La vida d’un pagès:

Conformement a les lleis medievals, era un camperol que no era amo de si mateix. Tot, inclosa la terra que treballava, els seus animals, la seva casa, i fins al seu menjar, pertanyia al senyor del feu. Coneguts com a serfs, els camperols estaven obligats a treballar per al seu senyor.

La vida dels pagesos;La seva vida estava plena de penalitats.

Molts s'afanyaven per produir aliments suficients per a les seves famílies i per complir amb el seu senyor. Els estava prohibit manxar-se del feu sense permís, i per a un camperol, l'única manera d'obtenir la llibertat era estalviar els diners necessaris per comprar un lot de terres, o casant-se amb una persona lliure.

La vida dels pagesos; La casaLa gent, sota el control d'amos feudals, vivia molt aïllada en els llogarets dels pobles. L'amo exigia que la gent li rendís gran part de la seva labor a canvi de la llibertat molt limitada de conrear els seus propis petits terrenys. Les humils barraques dels camperols estaven en contrast amb les enormes cases de pedra i els castells dels acabalats terratinents.

La vida dels pagesos; El canviEs van cansar de la seva condició de servitud. Amb el temps, en comptes d'exigir labor, alguns patrons van demanar que els serfs els paguessin un lloguer... un arranjament que va resultar en major llibertat per als camperols. A mesura que la independència del camperol va ser creixent, est va tenir més oportunitats de pensar i de prendre part en altres aspectes de la vida social.

El procés de noves roturacions va ser avançant des del segle X, molt lentament, coincidint amb un augment poblacional i una posterior innovació tècnica, que va augmentar la pressió demogràfica i va provocar un augment de les roturacions, sent ja estimulat pels propis senyors.

La vida dels pagesos; Món rural