10 Beltran Rondalles - Romanisches · PDF fileNotes per a un catàleg tipològic...

download 10 Beltran Rondalles - Romanisches · PDF fileNotes per a un catàleg tipològic de les ... de –en principi– vora tres-centes versions de rondalles de les comarques ... (gràcies

If you can't read please download the document

Transcript of 10 Beltran Rondalles - Romanisches · PDF fileNotes per a un catàleg tipològic...

  • Zeitschrift fr Katalanistik 16 (2003), 111144ISSN 0932-2221

    Rafael Beltran (Valncia)

    Notes per a un catleg tipolgic de lesrondalles de lAlacant

    El present article forma part duna srie de treballs destinats a tractardestablir, amb notes o comentaris justificatius, un catleg tipolgic de lesrondalles valencianes. Lobjectiu s ordenar un conjunt fora representatiude en principi vora tres-centes versions de rondalles de les comarquesvalencianes, majoritriament per no exclusivament transmeses en valen-ci, les quals tenen una constatable procedncia oral encara que condicio-nades per la seua funci divulgativa siguen gaireb totes versions literries ino fidels transcripcions de relats orals, i per tant es poden considerar tes-timonis perfectament vlids de rondalles tradicionals.1 Tot partint dun cor-pus que han arreplegat els escriptors al quals devem les millors colleccions,des dEnric Valor fins a Joaquim Gonzlez i Caturla, i que ells mateix,actuant com a folkloristes, han agrupat per camps de treball (grcies al seumillor coneixement del mn oral ms proper), s a dir, per pobles i comar-ques,2 tractarem dintegrar les nostres rondalles dins la classificaci homo-logada que segueixen els folkloristes i estudiosos de la tradici oral de tot elmn.

    Aquest mtode classificatori, basat en el conegut ndex de tipus decontes folklrics dAntti Aarne i Stith Thompson (Aa-Th), malgrat les cr-

    1 Els primers treballs, en premsa o en preparaci, sn, en una primera fase, a banda

    daquest que en fa el nm. III, els segents: Notes per a un catleg tipolgic de lesrondalles valencianes, I: les rondalles dEnric Valor (en collaboraci amb Josep VicentGarcia i Raffi); Notes..., II: rondalles de La Vall dAlbaida i LAlcoi (dins el mono-grfic sobre literatura i tradici oral de la revista Almaig, XVII, 2001, pp. 124133);Notes..., IV: rondalles del Baix Vinalop (en Homenatge a Luis Quirante, vol. II (Cua-dernos de Filologa; Anjeos), Valncia, Universitat de Valncia, 2003, pp. 431456);Notes..., V: rondalles de La Costera; Notas para un catlogo tipolgico de loscuentos tradicionales valencianos, VI: cuentos de Los Serranos (en collaboraci ambAmparo Rico Beltran).

    2 Em referisc a Valor (1995), que arreplega 36 rondalles; Gonzlez i Caturla, Alacant(1998), 36; Gonzlez i Caturla, BVinalop (1998), 32; Gascn, Albaida-Alcoi (1999), 50;Martnez, La Costera (1999), 24; Corts, Serrana (2000), 9. Per a un panorama general iactualitzat sobre el tema encara que no arriba a incloure les colleccions de La Costera iAlbaida-Alcoi, vegeu lobra de Bataller (1999).

  • 112 Rafael Beltran

    tiques que ha rebut des de les seues primeres elaboracions en (ja desta-cava les seues limitacions Propp, 1977: 23), s acceptat avui internacional-ment i s aplicat per tot treball cientfic mnimament rigors que afronte eltema de la rondalla o conte tradicional des dun punt de vista comparatiu osimplement formalista. Amb la seua guia i fent servir el seu allau de valuosainformaci, sha treballat en el camp de les rondalles catalanes i castellanesdurant els darrers anys.3 La classificaci dAarne i Thompson s un punt departida, un diccionari viu i obert, que accepta lxic o accepcions noves, quevnen peridicament de la rondallstica que perviu per tot arreu del mn. Ams a ms, com que facilita la comparaci amb els reculls de rondallesdaltres llocs, sha convertit en un instrument imprescindible i til de recer-ca, i gaireb tots els catlegs i avui en dia tamb moltes repleguessorganitzen seguint el seu model.

    La nostra pretensi s que el catleg resultant siga noms provisional, sa dir, una aproximaci necessria i til, que haur de romandre oberta 3 En les catalanes, ho han fet Josep A. Grimalt, sobre lobra rondallstica de mossn

    Alcover, i Carme Oriol, sobre la de Joan Amades, com indica Comes (1999: 212, n. 2).La prpia Comes (1999) utilitza aquest model per a la seua anlisi. El catleg principalde rondalles catalanes s el de Josep M. Pujol (1982). Per grcies a un altre treballdOriol (1999) es podr trobar la referncia tipolgica de cadascuna de les rondallesdAmades, s a dir, es podr confrontar el conte-tipus que proposem per a cada ronda-lla valenciana amb el proposat per a les replegades o, com Oriol demostra, reescritesmoltes vegades a partir danteriors fonts literries per Amades en la seua Rondallstica.Aix, per exemple, la rondalla de BVinalop, nm. 1, Granereta de pastera, coincideixamb la nm. 23 dAmades, La malcreienta (ambdues sn Aa-Th, conte-tipus 510A), ola nm. 6 de BVinalop, Marieta i el mort, amb la nm. 24 dAmades, La cendrosa(ambdues conte-tipus 366). Dins el completssim catleg de contes aragonesos de Gon-zlez Sanz, hom trobar la sorpresa que molts dels testimonis corresponen a comar-ques, com la Llitera, la Ribagora i el Baix Cinca, de parla catalana. I amb la possibilitat,aix, davaluar la presncia o mancana de la barrera lingstica en la difusi de tradiciliterria oral, com la de les rondalles. El mateix es pot dir de la collecci arreplegada a lacomarca murciana, de parla valenciana, del Carxe (Limorti i Quintana, 1998). En lescastellanes, les ltimes colleccions que conec segueixen sempre lndex de Aa-Th. Emreferisc molt especialment a les modliques replegues degudes a Camarena, Len (1991),Surez, Asturianos (1998) i Agndez, Sevillanos (1999). Per al catleg tipolgic del contefolklric dins el mn hispnic, tot incloent la tradici en castell, per amb el mateixgrau de rellevncia la tradici en catal, en gallec-portugus i en basc, i la hispanoameri-cana, lobra essencial, fruit de molts anys dinvestigaci, s el Catleg que preparen JulioCamarena i Maxime Chevalier. Nhan aparegut els dos primers volums, que comprenenla catalogaci de contes danimals (Camarena / Chevalier, 1997) i contes meravellosos(Camarena / Chevalier, 1995). El nostre objectiu seria poder contribuir, molt humil-ment, des de la tradici valenciana, i aportar-ne elements de referncia per a aquestamagnfica tasca de catalogaci.

  • Catleg tipolgic de les rondalles de lAlacant 113

    com hem dit que ho est el propi ndex internacional, a posteriors correc-cions, reordenacions i, sobretot, afegits o inclusions proposades pelsinvestigadors. Aquestes incorporacions provindran de la lectura i examende noves rondalles que es publiquen en un futur prxim per reproduccifidel a partir de gravacions, o per versions literries, com ha ocorregut finsara sempre en el cas valenci, amb manteniment de lessncia argumentaloriginal, o de velles colleccions que no van ser tingudes en compte en laredacci original.

    Pensem que la utilitzaci daquest mtode classificatori s important sies vol donar a conixer la pervivncia vigorosa i la fora i riquesa expressi-ves daquesta rondallstica, part essencial de la tradici oral valenciana. Perper tal de fer-ho amb tota credibilitat en mbits internacionals, sha dedemostrar la presncia i perduraci la recreaci constant i fructfera, alsnostres pobles i ciutats, de tota una srie de narracions universals, s a dir,que en molts casos (no sempre, per s en la majoria) es conten o shancontat, des de fa segles o a vegades millennis, en altres indrets ms omenys propers o llunyans dEuropa o del mn. s clar que la constatacidaquesta antiguitat i universalitat no llevar un gram dimportncia tot elcontrari al valor de les versions valencianes. Perqu la qualitat, en tradicioral, no es mesura per originalitat temtica el narrador o cantant tradicio-nal es mant bsicament fidel als seus models, ell i la seua audincia notroben el sentit del seu art en la variaci, sin en el manteniment de temes iformes heretades, sin per capacitat dexpressi i voluntat de pervivncia.

    Lordenaci de la rondallstica dins un catleg no redueix, doncs, msb tot el contrari, la consideraci dels contes transmesos oralment com aexpressions artstiques valuoses i lliures. Com recorden, tot referint-se a launiversalitat de les rondalles dEnric Valor, Lluch i Rodrguez Almodvar:

    Pel que fa al moll narratiu, sn iguals els contes castellans als de Siclia, als dAstries,als del Llenguadoc, a molts dEuskadi; i els del Pas Valenci als de tots aquest llocs.Per tamb s evident que no sn els mateixos, sin que han tingut un desenvolupa-ment autcton per senderes insospitades, i aquesta arborescncia s la que acaba pro-duint el sentiment dall que s propi com a nic, i aix respon, aix mateix, a una veri-tat profunda: la veritat del detall, de lexpressi, de la paraula exacta. All que s univer-sal i all particular tornen a abraar-se. La cultura oral no s sin una xarxa de cerclesentrecreuats laparena global de la qual s la duna selva inextricable. I s tasca delestudis desbrossar, aclarir i comparar la part comuna per a tornar a unir i afermar allque s propi. (Lluch / Rodrguez Almodvar, 1999: 193)

  • 114 Rafael Beltran

    En efecte, les rondalles dEnric Valor, publicades per primera vegadaentre 1950 i 1958, i constantment reeditades des de llavors, constituren lacampanada inicial per al descobriment de tot un ric potencial de narrativavalenciana de tradici oral. La transcendncia daquestes rondalles ha superatel mrit de folkloristes valencians anteriors, com lalcoi Joaquim MartGadea o el castellonenc Josep Pascual Tirado. Amb Valor la recreaci delsrelats originals esdev un producte literari de primer ordre, ms elaborat iaconseguit que, per posar un exemple assenyat, el del ms nodrit corpus derondalles de mossn Alcover. Amb ell es dna la conjuminaci entre temauniversal i tema tradicional (les rondalles, contades i frudes al costat de lallar per nens i adults des de sempre), tcnica narrativa slida amb estilcuradssim i elegant, i, finalment, llengua amb vocabulari ric i divers, com-promesa mitjanant ls dun catal noble i culte, per fermament arrelat alvalenci de la seua comarca i dels pobles que conten eixes rondalles. Totaix ha fet del valenci de Valor una base excellent que ens mancavaper