“Vic és una de les ciutats més interessants de Catalunya i que tothom hauria de visitar almenys un cop a la vida”

Ramon Tamames

L’anuari econòmic que edita el servei d’estudis de “La Caixa”, reconeix que a

l’Estat, l’any 2003, hi havia 75 àrees comercials, 8 de les quals es trobaven a

Catalunya. D’acord amb aquest informe, les quatre capitals provincials –

Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona- juntament amb Figueres, Manresa, Olot

i Vic són ciutats de capçalera comercial per la capitalitat d’atracció de compra

d’una zona geogràfica comuna.

Segons aquest estudi, l’àrea comercial de la ciutat de Vic dóna servei als

mateixos ciutadans (33.935 persones), als habitants dels municipis que

graviten entorn d’aquesta capçalera comercial (115.351 persones) i als

consumidors procedents de la subàrea comercial de Ripoll (32.448 persones).

Per tant, la capacitat d’influència en el procés de compra de béns de consum

de la ciutat de Vic s’estén sobre una àrea comercial integrada per 181.734

persones.

El mateix estudi indica que el mercat potencial global de la ciutat de Vic (volum de

vendes anuals del comerç minorista en un any, que s’obté de sumar

consumidors domiciliats al municipi, els residents a la resta de l’àrea comercial

i els turistes) és de 162 milions d’euros. El 61% d’aquest mercat potencial se

satisfà des del comerç local i el 39% des de l’àrea comercial restant i dels

turistes. El comerç de productes alimentaris representa el 58% del mercat

potencial total, mentre que el grup de minoristes de vestit i calçat, llar i altres

(comerç no alimentari) constitueix el 42% del mercat potencial global.

1. Tradició comercial

2. Xarxa de comunicacions

3. Rehabilitació i revitalització del centre històric urbà

4. Ciutat de serveis

5. Universitat de Vic

6. Noves migracions

7. Aparcament rambles del Passeig i del Carme

1. Tradició comercial

Mercat setmanal cada dissabte i dimarts (300 marxants i entre 3.000 i 5.000 persones cada dissabte).

Activitat industrial genuïna (adobera, tèxtil i de fabricació d'embotits) amb etapes de gran esplendor, si bé a l'actualitat el sector industrial amb més puixança és l'agroalimentari.

Ciutat de fires i mercats (prop de 500.000 visitants cada any), amb un model que combina:

professionalització vs popularitat

monogràfic vs genèric

àmbit comarcal vs Catalunya / món

iniciativa pública vs privada

2. Xarxa de comunicacions

Capitalitat comarcal. Nucli industrial, administratiu i comercial de la comarca d'Osona.

Centralitat catalana, de nord a sud amb la C-17 i la línia ferroviària i d'est a oest amb l'Eix Transversal.

Situada a 60' de Barcelona, Girona, La Molina, Montserrat i la Costa Brava, a 90' de Lleida i Tarragona i a mitja hora de Manresa, Ripoll i Granollers.

3. Rehabilitació i revitalització del centre històric urbà

Combinació harmònica del comerç tradicional, el comerç franquiciat i les grans superfícies comercials (política proteccionista del petit comerç).

Predomini d'un comerç de qualitat, especialitzat i diversificat.

Patronat del Centre històric com a garant del patrimoni i l'entorn.

Ciutat neta, ben il·luminada i segura.

4. Ciutat de serveis

Museu Episcopal Vic, Hospital General i Hospital de la Santa Creu, Cambra de Comerç, Registre de la Propietat, Institut del Teatre, Conservatori de Música de grau mitjà, etc.

Àmplies zones de prioritat invertida i nous equipaments (aparcaments de la Plaça Major i de la Rambla Passeig, soterrament de la via ferroviària, etc.).

Índexs molt elevats d'entitats bancàries, advocats i altres professions liberals, comerços de productes de luxe (joieries, perfumeries, etc.) en relació al nombre d'habitants.

5. Universitat de Vic

4.000 estudiants que s'afegeixen a una població flotant molt superior al cens local.

Factor cabdal en la reactivació econòmica de la ciutat: proliferació de restaurants i bars musicals, gran incidència en la construcció i, per tant, en la gestió immobiliària, treball temporal i treball en pràctiques a les empreses, etc.

6. Noves migracions

20% de la població immigrant (40.000 habitants en el darrer cens).

Nous filons comercials (locutoris), segmentació del mercat (clientela molt identificada amb condicionaments culturals), noves problemàtiques (compliment d'horaris), etc.

7. Aparcament rambles del Passeig i del Carme

L’estudi: Índex de satisfacció respecte el comerç de la ciutat de Vic, elaborat l’any

2000, reflectia que dues de cada tres persones enquestades (66%) valoraven

com a dolenta l’oferta d’aparcament en l’eix comercial del centre de la ciutat.

El mateix informe deia que tres de cada quatre persones (75%) consideren

com un aspecte molt important en la decisió de compra les facilitats per

aparcar.

L’any 1995 l’Ajuntament de Vic, en el marc de la iniciativa europea ADAPT presentava un projecte en el qual fixava un model de ciutat COMERCIAL que es projectava cap a un futur ambiciós, on el repte era no només reconvertir el comerç individualment, sinó assolir objectius de caràcter col·lectiu: sumar interessos per la construcció d’una àrea comercial URBANA.

En definitiva es proposava donar suport i fomentar els processos de configuració de xarxes com associacions voluntàries dels petits comerciants, que sense perdre la independència que els caracteritza com un dels seus punts forts (flexibilitat, innovació, tracte personal) apunten a desenvolupar de manera consensuada polítiques i accions a favor del posicionament del comerç tradicional urbà

En efecte, dos anys més tard, el 1997 l’Ajuntament de Vic reempren una antiga pretensió del comerç: fer un segon pàrquing soterrat al centre de la ciutat.

Malgrat que durant la dècada dels anys 80 es va portar a terme la construcció d’un aparcament en el subsòl de la plaça Major, diferents anàlisis respecte la centralitat comercial de Vic i les deficiències de serveis que els usuaris manifestaven, conformen un bon argumentari per intentar pal·liar la manca d’infraestructures que equilibrin la potencialitat comercial real, amb les necessitats demandades per part de la ciutadania i foranis que acudeixen a comprar a Vic.

Les primeres actuacions urbanístiques de l’etapa democràtica transformen el nucli històric en una primera illa comercial, que en poc menys d’una dècada remodela tant les infraestructures (pavimentació de carrers, il·luminació, clavegueram, etc) arranjades per la iniciativa pública, com les estructures comercials i edificis privats (renovació del comerç, pintada i rehabilitació de façanes, etc) a càrrec dels particulars.

Acabada aquesta primera acció, l’Ajuntament planteja el remodelatge de l’espai denominat Eixample Morató amb l’objectiu de recuperar un àmbit urbà força degradat que conforma un subcentre molt proper a la ciutat antiga. D’aquesta manera, la ciutat adquireix un segon centre (d’illa semipeatonal) que l’enforteix en termes de potencialitat comercial.

Faltava però l’arranjament de la “frontissa” en què s’han convertit les Rambles (del Passeig i del Carme), de manera que enlloc de separar esdevinguin un punt d’unió entre els dos espais descrits prèviament. Per tant, l’operació del “pàrquing de les Rambles, té un doble objecte:

1. Pal·liar la falta d’aparcaments al centre de la ciutat.

2. Dissenyar un nou espai que compleixi amb les necessitats tan comercials com ciutadanes (oci, lleure, estètica).

El mes de juny de 1997, l’Ajuntament de Vic fa l’encàrrec a una consultora, perquè analitzi la possibilitat d’un pàrquing a les Rambles de Vic amb la participació dels comerciants.

Conclusions de l’estudi:

1. S’accepta la necessitat de construir i disposar de pàrquings comercials en benefici del comerç de la ciutat

2. Existeix un acord sobre la necessitat de modificar l’estructura urbana del Passeig per facilitar la compra, millorar l’estètica i reordenar la vialitat.

3. Es forma una Comissió Gestora per promoure el pàrquing comercial del Passeig.

A partir del coneixement d’aquestes conclusions s’inicia un procés que serà dual: Ajuntament – Comerciants.

Els comerciants constitueixen una primera comissió per avaluar la resposta del mateix comerç i la seva capacitat per construir i gestionar un aparcament per un mínim de 300 vehicles. En termes econòmics es tracta d’atresorar un finançament d’uns 6 milions d’euros (uns 1.000 milions de les antigues de pessetes)

Així a finals de l’any 1997 es constitueix la nova societat amb el nom de Xarxa Comercial de Vic, que queda inscrita el 3 de febrer de l’any següent.

A principis de l’any 2001 l’Ajuntament de Vic reinicia les accions i el mes de maig s’aprova definitivament el projecte de remodelació de les rambles del Passeig i del Carme.

El projecte es presenta amb el següent pla de finançament:

Cost total de l’obra: 5.017.363’41 €

Finançament del cost de l’obra:

Capital social: 1.502.530’26 €

Places en cessió d’ús: 649.093’07 €

Crèdit: 3.485.000’00 €

Total: 5.636.623’33 €

L’Ajuntament aprova un plec de condicions jurídiques i econòmiques que regularan el concurs públic per la construcció i explotació del servei públic d’un aparcament a les rambles del Passeig i del Carme.

El plec, en síntesi, estipula el següent:

1. L’Ajuntament atorgarà una concessió administrativa per un termini de 50 anys, al final dels quals tots els drets de gestió i patrimonials retornaran a l’Ajuntament.

2. L’adjudicatari s’haurà de fer càrrec les obres adients de l’aparcament, així com la seva explotació i conservació.

3. El concessionari haurà d’executar el projecte de les obres relatives a l’adequació de l’entorn urbà de les rambles del Passeig i del Carme.

4. Satisfer per part del concessionari el cànnon anual que s’estipula.

El 27 de maig de 2002 el ple Municipal va acordar, per unanimitat, l’atorgament de la concessió a la societat constituïda pels comerciants Xarxa Comercial de Vic, S.A.

El dia 11 de setembre de 2004, va començar a funcionar, de manera experimental l’aparcament de les rambles del Passeig i del Carme i pel Mercat de Música Viva va enregistrar el seu primer ple.

La inauguració oficial de l’aparcament i dels nous espais urbans es va fer el divendres 3 de desembre de 2004.

La Junta General de la Societat Xarxa Comercial de Vic, S.A, reunida en sessió ordinària el passat 12 de maig de 2005, va aprovar els comptes anuals de l’exercici 2004, amb un resultat d’explotació (abans d’impostos) de prop de 3.000 €. Resultat, si es vol modest, però referit a un període molt curt i, sobretot, gairebé de prova.

L’estadística d’ocupació de les primeres setmanes de l’any en curs es situen en promitjos propers als 5.000 vehicles per setmana i uns 10.000 € d’ingrés setmanal. En el futur, s’espera un creixement dels resultats ordinaris d’explotació proper al 50 % anual, fins a la seva estabilització relativa, entorn d’uns 200.000 € anuals amb no més de 4 o 5 anys.

L’experiència de la concepció, gestació i execució d’aquesta obra, reflexa la possibilitat de la cooperació público-privada i l’eficàcia de la mateixa en el pla social i ciutadà i l’eficiència econòmica que del projecte se’n pot derivar.