1 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS · R.D. 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Informe favorable de...

1 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

1.1.- Condicions tècniques

1.1.1.-contingut, àmbit d’aplicació i normativa 1.1.2.-moviment de terres 1.1.3.-fonamentació 1.1.4.-estructura de formigó armat 1.1.5.-estructura metàl·lica 1.1.6.-sanejament 1.1.7.-treballs depaleta 1.1.8.-pedreria, marbres i pedra artificial 1.1.9.-paviments i revestiments 1.1.10.-enlluïts i estucats 1.1.11.-aïllaments i impermeabilitzacions 1.1.12.-fusteria 1.1.13.-fusteria metàl·lica i manyeria 1.1.14.-pintura 1.1.15.-vidrieria 1.1.16.-xarxa d’aigua freda i aigua calenta sanitària 1.1.17.-electricitat 1.1.18.-calefacció i ventilació

1.2.- Condicions administratives

2.- PLEC DE CONDICIONS

1.1.- CONDICIONS TÈCNIQUES 1.1.1.- Contingut, àmbit d’aplicació i normativa Per aquesta obra regiran tots aquells continguts en el Plec General de Condicions Tècniques de l’Edificació, confeccionat pel Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes. Seran d’aplicació totes les especificacions que encapçalen cadascuna de les partides d’obra ressenyades al pressupost; totes les precisions que contenen els plànols i altra documentació gràfica del projecte, encara que no quedin reflexades explícitament als documents escrits; i les precisions incloses a la memòria. També serà d’aplicació tota la normativa legislativa vigent de compliment obligatori en el moment de l’oferta econòmica. Les condicions tècniques fan referència al conjunt de característiques que han de complir els materials previstos en el projecte, les tècniques de la seva col·locació a l’obra i les d’execució de tots els treballs necessaris. Aquestes condicions queden assenyalades en els següents documents del projecte: - Plànols - Memòria descriptiva - Amidaments i pressupost - Plec de Condicions Els aspectes que no quedin suficientment detallats en els anteriors documents s’atindran al que prescriu la normativa tècnica general aplicable als projectes d’edificació, segons relació adjunta:

NORMATIVA TÈCNICA GENERAL APLICABLE ALS PROJECTES D'EDIFICACIÓ

NORMATIVA SOBRE REDACCIÓ DE PROJECTES I DIRECCIÓ D’OBRES

LEY DE ORDENACIÓN DE LA EDIFICACIÓN

Pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2003. Art. 105. Modificació de la Llei 38/1999, Llei d’Ordenació de l’Edificació.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99)

Modificació: Llei 52/2002, (BOE 31/12/02)

NORMAS PARA LA REDACCIÓN DE PROYECTOS Y DIRECCIÓN DE OBRAS DE EDIFICACIÓN

O. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Modificat pel R.D. 129/85 (BOE: 7/2/85)

NORMAS SOBRE EL LIBRO DE ORDENES Y ASISTENCIAS EN OBRAS DE EDIFICACIÓN

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) Correcció d’errors (BOE: 6/7/71)

Modificada per l’O. 14/6/71 (BOE: 24/7/91)

LIBRO DE ORDENES Y VISITAS EN VIVIENDAS DE PROTECCION OFICIAL

O. 10/5/70 (BOE: 26/5/70)

CERTIFICADO FINAL DE DIRECCIÓN DE OBRAS O. 28/1/72 (BOE: 10/2/72)

CONTROL DE QUALITAT

CONTROL DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ D.375/88 (DOGC: 28/12/88) Correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) Desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 I 12/9/94)

OBLIGATORIETAT DE FER CONSTAR EN EL PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT LES DADES REFERENTS A L'AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA RELATIVA ALS SOSTRES I ELEMENTS RESISTENTS

O. 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

CRITERIS D’UTILITZACIÓ EN L’OBRA PÚBLICA DE DETERMINATS PRODUCTES UTILITZATS EN L’EDIFICACIÓ.

R. 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

AUTORIZACIÓN DE USO DE SISTEMAS DE FORJADOS O ESTRUCTURAS PARA PISOS Y CUBIERTAS

R.D. 1630/80 (BOE: 8/8/80)

ACTUALIZACIÓN DE LAS FICHAS DE AUTORIZACIÓN DE USO DE SISTEMAS DE FORJADOS

R. 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

AUTORITZACIÓ ADMINISTRATIVA PER ALS FABRICANTS DE SISTEMES DE SOSTRES PER A PISOS I COBERTES I D'ELEMENTS RESISTENTS COMPONENTS DE SISTEMES

D.71/95 (DOGC: 24/3/95) Desplegament (O. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

OBLIGATORIEDAD DE HOMOLOGACIÓN DE LOS CEMENTOS DESTINADOS A LA FABRICACIÓN DE HORMIGONES Y MORTEROS PARA TODO TIPO DE OBRAS Y PRODUCTOS PREFABRICADOS

R.D. 1313/88 (BOE: 4/11/88)

Modificació de referències a normes UNE (BOE: 30/6/89, 29/12/89, 3/7/90, 11/2/92)

CERTIFICACIÓN DE CONFORMIDAD A NORMAS COMO ALTERNATIVA DE LA HOMOLOGACIÓN DE LOS CEMENTOS

O. 17/1/89 (BOE: 25/1/89)

HOMOLOGACIÓN OBLIGATORIA DE YESOS Y ESCAYOLAS PARA LA CONSTRUCCIÓN

R.D. 1312/86 (BOE: 1/7/86)

HABITATGE

ACREDITACIÓ DE DETERMINATS REQUISITS PRÈVIAMENT A L'INICI DE LA CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES

D. 282/91 (DOGC: 15/1/92)

LLEI DE L'HABITATGE LLEI 24/91 (DOGC: 15/1/92)

LLIBRE DE L'EDIFICI D. 206/92 (DOGC: 7/10/92)

ES REGULA EL LLIBRE DE L'EDIFICI DELS HABITATGES EXISTENTS I ES CREA EL PROGRAMA PER A LA REVISIÓ DE L'ESTAT DE CONSERVACIÓ DELS EDIFICIS D'HABITATGES

D. 158/97 (DOGC: 16/7/97)

REQUISITS MÍNIMS D’ HABITABILITAT EN ELS EDIFICIS D’HABITATGES I DE LA CÈDULA D’HABITABILITAT

REQUISITS MÍNIMS D’HABITABILITAT EN ELS EDIFICIS D’HABITATGES.

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) Correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

( En vigor a partir de 30/12/2003, per projectes amb llicència d’obres anterior a l’entrada en vigor s’aplica el D.28/99.

D. 28/99 (DOGC: 16/2/99)

ESTRUCTURES I SISTEMES CONSTRUCTIUS

MATERIALS I ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ

RB-90 PLIEGO GENERAL DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PARA LA RECEPCIÓN DE BLOQUES DE HORMIGÓN EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

O. 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

NBE-AE-88 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN R.D.1370/88 (BOE: 17/11/88)

NCSE-02 NORMA DE CONSTRUCCIÓN SISMORRESISTENTE

PARTE GENERAL Y EDIFICACIÓN

Durant un període dos anys des de la seva entrada en vigor els projectes podran ajustar-se a la derogada NCSE-94

R.D. 997/2002, de 27 de setembre

(BOE: 11/10/02) (En vigor des del 12 d’octubre de 2002, deroga l’NCSE-94)

NRE-AEOR-93. NORMA REGLAMENTÀRIA D'EDIFICACIÓ SOBRE ACCIONS EN L'EDIFICACIÓ EN LES OBRES DE REHABILITACIÓ ESTRUCTURAL DELS SOSTRES D'EDIFICIS D'HABITATGES

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE INSTRUCCIÓN PARA EL PROYECTO Y LA EJECUCIÓN DE FORJADOS UNIDIRECCIONALES DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL REALIZADO CON ELEMENTOS PREFABRICADOS

R.D. 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE INSTRUCCIÓN DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL R.D. 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

NBE-EA-95 ESTRUCTURAS DE ACERO EN EDIFICACIÓN

(Es refonen i ordenen en aquesta, la sèrie complerta de normes relatives a estructures d'acer NBE-MV 102 a 111)

R.D. 1829/95 (BOE: 18/1/96)

NBE-FL-90 MUROS RESISTENTES DE FÁBRICA DE LADRILLO

R.D. 1723/90 (BOE: 4/1/91)

NBE-QB-90 CUBIERTAS CON MATERIALES BITUMINOSOS

R.D. 1572/90 (BOE: 7/12/90) Actualització normes UNE (O. de 5/7/96, BOE: 25/7/96)

RC-92 INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CALES EN OBRAS DE REHABILITACIÓN DE SUELOS

O. 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 RECOMANACIONS SOBRE L'ÚS DE CENDRES VOLANTS EN EL FORMIGÓ

O. 12/4/85 (DOG: 3/5/85)

RC-03 INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CEMENTOS

R.D. 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 PLIEGO GENERAL. DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE YESOS Y ESCAYOLAS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

O. 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE LOS LADRILLOS CERÁMICOS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

O. 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

CONDICIONAMENT

AÏLLAMENT TÈRMIC

NBE-CT-79 CONDICIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS

R.D. 2429/79 (BOE: 22/10/79)

NRE-AT-87 NORMA REGLAMENTÀRIA D'EDIFICACIÓ SOBRE AÏLLAMENT TÈRMIC

D. 124/87 i O.27/4/87 (DOGC: 27/4/87)

AÏLLAMENT ACÚSTIC

NBE-CA-88 CONDICIONES ACÚSTICAS EN LOS EDIFICIOS

O. 29/9/88 (BOE: 8/10/88)

LLEI DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002 (en vigor des del 11.10.02)

LEY DEL RUIDO Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003

ACCESSIBILITAT

LLEI DE PROMOCIÓ DE L'ACCESSIBILITAT I SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

LLEI 20/91 (DOGC: 25/11/91)

CODI D'ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA DE DESPLEGAMENT DE LA LLEI 20/91

D. 135/95 (DOGC: 24/3/95)

LEY DE INTEGRACIÓN SOCIAL DE LOS MINUSVÁLIDOS

Ley 13/82 (BOE 30/04/82)

SEGURETAT ALS EDIFICIS SEGURETAT CONTRA INCENDIS

NBE-CPI-96 CONDICIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN LOS EDIFICIOS

R.D. 2177/96 (BOE: 29/10/96)

CONDICIONANTS URBANÍSTICS I DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS EN ELS EDIFICIS COMPLEMENTARIS DE LA NBE-CPI-91

D. 241/94 (DOGC: 30/1/95)

SEGURIDAD CONTRA INCENDIOS EN ESTABLECIMIENTOS INDUSTRIALES

(Entrada en vigor el 16/01/2005)

Deroga el R.D. 786/2001 que va ser anul·lat per la sentència del Tribunal Suprem BOE 293, de 08.12.03.

Fins el 16/01/2005:

La Comissió de Protecció Civil de Catalunya va dictar la Instrucció de 17.12.03 que especifica els criteris a seguir:

- el Decret 241/94, de 26de juliol, sobre condicionats urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91, té plena vigència en tots els articles annexes.

- En els municipis sense ordenança específica, el criteri tècnic de seguretat a aplicar complementàriament, mentre no es determini la nova regulació per a la construcció, modificació i posada en marxa d’establiments industrials, ah de ser el contingut als apèndix 1,2 i 3 del RSCIEI, excepte els apartats 1.c) i 1.f) de l’apèndix 2 que queden recollits als articles 9, 10 i 11 annexes al Decret 241/1994 esmentat.

R.D. 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Informe favorable de la Comissió de Protecció civil de Catalunya, reunió plenària núm. 33 (17.12.03)

REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRAINCENDIOS

R.D. 1942/93 (BOE:14/12/93)

PARALLAMPS

PROHIBICIÓN DE INSTALACIÓN DE PARARRAYOS RADIACTIVOS Y LEGALIZACIÓN O RETIRADA DE LOS EXISTENTES

R.D. 1428/86 (BOE: 11/7/86)

PARALLAMPS RADIACTIUS D. 172/88 (DOGC: 08/08/88)

INSTAL·LACIONS DE SERVEI INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

NORMAS BÁSICAS PARA LAS INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA

O. 9/12/75 (BOE: 13/1/76) Correcció d'errors (BOE: 12/2/76)

REGULACIÓN DE LOS CONTADORES DE AGUA FRÍA O. 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

MESURES DE FOMENT PER A L’ESTALVI D’AIGUA EN DETERMINATS EDIFICIS I HABITATGES (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya).

D. 202/98 (DOGC: 06/08/98)

CONDICIONS HIGIENICOSANITÀRIES PER A LA PREVENCIÓ I EL CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSI.

D. 152/2002 (DOGC 07.06.2002)

CRITERIOS HIGIÉNICO-SANITARIOS PARA LA PREVENCIÓN Y CONTROL DE LA LEGIONELOSIS.

RD 865/2003 (BOE 18.07.2003)

CRITERIOS SANITARIOS DEL AGUA DE CONSUMO HUMANO

R.D. 140/2003 (BOE 21.02.2003)

INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES

REGLAMENTO DE INSTALACIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS, RITE. INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS (En vigor a partir del 5/11/98. Deroga el “Reglamento de instalaciones de calefacción, climatización y agua caliente sanitaria instrucciones técnicas complementarias” R.D. 1618/80)

R.D. 1751/98 (BOE: 5/08/98)

Modificació: R.D. 1218/2002 (BOE: 3.12.2002)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O. 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

DIRECTIVA 2002/91/CE Eficiencia energética de los edificios

(DOCE 04.01.2003)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas R.D. 275/1995

Aparatos a gas R.D. 1428/1992

APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA 97/23/CE RELATIVA A LOS EQUIPOS DE PRESIÓN Y QUE MODIFICA EL R.D. 1244/1979 QUE APROBÓ EL REGLAMENTO DE APARATOS A PRESIÓN.

(Deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

R.D. 769/99 (BOE: 31/06/99)

REGLAMENTO DE APARATOS A PRESIÓN INSTRUCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS

(En vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

R.D. 1244/79 (BOE: 29/5/79) Correcció d'errades (BOE: 28/6/79) Modificació (BOE: 12/3/82)

CONDICIONS HIGIENICOSANITÀRIES PER A LA PREVENCIÓ I EL CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSI.

D. 152/2002 (DOGC 07.06.2002)

CRITERIOS HIGIÉNICO-SANITARIOS PARA LA PREVENCIÓN Y CONTROL DE LA LEGIONELOSIS.

RD 909/2002 (BOE 28.07.2001)

INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT

REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN. INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS.

En vigor des del 18 de setembre de 2003. Queden derogat el REBT aprovat pel Decret 2413/1973, les seves instruccions complementàries i totes les disposicions que el desenvolupen i modifiquen.

R.D. 842/2002 (BOE 18/09/02)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

S’estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

REGLAMENTO SOBRE CONDICIONES TÉCNICAS Y GARANTÍAS DE SEGURIDAD EN CENTRALES ELÉCTRICAS Y CENTROS DE TRANSFORMACIÓN

R.D. 3275/82 (BOE: 1/12/82) Correcció d'errors (BOE: 18/1/83)

NORMAS SOBRE VENTILACIÓN Y ACCESO DE CIERTOS CENTROS DE TRANSFORMACIÓN

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

C.1. INSTAL·LACIONS DE COMBUSTIBLES

GAS NATURAL I GLP

REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE GAS EN LOCALES DESTINADOS A USOS DOMÉSTICOS, COLECTIVOS O COMERCIALES

R.D. 1853/93 (BOE: 24/11/93)

REGLAMENTO GENERAL DEL SERVICIO PÚBLICO DE GASES COMBUSTIBLES

D.2913/73 (BOE: 21/11/73) Modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84)

INSTRUCCIÓN SOBRE DOCUMENTACIÓN Y PUESTA EN SERVICIO DE LAS INSTALACIONES RECEPTORAS DE GASES COMBUSTIBLES

O. 17/12/85 (BOE: 9/1/86) Correcció d'errades (BOE: 26/4/86)

REGLAMENTO DE REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES GASEOSOS E INSTRUCCIONES MIG

O. 18/11/74 (BOE: 6/12/74) Modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84)

REGLAMENTO SOBRE INSTALACIONES DE ALMACENAMIENTO DE GASES LICUADOS DEL PETRÓLEO (GLP) EN DEPÓSITOS FIJOS

O. 29/1/86 (BOE: 22/2/86) Correcció d'errades (BOE: 10/6/86)

NORMES PER INSTAL·LACIONS DE GASOS LIQUATS DEL PETROLI (GLP) AMB DIPÒSITS MÒBILS DE CAPACITAT SUPERIOR A 15 KG

Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63)

EXTRACTE DE LES NORMES A LES QUALS S'HAN DE SOTMETRE ELS DIPÒSITS MÒBILS AMB CAPACITAT NO SUPERIOR ALS 15 KG DE GASOS LIQUATS DEL PETROLI (GLP) I LA SEVA INSTAL·LACIÓ

Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63)

REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN COMBUSTIBLES GASEOSOS. INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS

R.D. 494/88 (BOE: 25/5/88) Correcció d'errades (BOE: 21/7/88)

C.1.a. C.1.b. GASOIL

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MI-IP-03 "INSTALACIONES PETROLÍFERAS PARA USO PROPIO"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

C.2. INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS

INFRAESTRUCTURAS COMUNES EN LOS EDIFICIOS PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN

Modificació de l’àmbit d’aplicació en la modificació de la LEY DE ORDENACIÓN DE LA EDIFICACIÓN

R.D.LEY 1/98 de 27 de Febrero (BOE: 28/02/98)

LEY 38/1999 (BOE 6/11/99)

CANALITZACIONS I INFRAESTRUCTURES DE RADIODIFUSIÓ SONORA, TELEVISIÓ, TELEFONIA BÀSICA I ALTRES SERVEIS PER CABLE ALS EDIFICIS. (d’àmbit català; previsió d’espais en edificis que tinguin fins a 25 unitats privatives)

D. 172/99 (DOGC: 07/07/99)

NORMA TÈCNICA DE LES INFRAESTRUCTURES COMUNES DE TELECOMUNICACIONS ALS EDIFICIS PER A L’ACCÉS AL SERVEI DE TELECOMUNICACIONS PER CABLE

D. 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

NORMA TÈCNICA DE LES INFRAESTRUCTURES COMUNES DELS EDIFICIS PER A LA CAPTACIÓ, ADAPTACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS SENYALS DE RADIODIFUSIÓ, TELEVISIÓ I ALTRES SERVEIS DE DADES ASSOCIATS, PROCEDENTS D’EMISSIONS TERRESTRES I DE SATÈL·LIT.

D. 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

REGLAMENT DEL REGISTRE D’INSTAL·LADORS DE TELECOMUNICACIONS DE CATALUNYA

D. 360/1999 (DOGC: 31/12/99)

D. 122/2002 (DOGC:

REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS DE TELECOMUNICACIONES.

(Deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

R.D. 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

ORDEN CTE/1296/2003, POR LA QUE SE DESARROLLA EL REGLAMENTO REGULADORS DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS DE TELECOMUNICACIONES, APROBADO POR EL REAL DECRETO 401/2003.

ORDEN CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

C.3. INSTAL·LACIONS DE TRANSPORT C.4. APARELLS ELEVADORS

DISPOSICIONES DE APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO, 95/16/CE, SOBRE ASCENSORES

R.D. 1314/97 (BOE: 30/9/97)

(BOE 28/07/98)

APLICACIÓ DEL R.D. 1314/1997, DE DISPOSICIONS D’APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL 95/16/CE, SOBRE ASCENSORS

O. 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)

Correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES O. 30/6/66 (BOE: 26/7/66)

Correcció d'errades (BOE: 20/9/66)

Modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

ACLARIMENTS DE DIFERENTS ARTICLES DEL REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES

O. 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y SU MANUTENCIÓN

INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

R.D. 2291/85 (BOE: 11/12/85) Regulació de l'aplicació (DOGC: 19/1/87) Modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA REFERIDA A ASCENSORES ELECTROMECÁNICOS.

Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del Reglament anteriorment esmentats

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

PRESCRIPCIONES TÉCNICAS NO PREVISTAS A LA ITC-MIE-AEM-1 Y APROBACIÓN DE DESCRIPCIONES TÉCNICAS

Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del Reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

CONDICIONES TÉCNICAS MÍNIMAS EXIGIBLES A LOS ASCENSORES Y NORMAS PARA REALIZAR LAS INSPECCIONES PERIÓDICAS

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

CONDICIONS TÈCNIQUES DE SEGURETAT ALS ASCENSORS

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)

Ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

APLICACIÓ PER ENTITATS D’INSPECCIÓ I CONTROL DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE SEGURETAT I INSPECCIÓ PERIÓDICA

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

SE AUTORIZA LA INSTALACIÓN DE ASCENSORES SIN CUARTO DE MÁQUINAS

Resolució 3/04/97 (BOE: 23/4/97)

Correcció d'errors (BOE: 23/5/97)

SE AUTORIZA LA INSTALACIÓN DE ASCENSORES CON MÁQUINAS EN FOSO

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

RESIDUS D’OBRA I ENDERROCS

RESIDUS.

LLEI 6/93, de 15 juliol , modificada per la LLEI 15/2003, de 13 de juny i per la LLEI 16/2003, de 13 de juny.

OPERACIONES DE VALORIZACIÓN Y ELIMINACIÓN DE RESIDUOS Y LA LISTA EUROPEA DE RESIDUOS

O. MAM/304/2002 .de 8 febrero

REGULADOR DELS ENDERROCS I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94) modificat pel D. 161/2001, de 12 j

NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 1627/1997. 24 octubre (BOE: 25/10/97)Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

R. D. 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

R.D. 486/1997 . 14 de abril (BOE: 23/04/97)

En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O de 20 gener de 1956

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE:

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 d b il d 1990 (BOE 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997 RD 665/1997 RD

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METÁLICOS R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


1.1.2.- Moviment de terres Prèviament a qualsevol treball, es retiraran les restes i terres vegetals no aptes per recolzar el paviment. Les excavacions per fonamentació estaran perfectament aplomades i pentinades, amb els fons perfectament anivellats i sense terres soltes. La Direcció Facultativa determinarà, segons Estudi Geotècnic, on el terreny assegura una resistència mínima de treball. Les terres procedents d’excavació es retiraran ràpidament a l’abocador autoritzat més proper, per tal de deixar l’obra ben neta. Les rases pels claveguerons s’excavaran fins a terreny ferm igual com les excavacions d’arquetes, foses, sifons, etc. Si no apareix fins a profunditats on es fa difícil la construcció, es consolidarà el terreny amb base adient i segons dicti la Direcció Facultativa. Els fonaments tindran la dimensió i profunditat que assenyali la Direcció Facultativa. En el curs dels treballs es podran modificar a la vista de la qualitat del terreny. El Contractista disposarà les mesures de seguretat, estrebacions, exhauriments, proteccions, etc. que siguin necessàries en cada cas; a la vista de la qualitat del terreny, als paraments verticals especialment, s’hi deixaran els apuntalaments precisos. S’entendrà que el cost de l’operació està inclòs en el preu corresponent. El contractista comunicarà per escrit a la Direcció Facultativa qualsevol sospita de vici amagat en el terreny, manca de profunditat o dimensionat, o altres que consideri convenients, per tal que aquesta decideixi en cada cas. Els replanats es realitzaran per capes de fins 25 cm de gruix, piconades i humitejades adientment. Podran utilitzar-se terres procedents de l’obra, amb autorització expressa de la Direcció Facultativa ; si el replant és de més de 50 cm s’utilitzaran màquines especials compactadores. Qualsevol error en l’excavació de fonaments, per excessos indeguts, seran imputables únicament al contractista, que els subsanarà a càrrec seu, tant pel que fa a les partides de moviment de terres com a les de fonamentació. Les excavacions s’amidaran per metres cúbics, mesurats sobre el perfil del terreny i amb esponjaments. Podran mesurar-se per metres quadrats les excavacions per arrencada de capa vegetal amb profunditat inferior a 20 cm. Els transports a l’abocador es mesuraran pels mateixos amidaments d’excavació. Els terraplens o replenats es mesuraran per m3 sobre perfil, un cop realitzat el piconat. Si el piconat o compactat es considera deficient, es deduirà del cost el tant per cent que correspongui respecte a una compactació del 95 % en assaig Proctor Modificat. Les compactacions que acompleixin aquest grau de compactació podran considerar-se inadequades i s’hauran de realitzar de nou a càrrec del Contractista. En tots els treballs d’aquest apartat s’hi entendrà sempre inclòs el repàs corresponent. Els treballs especials de pous, mines, túnels, esgotaments i estrebacions, i altres similars, se sometran íntegrament al Plec General de Condicions vàries de l’edificació del Centre Experimental d’Arquitectura.

El Contractista realitzarà les cales i pous de sondeig que la Direcció Facultativa cregui necessaris per conèixer les característiques i resistència del terreny, així com els assajos pràctics, tot al seu càrrec, excepte si s’exigeixen sondejos i proves granulomètriques completes; en aquest cas, i llevat de pacte exprés, aniran a càrrec de la Propietat. No es començarà cap excavació sense que el replanteig hagi estat supervisat per la Direcció Facultativa. Si no consta en el Projecte o en el Contracte, s’entén que els preus del Projecte i de l’oferta serveixen per a qualsevol tipus de terreny, ja que es considera que el Contractista ha pogut examinar-lo abans de l’oferta i haver fet les seves previsions. El constructor ha de conèixer, amb anterioritat a la contractació, les característiques del terreny, la seva naturalesa, les capes, la profunditat, etc. i les tindrà en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents. En els plànols s’indica la posició de l’edificació i, per tant, el constructor pot conèixer amb anterioritat les possibilitats d’abocar les terres sobrants o d’obtenir les terres necessàries, dades que tindrà en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents. 1.1.3.- Fonamentació Els replenats de rases, sabates o murs de formigó en massa es faran amb formigó HM-20 de CEMI-42.5 de fck 20 N/mm2, de resistència característica en proveta cilíndrica als 28 dies. La Direcció Facultativa podrà admetre fins un 20 % de pedra dins de l’anterior dosificació, sempre que es tracti de pedra verge, no subjecta a la descomposició i en mida que no superi en cap cas els 20 cm de dimensió màxima. La Direcció Facultativa podrà admetre l’ús de dosificació similar a l’assenyalada. Abans de procedir al replenat de formigó es tindrà especial cura a retirar les terres amollades al fons. Els fonaments amb formigó armat seran de formigó HA-25/P/20/IIa de CEMI-42.5 de 20 N/mm2 de resistència característica en proveta cilíndrica als 28 dies, i no s’admetran ni l’addició de pedra ni l’ús de barreges naturals. Les mateixes característiques s’aplicaran als murs de formigó armat. Com a paviment base, excepte en els casos en què estigui prevista la col·locació d’un forjat interior formant cambra amb el terreny, es col·locarà una capa de pedra piconada de 15 cm de gruix i una solera de formigó de 15 cm de gruix. Aquest formigó serà de CEMI-42.5 de resistència característica 20 N/mm2 en proveta cilíndrica als 28 dies. Si es col·loca forjat en substitució de l’esmentada subbase, aquest podrà ser de qualsevol tipus homologat, inclòs el pretensat o semi-pretensat. En qualsevol cas, i per garantir la impermeabilització de la planta baixa, es recreixeran els fonaments de formigó hidròfug, la cara superior dels quals s’enlluirà amb ciment portland que podrà servir de base a les verdugades al començament de les obres de fàbrica. Podrà col·locar-se tela asfàltica a la coronació de fonaments i per l’arrencament de murs, si així s’indica en el Projecte. Els formigons utilitzats a l’obra s’ajustaran al que s’assenyala en aquest Plec. Qualsevol replenat de formigó, d’element d’obra o rasa de fonaments necessitarà l’autorització expressa de la Direcció Facultativa. En els murs verticals de contenció, s’hi faran ancoratges,

sempre que es cregui convenient. Abans de procedir al replenat, el Contractista estudiarà i deixarà previstos els passos dels desguassos i instal·lacions. Els amidaments de formigons es faran per metres cúbics, d’acord amb les dimensions del Projecte. Les armadures que s’hi emprin s’inclouran en el preu/m3 amb les quanties Kg/m3 facilitades per la Direcció Facultativa. Cas de no incloure’s, es mesuraran per quilograms segons catàleg sense percentatge de pèrdues, retalls, separadors, etc., i aquests conceptes quedaran inclosos en el preu unitari. Els encofrats es mesuraran per metres quadrats. Els treballs de consolidació, palplanxats, pantalles i, en general, qualsevol tipus especial de fonaments, se sotmetran al Plec General de Condicions del Centre Experimental d’Arquitectura. Si s’empren procediments més moderns que els de l’esmentat Plec, o sistemes patentats especials, es realitzaran sota la direcció tècnica de titulats superiors especialistes que es responsabilitzin del càlcul i execució dels treballs. 1.1.4.- Estructura de formigó armat 1 Ciment El ciment serà portland CEMI-42.5 i complirà les especificacions de la vigent “Instrucción para la recepción de cementos” RC-97. Si no s’utilitza formigó de central s’emmagatzemarà en lloc ventilat, protegit de la intempèrie i de la humitat del terra i de les parets. El temps d’emmagatzematge aconsellable serà de 3 mesos per a la classe 32.5, 2 mesos per a la classe 42.5 i 1 mes per a la classe 52.5; si es superen aquests períodes, caldrà comprovar les característiques del ciment. Les proves necessàries per a garantir la seva qualitat s’especifiquen en l’apartat de control. 2 Aigua Podran ésser utilitzades, tant per l’amassat com pel curat del formigó, totes les aigües sancionades per a la pràctica com acceptables amb l’excepció de que el contingut d’ió clor sigui menor o igual a 3 gr/litre. Les proves necessàries per a garantir la seva qualitat s’especifiquen en l’apartat de control. 3 Àrids Poden utilitzar-se com a àrids per a la fabricació del formigó les sorres i graves naturals, roques triturades o altres productes, l’ús dels quals es troba sancionat per la pràctica. Les proves necessàries per a garantir la seva qualitat s’especifiquen en l’apartat de control. 4 Additius Sempre que es comprovi, mitjançant els oportuns assaigs, que la substància afegida en les proporcions previstes produeix l’efecte desitjat sense que el formigó deixi d’acomplir la resta de les seves característiques, s’autoritzen els additius. A excepció del clorur càlcic i, en general, productes que en la seva composició intervinguin clorurs, sulfurs, sulfits o d’altres components químics que puguin ocasionar o afavorir la corrosió de les armadures. 5 Armadures passives Es comprovarà que acompleix les condicions exigides en l’art. 31 de la Instrucción EHE. En aquest cas en particular les característiques mínimes de les barres corrugades seran B500S amb un límit elàstic Fy>500 N/mm2, una càrrega unitària de rotura Fs>550 N/mm2 i un allargament de rotura en % sobre base de S ∅ > 12 %.

No presentaran clivelles ni minves de secció superior al 4,5 %. Les proves necessàries per a garantir la seva qualitat s’especifiquen en l’apartat de control. 6 Formigons 6.1 Qualitat del formigó El formigó dels fonaments serà armat amb una resistència característica de 25 N/mm2, una consistència plàstica, una grandària màxima de l’àrid de 20 mm i un tipus d’ambient normal amb humitat alta: H-25/P/20/IIa. El formigó de l’estructura serà armat amb una resistència característica de 25 N/mm2, una consistència tova, una grandària màxima de l’àrid de 15 mm i un tipus d’ambient no agressiu: H-25/B/15/I. Qualsevol característica de qualitat mesurable d’una pastada, vindrà expressada pel valor mig d’un nombre de determinacions igual o superior a 2. La docilitat dels formigons per a l’edificació es recomana que l’assentament en el con d’Abrams no sigui inferior a 6 cm. El límit superior de l’assentament establert per a la consistència fluida (15 cm) podrà sobrepassar-se si en la fabricació del formigó s’utilitzen additius super-fluidificants. 6.2 Dosificació del formigó La quantitat mínima de ciment per m3 de formigó s’estableix en l’article 37.3.2 de la EHE. En aquest cas, tant en fonaments com en estructura serà de 275 kg/m3. La quantitat màxima de ciment per m3 de formigó serà de 400 kg, excepte en casos excepcionals prèvia justificació es podrà superar aquest límit. No s’utilitzarà una relació aigua/ciment major que la màxima establerta en l’article 37.3.2 de la EHE. En aquest cas 0,60 per als fonaments en ambient IIa i 0,65 per a l’estructura en ambient I. Si no s’utilitza formigó de central el constructor estudiarà les proporcions dels diferents components del formigó i justificarà mitjançant els resultats d’assaigs previs que les dosificacions proposades realitzades amb els mateixos materials que s’empraran a l’obra acompleixin les condicions exigides en aquest plec. 6.3 Fabricació del formigó (si no s'utilitza formigó de central) La dosificació en obra es realitzarà amb l'oportuna instal·lació dosificadora que pesarà tots els materials, sota la vigilància de persona especialitzada, i adreçarà la quantitat d'aigua segons la humitat dels àrids. En cas que no es disposi de dosificadora ponderal podrà autoritzar-se la dosificació volumètrica dels àrids, sempre que els amidaments es realitzin en atuells de doble alçada de costat i que llurs volums coincideixin amb els pesos de cada tipus d'àrid necessaris per a un amassament. La dosificació del ciment es realitzarà sempre per pes. L'amassament es realitzarà en formigonera, vessant-hi, durant el seu funcionament, de primer la meitat de l'aigua d'amassament, després el ciment i la sorra simultàniament, tot seguit la grava i finalment, la resta de l'aigua.

El període de batut, a la velocitat de règim, serà sempre no inferior a 90 segons. Quan s'utilitzin formigoneres de major cabuda, la durada de l'amassament es perllongarà fins a obtenir la necessària homogeneitat, d'acord amb els assaigs realitzats. No es barrejaran pastes fresques conglomerades amb diferents tipus de ciment. Quan es comenci la fabricació d'una barreja amb un nou tipus de ciment es netejaran les formigoneres. 6.4 Transport del formigó Com a norma general no passarà més d'una hora i mitja entre la fabricació del formigó i la seva posta en obra i consolidació. Aquest termini haurà de modificar-se si s'utilitzen ciments especials, i es podrà augmentar només quan s'adoptin les mesures necessàries per a impedir l'evaporació de l'aigua, o quan concorrin unes condicions favorables d'humitat i baixa temperatura. Aquest termini s'escorçarà quan la massa sigui seca, s'emprin ciments d'alta resistència o l'ambient sigui càlid o sec. En cap cas es col·locaran en obra masses que acusin un principi d'adormiment, disgregació o dessecació. Tampoc s'utilitzaran masses que hagin acusat anormalitats d'adormiment o defectes de barreja en la pasta. Els dispositius i processos de transport i vessat del formigó evitaran la disgregació i dessecació de la barreja, defugint, per així aconseguir-ho, les vibracions, sotregades repetides i caigudes lliures de més de dos metres d'alçada. Qualsevol indici de disgregació serà corregit mitjançant un nou amassament. 6.5 Posta en obra del formigó 6.5.1 Col·locació En cap cas s’acceptaran formigons que presentin un principi de fraguat. En les operacions de vessament del formigó s’adoptaran les degudes mesures per evitar la disgregació de la barreja (màxima alçada vessament = 2 m); així mateix, no es col·locaran en obra capes o tongades de formigó que ultrapassin el necessari per aconseguir una complerta compactació de la pasta. No es realitzarà el formigonat en tant no s’obtingui la conformitat de la Direcció de l’obra, un cop s’hagin revisat les armadures. El formigonat de cada element es realitzarà d’acord a un pla prèviament establert en el que es tindran en compte les possibles deformacions dels encofrats. 6.5.2 Compactació La compactació del formigó s’executarà mitjançant procediments adequats a la consistència de la barreja i de tal manera que s’eliminin els buits i s’obtingui un perfecte tancat de la pasta sense que es produeixi segregació. El procés de compactació es perllongarà fins eliminar els fluixers i aconseguir que s’inicïi el refluix de la pasta a la superfície i deixi de sortir l’aire. Quan s’utilitzin vibradors de superfície el gruix de la capa després de compactada no serà major a 20 cm. Amb consistència plàstica es compactarà amb un vibrat normal i quan és tova amb un vibrat normal o un picat amb barra. 6.6 Juntes de formigonat Es defugiran al màxim (excepte en els sostres). Quan són inevitables, es disposaran el més normalment possible a la direcció de la màxima compressió.

Quan es reprenguin els treballs es netejarà la junta de la brutícia, lletada o àrid que no hagi quedat lligat i s'humitejarà la superfície que s'hi acumuli aigua abans de vessar-hi el nou formigó. Es retirarà la lletada superficial de les juntes de formigonat, deixant una superfície rugosa, mitjançant raspall de filferro, una vegada començat l'adormiment, o bé mitjançant un sistema igualment eficaç. En els pilots es treurà la capa superior de formigó, abans de que finalitzi l'adormiment, per evitar els efectes del reflux de la lletada o del morter fluid separat de l'àrid gruixut. 6.7 Curat del formigó Durant el període d'enduriment del formigó es mantindrà la humitat del formigó i s'evitaran les causes que puguin provocar el seu clivellament com, per exemple, sobrecàrregues o vibracions. Les superfícies es mantindran humides durant set dies com a mínim. Aquest termini mínim de curat haurà d'ésser augmentat en un cinquanta per cent en temps sec o calorós. Quan, per determinades circumstàncies pràctiques, no es realitzi el curat per regada, es podran utilitzar impermeabilitzants, líquids o altres tractaments que impedeixin o redueixin eficaçment l'evaporació, sempre que aquests mètodes presentin les garanties que exigeixi la Direcció. Així mateix l’art. 74 de la EHE ens indica la fórmula per determinar la durada màxima del curat a partir d’uns coeficients que venen donats per les corresponents taules (74.1 a 74.5). 6.8 Formigonat en temps fred La temperatura del formigó en el moment del vessament no serà inferior a 5º C. Es prohibeix vessar formigó sobre armadures, motllos, etc.. en què la temperatura sigui inferior a 0º C. En general se suspendrà el formigonat sempre que en el termini de les 48 h. següents pugui baixar la temperatura per sota dels 0º C. En cas que per absoluta necessitat es formigoni en temps de gelades, s’adoptaran les mesures necessàries per garantir que durant el fraguat i primer enduriment del formigó no es produiran danys en els elements corresponents ni reduccions apreciables de les característiques resistents del material. La utilització d’additius anticongelants requerirà una autorització expressa de la Direcció de l’obra i mai es podran utilitzar productes susceptibles d’atacar les armadures, en especial les que contenen ió clor. 6.9 Formigonat en temps calorós S’adoptaran les mesures oportunes per evitar l’evaporació de l’aigua de la pastada, en particular durant el transport del formigó, per tal de reduir la temperatura. Si la temperatura ambient és superior a 40º C i hi ha molt vent, es suspendrà el formigonat, a excepció que prèvia autorització de la Direcció de l’obra s’adoptin les mesures pertinents. 6.10 Comprovació de la qualitat del formigó Es comprovarà sistemàticament la qualitat del formigó mitjançant els oportuns assaigs i vigilància de l’execució. Els tipus, la manera de realitzar-los, la seva periodicitat i les decisions a prendre en funció dels resultats s’indiquen en l’apartat de control.

7 Elaboració de la ferralla i col·locació de les armadures passives Es col·locaran exemptes de pintura, greix o qualsevol substància que pugui afectar l’acer, el formigó o l’adherència entre ells. 7.1 Disposició de separadors Hauran de complir la taula següent:

Element Distància màxima Engraellat inferior 50 ∅ ó 100 cm Elements superficials

horitzontals (forjats, lloses, etc..)

Engraellat superior 50 ∅ ó 50 cm

Cada engraellat 50 ∅ ó 50 cm Murs Separació entre engraellats

100 cm

Bigues 100 cm Suports 100 ∅ ó 200 cm

7.2 Doblegament de les armadures passives Aquesta operació es realitzarà en fred per mitjà de mètodes mecànics, a velocitat constant i amb l’ajuda de mandrins perquè la curvatura sigui constant. 7.3 Distàncies entre barres d’armadures passives Quan les barres es disposin en capes horitzontals separades, les barres de cada capa hauran de col·locar-se verticalment una sobre l’altre, de manera que l’espai entre ambdues permeti el pas d’un vibrador intern. 7.4 Barres aillades Les distàncies lliure, horitzontal i vertical entre dues barres aillades consecutives serà igual o superior a: a) 2 cm b) el diàmetre de la més gran c) 1,25 vegades la grandària màxima de l’àrid 7.5 Ancoratge de les armadures passives Els valors mínims de la longitud neta d’ancoratge són 10 ∅ ó 15 cm ó 1/3 de la longitud bàsica d’ancoratge per les barres traccionades o als 2/3 de l’esmentada longitud per barres comprimides. 7.6 Ancoratge de les barres corrugades La reducció de l’ancoratge de les barres traccionades per acabar amb patilla, ganxo o U horitzontal es podrà tenir en compte quan el recobriment perpendicular al plànol de doblegat sigui superior a 3 ∅. 7.7 Empalmament per solapament Obliga a la disposició d’armadura transversal en les zones de solapament. 7.8 Empalmament per soldadura Prohibeix la soldadura en armadures galvanitzades i/o amb recobriments epoxídics. Les soldadures a topall de barres de diferent diàmetre es podrà realitzar sempre que la diferència entre ∅ sigui inferior a 3 mm.

8 Cintres, encofrats i motllos 8.1 Encofrats i condicions de desencoframent del formigó Els encofrats seran de fusta, metàl·lics o de qualsevol material que acompleixi les mateixes condicions d'eficàcia. Es prohibeix l’ús de l’alumini en motlles en contacte amb el formigó. Les unions i les peces que constitueixen els encofrats hauran de tenir la resistència i rigidesa necessàries per garantir, amb el procés de formigonament previst i, especialment, sota els efectes dinàmics deguts als vibradors, que no es produïran en el formigó esforços no previstos en la seva posta en obra ni durant el seu període d'enduriment, ni, en els encofrats, moviments excessius. En general, es poden admetre moviments locals de 5 mm i, en el conjunt, d'una mil·lèsima de la llum. Les superfícies interiors dels encofrats hauran d'ésser a bastament uniformes i llises per aconseguir que els paraments de les peces de formigó no presentin defectes, bombaments, ressalts o rebaixos superiors a 5 mm, i quedin perfectament acabats sense necessitat d'adobs. Les superfícies dels encofrats així com els líquids que s'hi apliquin no han de contenir substàncies nocives per al formigó. Els encofrats de fusta s'humitejaran abans del formigonament per tal d'evitar l'absorció de l'aigua del formigó, i es netejaran deixant obertures que faciliten aquesta tasca. En els encofrats de fusta, les juntes entre els diferents taulons hauran de permetre llur entumiment per la humitat de la regada o de l'aigua del formigó, però sense deixar sortir la pasta durant el formigonament. S'autoritza la utilització de tipus i tècniques especials d'ancoratge, sempre i quan el seu ús i resultats estiguin avalats per la pràctica, havent-se de justificar l'eficàcia dels que, per la seva novetat, no tinguin aquella garantia i es proposin. 8.2 Abans de realitzar l'encofrat Es planificarà l'encofratge de cada pis, realitzant primerament l'encofrat dels elements verticals, pilars i murs, a no ser que la Direcció indiqui el contrari. Posteriorment es realitzarà l'encofrat dels elements horitzontals i inclinats, bigues, sostres, etc., quan el formigó dels elements verticals tingui una edat no menor de tres dies i s'hagin realitzat, inferiorment, els elements de travada previstos, com murs de fàbrica o nuclis rígids en estructures metàl·liques. Per al control, per la Direcció, del temps de desencofrat s'anotarà en obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin les obres d'encofrat i desencofrat, així com la data de formigonament de cada element. 8.3 Durant la realització de l'encofrat La fusta nova que hagi d'estar en contacte amb el formigó es rentarà prèviament amb aigua amb calç. La fusta ja utilitzada es presentarà neta, sense formigó i impureses, exempta de deformacions i clivelles i haurà d'acomplir les condicions generals per a la recepció de fusta per encofrats. Condicions de les unions: La disposició de les unions es realitzarà afavorint el treball a compressió de la fusta. La qualitat de les puntes serà inferior a l'assenyalada en la Norma UNE-17033.

Les puntes es distribuïran uniformement en la superfície d'ambdues peces a unir, i el més allunyades possible entre sí, amb una separació de les vores i entre eixos no menor de 6 diàmetres de la punta en direcció de la fusta de gruix menor. Quan les fustes siguin dures, i ho permeti la superfície d'unió, s'utilitzaran principalment puntes de diàmetre petit. Les puntes s'introduiran amb una lleugera inclinació i diferent d'una a una altra. Quan s'hagin de reblar des del costat oposat, les puntes tindran una longitud que permeti que sobresurtin, com a mínim, tres diàmetres per a, posteriorment, doblegar-les en la direcció de les fibres de fusta. Els empalmaments de costelles, tornapuntes i sotaponts es realitzaran amb doble tapapunt de la mateixa escuadria i longitud a cada costat de la junta, no essent aquesta més petita que dues vegades el costat major de l'escuadria que s'empalma. La fusta en contacte amb el formigó es col·locarà a topall. En els costers dels murs es disposaran obertures provisionals de 250 cm2 de superfície, amb separacions verticals i horitzontals no superiors a un i dos metres respectivament, per a la neteja i comprovació de que el formigó omple el cofre. Les toleràncies del cofre es deduïran de la norma corresponent a l'element que es formigona, sense que la variació en pilars i bigues pugui ésser major de 5 mm per a moviments locals ni d'una mil·lèsima de la llum per a moviments del conjunt. El cofre serà independent de les mitgeres, en les juntes de dil·latació i articulacions, per no destorbar el lliure moviment de l'element de formigó, llevat d'una especificació en contra de la Direcció. Es disposarà els tirants abraçant exteriorment les costelles dels taulers, i es tasaran fins que donin un so metàl·lic net. Es disposarà, també, taulons sota les falques de les tornapuntes quan el terreny sigui moll. Quan no es tinguin puntals que salvin l'alçada, es podran realitzar plans intermedis d'entramat rígid, format per taulons definint una retícula ortogonal al pas dels puntals. El pla definit serà perpendicular als puntals i tindrà, com a mínim, una vora fixa; en els altres casos els puntals inferiors aniran travats entre sí. Abans d'abocar el formigó es comprovarà que la superfície del cofre està neta i humida, i que hom ha col·locat correctament les armadures i les peces auxiliars que han d'anar embegudes en el formigó. El vessat del formigó fresc en els cofres es realitzarà des de l'alçada menor possible, i hom evitarà els impactes. La velocitat d'emplenat de murs amb formigó fresc no serà superior a 6 m3/hora. 8.4 Després de la realització de l'encofrat En general, no es desencofraran els taulers costers fins transcorreguts, com a mínim, sis dies per a pilars i tres dies per a la resta d'elements, i sempre amb l'aprovació de la Direcció.

Per desencofrar els taulers de fons i plans d'apuntalament es considerarà el temps fixat per la Norma NTE-EME: "Estructuras de Madera: Encofrados", i amb l'aprovació de la Direcció. S'afluixaran les falques deixant el fons a 2 o 3 cm de l'element formigonat, durant les dotze hores següents, comprovant-se si la fletxa que es produeix és l'admissible per a la biga o sostre. Quan els taulers ofereixin resistència en desencofrar, s'humitejaran abundanment abans de forçar-los, o s'hi haurà aplicat a la seva superfície un desencofrant d'acció superficial que acompleixi les condicions particulars establertes en les Normes Tecnològiques NTE-EHE: "Estructuras de Hormigón". La fusta utilitzada s'emmagatzemarà neta i sense claus, protegida del sol i de la pluja i apilada permetent la ventilació. No es reompliran els fluixers i defectes apreciats en el formigó al desencofrar sense l'autorització de la Direcció. Quan el temps transcorregut entre la realització de l'encofrat i el formigonament sigui superior a tres mesos, es revisarà tot l'encofrat. Les clivelles o esquerdes que apareguin no es taparan sense abans haver-les registrat, indicant la seva longitud, direcció, obertura i lloc exacte on han aparegut, per a determinar-ne les causes, perills que puguin representar i les precaucions especials que puguin exigir. 9 Condicions generals de seguretat en el treball No es permetrà la circulació d'operaris entre puntals una vegada acabat l'encofratge; només es realitzarà prop dels puntals travats i sense colpejar-los. La circulació, damunt de taulers de fons, d'operaris i carretons manuals es realitzarà repartint la càrrega sobre taulons o elements equivalents. No es transmetran a l'encofrat les vibracions de motors. Els operaris que treballin a alçades superiors a tres metres estaran protegits contra possibles caigudes mitjançant xarxa de protecció i/o cinturó de seguretat ancorat a un punt fix. En èpoques de vents forts, es posaran tirants metàl·lics o, com a mínim, cordes als encofrats d'elements verticals de formigó amb una esveltesa superior a deu. Així mateix, en èpoques de pluges fortes, es protegiran els fons de les bigues i sostres amb lones impermeabilitzades o plàstic. No es treballarà en encofrats quan la velocitat del vent sigui superior a 50 Km/hora ni quan estiguin prop de línies elèctriques d'alta tensió o sota aparells sense protecció. No s'acumularan prop dels encofrats de fusta substàncies inflamables i es disposarà en obra com a mínim d'un extintor manual contra incendis. Es compliran, també, totes les disposicions que siguin d'aplicació de l' "Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball". Quan es realitzin treballs simultanis en nivells sobreposats, hom protegirà els operaris dels nivells inferiors amb xarxes, viseres o elements de protecció equivalents.

S'habilitaran els accessos als diferents nivells de l'estructura mitjançant escales o rampes, d'ample mínim 0,6 m, baranes de 0,90 m d'alçada i rodapeu de 0,20 m. Quan no existeixin aquestes proteccions, s'utilitzarà el cinturó de seguretat pel qual s’hauran previst punts fixes d'enganxament. Quan l'abocament del formigó es realitzi pel sistema de bombeig neumàtic o hidràulic, es vigilarà acuradament la neteja del tub després del formigonament, ja que la pressió de sortida dels àrids pot ésser la causa d'accidents. Es suspendran els treballs quan plogui, nevi o existeixi un vent amb una velocitat superior a 50 Km/hora. En aquest últim cas es retiraran tots els materials i eines que es puguin desprendre. Mai el pes dels materials emmagatzemats ultrapassarà les sobrecàrregues previstes en projecte. S'evitarà la permanència o pas de persones per sota de càrregues suspeses, acotant les àrees de treball. Les armadures s'hissaran suspeses per dos punts separats de manera que la càrrega sigui estable. En els treballs de desencoframent es prendran les mesures necessàries per evitar la caiguda lliure de taulers o altres elements. No es caminarà per damunt de bigues i sostres fins passades vint-i-quatre hores del formigonament. Diàriament es revisarà l'estat dels aparells d'elevació i cada tres mesos es realitzarà una revisió total dels esmentats aparells. Els operaris encarregats del muntatge i maneig de les armadures aniran amb guants i calçat de seguretat, davantal, cinturó i portaeines. Les armadures es lligaran pel seu transport mitjançant ganxos amb pestells de seguretat. Els operaris que treballin el formigó portaran guants i botes que els protegeixin del contacte amb el material. En les instal·lacions elèctriques per a elements auxiliars d'accionament elèctric, com formigoneres i vibradors, es disposarà a l'arribada dels conductors de l'escomesa un interruptor diferencial segons el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, i, per a la posta a terra, se seguirà la norma tecnològica NTE-IEP "Instalaciones de Electricidad. Puesta a tierra". Quan s'utilitzin vibradors elèctrics, aquests tindran doble aïllament. 10 Control de qualitat del formigó armat 10.1 Assaigs previs En formigó de central es comprovarà que cada amassada vingui acompanyada pel corresponent full de subministrament signat per una persona física. Quan no s’utilitzi formigó de central, es realitzaran assaigs previs per determinar si els components a utilitzar en el formigó són aptes i per obtenir una dosificació per cada tipus de formigó que permeti considerar com a probable una resistència característica igual o superior a la considerada en el càlcul, tenint en compte que les condicions en el laboratori són diferents a les de l’obra. Aquests assaigs previs es referiran als següents materials:

10.2 Ciment Es regirà d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-97) i l’article 26 de la EHE. Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada. En el cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar les feines de formigonat i sempre que varïin les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponents als assaigs de recepció previstos i els necessaris per la determinació del contingut de clorurs. En aquest cas i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran la composició del ciment, principi i final de l’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum. En qualsevol cas les mostres preventives es conservaran durant 100 dies. 10.3 Aigua S’analitzaran les aigües segons les especificacions contingudes en l’article 27 de la EHE en el que fa referència a PH, substàncies dissoltes, sulfats, ió clor, hidrats de carboni i substàncies solubles en èter. La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71. 10.4 Àrids S’analitzaran els àrids segons les especificacions contingudes en l’article 28 de la EHE en el que fa referència a terrassos d’argila (UNE 7133), partícules toves (UNE 7134), material retingut pel tamís 0,063 (UNE EN-933-2/96) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE 7244/71), compostos totals de sofre expressats en SO3 i referits a l’àrid sec (UNE EN-1744-1/99), sulfats solubles en àcids expressats en SO3 i referits a l’àrid sec (UNE EN-1744-1/99) i continguts de clorurs (UNE EN-1744-1/99). Està prohibida la utilització d’àrids que continguin sulfats oxidables i en el cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos (art. 28.1 EHE). 10.5 Additius Es comprovarà que acompleix les condicions exigides en l’article 29 de la Instrucció EHE. Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no superior al 5 % del pes del ciment. Està prohibida la utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. 10.6 Acer Acomplirà les condicions exigides en l’article 31 de la Instrucció EHE. No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant firmat per una persona física. El nivell de control serà el normal i en cas de dubte la Direcció de l’obra podrà ordenar els assaigs que cregui pertinents, que seran a càrrec del constructor.

10.7 Consistència del formigó Acomplirà les condicions exigides en l’article 83 de la Instrucció EHE. Es determinarà mitjançant el con d’Abrams, d’acord amb la UNE 83313/90.

Tipus de consistència Assentament en cm SECA PLÀSTICA TOVA FLUIDA

0 – 2 3 – 5 6 – 9 10 – 15

Per evitar problemes d’un formigó ja col·locat en obra, és recomanable realitzar una determinació de consistència al principi del formigonat. Si la consistència s’ha definit pel seu tipus, la mitja aritmètica dels dos valors obtinguts (UNE 83313/90) ha d’estar compresa dins de l’interval corresponent i si s’ha definit pel seu assentament, la mitja dels dos valors ha d’estar compresa dins la tolerància. L’incompliment d’aquestes condicions implicaran el rebuig automàtic de la pastada corresponent i la correcció de la dosificació. 10.8 Resistència del formigó Abans del formigonat pot ésser necessària la realització d’una sèrie d’assaigs: a) previs b) característics c) de control No s’acceptaran els resultats dels assaigs realitzats amb més de sis mesos d’antelació sobre la data en què s’efectua el control. a) Previs: es realitzaran al laboratori abans de començar el formigonat i el seu objecte és establir la dosificació del formigó. Es faran, al menys, sobre quatre sèries de provetes de pastades diferents, amb dues provetes de cadascuna per l’assaig als 28 dies (4x2=8 provetes). b) Característics: tenen per objecte comprovar abans del formigonat que la resistència real del formigó que es col·loca a l’obra no és inferior a la de projecte. Els assaigs es faran sobre les provetes procedents de sis pastades diferents, amb dues provetes per pastada per l’assaig als 28 dies (6x2=12 provetes). c) De control: aquests assaigs tenen caràcter preceptiu segons l’article 88 de la Instrucció EHE i el seu objecte és comprovar al llarg de l’obra que la resistència característica del formigó és igual o superior a la de projecte. c1) control a nivell reduït: aquest nivell tan sols pot ésser utilitzat en obres d’enginyeria de poca importància, edificis d’habitatges d’una o dues plantes amb llums inferiors als 6 m i en elements a flexió en edificis fins a quatre plantes i llums inferiors als 6 m. La resistència de càlcul Fcd haurà de ser no superior a 10 N/mm2 i aquest tipus de control no es podrà aplicar en formigons sotmesos a classes d’exposició III i IV. c2) control al 100 per 100: el control es realitza determinant la resistència de totes les pastades que formen la part d’obra sotmesa a control i calculant a partir dels resultats el valor de la resistència característica real.

c3) control estadístic: aquesta taula estableix els límits màxims per definir els lots controlar:

TIPUS D’ELEMENTS ESTRUCTURALS Límit superior Elements

comprimits (pilars, murs, etc..)

Elements de flexió simple (bigues, forjats, murs contenció)

Massissos (sabates, etc..)

Vol. de formigó 100 m3 100 m3 100 m3 Nombre amassades

50 50 100

Temps formigonat 2 setmanes 2 setmanes 1 setmana Sup. construïda 500 m2 1000 m2 - Nombre de plantes

2 2 -

Si el formigó està subministrat per una central amb segell o marca de qualitat, es podran augmentar al doble les especificacions de l’esmentada taula, tenint en compte una sèrie d’especificacions com que els resultats de control de producció siguin satisfactoris i es lliurin a la Direcció facultativa, el nombre mínim de lots serà de tres (en obra) corresponents als diferents tipus d’elements estructurals i en el cas que algun lot doni una resistència menor a la de projecte es passarà a realitzar el control sense reducció d’intensitat, fins que en quatre lots consecutius s’obtinguin resultats satisfactoris. El control es realitzarà determinant la resistència de N pastades per lot. Si fck ≤ 25 N/mm2 N ≥ 2 25 N/mm2 < fck ≤ 35 N/mm2 N ≥ 4 fck > 35 N/mm2 N ≥ 6 Es defineix com a resistència característica estimada (fest) la que acompleix: Si N < 6 fest = KN · X1 Si N ≥ 6 fest = 2 X1 + X2 ... + X m-1 - Xm < KN · X1 m - 1 KN = coeficient definit en art. 88.4.b de la EHE X1 = resistència de la pastada de menor resistència m = N si N és parell 2 m = N-1 si N és senar 2 d) Decisions derivades del control de resistència: Les decisions a prendre sobre l’acceptació o rebuig del formigó respondran als criteris següents: fest ≥ fck acceptació fest ≥ 0,9 fck acceptació fest < 0,9 fck la direcció facultativa prendrà les decisions oportunes. 10.9 Durabilitat del formigó

S’ha de controlar els fulls de subministrament amb especificació de la quantitat de ciment i la relació aigua-ciment. Per al formigó no fabricat en central, aquest document anirà signat per una persona física. Així mateix, s’ha de controlar la profunditat de penetració de l’aigua, que es farà a l’inici de l’obra sobre un conjunt de 3 provetes d’un formigó de la mateixa dosificació que es farà servir a l’obra. 11 Assaigs d’informació del formigó Es realitzaran els assaigs d’informació del formigó mitjançant el trencament de provetes testimoni extretes del formigó endurit, en els casos preceptius indicats en la Instrucció EHE (art. 99) i també en aquells en què el Director de l’obra ho consideri oportú. Quan els esmentats asssaigs s’hagin de realitzar per causes imputables al constructor, aquest es farà càrrec de les despeses que ocasionin. 12 Control d’execució La responsabilitat de realitzar el control d’execució correspon a la Direcció de l’obra i a la Propietat. Té per objecte que l’obra s’ajusta al Projecte i a la Instrucció EHE vigent. Pel control de l’execució, cal redactar una Pla de control, decidint l’obra en lots segons:

TIPUS D’OBRA GRANDÀRIA DEL LOT Edificis 500 m2 ≤ 2 plantes Ponts, aqüeductes, túnels, etc

500 m2 x planta ≤ 50 m

Obres de grans massissos 250 m3 Xemeneies, torres, etc.. 250 m3 ≤ 50 m Peces prefabricades: - tipus linial - tipus superficial

500 m de bancada 250 m

En cada lot s’inspeccionaran els diferents aspectes que a títol orientatiu però no excloent es detallen a continuació: Comprovacions que cal efectuar durant l’execució GENERALS PER A QUALSEVOL TIPUS D’OBRA A) Comprovacions prèvies a l’inici de l’execució - Directori d’agents involucrats. - Existència de llibres de registre i ordres reglamentaris. - Existència d’arxiu de certificats de materials, fulls de subministrament, resultats de control, documents de projecte i sistema de classificació de canvis de projecte o informació complementària. - Revisió de plànols i documents contractuals. - Existència de control de qualitat de materials d’acord amb els nivells especificats. - Comprovació general d’equips: certificats de tara, si s’escau. - Subministrament i certificats d’aptitud de materials.

B) Comprovacions de replanteig i geomètriques - Comprovació de cotes, nivells i geometria. - Comprovació de toleràncies admissibles. C) Cindris i bastides - Existència de càlcul, en els casos necessaris. - Comprovació de plànols. - Comprovació de cotes i toleràncies. - Revisió del muntatge. D) Armadures - Tipus, diàmetre i posició. - Tall i doblegament. - Emmagatzematge. - Toleràncies de col·locació. - Recobriments i separació entre armadures. Utilització de separadors i distanciadors. - Estat de beines, ancoratges i empalmaments i accessoris. E) Encofrats - Estanqueïtat, rigidesa i textura. - Toleràncies. - Possibilitat de neteja, inclosos els fons. - Geometria i contrafletxes. F) Transport, vessat i compactació - Temps de transport. - Condicions de vessat: mètode, seqüència, altura màxima, etc.. - Formigonat amb vent, temps fred, temps calorós o pluja. - Compactació del formigó. - Acabat de superfícies. G) Juntes de treball, contracció o dilatació - Disposició i tractament de juntes de treball i contracció. - Neteja de les superfícies de contacte. - Temps d’espera. - Armadures de connexió. - Posició, inclinació i distància. - Dimensions i segellat, en els casos que s’escaigui. H) Cura - Mètode aplicat. - Terminis de cura. - Protecció de superfícies. I) Desemmotllat i descindrat - Control de la resistència del formigó abans del tesat. - Control de sobrecàrregues de construcció. - Comprovació de terminis de descindrat. - Reparació de defectes.

J) Tesat d’armadures actives - Programa de tesat i allargament d’armadures actives. - Comprovació de lliscaments i ancoratges. - Injecció de beines i protecció d’ancoratges. K) Toleràncies i dimensions finals - Comprovació dimensional. L) Reparació de defectes i neteja de superfícies ESPECÍFIQUES PER A FORJATS D’EDIFICACIÓ - Comprovació de l’autorització d’ús vigent. - Dimensions de massissats, àbacs i capitells. - Condicions d’enllaç dels nervis. - Comprovació geomètrica del perímetre crític de rasant. - Gruix de la llosa superior. - Cantell total. - Buits: posició, dimensions i solució estructural. - Amadures de repartiment. - Separadors. ESPECÍFIQUES DE PREFABRICACIÓ A) Estat de bancades - Neteja. B) Col·locació de tendons - Plaques de desviament. - Traçat de cables. - Separadors i empalmaments. - Caps de tesat. - Falques d’ancoratge. C) Tesat - Comprovació de la resistència del formigó abans de la transferència. - Comprovació de càrregues. - Programa de tesat i allargaments. - Transferència. - Tall de tendons. D) Motlles - Neteja i desencofrants. - Col·locació. E) Curat - Cicle tèrmic. - Protecció de peces. F) Desmoldejat i emmagatzematge - Aixecament de peces. - Emmagatzematge en fàbrica.

G) Transport a obra i muntatge - Elements de suspensió i penjament. - Situació durant el transport. - Operacions de càrrega i descàrrega. - Mètodes de muntatge. - Emmagatzematge en obra. - Comprovació del muntatge. Els resultats de totes les inspeccions i les mesures correctores adoptades s’hauran de recollir en els corresponents informes que quedaran recollits en la Documentació Final d’obra, que es lliurarà a la propietat. Es consideren tres nivells per la realització del control d’execució: - Control a nivell intens: en aquest nivell de control, a més del control extern, s’exigeix que el constructor tingui un sistema de qualitat propi, auditat de forma externa, i que l’elaboració de la ferralla i els elements prefabricats, en cas d’existir, es realitzin en instal·lacions industrials fixes i amb un sistema de certificació voluntari. Si això no és així, la Direcció d’obra haurà d’exigir al constructor uns procediments específics per les diferents activitats de control intern. En aquest nivell de control calen al menys tres inspeccions per cada lot d’obra. - Control a nivell normal: és d’aplicació general i exigeix la realització de, al menys, dues inspeccions per cada lot d’obra. És d’aplicació en aquest projecte. - Control a nivell reduït: aplicable si no existeix un seguiment continuat i reiteratiu de l’obra. Exigeix la realització de, al menys, una inspecció per cada lot de l’obra. 13 Toleràncies d’execució Es regiran segons les especificacions de l’annex 10 de la EHE 1.1.5.- Estructura metàl·lica 1 Acer laminat en calent De límit elàstic 2.600 kp/cm2, tipus A42 b, en perfils normals, pletines, carteles, bases, unions i en qualsevol tipus de peça estructural metàl·lica de gruix menor de 35 mm. Per a peces de gruix superior s'utilitzarà acer A42 d. L'estructura de l'acer serà homogènia, aconseguida mitjançant un procés de fabricació i un correcte laminament, i no tindrà cap mena de defecte que pugui perjudicar la qualitat ni la durabilitat del material. Els productes laminats tindran la superfície llisa i sense defectes superficials d'importància que impedeixin la seva utilització. 2 Característiques mecàniques de l'acer a utilitzar Tipus Resistència Límit Allargament Plegament Resilència d'acer a tracció elàstic trencament <63 <16 >16 <40 >40 p.l. p.t. kpm. °C A42b 42 a 50 26 25 24 23 2 2.5 2.8 +20

A42c 42 a 50 26 25 24 23 2 2.5 2.8 0 A42d 42 a 50 26 25 24 23 2 2.5 2.8 -20 3 Composició química de l'acer a utilitzar C P S Tipus Damunt Damunt Damunt Damunt Damunt Damunt d'acer fosa producte fosa producte fosa producte màx % màx % màx % màx % màx % màx % A42b 0.22 0.23 0.050 0.060 0.005 0.065 A42c 0.20 0.25 0.045 0.055 0.045 0.055 A42d 0.20 0.23 0.040 0.050 0.040 0.050 El fabricant garantirà les característiques mecàniques i la composició química dels productes laminats que subministra, és a dir, que acompleixin totes les condicions que, per al corresponent tipus d'acer, s'han especificat. 4 Toleràncies Toleràncies dimensionals: Mida (mm) tolerància (mm) < 10 + 0,5 11 a 20 + 0,75 21 a 50 + 1,0 < 50 + 2,0 Les toleràncies en les dimensions dels bisells de preparació de vores i en el coll i longitud de les soldadures seran: Dimensió (mm) tolerància (mm) < 15 + 0,5 16 a 50 + 1 51 a 150 + 2 > 150 + 3 5 Unions soldades Els procediments expressament autoritzats són: Procediment I: Soldadura elèctrica manual per arc descobert amb electrode fonedís revestit. Procediment II: Soldadura elèctrica semiautomàtica o automàtica, per arc en atmòsfera gasosa amb filferro-electrode fonedís. Procediment III: Soldadura electrònica, per arc submergit, amb filferro electrode fonedís despullat. Abans de soldar es netejaran les vores de la unió, eliminant amb cura tota la pela, rovell o brutícia i, molt especialment el greix i la pintura. Les parts que s'hauran de soldar estaran, a més, ben eixutes. - Condicions dels electrodes: S'utilitzaran electrodes de qualitat estructural, adequats a les condicions de la unió i de la soldadura, i amb les característiques mínimes següents:

a) Resistència a tracció del metall dipositat. 42 Kp/mm2. b) Allargament de trencament. c) Resilència. No inferior en cap cas a 5 Kpm. Seran admissibles, segons els casos i posicions per a soldar, electrodes de les qualitats següents: Estructural intermèdia Estructural àcida Estructural bàsica Estructural orgànica Estructural rutili Estructural titani Es podran utilitzar electrodes normals o de gran penetració. La determinació de les característiques del metall dipositat es realitzarà pels mètodes indicats a la norma UNE 14.022, i la caracterització dels electrodes de gran penetració segons la norma UNE 14.023. Per a la utilització dels electrodes se seguiran les instruccions del subministrador. Els electrodes amb revestiment higròfil, especialment els electrodes bàsics, s'utilitzaran perfectament eixuts i s'introduïran i conservaran en un dessecador fins el moment de la seva utilització. - Condicions de la soldadura: Els cordons es dipositaran sense provocar mossegades. Després d'executar cada cordó, i abans de dipositar el següent, es netejarà la seva superfície amb un raspall de filferro, eliminant tot rastre d'escòria. Aquesta neteja es realitzarà també en els cordons finals. Per a facilitar aquesta neteja i la col·locació dels cordons següents es procurarà que la superfície de cada cordó sigui el més regular possible, i no formi angles molt aguts amb els anteriors ni amb les vores de les peces. La projecció de gotes de soldadura s'evitarà amb cura. - Execució de la soldadura: La superfície de la soldadura serà regular i llisa. Es recomana que l'encebament de l'arc es faci damunt les juntes i davant de la soldadura. Si és necessari, la soldadura es recarregarà o esmerilarà perque tingui el gruix adequat, i no presenti discontinuïtats o rebaves. En les soldadures a topall, accessibles per ambdues cares, es realitzarà sempre la presa d'arrel, que consisteix en el seu sanejament i en dipositar el cordó de tancament o el primer cordó dorsal. El sanejament consistirà en aixecar l'arrel fins a descobrir el metall de la soldadura per qualsevol dels mitjans sancionats per la pràctica: burinament, bufador, arcaire, esmeril, etc. El burinament es realitzarà només amb eines de perfil arrodonit, prohibint-se la utilització de les eines de perfil recte. Es prohibeix tot refredament anormal o excessivament ràpid de les soldadures, essent obligatori prendre les mesures que ho impedeixin. En gruixos superiors a 30 mm es fixaran les precaucions especials que cal prendre. - Soldadures en taller: La col·locació dels cordons es realitzarà, sempre que sigui possible, en posició horitzontal. El taller tindrà els dispositius necessaris per a moure les peces i col·locar-les en la posició més adient per a

l'execució de les soldadures, sense que es produeixin sol·licitacions excessives que puguin danyar la resistència dels cordons dipositats. - Soldadures en obra: Es reduïrà al mínim el nombre de soldadures a realitzar en obra. Es prendran les precaucions precises per a protegir els treballs de soldar del vent i de la pluja. Així mateix es protegiran del fred, suspenent, en general, els treballs quan la temperatura de l'ambient arribi als 0 ºC. Quan es realitzin soldadures manuals s'observarà un ordre en l'execució dels cordons de les soldadures. Quan la longitud del cordó no sigui superior a 500 mm, aquest es començarà per un extrem i es seguirà fins l'altre, sense més interrupcions que les necessàries per al canvi dels electrodes. Quan la longitud del cordó estigui situada entre els 500 mm i els 1000 mm, aquest es començarà pel centre. Les soldadures de longitud major de 1000 mm es realitzaran a pas de pelegrí, de manera que cada cordó parcial, la longitud del qual serà la corresponent al material dipositat amb un electrode, acabi on va començar el cordó parcial executat anteriorment. El volum de metall dipositat tindrà sempre la màxima simetria possible. Les peces que cal soldar es disposaran de manera que puguin seguir els moviments produïts per la soldadura amb la màxima llibertat possible. El soldador tindrà, sempre, accés fàcil i posició òptima de treball, per garantir que pugui dipositar el material perfectament. La disposició de les peces i l'ordre dels cordons serà el que redueixi al mínim l'acumulació de calor en zones locals. Si les deformacions són superiors a les toleràncies establertes, s'esmenaran en fred, amb premsa o màquina de corrons, sotmetent, després, les peces a un examen acurat, per poder assegurar que no han sorgit clivelles en el metall dipositat o en la zona de transició del metall base. - Qualificació de les soldadures: La capacitació professional dels operaris que soldin es realitzarà mitjançant examen i qualificació, realitzats per un inspector, acceptat per la Direcció, de les operacions destinades a treballs de soldadura per arc en les estructures d'acer, segons la norma UNE 14.010. 6 Execució en taller - Plànols de taller: El constructor, basant-se en els plànols del projecte, realitzarà els plànols de taller precisos per a definir completament tots els elements de l'estructura. - Cotes de replanteig: El constructor comprovarà en obra les cotes de replanteig de l'estructura per a la realització dels plànols de taller. - Contingut dels plànols de taller. Contindran en forma completa:

a) Les dimensions necessàries per a definir inequívocament tots els elements de l'estructura. b) La disposició de les unions, incloses les provisionals d'armament, distingint les dues classes: de força i de lligam. c) La forma i dimensions de les unions soldades; el procediment, mètodes i posicions per a soldar; els materials d'aportació a utilitzar i l'ordre d'execució.

- Revisió dels plànols de taller:

El constructor, abans d'iniciar l'execució en taller, entregarà dues còpies dels plànols de taller al director de l'obra, el qual els revisarà i en retornarà una còpia autoritzada, en la que, si es precisen, assenyalarà les esmenes a efectuar. - Modificacions en els plànols de taller: Si el projecte es modifica durant l'execució dels treballs, els plànols de taller es rectificaran per tal que l'obra acabada resti exactament definida en aquests plànols. Si, durant l'execució, fós necessari introduïr modificacions de detall respecte al definit en els plànols de taller, es farà amb l'aprovació del director de l'obra, i s'anotarà en els plànols de taller tot allò que es modifiqui. - Preparació. En cada un dels productes es procedirà a:

a) Eliminar aquells defectes de laminació que, per la seva petita importància, no hagin estat causa de rebuig. b) Suprimir les marques de laminació en relleu en aquelles zones que hagin d'entrar en contacte amb un altre producte en les unions de l'estructura. c) Eliminar totes les impureses que hi hagi adherides.

- Redreçament: Les operacions de redreçament en els perfils i d'aplanament en les xapes es realitzaran en fred, mitjançant premsa o màquina de rodets. Podrà realitzar-se en calent amb les condicions següents:

a) L'escalfament s'efectuarà, a ser possible, en forn. S'admet l'escalfament en forja o fornet. Es desaconsella l'escalfament directe amb bufador. El refredament es realitzarà a l'aire en calma, sense accelerar-lo artificialment. b) S'escalfarà a una temperatura màxima de 850 ºC (roig cirera clar), interrompint-se l'operació quan la temperatura baixi per sota els 700 ºC (roig ombra), per tornar a escalfar la peça. c) Es prendran totes les precaucions necessàries per no alterar l'estructura de ferro, ni introduïr tensions paràsites durant les fases d'escalfament i de refredament.

Tota vora realitzada amb cisalla o màquina d'oxitall que hagi de restar en la proximitat d'una unió soldada, sense ésser fosa durant l'execució de la soldadura, es mecanitzarà mitjançant pedra esmerilada, burí i esmerilat posterior per a eliminar tota la zona alterada pel tall, en una profunditat no inferior a 2 mm i en una longitud que ultrapassi no menys de 30 mm cada extrem de la soldadura. Les peces que hagin d'unir-se amb soldadura es fixaran entre sí o a gàlib d'armament, amb mitjans adequats que assegurin, sense una coacció excessiva, la immobilitat durant el procés de soldadura i refredament posterior, assolint-se així l'exactitud exigida i la facilitat en el treball de soldar. Per a la fixació no es permeten realitzar trepans o rebaixos que no estiguin definits en els plànols de taller. Com a mitjà de fixació de les peces entre sí poden utilitzar-se punts de soldadura dipositats entre les vores de les peces que cal unir. El nombre i el tamany dels punts de soldadura serà el mínim suficient per a garantir la immobilització de les peces. Aquests punts de soldadura podent englobar-se en la soldadura definitiva si es netegen perfectament d'escòria, no presenten clivelles o altres defectes, i després de fer desapareixer amb burí, fresa, etc., els cràters extrems. Es prohibeix la pràctica de fixar les peces als gàlibs d'armament amb punts de soldadura. En cadascuna de les peces preparades en el taller es posarà amb pintura o llapis greixós la marca d'identificació amb què ha estat designada en els plànols de taller per a l'armament dels diferents elements. Així mateix, cada un dels elements acabats en el taller portarà la marca d'identificació prevista en els plànols de taller per fixar la seva posició relativa en el conjunt de l'obra.

7 Muntatge en obra - Programa de muntatge: El constructor, recolzant-se en les indicacions de projecte, redactarà un programa de muntatge detallant els següents extrems:

a) Descripció de l'execució en fases, ordre i temps de muntatge i els elements de cada fase. b) Descripció de l'equip que emprarà en el muntatge de cada fase. c) Apuntalaments, cintres i altres elements de subjecció provisional. d) Personal precís per realitzar cada fase amb especificació de la seva qualificació personal. e) Elements de seguretat i protecció del personal. f) Comprovació dels replanteigs. g) Comprovació dels anivellaments, alineacions i aploms.

Aquest programa es presentarà al Director i es demanarà la seva aprovació abans de començar els treballs en obra. - Elements de l'estructura: Els elements de l'estructura estaran d'acord amb les dimensions i detalls dels plànols de taller i prescripcions indicades en aquest plec de condicions, i portaran les marques d'identificació prescrites. - Equip de muntatge: La capacitat i qualitat de la instal·lació i equip de muntatge, s'ajustaran al detallat en el programa de muntatge, restant sempre en bones condicions de funcionament. - Manipulació: L’emmagatzematge i dipòsit dels elements constitutius de l'obra es farà d'una manera sistemàtica i ordenada per a facilitar el seu muntatge. Les manipulacions necessàries per a la càrrega, descàrrega, transport, emmagatzematge a peu d'obra i muntatge es realitzaran amb la cura suficient per no causar solicitacions excessives en cap element de l'estructura i per a no danyar ni a les peces ni a la pintura. Es cuidaran especialment, protegint-les si fós necessari, les parts sobre les que hagin de fixar-se les cadenes, cables o ganxos a utilitzar en l'elevació o subjecció de les peces de l'estructura. S'esmenarà acuradament, abans de procedir al muntatge, qualsevol abonyegament o guerxament que hagi pogut causar-se en les operacions de transport. Si el defecte no pot ésser esmenat, o es pressuposa que després d'esmenat pot afectar la resistència o estabilitat de l'estructura, la peça en questió es rebutjarà, marcant-la degudament per deixar-ne constància. - Muntatge: La subjecció provisional dels elements durant el muntatge s'assegurarà amb cargols, grapes o altres procediments que resisteixin els esforços que puguin produir-se en les operacions de muntatge. En el muntatge es realitzarà l'ensamblatge dels diferents elements de manera que l'estructura s'adapti a la forma prevista en el plànols del taller, amb les toleràncies establertes en aquest plec. Es comprovarà, tantes vegades com fós necessari, l'exacta col·locació relativa de les seves parts. No es començarà la soldadura de les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Si s'han previst elements de correcció, no es començaran les operacions de cada unió fins que s'hagi comprovat que la posició relativa dels elements a unir és la deguda i que la desviació entre la forma actual i la definitiva podrà ser anul·lada amb els esmentats mitjans de correcció. Les unions de muntatge i altres dispositius auxiliars es retiraran només quan es pugui prescindir d'ells estàticament.

8 Pintat en taller Qualsevol element de l'estructura rebrà en taller una capa d'imprimació abans d'ésser entregat a muntatge. La capa d'imprimament s'aplicarà amb l'autorització del director de l'obra, després de que s'hagi realitzat la inspecció de les superfícies i de les unions de l'estructura acabada en taller. Les parts que hagin de quedar amb un accés difícil després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera si és prescrit, després dels corresponents terminis per a assecar-se. La pintura es donarà, preferentment, en un local cobert, sec i a l'abrigall de la pols. Si això no és possible, podrà efectuar-se a l'aire lliure en les condicions indicades en l'article 7.6 de la Norma MV-104. 9 Pintat en obra Després de la inspecció i acceptació de l'estructura muntada es picarà l'escòria i es netejaran les zones de les soldadures realitzades en obra i, si s'haguès malmès la pintura d'alguna zona, es netejarà donant-se, a continuació damunt d'aquesta, la capa d'imprimament amb la mateixa pintura emprada en el taller. Transcorregut el termini d'eixugament, es donarà a tota l'estructura la segona capa de pintura i, quan així estigui especificat, la tercera capa. 10 Control de qualitat de l'acer laminat en calent Pel que fa al material de base de l'estructura es controlarà mitjançant la presa de mostres d'acer per a cada tipus de perfil emprat, amb cinc preses al llarg de l'execució. Amb les mostres es realitzaran els següents assaigs:

a) Un assaig a tracció segons UNE-7262 determinant: Límit elàstic Tensió de trencament Allargament de trencament Mòdul d'elasticitat Registre electrònic del diagrama càrregues-deformacions b) Un assaig de plegament simple segons UNE-7292. c) Determinació del valor de la resistència segons UNE-7290.

S’hauran de controlar els gruixos, longituds, amplàries, etc. dels elements estructurals. 11 Control de qualitat de les soldadures Execució en el taller de la major part possible de les soldadures, i precaució extrema en el transport. Control sistemàtic d'aquestes soldadures una vegada efectuat el transport i de les soldadures que s'executin in situ. Això comprendrà una visita a obra i al taller, en l'inici de les obres, d'un tècnic titulat, amb emissió d'informe sobre la idoneïtat dels electrodes i/o procediments per a soldar a emprar segons UNE-14003 i UNE-14044, repetint-se la visita a la meitat de l'execució. S’hauran de controlar les soldadures executant, cada cinc peces, els següents controls:

a) Control geomètric, determinant longituds i gruixos de coll del 10% dels cordons executats. b) Control de qualitat mitjançant inspecció radiogràfica en unions accessibles a aquest tipus de sondeig i per ultrasons o líquids penetrants en aquelles que no ho siguin, realitzant-se la inspecció del 2% dels cordons existents. Es requerirà la qualificació "2" com a norma habitual.

12 Control de qualitat de l'execució Segons NTE-EAV i NTE-EAF, que s'aplicaran, també, adequant-les a pilars.

1.1.6.- Sanejament Les candeles d’acoblament al desguàs es realitzaran amb tub de PVC, llevat d’autorització expressa per ús d’elements de plom. Els trams de pendent inferior a un 50 % es realitzaran amb materials d’idèntiques característiques. En els baixants s’utilitzaran tubs de PVC, amb juntes soldades. Als colzes, desviacions i acoblaments no s’hi utilitzaran més de dues peces acoblades en cada unitat. Aquest material serà de la marca acreditada amb garantia de 10 anys fins a temperatures de 80 ºC, en els trams que desaigüin electrodomèstics. Els baixants s’agafaran amb peces especials, que com a màxim es situaran cada 50 cm (en els trams horitzontals i a distàncies proporcionals en els inclinats). En els trams verticals els suports no superaran els 2 m i se’n situaran un mínim de dos per tram. Llevat d’indicació expressa en contra, tots els desguassos es perllongaran superiorment fins a ventilació per coberta, excepció feta que es faci xarxa de ventilació de sifons. Tan sols la Direcció Facultativa podrà autoritzar l’ús de material fibrociment, de marca acreditada. A cada baixant s’hi col·locarà una arqueta de peu, realitzada amb obra i enlluïda amb ciment portland. Des de les arquetes de peu de baixant, es començarà la xarxa de claveguerons, amb tub de PVC col·locat sobre llit de formigó de 10 cm de gruix i omplert de sorra fins a mig tub. Aquestes rases es compactaran, si la qualitat del terreny ho necessita. Els acoblaments es realitzaran amb arquetes de ram de paleta enlluïdes amb ciment portland. Aquestes arquetes seran registrables. Els claveguerons penjats es realitzaran amb tub de fibrociment de pressió i juntes Gilbault; no s’utilitzarà mai tub amb junta de màstic asfàltic, però es podrà realitzar amb tub de PVC de pressió, si així ho indica la Direcció Facultativa. Podran utilitzar-se arquetes i foses de decantació, o sifons de formigó prefabricat, amb autorització de la Direcció Facultativa. Les buneres a la planta baixa i soterranis seran previstes per suportar el pes de vehicles. Les canals de recollida d’aigües pluvials, si n’hi ha, seran de planxa de zinc, de fibrociment o PVC; també ho seran els colzes d’acoblament i els elements auxiliars de coberta per a formació de careners, protecció de xemeneies, etc. Les canals es recolzaran cada 50 cm amb perfils metàl·lics, ancorats a les fàbriques. El desguàs de terrasses i terrats serà de ferro fos amb sifó; podrà utilitzar-se també morrió galvanitzat. Les arquetes es mesuraran per unitats, igual com les foses, pous i sifons. Els tubs, baixants i claveguerons, per metres linials, incloent-hi totes les peces auxiliars, acoblaments, suports, juntes, etc. Les canals es mesuraran per metres linials i els elements auxiliars de coberta de zinc o fibrociment, per metre quadrat de planxa. Els desguassos de piques, safareigs, lavabos, bidet, banyera i tots aquells aparells sanitaris que no siguin l’inodor, s’entendran inclosos en el preu de la peça de sanitari.

1.1.7.- Treballs de paleta Tots els materials utilitzats acompliran el que s’assenyala en el Plec General del Centre Experimental d’Arquitectura. Únicament s’autoritza l’ús d’aigua potable. Queda automàticament prohibit l’ús d’aigua de mar, encara que estigui rentada. Els aglomerats hidràulics acompliran el Plec Oficial de la seva recepció en obres de l’Estat. S’utilitzarà tan sols portland oficial, en tots els seus tipus. Es prohibeix l’ús de ciment ràpid o lent natural per a qualsevol treball. Es prohibeix la barreja de guix amb portland, o qualsevol altre, a excepció del morter mixt de calç i portland allà on s’especifiqui. S’autoritza també l’ús de morters asfàltics per enrajolar cobertes i treballs similars. L’ús d’additius es restringirà als autoritzats per la Direcció Facultativa, a la que es demostrarà la idoneïtat del producte respecte a les propietats que es pretenen millorar i demostrant que no es produeixen pèrdues a la resta. Els diferents tipus de maons descrits en aquest Plec seran subministrats per fabricants que garanteixin que tant la seva resistència com el seu format, sense sobrepassar les toleràncies, per a la qualitat especificada, al que hi ha descrit a la taula 2.1 de la norma NBE-FL90. En el cas d’obra vista, la garantia s’extendrà a més sobre aquelles propietats (absorció, succió, gelament, dilatació potencial i eflorescències) que assegurin la no aparició de sals i durabilitat suficient a pesar de l’agressivitat de medi. Les fàbriques de maó seran de color uniforme, ben cuites i sense pinyols. La Direcció Facultativa podrà ordenar la seva substitució o selecció en aquelles partides que presentin defectes. S’utilitzaran sempre peces de dimensions uniformes. En principi, s’empraran maons massissos, maons mecànics semiforadats tipus “gero” i maons doble forat o totxanes. Els primers tindran les dimensions normals, amb gruix de 3 a 5 cm. Els segons, de 5 a 7,5 cm; i els darrers seran de 10 cm, o de 4 cm per a fer envans. Les fàbriques vistes utilitzaran el tipus bresca, llevat d’ordre contrària. El Contractista comprovarà, sota la seva responsabilitat, la resistència dels totxos en els murs de càrrega que, d’acord amb el Plec General, serà com a mínim de 70 Kg/cm2. Les teules i demés elements ceràmics acompliran l’assenyalat en el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura (actualitzat). El Contractista no utilitzarà en cap cas totxos de doble forat o totxanes en murs de càrrega, llevat de l’autorització expressa de la Direcció Facultativa. La dosificació dels diferents materials que permetran aconseguir els morters les característiques especificades en el present Plec (resistència i plasticitat), serà determinada per l’Aparellador o Arquitecte Tècnic de l’obra, en funció de les singularitats que incideixin en cada cas (finor de la sorra, hàbit en la utilització de les calçs, existència en el mercat de certs tipus de ciment o d’additius ..). Per tal de comprovar la resistència i la plasticitat de les pastes preparades, la dosificació de les quals no s’hagi establert directament a través de la taula 3.5 de la norma NBE-FL90, s’atindrà al que s’especifica en els articles 3.2.2 i 3.2.3. La feina de pasterada es realitzarà segons les prestacions de l’article 3.3, i el tipus d’utilització del morter s’establirà segons l’article 3.4 de l’esmentada norma. Podran utilitzar-se en: - lliscats i estucats, morters de dosificació en volum 1:2 de ciment-sorra (600 Kg/m3). - arrebossats, estucats i paviments; dosificació de 1:3 (450 Kg/m3). - voltes, encadellats i doble rajola; dosificació de 1:8 (200 Kg/m3). - en fàbriques sense càrrega, dosificació de 1:8 (200 Kg/m3).

- fàbriques carregades, dosificació que oscil·larà entre 1:5 i 1:6 (250 i 300 Kg/m3) segons indiqui la Direcció Facultativa. - morters per enrajolat, reblerts en general els d’inferior qualitat, dosificació fins al 1:10 (170 Kg/m3). Tota la confecció de morters, quantitat d’aigua, dosificació de morters mixts, etc., s’atindrà al que assenyala el Plec General de la Direcció General d’Arquitectura (act.). L’ús de morters mixts de calç i portland es restringirà als llocs en què ho indiqui el Projecte i aquells en què ho autoritzi la Direcció Facultativa. Els diferents tipus de fàbriques respondran a l’assenyalat en el projecte o, en el seu defecte, a les indicacions de la Direcció Facultativa, que en podrà fer modificacions a les fàbriques vistes. El gruix de les juntes horitzontals podrà oscil·lar entre 10 i 12 mm i el de les verticals serà aproximadament la meitat. A cada filada es comprovarà l’horitzontalitat i la verticalitat amb plomades. Prèviament es farà un estudi del replanteig de peces. Les peces partides no tindran menys de 15 cm. El tall de peces es realitzarà amb màquina. Les fàbriques a revestir tindran juntes horitzontals sempre inferiors a 15 mm i superiors a 10 mm. No s’atansaran al forjat i es deixarà una franquícia de 5 mm, deixant-se de col·locar l’aplacat o les peces que passin per davant de la testa del forjat. Aquesta part de fàbrica es determinarà en baixar la bastida per a la neteja de la façana. Les fàbriques vistes a l’exterior, llevat d’indicació expressa en contra, aniran protegides amb cambra d’aire i envà interior. Les cambres seran contínues, sense elements lligats i tindran un gruix mínim de 5 cm. Si no és possible la solució d’envà interior, la fàbrica vista haurà d’estucar-se en el seu interior amb morter hidròfug abans del seu lliscat o acabat interior. Les cambres d’aire per a la seva impermeabilització tindran canal lliscada de recollida d’aigües a la seva base, amb sortida al drenatge o a l’exterior. En cap cas s’utilitzaran fàbriques resistents de menys de 15 cm de gruix. Les fàbriques d’aquesta mena portaran pilars de reforç cada 5 m, com a màxim. Si l’alçada és superior a 3 m, el gruix de les fàbriques i els dels pilars s’augmentarà proporcionalment. Als edificis de murs de fàbrica de totxo de diverses plantes s’hi col·locarà una corretja perimetral de travament. S’acompliran totes les especificacions de l’article 4.4 de la norma NBE-FL90. Les llindes o sobrellinda de formigó armat es construiran atenint-nos al que s’especifica a l’apartat per als elements estructurals de formigó armat. Un altre tipus de llindes, com ara l’adovellat, de bossot, de corretja .. s’executaran seguint les directrius del Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura (actualitzat), article 4.1.3, execució de fàbriques. Els envans seran de totxo de doble forat, que es prendran amb morter de portland. Per a alçades de més de 3 m o longitud superior a 5 m, s’utilitzaran paredons de 10 cm, a l’igual que els sanitaris i cuines amb elements de fontaneria d’encastar. No s’admetran elements desplomats o amb filades sense horitzontalitat o falta de travament, ni podran realitzar-se regates a murs de càrrega que puguin debilitar la seva resistència. Quedarà prescrit, especialment, qualsevol tipus de regates horitzontals o inclinades. On sigui precís es doblaran les fàbriques amb un envà adossat, per a protecció de les instal·lacions. Es permetrà tan sols prèvia autorització de la Direcció Facultativa, regates verticals o de pendent no inferior a 70º sempre que la seva profunditat no excedeixi de 1/6 del gruix del mur; s’aconsella que en aquests casos s’utilitzin talladores mecàniques.

La recepció de materials es farà acomplint el que especifica l’article 6.1 de la norma NBE-FL90. L’execució de morters, segons l’article 6.2 de la norma NBE-FL90. Les toleràncies d’execució, segons l’article 6.4 de la norma NBE-FL90. L’execució de murs, segons l’article 6.3 de la norma NBE-FL90. Les proteccions de la pluja, gelades o calor, segons l’article 6.5 de la norma NBE-FL90. El travament durant la construcció, segons l’article 6.6 de la norma NBE-FL90. Les fàbriques interiors o vistes es mesuraran per m3, llevat d’indicació de gruix: en aquest cas es mesuraran per m2. Els envans i paredons es mesuraran per m2. En quasevol cas es descomptaran la totalitat dels forats majors de 4 m2. Els elements especials com pilars, arcs, llindes, xemeneies, etc., es regiran pel Plec General de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura (actualitzat). 1.1.8.- Pedreria, marbres i pedra artificial Les fàbriques de maçoneria es realitzaran amb la pedra que s’indiqui en el Projecte, que haurà de presentar les cares que quedin vistes corresponents a les esquerdes naturals. S’empraran pedres compactes. La mostra serà de mur complet amb un mínim d’ 1 m2 de superfície de cara vista. S’emprarà en general maçoneria ordinària, però seleccionant les cares pel seu ajustament, com en una maçoneria concertada però sense tallar. Es restringirà l’ús de rebles en el parament. El morter que s’utilitzi serà hidròfug. Les juntes quedaran de forma que no s’apreciï el morter des de l’exterior i no hauran de rejuntar-se. Es procurarà la col·locació de les peces en un sentit horitzontal, tallant les puntes de les peces triangulars o en cunya. Llevat d’indicació en contra, les maçoneries a una sola cara vista podran encofrar-se per interior i completar-se amb formigó. Podrà emprar-se encofrat perdut d’envà. Per la seva cara interior es deixarà cambra d’aire i envà interior. Els aplacats de marbre i pedra natural o artificial es col·locaran amb ganxos especials de subjecció d’acer inoxidable, d’acord amb les instruccions de la Direcció Facultativa, i no presentaran esquerdes, fisures o esportallaments a les seves arestes, ni variacions de to i vetejat d’importància. Els marbres de cuina tindran un gruix mínim de 30 mm i seran de color uniforme; es rebutjaran les peces grises o vetejades. Si es tracta de marbres blancs, es presentaran mostres per a la seva aprovació. Es mesuraran per m2. Podran anar col·locats sobre antostes de ferro o sobre els armaris de cuina; la seva col·locació es farà amb ciment blanc. Està totalment prohibida la barreja de guix i ciment portland per a la subjecció d’antostes i marbres. Els murs de maçoneria es mesuraran per m2 amb inclusió de l’envà de protecció d’humitats, amb deducció dels forats majors de 4 m2. Els aplacats de marbre i pedra natural o artificial es mesuraran per m2 d’amidament real, amb deducció de tots els forats. No es facturaran en cap cas deixalles o retalls. Els aplacats de marbre, quan siguin de colors clars, es rebran amb morter o beurades de ciment blanc tipus griffit. Les peces de pedra artificial en àmpits, caixes de persianes, etc., aniran degudament armades per evitar la seva fisuració i s’impermeabilitzaran.

1.1.9.- Paviments i revestiments Les xapes de formigó seran perfectament horitzontals o amb els pendents que s’indiquin, i es realitzaran amb juntes de dilatació-contracció cada 5 m sobre base de paviment. Abans de la seva construcció s’escombrarà totalment la pols que hi hagi a la base i es mullarà convenientment. Els paviments de llosa de pedra en jardineria es col·locaran sobre subbase de grava amb sorra i solera de formigó, amb un gruix de 20 cm. Es col·locaran amb junta oberta per peces ajustades. Els paviments de lloseta de ciment, terratzo, mosaic hidràulic, pedra o marbre escairat, ceràmica o similars, hauran de col·locar-se a cop de maceta. D’igual manera es procedirà amb les parquelites de base asfàltica. El Contractista facilitarà com a mínim tres mostres de qualitats diferents, acolorides per a cada tipus de paviment. La Direcció Facultativa podrà rebutjar les que no consideri de qualitat escaient amb l’obra. Es rebutjaran especialment les peces amb manca de planitud o de secat, escàs gruix de la capa superior o de la base. El Contractista haurà d’especificar la marca, qualitat i preu d’adquisició i amb la mostra corresponent. Els paviments de goma, linòleum o moqueta, o parquet encolat es col·locaran sobre xapa lliscada de ciment, perfectament seca. La xapa tindrà un gruix mínim de 3 cm, excepte si es realitza conjuntament amb la capa superior del forjat. Els parquets o paviments de fusta seran encadellats a tires, espiga o quadre, damunt de llistons de fusta, conforme a l’indicat en el Plec General del Centre Experimental d’Arquitectura. Els paviments ceràmics de terrat i terrasses es col·locaran amb morter asfàltic, si no són trepitjables, i amb morter de calç i portland si són trepitjables. Els paviments especials o patentats es regiran per les normes d’execució que recomana el fabricant i tota la seva responsabilitat i garantia. Els revestiments de parets es col·locaran sempre previ el seu estucat reglejat. S’exigirà la perfecta plenitud de les filades, comprovant-se la seva horitzontalitat. Les rajoles de València a mitja altura es remataran amb peces romes o de doble romat. Prèviament a la seva col·locació es repartiran les peces, evitant-se les menors de 5 cm. Es centraran les aixetes i sanitaris respecte a les peces de l’enrajolat. Les rajoles de València es col·locaran amb morter de calç i portland, i els revestiments exteriors amb morter de ciment. Podran autoritzar-se morters especials per la Direcció Facultativa. No es col·locaran, sigui quin sigui el tipus de morter, per “tocs” o “a la valenciana”. L’amidament de paviments i revestiments serà la real, deduint forats de tot tipus i comptats els percentatges de ruptura i altres, que sempre s’entendran inclosos en el preu unitari corresponent. Els sòcols de materials hidràulics, ceràmica o marbre s’ajustaran perfectament amb morter de ciment. Els sòcols de fusta es col·locaran amb tacs del mateix material o plàstic. Tots ells es mesuraran per ml, quan estiguin col·locats realment. Quan s’indiqui el preu d’adquisició d’algun material d’enrajolat o revestiment, s’entendrà que aquest és el preu del material al magatzem i que la seva diferència respecte al preu unitari de material col·locat correspon a les despeses de transport, ruptures, material de subjecció, mà d’obra, etc. La propietat podrà ordenar la substitució de qualsevol material per un altre de similar, abonant exclusivament la diferència del cost d’adquisició.

A les escales, el terratzo dels replans tindrà la mateixa tonalitat, granulometria i forma que els graons. Si els graons són de marbre tindran 3 cm de gruix l’estesa i 2 cm el davanter. Es mesurarà per ml el graó complet. A les finestres de patis i façanes posteriors es col·locaran àmpits formats amb peces de marbre amb trenca-aigües, efectuats amb morter de ciment portland. A l’acabament de parets de terrat es col·locaran peces de xapa metàl·lica d’alumini lacat. 1.1.10.- Enlluïts i estucats Els enlluïts i estucats de ciment es realitzaran amb portland, llevat que s’autoritzin morters mixtos per la Direcció Facultativa. Als exteriors s’empraran additius hidròfugs. Els estucs es realitzaran sobre arrebossats de ciment als exteriors i sobre enguixats als interiors. Els enlluïts o enguixats en parets i sostres es realitzaran, llevat d’indicació en contra, a bona vista amb angles i arestes mestrejades. No s’admetran toleràncies de més de 5 mm entre les vores. A les arestes a cantell viu es col·locaran guardacantons fins a 2 m d’alçada. Tan sols s’emprarà guix blanc pur de primera qualitat amb quoficient de trencament a 28 dies per aixafament de la papilla de guix adormit, no inferior a 80 Kgs/m2. L’estesa de la pasta es farà a pala d’estendre sense rebaixes en els acoblaments; els sòcols es reglejaran sempre. Els falsos sostres es realitzaran amb: a) Cel ras d’escaiola. Comprenen tot el sistema de grapes, veles, llistons, plaques d’escaiola, estopades, acabament i, en general, qualsevol element necessari per a la construcció d’un cel ras, encara que en els altres documents del Projecte no s’hi faci esment especial dels elements auxiliars. El sostre pròpiament dit estarà format per plaques d’escaiola armades amb fibra de tipus addient, col·locades perfectament i acabades en obra, de manera que presenti superfície perfectament plana i llisa, sense que es vegin les unions ni es marquin pèls, esquerdes o desigualtats. El carregament del sostre amb les parets, sempre i quan no es determini una cornisa especial, es rematarà a base de racó viu perfectament recte. La present unitat comprèn l’adreçat de les parets en cas necessari per tal que l’esmentat racó no presenti cap defecte. b) Cel ras acústic. Està format per plaques prefabricades de guix de model, sistema de fabricació i qualitat que s’esculli en el Projecte. La Direcció Facultativa ordenarà la combinació de les peces. La unitat comprèn tant la formació en escaiola de sanefes com la preparació dels forats necessaris per la col·locació dels llums. c) Cornises i motllures. En cap cas es consideraran com a cornises o motllures un carregament senzill, a cantell viu, aresta, etc. Els enlluïts i estucats es mesuraran per m2 amb inclusió de l’arestat, guardacantons, mestres, etc. A l’amidament de parets s’emprarà el sistema de ple per buit, i es descomptaran en la seva totalitat els forats de més de 4 m2 de superfície. Queda prohibit l’ús d’additius, com ara els retardadors d’adormiment i d’altres. El Contractista serà responsable de totes les irregularitats que apareguin i no siguin degudes a causes constructives. 1.1.11.- Aïllaments i impermeabilitzacions Per l’aïllament de murs i cobertes s’utilitzarà preferentment el porexpan. Sempre que s’indiqui aquest material, serà de tipus denominat autoextingible.

A les cobertes inclinades es col·locaran panells tipus sandwich amb aïllament incorporat de 50 mm de gruix collats sobre rastrells d’acer galvanitzat. Si es tracta de la coberta plana l’aïllament es situarà per sota de la impermeabilització. A les cambres aïllants de fàbrica de totxo i envà es col·locarà porexpan de 30 mm de gruix. Aquest gruix podrà variar-se en les previsions del Projecte. Sempre que s’indiqui formigó cel·lular, aquest serà confeccionat “in situ”, amb gruix mínim de 50 mm. Els envans pluvials s’uniran amb pilars de reforç mitjançant morter de portland hidrofugat. Si és precís col·locar elements d’unió, seran de formigó hidrofugat i enlluït prefabricats en obra. Les ventilacions es col·locaran simètricament disposades amb peces de gelosia ceràmica. Les teles de protecció i impermeabilització i les pintures d’impermeabilització seran asfàltiques amb armadura de fibra i es col·locaran amb armadura de gruix doble i encavallament en calent. Seran col·locades per casa especialitzada i de marca de garantia i solvència suficient a judici de la Direcció Facultativa. El Contractista respondrà amb garantia i conservació d’aquests materials, ajustant-se en la seva execució a les normes del fabricant. L’amidament de teles i aïllaments es farà per m2 de material col·locat, sense comptar-se els encavallaments, acoblaments doblecs i deduint-se tots els forats. Podran autoritzar-se altres tipus de teles plàstiques o de làtex, sempre amb garantia escrita no inferior als 10 anys a partir del lliurament de l’obra, i prèvia autorització de la Direcció Facultativa. A les juntes de dilatació i en el segellat de fusteria en façanes s’empraran màstics d’elasticitat permanent, que seran col·locats per casa especialitzada, prèvia autorització de la Direcció Facultativa. Es mesuraran per ml. La totalitat dels treballs haurà d’acomplir el que s’especifica a les normes NTE-CT 80, NTE-CA 82 i NBE-QB-90. 1.1.12.- Fusteria La fusta que s’empri serà completament seca, de primera qualitat dins de cada tipus, sense nusos saltadors, esquerdes ni grisos. Acomplirà tot l’especificat en el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura (actualitzat). Totes les peces s’ajustaran al detall dels plànols del Projecte. La Direcció Facultativa podrà autoritzar l’ús de tipus normalitzats similars als projectats. Les portes interiors podran ser prefabricades de 35 mm, prèvia presentació de mostra i sistema constructiu a la Direcció Facultativa, que podrà rebutjar els models que no estimi adients. No s’empraran portes buides per a formació de vidrieres o portes encadellades. Les finestres i portes balconeres portaran escopidor inferior i galze en el cèrcol per l’entrega de l’àmpit. Els cèrcols es deixaran perfectament a plom i escairats. A la fusteria d’exteriors seran de tapaboques. Les espigues seran d’1/3 del gruix de la peça com a mínim. Les unions i ferramenta s’ajustaran a les exigències de la Direcció Facultativa. Es lliuraran adientment protegits amb llistons perquè no pateixin desperfectes durant l’execució de l’obra.

Les tanques de finestra seran de tipus Grisans amb maneta llevat d’indicació en contra de la Direcció Facultativa. En general a les portes es col·locaran tanques de cop, excepte als serveis, on es col·locaran tanques de cop amb retenidors. A l’entrada es col·locarà tanca de clau de serreta de seguretat. Les manetes d’alumini anoditzat nacional o d’importació, o de metall segons s’indiqui en el Projecte. De tots els materials de ferramenta i metal·listeria es presentaran mostres a la Direcció Facultativa per a la seva aprovació. En les seves dimensions, seccions, soldadures i ferramenta s’ajustarà al que indica el Projecte i, en el seu defecte, com a mínim, s’empraran les següents seccions: Marcs finestres amb tapaboques 9 x 7 Marcs finestres amb tapaboques i persiana enrotllada 12 x 7 Marcs porta paret de 15 cm 15 x 7 Marcs porta envà 6 x 7 Marcs porta duella 7 x 7 Armadures finestres 8,5 x 4,5 Armadura balconeres 9 x 5,5 Armadura portes exteriors 10 x 5,5 Tapajuntes 4 x 1 Tapajuntes sobre enrajolats 4 x 2,5 Tots els elements d’aquest capítol es subministraran complets amb ferramenta, ornaments i col·locacions, inclosos en els preus. Llevat d’indicació expressa, pel que es refereix als metalls, es consideraran també inclosos. Totes les peces es lliuraran ajustades i col·locades, perfectament polides i acabades per a pintat o envernissat sense preparació especial i amb les seves capes de protecció corresponents. La fusteria exterior es mesurarà per m2 o per unitats. Si es fa per m2, l’amidament es farà sobre forat d’obra; les portes es mesuraran per unitats o per m2 de llum de pas o obertura, a l’igual que els armaris. Els elements auxiliars com sòcols, passamans, baranes, etc. es mesuraran per ml reals. Les persianes es mesuraran per m2 de llum d’obra del forat que cobreixin. Sempre es consideraran incloses les fusteries de protecció. Els armaris de cuina podran ser de fusta o metàl·lics. Els armaris aplacats de fórmica ho seran a dues cares, amb placa interior de contrabalanç. S’aplicaran amb premsa, amb coles especials i es garantirà la seva inalterabilitat. Podran mesurar-se per unitats o per m2 de cara exterior vista sense comptar els laterals, ni els tancaments superiors ni inferiors. Tota la instal·lació quedarà garantida per un any de qualsevol defecte d’instal·lació i funcionament, sense perjudici de la responsabilitat de 10 a 15 anys per vicis, establerta al Codi Civil. 1.1.13.- Fusteria metàl·lica i manyeria La fusteria metàl·lica podrà ser de ferro galvanitzat o d’alumini, de marca acreditada i segons mostra acceptada per la Direcció Facultativa. La col·locació en obra s’ajustarà a les normes del fabricant i es segellaran les juntes amb màstics especials garantits per un termini no inferior a 10 anys. Els aluminis emprats seran lacats, amb un mínim de 10 micres i s’haurà de garantir la seva inalterabilitat a segellat, en termini no inferior a 10 anys. El segellat es farà amb dicromat, i s’exigirà una pèrdua de pes inferior a 5 mgs/dm en prova a l’àcid acètic. Hauran d’acomplir les

normes internacionals més exigents per a la seva recepció i posta en obra. S’empraran elements de cargoleria i accessoris d’acer inoxidable o alumini. Totes les juntes de material de cautxú, plàstics i similars i elements de segellat seran suficients per garantir l’estanqueïtat total i estaran garantits pel fabricant per termini no inferior a 10 anys. Les ferramentes per pintar podran ser d’acer, i en peces per envernissar seran de llautó polit i aleacions especials. Els armaris metàl·lics de les cuines hauran de ser de primera qualitat amb proteccions antioxidants i merèixer l’acceptació de la Direcció Facultativa. S’exigirà un mínim de 10 anys de garantia a l’oxidació. La ferramenta, baranes, reixes i accessoris forjats ho seran en calent, mitjançant estiratge, seguint les normes tradicionals artesanes de la forja. Les ferramentes en cèrcols i baranes seran perfectes en el seu acabat i polit, sense rebaves de soldadures ni cargoleria vista. Als exteriors s’empraran perfils massissos. A les edificacions de més d’una planta es disposarà d’un element o perfil metàl·lic amb remat especial per a politja o ternal, destinat a l’entrada de mobiliari. Aquest element haurà de poder carregar en punta un mínim de 2 tones. La fusteria metàl·lica es mesurarà per unitats o per m2 de llum d’obra en què es col·loqui, considerant-se inclosos els treballs de col·locació, ajustat i segellat. La ferramenta i metalls es consideraran inclosos dins de la fusteria, llevat d’indicació en contra, en el qual cas es mesuraran per unitats. Els armaris metàl·lics de cuina es mesuraran per unitats d’armari o de cuina completa. Les baranes hauran de mesurar-se per ml. Sempre es consideraran inclosos els treballs de col·locació, soldadures, accessoris, etc. Tota la instal·lació quedarà garantida per un any de qualsevol defecte d’instal·lació i funcionament, sense perjudici de la responsabilitat de 10 a 15 anys per vicis, establerta al Codi Civil. 1.1.14.- Pintura El pintor es farà responsable de totes les irregularitats i imperfeccions de treball acabat, degudes a la mala qualitat dels materials, a la manca de preparació dels elements a pintar o a la mala execució de la feina. Hauran de fer-se les mostres que siguin necessàries segons la Direcció Facultativa, per a la comprovació del color i textura abans de començar el treball. Abans de començar el pintat, les superfícies hauran d’estar completament seques, desengreixades, sense pols ni òxid. En cas d’existir eflorescències s’eliminaran amb vinagre, salfumant rebaixat o qualsevol preparat de marca amb garantia. Llevat d’indicació especial, els sostres es pintaran al plàstic, al corró a dues mans sobre preparació i imprimació. Les parets es pintaran al plàstic, incloses les zones de pas i dependències principals, on es farà també a dues mans. Les lloses inferiors de l’escala es pintaran a l’esmalt. Les parets verticals de les escales s’estucaran tipus Lesar, pintades posteriorment amb làtex.

Els elements de fusteria es pintaran previ lacat de nusos i capa d’imprimació abans de col·locar-se en obra, a l’esmalt o semi-mate a dues mans. Els elements de manyeria i fusteria metàl·lica es pintaran a l’esmalt a dues mans sobre capa antioxidant de mini de plom. Les instal·lacions i canonades es protegiran amb pintures adients i acabades a l’esmalt. La fusteria envernissada es protegirà amb dues mans de vernís sintètic satinat sobre imprimació i colorant adequat. A les fustes de pi a l’intempèrie s’emprarà vernís sintètic d’intempèrie amb colorant a l’oli refinat a tres mans, amb repassada en cadascuna i satinat fi. A la fusteria interior de pi envernissat s’emprarà la mateixa tècnica amb vernís semi-mate i satinat final amb cera. Tots els materials utilitzats en aquest capítol seran de marca garantida a judici de la Direcció Facultativa i vindran preparats de fàbrica, en envasos precintats i etiquetats. En qualsevol cas, s’entendrà garantida per 3 anys la conservació perfecta dels materials emprats en interiors i exteriors. L’amidament es realitzarà per m2, amb els mateixos criteris als seguits en l’amidament dels elements que hagin de pintar-se. A les persianes, l’amidament es farà a dues cares, considerant-se inclosos els cantells. A la fusteria i manyeria l’amidament es farà a una sola cara, en m2, unitats o ml considerant-se igualment inclosos els cantells laterals i superiors. Es tindrà especial cura a les portes i finestres d’envernissar o pintar a l’esmalt el cantell superior. Tots els mecanismes elèctrics i ferraments, vidres, paviments, etc., hauran de protegir-se perquè no hi hagi desperfectes. 1.1.15.- Vidrieria Els vidres a col·locar hauran de resistir perfectament, i sense irisar-se, l’acció de l’aire, de la humitat i de la calor -sols o conjuntament-, de l’aigua freda o calent i dels agents químics, excepte l’àcid fluorhídric. No es tornaran grocs per l’acció de la llum solar; seran tanmateix homogenis, sense presentar taques, bombolles, aigües o altres desperfectes. Seran perfectament plans i tallats amb neteja, sense presentar asperitats, talls ni ondulacions a les vores i el gruix serà uniforme en tota la seva extensió. Els vidres dobles, crital·lines i L.P.C. seran perfectament transparents. Els vidres es muntaran ajustant-los amb molta cura en el forat en què s’hagin d’encaixar. S’ajustaran per mig de ribet de fusta perfectament ajustat amb puntes clavades amb tota cura. A l’objecte d’aconseguir un seient el més perfecte possible i eliminar vibracions, s’intercalarà, entre el vidre i el ribet, massilla. En els llocs indicats els vidres es col·locaran amb falques i cordó perimetral de silicona. 1.1.16.- Xarxa d’aigua freda i aigua calenta sanitària L’instal.lador adjudicatari realitzarà el treball d’acord amb les normes de la Companyia Subministradora d’aigua i gas vigents a la ciutat on radica l’obra. S’empraran materials, en la seva

quantitat, qualitat, models i tipus detallats al Projecte. Qualsevol variació que es pretengui introduir haurà de ser aprovada prèviament per la Direcció Facultativa. L’instal.lador adjudicatari haurà de facilitar sense despeses una mostra de tots els materials que s’hagin d’emprar en la instal.lació. Examinades aquestes mostres per la Direcció Facultativa, es donarà l’aprovació, en el benentès que aquesta elecció o aprovació serà únicament orientativa. L’instal.lador serà el responsable del seu bon servei i que s’acompleixin totes les condicions exigides per les normes tècniques del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les normes de la Companyia d’aigua subministradora. Des de la trapa de la Companyia, que suposem que es col.locarà al costat de la façana de l’immoble pel lloc marcat als plànols, s’ha de realitzar el ramal d’entrada en tub de polietilè baixa densitat PN-10 atmosferes de 75 mm ∅ fins al comptador. Al ramal d’entrada es col.locarà una clau de pas i vàlvula de retenció de 2 ½“ ∅. Tota la xarxa general de distribució es farà també amb tub de polietilè baixa densitat de 10 atmosferes, soterrat en rasa d’obra. A l’entrada de cada edifici es col·locarà una clau de pas. Des de la clau de pas i amb tub de coure s’alimentaran els següents serveis: Sanitari Entrada Entrada Desguassos aigua freda aigua calenta Abocador 20x22 20x22 ∅ 40 Aigüera 13x15 13x15 ∅ 40 Rentamans 13x15 13x15 ∅ 40 Piletes 13x15 13x15 ∅ 40 Rentaplats 13x15 - ∅ 40 Piques 13x15 - ∅ 40 Rentadores 13x15 - ∅ 40 Inodors 26x28 - Termos 20x22 20x22 Inodors infantils 20x22 - Tots els tubs generals de distribució interior aniran protegits per tub armaflex o similar per evitar les condensacions, així com la canonada encastada, que es recobrirà amb paper abans d’encastar-la. Els desguassos es realitzaran amb tub de PVC dels diàmetres indicats, i cada aparell disposarà de sifó independent i amb caixa sifònica registrable per a cada unitat sanitària. Les caixes sifòniques disposaran de ventilació amb tub de PVC o fibrociment. Mai es connectaran a la sortida del WC pel forat de ventilació, sinó directament al baixant. Les aixetes seran de metall cromat, de marca de primera qualitat amb garantia de conservació avalada per 10 anys com a mínim. També seran cromats els tubs d’entrada a rentamans i bidets per aigua calenta i freda, i els sifons de desguàs de rentamans allà on s’indiqui. Tots els aparells tindran sobreeixidor. Hi haurà aixetes per a màquines de rentar roba i vaixelles, i desguassos. Totes les aixetes i aparells hauran de centrar-se respecte a l’enrajolat conforme a les instruccions de la Direcció Facultativa. En cap cas es permetrà rebre l’aixeta amb morter de ciment a la ceràmica de l’aparell sanitari. Els aparells sanitaris seran del tipus i marques que s’indiquin. Els rentamans es col.locaran sense peu. Els wàters seran amb fluxòmetres.

Les instal.lacions per a fluxòmetres, tindran una secció no inferior en cap punt a la indicada als plànols. El traçat de regates per encastar les canonades es sotmetrà, especialment, a l’aprovació de la Direcció Facultativa, essent aquest requisit indispensable quan afectin a elements estructurals. En cas contrari, la Direcció Facultativa podrà obligar el Contractista a refer totalment els elements afectats sense el seu permís. L’instal.lador es farà càrrec de qualsevol anomalia provocada per l’incompliment de les normes, per la mala col.locació, per incompliments dels seus empleats o per la mala qualitat dels materials emprats, entenent-se que en el càrrec s’inclouen treballs de ram de paleta, repàs de pintura i altres que es puguin produir. Tota la instal.lació quedarà garantida per un any de qualsevol defecte d’instal.lació i funcionament, sense perjudici de la responsabilitat de 10 a 15 anys per vicis, establerta al Codi Civil. 1.1.17.- Electricitat 1 Documents d’execució a) Les instal.lacions representades als plànols del Projecte i documents de l’avantprojecte es donaran a conèixer a l’empresa instal.ladora. b) Abans de començar el muntatge de la instal.lació hauran de presentar-se a la Direcció Facultativa tots els plànols d’obra elaborats per l’empresa instal.ladora. Si s’efectuen treballs sense l’aprovació de la Direcció Facultativa, les despeses aniran a càrrec de l’instal.lador. 2 Mitjans auxiliars en el muntatge a) Els diferents elements es recobriran abans i després del muntatge amb una protecció adient. Abans de la recepció, si fós necessari, es canviaran tots els elements o es restauraran totes les pintures que estiguin fetes malbé. b) Per raons de muntatge general, la col.locació de les instal.lacions elèctriques no haurà de repercutir en el seu cost. c) Abans de la seva col.locació, es presentaran mostres a la Direcció Facultativa de tots els materials i aparells que s’hagin de muntar; aquesta determinarà si acompleixen tots els requisits que s’expressaven en el Plec de Condicions. 3 Obres a realitzar pel Contractista Els treballs relacionats amb les instal.lacions elèctriques que a continuació s’exposen aniran a càrrec del Contractista: - col.locació dels marcs de fonamentacions. - canals de l’estesa de cables. - construccions necessàries per amortitzar els sorolls. - construcció de regates, forats, passos, col.locació dels conductes i la seva fixació dins dels murs. - col.locació de perns en murs. - subministrament i col.locació de plataformes adients pel muntatge dels equips elèctrics. L’empresa instal.ladora confeccionarà els corresponents plànols per a l’execució dels treballs de ram de paleta. Donarà a conèixer les ventilacions necessàries, elements de protecció, etc. 4 Instal.lacions de baixa tensió 4.1 L’industrial adjudicatari realitzarà el treball d’acord amb les prescripcions que estableixen els reglaments vigents (Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, BOE 224, de 18.09.2002). També es tindran en compte les ordres de les Delegacions Provincials d’Indústria que siguin de complimentació obligatòria d’acord amb la legislació elèctrica espanyola.

Es consideraran bàsiques les normes de la V.D.E. i DIN, en tot el que s’especifica a les reglamentacions esmentades als apartats, sempre i quan no s’hi oposin. 4.2 Tots els borns de connexió i derivació a emprar per a la tensió de servei, igual o superior a 380 v entre fases, 220 v entre fase i neutre, serà d’esteatita. La cargoleria de ferro serà tota de pressió, polida, cadmiada o pavonada. Tota la cargoleria per a la tanca de les caixes de connexió o derivació serà de llautó per tal d’evitar l’oxidació. Les peces de ferro o brides per a la fixació de cables de terra seran galvanitzades. L’industrial adjudicatari presentarà mostres a la Direcció Facultativa per a l’aprovació de tots els materials emprats a la instal.lació. Les caixes hauran de ser metàl.liques o de material aïllant i protegides contra la corrosió, amb una profunditat i diàmetre de 40 x 80 mm, respectivament; estaran proveïdes de finestres trencables per a permetre l’entrada de tubs; es col.locaran de manera que les tapes quedin enrasades amb la superfície del revestiment; cas d’instal.lar-se del tipus rectangular s’exigirà que les seves cares laterals estiguin perfectament paral.leles respecte al sostre i cantonades de la dependència. S’emplaçaran sempre a 25 cm del sostre, cel ras, etc. amb les tapes accessibles i desmontables un cop acabada l’obra. 4.3 Proximitat d’altres canalitzacions o conduccions Als trams paral.lels haurà de deixar-se com a mínim una distància de 25 cm entre les canalitzacions d’una instal.lació i les canalitzacions d’un altre ús o conduccions d’aigua, gas, etc. Als creuaments de separació podrà ser menor si es disposa d’un tros de tub aïllant. No es col.locaran altres canalitzacions en un allotjament, conducte o galeria previst per a la instal.lació elèctrica. Quant a l’elecció, degut a les característiques constructives, es farà considerant a més els següents factors: forma d’instal.lació, emplaçament i característiques del local. Els aparells es col.locaran de manera que puguin revisar-se sense que sigui necessari deteriorar la instal.lació ni l’element constructiu. Per encastar-la a la paret es col.locarà en caixes que s’instal.laran abans de fer l’enlluït dels murs o envans i quedaran enrasades amb les superfícies acabades. La intensitat nominal dels interruptors serà com a mínim igual a la corresponent dels aparells de protecció situats per davant d’ells a la instal.lació. Es col.locarà un interruptor a cadascun dels circuits que hagin de ser oberts i tancats amb independència de la resta dels circuits de la instal.lació. Els petits interruptors i commutadors seran preferentment de tipus basculant i els que serveixin per encendre i apagar l’enllumenat en general d’una cambra es situaran al costat oposat al muntant sobre el que es fixi la porta. Les bases de la presa de corrent es col.locaran de manera que el seu cantell inferior quedi com a mínim a 180 cm del terra; s’evitarà col.locar-los a llocs amagats, per exemple, per darrera de les portes o als espais ocupats pels mobles. Se seguirà sempre el que estableixi el Projecte. Als quadres o armaris només serà admissible la presentació de peces sota tensió al descobert als locals a persones no autoritzades. Els aparells han d’estar instal.lats de manera que la seva maniobra, revisió i reemplaçament puguin fer-se fàcilment i sense perill. S’instal.laran sobre murs o envans, en muntatge sortint o encastat de manera que els interruptors quedin a l’alçada de terra superior a 1,80 m. Les connexions es realitzaran mitjançant borns, blocs o regletes. Les peces sota tensió nues estaran separades entre si a les parets amb una distància no inferior a 1,5 cm. 4.4 Caigudes de tensió admissibles Des de la caixa general de protecció fins als aparells receptors, la màxima caiguda de tensió admissible és del 3 % de la tensió nominal. Aquesta caiguda de tensió pot repartir-se entre les diferents parts de la següent manera: - instal.lació escomesa individual 0,5 % de U - instal.lació interior 2,5 % de U - U (tensió entre fases) Les caigudes de tensió en línies repartidores trifàsiques es col.locaran considerant les càrregues polifàsiques equilibrades i les monofàsiques repartides el millor possible entre les diferents fases, efectuant el càlcul per a la fase més carregada.

4.5 Hauran de connectar-se a terra les “masses” de tots els elements o aparells que puguin considerar-se perillosos, en cas que siguin posats accidentalment sota tensió. La instal.lació de posta de terra consta de: a) presa de terra b) circuits de terra c) connexions a masses Les preses de terra podran estar construïdes per plaques o platines enterrades de dimensions suficients i materials apropiats per a resistir l’acció destructiva del terreny, com el coure o el ferro galvanitzat. Totes les masses d’una mateixa instal.lació hauran d’estar unides pels circuits de terra a una mateixa presa de terra. Es recomana que el circuit i la presa estiguin units per un conductor nu de coure, amb secció mínima de 35 mm2; les unions es faran amb presilles de pressió o per soldadures de fusió. Els circuits hauran de ser revisables i estaran formats per una línia general i derivacions secundàries de secció igual als conductors d’alimentació de les esmentades derivacions. No es podran emprar com a circuits de terra les canonades d’aigua, gas, calefacció o desguassos. Als circuits de terra no s’intercalarà cap fusible ni cap interruptor automàtic. Tot plegat acomplirà la NTE-IEP. Per a la posta a terra de les “masses” dels aparells receptors que es connectin al circuit d’alimentació per mitjà d’una presa de corrent, aquesta tindrà un contacte especial de posta a terra. El conductor de posta a terra formarà un cable multipolar amb els conductors mòbils d’alimentació. 4.6 Recepció de la instal.lació En el decurs dels treballs d’instal.lació i un cop acabats, la Direcció Facultativa procedirà, en presència de l’instal.lador, als exàmens i assajos necessaris per comprovar la qualitat dels materials emprats, la seva correspondència amb el que estava previst al Projecte d’Instal.lacions i la seva correcta instal.lació. L’instal.lador, a càrrec seu haurà de desmuntar i muntar els aparells i parts de la instal.lació que siguin indispensables pels assajos. S’acorda que, segons el que disposa l’article 64 de l’actual Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, la Delegació d’Indústria haurà de reconèixer la instal.lació abans que pugui ser utilitzada. Abans de fer-se la recepció de la instal.lació es comprovarà l’aïllament de la instal.lació, la protecció contra les sobrecàrregues i talla-circuits, les seccions dels conductors emprats, les connexions dels conductors, la possibilitat de retirar i introduir cables i fils, l’emplaçament i fixació dels diferents aparells i caixes i, per últim, la intensitat nominal de tots els mecanismes. En cap cas es disposaran en un mateix espai mal ventilat cables elèctrics i conduccions de gas. Les canalitzacions elèctriques no s’instal.laran paral.lelament i per sota de conduccions que puguin donar lloc a condensacions. La instal.lació en aquestes condicions serà admissible quan s’emprin cables aïllats sotacoberta de plom o de matèries plàstiques, i en cas que, disposats els cables en tubs protectors, es protegeixin els tubs contra les condensacions. Les canalitzacions elèctriques es mantindran a una distància suficient de les conduccions de calefacció, d’aire calent o fums, i n’estaran separats mitjançant pantalla aïllant tèrmica a fi de sotmetre-les a temperatures elevades. 4.7 Execució de les connexions Les connexions dels conductors entre ells i amb els aparells o dispositius es faran de manera que els contactes siguin segurs, durables i no s’escalfin anormalment; ha de ser possible la seva revisió periòdica. Quan es facin dispositius de connexió a l’interior de caixes o aparells i sempre que el tipus de canalització ho permeti haurà de deixar-se una longitud lliure de cable suficient per a permetre les posteriors revisions i reparacions. En preparar l’extrem d’un cable per fer una connexió, tan sols es treurà la coberta i l’aïllament en les longituds previstes. Els conductors hauran d’estar perfectament nets i sense res que impedeixi un bon contacte. La connexió directa

per retorçament o enrotllament entre si dels conductors serà admissible quan la unió estigui perfectament apretada i sense joc. A l’interior de caixes d’acoblament o derivació s’empraran preferentment borns de connexió muntats individualment o amb blocs regletes. Els borns o peces de connexió seran apropiats al diàmetre dels conductors. En el cas de borns constituïts per un cargol que oprimeixi el conductor entre una volandera metàl.lica, disposada sobre el seu cap i una superfície metàl.lica, els conductors de secció superior a 6,3 mm2, es connectaran per mitjà de terminals. Es tindrà cura que els punts on es facin connexions puguin quedar sotmesos a esforços de tracció o torsió. 4.8 Aparells de maniobra, protecció i presa de corrent Per determinar les característiques elèctriques dels aparells es tindrà en compte: la intensitat del servei, la tensió de servei, la naturalesa de la corrent i la seva freqüència. 1.1.18.- Calefacció i ventilació 1 Normes tècniques generals Els equips, materials, sistemes i execució del muntatge, hauran d’ajustar-se a les normes oficials estatals o locals d’obligat compliment. En aquells casos en què no hi hagi contradicció amb la normativa oficial i mentre la Direcció Tècnica no especifiqui el contrari, l’Empresa Instal·ladora Adjudicatària haurà d’ajustar-se a la normativa DIN. Si durant el període transcorregut entre la firma del contracte i la Recepció Provisional de la instal·lació fossin dictades normes o recomanacions oficials noves, modificades o complementades les existents, l’empresa instal·ladora queda obligada a l’adequació de la instal·lació per al compliment de les mateixes, comunicant-ho a la Direcció Tècnica. S’haurà de tenir particularment en compte els següents reglaments, normatives i recomanacions: - Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE) i Instruccions Tècniques Complementàries (ITE). - Normes Tecnològiques del Ministeri de la Vivenda. - Reglament de Recipients a Pressió. - Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. - Ordenança General d’Higiene i Seguretat en el Treball. - Norma reglamentària d’edificació sobre aïllament tèrmic, NRE-AT-87. 2 Equips de producció de calor L’equip de producció de calor haurà d’acomplir el Reglament i, a més, portarà plaques d’identificació amb les dades següents: - Nom del fabricant, número de fabricació i model. - Característiques de l’energia d’alimentació. - Potència nominal absorbida i potència útil. - Contrasenya d’homologació. 3 Equips d’intercanvi i emissió de calor Els radiadors estaran formats per elements de fundició segons les indicacions dels plànols. Tots ells disposaran de clau de doble reglatge, detentor i porgador, així com suports de fundició. 4 Canalitzacions Estaran realitzades pels materials especificats en l’estat d’amidaments, impermeables no solament a l’aigua, sino també a l’aire.

- Estesa de canonades: S’ajustarà a l’indicat en els plànols cuidant el correcte paral·lelisme entre sí i amb l’estructura dels locals per on transcorrin. En les alineacions rectes, les desviacions seran inferiors al 2/000 i els pendents s’executaran, perquè no hi hagi en cap punt bosses d’aire, amb una inclinació no inferior al 0,2 % en els trams horitzontals. Abans de la seva connexió a aparells es realitzarà una prova a una pressió de 10 Kg/cm2 durant 24 hores, i l’acceptació serà firmada per la Direcció Tècnica. La separació entre canonades o paraments, amb el seu aïllament si és necessari, no serà inferior a 3 cm. El circuit de canonada estarà identificat en tota la seva extensió amb els colors normalitzats DIN. - Passamurs: En els passos de forjaments, envans o qualsevol element constructiu, es disposaran maneguets protectors que deixin espai lliure voltant la canonada o d’aquesta amb el seu aïllament, havent-se d’omplir l’esmentat espai amb matèria plàstica i tapats els finals amb rosetó. - Canonades ocultes: Només s’autoritzaran canalitzacions enterrades o empotrades, quan l’estudi del terreny asseguri la seva no agressivitat, o es previngui la corresponent protecció aprovada per la Direcció Tècnica. - Vàlvules: Totes les vàlvules seran fàcilment accessibles i no s’instal·laran els seus brots per sota del pla horitzontal de l’eix de la canonada. Tots els elements de producció tèrmica i unitats terminals estaran connexionats a la xarxa de canonades mitjançant vàlvules, per a poder ser reparats sense necessitat de buidar tota la instal·lació. La pèrdua de càrrega de les vàlvules, completament obertes, amb un cabal igual al de la canonada d’igual diàmetre, seleccionat per a una pèrdua de càrrega màxima de 40 mm/ml i una velocitat de 0,9 m/s, no serà superior als valors indicats a continuació: Tipus de vàlvula Pèrdua de càrrega en m c.a. Comporta, esfera o papallona 1 Seient 5 Retenció 10 - Bombes de circulació: Abans i després de cada bomba, es muntarà un hidròmetre. El conjunt motor-bomba serà fàcilment desmuntable, estarà alineat respecte la canonada i subjecte a aquesta mitjançant connexions elàstiques, a excepció de les del tipus accelerador. No existirà aigua de goteig, ni elements en moviment que siguin perillosos per al visitant. 5 Aïllament tèrmic Els aparells, equips i conduccions hauran de quedar aïllats d’acord amb les exigències de caràcter mínim que s’indiquen.

- Instal·lacions amb fluids calents: a) Conduccions que discorren per locals no calefactats. Per a una conductivitat tèrmica de 0,04 W/m ºC a 20 ºC, el gruix serà com a mínim l’indicat en la taula adjunta: Diàmetre en mm Temperatura fluid en ºC 40 a 65 66 a 100 Fins a 32 20 20 De 33 a 50 20 30 De 51 a 80 30 30 De 81 a 125 30 40 Superior a 125 30 40 b) Conduccions que discorren per l’exterior. El gruix serà l’indicat en la taula anterior incrementat en 10 mm. c) Generadors de calor, acumuladors i bescanviadors de calor: Quan la superfície de pèrdues sigui superior a 2 m2, el gruix serà com a mínim de 50 mm. Per a superfícies menors de 2 m2, el gruix mínim serà de 30 mm. - Materials: El material d’aïllament no contindrà substàncies que ajudin la formació de microorganismes en ell. No despendrà olors ni patirà deformacions com a conseqüència de temperatura o condensació. Serà compatible amb la superfície a que ha d’ésser aplicat, sense provocar corrosió i estarà constituït per material incombustible. - Col·locació: Abans de la seva col·locació s’haurà d’haver tret de la superfície que s’ha d’aïllar tota matèria estranya i quan sigui d’acer, es disposaran com a mínim dues capes de pintura antioxidant i capa bituminosa. Quan el gruix de l’aïllament exigit requereixi vàries capes d’aquest, es procurarà que les juntes no coincideixin. En les conduccions i equips situats a la intempèrie l’acabament serà impermeable i inalterable. Totes les peces del material aïllant no presentaran defectes o expoliacions. En les vàlvules, brides i accessoris que s’hagin d’aïllar, s’executaran casquets desmuntables proveïts de tancament de palanca, per al seu senzill desmuntatge. 6 Elements de regulació i control - Termostats ambient: L’escala de temperatura estarà compresa al menys entre 10 i 30 ºC, portarà marcades les divisions corresponents als graus i es marcarà la xifra al menys cada 5 graus. L’error màxim obtingut en laboratori, entre la temperatura real i la marcada, serà com a màxim de 0,5 ºC. El diferencial estàtic no serà superior a 1,5 ºC.

El termostat resistirà, sense modificacions de característiques, 10000 cicles d’obertura i tancament, a la màxima càrrega prevista per al circuit menat pel termostat. - Sondes de temperatura: El temps de resposta, al passar de 18 ºC a 22 ºC, ha de ser com a mínim de: 10 minuts per a arribar al 67 % del valor de la resistència a 22 ºC. Per a sondes exteriors el temps emprat serà de: 30 minuts. Per a sondes d’immersió: 5 minuts. Els materials de la sonda no patiran deformacions o corrosions en l’ambient en què estarà situada. - Centrals de regulació: La posta a punt d’aquests tipus d’aparells es realitzarà per un tècnic especialitzat de l’empresa distribuïdora, reconeguda pel fabricant. - Vàlvules motoritzades: Les vàlvules estaran construïdes amb materials inalterables pel fluid circulant. 7 Recepció de la instal·lació - Generalitats: La recepció de la instal·lació té com a objecte comprovar que aquesta acompleix les Prescripcions Tècniques, així com realitzar una posta en marxa correcta i comprovar mitjançant assajos les prestacions de confortabilitat, exigències d’ús racional de l’energia, contaminació ambiental, seguretat i qualitat exigides. - Proves específiques A més de les proves realitzades al llarg de l’execució, en especial dels trams de conduccions de fluids que resten ocults, l’instal·lador realitzarà les següents proves en presència de la Direcció Facultativa: a) Centrals tèrmiques En les calderes es comprovaran: consums de combustible, temperatures, CO2 i índex de Bacarach de fums, % CO i pèrdues d’escalfor a les xemeneies. b) Motors elèctrics Es comprovarà el funcionament de cada motor i els consums, prenent-ne nota. c) Seguretat i control Es comprovaran els tarats dels elements de seguretat i el correcte funcionament dels elements de control. d) Circuits hidràulics A més de les proves d’estanqueïtat amb el fluid a temperatura de règim, es realitzaran proves de lliure dilatació a temperatures extremes. e) Prestacions termohigromètriques Es comprovaran les condicions interiors en règim d’hivern, a temperatura exterior de projecte durant la Recepció Provisional. - Informació a subministrar Abans de realitzar l’acte de Recepció Provisional, l’instal·lador presentarà la següent documentació: - Resultats de les Proves Específiques esmentades i documents per a la legalització de la instal·lació. - Tres còpies del Manual d’Instruccions de FUNCIONAMENT i de MANTENIMENT. - Llibre de Manteniment, preceptiu a les instal·lacions d’una potència tèrmica superior a 100 Kw (entregar encara que no arribi a la potència). - Plànols “as built” en paper vegetal i tres còpies, i informació dels equips instal·lats.

- Esquema de Principi de la instal·lació en impressió indeleble, emmarcat per a la seva col·locació a la sala de màquines. - Garantia: Durant el període de garantia, no menor a un any des de la data de la Recepció, l’instal·lador efectuarà les reparacions pertinents sense càrrec econòmic, a excepció de les que es derivin d’un mal ús de l’equip. Després de l’acte de la Recepció, la responsabilitat de la conducció i manteniment de la instal·lació es transmet a la Propietat, sense perjudici de les responsabilitats de Garantia que obliguin a l’instal·lador. Sabadell, maig de 2005 Josep Palau i Grau, arquitecte

1.2.- CONDICIONS ADMINISTRATIVES

PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS APLICABLES A LA CONTRACTACIÓ D'OBRES QUE REALITZI L'AJUNTAMENT DE SABADELL, APROVAT PEL PLE MUNICIPAL EN SESSIÓ CELEBRADA EL 28.02.2001. CAPÍTOL I.- DISPOSICIONS GENERALS Clàusula 1.- Règim jurídic 1. El present Plec de Clàusules Administratives Generals s'estableix per regular, i ser aplicat, a tots

aquells contractes d'obres que pugui dur a terme l'Ajuntament de Sabadell, en compliment i de conformitat amb el que disposa l'article 269 de la Llei de Catalunya 8/1987 de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local, en relació amb l'article 48 del text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000 i l’article 66 del seu reglament general, aprovat pel Reial Decret 1098/2001.

2. Aquells contractes l'objecte directe dels quals sigui l'execució d'obres, entenent com a tal les

definides a l’article 120 de l’esmentat text refós, seran administratius amb subjecció a l'article 259 de l'esmentada Llei 8/87 i es regiran pel present Plec de Clàusules Generals, pel Plec de Clàusules Particulars amb aquelles modificacions que, en tot cas, pugui contenir i pel Plec de Prescripcions Tècniques generals i/o particulars contingudes en el Projecte executiu.

3. Les matèries no previstes en els Plecs anteriors es regularan, de conformitat amb els articles

148, 149 i concordants de la Constitució Espanyola, en els termes de la següent prelació de fons normatives:

- Text Refós de la Llei de contractes de les administracions públiques (d'ara endavant TRLCAP),

aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000, i la seva normativa reglamentaria de desplegament en tot allò del seu articulat que tingui caràcter bàsic.

- Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local en tot allò que no s’oposi a l’esmentat TRLCAP.

- Text Refós de Règim Local en els aspectes que resultin bàsics d'acord amb la seva disposició final 7a, aprovat per Reial Decret Legislatiu 781/1986, en tot allò que no s'oposi al TRLCAP.

- Llei de Catalunya 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim local, en tot allò que no s'oposi al TRLCAP.

- Reglament general de la de la Llei de Contractes de les Administracions Publiques, aprovat pel Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, en els aquells aspectes que siguin bàsics.

- Reglamentació catalana sobre contractació que es pugui promulgar i sigui vigent en cada moment.

- Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, de 13 de juny, especialment pel seu Títol 1 referit a les obres locals.

- Text Refós en Règim Local en els aspectes no bàsics i sempre que no s'oposi al TRLCAP. - Reglamentació estatal en matèria de contractació de les Entitats i Corporacions Locals que

sigui vigent en cada moment. - El TRLCAP i la seva normativa de desplegament, en els aspectes no bàsics i en defecte de

regulació per part de la Generalitat de Catalunya. - La Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’Edificació, i les seves normes

reglamentaries de desplegament, en tot allò que no reculli la legislació sobre contractes de les administracions publiques, a excepció del disposat respecte de les garanties de subscripció obligatòria, segons recull el seu article 1.2., que seran d’aplicació preferent i obligada.

- Altres disposicions administratives aplicables. - Dret Privat.

CAPÍTOL II.- RELACIONS GENERALS ENTRE L'ADMINISTRACIÓ I EL CONTRACTISTA Clàusula 2.- Coneixement per part del contractista del contracte i de les seves normes

reguladores El desconeixement del contracte en qualsevol dels seus termes, dels documents annexos que formen part d'aquest o de les instruccions, plecs o normes de tota índole promulgats que puguin tenir aplicació a l'execució de allò pactat, no eximirà al contractista de l'obligació del seu compliment. Clàusula 3.- Òrgans competents en matèria de contractació de l'administració municipal 1. L'efecte del que disposa la normativa assenyalada en la clàusula 1a del present Plec, les

mencions que aquesta realitzi a "administració" o "administració contractant", "òrgans de contractació municipal", etc., s'entendran referides a aquells òrgans municipals de l’Ajuntament de Sabadell que, de conformitat amb els acords i/o decrets de delegació i/o atribució de facultats, hagin estat designats com a competents en matèria de contractació.

2. Com a òrgan competent, exercirà les potestats administratives que l'esmentada normativa

estableix i atorga als òrgans competents en matèria de contractació i, com a tal, resoldrà les qüestions derivades del contracte, posant final a la via administrativa, de conformitat amb allò que estableix la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

3. Aquestes potestats o facultats les realitzarà a través del departament, servei o unitat

administrativa que es designi i pel director facultatiu de les obres en qüestió. Clàusula 4.- Direcció de l'obra 1. El director facultatiu de l'obra (d'ara endavant "director") és la persona amb titulació adequada i

suficient, directament responsable de la comprovació i vigilància de la correcta realització de l'obra contractada, de conformitat amb les facultats i funcions que li atribueix expressament l'article 52 i 53 del reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995. El director facultatiu assumeix la responsabilitat final de l'execució del projecte.

2. Per a l’acompliment de les seves funcions podrà comptar amb col·laboradors a les seves ordres,

que desenvoluparan la seva tasca en funció de les atribucions derivades dels seus títols professionals o dels seus coneixements específics i que s'integraran en la "Direcció de l'obra" (d'ara endavant "direcció").

3. El director designat serà comunicat al contractista per l'administració abans de la data de la

comprovació del replanteig. Pel que al personal col·laborador de l’esmentat director, un cop designat, aquest ho comunicarà d'igual forma al contractista. Les variacions d'un o altre que s'esdevinguin durant l'execució de l'obra seran posades en coneixement del contractista per escrit.

Clàusula 5.- Contractista i el seu personal d'obra 1. S'entén per "contractista" la part contractant obligada a executar l'obra. Quan dues o més

empreses presentin una oferta conjunta en la licitació d'una obra, restaran obligades solidàriament davant de l'Administració i hauran de complir allò que disposa l'article 24 del TRLCAP.

2. S'entén per "delegat d'obra del contractista" (d'ara endavant "delegat") el tècnic designat

expressament pel contractista i acceptat per l'administració, amb capacitat professional per a:

- Ostentar la representació del contractista quan calgui la seva actuació o presència, així com respecte d'altres actes derivats del compliment de les obligacions contractuals, sempre en ordre a l'execució i el bon ritme de les obres.

- Organitzar l'execució de les obres i interpretar i posar en pràctica les ordres rebudes de la direcció.

- Col·laborar amb la direcció en la resolució dels problemes que es plantegin, durant l'execució.

- Assumir la total responsabilitat, en nom i representació del contractista, en quant a la correcta execució de les obres d’acord amb el projecte i ordres emanades del “director” o “direcció” de les obres, així com del compliment d’allò que concerneix a les disposicions reguladores en matèria de prevenció de riscos laborals i en concret de la correcta execució de les mesures preventives fixades en el corresponent Pla de Seguretat i Salut en el Treball.

3. L'Administració podrà exigir, quan la complexitat i el volum de l'obra ho aconsellin, que el delegat

tingui una titulació professional adequada a la naturalesa de les obres i que el contractista designi a més el personal facultatiu necessari sota la dependència d'aquest delegat.

4. L’Administració, a proposta del director de les obres, podrà requerir al contractista la designació

d'un nou delegat i, si arriba el cas, de qualsevol facultatiu que depengui d'ell, quan així ho justifiqui el desenvolupament dels treballs.

Clàusula 6.- Residència del contractista en relació amb l'obra 1. El contractista està obligat a comunicar a l'administració, en un termini de quinze dies comptats a

partir de la data en què s'hagi notificat l'adjudicació de les obres, la seva residència o domicili habitual de no constar o se diferent al que consti en la proposició presentada, així com la del seu delegat i a fer-hi constar expressament el(s) telèfon(s) respectius, a tots els efectes derivats de l'execució del contracte.

2. Des de l'inici de les obres i fins a la recepció, el contractista o el seu delegat han de comunicar a

l'administració els possibles canvis de residència o telèfon, així com la persona o les persones que els substituiran en cas d'absències prolongades.

Clàusula 7.- Oficina d'obra del contractista 1. El contractista ha d’instal·lar abans de l’inici de les obres i mantenir durant l'execució del

contracte, una "Oficina d'obra" en el lloc de les obres que consideri més apropiat, prèvia conformitat del director.

2. El contractista no podrà canviar o traslladar l'Oficina d'Obres sense autorització prèvia del

director. 3. El contractista necessàriament ha de conservar-hi una còpia autoritzada dels documents

contractuals del projecte o projectes base del contracte, així com les seves modificacions, i el "Llibre d'ordres". A aquestes efectes, l’administració subministrarà al contractista una còpia d’aquells documents abans de la data en que hagi de tenir lloc la comprovació del replanteig

Clàusula 8.- Ordres al Contractista 1. El "Llibre d'ordres", que obliga a portar l'article 54 del reglament d'obres, activitats i serveis en

totes aquelles obres que executin un projecte, l'ha de diligenciar prèviament el secretari general de l'Ajuntament; s'obrirà a la data de comprovació del replanteig i es tancarà a la de la recepció de les obres.

2. Durant aquest període de temps estarà a disposició de la Direcció que hi anotarà les ordres,

instruccions i comunicacions que estimi oportunes, autoritzant-les amb la seva signatura. Així mateix, el contractista o el seu delegat estan obligats a signar en el llibre en senyal de justificant de recepció i als efectes procedents.

3. Efectuada la recepció, el "Llibre d'ordres" passarà a poder de l'administració, si bé podrà ser

consultat en tot moment pel contractista. 4. Quan l'administració decideixi portar també un "Llibre d'incidències de l'obra" el contractista

estarà obligat a donar a la direcció tota classe i facilitats per tal de poder recollir les dades que siguin necessàries per poder dur correctament aquest llibre.

Clàusula 9.- Facultats de l'administració respecte del personal del Contractista Quan el contractista, o les persones que depenguin d’ell, incorrin en actes o omissions que comprometin o pertorbin en el bon ritme de les obres o el compliment dels programes de treball, l'Administració podrà exigir-li l'adopció de mesures concretes i eficaces per aconseguir o restablir el bon ordre en l'execució d’allò pactat, sense perjudici dels que s’estableixi en les disposicions vigents quant al compliment dels terminis i les causes de resolució del contracte. CAPÍTOL III.- OBLIGACIONS SOCIALS, LABORALS I ECONÒMIQUES Clàusula 10.- Obligacions socials, laborals i econòmiques del contractista 1. El contractista està obligat al compliment de les disposicions vigents en matèria laboral i de

seguretat social, de seguretat i higiene en el treball (prevenció de riscos laborals) i en matèria fiscal. En aquest sentit haurà de facilitar a l’administració municipal la documentació justificativa i amb la periodicitat que s’estableixi en el Plec de Clàusules Administratives Particulars reguladores de l’objecte de contracte.

2. El contractista ha de constituir l'òrgan necessari previst per la legislació vigent i aplicable al

respecte, amb funció específica de vetllar pel compliment de les disposicions vigents sobre seguretat i higiene en el treball i designar el personal tècnic de seguretat que assumeixi les obligacions corresponents a l'obra com a centre de treball.

3. El contractista respondrà de l'incompliment d'aquestes obligacions, així com de les mesures

previstes en el pla de seguretat i salut en el treball en aplicació de l’estudi de seguretat i salut del projecte d’obres en els termes de l’article 42.2 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals.

Clàusula 11.- Obligació del contractista de vetllar per la qualitat sonora del medi urbà El contractista es compromet a complir i fer complir al seu personal, durant tota la vigència del contracte, especialment en l'execució de les obres, l'Ordenança municipal aprovada pel Ple Municipal el 20 de març del 1991 anomenada "per vetllar per la qualitat sonora del medi urbà" i en concret els apartats referits als treballs a la via pública (articles 14 i 15) i a vehicles de motor (articles 16 a 21). El seu incompliment serà sancionat d'acord amb el règim d'infraccions i sancions que preveu aquesta Ordenança, sense perjudici de les previstes en el present Plec. Clàusula 12.- Indemnitzacions per compte del contractista A més de les indemnitzacions per danys a tercers, serà obligació del contractista indemnitzar els danys que es causin a l'administració o al seu personal, per iguals causes i amb idèntiques

excepcions que les que en referència a tercers assenyali la vigent normativa derivada de la legislació sobre contractes de les administracions públiques, tret dels casos en els quals el projecte hagi estat redactat pel contractista, en els qual el contractista serà responsable també dels danys derivats de defectes i insuficiències tècniques del projecte o per errors materials, omissions i infraccions dels preceptes legals o reglamentaris en que s’hagi incorregut, imputables aquest. Clàusula 13.- Despeses, tributs i/o preus públics per compte del contractista El contractista està obligat a satisfer les despeses que s'originessin a l'Administració pels tràmits de licitació, adjudicació, de devolució de la garantia i de la formalització del contracte, inclosa la possible publicació d'anuncis. També seran per compte del contractista tot tipus de tributs i/o preus públics que gravin o puguin exigir-se pel contracte, inclosos els permisos de qualsevol mena que resultin necessaris, les assegurances socials i laborals i les altres despeses de personal. En general seran per càrrec del contractista totes aquelles despeses complementaries així com construccions i prestacions auxiliars que siguin necessàries per a la correcta execució de les obres. A títol indicatiu i no excloent s’esmenten a continuació els principals: a) Els camins, accessos i desguassos provisionals; la construcció d’edificacions auxiliars com ara

oficina d’obra, vestuaris de personal, magatzems, etc.; les instal·lacions per a subministraments d’aigua i energies de les obres, així com l’adquisició d’aquestes aigües i energies; senyalització de trànsit, tancat i abalisat i els altres recursos necessaris per a la seguretat en l’execució de les obres; la col·locació de fins a quatre cartells segons el model o la inscripció que indiqui l’administració.

b) Aquells que originin l’elaboració del Pla de Seguretat i Salut en el Treball, el replanteig general i els parcials i la seva comprovació; els d’amidaments per a certificacions i per la liquidació; els de confecció de plànols de fi d’obra i els d’informes i peritatges que calguin i que siguin efectuats pel personal no pertanyent a l’administració municipal; els d’assaigs, proves, experiments i comprovacions, tant dels materials i unitats d’obra com de la totalitat de l’obra a efectes de recepció, amb les limitacions que s’estableixin en el present Plec general o, si s’escau, en el particular.

c) Els de vigilància i protecció de materials i de la pròpia obra contra tot deteriorament, dany, incendi o furt, complint, si fos el cas, els reglaments vigents per a l’emmagatzematge d’explosius i carburants; els de neteja i conservació de camins provisional; la correcció de les deficiències dels materials defectuosos o de mala execució de les unitats d’obra; els de retirament, al final de les obres, de construccions auxiliars, camins, desguassos i instal·lacions provisionals i neteja general de les obres; els de conservació i, si s’escau, de reparació de les obres durant el període de garantia.

d) Qualsevol altra despesa que resulti d’aplicació segons les disposicions vigents en el seu moment, o que figurin en els corresponent plec de clàusules administratives particulars o de prescripcions tècniques, generals o particulars.

Clàusula 14.- Drets del contractista en casos de força major 1. El contractista té dret a ser indemnitzat per l'administració en els casos i la forma que determina i

estableix la regulació aplicable, si bé l'expedient haurà d'acreditar que, prèviament al succés, s’havien pres mesures i precaucions raonables per tal de prevenir i evitar, en la mesura del possible, que les unitats d'obra executades i els materials amuntegats a l'obra poguessin sofrir danys per esdeveniments d’aquella naturalesa definits a l'article 144 del TRLCAP.

2. En la valoració dels danys causats cal tenir en compte l'adopció de les mesures i precaucions

raonables del contractista, amb la finalitat de segregar de la valoració els danys que s'haguessin pogut evitar d’haver-se pres les mesures oportunes prèvies o immediatament després d'esdevenir-se el fet causant dels danys.

Clàusula 15.- Propietat industrial i comercial 1. El contractista, per a utilitzar materials, subministraments, procediments i equips per a l'execució

de l'obra, haurà d'obtenir, si s'escau, les cessions, els permisos i les autoritzacions necessaris dels titulars de patents, models i marques de fàbrica corresponents; seran a càrrec seu el pagament dels drets i indemnitzacions per aquests conceptes.

2. El contractista és responsable de tota reclamació relativa a la propietat industrial i comercial dels

materials, subministraments, procediments i equips per a l'execució de l'obra, i ha d'indemnitzar l'Administració de tots els danys i perjudicis que per la matèria puguin derivar-se de la interposi-ció de reclamacions que puguin dirigir-se contra l'administració municipal.

3. El contractista està obligat al compliment de totes les disposicions vigents en matèria d'ordenació

i defensa de la indústria de Catalunya i en general de la de l'Estat espanyol. Clàusula 16.- Publicitat comercial del contractista El contractista no pot posar, ni a l'obra ni en els terrenys municipals ocupats o expropiats per l'administració per a l'execució d'aquesta, cap inscripció que tingui caràcter de publicitat comercial, llevat que l'administració ho autoritzi expressament, prèvia petició formal d’aquell. Clàusula 17.- Objectes trobats en les obres 1. L'administració municipal es reserva la propietat d'objectes d'art, antiguitats, monedes i, en

general, els objectes de tota mena que es puguin trobar en les excavacions i demolicions practicades en els terrenys municipals per a l'execució de l'obra sense perjudici dels drets que legalment corresponguin a tercers.

2. El contractista té obligació d'emprar totes les precaucions que per a l'extracció d'aquest objecte

que li sigui indicat per la Direcció i també el dret a què li siguin abonats els excessos de despeses causats per la realització dels treballs.

3. El contractista també està obligat a advertir el personal al seu càrrec dels drets de l'administració

municipal respecte dels supòsits esmentats, essent responsable subsidiari de les sostraccions o desperfectes que puguin causar aquest personal emprat a l'obra.

Clàusula 18.- Servituds i serveis afectats per l'obra 1. El contractista està obligat a mantenir provisionalment durant l'execució de l'obra i a refer a la

seva finalització totes aquelles servituds o serveis que es relacionin en el Projecte base del contracte.

2. No obstant això, aquesta relació podrà ser rectificada com a conseqüència de la comprovació del

replanteig o per necessitats sorgides durant l'execució. 3. Seran per compte del contractista els treballs necessaris per al manteniment i la reposició

d'aquestes servituds o serveis. Així mateix, hauran de refer-se aquelles servituds existents amb anterioritat al contracte i que es puguin haver omès en la referida relació, si bé en aquest cas tindrà dret que se li abonin les despeses corresponents.

4. Incumbeix a l'Administració promoure les actuacions precises per a legalitzar les modificacions

que s'hagin d'introduir en les servituds que siguin conseqüència de concessions administratives existents abans de començar les obres. En aquest cas, la imputació de les despeses d'aquestes

modificacions es regirà exclusivament pels termes de la pròpia concessió afectada, per les legislacions específiques de les concessions o per la Llei d'Expropiació Forçosa, si s'escau.

CAPÍTOL IV: EXECUCIÓ DE LES OBRES SECCIÓ 1: DISPOSICIONS GENERALS Clàusula 19.- Risc i ventura D'acord amb el que disposa l'article 98 del TRLCAP l'execució de les obres objecte de contractació s'entendrà celebrada a risc i ventura del contractista, sense que puguin sol·licitar cap tipus d'alteració en el preu del contracte, al marge dels supòsits que estableixin legalment. Clàusula 20.- Inspecció de l'obra 1. Incumbeix a l'administració exercir, d'una manera continuada i directa, la inspecció de l'obra

durant la seva execució, per mitjà de la direcció, sense perjudici què pugui confiar aquestes funcions, d'una forma complementària, a qualsevol altre dels seus òrgans i representants designats a l’efecte.

2. El contractista o el seu delegat haurà d'acompanyar al director, a la direcció o a les persones a

les quals es refereix l’apartat anterior durant les visites inspectores. Clàusula 21.- Conservació de l'obra 1. El contractista està obligat no tant sols a l'execució de l'obra, sinó també a la seva conservació

fins a la recepció i, si s’escau, finalització del termini de garantia establert en el plec de clàusules administratives particulars.

2. La responsabilitat del contractista per faltes que en l'obra puguin advertir-se, s'estendrà al supòsit

que aquestes faltes es deguin exclusivament d'una indeguda o defectuosa conservació de les unitats d'obra, malgrat que aquestes hagin estat examinades i trobades conformes per la Direcció immediatament després de la seva construcció o en qualsevol altre moment dins del període de vigència del contracte.

Clàusula 22.- Senyalització i protecció de l'obra 1. Abans de l’inici de les obres el contractista haurà de procedir a la senyalització de la zona

d’obres mitjançant elements adequats en cada cas i amb rètols que adverteixin de la prohibició d’accés públic a la zona. Quan s’hagi de mantenir trànsit per la zona d’obres, se senyalitzaran i protegiran convenientment els itineraris i s’hi indicaran les restriccions que procedeixin en cada cas.

2. El contractista està obligat a instal·lar els senyals precisos per indicar l'accés a l'obra, així com

per qualsevol alteració en el trànsit general motivat per les obres amb indicació de possibles desviaments, punts perillosos, etc., tant en les pròpies obres com en la zona d’influència. La senyalització de punts especialment perillosos que afectin el trànsit, general o restringit, haurà de disposar d’enllumenat durant les hores nocturnes.

3. Quan existeixin zones o punts especialment perillosos situats dins de la zona no accessible al trànsit, però amb possibilitats raonables d’accés eventual, tant per part de persones com de vehicles, es protegiran de la mateixa manera com si afectessin el trànsit general.

4. El contractista serà responsable del correcte compliment de tot allò que s’ha exposat. El director

de les obres podrà ordenar la instal·lació de senyals complementaris o modificacions dels que hagi instal·lat.

5. Les despeses que origini la senyalització i proteccions descrites, s’abonaran en la manera que

estableixin en el projecte d’obres base del contracte o, si s’escau, Pla de seguretat i salut en el treball. En el seu defecte seran per compte del contractista llevat que s'estableixi una altra forma d'abonament en el plec de clàusules administratives particulars.

Clàusula 23.- Cartell indicatiu de l'obra 1. L'administració pot ordenar la col·locació d'un cartell indicatiu de l'obra, amb les dimensions que

cregui convenients o pugui establir la normativa corresponent, en un lloc visible des de l'exterior del terreny o edifici en què es realitzi aquesta. En el cartell hi ha de constar com a mínim el logotip de l'Ajuntament, el títol de l'obra i el seu pressupost, el tècnic director facultatiu i els que integren la Direcció, el nom del contractista, la data d'inici i la prevista de finalització.

2. Així mateix cal instal·lar aquell(s) cartell(s), quan l'obra sigui subvencionada per una altra

institució o administració pública, que exigeixi la respectiva normativa per la qual es reguli la concessió d'aquelles, i tindrà els textos i les dimensions que aquesta estableixi.

3. Les despeses de construcció i col·locació dels cartells esmentats en els apartats anteriors seran

per compte exclusiva del contractista. Clàusula 24.- Interrupció de les obres Per cap motiu el contractista pot interrompre el compliment d’aquest contracte, sense el consentiment formal previ de l'Ajuntament; llevat els casos de demora en el pagament i sempre i quan es compleixin els requisits exigits pel TRLCAP i les normes reglamentàries de desplegament. Clàusula 25.- Mà d'obra El contractista adjudicatari, sempre que amb la plantilla habitual i dins dels límits establerts per la legislació laboral no li sigui possible complir amb els terminis fixats per acabar les obres, haurà de contractar treballadors en situació d'atur de caràcter local anant, si s'escau, a l'oficina d'ocupació corresponent. SECCIÓ 2: COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG, PLA DE SEGURETAT I PROGRAMA DE TREBALL Clàusula 26 .- Acta de comprovació del replanteig 1. L’execució del contracte començarà amb l’acta de comprovació del replanteig, que s’efectuarà,

llevat casos excepcionals, dins del termini d’un mes des de la formalització del contracte. En la mateixa es reflectirà la conformitat o disconformitat respecte dels documents contractuals del projecte, amb especial i expressa referència a les característiques geomètriques de l’obra, a la

disponibilitat i/o autorització per a l’ocupació dels terrenys que calguin, de conformitat amb el que s’estableix en la clàusula 33 del present Plec, i a qualsevol qüestió que pugui afectar al compliment del contracte. L'administració comunicarà per escrit al contractista i a la direcció de les obres, el dia i l'hora en què es realitzarà aquesta comprovació, als efecte que hi compareguin.

2. Pel que fa al resultat i efectes d’aquesta comprovació, en tot el no previst en el present Plec

General, s’estarà al que disposi l’article 142 del TRLCAP i les normes reglamentaries de desplegament que li siguin aplicables, en especial el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Publiques, articles 139 i següents.

3. En el cas que el contractista, sense formular reserves sobre la viabilitat del projecte, hagués fet

altres observacions que puguin afectar l’execució de les obres, el director, considerades aquestes observacions, decidirà iniciar o suspendre l’inici de les mateixes, justificant-ho en la pròpia acta.

4. L’acta, que s’expedirà per triplicat, serà signada pel(s) representant(s) de l’administració, per la

direcció de les obres i pel contractista o per un representant degudament autoritzat. Un exemplar d’acta serà lliurada a l’òrgan de contractació per tal que sigui incorporada a l’expedient administratiu corresponent, un altre pel contractista i la tercera per la direcció.

5. Les despeses que en tot cas es puguin generar per la comprovació del replanteig, incloent-hi els

materials i personal que calgui seran per compte del contractista, de conformitat amb allò que disposa la clàusula 13 del present Plec General.

Clàusula 27 .- El Pla de Seguretat i Salut 1. La comprovació i la corresponent acta prevista en la clàusula anterior quedarà condicionada a

l’elaboració i aprovació del corresponent Pla de Seguretat i Salut, quan aquest sigui exigible per la normativa vigent i tindrà el següent procediment.

a) Serà elaborat pel Contractista en el termes que preveu l'article 7 del Reial Decret

1627/1997 o norma o normes que el substitueixin. b) S'hauran de lliura 5 copies originals al Coordinador en matèria de Seguretat i Salut o a la

Direcció Facultativa, quant aquell no sigui necessari per la normativa vigent. Aquestes copies hauran d'estar signades pel representant legal de l'empresa contractista i per tècnic competent (amb la mateixa titulació del tècnic que va elaborar l'Estudi o, si s'escau, l'Estudi Bàsic. La destinació de les còpies d'aquest Pla serà la següents: Contractista, Ajuntament, Coordinador en matèria de Seguretat i Salut o Direcció Facultativa, Generalitat de Catalunya com Autoritat Laboral i Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, depenent del Ministeri de Treball i Seguretat Social.

c) El TERMINI de redacció i lliurament d'aquest PLA serà de DEU DIES HÀBILS a compta des de l'endemà de la data de signatura del contracte administratiu.

d) Un cop presentat, el Coordinador de Seguretat i Salut haurà d'emetre informe favorable o de discrepàncies en el termini màxim de TRES DIES HÀBILS. L'informe favorable es farà en el model normalitat que li facilitarà l’administració. En cas que el Coordinació manifesti objeccions per raó de defectes o omissions, aquestes hauran de ser esmenades en el termini màxim de TRES DIES HÀBILS.

e) Dins del TRES DIES HÀBILS següents i per Decret del regidor/a o tinent/a delegat/da corresponent s'haurà d’aprovar aquest PLA DE SEGURETAT I SALUT.

f) OBLIGACIONS DE L’AJUNTAMENT com a Promotor: Dins dels TRES DIES HÀBILS següents a l'aprovació del PLA DE SEGURETAT I SALUT i abans de practicar-se la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG o, en qualsevol cas, abans d’indicar-se les obres,

s'haurà de d'enviar als Serveis Territorials de Treball de la Generalitat de Catalunya l'AVÍS PREVI a que fa referència l'article 18 del reiterat Reial Decret i d'acord amb el model normalitzat. Aquest AVÍS PREVI el complimentarà el Coordinador després de fer les consultes pertinents al contractista i l'enviarà la unitat administrativa de contractació perquè, un cop signat pel representant legal de l'Ajuntament, el remeti als Serveis Territorials esmentats. Un cop es tingui constància d'haver presentat l'esmentat AVÍS PREVI, aquesta unitat administrativa en farà arribar una fotocopia tant al Coordinador com a l'empresa adjudicatària per tal que sigui exposat en l'obra de forma visible.

g) OBLIGACIONS DE L'EMPRESA ADJUDICATÀRIA: Dins dels TRES DIES HÀBILS següents a l'aprovació del PLA DE SEGURETAT I SALUT i abans de practicar-se la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG o, en qualsevol cas, abans d’indicar-se les obres, l'empresa adjudicatària COMUNICARÀ L'OBERTURA DEL CENTRE DE TREBALL als Serveis Territorials de Treball de la Generalitat de Catalunya amb una copia original del PLA DE SEGURETAT aprovat. Simultàniament a l'anterior COMUNICACIÓ, l'empresa adjudicatària farà arribar una copia original del PLA DE SEGURETAT a la Inspecció de Treball i Seguretat Socials juntament amb una copia de l'AVÍS PREVI enviat per l'Ajuntament com a Promotor.

h) Un cop rebut per l'empresa adjudicatària l'AVÍS PREVI on hi consti la seva presentació davant els Serveis Territorials de Treball, l'exposarà en l'obra de forma visible, actualitzant les seves dades si fons necessari de conformitat amb el que disposa l'art. 18.2 del Reial Decret.

2. Tenint en compte el termini per realitzar la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG, si un cop feta

aquesta no s'hagués complert els tràmits anteriors respecte a l'aprovació del PLA i remissió de l'AVÍS PREVI i COMUNICACIÓ D'OBERTURA DE CENTRE DE TREBALL, s'haurà de fer constar expressament en l'ACTA de COMPROVACIÓ que les obres no és podran iniciar fins que s'hagin fet aquests avisos i comunicacions.

3. Una cop finalitzada la COMPROVACIÓ DEL REPLANTEIG el representant de l'Ajuntament

lliurarà al Coordinador en matèria de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra el LLIBRE D'INCIDÈNCIES que regula l'article 13 del reiterat Reial Decret a fi i efecte que es pugui complir les prescripcions que s'estableixen en el mateix, especialment les dels seus apartats 3 i 4.

Clàusula 28.- Modificacions acordades com a conseqüència de la comprovació del replanteig 1. Si com a conseqüència de la comprovació del replanteig es decideix la necessitat d'introduir

modificacions en el projecte, el director redactarà, en el termini de quinze dies i sense perjudici de la remissió immediata d'Acta, una estimació raonada de l'import d'aquelles modificacions.

2. Si l'Administració decideix la modificació del projecte, es procedirà a redactar les modificacions

precises per a la seva viabilitat, i acordarà la suspensió temporal, total o parcial de l'obra i ordenant, en aquest últim cas, la iniciació dels treballs d’aquelles parts no afectades per les modificacions previstes en el projecte. Una vegada aprovat el projecte modificat, de conformitat amb el que disposa la clàusula 58, serà el vigent a l'efecte del contracte.

Clàusula 29.- Presentació del programa de treball En el programa de treball que ha de presentar el contractista, que haurà d’estar en concordança amb la planificació d'obra que s'hagués inclòs en la proposició de la licitació, s'hi hauran d'incloure les següents dades:

a) Ordenació en parts o classes d'obra de les unitats que integren el projecte, amb expressió del volum d'aquestes parts.

b) Determinació dels mitjans necessaris, com personal, instal·lacions, equips i materials, amb expressió dels seus rendiments mitjans.

c) Estimació en dies calendari dels terminis d'execució de les diverses parts de l'obra i de les operacions preparatòries.

d) Valoració mensual i acumulada de l'obra programada, sobre la base de les obres o operacions preparatòries, equip i instal·lacions i parts o classes d'obra a preus unitaris.

e) Gràfics de les diverses activitats o treballs. SECCIÓ 3 : EQUIP I MAQUINÀRIA Clàusula 30.- Aportació d'equip i maquinària 1. El contractista queda obligat a aportar a les obres l'equip de maquinària i mitjans auxiliars que

calguin per a la bona execució d'aquelles en el termini estipulat. Aquest equip també inclourà el tancament i la protecció de l'obra, així com les connexions de serveis provisionals que siguin necessàries per a la bona execució d'aquella en els terminis parcials i totals convinguts en el contracte i/o fixats pel Programa de treball.

2. En el supòsit que per poder optar a la licitació i/o adjudicació del contracte s’hagués establert,

com a condició necessària, l'aportació pel contractista d'un equip de maquinària i mitjans auxiliars concrets i detallats, el director exigirà que aquests siguin aportats en els terminis i detalls fixats en la proposició.

3. Aquest equip quedarà adscrit a l'obra mentre s'estiguin executant les unitats d'obra en què s'ha

d'utilitzar; en conseqüència no podrà ser retirat sense consentiment exprés del director. Així mateix, s'hauran de substituir els elements avariats i inutilitzats quan la reparació, a criteri d'aquet, pugui alterar el programa de treball.

4. Cada un dels elements que integrin l'equip seran reconeguts per la direcció, que anotarà en

l'inventari de l'equip les altes i baixes respecte de la seva utilització en l'obra. La direcció podrà rebutjar qualsevol element que consideri inadequat pels treballs en l'obra, amb dret del contractista a reclamar a l'Administració, en el termini de deu dies, comptats des de l'anotació d'aquesta ordre o decisió en el "Llibre d'obres".

Clàusula 31.- Insuficiència d'equip El contractista no podrà efectuar cap reclamació fundada en la insuficiència de la dotació o de l'equip que l'Administració hagués pogut preveure per a l'execució de l'obra, i tot i que aquesta estigués detallada en algun dels documents del projecte. SECCIÓ 4: DISPONIBILITAT I OCUPACIO DELS TERRENYS Clàusula 32.- Disposició real dels terrenys L’Administració tindrà el compromís de posar a disposició del contractista, els sòls o terrenys que s’hagin d’ocupar per les obres i tots els que calguin per a la seva correcta execució. Si en el moment de realitzar la comprovació que s’estableix en la clàusula 26 del present Plec no estiguessin totalment disponibles els terrenys per qualsevol causa o motiu, el director de les obres podrà decidir l’inici d’aquestes si la manca d’aquella no afecta al programa de treball previst o aquest pot ser remodalat sense causar greus inconvenients o perjudicis al contractista. En qualsevol altra cas no podrà autoritzar-se el seu inici. Clàusula 33.- Ocupació temporal del terrenys a favor del contractista

1. El contractista podrà sol·licitar de l’administració la incoació d’expedient d’ocupació temporal de

terrenys a favor seu, en els casos previstos en la vigent Llei d’Expropiació Forçosa i amb subjecció al procediment ordenat en l’esmentada Llei i preceptes concordants del seu Reglament o normativa que la desenvolupi.

2. Seran per compte del contractista totes aquelles despeses i indemnitzacions que es produeixin

per aquest concepte. Clàusula 34.- Ús temporal del béns de l’Administració municipal 1. Quan el contractista ocupi temporalment edificis o d’altres béns immobles de l’administració

municipal tindrà l’obligació de conservar-los i reparar-los, en el cas de deteriorament, per a fer-ne el lliurament, abans de la recepció de l’obra, en perfecte estat de conservació, sense dret a cap indemnització per això ni per les millores eventualment realitzades en els elements utilitzats.

2. Si en fer el lliurament el contractista no hagués complert tot allò prescrit en l’apartat anterior, ho

realitzarà l’administració municipal a costa del contractista, fins i tot amb càrrec a la garantia dipositada.

3. Tant l’acte de l’ocupació pel contractista com el posterior lliurament per aquest a l’administració

municipal hauran de ser recollits en sengles actes descriptives de l’estat dels béns dels quals es tracta, amb el seu corresponent inventari en el seu cas. Aquestes actes hauran de ser subscrites pel Director i pel contractista o el seu Delegat.

Clàusula 35.- Vigilància de terrenys i béns 1. El contractista no podrà ocupar terrenys afectats per l’obra fins a rebre l’ordre corresponent de la

Direcció. 2. A partir d’aquest moment i fins a la recepció de l’obra, el contractista respondrà de la vigilància

dels terrenys i els béns que hi hagi, tenint cura especialment de mantenir-los lliures d’intrusions i no permeten ni consentint alteració dels límits, ni que ningú dipositi en els terrenys cap material aliè a l’obra. De les infraccions a aquestes preceptes n’ha de donar compte immediata a la Direcció.

SECCIÓ 5: MATERIALS Clàusula 36.- Procedència dels materials 1. El contractista té llibertat per obtenir els materials de totes les classes que l'obra requereixi des

dels punts que tingui o cregui convenients, sempre que aquells reuneixin les condicions que, en cada cas, pugui exigir el Plec de prescripcions tècniques del Projecte base del contracte.

2. En el supòsit que l'Administració hagués establert en l'esmentat plec de la procedència concreta

d'aquells materials i, posteriorment, fos imprescindible, a criteri de la direcció, canviar-ne l'origen o la procedència es tindrà en compte el que disposa l'article 146 del TRLCAP i de la reglamentació que el desenvolupi a propòsit de la modificació del projecte per augmentar, reduir, suprimir o substituir unitats d'obres.

Clàusula 37.- Materials procedents d'excavacions o demolicions de la mateixa obra

Els materials o productes resultants d'excavacions o demolicions que no utilitzi el contractista en l'obra, els ha de dipositar en els punts i les formes que ordeni la direcció. En qualsevol altre cas i prèvia autorització per escrit del director, el contractista podrà disposar lliurement d'aquells materials. Clàusula 38.- Productes industrials emprats en l'obra 1. Els productes industrials que cal fer servir a l'obra s'han de determinar per les seves qualitats i

característiques, sense poder fer referència a marques, models o denominacions específiques. 2. Si en els documents contractuals, per no poder oferir un descripció de l’objecte de l’obra, de la

instal·lació o del bé mitjançant altres dades suficientment precises i intel·ligibles, hi hagués de figura alguna marca, model o denominació d'un producte industrial per designar aquest, s’haurà d’acompanyar de la indicació “o equivalent” en el sentit que el contractista podria utilitzar productes d'altres marques o models que tinguessin les mateixes característiques.

Clàusula 39.- Assajos, anàlisis i proves dels materials i unitats d'obra 1. La direcció pot ordenar que es realitzin els assaigs, anàlisis i proves de materials i unitats d'obra

que en cada cas resultin pertinents, tant durant l’execució de les obres com després de la seva terminació a efectes de recepció, i determinar el numero, la forma, les dimensions i d'altres característiques que hagin de reunir els esmentats assajos, anàlisis i proves, en el cas que no existeixi disposició general a l'efecte ni vinguin determinats en el Plec de prescripcions tècniques del Projecte.

2. L'administració contractarà la realització dels assajos a un laboratori especialitzat; de les

despeses que per aquest concepte s'originin el contractista abonarà fins a un import màxim de l'1 per 100 del Pressupost d'Execució per contracte del Projecte, sense perjudici que es pugui ampliar en el respectiu plec de clàusules administratives particulars ateses les peculiars característiques de l'obra en qüestió. En cas de modificacions del projecte que comportin un augment del cost del projecte, aquest percentatge s’ajustarà al nou Pressupost d’Execució per contracte.

3. Les despeses de control de qualitat a càrrec del contractista, segon el percentatge anteriorment

esmentat, seran deduïdes o compensades del pagament que calgui efectuar al seu favor de l’import de les certificacions d’obres mensuals expedides.

4. El resultat dels assajos constarà en un document signat pel laboratori, que s'incorporarà a

l'expedient administratiu de contractació de l'obra per tal que pugui ser consultat pel contractista. Clàusula 40.- Instruccions i normes d'obligat compliment en la matèria Els materials utilitzats en l'obra s'han d'ajustar a les instruccions i normes promulgades per l'administració que tractin sobre condicions generals i homologació de materials, sense perjudici de les específiques que el Plec de prescripcions tècniques del projecte pugui establir. Clàusula 41.- Magatzem El contractista haurà d’instal·lar a l’obra i al seu càrrec, els magatzems que calgui per tal d’assegurar la conservació dels materials, i per tal d’evitar la seva destrucció o deteriorament, complint les instruccions que a tal efecte rebi de la direcció. Igual criteri regirà en els magatzems que pugui establir pel seu compte. Clàusula 42.- Recepció i recusació de materials

1. El contractista només pot fer servir els materials en l'obra que prèviament hagi examinat i

acceptat la direcció en els termes i la forma que aquesta assenyali pel correcte compliment de les prescripcions tècniques del contracte o condicions convingudes.

2. Si la direcció no acceptés els materials sotmesos al seu examen haurà de comunicar-ho al

contractista i fer-ho constar en el "Llibre d'Ordres", assenyalant les causes que motivessin aquesta decisió. El contractista podria reclamar davant l'Administració contractant en el termini de deu dies següents a el justificant de recepció per aquell.

3. En aquest últim cas, i per circumstàncies especials o per l'estat dels treballs no es pogués

esperar la resolució de la reclamació formulada, la direcció podrà imposar al contractista l'emprament dels materials que jutgi convenients, assistint al contractista el dret a una indemnització pels perjudicis experimentats, de ser-hi favorable la resolució, que hauria de sol·licitar de l'Administració.

4. En tot cas, la recepció dels materials de la direcció no eximeix el contractista de la seva

responsabilitat de compliment de les característiques exigides per als mateixos en el Plec de prescripcions tècniques del projecte base del contracte.

Clàusula 43.- Retirada de materials no emprats en l'obra A mida que es realitzin els treballs, el contractista haurà de procedir, pel seu compte, a la neteja de l'obra i a la retirada dels materials disseminats a tota la zona i que no hi facin servei o tinguin emprament en l’obra. SECCIÓ 6: OBRES DEFECTUOSES O MAL EXECUTADES Clàusula 44.- Obres defectuoses o mal executades 1. Fins que tingui lloc la recepció, el contractista respondrà de l'execució de l'obra contractada i de

les faltes que hi pugui haver, sense que sigui eximent ni li doni cap dret la circumstància de que els representants de l'Administració hagin examinat o reconegut, durant la seva construcció, les parts i unitats de l'obra o els materials emprats, ni que hagin estat inclosos aquests i les parts i unitats en els amidaments i les certificacions o liquidació.

2. El contractista queda exempt de responsabilitat quan l'obra defectuosa o mal executada sigui

conseqüència immediata i directa d'una ordre escrita de l'Administració, dels seus representants o de vicis del projecte, llevat que en aquest projecte l'hagi presentat el contractista com a conseqüència del procediment de licitació convocat per l'adjudicació de l'obra en qüestió.

Clàusula 45.- Demolició i reconstrucció de les obres defectuoses o mal executades i les seves

despeses 1. Si s'adverteixen vicis o defectes en la construcció o es tenen raons fundades per creure que

existeixen vicis ocults en l'obra executada, la direcció ha d'ordenar, durant el curs de l'execució i sempre abans de la recepció, la demolició i reconstrucció de les unitats d'obra en què es produeixen aquelles circumstàncies o les accions precises per a comprovar l'existència dels esmentats defectes o vicis.

2. Si la direcció ordena la demolició i reconstrucció per advertir vicis o defectes evidents en la construcció, les despeses d'aqueixes operacions seran a compte del contractista, amb dret d’aquest a reclamar davant l’administració contractant en el termini de deu dies, comptats a partir de la notificació escrita de la direcció.

3. En el cas d'ordenar-se la demolició i reconstrucció d'unitats d'obra per creure que hi havien vicis

o defectes, les despeses també seran a càrrec del contractista si resulta comprovada l'existència real d'aquells vicis o defectes; en cas contrari, seran a càrrec de l'Administració.

4. Si la Direcció creu que les unitats d'obra defectuoses i que no compleixen estrictament les

condicions del contracte, tant si es refereix a qualitat com a dimensions d’obres, són, tanmateix, admissibles, pot proposar a l'Administració contractant l'acceptació d'aquestes, amb la consegüent rebaixa dels preus. El contractista queda obligat a acceptar els preus rebaixats fixats per l'Administració, si no és que prefereixi demolir i reconstruir les unitats defectuoses pel seu compte i d'acord amb les prescripcions o condicions del contracte.

5. L’esmentat rebaixa de preus, serà com a mínim, el doble de la diferència d’import entre

l’establert en el projecte i el que realment s’ha executat. SECCIÓ 7: DEMORA EN L'EXECUCIÓ i VARIACIONS EN ELS TERMINIS DE REALITZACIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 46.- Demora en l'execució i prorroga del termini d’execució 1. El contractista està obligat a complir el contracte dins del termini total fixat per a la realització

d'aquest i també dels terminis parcials assenyalats per a la seva execució successiva. La constitució en mora del contractista no necessitarà intimidació prèvia de l'Administració.

2. Si el retard s’hagués produït per motius no imputables al contractista i aquest oferís per escrit de

complir amb els seus compromisos donant-li una prorroga en el termini fixat, s’atorgarà per l’òrgan de contractació un nou termini que serà, al menys, igual al temps perdut, a no ser que el contractista, en el seu escrit, l’hagués demanat inferior.

Clàusula 47.- Penalitzacions administratives derivades de l'execució 1. Els retards o incompliments totals, o si s'escau, parcial en el termini d'acabaments de l'execució

de les obres, sempre que aquesta no sigui imputable a l'Administració, seran penalitzats per cada dia de demora d'acord amb l'escala i els límits que estableix l'article 95 del TRLCAP.

2. Els retards o incompliments del o dels terminis en el ritme o calendari per a la realització de les

obres fixats per la direcció en els termes que preveu el present Plec de Clàusules Generals, sempre que no siguin imputables a l'Administració, seran penalitzats per cada dia de demora d'acord amb l'escala i els límits que estableix l'article 95 de TRLCAP.

3. Per defectes en la qualitat dels materials o en l'execució de l'obra, a més dels efectes que

d'acord amb les clàusules 44 i 45 d'aquest Plec es preveuen, l'Administració contractant podrà imposar multes de fins a un import equivalent al 10 per 100 del pressupost d'execució per contracte (exclòs l'IVA).

4. Per l'incompliment de la resta d'obligacions no especificades en els apartats anteriors, previstes

tant en el present Plec com en el Particular, multes de fins a un 20 per 100 del pressupost d'execució per contracte (exclòs l'IVA).

5. Els imports de les sancions o multes que es puguin imposar, segons l'esmentat en els apartats anteriors, s'han de fer efectius mitjançant deducció o compensació en el pagament de les certificacions d'obra que es produeixin. En tot cas, la fiança respondrà de l'efectivitat d'aquelles d'acord amb el que s'estableix respecte d'això en l'article 43 i següents del TRLCAP.

6. La imposició de sancions no exclou la responsabilitat per danys i perjudicis ni la possible

resolució del contracte. CAPÍTOL V: ABONAMENT DE L'OBRA EXECUTADA SECCIÓ 1: AMIDAMENT I VALORACIÓ Clàusula 48.- Amidaments 1. La direcció realitzarà mensualment i en la forma que estableixi el Plec de prescripcions

tècniques, l’amidament en a origen de les unitats d'obra executades fins el moment. El contractista o el seu personal podrà presenciar la seva realització durant i haurà de prestar la seva col·laboració.

2. Per a les obres o parts d'obra les dimensions i característiques de les quals hagin de quedar

posterior i definitivament ocultes, el contractista està obligat a avisar la direcció amb suficient anticipació, amb la finalitat que aquesta pugui realitzar els corresponents amidaments i presa de dades, alçant els plànols que les defineixin, de la qual el contractista o el seu delegat subscriurà la seva conformitat.

3. La manca d'avís anticipat, l'existència de la qual correspon provar al contractista, suposarà que

aquest queda obligat a acceptar les decisions de la direcció i/o de l'Administració adoptades respecte d'això.

4. S’abonarà només l’obra realment executada conforme al projecte o les seves modificacions, no

essent, per tant, d’abonament les unitats ni excessos no autoritzats per la direcció prèviament a la seva execució..

Clàusula 49.- Relacions valorades 1. La Direcció, prenent com a base els amidaments de les unitats d'obra executada a que es

refereix la clàusula anterior i, si s’escau, els preus contractats o contradictoris pactats i aprovats, redactarà mensualment la corresponent relació valorada a l'origen.

2. No podrà ometre's la redacció d'aquesta relació valorada a origen mensual, pel fet que, en algun

mes, l'obra executada hagi estat de petit volum o fins i tot nul·la, per tal que la direcció pugui comprovar l'estat i marxa de l'obra i poder informar d'aquest a l'Administració quan així li ho requereixi.

3. L'obra realitzada es valorarà segons els preus d'execució material que figuren en lletra en el

quadre de preus unitaris del projecte per cada unitat d'obra i els preus fixat per a les noves unitats d'obra no previstes en el contracte que hagin estat degudament autoritzades i tenint en

compte el previst en el present Plec respecte a l'abonament de les obres defectuoses, materials replegats, partides alçades i abonaments a compte d'equips posats en l'obra.

4. Al resultat de la valoració, obtinguda en la forma expressada en l'apartat anterior, i a l'efecte de

poder expedir les certificacions a què es fa referència en la clàusula següent, s'hi afegiran els percentatges adoptats per tal de formar el pressupost de contracta i es deduirà, si s'escau, la xifra que resulti de multiplicar la suma dels conceptes anteriors pel coeficient d'adjudicació, obtenint així l'import de la relació valorada mensual, que permetrà emetre la corresponent certificació, al qual caldrà aplicar el percentatge que correspongui en concepte d'IVA.

Clàusula 50.- Certificacions d'obra 1. Als efectes del que disposa l’article 99.4 del TRLCAP, el Director expedirà mensualment les

corresponents certificacions d’obra, prenent com a base la relació valorada definida en l’apartat anterior, dins dels primers deu (10) dies hàbils següents al mes a la qual correspongui.

2. Tant mateix es podrà omiti l’expedició d’aquestes certificacions d’obres quan el seu resultat sigui

zero, en no haver-hi diferencia econòmica entre la relació valorada del mes en qüestió i la del passat i, per tant, no hi hagi pagament a realitzar. També es podrà ometre l’expedició de certificacions mensuals, a criteri del director facultatiu i sempre que el termini d’execució sigui igual o inferior a dos mesos i la relació valorada mensual inferior, amb l’IVA inclòs, a dos milions i mig (2.500.000) de pessetes. En aquests dos casos, caldrà deixar-ne constància en el llibre d’ordres.

3. L’únic responsable de la demora i, per tant, de l’incompliment d’aquests terminis per expedir i

tramità la corresponent certificació d’obra, serà el Director de les obres, contra qui l’administració municipal podrà demanar els danys i perjudicis corresponents si la manca de pagament en els terminis fixats per l’expressat article 99.4 del TRLCAP es imputable total o parcialment a aquella demora.

4. Tota certificació que s'expedeixi haurà de fer-se en el model normalitzat que tingui establert

l'Administració, en català i per quadruplicat, dues per a l'Administració on es farà constar en una d’elles i de forma visible l’expressió “COPIA A EFECTES DE PAGAMENT”, una altra per al contractista i la tercera per a la direcció; tanmateix, si l'obra la financés totalment o parcialment una altre Entitat o Institució que exigeixi còpia de les certificacions, s'hauria de fer tantes còpies i, si s’escau, en els models que aquella(es) tingués(essin) fixat(s).

Clàusula 51.- Audiència del contractista 1. En la mateixa data què el director expedeixi la certificació, remetrà al contractista una còpia

d'aquesta i de la relació valorada corresponent, a l'efecte de donar la conformitat o manifestar-hi esmenes, que podrà formular en el termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del de la recepció dels esmentats documents.

2. Transcorregut aquest termini sense formular o manifestar esmenes per part del contractista, es

considerarà atorgada la conformitat a ambdós documents i, per tant, acceptats per aquell com si hagués subscrit en ells la seva conformitat. En cas de presentar-se esmenes o al·legacions, on s’haurà de deixar constància formal de la seva presentació en temps i forma, i de ser acceptades en tot o en part les al·legacions per part del Director, aquestes es tindran en compta a l’hora de redactar la propera relació valorada i la corresponent certificació d’obres. De tot aquest tràmit, llevat que el contractista doni la seva conformitat expressa en la certificació d’obres, s’han deixarà constància en l'expedient de contractació mitjançant informe del director.

3. De no ser acceptades pel director de les obres les esmenes i/o al·legacions presentades pel

contractista, aquest podrà oposar-se o impugnar-ho en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa, un cop hagi estat aprovada la certificació final o la liquidació de les obres objecte de contracte per l’òrgan de contractació o òrgan a qui aquell hagi delegat. Tant de l’informe tècnic desestimant les esmenes i/o al·legacions, com de la seva comunicació formal al contractista se’n haurà de deixar constància en l’expedient de contractació, essent responsable el Director del seu compliment.

4. De no expedir-se certificació d’obres en el casos previstos en l’apartat 2 de la clàusula anterior,

aquesta audiència al contractista es farà amb la relació valorada dins del mateix termini i efectes esmentats per les certificacions d’obra.

SECCIÓ 2 : ABONAMENT DE LES OBRES Clàusula 52.- Requisits per a l'abonament El contractista tindrà dret a l'abonament, d'acord amb els preus convinguts, de l'obra que realment executi amb subjecció al projecte que va servir de base a la licitació, a les seves modificacions aprovades i a les ordres donades per escrit per l'Administració. Clàusula 53.- Preus unitaris 1. Tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a la correcta execució i

acabat de qualsevol unitat d'obra, es consideren inclosos en el preu d'aquesta, encara que no figurin tots especificats en la descomposició o descripció dels preus.

2. Es consideren inclosos en els preus unitaris de l'obra del projecte totes aquelles despeses que

pel seu concepte siguin assimilables als costos indirectes a què es fa referència en l'article 28 del reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/1995, llevat que aquestes puguin estar previstes en el pressupost del projecte amb unitats d'obres pròpies o en partides alçades.

Clàusula 54.- Partides alçades 1. Les partides alçades s'abonaran com s'indiqui en el Plec de prescripcions tècniques. 2. En el seu defecte es consideraran als efectes del seu abonament, A) Com a "partides alçades a justificar", les susceptibles de poder ser mesurades en totes les

seves parts en unitats d'obra com a preus unitaris, i B) Com a "partides alçades d'abonament íntegre", aquelles referides a treballs l’específicació

dels quals figuri en els documents contractuals del projecte i no siguin susceptibles d’amidaments segons el Plec de prescripcions tècniques.

3. Les "partides alçades a justificar" s'abonaran als preus del contracte, d'acord amb les condicions

d'aquesta i amb el resultat dels amidaments corresponents. 4. Quan els preus d'una o diverses unitats d'obra de les que integrin una "partida alçada a justificar"

no figurin inclosos en els quadres de preus, es procedirà conforme al que disposa l’article 146.2 de l’esmentat TRLCAP i la reglamentació que el desenvolupi.

5. Per què la introducció dels nous preus així determinats no es consideri modificació del projecte i, per tant, del contracte, haurà de complir-se conjuntament les dues condicions següents:

1a. Que l'Administració contractant hagi aprovat, a més dels nous preus, la justificació i descomposició del pressupost de la partida alçada, i

2a. Que l'import total de l'esmentada partida alçada, tenint en compte en la seva valoració tant els preus inclosos en els quadres de preus com els nous preus d'aplicació, no excedeixi del seu import pressupostat en el projecte.

6. Les "partides alçades d'abonament íntegre" s'abonaran al contractista en la seva totalitat, una

vegada finalitzats els treballs o les obres a les quals es refereixin, d'acord amb les condicions del contracte i sense perjudici d'allò que el Plec de prescripcions tècniques pugui preveure respecte a la possibilitat de ser abonades en forma fraccionària per casos justificats.

7. Quan l'especificació dels treballs o les obres constitutiva d'una "partida alçada d'abonament

íntegre" no figuri en els documents contractuals del projecte o ho faci de forma incompleta, imprecisa o insuficient als efectes de la seva execució, cal tenir en compte les instruccions que estableixi per escrit el Director contra les quals podrà oposar-se el contractista mitjançant les esmenes o al·legacions que s’estableixen en la clàusula 52 del present Plec pel que fa al tràmit d’audiència.

Clàusula 55.- Abonament de les certificacions d'obra 1. Les certificacions d’obra es faran efectives dins del termini que s’estableix en l’article 99.4 del

TRLCAP, al marge de la conformitat o no del contractista respecte de la relació valorada i la corresponent certificació expedida pel Director de les obres. Tant mateix per poder procedir a l’esmentat pagament, el contractista haurà d’haver presentat en el registre general de l’administració municipal la corresponent factura que coincidirà amb l’import de la certificació d’obres a que correspongui, consignant-se en tot cas l'IVA repercutit. La data d’emissió d’aquesta haurà de ser igual o posterior a la d’expedició de la reiterada Certificació.

2. La no presentació de la factura, pels motius que sigui, no impedirà que es realitzi el pagament de

la certificació, el qual es farà en la forma habitual (transferència, xec bancaris, etc.), però es retindrà la quantitat corresponent a l’IVA, que serà consignada en la Caixa de Dipòsits de l’administració i no es lliurarà al contractista fins que hagi acreditat la presentació d’aquella factura.

3. Als efectes de determinar, si s’escau, l’import a abonar en concepte d’interessos de demora, el

seu còmput s’iniciarà des del primer dia del tercer mes i fins la data en que l’administració municipal doni l’ordre de pagament a l’entitat bancària per tal que realitzi la transferència al compte corrent indicant prèviament pel contractista. En cas que el pagament de la certificació es faci per xec bancari, la finalització de l’esmentat còmput serà l’endemà de la data en que es comuniqui formalment al contractista que pot recollir el xec amb independència del dia que el reculli i/o el faci efectiu.

4. Els errors materials, aritmètics o de transcripció d'una certificació d'obra que afectin al seu import,

conformada pel contractista, tinguin o no causa en errors materials del pressupost del projecte o de les relacions valorades, no perjudicaran l'Administració. En el supòsit de detectar-se després de l'expedició de la certificació d'obra, el termini de pagament i el possible acreditament d'interessos no es computarà fins l'endemà de la data en que siguin esmenats, que consistirà en l'expedició d'una nova certificació.

5. Les anualitat d’inversió previstes per a les obres s’establiran d’acord amb el ritme fixat per a la

seva execució, establir-se en qualsevol cas les següents regles:

a) El contractista podrà desenvolupar els treballs amb major celeritat que la necessària per

tal d’executar les obres en el temps prefixats en el contracte, tret que a criteri de la direcció existissin raons per a estimar-ho inconvenient. Tant mateix no tindrà dret a percebre en cada any, qualsevol que sigui l’import d’allò executat o de les certificacions expedides una quantitat major que la consignada en l’anualitat corresponent.

b) Quan, excepcionalment, l’acceleració dels treballs vingui exigida per raons d’interès públic, l’administració municipal a través de l’òrgan de contractació li ho comunicarà al contractista i es redactarà, si existeix acord, un nou programa de treball acoblant-lo a les noves circumstàncies, amb la fixació, si s’escau, del nou termini total de contracte.

c) Només en el supòsit anterior l’administració municipal procedirà de conformitat amb el contractista a un reajustament d’anualitats, sempre que ho permetin la disponibilitat pressupostaria dels crèdits aplicables al respecte.

6. En les certificacions d’obra emeses excedint de l’import de les anualitats que regeixin en el

contracte, no es contarà el termini previst en l’article 99.4 del TRLCAP des de la seva expedició, sinó des de aquella altra posterior en la que d’acord amb les condicions del contracte i programes de treball aprovats hauria de produir-se.

Clàusula 56.- Errors o omissió en el càlcul de preus El contractista no podrà reclamar cap variació en els preus inclosos en els quadres del Pressupost del Projecte, ni tindrà dret tampoc a cap reclamació, basant-se en la insuficiència, error o omissió en el càlcul del cost de qualsevol dels elements dels esmentats quadres de preus. SECCIÓ 3: ABONAMENTS A COMPTE PER MATERIALS AMUNTEGATS Clàusula 57.- Abonament a compte per materials amuntegats, per instal·lacions i equips 1. Quan no hi hagi perill que els materials rebuts com a útils, i situats en l'obra o magatzem

autoritzats per ser-hi amuntegats, pateixin deterioraments o puguin desaparèixer i, sempre que hi hagi petició expressa del contractista, acompanyada de la documentació pertinent justificativa de la propietat o possessió del materials, es podrà abonar a aquell fins a un 75 per 100 del seu valor, incloent-hi la corresponent partida en la relació valorada mensual i tenir en compte aquest avançament per deduir-la més tard de l'import total de les unitats d'obra en què quedin inclosos aquests materials. El director apreciarà el risc i fixarà discrecionalment el percentatge corresponent.

2. També podran concedir-se abonaments a compte, conforme al règim i els límits que, amb

caràcter general es determina reglamentàriament segons disposa l’article 145.2 del TRLCAP, per raó de l’equip i de les instal·lacions necessàries per a l’execució de l’obra, si són propietat del contractista, es troben en disposició de ser utilitzats i aquesta utilització hagi de tenir lloc en un termini inmediat segons el programa de treball. El percentatge d’aquests abonaments a compte seran també fixats, discrecionalment, pel director respectant, en qualsevol cas, els limitis que estableixi l’esmentada reglamentació que desenvolupi el TRLCAP.

3. El reintegraments dels abonaments a compte concedits sobre les operacions preparatòries a que es refereixen els apartats anteriors, s’efectuarà deduint de les certificacions d’obra executades, expedides a partir de la data de la concessió dels abonaments, un percentatge de l’import que fixarà el director de manera que permeti el reintegrament de l’abonament a compte abans que s’acabi l’obra, i que per tant serà superior al tant per cent que l’abonament a compte representi sobre la resta de l’obra que falti per executar en la data de la concessió. Amb posterioritat, la direcció podrà acordar que aquests reintegraments es cancel·lin en menor període de temps, quan les circumstàncies així ho aconsellin. En cas de resolució del contracte, serà

immediatament exigible el reintegrament total de l’abonament a compte concedit, qualsevol que sigui la causa de la resolució

4. Les garanties que, de conformitat amb allò que disposa l’article 145.2 del TRLCAP, s’hagin de

constituir per assegurar l’import total dels abonaments a compte que calgui realitzar segons l’establert en els apartats anteriors, es dipositaran en la Tresoreria d’aquest Ajuntament, a la seva disposició i en el termini de quinze dies hàbils comptadors des de l’endemà de la notificació de l’autorització de l’abonament a compte i requeriment de constituir amb caràcter previ aquesta garantia. Llevat casos excepcionals, aquesta garantia s’haurà de constituir mitjançant aval, el qual haurà de complir els requisits assenyalats per l'article 36 i següents del TRLCAP. Les comissions, interessos i altres despeses que es produeixin amb ocasió de l’expedició d’avals per a aquestes operacions, seran per compte de l’empresari avalat.

5. Pel que fa a les cancel·lacions de l’aval o dels avals constituïts en garantia d’aquests

abonaments a compte, el contractista podrà sol·licitar-les a mida que vagin tenint lloc les deduccions pel reintegraments dels abonaments a compte percebuts, sempre que aquestes deduccions tinguin una quantia com a mínim igual a l’import de la garantia que es pretén cancel·lar. Aquestes cancel·lacions seran adoptades per l’òrgan de contractació o òrgan a qui aquell hagi delegat.

CAPÍTOL VI: MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE SECCIÓ 1: MODIFICACIONS EN L'OBRA Clàusula 58.- Execució de les modificacions del projecte i del contracte. 1. Quan calgui introduir modificacions al projecte base del contracte, el director redactarà l’oportuna

proposta integrada pels documents que justifiquin, descriguin i valorin la proposta. La seva aprovació requerirà la prèvia audiència del contractista per un termini de 10 dies hàbils i la fiscalització en el seu cas de la major despesa. En qualsevol cas es tindrà en compte el que al respecte estableix l’article 146 del TRLCAP i la normativa reglamentaria de desplegament.

2. Un cop es produeixi l’esmentada aprovació, la Direcció lliurarà al contractista còpia dels

documents del projecte que hagin estat objecte de nova redacció motivada per variacions en el número d’unitats previst, o per la introducció d’unitats noves.

Clàusula 59.- Preu de les unitats d'obra no previstes en el contracte 1. Quan es jutgi necessari ampliar materials o executar unitats d’obra que no figurin als quadres de

preus del projecte base del contracte, es redactaran per part del director nous preus contradictòriament, fent-hi constar si suposen major despesa en el conjunt de l’obra. El càlcul dels nous preus a fixar es basarà, en quant resulti d’aplicació, en les despeses elementals fixades en la descomposició dels preus unitaris integrants en el contracte i, en qualsevol cas, en les despeses que corresponguessin a la data en que tingué lloc la licitació de l’obra.

2. Els nous preus, un cop aprovats per l’òrgan de contractació, es consideraran incorporats a tots

els efectes als quadres de preus del projecte que serví de base pel contracte, sense perjudici de l’establert a l’article 146.2 del TRLCAP pel que fa a la no acceptació del mateixos pel contractista i a la possibilitat que sigui executada per un altre contractista.

3. Aquelles obres que s’hagin d’executar per una imperiosa necessitat o emergència sense

disposar prèviament del corresponent projecte d’obres, cas de no preveure’s res en l’acord d’adjudicació respecte dels preus de les unitats d’obra executades, aquells seran establerts per

la Direcció Facultativa, tenint en compte l’índex ponderat de preus dels projectes tècnic de les obres executades per l’Ajuntament en el darrer any a aquella actuació.

Clàusula 60.- Modificació del projecte i incidències durant l'execució que n'impossibilitin la

continuació fins que no estigui tramitat el modificat 1. Quan el director facultatiu de l'obra consideri necessari dur a terme una modificació del projecte,

s'haurà de seguir l'expedient administratiu que preveu l'article 146.3 del reiterat TRLCAP. 2. Quan la tramitació d’una modificació del contracte exigeixi la suspensió temporal, parcial o total

en l’execució de les obres i això pugui comportar greus perjudicis per l’interès públic, l’òrgan de contractació podrà acorda que continuïn provisionalment les obres tal i com estigui previst en la proposta tècnica elaborada al respecte pel director, sempre i quan l'import màxim d'aquesta actuació no podrà ser superior al 20 per 100 del preu primitiu del contracte i existeixi disponibilitat pressupostaria suficient. En qualsevol cas caldrà tramitar l’expedient administratiu que preveu l’article 146.4 del TRLCAP, establint-se que l’audiència del contractista serà per un termini màxim de quinze hàbils.

Clàusula 61.- Reajustament del termini d'execució per modificacions en el projecte 1. Quan les modificacions del projecte no comportin noves unitats d’obra però si en canvi representi

una variació en més o en menys en l’import del contracte, el termini d’execució serà reajustat, sense que pugui ser augmentat o disminuït en major proporció que en la que resulti afectat de l’esmentat import. El termini es concretarà en mesos arrodonits al alça el número de dies sobrants que resulti.

2. Quan sigui necessària l’execució d’unitat d’obres no previstes en el projecte, el director elevarà a

l’òrgan de contractació les propostes dels preus nous i la repercussió sobre el termini d’execució del contracte. La conformitat per part del contractista als nous preus i a la variació del termini total de l’obra serà condició necessària per poder començar els treballs corresponents a les noves unitats.

Clàusula 62.- Modificacions no autoritzades 1. Ni el contractista ni el director podran introduir o executar modificacions substancials en l'obra

objecte del contracte sense la deguda aprovació d'aquelles modificacions i del pressupost corresponent.

2. S’exceptuen aquelles modificacions que durant la correcta execució de l'obra, es produeixin

únicament per ajust a la realitat del nombre d'unitats realment executades per sobre o per sota de les previstes en el projecte. Aquestes modificacions podran ser recollides en la liquidació o certificació final de les obres executades, sempre i que no suposin un increment global de la despesa superior al 10 per 100 del preu del contracte. No obstant això si amb posterioritat a la producció d'aquesta o aquestes variacions, fos necessari introduir modificacions d'altra naturalesa en el projecte, aquelles hauran de ser incorporades a aquesta, sense esperar la certificació final de les obres.

3. Per a l’execució de les obres a que es refereix l’excepció de l’apartat anterior, el contractista

necessitarà la prèvia autorització per escrit del director.

4. En casos d'emergència, el director podrà ordenar la realització d'aquelles unitats d'obra que siguin imprescindibles o indispensables per garantir o salvaguardar la permanència de les parts d'obra ja executades anteriorment o per evitar danys immediats a tercers. El director donarà compte immediatament d'aquestes ordres a l'Administració contractant, per tal que es pugui incoar, si s'escau, l'expedient d'autorització i disposició de la despesa corresponent.

5. Llevat el cas d’emergència, les modificacions en l’obra que no estiguin degudament aprovades i,

si s’escau autoritzades, per l’òrgan de contractació, originaran responsabilitats en el contractista, sense perjudici de les que podés abastar al personal encarregat per l’administració municipal de la direcció, inspecció o vigilància de les obres.

SECCIÓ 2 : SUSPENSIÓ DE LES OBRES Clàusula 63.- Suspensions temporals 1. Si la suspensió temporal solament afecta una o diverses parts o classes d'obres que no

constitueixin la totalitat de l'obra contractada, s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal parcial" en el text de l'acta de suspensió i en tota la documentació que faci referència a aquesta; si és a la totalitat de l'obra contractada, s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal total" en els mateixos documents.

2. En cap cas s'utilitzarà la denominació "Suspensió temporal" sense concretar o qualificar l'abast

d'aquesta. Clàusula 64.- Actes de suspensió 1. Sempre que l'Administració acordi una suspensió temporal, parcial o total de l'obra o una

suspensió definitiva, s'haurà d'estendre la corresponent acta de suspensió, que haurà d'anar signada pel director i el contractista, i en la qual cal fer constar l'acord o disposició de l'Administració que va originar la suspensió i definir concretament la part o les parts o la totalitat de l'obra afectades per aquella.

2. A l'acta, s'hi ha d'adjuntar, com a annex i en relació amb la part o les parts suspeses,

l'amidament tant de l'obra executada en dita o dites parts com dels materials arreplegats o amuntegats a peu de l'obra utilitzables exclusivament en aquestes.

3. Igual criteri se seguirà quan la suspensió temporal que es preveu en l'article 99.5. del TRLCAP. Clàusula 65.- Danys i perjudicis al contractista 1. Si l'Administració, per adoptar una suspensió temporal que excedeixi del període que per

aquests efectes fixen les disposicions vigents, hagués d'abonar danys i perjudicis al contractista, la seva determinació atendria, entre altres factors, la pertorbació que la suspensió hagués produït en el ritme d'execució previst en el programa de treballs, amb la consegüent repercussió en la utilització de maquinària i de personal i a la relació que representen l'import de les parts d'obra a que afecta la suspensió amb el pressupost total de l'obra contractada.

2. En el cas que aquesta suspensió afectés l’inici de les obres, s’estarà d’acord amb allò que

disposa l’article 141 del TRLCAP esmentat. CAPÍTOL VII.- REVISIÓ DE PREUS Clàusula 66.- Inclusió de la clàusula de revisió

1. El plec de clàusules administratives particulars d'aquells contractes d'obres que tinguin una durada superior als dotze mesos, podrà incloure la possibilitat d'aplicar la revisió de preus i assenyalant la fórmula polinòmica que correspongui aplicar, de conformitat i en la forma regulada pels articles 103 a 108 del TRLCAP. En qualsevol cas, aquest plec podrà establir la improcedència de la revisió de preus mitjançant resolució motivada.

2. Mentre no es publiquin noves fórmules tipus per a la revisió de preus, seguiran aplicant-se les

fórmules aprovades pel Decret 3650/1970, de 19 de desembre, amb les seves modificacions posteriors.

Clàusula 67.- Requisits per a la revisió Pel que fa a la revisió de preus, aquesta només tindrà lloc quan el contracte s’hagi executat en el 20 per cent del seu import i hagi transcorregut un any des de la seva adjudicació, sense que ni el percentatge del 20 per cent, ni el primer any d’execució, comptat des de la data de la notificació de l’acord d’adjudicació, puguin ésser objecte de revisió. Clàusula 68.- Revisió en les prorrogues Per l'aplicació de clàusules de revisió respecte de períodes de temps en que el contractista hagi incorregut en mora, es tindran en compte els índexs que haurien correspost a les dades establertes al contracte per a l'execució dins de termini, llevat que els corresponents al període real donin un coeficient inferior, on s'aplicaran aquests últims. Clàusula 69.- Certificacions i abonaments de les revisions de preus 1. Les certificacions de revisió de preus s'han de tramitar com qualsevol certificació ordinària. 2. Les certificacions de revisió de preus s'han de realitzar simultàniament amb la que correspongui

a l'obra executada en l'esmentat període i s'han d'entendre a partir dels últims índexs vigents que hagi publicat l'Institut Nacional d'Estadística (o l'organisme que el substitueixi) si els corresponents al mes a què es refereix la certificació d'obra no ho han estat.

3. Pel que fa a l' abonament, s'aplicaran els mateixos criteris que regeixen en la clàusula 50

d'aquest Plec per a les certificacions ordinàries. CAPÍTOL VIII: EXTINCIÓ DEL CONTRACTE SECCIÓ 1: CONCLUSIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 70.- Comunicació de la finalització de les obres El contractista o el seu delegat, ha de comunicar, per escrit a la direcció facultativa la data en què cregui haver realitzat i finalitzat l'objecte del contracte, per tal que el director facultatiu, en cas de conformitat, procedeixi, juntament amb el representant de l'Administració i dins del mes següent d'aquella, a practicar l'acte formal i positiu de recepció que preveu l'article 110 en relació amb el 147 del TRLCAP. Clàusula 71.- Acta de recepció

1. L'Administració, a instància del director facultatiu, fixarà la data i l'hora en què tindrà lloc la recepció formal de les obres executades i s'haurà de comunicar amb prou antelació i per escrit als interessats, especialment al contractista o al seu delegat.

2. El contractista, bé personalment o bé mitjançant delegació autoritzada, té l'obligació d'assistir a

les recepcions de l'obra. Si, per causes que li siguin imputables no compleix aquesta obligació, no podrà exercitar cap dret que pogués derivar de la seva assistència i, en especial, la possibilitat de fer constar en l'acta cap reclamació referida a l'estat de l'obra i a les previsions que aquesta estableixi sobre els treballs que ha de realitzar en el termini que s’indiqui, sinó només amb posterioritat, en el termini dels deu dies hàbils següents a la recepció prèvia, i prèvia al·legació i justificació fefaent prèvies que la seva absència fou deguda a causes alienes a la seva voluntat.

3. De la recepció se n'ha d'estendre acta per exemplar triplicat i l'ha de signar, en representació de

l'Administració, el cap de Secció tècnica corresponent o pel cap del Servei a la qual estigui aquesta adscrit quan aquell sigui el director facultatiu, el director i el contractista o el seu delegat, sempre que hagin assistit a l'acte de la recepció. Una vegada emesa i signada l'acta, se'n lliurarà un exemplar a cada un dels esmentats, fins hi tot en el cas que el contractista o el seu no delegat no haguessin assistit.

4. Si la recepció de l'obra s'efectués passat el termini d'un mes comptat a partir de la data que hagués acceptat el director facultatiu com de finalització d'aquelles, el període de garantia s'iniciaria l'endemà de l'acabament d'aquest termini.

5. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar a l’acta, tot indicant en

aquesta els defectes observats i detallant-ne amb precisió les instruccions necessàries i el termini per a la seva esmena. En el cas que el contractista no ho faci, es podrà atorgar un nou termini improrrogable o declarar resolt el contracte.

6. Dins del termini de dos mesos comptats a partir de la recepció, l’òrgan de contractació de

l’administració municipal o l’òrgan en qui hagi delegat, aprovarà la certificació final de les obres executades que s’abonarà al contractista a compte de la liquidació del contracte. Aquest tràmit d’aprovació s’ajustarà al que s’estableix en la clàusula 74 del present Plec .

7. Podran ser objecte de recepció parcial aquelles parts d'obra susceptibles de ser executades per

fases que puguin ser lliurades a l’ús públic, segons s’estableixi en el contracte o serà apreciat discrecionalment l'administració a proposta de la direcció facultativa.

Clàusula 72.- Conservació de l'obra durant el termini de garantia 1. El contractista procedirà a la conservació de l'obra durant el termini de garantia d'acord amb el

que prevegi el Plec de prescripcions tècniques i/o el de clàusules administratives particulars i, en qualsevol cas, seguint les instruccions que rebi de la direcció, sempre de forma que aquests treballs no obstaculitzin l'ús públic o el servei corresponent de l'obra.

2. El contractista respondrà dels danys o deterioraments que puguin produir-se durant el termini de

garantia, si no és que provi que aquests han estat ocasionats pel mal ús i no per l'incompliment de les seves obligacions d'execució, vigilància i policia de l'obra; en el supòsit d'un mal ús, tindrà dret a ser reemborsat de l'import dels treballs que hagin de realitzar-se per restablir en l'obra les condicions degudes, però no quedarà exonerat de l'obligació de portar a terme els esmentats treballs quan la direcció no li ordeni el contrari.

SECCIÓ 2: MEDICIÓ GENERAL I CERTIFICACIÓ FINAL DE LES OBRES

Clàusula 73.- Medició general 1. Un cop rebudes les obres i dins del termini màxim d’un mes, a comptar des de l’endemà de la

data de l’acta de recepció, el director de les obres procedirà a la seva medició general per tal de determinar les realment executades d’acord amb el projecte i, s’escau, modificacions posteriors. Per la qual cosa, en l’acta de recepció, el director fixarà la data en que s’iniciarà aquesta medició, quedant notificant el contractista per aquest acte. Tant mateix per raons excepcional i en funció de les característiques de l’obra aquest termini d’un mes per realitzar la medició general podrà ser ampliat en el plec de clàusules administratives particulars.

2. El contractista té l'obligació d'assistir a la presa de dades i realització de la medició general que

efectuarà la direcció. Si per causes que li siguin imputables no compleix aquesta obligació, no podrà exercitar cap reclamació en ordre al resultat d'aquella medició ni tampoc respecte dels actes de l'Administració que es basin en el seu resultat, sinó després de l’al·legació i justificació fefaent d'inimputabilitat d'aquelles causes.

3. Per realitzar la medició general s'utilitzaran com a dades complementàries la comprovació del

replanteig, els replanteigs parcials i les medicions efectuades durant l'execució de l'obra, el Llibre d'Incidències, si n'hi hagués, el d'ordres i tots els altres que considerin necessaris el director i el contractista.

4. D'aquest acte de medició s’estendrà acta per triplicat exemplar que signaran el director i el

contractista o el seu delegat, retirant un exemplar cadascun dels signants i remeten el tercer per part del director a l’òrgan de contractació. En cas que no assisteixi el contractista a la medició l’exemplar de l’acta li serà remés pel director.

5. De no estar d’acord amb el resultat de la medició, el contractista podrà manifestar les objeccions

o reclamacions que cregui convenient en el termini màxim de cinc dies hàbils següent a la data de l’acta de medició. L’escrit d’objeccions i/o reclamacions s’entregarà pel contractista al director de les obres, del que s’haurà de deixar constància formal de la seva recepció, haurà de ser traslladat a l’òrgan de contractació juntament amb un informe tècnic justificatiu de la procedència o no de les mateixes dins del termini de deu dies hàbils. En qualsevol cas aquest es tràmit es podrà acumular a criteri del director de les obres i/o òrgan de contractació al tràmit d’aprovació de la certificació final de les obres.

Clàusula 74.- Certificació final de les obres 1. El Director, prenent com a base el resultat de la medició general i dins del termini màxim d’un

mes, a comptar des de l’endemà de la data de l’acta de recepció, redactarà la corresponent relació valorada, per tal que dins dels deu dies hàbils següents a la finalització de l’esmentat termini d’un mes pugui expedir i tramitar la corresponent certificació final de les obres. Per redactar la relació valorada i expedir la certificació final s’aplicaran els mateixos criteris que es recullen en les clàusules 49 i 50 del present Plec.

2. En la mateixa data què el director expedeixi aquesta certificació final, remetrà al contractista una

còpia d'aquesta i de la relació valorada corresponent, a l'efecte de donar la conformitat o manifestar-hi esmenes, que podrà formular en el termini de 10 dies hàbils, comptats a partir del de la recepció dels esmentats documents. Transcorregut aquest termini sense formular o manifestar esmenes per part del contractista, es considerarà atorgada la conformitat a ambdós documents i, per tant, acceptats per aquell com si hagués subscrit en ells la seva conformitat.

3. En cas de presentar-se esmenes o al·legacions, on s’haurà de deixar constància formal de la seva presentació en temps i forma, i de ser acceptades en tot o en part pel Director, aquest expedirà una nova certificació final i la remetrà a l’òrgan de contractació o a l’òrgan en qui aquell hagi delegat per tal que la pugui aprovar dins del termini de dos mesos a que fa referència la clàusula 71 del present Plec en relació amb que disposa l’article 147 del TRLCAP. De no ser acceptades aquestes esmenes o al·legacions, del que caldrà emetre el corresponent informe justificatiu, el contractista podrà impugnar la resolució per la qual s’aprova la certificació final en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.

4. De tota aquesta tramitació, llevat que el contractista doni la seva conformitat expressa en la

certificació final de les obres, se’n deixarà constància en l'expedient de contractació mitjançant informe del director.

Clàusula 75.- Abonament de la certificació final de les obres 1. La certificació final de les obres, al igual que es preveu en la clàusula 55 d’aquest Plec, es farà

efectives dins del termini que s’estableix en l’article 99.4 del TRLCAP, al marge de la conformitat o no del contractista respecte de la memòria valorada, relació valorada i la corresponent certificació expedida pel Director de les obres. Tant mateix per poder procedir a l’esmentat pagament, el contractista haurà d’haver presentat en el registre general de l’administració municipal la corresponent factura que coincidirà amb l’import de la certificació final de les obres, consignant-se en tot cas l'IVA repercutit. La data d’emissió d’aquesta haurà de ser igual o posterior a la d’expedició de la reiterada Certificació final.

2. La no presentació de la factura, pels motius que sigui, no impedirà que es realitzi el pagament de

la certificació, el qual es farà en la forma habitual (transferència, xec bancaris, etc.), però es retindrà la quantitat corresponent a l’IVA, que serà consignada en la Caixa de Dipòsits de l’administració i no es lliurarà al contractista fins que hagi acreditat la presentació d’aquella factura.

3. Als efectes de determinar, si s’escau, l’import a abonar en concepte d’interessos de demora, el

seu còmput s’iniciarà des del primer dia del tercer més i fins la data en que l’administració municipal doni l’ordre de pagament a l’entitat bancària per tal que realitzi la transferència al compte corrent indicant prèviament pel contractista. En cas que el pagament de la certificació final es faci per xec bancari, la finalització de l’esmentat còmput serà l’endemà de la data en que es comuniqui formalment al contractista que pot recollir el xec amb independència del dia que el reculli i/o el faci efectiu.

4. En cas d’haver-hi errors materials, aritmètics o de transcripció en la certificació final de les obres

que afectin al seu import, s’estarà a les mateixes regles i criteris que disposa l’apartat 4 de la clàusula 55 d’aquest Plec per la resta de certificacions d’obra, amb la única variació que caldrà emetre d’una nova certificació final amb les correccions incorporades, adjuntant-se informe tècnic amb la diferencia econòmica que cal abonar o reclamar, segons el cas, al contractista. L’òrgan de contractació competent o l’òrgan en qui aquell així delegat, aprovarà aquesta nova certificació final i l’abonament o requeriment de la quantitat abonada de més.

SECCIÓ 3: TERMINI DE GARANTIA, LIQUIDACIO DE LES OBRES I CANCEL.LACIO DE GARANTIES Clàusula 76.- Termini de garantia

1. El termini de garantia s’establirà en el plec de clàusules administraves particulars atenent a la

naturalesa i complexitat de l’obra i no podrà ser inferior a un any excepte casos especials degudament justificat i motivats.

2. El contractista procedirà a la conservació de l’obra durant el termini de garantia en les condicions

establertes en el plec de prescripcions tècniques i/o el de clàusules administratives particulars i, en qualsevol cas, seguint les instruccions que rebi de la direcció, sempre de forma que aquesta actuació no obstaculitzin l’ús públic o el servei corresponent de l’obra. Si descuides aquesta conservació i això pogués comportar una ser deteriorament de l’obra, s’executaran per l’administració per compte i càrrec del contractista les treballs necessaris per evitar-ho.

3. Dins del termini de quinze dies hàbils anteriors al compliment del termini de garantia, el director

de les obres, bé d’ofici, bé a instància del contractista, informarà per escrit sobre l’estat de les obres. Si aquesta fos favorable, el contractista quedarà exonerat de qualsevol responsabilitat respecte de l’objecte del contracte, llevat el que preveu la clàusula 78 del present Plec, i es procedirà a la liquidació del contracte, en el termes que s’estableix en els apartats 1 i 2 de la clàusula 77 següent, així com a la devolució o cancel·lació de la garantia constituïda, el tràmit de la qual esta regulat en la clàusula 79 d’aquest Plec.

4. En el supòsit que l’informe del director no fos favorable i els defectes observats provinguessin de

deficiències en l’execució de l’obra i no per l’ús de la construcció durant el termini de garantia establert, el director procedirà a dictar les ordres oportunes al contractista per a la deguda reparació al seu càrrec d’allò construït, atorgant-se un nou termini de garantia a l’efecte, durant el qual aquest quedarà encarregat de la conservació de l’obra, sense dret a percebre qualsevol quantitat per l’ampliació d’aquest termini de garantia. Aquest nou termini s’iniciarà l’endemà que el director doni per escrit la seva conformitat a la reparació practicada i en quan a la seva finalització s’estarà a l’esmentat en l’apart anterior pel compliment ordinari de la garantia.

Clàusula 77.- Liquidació de les obres 1. El director de les obres formularà la proposta de liquidació, prenen com a base per a la seva

valoració el contingut i resultat de la certificació final de les obres, dins del termini d’un mes següent a la finalització del de garantia, si l’informe d’aquest sobre l’estat de les obres fos favorable, o, en cas contrari, des la data en que doni per escrit la seva conformitat, un cop fetes les reparacions en els termes que s’estableixen en els apartats anteriors. Aquesta proposta de liquidació es notificarà al contractista per que el termini de deu dies hàbils doni la seva conformitat o manifesti les objeccions que cregui convenient, actuant-se en aquest últim cas d’igual forma i criteri que l’establert en la clàusula anterior.

2. La liquidació resultant haurà d’estar aprovada i, si s’escau, fet el pagament de les obligacions

pendents, aplicant-se en aquest últim cas el disposat en la clàusula 75 anterior, en el termini de dos meses següents a la data de la proposta de liquidació formulada pel director.

Clàusula 78.- Responsabilitat per vicis ocults 1. Si l'obra s'arruïna amb posterioritat a l'expiració del termini de garantia per vicis ocults de la

construcció, degut a l'incompliment del contracte per part del contractista, respondrà aquest dels danys i perjudicis durant el termini de quinze anys a comptar des de la data de recepció.

2. Transcorregut aquest termini sense que s'hagi manifestat cap reclamació per danys o perjudicis,

quedarà totalment extingida la responsabilitat del contractista.

Clàusula 79.- Cancel·lació de les garanties constituïdes 1. Un cop finalitzat el termini de garantia i emès l’informe favorable de l’estat de les obres o, si

s’escau, de la conformitat per escrit a que es fa referència l’apartat 4 de la clàusula 76 anterior, es procedirà per l’òrgan de contractació o per aquell en qui aquest hagi delegat, a la cancel·lació i devolució de la garantia o garanties constituïdes de conformitat amb l’article 41 i següents del TRLCAP. Tant mateix aquesta resolució restarà condicionada als informes favorables per part de la Intervenció municipal respecte de deutes o compensacions pendents pel contractista en front a la pròpia administració municipal, que tindrà un dret preferent, o a tercers en general, així com del servei jurídic corresponent respecte de la no existència de reclamacions per possibles danys a tercers derivats per o a conseqüència de l’objecte del contracte.

2. En cas que alguns dels informes fos desfavorable i abans d’incautar total o parcialment la fiança,

es donarà un tràmit d’audiència de deu dies hàbils al contractista per tal que al·legui el que cregui convenient. La resolució d’incautació i execució de la fiança podrà ser impugnada pel contractista en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.

CAPÍTOL IX.- RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE Clàusula 80.- Resolució del contracte 1. Són causes de resolució del contracte, a més de les que s’estableixin en l'article 149 en relació

amb el 111 del Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions publiques, aquelles altres que pugui incloure el Plec de clàusules administratives particulars.

2. La resolució del contracte l'acordarà, d'ofici o a instància del contractista, l'òrgan municipal

competent i la seva aplicació i efectes es regularà pel que disposen els articles 112, 113 i 151 de l'esmentada Text Refós de la LCAP.

3. Quan el contracte es resolgui per culpa o causes imputables al contractista, li serà incautada la

garantia i haurà, a més, d'indemnitzar l'Administració dels danys i perjudicis causats, la fixació i valoració dels quals serà determinada pel director de les obres i aprovada per l’òrgan de contractació o per aquell a qui aquest així delegat, prèvia audiència del contractista per un termini de deu dies. Aquesta resolució podrà ser impugnada pel contractista en la forma que prevegi la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Publiques i del Procediment Administratiu Comú pel actes administratius que posin fi a la via administrativa.

Clàusula 81.- Decés, dissolució, fusió i/o absorció del contractista 1. En el cas de decés del contractista individual, el deu delegat o aquells qui poguessin considerar-

se’n hereus, hauran de comunicar tal decés a l’administració municipal immediatament després de conèixer el fet. Tot retard injustificat, negligent o dolós, en realitzar tal comunicació, que causi danys i perjudicis a l’administració o al bé públic, donarà lloc a la corresponent indemnització, per a la determinació del qual s’estarà als requisits i tràmits establerts en l’apartat 3 de la clàusula anterior. L’administració municipal podrà acordar la continuïtat del contracte amb el hereus o successors, sempre que aquests ofereixin les mateixes garanties tècniques i de tot ordre que el contractista finat.

2. En el cas de dissolució i fallida de la societat mercantil comportarà sempre la resolució del

contracte. En els demés casos com pot ser la suspensió de pagaments, la fusió, l’escisió o transmissió d’empreses, l’administració podrà potestativament resoldre el contracte o continuar-lo sempre i quan el contractista resultant presti les garanties suficients a criteri de l’administració per l’execució i compliment del contracte. En qualsevol cas quedarà subrogada en tots els dret i deures preexistents del contractista. Als efectes de poder determinar la resolució o continuïtat, s’haurà de comunicar aquesta novació dins del termini màxim d’un mes a la data en que es produeixi. En igual termini l’administració s’haurà de decidir si accepta o no la continuïtat.

Clàusula 82.- Causes de resolució del contracte referides al cas d'agrupació temporal

d'empreses Quan alguna de les empreses que formin part d'una agrupació temporal quedi compresa en alguna de les circumstàncies previstes en els epígrafs a) i b) de l'article 111 del TRLCAP, l'administració municipal estarà facultada per exigir l'estricte compliment de les obligacions pendents del contracte a les restants empreses que formen l'agrupació temporal o per acordar la resolució d'aquest. Clàusula 83.- Termini per retirar instal·lacions i equip Adoptada la resolució del contracte, la direcció haurà de fixar al contractista un termini per abandonar l'obra i/o els terrenys què havia executat o estigui executant i, si s'escau, retirarà les instal·lacions i l'equip aportat en aquesta. CAPÍTOL X.- CESSIÓ I SUBCONTRACTACIÓ DEL CONTRACTE D'OBRES Clàusula 84.- Cessió del contracte 1. Els drets i obligacions dimanants del contracte podran ser cedits a un tercer sempre i quan les

qualitat tècniques o personals del ceden no hagin estat determinants de l’adjudicació del contracte. En qualsevol cas, l'adjudicatari no podrà traspassar ni cedir aquests drets que li confereix aquest contracte sense l’autorització expressa i amb caràcter previ de l'òrgan de contractació competent de l'Ajuntament.

2. Per obtenir l'autorització, de conformitat amb l'article 114 del TRLCAP, es requerirà: a) Que s'hagi executat una part d'obra no inferior al 20 per 100 del preu d'adjudicació. b) Que el cessionari o nou contractista tingui la capacitat per contractar amb l’administració

pública i la solvència exigible de conformitat amb els articles 15 a 20 dels TRLCAP i que ostenti la classificació en el moment de sol·licitar la cessió, en el supòsit que això s’hagi exigit al contractista cedent. En qualsevol cas el nou contractista haurà d’acreditar que no esta incurs en cap suspensió de classificació o inhabilitada per contractar.

c) Que el nou contractista constitueixi les garanties exigides a l'adjudicatari. d) Que la cessió entre adjudicatari i cessionari es formalitzi en escriptura pública i on es farà

constar de forma expressa que el cessionari estarà subrogat en tots els dret i obligacions que correspondrien al cedent .

Clàusula 85.- Subcontractació 1. Llevat que el Plec de Clàusules Administratives Particulars estableixi una altra cosa o que per la

seva naturalesa i condicions es dedueixi que ha de ser executat directament per l’adjudicatari, aquest podrà concertar amb tercers la realització parcial de l'objecte del contracte .

2. Tanmateix, la celebració de subcontractacions queda sotmesa al compliment dels requisits, els

límits i les prohibicions que estableix l'article 115 del TRLCAP. CAPÍTOL XI.- DISPOSICIONS FINALS Clàusula 86.- Efectes de la modificació de la legislació de l'Estat o de l'autonòmica 1. Les prescripcions d'aquest Plec o en els corresponents Particulars que incorporen o

reprodueixen aspectes de la legislació bàsica de l'Estat o l'autonòmica d'aplicació als ens locals catalans s'entendran automàticament modificades en el moment en què es produeixi la seva revisió.

2. De verificar-se aquesta revisió, s'autoritza l'alcalde per introduir al text del Plec les correlatives

modificacions o els pertinents aclariments. 3. Les modificacions o els aclariments derivats de la revisió operada en la legislació bàsica de

l'Estat o l'autonòmica d'aplicació als ens locals catalans no necessitaran l'expressa publicació de l'Ajuntament.

Clàusula 87.- Pròrroga de terminis per a dictar resolucions L'assenyalament de terminis que consta a les clàusules anteriors als efectes de determinar que una petició, a manca de resolució expressa, s'entengui o es pugui entendre estimada o desestimada, segons el respectiu cas, s'efectua sense perjudici de la possible ampliació dels dits terminis en virtut de la pròrroga que es pugui decretar o acordar, que haurà de ser notificada als interessats, en el qual supòsit els dits efectes relatius a la virtualitat presumpta sobre estimació o desestimació de les sol·licituds, inherents a l'absència de resolució expressa, quedaran referits a la data en què expiri l'ampliació disposada. Clàusula 88.- Termini d’execució de l’obra 9 mesos Clàusula 89.- Classificació del contractista Grup C, Categoria D.

1 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS · R.D. 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Informe favorable de...

Documents

Transcript of 1 PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS · R.D. 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Informe favorable de...