1 MARIA AURÈLIA CAMPMANY (1918-1991) La dona a Catalunya ...

download 1 MARIA AURÈLIA CAMPMANY (1918-1991) La dona a Catalunya ...

of 22

  • date post

    09-Feb-2017
  • Category

    Documents

  • view

    218
  • download

    4

Embed Size (px)

Transcript of 1 MARIA AURÈLIA CAMPMANY (1918-1991) La dona a Catalunya ...

  • 1

    MARIA AURLIA CAMPMANY (1918-1991)

    La dona a Catalunya 1966

    Encarna Roca

    RESUM

    Aquest treball t per objecte reflexionar sobre els canvis produts en la situaci de la

    dona des de la publicaci del llibre de M. Aurlia Campmany, fins a lactualitat. Amb

    aquesta finalitat, desprs dun estudi dels textos principals del llibre La dona a

    Catalunya, es planteja la situaci actual des de dos punts de vista: el formal, segons el

    qual, les lleis actuals no solament no contenen cap tipus de discriminaci, sin que

    avancen en els plantejaments de la igualtat. Laltre punt de vista s el real i per a aix

    shan utilitzat dos sectors de lactivitat, la judicatura i la recerca, per examinar la

    diferent situaci de la dona en ambds mbits. Tot aix sense oblidar el tractament de la

    situaci de la dona en el dret catal vigent en el moment de la redacci del llibre de M.

    Aurlia Campany i en lactualitat, desprs del Codi de famlia.

    I. M. AURLIA CAMPANY.

    M. Aurlia Campmany i Farns va nixer a Barcelona el 3 dagost de 1918, filla

    dAureli Campany i de Maria Farns. El seu pare era el conegut folkorista Aureli

    Campmany. Assenyala Marta Pessarrodona1 que el seu pare sempre li deia que un

    intellectual o simplement un escriptor, ha de tenir sempre un segon ofici, per la qual

    cosa, la M. Aurlia es fa ensinistrar en tallar vidre. Per la seva ocupaci va estar

    sempre relacionada amb els estudis que va comenar a la Universitat Autnoma de

    Barcelona i va continuar desprs de la guerra civil a la Universitat de Barcelona, s a

    dir, la derivada dels seus estudis de filosofia. Durant els anys 40 i 50 va exercir com a

    docent en lInstitut lbeniz de Badalona i lEscola Isabel de Villena de Barcelona. Una

    dada important a la seva vida va ser la beca concedida per lInstitut francs de

    Barcelona, que li va permetre estudiar al Collge de France durant el curs 1952-53 a la

    Universitat de la Sorbona.

    1 Pesarrodona, Marta. Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna.. Destino,2006, p 290

  • 2

    La seva primera novella va ser Necessitem morir, presentada lany 1947 al

    premi Joanot Martorell, del qual va ser finalista i que es va publicar lany 1952. Lany

    1949 va guanyar aquest premi amb lobra El cel no s transparent. Va tenir una forta

    influncia dEspriu, que trenca amb lobra Betlia, lany 1956 que suposa una ruptura

    amb tota la seva obra anterior.

    Va escriure tamb obres de teatre i de teatre de cabaret, en una collaboraci

    molt estreta amb Ricard Salvat i lEscola dArt dramtic Adri Gual, que va fundar amb

    aquest lany 1959.

    En el seus aspectes poltics destaca com a regidora i responsable de les rees de

    Cultura i dedicions de lAjuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del

    PSC; tamb va ser membre de la Diputaci de Barcelona des de 1983 fins la seva mort

    el 22 doctubre de 1991.

    En la seva biografia destaca la seva vessant feminista que determina la seva

    tasca com a assagista i molt especialment les obres sobre la situaci de la dona a

    Catalunya a partir del llibre que hem de glossar en aquest acte, publicat lany 1966.

    Diu Marta Pessarrodona que M. Aurlia era una dona de Barcelona, que va viure

    en el que ara es nomena la Barcelona vella i afegeix que quan al cap de ms de mig

    segle, lAurlia seria la virreina com deia ms duna persona i sen deia ella mateixa-

    del Palau de la Virreina, s a dir, quan com a regidora de Cultura (socialista) o

    responsable de publicacions de lAjuntament de la seva ciutat, tindria el despatx en

    lesmentat Palau, a mi em va semblar francament, un roda al mn i torna al Born[...]

    Tan Barcelonina i de certa poca que mhavia manifestat ms duna vegada [...] que, a

    partir de la Plaa de Catalunya, tot li semblava extramurs2.

    Resulta bo en aquesta ocasi, revisar si ms no, una part de lobra de la M.

    Aurlia Campmany, si b s cert que els seus plantejaments resulten ja bastant superats

    per la rapidesa amb qu shan produt els canvis que, per, no han comportat la igualtat

    real que la M. Aurlia preconitzava en el seu llibre.

    II. EL SIGNIFICAT DE La dona a Catalunya.

    2 Marta Pessarrodona. Ob. Cit.p. 230

  • 3

    Lany 1966 apareix la primera edici de lobra La dona a Catalunya,conscincia i

    situaci, publicada per Edicions 62, on la M. Aurlia treballava de traductora i on

    desprs va publicar alguna altra obra, com La dona i la Segona Repblica, a lany 1977.

    Aquesta s una obra que sinsereix dins la temtica feminista de la M. Aurlia, com

    lobra Feliment, jo sc una dona apareguda tres anys desprs de La dona a Catalunya,

    la ja citada, La dona i la Segona Repblica, La dona catalana, publicada lany 1968 i El

    feminisme a Catalunya, publicada lany 1973. Lactitud de la M. Aurlia en aquestes

    obres es pot resumir en una frase del prleg a la tercera edici del llibre (1971)3 que

    avui ens ocupa, La dona a Catalunya. Aix diu que la manera ms honesta dabordar

    un tema s esgrimir la prpia situaci, no pas com una bandera, sin com la plena

    conscincia de la limitaci que ens s prpia, per afegir que aquesta situaci no s pas

    idllica, perqu la intervenci de la dona en la vida pblica s mnima, de manera que

    aquelles dones que exerceixen la seva professi, ho fan amb discreci (p. I). Tota

    lobra s una constant reflexi sobre el problema que hem de tractar en aquest estudi, tal

    com s el de la igualtat i aix es copsa molt aviat en el prleg a la tercera edici, on ens

    diu que la dona que treballa pot descobrir fcilment les condicions objectives de la

    seva marginaci: treballa igual que un home, estudia les mateixes assignatures, obt els

    mateixos ttols que un home per amb aquests ttols far un treball de segona i

    assenyala que aquesta situaci est clarament vinculada a les vicissituds poltiques del

    segle XX, de manera que quan la dona vol dedicar-se a una activitat ms enll de les

    parets de casa seva, ho havia de fer discretament i sense donar-se importncia, perqu

    aquesta era lnica manera de no fer el ridcul. (p. III).

    La M. Aurlia mostra en el llibre un cert desencs i veritablement, s poc

    optimista, per b que sempre shagi dit della que era una persona molt vitalista4. El que

    es desprn de totes les reflexions que fa en el seu llibre s que lhabitual enfrontament

    entre els plantejaments tradicionals en relaci a les dones i la seva posici real en el

    mn en general sn radicalment diferents, de forma que per a ambdues, el problema de

    la dona no existeix (p. 8), per ella afirmar de manera rotunda que el problema de la

    dona existeix [...] perqu sens presenta en el camp de la vida quotidiana, de la prctica

    diria, i no en el ms vague i cmode de la ideologia, perqu ja comencem per no saber

    qu s una dona.

    3 Ledici que he tingut a les mans s la tercera, per en els ttols de crdit apareixen dues dicions ms,lany 1975 i lany 1979, per b que no sembla que el text hagi canviat.4 I Aixa ho demostra el petit estudi que fa la Marta Pessarrodona al llibre citat, pp 228 ss

  • 4

    Aquesta ser la tasca que emprn en el primer captol de lobra, on ens diu que

    en general, la definici de la dona sestableix a partir de dues dades bsiques. En

    primer lloc, de lalteritat daquest ser enfront de la mirada conscient de lhome, i en

    segon lloc, de la dependncia i per aix, totes aquelles qualitats que es consideren

    essencials per al bar, hauran de ser negades a la dona (p. 23). Una genial conclusi de

    tot aix la troba M. Aurlia en que desprs destudiar en qu consisteix aix de

    lalteritat, diu llavors vaig comprendre que lalienaci de la dona era perfecta, car all

    que la definia com a tal eren les negacions. Tota qualitat positiva que la podia

    individualitzar eren patrimoni del bar i en ella, per tant, qualitats de prstec.

    Em sembla que no s a mi a qui correspon posar de relleu els aspectes

    sociolgics del llibre de la M. Aurlia Campmany. Haig de dir, per, que malgrat que la

    seva autora no tenia coneixements jurdics, hi ha un bon resum de la situaci de la dona

    en el dret vigent en el moment en qu sescriu el llibre. Acabada dentrar en vigor la

    Compilaci del Dret civil de Catalunya lany 1960, moltes de les limitacions que

    afectaven a la dona subjecte al Codi civil desapareixien amb aquesta llei, cosa que la M.

    Aurlia atribueix al Dret rom i la religi cristiana, coordenades que conformen el mn

    catal (p. 40). s curis que en aquell moment, en una poca en qu el matrimoni era

    indissoluble a no ser per mort dun dels cnjuges, el divorci era mirat com un signe de

    llibertat; fixem-nos que fins i tot sota la capa del dret rom, lautora ens diu que el

    divorci, per, no deriva nicament duns drets del marit que es poden manifestar en

    forma de repudi, la dona tamb pel seu compte, si el marit deserta de la comunitat

    conjugal pot exigir la dissoluci del vincle (p. 42). Qui li hauria de dir que en el

    moment actual el nombre de divorcis s gaireb igual al de matrimonis5. Per arribar a

    una idealitzada concepci del dret rom de famlia quan diu que el dret rom s, en

    canvi, un dret horitzontal, defineix primer la persona jurdica i la defineix com a

    subjecte de drets i deures i estableix pactes en la mateixa lnia. Lsser hum, en tant

    que persona t la facultat dexigir i ser exigit (p. 43) i acabar aquesta idealitzaci del

    dret rom quan diu que el matrimoni no laliena aix com, en canvi, per a la dona

    castellana, el