EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIATERCER CURS

PROJECTE NOU BIOTERRACIÈNCIES DE LA NATURALESA: BIOLOGIA I GEOLOGIA

COMUNITAT VALENCIANA

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Fonaments teòrics

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Competències bàsiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Orientacions metodològiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU BIOTERRA: Objectius de Tercer Curs

CIÈNCIES DE LA NATURALESA. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU BIOTERRA: Biologia i Geologia. Desenvolupament de les Competències Bàsiques.

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: Biologia i Geologia. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE NOU BIOTERRA: Biologia i Geologia. Objectius del Tercer Curs

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: Biologia i Geologia. Continguts del Tercer Curs

PROJECTE NOU BIOTERRA: Biologia i Geologia. Seqüenciació de Continguts del Tercer Curs

CIÈNCIES DE LA NATURALESA. Criteris d’Avaluació del Tercer Curs

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Competències bàsiques.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d’avaluació.

FINALITAT:Assegurar una formació integral dels alumnes que els permeta: – Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i

tecnològic.– Desenvolupar i consolidar hàbits d'estudi i de treball. – Preparar-los per a la seua incorporació en estudis posteriors i per a la seua inserció laboral.– Formar-los per a l'exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: – L’adquisició de les competències bàsiques permet:

•La realització personal. •L’exercici de la ciutadania activa.•La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.•El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

– A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

– Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT– Mecanismes que asseguren una atenció adequada a les característiques individuals de l'alumnat.

• Adaptació i diversificació curricular en funció de les capacitats de l'alumnat.• Agrupaments flexibles de l'alumnat i ajudes individualitzades.• Integració de matèries per reduir el nombre de professors d'un grup.

– Escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana o amb mancances en la llengua del centre, en funció de les seues circumstàncies personals.

– Flexibilització de la durada de les etapes educatives en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:– L’avaluació serà continua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l'alumne en els diferents elements del currículum.• L'assoliment dels objectius marcats per a cada una de les matèries del currículum.• L’adquisició de les competències bàsiques.• La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC: – Es realitzarà en finalitzar el Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.– Te caràcter formatiu i orientador.– Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne/a i d’ensenyament de cada

centre.

2

– Comptarà amb programes de reforç perquè l’alumnat assolisca les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1631/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula– Adaptació als alumnes i a la seua diversitat.– Autonomia pedagògica i organització dels Centres.– Treball en l’equip docent.– Investigació de la seua pràctica docent.

ORGANITZACIÓ DE LES MATÈRIES:Les matèries dels cursos primer a tercer de l'Educació Secundària Obligatòria seran:

En tots els cursos:– Ciències de la Natura.– Ciències Socials, Geografia i Història.– Educació Física.– Castellà: Llengua i Literatura– Valencià: Llengua i Literatura– Primera Llengua Estrangera.– Matemàtiques.

En diferents cursos, segons s'establisca en la distribució horària de les matèries de l'Educació Secundària Obligatòria:– Educació Plàstica i visual.– Música.– Tecnologies.– Educació per a la ciutadania i els drets humans. Amb especial atenció a la igualtat entre homes i

dones. (En un dels tres primers cursos de l'Educació Secundària Obligatòria)

Tots els alumnes hauran de cursar, al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria, les matèries següents:– Ciències socials, geografia i història.– Educació eticocívica.– Educació física.– Castellà: Llengua i Literatura– Valencià: Llengua i Literatura– Matemàtiques.– Primera llengua estrangera.

Així mateix, hauran de cursar tres matèries, que triaran entre les següents:– Biologia i geologia.– Educació plàstica i visual.– Física i química.– Informàtica.– Llatí.– Música.

3

– Segona llengua estrangera.– Tecnologia.

Rebran especial atenció les àrees que tinguen caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

• La comprensió lectora.

• L’expressió oral i escrita.

• La comunicació audiovisual.

• Les tecnologies de la informació i la comunicació.

• L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:– Al final de cada un dels cursos. – Una vegada superats els objectius de les matèries cursades, quan es tinga avaluació negativa en

dues matèries o, excepcionalment, amb tres matèries per decisió del claustre.– Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. – Un alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades com a màxim dins la

mateixa etapa.

ENSENYAMENT DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria pels Centres.– Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o les de

la resta de confessions religioses amb les quals l'Estat haja subscrit acords.– No computarà per optar a beques.– El Centre establirà les formes més adequades de proporcionar l'atenció educativa adequada als

alumnes que opten per no cursar ensenyaments de religió.

4

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAFONAMENTS TEÒRICS

El Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels xics i les xiques, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xics i les xiques a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit .

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Tercer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

5

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interés per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

6

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne en finalitzar l’ensenyament obligatori per assolir la seua realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, s’estableixen huit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la seua transmissió en diferents suports, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, escollir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conéixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, de calcular riscos i d’afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscos.

7

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

– L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.– L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats. – L’acció tutorial permanent.– La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques

L’avaluació de les competències es realitzarà a través dels punts següents: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les huit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contextos Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint o expressant-se de manera oral i escrita.

• L’ús espontani de raonaments matemàtics Conéixer i utilitzar els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que conduïsquen a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació o a la presa de decisions.

• L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsÉsser conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

• L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.

• La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-hoDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per realitzar creacions pròpies; conéixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.

• El control de les pròpies capacitats d’aprenentatge Ésser conscient del que se sap i del que cal aprendre; conéixer les pròpies potencialitats i mancances, aprofitant les primeres i buscant motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d’escollir i tirar endavant projectes individuals o col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extraure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

8

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

9

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIADESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Nou Bioterra -Vicens Vives- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Ciències de la Naturalesa comprén els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 11 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Tercer Curs d'Educació Secundària Obligatòria de la matèria Ciències de la Naturalesa.

2. Quaderns d'Activitats

El Projecte Curricular Nou Bioterra també inclou Quaderns d'Activitats amb l'objectiu de treballar i reforçar les Competències Bàsiques de la matèria. A més a més, i en combinació amb la resta de materials, constitueixen un instrument per atendre les necessitats individuals de l'alumnat, perquè permeten practicar aquells coneixements que es consideren fonamentals.

3. Guia de Recursos DidàcticsLa Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:• Les Competències bàsiques.• Els Objectius didàctics.• Els Continguts.• Els Criteris d'Avaluació.

La doble pàgina inicial de cada Tema, que conté:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les propostes per a l'Avaluació inicial, contínua i final del tema.• L'apartat Eduquem en valors, que suggereix idees per treballar els valors a l'aula.• Les solucions de les activitats.

Les dobles pàgines restants del tema inclouen:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les competències bàsiques que es treballen a les activitats.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.• Les solucions de les activitats.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.• Una taula per a la realització de l'Avaluació contínua.• La prova de l'alumnat, també amb les seues solucions.• La taula d'activitats per als Criteris d'Avaluació.

10

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- s’ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global de què cada docent ha d’orientar la seua intervenció en funció de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi puga haver entre els alumnes.

En els materials del Projecte Curricular Nou Bioterra -VICENS VIVES- s’inclou un conjunt d’Activitats de Reforç i d’Ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora puga desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguen assolir el desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

11

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

12

PROJECTE NOU BIOTERRAOBJECTIUS DEL TERCER CURS

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, c)

2. Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans, preparant-se per a l'exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l'alumnat. (b)

4. Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c,d)

5. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol mena de discriminació basada en les característiques personals i socials. (e)

6. Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica, i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (f, n)

7. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l'anàlisi de dades i la presentació de treballs i informes. (f)

8. Utilitzar estratègies d'identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l'aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d'hipòtesis. (g)

9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber. (g)

10. Adquirir coneixements bàsics sobre les lleis i els mecanismes que regeixen el funcionament de la natura. (g)

11. Conèixer-se cada vegada més a un mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l'aprenentatge i cercar un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals amb actitud positiva per l'esforç i la superació de les dificultats. (h)

12. Comprendre i produir missatges orals i escrits en castellà i en valencià. (i)

13. Iniciar-se en l'anàlisi i la interpretació de textos literaris relacionant-los amb el corrent i el gènere literari corresponents. (i)

14. Adquirir una aptitud comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi. (j)

15. Valorar la necessitat de conèixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic d'Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (k)

16. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenrotllar actituds i hàbits positius cap a la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (portar una vida sana amb un exercici físic diari, una higiene acurada, una alimentació equilibrada, etc.). (l)

17. Conèixer i respectar els mecanismes i els valors que regeixen la societat i desenrotllar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre'ls millor. (m)

18. Desenrotllar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (n)

19. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics a fi d'enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de manera precisa, creativa i comunicativa. (o)

20. Analitzar de manera crítica els valors contingut en diferents missatges dels mitjans de comunicació audiovisuals i escrits. (p)

13

Les lletres entre parèntesis (a, b,…) indiquen l'Objectiu General de l'Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cada un dels Objectius Generals del Tercer Curs.

14

CIÈNCIES DE LA NATURALESACOMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

La major part dels continguts de Ciències de la naturalesa incidix directament en l’adquisició de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Precisament el millor coneixement del món físic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de cada una de les ciències de la naturalesa i manejar les relacions entre si: de causalitat o d’influència, qualitatives o quantitatives, i requerix així mateix l’habilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Però esta competència també exigix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. Cal per a això familiaritzar-se amb el treball científic, per al tractament de situacions d’interés, i amb el seu caràcter temptatiu i creatiu: des de la discussió sobre l’interés de les situacions proposades i l’anàlisi qualitativa, significativa d’estes, que ajude a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plantejament de conjectures i inferències fonamentades i l’elaboració d’estratègies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si és el cas, dissenys experimentals, fins a l’anàlisi dels resultats.

Alguns aspectes d’esta competència requerixen, a més, una atenció precisa. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que l’activitat humana i, en particular, determinats hàbits socials i l’activitat científica i tecnològica tenen en el medi ambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, i afavorir el coneixement dels grans problemes a què s’enfronta actualment la humanitat, la recerca de solucions per a avançar cap a l’èxit d’un desenrotllament sostenible i la formació bàsica per a participar, fonamentadament, en la necessària presa de decisions al voltant dels problemes locals i globals plantejats.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les Ciències de la naturalesa. La utilització del llenguatge matemàtic per a quantificar els fenòmens naturals, per a analitzar causes i conseqüències i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els continguts associats a esta competència i, amb això, dóna sentit a eixos aprenentatges. Però es contribuïx des de les Ciències de la naturalesa a la competència matemàtica en la mesura que s’insistisca en la utilització adequada de les ferramentes matemàtiques i en la seua utilitat, en l’oportunitat del seu ús i en l’elecció precisa dels procediments i formes d’expressió adequats amb el context, amb la precisió requerida i amb la finalitat que es perseguisca. D’altra banda, en el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de formulació i solució més o menys obertes, que exigixen posar en joc estratègies associades a esta competència.

El treball científic té també formes específiques per a la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació que s’utilitza a més en molt diferents formes: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica. La incorporació de continguts relacionats amb tot això fa possible la contribució d’estes matèries al desenrotllament de la competència en el tractament de la informació i competència digital. Afavorix l’adquisició d’esta competència la millora en les destreses associades a la utilització de recursos freqüents en les matèries com són els esquemes, mapes conceptuals, etc., així com la producció i presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribuïx a través de la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’aprenentatge de les ciències per a comunicar-se, demanar informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, per a l’obtenció i el tractament de dades, etc. Es tracta d’un recurs útil en el camp de les ciències de la naturalesa i que contribuïx a mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.

La contribució de les Ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futures i futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seua participació activa en la presa fonamentada de decisions; i això pel paper que juga la naturalesa social del coneixement científic. L’alfabetització científica permet la concepció i tractament de problemes d’interés, la consideració de les implicacions i perspectives obertes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisions col·lectives en un àmbit de creixent importància en el debat social.

15

En segon lloc, el coneixement de com s’han produït determinats debats essencials per a l’avanç de la ciència contribuïx a entendre millor qüestions importants per a comprendre l’evolució de la societat en èpoques passades i analitzar la societat actual. Si bé la història de la ciència presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor d’esta ha aportat a la llibertat del pensament i a l’extensió dels drets humans. L’alfabetització científica constituïx una dimensió fonamental de la cultura ciutadana, garantia, al seu torn, d’aplicació del principi de precaució, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les implicacions del desenrotllament tecnocientífic que puguen comportar riscos per a les persones o el medi ambient.

La contribució d’esta matèria a la competència en comunicació lingüística es produïx a través de dos vies. D’una banda, la configuració i la transmissió de les idees i informacions sobre la naturalesa posa en joc un mode específic de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions, que només s’adquiriran des dels aprenentatges d’estes matèries. L’atenció en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió verbal de les relacions farà efectiva esta contribució. D’altra banda, adquirir la terminologia específica sobre els sers vius, els objectes i els fenòmens naturals fa possible comunicar adequadament una part molt rellevant de l’experiència humana i comprendre prou el que altres expressen sobre esta.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constituïxen una oportunitat per a desenrotllar la competència per a aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a l’incorporar informacions provinents en unes ocasions de la pròpia experiència i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’esta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produïx si s’han adquirit en primer lloc els conceptes essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, en segon lloc, els procediments d’anàlisi de causes i conseqüències habituals en les Ciències de la naturalesa, així com les destreses lligades al desenrotllament del caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, la integració de coneixements i recerca de coherència global, i l’auto i interregulació dels processos mentals.

L’èmfasi en la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejuís, permet contribuir al desenrotllament de l’autonomia i iniciativa personal. És important, en este sentit, assenyalar el paper de la ciència com a potenciadora de l’esperit crític en un sentit més profund: l’aventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions, en definitiva, l’aventura de fer ciència. Quant a la faceta d’esta competència relacionada amb l’habilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podrà contribuir a través del desenrotllament de la capacitat d’analitzar situacions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqüències que poden tindre. El pensament hipotètic propi del quefer científic es pot, així, transferir a altres situacions.

16

PROJECTE NOU BIOTERRA: BIOLOGIA I GEOLOGIA

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic– Conèixer els diferents nivells d'organització del cos humà.– Diferenciar els grups d'aliments i valorar els beneficis d'una dieta equilibrada.– Reconèixer l'estructura bàsica, la funció i les malalties relacionades amb l'aparell digestiu.– Conèixer el funcionament dels aparells i sistemes corporals responsables de la nutrició, la

percepció i la locomoció.– Desenvolupar hàbits de vida saludables que contribueixin a evitar malalties i a millorar la

qualitat de vida.– Conèixer l'aparell reproductor humà, el seu funcionament i els mètodes anticonceptius.– Classificar els principals recursos naturals.– Reconèixer els principals impactes mediambientals.– Relacionar la formació del relleu amb l'acció dels agents geològics externs.– Reconèixer les principals funcions de l'atmosfera.– Interpretar mapes meteorològics.

2. Competència matemàtica– Aplicar el llenguatge matemàtic per quantificar fenòmens naturals.– Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.– Descriure un fenomen del medi físic utilitzant eines matemàtiques.– Resoldre problemes científics aplicant estratègies matemàtiques.

3. Tractament de la informació i competència digital– Organitzar la informació relativa a un tema elaborant esquemes i mapes conceptuals.– Redactar memòries en les quals s'interrelacionin els llenguatges natural, gràfic i estadístic.– Elaborar informació textual o gràfica utilitzant diferents programes informàtics.– Cercar recursos educatius a Internet.

4. Competència social i ciutadana– Considerar els avantatges i els inconvenients d'una situació per prendre decisions fonamentades.– Comprendre l'evolució de la societat sota el prisma dels avenços científics.– Alliberar la societat de prejudicis sense fonament científic.– Contribuir a l'alfabetització científica per valorar adequadament les investigacions recents.– Jutjar els debats científics que han contribuït a l'extensió dels drets humans.

5. Competència en comunicació lingüística– Argumentar les afirmacions de caràcter científic i tècnic.– Explicar oralment o per escrit les etapes successives d'un experiment.– Descriure fenòmens naturals utilitzant un lèxic precís.– Transmetre idees sobre la natura.

6. Competència per aprendre a aprendre– Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.– Adquirir les destreses creatives lligades al treball científic.– Cercar una coherència global dels coneixements científics.

17

– Integrar els nous coneixements a l'estructura de coneixement personal.– Expressar idees oralment i per escrit.

7. Autonomia i iniciativa personal– Potenciar l'esperit crític davant d'informacions de qualsevol mena.– Dur a terme projectes de tipus experimental i desenvolupar la capacitat d'anàlisi.– Proposar hipòtesis i analitzar-ne la coherència amb les observacions realitzades.– Participar en la construcció temptativa de solucions d'un problema.

18

CIÈNCIES DE LA NATURALESAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l’àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

2. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i també els principis físics i químics, a través d’expressions matemàtiques senzilles. Manejar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

3. Comprendre i utilitzar les estratègies i conceptes bàsics de les Ciències de la naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotllaments tecnocientífics.

4. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l’interés dels problemes plantejats, la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat i la busca de coherència global.

5. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d’activitats pràctiques relacionades amb estos continguts.

6. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i altres mitjans i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre temes científics.

7. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

8. Desenrotllar hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratègies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

9. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la naturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

10. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s’enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l’èxit d’un futur sostenible.

11. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

12. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològics, zoològics i botànics.

13. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements integradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.

19

PROJECTE NOU BIOTERRA: BIOLOGIA I GEOLOGIA

OBJECTIUS DEL TERCER CURS

1. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s’han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels éssers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic. (4)

2. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en l’expressió escrita com en l’oral. (1, 2)

3. Reconèixer la cèl·lula com la unitat anatòmica, funcional i reproductora dels éssers vius, l’activitat de la qual es regeix pels principis físics i químics coneguts. (3)

4. Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament de determinats òrgans o sistemes corporals. (4, 5)

5. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva d’activitats com experiències o treballs monogràfics. (4, 5, 7)

6. Interpretar taules i gràfiques relacionades amb diferents aspectes de la salut. (1, 8)

7. Diferenciar entre cèl·lules procariotes i cèl·lules eucariotes i entre cèl·lules animals i cèl·lules vegetals. (3)

8. Enumerar els diferents nivells d’organització dels éssers vius pluricel·lulars diferenciant els conceptes de teixit, òrgan, sistema i organisme. (3)

9. Reconèixer les funcions vitals de l’ésser humà (nutrició, relació i reproducció) i identificar els sistemes del cos humà que les duen a cap. (3)

10. Descriure i comprendre el funcionament del cos com un procés coordinat en què intervenen els diferents òrgans i sistemes. (3)

11. Conèixer les molècules que formen el nostre organisme i la funció que realitzen, i identificar-les en els aliments que consumim. (3)

12. Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composició i la quantitat dels aliments, l’edat, el sexe i el tipus d’activitat de cada persona. (8)

13. Interessar-se per conèixer les tècniques de conservació dels aliments, els tipus d’additius alimentaris, la informació que contenen les etiquetes dels productes, etc., així com els drets que tenim com a consumidors. (8)

14. Conèixer algunes de les malalties més freqüents que afecten l’ésser humà relacionades amb la disfunció d’alguns òrgans o sistemes. (8)

15. Reconèixer els Sistemes Nerviós i Endocrí com els encarregats de controlar el desenrotllar i el funcionament harmoniós de tot el cos. (3)

16. Analitzar como actua l’alcohol i les drogues sobre el Sistema Nerviós i rebutjar-ne el consum. (8)

17. Descriure el procés de reproducció humana i indicar les diferències anatòmiques, fisiològiques i psicològiques que hi ha entre l’home i la dona. (3)

18. Informar-se sobre els mètodes anticonceptius per evitar el contagi de malalties i l’embaràs, i sobre les tècniques de reproducció assistida. (8)

19. Raonar l’impacte de determinats hàbits i actituds sobre la nostra salut i qualitat de vida. (8)

20. Modificar els hàbits propis per contribuir a la conservació i la millora del medi natural de la Comunitat Valenciana. (10, 13)

21. Enumerar els usos que fem dels recursos minerals i de les roques per millorar la nostra qualitat de vida. (9)

22. Reconèixer els principals minerals i roques d’interès econòmic i les seves aplicacions comercials. (9)

20

23. Reconèixer la importància de les aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia. (10)

24. Reconèixer l’evolució del coneixement de l’estructura dels éssers vius i del cos humà i la seva incidència en la salut. (8)

25. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient. (11)

26. Identificar els diferents ambients geològics que constitueixen una part fonamental del patrimoni natural de la Comunitat Valenciana. (12, 13)

27. Integrar la informació científica procedent de diferents fonts, incloses les tecnologies de la informació. (6)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències de la Naturalesa al qual es refereix cada un dels objectius del Tercer Curs.

21

CIÈNCIES DE LA NATURALESACONTINGUTS DEL TERCER CURS

Bloc 1 (Comú). Introducció a la metodologia científica– Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i

discussió del seu interés, la formulació i posada a prova d’hipòtesis i la interpretació dels resultats. L’informe científic. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.

– Busca i selecció d’informació de caràcter científic per mitjà de les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts.

– Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’esta per a formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.

– Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per a donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condicions de la seua existència, així com per a apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seua conservació, protecció i millora.

– Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d’unitats. El respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Bloc 5. Les persones i la salut

Promoció de la salut. Sexualitat i reproducció humanes. – El concepte d’organisme pluricel·lular. L’organització general del cos humà: la cèl·lula, teixits,

òrgans, sistemes i aparells. – El concepte de salut i el de malaltia. – Principals agents causants de malalties infeccioses. – La lluita contra estes malalties. Sistema immunitari. Vacunes. – Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenció. – Primers auxilis.

Estudi de factors i hàbits relacionats amb la salut en la Comunitat Valenciana. La promoció de la salut i d’estils de vida saludables.

El trasplantament i donació de cèl·lules, òrgans i sang.

La reproducció humana. – Canvis físics i psíquics en l’adolescència. – Els aparells reproductors masculí i femení.

El cicle menstrual. – Relació amb la fecunditat.– Fecundació, embaràs i part. – Mètodes anticonceptius. – Noves tècniques de reproducció i la seua valoració ètica i social. – Les malalties de transmissió sexual.

La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene sexual.

Alimentació i nutrició humanes.

Les funcions de nutrició. – Aparells que intervenen en la nutrició. – Anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu. – Principals malalties.

22

Alimentació i salut. – Dietes saludables i equilibrades. – Prevenció de les malalties provocades per malnutrició. – La conservació, manipulació i comercialització dels aliments.– Les persones i el consum d’aliments.

L’aparell respiratori. – Hàbits saludables. – Malalties més freqüents.

L’aparell circulatori: anatomia i fisiologia. – Estils de vida per a una salut cardiovascular. – Malalties més freqüents.

Anatomia i fisiologia de l’aparell excretor. Prevenció de les malalties més freqüents.

Les funcions de relació: percepció, coordinació i moviment.

La percepció: els òrgans dels sentits i distints nivells d’integració nerviosa; la seua cura i higiene.

La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció.

El sistema endocrí. – El control intern de l’organisme. – Glàndules i principals hormones. – L’equilibri hormonal. – Malalties més freqüents.

L’aparell locomotor. Anàlisi de les lesions més freqüents i la seua prevenció. Importància de l’exercici físic.

Els actes involuntaris. Els actes voluntaris.

Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual.

Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. – Problemes associats. – Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut

Bloc 6. L’activitat humana i el medi ambient.

Els recursos naturals: definició i classificació. – Les fonts d’energia renovables i no renovables.

Importància de l’ús i gestió sostenible dels recursos hídrics.– La potabilització i els sistemes de depuració. – Utilització de tècniques senzilles per a conéixer el grau de contaminació i depuració de l’aire i

de l’aigua. – Els residus i la seua gestió. Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes.

Anàlisi crítica de les intervencions humanes en el medi.

Principals problemes ambientals de l’actualitat. Problemàtica ambiental en la Comunitat Valenciana. – Valoració de la necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar conductes solidàries i

respectuoses amb este.

Bloc 7. Transformacions geològiques degudes a l'energia externa – L'activitat geològica externa del planeta Terra. El cicle geològic. – L'energia solar en la Terra. L'atmosfera i la seua dinàmica. Interpretació de mapes del temps

senzills. El relleu terrestre i la seua representació. Els mapes topogràfics: lectura i interpretació. – Alteracions de les roques produïdes per l'aire i l'aigua. La meteorització. – Processos geològics externs: erosió, transport i sedimentació.– Els torrents, els rius i les aigües subterrànies com a agents geològics. La sobreexplotació

d'aqüífers. L'acció geològica del gel i el vent. Dinàmica marina.

23

– El cicle litològic. – La formació de les roques sedimentàries: la diagènesi. Classificació de les roques sedimentàries.

L'origen i la utilitat del carbó, del petroli i del gas natural. Valoració de les conseqüències de la seua utilització i esgotament.

– Localització i importància econòmica de les roques sedimentàries a la Comunitat Valenciana. – El relleu de la Comunitat Valenciana: agents i processos externs característics.

24

PROJECTE NOU BIOTERRA: BIOLOGIA I GEOLOGIA

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: TERCER CURS

I. LES PERSONES I LA SALUT

TEMA 1. L'ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

1. EL COS HUMÀ

2. LA CÈL·LULA, UNITAT DE VIDA

3. ELS TEIXITS (I)

4. ELS TEIXITS (II)Aprèn: Els aparells i els sistemes del cos humàDescobreix: Els mètodes d’exploració del cos humàRecorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 2. LA NUTRICIÓ I L'ALIMENTACIÓ. L'APARELL DIGESTIU

1. ELS NUTRIENTS

2. EL CONSUM DELS ALIMENTS (I)

3. EL CONSUM DELS ALIMENTS (II)

4. MALALTIES D'ORIGEN ALIMENTARI

5. L'APARELL DIGESTIU

6. LA DIGESTIÓ Descobreix: Les malalties de l'aparell digestiuRecorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 3. ELS APARELLS CIRCULATORI, RESPIRATORI I EXCRETOR

1. LA SANG I L'APARELL CIRCULATORI

2. EL COR I LA CIRCULACIÓ SANGUÍNIA

3. MALALTIES DE L'APARELL CIRCULATORI

4. L'APARELL RESPIRATORI

5. LA RESPIRACIÓ

6. MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI

7. L'APARELL EXCRETOR

8. L'EXCRECIÓ Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 4. PERCEPCIÓ I COORDINACIÓ

1. LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÓS

2. ELEMENTS DEL SISTEMA NERVIÓS 25

3. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS

4. MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS

5. EL SISTEMA NERVIÓS I LES DROGUES

6. EL SISTEMA ENDOCRÍ

7. EQUILIBRI I MALALTIES HORMONALS Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 5. PERCEPCIÓ I MOVIMENT

1. RECEPTORS I ÒRGANS DELS SENTITS: LA PELL, EL GUST I L'OLFACTE

2. L'ULL

3. L'ORELLA

4. ELS OSSOS

5. LES ARTICULACIONS I ELS MÚSCULS

6. EL SISTEMA MUSCULAR I L'EXERCICI FÍSIC Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 6. REPRODUCCIÓ HUMANA I SEXUALITAT

1. L'APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

2. L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ

3. CICLE SEXUAL FEMENÍ I FECUNDACIÓ

4. EL DESENVOLUPAMENT FETAL. LA GESTACIÓ I EL PART

Aprèn: Els mètodes anticonceptius

5. LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL

6. SEXE I SEXUALITAT

7. LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 7. SALUT I MALALTIA

1. QUÈ ÉS LA SALUT?

2. LES MALALTIES INFECCIOSES

3. LES MALALTIES NO INFECCIOSES

4. LES DEFENSES DE L’ORGANISME (I): EL SISTEMA LIMFÀTIC

5. LES DEFENSES DE L’ORGANISME (II): EL SISTEMA IMMUNITARI

6. ELS TRASPLANTAMENTS Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

26

II. LES PERSONES I EL MEDI AMBIENT

TEMA 8. ELS RECURSOS NATURALS I EL SEU APROFITAMENT

1. ELS RECURSOS NATURALS

2. ELS RECURSOS HÍDRICS

3. L'AIGUA I LA SEUA REUTILITZACIÓ

4. ELS RESIDUS I LA SEUA GESTIÓ

Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 9. L'IMPACTE HUMÀ EN ELS ECOSISTEMES

1. LA CONTAMINACIÓ. TIPUS

2. EFECTES GLOBALS DE LA CONTAMINACIÓ

3. ALTRES EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

4. LA CONTAMINACIÓ DE L'AIGUA

5. EL SÒL: CONTAMINACIÓ I DEGRADACIÓ

6. LA BIODIVERSITAT Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

III. ELS CANVIS GEOLÒGICS I L’ENERGIA EXTERNA

TEMA 10. L'ACTIVITAT GEOLÒGICA EXTERNA DE LA TERRA

1. L'ENERGIA SOLAR

2. L'ATMOSFERA TERRESTRE

3. ELS MAPES DEL TEMPS

4. EL RELLEU DE LA TERRA Recorda l'essencial InvestigaPractica competències bàsiques

TEMA 11. ELS AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS

1. MODIFICACIÓ DEL RELLEU TERRESTRE (I)

2. MODIFICACIÓ DEL RELLEU TERRESTRE (II). LA METEORITZACIÓ

3. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUPERFICIALS

Descobreix: Els rius

4. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

5. ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GEL

6. ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT

7. DINÀMICA MARINA

Aprèn: Com és el relleu litoral

8. TRANSFORMACIÓ DELS SEDIMENTS. ROQUES SEDIMENTÀRIES

Recorda l'essencial Investiga

27

Practica competències bàsiques

ACTIVITATS WEB

ATLES D’ANATOMIA

28

CIÈNCIES DE LA NATURALESACRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TERCER CURS

1. (comú). Determinar els trets distintius del treball científic a través de l’anàlisi contrastada d’algun problema científic o tecnològic d’actualitat, així com la seua influència sobre la qualitat de vida de les persones.

2 (comú). Realitzar correctament experiències de laboratori proposades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat.

3 (comú). Descriure les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

14 .Descriure els òrgans i aparells humans implicats en les funcions vitals, establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme i els hàbits saludables.

15. Explicar els processos fonamentals de la digestió i assimilació dels aliments, utilitzant esquemes i representacions gràfiques, i justificar, a partir d’estes, els hàbits alimentaris saludables, independents de pràctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum d’aliments en la Comunitat Valenciana.

16. Explicar la missió integradora del sistema nerviós davant de diferents estímuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns factors que l’alteren i reflexionar sobre la importància d’hàbits de vida saludable.

17. Explicar la funció integradora del sistema endocrí, conéixer les causes de les seues alteracions més freqüents i valorar la importància de l’equilibri entre tots els òrgans del cos humà.

18. Localitzar els principals ossos i músculs que integren l’aparell locomotor.

19. Descriure els aspectes bàsics de l’aparell reproductor, diferenciant entre sexualitat i reproducció.

20. Conéixer i comprendre el funcionament dels mètodes de control de natalitat i valorar l’ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual.

21. Reconéixer que en la salut influïxen aspectes físics, psicològics i socials; valorar la importància dels estils de vida per a previndre malalties i millorar la qualitat de vida, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. Analitzar la influència d’alguns estils de vida sobre la salut, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.

22. Recopilar informació procedent de fonts documentals i d’Internet sobre la influència de les actuacions humanes sobre diferents ecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció d’espècies; analitzar esta informació i argumentar possibles actuacions per a evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Estudiar algun cas d’incidència notable en la Comunitat Valenciana.

23. Relacionar els processos geològics externs i interns per mitjà de l’explicació del cicle litològic i la seua representació esquemàtica.

24. Identificar les accions dels agents geològics externs en l'origen i modelatge del relleu terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries.

25. Identificar les principals roques sedimentàries, relacionar el seu origen amb la seua estructura i textures, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana.

29