1 Metalls - · PDF fileGUIA TECNOLOGIES SEGON ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR...

23� GUIA TECNOLOGIES SEGON ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

1 Metalls

• Conèixer les propietats generals dels metalls, la seva classificació i les aplicacions per a les qualssón adequats.

• Diferenciar els diversos tipus de metalls que hi hasegons les seves característiques.

• Fer servir les tècniques bàsiques de treball ambmetalls: conformació, tall, unió i acabat de metalls.

• Analitzar objectes tècnics metàl·lics i entendre les raons que condueixen a l’elecció d’un determinatmetall en el seu disseny.

• Desenvolupar les habilitats necessàries permanipular correctament i amb seguretat les einesque es fan servir en el treball amb metalls.

• Valorar el reciclatge com una necessitat per reduir l’impacte ambiental de l’explotació dels metalls.

OBJECTIUS

MAPA DE CONTINGUTS

ELS METALLS

FÈRRICS NO FÈRRICS

mal·leables

dúctils

conductors

són es classifiquen en en la indústria

es realitzen operacions de

s’obtenen

ferro dolç

acers

fosesresistents

densos

durs

zinc

estany

coure per electròlisi

en alt forn

alumini

magnesi

titani

embotició

encunyació

soldadura punt a punt

foradament

trossejat

fresatge i tornejament

fabricació assistida per ordinador

al taller es realitzen

operacions de

tallar

doblegar

mesurar i marcar

foradar

desbastar

unir

tenaços

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 23

24 � GUIA TECNOLOGIES SEGON ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

• Les propietats dels metalls.

• Materials metàl·lics: classificació.

• Materials fèrrics: propietats i aplicacions.

• Materials no fèrrics: propietats i aplicacions.

• Tècniques bàsiques de treball amb metalls en el taller: les eines i el seu ús segur.

• Tècniques industrials del treball amb metalls.

• Obtenció de metalls: obtenció a altes temperatures i en cel·la electroquímica.

• Impacte mediambiental.

• Identificar el metall amb el qual està fabricat un objecte.

• Avaluar les propietats que ha de tenir un metall per construir un objecte.

• Escollir materials segons el seu cost i les seves característiques.

• Treballar amb metalls i fer servir les eines de manera correcta.

• Respecte per les normes de seguretat quan es fan servir les eines.

• Sensibilitat davant l’impacte social i mediambiental produït per l’explotació, la transformació i la deixalla de metalls.

• Valoració positiva del reciclatge de metalls com a mitjà per a l’obtenció de matèria primera.

• Foment de l’estalvi en l’ús de material en el taller.

CONTINGUTS

PROGRAMACIÓ

1. Tecnologia i societat. L’alumnat ha d’aprendre a reconèixer el paper fonamental que té la tecnologia en cada moment de la nostra activitat, i, en concret, el paper destacat dels materials metàl·lics en eldesenvolupament i el progrés tecnològic.Una manera de visualitzar la influència que aquests materials han tingut i tenen en la millora de les nostrescondicions de vida i en la forma de dur a terme les nostres tasques pot ser identificar activitats i comprovar quin paper hi tenen els metalls; en quines d’aquestes aplicacions poder ser substituïts per altres tipus de materials i en quines no. Així l’alumnat comprendrà de manera gràfica els avantatges que els metallspresenten en comparació amb altres tipus de materials.

2. Educació per a la salut. Una possibilitat és treballar mitjançant el comentari sobre la toxicitat que algunsmetalls tenen per a les persones i els ecosistemes (mercuri, plom, metalls pesats) quan es processen en les indústries. També es pot suggerir als alumnes que facin un treball d’investigació.

3. Educació del consumidor. Es tracta que els alumnes tinguin capacitat per diferenciar entre determinats metalls i considerar-ne la idoneïtat per a un ús o un altre, així com adoptar un criteri propi a l’hora de comprarun objecte metàl·lic.

EDUCACIÓ EN VALORS

1917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 24


SOLUCIONARI1• Aliar-los: en la proporció adequada, 10% d’es-

tany i 90% de coure.

• Fondre la barreja i colar-la en un motlle.

• Deixar-la solidificar i extreure la peça.

El material que es fa servir és l’acer, per la seva re-sistència mecànica i perquè és molt barat. En elcas de les plataformes petrolieres, s’usa un acerd’un aliatge especial que el fa resistent a la corro-sió marina.

Un cop acabat el període d’explotació, cal desman-tellar la plataforma i recuperar l’acer per tal quel’impacte ambiental sigui el mínim possible.

No, perquè la superfície de soldadura és corba imolt grossa, de manera que la soldadura solidifi-ca abans que es faci la unió. Cal usar un bufador

perquè el tub estigui calent i l’estany flueixi per lajunta metàl·lica, i després solidifiqui, de maneraque la unió sigui estanca.

Es fabriquen a partir d’una peça cilíndrica que estorneja. La femella es buida interiorment alhora ques’hi dibuixa la rosca, i el cargol es fa exteriorment.

La major part dels materials que es fan servir en laconstrucció dels grans vaixells són l’acer i la fo-sa. Quan els vaixells ja són inservibles, es desba-llesten i se’n recuperen les peces servibles, i de laresta es recuperen els metalls com a matèries pri-meres. Aquesta operació és molt costosa i arrisca-da per als treballadors. També és molt interessantper a les empreses que s’hi dediquen perquè des-prés venen un altre cop els metalls com a matè-ries primeres.

28

27

26

25

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 28

29

REFORÇ1El disseny i la construcció d’elements metàl·lics depèn de la funció que han de fer, de lescondicions que han de suportar i de les característiques que cal que tinguin. De tot plegat, en dependrà l’ús o el rebuig d’un metall concret per a una determinada aplicació.

Esbrina de quin metall s’han fabricat els objectes següents i justifica l’elecció en funció de les seves propietats.

1

Indica quin metall o aliatge faries servir per fabricar un objecte amb les condicions de disseny següents.

2

QÜESTIONS

� GUIA TECNOLOGIES SEGON ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

IDENTIFIQUEM METALLSFITXA 1

OBJECTE METALLPROPIETATS DEL METALL

QUE EN JUSTIFIQUEN L’ELECCIÓ

Casc d’un vaixell

Estructura d’un avió

Pom d’una porta

Tubs de la instal·lació de la calefacció

Clau

Serra

Perfil de construcció

Finestra

Carrosseria d’un cotxe

Llanda d’un camió

CONDICIONS DE DISSENY METALL O ALIATGE

Carrosseria d’un robot marí per a grans profunditats

Estructura d’un satèl·lit espacial

Hèlices d’un helicòpter

Plat, got i coberts de muntanyenc per a escalada a gran altura

Agulla d’una brúixola

Reactor químic de productes corrosius

Tirants d’un pont penjant

Hèlice d’un vaixell

Pròtesi dental

Bobinat d’un motor elèctric

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 29


AMPLIACIÓ

NOVES APLICACIONS DELS METALLS1 FITXA 3

L’estudi i el disseny de nous materials és l’objecte de l’enginyeria de materials. Cada vegada, les exigències són més grans i els requeriments del disseny, també, cosa que fa que el camp d’aplicació dels materials sigui més ampli.

ELS MATERIALS DEL NOU BMW

Motor de sis cilindres i càrter del cigonyal amb magnesi ultralleuger

El motor és de sis cilindres col·locat en línia amb una potència de 276 CV. Amb la finalitat de reduir-ne el pes, BMW fa servir magnesi per primer cop en un automòbil fabricat en grans sèries, un material aproximadament un 30% més lleuger que l’alumini. Concretament s’utilitza en el càrter, els suports del cigonyal, i també a la tapa de la culata. El BMW 330i triga 6,3 segons a accelerar de 0 a 100 km/h i la seva velocitat punta és de 250 km/h. El consum és de 8,7 litres els 100 quilòmetres.

Tecnologia punta per a una conducció encara més dinàmica

D’acord amb l’afamada tradició de BMW, el nou BMW Sèrie 3 disposa de les característiques típiques de la marca, és a dir, motor muntat longitudinalment, tracció posterior i una distribució equilibrada del pes sobre els eixos en proporció de 50:50. Aquesta distribució contribueix essencialment a la gran agilitat del nou model.

L’eix nou de doble articulació, especialment desenvolupat per al BMW Sèrie 3, és completament d’alumini i s’ocupa de crear l’equilibri òptim entre dinamisme i benestar a l’hora de conduir. Aquest eix aconsegueix que el cotxe mantingui la seva trajectòria de manera fidel i que gairebé no faci sorolls de rodament. Tot i el seu poc pes, aquest eix d’alumini és molt rígid.

L’eix posterior de cinc braços d’acer lleuger confereix al cotxe una agilitat especialment esportiva. Amb ell, la guia de les rodes és molt precisa i el benestar dinàmic és excel·lent.

Progrés a la carrosseria: més lleugera, rígida i segura

La carrosseria contribueix essencialment a l’harmonia del conjunt. És rígida i lleugera a la vegada. Mitjançantl’aplicació d’una estratègia intel·ligent d’utilització de materials lleugers, es van fer servir acers i mètodesd’emmotllament d’acer més moderns. El sistema de tirants de reforç per a l’estructura portant aconsegueixaugmentar la rigidesa de la carrosseria en un 25%, sense augmentar, però, el pes del cotxe en comparació amb el model anterior.

Extracte de «La nova berlina BMW sèrie 3», http://www.miciudadreal.com

LECTURA

Quins metalls formen part del nou vehicle?

Per què no s’utilitza magnesi per fabricar els motors dels utilitaris de gamma baixa?

Per què creus que no es fa servir titani en comptes d’alumini per al «eix nou de doble articulació»?

Quin altre material es podria utilitzar per a la carrosseria que millorés les característiques de la fabricada per al nou automòbil que se cita en aquesta pàgina?

4

3

2

1

QÜESTIONS

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 31


AVALUACIÓ

AVALUACIÓ1 FITXA 5

Enumera alguns tipus d’aliatges fèrrics i descriu-ne les propietats fonamentals. Posa un exempled’aplicació de cadascun.

Indica les eines que neces-sites per fer la peça metàl·li-ca següent. Quines normes deseguretat has de seguir?

Descriu les tècniques següents:

a) Trepatge.

b) Fressat.

c) Laminat.

d) Emmotllament.

Explica el procés d’obtenció de l’alumini pur. Quinimpacte mediambiental té?

Una empresa aeronàutica vol dissenyar un nou ul-tralleuger. Escull els metalls que faries servir perfabricar les peces següents i explica per què:

a) Tren d’aterratge.

b) Àleps de turbina.

c) Turboreactors.

d) Fusellatge de l’avió.

e) Armadura.

Indica de quins metalls estan fets els objectes se-güents i quines tècniques s’han fet servir per do-nar-los la forma final. Justifica la resposta.

6

5

4

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

OBJECTE METALL TÈCNIQUES

Carrosseria

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 33


AVALUACIÓ

AUTOAVALUACIÓ1 FITXA 6

Els metalls són:

a) Tots sòlids a temperatura ambient.

b) Conductors de la calor, perquè tenen unatemperatura de fusió alta.

c) Dúctils i mal·leables i alguns també sónmagnètics.

Els metalls fèrrics:

a) Estan compostos de diferents tipus de ferro.

b) Són el ferro i el conjunt dels seus aliatges.

c) Són els metalls més importants, perquè esbarregen amb carboni, que és molt abun-dant.

Els acers:

a) S’oxiden fàcilment si s’hi afegeix un 12% decrom.

b) En forjar-los, n’augmenta la resistència me-cànica.

c) Són tous, perquè tenen molt poc contin-gut en carboni.

L’alumini:

a) És un metall resistent a la corrosió, peròés molt car.

b) És lleuger, tou i tòxic.

c) És tou, però quan es forja augmenta la seva resistència mecànica.

El titani:

a) És car, corrosiu i biocompatible.

b) És molt resistent, lleuger i car.

c) Es fa servir en medicina pel seu origen bio-lògic.

El llautó:

a) És un aliatge de ferro i coure.

b) És un aliatge de color groc.

c) És un aliatge de coure i estany.

La bigotera és una eina que es fa servir per:

a) Tallar.

b) Traçar.

c) Subjectar.

El trepant:

a) És una broca en espiral amb forma d’anglea la punta.

b) Elimina les arestes tallants després de ferservir les tisores de xapa.

c) Realitza talls circulars amb el cop sec d’una maça.

La tècnica de fressat és:

a) El tall de precisió d’una xapa amb un pun-xó tallant.

b) L’arrencada de material d’una peça massis-sa amb un utillatge tallant.

c) El tall de perfils metàl·lics.

L’alumini:

a) S’obté fos d’una cel·la electroquímica peron circula corrent elèctric.

b) És l’element més abundant, i s’obté pur dela naturalesa.

c) S’alia amb l’acer per millorar les seves pro-pietats.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 34


AVALUACIÓ

SOLUCIONS1 FITXA 7 (Continuació)

d) Fusellatge de l’avió. Aliatge d’alumini, coure i magnesi, perquè és molt lleuger, barat i resis-tent.

e) Armadura. Titani, perquè és més resistent illeuger que l’acer i l’estructura de l’aeronau ha

de suportar molt bé totes les càrregues de l’avió.

Indica de quins metalls estan fets els objectes se-güents i quines tècniques s’han fet servir per do-nar-los la forma final. Justifica la resposta.

6

c; b; b; c; b; b; b; c; b; a.10987654321

AUTOAVALUACIÓ

OBJECTE METALL

Laminació per obtenir una planxafina de metall i una posteriorestampació per donar-li forma.

Acer inoxidable

Acer inoxidable, per la seva brillantor,color i finalitat estètica, i perquè és barat.

Laminat, tall i embotició per obtenir les planxes.

Acer

Acer, perquè és dur, barat i resistent,adequat per a eines tallants. Laminat per obtenir un tub massís

i després el fressat per arrencarl’excés de material.

Acer

Acer, perquè és resistent, mal·leable i barat.

Laminat per obtenir una planxametàl·lica que després es corba i es doblega mitjançantl’embotició.

Alumini

Alumini, per la seva brillantor platejada.Laminació de perfils que despréses trossegen i s’uneixen mitjançantuna femella i un cargol.

TÈCNIQUES

Alumini

Alumini, perquè l’alumini és lleuger, barat, resistent a la corrosió, mal·leable i no és tòxic, de manera que es pot fer servir per fabricar envasos.

Carrosseria

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 36


1 CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...

ELS METALLS FÈRRICSFITXA 8

El ferro és un dels elements més abundants a l’escorça terrestre, tot i que és molt estrany trobar-lo en estat pur (només se l’ha trobat així en alguns indrets de Grenlàndia).

El ferro s’extreu de minerals que el contenen (la majoria són òxids de ferro), sobretot els següents:

• Magnetita.

• Oligist.

• Limonita.

• Siderita.

Aquests minerals s’anomenen menes del ferro. De tots ells, el que té més contingut en ferro és la magnetita, que també es coneix com a «imant natural».

També es troba ferro en els meteorits, tot i que en aquest cas hi apareix barrejat amb níquel.

Des de l’anomenada Edat del Ferro, a la prehistòria, l’home ha après a extreure el ferro dels minerals mitjançantl’acció del foc.

Algunes de les propietats del ferro pur són les següents:

• Color girs, amb brillantor metàl·lica.

• És un metall tou (hi ha moltes substàncies que el poden ratllar).

• És mal·leable (colpejant-lo es pot deformar i reduir-lo a làmines).

• És dúctil (es pot estirar en forma de fils).

• Es pot magnetitzar, és a dir, convertir-se en un imant.

• S’oxida quan s’exposa a l’aigua o a l’aire humit.

La propietat d’oxidar-se quan està en contacte amb l’aire humit fa que el ferro pur no es faci servir massa sovint, perquè es pot arribar a destruir. Per això, s’utilitzen altres derivats del ferro, com l’acer. L’acer no és res més que ferro amb una petita proporció de carboni. Hi ha una gran varietat d’acers, segons si se li afegeixen petites quantitats d’altres minerals, com níquel, crom, cobalt, etc.

El ferro pur s’utilitza, per exemple, en la fabricació d’electroimants, com el de la imatge, que s’usen sobretot en la separació de la ferralla.

Els acers, sobretot l’anomenat acer inoxidable, tenen moltes aplicacions, com ara la fabricació de cargols, eines, estris per a la cuina, automòbils, instrumental mèdic i científic, etc.

Identifica minerals productors de ferro. D’aquests deu minerals, assenyala els que no són menes de ferro.

Limonita. Calcopirita.

Galena. Oligist.

Diamant. Quars.

Calcita. Siderita.

Magnetita. Mica.

1

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 37



ELS METALLS FÈRRICSFITXA 8 (Continuació)

Recorda els principals països productors de ferro. Ordena els països següents segons la seva producció de ferro.

Austràlia.

Rússia.

Canadà.

Estats Units.

Índia.

Brasil.

Xina.

Identifica les propietats del ferro. Busca a la sopa de lletres cinc propietats del ferro.

Diferencia entre ferro i acer, i coneix-ne algunes de les característiques.Completa les frases següents:

L’acer és un aliatge de ferro amb una quantitat de i amb quantitats petites de , , , etc.

Aquests elements fan que tingui especials, com major , resistència al , a la corrosió i a la .

L’acer ordinari només està compost de i de .

Diferencia les aplicacions de l’acer ordinari i les de l’acer inoxidable. Assenyala en quines aplicacions utilitzaries acer inoxidable:

Un bisturí.

Un casc d’un vaixell.

Un rodament de boles.

Una llauna de sardines.

Un pont.

Una olla a pressió.

Una femella.

Una pròtesi dental.

5

4

3

2

L I T C U D A K S

M X D F R E T I Z

A U O T E G R U N

M E D O L G U N E

C A N O R I T O S

P L A O T E N T I

M A L L E A B L E

C O B L R T A N O

C O X I D A B L E

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 38



ELS METALLS NO FÈRRICSFITXA 9

Coneix algunes menes de coure i alumini. Escriu al costat de cada mineral de la llista següent quin és unamena del coure o de l’alumini.

Siderita. Calcita.

Uprita. Criolita.

Bauxita. Limonita.

Pirita. Calcopirita.

Calcosina. Oligist.

Reconeix les propietats de l’alumini. Redacta un paràgraf on es recullin les propietats de l’alumini següents:

Blanc.

Brillantor metàl·lica.

Dúctil.

Mal·leable.

Molt lleuger.

Conductor de la calor i de l’electricitat.

S’oxida fàcilment i el seu propi òxid el protegeix de la corrosió.

Al mateix temps que escrius cadascuna de les propietats, n’has d’incloure alguna aplicació. Per exemple, endir «mal·leable», pots escriure: «és molt mal·leable, per la qual cosa es fa servir per fabricar paper de cuina».

Reconeix les propietats del coure. Senyala amb una «C» (cert) o una «F» (fals) les propietats del coure següents:

Identifica les aplicacions idònies de l’alumini i el coure. En la següent llista d’aplicacions, escriu-hi «alumini» o «coure» o tots dos al costat de cadascuna de les aplicacions que consideris més adequades per a cada un d’ells.

Bobinats per a motors elèctrics.

Fabricació de recipients de cuina.

Fabricació de cables conductors d’electricitat.

Llaunes de refresc.

Paper de cuina.

Carrosseries d’automòbils.

Canonades per a l’aigua.

4

3

2

1

Dúctil No dúctil

Mal conductor elèctric Bon conductor elèctric

Color gris Color vermellós

Bon conductor de la calor Mal conductor de la calor

Mal·leable No mal·leable

Temperatura de fusió alta Temperatura de fusió baixa

Molt dur Tou

No és resistent a la corrosió Resistent a la corrosió

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 39



LA METAL·LÚRGIA FITXA 10

Identifica els processos que porten fins a la fosa en la metal·lúrgia del ferro.

• Completa les frases següents:

El primer pas per obtenir ferro és la del ferro a partir del mineral. Per això, primer cal que el mineral. Després es fa un amb aigua, i per últim es . Així s’obté un ferro amb un per cent de riquesa.

• Retola el següent esquema d’un alt forn que apareix en el teu llibre. Quin significat creus que tenen les temperatures que estan retolades dins el forn?

1

Coneix els processos que implica la metal·lúrgia del coure.

• Llegeix el següent text resumit sobre la metal·lúrgia del coure:

El primer pas per a l’obtenció del coure consisteix a triturar el mineral (principalment la calcopirita). A continuació, es renta amb aigua i es bat. Posteriorment, s’introdueix en un forn i es fon. Així s’obté el coure gris, que conté un 98% de metall pur. Per obtenir metall pur, cal sotmetre aquest material a processos químics, com l’electròlisi.

• Explica quines són les semblances i quines les diferències entre la metal·lúrgia del coure i la del ferro.

Coneix els processos que implica la metal·lúrgia de l’alumini. Tot i que l’alumini es troba gairebé en totesles roques de l’escorça terrestre, només és possible extreure’l d’alguns minerals. El principal és la bauxita.La metal·lúrgia de l’alumini és molt diferent a la dels altres metalls. Completa les frases següents:

El primer pas consisteix en la de la bauxita per obtenir un nou material, que s’anomena , i que és un de l’alumini.

L’alumini se sotmet a un procés que s’anomena .

L’alumini obtingut té una puresa del %.

3

2

Esquema.

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:37 Página 40



SÍNTESIFITXA 11

ELS

MATE

RIA

LSM

ETÀ

L·LICS

P

OD

EN

SE

R

El ferro

s’extreu de

El principalderivat

del ferro és el

que es fa servir per

etc.

etc.

etc.

Oligist

Metalls

fèrrics

Els

principals són:

S’extreu

de

S’extreu

de

Els seus

aliatges són...

coure

Es fa

servir per

Es

fa servir per

Completa el mapa de conceptes següent.1

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0023-0042.qxd 20/3/08 08:38 Página 41


2 Plàstics

• Aprendre quines són les característiquesfonamentals dels plàstics.

• Saber com es classifiquen els materials plàstics, i quines són les seves propietats i aplicacions.

• Conèixer els diversos procediments de fabricaciód’objectes de plàstic i identificar el procés detransformació més adequat per a cada tipus de producte concret.

• Facilitar la realització d’experiències que permetinidentificar els materials plàstics que conviuen ambnosaltres a la vida quotidiana.

• Ajudar a descobrir la importància que tenen els materials plàstics per a la societat actual, tot veient el seu gran nombre d’aplicacions.

• Comprendre i valorar la necessitat de reciclar els materials plàstics que la nostra societat utilitza.

OBJECTIUS

MAPA DE CONTINGUTS

TERMOPLÀSTICS

• polietilè

• polipropilè

• clorur de polivinil

• poliestirè

• polietilè tereftalat

• policarbonat

• metacrilat

• politetrafluoroetilè

són es modelen per

es classifiquen en

TERMOSTABLES ELASTÒMERS

• lleugers

• aïllants

• combustibles

• resistents

• barats

• fàcils de treballar

ELS PLÀSTICS

• injecció

• extrusió

• bufatge

• compressió

• filatura

• laminatge

• escumeig

• buit

• fenols

• amines

• resines de polièster

• resines epoxi

• cautxús

• neoprens

• poliuretans

• silicones

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 43


• Classificació dels materials plàstics: termoplàstics, termostables i elastòmers.

• Procediments per a l’obteniment i la transformació de materials plàstics.

• Propietats i comportament dels diferents tipus de plàstics.

• Tècniques d’identificació dels materials plàstics.

• Reciclatge dels plàstics.

• Reconèixer els materials plàstics de tota mena amb què estan fets els objectes que ensenvolten.

• Seleccionar els criteris per escollir els materials plàstics.

• Triar un material plàstic adequat per dur a terme el procés de fabricació d’un objectedeterminat.

• Com influeixen els diferents productes en la qualitat de vida i en la nostra manera de viure.

• Avaluar els avantatges i els inconvenients de les aplicacions principals de la tecnologia en la vida diària.

• Interès per saber de quin material estan fets els objectes que fem servir a diari i, també, com es fabriquen.

• Valoració de la importància que tenen en la societat actual i en la nostra vida quotidiana, per la seva infinitat d’aplicacions, els materials plàstics.

• Reconeixement i sensibilització pel que fa a les activitats de reciclatge i recuperació dels materials plàstics.

CONTINGUTS

PROGRAMACIÓ2

1. Educació mediambiental.La recollida selectiva dels residus domèstics és essencial, i també ho és l’ús de contenidors adequats per classificar les deixalles. Explicarem a l’alumnat que els més habituals són els destinats a recollir paper i vidre, tot i que també n’hi ha per a plàstics, piles, etc.

2. Educació ambiental.Destacarem la importància de saber identificar clarament els tipus de plàstics reciclables entre els envasos que fem servir quotidianament i, cara a la formació com a ciutadans del conjunt de l’alumnat,remarcarem que fer-ne un ús adequat és fonamental.

EDUCACIÓ EN VALORS

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 44


2 REFORÇ

ANÀLISI DELS PLÀSTICSFITXA 1

Al voltant nostre hi trobem infinitat de materials plàstics. Cal conèixer-los i identificar-los a fi de poder fer-ne una correcta aplicació. També hem de tenir molt en compte la possibilitat de reciclarels objectes de plàstic, i d’aquesta manera contribuïm a crear una consciència mediambiental més sòlida.

Completa aquesta taula:1

Indica de quina mena de plàstic són els objectes següents, quin nom comercial els correspon i senyala si es poden reciclar:

2

QÜESTIONS

SIGLES NOM DEL POLÍMER TIPUS DE PLÀSTIC APLICACIONS

PET

MF

PP

PMMA

PE

PUR

PA

PF

PS

EP

PCP

PVC

OBJECTES TIPUS DE PLÀSTIC NOM COMERCIAL SÍMBOL DE RECICLATGE

Ampolla de detergent

Cinta aïllant

Guants

Ampolla d’aigua

Canonades

Casc de ciclista

Envasos per a ous

Bossa de supermercat

Coberts d’un sol ús

Pròtesis mèdiques

Mànec d’un pot de cuina

Fars

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 50


2 REFORÇ

PROPIETATS DELS PLÀSTICSFITXA 2

Els plàstics són polímers formats per grans macromolècules. El seu ús està molt estès degut a les seves característiques: són materials lleugers, resistents a la corrosió, aïllants de l’electricitat, tenen un baix cost i, a més, són fàcils de fabricar i poden adquirir formes ben diferents.

Relaciona els materials de la llista amb les seves propietats més importants:

Lycra • • Molt lleuger

Pell artificial • • Flexible.

Metacrilat • • Elàstic

Poliestirè • • Aïllant

Niló • • Antiadherent

PVC • • Transparent.

Polièster amb fibres • • Químicament resistent

Tefló • • Impermeable.

Dedueix quina és la propietat principal dels plàstics que s’utilitzen en les aplicacions següents:

a) Vestit de busseig. e) Para-xocs d’automòbil.

b) Recobriment de cable elèctric. f) Envasos d’un sol ús per a aliments calents.

c) Raqueta de tenis. g) Plafó aïllant.

d) Pneumàtic. h) Mànec d’una paella.

2

1

PRACTICA

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 51


AMPLIACIÓ

FABRICACIÓ AMB PLÀSTICS2 FITXA 3

La manera de treballar dependrà del tipus de material plàstic que s’hagi de fer servir. Els termoplàstics són més senzills de fabricar, atès que es poden utilitzar diverses tècniquesbasades en l’aportació de calor i de pressió. Però els termostables no es fonen en escalfar-se, i per això el seu procés és més complicat.

Senyala quin és el procediment de fabricació més adequat per obtenir els objectes de plàstic següents. Raona la resposta.

a) La carcassa d’un televisor. f) Safates per a bombons.

b) Banyeres. g) Suro blanc.

c) Unes estovalles. h) Una mànega de jardí.

d) Un endoll. i) Ampolles.

e) La sola d’unes sabatilles. j) Tapadora.

Mitjançant fletxes, uneix els tipus de plàstics amb els mètodes corresponents que es fan servir per fabricar-los:

Extrusió • • Poliestirè, PVC, acrílic.

Emmotllament per bufatge • • Polietilè, poliestirè, niló, polipropilè.

Emmotllament per injecció • • PVC, polietilè, polipropilè.

Emmotllament per compressió • • PVC.

Calandratge • • Fenol, amines.

Emmotllament per buit • • Polietilè, PVC, niló.

Filatura • • Poliamides, polièster, lycra.

Laminatge • • PET.

2

1

QÜESTIONS

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 52


AMPLIACIÓ

IDENTIFICACIÓ DE PLÀSTICS2 FITXA 4

L’objectiu d’aquesta fitxa és identificar mitjançant assajos senzills la mena de plàstic amb el qual s’han construït alguns objectes quotidians. Les mesures de seguretat són moltimportants en aquesta fitxa. Els assajos a la flama cal fer-los a la vitrina.

ASSAIG DE DENSITAT:

Farem servir tres líquids de densitats diferents i observarem si el plàstic hi sura. a) Aigua amb alcohol. Densitat inferior a 1.b) Aigua. Densitat igual a 1.c) Aigua amb sal. Densitat superior a 1.

PROVES MECÀNIQUES:

Flexibilitat: intenta doblegar totes les mostres amb les mans.

Tall: intenta ratllar amb un cúter cadascuna de les mostres. Vés amb compte de no tallar-te.Fractura: colpeja totes les mostres amb un martell.

ASSAIG A LA FLAMA:

Agafa una mostra petita de plàstic i, amb unes pinces, acosta-la a la flama d’una espelma.Observa si té lloc la combustió o la fusió, el color de la flama i fixa’t en l’olor que se’n desprèn.

PROCEDIMENT

Mitjançant unes proves pràctiques al taller, intenta completar la taula:1

PRACTICA

TIPUS DE PLÀSTICDENSITAT

(SURA O NO SURA)

ASSAIG MECÀNIC

(FLEXIBILITAT, TALL,

FRACTURA)

COMBUSTIÓ / FUSIÓ

FLAMA: COLOR / OLOR

Fenols – –

PF – –

– –

Poliuretà – –

PUR – –

– –

Clorur de polivinil – –

PVC – –

– –

Cautxú – –

– –

– –

Acrílic (fibra tèxtil) – –

– –

– –

Polietilè – –

PE – –

– –

Poliestirè – –

PS – –

– –

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 53


AMPLIACIÓ

PLÀSTICS BIODEGRADABLES2 FITXA 5

Les societats avançades han de fer front al volum de residus creixent que generen. La recerca de nous materials no persegueix tan sols produir-ne de més barats i amb més prestacions, sinó que també exigeix que siguin fàcils de reciclar o bé capaços d’autodestruir-se sense causardanys el medi ambient.

Investiga els problemes ecològics que poden sorgir durant la transformació i l’eliminació dels plàsticsconvencionals.

Creus que és possible fer servir aquest tipus de plàstics per a qualsevol aplicació industrial? Per què?

2

1

QÜESTIONS

La fabricació de plàstics biodegradables a partir de ma-terials naturals és un dels grans reptes de diferents sec-tors industrials, agrícoles, de materials per a serveis, etc.Es tracta d’aconseguir un material que, un cop s’hagi fetservir com a bosses, cobertes d’hivernacles, etc., s’auto-destrueixi en ser rebutjat. Una empresa espanyola, es-pecialitzada en el procés de recollida selectiva i trac-tament integral de la fracció orgànica dels residus mu-nicipals (Fardis Ibérica, S. L.), ha aconseguit fabricar icomercialitzar alguns productes que compleixen ambuna doble condició: són biodegradables i compostables,i això fa possible la generació de riquesa després de laseva destrucció.

Polímers biodegradables

Al llarg de la primera meitat del segle XX, la recerca dematerials sintetitzats a partir d’àcid glicòlic i altres àcidsalcohols es va abandonar perquè els polímers obtingutseren massa inestables per a la seva utilització industriala llarg termini [...].

Els bioplàstics de nova generació retenen les sevespropietats fisicoquímiques termoplàstiques durant elcicle de vida del producte manufacturat; però, un copdipositats en condicions de compostatge o metanit-zació, es «biodegraden» completament de la mateixamanera que els residus orgànics. És a dir, són trans-formats per microorganismes en aigua, diòxid de car-boni i/o metà a un ritme equivalent o superior al de lacel·lulosa.

La inestabilitat intrínseca d’aquestes resines –causadaper la biodegradació– les converteix en eines impres-cindibles per contribuir a la consecució d’un autènticdesenvolupament sostenible. Atès que es produeixen

a partir de recursos renovables, i es transformen en eines que faciliten la recollida selectiva i posterior va-loració dels residus orgànics generats per la nostra civilització.

Productes útils

Bosses d’escombraries. Presenten propietats fisicoquí-miques semblants a les del polietilè, tot i que es «bio-degraden» en menys de 35 dies sota condicions decompostatge. Són ideals per a la recollida selectivade la fracció orgànica dels residus domèstics i comer-cials, restes de poda, jardineria, etc.

Film per a l’agricultura. Transparent, translúcid o opac,està disponible en diverses formulacions per adap-tar-se a les necessitats de temporalitat que té cadaconreu.

Film retràctil. Transparent, per a envasos i embalatges.

Coberteria. Culleres, forquilles, ganivets i culleretes. Suporten temperatures elevades i es degraden en 120 dies sota condicions de compostatge.

Plats i vasos. Fabricats en paper laminat amb film bio-degradable o bé en àcid polilàctic (transparent).

Safates. Qualsevol tipus de safates assimilables a lesfabricades avui dia a partir de poliestirè, però produï-des amb pedra calcària i fibra de cel·lulosa recicladai laminada amb film plàstic biodegradable.

INFORMACIÓ FACILITADA PER FARDIS IBÉRICA, S. L.

PRODUCTES BIODEGRADABLES I COMPOSTABLES

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 54


AVALUACIÓ

AVALUACIÓ2 FITXA 7

NOM: CURS: DATA:

Com es classifiquen els plàstics? Indica les ca-racterístiques de cada tipus de plàstic i posa unexemple d’aplicació.

Omple els buits de la taula:

Observa el dibuix següent. Indica i explica la tèc-nica de processament de plàstics que s’ha uti-litzat.

Indica amb quin plàstic poden estar fabricats elsobjectes següents i la tècnica de processamentque s’ha fet servir:

Explica quines operacions duries a terme per fa-bricar una capsa de metacrilat. Indica, en cadacas, les eines i la cola que faries servir.

5

4

3

2

1

NOM DEL PLÀSTIC

APLICACIONS PROPIETATS

Tereftalat de polietilè (PET)

Resines de polièster (UP)

Poliuretans(PUR)

Carcasses de líniablanca d’electro-domèstics, botonsd’aparells, instru-ments i davantalsd’automòbils, en-vasos de iogurt,calçat.

Transparent i im-permeable a com-ponents gasosos.No sura a l’aigua.

Es combina amb lafibra de vidre, totformant materialscompostos de granresistència.

OBJECTENOM

DEL PLÀSTICPROCESSAMENT

Xeringa

Canonada

Teixit de banyador

Pel·lícula fotogràfica

Mànec de paella

Vestit de busseig

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 56


AVALUACIÓ


Els plàstics:

a) Són el resultat de la polimerització de mo-nòmers.

b) Són elastòmers que experimenten gransallargaments.

c) Són lleugers i suporten temperatures altes.

Els termoplàstics:

a) Es poden processar diverses vegades, comels plàstics termostables.

b) Estan formats per macromolècules de for-ma lineal o ramificada.

c) Són, per exemple, el polietilè, el polipropilèi el neoprè.

Els termostables:

a) Són plàstics rígids perquè tenen una matriude fibra de vidre.

b) Les seves macromolècules formen una xar-xa que es pot contraure o bé estirar-se.

c) Només es poden processar un cop perquèexperimenten una reacció d’enduriment.

El policarbonat:

a) És un plàstic amb unes propietats quími-ques i òptiques excel·lents, i per això es faservir per fabricar CD i pel·lícules fotogrà-fiques.

b) És un plàstic termostable més resistent al’impacte que no pas el vidre.

c) S’utilitza com antiadherent a les paelles i elspots de cuina perquè té fluor.

En l’emmotllament per injecció:

a) La peça per on surt la massa fosa del plàs-tic té forma de broc.

b) El pistó avança i introdueix la massa fosadins el motlle d’acer.

c) Es fabriquen ampolles i peces buides.

El procés de bufatge serveix per:

a) Fabricar planxes de plàstic.

b) Fabricar ampolles.

c) Fabricar fils tèxtils.

L’escumeig:

a) És un procés en el qual s’introdueix sabó alplàstic perquè sigui més lleuger.

b) És la tècnica a partir de la qual es fabriquenel poliestirè expandit i molts tipus d’espon-ges de plàstic.

c) És la tècnica en què la peça adopta la for-ma desitjada quan s’aplica pressió i calor auna preforma plàstica compactada.

El niló:

a) És una fibra sintètica més forta que qualse-vol fibra natural.

b) Serveix per fabricar pantalons texans, ca-mises i mitjons.

c) És molt elàstic i es comercialitza amb el nomde lycra.

Al taller, els plàstics:

a) Es marquen amb retolador indeleble o ambcinta adhesiva.

b) Poden enganxar-se amb qualsevol adhesiu,excepte el propilè.

c) Es foraden sempre lubricant-los amb oli.

La cola de cianocrilat:

a) És l’única que serveix per enganxar el po-liestirè expandit.

b) Si se’n posa massa, debilita la unió.

c) Es fa servir com antiadherent a les paellesi els pots de cuina perquè té fluor.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 57



COM DIFERENCIEM UNS PLÀSTICS DELS ALTRES?FITXA 10

L’any 1860 es va convocar un concurs amb l’objectiu de trobar un material capaç de substituir el marfil, que ja començava a escassejar i a més era molt car, en la fabricació de les boles de billar. John Hyatt va inventaraleshores el cel·luloide, un material amb unes característiques peculiars, que es podia estovar diverses vegades i emmotllar-se de nou mitjançant calor. Es tractava del primer termoplàstic, i la indústria va trobar ben aviatmultitud d’aplicacions per explotar-ne les qualitats.

El primer material termostable va ser la baquelita. La baquelita és aïllant, resistent a l’aigua i els àcids, i per aquestmotiu es va fer servir per fabricar objectes d’ús domèstic i components elèctrics. Es tracta del primer plàstic que es va fabricar a gran escala. L’èxit d’aquests materials nous va motivar, a la dècada del 1930, un fort interèsper part de la indústria en desenvolupar altres materials de característiques especials, com ara el polipropilè (PP) o el polietilè. Així van sorgir el clorur de polivinil (PVC), un plàstic dur i resistent al foc, molt adequat per fabricarcanonades de diferents tipus; el poliestirè (PS), un material transparent, perfecte per fabricar vasos, pots, etc.; el poliestirè expandit (EPS), una escuma blanca i rígida que s’empra com aïllant tèrmic i per a embalatges, i totauna sèrie de materials nous.

La primer fibra artificial fou el niló, i les seves propietats les va saber aprofitar immediatament la indústria tèxtil. Va esdevenir la primera de tot un ventall de fibres artificials, que aportarien molts avantatges respecte a les fibresnaturals. Avui dia, i a causa dels nous hàbits de consum creats, el tereftalat de polietilè (PET) és el plàstic mésutilitzat, sobretot pel que fa als envasos de les begudes; ha desplaçat el vidre i el PVC en el mercat dels envasos.Però la indústria química continua la seva tasca de recerca en l’intent de trobar materials cada cop més sofisticats,i adequats a les noves exigències de la indústria.

Crea una línia del temps. Al llarg d’aquesta unitat has conegut algunes de les fites més importants de la història dels materials plàstics, i en el text de més amunt t’hem esmentat algunes dades complementàries sobre com va sorgir i es va desenvolupar aquesta indústria.

• Representa en una línia del temps l’ordre en què van anar apareixent tots aquests materials nous. Fes servir les dades que et donem en el text i les que trobaràs al llibre, inclosa la doble pàgina final «Plàstics per totes bandes».

Repassa les característiques dels diversos tipus de materials plàstics. Els termoplàstics, els termostables i els elastòmers són tipus de plàstics amb propietats, formes de producció i utilitats diferents, que has d’aprendre a conèixer.

• Indica quines de les sentències següents referides als plàstics són certes (C) i quines són falses (F).

Els plàstics elastòmers reben aquest nom per la gran elasticitat que mostren.

La principal propietat dels termoplàstics és que la seva forma es pot modificar amb facilitat.

Els materials termoplàstics i termostables es poden reciclar mitjançant l’aportació de calor.

El comportament dels plàstics enfront de la calor té relació amb la seva estructura interna.

Els materials elastòmers suporten bé la calor.

Els plàstics termostables són més resistents que els termoplàstics, perquè la seva estructura interna és molt més compacta.

Els plàstics són molt barats.

Els plàstics es degraden amb facilitat.

2

1

1838 Regnault inventa el clorur de vinil.

I

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 59



COM DIFERENCIEM UNS PLÀSTICS DELS ALTRES?FITXA 10 (CONTINUACIÓ)

Ara has de reconèixer les propietats d’alguns dels plàstics més emprats. A més de les característiques pròpies de cadascun dels tipus de plàstics, els materials plàstics presenten una sèrie de propietats particulars que els fan adequats per a unes aplicacions i inadequats per a d’altres, com ara la resistència, la fragilitat, les qualitats aïllants, etc.

• Relaciona els materials plàstics de la columna de la dreta amb les seves característiques pròpies de la columna de l’esquerra.

Resistent al desgast i a l’acció de productes químics. Polibutadiè (BR).

Lleuger, resistent al desgast i amb resistència Polipropilè (PP).mecànica alta, bon aïllant.

Dur, resistent a la calor i als productes Melamina.químics, bon aïllant.

Resistent a les baixes temperatures i al desgast. Polisiloxà (SL).

Resistent a la corrosió i als agents químics, Poliamida (PA).poc inflamable.

Tenaç i resistent als cops. Policarbonat (PC).

Bastant rígid, resistent als esforços i a l’acció Baquelita.dels productes químics, bon aïllant.

Aquí has de distingir els materials plàstics que conformen els objectes del nostre entorn. Ja has vist quins són els plàstics més utilitzats a la indústria, els que podem trobar més sovint en les nostresactivitats diàries, i les característiques particulars que tenen.

• Busca objectes petits, que puguis dur a classe i mostrar-los als teus companys, que estiguin fabricats amb plàstics diversos. Quants més en trobis, molt millor.

• Després, compara’ls amb els objectes que hagin trobat els teus companys, i relacioneu les propietats de tots els plàstics que heu trobat amb les aplicacions que heu descobert.

Relaciona els diferents tipus de plàstics amb les seves propietats, tècniques de producció i usos.

• Completa la taula indicant-hi quins objectes es fabriquen amb cada tipus de plàstic, quines són les característiques que cada objecte aprofita i quins mètodes de producció es fan servir per fabricar-lo.

5

4

3

Tipus de plàstic Objecte Propietats Tècnica de producció

PP

CR

HDPE

Resines fenòliques

PMMA

PA

PVC

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 60



COM ES FABRIQUEN ELS MATERIALS PLÀSTICS?FITXA 11

Identifica les tècniques bàsiques de producció de plàstics. Cada plàstic exigeix unes tècniques particulars de fabricació i constitució, perquè té característiques pròpies, com ara diferents temperatures de fusió o de transició vítria; uns poden conformar-se diverses vegades, altres només una, etc.

• Completa els espais en blanc que trobaràs en les sentències següents, i que fan referència a les tècniques de producció de polímers termoplàstics.

consisteix a fabricar peces de plàstic mitjançant motlles, que donen al material la forma desitjada.

és un mètode que demana molt de temps, atès que cal assegurar-se que el material fos omple completament tot el motlle, i després cal deixar-lo refredar.

L’emmotllament a alta pressió també es coneix com a .

La tècnica anomenada es fa servir per fabricar canonades i altres perfils de secció constant.

El mètode més utilitzat per produir plàstics termoplàstics és el .

Per fabricar plàstics amb una densitat molt baixa o expandits, es fa servir la tècnica del .

Les tècniques de producció de termoplàstics presenten dues variants, en funció del tipus de pressió a què se sotmet el material. Són el i el .

Coneix el procés de producció de polímers termoestables. Els plàstics termostables es polimeritzen sempreen un motlle. Però aquest procés es pot dur a terme utilitzant tècniques diferents, com ara l’emmotllament per compressió i l’emmotllament per transferència.

• T’oferim els esquemes de tots dos mètodes, compressió i transferència. Quin és cadascun d’ells?

• Ara retola els dos dibuixos i indica-hi les diferents fases del procés. Quina creus que és la diferènciaprincipal entre tots dos mètodes?

Identifica les diverses tècniques de mecanització de plàstics. El plàstic ha substituït els materials tradicio-nals, com ara la fusta o el metall, en moltes aplicacions. Tot i que requereix tècniques pròpies de mecanitza-ció i eines adequades.

• Identifica cadascuna de les tres tècniques que il·lustren els dibuixos següents. Retola-hi les eines i les fases del procés que coneixes.

• Quines diferències creus que hi ha entre aquestes tècniques i les que es fan servir per mecanitzar la fusta?

3

2

1

a b

a cb

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 61



PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT RECICLAR ELS PLÀSTICS?FITXA 12

Analitza la fase de selecció del reciclatge de plàstics. La recollida selectiva i la classificació són les primeres fases del procés de reciclatge dels plàstics. Amb la finalitat de reduir-ne els costos, la classificació s’ha de fer en els punts d’origen, en els llocs on s’origina el residu. En realitat, existeixen més de cent tipus de plàstics diferents. Però a efectes del seu reciclatge només ens n’interessen sis: els que surten recollits al quadre de la dreta. Cada un d’aquests tipus es recicla per separat, fins i tot quan el reciclatge es fa utilitzant els mateixos mètodes.

• Creus que la identificació dels plàstics amb un número simplifica el procés del reciclatge? Per què?

• Fes un llistat d’objectes de plàstic d’ús quotidià amb deixalles de cada un dels sis tipus de plàstic que s’esmenten a la taula de la dreta, i localitzant-ne el número d’identificació. Quins dels plàstics d’aquesta mena són més habituals a casa teva? I els menys habituals?

Treball en equip. Els materials plàstics generen problemes de recollida i de trasllat. Per exemple, un camió amb capacitat per transportar dotze tones de residus comuns pot transportar-ne sis o set de plàsticcompactat, i amb prou feines dues tones de plàstic sense compactar.

• Forma grups amb els teus companys de classe i parleu sobre el problema que implica el volum dels residus plàstics. Intenteu trobar una manera alternativa de recollir aquests materials que aporti una solució al problema.

Comprova fins a quin punt els materials nous han canviat les nostres vides. La irrupció dels materials plàstics ens ha permès substituir molts dels materials tradicionals per altres que imiten i milloren les seves característiques, que es poden produir industrialment, i sense que l’escassetat de matèries primeres suposi cap inconvenient. Ara bé, tots els avenços de la tecnologia comporten una sèrie d’efectes secundaris i de noves necessitats. En un món que cada vegada és més consumista, el plàstic ha transformat en objectes d’usar i llençar moltes coses que abans estaven destinades a durar. En resum, ara consumim més que abans i també produïm més residus.

• Quins materials penses que pot ser més interessant substituir-los per plàstics? Per què?

• En quines aplicacions són «insubstituïbles» els plàstics?

• Quins canvis sociològics i econòmics ha comportat l’aparició dels plàstics? És a dir, com creus que han canviat les nostres vides aquests materials nous? I l’activitat industrial?

• Imagina’t que un dia, en llevar-te al matí, descobrissis que els plàstics ja no existeixen. Escriu un text breu que descrigui com canviarien les teves activitats normals si no hi haguessin plàstics. Quines coses no podries fer? Quines les hauries de fer d’una altra manera?

3

2

1

Tereftalat de polietilè (PET).Envasos, ampolles, fibrestèxtils, safates per al micro-ones.

Polietilè d’alta densitat (PEAD). Envasos per a olis,xampús, detergents, bosses,canonades.

Clorur de polivinil (PVC). Ampolles d’aigua, màne-gues, piles, joguines, film,marcs de finestres.

Polietilè de baixa densitat(PEBD). Bosses, bolquers,tubs per al rec, pots de cos-mètics.

Polipropilè (PP). Film per aaliments, envasos indus-trials, catifes i tapisseries.

Poliestirè (PS). Pots de io-gurt i altres làctics, safatesde supermercat, maquine-tes d’afaitar.

1 2

3 4

5 6

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 62



SÍNTESIFITXA 13

Completa el mapa de conceptes següent.1

ELS MATER

IALSPLÀSTICS

s’obtenen a través de

diverses tècniques

es reciclen seguinttres m

ètodesdiferents, que són

reciclatge mecànic

es mecanitzen

amb tècniques

com

termoplàstics

termostables

rectificació

procés que només es pot

aplicar als plàstics

on el material es crem

ai s’usa com

segons el seucom

portament

enfront de la calor, es classifiquen en

poden ser conformats

mitjançant calor

també anom

enatssón com

postosbasats en

el carboniés a dir, són

materials

monòm

ersque s’uneixen

entre ells formant

mitjançant un

procés anomenat

que estan formats per m

olèculesde m

ida petita, els

emm

otllament per com

pressió

emm

otllament

colada

tenen estructuresinternes en form

a de

cadenes entrecreuades

que poden serque poden ser com

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0043-0064.qxd 19/3/08 17:22 Página 63


3 La producció d’alimentsMAPA DE CONTINGUTS

ELS ALIMENTS

ELS ALIMENTS ELABORATS

s’han de tractar perconservar-los mitjançant

tractaments físicsque poden ser

tractaments químicscom ara

s’han d’envasar per protegir-losi transportar-los amb envasos

metàl·lics

termoplàstics

cel·lulòsics

laminats compostos

de materialsorgànics

sucre

fumatge

fermentació

saladura

refrigeració

congelació

frigorífics

escaldat cocció pasteurització esterilització (UHT)

tèrmics

que es desenvolupaamb cultius

que pot ser

provenen de

el bestiar s’alimenta de

el bestiars’alimenta de

amb vaixellsde pesca

en instal·lacionscom

intensius

herbacis

extensius

l’agricultura

guaretadob control del medimonocultiu

ramaderia

intensiva extensiva

costanera d’altura

la pesca l’aqüicultura

arboris

pinsos farratge herba farratge fresc

plataformes de cria piscifactories

gràcies a tècniquesde conreu com

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 65


• L’aliment: una necessitat bàsica.

• L’agricultura: conreus intensius, extensius i arboris.

• La ramaderia intensiva i extensiva, la pesca i l’aqüicultura.

• La indústria alimentària: tècniques de manipulació, elaboració i conservació dels aliments.

• Els tractaments de conservació dels aliments. L’etiquetatge.

• Els envasos dels aliments. Característiques i classificació.

• Descripció dels processos productius del sector primari amb simulació de tècniques.

• Recollida d’informació sobre les activitats agroramaderes de l’entorn.

• Comprovació de la relació entre les necessitats dels conreus i la climatologia de les zones on es conreen.

• Observació i reconeixement de la procedència d’espècies marines.

• Coneixement del procediment casolà per a la conservació d’un aliment fresc, i elaboració del seu diagrama organitzatiu industrial.

• Observació de diferents tipus d’envasos per a un mateix producte i proposició d’un nou tipus d’envàs.

• Interpretació i confecció d’etiquetes alimentàries.

• Identificació dels residus de la pròpia llar, i gestió domèstica i urbana per a la seva reducció, reutilització i reciclatge.

• Interès per relacionar la qualitat d’un producte, la dificultat de la seva obtenció i el seu cost econòmic.

• Actitud crítica davant l’ús i l’abús de la tecnologia per satisfer les necessitats humanes bàsiques.

• Respecte pels costums de totes les cultures.

• Valoració de la necessitat d’utilitzar simbologia normalitzada en l’etiquetatge de productes alimentaris.

• Valoració de la importància de la indústria alimentària catalana.

• Reconeixement de la importància de la recollida selectiva de residus domèstics.

CONTINGUTS

PROGRAMACIÓ3• Identificar l’aliment com una de les necessitats

bàsiques de les persones.

• Identificar i descriure tècniques i operacions quedistingeixen, en el sector primari, la produccióintensiva i la producció extensiva.

• Valorar les tècniques modernes que es fan servir en l’agricultura, la ramaderia i la pesca per millorarel rendiment i obtenir més quantitat d’aliments sense exhaurir els recursos del medi.

• Conèixer els processos tecnològics actuals que generen i elaboren aliments.

• Descriure les condicions d’higiene i funcionament de les indústries alimentàries.

• Diferenciar els tractaments tèrmics, frigorífics i químics que poden aplicar-se a un aliment.

• Descriure els principals mètodes de conservació casolana i la seva aplicació a la indústria alimentària.

• Destacar la importància de la tecnologia en el processat, la conservació i la distribuciód’aliments, des que s’obté la matèria primera fins que en fem ús.

• Descriure les funcions de l’envàs alimentari i diferenciar-ne els diferents tipus, cadascun ambunes propietats que el fan adient per a determinatsproductes i tractaments de conservació.

OBJECTIUS

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 66


REFORÇ

RECICLATGE I3 FITXA 1

En aquesta unitat has estudiat l'ús dels envasos en el nostre entorn i el seu reciclatge. Si volem deixarun món millor a les pròximes generacions hem de conèixer els mecanismes de reciclatge d'aquestsresidus. Posa't a prova i contesta les següents activitats.

Observa les següents imatges d’envasos d’aliments i escull en quins dels contenidors de la dreta els llençaries:

1

QÜESTIONS

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 73


3 REFORÇ

RECICLATGE IFITXA 1 (Continuació)

Qui ha de ser responsable de la gestió dels residus?

El preu dels productes alimentaris només inclou el cost d’elaboració i conservació fins que arriben al consumidor. Però el consum de tots els productes genera residus, i són els municipis els que s’han de fer càrrec del cost del tractament o l’eliminació d’aquest residu que genera el producte ja consumit.

• Creus que seria interessant implicar els fabricants en el tractament dels residus que genera el consum dels seus productes? Com creus que es podria fer això? Creus que se’ls podria obligar d’alguna manera?

• Suggereix formes de gestió que incloguin el fabricant i discutiu a classe quina és la més encertada, per exemple:

– Recollida selectiva dels envasos i altres residus als punts de venda del producte.

– Inclusió en el preu de venda d’un cànon que reverteixi en el municipi.

– Premis per a les empreses que produeixin productes amb menys residus.

3

Reconeix noms relacionats amb el reciclatge.

Identifica vuit conceptes en la següent sopa de lletres.

2

C A D T S E A N D L O E S MB R V S A O P G E R S E U HU E N V A S S S I S I J I SW C E A O D C L X R E F U BQ I N C I N E R A D O R A NA C R T G S F R L O E D A LF L A S R I B U L S F L Q EL A S B S M S V E S I D U SE R G F O Q M C R E S I D US E O C Z C P O I I N O P SO A S A F S A S A S M B S AS E B S E I H D A F S N D SC O N T E N I D O R S O I EF E R A S T A B S R D S T O

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 74


3 AMPLIACIÓ

RECICLATGE IIFITXA 2

En aquesta activitat entrarem a la pàgina WEB de la Generalitat de Catalunya -a l'apartat corresponent a l’Agènciade Residus de Catalunya- on hi apareix informació sobre el reciclatge dels envasos lleugers:

http://www.arc-cat.net/ca/municipals/recollidaselectiva/rmordinaris/envasos/reciclatge.html

• De quines formes es pot aprofitar els material resultant del reciclatge dels cartrons de begudes o brics?

• Segons aquesta pàgina, creus que els envasos metàl·lics són bons des del punt de vista del reciclatge de residus? Justifica la teva resposta.

• Investiga quins són els envasos d’aliments que més utilitzes a casa teva. En què es poden convertir una vegada s’hauran reciclat?

• Cada vegada són més les veus que demanen que es minimitzi la utilització de bosses de plàstic als comerços. Quines alternatives hi ha? Investiga sobre les bosses biodegradables. Hi ha algun comerç a prop de casa teva que en disposi? Quins avantatges tenen?

A LA XARXA

Tot seguit, contestarem les preguntes següents:

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 75


3 AMPLIACIÓ

RECICLATGE IIIFITXA 3

La informació que hauria d’aparèixer en el web hauria de ser molt semblant a la que es presenta tot seguithttp://www.arc-cat.net/ca/municipals/recollidaselectiva/rmordinaris/envasos/evolucio.html

La gestió de residus a casa i al teu barri.

Perquè sigui eficaç, la gestió dels residus ha de començar a casa de cada consumidor.

• Fes una llista de les reutilitzacions d’envasos que fas a casa teva. Compara-la amb la d’altres companys i proposeu-ne algunes altres. Discutiu els avantatges i els inconvenients de cadascuna.

• Feu un treball en grup sobre la recollida de residus al barri o al poble. Localitzeu en un plànol els contenidors de recollida selectiva. De quants tipus n’hi ha? Són a prop els uns dels altres? N’hi ha prou? Els buiden sovint?

• Quines associacions o administracions s’encarreguen de la recollida de residus de la llar (roba, mobles, electrodomèstics, etc.)? Investiga què en fan i completa un quadre com aquest.

1

• Quina és la tendència generald’aquest gràfic? Ha augmentatmolt les aportacions a lesdeixalleries en comparació a lesaportacions als contenidors decarrer (al gràfic, Àread’aportació)? Quina conclusióen treus? Saps on és ladeixalleria més propera a casateva? I el contenidor de plàstic,paper o vidre més proper?

• Estudiant la tendència delgràfic, què hem d’esperar en elfutur? Per què creus que esrecicla més ara que fa 10 anys?

A LA XARXA

NOM ADREÇA QUÈ RECULLEN QUÈ EN FAN

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 76


AMPLIACIÓ

CONSERVACIÓ D’ALIMENTS3 FITXA 4

CONSERVES

Per completar els continguts relacionats amb la indústria alimentària i els tractaments de conservació es poden elaborar melmelades i almíbars de diferentes fruites, així com samfaina. Els alumnes han de portar el material (aliments, pots de conserva de vidre amb tapa metàl·lica i alguns pots i culleres per remenar). S’han d’utilitzar els fogons de gas del taller de tecnologia i separar-los de la zona on treballaran els nois i noies. S’han de folrar les taules de l’aula amb paper per treballar amb millors condicions d’higiene i també poder netejar les taules d’una manera fàcil. Els alumnes, primer de tot, s’han de rentar les mans i netejarels aliments a la pica. Després es procedirà a pelar els aliments i tallar-los a troços.

• Els que fan samfaina hauran de tallar l’albergínia de manera que s’aprofiti la pell i així doni un toc de color al pot(no oblideu el pebrot, el tomàquet i la seva). Es tracta d’anar posant diverses capes alternades fins omplir el pot.S’han d’anar aixafant les diverses capes amb una cullera per treure l’aire i anar buidant el suc per fer lloc. S’ha d’evitar que hi hagi aire al pot i, per tant, s’ha d’omplir a ran.

• Els que fan almíbar han de fer bullir aigua i afegir-hi sucre i una branca de canyella. Al poc temps s’hi afegeix lafruita tallada prèviament a troços grans i es va remenant. Ara ja es poden omplir els pots a ran.

• Els que fan melmelada han de tallar la fruita a trossos petits i omplir l’olla. Es tira una branca de canyella. Al capde 10 minuts, quan la fruita ja redueix, s’hi afegeix el sucre i es cou durant 10 minuts més. Es treu la canyella.Quan s’ha apagat el foc es passa el producte per la batedora fins que agafi la consistència de la melmelada.

• Una vegada s’han omplert els pots i s’han netejat s’han de posar dins d’una olla gran on prèviament s’hauràcol·locat un drap per protegir els pots dels cops quan bulli l’aigua. Els pots han de bullir durant 15 minuts.

S’ha de refredar el conjunt paulativament perquè no es trenquin els pots. Es pot deixar tota la nit refredant-se o anar afegint aigua freda a l’olla poc a poc.

Fes una llista amb les operacions que has fet per tal d’elaborar les conserves. Ordena-les cronològicament.

Quines accions has portat a terme per treballar de forma higiènica al taller de tecnologia?

Per què s’han d’omplir els pots fins a deixar-los completament plens?

Què s’aconsegueix en l’últim pas que consisteix a fer bullir els pots tancats en una olla plena d’aigua?

Per què creus que el tap dels pots és de llauna? Quina tècnica heu d’utilitzar per tornar a obrir els pots?5

4

3

2

1

QÜESTIONS

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 77


AVALUACIÓ

AVALUACIÓ3 FITXA 5

NOM: CURS: DATA:

Ordena els següents conceptes que fan referèn-cia al procés tecnològic:

Omple els espais vuits i completa les frases se-güents:

a) Els cultius ______________ es caracteritzen perl’elevat valor econòmic de cada planta, i perme-ten utilitzar moltes tècniques de conreu. Per con-tra, els cultius ____________ requereixen menystasques de conreu que es poden limitar a la______________ i a la ________________.

b) El ______ de ________________ és la distànciamínima que hi ha entre els arbres i determinal’espai que hi ha disponible per al creixementde la planta.

c) El ___________ és una tècnica antiga de con-reu que deixava reposar la terra durant un anydesprés de conrear-la d’1 a 3 anys. Ha estatsubstituït per la _____________ de ___________que consisteix a combinar conreus que es com-plementen durant un cicle de diversos anys.

a) Quines diferències hi ha entre el procés de re-frigeració i el de congelació?

b) I entre la pasteurització i l’esterilització UHT?

Relaciona els conceptes de l’esquerra amb els dela dreta.

Palangre

Reg a mantaAgricultura

Farratge Ramaderia

Aviram

NansaPesca

Quin tipus de tractament de conservació d’ali-ments s’ha aplicat al pernil ibèric?

De quines maneres es pot comercialitzar el per-nil i quines mesures hem de tenir en compte encada cas a l’hora de consumir-lo?

Defineix els conceptes següents:

UHT:

PASTEURITZACIÓ:

LIOFILITZACIÓ:

BRIC:

Què és la cadena del fred? Quines tecnologies uti-litzem per no trencar-la? Què ha permès l’ús d’a-questes tecnologies pel que fa a la salut?

Relaciona les imatges que es mostren a continua-ció amb els conceptes següents:

a) sega

b) llaurada tradicional

c) llaurada automatitzada

d) sega tradicional.

8

7

6

5

4

3

2

1

Plantació

Reg

Preparaciódel terreny

Tractamentdel cultiu

Recol·lecció

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 78


Quins avantatges comporta per a l’agricultura lautilització de la maquinària que es representa ales imatges?

Com es feien les feines de sega abans de la uti-lització de la maquinària actual?

Si haguessis de planificar la tècnica de reg peraplicar en un terreny de clima mediterrani on lespluges són escases, quina tècnica empraries? Jus-tifica la teva elecció.

Compara les dues imatges i respon les preguntes:

a) Compara les dues imatges i comenta els aspec-tes d’higiene en el traball.

b) Quins efectes sobre l’aliment té no treballar encondicions òptimes d’higiene?

c) Què és un punt crític? I una sala blanca?

10

9

NOM: CURS: DATA:

AVALUACIÓ

AVALUACIÓ3 FITXA 5 (Continuació)

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 79


AVALUACIÓ


El reg a manta:

a) Consisteix a inundar mitjançant sèquies to-ta l’extensió dels conreus extensius, o no-més els solcs que hi ha sota les plantes.

b) És el mètode més eficient des del punt devista de l’estalvi d’aigua.

c) És un mètode de reg idèntic al reg per as-persió.

Una granja productora en la qual el bestiar pas-tura lliurement pels prats és:

a) Una explotació intensiva.

b) Una explotació extensiva.

c) Una explotació intrusiva.

Un xai és un tipus de bestiar:

a) Equí.

b) Oví.

c) Caprí.

Quin dels següents ormeigs de pesca fan malbéel peix:

a) Xarxa d’arrossegament.

b) Palangre.

c) Nansa.

Quin d’aquest tractaments de conservació és tèrmic:

a) Esterilització.

b) Fumatge.

c) Fermentació.

6. Un bric és un tipus de:

a) Envàs cel·lulòsic.

b) Envàs laminat compost.

c) Envàs metàl·lic.

Quina tècnica de conreu consisteix a conrear sem-pre la mateixa planta?

a) Guaret.

b) Fumatge.

c) Fermentació.

Qualsevol situació que presenta risc de conta-minació s’anomena:

a) Sala blanca.

b) Màquina llesta.

c) Punt crític.

El tractament tèrmic en el qual el producte sesotmet a temperatures de 140 ºC durant pocs se-gons és:

a) Cocció.

b) UHT.

c) Pasteurització.

Quina d’aquestes tècniques no pertany a l’aqüi-cultura

a) Palangre.

b) Plataforma de cria de mol·luscs.

c) Piscifactories.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 80



AGRICULTURA (TERRENY-PLANTACIÓ-CULTIU)FITXA 8

Preparació inicial del terreny. A l’hora d’iniciar un conreu i, posteriorment, cada cert nombre d’anys, se solen fer unes tasques de comprovació de l’estat general del terreny. Aquestes tasques consisteixen en: anàlisi del sòl, adobamentinicial, desinfecció del sòl, millora del drenatge, desempedregament i anivellació del terreny.

Feines de plantació.

Les feines de plantació inclouen el condicionament del sòl per conrear-lo; aquestes tasques són:

• Llaurada per preparar la sembra, incorporant-hi els rostolls o restes del conreu anterior, i eliminant-ne lesmales herbes, de manera que la llavor pugui arrelar i créixer.

• Sembra directa amb sembradora automàtica en els conreus extensius de plantes herbàcies anuals.

• Trasplantament de plantes del viver al marc de plantació.

Tractament del cultiu.

Cal aplicar alguns tractaments a les plantacions, perquè creixin adequadament.

• Els tractaments fitosanitaris serveixen per protegir la planta de plagues, males herbes i altres afeccions.

• Els períodes de repòs (hivern) s’aprofiten per esporgar la planta per dirigir-ne el creixement, per eliminarcontroladament els marges, etc.

• Els períodes vegetatius (primavera) són el moment de fer l’empeltada, l’aclariment de flors i fruits (per millorar-ne la mida i la qualitat), la lligada, els tractaments hormonals, etc.

La capacitat de subministrar aigua complementària a la de la pluja des d’embassaments i pous mitjançant canals, sèquies, etc., permet abastar grans extensions de terreny. D’aquesta manera, es poden conrear plantes de regadiu, que demanen més aigua però que són molt més productives, com ara el blat de moro, els arbres de fruita dolça i l’alfals. Aquestes infraestructures milloren el rendiment agrícola de comarques senceres (canal d’Urgell, canal d’Aragó i Catalunya, etc.).

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

Ordena les següents operacions que fan referència a la preparació del terreny i el cultiu:1

QÜESTIONS

Trasplantament

Tractaments

fitosanitaris

Sembra

Llaurada

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 83


CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...

AGRICULTURA (TERRENY-PLANTACIÓ-CULTIU)3 FITXA 8 (Continuació)

NOM: CURS: DATA:

Relaciona les imatges següents amb les feines que s’hi realitzen:2

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 84


FITXA 93 CONTINGUTS PER SABER-NE MÉS...

EL FLUX D’ALIMENTS ENTRE PAÏSOS

NOM: CURS: DATA:

LA GEOGRAFIA I ELS ALIMENTS

Vivim en l’era de la informació i la comunicació, i això també es reflecteix en els costums alimentaris de les persones.Avui dia, en gairebé qualsevol part del món, podem consumir aliments procedents de plantes o animals exclusius d’u-na zona llunyana. Això és possible gràcies al transport dels aliments d’un continent a un altre en grans vaixells.

Però no sempre ha estat així, fins no fa pas gaire, les persones d’una determinada regió consumien tan sols els ali-ments produïts en el seu entorn. Així, a Catalunya, els habitants de les terres de l’interior, allunyades del mar, no po-dien menjar mai peix fresc. També és interessant el cas de la patata i el blat de moro, dos aliments que eren total-ment desconeguts a Europa fins que els espanyols no van anar a Amèrica, en el segle XV, i els van portar a la Península.

A més, la gran varietat de cultures i religions del nostre planeta es reflecteix també en els costums alimentaris. Pre-cisament una de les dificultats amb les quals s’enfronta qualsevol emigrant és la d’assimilar els costums alimentarisdels habitants del país que l’ha acollit.

Tot i els canvis, avui dia les condicions geogràfiques encara influeixen notablement en els aliments que es consumei-xen. Per exemple, a Catalunya, a les zones de l’interior encara es consumeix més carn, embotits i peix salat, mentreque a la costa es consumeix més peix fresc i verdura.

Escull 10 aliments que consumeixis habitualment i omple la taula amb la informació que es demana (procura que hi aparegui com a mínim un producte fruit de l’agricultura, de la ramaderia i de la pesca):

Quins aliments es produeixen més a prop de casa teva? Quin és el més llunyà? Quines conclusions en treus? Sempre han tingut el mateix origen?

1

ALIMENT ORIGEN

DATA

DE RECOLLIDA

D’ENVÀS

DATA

DE CADUCITAT

DISTÀNCIA EN KM

DES DE L’ORIGEN

FINS A CASA TEVA

Analitza la teva dieta i pensa alguna manera de millorar-la.

• Digues quins d’aquests aliments consumeixes cada dia (o gairebé cada dia):

– Llet i derivats – Carn – Sucre – Pa – Peix – Oli

– Pasta – Ous – Arròs – Llegums – Fruita – Verdura

• Quins d’aquests aliments consumeixes menys de dues vegades per setmana?

• Elabora una dieta equilibrada i variada per als esmorzars, dinars, berenars i sopars de tota una setmana.Cal que hi incloguis aliments de tot tipus, no només els que t’agradin.

• Compara la teva dieta amb la dels teus companys. Quines diferències hi ha?

2

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 85



INTERPRETACIÓ DE L’ETIQUETA D’UN ALIMENTFITXA 10

NOM: CURS: DATA:

CONTINGUT DE L’ETIQUETA D’UN ALIMENT

En l’etiqueta d’un aliment han d’aparèixer les característiques del producte:

• La composició. L’etiqueta ha d’incloure tots els ingredients de l’aliment. S’hi han d’especificar els additius químics.

• El valor nutritiu dels aliments. Inclou: valor energètic, que normalment s’expressa en quilocalories (kcal) o en quilojoules (kJ); contingut en proteïnes, greixos, hidrats de carboni, etc.

• La data de caducitat. És obligatori que s’especifiqui en l’etiqueta la data de caducitat, i també les normes de conservació del producte (refrigeració a la nevera, conservació en un lloc sec, etc.).

• Les dades de l’empresa. Inclouen el nom, l’adreça i el número de registre sanitari.

• El codi de barres. Aquest codi és un conjunt de xifres i barres que identifiquen el producte. Els dos primers dígits corresponen al país d’origen (per a l’Estat espanyol, el 84); la resta identificael producte segons la indústria alimentària que el fabrica, el tipus de producte i la marca.

NOM DEL PRODUCTE

Ingredients:

Farines (de blat, malta i soja), greixos i olis vegetals, aigua, sèrum làctic, llevat, dextrosa, ous, cacau en pols, ametlles, emulsionants (E-471 i E-472e), midó, sal, llet descremada en pols, estabilitzants (E-440 i E-410), aromes (E-341 i E-330), conservant (E-200) i antioxidant (àcid L-ascòrbic).

Pes net: 120 g

Manteniu el producte en un lloc fresc i sec.

Data de caducitat:

LOT: 00/0000.Consumiu-ho preferentment abans de l’01/01/2006

Codi de barres:

00 000000 000000

Valor nutritiu (contingut aproximat per cada 100 g):

Valor energètic: 501 kcal / 2.087 kJProteïnes: 5,5 gHidrats de carboni: 43,1 gGreixos: 34,08 gFibra: 2,8 gSodi: 0,18 g

Fabricat per:

EMPRESA… Adreça. R.S.I.: 00000/A

00 000000 000000

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 86



INTERPRETACIÓ DE L’ETIQUETA D’UN ALIMENTFITXA 10 (Continuació)

NOM: CURS: DATA:

Escull dos aliments envasats de casa teva, fixa’t en la informació que contenen les etiquetes i omple les taules corresponents.

1

Ingredients:

Pes net:

Manteniu el producte en

Data de caducitat:

LOT: Consumiu-ho preferentment abans de

Codi de barres:

Fabricat per:


NOM DEL PRODUCTE

Ingredients:

Pes net:

Manteniu el producte en

Data de caducitat:

LOT: Consumiu-ho preferentment abans de

Codi de barres:

Fabricat per:


NOM DEL PRODUCTE

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 87



LA DISTRIBUCIÓFITXA 11

ON COMPREM ELS ALIMENTS?

Els productes alimentaris elaborats, envasats i etiquetats d’acord amb la normativa vigent són aptes per al consum humà. Els canals de distribució són els mecanismes disponibles per comercialitzar els productes alimentaris. Destaquen els següents:

El comerç minorista, que es troba a prop del consumidor i proporciona una atenció acurada i una especialització en productes determinats, com ara articles d’importació, derivats lactis o congelats. El comerç alimentari minorista defensa els seus interessos complementant l’oferta dels mercats municipals,les galeries comercials o amb cadenes de botigues independents del mateix producte.

Les cadenes de petites superfícies, que són propietat d’una sola empresa i se situen a prop del consumidor sota la forma de supermercats o botigues especialitzades. La comoditat i el bon preu són els seus arguments.

Les cadenes de grans superfícies, també anomenades hipermercats, que es troben en centres comercials. La seva publicitat es basa en la comoditat de fer totes les compres en una sola visita.

La marca és l’identificador d’un producte o servei per diferenciar-lo de la competència. El nom és la part escrita que es llegeix i es pronuncia, i el logotip és la part que el representa gràcies a un símbol, unes inicials o un disseny.

Les marques blanques són propietat de les cadenes distribuïdores que comercialitzen un producte sempre amb el mateix nom, tot i que pot procedir successivament de diversos fabricants, amb les marques dels quals pot competir. Aquesta estratègia permet més control de mercat, evita la dependència del fabricant i abaranteix els costos de publicitat.

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

Fes una enquesta sobre els hàbits de compra alimentària a casa teva.

• Confecciona una taula i completa-la amb aquestes dades: nom i tipus d’establiment (minorista, petitasuperfície, gran superfície), localització (entorn immediat, dins de la vila o ciutat, fora de la vila), manerad’accedir-hi (a peu, transport urbà, cotxe), periodicitat de compra, tipus i quantitat principal d’alimentsadquirits (frescos, precuinats, congelats, etc.) i raó principal per escollir aquest establiment.

• Compara els hàbits de compra de casa teva amb els dels companys. Busca alguna relació entre el tempsdisponible per comprar i cuinar, el tipus d’establiment escollit i els productes que s’hi adquireixen.

• Identifica les marques blanques d’algun producte que adquiriu a casa. Compara preus amb d’altresmarques. Intenta cercar qui n’és el fabricant real.

1

PRÀCTICA

NOM I TIPUS

D’ESTABLIMENT

LOCALITZACIÓ

I MANERA

D’ACCEDIR-HI

PERIODICITAT

DE COMPRA

QUANTITAT I TIPUS

DE PRODUCTES

ADQUIRITS

RAÓ

PRINCIPAL

917011 _ 0065-0088.qxd 20/3/08 09:20 Página 88

89

4 Indústria tèxtilMAPA DE CONTINGUTS

• Aprendre a distingir entre els diferents tipus de fibres naturals i fibres químiques.

• Relacionar els processos necessaris per a l’obtencióde les fibres tèxtils.

• Interpretar la informació ressenyada en l’etiquetadels productes tèxtils.

• Conèixer l’evolució de les tècniques emprades per les persones per satisfer la necessitat bàsica del vestit.

• Identificar els tipus de teixit i lligaments méscomuns.

• Conèixer les parts principals d’un teler, el seufuncionament bàsic i la seva evolució tecnològica.

• Comprendre que els acabats d’un teixit permetenmillorar-ne les qualitats estètiques i funcionals, per satisfer les necessitats del mercat.

• Conèixer el procés de disseny, patronatge, tall i cosit d’una peça de vestir.

• Diferenciar el sistema industrial de disseny,patronatge, tall i cosit d’una peça de vestir del sistema artesà.

• Aprendre a valorar el vestit com el resultat final de les aportacions tecnològiques de diferents sectors industrials, i veure el consumidor com la darrera baula, que té com a objectiu gaudir-ne i fer-ne el manteniment.

OBJECTIUS

� GUIA TECNOLOGIES SEGON ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

es poden fer amb

químiques

que poden ser

esdevenen fils després delprocés de

estirar

naturals

fibres

teixit

vegetals animals minerals

torçar cargolar

artificials sintètiques

amb els fils es realitza

es fan màquinesanomenades

per obtenir-ne

consta d’operacions com ara

teler tint estampació

acabats

confecciótafetà sarja setí

LES PECES DE VESTIR

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 89


PROGRAMACIÓ4• La satisfacció de la necessitat de vestir-se.

• Les fibres tèxtils: naturals i químiques.

• Identificació, propietats i aplicacions de les fibres tèxtils.

• El procés de filatura i tissatge: lligaments característics.

• El teler.

• El tintatge, els estampats i els acabats dels teixits.

• La confecció artesana i la confecció industrial.• Anàlisi de les característiques de les fibres tèxtils amb proves pirognòstiques,

de tacte i d’observació de fils.

• Selecció d’una fibra d'acord amb les seves propietats.

• Observació de l’etiqueta i justificació de la composició d’una peça de roba.

• Elaboració i selecció de teixits d'acord amb les seves propietats.

• Execució del patronatge d’una peça de vestit per a una aplicació concreta.

• Elaboració d’esquemes de teixits de calada.

• Experimentació de tasques de manteniment de la roba.• Actitud crítica davant l’ús i l’abús de la tecnologia per satisfer les necessitats

humanes bàsiques.

• Valoració de la necessitat d’utilitzar simbologia normalitzada en l’etiquetatge de productes tèxtils.

• Interès per l’aportació de la tecnologia en l’àmbit tèxtil i la seva repercussiómediambiental.

• Valoració de la importància de la indústria tèxtil a Catalunya.

• Interès per relacionar la qualitat d’un producte, la dificultat de la seva obtenció i el seu cost econòmic.

• Preocupació per l’impacte social del desenvolupament tèxtil a escala mundial.

CONTINGUTS

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 90


REFORÇ

COSIDA D’UN BOTÓ4 FITXA 1

Com ja saps, un dels mètodes d'unió de teixits més utilitzat és el botó. Si et fixes en la roba que portesa sobre segur que en trobes. És relativament fàcil que els botons es deslliguin de la roba pel seu úsprolongat o per una estrebada. Anem a aprendre com cosir aquests botons i d'aquesta maneraresoldre aquest problema de forma senzilla i tradicional.

En peces primes (camises, jerseis d’estiu, armilles, etc.) els botons solen estar ben arrapats a la roba i s’anomenen botons de cameta curta. Per cosir un botó de cameta curta cal seguir els passos següents:

• Clavarem l’agulla per la part de sota de la peçaperquè el nus del fil no es vegi. Aleshores sortim per sobre i enfilem per un dels ulls del botói tornem cap a sota per l’altre. Cal deixar poc filentre el botó i el teixit per evitar que quedi massaample o folgat, atès que és de cameta curta. Clavem l’agulla en el teixit pel punt on és el nusinicial i en sortim immediatament. D’aquesta manera evitem la dispersió de fils poc estètica i pràctica que, a més, facilitaria l’enredat. Repetim aquesta operació 4 o 5 cops, vigilant que el fil quedi sempre igual de folgat en cada passada.

• Des de sota sortim a l’espai entre el teixit i el botó, i donem 4 o 5 voltes amb el fil al voltant de la came-ta per reforçar-la i donar-li rigidesa. Cal vigilar de no pessigar el teixit i provocar arrugues al voltant del botó.

• Tornem a passar el fil cap a sota del teixit i fem 2 o 3 passades per entre el cosit i la roba, després fem un nus corredís i, finalment, tallem el fil.

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 97


AMPLIACIÓ

EL VAPOR LLANER AYMERICH, AMAT I JOVER 4 FITXA 2

La indústria tèxtil va ser el puntal bàsic de l'economia catalana durant el segle XIX i principis del se-gle XX. Fins fa pocs anys encara era una de les indústries més importants a Catalunya. Anem a co-nèixer més dades sobre aquesta indústria -en concret sobre el Vapor Aymerich, Amat i Jover- i tam-bé sobre la conservació del nostre patrimoni industrial.

El Vapor Aymerich, Amat i Jover, de Terrassa, és la seu actual del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.L’edifici és obra de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill, i el vapor es va fundar l’any 1908.

Entre els anys 1908 i 1914, aquesta fàbrica va funcionar amb carbó. Després, l’electricitat va desplaçar la màquinade vapor.

La màquina de vapor transformava el vapor de les calderes en força motriu, i produïa prou energia per fer funcionartota la maquinària tèxtil, ja que aquí tenia lloc tot el procés, des de la preparació de la llana fins al producte acabat,passant per la filatura, el tissatge, els tints i els acabats.

Les colònies tèxtils

La manca de carbó de qualitat en el subsòl català va fer que, a partir de la segona meitat del segle XIX, els industrials tèxtils catalans aprofitessin l’aigua dels rius per obtenir energia capaç de moure les màquines.L’energia de l’aigua en moviment es transformava en energia mecànica i, més endavant, en energia hidroelèctricagràcies a la utilització de turbines hidràuliques. A més de l’aigua, altres factors per localitzar aquestes indústries en indrets allunyats dels nuclis urbans van ser l’expansió del ferrocarril, que permetia el transport de les primeresmatèries i dels productes manufacturats i una mà d’obra més allunyada en principi dels problemes obrers.

El conjunt format per la fàbrica de riu i els habitatges construïts per allotjar la població treballadora s’anomena colònia industrial. Les colònies industrials formen part del paisatge rural de molts indrets de Catalunya. La fàbrica,les cases obreres, la casa de l’amo, l’església, els serveis comunitaris, els horts dels treballadors…, permeten reco-nèixer aquests conjunts patrimonials. Les colònies industrials tèxtils van mantenir la seva activitat fins a la dècada del 1960.

La producció de les colònies era principalment cotonera, i estava destinada al mercat local, a l’estatal i, sobretot, alde les colònies americanes. A partir dels anys seixanta, van entrar en crisi i la majoria va tancar. Algunes s’han con-vertit en museus, en els quals s’expliquen tant el sistema productiu com les relacions socials i la vida diària dels ha-bitants de la colònia.

La conservació del patrimoni. L’arqueologia industrial.

La tecnologia avança de manera inexorable i les necessitats de la societat canvien contínuament. Els edificis i la maquinària industrial que fa desenes o centenars d’anys havien estat font de riquesa i treball per a pobles i comarques senceres poden arribar a quedar obsolets i a aturar la seva activitat. Arribat aquest moment, cal pensar què fer-ne.

• Busqueu informació sobre alguna fàbrica emblemàtica per a la vostra ciutat o comarca que hagi cessat en la seva activitat o que s’hagi hagut de traslladar a instal·lacions més modernes.

• Debateu a classe les alternatives que es poden trobar per a l’emplaçament i la maquinària de les fàbriques desaparegudes o renovades: reconversió en un museu de l’activitat, reaprofitament de l’edifici per a un altre ús o activitat, destrucció dels edificis i construcció de noves indústries més modernes o d’habitatges.

• Feu una llista dels avantatges i els inconvenients socials, culturals i econòmics de cada opció per al vostre cas concret.

1

QÜESTIONS

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 98


AMPLIACIÓ

EL VAPOR LLANER AYMERICH, AMAT I JOVER 4 FITXA 2 (Continuació)

Com es vivia en una colònia tèxtil?

La relació que hi havia entre els amos i els treballadors de les colònies tèxtils és coneguda amb el nom de paternalisme.

• Busca informació sobre la vida diària en una colònia tèxtil:

– Quins serveis rebien els treballadors d’una colònia industrial?

– Quina relació s’establia entre amos i treballadors?

– Quines obligacions tenien els treballadors, a més de treballar a la fàbrica?

– Quins problemes patien els obrers d’una colònia industrial quan feien vaga?

Observa les il·lustracions atentament i contesta les preguntes següents:

• Quins mecanismes surten en aquestes imatges?

• Quin és el paper dels homes i de les dones en aquestes fàbriques?

• Creus que era segur treballar-hi? Per què?

• Quins tipus de feines hi identifiques?

• Qui crues que és l’encarregat de la fàbrica?

• Hi treballa algun nen o nena?

• Quina creus que era la jornada laboral i les condicions de la feina dels treballadors d’aquestes fàbriques?

3

2

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 99


AVALUACIÓ

AVALUACIÓ4 FITXA 4

Ordena els següents conceptes que fan referènciaal tèxtil:

Omple els espais vuits i completa les frases següents:

a) Les fibres d’origen ___________ estan formadesprincipalment per cel·lulosa com ara el cotó i el lli. Les d’origen _____________ estan forma-des per substàncies a base de proteïnes.___________ és l’única fibra tèxtil que la natu-ra produeix en forma de filament.

b) El ________ és la màquina on es teixeixen elsteixits ________ o de ______________. Els fils_________ procedents de les bobines són col·lo-cats paral·lels al plegador ___________ gràciesa una màquina prèvia anomenada ordidor.

c) La ______________ consisteix a fer les peces devestir d’acord amb uns paràmetres, i pot ser ar-tesana o ____________. En aquest últim cas es-tà molt mecanitzada i es pot dividir en els pro-cessos de __________ i _________.

Quines diferències hi ha entre el procés de tinturai el d’estampació de teixits? I entre l’aprest i el trac-tament ignifugant?

Relaciona els conceptes de l’esquerra amb els de ladreta.

Sarja

EstampacióAcabats

Patrons Confecció

Cosir

OrbitTissatge

Quin tipus de lligament s’utilitza en l’elaboració deroba texana?

Quines característiques té?

Explica els altres tipus de lligament utilitzats en laindústria tèxtil?

Defineix els següents conceptes:

• BATÀ:

• LLANÇADORA:

• LLIÇOS:

• ANGLE DE CALADA:

Quina característica fonamental té el teler jacquard?Explica’n el funcionament breument.

Relaciona les imatges que es mostren a continuacióamb els següents conceptes:

a) Fibra d’origen vegetal.

b) Fibra d’origen animal.

c) Fibra d’origen mineral.

d) Fibra química.

Com s’obtenen les fibres químiques?

Quins tipus hi ha? Posa dos exemples de cada.

8

7

6

5

4

3

2

1

CONFECCIÓ

FILADA

RECOL·LECCIÓ DE FIBRES

TEIXIT

ACABATS

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 101


AVALUACIÓ

AVALUACIÓ4 FITXA 4 (Continuació)

Si haguessis d’escollir una fibra per confeccionarunes mitges, quina fibra escolliries? Justifica la te-va resposta.

a) Escriu i completa els conceptes assenyalats enla imatge:

b) Explica el funcionament d’aquesta màquina.

10

9

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 102


AVALUACIÓ


El cotó és un tipus de fibra:

a) Animal.

b) Vegetal.

c) Mineral.

Les fibres químiques poden ser:

a) Sintètiques o minerals.

b) Vegetals o artificials.

c) Artificials o sintètiques.

Una fibra de polièster és:

a) Una fibra natural.

b) Una fibra sintètica.

c) Una fibra mineral.

Quina d’aquestes afirmacions és correcta?

a) Els lliços lliguen la trama del teixit.

b) El batà estreny cada passada de trama con-tra el teixit ja format.

c) La llançadora conté una bobina amb el fild’ordit.


a) Els primers telers van ser mecànics.

b) Els primers telers van ser del tipus jacquard.

c) Els primers telers van ser verticals.

Un dels acabats que millora la consistència de lesteles d’origen natural és:

a) L’aprest.

b) El tractament antiarnes.

c) L’estampació.

Quin acabat aplicat als teixits intenta reduir-ne lainflamabilitat?

a) Tractament antiestàtic.

b) Tractament antiarnes.

c) Tractament ignifugant.

Com s’anomena la representació gràfica de les di-verses parts que formen una peça de vestir?

a) Disseny.

b) Confecció.

c) Patró.

Les operacions bàsiques de la confecció en sèrie són:

a) Compra i venda.

b) Tallar i cosir.

c) Tintar.


a) Les fibres vegetals quan cremen fan olor a paper cremat.

b) Les fibres minerals cremen amb facilitat.

c) Les fibres animals i minerals cremen de la mateixa manera.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

NOM: CURS: DATA:

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 103

� GUIA TECNOLOGIES SEGON ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �106 � GUIA TECNOLOGIES SEGON ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �


L’ADOBATGE DE LA PELLFITXA 7

L’ADOBATGE DE LA PELL

La pell va ser el primer producte que els humans van fer servir per vestir-se. Els homes primitius van aprendre a aprofitar per protegir-se les pells dels animals que caçaven per alimentar-se. Inicialment nomésdescarnaven, rentaven i deixaven assecar la pell, així en retardaven una mica el deteriorament.

Els tractaments que s’aplicaven a la pell van anar millorant fins que van esdevenir un procés llarg i complex que permet obtenir el cuir, o pell adobada duradora, elàstica i fàcil de treballar.

El procés totalment manual es va anar mecanitzant; cal distingir-hi els passos següents:

• El sacrifici de l’animal, l’escorxament de la pell, que immediatament es deixa assecar, i la saladura, perquè es conservi fins que arribi a la fàbrica d’adobs.

• La preparació de la pell, ja a l’adoberia, consisteix a rehidratar-la, dessalar-la, netejar-la i eliminar-ne els pèls i les restes de carns que hi han quedat adherits.

• L’assaonament de la pell és el nucli del procés i constitueix l’adobatge pròpiament. La pell s’impregna amb unes substàncies especials que eliminen els punts sensibles a la descomposició natural o a un atac químic, i així s’obté un producte imputrescible, lleuger, elàstic i resistent a l’aigua calenta: el cuir o pell adobada. Per adobar la pell, abans s’utilitzaven tanins vegetals procedents de l’escorça dels arbres o greixos animals; actualment, s’utilitzen productes químics, com ara sals de crom i ferro, que actuen de manera més uniforme i ràpida, però que comporten problemes de contaminació greus si no se’n tracten els residus.

• L’etapa final és l’estiratge, que permet allisar i uniformitzar el gruix del cuir, eliminar taques i defectes dels processos anteriors, i millorar-ne la presentació i la conservació, amb el greixatge i el tintatge.

Aquest procés es va fer de manera completament manual fins a finals del segle XIX i durava al voltant d’un any. Durant el segle passat, amb la progressiva introducció de maquinària i de sistemes d’adobatge més moderns, se’n va anar reduint la durada fins a una setmana.

Aprofitament i usos del cuir

Les pells que actualment s’aprofiten més són les d’oví i boví. Els usos actuals del cuir no han variat especialment des de l’antiguitat i ha guanyat consideració com a article de qualitat, malgrat l’aparició de productes substitutius que l’imiten, com ara el plàstic. Sabates, cinturons, bosses, carteres, abrics de pell, faldilles, armilles, pantalons, catifes, complements militars, són exemples clars de la vigència d’aquesta indústria.

Igualada és el primer centre productor de cuir, o pell adobada, de l’Estat, i és la seu d’un museu dedicat a la història tecnològica d’aquesta indústria.

NOM: CURS: DATA:

Investiga què és el pergamí, com s’obtenia i quina utilitat tenia.

Fixa’t en els detalls de les pel·lícules de temàtica preindustrial: Oest americà, edat mitjana, antiga Grècia, Imperi romà, etc.

• Quins articles de cuir hi veus representats? Per què servien? Creus que algun d’ells ja no s’utilitza? Quins? I quins creus que sí que s’utilitzen?

2

1

QÜESTIONS

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 106


L’ADOBATGE DE LA PELLFITXA 7 (Continuació)

NOM: CURS: DATA:

Ordena les següents operacions que fan referència a les operacions d’adobatge de la pell:3

Completa els quadres amb l’operació que s’està fent. 4

ESTIRATGE

PREPARACIÓ

ESCORXAMENT

SACRIFICI

SALADURA

ASSAONAMENT-

ADOBATGE


917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 107


IDENTIFICACIÓ I SIMBOLOGIA DE LES FIBRESFITXA 8

NOM: CURS: DATA:

Explica el significat de les etiquetes següents i imagina’t aquina mena de peça de roba corresponen.

1

LA SIMBOLOGIA PER IDENTIFICAR FIBRES, L’ETIQUETATGE

Les peces de vestir han de portar forçosament unes etiquetes que mostrin tant la seva composició, com la talla i les normes de conservació. Aquestes etiquetes vénen determinades per la llei i han de contenir una sèrie de dades, com ara la identificació del fabricant, la talla de la peça, en nombres o lletres; la identificació del producte, indicant el tant per cent de les fibres, i les normes de conservació.

L’etiquetatge de composició dels articles tèxtils informa de les fibres que componen el teixit i és obligatori per a la roba d’ús personal.

• Quan només s’utilitza una fibra es pot aplicar el terme «pur» i moltes vegades apareix amb la marca ben definida, com és el cas de la llana, el cotó i el lli.

• Si un teixit té un percentatge de primera matèria no inferior al 85% es pot etiquetar només amb la fibra predominant, indicant-ne el tant per cent. Si el percentatge de barreja de fibres és superior al 85%, s’ha d’indicar el tant per cent de cada component en ordre decreixent.

Una part de l’etiqueta també fa referència a les normes de conservació. Els símbols que es fan servir per saber com s’ha de tractar una peça de roba per obtenir una conservació òptima són internacionals i indiquen com s’ha de rentar (a quina temperatura, amb centrifugat o sense), si es pot fer servir lleixiu, a quina temperatura s’ha de planxar, si es pot posar a l’assecadora i si es pot netejar en sec. Aquestes normes s’han establert gràcies a l’estudi de les propietats de les fibres i dels acabats de cada peça concreta. Així, no totes les fibres sintètiques es poden planxar a la mateixa temperatura ni és correcte aplicar lleixiu a un teixit tintat o estampat.

QÜESTIONS


RENTADA

LLEIXIU

PLANXADA

ASSECADA

NETEJA EN SEC

Rentada a màquina a temperatura

màxima de 95 ºC.

Planxada a temperatura màxima de 200 ºC.

Es pot assecaramb assecadora.

Neteja amb totsels dissolvents habituals.

Neteja ambpercloroetilè.

Neteja nomésamb essències minerals.

Prohibit de netejar en sec.

No es pot assecaramb assecadora.

Eixugadanormal.

Eixugada a temperaturareduïda.



Prohibit de planxar.


màxima de 60 ºC.


màxima de 40 ºC.


màxima de 30 ºC.Rentada a mà.

Prohibit de rentar.

No es pot utilitzar lleixiu. Es pot utilitzar lleixiu.

95 60 40 30

Cl

• • •

• • •

A P F

• • •

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 108


GÈNERE DE PUNTFITXA 9

NOM: CURS: DATA:

EL GÈNERE DE PUNT

El gènere de punt es diferencia del teixit de calada perquè s’obté a partir de nusos fets regularment formant bagues o malles. El teixit de punt es caracteritza per la seva resistència i elasticitat, propietat que li permet adaptar-se molt bé a la forma del cos, encara que es deforma amb facilitat. La malla proporciona una gran facilitat per a l’aireig de la roba i ofereix una bona protecció tèrmica.

Tipus de gènere de punt. Els tipus bàsics de teixits de punt són el de trama, o mitja, i el d’ordit.

• El gènere de punt de trama es va formant amb un sol fil que s’enllaça de manera successiva, regular i transversal. El fil corre sempre en sentit horitzontal i les malles es disposen l’una al costat de l’altra. El teixit resultant té elasticitat en els dos sentits; les malles, però, es poden desteixir, i s’hi formen carreres. El teixit final pot ser circular o pla.

• El teixit de punt d’ordit no té precedents manuals com el de trama. Es va formant amb diversos fils que corren verticalment, entrellaçant-se els uns amb els altres. El resultat és una estructura de malles verticals que li donen una bona elasticitat en sentit transversal i molt poca en sentit longitudinal. Si mai es trenca, el fil no s’escorre ni es pot desteixir. El teixit final és un teixit pla.

La fabricació mecànica dels teixits de punt imita el procés manual, però amb una diferència: en el procés manual per obtenir les malles s’utilitzen poques agulles i es va formant una baga després de l’altra, mentre que en el procés mecànic s’utilitzen tantes agulles com malles es necessiten per a cada filera de teixit. Les agulles estiren el fil per poder-lo passar per l’anella i fer el nus per formar la malla.

La màquina de tricotar

La màquina de teixir gènere de punt s’anomena màquina de tricotar o tricotosa. A la indústria hi ha dos tipus de màquines de tricotar: la rectilínia i la circular.

• La tricotosa rectilínia fa peces de tela plana on el fil passa cap endavant i cap endarrere. Les peces obtingudes s’han de tallar i confeccionar com les peces dels telers convencionals. Serveixen tant per fer teixit de punt de trama com d’ordit.

• La tricotosa circular disposa les agulles que fan el punt de manera circular i fa que la peça s’elabori verticalment. Confecciona el teixit en forma tubular contínua gràcies a un moviment de rotació constant. Aquest tipus de màquina de tricotar pot tenir diverses bobines de fil, cadascuna de les quals correspon a una filera de malla. Actualment és el tipus de màquina que s’utilitza més a les fàbriques de gèneres de punt.

Els telers de punt permeten fer les peces proporcionades, és a dir, amb la forma definitiva de la peça de vestir, com ara mitges, samarretes, calçotets, jerseis, etc, i peces tallades de tela plana. La indústria del gènere de punt s’ha desenvolupat molt al llarg del segle XX, amb una producció a gran escala i amb productes molt variats i econòmics.

2

1


917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 109

CARACTERÍSTICA TEIXIT PLA O DE CALADA GÈNERE DE PUNT

Dibuix dellligament dels fils

Nombre i/o nom carac-terístic dels fils usats

Aplicacions

Nom de la màquinaque no fabrica


Veurem com es poden identificar el teixit de calada i el gènere de punt, i els compararem.

• Agafa retalls de roba vella procedents de diferents peces: camises, samarretes, llençols, mitjons, etc. Estén-los sobre la taula i, subjectant cada retall per un costat, comprova’n l’elasticitat en un sentit i en el sentit perpendicular. Determina amb aquesta prova si creus que és un teixit pla o gènere de punt. Comprova la teva suposició amb l’ajuda d’una lupa o d’un comptafils.

• Explica per quins motius és més adequat un teixit pla o un de gènere de punt segons l’ús que es fa de cada peça de roba.

Completa el quadre sobre les característiques del tipus de teixits.2

1

QÜESTIONS

4 CONTINGUTS

GÈNERE DE PUNTFITXA 9 (Continuació)

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 110

El procés de filar, o filatura, consisteix a transformar les fibres en fils. Generalment, les fibres d’origen animal o vegetal són curtes i, per poder-les teixir, s’han de convertir en fils prims, llargs i resistents perquè no es trenquin.La filatura no és igual per a totes les fibres, ja que depèn de les característiques i de l’origen. Les fases prèvies del procés de filar la llana acostumen a ser netejar i cardar, i després comença pròpiament la filatura.

Neteja. Les fibres, tant si són de llana com de cotó, s’han de netejar abans de començar el procés de filar. Acostumen a arribar a les fàbriques en bales premsades que s’han d’obrir, s’han de batre per espolsar les substàncies adherides a les fibres i s’han d’esponjar mecànicament per facilitar la fase següent.

La llana d’entrada, llana bruta, es renta amb detergents biodegradables i sosa càustica per eliminar-ne el greix. Dels residus del rentatge de la llana s’obté la lanolina, que s’utilitza en productes de farmàcia i de cosmètica.

Carda. La fase de cardar les fibresconsisteix a pentinar-les perdisposar-les paral·lelament. Les màquines encarregadesd’aquesta funció són les cardes,que poden ser de diferents tipus: les cardes obridores, que obren i espongen les fibres en una capalleugera de fibres allisadesanomenada vel o napa, i les cardesmetxeres, que transformen el vel o napa en metxes, és a dir, en unconjunt de fibres gairebé paral·lelesi sense torsió.

En el procés de la llana hi ha unatercera carda anomenada cardad’estam o de llana pentinada; a aquesta carda van a parar les fi-bres de llana llargues que donaranun fil llis, uniforme i de més qualitat, anomenat fil d’estam.

Filatura. La fase de filar consisteix a estirar, torçar i cargolar les fibres per obtenir-ne un fil continu i resistent. Quan s’estiren, es posen les fibres paral·leles; quan es torcen, s’uneixen unes fibres amb les altres, i quan es cargolen, es preparen per als processos següents. El gruix del fil resultant s’expressa en grams i la unitat de mesura és el tex, unitat internacional que representa el pes en grams per mil metres de fil. El tex es basa en el sistema mètric decimal i pot tenir múltiples i submúltiples.

3

2

1

LA FILATURA


FILATURAFITXA 10

NOM: CURS: DATA:


917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 111


FILATURA4 FITXA 10 (Continuació)

NOM: CURS: DATA:

• Identifica l’operació manual que es descriu a la fotografia. Esbrina el nom de les eines que fa servir. Fins quan es va utilitzar aquesta tecnologia? Creus que encaras’utilitza en algun lloc?

1

QÜESTIONS


Les contínues de filar són les màquines que efectuen tot el pro-cés de filatura. S’anomenen així perquè una mateixa màquina es-tira, torça i cargola alhora.

Procés automatitzat de filar

Actualment, el procés de filatura s’ha automatitzat i hi ha pocaintervenció humana. Les fibres passen d’una fase a l’altra gràcies a l’acció de corrents d’aire i petits robots fan la feina mecànica que antigament feien dones i infants. L’especialització en el treball es caracteritza pels coneixementsinformàtics i electrònics que permeten controlar les màquines.

917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 112


FILATURA4 FITXA 10 (Continuació)

NOM: CURS: DATA:

Completa els quadres amb l’operació que s’està fent. 3

Ordena les següents operacions que fan referència a les operacions de la filatura:2

ESTIRAR

OBRIR

ESPONJAR

CARDAR

TORÇAR

CARGOLAR

BATRE

FUS

CURSOR

CILINDREDIESTIRATGE

BOBINA

TREND’ESTIRATGE

CILINDRED’ALIMENTACIÓ

FIL AMBTORSIÓ


917011 _ 0089-0114.qxd 19/3/08 17:26 Página 113

1 Metalls - · PDF fileGUIA TECNOLOGIES SEGON ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR...

Documents

Transcript of 1 Metalls - · PDF fileGUIA TECNOLOGIES SEGON ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR...