats com un joc. Shi presenten situacions de la vida quo-tidiana en qu intervenen desitjos, suggeriments, ordres, i en qu sha dimprovisar arguments per a cada forma dactuar que es pretn.

Hi competiran dos alumnes en dues fases. En la primera, lun argumenta i laltre posa objec-cions als raonaments, i en la segona es canvien els papers. Quan el primer es queda sense argu-ments o est trenta segons parlant, passa el torn al segon.

Un cop plantejada la situaci, la persona que argumenta va sumant raons perqu laltra actu duna manera determinada. Quan soni un se-nyal, ha dargumentar per convncer del contra-ri. Per exemple:

s un dissabte assolellat de primavera.El jugador A comena tractant de convncer el

jugador B que agafi els patins per anar amb al-tres companys a patinar al parc. Largumentaci es podria presentar aix:

Albert, agafa els patins i anem al parc, que fa un dia fantstic i ens ho passarem dall ms b fent unes carreres.

.......................................................Tant se val! Perqu li pots demanar els patins

a lOlga, que no pot venir........................................................Tothom en sap, de patinar. Pots anar ms a

poc a poc i aix, si caus, no et fars mal. Qui no patina s com si no sabs caminar.

SONA LA CAMPANETA I CANVIA LARGU-MENTACI

No insisteixis tant de venir a patinar. Fa mol-ta calor i suarem molt.

.......................................................No, no valdr la pena anar al parc perqu no

hi haur anat ning...

Valoraci de lactivitat

Es tindran en compte aquestes capacitats:a) De comprensi de la situaci manifestada

en el registre de parla adient (segons es tracti dun company o companya de la mateixa edat, una persona gran o una persona desconeguda).

b) De seleccionar largument ms efica per a aquesta situaci.

c) De saber escoltar la resposta de laltra per-sona per contraargumentar.

Exemples de situacions

1r La Maria vol convncer lIsmael que la motxilla que porta s incmoda, poc til, i que la hi hauria de regalar per desfer-sen.

2n En Llus est jugant una partida amb el videojoc i vull que sen vagi i mhi deixi jugar una estona.

3r Els meus pares volen que em quedi a casa tranquil, llegint, i jo vull anar a jugar una estona al parc amb els meus millors amics. Els he de convncer amb raons molt poderoses.

Donar arguments per convncer una altra persona perqu actu duna manera determinada

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

Convncet! 13 B

188999 _ 0001-0072.indd 19188999 _ 0001-0072.indd 19 31/7/09 12:38:4131/7/09 12:38:41

20

Objectiu

Explicar amb desimboltura i amb una certa grcia una cosa extraordinria que ens han ex-plicat o que hem escoltat a la rdio o a la tele-visi requereix habilitat i entrenament. Aqu es proposen diverses notcies que podeu proposar a un/a alumne/a. El nen o la nena rebr la in-formaci i la transmetr en veu baixa a un com-pany o companya que, al seu torn, la passar a altres, i aix successivament fins a sis companys diferents. A lltim alumne que ha escoltat la no-tcia li demanareu que lexpliqui en veu alta i comparareu la seva versi amb la que sha do-nat en primer lloc.

Valoraci

Es valoraran les capacitats segents: De reconeixement global de la notcia. De record dels detalls essencials. Daband de detalls de poca importncia. Dexactitud i brevetat.

MODELS DE NOTCIES

1. Pingins voladors

Al telenotcies shan fet comentaris so-bre l1 de mar, dia en qu al Regne Unit se celebra una diada de bromes i disbarats als mitjans dinformaci. La BBC, que ns la principal cadena de televisi, va oferir un vdeo sorprenent, on es veuen els pin-gins de lAntrtida preparant-se per emi-grar cap a les terres caloroses del centre de lfrica. Al vdeo es veuen els pingins com volen en grup i a una gran alada en el seu viatge pel mn.

2. Un avi molt especial

El rector duna esglsia brasilera va co-menar fa uns dies un viatge molt especial amb la intenci de recaptar fons per edifi-car una capella per als camioners. Va ajun-tar mil globus daniversari inflats amb heli i es va deixar elevar cap al cel. El que ning no sesperava s que lagosarat astronauta senfilaria ms amunt del que simaginava i que, emportat pel vent, desapareixeria de la vista dels sorpresos espectadors.

Les brigades de salvament, els bombers i el mateix exrcit han iniciat una recerca que fins al moment ha estat infructuosa. Han trobat uns cinquanta globus al mar, cosa que els fa creure que est localitza-ble. Les autoritats estan segures que tro-baran el rector sa i estalvi, perqu portava aigua, aliments per a un viatge tan original i un GPS per orientar-se.

3. La tornada a casa

Un linx al qual havien collocat un petit transmissor va ser alliberat al parc dHornachuelos, a Crdova. El linx va ini-ciar el retorn al lloc on havia nascut se-guint una ruta plena de perills. Va recrrer el riu Guadiato, va travessar un puig, va creuar la carretera nacional a Jan i la via de lAVE, a Crdova. Va arribar al riu Gua-dalquivir i, camuflat entre les plantes de les ribes del riu, va travessar Sevilla i va arribar a Medina, a prop del lloc on havia nascut. Qu valent!

Trucs per recordar les idees principals dun missatge oral

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B Com mho han explicat tho explico14

188999 _ 0001-0072.indd 20188999 _ 0001-0072.indd 20 31/7/09 12:38:4131/7/09 12:38:41

21

Recitar poemes breus

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

FTrucs per memoritzar poemes 15

Hi ha persones que tenen ms facilitat que altres per recordar poemes, acudits i altres textos. Per tothom ha de fer servir alguna mena de truc per recordar millor.

1 Llegeix uns quants trucs i fes-los servir per aprendre els poemes daquesta fitxa.

1. Llegir el text unes quantes vegades per comprendre b el que diu.2. Trossejar el text i llegir duna vegada parts del text que tinguin sentit complet.

Per exemple: de punt a punt, una estrofa completa, un vers llarg... 3. Recitar el poema llegint-lo en veu alta, per exagerant-ne el ritme i la rima,

com si sestigus cantant.4. Recitar el poema sense llegir. En el cas de no recordar-ne una paraula, fer un so

semblant al de la paraula oblidada i continuar endavant. 5. Recitar el poema com aquell que est explicant alguna cosa a una altra persona

coneguda.

Damunt mon vaixell larc de Sant Mart com un gran cinyell. Totes les sirenes engronxant-se en ell.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

1

En la fosca de la nit sento com el mul rosega les faves dins del cof. Un soroll tan agradable mallibera i em torna a mi.

MIQUEL BAU

2

Un pi sota el cel ombra verda-blava sota el cel un pi.

JOSEP MARIA JUNOY

3

Rellotge de sol Mestic sota el colomer: hores i coloms, tot vola.

JOSEP SEBASTI PONS

4 A un ratol temerari, nebot meu, que s molt tossut dic: Vols fer-te saberut? Doncs rosega un diccionari.

JOAN MARAGALL

7

Canons de paper fi momplen la srria i em foraden el fons de la butxaca. Mireu quin caramull de llunes blanques! Duc llunes i canons per arracades.

MARIA MERC MARAL

85La ginesta altra vegada! La ginesta amb tanta olor! s la meva enamorada que ve al temps de la calor.

JOAN MARAGALL

6El piano del gitano predomina pels carrers i al gitano del piano ning li afluixa diners.

ENRIC CASASSES

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 21188999 _ 0001-0072.indd 21 31/7/09 12:38:4131/7/09 12:38:41

Lexpressi oral a travs de relats humorstics

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B Els millors acudits16

Per qu proposem un concurs dacudits?

Aquestes propostes tenen un doble objectiu: duna banda, exerciten lexpressi oral; i, de laltra, exerciten la capacitat de comprensi, es-pecialment en els textos on cal descobrir i in-terpretar dobles sentits o jocs de paraules amb diverses intencions.

Per tant, no s un simple exercici humorstic per descobrir qui s ms gracis, i ni tan sols s un divertiment per passar lestona amablement. Es tracta de posar en joc diverses capacitats lin-gstiques.

Qu valorem?

Per aprofitar el carcter formatiu daquesta ses-si, ens fixarem especialment en aquests criteris de valoraci.

La comprensi expressada en lexplicaci del joc de paraules o algun altre recurs utilitzat.

La desimboltura en la narraci, la pronun-ciaci i lentonaci.

El clima i les pauses estratgiques per susci-tar la bona reacci del pblic.

El respecte a totes les actuacions.

Recursos

Mostrar seguretat. Ning no s menys llest o gracis que la resta.

Escollir, per explicar-lo, lacudit que sadigui millor amb les capacitats de cadasc.

Explicar-lo amb naturalitat, sense escarafalls ni exageracions.

Memoritzar b el text per evitar vacillacions que destrueixin el clima.

BANC DACUDITS PER MEMORITZAR I EXPLICAR

Un gat persegueix dos ratolins. Un dels ratolins satura i crida: bup!, bup!. Llavors el gat surt corrents.

El ratol comenta al seu amic: Ho veus, com saber idiomes s important?

Una mare mirant dexplicar al seu fill de cinc anys qu s un miracle:

Qu seria si caiguessis dun cinqu pis i no et passs res?

Sort respon el fill.I si caus un altre cop i no et torna a

passar res?Aix s moltssima sort.I si tornes a caure i tampoc et passa

res, qu s?Prctica.

Dues senyores parlant: Li he posat ulleres al meu nen. Quin nom ms lleig, no?

Una senyora demana a un fuster: Que em podr fer una tauleta de nit? Impossible! diu el fuster. De nit no

treballo.

Com est el teu fill petit? Fantstic! Ja fa tres mesos que camina. Ui, doncs ja deu ser molt lluny!

Com es diu aquella muntanya?Quina?I laltra?

22

188999 _ 0001-0072.indd 22188999 _ 0001-0072.indd 22 31/7/09 12:38:4131/7/09 12:38:41

23

Donar instruccions orals amb ordre i precisi

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

Instruccions per telfon17

Objectiu

De vegades les instruccions sobre actes sezills sn les ms difcils dexplicar, unes vegades perqu falta vocabulari precs, daltres per-qu no sexpliquen per ordre i, finalment, perqu lexplicaci s excessivament abstracta o poc concisa.

Proposeu als alumnes que tractin de respondre per telfon i de forma molt precisa unes quantes peticions dinstruccions.

Un cop que hagin dit la instrucci, loient pro-cura repetir-la ordenant els passos que cal fer per solucionar el problema.

Valoraci

Es valoraran especialment aquestes capacitats:a) La de saber dir per a qu sn les instruccions;b) La denunciar de forma clara cada pas que

cal fer;c) La de dir ordenadament els passos succes-

sius per fer la tasca amb eficcia;d) La dutilitzar el vocabulari adequat perqu

sigui ents, referint-se especialment als termes que guien les accions (gira a la dreta, prem fort, canvia...).

PRIMER PROBLEMA

La bombeta de la llanterna no fa llum. Qu he de fer perqu en faci? Quins pas-sos he de seguir?

Les instruccions hauran de contenir aquests elements:

Com saber si la bombeta est fosa. Com aconseguir una bombeta nova. Com treure la bombeta que no fa llum. Com posar i ajustar la bombeta nova. Com comprovar que loperaci est ben feta.

(Vocabulari: pila, bombeta, rosca, casquet, in-terruptor...)

SEGON PROBLEMA

El pneumtic de la roda davantera de la bicicleta sha punxat.

Qu he de fer per treure la roda i arre-glar la punxada?

Elements de la resposta. Comprovar que la roda est punxada. Com treure la cambra del pneumtic. Com arreglar la punxada. Com tornar a posar la roda al seu lloc. Com comprovar que loperaci est ben feta. Si cal demanar ajuda, a qui?(Vocabulari: roda, pneumtic, sabates de fre,

cambra, pegat, rosca...)

TERCER PROBLEMA

Vull fer punta als meus llapis de color amb la maquineta. Com ho he de fer per-qu no sem trenqui la mina?

Elements de la resposta: Comprovar que la maquineta est neta. Introduir el llapis en posici correcta. Aguantar la maquineta. Girar el llapis...(Vocabulari: llapis, mina, fulla, forat...).

B

188999 _ 0001-0072.indd 23188999 _ 0001-0072.indd 23 31/7/09 12:38:4231/7/09 12:38:42

24

Reconixer els trets de la descripci dun paisatge

FC

OM

UN

IC

AC

I

O

RA

L

Viatjar amb la imaginaci18

LAlbert va enviar a la Ftima fotografies de llocs on va passar les vacances amb la seva famlia. Desprs, per telfon li ha explicat coses sobre el paisatge que es veu en una de les fotografies.

1 Escolta amb atenci la narraci de lAlbert i pren aqu les notes que tajudin a repetir desprs la informaci.

(Text oral a la pgina 116)

2 Ajuda la Ftima amb aquestes activitats:

Marca la fotografia a la qual es referia lAlbert. Recorda en veu alta el que va dir lAlbert, per noms el que correspon a la descripci

del paisatge.

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 24188999 _ 0001-0072.indd 24 31/7/09 12:38:4231/7/09 12:38:42

25

Adequar la forma dexpressi a la situaci de comunicaci

FEl telenotcies de la tarda 19Nom: Data:

Formeu els equips de redacci per preparar i exposar el telenotcies. Ho heu de fer a la vostra manera. Us poden ajudar aquests suggeriments.

1r. Estudi dun model. Poseu-vos dacord per observar el mateix telenotcies dun canal de televisi i preneu nota de les notcies que us hagin cridat ms latenci, per exemple, el telenotcies que semet a TV3 un dia de febrer del 2010.

1. Comentari general sobre el tema principal del dia (la xifra daturats).

2. La visita del Secretari dEstat del Vatic a les autoritats.

3. Declaracions del ministre de treball sobre la feina.

4. La detenci duna xarxa de falsificadors.

5. Vagues a Frana.

6. Notcies esportives.

7. Vdeo sobre una nevada al nord del pas.

8. Publicitat i previsi del temps.

2n. Recerca dinformaci. Porteu a classe dos diaris del dia abans i trieu les notcies que apareixen a primera plana. Trieu les que emetreu. Completeu la informaci amb notcies de linterior del diari (esports, cinema, cultura...).

3r. Redacteu les notcies escollides. Mxim 10 lnies per a cadascuna. Afegiu-hi dues o tres notcies locals, del vostre collegi.

4t. Locuci. Prepareu el plat. Taula, cartell de fons, micrfons... pantalla amb fotos o amb dibuixos.

Seieu a la taula els locutors principals. Quan els correspongui es presentaran els locutors desports, de notcies locals, daltres notcies...

ATENCI ESPECIAL

y Inters de la notcia.

y Brevetat.

y Bona pronunciaci.

y Bona presentaci.

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

188999 _ 0001-0072.indd 25188999 _ 0001-0072.indd 25 31/7/09 12:38:4231/7/09 12:38:42

Parlar en pblic dun mateix improvisadament

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

B Un discurs de dos minuts!20

Durant dos minuts situarem els alumnes da-vant duna improvisaci que possiblement ha tingut lloc ms duna vegada a la classe o en altres llocs.

Podeu plantejar aquesta improvisaci com una activitat de carcter progressiu per mitj de diver-sos intents. Probablement, en un primer intent de la improvisaci, a un alumne se li acudeixen poques paraules. Els companys i les companyes, de manera constructiva, li indicaran qu ha fet b, qu no ha dit, qu ha dit malament..., en definitiva, tot all que lajudi a millorar. El segon intent segur que ser notablement millor. Per aix el felicitareu i li suggerireu unes quantes millores ms. Al final, qualsevol dels alumnes confiar en les prpies possibilitats i estar ms ben predisposat per a la improvisaci.

Aspectes dinters

Sha de cenyir la improvisaci al tema que es proposa i no conduir-lo cap a altres contin-guts.

Cal parlar dun mateix amb tota naturalitat, convenut del fet que tot el que dir ser res-pectat i, a ms, interessa.

La confiana en un mateix ha de portar a adrear-se a totes i cadascuna de les persones del pblic, mirant a tothom de cara i parlant-los directament.

SITUACIONS PER A LA IMPROVISACI

Llegiu la situaci als alumnes. Trieu-ne un que faci la seva improvisaci davant de tothom i du-rant dos minuts.

Agrament

1. Avui s el dia del meu aniversari. Macompanyen els millors amics de la clas-se. Mhan portat uns quants regals: un llibre, una capsa de pintures, una bossa, una pilota, etc. Els he convidat a berenar i abans que sen vagin els dic unes paraules dagrament.

(Possibles idees: agrair la presncia, ex-plicar els regals, la felicitaci, lamistat...)

Comiat

2. Lempresa on treballa el meu pare el trasllada a una altra ciutat. Amb ell ens hi mudem tota la famlia. El lloc on anem diuen que s molt bonic, encara que el nou collegi s molt ms petit que aquest. Surto davant de la classe per acomiadar-me de tothom.

(Possibles idees: recordar els bons mo-ments passats, prometre que mantindr la comunicaci, fer hiptesis sobre el nou lloc...)

Petici

3. Mhan encarregat de preparar un petit diari de la classe de quatre pgines. Hi ha dhaver alguna notcia, algun con-te, fotografies dels companys de classe, acudits o jocs... s molta feina per a mi sol i necessito collaboracions de diferents menes.

(Possibles idees: una crida al que cadas-c sap fer, posar una data dentrega, de-manar idees per resoldre la tasca...).

26

188999 _ 0001-0072.indd 26188999 _ 0001-0072.indd 26 5/8/09 12:50:145/8/09 12:50:14

Grcies a un programa dintercanvi escolar han vingut a la teva classe nens i nenes daltres pasos: Frana, Itlia i Holanda. Els teus professors than encarregat que durant deu minuts facis una breu exposici de les coses ms interessants de la teva localitat perqu ells les expliquin al seu collegi quan tornin al seu pas.

Abans de parlar prepara a fons el teu discurs.

1r Informat sobre algun aspecte destacat de cadascun dels pasos dorigen dels teus companys i les teves companyes estrangers:

Frana

Itlia

Holanda

2n Escriu diferents aspectes de la teva localitat que tagradaria citar en el discurs (tipus de gent, comer, entorn urb...).

3r Escriu com pots obtenir informaci dels aspectes sobre els quals voldries parlar.

4t Selecciona all que consideris ms interessant de la teva localitat.

5 Escriu una exposici breu i memoritza-la. No toblidis de:

a) Comenar amb una salutaci a lauditori.

b) Fer una presentaci del que exposars.

c) Explicar de manera ordenada el que vols exposar.

d) Fer servir expressions que despertin linters i que atorguin valor a all que expliques.

27

Preparar i exposar oralment un text

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

FOn jo visc... 21Nom: Data:

188999 _ 0001-0072.indd 27188999 _ 0001-0072.indd 27 31/7/09 12:38:4231/7/09 12:38:42

28

M arca en cada cas la resposta correcta.

1 U n actor explica en pblic les seves experincies i opinions sobre situacions de la seva vida. Quin tipus de comunicaci est duent a terme?

u na discussi un monleg un dileg

2 E n una conversa fars servir aquestes paraules. Quines acabars amb t i quines acabars amb d?

felicita humanita solitu verita virtu salu gratitu

3 En Joan va comprar un cmic. Qu va comprar?

U n lbum dacudits U n conte narrat en imatges U na narraci curta

4 Ara fars una pregunta a una persona gran que no coneixes. Quina expressi haurs de fer servir?

D isculpi, em podria dir com es va a...?

Escolta, saps per on es va a...?

Escolti, vost t cara de saber-ho, vaig b per anar...?

5 U n company tha dit: Vs a escampar la boira. Qu tha volgut dir?

V s a un lloc Vs a fer una Vs-ten que hi hagi boira. cosa impossible. que fas nosa.

6 En Pere es va reunir amb lIvan i va actuar aix. Quin daquests verbs indica una comunicaci ms bona?

El va sentir El va escoltar El va comprendre El va atendre

7 El professor va dir: Escoltam!. Quina va ser la millor actitud de lAnna?

Mirar per la finestra Picar lullet a la seva companya Mirar el professor

8 Qu et va millor per recordar lexplicaci que than fet a classe?

Fixar-me en un company que est atent per preguntar-la-hi desprs.

Prendre nota de les idees ms importants per completar-ho desprs.

Repetir en silenci les paraules que va dient el professor.

Test de competncia en la comunicaci oral

F SUPERTEST de comunicaci oral22

CO

MU

NI

CA

CI

OR

AL

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 28188999 _ 0001-0072.indd 28 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

29

ndex 23. Animaci a la lectura efica (S). 24. Es pot millorar la competncia lectora (S). 25. Reconstrum un text (F). 26. Paraules esborrades (F). 27. Paraules desplaades (F). 28. Com s la teva velocitat lectora? (F). 29. Qu llegeixo? (F). 30. Les paraules perdudes (F). 31. Quin text s? (F). 32. Les fotografies parlen! (F). 33. Llegim els diaris per sobre (F). 34. Quin ttol hi posem? (F). 35. Lapsus en el text (F). 36. Llegim missatges SMS (F). 37. La resposta s en el text (F). 38. Sabem buscar la informaci? (F). 39. Trucs per entendre lenunciat dun problema (F). 40. Llegim entre lnies (F). 41. El significat de les paraules (B). 42. Que trigar gaire lautobs? (F). 43. I tu, qu en penses? (F). 44. SUPERTEST sobre els hbits lectors (F).

2. COMUNICACI ESCRITA. LECTURA

Competncies bsiques

4. En acabar el procs daprenentage s capa de comprendre i extreure informa-ci rellevant de textos presentats en qualsevol mitj, distingint entre idees principals i secundries.

5. En acabar el procs daprenentage s capa de llegir de manera autnoma i comprensiva, mostrant inters per llegir tot tipus de textos.

6. En acabar el procs daprenentage s capa daplicar estratgies afavoridores del procs de comprensi abans, durant i desprs de la lectura.

188999 _ 0001-0072.indd 29188999 _ 0001-0072.indd 29 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

30

Anotacions per a lapliaci de les propostes sobre comprensi lectora

DATA NM. DE FITXA OBSERVACIONS

188999 _ 0001-0072.indd 30188999 _ 0001-0072.indd 30 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

31

Plantejament de la lectura efica

LE

CT

UR

A

Animaci a la lectura efica23

La lectura, centre de laprenentatge

s obvi que la lectura no s lnic instrument de laprenentatge, per tamb que en el nostre temps la lectura s un mitj necessari per arribar al coneixement. Tot i aix, de ser un instrument necessari a ser til i efica hi ha molta distn-cia. Constatem contnuament que el domini de la mecnica de la lectura est generalitzat, pe-r aconseguir que la lectura esdevingui un ins-trument autntic de coneixement, de plaer i de maduraci personal no est a labast de tothom. Immersos en aquesta conjuntura, hem de reco-nixer que lescola ocupa un lloc privilegiat per fer aquest pas.

En aquesta proposta apuntarem algunes acci-ons per aconseguir que els nostres alumnes mi-llorin en laventura de la lectura, s a dir, acci-ons que afavoreixen una lectura efica.

1. La importncia de llegir bons textos. Sens dubte, submergirem els nostres alumnes en la lectura efica a travs de textos narratius, prime-rament de carcter fantstic, dacord amb la se-va manera de construir la realitat, i, desprs, de carcter ms realista. Els textos han de ser sem-pre de qualitat i adequats a ledat dels alumnes. Altres mns, altres experincies, altres vides, els valors..., cobraran vida presentats en bones nar-racions i desvetllaran linters per continuar lle-gint.

2. Descobrir qui hi ha darrere dun text es-crit. Procurem que el llibre de lectura que els alumnes tinguin a les mans sigui un estri admi-rable. Posem lmfasi en la presentaci dels es-criptors del text i dels illustradors. No oblidem reservar algunes de les activitats de comentari de la lectura a jutjar i valorar aquesta dimensi del llibre de lectura.

Des daquest punt de vista, s interessant que en acabar de llegir un llibre escriguin una fitxa amb els aspectes ms significatius de lobra. Ai-

x es complementaria amb un registre acumula-tiu on els nostres alumnes van anotant els llibres que van llegint al llarg de lany.

3. Qu he aprs amb aquesta lectura? Per aconseguir que els lectors prenguin conscincia de qu ha suposat la lectura per a ells, analit-zem la idonetat i linters de les activitats que hi ha desprs de la lectura dun text. Si veiem que la quantitat o la dificultat sn enteses com un treball excessiu, evitem-les i centrem-nos en el gaudi de la lectura, tornant a explicar all que els ha cridat latenci. Procurem que esmentin sempre el que els ha agradat.

4. Ser model de lectors. Abans de demanar-los qu han de llegir, quan i com, haurem de do-nar exemple de bons lectors. Podem anar sovint amb un llibre de lectura sota el bra i provo-car daquesta manera la curiositat dels alumnes: Mestre, qu ests llegint...?.

I, sens dubte, el millor mitj perqu lalumne/a avanci cap a la lectura efi-ca s la lectura de ladult en veu alta. s a dir, la lectura capa de captivar el nen o la nena i de fer-li sentir un plaer que en el seu propi desenvolupament com a lector encara no ha assolit.

5. La biblioteca, santuari de la lectura. Hem de fer tot els possibles perqu els alumnes es familiaritzin amb la biblioteca del centre. Que mirin els llibres, que els toquin, que els obrin, encara que els tornin a deixar. Facilitem-los que demanin ajuda als bibliotecaris. Portem-los, a ms, a una biblioteca pblica, i animem-los a fer-se el carnet de lector.

S

188999 _ 0001-0072.indd 31188999 _ 0001-0072.indd 31 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

Perfeccionar la tcnica lectora

LE

CT

UR

A

S Es pot millorar la competncia lectora24

Puc fer alguna cosa per llegir millor?

Encara que els nostres alumnes al cicle supe-rior de la Primria encara no shagin plantejat la pregunta, si el seu inters per la lectura aug-menta, se la faran ms tard. Llegir s una habi-litat que es va enriquint de mica en mica i que pot millorar amb ls dalgunes tcniques. Pro-vem de fer-ne conixer algunes als alumnes i que les posin en prctica.

Lectura en veu alta. s la primera forma de llegir quan sest aprenent. Ara ho farem com exercici de perfeccionament. Un cop hagin lle-git un text en veu baixa, que ho tornin a fer en veu alta. Lentonaci, les pauses, la dramatitzaci quan calgui, evidenciaran que sest entenent el que es llegeix. Milloraran en la conscincia gra-matical de la separaci de sllabes i paraules. A ms, el so de les paraules els ajudar a millo-rar el vocabulari. Comprovem una bona lectura en el registre dobservaci:

LECTURA EN VEU ALTA Separa les sllabes? S NO Llegeix paraula per paraula? S NO Separa b les paraules? S NO Satura quan apareix una paraula

difcil o a final de lnia? S NO Entona b? S NO Canta mentre llegeix? S NO

Lectura silenciosa. s un grau ms elevat de domini lector. Al principi, el lector pronuncia-va mentalment les paraules. Ha daconseguir no pronunciar-les i aix llegir ms de pressa i assolir una comprensi global ms bona. Aix saconsegueix amb molt dexercici i procurant llegir primer grups de paraules junts i, desprs, lnies curtes senceres dun cop dull.

Comprovem que avana en aquesta habilitat observant aquests factors:

LECTURA SILENCIOSA Lletreja? S NO Mou els llavis amb les sllabes? S NO Desplaa la vista lentament sobre

cada lnia? S NO Fa regressions en cada lnia? S NO

Lectura velo. Llegir amb una certa velocitat s cada vegada ms important perqu hem de llegir molt i perqu facilita una millor compren-si global del text. Tanmateix, la velocitat lec-tora no sha daconseguir mai en detriment de la lectura comprensiva. Milloraran la velocitat a cpia de llegir molt, de no lletrejar ni pronun-ciar interiorment les sllabes i les paraules i de no fer regressions en el text. I, ja en un grau de perfeccionament, fixant la vista en blocs de text. Aix sacostuma a aconseguir tapant un text parcialment i deixant sense tapar el bloc de text que volem llegir dun cop dull.

Comprovem que lalumne ha de millorar aquesta habilitat observant els factors segents:

No segueix els seus companys i companyes en el temps dedicat a una lectura normal.

El resultat del test de velocitat lectora s molt baix.

Llegeix excessivament encadenat a cada l-nia del text.

Fa interrupcions en la lectura i regressions quan no hi ha cap dificultat que ho justifiqui.

Lectura intelligent. Es poden aplicar tcni-ques per millorar la comprensi. Per exemple:

Fer hiptesis sobre el contingut de la lectura i anar-les mantenint mentre duri.

No avanar en el text si no es coneix el sig-nificat de paraules o expressions del que es lle-geix. Al principi conv fer una pausa fins a acla-rir-ne el significat; ms tard, sempre que sigui possible, val la pena fer lesfor de descobrir-ne el significat pel context.

32

188999 _ 0001-0072.indd 32188999 _ 0001-0072.indd 32 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

33

Exercitar prediccions a la lectura

LE

CT

UR

A

FReconstrum un text 25Nom: Data:

1 Per estalviar espai, lAlbert ha copiat un text i nha suprimit unes quantes frases importants. Llegeix el text i colloca-hi les frases suprimides.

Cabells pl-rojos

Ests horrible amb el cabell tenyit va dir la Gemma al seu cos

Xavier.

.

Ser pl-roig s una porqueria va contestar en Xavier.

.

Quan ests en un grup que fa xivarri, ets el primer a qui veu

el profe.

.

No sabia que calgus pentinar-se de cap forma va contestar

la Gemma. El que s s que a tothom li agraden els pl-rojos.

Aix s una ximpleria.

.

Els pl-rojos porten sort. I sempre sn simptics. Fixat

en els anuncis de la tele, per exemple. O en els de les revistes.

Qu passa amb els anuncis?

.

De deb? B, de tota manera, no pensava sortir

en els anuncis de la tele. Lnica cosa que volia era canviar el meu

cabell, perqu no magradava.

La tienda mgica, MANUEL ALONSO, BV Azul, Ed. SM (Adaptaci).

2 Llegeix ara el teu text en veu alta i contrastal amb el dels companys i compa-nyes. Comenteu per qu heu posat cada frase on lheu posat.

Tothom et veu de lluny. Tots els nens que hi surten sn pl-rojos. No s cap ximpleria! Estaves ms guapo pl-roig. A ms, no et pots pentinar com cal.

188999 _ 0001-0072.indd 33188999 _ 0001-0072.indd 33 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

34

Exercitar les prediccions a la lectura

F Paraulesesborrades26

LE

CT

UR

A

1 Un error a lordinador ha fet que algunes paraules hi apareguin mig esborrades. Llegeix el text i esbrina, en cada cas, de quina paraula es tracta.

Un regal per a la mare

En Franz feia dies que pensava qu regalaria a la

seva mare el Dia de la Mare. Tenia pocs diners.

Un sab? Un punt de llibre? Una espelma? Res no

li semblava prou adient. La seva mare tenia de tot!

Aquell dia, de nit, en Franz i la seva mare van estar

mirant fotos. Mentre passaven les pgines de llbum,

van arribar a les fotos de lvia i de la besvia den

Franz. La besvia duia un vestit llarg de color blanc

i un barret gegant al cap,dala ampla, amb plomes

llargues i amb un lla molt ample onejant al vent.

I moltes roses.

La mare va mirar la foto, va sospirar i va dir:

Portaven uns barrets meravellosos! Llstima

que ja no sen troben, de barrets com aquests!

Aquesta frase va ser decisiva per al regal que

en Franz va pensar que faria a la seva mare.

Al dia segent, en Franz va anar al traster a

buscar un enorme barret de palla que la mare

acostumava a portar alguns estius enrere.

El convertiria en un magnfic barret antic!

Historias de Franz, C.NSTLINGER, BV AZUL, Ed. SM (Adaptaci).

2 Llegeix el text en veu alta. Els companys i companyes et corregiran les errades.

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 34188999 _ 0001-0072.indd 34 5/8/09 12:50:155/8/09 12:50:15

35

Exercitar les previsions a la lectura

LE

CT

UR

A

F

1 En cada una de les lnies del text hi ha alguna paraula que ha saltat al marge. Indica amb una barra vertical el lloc on hauria destar situada.

Exemple: / / /LUll veia coses / / els altres / podien veure no que

LUll

LUll deia dia: Ms daquestes valls veig un enll

muntanya esfosquida una boira blanca. per una

s bella, oi? molt

LOrella escoltava, i descoltar una desprs estona

atenci digu: amb

On s muntanya? Jo la sento. no aquesta

Aleshores parl M digu: Provo intilment i la

de notar-la; no toco muntanya. per cap

I el Nas digu: No ha cap muntanya, no en sento dolor. hi gens

Aleshores lUll mir cap a un altre i tots els altres lloc

comenaren parlar junts lenganyosa impressi a sobre

lUll. I comentaren: de

A lUll passa alguna. li cosa

Els contes de Kahlil Gibran. KAHLIL GIBRAN. Publ. de lAbadia de Montserrat

2 Llegeix el text en veu alta i comparal amb el text dels teus companys .

Paraulesdesplaades 27Nom: Data:

188999 _ 0001-0072.indd 35188999 _ 0001-0072.indd 35 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

36

Llegeix a una velocitat adequada

F Com s la teva velocitat lectora?28

LE

CT

UR

A

Val la pena llegir ms de pressa? En un lectura s ms important entendre el que es llegeix que llegir de pressa. Tanmateix, llegir a una velocitat adequada tamb facilita que sentengui millor, que es reconeguin les idees principals del text i que es memoritzi el que sha llegit. s ben clar que hi ha textos que es poden llegir ms rpidament que altres: no s el mateix llegir un poema on cada mot t molta importncia que llegir una notcia en el diari, on el que interessa s localitzar rpidament les dades principals.

Es pot augmentar la velocitat fent servir algunes tcniques. En aquesta fitxa nexercitars un parell.

1. Tcnica de seguir amb el dit. Llegeix el text segent seguint amb el dit a mesura que avances i sense tornar enrere.

El cobert del meu avi s el lloc on em sento ms feli. I, tanmateix, tampoc s que sigui gran cosa: una cabaneta, feta amb taulons de fusta, amb sostre de xapa, en un rac del jard, on fa massa fred a lhivern i massa calor a lestiu. Procuro anar-hi tan sovint com puc. Per construir coses, perqu lavi em deixi eines o trossos de fusta, per veurel treballar (ara est fent un moble a mida per a un restaurant), per demanar-li consell... o perqu s, perqu em ve de gust. Pel plaer danar a seure a un lloc que est en sintonia amb mi. Abans us he parlat de lolor del collegi, que em feia venir ganes de vomitar, doncs b, aqu em passa el contrari: quan entro en aquella habitaci plena de trastos, obro el nas de bat a bat per respirar lolor de la felicitat. Lolor del greix del motor, del radiador elctric, del soldador, de la cola, del tabac i de tota la resta. s delicis. Mhe proms a mi mateix que un dia aconseguir de destillar aquella olor i crear un perfum que es dir: Aigua de cobert. Per poder-lo olorar quan la vida em faci patir.

ANNA GAVALD, 35 kilos desperana

2. Tcnica de reserva de la finestra. Llegeix el text anterior fent servir una cartolina que tingui una finestra que noms permeti veure una part de la lnia. Fes lliscar la cartolina per sobre del text de manera que la vista vagi saltant per fer la lectura de cada fragment de lnia dun cop.

3. Repeteix diverses vegades lexercici amb altres textos.

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 36188999 _ 0001-0072.indd 36 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

37

Fer hiptesis sobre el tipus de text partint de la coberta del llibre

LE

CT

UR

A

FQu llegeixo? 29

Volem comprar un llibre. A laparador de la llibreria hem vist destacats aquests quatre. De qu deu tractar cadascun? Observan b les cobertes i contesta les preguntes.

1 Escriu la lletra que correspon al contingut del llibre:

Naturalesa Poesia

Biografia Aventures

2 Escriu la lletra del llibre que pot contenir cadascuna daquestes expressions:

Les plantes respiren oxigen durant la nit.

El rei va reunir al seu castell els comtes ms importants.

John, tenim una missi per a tu. Viatjars a la selva

per trobar-hi un tresor.

AB

C D

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 37188999 _ 0001-0072.indd 37 31/7/09 12:38:4331/7/09 12:38:43

38

1 En aquest text hi ha paraules que han desaparegut. Llegeix el text i esbrina, en cada cas, de quina paraula es tracta.

Supremacia

Una nit molt clara i lluminosa, una cuca llum

va sortir de lesquerda de la paret on vivia i, per primera

vegada a seva vida, va veure les estrelles

del . I, s clar, les va confondre altres

cuques de llum.

No mhavia imaginat mai en fssim tantes,

de cuques de llum!, va pensar. I es va asseure

mirar els estels durant tota la nit. Quan va arribar

lalba i els estels van desaparixer, la de llum

es va pensar que ella havia estat lnica supervivent.

I aleshores va el sol, amb la qual cosa

la cuca de llum va tornar dins del amagatall.

Per abans damagar-shi voler treure el capet

i veure qu hi a fora.

Aquest cop encara es va sorprendre ms, en veure el sol es va pensar

que era mena de cuca de llum gegant. I aix, va

a la conclusi que les cuques de llum els ssers ms perfectes

de la Terra.

El gegant de la histria. BRIAN PATTEN. Editorial Empries

2 Contrasta el teu text amb el dels companys i companyes. Heu coincidit amb les mateixes paraules? Si no hi heu coincidit, t el mateix significat el text?

Exercitar les previsions a la lectura

F Les paraulesperdudes30

LE

CT

UR

A

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 38188999 _ 0001-0072.indd 38 31/7/09 12:38:4431/7/09 12:38:44

39

Identificar diferents gneres textuals

LE

CT

UR

A

FQuin text s? 31

1 Obrim un llibre que es titula NEU i veiem que cont diversos tipus de textos. Llegeix-los per sobre i digues quina classe de text s cadascun. Desprs, subratlla en cada text lexpressi, la frase o qualsevol altre detall que thagi ajudat a fer la classificaci.

1. La reina de les neus

Un dia, un dimoni va fabricar un mirall que tenia la propietat de mostrar tan sols el costat dolent i lleig del mn; els paisatges ms bonics semblaven deserts i els rostres ms bells es tornaven espantosos. El dimoni va volar cap al cel amb el seu mirall mgic, amb el propsit de burlar-se dels ngels. En arribar, el mirall va tremolar de tal manera que se li va escapar de les mans i es va esta-vellar contra el terra.

H. C. ANDERSEN. La reina de les Neus

s

2. Vespreja i neva

Les estrelles xerraires sn fetes a tallets i despreses del cel una a una disperses besen les parets fosques i sestenen a terra sempre ran de les portes per guarir-se del fred.

El meu carrer s estretsense cap arc voltaic bola de neu encesai les velles rondinen tots els canvis de temps.El mateix ladroguer:Quanta fcula es perd!

JOAN SALVAT PAPASSEIT

s

4. Un paisaje nevado

Los copos caan lentamente. Poco a poco el paisaje se transformaba. Como si fuera un sombrero, la nieve vesta ya las cumbres de las montaas y las copas de los rboles se iban adornando con un manto blanco que salpicaba aqu y all las ramas. Todo cobra-ba un brillo y una luminosidad especial. La nieve aportaba al paisaje calma y silencio. Todo se vea envuelto en una atmsfera de quietud.

M. LPEZ SEZ. El silencio de la nieve

s

3. Qu s la neu?

La neu s la precipitaci daigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. T una estructura suau i flonja, excepte si es fa pressi damunt della; aleshores es-dev compacta. Generalment, la neu es forma quan el vapor daigua dels nvols experimenta una temperatura molt baixa, inferior als 0 C, i es gela, i llavors cau sobre la terra.

ca.wikipedia.org/wiki/Neu La neu

s

UN POEMA UN CONTE

UNA EXPLICACI CIENTFICA

UNA DESCRIPCI LITERRIA

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 39188999 _ 0001-0072.indd 39 31/7/09 12:38:4431/7/09 12:38:44

40

Extreure informaci complementria de la illustraci i relacionar-la amb el text

F Les fotografies parlen! 32

LE

CT

UR

A La Irene i la seva famlia volen anar de vacances a un lloc de muntanya que sigui tranquil, on puguin fer excursions, hi hagi molts arbres i les cases siguin boniques. Han consultat Internet i han escollit aquest anunci. El text no explica gaires coses. Obtindran ms informaci en les fotografies?

1 Llegeix lanunci. Desprs, comenta les fotografies amb els companys i les companyes.

2 Escriu quatre coses que es veuen a les fotografies i que agradaran a la famlia de la Irene:

3 Copia al teu quadern el text de lanunci i completal amb les dades interessants per a la famlia de la Irene que has observat a les fotografies.

Vols passar unes vacances inoblidables amb la famlia?

Aquesta s la teva oportunitat!

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 40188999 _ 0001-0072.indd 40 31/7/09 12:38:4431/7/09 12:38:44

41

Fem prediccions duna notcia periodstica a partir del ttol

LE

CT

UR

A

FLlegim els diaris per sobre 33

Poca gent t temps de llegir del tot un diari. Sovint, llegint els ttols de les notcies ens fem una idea del que shi explica.

1 Llegeix els ttols o titulars dalgunes informacions dels diaris. Desprs, escriu a sota el que et sembla que shi explica. Fes-ne primer un esborrany en un full i passal desprs a net. Al final, compara el teu text amb el dels companys.

Laigua s el b ms requerit del mn(El Pas, 19/04/2008)

Han nascut dos linxs en captivitat(Agncia EFE, 08/04/2008)

Tones descombraries a les platges del mn(Diari del viatger, 27/04/2008)

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 41188999 _ 0001-0072.indd 41 31/7/09 12:38:4531/7/09 12:38:45

42

Aprendre a escriure ttols que sintetitzin un tema

F Quin ttol hi posem?32

LE

CT

UR

A

1 Llegeix els textos segents, en castell, i escriu un ttol per a cadascun. El ttol ha de constar de quatre paraules, noms quatre, i lhas descriure tamb en castell. Primer, escriu-ne un esborrany; desprs, milloral, consulta els companys i les companyes i, finalment, escriu-lo a la fitxa.

Dos ovejas estaban jugando a la pelota, cuando de pronto, la pelota rueda monte abajo.Entonces una oveja le dice a la otra:Beeeeee!Y la otra responde:Beeeeee, t!

ANNIMO

Tu perro debe tener su propio espacio. En primer lugar asgnale un buen lugar y acostmbralo a dormir all. Puede ser dentro o fuera de la casa. Si es fuera, el lugar ha de estar protegido del fro y de la lluvia.

Los accesorios para alimentarlo deben ser de aluminio o de plstico, materiales que se limpian con facilidad.

Debes baar a tu perro cada cuatro semanas, con agua tibia y jabn neu-tro. Cepilla su pelo un par de veces por semana.

Acostumbra a tu perro a salir siem-pre con collar y correa. Lleva siempre contigo una bolsa de recoger excre-mentos.

Fauna

Cuando alguien se disfraza para asistir a una fiesta o un desfile de carnaval, lo hace para divertirse o para sorprender a los amigos. Tambin se disfrazan los ani-males, pero estos lo hacen para defender-se o bien para capturar mejor sus presas. El gran maestro del camuflaje es el cama-len. Este reptil vive en los rboles y toma con tanta rapidez el color de aquello que le rodea que es difcil saber dnde est. Los pigmentos de su piel se modifican y su color puede variar del verde al amarillo, al rojo o incluso al negro. Otros animales que tambin modifican el color de su piel para no ser reconocidos por sus enemigos son la araa cangrejo y el zorro polar.

Animales que se disfrazan. Altea

1. 2.

3. 4.

La caracola,de carambola,caracoleacon la marea. De una cabriola

sube a una ola.Baja deprisa,le da la risa. La caracola

de carambolallega a la arenapara la cena.

CARMEN GIL

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 42188999 _ 0001-0072.indd 42 31/7/09 12:38:4531/7/09 12:38:45

43

Descobrir incoherncies en un text

LE

CT

UR

A

FLapsus en el text 35

La maquetista del text tenia una mica de pressa i no va tenir temps de revisar-lo. Shi han colat deu paraules confoses que no hi haurien hagut daparixer.

1 Llegeix el text en veu alta i observa les deu paraules intruses. Digues quina paraula hauria danar en el seu lloc.

Exemple: La paella estava bonssima. De segon plat ens van donar un filet, per, desprs daquella sopa, ja no tenia gana ning (en comptes de sopa, paella).

Al parc datraccions

La Nina s un any ms jove que jo, aix

que anem a classes diferents. De no haver estat

per aquella excursi, ara jo no seria amic de la Nina.

Recordo que a ning de la meva classe no li va fer

grcia aix dhaver danar amb els ms grans dexcursi.

Vam protestar, per quan el mestre ens va dir que aix

ens sortiria ms car el viatge en autobs ens vam

conformar, tot i que, aix s, al tren cada classe

es va posar pel seu costat, sense mesclar-nos; i aix vam arribar a Sant Sebasti.

Al mat, vam anar a un museu. Desprs vam passejar per la platja i hi vam sopar, i a la

tarda vam arribar al parc datraccions dIgueldo. Tan bon punt vam arribar, els nois de la meva

classe sen van anar corrents a la muntanya anglesa, per a mi no mhan agradat mai les

emocions fortes. Aix que no hi vaig anar. Desprs, els altres

van anar als carros de xoc i all tamb em vaig divertir. No

entenc que la gent es diverteixi rebent cops a tort i assegut.

Per aix em vaig acostar a lestany, on pots passejar

amb unes barques, i llavors vaig veure la Nina. Sola,

com jo. Mentre feia cua per pujar a un cotxet, vaig pensar

que ens sortiria ms barat si hi pujvem els quatre junts.

I me la vaig mirar...

MARIASUN LANDA, Quaderns secrets, Ed. EDEB

2 Torna a llegir en veu alta el text corregit. Esmenteu entre tots quines pistes us han servit per descobrir les paraules correctes en cada cas.

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 43188999 _ 0001-0072.indd 43 31/7/09 12:38:4531/7/09 12:38:45

44

Comprendre textos de situacions quotidianes de relaci social

F Llegim missatges SMS36

2

HOLANNA NO

PUC VNR DM

HO INTNTR D 9

PTNS

HLA LLUS CM

STS AVUI NO PC

VEURT XQ HE

DANAR A CALS

MEUS CSINST

HA WAPA!

DSSBT FG

ANYS TSCRIC

X SI POTS

VNIR. A I VNEN

EL CRLS I EL PEP

I

Hola, Anna.

No puc venir dem.

Ho intentar de nou.

Petons.

LE

CT

UR

A

Nom:

Data:

Aquesta setmana, lAntoni ha enviat uns quants missatges per telfon als seus amics. Est aprenent a fer-hi servir poques lletres i aix cada missatge li surt ms barat.

1 Interpreta els missatges. Desprs, escriu el text amb totes les lletres i posant els signes de puntuaci que hi falten.

2 Observa lexemple i escriu el significat de tres abreviatures que ha fet servir lAntoni.

HLA

= Hola PTNS

= XQ

= A +

=

3 El primer missatge es pot entendre de dues maneres. Per qu?

188999 _ 0001-0072.indd 44188999 _ 0001-0072.indd 44 31/7/09 12:38:4631/7/09 12:38:46

45

Localitzar informaci concreta en els textos

LE

CT

UR

A

FLa resposta s en el text 37

Participa en una competici per veure qui troba abans una informaci en un text i per aprendre daltres companys i companyes trucs per trobar aquesta informaci.

Un company o una companya tria una pregunta i la llegeix en veu alta. Els altres exploren rpidament el text per trobar-hi la resposta. Subratllen la resposta i aixequen la m. Desprs, llegeixen la resposta i expliquen com han aconseguit trobar-la.

1 Quins peixos arriben als mercats procedents de pasos del nord dEuropa?

2 Les papaies que es venen al mercat, procedeixen dArgentina?

3 Qu hem de menjar per estar sans?

4 En qu han canviat els mercats dara respecte dels dabans?

5 En quin mitj de transport shan denviar els aliments?

Un passeig pel mercat

Thas fixat en la quantitat de productes frescos que hi ha en un mercat? Nhi ha de ben

diferents: fruita, carn, desenes de varietats de peix, formatges... Sn productes molt diversos,

i cadascun t unes caracterstiques i unes propietats exclusives.

Els mercats han canviat molt. Fa uns anys, al mercat noms

hi havia aliments procedents de les granges i els horts propers

o daltres parts del pas. Ara tamb disposem daliments

que arriben de tot el mn. Vnen amb tren, amb camions,

amb vaixell i amb avi.

Aix, per exemple, rebem fruita dAmrica del Sud: pinya,

alvocat, papaia, mango i moltes altres delcies. DAmrica

tamb rebem carn, com el vedell argent. I del nord

dEuropa ens arriben peixos, com el bacall i el salm.

Els productes lactis sn tan variats que podem comprar

a la mateixa botiga formatges de Catalunya, Espanya, Holanda, Frana o Itlia.

Els mercats han canviat molt en poc temps. Per el que no ha canviat s la necessitat

de menjar de tot per estar sans.

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 45188999 _ 0001-0072.indd 45 31/7/09 12:38:4631/7/09 12:38:46

46

Buscar informaci pertinent en diversos textos

F Sabem buscar la informaci?38

LE

CT

UR

A

1 Fes un cop dull a les informacions segents. A continuaci, escolta amb atenci cadascuna de les preguntes que et faran oralment. Aixeca la m quan spigues on trobar la informaci que et demanen (text o dibuix) i escriu en el cercle el nombre de la pregunta que hi correspon.

La installaci dun aquari de tortugues

Les tortugues daigua necessiten aigua i un espai adient. Per construir el seu espai necessitem un aquari de 60 litres, aigua abundant i una platja en un rac, s a dir, unes quantes pedres que sobresurtin de laigua. Aix, les tortugues es poden assecar de tant en tant. La temperatura ideal de laigua s de 25 graus.

Les tortugues a lhivern

Les tortugues poden hivernar a lhivern, s a dir, poden passar dormint els mesos dhivern. Si la temperatura de laigua es mant en els 25 graus i la seguim alimentant, la tortuga no sadormir durant els mesos dhivern. Per si volem que estigui 3 o 4 setmanes en reps, per tenir bona cura de la seva salut, baixem la temperatura de laigua a 12 o 15 graus.

Lalimentaci de les tortugues

Les tortugues mengen de tot. Els podem donar trossets de carn o de peix, insectes petits, fulles denciam... Les tortugues petites, amb un o dos pats al dia en tenen prou. Les tortugues adul-tes necessiten un sol pat al dia.

La neteja de laigua

Conv canviar laigua de laquari amb una certa freqncia. Quan no tenim prou temps per fer-ho, hem de treure de laigua restes daliments, plantes mortes i tota mena de brutcia.

(Text oral a la pgina 117.)La tortuga daigua

Nom:

Data:

188999 _ 0001-0072.indd 46188999 _ 0001-0072.indd 46 31/7/09 12:38:4631/7/09 12:38:46

47

Reconixer en un text els trets literaris

LE

CT

UR

A

FAix s literatura? 39

En un mitj de transport pblic ha aparegut enganxat a la paret aquest text. Es part duna campanya per animar la gent a la lectura. El llegeix cada dia molta gent.

1 Qu en pots dir daquest text? Llegeix-lo i escriu en un full les respostes a les preguntes. Desprs compara les teves respostes amb les del teu company.

En Jaume tenia setze anys,

era alt i una mica desmanegat,

com aquells poltres petits

que encara no han acabat

de crixer. Els canells li sortien

per sota de les mnigues

del gip fosc, massa estret i curt.

Portava la cabellera tallada just

per sota de les orelles. El que ms

ressaltava de la seva cara eren els ulls, una mica enfonsats.