10 el desert

20
EL BOSC TEMPERAT

Transcript of 10 el desert

Page 1: 10   el desert

EL BOSC TEMPERAT

Page 2: 10   el desert

GEOGRAFIA

A l’hemisferi boreal, les regions àrides i hiperàrides cobreixen un amplidomini des de la quasi totalitat del nord d’Àfrica, i del Pròxim Orient(Aràbia) i penetra a Àsia fins a Pakistan (Sind), Xina (Takla Makan) iMongòlia (Gobi). A Amèrica del Nord es localitzen al sud-oest d’EstatsUnits i el nord de Mèxic (desert de Mohave). A l’hemisferi australdestaquen els deserts del sud d’Àfrica (Namíbia i Kalahari) i d’Amèricadel Sud (Patagonia, zona costera de Xile i Perú).

Text....................................................

imatge

Page 3: 10   el desert

Gran part dels deserts del món s'ubiquen en zones caracteritzades perles altes pressions constants, condició que no afavoreix a lapluja. Gran part dels deserts es deuen a la seva extrema distància delmar: per exemple, el de Gobi i els altres de l'Àsia Central. Noarriben fins a ells els vents humits que provenen dels oceans.

Els deserts de les costes occidentals del sud d'Àfrica i d'Amèricadel Sud es veuen afectats per la presència de corrents oceànicsfreds que provoquen baixa hidratació a l'atmosfera.

Page 4: 10   el desert

CLIMATOLOGIA

Les temperatures són generalment altes, incluint els extremsterrestres, però les nits poden ser fredes (la variació diària de latemperatura és més extrema en els climes secs) i els deserts que estroben a majors latituds poden ser molt freds a l’hivern. La zona escaracteritza per una baixa precipitació, variant segons la regió desd’altament estacional fins a imprevisible; a alguns casos, és absent.L’evotranspiració sempre és alta. La neu és relativament rara, tantdegut a la baixa precipitació com a la distribució generalmentsubtropical de la zona.

Els deserts es formen on les masses d’aire han perdut la major part delsseu vapor d’aigua després de viatjar sobre terra per llargues distàncieso on una massa terrestre calenta es troba aproximada a un oceàfred, evaporant-se ràpidament la humitat sobre la terra.

Page 5: 10   el desert

Aquest tipus de clima es distingeix d'unagran sequedat atmosfèrica (pluges menors als 200 mm), de maneraque els cels estan extremadament nets. Es divideix en:Càlid: Es caracteritza per la gran amplitud tèrmica entre el dia i lanit, presentantaltíssimes temperatures diürnes. Les precipitacions sónmolt escasses, inferiors a 100mm. Se situen en zones continentals sobreels tròpics.Fred: Es caracteritza per la gran amplitud tèrmica entre el dia i lanit, predominant lesbaixes temperatures. Les precipitacionssón escasses, inferiors a 200 mm. Se situen en zones continentals degran alçada.

Page 6: 10   el desert

Es distingeixen 3 tipus de deserts segons el clima:

•Els semideserts en què la precipitació varia entre 150-400 mm. a l'any.•Els deserts veritables que tenen una precipitació menor als 150 mm. imajor de 70 mm a l'any•Els deserts extrems amb un precipitació inferior a 70 mm. a l'any

Una altra classificació dels deserts parla de:

•Zones semiàrides: mitjana de precipitació entre 200 i 500mm anuals.Situats a la vora dels deserts i ocupen el 15% de la superficie terrestre.•Zones àrides: precipitacions entre 25 i 200mm anuals. Ocupen el 16%de la massa terrestre.•Zones hiperàrides: a vegades no plou duran anys. Sumen el 4% de lamassa terrestre.

Page 7: 10   el desert

Una cosa molt particular del desert és que l'evaporació excedeix laprecipitació pluvial. La pluja, quan arriba, produeixuna quantitat d'aigua que és incapaç de filtrar-se ràpidament i esformen torrents que arrosseguen violentament el terra sorrenc i lavegetació que es pot trobar en ell. Així, el sòl s'erosiona amb facilitat perl'aigua i, en no tenir una coberta vegetal que el protegeixi, pel vent.

Durant el dia els temperatures poden assolir valors de 45 ° C o superiors,mentre que a la nit poden ser de 0 ° C o inferiors a l'hivern. L'aigua actuacom a parany que retingui la radiació entre el sol i la terra, i el sectordesert es veu incapaç de bloquejar la llum solar durant el dia i retenir lacalor atrapada a la nit. Aixi la llum solar ràpidament arriba al terrenydurant el dia però per la nit també la radia ràpidament a cap a l'atmosferaterrestre.

Page 8: 10   el desert

EDAFOLOGIA

Els sòls del desert són francament inusuals. Varien enormement en latextura i molts són de sorra i grava, mentre que altres contenen argilaenganxosa o capes calcàries. Els sòls del desert poden ser de colorgris, marró o fins i tot maó vermell. En les parts més àrides deldesert, les superfícies d’alguns sòls estan cobertes per una capa depetites pedres. Usualment són calcaris i poden ser altament salins degutsa l’alta tasca d’evaporació i absència de desaigües, amb acumulacionscontinues de sals(carbonat de calci, clorur de sodi i guix).

La sorra és un substrat comú, contribuent a la sequedat ja que drenaràpidament l’escassa precipitació. Els substrats tenen una morfologiapròpia; superfícies pedregoses, regs o superfície d’aportamenteòlic, ergs. Són produïts per una erosió intensa per importantsmodificacions degudes a l’acció dels vents.

Page 9: 10   el desert

Trobem 3 tipus de sòl al desert, ja que també trobem 3 deserts diferents:

Desert extrem: Els terres solen ser poc profunds, rocosos o amb un bondrenatge, de manera que no tene aigua superficial. Les partícules de polsi sorra són fines i volen a qualsevol altre lloc, deixant enrere els trossosmés pesats.Desert: El terra és sorrenc amb un contingut de sal moderat. És bastantporós i amb bon drenatge. Algunes plantes tenen sistemes d'arrelextensos a la vora de la superfície per aprofitar xàfecs de pluja.Semi-desert: El sòl sol ser sorrenc i de resultes d'erosions deroca, grava o sorra. Té una concentració de sal bastant baixa, comparadaamb deserts que reben molta pluja. En àrees com pendents demuntanyes, el terra és poc profund, és rocós o amb bon drenatge, cosaque fa que no hi hagi aigua en subsuperfície.

Page 10: 10   el desert

Les característiques d’aquests sòls també afectenen gran mesura, i es veuen molt afectats per elsorganismes del desert.

Els sòls inicialment es formen dins de la matriufísica de la roca mare. Amb el temps lacomposició i ubicació de les substàncies en el sòlen desenvolupament canvien i es mouen. L’aiguaés responsable de la major part d’aquest treballde l’alteració i transportació de materials a terra.Les ràfegues de pols i sòlids dissolts o suspesosen gotes afegeixen lentament nous materials pera la superfície del desert i l’aigua es mou enalguns d’aquests materials per el terra.

El sòl es divideix en horitzons que tenen canvisen la textura i altres característiques. Elshoritzons es formen en regions àrides isemiàrides a través del transport de materials ala baixa per l’aigua i l’acumulació de diversosmaterials a una certa profunditat que aquestadepèn de la quantitat de precipitacions i en eltipus de material que està sent transportat.

Page 11: 10   el desert

LA DESERTITZACIÓ

La desertització és el procés evolutiu natural d'una regió cap unescondicions morfològiques, climàtiques i medi ambientals que es coneixenamb el nom de desert per la seva aridesa. La desertizació és un fenomenque es produeix sense la intervenció humana, a diferència dela desertificació. Un dels exemples relativament més recents dedesertització és el desert de la Sàhara; fa uns milers d'anys erauna sabana amb la seva variada flora i on hi vivien grans animals comhipopòtams, elefants etc.

Page 12: 10   el desert

L’aridificació natural del seu clima transforma la zona en el desert extremactual. Es tracta d'un procés de degradació ecològica en el qual el sòlfèrtil i productiu perd totalment o parcial el potencial de producció. Aixòs'esdevé com a resultat de la destrucció de la seva vegetació, de l’erosiódel sòl i la manca o escassetat d’aigua freqüentment l'ésser humàafavoreix i incrementa aquest procés com a conseqüència d'activitatscom el cultiu no sostenible i el pasturatge excessiu i/o la desforestació iaixí passa a considerar-se un procés de desertificació afegit a ladesertització natural.

El 35% de la superfície dels continents pot considerar-se com zonesdesèrtiques.

Page 13: 10   el desert

La desertificació és un procés de degradació de la terra que afecta a leszones àrides, semiàrides i seques subhumides, i que és el resultat de lesvariacions climàtiques i de les activitats humanes. Anualment, milionsd’hectàrees passen a formar part de les terres desèrtiques delplaneta, desproveïdes de capacitat productiva i en les quals s’observa unempobriment de la població. Aquesta població s’ha de desplaçar a llocsen millors condicions de vida o resignar-se a passar fam.

A fi de mantenir la població, s’han tingut que sacrificar molts terrenys deboscos per ser cultivats. En aquets moments afecta a 3600 milionsd’hectàrees. Per les Nacions Unides, la desertització no es tant unacausa sinó un problema de pobresa. La desertització a més d’afectar almedi ambient també comporta conseqüències greus persones. Es calculaque uns 250 milions de persones estan afectades de manera indirecta yunes 135 milions hauran de desplaçar-se del seu lloc de residencia.

Page 14: 10   el desert

La desertificació és un procés de degradació ecològica en el qual el sòlfèrtil i productiu perd total o parcialment el potencial de producció. En lamajor part de les zones de cultiu el sòl s'erosiona molt més de pressa delque demora a formar-se. Podrien necessitar-se dècades o segles perquèel paisatge tornés a cobrir-se de verd.

Els principals causes de desertificació són el sobrepasturatge el cultiuno sostenible, increment de la freqüència dels incendis, sobreexplotaciódels aqüífers, desforestació, salinització del sòls, canvi climàtic global.

Page 15: 10   el desert

Els nòmades, fugint de les condicions naturals cada vegada més dures acausa de l'augment dela població i del bestiar, han portat el desert eninstal·lar-se en zones que s'han fet molt fràgils a causa d'una excessivaexplotació de les terres amb cultius permanents. També l'utilització detècniques no correctes de regadiu contribueixen a l'augment d'aquestfenomen, per la salinitat de les terres i l'empobriment dels fluxes d'aigua.

La desertització és un procés pel qual una biocenosi perd la seva humitatnatural i es desencadenen llargs períodes de sequera, de manera quel'aridesa provoca la desaparició de les espècies presents i sorgeixenespècies amb menys exigències d'aigua o, si s'escau, es s'extingeixen percomplet en favor del desert

Page 16: 10   el desert

ECOSISTEMES

La diversitat d'espècies en el desert depèn molt de la precipitació i de lacoberta vegetal, amb el mínim d'espècies vegetals i animals en elsdeserts més secs. Els deserts tenen la reputació de suportar molt pocavida, però en realitat tenen una alta biodiversitat, que inclou animalsque romanen amagats durant les hores de llum solar per controlar la sevatemperatura corporal o limitar les necessitats d'humitat. Aquestsanimals, així com les plantes, mostren una clara evolució a l'adaptació ala conservació de l'aigua o tolerància al calor. Un exemple ben estudiat ésla especialització dels ronyons dels mamífers que tenen les espècies quehabiten el desert.

Page 17: 10   el desert

La vegetació dels desert consisteix típicament d’arbustos oberts, benseparats, amb nombroses branques prop de la terra i fulles petites igrosses. L’espai entre els arbustos pot estar cobert o no per gramínies oaltres plantes herbàcies. Les suculentes i les anuals poden estar benrepresentades: les anuals poden presentar-se amb major diversitat idensitat en els ocasionals anys favorables. Els arbustos i arbres podencréixer bé als costats de cursos d’aigua temporals. En els arbustos típicsdel desert, les fulles són petites i fortament cobertes amb materialsimpermeables per prevenir la pèrdua excessiva d’aigua, són de color grisverdós per reflectir la llum solar i evitar el sobrecalentament; les arrelssón superficials però extenses per aprofitar la capa orgànica superficial.Hi ha una forta competencia entre les arrels, degut a que aquesta capaés molt prima. Alguns arbustos associats a cursos d’aigua tenen arrelsllargues principals per així arribar a la capa freàtica.

Page 18: 10   el desert

Moltes espècies tenen fulles i/o tiges molt grosses (suculents) quepoden emmagatzemar aigua efectivament; algunes s’encongeixendurant els períodes secs i s’expandeixen durant els períodes humits.Com que són molt bones per els herbívors, la majoria de les plantessuculentes es protegeixen amb espines, Una alta proporció de lesespècies anuals són efímeres, amb llavors resistents a la sequía i dellarga vida, amb germinació, creixement, floració i fructificació ràpides.Hi ha moltes adaptacions per tolerar l’alta sal, incluïnt glàndulesexcretores de sals.

La diversitat d’espècies en el desert depèn molt de la precipitació i de lacoberta vegetal, amb la menor quantitat d’espècies vegetals i animalsals desert més secs. Els deserts més secs careixen d’organismesvivents en algunes àrees.

Page 19: 10   el desert

Els animals de desert exhibeixen moltes adaptacions fisiològiques ianatòmiques a la sequera, incloent la capacitat de sobreviure sense beureaigua (la seva aigua metabòlica l'obtenen totalment de les plantes). Moltesespècies solament són actives durant les nits (o, per a les espèciesdiürnes, les primeres i últimes hores del dia), quan la humitat és major i latemperatura menor. L'activitat nocturna condueix també a una depredacióreduïda pels depredadors visuals (que tindrien un avantatge a causa del'obert de l'ambient). És molt important una coloració críptica a causa queés un ambient molt descobert. Les pressions selectives són prou rigorosescom per provocar una convergència notable en la morfologia icomportament d'organismes no relacionats en deserts diferents del món.Molts animals de sang freda diürns són de colors pàl·lids per reflectir lallum solar i evitar el sobrecalentament. Entre les adaptacions per perdrecalor es troben relacionar superfície/volum altes i apèndixs llargs(orelles, potes).

Page 20: 10   el desert

Alguns invertebrats aquàticspersisteixen de la mateixa formaque les plantes anuals, ambetapes latents en la seva històriavital; el seu desenvolupament ésestimulat per les ocasionalspluges. Els mamífers i les aus enalgunes ocasions deixen que latemperatura del seu cos arribifins el 40ºC per no perdre aiguaa través del refredamentevaporatiu. No obstantaixò, quan aquests animalsrealitzen activitats moltdesgastants generen granquantitat de calor degut almetabolisme muscular i alliberenaquest exedent d’energia permitja del refredament evaporatiua través de superfíciespulmonars, els conductesrespiratoris i la llengua, omitjançant l’evaporació a travésde la pell.