¡

Fundador: Lluís Companys =-

Red. i Administració Pelai 56 n ou , , I ~

Telèfons 16407 I 16408

Impremta: Carrer Sardenya, 202

!Jty n &rcelona, 23 de febrer de 1932 Núm. 91 Telè!on 55758

..... ;I ........ IIII ................ lIallIlIlI ............ IIII .. IUII .. IIIIIIIIIIII .......... II ........ JI .... IIII .. II .. II .. IIII .. II~.IIIIIIIIIIIIIIIIEI'¡¡EfI3Z1I1E1I1I1I1B1I1I1IJIlIr.II;a==1311IIDlIlIlIlIlIlIlIlIlIlIlIlIlIi .... III1I1I1I1I1I1I1Ri4i4

DESPRÉS DELS FETS DEL LLOBREGAT prés de l'explosió, es faci funcionar l'extractor de l'aire durant una hora com m1nimum a. raó d'un metJ.·e per segon, o bé a raó de tres metres per segon durant mitja hora, a l'objecte de què no quedi gens de pols ni res­tes de gasos resultants de les explo­sions.

c:ad4d.ia DAVANT DE L'ESTATUT •• a

L'AFER DE LES MINES DE POTASSA DE SURIA Butlletí del temps Els perills del desencant Una lletra de l'alcalde de Súria I que tot el contingut del dictamen que vaig fer i presentar a la DelegacIÓ

L'alcalde de Súria, senyor Jaume fet sempre els poSSibles per tal que Provincial del Consell del Treball d'a~ ojber&, ens va adreçar, fa dies, les l'aigua sigui usdefruitada tots per un questa provincia el dia 19 de juliol 'aartll1es que avui publiquem. No và- igual, tant empleats com obrers. de l'any 1929, va ésser fet i tonamen­~m voler fer-ho abans, per ésser el Quant als pisos, tots estan en bones tat el?- les dades facilitades 1 mani­;astre desig que anés acompanyada condicions; tant és així que hom vol- festaClons fetes pel membre tècnic, ge-1e la resposta del senyor Grau Jaa- dria que la majoria dels de la pobla- rent· de les mines, junt amb les que ~. cló estiguessin amb aquelles condi- varen aportar l'enginyer, metge 1 de­'Diuen així les Q.uartilles de l'alcaJ.- clons. més. pers~mal que hO~ va creure con .. ie de súria: L'afirmació de què a cada pis hi vement mterrogar, l sempre a pre-

Barcelona, 19 de juliol de 1929. - El Vocal tècn1c·mèdic, Càndid Gòmez Armengol.

• • •

Aquesta nit passada hi havia una lluna clara, escenogràfica, teatral. Una lluna de rondalla, com la que veié Hans Cristià Andersen.

A darrera hora, com en un final d'acte, la lluna naufragà rera una cortina de núvols.

Vivim avui les hores gràvides que segueixen a la commoció d'un canvi de règim. La turbulència de l'hora augural-la mitja llum duna albada-­tendeix a difumar els contorns i fa que tot se'us mostri en formes més o menys confuses. Se'ns emporta una torrentada d'esdeveniments. I alguns pObres d'esperit-analfabets o catedrà­tics-uns amb la ingenuïtat de la ig­norància, altres amb la vanitat del "aberut 1 mentider arúspex, omplen l'aire de gemecs i escarafalls i s'es­cruxeixen J)t:rquè les aigüues baixin un xic tèrboles. Enorme descoberta! I com podia éssel altrament? Rom­puts els dics, les aigües baixarien fa­talment tèrboles. Però això és l'anèc­dota. Romputs els dics, les aigües han sa1tat-vet aci la categoria-i el doll Vital flueix immens, abassegador, im­petuós, tresor d'energia que sobreïx vers el demà de dignitat i de gran­desa. Però ...

S'acosta, doncs, el moment en què ens caldrà mostrar al món allò que Catalunya és capaç de fer a l servei del progrés de la humanitat, En què haurem de veure si som o no aptes per a pagar amb el nostre tribut d'inves­tigadors, d'apòstols i de savis el deute que avui tenim contret amb la ciVi­lització, dels avantatges material de la qual ens hem gaudit fins ara en la nostra tista categoria de "poble-xo­fer". En què haurem de veure fins on arriba la nostra capacitat de sa­criflcl per a trobar noves formes de vida cOHectiva que ens acostin un xic més cada. dia vers aquell nou ordre jurídic i social que la humanitat fre­tura, amb el noble afany d'oferir-les com a exemple als nostres germans dels altres pobles d'Espanya i de tots els pobles del món.

Cal fer constar, en honor a la verl~ tat, que en aquest dictam-=n no hi consta el que aquesta explotació mi­nera fa per a combatre l'tw.qul.losto­niasl. En aquella data, no feia res. Avui ... tampoc.

Avui, un dia de sol. Algun núvol. però sense importància. 1 un alè de primavera en els ametllers jlorits i en les cabelleres grogues de les mi­moses que sobreixen per damunt les tanques dels jardins.

viuen 7 ó 8 veïns és, també, gratuita, sència vostra i de l'enginyer que acom­puix que a cada pis habitat hi viu panyava la Comissió inspectora. Però una familia amb un promig de cinc com sigui que en el vostre escrit, par­individus _ tirant llarc. leu de l'acta extesa, sols en part 1 d'u-

Tampoc s'hi diu, que mentre es feia la investigació, el governador civil Mi~ lans del Bosch manava a la Comissió inspectora - a petició ve· ~re - que suspengués tot l'actuat fins a nova or­dre, cosa de la qual tampoc féu es­ment en l'escrit que haveu tramès a la premsa. Com tampoc dieu - perquè així convingués als seus interessos o perquè fos soBicitat per la vostra em­presa, especialitzada en treballs soter-

Un barman DEFENSANT LA VERITAT I LA

JUSTICIA

El dia 11 del que cursa, el diputat \ les Corts Constituents senyor Grau, ra explanar una interpeHaci6 al mi­Ïrlstre de la Governació ¡·elativa. als J;:cessOs suara esdevinguts en les ~nques del Llobregat i del or..rdoner. El dIari LA HUMANITAT en la seva edició del dia 12 insereix el text íntegre d'aquella interpeHació .. copiat del "Oiaria de 8esiones"-, en la. qual s'hi aprecien qualques afl.r~ ;nacions gratuïtes i apartades de la reritat,

Quantes cases hi ha a la vila, en na manera gens cavallerosa, 1 sembla les quals els veïns hi viuen en con- que no us recordeu ben bé de tot, dicions més dolentes! vaig a copiar-la sencera per a que el

Segon. L'afirmació de què en el públic pugui judicar del que va fer-se. mes de julio se volvió a declarar otra Després, ja parlarem dels treballs "de h uelga en 8ma, a causa de una re- ~inaire" que feren per a que aquest yerta que tuvieron un capataz y un dictamen fos anuHat ...

Es diu Boada. Treballa, actua, ofi­cia a Canaletes. Té l'americana blan­ca i el somriure de tots els bons bar­mans.

obrero, i que el conflicto duró sels me­ses, despidiendo la Compaèía cincuen­ta y ta.ntos obreros, és completament falsa .

Desde la vaga del mes de maig no

INFORME referent a la higiene del treball de les mines de Potassa de Súria

Arran d'una denúncia recoll1da 1 presentada a la Comissió Permanent de la Delegació Provincial del Consell del

ranis - va recórrer les mines uns tres mesos després de la nostra visita.

Una calba incipient i docta; unes mans àgils, nervioses. Les mans dels barmans són les que s'assemblen més a les de les ballarines. Les castanyo­les dels barmans són les cocteleres: unes castanyoles ultra civilitzades. Les castanyoles del jazz~band han d'es­ser unes magnifiques cocteleres. Aque-. lla embriaguesa que produeix la mú­sica en certs temperaments suprasen­sibles, sols pot aconseguir-se amb una coctelera en juncions d'instrument musical.

No, l'Estatut no tindrà cap v1rtud de sortilegi que pugui concitar cap miracle. L'Estatut ens obrirà. la porta del carni de la dignitat, mitjançant el qual, amb el sacrifici i l'esforç de ca­da u de nosaltres - no pas abans -ens serà possible d'elevar el nivell de vida moral i material de tots els ca­talans. Com ha estat dit, s'acosta l'hora de la veritat, és cert, pels amics qu~ a. Madrid ens han acullit amb El signant, alcalde de la vila de

SUda i militant en el Partit d'Esquer­ra Republicana de Catalunya en vista d'aquelles afirmacions gratuites i ine­xactes, en el referent a Súria, fetes ~ el curs de la seva interpeHació pel senyor Grau, es creu obligat, a honor ~ la. veritat I la justícia a l'ectificar l1gUDes d'aquelles manifestacions i a ~'efecte fa constar: Primer. Que els obrers de la colò­

'lla obrera de Mines de Potassa de Súria, S. A., no són 800, sinó uns 200, .'ssent sols 126 el nombre de famllies iue tenen de surtir-se d'aigua a les fonts públiques, instaHades en nom­bre de quatre en llocs cèntrics i equi­:1Istants; quines fonts ragen sempre ~ue l'aigua arriba als restants veïns de la vila 1 sols deixen de rajar en \'Omptades ocasions i dies d'estiu per motiu de l'eixut, que, aleshores, fa que deixin de tenir aigua, també, des del més alt empleat fins l'últim veí de la poblaci6n. No, és cert, doncs, el !jue afirma el senyor Grau en dir: !'wte solamente. para 800 obreros que dven en este barrio, una (uente pú­Jllea., adonde llega el agua cuando so­:ra de las casas de los empleados.

Altrament, la Companyia té instal-

hi ha hagut cap reclamació obrera a l'Empresa ni s'ha produït cap conflic­te entre aquesta i els seus obrers ni per tal motiu la Companyia no podia demanar la intervenció del senyor Grau ni aquest venir a Súria com no vingué .. ~

Tercer. A Súria no som esclaus Dl . miserables com ve a dir el senyor '. l Grau; a més de la llibertat que tot- ¡ hom té de fer el que 11 sembli, en quelques ocasions, llibertat, potser, mal usada i de l'estalVi local ben remar­cable, hi ha un detall que mentre tira per terra les gratuites afirmacions del ::òenyor. Grau, a nosaltres, suriencs, ens I • honra i és que les mines d'altres con- I ":.rades han vingut copiant gairebé '·empre les bases de treball 1 els jor­uals que Mines de Potassa de Súria,

Després d'això es comprèn tot, fins lue un enginyer del Cos nacional de _\1ines, en fer una visita oficial, prac­tiqués "una inspecclón detenlda y mi­nuciosa." els dies l, 2, 12, 13 t 14 d'a­gost de 1929 no hi pogués trobar, ni amb termòmetres, anemòmetres ni hi­çp-òmetres, malgrat els anàlisis que es diuen fets, les quantitat.s d'oxigen, :mhldrid sulfurós, òxid de carbó i pols mineral, les quals dades demanàvem c:n el nostre dictamen per a trobar la ':ausa productora de què els obrers cai­guessin desmaiats mentre treballaven. !\ què eren deguts aquests accidents ;inó So què el treball, tal com es feia, 'esultaba insà? La causa dels matei­lCOS, a més de la temperatura, la. hu­.r.itat, la pols i el treball penós, era .8 presència en l'aire, de residus tò­;1cs de les explosions de les barrica­ies. Em faig càrrec que un enginyer

Boada és un gran barman. el gran barman de Barcelona, com el de M a­dria ho és Chicote.

Un pinlor Tataret. Ha exposat suara a les

Laietanes. Paisatges d'un verd ten­dre, d'un groc calent, d'un gris deli­cadísstm.

Tataret és un home de tracte agra­dable, discret, efussiu, inteHígent. Amic d'artistes, de músics, de pintors, de cómics. Freqüentador d'escenaris i biblioteques. Esperit selecte.

La demagogia d'alguns i la igno­rància dels més, creà una insensata idea de la República en la ment de les gents senzilles, pobres o riques. En aquestes, sobre els estralls catastrò­f¡cs del canvi (allò que els seus liders qualificaven elegantment de "salt en el buit"). En aquelles, sobre les possi­bilitats immediates de la llostrs. re­volució politica, en un pals devastat 1 exhaurit per set anys de ~ insaciable voracitat dictatorial, on tot està per a edificar, o, si més no, per a recons­truir.

Aquest desencant ha estat temerà­riament aprofitat pels enemics del rè· gim-que són tots els que han vist amenaçats llurs interesos tèrbols o han estat fe"its en llurs absurds pri­vilegis-per a llençar-se a la campa­nya derrotista més vil que s'hagi co­negut, que ni l'austeritat immacula­da de les figures més excelses de la República ha clos els llavis covards que vomitaven la insidia, ni ha de­turat les mans mercenàries que llen­çaven el llot impur. "Quos Deus vult perdere, dementat prius"'. I sr l'en­cegament dels reaccionaris no fos en­cara major que nur malicia, veurien això que és més clar que la llum: que per a fugir del foc es llencen a les brases. Veurien que, en cas de reei­xir, llu .. desatentada conducta sols po­dria conduir a aquest resultat: allu­nyar als obrers· tiels camins legals el" la polít~ca per a llençar-los, perduda la 11-lusl6 suprema, a les convulsions caòtiques de l'extremisme anàrquic que ens· durien a tots a la. ruïna i a la misèria.

\'l.ta uns safareigs destinats exclusiva­:¡en;' "pels habitants cie la .;eva cOló­'!a obrera, amb aigua abundosa i molt ~en InstaHats i situat~.

TinC'. de proclamar ben alt, que la ;ül.J-.;w:.o;ri .... -Ú(.u~ -.... 'Í::. d:._: iI'!::;;·..:.: !::.:.

S. A. té establerts, per a. establir-los, i els altres, en els seus llocs; un cas ben I recent és el de les mines de Cardona on els obrers demanaren se'ls quipa­rés a les condicions en que treballen els obrers de les mines de Súria,

Malgrat que el sotscrit mtliti en l'Es­querra Republicana ae Catalunya, pro­pugnadora, entre altres ideals, dels de I la. virtut 1 la justícia, m'escau fer constar tot el que porto manifestat; per això mateix: per defensar a la . verita 1 la justícia, sigui el que si­gui i com sigui el que les atropell1, és pel que amb la recança de desmentir un correl1gionari, però amb la satis­facció del deure complert q:le dóna trallquiHitat i pau a la consciència dono al públic aquestes lletres. '

~·:na..tI

El diputal senyor Grau Jassans, contesia lletra de l'alcalde de Súria

a la

'LA INTERPEL,LACIO NO ESTA . \CABADA, PIDX QUE ENCARA "VEDA QUELCOM MOLT GREU A

DIR"

terreny al qual es veu que la Compa-· nyia vol portar-me, d'anar a una dis­cussió per mitjà de la premsa. El que penso dir en data molt propera ho diré al Parlament, que és el lloC on

Després de la carta de l'alcald.e de ban de fer-se aquestes denúncies, per .. . 11 a que tot el pafs se n'assabenti. i)W'la, divulgada pel governador civ, -Parla la Companyia de què altres ~a obligada una estona de conversa mines han establert les condicions de

.unb el diputat a Corts senyor Grau treball de les de Súria ... Jassans, per tal d'escoltru· dels seus :laVis l'opinió que aquella li merei- -Això no és cert. La primera vaga na. El senyor Grau Jassans, amable- que hi va haver a Suria, els obrers fe­ment t té l tr· t ren solament reclamacions referents a. tori. ' es so me a nos e In erroga- dotació d'aigua, mesures higièniques, -Per quins motlus, com i quan và- No demanaren ni una pesseta més de

'eu anar a Súria. per primera vegada? jornal, ni una hora menys de treball. -La primera vegada que vaig anar En canvi, quan la vaga de Cardona,

~ Súria. va ésser el mes de maig de els obrers demanaren solament millo-.. 'any passat, essent jo secretari del res materials, No té res que veure, governador civil de mrccIona, càrrec doncs, una cosa. amb l'altra. ~ue allavors desempen'yava el senyor -Què opineu de l'actitud de l'al-UUis Companys, amb motiu d'haver-se calde de Suria en aquest afer? 1eclarat en vaga els obrers de les mi- -En primer lloc, jo he estat el pri­les de Potassa d'aquella població. Vaig mer sorprès, encara que no del tot, :.nir la sort de poder solucionar el con- perquè el dia abans de la meva in­;ucte a les quaranta-vuit hores. tervenció al Parlament, el meu amic -:En qUines circumstàncies vàreu Selvas em va trametre. de part de

oneixer l'alcalde de Súria? l'alcalde de Súria el prec de què no -L'alcalde de Súria el vaig conèixer parlés de l'afer de la fàbrica Bertran,

'11 aqu~l1a data, en anar a l'Ajunta- i em va estranyar doblement perquè ;lent amb el meu amic, el diputat a jo tinc al meu poder una lletra de dit ,~, .senyor Selvas. El vàrem tro- alcalde, adreçada a Carles Esplà, sots­~ar plorant, espantat de la magnitud secretari de Governació, en la qual ~el conflicte. Va llançar-se en braços després d'insistir en la denúncia. que ~ l'antic Selvas, i va relatar-nos, lla- ja li havia fet personalment quan .1lrers de les mines de potassa de Súria, el senyor Esplà era governadol' civil ~ors, tot el malament que estaven els de Barcelona, li demanava l'aplicació Ci\ I>OC que guanyaven i les dolentes de la llei de Defensa de la Repúbli­~~nbdicions higièniques en que estaven. ca, als tres fabricants que impedien .~ re aquest darrer extrem, va iusts- el funcionament de dita fàbrica i U' força, pel fet d'ésser metge. que se'ls imposés la penyora corresÍ>o­-Quina conseqüència en vàreu treu- nent.

. ~ d'aquella primera visita a Súria? L'alcalde de Suria estava. present 1 -La impressió que allavors en vaig va sentir els comentaris que els obrers

":'eUre Va ésser del tot, ratificada en i nosaltres feiem sobre les mines, sen­a. segona visita que hi he fet quan se que tingués cap paraula de des-1& darrera vaga i la meva Impressió mentiment. l, més tard, en aparèixer

estat reflexada fldelment en la a LA HUMANITAT els articles infor­~a darrera intervenció parlamen- matlus que va escrIure el periOdista ~ Capdevila, en quals articles es parla u ",!"Uè opineu de les manifestacions del mateix que jo vaig denunciar al ,e 'Mines de Potasa de Suria, S. A." Parlament, l'alcalde de Súria no va ·a fet a la premsa? tlfi ¡ I hi f l " -Que aquestes manifestacIons fetes i~a o~j:;c?g, n va er a meS pe-

<¿ris l'Empresa no desmenteixen, en el L'actitud de l'alcalde de Súria no Part' el contingut del meu discurs al és gens clara, per quant pertany al , ament. En elles, diuen que hi han Partit d'Esquerra Republicana de Ca­~tre fonts per a cent vint-i-sis fa- talunya, i en lloc de dirigir-se, sl te­'iu E'S. El cert és que a les cases on nia alguna queixa afer, al Directori . en aquestes famntes no hi ha. ai- del mateix, o al nostre venerable pre­:. L'empresa. no diu que les v1ven- sident Francesc Macià, va adreçar-se ~ no tenen comunes, I que aquestes al governador ciVil per a portar-U la 1tlngn al mIg del carrer 1 n'bi ha, se~ lletra que dita autoritat ha fet públl­iaxnru. ens digueren, una per cada tres ca... La seva conducta com militant

es. d'un partit politic, no és pas del tot j~feI que respecta a la segona part correcte. ie COmUnicat de l'Empresa, he de dir Tot palesa, doncs, que l'alcalde de Nl'r en el número 87 de LA HUMA- Súria està. en molt bones, en excel­entT, va. ésser publicat un aclarl- lents relacions amb la Companyia ... ' " en els següents termes; El senyor Grau Jassans, s'acomiadà '.lo~ la interpeHació qu~ sobre l'Alt de nosaltres, amb les següens parau­l'au e~at féu al Parlament, Josep les:

IQ. 1 ,assans, cal aclarir una cosa: -Aquesta interpellacl6 meva no es-e <Oiario ete Sesiones" diu: "En tà pas acabada, puix que tinc un altre

1ra rn~s de ju1io se volvló a declarar cosa més greu, molt greu, a dir, 1 que ~ hauelga en Suria", en lloc de Su- no he dit per raons que alguna auto­Per ¡de dir Cardona". ritat barcelonina no desconeix. Al seu

a tra banda, jo no acudiré al dia en parlaré ...

~ontestant a «Mina s de Potasa de Suri a, S. A.», so­l:e clertes manifestacions publicades a la :premsa

ca del 19 d'aquest mes, sots el títol «Los ultimos sucesos del Llobregat y el Cardoner»

o entengui en higiene del treball, pe­l r) no que vosaltres ens volgueu fer , ;¡ ::Fure el contrari.

Pintava, peró es guardava les pin-tures. Molts preguntaven: '-Què és aquest senyor? -Pintor. ~ . ')ieu que la conclusió d'aquest en~

·; ... "lyer en quant a la ventilació de les !lines de potassa, a aquella època, res­"lonia al que disposava el reglament e policia minaire, encara que no dieu te quina data. No pot ésser que dit eglament estigui d'acord amb l'ae­ació ni amb la ventuació d'aquestes

ruïnes, tal com dieu, si estaven aque­les tal com les vàrem ceure quan

GRAU JASSANS

'!'!'~~~!J ~l di'" 5 de l'aC't.ral manifes­tant que a les mines de potassa de Súria. el treball que es realitza a l'ex­treure el mineral després de l'explOSIÓ de les barrinades, no era higiènic, la Comissió Permanent va prendre l'a­cord de designar una comissió com­posta d'un vocal patró, un altre obrer i el tècnic que sotscriu, perquè es tras­lladessin a aquelles mines, la qual ges­tió portaren a cap el dia 10 del cor­rent al matí, comprovant-se, segons manifestacions del senyor enginyer, que havien ocorregut casos de desva­neixement en els obrers que treballen a les galeries, el mineral de les quals s'extreu mitjançant l'explosió de bar­rinades, tenint de retirar els obrers accidentats del lloc on treballaven. Els mateixos obrers manifestaren que al­gun dia n'havien retirat fins cinc d'o­obrers que havien caigut sense conei­xement.

Afortunadament, mentre durà. la vi­sita, no vàrem tenir ocasió de veure cap accident: en canVi vàrem observar i sentir els efectes de la polsaguera i una calor molt intensa que obligaven els obrers a tapar-se les vies respira ­tòries amb un mocador i treballar no­més amb pantalons. Funcionant l'ex­tractor d'aire a r a6 d'un rn. per segon a 377 m. de profonditat, 45 minuts des­prés de l'explosió de les barrinades, es respirava una atmosfera angoixo­sa i plena de pols. Dos minuts des­prés, vaig notar que respirava amb molta dificultat veient-me obligat a separar-me uns quants metres d'a­quella atmosfera gens higiènica. Vaig soUicitar l'anàlisi de l'aire, tempera­tura i la higrometria dels llocs de tre­ball. No pogueren facilitar-me l'anà­lisi de l'aire perquè mal s'havia prac­ticat. Quant a la temperatura i la hi­grometria em varen dir que probable­ment era d'uns 25 graus.

RESULTANT

Que el treball de la mina és penós: Que aquell es realitza a 377 m. de

profonditat; Que el mineral és extret pel sistema

de barrinades; Que l'atmosfera que es fonna en els

llocs d'explosió de les barrinades, als 45 minuts de produïda l'explosió, con~ té molta pols;

Que en el lloc de les explOSiOns és on sofreixen els desvaneixements els obrers que per aquest motiu han d'és­ser retirats;

Que per entrar 1 sortir de la. mina només hi ha un pou;

.es visitàrem junt amb vosaltres i la Comissió inspectora. Cas d'ésser així caldria demanar la immed1ata dero~ gació d'un reglament t.·ue autoritza tal enormitat. Però segurament en aquest Reglament que invoquen, ha d'haver-hi QUf'lcom r;IM-t-1Ut als pous que ha de tenir tota explotació mi­nera, puix que la vostra sols en té un. Senyor ministre de Fomen.t: pot consentir-se que una' explotació mi­nera com la de Súria funcion1-amb un sol pou? -

Ara bé, senyors de les "Minas'" des­prés de l'exposat, tota persona que si­gui tècnica es convencerà que les vos­tres mines són explotades amb tota

-Ah! Suara Tataret ha exposat a les Ga­

leries Laietanes. Des d'ara ja serà, oficialment, el que jins ara no era sinó entre un grup, més o menys nom­brós, d'amics: un pintor intet.ligent, sensíble, per$onal.

Un llibre Aquella bestiola monàrquica, aquell

pobre diable, aquell doctor Albiñana de trista memòria.-al qual la Repú­blica no ha castigat com mereixia­ha pnblicat un llibre. No s'ha propo­sat altra cosa q¡te !nsuztar la .Rep"Ú­blica. 1 publica el seu retrat entre rei­xes, menjant, treballant, en paiama. El doctor Albiñana deu estar atacat

n.arcisisme. Cosa que, si ha llegit al professor Freud, no el deu tran­quiz.litzar gaire .

Un altre llibre cura per a treure'n el nmximum de Aq1."X:st el signa aquell miserable profit amb el mínimum de cost, i pre- d'El Cabanero Audaz, al qual Carles ocupant-vos ben poc - si és que us en Esplà demostrà d'una manera contun­preocupeu - d'aquells que a costes del dent que no era audaç ni cavaller. ;;cu esforç i del seu sofriment fac1l1- Aquest llibre, en .un aparador, està ;en la vostra prosperitat. Heu de creu- al cQStat del d'Albiñana. re que els que treballen a les vostres 1 hem Oit aquest comentan, en boca .nines consideren com una sort de d'un senyor que esguardava els dos fer-ho i que és un afortunat el forçat llibres: que es veu en la necessitat de dema- -Quina bessonada per a l'Hospici!

nar-vo~ un lloc en elles, per a treure'n, 1---------------­cada dIa, un grapat de calderllla, com són '10.50 pessetes al fous dels pous i galeries i 8 pessetes a la superficie, a canvI d'un treball pesat i perillós, esgotador, amb temperatures de 25 graus, posicions violentes, aire poc ven­tilat que conté substàncies tòxiques 1 carregat de partícules de mineral, on, a cada instant que passa hi deixa un xic de la seva saJ.ut. Com a premi, té la antraoosis, la pneunocomiosis i l'a­nemia, precursora de la tisi. Hi ha qui creu que donant unes pessetes, a so de platets i bombo, al Patronat contra la tuberculosI. o a la Creu Roja, o a qualsevulga altra organitzaciÓ bcnè­fica, ja han complert el seu deure.

Crec qu~da palesat que el metge tècnic de la D. P. del C. del T. no acompanyava a ningú - com afirmeu - si no que formava part d'una Co­missió inspectora composta. de sis pel'­sones. Passa el mateix aTflb la vostra tenica en quant a la cubicació, puix que parleu de 48.000 metres quadrats i han d'ésser cúbics; i referent a què "l'extractor funciona a raó d'un me­tre per segon ", us equivoqueu puix que tota persona tècnica sap i entén

-Ja. ho sap que, per haver estat re R

gidor amb la dictadura, l'inhabiliten per deu anys?

-M'és igual. Jo ja ,·aig habillta.r-me per ,oint!

perfectament el que vol dir... ----.. ----------Gairebé totes Ics acusacions que les

mines de potassa de Súria, pot fer con­tra el senyor Farran-Ors, per la de­núncia que aquest senyor féu contra elles, 1 que motivà la inspecció, no li faran mé3 que un honor, car resta de- 1 mostrat palesament el just 1 el cert Predicar amb 'exemple del denunciat, i en el llibre de' visites hi ha de constar encara quelcom més Tota la premsa catalan.l ha inserit del que no denuncià. dies passats una exten.sa n.ota la qual,

Els homes de la U. S. C, venim as­senyalant el perill des dels dies de la campanya electoral prerevolucionària. No tota la cnlpa-és de les dretes i la respon:5abilitat del que passà s es­tén també a altres camps, Les mas­ses, aquí com a tot arreu, desgracia­dament, s'alimenten d'idees simples. Volen oir frases clares i contundents, promeses çle benestar immediat. Aquell que més barata, és a dir, amb el me­nor sa<:rifici, els prometi la felicitat (per qUImèrica. i absurda que sigui la seva promesa), tindrà sempre les ma­jors probabilitats d'ésser cregut per la majoria inconscient dels pobres que treballen i sofreixen. Sobretot, si sap cridar molt i té la veu forta. El poble pateix de sempre. I com tots els que sofreixen malalties cròniques, desitja ésser enganyat. Confia amb les panacees. Somnia amb el miracle. Adora el mite. Espera el Messias.

I la República, per a les masses in­cultes, era tot això: panacea, mira­cle. mite i Messias. No és gens d'es­tranyar aix1 que tants pobres d'es-perit es sentin avui defraudats I des­enganyats. No hi ha res tan amarb com el desencant que segueix sempre a l'assoliment d'una illusió desmesu­rada cobejada massa temps.

I bé; avui sabem ja el trasbals pro­duït a tota.la República pel fatal des­encís i coneixem la mesura del dany inferit al patrimoni comú 1 a la col­lectivitat social. Però a Catalunya po­den produir-se encara desencants nous, dels quals poden derivar-se'n mals majors. Estem abocats a l'aprovació d.:!l nostre Estatut econòmi{:, expressió unànime de la voluntat dE 1 poble ca­talà i s'imposa una veu sincera a tots els homes que sentin la 7esponsabili­tat de l'hora, per tal d'evitar que la satisfacció de la illusió I)uprema no dugui aparellat el suprem desengany. Cal dir, donc~ clarament - si fins ara no s'ha repetit prou .- que l'Es­tatut no és ni pot ésser cap panacea, cap miracle, cap fórmula màgica sus­ceptible de convertir Ca'·.alunya, de cop i volta, en la tera de Xauxa i de fer. ploguda del cel, la fllicitat dels catalans. Amb el reconeixement de la nostra llibertat col1ectiva, l'Estatut se­rà, simplement <i orb haurà d'ésser el que no vegi la immensitat de la conquesta), la consagració del trànsit de la nostra miserable condició de vas­salls del Borbó a la suprema cate­goria de ciutadans lliures d'una Re­pública democràtica. Breu: la nostra carta de ciutadania en el món de la cultura i de la civilització, del Qual :fins ara (a desPTat de la meri­tiss;ma contribució de les penyes de l'Ateneu), hem Viscut una mica als a.fores.

paraules cordials, de lt:. sinceritat de les quals no tenim dret a dubtar. Però s'acosta també l'hora de la veritat per lació. Cap fórmula, cap home, ca;; a nosaltres, és a dir. l'hora de rCi. ¡. Déu no podrà salvar-nos. ·1(ichte ho digué ~ixi a la nació Aleml'.nya. No­més ens podem salvar nosaltres ma­teixos, amb la nostra voluntat de su­peració. I pensem que mai cap nova forma de vida superior no s'ha pogut instaurar entre els homes sense la doble gestació conjunta de la fe i del sacrificl. sense un periode d'evoluci6 històrica "a través d'un llarg 'mal­estar".

Amb la repercusió que la crisi univer­sal té en la nostra modesta economia. i atès el fet de què, amb l'estructura unitària de la Republica Espanyola, els serveis que es traspassin a la Ge­neralitat no produïren cap estalvi en les de.:pcses de l'organització central (que els catalans haurem de contri­buir proporcionalment a mantenir) l'assignació integra a la Generalitat d'aquel·les partides que l'Estat tingués d'esmerçar fi Catalunya en l~ presta­ció dels dits serveis, no permet cap engrescament excessiu ni pot donar lloc a cap o¡Jtimisme massa falaguer. El nostre pressupost global, per a tots els serveis, quedarà segurament mol" per dessota, per exemple, de la quan­titat que Holanda esmerça únicament pels serveis d'instrucció publica. Cal tenir present que el nostre "of life" és molt inferior al de tots els pobles que gravitem amb L 1m propia en el món de la cultura. Cal recordar, també, que els anys darrers enb han portat una forta reculada, puix que la majoria dels poble'!s de Catalunya, des de l'any 1914, cap aquesta part, no han aug­mentat gairebé llurs pressupl"'stos mu­nicipals. La qual cosa vol dir que llur nivell de vida coHectiva - ja aleshores netament de tipus infraeuropeu -ha devallat en la mateixa proporciÓ qae ho ha fet la capacitat adquisiti .. va de la unitat monetària. I cal nc) oblidar, finalment, aquesta veritat ele .. mental: que la civilització i la cuItu ... ra són delicades escències que s'han de saber pagar cares.

Fa anys que ho de:a. adreçat-me a la nostra joventut: De poc servei .. xen en l'hora declssi va de l'actuació els 11rics entusiasmes, les efusions cor .. dials, les fórmules grandieloqüents 1 les belles vaguetats utplques. L'hora. d'ara és d'una gravetat immensa. No oblidéssim pas que hi ha encara una. cosa mes gran que el guanyar la 111-bertat :1 és l'ésser dignes del conser­var-Ie.: Per això és tan plena de sen ... tit la profunda exclamació del sabi: "Oh legislador, no em donguis lleil; per al poble. Dona'm un poble per a les lleis".

RAFAEL CAMPALANS

---------------------------Que la cubicació de les galeries és d'uns 48.000 metres cúbics.

Que l'extractor de l'aire funciona a raó d'un metre per segon;

Malgrat el senyor president, Milans encapçalada així: EscOltr;u, vos!, con­del Bosch, que féu tot quant li fou pos- ststia en una eloqüer..t i raonada eri­sible, per a que quedés anullat aquest da que fa la benenè'"ita Associació fet, la Comissió Permanent estigué Protectora de l'Ense1Y.~nça Catalana satisfeta d'aquesta actuació i mal- a tots els bons catc..la:.s que encara grat tots els fets i els propòsits del no figuren a les sev,!s histes. senyor President, la delegació provin- Jo voldria sum.ar l:1 meva veu, mo- entitat -noiítIC' a, a'M" preponderant, cial del Consell del treball de Barce desta peró ben intendonat":.a, a la tas- ~- ........ Dijous, "La Humanitat" comen,

çarà a publicar la primera plan_ dedicada a TEA TRES, MUSICA i LLIBRES

-Que no s'ha ver1f1cat l'anàlls1 de l'aire del lloc on es treballa.

CONSIDERANT

Que el lloc d'on han estat retirats els obrers amb desvane1xement t:s el de les explosions;

Que la causa d'aquells accidents opi­no que n'és l'atmosfera deficient;

Que per tal de poder afirmar aquest extrem és indispensable practicar un anàllsi d'aquesta atmosfera que deter­mini el tant per cent de metano, ox1~ gen, anh1drid sulfurós, òx1d de car­bono I pols en mollècules i llur d1à­metre per metre quadrat. Temperatura i higrometria.

lona, va co pl" amb el seu d ure - ca d'intensificació del ~·et\ proselitis- vaig cuitar a jer que no manqués en m ..... e . lloc visible el reM~t cartell que tots fé I rim

me que. tracta de jer ia Protectora. "' ...... , No en va es u a pera inspec- Fora el" meu anhel com ¡llaure els de- coneixem i abans d'abandonar la pre-

ció en aquestes mines, fins a l'últim lt t t t 'h sidència vaig fer constar al. meu tes-ó j f sigs, que mo a en amen m an es-rec , a que segons mani estacions que tat expressats, de qu.è ;0 secundi. des- tament el desig que l'entêt,lt s'hi as-féu el senyor membre tècnic gerent, d 'ó 1 saciés, com no dubto qu. ha fet ,·a ... t h tat l'' . 'aquesta secct, et CClmpanya que ...... aques a a es UnIca comIssió que pensa dur a terme la catalanisstma I, tanmateix, jo no estic inscrit a les ha baixat fins el fons de la mina. institució. Però em trobo amb que llistes de la Protp.ctorQ... J.

Per acabe.r dieu: ~'Nos sorprende primer dec resoldre un cas de cons- Inscriviu-m'hi tot se{T'.Lit. si us plau,l que el señor Grau fundamente sus ar- ciència ... Jo, que h.e perdut el compte amics, bons amics, cl?mpanys de quan La desaparició dei tecla gumentos con semejante documenta- de les quotes que plt'lO, no sóc encara, tots plegats érem 10ves!... Tot 1ust dón," No és necesari utilitzar cap mi- pràcticament, soci de ia Protectora ... h.auré acab~t aquest article, una ear- meni de don Anión croscopi ni cap telescopi, per a veure Es un cas inexplicabje que no tro- ta meva anIrà a cercar el 1Jostre aco- -que els fets, per més que es faci sem- bariem cap Freud capaç d'escatir. Jo lliment: Aleshores tindré autoritat ~ d;Orleans pre deixen senyal. Comprenc que tin- sóc tntim amic de Zet majoria dels a convidar als altres a fer el mateu:

I!a~ "s. A. Mlnas de Potasa de Su­~~t ~ defensar.se dels fets que 1I:n. P!'Oe d eUa pesen, pretén utilitzar !file èn ~ent gens seriós. COm sigui ~ dita es manifestacions publicades t qUe r;npresa, se m'aHude!x, lògic -.q SOla e contesti, encara que sigui

per aquesta vellada. ~

La vostra. defensa, senyor de les "M1nas", en el que a ml fa referèn­cia, té tot el caire d'un recurs de pleI­tejador, emprant. solament sofismes l truncant o tergiversant els fets a me­sura del vostre gust. I els fets, sem­pre són els fets.

Sabeu ben bé, puix quo UB consta,

l que l'aire objecte d'anàUsl sigui captat entre mig metre i un metre se­tanta-ctne de la superficte del lloc de treball abans de l'explosiÓ i en reanu~ sar el treball.

CONC'LUSIO

Resumint l'exposat he d'aconsellar que abans de rean\lSal' el treball, des-

gueu la. pretensió de voler fer creure vells catalantstes que governen la Pro- que haure acabat de jer jo. PotSeT a Madrid, 23. - Amb motiu de la des­que les vostres mines, són com una tectora ... He estat sem,pre un propa- Catalunya hi ha mo7ts partidaris de aparició del testament del ~enyor An­mena de paradís o d'institució en con- gandista de la Set 'a 1wció i un ena- la tasca patriòtica de la Protectora, toni d'Orleans. assumpte que tant s'ha tra la tuberculosi, on l'obrer. no pa- morat de les seves dcctrines. He col- que també es mantenen en un ter- parlat en les darreries de la monarqu!:l., teix, ni pot mai arribar a patir de les laborat amb zel i energia als primers reny platònic ... Cal que tots eUs, im- s'ha presentat una qucrella al fisc...! vies respiratòries, ni de cap mena de festivals anomenats d'Infants i Flors mediatament. seçw:rin el meu excm· de la Republica delmmant s'obn pro­malaltia, en fi, que ja. no és possible que hom orgamt<!à, anys enrera, a ple. I que fem, entre tots, sense dts- cediment contra el senyor Monte3 Jo .. demanar ni més sanitat, ni més con- projit d'aquella i qu.e caldria rems· tinció de matissos polítics· n.i de ten- ¡ vf'llar, ex-ministre de Gràcia i Justi-: fort. Per dissort de l'obrer, i vostre. taurar. Sóc un admirador incondicio- àl'nCie-S sOCtals. u.na Associarió Pro- cia: contra el senyor Josep Maria Or ... vós sabeu Que tot això no existeix, ni na! de la persona de Manuel Folgue- tectora de l'Ensen1lança Catclana ben I tega Morejon, ex-president del Tri .. són certes les vostres apreciac1ons. ra i Duran, el patrici abnegat, que faria 1 brn viva, que vmgUJ a donar bunal Suprem; contra el senyor Eze-

Badalona 20-n-1932. ens recorda, al3 del meu temps, les eject,~·.tat, per damunt les llu1tes de quic} Mugarra ex-secretari que fou dels hores heroiques de les lluites ~er Ca- bc..nderÚl. a la unitat espiritual de I ex-Infants donya Beatriu I don Alfons talunya, Gairebé tots els meU$ amiU, Catu1unlla que tots i cada un tan ha-I d~Orlea.ns I contra el senyo:- Lluc Ru-~ Barc.elona i de for.a, en ~6!, $ocis I· vem de desltjar. bla que fou jutge de primera instàD-,a la dte.l_ Quan tia'" presicbr una J. M. FRANCES cia. de Sanlucar de Barrameda.

C. Gòmes Arme .... ol

•

Pàgina, 2 la liumanftat

carretera d'Horta, al qual porten trnmvies 1 autobusos fins a la porta, i tenim també un equip de jugadors notables que foren dels tercers, quarts i t:lmbé infantils de l'Europa profes­sional.

-Entrareu a1x1 al professlonaUsme? -Aquest és el nostre intent. Anem

Tercer. Que quan la. Ponència t1n", gui redactats els projectes d'Estatuts de la U. V. E., I Reglament de car­reres, lliurin eIs mate1J:OI al Comitè DIrectiu de la U. V. E., el qual té cura que en produir-se el tet. cursi la con­vocatòria d'un Congrés extraordinari, que se celebrarà el dia 1 de setembre de 1932.

El cas Padrón, aclarit

El cas Padron està ja aclm1t. Es tro­ba a Barcelona el senyor Gutiérrez. que fou qui tramità la vinguda a Barce­lona de tots els jugadors canaris, en­tre eHs Padron, i ahir tingué una en­trevista amb el rebel jugador insular.

Resultat del pR:I'lnment Gut1érrez-

:Any Il. - Núm. 91

d'entremaliadures d'ironies, d'ext gàncies. d'habilitats i fins de vuf:::'" tats temàtiques, mancat, però, d':'\'i 1_ 1-1' gràCia i elegaIlC1a dels anÜQs .. :' llans. ~.

....' gona audició del Quartet en

El Campionat de Lliga L'Europa torna

a ésser un club modest. A començar de nou !à tasca de l'Europa del car­rer Marina, el dels jugadors de bona voluntat, Volem elements que jugUin amb afany de vèncer, però que no estiguin tocats moralment per la tara professional. Jugadors que essent pro­fessionals jugam per esport.

-Quins colors seran els del club? -Els mateixos de l'Europa amb el

Quart. Tenint en compte que es tracta d'una no.a organització del c1-cli6me espanyol, aquest Congrés enra­ordlnar! ha de celebrar~se a. Madrid, lloc molt més fàcil per a concórrer-hi totes les regions d'E::ipanya.

Cinquè. Que la Ponència sigui com-posta pels senyoI'3 següents:

de Cusc6. L'Amadeu Cn.scó ja ~e escrits notabWs:ums Quartets, pretn1a ~ en concursos. El Quartet en re és ha te: sat sobre temes populars andall.lSOs. f!lJ." tre els quals d taca una "Saeta." '1:': hàbil d'estructara, sòlida I I.reboOa '" amb traça assolint efectes noms de r noritat. Però s'hi not'l. l'T\a certa ~1 fermitat de procediments. •

Els apJaudime¡.:. s ut! l' bra foren abundants i molt m~u~

El "Quartet nUm. 1", de DariUJ lI:Ü haud, és, entre tots els Quartets el'a" quest autor, aqueH en què s'ht Dl • amb més generositat les idees, i en el qual les d!ssonànc1es i topados sono res són menys •. agressius. Conatruid; amb innegable rolant aquesta obl'\ amb melodia ample i clara.

B1 Ba.rcelona i l 'Espanyol, jugaren un pi\X~i:!: ple d'emoció, que va acabar

amb match nul

Probablement ingressarà a la segona categoria

Es cert el que va. dir-se. L'Europa torna. Aviat el veurem novament al futbol professional.

Un directiu del dit club va parlar­nos ahir de la seva ressurrecció.

mateiX escut. Fins se'ns han ofert desinteressadament Maurici i Bordoy per a entrenar els equips. Nosaltres anem a veure si ens és possible ingres­sar a la ~gona. categoria i pensem acom:ermir-ho a la propera assemblea de la Federació.

-Així, doncs, tot el que s'ha dit de qué volíeu aconseguir el camp que fou del Gràcia ... ?

Salvador Vallvé, Joaquim Renom. Joan Baptista Soler, E. Fontdevila, E. Sancho. Ramon Ton·es. ervaJs, del Com1té Basc. Andreu, Cònsol de Valèncla~ Gri!;spris. del Comitè del Centre. Després de llarg debat s'arriba a

Fou molt aplaudit aquest Quartet. Igualment els intèrprets senyor Juertn, Doncel, Tarragó 1 Pérez Prió, que rea .. l1tza.ren una tasca digne de tot.¡ lloança. !..'Eapanyol va jugar més i millor, però

va mancar-li eficàcia

-Este~ ara a la Lliga amateur. Va PB.S!>aT-hl el Gràcia junt amb nosal­tn's per tal de naD~ .:1lr els noms en prodUir-se la -- \:,'8 l'Europa ha anat crclxent i - . 1n colla d'amics

-No és cert, Tenim un camp ex­ceHent i no pensem pas anar a un altre lloc, per ara.

l'acoa de modificar di versos articles dels vigents Reglament i Estatuts. per tal de concedir vot a totes les entitats afiliades i perquè puguin delegar a altres persones la seva tepresentacló, encara que aquestes no siguin sòcies de la U. V. E.

del futbol qu \ e..Yllairar-lo. Te-nim un camp el ~oc magn1f1c, a 1&

Això és el que hi ha de la reapa­r1C1Ó de l'Europa. -go..-e:rn (;i'ViJ i':qulps:

Barcelona: Nogués - Zabalo. Alco­..rlza - Arnau, Arocha, 'Jast1ll0 - Pie­ra, BesUt, Samltier, Golburu i Sag!.

Espanyol: Florença - Arater, Moli­ner - Trabal, Soler, Cristià - Prat, Redó, Edelmiro, Bosch 1 Juvé.

Arbitre: Melcon (Collegi Centre). • • •

Ahir và.rem veure a Les Corts, un Barcelona-Espanyol: un veritable Bar­celona-Espanyol, amil abrandament de multituds.

L'equip de la carretera de Sarrià. tor­na a ésser un equIp. Ha palesat a bas­tament la seva vàlua amb els dos en­contres que ha lliurat amb el conjunt del cercle blau-grana, en pocs dies, 1 al camp del Barcelona mateix.

Eo ambdós encontres ha lluitat fins ~l darrer moment. Va perru'e el pri­mer per la diferència min1ma, i ha tret un empat a dos gols en el segon, quan hauria pogut ésser el vencedor.

Barcelona i Espanyol tornen a ésser dignes èe la rivalitat que un temps fou la cread~ra del futbol català. Ha passat una temporada només, després de la neteja feta pels dirigents del club blanc-blau al seu equip d'asos in­ternacionals t ja avui creix el conjunt amb la injeccIó de joventut que por­ta, pren maduresa de joe, rapid~a i petenci3.l1tat. J

Ahir es va veure ben clar a. Les Corts que l'Espanyol era molt capaç de vènceh a! Barcelona. De no conce­j1r Melcon el penal en què va incór~ r~ la defensa blanc-blava i que va donar l'empat a dos gols al Barcelo­na, el partit, molt probabblement, hauria estat guanyat per l'Espanyol.

La rivalitat va nèixer novament; va reeixir de les seves cendres. Els empats p, un gol i a dos que veiérem en el ~urs de l'encontre, palesen ben clar qt;.\3 aquell tres a un aconseguit pel E.ucelona al camp de Can Ràbia, en el primer encontre E'lpanyolBarcelo­n~ de Lliga, fou un resultat ben sor­tós per al Barcelona.

El partit, deixant a part el comenta­ri a la reaparició de la rivalitat, va ésser de pri:::.ler ri'una bellesa com cap altre. Es veieren deu minuts de joc igualat.. joc mestre, Joc de grans equips de tècnica Qposada per ambdues parts. Després va fer un tomb lo casa, el joc va (er crèixer a l'Espanyol superba­ment. Al segon temps, jugaren amb~ d6s bàndolS amb un coratge esgotado::, però amb més duresa. ! el pal'tit va seguir fins a la fi sense imposar-se ni un bàndol ni l'altre. Amb més se­renitat, però, de banda de i'Espanyol que del Barcelon3..

El fet és explicable. A l"Espanyol perdre aqu:!St encontre no 11 represen­t~l.Va res més que un plet d'amor p:u­pi davant els tres partís que porta per­duts amb el Barcelona, la pre.sent tem­porada l. al Barcelona, el partit d'avui era la pèrdua de dos punts magn1-!lcs per no allunyar-sc dcl cap de la clU.ssificaci6 del Campionat de Lliga.

Veiérem el conjunt blau-grana ex­cessivament nerviÓS; marcadament in~ quiet. Era que trobava al seu davant un conjunt molt capaç de vènce'l i, fins, al darrer moment, no va veure el perttt clar.

El Barcelona pot damentar-se de la pèrdua d'un punt amb, l'empat acon­seguit per l'Espanyol però d'altra

banda l'aficionat imparcial i fins el Barcelona mateix, hauran de reconèi­xer que amb el partit d'ahir tornen a prendre importància els partits _ dels nostrcs dos clubs que més honor han (et al futbol de casa 1 més han abran­dat la massa vibradora del nostre po~ ble esportiu.

••• Parlem de Joc d'uns i altres. El conjunt més ll1gat va ésser ahir

el de l'Espanyol. En canvi el Barce­lona fou el qui va lluir unes notabil1-tats personals més notable-s.

Zabalo, Alcor1za, Arnau, Piera i Goi~ buru foren els elements que més bre~ garen del Barcelona, La defensa va ésser exceHent i serena. Només tingué al primer tenws un fall lamentable que no va ésser gol per miracle. Nogués va sumar~se al desencert dels defen­ses en aquell moment sortint fora de temps de la porta. La pilota anava a entrar al marc, llançada en centre, però Arocha, com u esperitat, va arri­bar a temps d'aclarir la situació d'una intcrvenció segurlssima.

Només Arnau va fer quelcom a la ratlla mitja. De la davantera s'ha de du' que l'home bregador 1 coratA;i fins el darrer moment, fou GOlburu, però li manc6 l'encert. Plera i sag1 foren els mUlors.

Una aclaració justificada

x. Aquesta sessió acabà a les 9 de la

vetlla. •••

La. quarta ses..'~i6, amb poca anima­ció. començà. a les 10'15.

... VISITES

L'equip de 1'E.<;panyol conjuntament, va ésser notable. Cal fer excepcions en uvé, Edelmiro i Red6. Juvé va ~stal' anullat per la tasca d'Arnau, Edelmi­ro per la seva. timidesa davant el toc fort d'Arocha i Redó per la seva jo­ventut davant les jugade:! de Castil10 qui va entorpir més a Redó quc a Prat en veure que amb aquest darrer les seves facultats no arribaven a do­minar-lo.

Els aconteixements polítics de la jornada del diumenge, ens obligaren a linútar al mínim, l'espai que regularment destinem a la secció esportiva. Per aquest motiu, no varen ésser ressenyats en aquestes columnes, com és costum, els actes esportius del diumenge.

Són d1verses les proposicions inci­dentals que es presenten a l'apro­vació de l'Assemblea. La. major part són aprovades.

Sobre el Campionat d'Espanya. de tOllS per carretera, es presenten tres propoclsions. Una del senyor Gr1sse­ris. que ha. de tenir efecte sobre 100 quilòmetres contra rellotge. altra del senyor Macipe. 150 quilòmetres, amb la mateixa modalitat, 1 la darrera. del senyor Merin~ de 250 quilòmetres en

Padron en tou una conferència amb Sevilla i de seguida la noticia de qpè s'havia arranjat el conflicte.

Han estat a visitar el gove!Da.dor el general de la Quarta Divisió sell10l Batet, els alcaldes de Manresa I Vk: I una comissió de Navas.

SOL.LICITUD D'UNS VAQUERS

Una comissió de vaquers de Saba .. deU, Terrassa, Manresa, Igualada 1 Badalona han estat al Govern C1vU per tal de manifestar que estaven d'a .. cord amb la instància que els vaquera han tramès al Govern. solllcltant ~ lliure importació de 150 vagons d'au~ fals.

La ratlla mitja de l'Espanyol va és­ser excel.lent. Trabal potser va fallar un xic davant Sagi i Goiburu, La da­vantera va. temr dos grnns homes 1 aquests foren Prat i Bosch. Prat va jugar serè en tot moment i féu Co:.I de jugador excellent; Bosch fou el jugador de brega qui, junt amb Prat, va portar la davantera aiX[ cum Goi­buru a la ratlla del Barcelona, en fa­llar Samitier. Bosch fou a l'Espanyol el jugador qui feu joc de conjunt en fallar Edelmiro, però en el tret a por­ta li mancà un xic de direcció.

Els nostres llegidors es faran càrrec d'aquesta alteració i es perem que la trobaran justificada.

I de Florensa s'ha de dir que mer­cès a ell no varen entrar un xut for­midable de GOíburu, un altre d'Aro­cha, que era mig gol, i un altre d'Ar­nau, també a distància, però molt po­tent. Llàtzer F10rensa va fer un ex­cel.lent partit.

• • • El primer gol el féu el Barcelona

per mitjà de Samit1er. Melcón va concedir un cou franc a

una jugada punible de l'EspanYOl a uns metres del quadre de la defensa. Va tirar el càstig Sagi bombejat i vers porta. Sam1tier entrà en cerca de la pilota a.mb ell cap i el cuiro passà el marc brunzent. Fou una Jugada cla­ríssima.

Es portaven quinze minuts de joc. L'Espanyol un moment després arri­

vaba a. porta en situació perillosa i una pilota anava de rebot a les mans de Redó el qual va. desviar-la reco­llint-la després amb el peu per llan­çar-la a la xarxa.

Melcón va consultar el jutge de gol, que era l'àrbitre català Salvo, 1 anu­là. seguidament la jugada per mans de Redó.

Però l'empat vingué a la poca es­tona.. Un embolic da\''''nt de porta pro­duït pel' un bon senei de Soler, el gran mig centre d'ahir, a. la davnn~ tera, va decidir~lo Prat recollint de manera inversemblant la. pilota, que ja gairebé era passada, pel' xutar en­darrera i alt v~rs el marc. El cuiro va passar per damunt d-als jugadors ell~ trant a la porteria tot just al pal.

Fou un gol exccl1ent. Amb empat a u nLanto va finir el

primer temps. A la segona part, feren Wl gol per bàndol. El prim<;.r; d'aconse­guir-Io fou l'Espanyol als nou minut:.: de joe, també per mitjà de Prat.

Zabalo va concedir CÓrner, creycm que involuntàriament, en rebre una es­penta d'un devanter bl:lne-blo.u. La concessió del córne~' va produir un ava­lot. .Meleon no pensa Vt\ potser que la conce~ió portés con&:,tlèncie::;.

La pilot.a, execelentment centrada per Juvé damlmt de porta, va entrar­Ia Prat amb el cap a la xnrxa.

La bronca a Melcon per part dels barcelonistes fou exordad('lra.

Pocs minuts després, Samlt1er era fet caure per Arater per mItjà d'una traveta. nega! quan anava amb la pI­lota en direcció a la porta,

Arater va caurer, perç, apr>.1'atosa­ment, com per dissimular lo. falta. L'àr­bitre \'a concedir penalty, creiem que ben justament. Ara.ter no fea més que obrnr com qualsevol altre defensa. en moment de perill hauria fet al seu lloc. Pera l'àrbitre, dl'lvant l'escàndol anterior, fou rigorosisim en la aplica­ció, 1 va concedir el càsUc, que, tirat per Zabalo, va valdre al Barcelona e) gol de l'empat.

Després el joc fou Igualat fins a la fi.

• • • l ara, per acabar. parlem de Mel­

con.

UNA FIaURA DE LA BOXA

JOSEP MICÓ' Davant el seu proper combat

Martínez F ort amb

Un dels novells valors de la. boxa catalana és, sense cap mena de dub­te, Josep M1có.

S'ha vist ben clara la vàlua del dei­xeble de Parent. El reu estil ha pro­dUit exceHent impressió als nostres "rings". S'ha parlat de la seva prò­xima anada a Paris i del campiol13t d·Espanya. També s'ha dit que aviat el veuríem d::want Martínez Fort. No creiem que la topada amb Villamy torbi aquests projectes.

M1c6 és un xicot exceHent. j:)ap cui­dar-se 1 porta un mètode en el viw'e que ha de fer~lo reeixir en la boxa notablement. L'últim combat nQ ha malmès el seu valor.

El veiérem entrenar-se al "&rce­lona Boxing Club". Micó posa en l'en­trenament una cura admirable.

Li digueren qu . voliem parlar amb ell i' M1c6, en acabar uns assaIgs de "sambra", vingué a trobar~nos co­bçrt amb el ~'eu barnús 1 la tovallOla.

Parlàrem, k~ument; VQ. ésser la nOG­,l'a conversa un a.ss~ig d'interviu en mig d'aquell ambient on es respirava 2mbrocadó i on es veien tan sols ;u~nts, ··puchings", cordes i sacs de 'ori'a, -Ja esteu preparat per anar a co­

w xer els boxadors de l'altra part del Pireneu?

-Es el meu anhel boxar a Paris. No he sortit mai d'Espanya en pla professional. -I espercu vèncer com acf, veritat? -Jo no he pensat mai en què cm

pugui vèncer cap adversari. AqUC5t cas que en la boxa pot presentar-se .)er al millor boxador, car sempre hi ha un dia en què es pot perdre l,¡Jl

combat per molts factO.i'S, a part del de trobar un home bre-:at i di.il:: l, com vwamy. Malarn,t aixL"l no ha t:.e l'es~r-me coratge l't~,ltrebans per :.. segull' endr.1ant 1 esperar el momclt propici à'una revenja amb el mim vencedor. . -I Martínez Fort? Diuen que hau­

l'a de combatre amb vós dintre de pocs dies? L'heu vist boxar?

-No. Sé que és un adversari de ca­tegoria i que pega dur. No he pogut veure'l en cap dels seus combats a Barcelona.

-Penseu conquerir el titol de cam­p;~ d'Espanya?

-Espero arribar molt aviat a con­qu~~t-lo. El meu repte a Sans ha est/.t acceptat per les Federacions Ca­t~lanfl. 1 Esp'lnyola. No crec que Sans vm,g1.1i a Espanya quan es troba a

III'"

Amèrica fent exceHents combats que deuen produir-li bons ingressos.

-Tornant al probable viatge a Pa­ris. S'ha dit que hI han dificultats d'ordre ecQnòm1c perquè arribi a 65-ser un fet.

-En principi no va llaver-hI a=-d,

però semb1a que s'arranjaran les dl~ OcuItats.

Una veu crida a Mic6 al vestuari. Creiem qne és la de Parent.

-Una pregunta, per acabar. Us sem­blara. impròpia, potser. Esteu satisfet de la vida de boxador?

-Molt-diu Mic6, somrient -. Mer­cès a la boxa 1 a l'exercici fisic he arribat a enfortir-me. Abans era un xicot malaltís i avui sóc un home tort i optimista.

TERESA C. DE SERRALLONGA

El XXVII Congrés de la Unió Velocipèdica Espanyola

Un1a. S'entra en votació 1 aquesta dóna

el resultat de celebrar-se sobre la dlstà.ncla de 150 quilòmetres. Els Cam­pionats d'Esp~Dya per a l'any 1932 es èoncedelxen: el de velocitat a l'Ibèria S. C., de Saragossa: el de mig fons en pista, al Velòdrom de Sans, sl ra­tifica la seva petició dintre el tenn1n1 de quinze dies. De no ésser així, pas-sarà la seva organització al de Palma de Mallorca, i el de fons per carre­tf'ra a Biscaia. El recurs de la 8. C. Bilbaina es falla que Ja eopa dispu­tada en el Gran Premi de Biscaia quedi sense efeete.

Es presenta una proposició inciden­tal signada pels senyors Gon!aus t Amat, demanr..nt un:1 'lr'mf<;t;~ ~eneral.

Demà Padron emprendrà el retorn a 13. ciutat del Guadalquivir. 1 diu­menge jugarà el corresponent partit de Ll1¡a amb l'equip campió d'Anda.­lusia,

panyol ro, doni resultat 1 facin del "Ca­talunya" el club potent que la bar­riada de Gràcia mereix.

Ells, modestos, seguiran fent futbol amb el Centre d'Esports de Gràcia, el qual no té altre afany que el d'és­ser un club més a la barriada gra­menca.

UNA CLASSIFICACIO DELS BOXADORS ESPANYOLS

EN L'ACTUAliTAT L'amic Ubieta ha publicat a "EX­

celsio", de Bilbao, una classificació dels boxadors espanyols en l'actualitat.

La classificació té, potser, algun punt

La impugna el senyor Vallvé. i de .. mana que Quedi r~sol!a en el m'('1lCr Congrés Extraordinari. No obstant,. queda aprovat per unanimitat l'indult f' 1 senyor López Marquès. El senyor Jaumandreu proposa, també, que la una miqueta discutible, no pas gaire, d' '1uallficaci6 del senyor Serdan. de però en eonjunt la trovem força encer~ B 'bao, quedi aixecada. L'Assemblea taf!: publ1quem a eontinuació per accepta. amb molt de gust aquesta creure-la d'interès 1 a la vegada per_ p;,oposici6. I què serveixi d'or1eiltació als aficionats.

Darrerament es passa. a .ele~ els Pes moeca. _ 1 Marian Arn·la (Cam-llocs vacants del Comité DirectIU de pió d'Espanya), de VaHadolld; 2 Víctor In U. V. E., ja que els senyors Mateu, Ferrand, Barcelona; 3 Antoni Las He Al.\ i Oriol deixen llurs càrrecs per ras de Madrid' 4 Julià Echeve.ria de assumptes purament particulars. Bilbao; 5 Fortunat Orte¡a, de Bar­

Són acceptats els senyors Jané, Es- celona. teve. Montull I AIrIch. per a cobrir Pes ga¡.L - l Gregori Vidal (Young-les vacants. MartO, de Mallorca; 2 Carles Flix

I acte seguit es dóna per acabat el (campió d'Espa.nya). de Barcelona; 3 xn"TI Congrés de la U. V. E. Manuel Q(lnzà.lez de Barcelona' 4 Llo­

renç Vltrià, de' Barcelona; 5 Em1li 19.1estas, de Madrid; 6 Sadurni Ta-

Una gran vetllada per a ¡'Olympia

a dema' vares, de La Corunya; 7 Pasqual La~ torre, de València. '

Carles Flix davant Vitrià

La Roe - Lete i Ponce de Leon-Ros, grans combats

del programa

Pes plOl"l't.·-1 Josep Girop.és (cam­pió d'Espaft'ya), de Barcelona; 2 Xa­vier Torres,. de Barcelona; 3 Segon Bartos, de Vigo; 4 Jim Ter;y, de Bar­celona i 5 Ramon Barbens, de Barce­lona.

Pes l1euger.-l Serafi Mart1nez Fort. de València; 2. Robert Sans (campió d'Espanya.) , de Barcelona; 3 Josep Micó, de Barcelona; 4 Vicens R1am­bau, de Bilbao; 5 Isidre Pérez Cata­làn, de Barcelona; 6 Femàndez Mu .. ñ.oz, de Vitòria.

Pes welter (vacant el titol). 1 Mar­tfn López Oroz, de Saragossa; 2 Hi­lari Martínez, de València; 3 Jesús Arranz (campió d'Espanya), de Ma­

Quan l'empresa Barcelona "ring"', drid; 4 Josep de la Peña, de Gij6n; truca a les portes de l'Olympia i ce- 5 Jaume López, de Madrid. Icbra al teatre circ una vetHada, és Pes mig. - 1. Ignasi Ara, Segües p.:r donar' al públic un gran esdeve- (Osca); 2. Angel Garcia "Sobra!" n1ment és per oferir una vetllada (campió d'Espanya), La Corunya; 3. cim de 'la boxa, amb la seguretat d'om- Francese Ros, Barcelona; 4. Vlcents plir a vessar -el local de la Ronda de Lorenzo, Barcelona; 5. Ricard Alls, Va-Sant Pau, lència,

A1lxò ha d'OCÓl'l'er demà a. la nit for- Pes semipesat. - 1. Isidre Ca3tanya-çosament al coliseum popular on tan- ga, San Sebastian; 2. Josep Mart:inez tes vetllades d'empent3. ens han estat d'Alfara. (campió d'Espanya), València; donades. 3. Antoni Homs. Barcelona; 4. Edel-

La. de demà és quelcom exceHent. mil' Otero "Canyot.o". Vigo; 5. Bru Ve­Pujaran al ring en e18 tres úl~ lar. Bilbao. C':hnoats sis hOUles de classe verl..s- Pes pesat, - 1. Pauli Uzcudun. de b:~. Veurem tres combats que per si Règil (Guipuseoa); 2. Mateu Osn, Bll­sols haurien omplert el local del Nou bao; 3. Joan OJaguizcl. San Sebastia!l; Món. 4. Antoni de Ja Mata, Barcelona: 5.

EL QUE DIU EL GOVERNADOR

En rebre els periodistes, el governa.. nador els manifestà que ha vent tin. gut notícies que a l'extracció de 8(llnl de can Tunis, s'hi havien presen~ uns individus, els quals amenaçaven. pistola en mà, els que hi treballen ac­tualment, ordenà que sortissin cap a~ quell lloc vult pareUes de la l!Uàr<llt civil.

Interrogat per un periodista, res­pecte a aquest incident, el senyor M(Ioo les insistí en el manifestat ja altre. vegades, o sigui que els assumptes que es refereixen al deportament de l'el~ tracció de sorres, no són de la. seva incumbència, sinó d'un a.ltre organ1a­me oficial i que per tant, correspon a aquest organisme solucionar els seUl conflictes,

Els digué també el senyor Molls., qUI coma el rumor d'ha.ver estat detm .. gut pel sometent d'Alella I de Mal· grat, l'autor de l'agressió a la guàrdia civil ocorreguda a la carretera de Mongat, el qual ea féu escàpol en aque~ lla ocasió.

UNA COMISSIO D'OBREB8 AL GOVERN CIVIL

Una comissió d'ex-obrer~ de !el Indústria; Siderúrgiques de Can TU· nis ha CElat al Govern Civil. entrevb­tant-se amb l'encarregat cie les qnes-. ti""" social« senyor Ugwtc, al qII&I han soHic1tat:"l~~ gestioni els rei.ngris dels esmenta~rers en aqueHes in .. dúsb'Jea. en. la. sev'" tota.l\tM { wr t..QDi, sense selecció de cap mena,

ES A BARCELONA L'INSPECTO I GENERAL DEL PATRONAT DE

PROTECCIO A LA DONA

Ha arribat a Barcelona el voc8.l del Consell Superior del PaU1JIl&t de pro­recció a la dona, senyor Francesc Gi· mênez Ruiz.

El senyor Ruiz ve com Irupeetor ge­neral per efectuar determinades 1rul. peecions relacionades amb aquell Pa.­tronat.

EL MATEIX QUE A XICAGO. SEGRESTA-1fENT DE DOS INDm·

DUUS

L'alcalde de barri de la barriada de Oan Tunis, ha tele~Dat aquest matil la Prefectura de Policia, comunicant que en els treballs d'cxtracció de sor· res d'aquella barriada, s'hi hrul pre~ sentat diversos indiVidus, els quall armats de pistoles, bau amenaçat al .. guns dels obrenl, emportBnt-so::'n dOI d'e1-ls, amb l'amenaça de què anaven I assassinar-los.

El que haurien estat tres plens a osep Letc, San Sebastian, la sala del Paralel van en un sol pro~ • ______________ _ grama per constituir~ne un èxit me­rescudissim a la empr~sa.

Immediatament s'han donat ordreS perquè sortia:í1n en direcció a aquell lloc alguns ~nts de la brigada res· pectiva, p~r tal d'aclarir el succdt,a\ sense que .fins ara. s'hagi comUIDC cap més detall.

El combat formidable de la vetlla.­da és el que lliuraran Vitrià i FIL'"<, els notables boxadors del pes gall en els quals té posat tan gran afecte la afició. .

vida SALA MOZ.'lRT : JOAN ALOS

TOE:!IO

SON ALLIBERATS QUABA1~TA' CINC INDH'IDUS

L'enèrgica i raonable actuació de la Unió de Clul:. s Ciclistes, guanya la primera bata'la

Es un combat que de fa temps s'es­perava 1 que sens dóna a la fi quan Flix porta una llarga tempo!'ada allu­nyat del ring després del combat da­vant Popescu pn el que va. perdre el titol de campió d'Eul·opa.

Aqueat jove vioJ1n.i.:ita, d'un extraor­dinari tcmpemment, donà un concert a la Sala Mozart que servi per a pa­lesar, una vegada més, la magnitud del seu talent, desenrot.at preU'.!ltura­ment i amb força rrenial.

Com con.~Ul:ncta de la revtstU d'es.'" ped1ents efectuada pel cap superlD!...~t poncla, senyor Menéndez. han two«

alliberats qllli.lanta-cinc dels d.t~ a caw.a. dels darrers esdeVeninl~"" D'aquests.. trenta varen ésser detin­guts a Barcelona, dW'ant la. vag!' ge­neral de l'tUtim mes de gener; l,;~ a causa_ de la. va g a gl ner de protesta contra les depo~~ 1 quatre que eren dels detingUts a '" gols. tiJl

Arocha no fou el jugador d'altres en­contres. Estigué molt insegur, Anullà fàcilment a Edelmira que no és home d'empenta per encontres com el d'a­hir, però no 11 fou possible subjectar a Bosch ni a cap altre jugador del conjunt contra.-J.. Tan aviat era da­munt de porta enro¡-pint 18 tàctica dels dava.nters. com anava massa. a la de­fensiva deL 'tant en canvi sol el ,:en­tre del terreny que era on li pertocava ésser com a mitg centre. Soler enfront seu, va donar~ll ahir un tractat del veritable joc de mig, que no s'bo. fe.t per Arocha, almo!'nys avui per aVU1.

Molt irregular, bon amic Meloon. molt deficient. Ahir no vareu plaure!" ni a -qns ni altres. Això podria fer creu­rel' que, per da.TIlunt de ¡'abrandament partidista dels aficIonats, la vostra tasca fou justa. Creiem en la imparcia­litat de la mateixa, car vos coneixem prou bé, però l'arb1tratje fou d ,.encer­tat ... Un "aff-side" n~senyalat a Prat. en avançar, el EegQllS temlJs. no fou tal fÓ!'a de joe. i l'únic penal indiscuti­ble de l'E':ipanyol amb una Jugada de Moliner en deutrar a Samitie: amb les mans, més punible que la d'Ara~ ter.

El <llii.sa.rJte_. a la nit, començà el aprov~ com aix1 mateix i estat de XXVII Congres de la U. V. E., amb I comptes. L'acta dèl XXVI Cougré:s de nombrOsa a5Bistènc1a de delegat8 de la U. V. E. és lleg1da, Quedanl. també Catalunya i de la reSlJ. d·Espanya. aprovada.

Vitrlà el notable boxador que ha retrobat' la seva forma excel.lent junt amb una precisió notable 1 un puneh que abans no tenia, serà un SM'lós contrincant per ¡'~Ux; molt eapaç de ¡uanyar-l1 el combat.

Venen després La. Roe-Lete i Pon­ce de León-Ros. Ambdós combatS són de gran importància.

Totes les obres del prograIn.l, en el qual hi fi'1UTaven algunes de '\'eritable conlpromís, foren ovacionades, veient­se obligat a interpretar diverses ob..-es fora de programa.

L'acompan:rà. aI piano disCretament la se"a germana Canne.

Queden encara a la presó cJnc de .. guts més .. pf'r ln vaga del mes de ¡e­nero Tres d'('~~ ests.c. reconeguts cQDl pistolers i els. altres dos com ínUlt:: obrers que intervingueren en AAf.

De dia en dia.

Els anglesos no tenen manies

I repasant "Sport1ng- Llte". del qual hem tret la noticia anterior, hem po­gut constatar un fet molt freqüent a Anglaterra. o siga entre els equips pro­fessionals i que a Espanya els "fanà­tics" no s'acabarien d'empassar.

L"tArsenal" tenia un deIs millors de­vanters centres d'Anglaterra. Kambert estava jugant enguany magnllicament. però tot d'una ha desaparegut de l'e­quip.

l el cOllega londinenc, explica les causes de la següent manera:

"Quan 1''' Arsen'\l" el passat novem­bre va anar c. Jugar a Parfs. Lambert no va poguer Jugar, per ressentir-se dels efectes del mareIg de que el va fer ,fcUma la travesla del Canal de la Mà­nega. I el va ~opl1r el sere\'a Park1n, 1 Parkin, amb tot i trovar-se en magni­fica forma Lambert. ha passat a ésser el davanter centre efectiu. Als directius IembIa que els ha callUl en gràcia.

Vettaderamrnt.,. & Anrtaterra deu dó­Dar .ut é5sèr dJrectiu. Això de poguer cbNr amb aquesta IIJbertat, treient 1

Oberta la sessió, a les dèu en punt, Fineix aquesta sessió a le.s 13 de la ~;ota la presidència del prestdent de la tarda, quedant pendent de discuss1ó y. V. E., ,senyor Jaume Ja~andreu, per a la sessió vinent el nomenament .. oren llei1des totes les delegaClons re~ d'una pon~ncla per tal d'estudiar la

La Roe-Lete són dos. homes de cop dur i que hauran de tombar-se molt probablement, abans de la. fi del com­b8.t i Ponce de León, pcgador formi­dable trob3.rà davant seu a Ros.

HOTEL MA.JESTIC : INSTITUT D'ESTUDIS MUSICALS

QUARTET UlliRIC

succe~sos. ~

A li Pi'e!rctura ~'~stan esperan.~ ..... t. intgormes w: la Couca del IJobn;¡,; ..... per tal de posar en llibertat aIg'-4 àels detinguts de Berga. ~!l1' Fígols, dur;mt els darr~;"s tal'

ments.

D'altra banda, va jug<1r~8e un xic brut per part d'alguns elements. ~ense evitar-ho la vostra autoritat d'àrbitre internacional. bUC des. . renovació deli> reglaments de la U V.E

ompunt un acord del Congrés de • .. • . . La vetllada en ordre d'impa .. :tàn­cl.,. tindrà coro a fi el combat F1ix~

La tercera 5CSS1O començà a les Vitrià que és el que té més impor-

Una sessió molt interessant la d'ahir. Tres Quartets moderns omplien el

programa. Un concert de Casella, ple 1930, fou lliurada al senyor Nards úfasferrer la primera medalla de Mè~

posant jugadors. sense tenir de pensar lit GiclJsta. amb mUcnars ni penyes. Fins prop de les dot.ze es discut1-

r~n les act.es dubtoses. Les "affaires" son les "affaires" Després de \larg d'bat, a propOOt8 del senyor l!eDo!ll, s·3PJ,'Ovaren pro­

v S'ocalment toit-s l(.'s actes,. amb la Tots recordem el campionat del món condició que més tard fossin discutides

de flitbol que va ceLlebrar-.se a Monte- una per una. video. l tots recordem, també, que el Fins a la 1natinada continuà la dis­partit flnal entre urur;:.üs 1 argent1nE CU5S1ó d'aetes, quedant per a la eegona va acabar amb una batalla a camp rà5. sessió la continuaci6 de la reVialó de Resultat: que les relacions entre els les mateixoo. esportius dels dos paiSSOS varen quedar La segona sessió començà a un quart trencades. violentment trencades. d'onze, amb regular ass1stència de de~

Doncs bé. amb tot I el temps trans· legats. corregut, les coses cont.1Duen de la ma- Es dt.scute1x la concessió de vot a teim manera. Sols hi ha una excep- les entitats que no hagin complert cló: els jugadors. Els jugadors uru- els dea anys d'inscrits a la U. V. E . guais i els clubs argentins, estan a par- Es rebutjada per 15 vots contra 12. tir un pinyó des de que a l'Argentina També són rebutjades les actes no va quedar Implantat el pro!es1ona1is- arribades al seu temps degut. Acte me. dó I asuaIItat seguit es d1scuteíx les delegacions de

I na a e Que les primeres les entitats de Biscaia. 1 són aprova-importacions que fa l'Argentina, son Occhlnsl. Dorada I Mascheroni. Tres des les de l'Athlet1c Club de BlIbao, dels jugadors que formaven part de l'e- Arenes P. C.o C. D. Bilbao i S. C. VJc~ qulp d'UrugaI que va guanyar e! cam- tòria, repreoentats pel senyor FeITer. plonat del món. Per tant, tres dels Acte seguit es nomena la mesa que principals actors de la !>atalla que va ha de regir el xxvn Congrés. Aqucs­motivar Ja ruptura de relacions. ta queda formada pels senyors Ma.s-

Es ben cert alió de Que una cosa són !erret'\ FontdevUa, GUiser1a, Ram1a, ets 6entlmentallslllea l una altre els 1n- Renom i Vallvé. te ..... oo. b Les memòrl"" 1930·32 del Comitè

ROGER lrectlu 1 ComIssIó Esport1... IÓn

4'15 de .la tarda d'alúr. tància pels nostres a.ftelonats pel fet El 'CllJ'or Ramis explic," la propo- d'oposar a dea home. de """" als quals H I D' d I E 1 del

slció pre.<;entada al mati. Després de s'c:;pera de fa temps veure frout a omenatge a 1rector e ' seo a diversas debats s'arriba a un acord front.

t la Per tot el que s'ha dit i pel seu T b 11 R fiC I ~e,¡¡r;d~ la ~è~~~V~i~. ~'l:;d~~~ valor veritable la vetllada de demà a re a , a ae ampa ans vació del reglament de la U. V. E., l'Olympia serà d'una gran solemnitat, ~ que la fonnen els senyors Valli'é. Re- En el menjador ele la Residència Als ~.rcs fêu us de Ja paraula c:! nom, Soler, Pontdevl1a, Sancllo, Tor- d'Estudiants. situada a l'edifici de 1'Ef.;- r :1. oferir el b:mquet a l'bomenat~ res. Gen'ais i Andreu, ME IMPRESSION cola Industl1al, tingUé lloc t\hir a la seu company de presidència 'Vi~.

La proposta Pl"oentada per la Unió S S DEL nit, el blWquet q:uo a honor de! scl1· Serrat. I a continuació e! =or qui de Clubs Clcllstcs. és la següent· CENTRE D'ESPORTS directar Rafel Ca:npalan., celebraren' domat, el qual llegí una carta )O

"'El C~ngr6s procurarà. com' mêlS els alumW!s i personal de l'Escola del! .t11w-à el eoQ!ie!Ier de Cultu!& ade aviat millor, el nomemunent d'uns DE GRACIA Trebali. amb ma u d'ha .. er estat es- Genemlltat, nyer ventura . 'tl ponència representativa. dels alemcnt.s collit pel GoveJ.'ll, per a organitzar r.dher ut-se a racte en ncm seU 1 del mateix, en la que tenint en comp- Va endevant l'orgarut::lció del Cen- l'ensenyança tècnica a. Espanya. Francesc Macià.. 1 te les proposicions presentades en tretre d~:.T' d n- c1a. Sembla Acompanyaren al.$Cnyor Campalans. El oenyor Cnmpalans ag:ra.f rofrtDfo~ aquest Congrés, que implica una re- que els eleme.L;. d.. ~_W! han pfe:s. a la taula presidenclal, els senyors 58rH explicà algunes anècdotes d'e t forma gairebé total dels Estatuts vt- amb molt de corat¡c la seva tasca. rat Bonastre, pel clau!;tre de profes- passats iròniqu.es i divertides. De! gents. am com aquelles que puguin Molts. dels aoc:fs que foren del Gràc1a S?rs de l'escola;. p~anelLs. director de Ja més Rriosament,. d..fg1lé rn t' " presentar-se dintre el terme que de- professional. han J.ngressat al nou club. 1 Escola. Industrial, el dIputat a la formen el proIeF.SOrat de l'Esr~ q termini la propi" ponència., procu- i Sembla que el que d!'.s1t&en p"" da- Generalitat, senyur ViladOUl8t; els de: havien d'oblldar coses que ~" ~ rarà a la redacc1ó d'uns nous Esta- munt de tot els direct1us de la ne.:a ra ~~~~!!'8~O~ÓeI ~~ fetes per pensar en aJt,reI que tuts de la U. V. E. i d'un nou re- entitat és no posar-se malament &n..:J' Oliveres, director de l'EscoÍa d'Eng1- vien de fer 111 '11'" g\ament de carreres. el Catalunya. . nyer.. I Mira, director del Servei d'O- DIC'né també que quan ~ eS'

Se¡on. Refermar la Ponència que Un directiu ¡rauen. amb el qual rientacló Professional. sio que ara 11 conferia el G~ f el porti el seu comès en la mbima usLs- I parlàrem ahir, ens digué que no: Al tanquet hi au1st1ren uns dos pera que. en començar no ~ tència poaslble, determ1nar un lapsus volon pas ter cap mal al "Catalunya" ,cents comensals, regnant una gran càrrec de director de ~ de temps. per a no Incórrer en pre- 1 que el que ell8 desitgen és un ave- cordialitat I a1egrta. una bona ta.ca reali a. ~ precipItació, recomenant que procuri I nlr !Ort6s al club nat de la fusió de Entre altres hi veiérem eis senyors Tots ela assistents .. l·acte. _tj'" acabar el seu comès 1 sigui lliurada l'"Europa" i el "Gri.c1a", que l'esforç Trabal. Joaquim X1rau, Puig 1 Perra- unes ll1stes d'adhesió a l'b()lIl 4t SalI e! 31 de Juliol de li3:I al com\tè que fa la Federació Catalana. amb la ter. Alfons 14aser... Tarragó I Ver- el qual rebé molt.ea fe\lOi~ D1rectIu. COllaboracló de! "Banlelooa" 1 l~i:a- ¡¡és. ela concomenlll.

1

•

Nay II. - Núm. 91 'a liumanitat Pàgina, 3

na )!olitic:a I I "A~:::a:~ aC~o:7:::c~: s:t~ ___ gue diu a ,-remsa

ELS AMICS DE PI I MARGALL

La. comissió popular Pro-Monument a Pi i MargaH representant a les qua­ranta-vult entitats adherides, corres­ponents als Partits Radical, Extrema.

A SANT CUGAT DEL VALLES , notí(ies tuteS' Homenatge a Francesc La yret, amb El Consell Directiu de l'" associació

EL DISCURS DE LERROUX

assistència dels diputats Layret ~~c~a~r~~es:~'u~,r~~e;~ ~;:¡'mc,{'~~ • que, per tal de tractar dels asswnptes Je la ta,l'da, Sir Narman Kemp, ex­

magistrat anglès, donarà a 1'Ateneu Barcelonès una conferència pública sob~.e el tema: "El que passa a la In- De "La Naclón": cUa. .. En sintesis, como única poslbllidad

bien, por la paz, por la tranqUWdad Esquerra Federal, Federal històric, 1 de Espa.fia y de la República." altres afins, acompanyats pel regidor

De "La Voz": Josep 6amblancat, lliuraren al senyor Aiguader el següent escrit:

1 Companys de t!'an,rtt, renovació de ConseU D1rec­t~u l d I:lltres d'actualitat important1s-

Diumenge al maU tingué lloc l'acte de donar el nom de Francesc Layret al antic carrer de Santa Maria. I

SUlla, tllldrà lloc demà dimecres a vern condemnés a la última pena als dos quarts de deu de la nit, a l:es­assassins del seu germà, eH serla el tatge socia.l, carrer Ferran núm 30 La dissertació del senyor Norman que por el momento se v1s1umbra, las

Kemp tindrà especial interès per palabras. prop6sitos y actitud del se constituir una rèplica a la que recent- fior Lerroux tienen de seguro la con­Dlent donà el senyor Shiva Rac sobre formidad de ess. inmensa. parte de la el moviment per les llibertats del país opln16n española, que hoy slente, como hindll. aspirac16n 1nmediata y aprem1ante, por

Aquesta conferència, pronunciada en encima de otras muy legitimas. el res­~gua. anglesa, pel senyor Kemp. se- ~ablecimlento de una paz que haga la traduïda per un intèrpret. posible orientar de nuevo la vida en sus

ELS mERS A CATALUNYA

El notable historiador i catedràtic de la Universitat de Barcelona, Bosch i Gimpera, donarà demà, dimecres, dia 24, a le:; deu del vespre, una interes­sant conferència a l'estatge de .. Pà­tria Lliure" (Ronda Universitat, nú­mero l, primer, primera), desenvolu­p~t-la sota el tema: "Els ibers a Ca­_UIlYa". L'acte serè. públic.

múltiples actividades, sin la zozobra permanente de la inestabil1dad y la disoluclón.

Pero esa paz es requ1sito que no ad­mite dUaciones, y en el punto de con­cretar el momento de restablecerla el sefi.or Lerroux no ha sido clara. Ya s~bemos que de él ·solo no depende; pero en el endoso de las enormes res­ponsabil1dades que se deriven de re­trasarls, cosa que puede confundirse con determinar el hundimiento del pals, estaba Obligada a ser màs expli­cito y concluyente. Si aprecia tados los

UNA CONFERENCIA A UNIO CATA- peligroS que enumeró y cree disponer LANA de recursos para remediarlos, póngase

Avui, dimarts, a dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc a Unió Catala­na la interessantfssima conferència que el doctor Alexandre Gallart donarà sobro el tema: "La nov1ss1ma legisla­ció espanyoda de trebaU",

CATALUNYA I LA UNIVERSITAT

COm continuació del cicle de con­ferències sobre la catalanització i l'es­tructuració de la Universitat de Bar­celona, iniciat per la. F. U. E. de Ca­talunya., sabem que per a dintre de POla es dies s·organitza· una dlssercació a

qual s'artibue1x extraordinària im­portància, pel doctor Pere Bosch i Gimpera, degà de la Facultat de Fi­asafia 1 Lletres d'aquesta Universitat,

.wbre el tema "Catalunya 1 la Uni­versitat" .

en condiciones de reallzar la obra, pi­dienda el Poder con el apoyo de las masas que le slgan. Acelere la marcha, porquc si difiere la actuación tanta como ha diferida el d1scurso, es posi­ble que llegue tarde,"

De .. Informaciones": HEstà bien el programa del señor

Lerroux: merece y obtiene de mUlones de espaftoles fervores de adhesión, pe­TO u a condición de que sea pronto". Este y no otro es el comentaria que hacen las sentes desde la mañana de ayer. Convendrà que el sefior Lerroux se dé cuenta de ella. La adhesión que ha solicitado no puede ser una adhe­sión platónica. Es activo y està de~ seando exteriorizarse en actos por el

''El sefior Lerroux abr1ó ayer una enorme 1nterrogación. La respuesta a ella la daràn esas falanges de opinión que le han llevado a reallzar el acto ...

De "Luz": "En la torma que ha expuesto su

programa el sefior Lerroux tememos encontrarnos, por el contrario, con una política fioja y exclusivamente di­latoria. En una polltica nacional -como tamblén la pretende el seftor Lerroux - el principio de la suprema­cia de la Nación sobre todos los inte­reses y los partidos tienc que ser un principio de movim;;;', ,o i act1vldad, no de quietud y demo¡:a."

De "Heraldo de Madrid": "El acto pelltico del domingo, en

que, como decim06, el sefior Lerroux ha mov11izado grandes núcleos de fuer­za de toda España, plantea al Gobler­no el problema de averiguar si toda esta gran mnsa responde a la ideolo­gia. pelltica del partida radical o sl, por el contrario, los diversos sectores que integran aquél tlenen tras sl el apoyo de la opinión general.

Por el proced1miento, indudablemen­te democràtico, seguida por el señor Lerroux, los diversos partidos del 00-biemo, actuando fuera de la esfera oficial, pueden contrastar ese apoyo y ver sl deben continuar la orientac1ón que tienen trazada o senc1l1amente conviene modificarIa.

Porque en Espafia ya sólo se puede gobernar - gobernar bien - reco­giendo el sentimiento polit1co del pals en cada caso y ante cada una de las cuestiones trascendentales que se plantean a la República para su con­solidación y desarrollos definitivos."

HLes entitats, les quals sota signen, tenen l'alt honor de dirigir-se a l'al­calde de Barcelona, com a primer ma~ gistrat de la nostra ciutat, per a tes· timoniar-li el desig unànime de tots aquells ciutadans, que uns per comu· nitat d'idees, i altres per afinitat de sentiments. desitgen que d'una vega­da es resolgui el llarg i enutjós entre­teniment, Que es ve donant a la rea­I1tzació definitiva, per erigir a l'apòs­tol del federalisme En Francesc Pi i MargaB, el monument que Barcelona li té projectat.

En la sessió consistorial del dia 11 de novembre de 1931 va prendre's l'a· cord de coBocar el bust del monument a la cruïlla del Passeig de Gràcia 1 AVinguda del 14 d'Abril,

Com que a Pi i MargaB no se'l pot combatre sota cap aspecte, els ene­mics de la seva glorificació barceloni­na, posen per únic obstacle que les magnituds del monument, ben pr·eses en idear-se, resulten ara irrealitzables, en el lloc assenyalat, per la puixança de la circulació d'un temps ençà.

Per a respondre d'una manera in­duptable, a aquestes intencions, esti­men que al peu de la columna que en dit lloc hi ha provisionalment, se la volti d'una tanca o jardins de les di­mensions de la b:tSe primitiva, en què haguessin de quedar amb el monu­ment, i que s'allargaren per a obstruir la seva ericció, i a1xi la ciutat aprecia­ria que el seu emplaçament no seria un obstacle per al trànsit rodat.

A Pi i Margal'l se li ha d'erigir el monument al Uoc assenyalat, o bé al mig de la. Plaça de Catalunya, sl aUí no fos possible: aixecar el monu­ment en altre lloc de la ciutat, ente­nem a part de la disposiCió consisto­rial, que seria burlar el cos a les ac-tivitats del deure, per a donar satis­facció i goig, als que no li perdonen mai el que visqués 1 morís amb la con-Tant aquesta, com la personalitat del

!onferenciant en els mitjans cultu­rals i universitaris donen extraordi­nari relleu a. les paraules que pronun­ciarà el senyor Bosch 1 impera; tant més en aquests moments en què s'a­propa l'hora d'articular la vida uni­versitària a Catalunya. No estan fl­~ts encara el local ni la data en què im1rà lloc aquesta conferència: aixI

que n'estem assabentats ho comuni­carem als nostres lectors.

ANTIGUITATS, MOBLS, BRONZES, CERAMICA,

PINTURES,

seqüènCia atea de la. seva ideologia. Per tant, insistim perquè es retorni

les voreres i els passeigs centrals, als 1imits, traient les cinc faroles monu­mentals que estaran bé en altre lloc, i que la tanca al voltant de l'esmen­tada columna, abarqui la superficie tota del futur gran monument pro­jectat pel gloriós Blay, tal com aquest

I el projectà i fou aprovat, la qual tan­ca li donarà, a l'actual monument, l'aspecte d'una cosa provisional, i al matcLx temps, agrairfem que el nost::-e

. Ajuntament declarés que en efecte es 'I!L SENYOR PIC I PON PREN PART ,\ UNA IMPORTANT ASSEMBLEA

El diumenge, a Tarragona se cele­brà una assemblea dels elements po­lítics de tota la provincia, que seguien les inspiracions de Anselm Guasch 1 altres personalitats econòmiques amb objecte de tractar de la reorganitza­dó 1 de l'actuació futura d'aquestes (orces dintre de la República i sota !l comandament i inspiracions del se­tyor Lerroux.

Havent estat invitat a la reunió el enyor Pich i Pon, pronuncià un ex­

cens discurs traçant les normes per les quals en el futur han de regir-se 1Y¿uestes forces.

DEU ELS CRIA ...

Ahir, a la Font del Lleó es reuniren ¡:tE'.l* tRI dp mf)njar junts l'ex~gov('xnador ~¡vil senyor Anguera de SOjo; el p:e­udent de la Dreta Republicana de Ca­talunya, senyor Solà de Cafiiza.res" el secretari senyor Terol; el senyor Ro­ca CabaU, de la Unió Democràtica. de Oatalunya; l'ex-regidor senyor Jover NoneU i el diputat a Corts senyor -Çarrascc Formiguera.

A aquest àp~t se li concedeix alcanç poIltlc, com el d'una concentració de forces afins davant les primeres elec­dons que es couvoquin.

Trobem la tria molt encertada ...

La Secció d'Esludis Polí­lics, Econòmics i Socials

de l'Aleneu Poly­lechnicum

Ha quedat constituïda. la Secció d'Es­~ud1s POlfUcs, Econòmics i Socials de l'Ateneu PolytechnicUffi, la qual comp­ta, ja, des d'ara, amb l'adhesió de nombrosos socis.

En l'assemblea de constitució quedà. nomenada la junta, en la següent forma:

President, Teixidor; secretari, Ard1a­CI\.; tresorer, Cosso; vocal d'Estudis Econòmica-Socials, Riera; vocal d'Es­tudis PoUtics, Travet.

SUBHASTARA provisional, i per poc temps, la co­lumna de la qual fem menció.

HOTEL SEGUR Es jusUcia que reclamem i que po­

sem a les mans de l'alcalde de Bar­celona, segurs d'obtenir un leal defen­sor d'aquesta suggestió nost;,¡:a.

Comitè Democràtic Republicà Fe­deral del districte novL:; Agrupació Nakens; Junta Municipal del Partit Republicà Radical de Barcelona; Agru­pació Benèfica. Angcles López; de Aya­la; Ateneu Pi i MargaU de BarcelQ-

Demà fi farda m-t:1

Les comunicacions urbanes

Els lreballs efecluals en el Metro Transversal

Ha estJ.t l'8.s11~{I..{Ú. e. l'lJrtat :,ó ~ 'n­tral de la Placa di Catalunya l'alTtn­~l'\.l1-Lmt i terme dcls L ens del metro trJ.lhsversal que fins am ho feien en la part extrema de l'esmentada esta­ció, sota la ronda le la Universitat: d'aquesta manera es prosseguirà sense dificultat a l'enderrocament del mur divisori que encara resta sota l'entrada de la. rambla de Catalunya, per a des­prés enrasar els andens i vies, arri­bant-se amb això a la t~rminacló d'a­questa estació central de pas 1 Unia subterrània que han d'exercir decisiva influència en l'evolució del sistema ferroviari 1 desenrotllament de la nos­tra. urbs.

El dissabte, a. la tarda, tingué lloc, sense cap cerimònia, la primera coin­cidència de trens sota. el centre de la plaça, entre un provinent de la Bor­deta i un altre de treballs de les Unies del Nord, entrant per les vies ja posades del túnel central que cor­re pels carrers de Vilanova 1 Ronda de Sant Pere; així es· portà. a. terme la primera fase ferroviàl'ia prevista del projecte de l'enginyer Reyes, promotor i fundador d'aquesta empresa mixta 1 semimun1cipalitzada del Jnd\ e trans­versal com a tramvia ferroviari de la Bordeta al Clot.

na; Joventud Republlca.na Federal d'Hostafrancs; Casa del Poble del dis­trict.e cinquè; Centre Republicà d'Ex-

L'Assemblea de la Fede- trema Esquerra Pederal del districte segon; Ateneu Republicà. Radical del districte cinquè; Centre Radical d'A­liança Republ!~ana; Círcol Republicà de Barcelona; Secció de SOcorsos Mu­tus: L'Estat F~!t':!"al; COJIlitè Repub1i-

ració de Municipis Calalans

Ahir, a les onze del matJ, es va re- cb. Dcmocrà,tc lo"'ederal de Barcelona; unir, hI 831ó de sessions de la Genet:1.- Comitè Ite;i •• i.t. T"edcl":.ll dcl dis~'ic­lltat, l'Assemblea preparatò~ü\ per a la te cinquè; ,"¡,)'enj ,;'lt Repu:)1.lcana De­COI13titució de la secció tercera de la mocrnticu. i .::,~.'rlll del dü;tricte r.in­Federació de Municipis Catalans, que què; Confederar.ió Republicana. Demo­ha d'ésser integra.da per les pOblacions cràtica Federal de Catalunya; Ate­inferiors a dos mil habitants. n'H Obrer Republicà Autonomista del

Hi havia representants de més de dietricte setè; Centre Republicà Auto­la meitat del Ajuntaments convocats, i nomista dd di~"'-~.Qn:-J.oventut es reberen nombroses adhesions. ReplÀblicana del ~istricte tegon; Cen-

Presidi l'acte els enyor Francesc Ar- tre Republicà Radical Federal del dis­nau, alcalde de Malgrat i president de trictc no·;è; At:.:.neu Republicà. Fede­la secció segona de la F. M. C.; En ral _ 11('2.1; Ateneu Republicà. Ra.d1cal Francesc RJera, alcalde de Martorell; del Poble Sec; Foment Republicà Au­Joaquim Pu, tinent d'alcalde de Sant: '; .omiSta; Frat~rn1tai¡ Hepubllcana de Pol de Mar, i Angust M. Arglmon, al- ,Do del Poble; Jovent.ui: Eepublica­calde de Caldes d'Estrac (Caldetes). li." Ha.dical del Poble Sec, Agrupació

En començar, el senyor Arnau cxpl1- 1;"'- ~pen~ad~r~ Socorsos Ml.ltUS; Ate­cà l'abast de l'acte i la necessitat que 11( . ,,·,pudica. ..i. , J.tiical del d.stricte si­s'ajuntin al costat dels AjlUltaments ~; ~oventut ~~publ1can.'\ ris.dical del d'una població supenor als 10.0;;0 habi- Q..' ,~'.lCt'2 ('mque, Cc~tre RadIcal Pf 0-tants 1 dels de més de 2.000 els Ajun- v~.~·'~;1.1 ?rrago'1l; ?lrCO! ~ap.cal ~!'-­taments de les poblacions petites per ~ :-' " .. . b"epublic'lu a, JO\ er. _.l." Raú=?~ fer respectar llurs drets davant l~ bu- d'Aliança RqJ'..ihllcana (Tel distr;c (' rocràcia, que els tracta de qualsevol c.~al"~; Circol n~publicà ~at~ ~'L d<>~ manera. Explicà ~om tingué la idea distrIcte f'egon, Joventut . ~8:te~al, d'aquesta Federacio quan foren nome- Agrupació .Rad1cal Jn! tnlct,l\<~, Cen-nats dlpo;,itnrls de fons municipals per tre Republicà Radical de les afores de l'Estat i l'acord pres de negar-se a ad~ Sant Andreu; CaSfb del ~oble de ~ant metre ls, aixl Mm de no augmentar Andreu; Cent:c InstructIU RepublIcà; les consignacions en els pressupostos Partit Republlcò' Radi~al del districte d'aquest any, acords confirmats per se~on; Cer:trc !"tcpubhcà ~adlcal del unanimitat en totes les assemblees. Poblet; Fratcrn~tat R:epubllc~D:a Radi-

Prèvia lectura d 1 ò i d I cal del Camp d Arpa., Fratel mtat Re-e amem r a e es publicana de Sant Joan d'Horta; Cen­

reunions celebrades, del reglament pro- tre d'Extrema Esquerra Federal del dis­visional de la Federació i de les expll~ t i t novè<' Ateneu Obrer d'Extrema cacions del senyor Arnau, com també r c p , • • d'

Foren invitades totp.s les Societats del poble, aixi com els diferents Cen­tres polftics.

Assistiren el Centre Republicà Fe­deral en pes: la Societat Coral "La Unió Santcugatenca", amb el seu Cor; el Centre Fraternitat Rep. Radical nú­mero l, amb els seus dirigents senyors Vilaseca I Llopart, i la Unió de Ra­bassaires.

Es notà l'absència de¡' Cor "La Lira" que palessà aixf el seu antic afecte a la U, p,

assistí també l'Ajuntament en pes a excepció del senyor Alemany.

Prengueren part a racte els Dipu­tats a Corts don Lluis Companys i don Eduart Layret, el quals arribaren a l'A­juntament a les 11 del matí, i acom­panyats de les Autoritats, representa­cions i poble, es dirigiren al carrer de Santa Maria, on en presència de tot el poble que s'associà. al acte, el Cor de la "Unió" cantà molt acuradament "El pal de bandera" i "La Marselle­sa":. seguida..'nent el baUle ciutadà Roc Codó, descobrí la placa que donarà el nom de Francesc Layret al carrer de Santa Maria.

Acte seguit es dirigiren als Quatre Cantons on s'havia muntat una tri­buna al aire Biure.

Feren ús de la paraula en primer lloc el regidor senyor Bartralot, el qual en un brillant discw's recordà els temps en que les Actes de Diputats eren com­prades als cacics del poble: recordà que fou Francesc Layret el que primer desveUlà els agricultors envers la cau­sa de la democr : demostrà la im­portància de l'ac que es celebrava, acabant fent vots perquè no tornin mai més aquells temps el'oprovi i de ver­gonya.

Seguidament parlà el Diputat senyor Layret, el qual visiblement emocionat recordà la mort del seu germà, dient que la República ha fet molt poc per castigar als seus aszassins, pUix que inclús un dels detinguts per el senyor Companys essent Gobcrnador fou po­sat en llibertat per Ang:uera de Soja, permeten a altres el passar la fronte­ra.Es lamentà de que la Sub-comissió de responsabilitats no obri amb més energia amb aquest afer.

Diu que no és la sed de venjança ço que el ta parlar aix1. sinó l'afany de justfcia: acaba dient que si el Go-

Cicle de Conferències sobre Cullura Calalana

L'Associació Professional d'Estu­diants de Filosofia i Lletres, sota el patronat de la Facultat, organitza tal com anteriorment havlem anunciat, un cicle de conferències sobre cultu­ra catalana. Els més prestigiosos es .. pecialtstes en cada branca de la nos­tra cultura faran en llurs respectives conferències exposicion:; aprofundides de temes monogràfics, per tal que, reunits en un volum, vinguin a re­presentar l'estat actual de la investi­gació cientiflca a Catalunya. Amb aquesta sèrie de conferències se ce­lebrarà la inauguració dels estudis ca­talans en aquesta Fa cuItat.

Dintre pocs die~ s'anunciarà la data en què començara el 'Cur.>et i es do­narà la llista completa de conferèn­cies i temes. El cicle comprendrà di­fel"ents seccions; es donarà una con­ferència setmanal durant els mesos que rest.en de curs i es continuaran a la tardor. Avancem, entre els noms dels conferenciants, els dels següents f'enyors: Secció d'Història i Geogra­fia: P. Bosch i Gimpera, Frederic Camp, Francesc Martorell, A. Rmira i Virgili, J. de C. Serra RAfals, Fer~ ran Soidevila, Antoni de la Torre, Ferran Valls i Taberner, Pau Vila; Secció d'Art Català: Mn, Higini an­glès, Agustf Duran i Sanpere. Joa­qUlm rolch 1 Torres, Cèsar Martinell, Jor-ep Puig 1 Cadafalch; Secció de Llengua i Literatw·a: Ramon d'Alòs­Monner. Joan Corominas, Pompeu Fabra, Manuel de Montoliu, Lluís Ni­colau d·Olwer, Jordi Rubió, Pere Boh1-gas; Secció de Filosofia: Tomàs Car­reras Artau, Jaume Serra Hunter, Joa­quim Xirau; Secció de Folklore: J. M. Batista i RoCR.

El dia de la inauguraci6 del curset parl~ el doctor A, Rubió I Lluch,

Un acfe a Caslelllersol Donada la marxa dels treballs, és

ben segur que en el mes de maig en­trin al centre els trens elèctrics de les Unies de Manresa, Puigcerdà 1 Sant Joan, i que els del metre arribin fins al carrer de Marina.

de l'histol'ial de la F M C t t Esquerra Federal, Centie Esquerra l' 1 ld d to . . ., e per Federal de Barcelona: Circol Republi~ a ca e e Mar rell, senyor Riera, en cà Federal del dictrlcte cinquè' Ateneu

un breu parlament, l'Assemblea per 1 d 1 disti te t· unanimitat, es féu seus tots els a~ords Republicà Fedcl"a e u l C quar, de les Assemblees antel'iors. Joventut Pi i Margall.

Dissabte, va tenir lloc a Castellter­sol, un miting d'afirmació republica­na, en el qual van parlar els nostres amics Figueres, Josep Fontbernat. Lluis Capdevila. i Josep Grnu Jassa.ns, di­putat n les Corts COll:tituents.

primer en demanar l'indult. principal (Unió Gremial)' ., Seguidament s'aixeca a parlar don • •• .

Lluis Companys. Començà dient que ifl que don Eduard ha parlat de la mort del seu germà, ell parlarà de la scva vida. Fa una brillant apologia de don France¡:;c LaYl·et, remarcant l'esforç considerable que havia de representar­li la seva actuació,. sl es té en compte ~!l terrible dolènCla que l'aqueixava.

Qeu sols, que ínfims, que empetitits ens trovem els homes que avui lluitem per la llibertat sense la figura del mal­aguanyat amic al costat nostrel" Re­corda que fou Layret sol primer, amb ell després el que comenÇà a desvet­llar aquest pOble a ajudar-lo a rompre les cadenes amb que el caciquisme el tenia esclavitzat.

Acaba fent una crida a tots els re­pUblicans perquè ajUdem a la Repú­blica a seguir la seva obra, aquesta Re­pública, digué, que només té un mal: que els uns la volem de una manera, i els altres d'una altra.

Xardorosos aplaudiments saludaren la brillantfsima peroraciÓ del nostre Diputat a Corts.

Fou molt criticat per tota l'opinió sensl'\ta l'acte improcedent d'Acció Ca­talana davant del estatge social de la qual tingué lloc el míting, de perme­tre que un grup de quitxalla instaHada en un dels seus balcons no parés en tot l'acte de fer remor privant als més apartats de la tribuna de sentir bé les paraules dels oradors, els quals, més d'una vegada dirigiren la mirada vers aqueU balcó, en el que també veigérem alguns socis, 1 fins i tot el seu Presi­dent, que no pararen mai d'enraonar. Res tenim a dir que no assistissin a l'acte malgrat ésser convidats: però sl la Cultura que Acció Catalana vol in­filtrar als santcugatencs es la que de­mostrà tenir diwnenge pennetent que del ,<:eu estatge social no es guardés la correcció deguda al acte que es cele­brava: si aquesta Cultura és la que demostren tenir amb els escrits del seu portantveu "Garba", ja sabem ço que ens toca fer mai que tinguem d'ésser regits per aquesta gent: demanar al Govern que ens dongui un passi per anar a viure a Bata. I, es que hi ha molta gent ctue parla molt de Cultura 1 volen infiltrar-la als altres, i son els primers en desconeiXer-la.

CORRESPONSAL

DEGENERACIÓ L'ex-ret, no poguent continuar els

orims coHectius, enviant homes al Marroc, i fent assassinar obrers pels carrers de les ciutats d'Espanya, con­sent els crims individuals i amb un rerma nent extraordinari.

Notícies arribades de l'estanger, do­nen com a segur el casament de l'ex­príncep d'Astúries amb un ex-gran duquesa de Rússia.. Nosaltres no S6.­bem quines tares porta aquesta ex .. gran duquesa. De totes maneres, en­cara que sigui bona i sana, .la. s'en­cuidarà la desferra borbòr:i~ :l. l'empaI­tar-li el mal, perquè en surtin uns IlOl'tl'm:; encara més desgraciats, més idiotes 1 potser més cruels.

l això no és tot. L'ex-rei ha donat permis perquè les seves fUles es cast'1 ~.~~ prenen unes injeccions lX' a gual·ir-se d'una malaltia. que no tenen. Una malaltia que volen evitar a la seva successió. Si aquest remei no fa l'efecte volgut, el Borbó haurà fet bona feina. Gairebé tota la sang reial d'Europa, en lloc de blava, serà negra.

S'han lrobal dues borne bes al Pr al del Llobregat

L'alcalde del Prat comunicà ahir nit al govern~dor civil que a la Ram­bla d'aquella població, en t'n solar pro­pietat d'un tal Ga.rriga fou trobada una bomba.

La mateixa troballa fou feta en un lloc proper a la fàbrica de seda arti­ficial.

De Barcelona enviaren al Prat del Llobregat el carro blindat que va re­collir els dos artefactes traslladant-los al camp de la Bota.

El Museu d'Arqueologia de Barcelona

Serà regit per un Patronat autònom

L'Associació de Cr~ditors del BallC de Catalunya avisa els seus associats i a tots els creditors de Barcelona en general del susdit Banc, que, des d'a .. vui dimarts. dia 23, poden signar el Conveni presentat. al mati de 12 a 1. al Jutjat del Nord. secrêtarla del se­nyor Artur Claveria, i a la tarrla, de 6 a 8, a la Rambla dels Estudis, la, principal, tots els die~ feiner~.

El Conveni que se sotmet a la sig~ natura dels creditors ha estat presen­tat d'acord amb aquesta Associació, els cr~ditors de Canàries i els Bancs de Crèdit Local i Exterior d'Espanya.

L'Associació de Creditors del Banc de Catalunya facilitarà exemplars im­presos de l'esmentat Conveni, per tal que els creditors puguin tenir-ne el coneixement exacte del text del mateix.

• • • El Centre Cultural de Xòfers, vol­

guent honorar els treballs que com a caricaturista ha realizat el seu consoci Celestí Rovira, conegut en el món de la pintura pel nom de "Tina", ha organitzat una exposició de les seves obres, la qual tindrà llos en l'estatge d'aquella entitat, durant els dies d'el 22 de març al 26 d·abril.

Desitjem un bon èxit al futur expo­sitor,

A Malaró, uns nois, des­cobreixen un dipòsit de municions en una cla-

veguera Ahir tarda jugaven uns nois al car­

rer de Sant Rafael, de Mataró, quan la pilota, amb les seves anades i vin­gudes, caigué dintre la cIa vcguera de l'esmentat carrer, davant per davan' del núm. 7.

Antoni Grau, de vint anys, que era un dels que jugaven a pilota, ficà. el braç per la claveguera amb la inten­ció de treure-la d'alU dins i els seua dits tocaren una gran quantitat de càpsules de pistola automàtica.

Els nois entusiasmats amb la tro~ balla, començaren a extreure bJ.iesJ

arribant a treure'n un miler. Un guàrdia municipal que observà

la gatzara s'hi apropà i recollí totes les ( càpSUles que ert:n en nombre de més de mil cinc-centes, en bon estat 1 bar­rejades amb scnadures. Els calibres eren 6'35 i 7'65.

La guàrdia civil es disposà. a 1nsp~c­cionar detingudament la claveguera gen8ral del carrer per si se'n twbcs­sin mês, puix 'lue tant pot és."er que aquestes càpsules hagin estat llança­des alli per t.al de desfer-se'n, com per tenir-hi un dipòsit de municions.

Nombrós públic comentava la tro­balla dels xicots.

iel 'P .. lan .I,. l!..tjenerG.litat

.vN '.fELEGRA.J."lA

El President de la Gencr<LJtat ha rebut un telegrama dels expedit:iona­ris catalans que lntéut<4fell traveòM1r el desert de Sahara, en el qual 11 do­nen compte de què ja han a¡;uJ1plert el seu propòsIt i que el vehicle por­tava la bandera catalana.

Signen el telcgràma aHudit els se­nyors Rubió, Botey, Puig, Vallès i el mecànic.

EL SENYOR ~1ACIA

El secretari de la Presidència de la Generalitat, 5('nyor Joan Alavedra, ha comunicat aquest migdia !lls periodls" tes que el senyor Mr..cià no els po­dria rebre a causa. de tenir en aquell moment moltiss1mes visites que (!:;ta­ven esperant ésser rebudes.

Probablement el senyor Macià de­brà demà els informadors.

EL SERVEI DE RECA.PTACIO DE CONTRmUCIONS

Rebuts de les contribucions que hauran de satisfer els contribuents de la provincia de Barcelona, durant el primer trimestre de 1932 (del pd .. mer de febrer alIO de març de l'any actual).

S'aprovà també el programa de les tasqu~ que la secció ha de portar a: terme; aquest programa comprèn cur­SOS 1 conferències sobre Economia po­llUca, les diverses constitucions pvl1-t1ques, cooperatisme, la crisi econò­mica des del punt de vista de diverses escoles. educaci6 sexual, etc.

Una de les novetats que contindrà "Iues:ta secció serà un cercle d'investi­faclons econòmiques el qual operarà ;obre el camp de l'economia papaIa:." ~tud1ant les condicions de vida de la llasse obrera catalana, els salaris reals de les diverses profe:;sions, el cost de I. vida, organització del , comerç al detall 1 les principals direccions del consum obrer a fi de poder establir les bases de l'organització d'aquest COnsum per tal que serveixi d'instru­ment de millora econòmica 1 social de la classe obrera.

Acle d'afirmació rabas­saire a Montornés

del Vallés Davant una nombrosa concurrència

se celebrà ahir un acte al poble de Mantornés presidit pel delega' dels ra­bassaires de la localitat.

Ramon Bertran i Tàpies començà esta.blint la diferència. dels problemes socials al camp i a la ciutat fent tala lleugera referència a la fundació de la. Unió de Rabassaires.

Exposà els punts de vista de la Unió de Rabassaires per a la soluciÓ justa del problema i acaba invitanf a fer una tasca unida en pro de les reiVin-dicacions de la classe camperola.

Acte seguit, la pre~dèncla anà a 1n- ... vitar el diputat a Corts i conseller de la. Generalitat, senyor Serra. 1 Moret, que tant lla treballat perquè els acords de la F. M. C. prevalguin, perquè vol-gués donar les orientacions, com a. se­ves molt autoritzades. en aquests afers.

Cedida la presidència al senyar Ser­ra i Moret, digué que invitat per la presidència anava a donar les expli­cacions i l'ajut que li demanaven. Ex­pllcà com, per haver estat molts anys alcalde de PiIleda, coneix molt bé el mecanisme 1 les necessitats del Ajunta­ment, per haver estat obligat a com­pl1r amb tots els tràmits I expedients quan tenta en contra tots els organis­mes i representacions oficials.

NECROLOGICA El diumenge '.'0. és.<;er portada a la

seva darrcra estada. N'Agu.-'tina S.lla i Regàs de Fàbregas, que va morir dis­sabte, a la nostra ciutat.

El nostre amic i correligionari En Joan P. Fàbregas, ha perdut la seva esposa en plena joventut.

En l'acte de renterrament, hi veié· rem t.ots els amic:; del nosLe malau-rat company. .

Que siguin aquests mots de condol de LA HUMANITAT, l'homenatge de la nostra simpatia envers l'amic que ha sofert aquest.1\ pèrdua tan irrepa­rable.

Digué que veia la necessitat que els Ajuntaments siguin els que. triïn i cer~ menf-s proporc1onats al. seu treball, que quin i contractin els funCIonaris que ('t.s permetin viure amb decòrum. nece&SiUn. Que a Catalunya els po- En acabar el seu parlament, el se~ bles, en general, no necessiten la tute- nyor Serra 1 Moret fou molt aplaudit la del Govern, com en altres regions, A proposta del t;enyor Arnau, es no~ per dlverse,s cause~. Que aquí els fun- I menà. una comiSsió de cinc del:::gats per sionar1s se ls ha ae r~onèixer la 1l1-: a prendre part en les delibe!·at:ions de­bertat de pensament, elS respectes de~ : finitives de constH.ució de ja F. M. C .. guts a tot home. però que ells han de ' 1 .foren nomenats els representants de compllr estt1ctament amb el seu deure. ,. Pulgda1ba. Sant Pol de Mar, Masque .. Que han de tractar .amb deferència 8 I fa. Seva i Caldes ò'E.';tracb, senyora t~thom i ésser els fldels servIdors de I Parellada. pou, Bonastre, Cl1rtllés 1 1 Ajuntament i del poble, 1 aquest, en Argimon

Malg1"at i aquellS 'lara.tges ésser plens de neu, els repub'icans de Mo­yà '1..; Sant Feliu de t: ldines i d'al­tres pobles del voltant, Va;.l assistir amb nombre important a l'ac te organitzat per l'Esquerra Republie:-ntl. Es inútn dir, que la sala era plfna de gom a gom i q'!.le la gentada 'a aplaudir els orador5, V~l la pena d'· l"pmarcar que durant el m[ting, eren particularment aplaudits eb atacs que e<J feien a ,la Lliga Regionalista que hA. exercit sem­pre un ve!tader Cflcicr~t a Cn.steUtcrsol. Cal recordar només ("ue és un dels po­bles on hi tenen de FOfrir un Ajunta­ment nomenat pel' l'article 29 1 que només un elegit hf4 gosat decla1'ar-se republicà, i s'ha 8dh~r1t a l'Esquerra Repl!bllcana de Cata.lunya.

Per acord del Govern de la Genera­litat de Catalunya j de l'Ajuntament de Barcelona ha :,;igut constitu¡t el Pa­tronat que haurà. d'organitzar el Museu d'ArquccJC'r,lfl. d'~ Barcelona. Aquest Museu, que fins ura havia integrat una ::;c; c1ó ddM"useus d'Art, a càrrec de la ';Ul'~1. de Museus en procedir-se a una nova ordenació elels mateixoJ i a llur instal.lació en eL; nous estatges habi­litats en els Palaus de MontjulC', pas­.sarà a ésser una Institució independent a càrrec de dit Patronat autonom. El Museu d'Arqueologia està. constitu'¡t per importants sèrie:; de material:; que il.lustren l'evolucioj de la cuUuIa des dels més antics periodes prehistòrics fins a la fi de l'època romana., i desta­quen entre ells l~:> sèries d'art rupes­tre, les d'art i arqueOlogia ibèrics i les troballes de les. excavacions d'Ampu­ties, tan importants per a la histò­ria i la civUitzaCió de .Catal1.Ulya. A­questes sèries no sols comprenen ma­terials catalans, sinó referents a tota la Península Ibèrica, especialment a l'Aragó, València i Balears, és.sent el Museu d'ArQueclogia de Barcelona, juntament wnb el Museu Arqueològic Nacional, de Madrid, les ducs institu­cions essencials ¡-)er a l'estudI de l'ar­queologia espa.nyola referent a la pre­històrIa 1 a l"antiquitat.

Tots els rebuts de les contribucions normals co¡:rents d'Urbana i"lscal, Urb:ma Eixample, Industrial, Terri­torial i Rústica, altes addicionals de Territorial i Industrial, i, a més, pels conceptes següents:

CapítaZ, Gràcia, Sant Martí I Sarrià

Industrial.-Altes. Territorial. - Altes comprovació El ..

xample, Casc. Resultes de 1931 i cor- ~ rents.

l;tilitats.-Tarifes primera i segona.

Pobles de la provinCia

Tots els conceptes indicats per a les zones, excepte les Utilitats tarifa segons.

Els que moren J. A. Trabal, diputat a la Genera­

litat, atacà les dretes i propugnà en contra els organismes que sols ~n con· tt·olats per un caciquisme que ha de

Leopold Varo' Acabà fent un bell. paràgraf. con-

I desaparèixer amb l'Estatut.

dempnant tot extreJll.lS.me que .sols porta a la confusió i el fracàs

Ahir a primeres hores de la tarda, I Josep Bertran de Quintana regidor va mortr al dispensari de la Casa Con ... de l'Ajuntament de Barcelona posà de a1stor1al on l'ha\'ien traslladat els seus relleu la importànCia que té la pro­Companys el redactor En Leopold Va- clamaci6 de la República per a la so­ró, redactOr en cap del nostre contra-I lucia d~ls 1?roblemes del camp. re "El Liberal" Descrivf 1 obro de la monarquia que

D'un caràcter afable i alegre, la sols ~ra la de dividir el pagès en con­mort el sorprengué, mentre comenta- tra 1 obra ~e .la Unió de Rabassaires \'a atnb altres companys els xistus de que és el ~ u~lI-los per a~onseguir les la darrera comèdia estrenada al Bar- justes asplI:lC10~ per JT.ttJà de la lleI. celona. Joan Lluis PuJol i Font expli~ el

Entre comeutaris 1 rialles, un vòmit procés de la creació de la Uruó de de sang va tallar la vida d'aquell q~e Rabassaires i com les classes propletà­tnat s'havia fet voler de tots Quants el ries han volgut ocultar el problema Van con1xer. agrari català. .. A la seva famllia i a la redacció de Demostrà que sols per mitjà d'una

El Liberal". el nostre més sentit uni6 entre tots els pagcs03 serà }XI6-COndol. sible fer de la terra catalana un es----------------1 pili per als demés pobles que desitgen veure complides les seves justes as-

piracions.

canvi, ha d'assegurar-U uns emolu- A la una en punt s'aixecà la. sessió.

GUANYEU DINERS COMPRANT ELS VOSTRES

NEUMATICS

El poblf" de CRStell¡;crsol. represen­tat pels pagesos i pels obrers d'aque­lles fàbrique3, va. fer cI }lT'im~r acte ci· vil. assistint en massa a aquell mt­ting. Fins ara esporoguits pels senyors del poble nom ~s tellil"'n dret a sofrir 1 a callar.

L'esquerra Re!;nblica.na de Ca!alunya continua feat ~entir la seva veu fins en aquells lI'oblt!S, on hi han organis­mes 1 persol1.cs qu~ voldrien megar-Ia.

a la casa que posseeix indiscutiblement el mü10r assortit en preus i qualitats

SERVICE sr A TION S. A. CASA CENTRAL: AM60, 222 - Telèfons: 11550 I 11559

El Patronat ha quedat constitUit pels sçguents senyors; .

President8 ilonoraris.-5enyor Fran­ceEC· :.('.à PreSident de la Generali­tat ne Cat_'lc.nya, i senyor Jaume Ai­guader, alcalde de Barcelona.

President ejectiu. - Senyor Ventu-J. { ..:ol, ... .(JDseller d'InstruccIó públl ..

ca, Membres del Pat ronat. - Senyors:

Pere Comes, tinenl~ d'alcalde, delega.t do CulLura de rAjuntament de Barce­lona: Joaquim Xirau Palau. regidor de l'Ajunt:unent de Barcelona; .Joaquim Pellle_na. regidor de l'Ajunt.amcnt de Barcelona; Josep Maria serraclara. di­putat de la Generalitat de Catalunya; Pere Corominas, diputat de la Genera­lltat de Catalunya; Josep Puig i Cada­falch. representant de la Secció ar­queològica de l'Institut. \rEs~udls Ca­talans; Alexandre Soler i March, re­presentant de la Juntll de Mu.<;eus de Barcelona; Joaquim Balcells Pinto, re­presentant de la Universitat de Bar­celona (Facultat de Filosofia i Lletres; doctor Salvador Vllaseca, representant

Hom prega als senyors contribuents que no espcrln a s.'\~isfer llurs rebu\.,¡¡ de la contribució durant els darrers dies del periode voluntari, si volen estalviar-se les molèsties i dilacions ocasionades per les aglomeracIons de públic a les finestres de recaptació.

Barcelona, 22 de febrer de 1932.

A Lleida

VAGONS QUE DES­CARRILEN

Entre Iu; est8Cion~ de Monz6n i Sel­gua (prov1nc1a d·O:;ca), de la Unla de Saragos~ a Barcelona, descarrliaren ahir sis vagons del tren número 1.211 y. ue aniba. a Lleida tres quar:..,; de nou..

L"esmentat tren pcrl.8.va :llgUllS va­gonts de viatger.:.;. A!ortuna.dament n<l ocorregué up desgràcia. personal. El descarrilament tingué efecte n la sor· tid:1 del pont sobre el riu Cinca. A un quart de set de la tarda quedè. desembarassa"da la via, circulant ell trens amb algun retràs. LLEGIU

L'OPINIO Cada. orador fou saludat i interrom­

put freqüentment per forls aplaudi­ments 1 en mig d'un' gran entusiasme el president donA per acabat l'acte, després que el regidor Bertran de QuIn­tana hagué excusat la no assistència del secretari de la Unió, Amadeu Ara­g8Y, retingUt per les &eVBI ia.sques po­U&1q-

", ___ d 'd -'- R ed de la Bocietat d'Etnologia, Antropolo-un&WI eacomptes, per pam es, IWI even ors gia j Prehistòria,

ZOIES VERITABLE OCASIO per a compres a bon preu aneu a Ja

Joieria l\Ia.gt'tíÜl, Tallers, 4l - t I Secretari del PatTonat. - senyor

MRSWtC .. at ...... 'm tJl~'?r-.·n-np_m"5M.rrnr~5.-.s doctor Pere Bosch Gimpera.

Pagma, 4 numanitat Any U. - N:'",. 91

LES FORCES AERIES ldia de la ciutat

lt Ud. J. K ... Lu ..... · .... RIANJ.:;, ROBATORIS

Ahir es pre~entaren a una pelleteria establena al t.a.n t!r de Ba!me.:., Ull no­m e i Ulla dona, elegan.lllcl11.. "e::;~h.s, els quals compraren ua renard.

LA GUERRA XINO - JAPONESA

Rússia i l'Estat de Manxúr ia E ls japonesos d estru eixen una base aeronàutica

El que diu Lerroux desprès d'haver

parlat Madrid, 23. - Amb abjecte de co­

nèixer l'opinió del cap del partit radt~ cal, sobre la manera com ha reaccio­nat l'opinió al conèix'er el seu d1s w

curs, visitàrem aquesta I.1t don ale­xandre Lerroux al seu domicili.

L'activitat aeronàutica U. R. ,S. S.

de la L'AJIDiTAlIrIDòT CONTUmUIRA Al\m MIL PESSETES AL PREill.1

"CREIXELLS~

La Comissió de Cultura que Pre I jelx el tinent d 'alcalde senyor Pere CE .. -nes, per tal de contribuir a incremc o~ ~nr el "Premi Creixells". destinut n. ~oment de la prodUCCiÓ literària cat;~ ana, presentarà demà, a lo, scssió m ' l iclpal, un d!ctamen proposant 1.0. su~~ >enció de mil pessetes. ~

A l'hora de pagar ctig-ut!len que no portaven prous uiners 1 encarregare", que els fos guardat.

li:n esser fora el dependent notà. qUl mancava un altre r!.:nard mUlor qu el que havien encarregat, valo .. at eL 1.150 pessetes. Els fingits cü"nts sc. l'havien endut. npr-t. .. ant un aecUll. de la dependenta.

-Durant la passada nit entraren lladres al magatze .. l proph.:lat de Jost:!p F elizana si~uat a l'Avl.ngucta del b d 'Abril. 'se n'enduguert.!ll lores caix\:ll de cabals amb ~.uOu pèssetes i 6èrcreb que hi navia diIhl'e.

-També fou :.-obat un magatzem si­tuat al carrer de Valenci:i, propietat d 'Agustí Mateu, d'on se n'enaugueren :pellb curUdes per valor de 500 pe;;;sete.::i, el carro i el cavall.

- Bas1l1 Al'tlgot, propietari .j'una sastreria del carrer de la Creu Cobí':'­ta, ha denunciat que la nit pas,')a.da, els lladres se n'endugueren, desp~'es de trencar el vidre de l'aparador, ves­Uts i robes per valor de 1.500 pessel,es.

Nanqum, 22. - Segons dfuen els dia­ris japonesos de Mucden, el govern de .,-:lssia ha expressat la seva voluntat de cconcixer Olicialment el nou govern :d ... pendent de la Manxúria.

a Reconqu esta d e la Manxúria

Londres, 23. - Begons noves que vé­:len del Nord de la Xina, la. situació .,'ha. agravat, i amenaça en degenerar ~n una nova guerra xino-japonesa.

El general manxú X1ang Sue L1ang ~ pera formar un important exèrcit, 1 :'ecluta arreu, homes per a començar l iniciar la reconquesta de la Ma.nxú­. ~la, segons ell, en mans dels japonesos i demostrar pràce.::ament a la. S. de N. que l'únic desig de la Manxúria, és continuar per damunt de tot essent '<IDesa.

Els governadOrs de les provínCies properes a la frontera manxú, armen ~rans contingents d'homes per a em­prendre la Huita contra el Japó.

Xang-Hai, 23. - Les autoritat na­vals japoneses anuncien que els avions japonesos bombardejaren destruint-la, la base aeronàutica de Soo Xow so­bre el ferrocarril de Xang-Hai a Nan­quín.

Durant tota la nit els xinesos han intentat bombardejar les unitats na­vals japoneses que estan al riu Whan Poo, però els seus trets han estat de­ficients. En canvi, tres obusos chigue­ren anit sobre el creuer italià "Libia" . Un d'ells caigué prop dels dormitoris on dormien dos-cents mariners, però afortunadament l'obús DO esclatà. -Fabra .

L'opinió anglesa i els esdeveni. ments de Xang.Hai

Nombroses comissions desfila ren du­rant tot el dia pel despatx de l'mustre polític, per a felicitar-lo per l'acte d'ahir.

En efecte - va respondre el senyor Lerroux-, estic satisfet per la sensl~ b1litat dels que ompliren la plaça. en la qual en tot moment valg poder apre­ciar que el que jo deia responta a l'an­hel de quasi tots els que m'escolta­ven, i aquesta compenetració em de­mostrà que vàreig acertar amb el pen­sament de la massa. mitjana de l'o~ pintó.

També 11 man1!estàrem que havia produït exceHent opinió la forma Ol'a­tòria.

Com jo, contestà, no estava davant cap oposició, ni dissertant en una. aca~ dèmia, no varelg revestir el meu dis­curs de gales oratòries 1 això fou una bona cosa, puix qua havent de trac­tar molts problemes en poc temps. ha­via de fer-ho en una qualitat rara en els oradors: La concisió.

Londres, 23.-EI corresponsal del News Chronlcle tele(JTalia que ha es­tat presentat a la ConleT~ncia (f'Avta.ctó Civil, oberta el divendres a Moscú, un pro{J1'ama de desenvol1¿pament aeri de gran envergadura a la Repú.blica dels Soviets.

Sembla que el Govern de la U • .R. S. S. ha decidit gastar dos cents milions de rubles per tal de doblar el total dels aparells que hi havia en activitat de servei a les darreries de 1931. Enguany l'avtació civil ha aug­mentat. En 1931 es registraren 7.490 viatges aeris, i, en ço que va de l 'ac­tual, hom pensa que se n'organitzaran 13.000.

Aquest any el Govern dels Soviets començarà "la instal.la.ció de la seva primera base de dirigibles rtgid.s. Nombroses unitats d'aquest t ipus seran construïdes aquest anu t el que ve començarà la construcció d'una I lota de zeppelins moderns.

S'ha dit també, en aquesta Conferència, que el setanta cine per cent dels alumnes de les escoles d'avtació pertanyen al partit comunista.

En 1932 la. proporció de dones aspirants al titol de pilot serà d'un vin t per cent del total, contra un quinze per cent que va ésser en 1931.

Com ;a s'ha dit, el general italià Nobfle serà nomenat cap de la cons­trucció de dirigibles a la U. R. S. S.

U N BISBE EXPULSAT D E MEXIC

A L'ARGENTINA

ZL PIS PRINCIPAL DJ<:L PALAU DE PEDRALBES

La mateixa Comlss.<;i.ó proposarà ('n ' 0. sessió de demà, qu!.! la planta' dr'l 1rincipal del Palau de Pedralbes de 'onformitat amb cI crIterl de l'arord '~)Dslstorlal del 24 d'abril darrer, des~ 'nant el susdit Palau a fins culturals, ~tgui cedIda a. la Junta de l\IuseU3 per al d'ampliar la cessió feta de la pl.nn_ a baixa destinada a la Jnstal1!1cló

j'un Museu de les Arts Decorath'es,

VISITA OFERINT LA. PRJ<:SID1;NCL\ D'UN FESTIVAL

DE L'ATEMPTAT A L .'¡ OBRER A LA CABlt lCTUtA DE CAN l.'UNIS

Es de témer que la lluita entre xi­nesos i japonesos es generalitzi a. tot l'ex-celest Imperi.

El patriotisme xinès

Londres, 23. - L'opinió anglesa se­gueiX amb inusitat interès i emoció els esdeveniments que es desenvolu­pen a Xang-Hat. Es evident que l'o­pinió general es descantava pr un rà­pid tl10mf de les forces nipones sobrc els xinesos i que això com més ràpid hagués estat més hauria facilitat una acció pacifica que posés fi a la lluita

Com que ens donà.rem compte de la ~ran quantitat de telegrames i tele­fonemes que tenia damunt la taula., ~il::; Qlgué:

-No els tinc aquf per a exhibir-los, però serà bo que prenguin aquesta dada. i és la que a quasi tots em par­len que han sentit el meu discurs, la lual cosa demostra l'interès que en ell ha tingut tota Espanya.

Mèxic. - Mons Oronzo, bisbe de Guadalajara, ha estat detingut, instal­lat en un aeroplà i expulsat de Mèxic.

Irigoyen es rebut amb entusias­me :-: Alguns incidents

Buenos Aires, 23.-·Ha arribat Irl­goyen procedent de les illes de Mar~ Un Garcia.. La. multitud ha trencat el cordo format per la policia i ha arribat a trenCBl' els vidres de l'auto que l'aconduïa en llur afany d'estrè­nyer les seves mans i felicitar-lo pel seu regrés. Ir1goyen contestava som­rient i s'ha dirigit. a casa d'un cosi seu, Rodrfguez Irigoyen, on ha estat visitat pels caps radicals.

Una comissió de Ja ponular "Pr:onva ~reka", ha visitat el Tinent d'Alcà1. 1e del DIstricte vuitè. senyor AntonI Vllalta Vidal, per oferir-I! la presidèn. ~ta del festival que l'esmentada ~n. t1tat organitza anualment pel' a efec. tuar, previ concurs d~ b"'l1e~<l T" Pro. -;lamació de uMlss Gràcia 193219• Ha mort a l'Hospital Clícic l'obrer

Joan Fornell, víctlma de l'atemptat comès dies passats a la carretera de Can Tunis.

Durant la persecució de Calles, Mns.

'rRASLLAT DE CINC ESTRANGERS DE LA PRESO DE MATARO

A les sis del maU, l'a1.1.tomòbil cel­lular de la Prefectura, custodiat per guàrdies d'assalt, ha recollit de la pre­so de Mataró, els presos estrangers Chanof Golfar, Marius SOCitano, Eg­dio liernardin, Nicolo Ternowichz i Gaston Sawems.

Xang·Hai, 23. - Es té indicis per a creure que el govern nacionalista xi­nès està. fent preparatius com per a sostenir la guerra contra el Japó du­rant do~ze mesos almenys.

A aquest efecte està comprant en gra ll 'luatitat, mnu1cions, aeroplans, màquines zapadores per a fer trinxe~ res, fabricades a Alemanya.

S'han invertit ja grans quantitats en aquestes compres.

Però l'obstinada resistència que han posat els xinesos i que ha desbaratat tots els plans de l'Estat major japo­nès a l'extrem que aquest ha hagut de demanar amb urgència la tramesa de nous reforços ha fet canviar sen ­siblement la manera de jutjar de l'o~ pinió.

No obstant en general i reconeixent la gravetat de tot el que passa aut, la impressió és de mantenir-se neutrals i apartats totalment de la lluita de l'Extrem Orient.

Com a nota. curiosa els diré, que a 'es hores després d'acabat l'acte, Te­bia telegrames de Toulouse, Perpinyà i Blarritz, en els quals em deien que havien sentit les meves paraules.

Això posa de relleu la gran dt­fussió de la ràdio i la importància d'&.­:¡uest element com a mitjà de propa­Janda.

Oronzo va refugiar-se a la munta.n··a de Jalisco. Els agents callistes el perse­guien però no pogueren trobar-lo. Pas­sada la tempestat, Mons. Oronzo tornà a la seva Seu.

El 24 de gener. quan sortia de casa seva per prendre part en una funció re­ligiosa, el voltaren uns agents governa Uus els quals varen dir a l'arquebisbe Que era acusat de fer propaganda re­liglosa.

'l'ots han ingressat a la Presó Mo­del de Barcelona,

EREN DOS I UN TERCER VA REBRE

Ahir a la nit fou assistit al Dispen­sart del carre r de B.:u:barà, Joan Vila i Meso, de quaranta-vuit ru,ys, el qual prcsen ta.va una fel'ida de pronòstic re­servat als dits de la mà \.Osquerra.

Segons explicà, dita ferida se la pro­dui en intemar separar, al carrer de Sant Rafel, a dos desconeguts i en voler pl endre el glll1vet que portava un d'eUs.

UNA CRlADA ATAACADA

La senyora Antònia Basedo ha de­nunciat a la policia que en entrar al seu domicili, situat al carrer de Co­merç, nUm. 8, trobà la porta oberta i a l'interior la criada, El'gènia Romeu Lapenya, de d¿/uit anys d'edat, que tenia les mans lligades amb un li1-ferro.

Interrogada dita serventa per la po-1cia, digué que en anar p, obrir el pis

soHicità l'a jut d'un jove, el nom del qual desconeiX, el qual li demanà un got d'ai2:ua, entran t amb ella al pis, i una vegada en aquest es tirà sobre d'ella, lligant-la, ignorant amb quin propòsit, puix que en el :,is no s'ha notat a faltar res.

DETENCIO D'UN SUPOSAT CO·AU· TOR DE L'ATEl\IPTAT AL DIREC­

TOR DE LA FUNDlCIO GIRONA

Per la policia fou detingut un indl­vid" anomenat Josep Sànchez Fernàn-dez, al qual s'acusa d'haver participat en l'atemptat de què fou objecte dies pn.ssats l'enginyer director de la fun­dlció G1ron'\, senyor Jaume Prat.

Sembla ésser que el detingut, que és d'ofici calderer, havia treballat en dita fund1ció, de la qual fou acomiadat per la seva actuació sindicalista.

Segons versió, a la "Prefectura Supe­rior de pollcia, amb motiu de la de~ tenc1ó de Sànch ez, comparegué 1'a­I:lO d'una t enda, situada al carrer de Mirallets, que el di!), en què es cometé l'atemptat, va vaure fugir els que ho resJ1tzaven, caien t davant d~l seu es­tabl1ment un dels fugitius, essent alest hores aquell amenaçat amb una pisto­la per un dels uutors de l'atemptat, que va creure que !''\DlO de la tenda es disposava a detenir a l'tnd1vidu que baviu caigut a terra.

Sembla ésser que dit comerciant ha cregut reconèiXer en el detingut a l'in­dividu que va caure a terra.

E! detingut ha ingressat" rigorosa­ment incomunicat en els calabossos del Jutjat de guàrdia a d1rposició del jut­jat encarregat d'instruir el sumari por l'esmentat fet,

r.lTENT DE 8UICIDI

Aquest maU, a les deu, ha estat ex­tret de la mar, davant la platja de Pequin, per uns pescadors, un sub­Jecte que s'hi havia llançat amb l'in­tent de suïcidar-se, anoIr~nat Pasqual TrevifiO, de setanta ans, domiciliat al carrer Sant Andreu, 276.

Ha estat auxU1at al dispensari del Poble Nou, d'una congestió interna, produïda. pel fre,J intens, de pronòstic reservat. Amb el cotxe ambulància ha paBSat a l'Hospital de sant Pau.

El govern nacionalista se sent molt animat en vista de l'exemple de pa­triotisme que està donant tot el país, coHaborant amb les autoritats en man­tenir-se ferms, puix que veuen les co­ses des del punt més dolorós, està la nació fermament convençuda que del resultat d'aquesta guerra depèn el per­v'1ndre de Xina COm a nació.

Els laboristes censuren el Govern el qual consideren que en !~s circumstàn­cies actuals no ha fet el que calia per a evitar el vessament de sang a Xang-Ha1 i l'acusen que amb la seva torpesa el país pot veure's arrossegat a un con!1icte de greus conseqüències

Un destacament de Nordame­ricans, que s'escapa d e bona

Xang-Ha1, 23. - Un destacament de nord-americans s"ha trobat, a la tarda, sot~un foc dels combatents, a les vo­reres del Suxow, que separa 1& seva concessió de Xapei. Afortunadament no hi hagué cap desgràcia.

Els soldats americans, en trajo blau de feina, començaren a reforçar'" les alambt:ades d'aquella part., quan els xinesos els feren toc de fusell.

Els nord -americans es refugiaren de seguida, i s'ha cursat immediatament una enèrgica protesta al quarter ge­neral xinès.

El comanament xinès. després d'es­brinar les causes de l'incident, ha de­clarat que els soldats xinesos. en veu­re als que reforçaven les alambractes amb trajos blaus, com els japonesos, els van prendre per enemics.

El barri de Xapei toma bombard ejat

a ésser

Xang-Ha1. 23. - Poc abans de mit­ja nit se suspengué el bombardeig del barri. Però a la matinada començà de nou el toc amb obusos de gros calibre. seguint d'aquesta sort la destrucció to~ tal d'aquest desgraciat sector de Xang­Hai.

U n bombardeig que no dóna

cap resultat

Xang-Hai, 23. - Durant diverses ho­res cinc aeroplans han estat bombar­dejant de punta a punta la poblaCiÓ de Kiangwan

L'artlB.er ia antiaèria dels xinesos disparà, però sense resultat de cap mena, puix que els aparells de bombar­deig volaven a 1.500 metres, 1 l'a1canc; de les peces antiaèries dels slt1ats és només de 1.000 metres.

Després d'aquesta operaCió la infan­ter ia japonesa. es llançà a l'assalt.

El corresponsal diu que semblava no voler una cosa en peu després del bom­bardeig, però en apropar-se al que abans era el poblat de K1ang-Wan els Japonesos foren rebuts amb descàrre­gues de foc de metralladores.

Des del lloc d 'observació del corres­ponsal, els japonesos aconseguiren prendre les immediacions de K lan.g­Wan,

El Japó està inquiet

Toquio, 23. - La major preocupa­ció reina en els cercles oficials de To­quio a la vista del desenrotllament del conflicte 1 són diverses les oponlons sobre la conveniència de despatxar nous reforços.

En els cercles oficials diuen que quan els japonesos aconsegueixin rebutjar els xinesos a una distància de vint qui­lòmetres, aleshores les tropes no ata­caran més i es mantindran només a la defensiva fins que la tensió bèHlca hagi desaparegut i sigui aconsellable la. retirada def1n1t1va de les tropes, o si és del cas es vagi a la creació d'una zona neutra}.

Els liberals insisteixen que per tot: els mitjans, cal que la S. de N. ha d ... sortir intacta en la seva reputació d'aquesta prova di!1cn en què l'ha. col­locat el Japó.

Els conservadors diuen simplement que Anglaterr::. no té altra missió que la de mantenir-se totalment allunya­da del con!l1cte i tractar de salva ­guardar les vides i els interessos bri~ tànics. - Fabra..

Els anglesos no volen anar-se'n

Londres, 23. - De matinada tele­grafien de Xang-Ha1 que malgrat d'ha­\'er estat preses totes les d1spos1cion' perquè els súbdits britànics evacuil aquella ciutat són pocs els que l'har abandonada d'entre els 8.500 súbdit<: Que hi resideixen.

Els anglesos pel' la quantia i 1m~ portància dels interessos a Xang-Hal són eis que materialment sofreixen mé~ del present estat de coses.

En general tots mostren llur sorpre­sa per la resistència xinesa que no era esperada tan enèrgica. i els que coneixen el caràcter xinès s'inclinen a creure que si el Japó no obté una victòria fulminant sobre d'ells, la llui­ta serà llarga i de conseqüències di­fícils de preveure per als nipons.

S'ha observat que nombrQSl.>s súb­dits britànics i americans volen guer­rejar amb les divisions xineses mal­grat que les autoritats europees i ame­ricanes els han previngUt del perill que aquest acte els representaria. -Fabra.

Els japonesos han reprès el

bombardeig d e Xapei

Xang-Hal, 23, - A les cinc del ma~ ti hora local, els japonesos han reprès el furiós bombardeig d'artilleria gros­sa sobre Xape1. Els xinesos contesten el bombardeig amb peces de campa­nya.

Els nipons anuncien que a Woo Sung l'ala dreta japonesa que intenta en­rotllar Xapei ha avançat dues milles. En canvi en el centre la resistència xinesa és tan forta que no se'ls ha pogut desallotjar de les seves posi· cions.

El poblet de Kiang wang continu. en poder dels xinesos malgrat dels re­forçoS japonesos.

Un comunicat oficial japonès diu que es combat en tota la Unia i que lesp èrdues són nombroses. - Fabra.

Una victòria xinesa

Xang·Hai, 23. - Les impressions que es tenen del combat a mtg mati, hora local, és d'una victòria xinesa sobre les forces japoneses que avan­çaven al nord de K1ang-Wan. En un moviment envolvent el flanc xinès h a. lograt travessar la badia de Woo Sung del Nord, o sigUi a reraguàrdla. de la dreta de la linia japonesa.

Això ha Obligat que els japonesos es retil'aran precipitadament 1 que el llogarret de Miao Hongchen que ha­via estat ocupat dos dies abans pels japonesos, situat al noroest de \Vian­Wan, h a.g1 estat recuperat pels xine­sos.

L'expectació, ategi, ha estat gran, l ns el punt que, segons em comunl­:¡,uen els meus amics de Barcelona, ... 'arribà a notar l'absència de gent )els carrers durant el temps que jurà el meu discurs i demostrà. també ::om l'intel'èg havia passat la frontera malgrat que a alguns els sàpiga greu.

Sobre els comentaris que es feien del seu discurs, va dir que ja suposava. que 5e'n farien de contradictoris.

Quan se li digué que un dels con­currents a l'acte, no afecte al senyor Lerroux havía oit que el cap radicnl, per la seva hab1l1tat no havia gua­:lyat terreny, però que tampoc l'lla­Tia perdut, va respondre:

-Doncs, ja és prou. _ Ha estat per a vós aquest discurs

aD dels moments més difícils de la ¡ostra vida.?

-Es cert; puc dir que el més di­[fcU.

Sé que hi havia alguns musos que -;reien que anava. a alçar-me contra ~a. República 1 que anava a. atacar tot i'existent, i no ha estat aJ.xj.

He tingut el tacte necessari per a :ionar-me compte de quin era l'estat ::l'opinió dels meuS oients quan vàreig fer ús de l'estilet en algunes ocasions i m'adoni com vibraven, refrenant aleshores per a evitar que a les meves paraules se'ls donés un abast excessiu. Principalment ho vàrelg observar en manifestar que parlaria al carrer i al Parlament.

Molts creuen que demà, quan arribi al Congrés, tot seran retrets i que ens rebran amb hostilitat \ s'enta\llarà una veritable batalla i jo e.,;pel'o. que DO pru.­sarà res d'això.

He tingut el major respecte per a tots i crec que hi c(lrrespondran.

Es clar que ha arribat l'hora d'in­tervenir i ho farem de conformitat amb les nostres conviccions.

El que si s'ha acabat, és que pel nostre ministerialisme haguem de pas­sar pel que cap . de nosaltres creiem.

En el meu discurs vaig apreciar que el poble no està d'acord amb la refor­ma agrària, tal com s'ha anunciat, si bé el projecte definitiu el desconeixem, per l'elevació de tributs i pel control obrer, 1 per tant, aiXò ho hem de dis­cutir responent. a aquest sentit de l'o­pinió,

Serà una apoSició decidida? -No hi haurà tai aposició sistemà·

tica. Ho discutirem, 1 veurem de donar

als projectes una orientació que res­pongui al sentit nacional.

Això no vol dir que nosaltres creiem que no hi ha dnaver reforma agrària. N1ú ha d'haver, però d'una altra ma­nera.

En aquestes qüestions llO es pot anar massa de pressa.

Per la nostra part, el Govern pot presentar tots els projectes que tin­gui per convenient, encara que siguin cinquanta, però creiem que no en pre­sentarà tant.s.

El senyor Lerroux es trobava. un poc afònic, segons ens digué, i molt can~ sat, no precisament per l'acte de diu­menge, sinó pel que ha sorgit a. aquest, puix que ban estat nombroses les vi­sites que ha rebut de l'acabament del seu discurs.

-A més - afegí - fou per a mi un dia de gran emoció, perquè l'aspecte de la plaça de brau,') era. imposant, tant que en els primers moments del meu discurs, estava veritablement emocio­nat.

Després - digué - quan jo els valg remwltar com els coloms missatgers i vaig aconseguir orientar-me pel carni que volia seguir, ja. vaig ésser amo dels meus actes,

L'Arquebisbe fou mantingut arres­tat tota la nit, i després fou condUït en tren i en aeroplà a JA frCllltera. dels Estats Units.

••• .A mLANDA

Les raons de la derrota d el

partit govern amental

Les raons que han ocastonat la der­rota del partit governamental sem­blen ésser dos. La primera és la pri­ma que De Valera ha ofert als agri­cultors.

De 1881 a 1888 la Gran Bretanya. havia avençat als pagesos irlandesos diverses xifres per tal de rescabalar les seves terres. En el moment del tractat del 6 de desembre de 1921, conferint. als Vint-i- sis comtats del Sur d'Irlanda un estatut de Domini!), fou convingut que l'Estat lllure reem­borsaria aquestes quantitats anual­ment . Actualment aquesta xifra arri­ba a 300 milions de francs.

De Valera proposava de suspendre el venciment i d'afectar la dita quan~ tltat, aixi alliberada, al "budget" de l'Estat, per tal de reduir l'impost ufon_ cler".

AiXò li ha valgut molts vots rurals. En segon lloc, el Govern havia pre~

parat, i posat a la pràctica., un pro­jecte d'electrificació de les aglome1'a­cians de més de 500 habitants, però el cost d'aquest projecte fou 60.000.000 de trancs més car que ço que s'havia previst, 1 la crisi econòmica, obligant a vendre el corrent al consumidor fi,

un preu més elevat que el que s'ha­via anunciat, fou l'altre fet d'ordl'e econòmic que sembrà el descontent dins la massa dels electors irlandesos.

• •• Un exprés que d escarrila

Madràs, 23.-L'exprés Madràs·Ban­galare ha descarrilat a. 112 quilòme­tres de Madràs.

Sis viatgers hindús han estat ferits i portats a l'hospital. La via ha so­fert desperfectes d'importància.

Es creu que l'accident és degut Q

un acte de sabotatge, • ••

La situació dels agricultors italians

Roma, 23.-Al curs d'Un debat a la Cambra sobre el projecte del Budget d'Agricultura, la situació dels produc­tors italians, molt critica, a causa de la gran cris! que regna a Itàlia, ha estat l'objecte del discurs que ha fet el ministre senyor Acerba.

P er tal d'evitar les reduccions-mas­sa sensibles en aquests moments-dels salaris, i una disminució exagerada. del poder de compra, de la balança agrària, el Govern ha tingut, en pri­mer lloc, de sostenir el mercat lnte~ r ior de productes agrícoles; però si els mercats de cereals, d'olives 1 de vi, han pogut ésser més o menys ni­vellats, la cria de bestiar ha sofert enormement del mal moment actual.

El Govern preveu, dins la mesuro. que 11 serà passible, una total revisió dels drets protectors,

• • • ra I..oteria de Dublín

Irigoyen manifestà que pensa tor­nar a la vida pública i que pròxlma­ment publicarà un manifest al poble en relació als càrrecs que 11 féu el Govern provisional. Uns tres cents lrtgoien1stes volien celebrar l'arriba­da del seu cap .mtentant cremar la RedacciÓ i tallers dels diaris "La Ul­tima Hora" l "La República".

Els amotinats pedregaren les fines­tres. Els bombers hi acudiren evitant majors estralls. Els desterrats que es reintegren a la pàtria esperen l'acte poUtic que se celebrarà el dia 27 de febrer en el qual demostraran als par­tits la seva vitalitat 1 s'iniciaran les activitats pollUques del partit a l'Ar­gentina.

U n a interviu amb el

President Just

Buenos Aires, 23.-En una interviu especial concedida a un representant de la Uruted Press, el president doc­tor Just ha. manifestat que pen~ con­tinuar la tradició d'Argentina conser­vant les mil·lors relac10ns amb totes les nRcions.

Sobre la suspensió del pagament de13 deutes exteriors argentins, asse­gura el president que és molt d1!fe1l fer pronòstics. En matèria econòmi­ca ens trobem lligats a l'impUls inter­nacional. El nostre desig, diu, és el de complir les nostres obligacions en­cara que hàgim de fer els més grans sacri.flcls. Creu que els grans recur­sos del país h an de permetre a 1'Ar­gentina reconquerir llur prosperitat. L'últim decret d'Uriburu permet re­tornar a la pàtria tots aquells exi~ lo.ts per qUesthms pollUques que no es trobin sotmews a procés. Per tal motiu són alguns els milers d'argen­tins que retornen a la pàtria, espe­cialment procedents de Montevideo. Són rf'buts pels seus am1cs amb gran entusiasme. El periòdic "La Cruz", que es trobava suspès fa deu mesos, ha tornat a reaparèixer. El seu director, Natal1 Botana, ha retornat en avió de Montevideo.

L'ex-presiden t Alvear desem.

b a rca a Lisboa

L1sboa.-En el vaixeH "Star" arribà a Lisboa l'ex-president de la Repú­bUca Argentina don Marcel Alvear, que, procedent de l'Uruguai, ve a vi­sit ar la seva mare poUtica, que comp­ta noranta dos anys 1 està. convales­·cent d'un fort atac gripal. El senyor Alvear, qu eve acompanyat de la seva esposa, donya Regina Pacc1n1, que fou eminent cantatriu, fou rebut pel seu gennà poUtic don Josep Paccin1, an­tic empresari del Teatre de San Car­los, de Lisboa.

I nterrogat l'ex-president argenti so­bre la política del seu pals, s'abstin­gué de fer manifestacions, dient : "Sóc argenti ; però Vinc de l'Uruguai, 1 no sé res."

Després de permanèixer uns dies o. Lisboa, el senyor Alvear cont inuarà el se\1 viatge a Paris.

• • •

Després d'haver acceptat Ja prest_ 1èncIa aquesta autoritat m~mi('ipal 1 ")ferir la seva coHaborRció, s'ha acor. 1at celebrar l'esmentat concurs el pro­r>er dissabte. dia 5 de març, al Gran Teatre del Bosc.

EL SOPAR MENSUAL DELS PEnIO_ DISTES MUNICIPALS

Diumenge vinent, dia 28, celcbraràn els repòrters municinals el seg'on ~nl""lar mensual de comparlvonia. al restau_ rant Joanet, de la Barceloneta.

Com hom recordarà, en inaugurar_ se aquests sopars perIodístics, el mes pasat, els promotors pronosaren QUr> cada àpat fos presidit per un regidor d'aquest Consistori i elegit per sorteig.

Per a aquest mes, l'elecció ha recai­gut sobre el cap de la majoria i pre­sident de la Comissió d'Hisenda, se­nVor Joan Casanoves, el qual ha tin­gut la gentlIesa d'acceptar la presidèn_ cia que, aquesta tarda, una COmissió de periodistes li ha anat a afer u'.

d• • a u lenCl.éD ASSENYALAME,.'I¡TS PER A DElII-l

Audiència territoria.l

Sala primera. - Major qua..'1tla. -Maria Gómez Carrn1ero contra Joa .. quim Ramírez 1 altres.

Major quantia. - Andreu El1l'ique contra Emilla Pla i altre.

Sala segona. - Major quantia. -Fustes 8arradell cont ra Ignasi Va­llada.

Audiència. pro\'ineial

Secció primera. - Dos orals per es .. tafa contra Eduard Obiols i Samil Diaz.

Secció segona. - Un oral per csu.­fa contra Ange} Ruiza.gulrre i altre; pel' injúries contra Angel AzlO1·,.

Secció tercera. - Un oral per t\Ut 1 dos per estafa contra Alfred Và.zquez, Galbino Guerrero i Pere Bartes.

secció quarta. - Dos orals per des ... ordre públic i estafa contra J oan 50-­là i Manuel Padr6s.

VISTA DE CAUSES

A la secció primera va cotn-parèixer J osep Alemany, acusat dels delictes d'atemptat i avalot públic.

El fiscal va sol·licitar la pena de doS" anys, onze mesos i onze dies de pr~s6,

-Vicents Cliva va l'enyir a Bad .. \loni\ amb Manuel Ramon a qui va causar lesions de pronòstic reservat. Avui el fiscal de la secció segona li ha de­manat la. pena de dos mesos i un dia d'arrest. -A la secció tercera s'ha suspès la

vista de la causa assenyalada per ha­ver mort l'advocat defensor.

-Saturni Jesús Ginestà que e~t..'l. ­va acusat d'W1 delicte de robatori, s'ha. conformat amb la pena de quatre anYs onze mesos i un dia soHicitada pel fiscal.

L'AGRESSIO A MANUEL BRt"'IH Per ha.ver trigat més de quinze cUes

en g'uar1r les lesions que W1S deSCO­neguts inferiren al redactor de " La. Publicitat" Manuel Brunet. el jutjD.~ municipal de la Concepció ha l lil.lr~t les actuacions al superiol d'instnlCCJÓ, perquè aquest instrueixi el correspo" nent sumari.

L'elecció presidencial a Alemanya SUMARIS CONCLOSOS

In El jutjat de l'Oest ha tramès ¡\ ¡a Berl , 23.--8egons el ~Montag" el secretaria de govern de l'Audiència doS

Consell de degàs del Relchstag deci- sumariS ja acabats, en els qual~ h~ h3 d.1rà probablement que en la sessió N de<! " d'avui el m.1n1stre de l'Interior, Oroe- processat Pere avarro, que es l '' ner , presenti davant la Cambra el ve. a realitzar atracaments a la b&:~ projecte relatiu a la data de l'elec- riada. de Sarrià. ció presidencial, la pr1mera votaciÓ de POTSER PERQUE ERA J1fL ia qua lt indrà Uac ei dia 10 d'abril.

De6prés seguIrà la discussió general. COMU, .. DETENCIO D'UNS CAPTAmES A

LA PORTA D'UNA ESGLSSIA

La brIgada municipal de persecució de la venda ambulant, ha procedit a la detenció d'uns captaires, aquest ma­U, davant l'església convent dels Car­melites de l'Avinguda del 14 d'Abril, que en obrir les senyores el portamone­des s'apoderaven amb violèncIa del seu contingut.

E! sentiment d'inquietud I dolar es desperta en l'ànim del poble japonès davant la temença que en l'ambient irradiat per la SOcietat de Nacions t a Nord-Amèrica podria. arrlba.r-se al bloqueig general econòmic al Japó, i si a tal extrem s'arribés, el Japó ea veu­rà davant l'alternativa de rendir-se a la auper10rttat de la força o de morir per manca de mttJans de vida. La ren~ dic1ó sense lluita, no és admesa. per a l'honor japonè s, i no cabria, sinó la lluita, en la qual sl bé el J a pó caurJa vençut, no deixaria, no obstant, d'a.rrosaegar a les n adons en les cala ­mitats de la guerra. per les ~rdues de capital 1 vides que aiXò ocasionaria. Arribat aquest cas, el Japó es faria. tort en el seu propi tenitori 1 assegu­raria lea comunicacions amb les m .... "

En totes parts es combat acarnissa­~ament observant-se que els japonesos quant després d'intens bombardeig amb artUler1a de ¡ros cal1bre, es creuen poder avançar, es troba amb les ame­tral1adores i els fusells dels Xinesos que no havien retrocedit ni un pam. Amb tot, es creu que Ics pèrdues en bOmes són molt 1mpor tants.

L'emoció es devia., no a l'acte en sI, puix que ja estic- acostumat a aquests actes, sinó perquè aquesta vegada aquell públic a.nQva a sentir-me a ml sol l, en actes anàlegs, com el que se celebrà a la plaça vella de braus de Madrid, anaven a parlar alguns.

La. tusta de subscripció a la famosa rifa de DUblln, ha estat clos ...

E l muntant dels bitllets comprats puja. a dos mmons de lllure!J esterli­nes, Xifra que hauria estat depassada si el contticte d'Extrem Orient no ha­gués privat aquesta part del món de prendre~h1 part.

Es probable que el canceller faci un Al carrer de Piqué foren d~tillf:tit' discurs al ReiCh sobre la. poUt1ca ex- Frederic Femàndez. Josep Reyes 1 RIl­tertor 1 interior. fel Martin, que amb la màxima aetl-;l·

El ~Worwaerts' · diu que és precis tat exIgible s'havien lllul'l:lt a fUl~ur .i/'S elegir , quan l'eJecció pres1deru:1al, en- bombetes de la 1Hum1nació publld""'i t re Htndenburg o un home de l'opo~ potse}', creguts, que allò !:tp.. e slció. comú ...

Els sacial-demòcrates votar.n pel' •• ____________ ......

Ha.n estat lliurats a lo. COmJ.ss.Wa de Beneficènc1a. on han dit anomE nar-se Frunee3C Dorda! 1 Martínez, de v1nt-i­!l,untrc ans; Aureli PernAndez i Mar­Unez, d e trenta-d.os , 1 Feliu EntiaJ.go j Menend~, de tl-enta-quatre anys, tot s tou st ers, sense domlc1U.

Un testimoni l<~nclal situat des de l'hipòdrom de g-W an assenyala que segueix desesperadament l'atac ja­ponès sobre K lang-Wan, però els xi ... nesos no han poaut ésser d.esallotjat del terreny recuperat ahir.

______________ , I de l'Est per mitjà de la seva esqua;lra.

Els japonesos intensifiquen el bom­bardeig per mitjà d'avions I a",ieria dat completament destrult pel bom­grossa. L'aeròdrom d'Bong J ac ha Que­bardelg japonès. - Pnbra.

UN ACCIDENT

FERROVIARI

H\1elvn, 28. - En 1& l1n1a de zarra a Hl1elvli ,quilòmetre 108. entre les es .. t1lClons de Valdeamuza I OU Màrque .. df1!!carr1là el correu que sort! al maU tie Huel\'n, a coD.SeQ"tiènc1a d'haver-se trencat l'ex d'un vagO de mineral, DeI­carrUà aquest v. gó I un altre !mm.­!!lat.

E! maquinista aoonsegul parar el tren ell el pont anomenat de Va1deho­mos. E! pont sofri desperfectes,

Resultàren amb lesiona ela ambu­lants del correu senyat Perran Agul­lera, al front, i el senyor Joaquim Va­Uucia, en una cama. Ambdós Heus. Continuaren prestant servei.

E!s vi.tg .... I el personal del tren. resultaren lHesoe.

La via QUEdà Uluro, .... tal>11n~ ta c1rcuJaoi6.

EL VA TICA I L'EXPULSIO

DELS JESUITES

Roma, 23. - "L'Oboservatore Roma­na· publica 1& nota del Nunci a Esp. ­nya referent a l'expulss1ó dels jesuïtes, Comentant-I&, diu :

"Es, per consegüent, un delicte l'obe­diència .. 1& Santa Seu?

ni en l'adhesió ftdel a eHa; seria ociós ! 'PuerU esforçar-se a. demostrar-bo.

Les cose:s tr1Stes succeïdes en els dies passats, quan un altre »erUI veri ­table, aegons les paraules del mateix Govern, ha amenaçat el pals. han de­mostrat una vegnda més on esta.va l'a­menaça."

• • • Desastre f erroviari a Rússia

E! Nunci apostòl1c trob& a1xò tant BerUn, 23.-Uu greu accident fer­inexplicabie, quant que el Qovern de roviari s'és produït als voltants de 1& Repl1bUca voli sembla que val man- Lenlngrand, damunt I. Uni. Kolpin­tenir les relacions diplomàtiques amb Popowsky, la Santa Seu. 1 encara és ben recent la A causa d 'un error d 'agUllatge, un declaraciÓ pll.bUca que féu el primer tren ràpid ha tapat amb un tren de president de la Repll.bllca en una cir- càrrega. cwnatància memorable oa de la seva Bis vtat¡e1'8 han resultat morts en presa de ~ó del seu r_te la topada I tretze greument feriu. profund nrw I Augu!t B<>b1rà de l'Es- La "Ohepu" ha fet detenir cinc fun-lIiis1a. cIonar!.s toC"'"'" de neauchlA:~ . '11 el

No, el I>f!IlIIlQ -" .11 Ja Santa ~ ,""eL

Acabà dient que tenia l'esperança. que tots guardaran envers ell la dete .. rènc1a que ell havia tingut amb els altres.

A CORDOVA ESCLATEN

DOS PETARDS

COrdava, 23. - Prop de lea dotze de la nit en les obres noves de l'Escola de Veter1nàr1a, escl.taren dos petards, sense que ocorreguéss1n desgrà.c1es, per no estar h abitada. Només hi havIen dOlI cut-rdies.

Ocasionaren deat.rocc. d'impori&n­cia a la part central 1 al costat es­querra de la nau central.

EIs 1m.pactes arribaren a una dJatAn­cia de més de 500 metres.

Donada la soUd.esa. de l'obra s'evitl una catàstrofe, puix que .'haur1.a en­fonsat la nau en una gran exten.s.1ó.

L'arquitecte ha orden.t apuntalar la part destraçada, cosa que ea f.rà una vegada el jutjat instrueixi lea pr1me­res d1l1gèneles.

En les obres treballaven 120 obrers I en arribar avui se'ls ha dit Que que­daven suspeses temporalment les obrea.

Es tracta d'una venjança social. Els autora tingueren que burlar la vtg1-làncla dels guàrdies i entraren per la part del c1arreI1L

El IUceéa Jlrodul alarma.

E! 8 de març s'efectuBri. el tir. tge dels n11meros, 1 Ja cursa hlpica, sobre 1.. qual està basada la r1fa, t lndrt. llac deu dies després d'aquesta d.ta,

H1ndenburg. l'

• •• SINISTRE FERROVIARI

4 morts i 11 ferits

SOmm.erset, 23.-Un t ren de viat .. gers b& top.t .mb un altre de mer­c:ancle.s prop de T1.gn1ab.

A conseqüència de l'accident han resultat mortes quatre persones 1 onze d. ferides greument.

Amb motiu del t ràgic acc1dent , i en el llac del succés, es desenrotllaren dramàtiques """"DeS, puiJ: eis ferlta reclamaven aUXU1 amb a.ngo1xa.

A 1"hOra d'ocórrer la catàstrofe ar­ribaren al llac del s1nlstre met¡es I abundant mate.r1al aa.n1t&rt..

S'ha obert una informació per ui d'esbrinar les causes de l'accident.

• ••

La malaltia d 'Edna Purviance

••• ELS TRffiUNALS DE LENIN·

GRAD SON SEVERS Mascú, 23.-Els tribunals de Leuin·

grad han dictat sentència en el pro· cés segu1t contra dlversoa funciona­rls del Trust de F'ruItes I IJegwns, acusats de falsejar els principis en què ea besa el comerç soviètic.

Com ¡e recordarà, els condemnats ~xtrclen un comerç 1Hlcit, segons Ja llei dels Soviets, i foren empreaonats, or1g1nant-se amb tal motiu un gran ..càndol lo Moscl1, pu1x els acusats eren persones molt conegudes, a les qual.s es creia 1nversemblable ele caure sota el pes de la Ue!.

Tres dels acusats han estat condem­nats a ~r afusellats. Els a1tret! com­pUran dUerents Jl"nes de presó.

• • • TROTZKY PRIVAT DELS

SEUS DRETS DE CIUTADA

Mase1I, 23.-EI president del comitê executiu central ha privat dels seus dreta de ciutadans sovl~ti.. prohi-

Hollywaod,-Es troba en gr&vlssim blnt-Ias·hi l'entrada a RúsÒ1a amb estat, a conseq~ncia d'una afecció passaports estrangers. a trenta set cardfaca, l'actriu cinematogrà!lca Ed- emigrats russos que desenrotllen ac­na Purvlanoe, intèrprete de la ma- tualment una activitat que .. lUtja )or part de les comèdies de ia prlme- ,contrareVolUcionària. ra tpoc¡\ de (lbIIr~ OIIaplll1. BIlue ells hi tl¡ura Trotzky.

EL QUE DEMANEN ELS MINAIRES D'ASTURlES Oviedo 22. _ S'ha celebrat el CO!l~

grés del ' Sindicat Unic miner. Al>~'" tll-en delegats de 43 seccions, que r'­presentaven uns deu mil afillf1.t-E.

Després d'àmplia discUssió, . s'",",,"­dà. soHicttlll' del Govern el seg:üt 'l1t 1.

Que els delegats obrers del I.r?b ... siguin pagats per l'Estat. dd

Que l'Est.t aboni el 65 per 100 jornal als obrers en atur forç~· (..8

Que l'Estat pagui cinc PN~~.ed ",,_ retir als obrers quan complf'lXln • dat de 50 anys. ~

Protestar de la repr-ess1ó contra moviments obrers. . ~

Demanar la. lIibertllt dels Pl"'.,"s(I llUcs i sac1als. •

Que es compleixi lf1 llei de P de milles.. 'l

Intervenció del Smdicat Ull'I ,er t direcció i admlni~tracio dr 1 ~ miner en el sentit que el ral QUI! fil· J ceben' per tona de chrb6 ext· t ¡;. •. integre a l'orfellnat. 1 li ..

S'acordà. també adhl!rir-bt: é\ 13 . t te.rnacional sindical roja i dentfi. l

als patrons augment dú sou. CD;1\. quantitat que oportw.umle!"'¿t ('"'i fix · .ixi com la readmissió de tots eli obl\ .... acomiadats. . •

Per últim acoroat('ll soY.!('It.e:r :.. s'organitzin escolt; ~ bratu1tt:S per lWs dels m1nalr.s.

de col ro

la in ci

la ml

ro 1.

• e' ca

lo n

q

e

p

e d

<1

" S

" 11 <

"I <o h f,

• "

~ r • ,

, I

l,

,

•

r l

Ja bumanltat ~e~~~~~~~~~~~~===--=·~====~~~~~~~~~~----~~~~~~~~~~~~~~~:g~~~ Any TI_ - Núm. 9l

L'ASSEMBLEA EL CONGRES DELS RADI- altra cosa, que, per tant, no hem L MERCANTIL CALS SOCIAUSTES

d'extendre'ns en més manlfestaclollS. es responsabili-De tots els quadres de l'obra. el mi-

llor i de més valor tècnic teatral, és t t B d I Madrid, ~. _ A les qm~tre de la tar- Múrcia , 22. - En la s ~~ó de la tar- el del bar o taverna on es reunei- a s a a a ona

da continua.r ~n les delJ.Jeracions de da celebr.ada pel Congrés del partit ra- >ren el .. pistolers. l'.A5-sembleü Mercantil. I dieaI-soCIa lista. el 5enyor Botella ma - . La.. preso.:n tal:lo tou bastant acurada.

El pr~cnt. senyor Rosada. anun- n1festà. que. en vis.ta d'una proposició Sl be l~ direcció deu d 'esmenar, en el cià. l'adhesió del Comitè Executiu Pa- de concòrdia que va a presentar-se SUCceSSIU, alguns detalls que no pas-t;'Onal de Madrid. desistia del discurs per a contestar les 3en desapercebuts al públic.

Es llegí una proposició de l'Assocla- m auilestaclons que contra ell ha fet , Pe! exemple, aquella porta de la r;ló Patronal dels ports de San Sebas- al maU, ~l sen r ar Domingo. pr~so, que tan clarament es veu que t1à.n i Pasa jes, relerent a la tributació Es lleguen diverses proposicions que j '~bra al revés, o sigui pel costat on SObre transforts. foren aprovades. .u ha les frontises.

Es discut el control sindical obrer. Una de les proposicions es referia al Dels actors, sobresurt el trcball de El senyor MarU Reus, representant reIngrés dels senY,ors Botella en el ple ~a senyora Collada 1 el del senyor

del Comitè de Madrid, digué que les de la ~lnor1a, i S acordà. deixar per a l López S :, IV8, el qual féu un governador cJ.rregues tributàries es podr ien ad- Congres ordinari de maig el tractar :3Crfecte, si bé un xic massa crida­metre si la classe patronal pogués gau- dels motius que Induiren a la seva se- nero dit plenament de le:{ seves funcions. paració. El públlc subratllà amb aplaudl-

Digué que el control obrer representa Aquesta propo~lció tou aprovada amb :nents les [rases que l'autor posa en la desapariciÓ total del comerç i de la el vot contra del senyor Ordu. Joca dels personatges perseguits 1 tam-indústria, t combaté la seva 1mplanta- Després es tractà dels cas del senyor Jé els moments melodramà.tics, en els elO a Espanya. Gala!za. Varen intervenir els senyors ls

La implantació del control represen- Oom.mgo i Ortega i Gasset. ~ua , com ja hem <Lt, l'autor explota ~ ia destrucció dels interessos econò- S'acordà que el parttt ratifiqui llu '1 sentimentalisme del públic. xn1cs patronals. confiança al senyor Qalarza, 1 que la: En caure el teló del tercer acte.

El control representa el desplaça- mentava l'actitud adoptada pel Com.i- ~l públic obligà l'autor a dir unes pa-Il'-ent absolut dels patrons. té de Madrid. : aules. Aquestes foren pera demostrar

Es referi, després, a unes paraules S'acordà., també, sol.l1c1tar del Coml- .!l seu ngraïmf!nt, 1 acabà amb un que pronuncià el senyor Largo Caba- tè de MB;drid, la rectificació de la nota .1 Visca el teatre del poble '" llera al Congrés Socialista de 1902 que publicà jutjant la conducta del se- Si es r,eferia, en dir això, al que dIent que el control era el primer Pw5 nyor Galarza. acabava d estrenar, nosaltres ho sentim per anar a la supressió del capitalista. El senyor Galana agral la dec1s16 Jel poble.

.Al projecte de control presentat pel del Congrés. A- P.

Govern, no es té en compte per a res Els minIstres sorUren per la nit en els Interessos del :apital, i la. seva. con- d1recc1ó a Madrid. seqüència ha estat el temor que ha des­pertat als capitals estrangers els quals bo s'atreveixen a venir a estàbl1r-se al nostre pals. El representant de Va.1ència opinà que

~I projecte és Inoportú I Injnst, I que ",18 fracassat gairebé a tota 'uropa.

••• El Centre Cultural de Xofers

Per a tot home liberal és un deu­re posar en coneixement de qui pot p05al'~h1 remei, de tota injustícia, i mes quan aquesta és feta amb opo­Sició a tota llei i dret.

Es tracta, senyor governador, que amb motiu d'haver-vos estat presen­tada per dues societats republicanes de Badalona una instància wHlc1tant que ordeneu una revisió adminlstra­Uva. de l'obra d'aquell alcalde de tris­ta memòria, Pere Sabaté, fins a la caiguda de l'últim Govern de la Dic­tadura, els representants de les dues societats republicanes que el diputat Grau us va presentar, varen explicar les vexacions que va tenir de sofrir aquest dissortat poble en l'época de la Dictadura i la desastrosa admin1stracló municipal mercès a la qual ha que­dat hipotecat tot el patrimoni del Mu­mcipi amb motiu de l'emprèstit de sis milions de pessetes,

Pere Sabaté, l'ex-alcalde de la Dic­tadura, l'home de confiança, per mo­tius de familia, amb Martínez Anido, que des d'ací Barcelona encara diri­geix una colla d'homes trametent-los recordatoris de què en poder seu té escrits comprometedors, felicitant-lo com a alcalde i com a. dictador de Ba­dalona,

tader home de govern, I afegeix que segurament tindrà ressonància, espe­cialment entre els partits peUtIes

"El SOl" creu que entre l'cspectac16 del poble espanYOl i la realitat del dis­curs, s'obri una estimable distà.n.cia.

Creu que en la part dedicada al pressupost, no mostrà un pensament coherent, i degué, davant el pensa­ment del senyor Carner. presentar una solució conQrets.

Sl el senyor Lerroux no continua el dIscurs a les Corts. l'acte del diu­menge deixarà menys senyal que un grapat . d'arena llençat al vent, i hau­rem de convenir que la paraula del sen~or Lerroux ha afermat el senyor Azana al poder, i vitalitzat la perma­nença dels socialistes al Gabem. 1. en­cara, a1eglr que ha entortit la "jefa­tura" de l'esquerra republicana en m~.ns del senyor Azaña. '

El Liberal" diu que la tècnica del d1scurs fou el desig dels radicals de viure en cordialitat amb totes lea fra.c~ cians republicanes.

L'acte resultà una afirmació repu­blicana que dóna esperances per a la consolldació del règim.

Destaca la importància de l'anunci que ha acabat el silenci en el Parla­ment, que comptarà. amb una oposició de sentit constructiu molt necessa:l en .. el joc dels partits .

El Imparcial" elogia el discurs i diu que respecte a l'eficàcia que pot te­nir, les Corts contestaran.

El senyor Lerroux digué que porta dintre de l'ànima un dictador. Ne­cessari és que no l'oblidi, perquè és pOSSible que si les indicacions a la con­còrdia, a la pau 1 a la benevolença mu­tus resulten inútils, tengut que posar la seva ànima al servei d'Espanya.

les I Hugenberg per mitjà de llurs òr­~ en la premsa i en les reunions publiques, per no haver volgut des­prendre's de Brün.n1ng. s'observa una certa deb1litat en l'ofensiva empresa ja que sembla que la _figura del general Hindemburg es posaaa per damunt dels Interessos de partit. - FaOra.

El que demanen els nacional socialistes

Berlin, 23. - Els nacional socialiste:; es proposen presentar, en el Reichstag, una moció de desconfiança a Brun­n1ng. demanar la convocatòria de no­ves eleccions del Reichstag 1 la dero­gació de totes les anomenades orde­nances de "socors". pubUca.des .......... 1930. - Fabra. 'WQ

EIs estrangers detinguts

Buenos Aires, 23. - El consell de mi­nistres ha acordat examinar indivi­dualment tots els casos dels estrangers detinguts a bord del "Chaco". També han acordat introduir economies en tots els mtntster1s. - Fabra.

Notícies que no tenen fonament

Santes, 23. - Les noticies circulades a l'estranger sobre la vaga. a bord del ::Slerra Córdoba" i l'esfondrament del Sierra Morena", manquen en absolut

de fonament. - Fabra.

L'afer del ChaL

La .Paz, 23. - El GcIvern bollrià ha tramès al seu re1)!'e"'-CI1I.4:n a Nova Yonc; totes le sm"'~·u('.ciO"'"...;.S neees&à­~ per a t~actar de rafe!" èel "Cha.­ca ,que es disputa. amb el Pamgual _ Fabra. .

Hitler, candidat a la presidència

Berlfn, 23. - Ado1t Hitler cap deIa naeional-soc1alistes, es presenta can­dldat a la Presidència del Reich _ Fabra. .

Un tren arrona a un autòmnibus

Varsòv1a, 23. - En un pas a "1I prop de Lonwlg, un tren agafà Ul¡ <iU­tmnibus en un pas a nivell, resultant deu morts 1 dotze ferits., en la .&eva ma­Joria molt greus. - Fabra.

El futur parlament irlandès

Berlúl. 23. - La Universitat nacio. na! de l'Estat LUure d'Irlanda.., ha ele .. git com a represent&.llts seus un repu .. blicà. t a Mac CuU1O"an. Tots els mem .. bres del govern Cosgrave han estat re­elegits.

La posiCió del tutur Parlament sem de 65 republicans 1 50 governamentals Manquen els resultats de dot~ d.l8~ trlctres. - Fabra.

Amb aquest projecte - ~ . - sola­ment es tracta de donar sat1Sfaccló a 19. lluita de classes.

EL QUE HA DIT LARGO CABALLERO, DEL DIS­

CURS DE LERROUX Amablement convidats pel seu pre­

sident, sen~or Josep Gorbs, hem efec­tuat una visita al Centre Cultural de

Madrid, 23. _ Un dels nostres redac- XOÏers. tors vLsità el ministre del Treball, se- Farem rebuts per l'esmentat senyor nyor Largo Caballero, i 11 preguntà la acompanyat del bibliotecari, Sr. Car~ seva opinió sobre el discurs del senyor les Heaxts i altres membres de la Lerroux. El m.1n1stre contestà: junta. Una per una, ens mostraren

Per aquestes raons, senyor gover­nador, comprendrà que hi ha homes que per la por que els fa l'ex-alcalde Pere Sabaté, fan de republicà amb la condició que tenen d'obstruccionar tot intent de revisió municipal adminis­trativa.

Per això hi ha de secretari d'Alcal­dia un republicà de nova carta que, amb motiu d 'haver tingut un plet i haver-li fet guanyar l'ex.-alcalde Pere Sabaté està. fent gestions per tot ar­reu cercant ajut per tal que no es portin a cap les responsabilitats mu­nicipals administratives.

DE L'ESTRANGER ESPECTACLES PÚBLICS

El radlcallsme del projecte arribà a prohibir a una empresa que cessi en els seus negocis si per a fer-ho li man­ca l'aprovació dels Consells de rúbrica.

El senyor Cabré, delegat de Barce­lona., també considerà equivocada la fi­na.litat que es persegueix. ~fensà els Comitès Paritaris, els

quals - digué - no han donat el mà­xim resultat que era d'esperar, degut 9. la negligència. dels patrons.

Elogià l'actitud dels Jurats mixtes Tot seguit rectificaren els senyorS

Reus i Cabré. El representant per Valladolid estimà

C!ue els patrons no poden ésser Incom­prensius 1 opinà. que és preferible que transigeixin amb esperit de comprensió a què s'arribi per la violència a la im­plantació de les millores socials

S'aprovà la. conclusió primera. . Es llegí UD3 proposició de la. Cam­

bra Mercantil de Barcelona sobre C8.­~s comercials. Fou defensada pel se­nYOI' Cabré.

:!!:s prengué en consideració aquesta proposició. i s'acordà al mateÍX temps, que una Comissió v1s1t1 el senyor Al· bomoz per a parlar-li d'aquest assump· te.

Es donà compte de les entitats adhe­rides a l'Assemblea, que són 337.

Es concedeix un vot de confiança. a la Mesa, perquè redacti les conclusions de l'Assemblea.

El president promet que renectlran tots els acords adoptats.

Sol.ltc1ta pe les asoci.aclons d"Espa­nya que treballin per la ·prosperitat del pafs 1 que S'esforcin per a portar al Parlament la veu de la indústria i del comerç.

, .. LA GUARDIA CIVIL TIRO­

TEJADA A CORDOVA

Còrdova, 23. - En una :finca pròxima al pOble de Puente Gen1l entraren un cen ~nar de veïns del poble d'Rerrera, px:oveYtS de cavalleries, per a robar oliva, i feren un dispar contra el guar­dià de la finca, el qual. resultà 1Hès.

La GuàrcUa civil sostingué un viu ti­roteig amb els invasors i foren detin­guts 32 individus, als quals s'intervin­ts:'lleren 18 ca.valleries carregades d'o­liva.

• •• REFORÇOS PER. A EL

PARTIT RADICAL

Madrid, 23. - A l'e. ,revista que el senyor Casb.'1Ho celebrà el dissabte a'm.b el cap radical se li dóna importància. Ja que es ve dient que és possible que la minoria progressista passi a engroi­xtr les fUes del partit radicaL

S'assenyala, com a prova d'aquests lUInors que no estan desproveïts de fonament, que a l'Assemblea que cele­brarà dita Agrupació el proper dia 28 es presentarà, segons tenim entès u.n& rut i acordaren demanar la celebració proposta el1 ... aquest sentit. •

• ••

LA SETMANA SANTA A SEVILLA

..., Sevill~, 23. - Diversos germans de la C~nfral'JfI .. de la Macarena, en nombre d un centenar, es reuniren ahir a la ~t 1 acordaren demanar la celebració d un nou cabdill per a tractar de la SOrtida do la Confraria a Setmana Sm~, per considerar que l'anterior Ct abdill va prendre una decissió nega­lya en virtut de determinades coac­

Cions. El governador civll ha dit als pe­

rtodlsó tes que justi1ica la seva interven­CI prop de les confraries pel desig g: què no es privi a SevWa d'una fes-

com la de Setmana Santa.

• •• UNA BOMBA A PUNT

D'ESCLATAR A SARAGOSSA

Saragossa, 23. - Els obrem munlc1-als de neteja pública que treballen n u.'l xuclador del carrer de les Fs­

¡:;~'T.! Pies, prop de l'edifici dels Esco­t -. trobaren una potent bomba en orma de p1nya, :provefda de bla 1 "arregada de metralla 1 dinamita, i se e~1s que la deixaren en aquell lloc . P tolers. 'a~b les degudes precaucions l'arte­

c," fou portat al parc d'artilleria.

• • • A Santander

r~ANVIARlS QUE ES DE­CLAREN EN VAGA

Santander, 23. - Els tramvlar!a en !:~o celebrada acordaren per 83 vots

tl t. '21. df'!clarnr la vaga. .p.:! 41UO'len&e no circularen tramvies.

ttre~ I\lJtcc.~ df'!l servei públic no sor-­tueasrr po: n què els tnunv1aris PJWl­ton Xl rf'presal1es per les agre.ssiIIla lUt.tra els trs.mvlt'.s el dlvendml , ..

nom.és circulen taxis.

-El discurs, l'he sentit per ràdio i cotes les dependències de la casa. he pogut advertir que el senyor Ler- El Centre Cultural de Xofers pos­roux no ha dit res de nou. Tot quant seeix una biblioteca que fa hon~r als he sentit contra els socialistes sola- seus associats.

La guerra Teatre Català Romea TEATRE BARCELONA • • Tel. 19691.-Companyia VILA-DAVI

Avui nit, a un q,uart d'onze: .,.,,"' . . ...... ,1,).IA 1. .. :; ..:ub'ledla

ment són rezels personals. El se'u pro- .Els llibres que la composen, no són pòsit de treure els socialistes ha con- lllbres banals. sinó que al costat de la tribuït a clavar-los més al banc blau n;lill?r literatura s'hi troban llibres

tecOlcs de gran valor. els qual poden emportar-se'ls els xofers a l:j. seus l'es~ pectius domicilis, contribuint aixi, en gran manera, al millorament dels seus coneixements.

Senyor governador: a vós us toca resoldre i donar satisfacció a un po­ble que, durant l'època de la Dic­tadura, sofri tota classe de Vexacions mentre d'altres, amb els diners mal adquirits, feien escarni.

xIno - Japonesa La batalla de Kiang-W aD

Xo.ng-Hai, 23. - La gran bataHa de

Anna Maria ..\N'l' ONI VICO I

AVID, nit, a un quart d'onze: Vivir de ilusiones

I?emà, dimecres, tarda: Si yo quI __ !dCl'a._ Nit: Viva de Uusiones. '

• • • LA COMISSIO DE

RESPONSABIUTA TS

Madrid, 23. - Demà a la tarda es reunirà el ple de la Comissió de res­ponsab111tats per tal d'examinar la po­nència de la Subcomissió del cop d'Es­tat.

Segons les nostres noUcles. a més negut, en el qual es demana per als ge­del dictamen de la Subcomissió, ja co­nerals del primer 1 segon directori mi­litar i per al Govern que va presidir el general Prima de Rivera, la pena de re­clusió perpètua, es presentaran diver­sos vots particulars, i un d'ells serà subscrit pel senyor Pefialva, conside­rant el delicte comès pel general Prima de Rlvera com a únic autor, fou el de rebeUló civil però no m1l1tar, perquè aquest dellcte no es va deal1tzar al front de força armada,

Qual11lca còmplices d'aquest dellcte en el seu vot particular, el senyor Pe­fialva, als generals Cavalcanti, Beren­guer (don Frederic) 1 Saro, i el general Doban, ja mort, que constitUïren el primer directori militar.

Com a còmplices del delicte de per­ma.nença d'un poder lllegal que va do­nar lloc a què no es convoquessin les Cort.s en el tèrm1nl marcat per la Constitució, considera als generals del segon directori i al Govern d'homes ci­vils de la Dictadura, ~ com a encobri­dors d'aquest delicte, -els governs que presidiren els generals Berenguer 1 Az­nar.

D'acord a aquesta qualificaCió re­dum la pena del prime rd1rectort mi­litar. de presó major a reclusió tem­poral I per als altres complicats de­mana penes inferiors en la graduaciÓ corresponent.

El senyor Royo V11lanova, presentarà un altre vot particular, en el 'lua1 con­siderant Que únicament es tracta de responsabU1tats politlques, demana com a sanció, únicament la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

Finalment el senyor Rodr1guez P1-fiero, presentarà un altre vot particular en el qual nom sol.licita que sigui ex­clòs de la responsab1l1tat el general Cava1cant1, tenint en compte que sl va formar part del primer directori, fou per creure que el general Primo de Rivera tractava d'establir una Dicta­dura, va tenir en penediment eficaç que el va portar a conspirar contra el rè­gim absolutista establert, per la qual c~S& fou objecte de repetides persecu­CiOns.

el tea.t.-e AL VICTORIA

ESTRENA DE "LOS PISTOLEROS"

Ha tl ngu t lloc al Teatre Victòria l'estrena de l'obra "Los pis­toleros" que el seu autor, senyor Fre~ deric Oliver, ens presenta com a dra­ma pollUco-social..

El senyor Oliver ha escrit aquesta obra per s la galeria, no per al pü­blic que aprecia el vertader teatre.

Nosaltrcs. com molts dels que assis­tiren a l'estrena, hem de confessar que l'obra ens ha decebut enorme­ment per malts conceptes, però més que tot perquè tractant-se d'un au­tor del prestigi del senyor Oliver no el pod1em creure capaç d'escriure una cosa semblant.

Creiem que de la llulta social que es desenrotllava a Barcelona, en l'èpo­ca de la qual s'ha volgut escriure aquesta obra, se'n podia treure molt més partit.

Creiem també que la barreja que fa. l'autor, entre els ep1.sod1s d'aquella lluita I el sentiment amorós dels fll\s dels protagonistes de l'obra. en lloc de fer CIélxer l'Interès I el valor del drama, -I d1sm1nue1:l:en 1 el fan de­caure tlns el punt de convertir-lo en. una mena de melodrama absurd i es­¡arri!Ó6. d'aqueUs que ens presenta­ven v1nt-l-c1nc anys eorrera. I als pro­ced1ment6 dels quals el senyor Oli­ver no ha de recórrer per s cercar l'aplaudtment del públ1c.

El senyor Oliver sap molt bé que l'obra que ell ha volgut presentar-nos. és el drama que, Q.ui més qui menys, tota l'hem vtscut I que per tant 11 hau­ria estat factJfss'm extreure'n d'aquells feta una obra de caràcter social. for­ta I valent, I que, fins I tot, podia marcar una nova modaUtat en el tea­tre.

))e¡¡gracladament no ha tingut l'atre­vtment necessari por a confecclonar aquesta obra amb ela sols eplsod1B d'aquella lluita brutal I s'ha llençat por camlna que no hauria tingut d'em­prendre, a explotar el sentimentalis­me del públic.

Allà ell sl creu que a!xb pot .. for­ça el prestlaf que gaudeix. Nosaltres ère1em, una vega4a més, que obres com aquesta més av1a~ el 4esmere1:xen que

El funcionament de la mateixa és fixe i volant, essent en gran nombre els socis del Centre que utilitzen els seus servels.

Pot dir-se, a honor del bibliotecari que és un dels serveis millors de l'en~ titat.

Badalona en pes clama perquè es porti a cap la revisió de les respon­sabilitats municipals administratives.

No dubtem, senyor governador, que posareu tot l'interès que cal en aquest afer, donant satisfacció de justícia al poble de Badalona.

Comprenent-ho a1xf 1 fent-se per­fecte càrrec de l'obra cultural que la biblio~ realitza, la Generalitat de El senyor Josep Gorbs cont1nua ex­Catalunya i l'Ajuntament de Barce- plicant-nos qUines són les finalitats lona, s'han dignat trametre'ls un cert d'aquell Centre. i, entre altres coses, nombre de llibres, per tal de con- ens diu: trlbuir a l'esforç que fan els socis. -Ultra disposar d'un local on els

També, entre els altres lú figuren xofers puguin reunir-se per a frater­una trentena de llibres, tots ells im-I nitzar amb els seus companys, nosal­millorables dintre el seu gènere, els tres volem, també. cultivar el tracte quals són donatius de la senyoreta Te- social del xofer. 1 procurar la seva resa Montaner, vidua del plorat Sal- elevació moral, procurant-li tots els vador Segut, la que en féu entrega al elements necessaris per a assolir-ho. Centre, avalats amb una amable dedi- .' Actualment, el nombre de socis

Kang-Wan s'ha desenroU1a.t de la.. se­güent manera:

Protegida per una espesa cortina de fu~, la infanteria japonesa llançà un furlós atac contra KiangWan

Els xinesos contestaren amb' un vio­lent foc de metralladores i fuselleria que atravessava la cortina de fum. No és exagerat afirmar que una vertade­ra plUja de metall calgué sobre les forces Japoneses. La resposta xinesa causà innumerables víctimes al front nipó.

Aleshores, 1 malgrat de tan enèrgica resposta, els japonesos intentaren en­fonsar el sector Noroest del front xi­nès. La infanteria japonesa, malgrat estal molt desfeta prengué per assalt les trinxeres xineses, per els xinesos els esperaren amb les baionetes 1 no cediren ni un sol pam de terreny. Els japonesos es van veure obllgats a. re~ tirar-se. La seva retirada fou ordena­da, per el terreny estaba. tan ple de cadàvers japonesos que en la retira-

Teatre Còmic Companyia de revistes i vodevils. Primer actor i director, ARTURO LLEDO. Vedette., LAURA PINI­LLOS I SARA FENOR. Altre pri­mer actor, "CASTRITO". - Avui, Olt., a les deu: Primer. SE NECESITA UNA ME­CANOGRAFA_ FEA. 6cgon. L'èxit b.lDlba cie la tem­porada,

Las Leandras amb el seu popularlss1m Plcm I pronont part el rei del ball ex­

cèntric

Harry Wills amb els sea nous i ovacionat.. nú­meros. acompanyat de les sugges­tives ballarines de la Companyia

Fantàslo I NoUclarl Fox. Por 1IDa majer

(dibuixos). GRAN EXIT de la superproducció russa, cantada 1 parlada

El camino de la vida ~a~es de la Rússia d'aVUi

catòria. efectius és de 200, però com cada Ultra l'Instrument, poderosament setmana les parets de secretaria s'om­

instructiu de la bibUoteca el Centre plen de noves propostes, és de creu­posseeix també les seves co'rresponents re que aviat haurem doblat aquesta seccions d 'espOl'ts, festeigs, cultura, et- quantitat.

da perderen la vida nombrosos soldats que es veten en la 1mpos.slb1l1tat de I i,~------------­córrer a causa del gran nombre de v1c- G T t E I times que es trobavell sobre el terreny. ran ea re spanyo

Actualment les forces japoneses des- Avui. nit. a les 10. L'èxit més cansen. Sembla que, per la seva part, gran de l'any a Barcelona: cêtera, etc. "Com podeu veure - continua. dient

Aquesta darrera és potser una de les el. senyor Gorbs - l'en~itat està subs­que demostren més activitat, preocu- crlia a tots els periòdics barcelonins, pant-se en gran manera de tot el que sens~ excepció, i els quals estan a fa referència a la instrucció, no sola- la disposició dels socis.

fo ren posats en acció totes les possi-bilitats I que no compten amb reser- La reina ha relliscat ves de cap mena.

El nombre de víctimes dels xinesos Demà, tarda popular: LA PODIA

ment dels socis, ans també la. dels seus "No cal remarcar que el Centre és fills. Estan ja molt avençats els tre- purament cultural, i sense cap signi­baUs per a la creació d'una escola. ficaci.óni tendènt.ia politlca, r.J s1n-

fou molt escassa perquè els xinesos en D~ PARADIS. Nit 1 d1jous, tarda cap moment sortiren de les seves trln- 1 rut: LA POMA: DEL P"ARADlS. xeres. - Fabra.

Prosegu1nt també les seves activi-. dica.l, és a dir, que. essent soci, el tants, ha organitzat un curs de fran- : Cenb.'e admet 11 tothom." cès, la inauguració del qual. tindrà Uoc I En una de les snles W ha Jnst.a.Y.at.. e~ dia 1 de març, 1 anirà a càrrec del un cafè. el qual, .. a despit de no per­dlector de l'Escora Condal, senyor Ray- metre's cap mena. de joc, es veu nor­mond Asselit, el qual ja compta amb J malment concoregut pels socis de l'en­un gran nombre d'alumnes inscrits. t1tat, els quals hi ve.n a passar l'es~

Ordres als súbdits japonesos

Xrulg-Ha1, 23. - Totos els súbdJts japjonesos resident a Xang-Hal àd­huc els homes, han rebut l'ordre de preparar-se per abandonar el pafs 1 clir1gir-se al Ja¡)Ó.-Fabra.

~é també la seva secció de cultura tona i a discutir amicablement entre f1si.ca - tan necessària al xofer - a ells, demostrant, amb això, que no és cà.rec del professor sufs Erving Koenlc, cert, com algú vol suposar, que els per a la que hi ha també una quanti- ¡ xofers de Barcelona siguin la majo-tat molt crescuda d'inscrits. ria uns viciosos.

Contesta del Govern japonès

Toquio, 23. - El Govern japonès ha tramès la seva contestacíó a la S0cie­tat de Nacions. - Fabra.

DARRERES INFORMACIONS •••

DE MADRID

EL CONSELL DE MINIS­. TRES D' AVUI

Madrid, 23. - Aquest mati s'ha re­unit. al Palau de Bonavlsta, el Con­sell de ministres ..

En arribar el mtn1stre de Marina digué que sotmetria als seus companys la reforma de les tarifes de cabotatge.

Al senyor Albornoz se1 pregW1tà la seva op1n1ó sobre el discurs del senyor Lerroux, contestant que encara no l'halia llegit.

Arribada d'or per la França Departament i cridà. l'a.tenció del Go-vern sobre el COl1grés Internacional Xeburgo, 23. - Han a.rribat a bord de Cirurgia que ha de celebrar· se a del "Berengaria". 426 barrils d'or con­Madrid a mitjans del mes pròxim. tenint la quantitat de sis-cents mllions

Els demés ministres no feren manl- de francs. En desembarcar la formosa festacions interessants. carga caigUeren a la mar, a. conseqüèn-

SOlament el senyor Albomoz, al qual cia d'haverse trencat la cadena de la es preguntà sobre cI resultat del Con- grua. sis barrils. Els escafandrers han grés del partit republicà radical so- començat els seus treballs per a la re­cialista. digué que hi havia hagut untó cerc fa dels barrlls que valen deu m1llons i d1sciplina. de rancs. - Fabra.

El senyor Casares Quiroga, digué que encara no hi havia hagut el nome- La Conferència del Desarmament nament de cap superior de policia, no havent-se accepta.t encara, la d1m1s- Glneb 23 L Idè I 1 s16 relativa al cà.rrec de director ge- ra,. - a pres nc a de 11 neral de Seguretat Conferència del Desarmament ha. re·'

Per últim el cap' del Govern indicà but els projectes britànic i japonès, que tota la reunió m1n1sterial havia sÚ1tesi de les declaracions que els seus tingut per principal objecte el des- delegats feren davant la Conferència.

Divendres. dia 26, estrena a Es­panya, en el

TEATRE APOLO cie

ACUSACION Reportatge escènic del terrorisme a Barcelona. divíd1t en cinc qua~ d.res 1 un epfleg, original de CU­ment i Eusebi C1morra. Personatges principals: General Aledy, General Gourder Gamido Bravo GordJllo, Baró de Koemag Comte de Logotet, PaUas, Xató da C~ps, Arseni Molins, Pep Finta. .El Pintor", Escarpiu. etc.

ACUSACION és un drama cru, que sintetitza

tot l'estigma d'una època

TEATRE POLIORAMA Companyia de comèdies cÒDliqaes

CASSUIIR ORTAS Avui, nit, a un quart d'onze'

EL TIO 14 Demà, dimecres, estrena de la co­mèdia en tres actes

L A O C A de Muñoz Seca i Pél'ez Fernmdez

Cinema Broadway Unió, 7. - Telèfon 19944

Avui, cinema sonor: FIEL A LA l\IARINA. per Clara. Bow. - PA­RAISO PELIGROSO, per Richard ArIen i Warner Oak.land. - Noti­ciari Fox i Dib1Ú.IOS animats. ~~o~~.~.

Rosselló Cinema Rosselló, 257. - Telèfon '16110 Avui, nit, a tres quarts de deu: Revista. Dibuixos, EL A.."lGEL

AZUL i

El trio de la beneÏDa p~r Lil1an Harwey 1 Henr1 Oarat

Cinema Urqulnaona Gran èxit de TERNURA, segons

In to.mosfl ob.ra d'Henry Bata1lle i

CHIQUÉ El senyor MarceUf Domingo respon­

gué, a la mateixa pregunta, que havia llegit una part i que el discurs era el que podia ter el senyor Lerroux en les actuals circumstàncie.:;.

patx d'assumptes dels diversOs depar~ - Fabra. I taments. • • • A favor de l'elecció --;T;O-E~A:OT~'R=E;-N~O=V~E=T~ÀT!rï

d'Hindemburg Gran companyia lírica d.

de Pierre Colomb1er I dialo~ades en francès)

Acabà la reunió mtntsterial a dos quarts de tres de la tarda, I el mtntstre d'Obres públiques, que 50rU un xic abans. facilità. còpia de l'informe que féu davant el COnsell del seu viatge a Granada.

El ministre d Agricultura facllltà la segilent nota oficiosa:

Estat. - El mtntstJ:e d'Estat donà compte de la gestió per ell realitzada com a representant d'Espanya en la reuni6 del Consell de la Societat de Nacions, i de la tasca de la delega­clóespanyola en la conferència del desarmament.

Com que aha s'han reunit a Gine­bra, amb motiu d'aquestes assemblees els ministres de Negocis estrangers I els representants més signU:lcats de tots els paÏSOS, informà el senyor Zu­lueta sobre la situació actual deIa pro­bltm1es internacionals. I el Consell de­liberà prop de l'orientació d'Espanya en aquestes qüestions, I de les Unies direCtrius de la nostra. poUUca exte­rior.

També tixa el COnsell les normes ge~ nel'als que ha. de seguir el ministre d'Estat, en tornar a Oinebra. per a prend..-e part en la pròxima assemblea de la SOci~tat de Nacions. convocada amb motiu del confllcte Xino-japonès, i prosseguir les tasques de la confe­rència per & la reducció 1 l1m1tac1ó dels armaments.

Guerra. - El mInlstre donà compte del Reglament de mobU1tzacló de 1'0-xrclt, que fou aprovat pel Consell.

S'aprovaren també alguns expedients adm1n1straUus.

.Agricultura. - El mínistre ha donat compte de la tramitació satisfactòria de les relacions comercials d'Espanya amb IW1a.

S'aprovaren divenos expedients de oonst1tuc16 de pòsits.

Obres Públiques. - El ministre m­tannà al consell del IJCU viatge a Gra­nada 1 de diversos aspectes del pro­blema ferrovlarl.

Instrucció Pública. - InformA. el nll­n1stre ¡obre a\¡¡V.I>I assumpte. del BeU

El que diu "La Gaceta"

Madrid, 23,-La. UOaceta" publlca un decret autoritzant el m!nIstre d'HI senda, per a presentar a les COrts un projecte de llei ell< .. "8.m1nat a què els posseldors de ftng.ues rústiques decla­rin la renda que percebe1xen per les mateixes, estiguin o no arrendades.

Resolvent reclamacions formulades pels opositors de la segona llista suple­tòria de- les oposicions al Magisteri, de 20 de jul1o1 de 1928.

Inserta també una cUspos1ció sobre els destins Q, proveir pel cinquè tom contingut en l'ordre de tretze de ge­ner últim, 1

Un aItI'e d1spos1c1ó di:iposant que no es cobrin drets d'amagatzematge a les estacions ferroviàries de Barcelona i Sevilla. afectades per les vagues úl­times.

• • • La premsa comenta el discurs del

senyor Lerroux

El diari "Ahora" el qualifica de ¡ran discurs, encamlnat a una pellUca de

BerUn, 23. - L'ofensiva que dirigei· xen mtler i Hugenberg contra. la re­eleccIó d'mndemburg a la Pres1dènc' a del Reich, acaba de sofrir un cop m(,lt fort amb la. ubltcacló d'un manif ~st signat pel comte de Westa.r¡;, ex-cap del grup parlamentari nacionalista i al qual acompanyen altres 40(1 persoTtal1-tats de la dreta alemanya. cn la qual es mostren decidits partldalis de Ja re­elecció d'Hindemburg, per és:;e,· qui millor encarna l'esperit del poble ale­many.

Això és considerat com una nmplfa­ci6 cap a la dreta del Comitè tondat per l'alcalde de Berlin a fa.Vor de la reelecc16 del ma.riscal.

Malgrat dels atacs a Fln.\emburg que en aquests últims dies llan tet Hit-

Compra mobles TOTA CLASSE D'ARTICLES

HOTEL SEGUR pacificació, però creu que la conbnÇ8 CLARIS 8 _ TELE~. ON 21525 I la pau pollUca no són base de conso- , I1dacló econòm1ea y creditici&. m ha u:.~~~~~~~~~~~~~ que nivellar el presupo.st seguint un ~ criteri de justicia en els tributs. i al senyor Lerroux . creu que el Govern porta un camí equivocat, deu asumir la responsab1l1tat de governar.

"A B C" consid.era que el discurs és la resposta als IiUwela d'una enor~ me massa nacional, fundats en la co­mú aspiració de què el pal> lliuri el govern al pollt1e que per la seva his-tòria oembl1 més capacitat per a pres-

I!stòmae. tntest_ _tN. oto Allment:i especials ve[:etar:1am

CASA SQRRIB ~ Lauria, 62, I Salm .. OD, IU •

tar-U ajut, i que el anyor Lerroux es mostra d1sIlosa.t a recol.U.r. Però no An . n·h1 prou amb que el .. nyor LerrouX unC1eu a op1nL Pregunta què OI proposa con· !ra els erros, I d1u quo això étt un "I h ." b~!taenL1~~':!'~Ue el dDcun en I a umanüat el seu aspecte potrt1c és l'obra del -.er-

LLIDS CALVO Avui ,nit, a les 10: Penya Cata.:aaa. La nova producció. Los invasores

pels celebrats artistes M1ras. To­màs, A ",11 I Pa\acios.

I MOLINOS DE ''lE..'óTO per Emlli Vendrell

Demà, tarda popular: LA GRAN Vu., MOLINOS DE VIENTO, per I Vendrell I LA CANCION DEL OLVlDO.

Frontó Novetats Avui, dimarts, nIt, a un quart

d·ol1zc LARRUSKAIN - NAVAR- I RE'IE '·)I:tra HERNANDQRENA -UGALDE. Demà. tarda; ECHE- J VAllEIA - EGOZCUE l contra I URANGA - CELAYA. Nit: GA­BRIEL l - BERRONDO n con-I tra mlGOYEN ! - GOMEZ­Detalls per cartells. ___ --1

, Guariu les vostres malalties cròniques Exit Règim Naturista. Pelayo. 80. tercer, de cinc a set. Tractament. cOlTespondènc1a i es trameten informes gratis.

Especific de l'

ASTENIA GENITAL PTE. G ) (MANCA DE VIGOR SEXUAL)

De la c:yaculacló prematura (ptrdues seminals)j de la Fe:btHa y molt enclls per a combatre lO NEURASTENIA, en tOlC' Ics uvto manifestacions.

Es el més poixant e.stimula"1 de raclivilal neuro·espino·médulo.gurllI11 Sinérgic i homo-e~uimulasa de Ita gl6ndules inlerslicials. Prod1.1 D.u.

rigl.emdular. complell~menllnofcnslu. Mdi perjudica, ni leSiono cap or¡ue ni ci funcionomenl dels mateixos.

No conté, ni eSfric:nino, ni rosCure. ni conl6rldes, ni ..-:ep altre. rnt,li Il'

ment excilent. PRODUCTE MAGNE E INSU5TITU1BLE PER A RECOE>RI R LA PERDUDA FELICITAT CONJUGAL. PROSPECTES GPA~ ,

'-.~bor6,ori.F"rmllCo!òflíc.dqIDr W Du/rom Preu: 21'75 "t~ Alt.3.",P.r..$O /J A Rel! L ON.A· T~/e'on tStlJl .. .

La premsa barcelonina i el dis­curs de Lerroux

Diu "El Conec Catalàn": una a una, llevàndose incIuso a re­"Podemos. desde luego, asegurar que frenar y contener en màs de un pa­

na ha debido saiisfacer a nadie. Ni a saje a .sus propios ct)rrelig1:dllarios, los lncondicionales y "discípulos" su- prontos a desbordarse belicosamcnte. yos en la anticlericalada incendiaria fué el partida socialista, ese partida -de 1909, ni a los càndidos "elementos diJo -"al cual debe la. república. emi­conseryadores" que esperaban coger nentes servicios", entre ellos el de ha­al ex emperador desertando de la. tur- ber puesto en la Constitución "princl­ba anticlerical y secularizadora para pios que en saz6n han de dar frutos catalogarlo en las "derecha". En las ópt1mos". Es evidentfsimo que el se­suyas, se entiende. liol" Lerroux prefiere mil veces las iz-

lla denunciado el mal, pera ha es- quierdas n. las derechas, no sólo por­camoteado el remedio. Con la agra- qué las teme lncomparal?lemente màs, vante de que pareda iniciarlo, y se sina porque en el fondo considera a ha l1m.1tado a. balancearse en la con- ambas sin comparación po~ible. Toda tradicci6n. Miraba demas:i.ado a su el problema de su partido, para el se­persona. zeherida y a su partido en fior Lerroux, es que, si le llega la hora entredicho, pera no caer al' descubier- de gobernar, los socialistas no le pon­to del socialismo gobernante, y se gan el veto, antes por el contrario le olv1dó definir la actitud obligada Y presten su colabaración.

-Em sembla, sl seguim aIxf, que acabarem pe]' enfadar-nos!

EL DISCURS DE LERROUX

Un • comentarI • autorItzat

r-------------------~------------------~ SUBSCRIPCI~. 2'50 l PREUS DE Barcelona, un mes ... ... ... ... . .. h nfnsula, un trimestre 0' 0 . , . H 7'50 amèrIca, un tr1Inestre 0 .0 •• • , _, • 9'50 Altres països, un trimestre 0.0 0'0 • 25'00

No es tornen els orig1nals nI es manté correspondència sobre ela quo no hagin p.stat demanats.

Tota la correspondència., excepte l'adnrlnistrativa, deu dirigir .. se al Dl ... rector.

o no violenta pels carrers - això depenia de la resistència-, però si enèrgica en les determinacions per separar del tot el règim monàr­quiC dI règim nou que tots anhe­làvem. l una revolució descansa en principis i compromisos ante­riors a tota determinació parla­mentària. No es fa per convocar unes Corts que deliberin, netes de tot pensament previ, el que tenen d'acordar, sinó que porten els pro­blemes precisats i concretes les so-lucions. El que les congrega és l'es­tructuració d'aquestes solucions, la seva adaptació a la vida nacional. Per això nosaltres demanàrem pri-mer que tot, el reconeixement de la personalitat de Catalunya com a principi revolucionari.

Existeixen uns compromisos pre­vis que l'actual Parlament no pot contradir. La sobirania del Par­lament és relativa, és per delega­ció, perquè la sobirania resideix

UNA NOTA

El Covernador Civil, "L'Opinió" i el cap superior de Policia

Al Govern Civil fac1lltaren anit la per aquest Govern i el que es troba al següent nota: seu front, he de proclamar pública..

"Un diari d'aquesta ciutat, òrgan ment, i ho faig amb gu':t, nue: ~ d'un partit politlc. ha publicat, segu- de bon republicà, és el Sr. Menéndea rament sense la vènia. de l'entitat di- un bon amic de Catalunya. a la Qua} rectiva d'aquest, i del seu il.Justre cap. ha prestat i presta assenyaladisslma un article editorial que titula "D'in- serveis amb tot entusiasme i sense des. terès per al Govern de la República". cans, com altres funcionaris no cata ..

Res no diria amb relació d'aquest, lans, a tots els quals, els OUC_lO : om perquè cadascú pot apreciar fets i amb tota l'ànima, devem sincera gra .. jutjar conductes segons 11 sembli d'a- titud, si informa el nostre judici per cord amb el seu criteri o amb la seva sobre de passions i partidismes el sen .. conSCIència; però hi ha dues coses en timent de justícia. aquell article que no puc deixar pas- Barcelona 1 el Govern de la RepÚ .. sar sense immedIata rectificació i sen- bUca, han significat al Sr. Menéndez. se la meva protesta. en repetides ocasions, llur reconeixen ..

patriótica, personal y calectiva, en ¿ Qué ha quedada, pues, de la ma­quien reconoce la magnitud del de- ravi1losa bomba, luego de estallar? Un sastre jurídico, politico, social y hasta poco de espwna amarga para los que republicano que él proclamaba. Ni en un burbuja pusieron tantas ilusio­uuiso su solidarldad inicial y efectiva nes. Un partido que ticne una ganas je ayer con lo actuado por esta Re- locas de gozar del Poder. Y un jefe pública para rectificar noblemente, ni cansado, que no parece tener gana qu1so aventurarse a la gallardia de alguna, pero que _ deseoso de compla­una solidaridad con lo atropellado cel' 3. toda el mundo, comenzando por frente a los victlmarios. los suyos _, se avendria muy blen a

El nostre amic I batlle de Bar­celona, Dr. Aiguader, ha publicat aquest matí un article molt in­teresant a "L'Opinió" respecte al discurs de Lerroux i particular­ment en el que fa referència de l'Estatut de Catalunya.

en el poble i avui el poble li enco­normes no prou fidels a l'esperit manà la fidelitat revolucionària. Si que nosaltres, els catalans, cregués- Catalunya no és acatada per aquest sim deduir de la reúnió de Sant Parlament, si la seva sobirania és Sebastià.

é negada, i es refusa la seva volun-

Una d'eUes, és l'afirmació que fa ~a pels serveis que presta, sense ne .. l'al.ludit diarI que les incidències de êessitat d'estímuls de CFll) mene, '1': _

desordre públic que s'han oril!inat a .ualment, l'ep merescudes i inequívo .. la provincia de Barcelona aquests dar- ques mostres que els catalans, part! .. rers temps, han estat servides al 00- cularment els ciutadans de Barcelona. vern tan desfocades, tan augmentades el consideren un de llurs mmors amics, de proporcions, que o bé" obeeixen a P'Jrquè acredita la seva amistat amb temperament fantasiejador per natu- 'fets. Ho mereix.

SoberbIa y paradoJa ~!l hombre q~: aceptar el apoyo electoral de toda cla­es, se c!"Ce o le juzgan de goble~no .; Se de derechas, para seguir reahzando ¿Los anos? ¿~potenc1a? ¿Mledo., luego desde el gobierno, con el bene­¿Falta de convlcmón y de lógi~a? De plàcito de los socialistas, que ya la han todo un poco, pero fué una de~llusión iniciado con el o.poyo de los radicales, para los todavía. esperanzados. una politica de izquierdas."

El Dr. Aiguader, present a la conferència de Sant Sebastià, pot millor que ningú donar una opi­nió del que Lerroux ha dit del cè­lebre pacte. Heus aci els passatges més importants del comentari:

Sostingu rem allà que la Revo- tat ben concreta i clara en l'Es­lució proclamés la personalitat de tatut, no estarà satisfeta i lluita­Catalunya. Aquesta pre,ensió fou rà de nou i amb la constància amb acceptada. El que es discutí fou el què ho ha fet fins ara, per con­mitjà de fer-la efectiva i s'acordà quistar els seus drets, que de fora un Estatut elaborat coHectivament, ningú no pot discutir. votat pels Municipis i refrendat pel poble. A les Corts Constituents hi Les Corts actuals han comprès aniria l'ajustatge d'aquest Estatut ben bé aquesta doctrina i l'obliga­per la convivència amb l'Estat, pe- ció. 9ue compo~ta.va; ,en la 90nsti­rò mai la discussió de les llibertats tUClO res no hl ha d essenCIal que que s'hagués votat el pOble catal;' privi d'instaurar l'Estatut votat per com imprescindibles a aquella per- Catalunya .. NO crelem de cap ma­sonalitat que proclamava de bell nera, que Sl en el moment solemne antuvi la Revolució victoriosa. de proclamar la llei de l'Estat aques

ralesa, o a pànic o a ganes d'augmen- Quan són necessàries totes les assis .. tar premeditadament el volum de les tències per a mantenir l'ordre, r.Ufln coses, creient sincerament que obeei· sembla iniciar-se el restabliment de la xen a això darrer. normalit9t i la massa obrera reacciona

Això no és cert. Les informacions do- sensiblement, sotraquejant el jou que nades per mi, que són les servides al venia oprimint-la, amb perjudiCi dels Govern, són sinceres, verídiques 1 com- seus legítims interes<;os, (lU' 11 ~ '~an ¡­

')rovades. Si d'algun defecte poden res- focat en la iniciació, moviments diri .. sentir-se es de suprimir-hi certs de- o-its contra la República, i s'ha fet talls que, a distància, poguessin en- a.vortar la seva repetició, intentada grandir la importància de nexos, que amb tm pretext sentimental, no resulta semblen apreciar-se, entre el vist i el oportú, ni legitim, utilitzar determinats no vist pel públic, i en aquest defec- procediments,'·

De l'editorial de "El Diluvio": "Nada de lo que ha d1cho el sefior

Lerroux nos viene de sorpresa. Lo es­peràbamas. Y, en verdad, si compa­ramos lo que ofrece con lo hecho has­ta aqui por los dos primeros Gobier­nos de la República, en que han pre­dominada los socialistas, secundados por una rama del republicanismo, pa­réccnos que la fórmula por el jefe. de) partida radical propuesta es la que màs cuadra a.l actual momento de la vida política española.

"La Publicitat .. , en el seu article de fons, diu:

"Lerroux èomenta el pacte de Sant Sebastià. Es curiós, però, molt humà, també; els congregats a aque lla reunió en donen una referen­cia diferent segons els compromi­sos i prejudicis anteriors. De totes maneres Lerroux, que en aqueUs moments s'adher1 a les paraules dels delegats catalans, com faig constar en el llibre "Catalunya i la Revolució". en converses posteriors en conserva una visió ben acostada a la nostra. Doliase el señor Lerroux en su dis­

oorso de la desconfianza que encontró .. en el Comité revolucionario y decia que entonces pensaba lo siguiente: "Contra mi podéis hacer alga, pera m.n mi no podéis hacer nada".

Y en eso puede haber alga de jac­tanda, pero es verdad. Porque, in­lludablemente, es el sefior Lerroux uno de los hombres representativos màs blen dotados entre todos los jefes de los grupos en que se diversifica la co­lectividad republicana. Sólo que en él jamà.s acompañó el acierto en las elec­~ión de sus colaboradores poHticos. Equivocaciones doctrinales unidas a la­mentables desvios de proceder impi­dieron que el veterano Lerroux tuv1era, al hundirse el régimen monàrquica, la alUsima. representación otorgada a don Niceto Alcalà Zamora, bisoño en las 111as del republicanismo espafio1.

¿Se enmendarà el señor Lerroux? ¿Tendrà tina en la deslgnación de sus oolaboradores cuando sea llamado a regir los destinos de la República? Justo es reconocer que, atendiendo nuestras leales advertencias, en las últlmas elecclones munlcipales impi­dió que figurasen en candidatura nom­bres de antiguos coreligionarlos moral­mente maltrechos, desacreditados po­llticamente, verdaderos escombros de su partido en Bucelona."

De "La Vanguardto.": "Ninguno de los grav1stmos proble­

mas pl3.nteados hoy en Espafia, le pa­rece que pueda resolverse retrocedien­do en 10 màs mlnimo. De suerte que esas derechas que tanto esperaban del discurso, no han contado co,{ él para nada. EL spfior Lerroux habló vuelto por completo de espaldas a elIas. La preocupación real de toda su discurso, la. obsesión que media las palabras y determinaba las actitudes del orador,

"Ha dit també el senyor Lerroux que si no fos aquest Govern seria un altre el que hauria d'endegar el plet de l'Estatut. No és pas això. El {'.om­promis que ell ha recordat estipula que l'Estatut serà sotmès a les Cons­tituents. Si la Catalunya republicana. ha complert els seus compromisos, no pot existir cap raó perquè de l'altra banda restin obligacions sense com­plir. Aquestes Corts i no altres són les que han de discutir l'Estatut; si no fos així el pacte de Sant Sebas­tià quedaria romput, i no seria Ca­talunya la que hi hauria faltat.

En línies generals, doncs, el discurs del cap radical crea la possibilitat d'u­na successió pacifica al govern Azaña, successió que s'anuncia amb un desig de concòrdia republicana a base d'u­na. concepció moderada. En aquest sentit, el discurs del senyor Le1'rOUX haurà tingut la virtut de reconciliar molts recelosos amb la República. Aquesta, segurament, és la qualitat més meritòria de l'oració del cap r&­dica1."

"La Veu", com sempre, aprofita el comentari per a ficar-se amb les es­querres:

"El senyor Lerroux admet la hipòtesI que les Corts Constituents puguin és­ser dissoltes sense haver aprovat l'Es­tatut de Catalunya. Nosaltres no po­dem admetre aquesta hipòtesi. Si el Pacte de Sant Sebastià no significava almenys que les Corts Constituents no es dissoldrien sense haver resolt el problema de Catalunya, realment significaria encara molt menys del que nosaltres ja temlem 1 del Que el ma­teix senyor Lerroux reconeix. Però hi ha, a més a més, el compromís ofi­cial contret pel Govern provisional de la República. Aquell compromís ja fou complert, car el Govern provi­sional cessà en la seva comesa i l'Es­tatut encara no és aprovat. Però sl ara les Corts Constituents eren dis­soltes sense deixar aprovat l'Estatut de Catalunya, aquesta hauria d'apre­ciar ben dolorosament quant poc li hauria servit tota la polftica d'esque­rres. a la qual se li ha fet sacrificar la pau de les consciències i la pros­peritat econòmica."

El que potser no hi està tan ajus­tada és la interpretació. Sense que ens separi una gran distància, sen­se que en cap moment pugui con­siderar-se com obertament oposat a la nostra posició - i avala aquest judici la seva conducta lleial a les aspiracions catalanes en dis­cutir-se la IConstitució-, el cap del Partit Radical sosté principis i

La catàstrofe de Bilbao

Bilbao, 23. - Encara quan la nit del dissabte un xofer de la línia d'autòm­nibus Mospital-Achuri, assegurà que la nena Agustina Viano, desapareguda des de la nit de l'incendi, l'havia tro­bada en el seu cotxe envollcada en una manta i que la lliurà a una dona prop del lloc del succés, durant els treballs de recerca de la casa lletra A, del car-

~~~el~e d~~~iíe~l d~~~~b¿~~b~::~on~~~ zades, sota un tram de l'escala, fent­se càrrec d'ells el jutjat, que les lliurà al dipòsit.

Els pares es troben apenad1ss1ms. Era filla única. El pare, que és tram­viari, com tenia. els mobles assegurats, ha rebut 4.500 pessetes d'indemnitza­ció. A migdia del diumenge se celebrà la conducció dels cadàver des de la pla­ça de Balbalburu fins la plaça d'Auxi­liars, des d'on pel tren de Lezama, fo­ren portats al cementiri de Vistale­gre.

•••

te, si ho és. reincidiré patriòticament Ilo e. •

Era la perfecta lògica liberal I tes Corts han tingut en c.om!'te els democràtica. Els homes allí reu- manaments revolUCIOnarIS, 1 amb· nits no podien interpretar d'altra ells la llibertat de Catalunya, en manera la nova llei que volien ins- l'hora de les. rea.:li~za~ions les ~i taurar. Davant de la dictadura per- manqui e~perIt loglC 1 es negull~ sistent del Borbó coent el seu es- a si mateIxes. Els catalans som l perit de les vexacions sofertes, la serem respectüosos amb el pa:la-: nova estructuració de l'Estat no ment mentre el Parlament SIgUl podia en recte judici, propugnar respectuós i lleial amb la Revo-per cap forma dictatorial. Ni la del lució. .

com a català, sense deixar de complir "L'Opinió" afegeix a dita nota el ni un sol moment els meus deures de comentari següent: Governador i sense mancar mai a la "Fins aquí el senyor Moles. De mo~ lleialtat amb què he de servir i servei- ment només ens interessa fer constar xo el Govern de la República. que com que quan hem parlat de com

L'altra, és la manifesta injustícia de creu sensible al Govern les incidències mesentar com a enemic de Catalunya de desordre públic conegudes a Bar .. un funcionari digníssim, collocat en el celona no ens referíem a les informa~ lloc de més responsabilitat per a la cians que li serveix el governador se­conservació de l'ordre, considerant una nyor Moles, la seva resposta no cal. ~quivocació que el Govern tingui a Altrament, no hem dit, ni direm mal Barcelona, en època de pre-Estatut i que el Cap de Pollcla de Barcelona no 1.mb les funcions de responsabilitat que sigui un funcionari digníssim, ni que li són encomanades, un home resolta no sigui d'una gran capacitat i honra .. ment hostil al pensament, al sentiment desa, de rectitud i de ~~l. T·... 'I)

Parlament, observi's ben bé, ni la l la Revolució proclamà la lliber-del Parlament. tat de Catalunya. El Parlament,

Era per una Revolució, que la- doncs, no té altra tasca a fer sinó bOl'àvem aleshores. Per salvar l'Es- ajustar-la a la Constitució que la tat espanyol, fins els delegats més preveu i la deixa estructurar. De conservadors no hi veien altre ca- la lleialtat de tots en sortirà el be­mí que el de la Revolució violent~ nefici comú."

a la voluntat collectiva dels catalans. ens hem referit a altres funcionaris '3i l'articulista es refereix, com sembla, no catalans, que ens mereixen tota la '1.1 Sr. Artur Menéndez, cap superior simpatia i respecte. Com que no hem de policia d'aquesta ciutat, home de dit res d'això. la segona part de la gran capacitat i honradesa, la rectitud nota del senyor Moles tampoc no ca­del qual i l'escrupolós zel en el com- lia, perquè no és necessària la defen .. ':lliment dels seus deures ningú no pot sa de cose~ que no han estat ataca ..

COL 'LA,BORACIONS apreciar millor que els qui han passatdes."

EL SACRIFICI TRIBUTARI L'aniversari d e la tornada de l'exili

. Com sempre que van a. ésser recar­regats els impostos 1 les contribucions s'ha aixecat un clam general de pro­testa entre els contribuents afectats.

Vertaderament la prOducció es tro­ba avui sumament gravada; la pressió fiscal és feixuga; depassa el límit nor­mal de resistència. La crisi economlca està molt extesa 1 fa més sensible la càrrega tributària. Els contribuents de tot això en fan argument per la pro­testa i les societats econòmiques, els

/ /

gremis, les pubUcaciosn professional la recullen, la inflen i la fan servil de propaganda de classe.

Suara hem llegit el document que

Ahir nit, foren molts els que anaren a íe!icitar el senyor Macià

gremIal umnt-se a l.a cridori,a .contra brasa Comissió de l'entitat "La Falç",mic1li del senyor Macià. ha U.ançat. als quatre ven~ la Unió " ,~<: n"n del vespre d'ahir, una nom-l durant el dia a la Generalitat i al do-

els projectes del mmistre. d HISend~. \ ovelltut d'Esquerra Republicana de Tinguérem ocasió de salu~2.r. e~tre Està :pl~ de llocs comuns 1 els ma:te1- J atalun a, amb el president, senyor els presents, als quals les d~st~ngl.des xos tapIes cmpra:ts en altres ocasIons ~ru al front acudí a visitar el senyor esposa del President, Na Eugema, 1 la d'augment de trIbutació. Ni els gre- Macià pel' tal de felicitar-lo amb oca- seva filla Na Maria, feren els honors de mis, ni les Cambres. de la Propietat, sió de complir-se un any d'haver tor- la casa, el governador de Barcelon, se-ni els demés. organISmes representa-' nnt de l'exili. nyor Moles ; el govern~dor. de Lleida, Uus del capItalisme, no revelen en senyor Freixes' el COlmssan de la Ge-llurs escrits cap idea nova; no donen El President, que rebé el!l0cionadts- neralitat a Lleida senyor Belli; el co-cap orientació pràctica i són purament sim els seus visitants, agral llut" deff" misari de Girona: senyor IrIa; l'alcal .. negatius. rència i conversà llargament a~b ells, de de Barcelona. senyor Aiguader i se~

El document dels gremis barceloni?s, tot encoratjant-Ios.a prosseguir mcan- nyora; els consellers de la Generalitat. el més recent de tots, és una cosa dlg- sablement en la llUlta a favor dels nos- senyors Ca~anova.s, Comas, Gassol i na de llàstima. Ens hi volem fixar per- tres ideals. Terradelles' el tinent d'alcalde de Bar­què pot influir sobre un nombre co~- En havent sopat coincidiren en el celona senyor Casanellas; el coman­siderable de contribuents, la classe domicili del senyor Macià nombrosos dant dels mossoS d'esquadra, senyor mitja de la produ.cciÓ que es tr~ba amics particulars i politics, que vol- Pérez Farràs; el senyors Petri, Creus, més gravad~ i llUlta amb més difl- gueren testimoniar al senyor President Cortès, Moles (fUll), Hurtado (Vic­cuItats economiques. llur simpatia en l'aniversari d'una dia- tor), Al .. vedra, Millàs Raurell, entre

Convé en aquests moments trans- da que tots els catalans recordaran molts d'altres que ens seria impossible cendentals per la vida del país, par .. amb emoció. Malgrat del caràcter d'in- d'enumerar.

EL PERILL NUDIST A Bilbao, 23. - -El jutjat d'instrucció

de l'Eixampla, que entén: en la tragè­dia que ocasionà l'incendi del carrer del General Eguia, ha dictat aute de processament i presó contra el dro­guer Pere Redondo, causant incons­cient del trist succés. Es funda el pro­cessament en què Pere Redondo obrà amb imprudència temerària. Per bo

concedir-li la llibertat se li exigeix mig milió de pessetes. En comunicar-li el jutjat el processament, Pere Redondo, que segueix greu, es posà a plorar, igual que la seva dona.

lar molt clar. Amb excusa de defens~r timitat en què la familia de don Fl'an- Els que sabem com don Francs a­els interessos de l'economia persistelx cesc havia volgut celebrar-la, la festa graeix les demostracions d'afecte que l'a.ctuació negativa de les nomenades depassà aquests l1mits modestos i fo- sap sinceres es faran càrrec de l'emo­"forces vives". En temps de la mo- ren molts els qui s'hi volgueren asso- ció amb Què el President i la seva fa­narquia estava justificada la protes- ciar personalment, .a part de les in- milia corresponien a les atencions dels ta perquè imperava en les esferes de comptables felicitacions que arribaren seus visitants.

Es sorprès un campament a Vallvidrera "-. Hi ha paSsos que temen el perill groc

"o el perill roig o blanc o de color de gos com fuig. Per tal de combatre aquestes malalties d'invasió, aquests països han creat uns serveis d'estadís­tiques i uns organismes de control, a fi de conèixer el progrés d'aquells pe­rills.

A Barcelona, és un altre perill que ens amenaça. Els nudistes, vinguts se­gurament d'un pafs més fred que el nostre ja han arribat a Vallvidrera. Han parat un campament i els dies de sol, s'estiren, esperant l'estiu pel' a posar-se a l'ombra.

Com és de suposar, Barcelona no té encara una policia especialitzada per a combatre el nudisme.

Figureu-vos que les nostres elegàn­cies es fa.ssln nudistes i tothom vol­drà ésser d'aquesta guàrdia d'assalt i de la galanteria.

, 'l'rotsky, a qui han estat privats els

dreta de ciutadania aovièUca

Sembla que el diumenge passat una brigada. d'investigació va. trobar un d'aquests campaments als afores de Barcelona. Immediatament els poli­cies varen demanar els documents a tothom l, com és molt natural, ningú no portava ni la més modesta tarja de visita..

Els nudistes de Vallvidrera - que feien fugir als timorats i atreien al seu campament als amics d'especta­cles nous, - varen voler fer valer la seva doctrina. No els hi valgué. La policia va fer-los vestir i els hi va prendre llurs noms, a titol, segurament, de curiositat.

Entre Qls nudistes hi figurava una senyora. Una senyora d'uns quants anys. El nudisme, pel que es veu, no repara en edats.

En córrer la veu de què el nudisme estableix els seus campaments per les muntanyes veïnes, segurament aques­tes es veuran concorregudes com mal. Però ens temem que la policia ens privi d'aquesta innocent diversió.

x.

~omentélris LA CLAU DE L'ENIGMA

Ben mirat potser no ho és d'enfg­ma, per a tollam, la pasSivitat obser­vada per la Societat de N llC10n8 en­vers l'actitud indisciplinada del Japó, el qual no solament ha contravingut i contravé els pnncipis bàsics de l'es­mentada Societat, sinó que àdhuc en ésser apercebut en forma--qv.an ja la cosa no tenia remei-ha deixat de fu­gir d'estudi i ha ,plantat cara als qui l'amonestaven, mentre l'ultimàtum que hom l'invitava a retirar, era presen­tat irremisiblement, seguit de totes les seves conseqüències.

Es de remarcar la subtüesa orien­tal d'un país que declara no trobar­se en guerra amb un altre pats sinó amb els generals que en comanen l'exèrcit ... Aquests subterfugis no deu­rien ésser acceptats com a bona mo­n eda- per la Societat de Nacions. Si aquesta té per missió principalissima evitar les guerres, i disposa d'un ar­ticulat que la faculta per (l imposar sancions severissimes al que se n'apar­ta, per quins set sous ha dei.:&at con.­¡¡TUlI' la tempest~ K1Ue~ en cap mo-

ment, donar al m6n cap sensaci6 d'e­nergia?

De mica en mica hau.rem de con­venir que la Societat de Nacions és una fm'sa més i que, llevat el man­tenir una allau de buròcrates, no ser­veix per a res. Aquest criteri potser fora exagerat. La Societat de Nacions és bona en principi í en espent, però aquel·Zs que la componen, i n'agave­llen els destins, es troben lligats de mans per compromisos de forta en­vergadura. Tenen indústries que pro­tegir i milions d'homes que ocupar. Es la debacle en perspectiva L . les affaires sont les affaires ... -Breu-:-Diixem-nos de hl~olLes t

que cantin les xi/res. Anglaterra tota sola va vendre material de guerra al Japó durant el curs de l'any passat per vaZor de 202.118 lliures esterlines, que representen. al canvi actual. més de deu milions de pessetes. Al port de Xang-Haí les nacions d'Occident han desembarcat, durant els darrers sis mesos de l'any 1931, armes i mu­nicions per valor de 353.679 lliures. En materail aeri l'importat a Xina foren 289.790 lliures. Tot plegat 643.469 lliures esterlines per a un sol port xinès.

A/egui-hi el contraband i aIló que hagi pogut arribar per Sibèria o Man­xt1ria. Sumeu-ho i, multiplicant-ho per dos o per tres. us atansareu a les ad­quisic10ns guerreres fetes a Occident pel Japó. No em negareu que els Vòl­tors, que viuen de devorar cadàvers, han pogut engreixar-se una mica ...

Peró no en tenen prou. ]I.·ecessiten que tot aquest fabulós 11H.:n~t'~nament sigui destruït quan mes C~'lat miUor per tal de prendre nous pedidos. No hi fa res que costi la vida a müers de mUers à'hmnes, dones i criatures. A ells no els importa res això. Els Consells d'Administració no coneixen les sensibleries. El negoci és el ne­goci. La humanitat és el de menys.

1 com que aquestes empreses acos­tumen ésser prou potents per a pesar en la balança, em sembla que ;a te­nim prou explicat el secret de la pat .. sivitat internacional davant la vora­cit at nipona. El temps escat ird si. te­nim raó..

SCAR.AMOUCBE

vobis!

Les muralles de Tarrago­na amenacen ruïna

Ens diuen de Tarragona que de les investigacions practicades a la torre contigua al llenc de muralla darrera­ment enderrocat. sembla resultar oue el baix-relleu allà descobert. represen .. ta una. deessa M1ne':"va, puix que es veu perfectament l'escut j part de la llança. Dissortadament, però, manca a l'esculptura tota la part corre~ponent al cap.

El director gene!'al de Belles Arts, aixi que tingué notícies del fet, de­manà. informes a les autoritats tarra­gonines per tal d'~.portar les mesures necessàl'ies per a evitar que la muralla de la Falsa Braga sofreixi majors des­perfectes.

A darrera hora d'ahir, un altre gran tros de muralla s'esfondrà, sense que es registrés cap de;;gràc1a personal. El Passeig Arqueològic ha quedat com­pletament obstru'it, havent arribat al­gunes pedres a una r~!C:'l que hi ha a. l'altra. banda del Passeig.

Després d'aquest enderrocament sem­bla que no hi ha perill immLnent de nous danys. No obstant, han estat pre­ses les degudes precaucions.

El miling de Madrid Madrid, 23. - Es calcula que al m1-

t1ng d'ahir a la pla:;a Monumental, as .. sistiren 16.000 radicals de diversos llocs d'Espanya i altres 16.000 de Madrid. De Barcelona anib3.ren aoo; de IJeida 'lO, i de T81Tagona 65.

Govern la més absoluta desorient~-ció i en l'administració pública la mes ___________________________ "":' ____ _

anorreadora incapacitat i disbauxa. La República, contràriament procedeix amb voluntat ferma a posar en ordre les finances de l'Estat, essent el seu primer pressupost una pàgina exem­plar de sinceritat i d'honradesa.

que es facin emissions de Deut~ per Un client poc sociable cobrir dèficit com UIUC recurs 1 1 aug-menti cada vegada més aquella des-

No hi ha dret per tant a protestar per sistema; és precis senyors diri­gents de les societats econòmiques que posin una mica més de senyen les campanyes. No s'hi val a dir que tot està molt malament i que un nou re­càrrec tributari no es podia pagar, és necessari plantejar d'una altra ma­nera el problema. l si no en saveu, pl€gueu. O si voleu aprofitar l'ocasió per atacar la pol1tica republicana, aneu al('rta, perquè us conei.xem. . Ara diuen que el Govern és .esclau d~ la fras~ d'Echegaray "el santa te­mor al dêficit ". Tenim a la vista nom­broses publicacions financieres, d'anys enrera, en les quals recollint opinions de figures caracteritzades del món in­dustrial i bancari i de la tècnica, es parla del "dèficit crònic de la Hisen­da espanyola"; i es presenta com un problema paorós; la resolució del qual és necessària pel sanejament de les finances públiques.

Ara diuen que "hay momentos en la historia de los pueblos" en que es preferible teI'ler un presupuesto de­ficitiario" a cubrir con deuda, a haccr pesar nuevas cargas sobre riqueza que no està en potencia de producción por causas bien conoc1das de tados". Aban~ de la República deien que era

indispensable la nivellactó del pressu­post.

La solució que ens dóna. la Unió Gremial com "desideràtum" és co­brir el dèficit amb emissió de Deute. Això és senzU1amt:>nt un disbarat que sols pot ocórrese-li al que ignori les més elementals nocions de la ciència de la Hisenda.

La. funció del Deute no pot ésser co­brir dèficit; sols parcialment. en tot cas, com es farà ara, és admissible i encara per travessar el pafs moments de crisi econòmica que dificulten la normal recaptació dels impostos.

Precisament la murrieria. dels go­vernants de l'antic règim consistia en trampejar les dificultats amb emissions de Deute - recordi's aquella sèrie d'e­missions de Bons del Tresor - amb el qual cada vegada s'empitjorava la si­tuació. Cal veure com el servei del Deute Que pujava en el Pressupost

? E h d . eritat i no hi Corunya, 23. - En un cafè del car~ pesa s ora e smc rer de Ga1.11 el patró de l'establiment ha altre remei que reforçar els in-. _ gressos normals i reduir les despeses expulsà un md1vidu i davant la re per nivellar vertaderament el Pres- slstèn~la del client SOlllCItà l'aUXIli de supost. la pollcla.

El ministre del Tresor dels Estats I El client protestà. que se l'expulSés Units Andrew W. Menon, deia l'any del cafè, fent constar els seus drets 1926 en un article publicat en diver- d~ ciutadà. t traient després un revòl­sos païsoS per la "Un1tet Press" que ver dispar~, sobre l'agent de policia la restauraci6 financlera d'Europa ha- · que tractava d'endur-se'l. via d'ésser tractada sota les mateixes Afortunadament el projectil no sor­Unies generals que sl fos la reorga- tí però davant l'escàndol que es pro­nització d'alguna grañ Companyia in- duï acudiren de la comissaria p~~:.;t,~ dustrial, que es veu en situació apu- ma un agent i dos guàrdies en ~UJLUI rada després d'una greu crisi. "Quan i del que discutia amb l'agressor. fos u!-l8; administració d:olenta, o per Aquest es refugià en un altre esta ... desgr~la una cO,mpanYla. es veu en bUment, d'on la pOlicia tractà de treu­situaCIÓ apurada s ha de traçar un p~ar: re'l 1 l'individu disparà sense canse" per .al futur, i els encarregats de Ior. qüències contra els guàrdies, un delS gamtzació han de tenir en co.mpte. quals féu un dispar contra l'agressor les despeses ha.n d'ésser redU1dcs 1 i el matà a l'acte han d'augmentlr-se les vendes. De . manera que d'operar amb pèrdues es ________________ ...

passi a operar amb beneficis. Trac­tant-se d'un govern, "això significa que el pressupost ha d'ésser nivellat".

De la nivellaci6 del prp-ssupost en fa Mellon la base per establir el crè­dit d'un pais, en forma que pugui obtenir un emprèstit .•• Tota nació tro­barà difícil vendre bons a Amèrica, sinó demostra que pot pagar les seves despeses corrents amb el producte dels ingressos corrents, de la mateixa ma­nera que seria impossible als organit­zadors d'un negoci trobar nou capital, sinó poguessin demostrar que la seva societat pot operar en el futur amb beneficis".

l això vol dir -què sense n1vellacló del Pressupost no pot llevar-se un emprèstit, perquè la base de la con­fiança que tota emissió necessita en el mercat del diner, és la convicció de què el Pressupost està degudament dret d'ingressos corrents, el qual sols pot aconseguir-se reforçant els tributs i reduïnt implacablement les despescs.

Ens trobem en efecte davant d'un sacrifici; però més gros 1 en cirewns­tàncies més difícils l'han fet altres països d'Europa. Ja se sap que hem de pagar cares les dtsQaux.es de la dictadura i la monarquia. Però cal re-

de 18'16-77, 166 milions, era en el de 1919 de 491, en 1930 de 908 i en 1932 arriba a 923'5 m1llons. Es Que en bona doctrina .6nanclera pot; aconsellar-se ......

signar-se i en ccrta manera. és just que tothom sc sacrifiqUi. per tal com es va consentir durant tants anys que Espanya los regida per gent inepte.

F. LlRN

Hitler, proclamat dència

candidat a. la preW d el Reich

I -(

r:; tar cio Ta QU' 111'1 tri ge "~te ed.' ae Bid U ,er aq no "" ¡¡¡. eu. me trr. 7IU ple ci< In me cei

ca ,', ae r' al; l'o ta

ta te so gl' te Fc

"I "i Ai Ut ve tií

cc ci< se pe 01 d' ei ci< re er

pe vc re Jo n li

" T . i te

" •

! d

• •

J

• I-t

I [

e t I I (

t I