10 - caixabankresearch.com · [email protected] Paula Carvalho Economista en cap ... La bona...

44
INFORME MENSUAL NÚMERO 427 | OCTUBRE 2018 ENTORN ECONÒMIC I FINANCER MERCATS FINANCERS Turbulències financeres a les economies emergents: avantsala d’alguna cosa més? ECONOMIA INTERNACIONAL Crisi financera turca: en temps de descompte ECONOMIA ESPANYOLA Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleració de l’economia espanyola? ECONOMIA PORTUGUESA Recuperació de l’ocupació i creixement de l’economia portuguesa DOSSIER: 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS: LLIÇONS D’UNA CRISI El paper dels desequilibris globals 10 anys després De la Gran Recessió a l’actualitat: els errors de la política monetària i fiscal Una regulació més adequada a la naturalesa del sector bancari Sobre música, riscos i palanquejament 10 anys després de Lehman 10

Transcript of 10 - caixabankresearch.com · [email protected] Paula Carvalho Economista en cap ... La bona...

Informe mensualNuacutemero 427 | octubre 2018

ENTORN ECONOgraveMIC I FINANCER

mercats FiNaNcersTurbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

ecoNomia iNterNacioNalCrisi financera turca en temps de descompte

ecoNomia esPaNyolaFins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

ecoNomia PortuGuesaRecuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

DOSSIER 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

10

OCTUBRE 2018

INFORME MENSUALOctubre 2018

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i per BPI Research (UEEF)

CaixaBank ResearchwwwcaixabankresearchcomresearchcaixabankcomEnric FernaacutendezEconomista en capOriol AspachsDirector de Macroeconomiai Mercats FinancersEstel MartiacutenDirectora drsquoEstrategravegia Bancagraveria

BPI Research (UEEF) wwwbancobpipt httpwwwbancobpiptgrupo-bpiestudos-e-mercadosmercados-financeirosdeefbancobpipt Paula CarvalhoEconomista en cap

Data de tancament drsquoaquesta edicioacute 30 de setembre de 2018

IacuteNDEX

1 EDITORIAL

3 RESUM ExECUTIU

4 PREVISIONS

7 MERCATS FINANCERS

9 Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

14 ECONOMIA INTERNACIONAL

17 Crisi financera turca en temps de descompte

21 ECONOMIA ESPANYOLA

23 Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

27 ECONOMIA PORTUGUESA

29 Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

32 DOSSIER 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes Clagraveudia Canals

34 De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal Ricard Murillo Gili

36 Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari Gerard Arqueacute

38 Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman Adriagrave Morron Salmeron

10

EDITORIAL

1 OCTUBRE 2018

10

El desegrave aniversari de la fallida de Lehman Brothers la fita que va marcar en lrsquoimaginari colmiddotlectiu el comenccedila-ment de la major crisi financera mundial des del 1929 ha servit per repassar les causes de la crisi i els remeis que srsquohan implementat per tractar drsquoevitar-ne la repeticioacute

Pel que fa a les causes hi ha un ampli consens sobre el fet que diversos factors van jugar un paper rellevant Entre ells una poliacutetica monetagraveria massa laxa que va alimentar la bombolla immobiliagraveria dels EUA la poca capacitat de la banca per absorbir les pegraverdues (falta de capital) un exceacutes drsquoendeutament a curt termini proble-mes de governanccedila corporativa errors de supervisioacute bancagraveria i la creacioacute de productes financers altament complexos que en camuflaven el risc real

Quant als remeis tambeacute hi ha un ampli acord sobre el fet que srsquoha avanccedilat molt en la correccioacute de les deficiegraven-cies identificades En particular els bancs han de satisfer meacutes requisits de capital de liquiditat i de transparegraven-cia i srsquoha reforccedilat el paper dels ogravergans drsquoadministracioacute i dels supervisors Tambeacute srsquohan introduiumlt noves exigegraven-cies (plans de resolucioacute) que han de facilitar la reestructuracioacute de bancs amb problemes i de minimitzar els riscos per al conjunt del sistema Alguns encara pensen que no srsquoha fet prou perograve potser obvien que aspirar a un risc zero representaria un cost enorme (els requisits de capital o el cost de complir la regulacioacute encareixen la intermediacioacute financera) Eacutes necessari trobar un equilibri Per jutjar si ho hem aconseguit cal donar una certa estabilitat al nou marc regulador i esperar un temps per analitzar-ne el funcionament

En qualsevol cas la propera gran crisi ndashque esperem que trigui molt a arribarndash seragrave segurament diferent de lrsquoanterior De fet la crisi del deute sobiragrave europeu que no va ser tan greu com la Gran Recessioacute del 2009 perograve va provocar la recaiguda de la zona de lrsquoeuro va tenir causes ben diferents unes poliacutetiques fiscals excessiva-ment laxes (en particular a Gregravecia) les divergegravencies de competitivitat entre paiumlsos o les deficiegravencies institucio-nals de la zona de lrsquoeuro Europa tambeacute ha introduiumlt grans reformes perquegrave no es repeteixi una crisi igual perograve encara cal treballar forccedila per acabar drsquoapuntalar la Unioacute Econogravemica i Monetagraveria (entre altres fronts falta com-pletar la Unioacute Bancagraveria i crear una capacitat fiscal a nivell europeu)

Mirant al futur quegrave podria originar la propera gran crisi Al radar destaquen dos focus de risc tot i que la pro-babilitat que es materialitzin eacutes baixa

La Xina eacutes un sospitoacutes habitual pel seu deute elevat que gairebeacute srsquoha duplicat en els 10 uacuteltims anys i se situa ja per damunt dels nivells del dels EUA abans de la crisi del 2008 Atesos el seu pes en lrsquoeconomia mundial i les seves agravemplies connexions comercials i financeres amb la resta del moacuten una crisi a la Xina es faria sentir al con-junt de lrsquoeconomia global Les bones notiacutecies soacuten que les autoritats xineses tenen molt clars els riscos i han comenccedilat a adoptar mesures per reduir els nivells de deute

Lrsquoaltre candidat eacutes lrsquoauge del populisme i les seves consequumlegravencies Un exemple drsquoaixograve el tenim ben a prop Itagravelia on un deute puacuteblic enorme un creixement econogravemic anegravemic i un Govern populista conformen una terna drsquoalt risc que pot alimentar els dubtes sobre la continuiumltat del paiacutes a la zona de lrsquoeuro La bona notiacutecia eacutes que la majo-ria de la poblacioacute desitja mantenir lrsquoeuro El que cal veure eacutes si aquest desig eacutes compatible amb la combinacioacute anterior o es demostra imprescindible canviar algun element de la terna

Enric FernaacutendezEconomista en cap30 de setembre de 2018

La propera gran crisi

2

CRONOLOGIA | AGENDA

OCTUBRE 2018

10 10

2 Espanya afiliacioacute a la Seguretat Social i atur registrat (setembre)

11 Portugal IPC (setembre)15 Espanya comptes financers (2T)18 Espanya cregravedits dipogravesits i morositat (agost)22 Portugal cregravedits i dipogravesits (agost)25 Consell de Govern del Banc Central Europeu Espanya enquesta de poblacioacute activa (3T) Portugal execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (setembre)26 EUA PIB (3T)30 Zona de lrsquoeuro iacutendex de sentiment econogravemic (octubre) Zona de lrsquoeuro PIB (3T) Espanya avanccedil de lrsquoIPC (octubre) Portugal ocupacioacute i atur (setembre)31 Espanya avanccedil del PIB (3T)

5 Espanya afiliacioacute a la Seguretat Social i atur registrat (octubre)

7 Portugal ocupacioacute (3T)7-8 Comitegrave de Mercat Obert de la Fed13 Portugal IPC (octubre)14 Espanya IPC (octubre) Portugal avanccedil del PIB (3T) Japoacute PIB (3T)19 Espanya cregravedits dipogravesits i morositat (setembre)22 Portugal cregravedits i dipogravesits (setembre)27 Espanya execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (octubre) Portugal execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (octubre)29 Espanya avanccedil de lrsquoIPC (novembre) Portugal ocupacioacute i atur (octubre) Zona de lrsquoeuro iacutendex de sentiment econogravemic (novembre)

OCTUBRE 2018 NOVEMBRE 2018

Agenda

Cronologia

13 Lrsquoagegravencia de qualificacioacute Moodyrsquos millora la nota cre-ditiacutecia drsquoEspanya de Baa2 a Baa1

ABRIL 2018

13 La Fed augmenta el tipus oficial en 25 p b fins a situar-lo en lrsquointerval 175-200

14 El BCE anuncia que les compres netes drsquoactius dismi-nuiran fins als 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir de lrsquooctubre i finalitzaran al desembre del 2018

jUNY 2018

20 Gregravecia surt del tercer rescat financer despreacutes de vuit anys de supervisioacute per part de la UE del BCE i de lrsquoFMI

23 Entra en vigor la segona fase de pujades aranzelagraveries entre els EUA i la Xina (sobre 16000 milions de dogravelars en importacions del total de 50000 milions)

27 Els EUA i Megravexic anuncien un acord comercial preliminar per reemplaccedilar el Tractat de Lliure Comerccedil drsquoAmegraverica del Nord (NAFTA)

AgOST 2018

jULIOL 2018

6 Entra en vigor la primera fase de pujades aranzelagraveries entre els EUA i la Xina (sobre 34000 milions de dogravelars en importacions del total de 50000 milions)

8 Els EUA abandonen lrsquoacord nuclear amb lrsquoIran assolit el 2015 i anuncien el restabliment de les sancions

Argentina demana ajuda financera a lrsquoFMI per afrontar els importants desajustaments macroeconogravemics del paiacutes

31 Els EUA imposen els aranzels a les importacions drsquoacer i drsquoalumini procedents drsquoEuropa de Megravexic i de Canadagrave

MAIg 2018

24 Els EUA fan efectiva una nova pujada aranzelagraveria sobre 200000 milions de dogravelars drsquoimportacions xineses La Xina aplica una nova pujada aranzelagraveria sobre 60000 milions de dogravelars drsquoimportacions nord-americanes

26 La Fed augmenta el tipus oficial en 25 p b i el situa en lrsquointerval 200-225

30 Canadagrave srsquoincorpora a lrsquoacord comercial preliminar entre els EUA i Megravexic per reemplaccedilar el Tractat de Lliure Comerccedil de lrsquoAmegraverica del Nord (NAFTA)

SETEMBRE 2018

RESUM EXECUTIU

3 OCTUBRE 2018

10

menor dinamisme de la demanda exterior mentre que el consum i la inversioacute mantenen un bon to Aixiacute eacutes probable que en els propers trimestres lrsquoexpansioacute econogravemica de la zona de lrsquoeuro prossegueixi a un ritme una mica inferior al de lrsquoany passat i pateixi un entorn exterior menys favorable perograve amb el suport encara de la demanda domegravestica i amb ritmes meacutes coherents amb la mitjana histograverica

Desacceleracioacute suau del creixement a Espanya Lrsquoeco no-mia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual en una dinagravemica esperada i que reflecteix lrsquoesvaiuml-ment dels factors que han estimulat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics o la depre-ciacioacute de lrsquoeuro) Aixograve queda ben reflectit en la revisioacute de la segraverie histograverica del PIB que realitza lrsquoINE cada any on srsquoobserva que el creixement va ser del 36 el 2015 (una mica superior a lrsquoestimat inicialment) i que es va desaccele-rar fins al 32 el 2016 i el 30 el 2017 (en els dos casos 1 degravecima per sota del publicat pregraveviament) De tota manera aquesta tendegravencia no entela el bon funcionament que continua exhibint lrsquoeconomia que queda ben reflectit en les uacuteltimes dades del mercat laboral on la creacioacute drsquoocupacioacute manteacute un ritme vigoroacutes (el 29 interanual a lrsquoagost i al setembre) Aixiacute en els propers trimestres espe-rem que prossegueixi la desacceleracioacute suau del creixe-ment gragravecies sobretot a la desacceleracioacute del sector exte-rior (llastat pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i per la fortalesa de les importacions) Pel que fa a la demanda interna tot i que esperem que perdi una mica de forccedila tot fa pensar que continuaragrave registrant un ritme drsquoavanccedil robust

Aires de moderacioacute a Portugal Lrsquoeconomia continua crei-xent a bon ritme (el 06 intertrimestral i el 24 interanual en el 2T en els dos casos 1 degravecima per damunt de les esti-macions inicials) amb una forta contribucioacute del consum privat i del sector exportador No obstant aixograve a lrsquoeconomia lusitana els indicadors tambeacute envien senyals drsquoun creixe-ment meacutes suau en els propers trimestres en una dinagravemica que igual que en el cas espanyol reflectiragrave la pegraverdua drsquoimpuls dels factors que han beneficiat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com en el cas drsquoEspanya els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims his-tograverics i la depreciacioacute de lrsquoeuro)

Lrsquoeconomia mundial opera en un entorn de riscos a la baixa Els indicadors econogravemics dels uacuteltims mesos reflec-teixen una lleugera desacceleracioacute del creixement global i en particular del bloc de paiumlsos emergents que pateix lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals i el clima de major incertesa poliacutetica i econogravemica (intensifi-cat en lrsquouacuteltim mes per la imposicioacute de nous aranzels entre els EUA i la Xina) Economies que ja fa temps que figuraven en la llista de fragravegils com Turquia i lrsquoArgentina comencen a encarar un proceacutes drsquoajust per corregir els elevats desequili-bris acumulats en els uacuteltims anys En un segon pla queda un grup meacutes ampli de paiumlsos (entre els quals trobem Malagraveisia el Brasil Ruacutessia o lrsquoIacutendia) els quals en principi gragravecies a uns fonaments macroeconogravemics generalment sogravelids haurien de poder capejar el canvi drsquoentorn No obstant aixograve tenen fonts de feblesa idiosincragravetiques (en uns casos la sostenibi-litat de les finances puacutebliques en uns altres la dependegraven-cia del financcedilament exterior o la sensibilitat a les condicions financeres globals etc) que els situen en el focus drsquoatencioacute dels inversors A meacutes a meacutes a tot plegat cal afegir el paper central drsquouna economia xinesa que com ho corroboren els indicadors meacutes recents es continua desaccelerant En aquest context al setembre els actius financers de les eco-nomies emergents van comenccedilar el mes arrossegant el to erragravetic de lrsquoagost durant el qual havien patit turbulegravencies significatives tot i que van recuperar una mica de terreny amb el pas de les setmanes

La Fed i el BCE reforcen els respectius fulls de ruta Lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Reserva Federal dels EUA (Fed) eacutes una de les principals forces motores del tensionament de les condicions financeres globals En efecte als EUA els indicadors dibuixen una economia en plena ocupacioacute (amb una taxa drsquoatur en un baix 39) amb un creixement dinagravemic i amb tendegravencies inflacionistes fer-mes i coherents amb lrsquoobjectiu de la Fed Aixiacute al setembre la Fed va dur a terme la tercera pujada de tipus de lrsquoany (en 25 p b fins a lrsquointerval 200-225) i va reafirmar la seva intencioacute de mantenir una via drsquoincrements graduals dels tipus drsquointeregraves de referegravencia en els propers trimestres Per la seva banda a la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va fer una lectura positiva de lrsquoescenari macroeconograve-mic en la reunioacute del setembre i va reiterar la intencioacute de mantenir la retirada suau de lrsquoestiacutemul monetari (final de les compres netes drsquoactius al desembre del 2018 i sense canvis en els tipus drsquointeregraves de referegravencia fins despreacutes de lrsquoestiu del 2019) De fet lrsquoalentiment del creixement de la zona de lrsquoeuro des de lrsquoinici drsquoenguany eacutes degut en gran part a un

Sobrietat a la tornada de lrsquoestiu

4 OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10Mitjana de lrsquouacuteltim mes del periacuteode llevat que srsquoindiqui el contrari

Mercats financersMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

TIPUS DrsquoINTEREgraveS

Dogravelar

Fed funds 343 048 064 139 250 300 325

Liacutebor 3 mesos 362 069 098 161 280 329 320

Liacutebor 12 mesos 386 118 167 205 310 341 325

Deute puacuteblic 2 anys 370 072 118 184 290 320 315

Deute puacuteblic 10 anys 470 270 249 241 310 350 340

Euro

Depo BCE 205 050 ndash040 ndash040 ndash040 ndash020 025

Refi BCE 305 113 000 000 000 025 075

Eonia 312 077 ndash035 ndash034 ndash035 ndash010 040

Euriacutebor 1 mes 318 093 ndash037 ndash037 ndash034 ndash008 042

Euriacutebor 3 mesos 324 113 ndash032 ndash033 ndash032 ndash004 044

Euriacutebor 6 mesos 329 130 ndash022 ndash027 ndash022 012 062

Euriacutebor 12 mesos 340 151 ndash008 ndash019 ndash012 027 079

Alemanya

Deute puacuteblic 2 anys 341 085 ndash076 ndash069 ndash045 008 073

Deute puacuteblic 10 anys 430 221 029 035 065 126 196

Espanya

Deute puacuteblic 3 anys 362 259 ndash013 ndash004 006 068 135

Deute puacuteblic 5 anys 391 316 030 031 048 111 177

Deute puacuteblic 10 anys 442 413 143 146 150 206 266

Prima de risc 11 192 114 110 85 80 70

Portugal

Deute puacuteblic 3 anys 368 485 076 ndash005 008 085 168

Deute puacuteblic 5 anys 396 542 205 046 072 144 220

Deute puacuteblic 10 anys 449 590 375 184 195 251 311

Prima de risc 19 369 346 149 130 125 115

TIPUS DE CANVI

EURUSD (dogravelars per euro) 113 133 105 118 119 123 124

EURJPY (iens per euro) 12950 12713 12241 13370 13209 12915 13144

USDJPY (iens per dogravelar) 11534 9609 11606 11302 11100 10500 10600

EURGBP (lliures per euro) 066 083 085 088 089 087 086

USDGBP (lliures per dogravelar) 059 062 080 075 075 071 069

PETROLI

Brent ($barril) 4232 9070 5492 6409 7300 6900 6600

Brent (eurosbarril) 3635 6778 5210 5417 6134 5610 5323

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS10 10

5

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia internacionalMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

CREIXEMENT DEL PIB

Mundial 45 33 32 37 38 37 36

Paiumlsos desenvolupats 26 11 17 24 23 21 18

Estats Units 27 14 16 22 28 23 19

Zona de lrsquoeuro 23 02 19 25 21 19 17

Alemanya 17 09 19 25 21 20 18

Franccedila 20 05 11 23 17 19 16

Itagravelia 15 ndash10 10 16 11 10 10

Portugal 15 ndash06 19 28 21 19 19

Espanya 38 ndash04 32 30 25 21 20

Japoacute 15 03 10 17 11 12 06

Regne Unit 28 10 18 17 13 17 19

Paiumlsos emergents 66 52 44 47 49 49 47

Xina 117 86 67 69 65 62 60

Iacutendia 97 67 79 62 74 69 62

Indonegravesia 55 58 50 51 51 49 48

Brasil 36 23 ndash35 10 15 21 20

Megravexic 24 20 29 20 21 23 23

Xile 50 34 13 15 37 30 27

Ruacutessia 72 12 ndash02 15 18 21 20

Turquia 54 50 32 73 40 25 33

Pologravenia 40 32 30 47 47 30 27

Sud-agravefrica 44 20 07 13 11 13 16

INFLACIOacute

Mundial 41 39 28 30 34 33 32

Paiumlsos desenvolupats 21 16 08 17 22 21 19

Estats Units 28 17 13 21 25 21 21

Zona de lrsquoeuro 21 15 02 15 17 17 18

Alemanya 17 14 04 17 18 18 19

Franccedila 18 13 03 12 21 17 18

Itagravelia 18 14 00 13 12 15 16

Portugal 30 13 06 16 14 15 18

Espanya 32 15 ndash02 20 17 18 20

Japoacute ndash03 04 ndash01 05 08 08 12

Regne Unit 19 26 07 27 26 22 20

Paiumlsos emergents 67 60 43 40 42 43 40

Xina 17 27 20 16 20 24 24

Iacutendia 45 90 49 33 43 43 46

Indonegravesia 87 60 35 38 34 35 27

Brasil 73 62 88 35 36 41 41

Megravexic 52 41 28 60 45 38 34

Xile 31 35 38 22 25 29 30

Ruacutessia 142 95 71 37 29 39 40

Turquia 272 81 78 111 134 120 81

Pologravenia 35 23 ndash02 16 14 27 25

Sud-agravefrica 53 61 63 53 50 55 51

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10

6

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia espanyolaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 36 ndash11 28 25 24 22 22

Consum de les AP 50 08 10 19 18 09 08

Formacioacute bruta de capital fix 60 ndash41 29 48 60 38 28

Beacutens drsquoequipament 54 ndash02 52 57 70 44 28

Construccioacute 62 ndash70 11 46 62 35 29

Demanda nacional (contr Δ PIB) 46 ndash16 24 29 30 22 20

Exportacioacute de beacutens i serveis 48 24 52 52 29 37 39

Importacioacute de beacutens i serveis 71 ndash15 29 56 48 42 41

Producte interior brut 38 ndash04 32 30 25 21 20

Altres variables

Ocupacioacute 34 ndash19 30 28 25 20 20

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 105 210 196 172 154 137 120

Iacutendex de preus de consum 32 15 ndash02 20 17 18 20

Costos laborals unitaris 33 04 ndash06 ndash01 07 19 24

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash60 ndash21 19 19 11 11 11

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash53 ndash17 22 21 13 13 13

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 04 ndash73 ndash43 ndash31 ndash27 ndash20 ndash14

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

Economia portuguesaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 17 ndash05 24 23 23 20 18

Consum de les AP 23 ndash08 08 02 08 06 02

Formacioacute bruta de capital fix ndash03 ndash42 24 92 42 47 45

Beacutens drsquoequipament 13 ndash10 76 137 66 65 55

Construccioacute ndash16 ndash70 ndash13 83 46 62 55

Demanda nacional (contr Δ PIB) 15 ndash14 21 31 24 22 21

Exportacioacute de beacutens i serveis 52 34 44 78 68 52 43

Importacioacute de beacutens i serveis 36 12 47 81 71 60 45

Producte interior brut 15 ndash06 19 28 21 19 19

Altres variables

Ocupacioacute 04 ndash14 12 33 25 08 06

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 61 123 111 89 70 66 63

Iacutendex de preus de consum 30 13 06 16 14 15 18

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash94 ndash49 06 05 02 02 02

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash79 ndash34 16 14 11 10 09

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 ndash44 ndash68 ndash20 ndash30 ndash09 ndash10 ndash09

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

OCTUBRE 2018

INFORME MENSUALOctubre 2018

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i per BPI Research (UEEF)

CaixaBank ResearchwwwcaixabankresearchcomresearchcaixabankcomEnric FernaacutendezEconomista en capOriol AspachsDirector de Macroeconomiai Mercats FinancersEstel MartiacutenDirectora drsquoEstrategravegia Bancagraveria

BPI Research (UEEF) wwwbancobpipt httpwwwbancobpiptgrupo-bpiestudos-e-mercadosmercados-financeirosdeefbancobpipt Paula CarvalhoEconomista en cap

Data de tancament drsquoaquesta edicioacute 30 de setembre de 2018

IacuteNDEX

1 EDITORIAL

3 RESUM ExECUTIU

4 PREVISIONS

7 MERCATS FINANCERS

9 Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

14 ECONOMIA INTERNACIONAL

17 Crisi financera turca en temps de descompte

21 ECONOMIA ESPANYOLA

23 Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

27 ECONOMIA PORTUGUESA

29 Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

32 DOSSIER 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes Clagraveudia Canals

34 De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal Ricard Murillo Gili

36 Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari Gerard Arqueacute

38 Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman Adriagrave Morron Salmeron

10

EDITORIAL

1 OCTUBRE 2018

10

El desegrave aniversari de la fallida de Lehman Brothers la fita que va marcar en lrsquoimaginari colmiddotlectiu el comenccedila-ment de la major crisi financera mundial des del 1929 ha servit per repassar les causes de la crisi i els remeis que srsquohan implementat per tractar drsquoevitar-ne la repeticioacute

Pel que fa a les causes hi ha un ampli consens sobre el fet que diversos factors van jugar un paper rellevant Entre ells una poliacutetica monetagraveria massa laxa que va alimentar la bombolla immobiliagraveria dels EUA la poca capacitat de la banca per absorbir les pegraverdues (falta de capital) un exceacutes drsquoendeutament a curt termini proble-mes de governanccedila corporativa errors de supervisioacute bancagraveria i la creacioacute de productes financers altament complexos que en camuflaven el risc real

Quant als remeis tambeacute hi ha un ampli acord sobre el fet que srsquoha avanccedilat molt en la correccioacute de les deficiegraven-cies identificades En particular els bancs han de satisfer meacutes requisits de capital de liquiditat i de transparegraven-cia i srsquoha reforccedilat el paper dels ogravergans drsquoadministracioacute i dels supervisors Tambeacute srsquohan introduiumlt noves exigegraven-cies (plans de resolucioacute) que han de facilitar la reestructuracioacute de bancs amb problemes i de minimitzar els riscos per al conjunt del sistema Alguns encara pensen que no srsquoha fet prou perograve potser obvien que aspirar a un risc zero representaria un cost enorme (els requisits de capital o el cost de complir la regulacioacute encareixen la intermediacioacute financera) Eacutes necessari trobar un equilibri Per jutjar si ho hem aconseguit cal donar una certa estabilitat al nou marc regulador i esperar un temps per analitzar-ne el funcionament

En qualsevol cas la propera gran crisi ndashque esperem que trigui molt a arribarndash seragrave segurament diferent de lrsquoanterior De fet la crisi del deute sobiragrave europeu que no va ser tan greu com la Gran Recessioacute del 2009 perograve va provocar la recaiguda de la zona de lrsquoeuro va tenir causes ben diferents unes poliacutetiques fiscals excessiva-ment laxes (en particular a Gregravecia) les divergegravencies de competitivitat entre paiumlsos o les deficiegravencies institucio-nals de la zona de lrsquoeuro Europa tambeacute ha introduiumlt grans reformes perquegrave no es repeteixi una crisi igual perograve encara cal treballar forccedila per acabar drsquoapuntalar la Unioacute Econogravemica i Monetagraveria (entre altres fronts falta com-pletar la Unioacute Bancagraveria i crear una capacitat fiscal a nivell europeu)

Mirant al futur quegrave podria originar la propera gran crisi Al radar destaquen dos focus de risc tot i que la pro-babilitat que es materialitzin eacutes baixa

La Xina eacutes un sospitoacutes habitual pel seu deute elevat que gairebeacute srsquoha duplicat en els 10 uacuteltims anys i se situa ja per damunt dels nivells del dels EUA abans de la crisi del 2008 Atesos el seu pes en lrsquoeconomia mundial i les seves agravemplies connexions comercials i financeres amb la resta del moacuten una crisi a la Xina es faria sentir al con-junt de lrsquoeconomia global Les bones notiacutecies soacuten que les autoritats xineses tenen molt clars els riscos i han comenccedilat a adoptar mesures per reduir els nivells de deute

Lrsquoaltre candidat eacutes lrsquoauge del populisme i les seves consequumlegravencies Un exemple drsquoaixograve el tenim ben a prop Itagravelia on un deute puacuteblic enorme un creixement econogravemic anegravemic i un Govern populista conformen una terna drsquoalt risc que pot alimentar els dubtes sobre la continuiumltat del paiacutes a la zona de lrsquoeuro La bona notiacutecia eacutes que la majo-ria de la poblacioacute desitja mantenir lrsquoeuro El que cal veure eacutes si aquest desig eacutes compatible amb la combinacioacute anterior o es demostra imprescindible canviar algun element de la terna

Enric FernaacutendezEconomista en cap30 de setembre de 2018

La propera gran crisi

2

CRONOLOGIA | AGENDA

OCTUBRE 2018

10 10

2 Espanya afiliacioacute a la Seguretat Social i atur registrat (setembre)

11 Portugal IPC (setembre)15 Espanya comptes financers (2T)18 Espanya cregravedits dipogravesits i morositat (agost)22 Portugal cregravedits i dipogravesits (agost)25 Consell de Govern del Banc Central Europeu Espanya enquesta de poblacioacute activa (3T) Portugal execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (setembre)26 EUA PIB (3T)30 Zona de lrsquoeuro iacutendex de sentiment econogravemic (octubre) Zona de lrsquoeuro PIB (3T) Espanya avanccedil de lrsquoIPC (octubre) Portugal ocupacioacute i atur (setembre)31 Espanya avanccedil del PIB (3T)

5 Espanya afiliacioacute a la Seguretat Social i atur registrat (octubre)

7 Portugal ocupacioacute (3T)7-8 Comitegrave de Mercat Obert de la Fed13 Portugal IPC (octubre)14 Espanya IPC (octubre) Portugal avanccedil del PIB (3T) Japoacute PIB (3T)19 Espanya cregravedits dipogravesits i morositat (setembre)22 Portugal cregravedits i dipogravesits (setembre)27 Espanya execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (octubre) Portugal execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (octubre)29 Espanya avanccedil de lrsquoIPC (novembre) Portugal ocupacioacute i atur (octubre) Zona de lrsquoeuro iacutendex de sentiment econogravemic (novembre)

OCTUBRE 2018 NOVEMBRE 2018

Agenda

Cronologia

13 Lrsquoagegravencia de qualificacioacute Moodyrsquos millora la nota cre-ditiacutecia drsquoEspanya de Baa2 a Baa1

ABRIL 2018

13 La Fed augmenta el tipus oficial en 25 p b fins a situar-lo en lrsquointerval 175-200

14 El BCE anuncia que les compres netes drsquoactius dismi-nuiran fins als 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir de lrsquooctubre i finalitzaran al desembre del 2018

jUNY 2018

20 Gregravecia surt del tercer rescat financer despreacutes de vuit anys de supervisioacute per part de la UE del BCE i de lrsquoFMI

23 Entra en vigor la segona fase de pujades aranzelagraveries entre els EUA i la Xina (sobre 16000 milions de dogravelars en importacions del total de 50000 milions)

27 Els EUA i Megravexic anuncien un acord comercial preliminar per reemplaccedilar el Tractat de Lliure Comerccedil drsquoAmegraverica del Nord (NAFTA)

AgOST 2018

jULIOL 2018

6 Entra en vigor la primera fase de pujades aranzelagraveries entre els EUA i la Xina (sobre 34000 milions de dogravelars en importacions del total de 50000 milions)

8 Els EUA abandonen lrsquoacord nuclear amb lrsquoIran assolit el 2015 i anuncien el restabliment de les sancions

Argentina demana ajuda financera a lrsquoFMI per afrontar els importants desajustaments macroeconogravemics del paiacutes

31 Els EUA imposen els aranzels a les importacions drsquoacer i drsquoalumini procedents drsquoEuropa de Megravexic i de Canadagrave

MAIg 2018

24 Els EUA fan efectiva una nova pujada aranzelagraveria sobre 200000 milions de dogravelars drsquoimportacions xineses La Xina aplica una nova pujada aranzelagraveria sobre 60000 milions de dogravelars drsquoimportacions nord-americanes

26 La Fed augmenta el tipus oficial en 25 p b i el situa en lrsquointerval 200-225

30 Canadagrave srsquoincorpora a lrsquoacord comercial preliminar entre els EUA i Megravexic per reemplaccedilar el Tractat de Lliure Comerccedil de lrsquoAmegraverica del Nord (NAFTA)

SETEMBRE 2018

RESUM EXECUTIU

3 OCTUBRE 2018

10

menor dinamisme de la demanda exterior mentre que el consum i la inversioacute mantenen un bon to Aixiacute eacutes probable que en els propers trimestres lrsquoexpansioacute econogravemica de la zona de lrsquoeuro prossegueixi a un ritme una mica inferior al de lrsquoany passat i pateixi un entorn exterior menys favorable perograve amb el suport encara de la demanda domegravestica i amb ritmes meacutes coherents amb la mitjana histograverica

Desacceleracioacute suau del creixement a Espanya Lrsquoeco no-mia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual en una dinagravemica esperada i que reflecteix lrsquoesvaiuml-ment dels factors que han estimulat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics o la depre-ciacioacute de lrsquoeuro) Aixograve queda ben reflectit en la revisioacute de la segraverie histograverica del PIB que realitza lrsquoINE cada any on srsquoobserva que el creixement va ser del 36 el 2015 (una mica superior a lrsquoestimat inicialment) i que es va desaccele-rar fins al 32 el 2016 i el 30 el 2017 (en els dos casos 1 degravecima per sota del publicat pregraveviament) De tota manera aquesta tendegravencia no entela el bon funcionament que continua exhibint lrsquoeconomia que queda ben reflectit en les uacuteltimes dades del mercat laboral on la creacioacute drsquoocupacioacute manteacute un ritme vigoroacutes (el 29 interanual a lrsquoagost i al setembre) Aixiacute en els propers trimestres espe-rem que prossegueixi la desacceleracioacute suau del creixe-ment gragravecies sobretot a la desacceleracioacute del sector exte-rior (llastat pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i per la fortalesa de les importacions) Pel que fa a la demanda interna tot i que esperem que perdi una mica de forccedila tot fa pensar que continuaragrave registrant un ritme drsquoavanccedil robust

Aires de moderacioacute a Portugal Lrsquoeconomia continua crei-xent a bon ritme (el 06 intertrimestral i el 24 interanual en el 2T en els dos casos 1 degravecima per damunt de les esti-macions inicials) amb una forta contribucioacute del consum privat i del sector exportador No obstant aixograve a lrsquoeconomia lusitana els indicadors tambeacute envien senyals drsquoun creixe-ment meacutes suau en els propers trimestres en una dinagravemica que igual que en el cas espanyol reflectiragrave la pegraverdua drsquoimpuls dels factors que han beneficiat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com en el cas drsquoEspanya els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims his-tograverics i la depreciacioacute de lrsquoeuro)

Lrsquoeconomia mundial opera en un entorn de riscos a la baixa Els indicadors econogravemics dels uacuteltims mesos reflec-teixen una lleugera desacceleracioacute del creixement global i en particular del bloc de paiumlsos emergents que pateix lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals i el clima de major incertesa poliacutetica i econogravemica (intensifi-cat en lrsquouacuteltim mes per la imposicioacute de nous aranzels entre els EUA i la Xina) Economies que ja fa temps que figuraven en la llista de fragravegils com Turquia i lrsquoArgentina comencen a encarar un proceacutes drsquoajust per corregir els elevats desequili-bris acumulats en els uacuteltims anys En un segon pla queda un grup meacutes ampli de paiumlsos (entre els quals trobem Malagraveisia el Brasil Ruacutessia o lrsquoIacutendia) els quals en principi gragravecies a uns fonaments macroeconogravemics generalment sogravelids haurien de poder capejar el canvi drsquoentorn No obstant aixograve tenen fonts de feblesa idiosincragravetiques (en uns casos la sostenibi-litat de les finances puacutebliques en uns altres la dependegraven-cia del financcedilament exterior o la sensibilitat a les condicions financeres globals etc) que els situen en el focus drsquoatencioacute dels inversors A meacutes a meacutes a tot plegat cal afegir el paper central drsquouna economia xinesa que com ho corroboren els indicadors meacutes recents es continua desaccelerant En aquest context al setembre els actius financers de les eco-nomies emergents van comenccedilar el mes arrossegant el to erragravetic de lrsquoagost durant el qual havien patit turbulegravencies significatives tot i que van recuperar una mica de terreny amb el pas de les setmanes

La Fed i el BCE reforcen els respectius fulls de ruta Lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Reserva Federal dels EUA (Fed) eacutes una de les principals forces motores del tensionament de les condicions financeres globals En efecte als EUA els indicadors dibuixen una economia en plena ocupacioacute (amb una taxa drsquoatur en un baix 39) amb un creixement dinagravemic i amb tendegravencies inflacionistes fer-mes i coherents amb lrsquoobjectiu de la Fed Aixiacute al setembre la Fed va dur a terme la tercera pujada de tipus de lrsquoany (en 25 p b fins a lrsquointerval 200-225) i va reafirmar la seva intencioacute de mantenir una via drsquoincrements graduals dels tipus drsquointeregraves de referegravencia en els propers trimestres Per la seva banda a la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va fer una lectura positiva de lrsquoescenari macroeconograve-mic en la reunioacute del setembre i va reiterar la intencioacute de mantenir la retirada suau de lrsquoestiacutemul monetari (final de les compres netes drsquoactius al desembre del 2018 i sense canvis en els tipus drsquointeregraves de referegravencia fins despreacutes de lrsquoestiu del 2019) De fet lrsquoalentiment del creixement de la zona de lrsquoeuro des de lrsquoinici drsquoenguany eacutes degut en gran part a un

Sobrietat a la tornada de lrsquoestiu

4 OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10Mitjana de lrsquouacuteltim mes del periacuteode llevat que srsquoindiqui el contrari

Mercats financersMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

TIPUS DrsquoINTEREgraveS

Dogravelar

Fed funds 343 048 064 139 250 300 325

Liacutebor 3 mesos 362 069 098 161 280 329 320

Liacutebor 12 mesos 386 118 167 205 310 341 325

Deute puacuteblic 2 anys 370 072 118 184 290 320 315

Deute puacuteblic 10 anys 470 270 249 241 310 350 340

Euro

Depo BCE 205 050 ndash040 ndash040 ndash040 ndash020 025

Refi BCE 305 113 000 000 000 025 075

Eonia 312 077 ndash035 ndash034 ndash035 ndash010 040

Euriacutebor 1 mes 318 093 ndash037 ndash037 ndash034 ndash008 042

Euriacutebor 3 mesos 324 113 ndash032 ndash033 ndash032 ndash004 044

Euriacutebor 6 mesos 329 130 ndash022 ndash027 ndash022 012 062

Euriacutebor 12 mesos 340 151 ndash008 ndash019 ndash012 027 079

Alemanya

Deute puacuteblic 2 anys 341 085 ndash076 ndash069 ndash045 008 073

Deute puacuteblic 10 anys 430 221 029 035 065 126 196

Espanya

Deute puacuteblic 3 anys 362 259 ndash013 ndash004 006 068 135

Deute puacuteblic 5 anys 391 316 030 031 048 111 177

Deute puacuteblic 10 anys 442 413 143 146 150 206 266

Prima de risc 11 192 114 110 85 80 70

Portugal

Deute puacuteblic 3 anys 368 485 076 ndash005 008 085 168

Deute puacuteblic 5 anys 396 542 205 046 072 144 220

Deute puacuteblic 10 anys 449 590 375 184 195 251 311

Prima de risc 19 369 346 149 130 125 115

TIPUS DE CANVI

EURUSD (dogravelars per euro) 113 133 105 118 119 123 124

EURJPY (iens per euro) 12950 12713 12241 13370 13209 12915 13144

USDJPY (iens per dogravelar) 11534 9609 11606 11302 11100 10500 10600

EURGBP (lliures per euro) 066 083 085 088 089 087 086

USDGBP (lliures per dogravelar) 059 062 080 075 075 071 069

PETROLI

Brent ($barril) 4232 9070 5492 6409 7300 6900 6600

Brent (eurosbarril) 3635 6778 5210 5417 6134 5610 5323

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS10 10

5

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia internacionalMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

CREIXEMENT DEL PIB

Mundial 45 33 32 37 38 37 36

Paiumlsos desenvolupats 26 11 17 24 23 21 18

Estats Units 27 14 16 22 28 23 19

Zona de lrsquoeuro 23 02 19 25 21 19 17

Alemanya 17 09 19 25 21 20 18

Franccedila 20 05 11 23 17 19 16

Itagravelia 15 ndash10 10 16 11 10 10

Portugal 15 ndash06 19 28 21 19 19

Espanya 38 ndash04 32 30 25 21 20

Japoacute 15 03 10 17 11 12 06

Regne Unit 28 10 18 17 13 17 19

Paiumlsos emergents 66 52 44 47 49 49 47

Xina 117 86 67 69 65 62 60

Iacutendia 97 67 79 62 74 69 62

Indonegravesia 55 58 50 51 51 49 48

Brasil 36 23 ndash35 10 15 21 20

Megravexic 24 20 29 20 21 23 23

Xile 50 34 13 15 37 30 27

Ruacutessia 72 12 ndash02 15 18 21 20

Turquia 54 50 32 73 40 25 33

Pologravenia 40 32 30 47 47 30 27

Sud-agravefrica 44 20 07 13 11 13 16

INFLACIOacute

Mundial 41 39 28 30 34 33 32

Paiumlsos desenvolupats 21 16 08 17 22 21 19

Estats Units 28 17 13 21 25 21 21

Zona de lrsquoeuro 21 15 02 15 17 17 18

Alemanya 17 14 04 17 18 18 19

Franccedila 18 13 03 12 21 17 18

Itagravelia 18 14 00 13 12 15 16

Portugal 30 13 06 16 14 15 18

Espanya 32 15 ndash02 20 17 18 20

Japoacute ndash03 04 ndash01 05 08 08 12

Regne Unit 19 26 07 27 26 22 20

Paiumlsos emergents 67 60 43 40 42 43 40

Xina 17 27 20 16 20 24 24

Iacutendia 45 90 49 33 43 43 46

Indonegravesia 87 60 35 38 34 35 27

Brasil 73 62 88 35 36 41 41

Megravexic 52 41 28 60 45 38 34

Xile 31 35 38 22 25 29 30

Ruacutessia 142 95 71 37 29 39 40

Turquia 272 81 78 111 134 120 81

Pologravenia 35 23 ndash02 16 14 27 25

Sud-agravefrica 53 61 63 53 50 55 51

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10

6

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia espanyolaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 36 ndash11 28 25 24 22 22

Consum de les AP 50 08 10 19 18 09 08

Formacioacute bruta de capital fix 60 ndash41 29 48 60 38 28

Beacutens drsquoequipament 54 ndash02 52 57 70 44 28

Construccioacute 62 ndash70 11 46 62 35 29

Demanda nacional (contr Δ PIB) 46 ndash16 24 29 30 22 20

Exportacioacute de beacutens i serveis 48 24 52 52 29 37 39

Importacioacute de beacutens i serveis 71 ndash15 29 56 48 42 41

Producte interior brut 38 ndash04 32 30 25 21 20

Altres variables

Ocupacioacute 34 ndash19 30 28 25 20 20

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 105 210 196 172 154 137 120

Iacutendex de preus de consum 32 15 ndash02 20 17 18 20

Costos laborals unitaris 33 04 ndash06 ndash01 07 19 24

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash60 ndash21 19 19 11 11 11

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash53 ndash17 22 21 13 13 13

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 04 ndash73 ndash43 ndash31 ndash27 ndash20 ndash14

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

Economia portuguesaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 17 ndash05 24 23 23 20 18

Consum de les AP 23 ndash08 08 02 08 06 02

Formacioacute bruta de capital fix ndash03 ndash42 24 92 42 47 45

Beacutens drsquoequipament 13 ndash10 76 137 66 65 55

Construccioacute ndash16 ndash70 ndash13 83 46 62 55

Demanda nacional (contr Δ PIB) 15 ndash14 21 31 24 22 21

Exportacioacute de beacutens i serveis 52 34 44 78 68 52 43

Importacioacute de beacutens i serveis 36 12 47 81 71 60 45

Producte interior brut 15 ndash06 19 28 21 19 19

Altres variables

Ocupacioacute 04 ndash14 12 33 25 08 06

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 61 123 111 89 70 66 63

Iacutendex de preus de consum 30 13 06 16 14 15 18

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash94 ndash49 06 05 02 02 02

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash79 ndash34 16 14 11 10 09

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 ndash44 ndash68 ndash20 ndash30 ndash09 ndash10 ndash09

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

EDITORIAL

1 OCTUBRE 2018

10

El desegrave aniversari de la fallida de Lehman Brothers la fita que va marcar en lrsquoimaginari colmiddotlectiu el comenccedila-ment de la major crisi financera mundial des del 1929 ha servit per repassar les causes de la crisi i els remeis que srsquohan implementat per tractar drsquoevitar-ne la repeticioacute

Pel que fa a les causes hi ha un ampli consens sobre el fet que diversos factors van jugar un paper rellevant Entre ells una poliacutetica monetagraveria massa laxa que va alimentar la bombolla immobiliagraveria dels EUA la poca capacitat de la banca per absorbir les pegraverdues (falta de capital) un exceacutes drsquoendeutament a curt termini proble-mes de governanccedila corporativa errors de supervisioacute bancagraveria i la creacioacute de productes financers altament complexos que en camuflaven el risc real

Quant als remeis tambeacute hi ha un ampli acord sobre el fet que srsquoha avanccedilat molt en la correccioacute de les deficiegraven-cies identificades En particular els bancs han de satisfer meacutes requisits de capital de liquiditat i de transparegraven-cia i srsquoha reforccedilat el paper dels ogravergans drsquoadministracioacute i dels supervisors Tambeacute srsquohan introduiumlt noves exigegraven-cies (plans de resolucioacute) que han de facilitar la reestructuracioacute de bancs amb problemes i de minimitzar els riscos per al conjunt del sistema Alguns encara pensen que no srsquoha fet prou perograve potser obvien que aspirar a un risc zero representaria un cost enorme (els requisits de capital o el cost de complir la regulacioacute encareixen la intermediacioacute financera) Eacutes necessari trobar un equilibri Per jutjar si ho hem aconseguit cal donar una certa estabilitat al nou marc regulador i esperar un temps per analitzar-ne el funcionament

En qualsevol cas la propera gran crisi ndashque esperem que trigui molt a arribarndash seragrave segurament diferent de lrsquoanterior De fet la crisi del deute sobiragrave europeu que no va ser tan greu com la Gran Recessioacute del 2009 perograve va provocar la recaiguda de la zona de lrsquoeuro va tenir causes ben diferents unes poliacutetiques fiscals excessiva-ment laxes (en particular a Gregravecia) les divergegravencies de competitivitat entre paiumlsos o les deficiegravencies institucio-nals de la zona de lrsquoeuro Europa tambeacute ha introduiumlt grans reformes perquegrave no es repeteixi una crisi igual perograve encara cal treballar forccedila per acabar drsquoapuntalar la Unioacute Econogravemica i Monetagraveria (entre altres fronts falta com-pletar la Unioacute Bancagraveria i crear una capacitat fiscal a nivell europeu)

Mirant al futur quegrave podria originar la propera gran crisi Al radar destaquen dos focus de risc tot i que la pro-babilitat que es materialitzin eacutes baixa

La Xina eacutes un sospitoacutes habitual pel seu deute elevat que gairebeacute srsquoha duplicat en els 10 uacuteltims anys i se situa ja per damunt dels nivells del dels EUA abans de la crisi del 2008 Atesos el seu pes en lrsquoeconomia mundial i les seves agravemplies connexions comercials i financeres amb la resta del moacuten una crisi a la Xina es faria sentir al con-junt de lrsquoeconomia global Les bones notiacutecies soacuten que les autoritats xineses tenen molt clars els riscos i han comenccedilat a adoptar mesures per reduir els nivells de deute

Lrsquoaltre candidat eacutes lrsquoauge del populisme i les seves consequumlegravencies Un exemple drsquoaixograve el tenim ben a prop Itagravelia on un deute puacuteblic enorme un creixement econogravemic anegravemic i un Govern populista conformen una terna drsquoalt risc que pot alimentar els dubtes sobre la continuiumltat del paiacutes a la zona de lrsquoeuro La bona notiacutecia eacutes que la majo-ria de la poblacioacute desitja mantenir lrsquoeuro El que cal veure eacutes si aquest desig eacutes compatible amb la combinacioacute anterior o es demostra imprescindible canviar algun element de la terna

Enric FernaacutendezEconomista en cap30 de setembre de 2018

La propera gran crisi

2

CRONOLOGIA | AGENDA

OCTUBRE 2018

10 10

2 Espanya afiliacioacute a la Seguretat Social i atur registrat (setembre)

11 Portugal IPC (setembre)15 Espanya comptes financers (2T)18 Espanya cregravedits dipogravesits i morositat (agost)22 Portugal cregravedits i dipogravesits (agost)25 Consell de Govern del Banc Central Europeu Espanya enquesta de poblacioacute activa (3T) Portugal execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (setembre)26 EUA PIB (3T)30 Zona de lrsquoeuro iacutendex de sentiment econogravemic (octubre) Zona de lrsquoeuro PIB (3T) Espanya avanccedil de lrsquoIPC (octubre) Portugal ocupacioacute i atur (setembre)31 Espanya avanccedil del PIB (3T)

5 Espanya afiliacioacute a la Seguretat Social i atur registrat (octubre)

7 Portugal ocupacioacute (3T)7-8 Comitegrave de Mercat Obert de la Fed13 Portugal IPC (octubre)14 Espanya IPC (octubre) Portugal avanccedil del PIB (3T) Japoacute PIB (3T)19 Espanya cregravedits dipogravesits i morositat (setembre)22 Portugal cregravedits i dipogravesits (setembre)27 Espanya execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (octubre) Portugal execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (octubre)29 Espanya avanccedil de lrsquoIPC (novembre) Portugal ocupacioacute i atur (octubre) Zona de lrsquoeuro iacutendex de sentiment econogravemic (novembre)

OCTUBRE 2018 NOVEMBRE 2018

Agenda

Cronologia

13 Lrsquoagegravencia de qualificacioacute Moodyrsquos millora la nota cre-ditiacutecia drsquoEspanya de Baa2 a Baa1

ABRIL 2018

13 La Fed augmenta el tipus oficial en 25 p b fins a situar-lo en lrsquointerval 175-200

14 El BCE anuncia que les compres netes drsquoactius dismi-nuiran fins als 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir de lrsquooctubre i finalitzaran al desembre del 2018

jUNY 2018

20 Gregravecia surt del tercer rescat financer despreacutes de vuit anys de supervisioacute per part de la UE del BCE i de lrsquoFMI

23 Entra en vigor la segona fase de pujades aranzelagraveries entre els EUA i la Xina (sobre 16000 milions de dogravelars en importacions del total de 50000 milions)

27 Els EUA i Megravexic anuncien un acord comercial preliminar per reemplaccedilar el Tractat de Lliure Comerccedil drsquoAmegraverica del Nord (NAFTA)

AgOST 2018

jULIOL 2018

6 Entra en vigor la primera fase de pujades aranzelagraveries entre els EUA i la Xina (sobre 34000 milions de dogravelars en importacions del total de 50000 milions)

8 Els EUA abandonen lrsquoacord nuclear amb lrsquoIran assolit el 2015 i anuncien el restabliment de les sancions

Argentina demana ajuda financera a lrsquoFMI per afrontar els importants desajustaments macroeconogravemics del paiacutes

31 Els EUA imposen els aranzels a les importacions drsquoacer i drsquoalumini procedents drsquoEuropa de Megravexic i de Canadagrave

MAIg 2018

24 Els EUA fan efectiva una nova pujada aranzelagraveria sobre 200000 milions de dogravelars drsquoimportacions xineses La Xina aplica una nova pujada aranzelagraveria sobre 60000 milions de dogravelars drsquoimportacions nord-americanes

26 La Fed augmenta el tipus oficial en 25 p b i el situa en lrsquointerval 200-225

30 Canadagrave srsquoincorpora a lrsquoacord comercial preliminar entre els EUA i Megravexic per reemplaccedilar el Tractat de Lliure Comerccedil de lrsquoAmegraverica del Nord (NAFTA)

SETEMBRE 2018

RESUM EXECUTIU

3 OCTUBRE 2018

10

menor dinamisme de la demanda exterior mentre que el consum i la inversioacute mantenen un bon to Aixiacute eacutes probable que en els propers trimestres lrsquoexpansioacute econogravemica de la zona de lrsquoeuro prossegueixi a un ritme una mica inferior al de lrsquoany passat i pateixi un entorn exterior menys favorable perograve amb el suport encara de la demanda domegravestica i amb ritmes meacutes coherents amb la mitjana histograverica

Desacceleracioacute suau del creixement a Espanya Lrsquoeco no-mia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual en una dinagravemica esperada i que reflecteix lrsquoesvaiuml-ment dels factors que han estimulat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics o la depre-ciacioacute de lrsquoeuro) Aixograve queda ben reflectit en la revisioacute de la segraverie histograverica del PIB que realitza lrsquoINE cada any on srsquoobserva que el creixement va ser del 36 el 2015 (una mica superior a lrsquoestimat inicialment) i que es va desaccele-rar fins al 32 el 2016 i el 30 el 2017 (en els dos casos 1 degravecima per sota del publicat pregraveviament) De tota manera aquesta tendegravencia no entela el bon funcionament que continua exhibint lrsquoeconomia que queda ben reflectit en les uacuteltimes dades del mercat laboral on la creacioacute drsquoocupacioacute manteacute un ritme vigoroacutes (el 29 interanual a lrsquoagost i al setembre) Aixiacute en els propers trimestres espe-rem que prossegueixi la desacceleracioacute suau del creixe-ment gragravecies sobretot a la desacceleracioacute del sector exte-rior (llastat pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i per la fortalesa de les importacions) Pel que fa a la demanda interna tot i que esperem que perdi una mica de forccedila tot fa pensar que continuaragrave registrant un ritme drsquoavanccedil robust

Aires de moderacioacute a Portugal Lrsquoeconomia continua crei-xent a bon ritme (el 06 intertrimestral i el 24 interanual en el 2T en els dos casos 1 degravecima per damunt de les esti-macions inicials) amb una forta contribucioacute del consum privat i del sector exportador No obstant aixograve a lrsquoeconomia lusitana els indicadors tambeacute envien senyals drsquoun creixe-ment meacutes suau en els propers trimestres en una dinagravemica que igual que en el cas espanyol reflectiragrave la pegraverdua drsquoimpuls dels factors que han beneficiat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com en el cas drsquoEspanya els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims his-tograverics i la depreciacioacute de lrsquoeuro)

Lrsquoeconomia mundial opera en un entorn de riscos a la baixa Els indicadors econogravemics dels uacuteltims mesos reflec-teixen una lleugera desacceleracioacute del creixement global i en particular del bloc de paiumlsos emergents que pateix lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals i el clima de major incertesa poliacutetica i econogravemica (intensifi-cat en lrsquouacuteltim mes per la imposicioacute de nous aranzels entre els EUA i la Xina) Economies que ja fa temps que figuraven en la llista de fragravegils com Turquia i lrsquoArgentina comencen a encarar un proceacutes drsquoajust per corregir els elevats desequili-bris acumulats en els uacuteltims anys En un segon pla queda un grup meacutes ampli de paiumlsos (entre els quals trobem Malagraveisia el Brasil Ruacutessia o lrsquoIacutendia) els quals en principi gragravecies a uns fonaments macroeconogravemics generalment sogravelids haurien de poder capejar el canvi drsquoentorn No obstant aixograve tenen fonts de feblesa idiosincragravetiques (en uns casos la sostenibi-litat de les finances puacutebliques en uns altres la dependegraven-cia del financcedilament exterior o la sensibilitat a les condicions financeres globals etc) que els situen en el focus drsquoatencioacute dels inversors A meacutes a meacutes a tot plegat cal afegir el paper central drsquouna economia xinesa que com ho corroboren els indicadors meacutes recents es continua desaccelerant En aquest context al setembre els actius financers de les eco-nomies emergents van comenccedilar el mes arrossegant el to erragravetic de lrsquoagost durant el qual havien patit turbulegravencies significatives tot i que van recuperar una mica de terreny amb el pas de les setmanes

La Fed i el BCE reforcen els respectius fulls de ruta Lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Reserva Federal dels EUA (Fed) eacutes una de les principals forces motores del tensionament de les condicions financeres globals En efecte als EUA els indicadors dibuixen una economia en plena ocupacioacute (amb una taxa drsquoatur en un baix 39) amb un creixement dinagravemic i amb tendegravencies inflacionistes fer-mes i coherents amb lrsquoobjectiu de la Fed Aixiacute al setembre la Fed va dur a terme la tercera pujada de tipus de lrsquoany (en 25 p b fins a lrsquointerval 200-225) i va reafirmar la seva intencioacute de mantenir una via drsquoincrements graduals dels tipus drsquointeregraves de referegravencia en els propers trimestres Per la seva banda a la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va fer una lectura positiva de lrsquoescenari macroeconograve-mic en la reunioacute del setembre i va reiterar la intencioacute de mantenir la retirada suau de lrsquoestiacutemul monetari (final de les compres netes drsquoactius al desembre del 2018 i sense canvis en els tipus drsquointeregraves de referegravencia fins despreacutes de lrsquoestiu del 2019) De fet lrsquoalentiment del creixement de la zona de lrsquoeuro des de lrsquoinici drsquoenguany eacutes degut en gran part a un

Sobrietat a la tornada de lrsquoestiu

4 OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10Mitjana de lrsquouacuteltim mes del periacuteode llevat que srsquoindiqui el contrari

Mercats financersMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

TIPUS DrsquoINTEREgraveS

Dogravelar

Fed funds 343 048 064 139 250 300 325

Liacutebor 3 mesos 362 069 098 161 280 329 320

Liacutebor 12 mesos 386 118 167 205 310 341 325

Deute puacuteblic 2 anys 370 072 118 184 290 320 315

Deute puacuteblic 10 anys 470 270 249 241 310 350 340

Euro

Depo BCE 205 050 ndash040 ndash040 ndash040 ndash020 025

Refi BCE 305 113 000 000 000 025 075

Eonia 312 077 ndash035 ndash034 ndash035 ndash010 040

Euriacutebor 1 mes 318 093 ndash037 ndash037 ndash034 ndash008 042

Euriacutebor 3 mesos 324 113 ndash032 ndash033 ndash032 ndash004 044

Euriacutebor 6 mesos 329 130 ndash022 ndash027 ndash022 012 062

Euriacutebor 12 mesos 340 151 ndash008 ndash019 ndash012 027 079

Alemanya

Deute puacuteblic 2 anys 341 085 ndash076 ndash069 ndash045 008 073

Deute puacuteblic 10 anys 430 221 029 035 065 126 196

Espanya

Deute puacuteblic 3 anys 362 259 ndash013 ndash004 006 068 135

Deute puacuteblic 5 anys 391 316 030 031 048 111 177

Deute puacuteblic 10 anys 442 413 143 146 150 206 266

Prima de risc 11 192 114 110 85 80 70

Portugal

Deute puacuteblic 3 anys 368 485 076 ndash005 008 085 168

Deute puacuteblic 5 anys 396 542 205 046 072 144 220

Deute puacuteblic 10 anys 449 590 375 184 195 251 311

Prima de risc 19 369 346 149 130 125 115

TIPUS DE CANVI

EURUSD (dogravelars per euro) 113 133 105 118 119 123 124

EURJPY (iens per euro) 12950 12713 12241 13370 13209 12915 13144

USDJPY (iens per dogravelar) 11534 9609 11606 11302 11100 10500 10600

EURGBP (lliures per euro) 066 083 085 088 089 087 086

USDGBP (lliures per dogravelar) 059 062 080 075 075 071 069

PETROLI

Brent ($barril) 4232 9070 5492 6409 7300 6900 6600

Brent (eurosbarril) 3635 6778 5210 5417 6134 5610 5323

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS10 10

5

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia internacionalMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

CREIXEMENT DEL PIB

Mundial 45 33 32 37 38 37 36

Paiumlsos desenvolupats 26 11 17 24 23 21 18

Estats Units 27 14 16 22 28 23 19

Zona de lrsquoeuro 23 02 19 25 21 19 17

Alemanya 17 09 19 25 21 20 18

Franccedila 20 05 11 23 17 19 16

Itagravelia 15 ndash10 10 16 11 10 10

Portugal 15 ndash06 19 28 21 19 19

Espanya 38 ndash04 32 30 25 21 20

Japoacute 15 03 10 17 11 12 06

Regne Unit 28 10 18 17 13 17 19

Paiumlsos emergents 66 52 44 47 49 49 47

Xina 117 86 67 69 65 62 60

Iacutendia 97 67 79 62 74 69 62

Indonegravesia 55 58 50 51 51 49 48

Brasil 36 23 ndash35 10 15 21 20

Megravexic 24 20 29 20 21 23 23

Xile 50 34 13 15 37 30 27

Ruacutessia 72 12 ndash02 15 18 21 20

Turquia 54 50 32 73 40 25 33

Pologravenia 40 32 30 47 47 30 27

Sud-agravefrica 44 20 07 13 11 13 16

INFLACIOacute

Mundial 41 39 28 30 34 33 32

Paiumlsos desenvolupats 21 16 08 17 22 21 19

Estats Units 28 17 13 21 25 21 21

Zona de lrsquoeuro 21 15 02 15 17 17 18

Alemanya 17 14 04 17 18 18 19

Franccedila 18 13 03 12 21 17 18

Itagravelia 18 14 00 13 12 15 16

Portugal 30 13 06 16 14 15 18

Espanya 32 15 ndash02 20 17 18 20

Japoacute ndash03 04 ndash01 05 08 08 12

Regne Unit 19 26 07 27 26 22 20

Paiumlsos emergents 67 60 43 40 42 43 40

Xina 17 27 20 16 20 24 24

Iacutendia 45 90 49 33 43 43 46

Indonegravesia 87 60 35 38 34 35 27

Brasil 73 62 88 35 36 41 41

Megravexic 52 41 28 60 45 38 34

Xile 31 35 38 22 25 29 30

Ruacutessia 142 95 71 37 29 39 40

Turquia 272 81 78 111 134 120 81

Pologravenia 35 23 ndash02 16 14 27 25

Sud-agravefrica 53 61 63 53 50 55 51

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10

6

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia espanyolaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 36 ndash11 28 25 24 22 22

Consum de les AP 50 08 10 19 18 09 08

Formacioacute bruta de capital fix 60 ndash41 29 48 60 38 28

Beacutens drsquoequipament 54 ndash02 52 57 70 44 28

Construccioacute 62 ndash70 11 46 62 35 29

Demanda nacional (contr Δ PIB) 46 ndash16 24 29 30 22 20

Exportacioacute de beacutens i serveis 48 24 52 52 29 37 39

Importacioacute de beacutens i serveis 71 ndash15 29 56 48 42 41

Producte interior brut 38 ndash04 32 30 25 21 20

Altres variables

Ocupacioacute 34 ndash19 30 28 25 20 20

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 105 210 196 172 154 137 120

Iacutendex de preus de consum 32 15 ndash02 20 17 18 20

Costos laborals unitaris 33 04 ndash06 ndash01 07 19 24

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash60 ndash21 19 19 11 11 11

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash53 ndash17 22 21 13 13 13

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 04 ndash73 ndash43 ndash31 ndash27 ndash20 ndash14

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

Economia portuguesaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 17 ndash05 24 23 23 20 18

Consum de les AP 23 ndash08 08 02 08 06 02

Formacioacute bruta de capital fix ndash03 ndash42 24 92 42 47 45

Beacutens drsquoequipament 13 ndash10 76 137 66 65 55

Construccioacute ndash16 ndash70 ndash13 83 46 62 55

Demanda nacional (contr Δ PIB) 15 ndash14 21 31 24 22 21

Exportacioacute de beacutens i serveis 52 34 44 78 68 52 43

Importacioacute de beacutens i serveis 36 12 47 81 71 60 45

Producte interior brut 15 ndash06 19 28 21 19 19

Altres variables

Ocupacioacute 04 ndash14 12 33 25 08 06

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 61 123 111 89 70 66 63

Iacutendex de preus de consum 30 13 06 16 14 15 18

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash94 ndash49 06 05 02 02 02

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash79 ndash34 16 14 11 10 09

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 ndash44 ndash68 ndash20 ndash30 ndash09 ndash10 ndash09

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

2

CRONOLOGIA | AGENDA

OCTUBRE 2018

10 10

2 Espanya afiliacioacute a la Seguretat Social i atur registrat (setembre)

11 Portugal IPC (setembre)15 Espanya comptes financers (2T)18 Espanya cregravedits dipogravesits i morositat (agost)22 Portugal cregravedits i dipogravesits (agost)25 Consell de Govern del Banc Central Europeu Espanya enquesta de poblacioacute activa (3T) Portugal execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (setembre)26 EUA PIB (3T)30 Zona de lrsquoeuro iacutendex de sentiment econogravemic (octubre) Zona de lrsquoeuro PIB (3T) Espanya avanccedil de lrsquoIPC (octubre) Portugal ocupacioacute i atur (setembre)31 Espanya avanccedil del PIB (3T)

5 Espanya afiliacioacute a la Seguretat Social i atur registrat (octubre)

7 Portugal ocupacioacute (3T)7-8 Comitegrave de Mercat Obert de la Fed13 Portugal IPC (octubre)14 Espanya IPC (octubre) Portugal avanccedil del PIB (3T) Japoacute PIB (3T)19 Espanya cregravedits dipogravesits i morositat (setembre)22 Portugal cregravedits i dipogravesits (setembre)27 Espanya execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (octubre) Portugal execucioacute pressupostagraveria de lrsquoEstat (octubre)29 Espanya avanccedil de lrsquoIPC (novembre) Portugal ocupacioacute i atur (octubre) Zona de lrsquoeuro iacutendex de sentiment econogravemic (novembre)

OCTUBRE 2018 NOVEMBRE 2018

Agenda

Cronologia

13 Lrsquoagegravencia de qualificacioacute Moodyrsquos millora la nota cre-ditiacutecia drsquoEspanya de Baa2 a Baa1

ABRIL 2018

13 La Fed augmenta el tipus oficial en 25 p b fins a situar-lo en lrsquointerval 175-200

14 El BCE anuncia que les compres netes drsquoactius dismi-nuiran fins als 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir de lrsquooctubre i finalitzaran al desembre del 2018

jUNY 2018

20 Gregravecia surt del tercer rescat financer despreacutes de vuit anys de supervisioacute per part de la UE del BCE i de lrsquoFMI

23 Entra en vigor la segona fase de pujades aranzelagraveries entre els EUA i la Xina (sobre 16000 milions de dogravelars en importacions del total de 50000 milions)

27 Els EUA i Megravexic anuncien un acord comercial preliminar per reemplaccedilar el Tractat de Lliure Comerccedil drsquoAmegraverica del Nord (NAFTA)

AgOST 2018

jULIOL 2018

6 Entra en vigor la primera fase de pujades aranzelagraveries entre els EUA i la Xina (sobre 34000 milions de dogravelars en importacions del total de 50000 milions)

8 Els EUA abandonen lrsquoacord nuclear amb lrsquoIran assolit el 2015 i anuncien el restabliment de les sancions

Argentina demana ajuda financera a lrsquoFMI per afrontar els importants desajustaments macroeconogravemics del paiacutes

31 Els EUA imposen els aranzels a les importacions drsquoacer i drsquoalumini procedents drsquoEuropa de Megravexic i de Canadagrave

MAIg 2018

24 Els EUA fan efectiva una nova pujada aranzelagraveria sobre 200000 milions de dogravelars drsquoimportacions xineses La Xina aplica una nova pujada aranzelagraveria sobre 60000 milions de dogravelars drsquoimportacions nord-americanes

26 La Fed augmenta el tipus oficial en 25 p b i el situa en lrsquointerval 200-225

30 Canadagrave srsquoincorpora a lrsquoacord comercial preliminar entre els EUA i Megravexic per reemplaccedilar el Tractat de Lliure Comerccedil de lrsquoAmegraverica del Nord (NAFTA)

SETEMBRE 2018

RESUM EXECUTIU

3 OCTUBRE 2018

10

menor dinamisme de la demanda exterior mentre que el consum i la inversioacute mantenen un bon to Aixiacute eacutes probable que en els propers trimestres lrsquoexpansioacute econogravemica de la zona de lrsquoeuro prossegueixi a un ritme una mica inferior al de lrsquoany passat i pateixi un entorn exterior menys favorable perograve amb el suport encara de la demanda domegravestica i amb ritmes meacutes coherents amb la mitjana histograverica

Desacceleracioacute suau del creixement a Espanya Lrsquoeco no-mia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual en una dinagravemica esperada i que reflecteix lrsquoesvaiuml-ment dels factors que han estimulat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics o la depre-ciacioacute de lrsquoeuro) Aixograve queda ben reflectit en la revisioacute de la segraverie histograverica del PIB que realitza lrsquoINE cada any on srsquoobserva que el creixement va ser del 36 el 2015 (una mica superior a lrsquoestimat inicialment) i que es va desaccele-rar fins al 32 el 2016 i el 30 el 2017 (en els dos casos 1 degravecima per sota del publicat pregraveviament) De tota manera aquesta tendegravencia no entela el bon funcionament que continua exhibint lrsquoeconomia que queda ben reflectit en les uacuteltimes dades del mercat laboral on la creacioacute drsquoocupacioacute manteacute un ritme vigoroacutes (el 29 interanual a lrsquoagost i al setembre) Aixiacute en els propers trimestres espe-rem que prossegueixi la desacceleracioacute suau del creixe-ment gragravecies sobretot a la desacceleracioacute del sector exte-rior (llastat pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i per la fortalesa de les importacions) Pel que fa a la demanda interna tot i que esperem que perdi una mica de forccedila tot fa pensar que continuaragrave registrant un ritme drsquoavanccedil robust

Aires de moderacioacute a Portugal Lrsquoeconomia continua crei-xent a bon ritme (el 06 intertrimestral i el 24 interanual en el 2T en els dos casos 1 degravecima per damunt de les esti-macions inicials) amb una forta contribucioacute del consum privat i del sector exportador No obstant aixograve a lrsquoeconomia lusitana els indicadors tambeacute envien senyals drsquoun creixe-ment meacutes suau en els propers trimestres en una dinagravemica que igual que en el cas espanyol reflectiragrave la pegraverdua drsquoimpuls dels factors que han beneficiat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com en el cas drsquoEspanya els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims his-tograverics i la depreciacioacute de lrsquoeuro)

Lrsquoeconomia mundial opera en un entorn de riscos a la baixa Els indicadors econogravemics dels uacuteltims mesos reflec-teixen una lleugera desacceleracioacute del creixement global i en particular del bloc de paiumlsos emergents que pateix lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals i el clima de major incertesa poliacutetica i econogravemica (intensifi-cat en lrsquouacuteltim mes per la imposicioacute de nous aranzels entre els EUA i la Xina) Economies que ja fa temps que figuraven en la llista de fragravegils com Turquia i lrsquoArgentina comencen a encarar un proceacutes drsquoajust per corregir els elevats desequili-bris acumulats en els uacuteltims anys En un segon pla queda un grup meacutes ampli de paiumlsos (entre els quals trobem Malagraveisia el Brasil Ruacutessia o lrsquoIacutendia) els quals en principi gragravecies a uns fonaments macroeconogravemics generalment sogravelids haurien de poder capejar el canvi drsquoentorn No obstant aixograve tenen fonts de feblesa idiosincragravetiques (en uns casos la sostenibi-litat de les finances puacutebliques en uns altres la dependegraven-cia del financcedilament exterior o la sensibilitat a les condicions financeres globals etc) que els situen en el focus drsquoatencioacute dels inversors A meacutes a meacutes a tot plegat cal afegir el paper central drsquouna economia xinesa que com ho corroboren els indicadors meacutes recents es continua desaccelerant En aquest context al setembre els actius financers de les eco-nomies emergents van comenccedilar el mes arrossegant el to erragravetic de lrsquoagost durant el qual havien patit turbulegravencies significatives tot i que van recuperar una mica de terreny amb el pas de les setmanes

La Fed i el BCE reforcen els respectius fulls de ruta Lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Reserva Federal dels EUA (Fed) eacutes una de les principals forces motores del tensionament de les condicions financeres globals En efecte als EUA els indicadors dibuixen una economia en plena ocupacioacute (amb una taxa drsquoatur en un baix 39) amb un creixement dinagravemic i amb tendegravencies inflacionistes fer-mes i coherents amb lrsquoobjectiu de la Fed Aixiacute al setembre la Fed va dur a terme la tercera pujada de tipus de lrsquoany (en 25 p b fins a lrsquointerval 200-225) i va reafirmar la seva intencioacute de mantenir una via drsquoincrements graduals dels tipus drsquointeregraves de referegravencia en els propers trimestres Per la seva banda a la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va fer una lectura positiva de lrsquoescenari macroeconograve-mic en la reunioacute del setembre i va reiterar la intencioacute de mantenir la retirada suau de lrsquoestiacutemul monetari (final de les compres netes drsquoactius al desembre del 2018 i sense canvis en els tipus drsquointeregraves de referegravencia fins despreacutes de lrsquoestiu del 2019) De fet lrsquoalentiment del creixement de la zona de lrsquoeuro des de lrsquoinici drsquoenguany eacutes degut en gran part a un

Sobrietat a la tornada de lrsquoestiu

4 OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10Mitjana de lrsquouacuteltim mes del periacuteode llevat que srsquoindiqui el contrari

Mercats financersMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

TIPUS DrsquoINTEREgraveS

Dogravelar

Fed funds 343 048 064 139 250 300 325

Liacutebor 3 mesos 362 069 098 161 280 329 320

Liacutebor 12 mesos 386 118 167 205 310 341 325

Deute puacuteblic 2 anys 370 072 118 184 290 320 315

Deute puacuteblic 10 anys 470 270 249 241 310 350 340

Euro

Depo BCE 205 050 ndash040 ndash040 ndash040 ndash020 025

Refi BCE 305 113 000 000 000 025 075

Eonia 312 077 ndash035 ndash034 ndash035 ndash010 040

Euriacutebor 1 mes 318 093 ndash037 ndash037 ndash034 ndash008 042

Euriacutebor 3 mesos 324 113 ndash032 ndash033 ndash032 ndash004 044

Euriacutebor 6 mesos 329 130 ndash022 ndash027 ndash022 012 062

Euriacutebor 12 mesos 340 151 ndash008 ndash019 ndash012 027 079

Alemanya

Deute puacuteblic 2 anys 341 085 ndash076 ndash069 ndash045 008 073

Deute puacuteblic 10 anys 430 221 029 035 065 126 196

Espanya

Deute puacuteblic 3 anys 362 259 ndash013 ndash004 006 068 135

Deute puacuteblic 5 anys 391 316 030 031 048 111 177

Deute puacuteblic 10 anys 442 413 143 146 150 206 266

Prima de risc 11 192 114 110 85 80 70

Portugal

Deute puacuteblic 3 anys 368 485 076 ndash005 008 085 168

Deute puacuteblic 5 anys 396 542 205 046 072 144 220

Deute puacuteblic 10 anys 449 590 375 184 195 251 311

Prima de risc 19 369 346 149 130 125 115

TIPUS DE CANVI

EURUSD (dogravelars per euro) 113 133 105 118 119 123 124

EURJPY (iens per euro) 12950 12713 12241 13370 13209 12915 13144

USDJPY (iens per dogravelar) 11534 9609 11606 11302 11100 10500 10600

EURGBP (lliures per euro) 066 083 085 088 089 087 086

USDGBP (lliures per dogravelar) 059 062 080 075 075 071 069

PETROLI

Brent ($barril) 4232 9070 5492 6409 7300 6900 6600

Brent (eurosbarril) 3635 6778 5210 5417 6134 5610 5323

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS10 10

5

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia internacionalMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

CREIXEMENT DEL PIB

Mundial 45 33 32 37 38 37 36

Paiumlsos desenvolupats 26 11 17 24 23 21 18

Estats Units 27 14 16 22 28 23 19

Zona de lrsquoeuro 23 02 19 25 21 19 17

Alemanya 17 09 19 25 21 20 18

Franccedila 20 05 11 23 17 19 16

Itagravelia 15 ndash10 10 16 11 10 10

Portugal 15 ndash06 19 28 21 19 19

Espanya 38 ndash04 32 30 25 21 20

Japoacute 15 03 10 17 11 12 06

Regne Unit 28 10 18 17 13 17 19

Paiumlsos emergents 66 52 44 47 49 49 47

Xina 117 86 67 69 65 62 60

Iacutendia 97 67 79 62 74 69 62

Indonegravesia 55 58 50 51 51 49 48

Brasil 36 23 ndash35 10 15 21 20

Megravexic 24 20 29 20 21 23 23

Xile 50 34 13 15 37 30 27

Ruacutessia 72 12 ndash02 15 18 21 20

Turquia 54 50 32 73 40 25 33

Pologravenia 40 32 30 47 47 30 27

Sud-agravefrica 44 20 07 13 11 13 16

INFLACIOacute

Mundial 41 39 28 30 34 33 32

Paiumlsos desenvolupats 21 16 08 17 22 21 19

Estats Units 28 17 13 21 25 21 21

Zona de lrsquoeuro 21 15 02 15 17 17 18

Alemanya 17 14 04 17 18 18 19

Franccedila 18 13 03 12 21 17 18

Itagravelia 18 14 00 13 12 15 16

Portugal 30 13 06 16 14 15 18

Espanya 32 15 ndash02 20 17 18 20

Japoacute ndash03 04 ndash01 05 08 08 12

Regne Unit 19 26 07 27 26 22 20

Paiumlsos emergents 67 60 43 40 42 43 40

Xina 17 27 20 16 20 24 24

Iacutendia 45 90 49 33 43 43 46

Indonegravesia 87 60 35 38 34 35 27

Brasil 73 62 88 35 36 41 41

Megravexic 52 41 28 60 45 38 34

Xile 31 35 38 22 25 29 30

Ruacutessia 142 95 71 37 29 39 40

Turquia 272 81 78 111 134 120 81

Pologravenia 35 23 ndash02 16 14 27 25

Sud-agravefrica 53 61 63 53 50 55 51

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10

6

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia espanyolaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 36 ndash11 28 25 24 22 22

Consum de les AP 50 08 10 19 18 09 08

Formacioacute bruta de capital fix 60 ndash41 29 48 60 38 28

Beacutens drsquoequipament 54 ndash02 52 57 70 44 28

Construccioacute 62 ndash70 11 46 62 35 29

Demanda nacional (contr Δ PIB) 46 ndash16 24 29 30 22 20

Exportacioacute de beacutens i serveis 48 24 52 52 29 37 39

Importacioacute de beacutens i serveis 71 ndash15 29 56 48 42 41

Producte interior brut 38 ndash04 32 30 25 21 20

Altres variables

Ocupacioacute 34 ndash19 30 28 25 20 20

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 105 210 196 172 154 137 120

Iacutendex de preus de consum 32 15 ndash02 20 17 18 20

Costos laborals unitaris 33 04 ndash06 ndash01 07 19 24

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash60 ndash21 19 19 11 11 11

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash53 ndash17 22 21 13 13 13

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 04 ndash73 ndash43 ndash31 ndash27 ndash20 ndash14

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

Economia portuguesaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 17 ndash05 24 23 23 20 18

Consum de les AP 23 ndash08 08 02 08 06 02

Formacioacute bruta de capital fix ndash03 ndash42 24 92 42 47 45

Beacutens drsquoequipament 13 ndash10 76 137 66 65 55

Construccioacute ndash16 ndash70 ndash13 83 46 62 55

Demanda nacional (contr Δ PIB) 15 ndash14 21 31 24 22 21

Exportacioacute de beacutens i serveis 52 34 44 78 68 52 43

Importacioacute de beacutens i serveis 36 12 47 81 71 60 45

Producte interior brut 15 ndash06 19 28 21 19 19

Altres variables

Ocupacioacute 04 ndash14 12 33 25 08 06

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 61 123 111 89 70 66 63

Iacutendex de preus de consum 30 13 06 16 14 15 18

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash94 ndash49 06 05 02 02 02

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash79 ndash34 16 14 11 10 09

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 ndash44 ndash68 ndash20 ndash30 ndash09 ndash10 ndash09

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

RESUM EXECUTIU

3 OCTUBRE 2018

10

menor dinamisme de la demanda exterior mentre que el consum i la inversioacute mantenen un bon to Aixiacute eacutes probable que en els propers trimestres lrsquoexpansioacute econogravemica de la zona de lrsquoeuro prossegueixi a un ritme una mica inferior al de lrsquoany passat i pateixi un entorn exterior menys favorable perograve amb el suport encara de la demanda domegravestica i amb ritmes meacutes coherents amb la mitjana histograverica

Desacceleracioacute suau del creixement a Espanya Lrsquoeco no-mia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual en una dinagravemica esperada i que reflecteix lrsquoesvaiuml-ment dels factors que han estimulat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics o la depre-ciacioacute de lrsquoeuro) Aixograve queda ben reflectit en la revisioacute de la segraverie histograverica del PIB que realitza lrsquoINE cada any on srsquoobserva que el creixement va ser del 36 el 2015 (una mica superior a lrsquoestimat inicialment) i que es va desaccele-rar fins al 32 el 2016 i el 30 el 2017 (en els dos casos 1 degravecima per sota del publicat pregraveviament) De tota manera aquesta tendegravencia no entela el bon funcionament que continua exhibint lrsquoeconomia que queda ben reflectit en les uacuteltimes dades del mercat laboral on la creacioacute drsquoocupacioacute manteacute un ritme vigoroacutes (el 29 interanual a lrsquoagost i al setembre) Aixiacute en els propers trimestres espe-rem que prossegueixi la desacceleracioacute suau del creixe-ment gragravecies sobretot a la desacceleracioacute del sector exte-rior (llastat pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i per la fortalesa de les importacions) Pel que fa a la demanda interna tot i que esperem que perdi una mica de forccedila tot fa pensar que continuaragrave registrant un ritme drsquoavanccedil robust

Aires de moderacioacute a Portugal Lrsquoeconomia continua crei-xent a bon ritme (el 06 intertrimestral i el 24 interanual en el 2T en els dos casos 1 degravecima per damunt de les esti-macions inicials) amb una forta contribucioacute del consum privat i del sector exportador No obstant aixograve a lrsquoeconomia lusitana els indicadors tambeacute envien senyals drsquoun creixe-ment meacutes suau en els propers trimestres en una dinagravemica que igual que en el cas espanyol reflectiragrave la pegraverdua drsquoimpuls dels factors que han beneficiat de forma temporal lrsquoeconomia en els uacuteltims anys (com en el cas drsquoEspanya els baixos preus del petroli uns tipus drsquointeregraves en miacutenims his-tograverics i la depreciacioacute de lrsquoeuro)

Lrsquoeconomia mundial opera en un entorn de riscos a la baixa Els indicadors econogravemics dels uacuteltims mesos reflec-teixen una lleugera desacceleracioacute del creixement global i en particular del bloc de paiumlsos emergents que pateix lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals i el clima de major incertesa poliacutetica i econogravemica (intensifi-cat en lrsquouacuteltim mes per la imposicioacute de nous aranzels entre els EUA i la Xina) Economies que ja fa temps que figuraven en la llista de fragravegils com Turquia i lrsquoArgentina comencen a encarar un proceacutes drsquoajust per corregir els elevats desequili-bris acumulats en els uacuteltims anys En un segon pla queda un grup meacutes ampli de paiumlsos (entre els quals trobem Malagraveisia el Brasil Ruacutessia o lrsquoIacutendia) els quals en principi gragravecies a uns fonaments macroeconogravemics generalment sogravelids haurien de poder capejar el canvi drsquoentorn No obstant aixograve tenen fonts de feblesa idiosincragravetiques (en uns casos la sostenibi-litat de les finances puacutebliques en uns altres la dependegraven-cia del financcedilament exterior o la sensibilitat a les condicions financeres globals etc) que els situen en el focus drsquoatencioacute dels inversors A meacutes a meacutes a tot plegat cal afegir el paper central drsquouna economia xinesa que com ho corroboren els indicadors meacutes recents es continua desaccelerant En aquest context al setembre els actius financers de les eco-nomies emergents van comenccedilar el mes arrossegant el to erragravetic de lrsquoagost durant el qual havien patit turbulegravencies significatives tot i que van recuperar una mica de terreny amb el pas de les setmanes

La Fed i el BCE reforcen els respectius fulls de ruta Lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Reserva Federal dels EUA (Fed) eacutes una de les principals forces motores del tensionament de les condicions financeres globals En efecte als EUA els indicadors dibuixen una economia en plena ocupacioacute (amb una taxa drsquoatur en un baix 39) amb un creixement dinagravemic i amb tendegravencies inflacionistes fer-mes i coherents amb lrsquoobjectiu de la Fed Aixiacute al setembre la Fed va dur a terme la tercera pujada de tipus de lrsquoany (en 25 p b fins a lrsquointerval 200-225) i va reafirmar la seva intencioacute de mantenir una via drsquoincrements graduals dels tipus drsquointeregraves de referegravencia en els propers trimestres Per la seva banda a la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va fer una lectura positiva de lrsquoescenari macroeconograve-mic en la reunioacute del setembre i va reiterar la intencioacute de mantenir la retirada suau de lrsquoestiacutemul monetari (final de les compres netes drsquoactius al desembre del 2018 i sense canvis en els tipus drsquointeregraves de referegravencia fins despreacutes de lrsquoestiu del 2019) De fet lrsquoalentiment del creixement de la zona de lrsquoeuro des de lrsquoinici drsquoenguany eacutes degut en gran part a un

Sobrietat a la tornada de lrsquoestiu

4 OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10Mitjana de lrsquouacuteltim mes del periacuteode llevat que srsquoindiqui el contrari

Mercats financersMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

TIPUS DrsquoINTEREgraveS

Dogravelar

Fed funds 343 048 064 139 250 300 325

Liacutebor 3 mesos 362 069 098 161 280 329 320

Liacutebor 12 mesos 386 118 167 205 310 341 325

Deute puacuteblic 2 anys 370 072 118 184 290 320 315

Deute puacuteblic 10 anys 470 270 249 241 310 350 340

Euro

Depo BCE 205 050 ndash040 ndash040 ndash040 ndash020 025

Refi BCE 305 113 000 000 000 025 075

Eonia 312 077 ndash035 ndash034 ndash035 ndash010 040

Euriacutebor 1 mes 318 093 ndash037 ndash037 ndash034 ndash008 042

Euriacutebor 3 mesos 324 113 ndash032 ndash033 ndash032 ndash004 044

Euriacutebor 6 mesos 329 130 ndash022 ndash027 ndash022 012 062

Euriacutebor 12 mesos 340 151 ndash008 ndash019 ndash012 027 079

Alemanya

Deute puacuteblic 2 anys 341 085 ndash076 ndash069 ndash045 008 073

Deute puacuteblic 10 anys 430 221 029 035 065 126 196

Espanya

Deute puacuteblic 3 anys 362 259 ndash013 ndash004 006 068 135

Deute puacuteblic 5 anys 391 316 030 031 048 111 177

Deute puacuteblic 10 anys 442 413 143 146 150 206 266

Prima de risc 11 192 114 110 85 80 70

Portugal

Deute puacuteblic 3 anys 368 485 076 ndash005 008 085 168

Deute puacuteblic 5 anys 396 542 205 046 072 144 220

Deute puacuteblic 10 anys 449 590 375 184 195 251 311

Prima de risc 19 369 346 149 130 125 115

TIPUS DE CANVI

EURUSD (dogravelars per euro) 113 133 105 118 119 123 124

EURJPY (iens per euro) 12950 12713 12241 13370 13209 12915 13144

USDJPY (iens per dogravelar) 11534 9609 11606 11302 11100 10500 10600

EURGBP (lliures per euro) 066 083 085 088 089 087 086

USDGBP (lliures per dogravelar) 059 062 080 075 075 071 069

PETROLI

Brent ($barril) 4232 9070 5492 6409 7300 6900 6600

Brent (eurosbarril) 3635 6778 5210 5417 6134 5610 5323

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS10 10

5

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia internacionalMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

CREIXEMENT DEL PIB

Mundial 45 33 32 37 38 37 36

Paiumlsos desenvolupats 26 11 17 24 23 21 18

Estats Units 27 14 16 22 28 23 19

Zona de lrsquoeuro 23 02 19 25 21 19 17

Alemanya 17 09 19 25 21 20 18

Franccedila 20 05 11 23 17 19 16

Itagravelia 15 ndash10 10 16 11 10 10

Portugal 15 ndash06 19 28 21 19 19

Espanya 38 ndash04 32 30 25 21 20

Japoacute 15 03 10 17 11 12 06

Regne Unit 28 10 18 17 13 17 19

Paiumlsos emergents 66 52 44 47 49 49 47

Xina 117 86 67 69 65 62 60

Iacutendia 97 67 79 62 74 69 62

Indonegravesia 55 58 50 51 51 49 48

Brasil 36 23 ndash35 10 15 21 20

Megravexic 24 20 29 20 21 23 23

Xile 50 34 13 15 37 30 27

Ruacutessia 72 12 ndash02 15 18 21 20

Turquia 54 50 32 73 40 25 33

Pologravenia 40 32 30 47 47 30 27

Sud-agravefrica 44 20 07 13 11 13 16

INFLACIOacute

Mundial 41 39 28 30 34 33 32

Paiumlsos desenvolupats 21 16 08 17 22 21 19

Estats Units 28 17 13 21 25 21 21

Zona de lrsquoeuro 21 15 02 15 17 17 18

Alemanya 17 14 04 17 18 18 19

Franccedila 18 13 03 12 21 17 18

Itagravelia 18 14 00 13 12 15 16

Portugal 30 13 06 16 14 15 18

Espanya 32 15 ndash02 20 17 18 20

Japoacute ndash03 04 ndash01 05 08 08 12

Regne Unit 19 26 07 27 26 22 20

Paiumlsos emergents 67 60 43 40 42 43 40

Xina 17 27 20 16 20 24 24

Iacutendia 45 90 49 33 43 43 46

Indonegravesia 87 60 35 38 34 35 27

Brasil 73 62 88 35 36 41 41

Megravexic 52 41 28 60 45 38 34

Xile 31 35 38 22 25 29 30

Ruacutessia 142 95 71 37 29 39 40

Turquia 272 81 78 111 134 120 81

Pologravenia 35 23 ndash02 16 14 27 25

Sud-agravefrica 53 61 63 53 50 55 51

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10

6

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia espanyolaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 36 ndash11 28 25 24 22 22

Consum de les AP 50 08 10 19 18 09 08

Formacioacute bruta de capital fix 60 ndash41 29 48 60 38 28

Beacutens drsquoequipament 54 ndash02 52 57 70 44 28

Construccioacute 62 ndash70 11 46 62 35 29

Demanda nacional (contr Δ PIB) 46 ndash16 24 29 30 22 20

Exportacioacute de beacutens i serveis 48 24 52 52 29 37 39

Importacioacute de beacutens i serveis 71 ndash15 29 56 48 42 41

Producte interior brut 38 ndash04 32 30 25 21 20

Altres variables

Ocupacioacute 34 ndash19 30 28 25 20 20

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 105 210 196 172 154 137 120

Iacutendex de preus de consum 32 15 ndash02 20 17 18 20

Costos laborals unitaris 33 04 ndash06 ndash01 07 19 24

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash60 ndash21 19 19 11 11 11

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash53 ndash17 22 21 13 13 13

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 04 ndash73 ndash43 ndash31 ndash27 ndash20 ndash14

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

Economia portuguesaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 17 ndash05 24 23 23 20 18

Consum de les AP 23 ndash08 08 02 08 06 02

Formacioacute bruta de capital fix ndash03 ndash42 24 92 42 47 45

Beacutens drsquoequipament 13 ndash10 76 137 66 65 55

Construccioacute ndash16 ndash70 ndash13 83 46 62 55

Demanda nacional (contr Δ PIB) 15 ndash14 21 31 24 22 21

Exportacioacute de beacutens i serveis 52 34 44 78 68 52 43

Importacioacute de beacutens i serveis 36 12 47 81 71 60 45

Producte interior brut 15 ndash06 19 28 21 19 19

Altres variables

Ocupacioacute 04 ndash14 12 33 25 08 06

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 61 123 111 89 70 66 63

Iacutendex de preus de consum 30 13 06 16 14 15 18

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash94 ndash49 06 05 02 02 02

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash79 ndash34 16 14 11 10 09

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 ndash44 ndash68 ndash20 ndash30 ndash09 ndash10 ndash09

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

4 OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10Mitjana de lrsquouacuteltim mes del periacuteode llevat que srsquoindiqui el contrari

Mercats financersMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

TIPUS DrsquoINTEREgraveS

Dogravelar

Fed funds 343 048 064 139 250 300 325

Liacutebor 3 mesos 362 069 098 161 280 329 320

Liacutebor 12 mesos 386 118 167 205 310 341 325

Deute puacuteblic 2 anys 370 072 118 184 290 320 315

Deute puacuteblic 10 anys 470 270 249 241 310 350 340

Euro

Depo BCE 205 050 ndash040 ndash040 ndash040 ndash020 025

Refi BCE 305 113 000 000 000 025 075

Eonia 312 077 ndash035 ndash034 ndash035 ndash010 040

Euriacutebor 1 mes 318 093 ndash037 ndash037 ndash034 ndash008 042

Euriacutebor 3 mesos 324 113 ndash032 ndash033 ndash032 ndash004 044

Euriacutebor 6 mesos 329 130 ndash022 ndash027 ndash022 012 062

Euriacutebor 12 mesos 340 151 ndash008 ndash019 ndash012 027 079

Alemanya

Deute puacuteblic 2 anys 341 085 ndash076 ndash069 ndash045 008 073

Deute puacuteblic 10 anys 430 221 029 035 065 126 196

Espanya

Deute puacuteblic 3 anys 362 259 ndash013 ndash004 006 068 135

Deute puacuteblic 5 anys 391 316 030 031 048 111 177

Deute puacuteblic 10 anys 442 413 143 146 150 206 266

Prima de risc 11 192 114 110 85 80 70

Portugal

Deute puacuteblic 3 anys 368 485 076 ndash005 008 085 168

Deute puacuteblic 5 anys 396 542 205 046 072 144 220

Deute puacuteblic 10 anys 449 590 375 184 195 251 311

Prima de risc 19 369 346 149 130 125 115

TIPUS DE CANVI

EURUSD (dogravelars per euro) 113 133 105 118 119 123 124

EURJPY (iens per euro) 12950 12713 12241 13370 13209 12915 13144

USDJPY (iens per dogravelar) 11534 9609 11606 11302 11100 10500 10600

EURGBP (lliures per euro) 066 083 085 088 089 087 086

USDGBP (lliures per dogravelar) 059 062 080 075 075 071 069

PETROLI

Brent ($barril) 4232 9070 5492 6409 7300 6900 6600

Brent (eurosbarril) 3635 6778 5210 5417 6134 5610 5323

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS10 10

5

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia internacionalMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

CREIXEMENT DEL PIB

Mundial 45 33 32 37 38 37 36

Paiumlsos desenvolupats 26 11 17 24 23 21 18

Estats Units 27 14 16 22 28 23 19

Zona de lrsquoeuro 23 02 19 25 21 19 17

Alemanya 17 09 19 25 21 20 18

Franccedila 20 05 11 23 17 19 16

Itagravelia 15 ndash10 10 16 11 10 10

Portugal 15 ndash06 19 28 21 19 19

Espanya 38 ndash04 32 30 25 21 20

Japoacute 15 03 10 17 11 12 06

Regne Unit 28 10 18 17 13 17 19

Paiumlsos emergents 66 52 44 47 49 49 47

Xina 117 86 67 69 65 62 60

Iacutendia 97 67 79 62 74 69 62

Indonegravesia 55 58 50 51 51 49 48

Brasil 36 23 ndash35 10 15 21 20

Megravexic 24 20 29 20 21 23 23

Xile 50 34 13 15 37 30 27

Ruacutessia 72 12 ndash02 15 18 21 20

Turquia 54 50 32 73 40 25 33

Pologravenia 40 32 30 47 47 30 27

Sud-agravefrica 44 20 07 13 11 13 16

INFLACIOacute

Mundial 41 39 28 30 34 33 32

Paiumlsos desenvolupats 21 16 08 17 22 21 19

Estats Units 28 17 13 21 25 21 21

Zona de lrsquoeuro 21 15 02 15 17 17 18

Alemanya 17 14 04 17 18 18 19

Franccedila 18 13 03 12 21 17 18

Itagravelia 18 14 00 13 12 15 16

Portugal 30 13 06 16 14 15 18

Espanya 32 15 ndash02 20 17 18 20

Japoacute ndash03 04 ndash01 05 08 08 12

Regne Unit 19 26 07 27 26 22 20

Paiumlsos emergents 67 60 43 40 42 43 40

Xina 17 27 20 16 20 24 24

Iacutendia 45 90 49 33 43 43 46

Indonegravesia 87 60 35 38 34 35 27

Brasil 73 62 88 35 36 41 41

Megravexic 52 41 28 60 45 38 34

Xile 31 35 38 22 25 29 30

Ruacutessia 142 95 71 37 29 39 40

Turquia 272 81 78 111 134 120 81

Pologravenia 35 23 ndash02 16 14 27 25

Sud-agravefrica 53 61 63 53 50 55 51

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10

6

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia espanyolaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 36 ndash11 28 25 24 22 22

Consum de les AP 50 08 10 19 18 09 08

Formacioacute bruta de capital fix 60 ndash41 29 48 60 38 28

Beacutens drsquoequipament 54 ndash02 52 57 70 44 28

Construccioacute 62 ndash70 11 46 62 35 29

Demanda nacional (contr Δ PIB) 46 ndash16 24 29 30 22 20

Exportacioacute de beacutens i serveis 48 24 52 52 29 37 39

Importacioacute de beacutens i serveis 71 ndash15 29 56 48 42 41

Producte interior brut 38 ndash04 32 30 25 21 20

Altres variables

Ocupacioacute 34 ndash19 30 28 25 20 20

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 105 210 196 172 154 137 120

Iacutendex de preus de consum 32 15 ndash02 20 17 18 20

Costos laborals unitaris 33 04 ndash06 ndash01 07 19 24

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash60 ndash21 19 19 11 11 11

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash53 ndash17 22 21 13 13 13

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 04 ndash73 ndash43 ndash31 ndash27 ndash20 ndash14

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

Economia portuguesaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 17 ndash05 24 23 23 20 18

Consum de les AP 23 ndash08 08 02 08 06 02

Formacioacute bruta de capital fix ndash03 ndash42 24 92 42 47 45

Beacutens drsquoequipament 13 ndash10 76 137 66 65 55

Construccioacute ndash16 ndash70 ndash13 83 46 62 55

Demanda nacional (contr Δ PIB) 15 ndash14 21 31 24 22 21

Exportacioacute de beacutens i serveis 52 34 44 78 68 52 43

Importacioacute de beacutens i serveis 36 12 47 81 71 60 45

Producte interior brut 15 ndash06 19 28 21 19 19

Altres variables

Ocupacioacute 04 ndash14 12 33 25 08 06

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 61 123 111 89 70 66 63

Iacutendex de preus de consum 30 13 06 16 14 15 18

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash94 ndash49 06 05 02 02 02

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash79 ndash34 16 14 11 10 09

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 ndash44 ndash68 ndash20 ndash30 ndash09 ndash10 ndash09

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

OCTUBRE 2018

PREVISIONS10 10

5

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia internacionalMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

CREIXEMENT DEL PIB

Mundial 45 33 32 37 38 37 36

Paiumlsos desenvolupats 26 11 17 24 23 21 18

Estats Units 27 14 16 22 28 23 19

Zona de lrsquoeuro 23 02 19 25 21 19 17

Alemanya 17 09 19 25 21 20 18

Franccedila 20 05 11 23 17 19 16

Itagravelia 15 ndash10 10 16 11 10 10

Portugal 15 ndash06 19 28 21 19 19

Espanya 38 ndash04 32 30 25 21 20

Japoacute 15 03 10 17 11 12 06

Regne Unit 28 10 18 17 13 17 19

Paiumlsos emergents 66 52 44 47 49 49 47

Xina 117 86 67 69 65 62 60

Iacutendia 97 67 79 62 74 69 62

Indonegravesia 55 58 50 51 51 49 48

Brasil 36 23 ndash35 10 15 21 20

Megravexic 24 20 29 20 21 23 23

Xile 50 34 13 15 37 30 27

Ruacutessia 72 12 ndash02 15 18 21 20

Turquia 54 50 32 73 40 25 33

Pologravenia 40 32 30 47 47 30 27

Sud-agravefrica 44 20 07 13 11 13 16

INFLACIOacute

Mundial 41 39 28 30 34 33 32

Paiumlsos desenvolupats 21 16 08 17 22 21 19

Estats Units 28 17 13 21 25 21 21

Zona de lrsquoeuro 21 15 02 15 17 17 18

Alemanya 17 14 04 17 18 18 19

Franccedila 18 13 03 12 21 17 18

Itagravelia 18 14 00 13 12 15 16

Portugal 30 13 06 16 14 15 18

Espanya 32 15 ndash02 20 17 18 20

Japoacute ndash03 04 ndash01 05 08 08 12

Regne Unit 19 26 07 27 26 22 20

Paiumlsos emergents 67 60 43 40 42 43 40

Xina 17 27 20 16 20 24 24

Iacutendia 45 90 49 33 43 43 46

Indonegravesia 87 60 35 38 34 35 27

Brasil 73 62 88 35 36 41 41

Megravexic 52 41 28 60 45 38 34

Xile 31 35 38 22 25 29 30

Ruacutessia 142 95 71 37 29 39 40

Turquia 272 81 78 111 134 120 81

Pologravenia 35 23 ndash02 16 14 27 25

Sud-agravefrica 53 61 63 53 50 55 51

Previsions

OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10

6

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia espanyolaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 36 ndash11 28 25 24 22 22

Consum de les AP 50 08 10 19 18 09 08

Formacioacute bruta de capital fix 60 ndash41 29 48 60 38 28

Beacutens drsquoequipament 54 ndash02 52 57 70 44 28

Construccioacute 62 ndash70 11 46 62 35 29

Demanda nacional (contr Δ PIB) 46 ndash16 24 29 30 22 20

Exportacioacute de beacutens i serveis 48 24 52 52 29 37 39

Importacioacute de beacutens i serveis 71 ndash15 29 56 48 42 41

Producte interior brut 38 ndash04 32 30 25 21 20

Altres variables

Ocupacioacute 34 ndash19 30 28 25 20 20

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 105 210 196 172 154 137 120

Iacutendex de preus de consum 32 15 ndash02 20 17 18 20

Costos laborals unitaris 33 04 ndash06 ndash01 07 19 24

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash60 ndash21 19 19 11 11 11

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash53 ndash17 22 21 13 13 13

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 04 ndash73 ndash43 ndash31 ndash27 ndash20 ndash14

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

Economia portuguesaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 17 ndash05 24 23 23 20 18

Consum de les AP 23 ndash08 08 02 08 06 02

Formacioacute bruta de capital fix ndash03 ndash42 24 92 42 47 45

Beacutens drsquoequipament 13 ndash10 76 137 66 65 55

Construccioacute ndash16 ndash70 ndash13 83 46 62 55

Demanda nacional (contr Δ PIB) 15 ndash14 21 31 24 22 21

Exportacioacute de beacutens i serveis 52 34 44 78 68 52 43

Importacioacute de beacutens i serveis 36 12 47 81 71 60 45

Producte interior brut 15 ndash06 19 28 21 19 19

Altres variables

Ocupacioacute 04 ndash14 12 33 25 08 06

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 61 123 111 89 70 66 63

Iacutendex de preus de consum 30 13 06 16 14 15 18

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash94 ndash49 06 05 02 02 02

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash79 ndash34 16 14 11 10 09

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 ndash44 ndash68 ndash20 ndash30 ndash09 ndash10 ndash09

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

OCTUBRE 2018

PREVISIONS 10 10

6

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

Economia espanyolaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 36 ndash11 28 25 24 22 22

Consum de les AP 50 08 10 19 18 09 08

Formacioacute bruta de capital fix 60 ndash41 29 48 60 38 28

Beacutens drsquoequipament 54 ndash02 52 57 70 44 28

Construccioacute 62 ndash70 11 46 62 35 29

Demanda nacional (contr Δ PIB) 46 ndash16 24 29 30 22 20

Exportacioacute de beacutens i serveis 48 24 52 52 29 37 39

Importacioacute de beacutens i serveis 71 ndash15 29 56 48 42 41

Producte interior brut 38 ndash04 32 30 25 21 20

Altres variables

Ocupacioacute 34 ndash19 30 28 25 20 20

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 105 210 196 172 154 137 120

Iacutendex de preus de consum 32 15 ndash02 20 17 18 20

Costos laborals unitaris 33 04 ndash06 ndash01 07 19 24

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash60 ndash21 19 19 11 11 11

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash53 ndash17 22 21 13 13 13

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 04 ndash73 ndash43 ndash31 ndash27 ndash20 ndash14

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

Economia portuguesaMitjana

2000-2007Mitjana

2008-2015 2016 2017 2018 2019 2020

Agregats macroeconogravemics

Consum de les llars 17 ndash05 24 23 23 20 18

Consum de les AP 23 ndash08 08 02 08 06 02

Formacioacute bruta de capital fix ndash03 ndash42 24 92 42 47 45

Beacutens drsquoequipament 13 ndash10 76 137 66 65 55

Construccioacute ndash16 ndash70 ndash13 83 46 62 55

Demanda nacional (contr Δ PIB) 15 ndash14 21 31 24 22 21

Exportacioacute de beacutens i serveis 52 34 44 78 68 52 43

Importacioacute de beacutens i serveis 36 12 47 81 71 60 45

Producte interior brut 15 ndash06 19 28 21 19 19

Altres variables

Ocupacioacute 04 ndash14 12 33 25 08 06

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 61 123 111 89 70 66 63

Iacutendex de preus de consum 30 13 06 16 14 15 18

Saldo op corrents (acum PIB) 1 ndash94 ndash49 06 05 02 02 02

Cap o nec financ resta moacuten (acum PIB) 1 ndash79 ndash34 16 14 11 10 09

Saldo puacuteblic (acum PIB) 2 ndash44 ndash68 ndash20 ndash30 ndash09 ndash10 ndash09

Notes 1 Acumulat de quatre trimestres 2 Acumulat de quatre trimestres No inclou pegraverdues per ajudes a institucions financeres

Previsions

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

7

MERCATS FINANCERS | CONJUNTURA

OCTUBRE 2018

10

La inconstagravencia preval als mercats financers

La dinagravemica erragravetica de lrsquoestiu perdura en els primers com-passos del mes Despreacutes drsquoun estiu marcat per les turbulegravencies financeres a les economies emergents els mercats financers en aquests paiumlsos i a Europa van mantenir el to erragravetic de lrsquoagost tot i que a mesura que avanccedilaven les setmanes van aconse-guir recuperar una part del terreny perdut Per la seva banda els iacutendexs borsaris nord-americans van continuar batent regravecords i assolint magravexims histograverics malgrat que alguns indica-dors quumlestionen la sostenibilitat drsquoaquestes altes valoracions El mes va estar marcat tambeacute per les reunions dels bancs cen-trals a la zona de lrsquoeuro i als EUA Les dues entitats van mantenir les perspectives positives sobre lrsquoescenari macroeconogravemic de les respectives regions i van reiterar les estrategravegies de poliacutetica monetagraveria anunciades en reunions anteriors pujada de tipus gradual als EUA i retirada gradual dels estiacutemuls monetaris a la zona de lrsquoeuro Aixiacute en els propers trimestres lrsquoentorn financer continuaragrave marcat per un enduriment gradual de les condi -cions financeres globals un factor de fons que juntament amb la incertesa sobre lrsquoabast de la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa i amb els temors a un repunt del proteccionisme a nivell global erosiona el funcionament de les cotitzacions financeres en especial a les economies emergents

Els principals bancs centrals mantenen les sendes marcades A la zona de lrsquoeuro el Banc Central Europeu (BCE) va mantenir una visioacute positiva de lrsquoescenari macroeconogravemic en la reunioacute del 13 de setembre quan va reiterar la intencioacute de mantenir el full de ruta anunciat al juny (reduccioacute de les compres netes drsquoactius a 15000 milions drsquoeuros mensuals a partir drsquoaquest octubre finalitzacioacute de les compres al desembre i sense canvis en els tipus de referegravencia com a miacutenim fins despreacutes de lrsquoestiu) Per la seva banda en la reunioacute celebrada el 25 i el 26 de setembre la Reserva Federal dels EUA (Fed) va apujar els tipus drsquointeregraves per tercera vegada des de lrsquoinici drsquoenguany (en 25 p b fins a lrsquointer-val 200-225) en una decisioacute anticipada pels inversors i pels analistes i basada en el dinamisme de lrsquoeconomia que reflectei-xen les dades drsquoactivitat del mercat laboral i de la inflacioacute nord-americanes En les setmanes pregravevies a la reunioacute diferents membres de la Fed van endurir el to dels discursos i van apun-tar a un ritme ferm de pujades de tipus la qual cosa va provocar una revisioacute a lrsquoalccedila de les expectatives dels inversors que ara descompten dues pujades de tipus el 2019 (opcioacute coherent amb el nostre escenari) Aquest moviment es va transmetre als tipus drsquointeregraves sobirans i el tipus a 10 anys va augmentar meacutes de 20 p b fins a situar-se per damunt del 3 En aquesta mateixa liacutenia el tipus sobre el bund alemany va repuntar i va superar el 05 (nivell no assolit des del maig) mentre que pel que fa a la perifegraveria europea la prima de risc italiana va aconse-guir baixar meacutes de 60 p b des dels alts nivells assolits a lrsquoagost No obstant aixograve al final del mes la prima de risc transalpina va repuntar meacutes de 35 p b despreacutes de la publicacioacute de notiacutecies que apuntaven al fet que el Govern italiagrave fixaragrave un objectiu de

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2014 2015 2016 2017 2018

Rendibilitat del deute puacuteblic a 10 anys ()

EUA Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Volatilitat impliacutecita als mercats financers Iacutendex

Borsa (iacutendex VIX esc esq) Deute puacuteblic (iacutendex MOVE esc dta)

Iacutendex

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2014 2015 2016 2017 2018

Zona de lrsquoeuro primes de risc del deute puacuteblic a 10 anys (p b)

Espanya Franccedila Itagravelia Portugal

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

8

MERCATS FINANCERS | CONjUNTURA

octubre 2018

10

degraveficit fiscal per al proper any substancialment superior a lrsquoa-cordat inicialment amb la Comissioacute Europea

Despreacutes de lrsquoestiu les borses europees es mostren dubitati-ves mentre que als EUA continuen en magravexims histograverics En un entorn marcat pels temors a una escalada del proteccionis-me a nivell global les borses de la zona de lrsquoeuro van iniciar el mes de setembre amb el mateix to erragravetic mostrat en el periacuteode vacacional No obstant aixograve despreacutes drsquoaquest mal inici les bor-ses europees es van comenccedilar a recuperar i la majoria drsquoiacutendexs van aconseguir tancar el mes en nivells similars als de les pri-meres sessions de setembre Drsquoaltra banda la borsa nord-ame -ri cana va mantenir la tendegravencia alcista i va superar el magravexim histograveric assolit a lrsquoagost Drsquoaquesta manera les elevades valora-cions de la renda variable nord-americana continuen situant alguns indicadors de sobrevaloracioacute com les ragravetios CAPE i PER en nivells elevats la qual cosa en quumlestiona la sostenibilitat en especial en un entorn de tipus drsquointeregraves meacutes alts

Els mercats financers de les economies emergents es recupe-ren de les turbulegravencies patides a lrsquoestiu tot i que mantenen la volatilitat En els primers compassos del mes tant les divises com els principals iacutendexs borsaris de les economies emergents van mantenir la tendegravencia negativa de lrsquoestiu i les caigudes van ser generalitzades No obstant aixograve a mesura que avanccedilaven les setmanes aquests actius es van veure beneficiats per la bona dinagravemica dels mercats financers globals i van poder recu-perar una part del terreny perdut en els dies anteriors Aixiacute en lrsquoacumulat del mes lrsquoiacutendex borsari per al conjunt drsquoeconomies emergents asiagravetiques va recuperar una part de les pegraverdues perograve no va aconseguir tancar en positiu mentre que a lrsquoAmegraveri-ca Llatina els avanccedilos a la borsa brasilera van empegravenyer lrsquoiacutendex MSCI drsquoaquesta regioacute fins al terreny positiu No obstant aixograve els motius de fons drsquoaquestes turbulegravencies financeres es mante-nen latents els dubtes sobre la solidesa del creixement a la Xina lrsquoenduriment de les condicions financeres globals lrsquoaug-ment de les tensions comercials dels EUA amb diverses regions lrsquoincrement del preu del petroli i les idiosincragravesies drsquoalguns paiuml-sos i el possible efecte contagi que puguin tenir sobre la resta drsquoeconomies emergents soacuten factors que poden continuar pla-nant sobre els actius emergents

El petroli supera els 80 dogravelars Despreacutes de la relativa estabilitat mostrada a lrsquoestiu al setembre el preu del barril de Brent va flexionar a lrsquoalccedila i va superar els 80 dogravelars Les causes que expli-quen aquest repunt soacuten diverses i la majoria fan referegravencia a factors que llasten lrsquooferta global de cru Drsquouna banda lrsquoentrada en vigor al novembre de les sancions imposades pels EUA a lrsquoIran redueixen les exportacions petrolieres drsquoaquest paiacutes De lrsquoaltra diferents paiumlsos sobrecompleixen les retallades de la produccioacute de cru acordades per lrsquoOPEP i pels seus socis sense que els que tenen meacutes capacitat productiva (com lrsquoAragravebia Sau-dita) aconsegueixin compensar-ho Aixiacute mateix la produccioacute de shale als EUA eacutes menor del que srsquoesperava a causa de lrsquoexistegraven-cia de colls drsquoampolla

90

100

110

120

130

140

150

160

0117 0417 0717 1017 0118 0418 0718

Principals borses internacionals Iacutendex (100 = gener 2017)

IBEX PSI 20 Eurostoxx 50 SampP 500 Agravesia emergents Amegraverica Llatina

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

100

108

116

124

132

140

148

60

65

70

75

80

85

90

0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Divises internacionals enfront del dogravelar (Iacutendex)

Iacutendex divises emergents (esc esq) Euro-dogravelar (esc dta)

Apreciacioacute del dogravelar

(Dogravelars per euro)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

20

30

40

50

60

70

80

90

0115 0515 0915 0116 0516 0916 0117 0517 0917 0118 0518 0918

Preu del petroli Brent (Dogravelars per barril)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

9

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

Aquest 2018 no eacutes un bon any per als actius financers de les economies emergents Despreacutes drsquoun 2017 en quegrave van oferir retorns elevats el 2018 la volatilitat ha tornat arran de les pegraverdues borsagraveries de les primes de risc meacutes altes i de la depreciacioacute de les divises en magnituds gens menys-preables des del comenccedilament de lrsquoany lrsquoiacutendex borsari MSCI per al conjunt dels emergents acumula unes pegraver-dues properes al 10 lrsquoiacutendex de bons emergents EMBI mostra un repunt dels diferencials de cregravedit superior als 50 p b i els iacutendexs de divises emergents reflecteixen una depreciacioacute una mica superior al 10 (molt meacutes forta en les divises de paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina amb el 37 i el 55 respectivament)

Aquesta inestabilitat no ha estat fruit de lrsquoatzar En lrsquouacuteltima degravecada el creixement de les economies emer-gents srsquoha vist afavorit per unes condicions monetagraveries globals laxes (amb les quals obtenien financcedilament barat i abundant procedent de lrsquoexterior) i per lrsquoexpansioacute del comerccedil internacional esperonat per un creixent rol cen-tral de la Xina Perograve el panorama ha virat i els mercats comencen a operar en un entorn drsquoenduriment de les condicions financeres (amb augments de tipus drsquointeregraves als EUA i amb un dogravelar meacutes fort) i de meacutes tensions comercials i meacutes incertesa (tant poliacutetica com vinculada a la desacceleracioacute de lrsquoeconomia xinesa) Aquestes palan-ques sumades a les elevades vulnerabilitats idiosin-cragravetiques que presenten alguns paiumlsos com Turquia o lrsquoArgentina han desencadenat una major aversioacute al risc cap a les economies emergents seragrave lrsquoavantsala drsquoalguna cosa meacutes

Caracteriacutestiques de les turbulegravencies recents

El mal funcionament dels actius financers emergents va ser particularment evident a partir de lrsquoabril del 2018 quan lrsquoerosioacute de la incertesa poliacutetica les tensions comercials (en especial entre els EUA i la Xina) i lrsquoenduriment monetari dels EUA es van comenccedilar a palpar en el sentiment inver-sor cap a les economies emergents De llavors enccedilagrave tot i que la major part dels paiumlsos emergents srsquohan vist afectats per la inestabilitat srsquoha produiumlt una certa discriminacioacute entre economies amb fonaments macroeconogravemics meacutes i menys sogravelids De fet com srsquoobserva al segon gragravefic hi ha un fort paralmiddotlelisme entre la depreciacioacute del tipus de canvi que ha patit cada paiacutes i la percepcioacute del risc drsquoimpa ga ment del seu deute sobiragrave

Aixiacute les divises que meacutes han patit han estat les de les eco-nomies amb importants vulnerabilitats externes (amb meacutes necessitats de financcedilament exterior poques reserves de divises internacionals io elevada participacioacute drsquoinversors no residents al mercat local de bons) com queda ilmiddotlustrat al tercer gragravefic mentre que les cotitzacions

Turbulegravencies financeres a les economies emergents avantsala drsquoalguna cosa meacutes

0

20

40

60

80

100

Bons sobirans (iacutendex EMBI spread)

Divises (iacutendex EMCIde JP Morgan)

Borses (iacutendex MSCIemergents)

Turbulegravencies a les economies emergents reaccioacute dels mercats Variacioacute (p b)

Taper tantrum (abril-agost 2013)

Dubtes sobre la Xina (agost 2015-gener 2016)

Abril-setembre 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-20

-16

-12

-8

-4

0

Depreciacioacute de les divises i pegraverdues borsagraveries ()

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

PolograveniaRuacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

0 100 200 300 400 500 600 700

CDS sobiragrave a 5 anys (punts)

Divises emergents depreciacioacute i risc drsquoimpagament sobiragrave Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Cada punt representa la depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 drsquouna divisa emergent Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i a Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

Depreciacioacute de la divisa emergent

Argentina

Brasil

Xina

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia

Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

-6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12

Saldo per compte corrent del 2017 ( PIB)

Divises emergents depreciacioacute i desequilibris exteriors Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Nota Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

10

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

borsagraveries de les economies asiagravetiques molt integrades en el comerccedil internacional i en particular en la cadena comercial de la Xina srsquohan vist especialment penalitzades Finalment i en la mateixa liacutenia al llarg drsquoaquest periacuteode srsquohan desaccelerat les entrades de capital per cartera i fins i tot srsquohan produiumlt sortides de fons drsquoinversioacute que han afectat en especial economies asiagravetiques com Indonegravesia i Malagraveisia1

En conjunt la magnitud de les turbulegravencies no ha estat gaire inferior a la drsquoaltres episodis passats com lrsquoanomenat taper tantrum del 2013 o les correccions de la borsa xinesa el 2015 (vegeu el primer gragravefic) No obstant aixograve fins al moment hi ha una diferegravencia bagravesica els inversors mos-tren un major grau de discriminacioacute i apunten a dubtes sobre alguns emergents (els coneguts com fragravegils) perograve no sobre molts drsquoaltres

Quina eacutes la salut macroeconogravemica dels emergents

Com hem vist sembla que aquesta discriminacioacute actua sobre els desequilibris externs de les economies emer-gents Perograve lrsquoenduriment de les condicions financeres glo-bals les tensions comercials i la desacceleracioacute econogravemica de la Xina fan que els inversors puguin arribar a quumlestionar les progravepies fonts de creixement dels emergents en lrsquouacuteltima degravecada

Pels seus desequilibris macroeconogravemics en altres exerci-cis2 ja hem identificat les economies emergents meacutes vul-nerables als canvis en el sentiment inversor global (lrsquoArgentina Turquia i Sud-agravefrica) aixiacute com un grup secundari (el Brasil Cologravembia Hongria Indonegravesia Malagravei-sia i Pologravenia) on els focus de risc soacuten menys generalitzats i es concentren en lrsquoacumulacioacute de deute (principalment corporatiu perograve tambeacute puacuteblic com en el cas del Brasil) Lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer ha castigat en especial el primer grup mentre que alguns paiumlsos del segon srsquohan vist afectats meacutes puntualment i amb menys inten-sitat

Els casos de Turquia (analitzat al Focus laquoCrisi financera turca en temps de descompteraquo en aquest mateix Infor-me Mensual) i de lrsquoArgentina srsquoexpliquen per la mala combinacioacute entre una posicioacute externa delicada la presegravencia de desequilibris interns (com una inflacioacute ele-vada) i errors de poliacutetica econogravemica No obstant aixograve la feblesa de les cotitzacions financeres en altres casos com Ruacutessia lrsquoIacutendia o el Brasil especialment rellevants pel seu major paper sistegravemic eacutes menys fagravecil de caracteritzar En aquest sentit hem drsquoanar meacutes enllagrave de lrsquoexpressioacute convencional dels desequilibris que pot ser massa agre-gada

Drsquouna banda pel que fa a les necessitats de financcedilament exterior no solament importa la magnitud sinoacute tambeacute

la composicioacute En particular com han constatat diversos autors3 el deute per cartera i els cregravedits i els dipogravesits de bancs estrangers soacuten especialment sensibles a puntes de volatilitat global De fet sembla que lrsquoanagravelisi de lrsquoepisodi actual confirma que les divises dels paiumlsos amb meacutes proporcioacute drsquoinversioacute estrangera vehiculada a traveacutes de fluxos de cartera (i menys proporcioacute drsquoinversioacute estran-gera directa) pateixen meacutes pressions depreciadores (vegeu el quart gragravefic) Aixograve ajuda a explicar si meacutes no parcialment per quegrave economies com lrsquoIacutendia amb un degraveficit per compte corrent en aparenccedila no excessiu soacuten quumlestionades

Drsquoaltra banda les vulnerabilitats externes no esgoten els riscos existents Malgrat que el vincle directe que es posa de manifest eacutes entre crisis canviagraveries i dubtes en sentit ampli sobre el f inanccedilament exterior en una situacioacute de deute global en magravexims histograverics lrsquoendeu ta- ment agregat tambeacute exigeix atencioacute Si recapitulem veiem que una part fonamental de la discussioacute anterior

Argentina

Brasil

Iacutendia

Indonegravesia

Malagraveisia

Megravexic

Pologravenia

Ruacutessia Sud-agravefrica

Tailagravendia

Turquia

00 05 10 15 20 25 30 35 40 45 50

25 30 35 40 45 50 55 60 65 70

Inversions estrangeres vehiculades en inversioacute per cartera ()

Divises emergents depreciacioacute i composicioacute de la inversioacute estrangera Variacioacute del tipus de canvi (escala logariacutetmica)

Notes Depreciacioacute enfront del dogravelar nord-americagrave acumulada entre el final drsquoabril i el comenccedilament de setembre del 2018 Ateses les fortes depreciacions a lrsquoArgentina i Turquia utilitzem una transformacioacute logariacutetmica Fraccioacute en relacioacute amb la suma drsquoinversions estrangeres directes i per cartera (passius de la posicioacute inversora internacional) Dades del 2017 Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg i de lrsquoFMI

Depreciacioacute de la divisa emergent

1 Per a meacutes detalls vegeu FMI (2018) laquoExternal sector reportraquo2 Vegeu el Focus laquoEmergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos excep-cionals ni els primers de molts altresraquo a lrsquoIM062018

3 Vegeu per exemple Hoggarth G et al (2017) laquoAssessing the riskiness of capital inflows based on lender and currencyraquo VoxEUorg

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre els avanccedilats (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora de lrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

11

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

probablement desencadenin reajustaments en les car-teres que posseeixen en altres economies Finalment i en aquest mateix sentit en les uacuteltimes degravecades els fons drsquoinversioacute gestionats passivament (entre els quals des-taquen els anomenats ETF5) han crescut amb forccedila i han assolit una quota de mercat significativa com a canalit-zadors drsquoinversions en actius drsquoeconomies emergents6 Segons diferents autors7 aquesta importagravencia creixent dels instruments drsquoinversioacute passiva com a vehicles per canalitzar les entrades de capital a les economies emer-gents teacute consequumlegravencies sobre la seva capacitat de re -sistir turbulegravencies i sobre el contagi que poden generar En particular lrsquoanagravelisi empiacuterica mostra indicis que els fons drsquoinversioacute passiva soacuten relativament meacutes propensos a reajustar les carteres en resposta a esdeveniments globals que en reaccioacute a factors locals propis dels paiumlsos en quegrave srsquohan invertit actius Aixiacute lrsquoemergegravencia dels fons drsquoinversioacute passiva contribuiria a reduir el paper de con-tencioacute que poden jugar uns fonaments macroeconograve-mics meacutes sogravelids davant de fluctuacions de les cotitza-cions emergents (si meacutes no a curt termini) En aquesta mateixa liacutenia iacutendexs com el presentat al setegrave gragravefic mostren que les economies emergents han rebut meacutes inversions procedents de tipologies drsquoin versors amb meacutes propensioacute a retirar de forma abrupta el capital

Quegrave ens ofereix el futur

Les economies molt fragravegils com lrsquoArgentina i Turquia hau-ran drsquoencarar una agenda drsquoajustos econogravemics per corre-gir els elevats desequilibris macroeconogravemics mentre que entre la resta en general ens trobem amb diferents com-binacions de fonaments macroeconogravemics sogravelids i algunes febleses idiosincragravetiques8 No obstant aixograve eacutes probable

deriva drsquoun augment del cost del financcedilament exterior per lrsquoimpacte combinat drsquouna apreciacioacute del dogravelar i de tipus drsquointeregraves meacutes alts als EUA Perograve lrsquoimpacte drsquounes condicions financeres menys acomodatiacutecies al centre del sistema tambeacute es trasllada als tipus drsquointeregraves en moneda local dels paiumlsos emergents en certa manera genera una externalitat I de fet diferents anagravelisis cons-taten que aquestes externalitats varien sensiblement en funcioacute dels paiumlsos perograve tendeixen a coincidir en el fet que basant-se en dades histograveriques eacutes intens en alguns dels emergents afectats per lrsquoactual episodi drsquoestregraves financer com el Brasil Megravexic Indonegravesia Hongria Sud-agravefrica o Turquia

En definitiva sembla que lrsquoepisodi actual valida tres pre-misses bagravesiques La primera eacutes que la situacioacute entre els emergents eacutes clarament diferent i que la crisi canviagraveria afecta primordialment els anomenats laquoautegraventics fragravegilsraquo Contrapartida logravegica de la primera una segona premissa eacutes que molts altres emergents tenen uns fonaments rao-nablement satisfactoris Finalment la tercera premissa eacutes que els inversors apunten a vulnerabilitats de naturalesa molt diversa i que aixograve pot ser una pista del que es pot esperar en el futur (atencioacute al deute) i en especial a la pregunta de si la tessitura actual de contagi moderat es mantindragrave o no en els propers temps

Contagi moderat perograve amb riscos

La conclusioacute que molts emergents tenen uns fonaments econogravemics raonablement sogravelids podria ser una bona explicacioacute per al fet que el contagi observat fins ara hagi estat limitat No obstant aixograve hi ha elements que sugge-reixen cautela

En primer lloc diferents autors han alertat drsquoun augment de la influegravencia de les cotitzacions de les economies emer-gents sobre la resta de mercats financers internacionals fruit de la seva major integracioacute en el comerccedil mundial i en els mercats de capital internacionals4 Per exemple aques-ta tendegravencia ben reflectida al cinquegrave i al sisegrave gragravefics va fer que el 2016 les fluctuacions en determinats actius finan-cers emergents expliquessin al voltant del 30 de la varia-bilitat dels retorns de les borses i de les divises de les eco-nomies avanccedilades i del 40 per a les altres emergents En segon lloc i relacionat amb el punt anterior srsquoha docu-mentat que hi ha meacutes probabilitat de contagi quan juguen un paper important sectors amb una elevada dependegraven-cia del financcedilament exterior i empreses amb menys liqui-ditat i amb meacutes palanquejament

En tercer lloc el fort creixement drsquointermediaris globals per vehicular els fluxos de capital fa que lrsquoestructura financera srsquohagi tornat meacutes propensa a generar contagi en operar en diferents jurisdiccions els ajustos de la car-tera drsquouna economia que facin aquests intermediaris

4 Vegeu Gelos G i Surti J (2016) laquoThe growing importance of financial spillovers from emerging market economiesraquo VoxEUorg

5 De lrsquoanglegraves exchange-traded funds6 Algunes estimacions situen la seva quota de mercat en el 20 Vegeu Converse N et al (2018) laquoHow exchange-traded funds amplify the glo-bal financial cycle in emerging marketsraquo7 Vegeu la referegravencia a la nota anterior

0

10

20

30

40

50

60

2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015

Externalitats financeres impacte dels emergents sobre altres emergents (p p)

Borses Divises

Nota Les externalitats financeres es defineixen com la fraccioacute de lrsquoerror de previsioacute a 12 dies de les cotitzacions financeres de les economies receptores de lrsquoexternalitat que es pot explicar per lrsquoevolucioacute de les cotitzacions financeres de lrsquoeconomia emissora delrsquoexternalitat Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global delrsquoFMI de lrsquoabril del 2016

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

12

MERCATS FINANCERS | FOCUS

OCTUBRE 2018

10

gent en els dos propers anys (vegeu lrsquouacuteltim gragravefic) xifres significatives davant de les quals cal estar alerta tot i que aparentment no soacuten prou perjudicials per fer perillar lrsquoexpansioacute de lrsquoeconomia mundial Aixograve reflecteix la visioacute que en conjunt els emergents estan millor que 10 anys enrere i en especial millor que en els infausts anys noran-ta Hi ha algunes excepcions patologravegiques agreujades per males decisions de poliacutetica econogravemica (Turquia i lrsquoArgentina) i en un context global meacutes complex eacutes pro-bable que els actius financers de les economies emer-gents es continuiumln veient afectats negativament No obs-tant aixograve els seus fonaments i la discriminacioacute mostrada fins ara pels inversors haurien drsquoevitar que srsquoactivin dinagrave-miques de cagravestig generalitzadament severes

que en un context internacional menys favorable els actius financers emergents continuiumln patint de forma moderada en els propers mesos la qual cosa tindragrave un efecte petit perograve apreciable sobre el seu ritme de creixe-ment

Entre els factors que determinaran la magnitud drsquoaquest llast destaquen lrsquoenduriment de les condicions finance-res globals lrsquoabast de la desacceleracioacute de la Xina i lrsquoevo -lucioacute del preu del petroli Aquest uacuteltim factor eacutes especial-ment difiacutecil de pronosticar perograve hi ha un cert consens entre els analistes que el tensionament de les condicions financeres i la desacceleracioacute de la Xina seran tots dos processos graduals Drsquoaquesta manera eacutes probable que la desacceleracioacute del creixement dels paiumlsos emergents sigui lleugera No obstant aixograve cal analitzar quegrave pot passar si les dinagravemiques drsquoaquests tres factors soacuten diferents de les contemplades en aquest escenari central

En primer lloc els repunts drsquoinflacioacute als EUA io els indicis clars de sobreescalfament podrien provocar un enduri-ment major del previst de la poliacutetica monetagraveria de la Fed i en consequumlegravencia de les condicions financeres globals En aquest escenari es podrien veure especialment perjudica-des economies amb un elevat deute denominat en divisa estrangera com Malagraveisia aixiacute com les economies amb importants necessitats de financcedilament exterior com Indonegravesia lrsquoIacutendia o Sud-agravefrica En segon lloc pel que fa a la Xina srsquoespera una desacceleracioacute molt gradual a causa de lrsquoampli marge del qual disposen les autoritats (com lrsquoelevat matalagraves de reserves i la possibilitat de realitzar poliacutetiques monetagraveries i fiscals meacutes expansives) No obstant aixograve les estimacions suggereixen que una intensificacioacute de les tensions comercials amb els EUA podria arribar a detreure 1 p p al creixement xinegraves En aquest escenari lrsquoimpacte sobre el bloc emergent seria heterogeni perograve afectaria de manera directa i clara els productors de metalls industrials (com el Brasil Xile i Sud-agravefrica) i els paiumlsos de lrsquoest asiagravetic meacutes vinculats a les cadenes de valor globals que pivoten sobre la Xina (com Malagraveisia Taiwan o Corea del Sud) Final-ment si el preu del petroli es continua incrementant de manera sostinguda ens trobariacuteem en un escenari amb guanyadors (exportadors nets que ara figuren a les llistes drsquoeconomies fragravegils com el Brasil i Cologravembia) i perdedors (importadors de cru com lrsquoIacutendia que veurien incrementat el degraveficit per compte corrent)9

Segons les estimacions presentades en les anagravelisis que hem publicat anteriorment10 aquests escenaris podrien restar entre 03 p p i 1 p p al creixement del bloc emer-

20

25

30

35

40

45

50

55

2004 2006 2008

2010

2012

2014

2016

Economies emergents iacutendex de risc de la base inversora Iacutendex (0-100)

Percentils 25-75 Mediana Mitjana

Nota Lrsquoiacutendex de risc de la base inversora drsquoArslanalp S i Tsuda T (2012) laquoTracking Global Demand for Advanced Economy Sovereign Debtraquo captura la probabilitat de patir sortides brusques de capital en funcioacute del tipus drsquoinversorFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoFMI de lrsquoabril del 2018

Base inversora meacutes propensa a retirar de forma abrupta el capital

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Economies emergents PIB Variacioacute interanual ()

Escenari central Condicions nanceres adverses

Desacceleracioacute Xina Preu elevat del petroli

Escenaris

Nota Escenaris construiumlts a partir de les sensibilitats estimades als articles laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 Font CaixaBank Research

8 Per exemple la majoria disposa de matalassos de reserves adequats mentre que hi ha meacutes heterogeneiumltat pel que fa al marge de poliacutetica fiscal (des drsquouna situacioacute relativament delicada al Brasil a posicions meacutes folga-des a lrsquoAgravesia emergent)9 En aquest escenari la situacioacute de lrsquoIacutendia mereix un esment a part El seu compte corrent eacutes molt sensible a les fluctuacions del petroli i a meacutes a meacutes lrsquoencariment de les importacions podria generar malestar social en un 2019 en quegrave el president Modi persegueix la reeleccioacute

10 Vegeu el Focus laquoCreixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesaraquo a lrsquoIM052018 laquoXina en la prosperitat i en lrsquoadversitatraquo a lrsquoIM062018 i laquoQuins factors expliquen lrsquoencariment del petroliraquo a lrsquoIM072018

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

13

MERCATS FINANCERS | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Tipus drsquointeregraves ()

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Zona de lrsquoeuro

Refi BCE 000 000 0 00 00

Euriacutebor 3 mesos ndash032 ndash032 0 11 11

Euriacutebor 12 mesos ndash016 ndash017 1 26 12

Deute puacuteblic a 1 any (Alemanya) ndash059 ndash062 3 48 128

Deute puacuteblic a 2 anys (Alemanya) ndash052 ndash061 9 107 177

Deute puacuteblic a 10 anys (Alemanya) 047 033 14 43 ndash09

Deute puacuteblic a 10 anys (Espanya) 150 147 3 ndash67 ndash126

Deute puacuteblic a 10 anys (Portugal) 188 192 ndash4 ndash63 ndash539

EUA

Fed funds (liacutemit superior) 225 200 25 750 1000

Liacutebor 3 mesos 240 232 8 706 1065

Liacutebor 12 mesos 292 284 8 813 1133

Deute puacuteblic a 1 any 256 245 11 828 1273

Deute puacuteblic a 2 anys 282 263 19 937 1369

Deute puacuteblic a 10 anys 306 286 20 655 752

Spreads de deute corporatiu (p b)

28-set 31-ago Variacioacute mensual (p b)

Variacioacute acum el 2018 (p b)

Variacioacute interanual (p b)

Itraxx Corporatiu 69 68 1 240 110

Itraxx Financer Segravenior 84 85 ndash1 405 243

Itraxx Financer Subordinat 171 177 ndash6 666 334

Tipus de canvi

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

EURUSD (dogravelars per euro) 1160 1160 00 ndash33 ndash15

EURJPY (iens per euro) 131930 128840 24 ndash25 ndash04

EURGBP (lliures per euro) 0890 0896 ndash06 03 15

USDJPY (iens per dogravelar) 113700 111030 24 09 12

Primeres mategraveries

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

Iacutendex CRB de primeres mategraveries 4150 4114 09 ndash40 ndash30

Brent ($barril) 827 774 68 237 441

Or ($unccedila) 11925 12014 ndash07 ndash85 ndash74

Renda variable

28-set 31-ago Variacioacute mensual ()

Variacioacute acum el 2018 ()

Variacioacute interanual ()

SampP 500 (EUA) 29140 29015 04 90 161

Eurostoxx 50 (zona de lrsquoeuro) 33992 33929 02 ndash30 ndash46

Ibex 35 (Espanya) 93892 93991 ndash01 ndash65 ndash91

PSI 20 (Portugal) 53593 54226 ndash12 ndash05 ndash03

Nikkei 225 (Japoacute) 241200 222018 86 60 184

MSCI emergents 10479 10560 ndash08 ndash95 ndash23

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

14 OCTUBRE 2018

10

El creixement manteacute el bon to malgrat lrsquoaugment dels riscos a la baixa

Els indicadors drsquoactivitat global es mantenen elevats perograve apunten a una certa moderacioacute del creixement en especial als emergents En particular lrsquoiacutendex de sentiment empresarial (PMI) compost global es manteacute en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts) tot i que a lrsquoagost va tornar a dis-minuir per segon mes consecutiu fins als 534 punts el nivell meacutes baix des del marccedil Aquesta reculada de lrsquoiacutendex ha estat meacutes intensa als paiumlsos emergents que pateixen lrsquoaugment de la incertesa poliacutetica i econogravemica i lrsquoenduriment gradual de les condicions financeres globals De cara als propers trimestres esperem que el creixement de les economies emergents es continuiuml desaccelerant de forma gradual de manera que el ritme drsquoavanccedil global seragrave una mica meacutes contingut

Els uacuteltims esdeveniments geopoliacutetics subratllen lrsquoaugment dels riscos a la baixa En particular malgrat haver entaulat negociacions amb la Xina per canalitzar les tensions comercials els EUA van tornar a anunciar una altra ronda drsquoaranzels sobre les importacions xineses (aquesta vegada del 10 sobre un valor de 200000 milions de dogravelars) que srsquoafegeix al paquet aranzelari del 25 sobre productes xinesos per valor de 50000 milions de dogravelars ja activat a lrsquoestiu Drsquoaltra banda en el pla de la poliacutetica europea el Regne Unit i la UE esperen finalitzar en les properes setmanes lrsquoacord de sortida que permeti fer efec-tiu a partir del proper 29 de marccedil lrsquoacord de transicioacute tancat anteriorment i segons el qual el Regne Unit romandragrave al mercat uacutenic i a la unioacute duanera fins al final del 2020 No obstant aixograve encara queden elements importants per resoldre ndashcom trobar una solucioacute al problema de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nordndash i el proceacutes de ratificacioacute al Regne Unit pot resultar com-plicat i acabar retardant lrsquoacord Aixiacute eacutes probable que en les properes setmanes (o fins i tot mesos) la incertesa al voltant del brexit torni a guanyar protagonisme fins que srsquoanunciiuml lrsquoacord de sortida final que podria anar acompanyat drsquouna declaracioacute en quegrave es comencin a traccedilar els grans trets de la futura relacioacute entre el Regne Unit i la UE Finalment a Itagravelia tot fa pensar que el Govern de coalicioacute plantejaragrave una desviacioacute significativa de lrsquoobjectiu de degraveficit acordat al maig a Brusselmiddotles (possiblement apujant-lo del 08 acordat fins al 24 una xifra que dificulta la correccioacute de lrsquoelevat deute puacuteblic italiagrave) Malgrat que els detalls oficials sobre la dimensioacute i la composicioacute finals de les mesures fiscals continuen sent incerts els nous plans poden generar tensions als mercats financers i amb els socis europeus

ESTATS UNITS

Els indicadors continuen apuntant a un creixement sogravelid En particular despreacutes de la bona dada de creixement del PIB del 2T (de lrsquo10 intertrimestral i del 29 interanual) els indicadors

47

50

53

56

59

62

0814 0215 0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

EUA indicadors drsquoactivitat Nivell

ISM manufactures ISM serveis

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoISM

Expansioacute

Contraccioacute

0

50

100

150

200

250

300

6 jul 8 ag 24 set Amenaccedila

EUA aranzels sobre les importacions xineses Milers de milions de dogravelars

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoUS Trade Representative Office

48

50

52

54

56

0815 0216 0816 0217 0817 0218 0818

Indicadors drsquoactivitat PMI compost Nivell

Global Avanccedilats Emergents

Expansioacute

Contraccioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

15 octubre 2018

10

00

05

10

15

20

25

2018 2019 2020 2018 2019 2020

Zona de lrsquoeuro previsions del BCE de PIB i drsquoinflacioacute Variacioacute anual ()

Juny Setembre

Font CaixaBank Research a partir de dades del BCE

PIB

-05

00

05

10

15

20

25

30

0814 0815 0816 0817 0818

EUA IPC Variacioacute interanual ()

IPC general IPC subjacent

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

2

3

4

5

6

7

8

580

585

590

595

600

605

610

0814 0815 0816 0817 0818

EUA mercat laboral ()

Taxa drsquoocupacioacute (esc esq) Taxa drsquoatur (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bureau of Labor Statistics

() disponibles per al 3T ndashalguns dels quals han estat meacutes alts del que srsquoesperavandash confirmen que lrsquoeconomia nord-americana manteacute un avanccedil dinagravemic A tall drsquoexemple els models de previ-sioacute de Nowcasting del PIB de la Reserva Federal drsquoAtlanta i de la de Nova York prediuen un ritme drsquoactivitat per al 3T molt per damunt del creixement potencial de lrsquoeconomia nord-america-na (que situem a la vora del 2) Aixiacute mateix els iacutendexs de sen-timent empresarial (ISM) de manufactures i serveis van aug-mentar de forma notable a lrsquoagost i es van situar en els 613 i en els 585 punts respectivament molt per damunt del nivell que limita la zona expansiva de la recessiva (50 punts)

El mercat laboral i la demanda interna es mostren robusts En particular a lrsquoagost es van crear 201000 llocs de treball una dada considerable en una economia que es troba virtualment en plena ocupacioacute Aixiacute mateix la taxa drsquoatur es va mantenir en un baix 39 mentre que els salaris van continuar avanccedilant a bon ritme (el 29 interanual) En aquest context la confianccedila de les llars es manteacute elevada com ho demostra el registre asso-lit a lrsquoagost per lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat pel Conference Board que va augmentar fins a nivells no vistos des del 2000 (1334 punts) Tot plegat reforccedila les bones pers-pectives de creixement de lrsquoeconomia nord-americana per a enguany (del 28 segons CaixaBank Research)

La inflacioacute frena la tendegravencia alcista dels uacuteltims mesos perograve es manteacute en nivells ferms En concret la inflacioacute gene-ral es va situar en el 25 a lrsquoagost 2 degravecimes per sota del registre del mes anterior perograve clarament per damunt de la mitjana del 2017 (del 21) Drsquoaltra banda la inflacioacute subja-cent que exclou els components meacutes volagravetils drsquoenergia i ali-ments es va situar en el 22 (el 24 al juliol) Aquesta lleu-gera moderacioacute del creixement dels preus va ser deguda en part a lrsquoesvaiumlment esperat de factors temporals com els efec-tes de base provocats per les fortes caigudes dels preus de telefonia sense fil durant el 2017 En els propers mesos espe-rem que la fortalesa de lrsquoactivitat econogravemica dels EUA conti-nuiuml donant suport a unes pressions inflacionistes fermes la qual cosa facilitaragrave la intencioacute de la Reserva Federal de mante-nir la pujada de tipus (una meacutes en el que falta per acabar lrsquoany segons CaixaBank Research)

EUROPA

Les perspectives de la zona de lrsquoeuro es mantenen positives malgrat la moderacioacute del ritme drsquoactivitat Lrsquoalentiment del creixement en la primera meitat de lrsquoany va ser degut en gran part al menor dinamisme de la demanda exterior ndashdespreacutes drsquoun 2017 molt positiundash reflex de lrsquoafebliment de la demanda global de beacutens i serveis i de lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro el 2017 Per aquest motiu el BCE en lrsquoactualitzacioacute trimestral del quadre macroeconogravemic va moderar les previsions de creixement per a la zona de lrsquoeuro en 1 degravecima fins al 20 per al 2018 i lrsquo18 per al 2019 (un escenari molt similar al de CaixaBank Research) En els propers trimestres perograve esperem que lrsquoexpansioacute econograve-mica de la zona de lrsquoeuro es mantingui ferma amb un ritme de creixement lleugerament per damunt del potencial amb el

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA INTERNACIONAL | CONJUNTURA

16 OCTUBRE 2018

10

suport drsquounes condicions financeres molt favorables i de la bona evolucioacute del mercat laboral

La demanda interna es manteacute com a principal artiacutefex del creixement en el 2T Aixiacute el desglossament del PIB de la zona de lrsquoeuro mostra que lrsquoavanccedil del 2T (del 21 interanual) va ser propiciat per una contribucioacute drsquo17 p p de la demanda interna (18 p p en el 1T) gragravecies al bon comportament de la inversioacute i malgrat una certa moderacioacute en el ritme drsquoavanccedil del consum privat Drsquoaltra banda la demanda externa va tornar a fluixejar i va reduir la contribucioacute fins als 04 p p (06 p p en el 1T) davant un ritme drsquoavanccedil modest de les exportacions de beacutens i serveis

Els indicadors drsquoactivitat mostren que el ritme de creixe-ment del 3T es manteacute en cotes similars a les de la primera meitat de lrsquoany Lrsquoiacutendex PMI compost per al conjunt de la zona de lrsquoeuro ndashque mesura el sentiment empresarialndash es va situar en els 542 punts al setembre 3 degravecimes per sota del registre de lrsquoagost perograve en zona clarament expansiva Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI) es va situar en els 1109 punts al setembre un registre similar a la mitjana del 2017 (1107) Drsquoaltra banda la confianccedila del consumidor tot i recular al setembre per segon mes consecutiu fins als ndash29 punts es continua situant en nivells semblants a la mitjana del 2017 (ndash25 punts) En aquest sentit el consum privat continuaragrave tenint el suport del mercat laboral que continua exhibint una dinagravemica favora-ble (al juliol la taxa drsquoatur es va mantenir en el 82 el registre meacutes baix des del novembre del 2008)

EMERGENTS

A la Xina els indicadors econogravemics apunten a un alentiment de lrsquoactivitat en els propers mesos En particular la produccioacute industrial va augmentar el 61 interanual a lrsquoagost (el 60 al juliol) un registre positiu tot i que per sota de la mitjana del 2017 (del 65) Quelcom similar va succeir amb les vendes al detall que van creacuteixer el 90 2 degravecimes per damunt del regis-tre del juliol perograve clarament per sota de la mitjana del 2017 (el 102) Aixiacute mateix amb les dades disponibles lrsquoindicador drsquoactivitat de CaixaBank Research suggereix un ritme de creixe-ment lleugerament inferior en el 3T Tot plegat fa pensar que en els propers mesos el creixement del paiacutes es continuaragrave des-accelerant de manera gradual malgrat les recents poliacutetiques del Govern encaminades a donar suport a la inversioacute i al cregravedit

Al Brasil la incertesa poliacutetica continua llastant el creixe-ment Lrsquoeconomia brasilera va creacuteixer lrsquo10 interanual (el 02 intertrimestral) en el 2T un registre inferior a lrsquoobservat en el 1T (lrsquo12) i que confirma que la recuperacioacute econogravemica no srsquoacaba de concretar llastada per lrsquoelevada incertesa poliacutetica i per un context drsquoeleccions presidencials i legislatives En aquest sentit considerem que la incertesa poliacutetica ndashfins i tot despreacutes de la retirada de Lula com a candidat del Partit dels Treballadorsndash continuaragrave pesant sobre lrsquoactivitat ja que no sembla que cap dels candidats presidencials tingui el suport electoral ni la voluntat drsquoimplementar les reformes que lrsquoeconomia necessita

5

6

7

8

9

10

11

12

13

0814 0815 0816 0817 0818

Xina indicadors drsquoactivitat Variacioacute interanual ()

Vendes al detall Produccioacute industrial

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica de la Xina

47

50

53

56

59

62

0914 0315 0915 0316 0916 0317 0917 0318 0918

Zona de lrsquoeuro indicador drsquoactivitat PMIcompost Nivell

Zona de lrsquoeuro Franccedila Alemanya

Font CaixaBank Research a partir de dades de Markit

Expansioacute

Contraccioacute

-10

-05

00

05

10

15

20

25

30

35

2T 2015 4T 2015 2T 2016 4T 2016 2T 2017 4T 2017 2T 2018

Zona de lrsquoeuro PIB Contribucioacute al creixement interanual (p p)

Demanda interna Demanda externa

Existegravencies PIB

Nota Variacioacute interanual () Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

17 OCTUBRE 2018

10

Crisi financera turca en temps de descompte

Des del dia 1 drsquoagost la lira turca srsquoha depreciat al voltant del 20 la qual cosa la situa com la segona divisa emer-gent que meacutes ha patit despreacutes del peso argentiacute Des del comenccedilament drsquoenguany la depreciacioacute acumulada eacutes aproximadament del 40 superada nomeacutes de nou per la del peso Aixiacute mateix i tambeacute des de lrsquoinici de lrsquoany el tipus drsquointeregraves del bo a 10 anys ha pujat gairebeacute 900 p b i srsquoha situat en el 203 Es tracta en definitiva drsquouna crisi canviagraveria en tota regla i que teacute una evolucioacute incerta Com ha arribat Turquia a aquesta situacioacute Quines alternatives de futur srsquoobren

Aparentment el detonant drsquoaquest frenesiacute venedor de la divisa turca dels uacuteltims mesos ha estat una escalada diplo-magravetica entre els EUA i Turquia que ha comportat lrsquoanunci per part dels EUA de lrsquoestabliment drsquoaranzels sobre lrsquoacer i lrsquoalumini importats des de Turquia No obstant aixograve aquesta eacutes nomeacutes una lectura superficial Tot i que eacutes cert que aquests dos paiumlsos han mostrat desacords en mategraveria de poliacutetica exterior des de fa uns anys la causa profunda de la crisi canviagraveria turca teacute una naturalesa econogravemica eacutes un senyal que probablement estiguem davant un sobre-escalfament forccedila clagravessic de lrsquoeconomia

Aixiacute en els uacuteltims anys perograve amb meacutes contundegravencia des del final del 2016 Turquia ha viscut una etapa de fort crei-xement (avanccedil del PIB mitjagrave del 66 des del 4T 2016) mentre que la inflacioacute durant aquest mateix periacuteode srsquoha situat de mitjana en lrsquo11 (perograve amb una tendegravencia a desbordar-se com ho mostra el primer gragravefic) i el degraveficit per compte corrent en el 65 del PIB

Els traccedilos essencials drsquoun patroacute de creixement insosteni-ble queden aixiacute de manifest el fort avanccedil del ritme drsquoac-tivitat srsquoha assolit al preu drsquoacumular desequilibris macro-econogravemics interns i externs molt elevats Lrsquoevolucioacute dels preus apunta a la incapacitat de lrsquoeconomia turca de creacutei-xer sense tensionar els colls drsquoampolla i lrsquoenorme degraveficit per compte corrent indica que srsquoha utilitzat de forma ele-vada el financcedilament exterior Aquesta uacuteltima tessitura presenta a meacutes a meacutes una variant especialment delicada en un context com lrsquoactual caracteritzat per un enduri-ment gradual de les condicions financeres globals les empreses turques han aprofitat un entorn de financcedila-ment abundant i barat en divisa estrangera (en dogravelars i en euros principalment) per endeutar-se en divises fins al punt que aquest deute representa el 363 del PIB un dels percentatges meacutes elevats entre els principals emer-gents El resultat en definitiva eacutes que mentre que la major part dels emergents exhibeixen un creixement coherent amb el seu potencial (o fins i tot una mica menys) srsquoestima que a Turquia la bretxa de produccioacute pot ser del 3-2 positiva

El sobreescalfament turc srsquoha vist agreujat per la poliacutetica econogravemica seguida Lluny drsquoatacar els desequilibris amb

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

0313 0314 0315 0316 0317 0318

Turquia creixement del PIB i de la inflacioacute Variacioacute interanual ()

PIB IPC

Nota Per al 3T 2018 mitjana del juliol i lrsquoagost Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

0

5

10

15

20

25

0113 1213 1114 1015 0916 0817 0718

Turquia tipus drsquointeregraves de referegravencia i expectatives drsquoinflacioacute()

Tipus de referegravencia del banc central Expectative

Nota Breakeven drsquoinflacioacute a cinc anys Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc Central Nacional i de Bloomberg

una decidida poliacutetica contraciacuteclica lrsquoorientacioacute general ha estat la de negar la premissa fonamental de lrsquoexistegravencia drsquoun creixement excessiu En particular malgrat lrsquoacumu-lacioacute de pressions en els preus la poliacutetica monetagraveria ha mantingut el tipus de referegravencia en el 80 des del final del 2016 fins al maig passat (eacutes a dir un tipus real negatiu per a una economia que durant una gran part drsquoaquest periacuteode creixia per damunt del 7) El resultat predicti-ble eacutes que els inversors han comenccedilat a quumlestionar la cre-dibilitat de la poliacutetica monetagraveria turca si les expectatives drsquoinflacioacute a mitjagrave termini eren fa un any inferiors al 8 actualment voregen el 20 Les mesures aprovades des del maig (entre altres decisions menors adoptar diferents mesures macroprudencials apujar el tipus de referegravencia del 80 al 240 i limitar la capacitat drsquooperar en divises estrangeres) han estat percebudes com una resposta de poliacutetica monetagraveria tardana i drsquouna intensitat inadequada atesos els desequilibris acumulats Si a meacutes a meacutes la poliacute-

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA INTERNACIONAL | FOCUS

18 OCTUBRE 2018

10

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

60

65

70

75

80

85

90

95

100

0313 1213 0914 0615 0316 1216 0917 0618

Turquia saldo de la balanccedila per compte corrent i tipus de canvi Iacutendex (100 = 2010)

Tipus de canvi efectiu real (esc esq)

Balanccedila per compte corrent (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals i de lrsquoInstitut Turc drsquoEstadiacutestica (Turkstat)

( del PIB)

Depreciacioacute

tica fiscal tradicionalment un punt fort de la poliacutetica eco-nogravemica tampoc no ha actuat amb decisioacute (nomeacutes ara srsquoa-punta a un futur assoliment drsquoun superagravevit primari despreacutes de diversos exercicis en quegrave fins i tot srsquohan vist forts augments dels salaris puacuteblics) la falta de credibilitat lluny de limitar-se a la poliacutetica monetagraveria afecta tota la poliacutetica econogravemica

Per als coneixedors de la histograveria econogravemica del paiacutes aquesta evolucioacute no deixa de ser paradoxal Semblava que Turquia havia assumit les lliccedilons del fort ajust macro-econogravemic del 2001 i dels conseguumlents canvis radicals del sistema econogravemic (amb el sanejament del sistema banca-ri amb la insercioacute del rigor en les finances puacutebliques i amb la reinvencioacute del banc central com a entitat autegraventi-cament independent) Es tractava drsquouna experiegravencia drsquoegrave-xit que va afavorir que per primera vegada el paiacutes pogueacutes disposar drsquouna economia de mercat moderna i amb un funcionament institucional homologable a la dels millors emergents

Malgrat que lrsquoallunyament de lrsquoortodogravexia pot ser degut a molts factors sembla indubtable que lrsquoexcepcional situa-cioacute poliacutetica del paiacutes en els uacuteltims anys eacutes un ingredient essencial Turquia ha experimentat en pocs anys canvis substancials en el context poliacutetic extern i intern la gestioacute dels quals ha estat un repte per al Govern com hauria succeiumlt a qualsevol altre paiacutes sotmegraves a una situacioacute simi-lar Drsquoentrada des drsquouna perspectiva externa el canvi magmagravetic de lrsquoOrient Mitjagrave amb conflictes tan cruents com la guerra civil siriana o la lluita contra ISIS ha reper-cutit sobre la poliacutetica nacional que ha hagut de gestionar des de reptes de caragravecter militar i de seguretat interna fins als derivats del flux de refugiats Perograve a meacutes a meacutes srsquohi han sumat lrsquointent de cop drsquoEstat del juliol del 2016 amb lrsquoaugment del grau drsquointervencioacute intern posterior la difiacutecil reinvencioacute del regravegim constitucionalista turc (que ha comportat un gir cap a un model presidencialista molt allunyat de lrsquoexistent des del 1923 quan es va instaurar la repuacuteblica) i unes eleccions presidencials i legislatives fonamentals el 2018 ja sota les noves regles de joc En aquesta tessitura un ajust macroeconogravemic que havia de comportar costos socials inevitables hauria desgastat el capital poliacutetic disponible Aquesta opcioacute que potser es podia disculpar el 2016 quan els inversors tendien a tenir una visioacute relativament complaent dels riscos emergents ha estat insostenible el 2018 quan lrsquoimpacte de la incer-tesa global i de lrsquoenduriment de la poliacutetica monetagraveria de la Fed sobre els emergents amb meacutes desequilibris srsquoha tornat virulent

Ara Turquia ha drsquoafrontar de forma simultagravenia una forta pressioacute sobre els agravembits reals i financers de la seva econo-mia Drsquoentrada la situacioacute actual drsquoaturada sobtada de capitals de facto comportaragrave un ajust inevitable de lrsquoacti-vitat En aquest sentit la desacceleracioacute del 2T quan el creixement va ser del 52 interanual enfront del 73 del 1T pot ser nomeacutes lrsquoavantsala drsquouna major feblesa econogravemica Malgrat que lrsquoexercici de fer previsions en

plenes turbulegravencies financeres eacutes especialment incert CaixaBank Research espera un descens ragravepid del creixe-ment que podria acabar sent el meacutes baix des de la Gran Recessioacute del 2008-2009 Aquesta pegraverdua de ritme aniragrave acompanyada del manteniment de la inflacioacute en dobles diacutegits en els propers trimestres Malgrat la menor pressioacute pel costat de la demanda en els propers mesos es pro-duiragrave la plena translacioacute als preus dels beacutens importats de la depreciacioacute de la divisa Pel que fa a la dimensioacute finan-cera les dificultats soacuten fins i tot superiors Ategraves lrsquoelevat nivell de deute en divises que acumula lrsquoeconomia turca afrontar-ne el pagament i la renovacioacute en un context de lira fortament depreciada i amb els tipus drsquointeregraves inter-nacionals previsiblement a lrsquoalccedila eacutes un repte En aquesta situacioacute sembla probable que les dificultats financeres de les empreses srsquoacabin traslladant a un augment de la morositat bancagraveria

Ategraves aquest panorama quines soacuten les vies que continua tenint obertes En essegravencia els encarregats drsquoestablir la poliacutetica econogravemica tenen al seu abast diverses opcions per estabilitzar la situacioacute La menys ortodoxa i amb meacutes riscos de ser insuficient i potser fins i tot de ser contrapro-duent eacutes establir un control de capitals La meacutes conven- cional seria intensificar el programa drsquoajust que combini un ajust fiscal i un enduriment monetari Les decisions de les uacuteltimes setmanes amb lrsquoaugment del tipus de referegraven-cia i amb lrsquoanunci drsquoun ajust fiscal equivalent a lrsquo13 del PIB serien passos en aquesta direccioacute Les mesures ante-riors tindrien meacutes probabilitats drsquoegravexit si anessin acompa-nyades de lrsquoajuda financera de lrsquoFMI una possibilitat que ha estat reiteradament negada per part de les autoritats turques perograve que facilitaria que la poliacutetica econogravemica recupereacutes credibilitat de forma meacutes ragravepida En absegravencia del cregravedit de lrsquoFMI lrsquoajust podria acabar sent menys gradual i meacutes intens Turquia en definitiva srsquoha quedat gairebeacute sense temps i amb escagraves marge de reaccioacute El partit no estagrave en absolut perdut perograve la prograverroga srsquoacaba i conveacute veure porteria amb urgegravencia

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

19

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

JAPOacute2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 10 17 20 20 11 13 ndash

Confianccedila del consumidor (valor) 417 438 438 445 444 437 435 433

Produccioacute industrial ndash02 45 44 41 25 20 07 01

Iacutendex activitat empresarial (Tankan) (valor) 70 190 220 250 240 210 ndash 190

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 31 28 28 27 25 24 25 24

Balanccedila comercial 1 ( PIB) 07 05 06 05 04 04 05 03

Preus

Preus de consum ndash01 05 06 06 13 06 09 13

Preus de consum subjacent 06 01 02 03 04 03 03 04

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Departament de Comunicacions Banc del Japoacute i Thomson Reuters Datastream

ESTATS UNITS2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818

Activitat

PIB real 16 22 23 25 26 29 ndash

Vendes al detall (sense cotxes ni benzina) 34 41 40 53 44 52 61 59

Confianccedila del consumidor (valor) 998 1205 1203 1260 1271 1272 1279 1347

Produccioacute industrial ndash19 16 13 30 34 34 40 49

Iacutendex activitat manufacturera (ISM) (valor) 514 574 587 587 597 587 581 613

Habitatges iniciats (milers) 1177 1208 1172 1259 1317 1261 1174 1282

Case-Shiller preu habitatge 2a magrave (valor) 189 200 200 205 209 211 212

Taxa drsquoatur ( pobl activa) 49 44 43 41 41 39 39 39

Taxa drsquoocupacioacute ( pobl gt 16 anys) 597 601 602 601 603 604 605 603

Balanccedila comercial 1 ( PIB) ndash27 ndash28 ndash28 ndash28 ndash29 ndash28 ndash29

Preus

Preus de consum 13 21 20 21 22 27 29 27

Preus de consum subjacent 22 18 17 18 19 22 24 22

Nota 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesosFont CaixaBank Research a partir de les dades del Bureau of Economic Analysis Departament de Treball Reserva Federal Standard amp Poorrsquos ISM i Thomson Reuters Datastream

XINA

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0818

Activitat

PIB real 67 69 68 68 68 67 ndash

Vendes al detall 104 102 103 99 99 90 90

Produccioacute industrial 61 66 63 62 66 66 61

PMI manufactures (oficial) (valor) 503 516 518 517 510 516 513

Sector exterior

Balanccedila comercial 1 (valor) 512 435 435 435 420 395 362

Exportacions ndash84 85 69 101 136 113 91

Importacions ndash57 161 147 132 192 201 205

Preus

Preus de consum 20 16 16 18 22 18 23

Tipus drsquointeregraves de referegravencia 2 (valor) 435 435 435 435 435 435 435

Renminbi per dogravelar (valor) 66 68 67 66 64 64 68

Notes 1 Saldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos Milers de milions de dogravelars 2 Final del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de les dades de lrsquoOficina Nacional drsquoEstadiacutestica xinesa i Thomson Reuters Datastream

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

20

ECONOMIA INTERNACIONAL | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10Percentatge de variacioacute en relacioacute amb el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

UNIOacute EUROPEA

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacuteValors llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Vendes al detall (variacioacute interanual) 16 23 26 20 16 16 11

Produccioacute industrial (variacioacute interanual) 16 30 41 42 31 22 ndash01

Confianccedila del consumidor ndash78 ndash25 ndash15 ndash02 05 00 ndash05 ndash19 ndash29

Sentiment econogravemic 1042 1108 1118 1143 1140 1125 1121 1116 1109

PMI manufactures 525 574 574 597 583 555 551 546 533

PMI serveis 531 556 553 559 564 546 542 544 547

Mercat de treball

Ocupacioacute (persones) (variacioacute interanual) 14 16 17 16 14 15 ndash ndash

Taxa drsquoatur zona de lrsquoeuro ( pobl activa) 100 91 90 87 86 83 82 81

Alemanya ( pobl activa) 42 38 37 36 35 34 34 34

Franccedila ( pobl activa) 101 94 95 91 92 91 92 93

Itagravelia ( pobl activa) 117 113 113 110 110 106 102 97

Espanya ( pobl activa) 196 172 168 166 162 154 152 152

Font CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat el Banc Central Europeu la Comissioacute Europea i Markit

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en del PIB dels 4 uacuteltims trimestres llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Saldo corrent zona de lrsquoeuro 38 37 37 37 39 38 37

Alemanya 85 79 79 79 79 81 80

Franccedila ndash08 ndash06 ndash06 ndash06 ndash04 ndash04 ndash04

Itagravelia 26 28 27 28 27 28 28

Espanya 19 19 18 19 18 14 13

Tipus de canvi efectiu nominal 1 (valor) 943 965 985 986 996 985 992 990 994

Nota 1 Ponderat pel flux de comerccedil exterior Valors superiors signifiquen apreciacioacute de la monedaFont CaixaBank Research a partir de les dades drsquoEurostat la Comissioacute Europea i organismes nacionals drsquoestadiacutestica

Financcedilament i dipogravesits dels sectors no financersPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Financcedilament del sector privat

Cregravedit a les societats no financeres 1 18 25 24 30 33 37 40 42

Cregravedit a les llars 1 2 17 26 27 28 29 29 30 31

Tipus drsquointeregraves de cregravedit a les societats no financeres 3 () 14 13 13 13 12 12 12

Tipus drsquointeregraves dels preacutestecs a les llarsper a lrsquoadquisicioacute drsquohabitatge 4 () 18 17 17 17 16 16 16

Dipogravesits

Dipogravesits a la vista 100 101 106 101 92 81 75 68

Altres dipogravesits a curt termini ndash19 ndash27 ndash30 ndash24 ndash21 ndash15 ndash11 ndash14

Instruments negociables 27 11 ndash04 ndash16 ndash58 ndash28 ndash33 ndash43

Tipus drsquointeregraves dels dipogravesits fins a 1 any de les llars () 05 04 04 04 04 04 03

Notes 1 Dades ajustades de vendes i titulitzacions 2 Inclou les institucions financeres sense agravenim de lucre al servei de les llars 3 Cregravedits de meacutes drsquoun milioacute drsquoeuros a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficial 4 Preacutestecs a tipus flexible i fins a un any de fixacioacute del tipus oficialFont CaixaBank Research a partir de les dades del Banc Central Europeu

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA ESPANYOLA | CONJUNTURA

21 OCTUBRE 2018

10

Moderacioacute esperada del ritme de creixement

Suau desacceleracioacute del creixement Lrsquoeconomia espanyola modera el ritme de creixement de manera gradual i la revisioacute de la segraverie anual del PIB que lrsquoINE realitza cada any al setembre confirma aquesta tendegravencia Mentre que el 2015 el creixe-ment va ser del 36 lleugerament superior al previst el 2016 va ser del 32 i el 2017 del 30 en els dos casos 1 degravecima per sota del que srsquohavia anunciat pregraveviament El 2018 i el 2019 com ho preveu lrsquoescenari de CaixaBank Research aquesta desacceleracioacute gradual continuaragrave a causa de lrsquoesvaiumlment dels vents de cua que han donat suport a lrsquoeconomia en els uacuteltims anys La demanda interna mantindragrave un bon ritme drsquoavanccedil tot i que una mica menor que en el passat amb el suport drsquoun con-sum tant privat com puacuteblic una mica menys vigoroacutes i drsquouna inversioacute que acceleraragrave lleugerament el ritme drsquoavanccedil Per la seva banda la contribucioacute del sector exterior al creixement seragrave propera a zero en veurersquos llastat lrsquoavanccedil de les exportacions pel menor vigor de la zona de lrsquoeuro i perquegrave les importacions es mantindran dinagravemiques gragravecies a la demanda interna

Els indicadors drsquoactivitat del 3T apunten a una moderacioacute del ritme drsquoavanccedil En concret lrsquoindicador avanccedilat del PIB de CaixaBank Research per al 3T projecta un creixement intertri-mestral del 05 una xifra inferior a les observades en els sis uacuteltims trimestres (el 07 de mitjana) tot i que atesa la poca disponibilitat de dades sobre el 3T la projeccioacute encara eacutes relati-vament preliminar Aixiacute i tot els indicadors disponibles fins avui se situen clarament en nivells inferiors als de lrsquoany passat Pel costat de lrsquooferta lrsquoiacutendex PMI compost de sentiment empresari-al continua en zona expansiva (en els 53 punts a lrsquoagost) perograve per sota dels 562 punts registrats de mitjana el 2017 Aixiacute mateix la produccioacute industrial va baixar el 01 al juliol des-preacutes drsquoun avanccedil del 09 interanual en el 2T Pel costat de la demanda les vendes al detall van baixar el 04 interanual al juliol i van mantenir lrsquoatonia observada en el 2T (el 00 enfront del 09 del 2017) Aixiacute tot sembla indicar que lrsquoeconomia en tra en una fase meacutes madura del cicle en la qual mantindragrave un ritme de creixement sogravelid perograve inferior al registrat en els uacuteltims anys

La creacioacute drsquoocupacioacute va avanccedilar a lrsquoagost el 29 interanual un ritme vigoroacutes tot i que 1 degravecima per sota del juliol En ter-mes no desestacionalitzats el nombre drsquoafiliats a la Seguretat Social va disminuir en 203000 persones situacioacute habitual en els periacuteodes vacacionals tot i que el descens va ser una mica superior al registrat en anys anteriors En el conjunt dels 12 uacuteltims mesos perograve el nombre drsquoafiliats ha augmentat en 530000 persones i esperem que aquesta bona evolucioacute conti-nuiuml malgrat que a un ritme una mica menys vigoroacutes que en el passat Per la seva banda els costos salarials van augmentar de manera moderada en el 2T Aixiacute segons lrsquoEnquesta Trimestral de Cost Laboral el cost laboral per hora efectiva va creacuteixer el 09 interanual (desestacionalitzat i corregit pels efectes de calendari) 1 degravecima per damunt del registre del trimestre ante-

00

05

10

15

20

25

30

35

40

2015 2016 2017

Espanya revisioacute de la segraverie del PIB Variacioacute anual ()

Segraverie anterior Segraverie nova

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

-02

00

02

04

06

08

10

12

3T 2013 3T 2014 3T 2015 3T 2016 3T 2017 3T 2018

Espanya PIB Variacioacute intertrimestral ()

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

PIB trimestral Interval de confianccedilade la previsioacute al 90

-6

-4

-2

0

2

4

-12

-8

-4

0

4

8

0813 0814 0815 0816 0817 0818

Espanya afiliats a la Seguretat Social i atur registrat Variacioacute interanual ()

Atur registrat (esc esq) Afiliats a la Seguretat Social (esc dta)

Variacioacute interanual ()

Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoOcupacioacute i de la Seguretat Social

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA ESPANYOLA | CONjUNTURA

22 octubre 2018

10

rior De cara als propers trimestres preveiem que els costos laborals continuaran pujant de forma gradual a mesura que continuiuml la recuperacioacute del mercat laboral i srsquoapliquin uns majors increments salarials acordats en els convenis colmiddotlectius

El sector exterior modera el bon to El superagravevit de la balanccedila per compte corrent del juliol es va situar en lrsquo13 del PIB (acu-mulat de 12 mesos) inferior a lrsquo19 del juliol del 2017 Drsquoa-questes 6 degravecimes de deteriorament el saldo no energegravetic lleugerament negatiu nrsquoexplica la meitat (eacutes a dir 3 degravecimes de PIB) mentre que lrsquoefecte de lrsquoencariment del petroli explica una altra degravecima Aixiacute mateix les dades de duanes del mes de juliol mostren que les exportacions totals de beacutens van creacuteixer el 56 interanual (acumulat de 12 mesos) mentre que el subcompo-nent drsquoexportacions no energegravetiques va avanccedilar el 44 Les importacions per la seva banda tambeacute es van accelerar arran de lrsquoembranzida de la demanda interna i de lrsquoencariment del petroli amb un creixement del 72 interanual (el 59 inter -anual les no energegravetiques) Per al conjunt de lrsquoany CaixaBank Research preveu una reduccioacute del superagravevit per compte corrent fins a lrsquo11 el 2018 a causa de lrsquoincrement dels preus del pe -troli i de les importacions de productes no energegravetics

El degraveficit del conjunt de les Administracions puacutebliques (AAPP) en el 2T es va situar en lrsquo18 del PIB la qual cosa representa una reduccioacute de 04 p p en relacioacute amb el registre del 2T 2017 Aixiacute en el primer semestre de lrsquoany srsquohaurien ja ajustat els 04 p p necessaris per assolir el degraveficit del 27 del PIB acordat amb Brusselmiddotles per al 2018 (en relacioacute amb el degraveficit del 31 regis-trat el 2017) De cara al segon semestre de lrsquoany eacutes probable que es produeixi un augment lleuger de la despesa en particu-lar per lrsquoaugment dels salaris dels funcionaris i per la revaloracioacute de les pensions mesures incloses en els pressupostos drsquoen-guany Per administracions el degraveficit de lrsquoEstat del qual ja es disposen dades fins a lrsquoagost va disminuir fins a representar lrsquo16 del PIB (lrsquo19 a lrsquoagost del 2017) Aixiacute mateix amb dades fins al juliol la Seguretat Social va registrar un degraveficit del 03 del PIB (el 05 al juliol del 2017) i les comunitats autogravenomes van registrar un superagravevit del 01 del PIB fins al juliol i van millorar el degraveficit del ndash01 del PIB del juliol del 2017 Per la seva banda el deute del conjunt de les AAPP es va situar en el 981 del PIB en el 2T 2018 un nivell 13 p p inferior al del 2T 2017

El mercat immobiliari consolida la tendegravencia alcista El preu de lrsquohabitatge que publica lrsquoINE basat en transaccions va aug-mentar el 68 interanual en el 2T 2018 6 degravecimes per damunt del valor observat en el 1T i de la mitjana del 2017 Per la seva banda els preus que publica el Ministeri de Foment basats en taxacions van pujar el 38 interanual en el 2T i consoliden la tendegravencia alcista en el preu de lrsquohabitatge iniciada el 2015 Aixiacute mateix pel costat de la demanda continua el dinamisme en la compravenda drsquohabitatges que va augmentar el 12 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al juliol Pel costat de lrsquooferta els visats drsquoobra nova van avanccedilar un notable 24 interanual en lrsquoacumulat de lrsquoany fins al maig Drsquoaquesta manera els indica-dors reflecteixen unes perspectives favorables de cara als pro-pers trimestres

-6

-3

0

3

6

9

12

0713 0114 0714 0115 0715 0116 0716 0117 0717 0118 0718

Espanya exportacions i importacions de beacutens Variacioacute interanual ()

Exportacions Importacions

Nota Acumulat de 12 mesosFont CaixaBank Research a partir de dades del Departament de Duanes

-20

-15

-10

-5

0

5

10

2T 2008 3T 2009 4T 2010 1T 2012 2T 2013 3T 2014 4T 2015 1T 2017 2T 2018

Espanya preu de lrsquohabitatge lliure Variacioacute interanual ()

Ministeri de Foment (taxacioacute) INE (transaccioacute)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE i del Ministeri de Foment

Execucioacute pressupostagraveria per administracions(Dades acumulades des de lrsquoinici de lrsquoany)

Uacuteltima dada

Milions drsquoeuros del PIB

2017 2018 2017 2018

Estat Agost ndash21588 ndash18895 ndash19 ndash16

Seguretat Social Juliol ndash5309 ndash3787 ndash05 ndash03

CCAA Juliol ndash744 681 ndash01 01

Total AAPP (sense CCLL) Juliol ndash27155 ndash22634 ndash23 ndash19

CCLL Juny 1446 615 01 01

Total AAPP 2T 2018 ndash25452 ndash22083 ndash22 ndash18

Nota Exclosa lrsquoajuda a les institucions financeresFont CaixaBank Research a partir de dades de la IGAE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

23

Les uacuteltimes dades de comptabilitat nacional publicades per lrsquoINE que han inclograves lleugeres revisions a la baixa en trimestres recents han reflectit un creixement del PIB per sota del que srsquoesperava No obstant aixograve ategraves que ja hi havia una expectativa que el ritme de creixement de lrsquoeconomia espanyola es modereacutes en aquest article veu-rem que les uacuteltimes dades no donen motius per alarmar-se1 De fet les dades disponibles fins al moment suggerei-xen que la desacceleracioacute a la qual srsquoenfronta el paiacutes teacute lrsquoorigen en factors que comporten un risc limitat i que les magnituds que es contemplen soacuten moderades

Un cop drsquoull a les dades meacutes recents

Comencem per analitzar les dades meacutes recents i que han pogut generar una mica de preocupacioacute A la primera tau-la presentem les dades de comptabilitat nacional dels quatre uacuteltims trimestres de lrsquoeconomia espanyola

Com es pot observar el creixement del PIB srsquoha desaccele-rat de forma significativa Tot i que cal recordar que aquests registres encara representen una taxa de creixe-ment sogravelida (superior a la de la majoria dels paiumlsos desen-volupats per exemple) hi ha dos elements que generen una certa preocupacioacute la desacceleracioacute del consum pri-vat que srsquoobserva en lrsquouacuteltim trimestre i la dada negativa de la contribucioacute de la demanda externa

Pel que fa al primer punt una lectura ragravepida de la dada podria suggerir que la desacceleracioacute eacutes deguda a un deteriorament de la confianccedila de les llars en les perspec-tives econogravemiques Aixograve perograve contrasta amb els indica-dors positius de confianccedila i de mercat laboral disponi-bles En el 2T lrsquoiacutendex de sentiment econogravemic (ESI per les sigles en anglegraves) elaborat per la Comissioacute Europea es va situar en els 1098 punts per damunt del registre mitjagrave del 2017 (1086) Aixiacute mateix lrsquoiacutendex de confianccedila del consumidor elaborat tambeacute per la Comissioacute Europea es va situar en els 05 punts 12 punts per damunt de la mit-jana del 2017 Per la seva banda lrsquoiacutendex PMI compost ela-borat per Markit en el 2T es va situar en els 554 punts un registre compatible amb taxes de creixement robustes Finalment cal destacar les dades favorables del mercat laboral que en el 2T va registrar una taxa de creacioacute drsquoocupacioacute del 28 interanual (segons les dades de lrsquoEPA) lleugerament per damunt del creixement mitjagrave del 26 del 2017

De fet si ens fixem no solament en el consum real sinoacute tambeacute en lrsquoevolucioacute del consum nominal i del deflactor les dades ofereixen una visioacute menys negativa En concret el segon gragravefic mostra que despreacutes drsquouna fase inicial de recuperacioacute (2014-2015) en quegrave lrsquoestabilitat dels preus va fer que el consum real i el consum nominal evolucionessin de manera molt similar des del 2016 lrsquoavanccedil del consum real srsquoha mantingut relativament estable i ha mostrat poca sensibilitat a lrsquoaugment dels preus que reflecteix el deflac-tor (que segueix molt de prop lrsquoevolucioacute de lrsquoIPC) eacutes a dir la famiacutelies van optar per compensar els augments en els preus amb una despesa meacutes elevada per mantenir el con-sum de beacutens i de serveis No obstant aixograve en el 2T 2018 el repunt de la inflacioacute (a causa de lrsquoaugment del preu del

Fins a quin punt ens ha de preocupar la desacceleracioacute de lrsquoeconomia espanyola

1 A tall drsquoexemple vegeu lrsquoarticle laquoLrsquoeconomia espanyola el 2017 creixent amb menys vents de cuaraquo inclograves al Dossier de lrsquoIM122016

-10

00

10

20

30

40

50

Evolucioacute del consum privat nominal el real i el deflactor Variacioacute interanual ()

Real Nominal Deactor

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Espanya quadre macroeconogravemicVariacioacute intertrimestral ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

Consum privat 09 04 09 01

Consum puacuteblic 06 03 08 01

Formacioacute bruta de capital fix 23 06 11 35

Inversioacute en beacutens drsquoequipament 36 05 ndash01 65

Inversioacute en construccioacute 17 08 21 22

Demanda interna (contrib) 12 04 09 08

Exportacions 01 14 06 02

Importacions 19 06 17 10

Demanda externa (contrib) ndash05 03 ndash03 ndash02

PIB 064 073 056 056

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

24

petroli) siacute que va afectar el consum real mentre que el creixement del consum nominal es va mantenir estable al voltant del 4 En part aixograve pot ser el resultat de la baixa taxa drsquoestalvi de les llars que en el 2T 2018 es va situar en el 47 el registre meacutes baix de la segraverie histograverica Aixiacute la falta de reaccioacute del consum nominal davant la pujada dels preus pot indicar lrsquoescagraves marge de maniobra del qual dis-posen les llars per ajustar a lrsquoalccedila la despesa en consum Aixiacute i tot ategraves que el repunt dels preus eacutes degut en gran part a un augment dels preus energegravetics que srsquoespera que sigui temporal eacutes probable que el consum real recu-peri taxes de creixement meacutes elevades en els propers tri-mestres a mesura que la inflacioacute reculi

Pel que fa al funcionament del sector exterior les dades disponibles fins al juliol mostren un deteriorament del saldo comercial en beacutens no energegravetics Aquesta dada eacutes menys sorprenent si es teacute en compte el context actual de desacceleracioacute dels fluxos comercials a nivell global aixiacute com lrsquoapreciacioacute gradual de lrsquoeuro que va tenir lloc entre el comenccedilament del 2017 i lrsquoabril del 20182 A aquests fac-tors cal afegir que la incertesa generada per les tensions comercials entre els EUA i la Xina pot penalitzar la con-fianccedila

A meacutes a meacutes el sector turiacutestic un dels pilars del superagravevit comercial dels uacuteltims anys tambeacute ha vist frenada la con-tribucioacute al creixement despreacutes drsquoun 2017 excepcional-ment bo Tal com es pot veure al tercer gragravefic amb dades fins al juliol lrsquoarribada de turistes srsquoha estancat en relacioacute amb lrsquoany anterior Aixiacute tots aquests factors fan preveure que el sector exterior tindragrave un comportament menys favorable en els propers trimestres que el registrat en els uacuteltims anys En aquest sentit al quart gragravefic presentem un quadre amb diferents estimacions de lrsquoimpacte que la desacceleracioacute del sector turiacutestic pot tenir sobre el PIB en un escenari raonable lrsquoimpacte se situaria al voltant dels 01-02 p p

Vents que canvien de direccioacute

Les elevades taxes de creixement registrades a Espanya entre el 2015 i el 2016 no haurien estat possibles sense un seguit de factors que van donar meacutes impuls a la recupera-cioacute econogravemica que ja estava en marxa Aquests vents de cua fan referegravencia a la caiguda del preu del petroli que es va produir al final del 2014 (el preu del cru va passar dels 112 dogravelars al juny del 2014 als 50 dogravelars al gener del 2015) a la compressioacute dels tipus drsquointeregraves resultant de les poliacuteti-ques del BCE a una poliacutetica fiscal que va passar de restar al creixement a realitzar lleugeres aportacions i a la depre-ciacioacute de lrsquoeuro Tots aquests factors queden recollits al

2 El tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro es va apreciar el 9 entre el gener del 2017 i lrsquoabril del 2018

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000

11000

Gen Febr Marccedil Abr Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des

Espanya nombre de turistes Milers de persones

2016 2017 2018

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE

Sector turiacutestic quadre de sensibilitats del PIBVariacioacute interanual ()

2017 Acum juliol 18 Escenari 1 Escenari 2

Exportacions turisme 171 33 20 00

Impacte sobre el PIB (en p p)

009 016

Nota Lrsquoimpacte sobre el PIB es calcula sobre la base del saldo drsquoexportacions turiacutestiques No srsquoinclouen els efectes indirectesFont CaixaBank Research

cinquegrave gragravefic on les nostres estimacions reflecteixen que els vents de cua van tenir una contribucioacute especialment remarcable el 2015 i el 2016

No obstant aixograve en la conjuntura actual molts drsquoaquests vents de cua srsquohan esgotat o fins i tot srsquohan girat de cara Els exemples meacutes clars soacuten el preu del petroli i el tipus de canvi Aixiacute despreacutes de situar-se en els 48 dogravelars per barril al juny del 2017 el preu del petroli ha anat escalant i al setembre del 2018 es va situar al voltant dels 80 dogravelars Aixiacute mateix el tipus de canvi efectiu nominal de lrsquoeuro srsquoha apreciat el 6 des de lrsquoinici del 2017 Ategraves aquest viratge dels vents de cua a lrsquouacuteltim gragravefic tambeacute mostrem les nos-tres estimacions de lrsquoimpacte sobre el PIB previst per a cada factor esmentat meacutes amunt (petroli tipus drsquointeregraves tipus de canvi i poliacutetica fiscal) per al periacuteode 2018-2019

Tal com es pot observar segons les estimacions de Caixa-Bank Research tots els factors considerats limitaran el creixement de lrsquoeconomia espanyola llevat de la poliacutetica fiscal que preveiem que mantindragrave una orientacioacute lleuge-rament expansiva Pel que fa al preu del petroli srsquoespera que lrsquoimpacte meacutes sever es concentri enguany ja que meacutes enllagrave preveiem que el preu del cru frenaragrave la tendegravencia alcista En canvi srsquoespera que lrsquoefecte drsquouns tipus drsquointeregraves meacutes alts per la finalitzacioacute de les compres netes drsquoactius per part del BCE al final del 2018 i per les pujades dels

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA ESPANYOLA | FOCUS

octubre 2018

10

25

tipus de referegravencia del BCE al final del 2019 es comenci a notar el 2019 Finalment lrsquoapreciacioacute de lrsquoeuro que srsquoha produiumlt fins avui i que srsquoespera que tingui encara un cert marge de recorregut pesaragrave sobre el PIB al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent Aixiacute i tot cal destacar que lrsquoimpacte nega-tiu drsquoaquests factors sobre el creixement del PIB no srsquoespera que superi en conjunt els ndash04 p p de PIB una magnitud molt meacutes moderada que lrsquoobservada el 2015 i el 2016 quan aquests factors van contribuir positivament entre 1 i 15 p p al creixement del PIB

Aixiacute doncs cal alarmar-se per la desacceleracioacute econogravemica que assenyalen les uacuteltimes dades La nostra anagravelisi sugge-reix que malgrat que cal esperar que es produeixi una des-acceleracioacute i que es pugui intensificar al llarg drsquoenguany i de lrsquoany vinent les magnituds considerades i els factors que la causen no apunten a una desacceleracioacute brusca sinoacute que donen suport a la visioacute que lrsquoeconomia canvia de marxa i entra en una fase meacutes avanccedilada del cicle

-10

-05

00

05

10

15

20

2014 2015 2016 2017 2018 2019

Espanya impacte sobre el creixement dels vents de cua i de cara (p p)

Tipus drsquointeregraves Petroli Tipus de canvi AP Impacte total

Notes Lrsquoimpacte dels diferents factors srsquoestima a partir del saldo energegravetic del pagament drsquointeressos de la depreciacioacute del tipus de canvi efectiu real i de lrsquoajust fiscal Per estimar lrsquoimpacte sobre els components de la demanda srsquoassumeix una propensioacute marginal al consum del 60 i una intensitat importadora del 25 No es contemplen els efectes indirectes

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE del BCE i del Banc drsquoEspanya

Previsioacute

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

26

ECONOMIA ESPANYOLA | PRINCIPALS INDICADORS

OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 19 32 52 27 09 ndash01 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash23 10 43 28 12 ndash13 ndash35 ndash30PMI de manufactures (valor) 532 548 559 553 537 529 530 514

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 437 229 251 251 281 271 Compravenda drsquohabitatges (acum de 12 mesos) 131 138 144 150 152 137 Preu de lrsquohabitatge 19 24 31 27 38 ndash ndash

ServeisTuristes estrangers (acum de 12 mesos) 82 100 92 82 53 24 ndash107 ndash227PMI de serveis (valor) 550 564 545 568 558 526 527

ConsumVendes comerccedil al detall 38 09 05 18 00 ndash05 03 Matriculacions drsquoautomogravebils 114 79 108 118 92 193 487 ndash170Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash38 ndash07 ndash15 ndash06 05 06 ndash25 ndash80

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 27 26 26 24 28 ndash ndashTaxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 196 172 165 167 153 ndash ndashAfiliats a la Seguretat Social 2 30 36 35 34 31 30 29 PIB 32 30 31 28 25 ndash ndash

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

General ndash02 20 14 10 18 22 22 22Subjacent 08 11 08 10 10 09 08

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 17 89 89 58 52 56 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) ndash04 105 105 66 69 72

Saldo corrent 252 215 215 208 172 150 Beacutens i serveis 360 336 336 335 295 273 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash107 ndash121 ndash121 ndash127 ndash123 ndash122

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 278 242 242 238 204 181

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 3

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2017 2T 2018 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 25 28 32 25 30 34 33

A la vista i estalvi 160 176 159 123 110 104 102 A termini i preaviacutes ndash160 ndash242 ndash246 ndash231 ndash207 ndash192 ndash191

Dipogravesits drsquoAP ndash142 ndash87 131 167 176 124 86 TOTAL 12 19 37 32 38 40 36

Saldo viu de cregravedit Sector privat ndash36 ndash22 ndash19 ndash22 ndash28 ndash24 ndash22

Empreses no financeres ndash53 ndash36 ndash33 ndash44 ndash64 ndash58 ndash55 Llars - habitatges ndash37 ndash28 ndash26 ndash24 ndash20 ndash17 ndash16 Llars - altres finalitats 20 37 45 49 50 52 51

Administracions puacutebliques ndash29 ndash97 ndash114 ndash125 ndash94 ndash90 ndash96 TOTAL ndash36 ndash28 ndash25 ndash29 ndash32 ndash28 ndash27

Taxa de morositat () 4 91 78 78 68 64 64

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoEPA 2 Dades mitjanes mensuals 3 Dades agregades del sector bancari espanyol i residents a Espanya 4 Dada fi del periacuteode Font CaixaBank Research a partir de dades del Ministeri drsquoEconomia el Ministeri de Foment el Ministeri drsquoOcupacioacute i Seguretat Social lrsquoInstitut Nacional drsquoEstadiacutestica el Servei Puacuteblic drsquoOcupacioacute Estatal Markit la Comissioacute Europea el Departament de Duanes i Impostos Especials i el Banc drsquoEspanya

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

27 OCTUBRE 2018

10

Creixement ferm perograve amb tendegravencia a suavitzar-se

El creixement del PIB es va accelerar en el 2T 2018 Els comp-tes nacionals publicats per lrsquoINE amb el desglossament del PIB per components mostren un avanccedil del 06 intertrimestral (el 24 interanual) en el 2T unes xifres lleugerament superiors a lrsquoestimacioacute inicial (el 05 intertrimestral i el 23 interanual) i a les del 1T (el 04 i el 22 respectivament) Per components el consum privat i les exportacions van ser els components que meacutes van contribuir a aquestes bones xifres amb el suport de la millora del mercat laboral i de la renda de les famiacutelies drsquouna banda i de la desaparicioacute de factors temporals que havien llas-tat les vendes a lrsquoestranger en el 1T (com la menor activitat de refinatge) de lrsquoaltre No obstant aixograve aquests bons registres soacuten una mica inferiors a la mitjana observada el 2016-2017 (que va ser superior al 06 intertrimestral) i juntament amb els uacuteltims indicadors drsquoactivitat i de confianccedila evidencien que a mesura que lrsquoeconomia es consolida en la fase expansiva del cicle la velocitat drsquoavanccedil se suavitza En concret aquesta desac-celeracioacute reflecteix drsquouna banda la pegraverdua drsquoimpuls dels fac-tors que van afavorir de forma temporal el creixement en els uacuteltims anys (com els baixos preus del petroli i uns tipus drsquointeregraves en miacutenims histograverics) i de lrsquoaltra un menor dinamisme dels prin-cipals socis comercials de Portugal Pel que fa als riscos a nivell global srsquoorienten a la baixa en especial pel temor a un aug-ment del proteccionisme A nivell domegravestic preocupa la baixa taxa drsquoestalvi de les famiacutelies (el 44 de la renda disponible en el 2T 2018) que podria llastar el consum mentre que drsquoaltra banda les exportacions podrien sorprendre en positiu gragravecies a la produccioacute drsquoautomogravebils

El mercat laboral evoluciona de forma favorable Lrsquoocupacioacute va continuar creixent a bon ritme al juliol (el 21 interanual dades desestacionalitzades) tot i que amb unes xifres clara-ment inferiors a les de lrsquoany anterior (el 3 en la mitjana del 2017) Aixiacute tambeacute srsquoobserven indicis de moderacioacute en el creixe-ment al mercat laboral En la mateixa liacutenia la reduccioacute de vacants a les oficines drsquoocupacioacute (en termes interanuals i amb dades fins al maig) suggereix una disminucioacute de la disponibili-tat de llocs de treball tot i que una part drsquoaquesta disminucioacute srsquoexplica per un nivell de partida relativament elevat Drsquoaltra banda la taxa drsquoatur es va estabilitzar al juliol en el 68 mal-grat que en termes interanuals eacutes una xifra 21 p p inferior a la del juliol del 2017

La capacitat de financcedilament exterior contribueix a la reduc-cioacute de lrsquoendeutament extern En el 2T 2018 lrsquoeconomia va mantenir una capacitat de financcedilament exterior positiva tot i que es va deteriorar de lrsquo12 del PIB en el 1T 2018 al 07 Aquesta disminucioacute va ser deguda gairebeacute iacutentegrament al deteriorament de la capacitat de financcedilament exterior de les llars que va passar de lrsquo13 en el 1T al 07 en el 2T mentre que el sector financer va millorar la capacitat de financcedilament fins al 21 (lrsquo19 en el 1T) Drsquoaltra banda el sector corporatiu

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0714 0315 1115 0716 0317 1117 0718

Portugal ocupacioacuteVariacioacute interanual (milers)

Font CaixaBank Research a partir de dades de Datastream

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

0614 0615 0616 0617 0618

Portugal capacitatnecessitat de financcedilament exterior ( del PIB)

Administracions puacutebliques Llars Total economia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal PIBVariacioacute interanual ()

3T 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018

PIB 25 25 22 24

Consum privat 27 22 22 27

Consum puacuteblic 06 06 07 09

Inversioacute 93 61 43 37

Inversioacute en material de transport

108 04 57 ndash57

Inversioacute en equipament 154 93 86 78

Inversioacute en construccioacute 81 65 21 33

Exportacions 62 72 49 70

Importacions 87 72 56 72

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA PORTUGUESA | CONJUNTURA

28 octubre 2018

10

no financer i les Administracions puacutebliques van mantenir unes necessitats de financcedilament exterior de lrsquo12 i del 09 res-pectivament

Els comptes puacuteblics mantenen una trajectograveria positiva i continuen aprofitant el creixement econogravemic i la recupera-cioacute del mercat laboral Les dades de degraveficit dels sis primers mesos de lrsquoany confirmen lrsquoevolucioacute favorable dels comptes puacuteblics amb un degraveficit del 06 del PIB (un cop exclosos els factors puntuals relacionats amb les ajudes a la banca com lrsquoampliacioacute de capital de Novo Banco) que representa una millora drsquo135 p p en relacioacute amb el registre dels sis primers mesos del 2017 En el mateix sentit les dades de flux de caixa tambeacute mostren una evolucioacute positiva dels comptes puacuteblics amb un degraveficit de lrsquoAdministracioacute de 577 milions drsquoeuros equi-valent al 04 del PIB (dades fins a lrsquoagost) Per components els fluxos de caixa mostren un bon comportament dels ingres-sos fiscals (el +53 interanual) i un augment del 21 de la despesa reflex de la reduccioacute de les despeses de personal (ndash12 influenciades per un efecte de base en dividir-se el 2017 la paga de Nadal dels funcionaris puacuteblics en 12 mensua-litats) que va ser compensada amb escreix per la despesa en adquisicioacute de beacutens i serveis (el +77) mitjanccedilant el pagament dels deutes pendents a la sanitat puacuteblica Drsquoaquesta manera les dinagravemiques observades reforcen lrsquoexpectativa que el degravefi-cit puacuteblic tancaragrave lrsquoany 2018 per sota de lrsquo10 del PIB

El preu de lrsquohabitatge es desaccelera perograve continua en cotes elevades El preu de lrsquohabitatge va augmentar lrsquo112 interanual en el 2T 2018 una xifra 10 p p per sota del registre del 1T i que va posar fi a cinc trimestres consecutius drsquoac ce le-racioacute dels preus Aquesta desacceleracioacute perograve era esperada i reforccedila lrsquoexpectativa que lrsquooferta retallaragrave la bretxa que la separa de la demanda gragravecies a lrsquoaugment de concessioacute de noves llicegravencies i de noves construccions drsquohabitatges la qual cosa contribuiragrave a una evolucioacute meacutes moderada dels preus

La reduccioacute del cregravedit al sector privat no financer es mode-ra LrsquoFMI en lrsquoavaluacioacute recent del paiacutes va destacar la major solidesa dels balanccedilos i del sistema bancari i en especial els avanccedilos en la reduccioacute dels preacutestecs dubtosos aixiacute com lrsquoaugment de lrsquoeficiegravencia operativa No obstant aixograve lrsquoFMI tambeacute va assenyalar la necessitat de continuar reduint els ele-vats nivells de cregravedit dubtoacutes que soacuten una trava per millorar la rendibilitat del sistema bancari portuguegraves Per la seva banda les dades disponibles fins al juliol continuen reflectint un crei-xement ferm de les noves operacions de cregravedit amb un fort augment de les noves operacions per a la compra drsquohabitatge (el 272 interanual) i del cregravedit al consum (el 154) A meacutes a meacutes srsquoobserva un augment de les noves operacions de cregravedit a les empreses no financeres (el +141 amb un paper des-tacat del segment de les grans empreses) No obstant aixograve lrsquostock de cregravedit al sector privat no financer continua dismi-nuint (ndash15 interanual al juliol) tot i que de forma meacutes moderada que lrsquoany passat (ndash43)

-16

-14

-12

-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

2T 2014 2T 2015 2T 2016 2T 2017 2T 2018

Portugal saldo puacuteblic ( del PIB)

Trimestral Anual

Font CaixaBank Research a partir de dades de Bloomberg

-10

-5

0

5

10

15

-4

-2

0

2

4

6

0610 1011 0213 0614 1015 0217 0618

Portugal preu de lrsquohabitatgeVariacioacute intertrimestral () Variacioacute interanual ()

Var intertrimestral (esc esq) Var interanual (esc dta)

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

Portugal cregravedit al sector privatJuliol 2018

Saldo (milions drsquoeuros)

Variacioacute interanual ()

Cregravedit a particulars 120469 00

Cregravedit per a habitatge 98178 ndash13

Cregravedit al consum i altres finalitats 22291 56

Consum 14602 128

Cregravedit a empreses 72234 ndash38

No promotors immobiliaris 65955 ndash36

Promotors immobiliaris 6279 ndash60

Cregravedit total al sector privat 192703 ndash15

Nota Cregravedit concedit al sector privat no financerFont CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Portugal

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA PORTUgUESA | FOCUS

29 octubre 2018

10

Una de les principals caracteriacutestiques de la recent recupe-racioacute econogravemica a Portugal ha estat lrsquoevolucioacute sorprenent-ment positiva del mercat laboral De fet entre el 2014 i el 2017 el nombre de llocs de treball va augmentar en meacutes de 351000 la qual cosa representa un creixement mitjagrave anual de lrsquo19 lleugerament superior a lrsquoavanccedil del PIB de lrsquo18 de mitjana en el mateix periacuteode Quins soacuten els prin-cipals factors que contribueixen a aquesta evolucioacute

La relacioacute entre el PIB i lrsquoocupacioacute abans i despreacutes de la crisi

Entre el 4T 2013 (periacuteode que marca lrsquoinici de la recupera-cioacute de lrsquoactivitat econogravemica i de lrsquoocupacioacute) i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 92 i el PIB el 83 la qual cosa revela una ragravetio drsquo11 llocs de treball creats per cada nova unitat del PIB un valor molt elevat i substancialment superior al registrat a la zona de lrsquoeuro en el mateix periacuteo-de (06) Aquest valor contrasta amb lrsquoobservat temps enrere en lrsquoeconomia portuguesa ja que del 1995 al 2008 la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB era de 06 llocs de treball per unitat de PIB

Una de les explicacions drsquoaquest dinamisme del mercat laboral eacutes que lrsquoeconomia ha estat capaccedil de crear ocupacioacute en termes nets a partir de taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans de la crisi financera internacional Com srsquoobserva al primer gragravefic la corba que relaciona el creixe-ment de lrsquoocupacioacute amb el del PIB (lrsquoanomenada corba drsquoOkun) ha guanyat pendent des del 2013 de manera que els augments en la taxa de creixement del PIB srsquoassocien a una major acceleracioacute en la taxa de creixement de lrsquoocupa-cioacute El gragravefic tambeacute ajuda a constatar que lrsquoeconomia lusi-tana ara eacutes capaccedil de crear ocupacioacute a partir drsquoun creixe-ment del PIB del 05 interanual una taxa significativament inferior a la del periacuteode de lrsquoany 2002 al 2008 que se situa-va en lrsquo15

La relacioacute meacutes estreta entre lrsquoocupacioacute i el PIB despreacutes de la crisi coincideix amb les reformes estructurals introduiuml-des al mercat laboral en especial les implementades en el periacuteode 2011-2015 En aquest sentit el BCE ha destacat que els paiumlsos que van implementar reformes estructurals com eacutes el cas de Portugal veuen ara com lrsquoocupacioacute reac-ciona de forma meacutes marcada a la recuperacioacute del PIB1 A Portugal les reformes aplicades en aquest periacuteode es van encarar a simplificar la legislacioacute i van aconseguir incre-mentar la flexibilitat del mercat laboral tal com ho mostra

lrsquoindicador employment protection legislation (EPL) elabo-rat per lrsquoOCDE2 Meacutes concretament lrsquoOCDE considera que les modificacions en lrsquoagravembit de les indemnitzacions dutes a terme en aquest periacuteode3 poden haver impulsat de for-ma significativa la recent creacioacute drsquoocupacioacute Tambeacute eacutes probable que els programes de suport a la contractacioacute4 hagin tingut un impacte positiu

No obstant aixograve cal afegir que el ragravepid augment de lrsquoocu-pacioacute en els uacuteltims anys respon tambeacute a factors temporals En concret la pressioacute sobre les empreses per ajustar costos durant el periacuteode recessiu en va forccedilar moltes a dur a ter-

Recuperacioacute de lrsquoocupacioacute i creixement de lrsquoeconomia portuguesa

1 Banc Central Europeu Butlletiacute Econogravemic del juny del 20162 Vegeu OCDE (2017) laquoLabour Market Reforms in Portugal 2011-2015 A Preliminary Assessmentraquo LrsquoEPL es va reduir en 095 punts una de les reduccions meacutes significatives en el conjunt dels paiumlsos de lrsquoOCDE tot i que es manteacute en nivells elevats (318 enfront de 204 a lrsquoOCDE el 2013)

3 El valor de les indemnitzacions que cal pagar pels acomiadaments en els contractes indefinits es va reduir de 30 dies de salari per any treballat a 12 dies i es va eliminar el nivell miacutenim drsquoindemnitzacioacute que cal atribuir al treballador Les noves regles srsquoapliquen als nous contractes laborals4 Per exemple el Contracte Ocupacioacute una ajuda financera a la contracta-cioacute drsquoaturats inscrits als centres drsquoocupacioacute

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4

Variacioacute interanual del PIB ()

Portugal creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute Variacioacute interanual lrsquoocupacioacute ()

2002-2008

Creixement delPIB gt05 generacreacioacute netadrsquoocupacioacute

2013-2018

Nota Cada punt del gragravefic correspon a un trimestre Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

-200

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Portugal empleats per compte drsquoaltriVariacioacute interanual (milers)

Contractes permanents Contractes temporals Total

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE de Portugal

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA PORTUGUESA | FOCUS

30 OCTUBRE 2018

10

Com seragrave la relacioacute entre lrsquoocupacioacute i el PIB en el futur

La terciaritzacioacute de lrsquoeconomia (meacutes pes dels serveis en lrsquoestructura productiva) i un mercat laboral menys riacutegid continuaran fomentant una relacioacute meacutes estreta entre lrsquoo-cupacioacute i el PIB en el futur com hem vist segons la corba drsquoOkun ara lrsquoeconomia eacutes capaccedil de crear ocupacioacute amb taxes de creixement del PIB meacutes baixes que abans la qual cosa permet que els individus es beneficiiumln meacutes ragravepida-ment de la recuperacioacute de lrsquoactivitat econogravemica

Lrsquoaltra cara de la moneda del fort ritme de creacioacute drsquoocupa-cioacute eacutes el menor ritme de creixement de la productivitat del treball Malgrat que una part del fort repunt de lrsquoocupacioacute sigui resultat de factors temporals i que per tant puguem esperar una certa recuperacioacute del creixement de la pro-ductivitat del treball en els propers anys hi ha motius per pensar que aquest creixement seragrave limitat En aquest sen-tit continua destacant la baixa qualificacioacute de la magrave drsquoo-bra portuguesa En efecte el 2017 Portugal era el paiacutes de la UE amb un percentatge meacutes elevat de treballadors amb un nivell drsquoestudis inferior a lrsquoeducacioacute secundagraveria7 Incre-mentar el capital humagrave continua sent un dels principals reptes per impulsar la productivitat

me un ajust excessiu drsquoocupacioacute per poder sobreviure un fenomen que srsquoestagrave revertint ara que la recuperacioacute srsquoha consolidat Durant el periacuteode 2008-2013 es van destruir 630000 lloc de treball (eacutes a dir el 12 dels llocs existents el 2008) en part arran drsquoun mercat laboral riacutegid i dual i del fet que el teixit empresarial portuguegraves estagrave compost per empreses petites que tenen menys probabilitats de supervivegravencia en periacuteodes de crisis La rigidesa del mercat laboral i la presegravencia insuficient de mecanismes per reduir el nombre drsquohores treballades per ocupat5 durant el periacuteo- de de la crisi van potenciar la pegraverdua de llocs de treball A meacutes a meacutes la menor proteccioacute dels treballadors temporals (en relacioacute amb els qui tenen un contracte indefinit) i lrsquoele-vada dualitat del mercat6 van fomentar la reduccioacute del nombre de treballadors mitjanccedilant la no-renovacioacute dels seus contractes

La composicioacute sectorial tambeacute importa

La major sensibilitat de lrsquoocupacioacute al creixement del PIB tambeacute srsquoexplica pels canvis en lrsquoestructura sectorial del PIB En el periacuteode de recessioacute (2008-2013) la destruccioacute de llocs de treball va ser meacutes intensa als sectors de la cons-truccioacute (lrsquoocupacioacute va disminuir lrsquo118 anual) i de la induacutes-tria (el ndash42) que al dels serveis (el ndash08) En aquest periacuteode el pes dels serveis en el valor afegit brut (VAB) total va augmentar fins al 767 el 2013 25 p p meacutes que el 2008 mentre que el sector de la construccioacute va perdre importagravencia en una magnitud semblant i el pes de la induacutestria es va mantenir estable Aixiacute ategraves que lrsquoocupacioacute al sector serveis tendeix a ser molt sensible a les variacions en el creixement del PIB lrsquoaugment del pes dels serveis contribueix a reduir la diferegravencia entre el creixement del PIB i de lrsquoocupacioacute total Entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocu-pacioacute als serveis va tenir un creixement acumulat del 125 mentre que el creixement del VAB va ser meacutes moderat el 72

Perograve la construccioacute i la induacutestria tambeacute han contribuiumlt de forma important a la reactivacioacute de lrsquoocupacioacute ja que van experimentar una forta creacioacute de llocs de treball despreacutes de la important destruccioacute observada en el periacuteode de recessioacute econogravemica A tall drsquoexemple al sector de la cons-truccioacute es va destruir un de cada dos llocs de treball i al de la induacutestria un de cada cinc En termes acumulats entre el 1T 2014 i el 2T 2018 lrsquoocupacioacute va augmentar el 133 al sector de la construccioacute i el 149 al de la induacutestria des-preacutes que en el periacuteode de recessioacute (2008-2013) srsquohagueacutes registrat una caiguda acumulada del 458 i del 185 respectivament

0

10

20

30

40

50

60

70

80

UE Portugal UE Portugal UE Portugal

Portugal empleats en funcioacute del nivell educatiu Fraccioacute del total de treballadors entre 15 i 64 anys ()

2017 2007

Inferior a educacioacute secundagraveria

Educacioacute secundagraveria terciagraveria

Educacioacute

Font CaixaBank Research a partir de dades drsquoEurostat

5 La reduccioacute del nombre drsquohores treballades durant el periacuteode 2008-2013 va ser parallela a la pegraverdua de llocs de treball Eacutes a dir lrsquoajust al mercat laboral es va produir essencialment en el marge extensiu (nombre de llocs de treball) i no en lrsquointensiu (hores per treballador)6 En la primera meitat del 2018 el pes dels contractes temporals en el total de lrsquoocupacioacute per compte drsquoaltri era del 19 un percentatge similar al registrat el 2008 7 Banc de Portugal Butlletiacute Econogravemic del maig del 2018

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

ECONOMIA PORTUGUESA | PRINCIPALS INDICADORS

31 OCTUBRE 2018

10 10

Indicadors drsquoactivitat i ocupacioacutePercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Iacutendex coincident drsquoactivitat 15 27 28 25 21 21 19 17 16 InduacutestriaIacutendex de produccioacute industrial 24 40 25 23 05 ndash27 ndash01 ndash13 ndash29 Indicador de confianccedila a la induacutestria (valor) ndash07 23 35 21 00 ndash05 05 09 16 ndash12

ConstruccioacuteVisats drsquoobra nova (acum de 12 mesos) 79 198 156 88 103 103 Compravenda drsquohabitatges 188 205 236 157 237 237 Preu de lrsquohabitatge (eurom2 - taxacioacute) 38 50 45 54 61 61

ServeisTuristes estrangers (acum 12 mesos) 109 123 121 112 76 79 63Indicador de confianccedila als serveis (valor) 73 138 148 132 144 137 189 183 145 167

ConsumVendes comerccedil al detall 27 41 41 59 26 56 32 24 34 Indicador coincident del consum privat 17 24 25 23 21 21 20 18 16 Indicador de confianccedila dels consumidors (valor) ndash111 05 23 20 28 41 13 ndash14 ndash13 ndash15

Mercat de treballPoblacioacute ocupada 1 12 33 35 32 24 25 28 22 19 Taxa drsquoatur ( de la poblacioacute activa) 111 89 81 79 67 71 68 68 68 PIB 19 28 25 22 24 24

PreusPercentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

General 06 16 18 09 12 14 20 22 13 23Subjacent 08 13 16 09 09 11 15 18 07

Sector exteriorSaldo acumulat durant els 12 uacuteltims mesos en milers de milions drsquoeuros llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

Comerccedil de beacutensExportacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 08 100 100 65 74 72 74 81 Importacions (variacioacute interanual acum 12 mesos) 15 135 135 110 98 90 98 95

Saldo corrent 11 09 09 09 00 06 00 00 Beacutens i serveis 38 35 35 32 31 36 31 32 Rendes primagraveries i secundagraveries ndash27 ndash26 ndash26 ndash23 ndash31 ndash30 ndash31 ndash33

Capacitat (+) Necessitat (ndash) de financcedilament 30 27 27 27 19 23 19 19

Cregravedit i dipogravesits dels sectors no financers 2

Percentatge de variacioacute sobre el mateix periacuteode de lrsquoany anterior llevat que srsquoindiqui el contrari

2016 2017 4T 2017 1T 2018 2T 2018 0518 0618 0718 0818 0918

DipogravesitsDipogravesits de llars i empreses 37 17 21 26 43 43 49 36

A la vista i estalvi 195 157 21 26 43 154 162 114 A termini i preaviacutes ndash32 ndash58 ndash44 ndash41 ndash29 ndash29 ndash25 ndash18

Dipogravesits drsquoAP ndash179 13 121 19 ndash08 ndash97 128 ndash12 TOTAL 23 16 26 26 40 35 54 34

Saldo viu de cregraveditSector privat ndash39 ndash40 ndash34 ndash18 ndash18 ndash17 ndash16 ndash15

Empreses no financeres ndash56 ndash65 ndash60 ndash31 ndash37 ndash36 ndash36 ndash38 Llars - habitatges ndash33 ndash31 ndash21 ndash19 ndash16 ndash16 ndash14 ndash13 Llars - altres finalitats ndash05 09 02 30 41 43 45 56

Administracions puacutebliques ndash94 93 229 190 148 174 106 ndash139 TOTAL ndash42 ndash35 ndash24 ndash10 ndash11 ndash10 ndash12 ndash21

Taxa de morositat () 3 172 133 133 130

Notes 1 Estimacioacute de lrsquoINE 2 Dades agregades del sector bancari portugueacutes i residents a Portugal 3 Dada fi del periacuteodeFont CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoINE Banc de Portugal Comissioacute Europea i Associacioacute Europea de Productors drsquoAutomogravebils

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

32 octubre 2018

10 10

El paper dels desequilibris globals 10 anys despreacutes

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la gran crisi econogravemico-financera global lrsquoeconomia mundial creix a cotes properes al 4 anual un ritme raonablement elevat La majoria de projeccions apunten a la continuiumltat drsquoaquesta tendegravencia a mitjagrave termini No obstant aixograve en aquest escenari drsquoavanccedilos notables alguns factors de risc ben coneguts tornen a incomodar Entre ells els desequilibris globals

Perograve quan parlem de desequilibris globals a quegrave ens referim exactament En general entenem els desequilibris globals com una situacioacute de degraveficits i de superagravevits per compte corrent elevats i persistents que poden tenir repercussions globals La presegravencia de degraveficits (i superagravevits) per compte corrent no eacutes preocupant a priori ja que poden ser el resultat de moviments ograveptims de capitals

des de paiumlsos amb baixes perspectives de creixement (els superavitaris) cap a paiumlsos amb millors perspectives futures (els deficitaris) No obstant aixograve si aquests degraveficits (i superagravevits) srsquoo-riginen per exemple a traveacutes de poliacutetiques fiscals fortament expansives drsquoun exceacutes drsquoestalvi (motivat per un escenari amb elevada aversioacute al risc) que es dirigeix a paiumlsos estrangers amb un ventall desenvolupat drsquoactius segurs o de poliacutetiques mer-cantilistes siacute poden ser motiu drsquoinquietud

Una combinacioacute drsquoaquests factors va generar precisament uns desequilibris globals preocupants al comenccedilament del milmiddotle-nni Aixiacute mentre que en els primers anys de la degravecada dels 2000 la suma dels degraveficits per compte corrent a tot el moacuten no superava lrsquo1 del PIB mundial el 2007 superava el 25 (vegeu el primer gragravefic) Un augment que ogravebviament tambeacute es dona-va pel costat dels superagravevits Aixiacute mateix aquest increment a banda i banda del compte corrent es va concentrar en uns pocs paiumlsos En el pla superavitari les fortes pujades van provenir de lrsquoEuropa central (amb Alemanya com a estendard) dels paiumlsos exportadors de petroli que es van beneficiar del fort repunt

del preu del petroli (des dels gairebeacute 30 dogravelars per barril de qualitat Brent de lrsquoany 2000 als meacutes de 100 dogravelars el 2007) i de la Xina on el fort estalvi del paiacutes asiagravetic a la recerca drsquoactius segurs i les poliacutetiques neomercantilistes de suport als sectors exportadors van ser elements impulsors clau dels desequilibris globals1 A lrsquoaltre costat del tauler els creixents degraveficits fiscals als EUA i en nombro-sos paiumlsos de lrsquoEuropa perifegraverica van ser un factor important en lrsquoincrement dels desequilibris globals2 (la hipogravetesi dels twin degravefi-cits que preconitza que les poliacutetiques fiscals massa expansives disminueixen lrsquoestalvi nacional net i agreugen la dependegravencia de lrsquoexterior va adquirir rellevagravencia en aquesta degravecada)3

Aquesta acumulacioacute dels desequilibris durant els primers anys de la degravecada dels 2000 va exacerbar les consequumlegravencies de la crisi del 2008 Lrsquoaturada sobtada en els fluxos internacionals de capitals que es va produir despreacutes del colmiddotlapse de Lehman Brothers va obligar les economies molt dependents de lrsquoestalvi extern (i per tant amb un voluminoacutes degraveficit per compte corrent) a retallar de forma abrupta la despesa la qual cosa va deprimir lrsquoactivitat econogravemica Aixiacute mateix la forta interconnexioacute global entre les prin-cipals economies mitjanccedilant els fluxos comercials i financers va propiciar que el problema adquiriacutes dimensioacute mundial

Cal destacar que despreacutes de lrsquoesclat de la crisi una gran part dels degraveficits i superagravevits excessius es van corregir de forma substan-cial Aixiacute el degraveficit per compte corrent global es va situar el 2012 al voltant de lrsquo15 del PIB mundial Aixiacute mateix va ser destacable la reduccioacute en la dispersioacute dels saldos corrents dels paiumlsos En concret les majors economies deficitagraveries van reduir el desequilibri exterior conjunt a la meitat A tall drsquoexemple els EUA principal responsable de lrsquoelevat degraveficit per compte corrent mundial van arribar a reduir el degraveficit en 1 punt de PIB mundial mentre que a lrsquoaltre banda la Xina va reduir en gairebeacute mig punt de PIB mun-dial el seu superagravevit corrent4

-3

-2

-1

0

1

2

3

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Desequilibris globals saldos de la balanccedila per compte corrent ( del PIB mundial)

EUA Europa creditors Europa deutorsXina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats LatamAgravesia emergents Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Discrepagravencia

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

1 Lrsquoelevat estalvi dels paiumlsos de lrsquoAgravesia emergent eacutes conegut amb el terme econogravemic de global savings glut2 Vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo en aquest mateix Informe Mensual3 Vegeu Chinn M (2017) laquoThe Once and Future Global Imbalances Interpreting the Post-Crisis Recordraquo Federal Reserve Bank of Kansas Cityrsquos Jackson Hole Conference4 En percentatge dels respectius PIB els EUA van passar drsquoun degraveficit magravexim del 58 el 2006 a un de miacutenim del 21 el 2013 La Xina per la seva banda va passar drsquoun superagravevit de gairebeacute el 10 el 2007 a lrsquo15 el 2013 (segons les dades de lrsquoFMI WEO abril del 2018)

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

33 OCTUBRE 2018

10 10

En els uacuteltims anys els desequilibris corrents srsquohan mantingut estables al voltant drsquoaquest 15 Tot i que es mantenen enca-ra per damunt dels nivells del comenccedilament dels 2000 se situen clarament per sota dels nivells del 2007 Aixiacute i tot dos ele-ments matisen aquesta visioacute relativament tranquilmiddotlitzadora En primer lloc lrsquoimportant impuls fiscal que du a terme lrsquoAdmi-nistracioacute nord-americana amb la rebaixa impositiva que va aprovar el Congreacutes al desembre del 2017 i amb lrsquoaugment de despesa previst per al 2018 i el 2019 ampliaragrave el degraveficit corrent nord-americagrave Un increment que sens dubte repercutiragrave de forma negativa en els desequilibris globals No en va els EUA continuen sent el paiacutes amb el degraveficit per compte corrent meacutes elevat del moacuten amb 449141 milions de dogravelars el 2017 representava el 51 del degraveficit total que acumula el conjunt de paiumlsos deficitaris

En segon lloc la globalitzacioacute financera ha afegit una capa de complexitat als fluxos internacionals de capitals que els saldos per compte corrent no capturen Aixiacute la correccioacute global dels comptes corrents despreacutes de la crisi podria estar amagant riscos financers internacionals encara importants o fins i tot a lrsquoalccedila5 Drsquouna banda el saldo per compte corrent i per tant la seva contrapartida en el compte financer poden haver disminuiumlt en termes nets perograve al mateix temps els fluxos bruts ndashentrades i sortides de capitalndash soacuten molt rellevants i les seves oscilmiddotlacions poden ser una font rellevant drsquoinestabilitat El 2008 per exem-ple mentre que als EUA el degraveficit per compte corrent es va corregir en 30000 milions de dogravelars la caiguda de les entrades brutes de capitals al paiacutes va ser drsquo17 bilions Aquesta caiguda va reflectir principalment lrsquoaturada de fluxos drsquoentrada europeus als EUA i en menor mesura la disminucioacute dels fluxos proce-dents de lrsquoAgravesia emergent Situacioacute que drsquoaltra banda no hau-riacuteem pronosticat amb la simple observacioacute dels saldos per compte corrent ja que la regioacute europea en conjunt presentava un saldo corrent net equilibrat i era lrsquoasiagravetica la que ostentava un superagravevit important per compte corrent El motiu que explica el diferent comportament drsquoEuropa i drsquoAgravesia va ser que els bancs europeus estaven molt exposats als productes finan-cers nord-americans recolzats per hipoteques i els seus homograve-legs asiagravetics no

Drsquoaltra banda la forta expansioacute en les posicions drsquoactius i pas-sius internacionals dels paiumlsos matisa la rellevagravencia dels saldos per compte corrent com a mesura de vulnerabilitat macrofi-nancera Un elevat stock drsquoactius i passius financers comporta que cada vegada siguin meacutes importants els guanys nets de capital i menys els balanccedilos corrents en el canvi de la posicioacute drsquoinversioacute internacional neta de les economies (PIIN)6 que al capdavall eacutes el que mostra la capacitat drsquoaquestes economies de complir les obligacions de pagament a mitjagrave i a llarg termini En aquest sentit en els uacuteltims anys les posicions deutores i creditores externes (indexades per la PIIN) no han deixat de creacuteixer i es continuaran ampliant segons les estimacions meacutes recents de lrsquoFMI Una evolucioacute que sens dubte afegeix una certa pressioacute a lrsquoescenari de tranquilmiddotlitat que emana drsquouns saldos per compte corrent meacutes continguts (vegeu el segon gragravefic)

En definitiva el desenvolupament de la globalitzacioacute financera ha comportat un nivell de complexitat notable en les relacions macrofinanceres internacionals Aixograve exigeix analitzar diferents indicadors per poder valorar amb meacutes precisioacute lrsquoestregraves macrofi-nancer global Aixiacute malgrat que la reduccioacute dels desequilibris globals des dels magravexims del 2007 eacutes simptomagravetica drsquoun nivell meacutes controlat en aquest estregraves les elevades posicions externes deutores drsquoalgunes economies i els significatius fluxos bruts de capi-tals internacionals ens prevenen en contra drsquouna visioacute massa complaent ja que ens indiquen que alguns focus de vulnerabilitat macrofinancera no srsquohan esvaiumlt

Clagraveudia CanalsCaixaBank Research

5 Vegeu Obstfeld M (2012) laquoDoes the Current Account Still Matterraquo American Economic Review 102(3) 1-23 Vegeu tambeacute Borio C E i Disyatat P (2015) laquoCapital flows and the current account Taking financing (more) seriouslyraquo BIS Working Paper6 La PIIN es defineix com la diferegravencia entre lrsquostock drsquoactius i passius financers externs

-25

-20

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Posicioacute de la inversioacute internacional neta ( del PIB)

EUA Europa creditors Europa deutors Xina Japoacute Agravesia avanccedilats Exportadors de petroli Altres avanccedilats Latam Agravesia e stnegrem Europa de lrsquoEst Agravefrica i Orient Mitjagrave

Font CaixaBank Research a partir de dades de lrsquoFMI (WEO abril del 2018)

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

34

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

1010

De la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscal

En una trobada amb diversos economistes al novembre del 2008 la monarca britagravenica Elizabeth II va preguntar laquoPer quegrave ninguacute no sersquon va adonarraquo en referegravencia a la crisi financera que aquell any va reduir de forma substancial la rendibilitat dels actius finan-cers de la corona anglesa Encara avui quan srsquohan complert exactament 10 anys de lrsquoinici de la crisi eacutes difiacutecil respondre aquesta pregunta perograve amb la perspectiva que doacutena el pas del temps siacute que podem afirmar que les decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal van jugar un paper significatiu que ajuda a entendre per quegrave es van produir lrsquoesclat de la crisi financera i la posterior Gran Recessioacute En aquest article intentarem aclarir la naturalesa errogravenia de les diferents decisions de poliacutetica monetagraveria i fiscal que van facilitar la creacioacute dels desequilibris financers i macroeconogravemics previs a la crisi i tambeacute veurem fins a quin punt hem apregraves drsquoaquella amarga experiegravencia

Per comenccedilar eacutes important recordar que les poliacutetiques fiscals i monetagraveries drsquoun paiacutes o drsquouna regioacute haurien drsquoactuar com a estabi-litzadors de lrsquoeconomia i tenir caragravecter contraciacuteclic eacutes a dir estimular-la en els periacuteodes recessius del cicle econogravemic i intentar assegurar un creixement sostenible i equilibrat de lrsquoactivitat econogravemica en les fases de bonanccedila per estar meacutes ben preparat per a les egravepoques de vaques magres Els economistes coincideixen a assenyalar que en els anys previs a la Gran Recessioacute les dues poliacute-tiques van ser massa acomodatiacutecies als EUA i a la zona de lrsquoeuro la qual cosa va afavorir la creacioacute de desequilibris financers i macroeconogravemics Aquest fet va poder ser degut a dos factors les autoritats fiscals i monetagraveries potser van decidir de forma intencionada estimular meacutes del compte una economia que com sabem ja estava creixent per damunt del seu potencial o beacute no es va llegir de forma correcta el moment ciacuteclic en quegrave es trobava lrsquoeconomia i es va pensar que encara hi havia marge per a un major creixement Aixograve uacuteltim podria haver dut les autoritats a pensar que eren necessagraveries mesures fiscals o monetagraveries laxes per estimular la demanda quan en realitat ara sabem que lrsquoeconomia ja creixia per damunt del seu potencial En el pla monetari la laxitud de les poliacutetiques tambeacute srsquoexplica perquegrave les autoritats es van centrar en lrsquoevolucioacute dels preus perograve no van tenir en compte els riscos macrofinancers que aquestes poliacutetiques comportaven

Per esbrinar fins a quin punt la poliacutetica monetagraveria va ser exces-sivament acomodatiacutecia en els anys previs a la crisi financera podem utilitzar la regla de Taylor que indica quin hauria de ser el tipus drsquointeregraves fixat pel banc central en funcioacute de la inflacioacute una mesura que estableix la distagravencia entre lrsquoactivitat econograve-mica i el seu potencial (lrsquoanomenada bretxa de produccioacute) i altres variables addicionals1 A meacutes a meacutes amb la finalitat drsquoidentificar la influegravencia que va poder tenir una interpretacioacute inexacta del moment ciacuteclic podem estimar el tipus drsquointeregraves de Taylor que obtenim amb la bretxa de produccioacute que real-ment va haver-hi i comparar-lo amb el tipus de Taylor que uti-litzaven les autoritats en els anys 2000 en temps real Aixiacute podem veure al primer gragravefic com efectivament el tipus drsquointeregraves fixat per la Reserva Federal es va situar entre el 2002 i mitjan 2005 molt per sota del suggerit per la regla de Taylor Aixiacute mateix si comparem les dues regles de Taylor veiem que soacuten semblants de manera que els errors derivats drsquouna estima-cioacute imprecisa en temps real van tenir un paper modest

Hem realitzat el mateix exercici per a la zona de lrsquoeuro perograve separant els principals paiumlsos que la formen entre paiumlsos core i peri-fegraverics Si observem el segon gragravefic podem extreure dues conclusions interessants Primer la diferegravencia entre el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor i el tipus oficial del Banc Central Europeu ens mostra que entre els anys 2002 i 2005 la poliacutetica monetagraveria del BCE era meacutes sensible a la situacioacute econogravemica dels paiumlsos core que a la dels perifegraverics Per exemple lrsquoany 2004 el tipus drsquointeregraves suggerit per la regla de Taylor va ser del 58 per als paiumlsos perifegraverics No obstant aixograve en aquell mateix any el tipus oficial va ser de mitjana del 2 molt meacutes proper al 36 que la regla de Taylor prescrivia per als paiumlsos core Segon la miopia a lrsquohora drsquoidentificar la fase del cicle econogravemic en quegrave es trobava cada paiacutes siacute que va poder ser molt rellevant a Europa ja que la diferegravencia entre el tipus suggerit per la regla de Taylor correcta i el que obtenim amb dades en temps real eacutes de 07 i drsquo13 p p per als paiumlsos core i perifegraverics respectivament Aixiacute les autoritats monetagraveries van pensar possiblement que la necessi-tat drsquoapujar tipus era menys urgent del que realment era

1 En concret i tTaylor = ρ (i

tndash1Taylor) + (1 ndash ρ) [(r

tn + π ) + 15 (π

t ndash π ) + 05 (γ

t ndash γ

tn) on ρ = 05 eacutes el paragravemetre drsquoallisament r

tn eacutes el tipus drsquointeregraves natural estimat segons el

model Laubach-Williams πt eacutes la inflacioacute actual i π = 2 la inflacioacute objectiu γ

t eacutes el PIB i γ

tn el PIB potencial

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

EUA poliacutetica monetagraveria ()

Tipus efectiu Taylor - temps real Taylor

Font CaixaBank Research a partir de dades de la Reserva Federal drsquoAtlanta

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

35

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

1010

En realitat els dos bancs centrals ja van mostrar el 2004 una certa preocupacioacute davant lrsquoenfocament excessivament acomodatici de la poliacutetica monetagraveria perograve les decisions que van adoptar per afrontar aquestes preocupacions van ser insuficients i sovint van arribar tard Per exemple les actes de la reunioacute del marccedil del 2004 de la Fed mostren que laquodiversos membres pensaven que mantenir la poliacutetica monetagraveria estimulant molt meacutes temps podria incentivar un augment del palanquejament i de la presa de riscosraquo2 En aquest mateix sentit el llavors president del BCE Jean-Claude Trichet va comentar davant el Parlament Europeu al novembre drsquoaquell mateix any que la poliacutetica monetagraveria exces-sivament expansiva duta a terme pel BCE podria originar bom-bolles en determinats mercats No obstant aixograve el tipus refi es va mantenir inalterat en el 2 durant tot lrsquoany posterior als adverti-ments de Trichet

Pel que fa a la poliacutetica fiscal la funcioacute estabilitzadora que se li atribueix tampoc va funcionar de forma eficaccedil en els anys pre-vis a la crisi ni als EUA ni a la zona de lrsquoeuro En aquesta uacuteltima regioacute les consequumlegravencies drsquouna poliacutetica fiscal inadequada van ser especialment infaustes De fet les poliacutetiques fiscals adoptades en alguns paiumlsos de la zona de lrsquoeuro quan lrsquoeconomia encara estava en egravepoca de vaques grasses abans de la crisi soacuten un exemple de manual de com els efectes adversos drsquouna recessioacute es poden veure agreujats en funcioacute de les decisions en mategraveria fiscal Aixiacute els paiumlsos (Gregravecia nrsquoeacutes un clar exemple) on el nivell de deute no srsquohavia reduiumlt prou els anys previs a la crisi van afrontar la recessioacute financera en una situacioacute delicada que no els va per-metre realitzar poliacutetiques fiscals expansives per moderar la caiguda de lrsquoactivitat ja que aixograve hauria quumlestionat la sostenibilitat del deute puacuteblic La poliacutetica fiscal drsquoaquests paiumlsos va acabar sent prociacuteclica ja que van haver drsquoajustar els comptes puacuteblics durant la fase recessiva del cicle en lloc de realitzar aquests ajustos durant els anys previs quan lrsquoeconomia creixia per damunt del seu potencial En canvi els paiumlsos (Alemanya nrsquoeacutes un bon exemple) on les poliacutetiques fiscals van permetre assolir uns nivells de deute relativament baixos abans de la recessioacute van poder mitigar lrsquoimpacte de la crisi sense que aixograve comporteacutes un risc per a la capacitat de pagament del deute sobiragrave

Deu anys despreacutes de lrsquoesclat de la crisi eacutes natural preguntar-se quina eacutes la situacioacute actual Des del punt de vista de la poliacutetica monetagraveria sembla que els tipus drsquointeregraves srsquoapropen lleugerament per sota als nivells suggerits per la regla de Taylor No obstant aixograve hem de tenir en compte que les diverses mesures no convencionals dutes a terme pels bancs centrals en concret la compra massiva drsquoactius financers han intensificat la laxitud de les poliacutetiques de les autoritats monetagraveries3 Si considerem doncs la dimensioacute del balanccedil dels bancs centrals les poliacutetiques monetagraveries continuen sent meacutes laxes del que haurien de ser-ho i aixograve pot estar contribuint a la sobrevaloracioacute drsquoalguns actius financers Pel que fa la poliacutetica fiscal els ajustos pressupostaris que han dut a terme els paiumlsos perifegraverics i el major control sobre els nivells de deute i degraveficit dels Estats membres per part de la Comissioacute Euro-pea apunten a una poliacutetica fiscal menys prociacuteclica i per tant meacutes preparada per afrontar futures recessions No obstant aixograve els nivells de deute que arrosseguen molts paiumlsos soacuten meacutes elevats que el 2008 la qual cosa redueix el marge de maniobra de les autoritats fiscals en cas drsquouna nova recessioacute Per exemple el 2008 Espanya va afrontar la Gran Recessioacute amb un nivell confortable de deute sobre el PIB del 39 mentre que ara aquest indicador se situa en el 98

En definitiva no sabem amb exactitud quan seragrave la propera recessioacute ni el seu grau de profunditat Tampoc sabem si serem capaccedilos de respondre llavors a una pregunta similar a la formulada per la reina Elizabeth II el 2008 El que siacute sabem eacutes que en el passat es van prendre algunes decisions que amb el temps podem afirmar que van ser incorrectes en part per apostar per receptes equivocades i en part per una lectura errogravenia del moment ciacuteclic en quegrave ens trobagravevem Malgrat que les mesures que srsquohan pres amb posterioritat a la crisi han estat encaminades a resoldre aquests errors la resposta de les poliacutetiques fiscals i monetagraveries a la crisi tambeacute ens ha deixat amb una menor capacitat de resposta davant futures crisis (deute puacuteblic elevat tipus drsquointeregraves molt baixos balanccedilos dels bancs centrals amb dimensions mai vistes) Esperem que srsquoavanci per la senda adequada per corregir aquestes situacions a temps i evitar que la propera recessioacute ens pugui agafar amb el peu canviat

Ricard Murillo GiliCaixaBank Research

2 Vegeu lrsquoarticle laquoSobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehmanraquo drsquoaquest mateix Dossier per a meacutes detalls sobre les consequumlegravencies drsquounapresa excessiva de risc i de lrsquoaugment del palanquejament3 Per a una anagravelisi meacutes detallada del tema vegeu lrsquoarticle laquoDescobrint la poliacutetica monetagraveria a lrsquoombraraquo de lrsquoIM022016

-4

-2

0

2

4

6

8

00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Zona de lrsquoeuro poliacutetica monetagraveria ()

Taylor - perifegraveria - temps real Taylor - perifegraveria

Taylor - core - temps real Taylor - core

Tipus Re o cial

Nota Core inclou Franccedila i Alemanya mentre que perifegraveria inclou Espanya Gregravecia Itagravelia i Portugal En els dos casos srsquoha ponderat cada paiacutes en funcioacute del PIB Font CaixaBank Research a partir de dades de la Comissioacute Europea

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

36

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

Una regulacioacute meacutes adequada a la naturalesa del sector bancari

Com eacutes ben sabut el sistema financer estagrave subjecte inevitablement a problemes drsquoinformacioacute asimegravetrica que poden provo-car conflictes drsquointeressos entre els diferents agents prestataris creditors accionistes gestors de bancs etc Aixograve tendeix a exacerbar el caragravecter prociacuteclic del sistema eacutes a dir la tendegravencia a lrsquoaparicioacute de booms de cregravedit en fases expansives i pot con-duir a una acumulacioacute excessiva de riscos a nivells de capital massa baixos o a una mala praxi en la comercialitzacioacute de pro-ductes1 En aquest context la regulacioacute intenta evitar que es donin cicles de creixement excessiu del cregravedit i de presa de riscos tot i que aquest objectiu no sempre eacutes fagravecil drsquoaconseguir com ho vam veure durant lrsquouacuteltima crisi de la qual ara es compleixen exactament 10 anys

En aquest article analitzem en quina mesurada les iniciatives reguladores adoptades en els uacuteltims anys han servit per canalitzar desequilibris passats i dotar el sector bancari de prou capacitat per afrontar amb solvegravencia escenaris adversos en el futur Ens hem de preguntar en definitiva si hem apregraves la lliccediloacute perquegrave no es tornin a repetir els mateixos errors Vegem si ho hem fet

La crisi passada va evidenciar entre altres problemes dues grans fonts drsquoinestabilitat financera el risc sistegravemic i una exces-siva prociclicitat del cregravedit

El risc sistegravemic fa referegravencia a pertorbacions del conjunt del sistema financer que poden ser causades per exemple per una entitat en problemes tal com va succeir amb Lehman Brothers fa 10 anys Una de les seves causes principals eacutes lrsquoa-nomenat risc moral pel qual una entitat pren riscos excessius i assumeix que abans de fer fallida seragrave rescatada amb fons puacuteblics Aquest problema es va fer especialment evident en

les entitats laquosistegravemiquesraquo considerades massa grans complexes i interconnectades per fer fallida2 A meacutes a meacutes aquestes enti-tats es beneficiaven drsquoun cost de financcedilament inferior ja que els inversors donaven per descomptat que difiacutecilment se les dei-xaria caure

Aquest problema srsquoha intentat corregir amb el reforccedil de lrsquoanomenada regulacioacute macroprudencial que persegueix evitar crisis sistegravemiques i fomentar una major estabilitat financera Per aquest motiu srsquohan incorporat recagraverrecs de capital especiacutefics per a entitats considerades sistegravemiques i tambeacute per a riscos sistegravemics dins el marc de capital implementat a nivell global despreacutes de la crisi i conegut com Basilea 3 Addicionalment per mitigar de manera creiumlble aquest problema srsquoha introduiumlt un nou marc de resolucioacute a Europa que facilita la reestructuracioacute drsquouna entitat amb problemes i preteacuten evitar lrsquouacutes de fons puacuteblics en aquest pro-ceacutes Aquest marc exigeix als accionistes i als creditors drsquouna entitat i no als contribuents assumir les pegraverdues (bail in) I perquegrave a la pragravectica aixograve sigui factible srsquohan establert nous requisits drsquoabsorcioacute de pegraverdues3

Drsquoaltra banda per mitigar o per suavitzar els cicles crediticis per prevenir una acumulacioacute excessiva de riscos (la prociclicitat del sistema) Basilea 3 ha comportat un augment molt considerable dels requisits de capital tant en quantitat com en qualitat A meacutes a meacutes aquest marc ha adoptat una agravemplia bateria drsquoeines com el matalagraves de capital anticiacuteclic que serveix per acumular capital en periacuteodes drsquoexpansioacute per absorbir pegraverdues en recessions4 aixiacute com altres mesures en mategraveria de capital i de liquiditat (ponde-racions per risc dels actius meacutes elevades requisits meacutes estrictes requisits drsquoinformacioacute etc) Meacutes enllagrave de Basilea 3 a nivell na- cional es poden desenvolupar mesures addicionals si aixiacute ho decideix lrsquoautoritat competent (que sol ser el banc central de cada paiacutes) per controlar la concessioacute de cregravedit mitjanccedilant liacutemits sobre els preacutestecs en relacioacute amb la seva garantia (loan-to-value o LTV) o la capacitat de pagament del deutor (debt-to-income o DTI)5 Totes aquestes mesures soacuten uacutetils per mitigar la tendegravencia ciacuteclica del cregravedit i de lrsquoendeutament del sector privat i lrsquoaparicioacute de bombolles en alguns actius perograve cal assenyalar que sempre tendiran a ser meacutes efectives si es combinen de forma adequada amb instruments de poliacutetica monetagraveria i fiscal (vegeu lrsquoarticle laquoDe la Gran Recessioacute a lrsquoactualitat els errors de la poliacutetica monetagraveria i fiscalraquo drsquoaquest mateix Dossier)

1 Per a meacutes detalls vegeu J Gual (2009) laquoEl caraacutecter prociacuteclico del sistema financieroraquo Estabilidad Financiera nuacutem 16 Banc drsquoEspanya2 Aquest problema tambeacute es va donar en grups drsquoentitats meacutes petites que en conjunt podien generar la mateixa inestabilitat en cas de fallida (too many to fail)3 Requisits coneguts com MREL (minimum requirement for own funds and eligible liabilities)4 Paiumlsos com Suegravecia o Noruega ja lrsquoapliquen i altres com Franccedila el Regne Unit i Irlanda lrsquoaplicaran aviat5 Portugal per exemple les ha utilitzat recentment per regular lrsquooferta de cregravedit al mercat hipotecari

Ragravetios de capital i de liquiditat a la zona de lrsquoeuro i als EUA

Ragravetio de capital ()

Ragravetio cregraveditsdipogravesits ()

2007 2017 2007 2017

Zona de lrsquoeuro 79 156 124 98

EUA 85 137 97 76

Nota Ragravetio Tier 1 (capital de primer nivell) sobre els actius ponderats per riscFont CaixaBank Research a partir de dades del Federal Reserve Bank of St Louis del Federal Reserve Bank of New York de lrsquoEBA i del BCE

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

37

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Com hem vist meacutes amunt la regulacioacute introduiumlda arran de la crisi srsquoha encaminat a augmentar de manera significativa els requi-sits prudencials del sector bancari6 El resultat de tot plegat eacutes que la solvegravencia i la liquiditat del sector al conjunt de la UE i als EUA han millorat de forma substancial en relacioacute amb el 2007 (vegeu la taula adjunta) i se situen actualment en nivells molt superiors al miacutenim exigit Aixograve nrsquoaugmenta la capacitat per absorbir shocks futurs i els accionistes srsquohi juguen meacutes davant possibles pegraver- dues futures la qual cosa hauria drsquoincentivar la prudegravencia

Aixiacute i tot la crisi passada va demostrar que per tenir un sector bancari realment sogravelid tambeacute eacutes clau enfortir altres agravembits (meacutes enllagrave del prudencial) la qual cosa ha comportat la implementacioacute de mesures en mategraveria comptable de govern corporatiu i de conducta Aixiacute en mategraveria comptable amb la introduccioacute de les noves normes comptables (IFRS 9) srsquointenta reflectir de manera meacutes fidel el risc de cregravedit Drsquoaquesta manera srsquohan augmentat les exigegravencies de provisions per risc de cregravedit que actualment srsquohan de calcular per als cregravedits deteriorats drsquoacord amb la pegraverdua esperada durant tota la vida del preacutestec (abans es provisiona-ven els cregravedits dubtosos en funcioacute de la pegraverdua esperada a 12 mesos) la qual cosa en general comporta un major nivell de pro-visions i fomenta lrsquoestabilitat financera

Aixiacute mateix srsquohan intentat corregir alguns problemes de govern corporatiu inherents al sector financer que es poden veure agreujats quan els incentius entre diferents agents no estan del tot alineats7 Una manera drsquoalinear aquests incentius ha estat fomentar esquemes de compensacioacute meacutes vinculats a retorns i a riscos futurs per evitar una assumpcioacute de riscos excessiva i massa curtterminista Alhora srsquoha posat meacutes egravemfasi per part dels reguladors i dels supervisors en aspectes com la dimensioacute dels Con-sells drsquoAdministracioacute la professionalitzacioacute dels seus membres la seva independegravencia o les dinagravemiques de funcionament A aixograve cal afegir lrsquoesforccedil realitzat per les entitats per definir poliacutetiques de control intern que estableixen llindars drsquoapetegravencia per a cada risc (financer de negoci operacional etc) Addicionalment en lrsquoagravembit de conducta srsquoha produiumlt un reforccedil significatiu de la trans-paregravencia i en la comercialitzacioacute de productes (informacioacute sobre costos riscos associats etc)8

La UE tambeacute srsquoha embarcat en els uacuteltims anys en la construccioacute drsquouna unioacute bancagraveria Amb aixograve es preteacuten reduir el vincle entre risc sobiragrave i risc bancari i mitigar la fragmentacioacute financera Aixiacute i tot encara queda treball per fer En particular eacutes imprescindible implementar un sistema de garantia de dipogravesits comuacute que protegeixi per igual tots els dipogravesits amb independegravencia de lrsquoentitat i del paiacutes de procedegravencia Al mateix temps eacutes necessari un prestador drsquouacuteltima instagravencia a nivell europeu que ofereixi suport al fons uacutenic de resolucioacute i al propi sistema de garantia de dipogravesits davant esdeveniments sistegravemics Tambeacute cal dissenyar un esquema de provisioacute de liquiditat per a les entitats en resolucioacute

Aixiacute mateix malgrat els esforccedilos realitzats per reduir la naturalesa prociacuteclica del sector algunes de les mesures implementades comporten efectes prociacuteclics (com IFRS 9 o les ponderacions per risc dels actius) la qual cosa tendeix a limitar una part dels efec-tes beneficiosos per a lrsquoestabilitat financera Finalment cal assenyalar que la intensificacioacute de la regulacioacute sobre el sector bancari tendeix a afavorir una desviacioacute de lrsquoactivitat drsquointermediacioacute cap a sectors poc regulats com lrsquoanomenada banca a lrsquoombra9

En definitiva gragravecies a la implementacioacute de les mesures introduiumldes despreacutes de la crisi el sector financer eacutes avui meacutes robust que abans Aixograve contribuiragrave a minimitzar lrsquoimpacte per a lrsquoeconomia i per a lrsquoestabilitat financera en periacuteodes de turbulegravencies ja que els paiumlsos amb sistemes bancaris meacutes ben capitalitzats solen estar associats a recessions meacutes curtes i a una menor contraccioacute en lrsquooferta de cregravedit10 No obstant aixograve els deures pendents que hem esmentat srsquohaurien drsquoabordar de forma adequada meacutes aviat que tard

Gerard Arqueacute CaixaBank Research

6 A les mesures ja esmentades cal afegir la introduccioacute drsquouna ragravetio de palanquejament (ragravetio simple de capital sobre actiu sense tenir-ne en compte el risc) i de ragravetios de cobertura de liquiditat i de financcedilament estable Meacutes recentment srsquoha revisat el marc de Basilea 3 per limitar tambeacute la dispersioacute en el cagravelcul dels actius ponderats per risc entre entitats7 Aixograve succeeix per exemple quan els gestors drsquoun banc tenen incentius per maximitzar la rendibilitat del negoci a meacutes curt termini que els accionistes sense consi-derar que els riscos de les inversions realitzades es poden materialitzar a meacutes llarg termini8 Normatives com per exemple MIFID 2 (drsquoaplicacioacute des del 2018) regulen aquests agravembits9 Entitats (asseguradores fons drsquoinversioacute etc) que duen a terme activitats financeres amb caracteriacutestiques bancagraveries perograve que estan menys regulades i no compten amb una xarxa de proteccioacute com un prestador drsquouacuteltima instagravencia10 Vegeu per exemple Jimeacutenez et al (2012) laquoCredit supply and monetary policy identifying the bank balance-sheet channel with loan applicationsraquo Zurich Open Repository and Archive i Jordagrave et al (2017) laquoBank Capital Redux Solvency Liquidity and Crisisraquo Working Paper Series 2017-6 Federal Reserve Bank of San Francisco

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

38

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

OCTUBRE 2018

10 10

Sobre muacutesica riscos i palanquejament 10 anys despreacutes de Lehman

Fa 10 anys el 15 de setembre del 2008 la fallida de Lehman Brothers va sumir el moacuten en la pitjor crisi financera des de la Gran Depressioacute dels anys trenta Si el seu origen se centrava en un mercat relativament petit (les hipoteques subprime dels EUA) com srsquoexplica la seva explosioacute Sabem1 que la crisi financera va ser precedida per un llarg periacuteode de desequilibris globals de condi- cions financeres laxes i drsquouna regulacioacute financera inadequada A tot plegat srsquohi van afegir una presa de riscos excessiva i lrsquoauge de lrsquoendeutament per cristallitzar en una crisi financera Vegem quin paper van jugar aquests dos factors i quines sequumleles arros-seguem encara

Com lrsquoaversioacute al risc va engendrar una major presa de riscos

Per comenccedilar cal remuntar-se a les crisis asiagravetiques de les aca-balles del segle xx i al crash borsari del 2001 que van desenca-denar un augment de lrsquoaversioacute al risc i un major desig a nivell global de posseir actius segurs Aquesta demanda inicial-ment insatisfeta per lrsquooferta existent va incentivar el sistema financer de les economies avanccedilades (amb els EUA al capda-vant) a crear actius segurs mitjanccedilant lrsquoanomenat proceacutes de titulitzacioacute Per exemple al mercat hipotecari aquest proceacutes consistia a empaquetar cregravedits hipotecaris en un nou tiacutetol anomenat MBS2 que donava dret a rebre regularment els pagaments de les hipoteques que conformen lrsquoMBS Els MBS agrupaven un nombre molt elevat drsquohipoteques i per aquest motiu es considerava molt improbable que totes aquestes hipoteques deixessin de pagar-se alhora Aixiacute aquest flux es considerava laquosegurraquo i es podia titulitzar en un actiu que tam-beacute seria segur En efecte el sector financer dels EUA va produir una gran oferta drsquoactius aparentment segurs per satisfer la demanda (vegeu el primer gragravefic) De fet lrsquoatractiu va ser tan gran que la pragravectica es va estendre ragravepidament fins al punt que les institucions financeres compraven i venien aquests actius entre elles i els guardaven en balanccedil Malgrat tot aixograve va gene-rar fortes interconnexions en el sistema financer era la llavor que transmetria els problemes del mercat de les hipoteques a tot el sistema financer internacional

Implosioacute

Meacutes enllagrave de les interconnexions la percepcioacute de laquoseguretatraquo drsquoaquests actius tenia una fallada inherent infraestimava la probabilitat drsquoaugment generalitzat dels impagaments drsquohi-poteques Al voltant de lrsquoinici del segle xxi amb tipus drsquointeregraves baixos i amb una activitat econogravemica dinagravemica era ben humagrave pensar que el futur no seria gaire diferent que el cost del cregrave-dit es mantindria baix i que les taxes drsquoimpagament serien miacutenimes No obstant aixograve en sembrar alguns nuacutevols sobre aquest sentiment optimista lrsquoaugment dels impagaments drsquohipoteques va fer que els inversors es preguntessin sobre la seguretat real drsquoaquests actius Eacutes meacutes en prendre consciegraven-cia que moltes de les institucions financeres tenien en balanccedil aquests actius que ara havien passat a ser percebuts com menys valuosos van quumlestionar-ne la solvegravencia Finalment lrsquoopacitat i la complexitat del producte (un MBS podia conte-nir milers i milers drsquohipoteques) van intensificar la desconfian-ccedila davant la qual es va evaporar la concessioacute de preacutestecs entre institucions i en definitiva la liquiditat

1 Vegeu els altres tres articles drsquoaquest mateix Dossier per a una anagravelisi en profunditat de cada factor2 Les sigles corresponen en anglegraves a mortgage-backed security eacutes a dir tiacutetol recolzat per cregravedit hipotecari

0

5

10

15

20

25

35

30

0360 0566 0772 0978 1184 0191 0397 0503 0709

EUA oferta drsquoactius segurs (Bilions de dogravelars)

Actius segurs procedents del sector puacuteblic

Actius segurs procedents del sector nancer

Font CaixaBank Research a partir de dades de Gorton et al (2012) laquoThe Safe-Asset Shareraquo

Nota Conformen lrsquounivers drsquoactius segurs en la seva majoria tiacutetols de deute drsquoemissors de contrastada solvegravencia i drsquoestabilitat institucional

NBER Working Paper

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018 1T 2000 1T 2008 1T 2018

EUA Zona de lrsquoeuroEconomies emergents

Cregravedit total al sector no financer ( del PIB)

Famiacutelies Empreses no nanceres

Nota El Banc de Pagaments Internacionals no proporciona dades sectorials per al conjunt drsquoeconomies emergents abans del 2008Font CaixaBank Research a partir de dades del Banc de Pagaments Internacionals

Govern

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

39

DOSSIER | 10 ANYS DES DE LEHMAN BROTHERS LLICcedilONS DrsquoUNA CRISI

octubre 2018

10 10

3 Vegeu el Focus laquoEl shadow banking a la Xina una ombra allargadaraquo a lrsquoIM0220174 Per a meacutes detalls vegeu lrsquoInforme drsquoestabilitat financera global de lrsquoabril del 2018 elaborat pel Fons Monetari Internacional

No nomeacutes aixograve sinoacute que els dubtes sobre la solvegravencia es van intensificar per lrsquoaltre protagonista drsquoaquest article lrsquoanomenat palanquejament I eacutes que les institucions financeres havien financcedilat lrsquoexpansioacute dels balanccedilos (que acumulaven titulitza- cions) amb un augment del palanquejament eacutes a dir a traveacutes del deute (en lloc drsquoutilitzar el capital propi) Drsquouna banda aixograve era afavorit per una mala regulacioacute ategraves que la titulitzacioacute per-metia reduir els requisits de capital exigits De lrsquoaltra lrsquoexceacutes drsquooptimisme va retroalimentar el palanquejament i va crear un cercle aparentment virtuoacutes lrsquoexpectativa de revaloracioacute dels actius incrementava el valor del colmiddotlateral permetia prendre meacutes risc i el nivell de deute contret augmentava la qual cosa encara revalorava meacutes els actius De fet fins i tot sabent que lrsquooptimisme era excessiu els agents volien continuar apostant lrsquooptimisme de la resta de lrsquoeconomia continuava incrementant el valor dels actius i retroalimentava el cercle En paraules de Charles Prince llavors un dels magravexims dirigents de Citigroup laquomentre soni la muacutesica has drsquoaixecar-te i ballarraquo No obstant aixograve quan va parar la muacutesica el cercle virtuoacutes es va convertir en vicioacutes tenir un palanquejament elevat significava disposar de relativament poc capital per absorbir les pegraverdues la qual cosa quumles-tionava la solvegravencia de les institucions i nrsquoenduria lrsquoacceacutes al financcedilament Aixograve les forccedilava a vendre actius i deprimia els preus de manera que la pegraverdua conseguumlent de valor tornava a quumlestionar-ne la solvegravencia i de nou retroalimentava el cercle

Drsquoaquesta manera les fortes interconnexions generades pel proceacutes de titulitzacioacute i per lrsquoelevat palanquejament van actuar com a corretja de transmissioacute perquegrave lrsquoaugment dels impagaments de les hipoteques subprime el 2007 es filtreacutes a gran part del sistema financer internacional i lrsquoapropeacutes al colmiddotlapse

Riscos i deute 10 anys meacutes tard

Avui dia encara arrosseguem sequumleles drsquoaquella crisi tant en termes de palanquejament com de presa de riscos Drsquouna banda a les economies avanccedilades el sector financer srsquoha despalanquejat de forma significativa perograve aixograve ha estat compensat per un augment de lrsquoendeutament del sector puacuteblic A meacutes a meacutes el deute de les famiacutelies i de les empreses no financeres continua sent elevat i a les economies emergents srsquoha produiumlt un fort creixement del deute en especial entre les empreses no financeres a la Xina (el sistema financer de la qual exhibeix interconnexions fortes i opaques)3

De lrsquoaltra la poliacutetica monetagraveria acomodatiacutecia i els tipus drsquointeregraves baixos imperants des del 2008 (fruit de la severitat de la crisi financera i de la gran recessioacute posterior) han incentivat la presa de riscos a la recerca de retorns meacutes elevats Aixiacute malgrat que a grans trets el sistema financer i econogravemic internacional gaudeix drsquouna salut millor han aparegut focus de risc localitzats Pel que fa a la presa de riscos en comprimir les primes de risc en miacutenims histograverics (vegeu el tercer gragravefic) les condicions financeres aco-modatiacutecies han facilitat lrsquoemissioacute de bons corporatius de pitjor qualitat A meacutes a meacutes pel que fa al palanquejament la recerca de retorns ha provocat una expansioacute massiva del mercat mundial dels anomenats preacutestecs palanquejats (preacutestecs comercials con-cedits a institucions amb un risc drsquoimpagament elevat o que ja tenen elevats nivells de deute) el 2017 aquests preacutestecs van pujar als 788000 milions de dogravelars i van superar els nivells del 2007 Eacutes meacutes en aquest mercat apareixen senyals propis drsquouna fase madura del cicle econogravemic global empreses amb una solvegravencia dubtosa continuen tenint acceacutes abundant al cregravedit els ratings del deute corporatiu han mostrat un cert deteriorament i les noves emissions de deute incorporen menys proteccioacute per a lrsquoinversor4

Finalment el fort augment de lrsquoendeutament corporatiu entre les economies emergents reflecteix tambeacute la possibilitat drsquoaccedir a un financcedilament barat en dogravelars o en euros No obstant aixograve ja veiem que el sentiment pot virar amb la retirada dels estiacutemuls monetaris per part de la Fed i del BCE

Amb tots aquests elements el moacuten transita per un camiacute sinuoacutes Els principals bancs centrals srsquoenfronten al repte de retirar lrsquoestiacute-mul monetari que va ser necessari per revifar lrsquoeconomia mundial precisament per evitar que de nou lrsquoacumulacioacute de vulnera-bilitats desemboqui en turbulegravencies financeres Parafrasejant Warren Buffet nomeacutes al final del proceacutes quan les aiguumles de lrsquoestiacute-mul monetari srsquohagin retirat veurem si lrsquoeconomia global du vestit de bany o no

Adriagrave Morron Salmeron CaixaBank Research

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

BB (EUA) B (EUA) CCC (EUA) BB i inferior (Europa)

BB (emergents)

B (emergents)

Primes sobre el deute corporatiu segons la seva nota creditiacutecia (1999-2018) Diferencial amb el tipus sobiragrave dels EUA (p b)

Rang histograveric Setembre del 2018 Mitjana histograverica

Font CaixaBank Research a partir de dades del Bank of America Merrill Lynch

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

40

DADES RELLEVANTS | PUBLICACIONS

OCTUBRE 2018

10 10

LrsquoInforme Mensual eacutes una publicacioacute elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conteacute informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables Aquest document teacute un propogravesit merament informatiu per la qual cosa CaixaBank i BPI no es fan responsables en cap cas de lrsquouacutes que sersquon pugui fer Les opinions i les estimacions soacuten progravepies de CaixaBank i BPI i poden estar subjectes a canvis sense notificacioacute pregravevia Es permet la reproduccioacute parcial de lrsquoInforme Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que sersquon remeti una cogravepia a lrsquoeditor

copy CaixaBank SA 2018copy Banco BPI 2018

Disseny i produccioacute wwwcegeglobalcom Dipogravesit Legal B 610-1980 ISSN 1134-1955

DADES RELLEVANTSGRUP CAIXABANK 30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 366163

Cregravedit a la clientela brut 225744

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 1298

Capitalitzacioacute borsagraveria 22157

Clients (milions) 157

Empleats 37286

Oficines 5239

Oficines retail a Espanya 4543

Nombre de caixers a Espanya 9411

OBRA SOCIAL DE LA FUNDACIOacute BANCagraveRIA rdquola Caixardquo Pressupost 2018 MILIONS euro

Social 3075

Investigacioacute i formacioacute drsquoexcelmiddotlegravencia 911

Divulgacioacute cultura i coneixement 1214

Pressupost total 520

Dels quals 10 soacuten destinats a Portugal

BPI30 de juny de 2018

MILIONS euro

Recursos de clients 33311

Cregravedit a la clientela brut 23080

Resultat atribuiumlt al Grup acumulat en lrsquoany 366

Resultat atribuiumlt drsquoactivitats a Portugal acumulat en lrsquoany 223

Clients (milions) 19

Empleats 4843

Oficines 497

Nombre de caixers 1351

PUBLICACIONSMitjanccedilant les seves publicacions CaixaBank Research estimula el debat i lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies entre tots els sectors de la societat i afavoreix la divulgacioacute dels grans temes de lrsquoentorn socioeconogravemic del nostre tempsTotes les publicacions estan disponibles a wwwcaixabankresearchcom

IM INFORME MENSUAL

Anagravelisi de la conjuntura econogravemica espanyola portuguesa europea i internacional i de lrsquoevolucioacute dels mercats financers amb articles especialitzats sobre temes clau de lrsquoactualitat

POLS ECONOgraveMIC

Informe que analitza i interpreta els indicadors econogravemics meacutes rellevants publicats durant els set uacuteltims dies

DOCUMENTS DE TREBALL

Colmiddotleccioacute que reuneix la recerca cientiacutefica en curs a cagraverrec dels economistes de CaixaBank Research

INFORME SECTORIAL

Seguiment periogravedic dels principals sectors drsquoactivitat drsquoEspanya a partir de lrsquoanagravelisi dels principals indicadors econogravemics i del big data

ICIE

Anagravelisi dels punts forts i degravebils de 67 paiumlsos amb lrsquoobjectiu de determinar-ne lrsquoatractiu per a la internacionalitzacioacute de les empreses espanyoles

COLmiddotLECCIOacute COMUNITATS AUTOgraveNOMES

Diagnogravestic estrategravegic que preteacuten contribuir a un millor coneixement de la complexa realitat econogravemico-territorial drsquoEspanya

CAacuteTEDRA rdquoLA CAIXArdquo ECONOMIacuteA Y SOCIEDAD

Classes magistrals i conferegravencies per promoure la reflexioacute i el debat sobre els principals reptes econogravemics i socials

Turismo

Informe Sectorial

Julio 2018

SITUACIOacuteN Y PERSPECTIVAS

El sector turiacutestico ante el reto de consolidar el liderazgo

iquestQueacute paiacuteses estaacuten impulsando el turismo en Espantildea

iquestCoacutemo puede el big data potenciar la sostenibilidad del sector turiacutestico

El impacto de la economiacutea colaborativa en el turismo

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10

wwwcaixabankresearchcom

Consulta a la nostra web els nous articles sobre temes clau de lrsquoactualitat econogravemica i financera

TEMES CLAU aquest mes destaquem

Segueix-nos a Newsletterwwwcaixabankresearchcom laCaixaTVCABK_Research

el preu del petroli buscant lrsquoequilibribull Quins factors expliquen lrsquoencariment del petroli

bull Produccioacute de shale el final de lrsquoedat drsquoor

Expansioacute econogravemica als emergents avantsala drsquouna etapa de bonanccedila duradorabull Emergents fragravegils Argentina i Turquia ni casos

excepcionals ni els primers de molts altres

bull Creixement als emergents i condicions financeres globals una relacioacute compromesa

La importagravencia de la geopoliacutetica en un moacuten globalitzatbull Incertesa geopoliacutetica i economia

iquestdeep impact

bull La geopoliacutetica en un moacuten globalitzat que parlin les dades

Poliacutetica economia i finances a la Xina un trinomi inseparablebull Les poliacutetiques econogravemiques de la Xina

enduriment ma non troppo

bull El creixement econogravemic de la Xina sota la lupa passat present i futur

10