1 La Terra l Espai on Vivim

7/22/2019 1 La Terra l Espai on Vivim

1/126

Generalitat de CatalunyaDepartament dEducaci

La Terra,lespai on vivim

Mdul com

mbit de les Cincies Socials i dela Participaci

Graduat en Educaci Secundria

1

QU

ADER

N

DE

TRE

BALL


2/126

SUMARIORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS 7

INTRODUCCI 9

PUNT DE PARTIDA 11

UNITAT 1 LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

QU TREBALLARS 14

CONTINGUTS 16

ACTIVITATS DAPRENENTATGE 26

ACTIVITATS DAVALUACI 29

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 32

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 35

QU HAS TREBALLAT? 37

COM HO PORTO? 38

UNITAT 2 GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

QU TREBALLARS 40

CONTINGUTS 42

ACTIVITATS DAPRENENTATGE 62ACTIVITATS DAVALUACI 65




COM HO PORTO? 75

UNITAT 3 EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISATGSTIQUES

DE LA PENNSULA IBRICA I DE CATALUNYA

QU TREBALLARS 77

CONTINGUTS 79

ACTIVITATS DAPRENENTATGE 90

ACTIVITATS DAVALUACI 92




COM HO PORTO? 99


3/126

UNITAT 4 LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS MEDIAMBIENTALS

QU TREBALLARS 101

CONTINGUTS 103

ACTIVITATS DAPRENENTATGE 109ACTIVITATS DAVALUACI 113




COM HO PORTO? 122

PUNT DARRIBADA 123

ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL 123SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL 126


4/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

ORGANITZ

ACI

DELS

MDULS

ILESUNITATS

7ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

A linici del mdulmdulmdulmdulmdul hi trobars sempre dos apartats:

Introducci del mdul:s la presentaci del mdul i shi explica en quin nivell es troba, si s com oopcional i en quines unitats es divideix (Unitat 1: La terra i el sistema solar,

Unitat 2:....). En aquest apartat et suggerim quins passos pots seguir per treballales unitats del mdul.

Punt de partida:Et presenta els continguts del mdul organitzats. Et donar una primera visidel que treballars abans de comenar les unitats.

Cada unitatunitatunitatunitatunitatdidctica est estructurada en:

Qu treballars?:Presenta les idees principals que veurs a la unitat i els objectius que es preteneni que al final haurs dhaver assolit.

Bloc de contingutsPresenta el desenvolupament dels blocs temtics de cada unitat amb algunssuggeriments que et faciliten el seu estudi.

Bloc dactivitatsACTIVITATS DAPRENENTATGE:Contenen activitats per tal que vagis construint

i consolidant els aprenentatges aix com assolint els objectius que es pretenen.ACTIVITATS DAVALUACI: Pretenen informar-ten del nivell dassoliment dels

objectius proposats al comenament en lapartat Qu treballars?. Aquestainformaci et servir per identificar els continguts fonamentals i objectiusque no has assolit i que hauries de reforar.

Bloc de solucionsSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE:Sn les respostes de lesactivitats daprenentatge. No les hauries de consultar fins haver fet totes les

activitats daprenentatge proposades.SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI:Sn les respostes de lesactivitats davaluaci. No les hauries de consultar fins haver fet totes les

activitats tant daprenentatge com davaluaci.

Qu has treballat?:s una proposta desquema o de mapa conceptual que relaciona o resumeixels continguts treballats en la unitat. s una eina per facilitar-te la comprensi,

la sntesi i reps dels continguts de la unitat.

Com ho porto:

Presenta un quadre dautoavaluaci per comprovar si has assolit els objectiusproposats a linici de la unitat o quins sn els que hauries de tornar a repassar.

Al final del mdulmdulmdulmdulmdultrobars un ltim apartat:


5/126

8

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIV

IM

ORGANITZ

ACI

DELS

MDULS

ILESUNITATS

Punt darribada:Facilita autoavaluaci dels continguts fonamentals treballats en el mdul. Cont:

ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL: inclou les activitats que permetenautoavaluar els continguts fonamentals del mdul.SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL:Sn les respostes

a les activitats davaluaci del mdul.


6/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIV

IM

INTROD

UCCI

9INTRODUCCI

Aquest s un mdul que:

Forma part de lesquelet bsic de coneixements de les Cincies Socials perqupuguis entendre millor tots els continguts socials que anirs trobant en elsaltres mduls.

Tajudar a conixer millor el planeta on vius, el seu origen, composici ientorn.Aprendrs que tots els astres, i la Terra on vivim tots nosaltres, formen partde lUnivers.Estudiars formes de representaci de la Terra i sistemes de localitzaci enella de qualsevol punt geogrfic.

Coneixers la geografia del planeta, els seus climes i els seus paisatges.Aprendrs tamb les caracterstiques del medi fsic de la pennsula Ibrica ide Catalunya: els seus elements fsics, climes i paisatges.Tamb estudiars la influncia que t lactivitat humana sobre el medi ambient,els canvis que hi produeix i les seves conseqncies. I, finalment, descobrirs totes aquelles coses que podem fer per a preservarlequilibri natural del medi ambient.

Et suggerim:

Fes un primer cop dull al mdul fixant-te en els continguts de les unitats en

qu est dividit.A continuaci comena a treballar cada unitat. Observa, en primer lloc, lesactivitats davaluaci per saber quins sn els objectius a assolir o all que esconsidera ms important, alhora que comproves els teus coneixements sobre

el tema.s important que desprs passis a llegir les idees principals de la unitat i elsobjectius sobre els quals giraran totes les activitats daprenentatge i davaluaci.

Fet aix, comena a estudiar els continguts de les unitats tot utilitzant elssistemes daprenentatge que et vagin millor, com per exemple:

Subratllada

Senyalitzaci

Esquemes

Etc.

Et recomanem que segons vas estudiant segueixis les pautes o elssuggeriments que trobis al text.En finalitzar la unitat utilitza el mapa conceptual com una guia per repassarde forma global el contingut de la unitat.Al final de la unitat trobars una unitat dautoavaluaci que tha de servir per

comprovar all que has aprs en la unitat i per orientar-te sobre all que hauriesde tornar a repassar.


7/126

10

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIV

IM

INTROD

UCCI

Aquest mdul est format per quatre unitats didctiques:

Unitat 1:La Terra el Sistema Solar

Unitat 2:Geografia fsica i paisatge

Unitat 3:El medi fsic i les unitats paisatgstiques de la Pennsula Ibrica iCatalunya

Unitat 4:Les intervencions humanes i els canvis mediambientals

MDULS COMUNS

La Terra, lespai on vivim Nivell 1

Un llarg cam cap a la civilitzaci

Del feu a les Amriques Nivell 2

La forja del nostre present

Reptes del nostre mn Nivell 3


8/126

PUNT DE PARTIDA

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

PUNTDE

PA

RTIDA

11

Destrucci recursos

naturals

Contaminaci aire

Contaminaci aigua

UNIVERS

VIA LCTIA

SISTEMA SOLAR

ACCIONSHUMANES

TERRA

MALMETREEL

MEDI AMBIENT

CANVISMEDIAMBIENTALS

cont

cont

cont

sobre lacondueixen a produeix

quesn

CLIMESHIDROGRAFIARELLEUinfluencia

influencia

presenta

influencia


9/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

12


10/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

13Unitat 1LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR


11/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIV

IM

UNITAT

1

QU

TREBALLARS?

14

qutreballars?

En aquesta unitat treballars les idees principals segents:

La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigende lUnivers.

El nostre sistema planetari s el Sistema Solar i est formatper nou planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter,

Saturn, Ur, Nept i Plut.

La Terra realitza dos moviments, un de rotaci sobre el seupropi eix i, un altre, de translaci al voltant del Sol.

La Lluna gira al voltant de la Terra, s el seu satllit.

Hi ha dos tipus declipsis: el de Sol i el de Lluna.

La Terra est formada per diferents capes: atmosfera,litosfera, endosfera i hidrosfera.

El mapa s leina que sutilitza per representar grficamentlespai terrestre.

Lescala dun mapa s la proporci que sutilitza per reduirles dimensions de la superfcie real i poder-la representaren un mapa. Nhi ha de dos tipus: la grfica i la numrica.

Els parallels i els meridians sn lnies imaginries que esdistribueixen de forma horitzontal i vertical, respectiva-ment, en el globus terraqi.

La latitud i la longitud sn les coordenades terrestres quesutilitzen per a situar un punt geogrfic qualsevol a lasuperficie terrestre.


12/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIV

IM

UNITAT

1

QU

TREBALLARS?

15En acabar la unitat has de ser capa de:

Explicar la formaci de lUnivers segons de la teoria del Big Bang.

Identificar els planetes que formen el Sistema Solar.

Diferenciar les quatre fases de la Lluna.

Descriure els moviments que realitza la Terra i les sevesconseqncies.

Explicar qu s un eclipsi i perqu es produeix aquest fenomen.

Diferenciar les capes de la Terra.

Localitzar els continents i els oceans.

Interpretar lescala dun mapa.

Situar punts geogrfics mitjanant les coordenades terrestres.


13/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

16 1. La Terra dins lUniversLa teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen de lUnivers fa uns15.000 milions danys. La formaci de lUnivers fou una gran explosi de matria.Amb lexplosi es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que, en refredar-se, va originar els estels i els planetes que formen les galxies. Les galxies

agrupen sistemes planetaris i adopten formes diferents: esfriques,ellptiques,... La galxia on es troba la Terra s la Via Lctia.

Un daquests planetes s la Terra. En la formaci de la Terra es van produir unasrie derupcions volcniques que originaren latmosfera, les muntanyes i elsoceans. La vida al planeta no va aparixer fins fa 4.000 milions danys.

Anomenem astres tots els cossos celestes de lUnivers. Els estels sn astres enestat gass i irradien la seva llum, per aix veiem que la seva llum pampallugueja.Els planetes sn astres en estat slid, no tenen llum prpia; la llum que enspermet veurels s el reflex de la llum dun estel.

Al voltant dels planetes tamb giren altres cossos que es diuen satllits. Els

satllits tampoc tenen llum prpia. La Lluna s el satllit de la Terra.

2. Qu s el Sistema Solar?

Un sistema lintegren un conjunt de planetes que giren entorn dun estel. ElSistema Solar est integrat per un estel, el Sol, i un conjunt dastres que giren

al seu voltant. Aquests astres sn, per una banda, els nou planetes: Mercuri,

Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut; i, per una altra banda,els diversos satllits que tenen aquests planetes. Tots ells estan a diferentsdistncies del Sol i descriuen rbites ellptiques (de forma ovalada) en realitzarel moviment de translaci al voltant del Sol.

3. Coneguem els planetes

La Terras el planeta on vivim. Els materials de la Terra es troben en tres

estats: slid, lquid i gass. El color blavs de la Terra que sobserva des delespai s per la gran quantitat daigua que cont i s el que ha fet quelanomenem tamb el planeta blau.

Observa el cel aquest vespre i fixat en el que sn estels (si la llumpampallugueja) i el que sn planetes (si la llum s fixa)


14/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

17Mercuris el planeta ms proper al Sol i s el que t les temperatures mselevades del Sistema Solar, juntament amb Venusque ve a continuaci.

Martes distingeix per la seva tonalitat vermellosa.

Jpiters el planeta ms gran del Sistema Solar. La distncia al Sol s moltgran i les temperatures sn molt baixes.

Saturnpresenta un anell llumins al seu voltant. Sn asteroides que giren alseu voltant, atrets pel seu magnetisme.

Ur, Nept iPlutsn els planetes ms allunyats del Sol i les seves temperaturessn molt baixes. Plut s el planeta ms petit, a ms de ser el ms allunyat.

4. La Terra es mou

La Terra no s totalment esfrica ja que presenta un aplanament a les zones

dels pols originat pel moviment que realitza en girar sobre el seu propi eix.

Aquest s el moviment de rotaci.

El moviment de rotaci dura 24 hores i t com a conseqncia la successi delsdies i de les nits i la variaci horria.

Els fusos horarissn 24 i tenen una longitud de 15 que resulten de dividir els360 de lesfera terrestre entre les 24 hores del dia. Els fusos horaris marquenla diferncia horria duna zona a una altra de la Terra.

Has pensat mai quina seria la teva adrea, si anomenes a ms del pas on

vius, el continent, el planeta, el sistema planetari i la galxia? Prova-ho, sla teva adrea a lUnivers.

En la illustraci podeu observar com la Terra realitza un moviment de translacial voltant del Sol descrivint una rbita ellptica. Per a realitzar una volta senceraest 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Aquest remanent de 5 hores, 49minuts i 12 segons sacumula al llarg de 4 anys i origina el que coneixem com aany de trasps.

El moviment de translaci fa que quatre dies a lany marquin linici de lesdiferents estacions. Aquests dies assenyalats sn: lequinocci de tardor,lequinocci de primavera, el solstici destiu i el solstici dhivern.

Moviment de rotaci de la Terra.


15/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

18 Observa el planisferi amb els fusos horaris i pensa quina hora seria ara aalgunes de les capitals del mn.

Moviment de translaci de la Terra al voltant del Sol.

equinocci

equinocci


16/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

19Lequinocci de tardores produeix cap el 21 de setembre. Com podeu observaren el dibuix, els rajos solars cauen perpendicularment sobre lequador i els diesi les nits sn igual de llargs. A lhemisferi Nord comena la tardor i a lhemisferiSud comena la primavera. Les hores de dia continuen disminuint a partirdaquest dia. A lhemisferi Nord sinicia la tardor i al Sud sinicia la primavera.

El solstici dhiverns aproximadament el 21 de desembre. Fixat en la illustraci,la inclinaci de la Terra fa que el pol Sud estigui el mxim a prop del Sol en totel trajecte de translaci. s el dia ms curt de lany. A partir del solstici el diacomena a crixer. A lhemisferi Nord sinicia lhivern i a lhemisferi Sud sinicia

lestiu.

Observa la posici de la Terra en lequinocci de primavera, el Sol torna a caureperpendicularment sobre lequador i es produeix cap el 21 de mar. Les hores

de dia ja igualen a les hores de nit i continuaran augmentant desprs daquestdia. Lequinocci marca linici de la primavera a lhemisferi Nord i linici de latardor a lhemisferi Sud.

Aproximadament el 21 de juny sesdev el solstici destiu. Observa en laillustraci que es produeix quan per la inclinaci de la Terra, el pol Nord sapropaal Sol. s el dia ms llarg de lany. A partir del solstici les hores de dia comenarana escurar-se. Aix sinicia lestiu a lhemisferi Nord i lhivern a lhemisferi Sud.

5. La Lluna, el satllit de la Terra

La Lluna s el satllit de la Terra i realitza tres moviments: un moviment derotaci sobre si mateixa; un moviment de translaci al voltant de la Terra i un

moviment de translaci al voltant del Sol. La Lluna triga 28 dies a donar una

volta sencera sobre si mateixa i al voltant de la Terra.

Diferents fases de la Lluna.


17/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

20

Observa la Lluna aquest vespre i fixat en quina fase es troba.

Segons el que acabes de llegir, pensa en lpoca de lany que estem, si snms llargs els dies o les nits i si estem ms a prop dun equinocci o dunsolstici.

La Lluna presenta diferents fases que sn conseqncia dels moviments que

realitza i de com la veiem des de la Terra. Des de la terra observem que la llunaadopta formes diferents:

a. Quan veiem la meitat de la Lluna illuminada, fent una forma de D, est en

quart creixent.

b. Quan veiem la Lluna tota illuminada i t forma desfera diem que hi ha Llunaplena o pleniluni.

c. Quan veiem la meitat de la Lluna illuminada, fent una forma de C, la Llunaest en quart minvant.

d. Quan no es veu, es diu Lluna nova o noviluni.

No has de confondre les fases de la Lluna amb els eclipsis. Leclipsi slenfosquiment total o parcial de la llum que un observador rep dun astre:

a. Leclipside Sols produt per la interposici de la Lluna entre el Sol i la Terra.

b. Leclipsi de Llunaes produeix quan la Lluna entra en el con dombra de laTerra.

Formaci dun eclipsi de Lluna i un eclipsi de Sol.

6. Com est composta la Terra ?

La Terra est envoltada per latmosfera, una capa gasosa que protegeix elplaneta de les radiacions solars. Latmosfera ens proporciona laire que respiremi ens protegeix del Sol. La formen:


18/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

21a. Troposfera:capa ms propera a la superfcie terrestre, on sesdevenen totsels fenmens meteorolgics.

b. Estratosfera:cont la capa doz que s la que absorbeix la major part de lesradiacions ultraviolades del Sol.

c. Ionosfera:a continuaci de lestratosfera que s per on volten els satllits

artificials.d. Exosfera:capa ms allunyada de la superfcie terrestre.

La hidrosfera la formen totes les aiges del planeta: oceans, mars, rius, llacs...

Els oceans que cobreixen el planeta sn cinc: Atlntic, Pacfic, ndic, Glacialrtic i Glacial Antrtic.

Lescora terrestre o litosfera s la capa que conforma el relleu terrestre, s adir tota la part continental. La litosfera est integrada per dues capes:

a. Sial s la part de lescora que constitueix les masses continentals i estcomposta per Silici (Si) i Alumini (Al). Els continents de la Terra sn sis:Europa, sia, frica, Amrica, Oceania i lAntrtida.

b. Sima s la part de lescora ocenica formada per roques basltiquescompostes per Silici (Si) i Magnesi (Mg).

A continuaci de lescora trobem lendosfera que s la capa que cont el mantelli el nucli. El mantell est compost per elements ms lleugers: els ferromagnesis.El nucli est format per Nquel (Ni) i Ferro (Fe) per aix tamb sanomena Nife.

Capes que componen lestructura de la Terra i de latmosfera.

Prova de fer lactivitat davaluaci 3.


19/126


20/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

23

PROJECCI DEPETERS


21/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

24

9. Com localitzar qualsevol punt geogrfic

Les coordenades terrestres sn la latitud i la longitud i ens permeten situarqualsevol punt geogrfic. Per poder definir la latitud i la longitud hem de saberel que sn els parallels i els meridians.

Prova de fer lactivitat davaluaci 8.

Els parallelssn lnies imaginries paralleles que seccionen horitzontalmentel globus terraqi. El parallel ms gran que divideix el globus en dos hemisferis

s lequador. Hi ha altres parallels que reben un nom especial: el trpic deCncer, el trpic de Capricorn, el cercle polar rtic i el cercle polar antrtic.

Els meridianssn lnies imaginries que es distribueixen verticalment en elglobus i que passen pels pols. El meridi que es pren com a referncia s elmeridi 0 o meridi Greenwich, que s el nom de la poblaci anglesa per onpassa.

La latitud s la distncia angular des de qualsevol punt de la Terra a lequador.

Es mesura amb graus, si est per damunt de lequador seran graus al Nord i siestan per sota de lequador seran graus al Sud.

La longitud s la distncia angular des de qualsevol punt del globus terraqi almeridi Greenwich. Es mesura en graus, si est a lesquerra del meridiGreenwich seran graus a lOest i si est per la dreta seran graus a lEst.

Mapa de Catalunya de comarques


22/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT1

LA

TERRA

IELSISTEMA

SOLAR

25

Prova dorientar-te posant els braos en creu i buscant aquest vespre

lestrella Polar.


23/126

26

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Solstici destiu s el dia ms curt de lany.

Equinocci de primavera s pels voltants del 21 de setembre.

Solstici dhivern Indica linici de la primavera.

Equinocci de tardor s el dia ms llarg de lany.

Activitat 3

Omple el segent quadre sobre les capes de latmosfera:

UNIVERS

Est format per:

Galxies

Contenen:

Sistemasplanetaris

Estn formats per:

Satl.lits

Planeta/es Estel TERRA

SOL

Est format per:

SistemaPlanetari:

ContCom per exemple

Galxia:Via Lctia

Activitat 1

Completa el segent mapa conceptual sobre lUnivers:

Activitat 2Relaciona mitjanant fletxes les caracterstiques dels solsticis i els equinoccis:

CAPES CARACTERSTIQUES

Estratosfera

Capa ms propera a la superfcie terrestre on sesdevenentots els fenmens meteorolgics.

Ionosfera

Capa ms allunyada de la superfcie terrestre.


24/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

27

Activitat 6

Per fer mapes utilitzem les escales. Quins tipus descales existeixen? Explica-les breument.

Activitat 7

Busca un planisferi fsic, mut i situa el nom dels continents i els oceans:

Activitat 8

Estudia b la illustraci de leclipsi de Sol que trobars a la unitat i dibuixaesquemticament un eclipsi de Sol.

Activitat 4

En qu es diferencien el moviment de rotaci de la Terra amb el moviment detranslaci?

Activitat 5

Respon les qestions segents sobre cartografia:a) Quins sn els cartgrafs que han representat la Terra mitjanant un planisferi?


25/126

28

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

Activitat 9

Dibuixa un globus terraqi amb parallels, meridians, equador, meridiGreenwich, cercle polar rtic i cercle polar antrtic.

Activitat 10Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus

graus. Marca tres punts a latzar i desprs indica les coordenades terrestresdels punts geogrfics que has marcat.


26/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

29ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1

Completa els buits amb el text que correspon:

a) La teoria del............................. o .............................. ens explica lorigen de

lUnivers.

b) Amb l.......................es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que va

originar els .......................... i els ..............................

c) Les................................. agrupen sistemes planetaris.

d) La galxia on es troba la Terra s la .......................................

e) La Lluna s el ........................ de la Terra.

Activitat 2Desprs dhaver observat detingudament el dibuix on es representa el SistemaSolar, a la pgina 16 daquesta unitat, fes-lo tu indicant el nom de cada planeta.

Activitat 3

Un cop estudiades les fasesde la Lluna indica al peu decada illustraci quina fase dela Lluna representa:


27/126

30

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

Activitat 4

Explica breument en qu consisteixen el moviment de rotaci i el moviment detranslaci de la Terra i quines sn les seves conseqncies.

Activitat 5

Relaciona mitjanant fletxes les capes de la Terra amb la seva definici:

Activitat 6

Busca un mapa amb escala, observal i respon les qestions segents:

a) Quin tipus descala sha utilitzat?

b) Quina s la lectura daquesta escala?

Activitat 7

Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seusgraus i situa els llocs geogrfics segents:

a) 40 Nord de latitud i 30 Est de longitud

b) 80 Sud de latitud i 60 Est de longitud

c) 60 Nord de latitud i 40 Oest de longitud

Activitat 8

Respon les qestions segents sobre continents i oceans:

a) Quin s loce que banya les costes de lndia?

b) Quin s loce que separa el continent europeu del continent americ?

c) Quin s el continent que est unit a Europa?

Litosfera s la capa gasosa que envolta la Terra.

Endosfera s la capa que cont el Sial i el Sima.

Atmosfera s la capa formada per totes les aiges del planeta.

Hidrosfera s la capa que cont el mantell i el nucli.


28/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

31d) Quin continent est format per gels perpetus?

Activitat 9

Amb quin nom coneixem el fenomen que consisteix en lenfosquiment total oparcial de la llum que un observador rep dun astre?


29/126

32

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 1

Completa el segent mapa conceptual sobre lUnivers:

Activitat 2

Relaciona mitjanant fletxes les caracterstiques dels solsticis i els equinoccis:

Activitat 3

Omple el segent quadre sobre les capes de latmosfera:

Solstici destiu s el dia ms curt de lany.

Equinocci de primavera s pels voltants del 21 de setembre.

Solstici dhivern Indica linici de la primavera.

Equinocci de tardor s el dia ms llarg de lany.

CAPES CARACTERSTIQUES

Estratosfera Cont la capa doz que s la que absorbeix la major partde les radiacions ultraviolades del Sol.

Troposfera Capa ms propera a la superfcie terrestre on sesdevenentots els fenmens meteorolgics.

Ionosfera A continuaci de lestratosfera, s per on volten elssatl.lits artificials

Exosfera Capa ms allunyada de la superfcie terrestre.

UNIVERS

Est format per:

Galxies

Contenen:

Sistemasplanetaris

Estn formats per:

Satl.lits

Planeta/es Estel TERRA

SOL

Est format per:

SistemaPlanetari:

ContCom per exemple

Galxia:Via Lctia

Lluna

Jpiter

Mart

Venus

Nept

Plut

Ur

SaturnMercuri


30/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

33Activitat 4En qu es diferencien el moviment de rotaci de la Terra amb el moviment detranslaci?

En el moviment de rotaci la Terra gira sobre el seu propi eix, mentre que en elde translaci gira al voltant del Sol descrivint una rbita el.lptica.

Activitat 5

Respon les qestions segents sobre cartografia:

a) Quins sn els cartgrafs que han representat la Terra mitjanant un planisferi?

Mercator, Peters i Robinson

b) Quin s el planisferi que s ms proper a la realitat?

Robinson

Activitat 6

Per fer mapes utilitzem les escales. Quins tipus descales existeixen? Explica-les breument.

Hi ha dos tipus descala: la grfica i la numrica.

Lescala grfica s una lnia recta dividida en segments equivalents en la realitat als quilmetres que indica.

Lescala numrica sexpressa mitjanant una proporci. Per exemple, lescala1:500.000 significa que 1 cm del mapa correspon en la realitat a 500.000 cm,s a dir, 5 km.

Activitat 7

Busca un planisferi fsic, mut i situa el nom dels continents i els oceans:

Consulta lapartat com est composta la Terra

Activitat 8

Estudia b la illustraci de leclipsi de Sol que trobars a la unitat i dibuixaesquemticament un eclipsi de Sol.

Ombra de la Lluna sobre el Sol

Sol

RatjosSolars

InterposiciLluna

Terra


31/126

34

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

Activitat 9

Dibuixa un globus terraqi amb parallels, meridians, equador, meridiGreenwich, cercle polar rtic i cercle polar antrtic.

Consulta el dibuix que hi ha al contingut de la unitat.

Activitat 10

Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seusgraus. Marca tres punts a latzar i desprs indica les coordenades terrestresdels punts geogrfics que has marcat.

Comprova-ho amb un planisferi fsic.


32/126


33/126

36

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVI

M

UNITAT

1

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

Moviment de rotaci: es el moviment que realitza la Terra en girar sobre elseu propi eix. Dura 24 hores i les seves conseqncies sn els dies i les nits iles variacions horries.

Moviment de translaci: s el moviment que realitza la Terra en girar al voltantdel Sol descrivint una rbita el.liptica. Triga aproximadament 365 dies endonar una volta sencera. Les conseqncies daquests moviments sn lesdiferents estacions anuals.

Activitat 5

Relaciona mitjanant fletxes les capes de la Terra amb la seva definici:

Activitat 6

Busca un mapa amb escala, observal i respon les qestions segents:

a) Quin tipus descala sha utilitzat?

Lescala numrica o escala grfica.

b) Quina s la lectura daquesta escala?

Segons els mapa que sagafi.

Activitat 7

Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus

graus i situa els llocs geogrfics segents:

a) 40 Nord de latitud i 30 Est de longitud

b) 80 Sud de latitud i 60 Est de longitud

c) 60 Nord de latitud i 40 Oest de longitud

Activitat 8

Respon les qestions segents sobre continents i oceans:

a) Quin s loce que banya les costes de lndia? Oce ndic

b) Quin s loce que separa el continent europeu del continent americ?

Oce Atlntic.

c) Quin s el continent que est unit a Europa?

sia.

d) Quin continent est format per gels perpetus?

LAntrtida.

Activitat 9

Amb quin nom coneixem el fenomen que consisteix en lenfosquiment total oparcial de la llum que un observador rep dun astre?

Eclipsi.

Litosfera s la capa gasosa que envolta la Terra.

Endosfera s la capa que cont el Sial i el Sima.

Atmosfera s la capa formada per totes les aiges del planeta.

Hidrosfera s la capa que cont el mantell i el nucli.


34/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

1

QU

HAS

TREBA

LLAT?

37

quhas treballat?

Format per

ASTRESAgrupats en

GALXIES

VIA LCTIA

SISTEMA SOLAR

Com

Amb

PLANETES

Format per

Com

LA TERRA

Composada per Amb

SOL

Amb

ECLIPSI

MOVIMENT DEROTACI

MOVIMENT DETRANSLACI

ATMOSFERALITOSFERAENDOSFERAHIDROSFERA

REPRESENTACIONS

De

LNIESIMAGINARIES

UNIVERS

ECLIPSILA LLUNA

Que s

Amb

Amb

DeMERCATOR

PETERS

ROBINSON

GRFICANUMRICA

ROTACITRANSLACI

ESCALESMOVIMENTS

SATL.LITS

Amb

Amb

Com

Com

Amb


35/126


36/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

39Unitat 2GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE


37/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

U

NITAT

2

QU

TREBALLARS?

40

treballars?

quEn acabar la unitat treballars les idees principals

segents

La teoria de la deriva continental dAlfred Wegener ensexplica la formaci dels continents i la modificaci delseu relleu.

La Pangea era un nic continent que tenia la Terra

inicialment i que es va anar fragmentant donant llocals diferents continents actuals.

Els elements que configuren el relleu terrestresn:muntanyes, serralades, planes, altiplans, depressions

i valls.

El relleu i els paisatges que shan anat formant en lessuperfcies continentals sn fruit de lacci de les

forces internes i externesde la Terra.

Les forces internes originen volcans, terratrmols,

plegaments i falles que modifiquen el paisatge.Laigua, les persones i el vent sn els agents derosi

externs.

La distribuci de les aiges i la seva dinmica depnde lestructura del relleu, de les caracterstiques delterreny i de la quantitat daigua de pluja dels llocs.

La Terra presenta tres grans zones climtiques: clida,temperada i freda.

Cada zona climtica presenta diferents tipus de climes.


38/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

U

NITAT

2

QU

TREBALLARS?

41En acabar la unitat has de ser capa de:

Explicar com sha format el relleu.

Diferenciar els tipus de paisatges.

Analitzar els factors modificadors del paisatge.

Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms importants delplaneta.

Situar les grans zones climtiques.

Diferenciar les caracterstiques de les grans zones climtiques.

Situar cadascun dels diferents tipus de clima de cada zona climtica.

Diferenciar les caracterstiques de cada tipus de clima de cada zonaclimtica.

Identificar els tipus de vegetaci i la seva localitzaci al planeta.


39/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

421. La formaci del relleu

La litosfera o escora terrestre s la capa que conforma el relleu. No es tracta

duna capa compacta, est fragmentada en enormes porcions de roca, les

plaques tectniques. Les plaques tectniques sn de dos tipus:

- continentals: de terra ferma que formen els continents;

- oceniques: ocupades per oceans.


40/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

43Alfred Wegener, el 1912, va desenvolupar la teoria de la deriva continental.

Segons aquesta teoria els continents es desplacen, ja que aquestes plaques

encaixen entre elles i llisquen sobre el mantell. Aix fa que a vegades topin o

freguin luna contra laltra, o se separin, o una es posi sobre laltra.

Segons Wegener hi havia un nic continent original, la Pangea..... A causa del

desplaament de les plaques continentals al llarg de milions danys, la Pangea

es va anar fragmentant i van aparixer els diferents continents actuals.

El relleu i els paisatges que shan anat formant i modificant sn fruit de lacci

de les forces internes i externes de la Terra.

Les forces internessoriginen pel moviment de les plaques en separar-se o

acostar-se. Aquestes forces donen lloc a volcans, terratrmols, plegaments i

falles que modifiquen el paisatge.

En el procs de desplaament de les plaques es pot produir una subducci

duna placa ocenica sota duna altra. Aix passa quan en el decurs del seu

lliscament aquesta coincideix amb una altra i es doblega, se submergeix i origina

una fossa ocenica. La calor que es genera fa que sesdevinguin erupcions

volcniques. La lava que expulsa el volc est formada pel magma, materials

de linterior de la Terra que es troben a temperatures molt elevades i, que en

emergir a lexterior i refredar-se, donaran lloc a la formaci dilles volcniques.

Quan collisionen una placa ocenica i una placa continental es produeix tamb

una zona de subducci i una fossa ocenica que originar sismes i la formaci

de volcans.

Si la collisi es produeix entre dues plaques continentals, els seus extrems es

deformen i es pleguen produint una elevaci del terreny formant serralades.

Parts dun volc.


41/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

44 Quan les plaques tect-niques freguen originenmoviments vibratoris en elterreny i es propaguen entotes direccions produint elque coneixem com a

terratrmols.

Les forces internes de laTerra poden arrugar les

capes rocoses i formarplegaments. Lanticlinal s lapart elevada del plegament

i el sinclinal, lenfonsada.

Formaci dun plegament.

De vegades les capes rocoses

es fragmenten en lloc deplegar-se, i soriginen les falles.La part elevada de la falla

sanomena horst i la partenfonsada, fossa tectnica.

Collisi de dues plaques continentals.

Formaci duna falla.

Prova de fer lactivitat

daprenentatge 1 per veuresi ho has ents.


42/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

45Les diferents unitats paisatgstiques del planeta

Paisatge on sobserven els diferents elements del relleu.

Els elements que configuren el relleu terrestresn: muntanyes, serralades,planes, altiplans, depressions i valls.

Una plana, com podeu observar en la imatge, s una superfcie sense elevacionsni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar.

Laltipl t les mateixes caracterstiques que una plana per se situa a unaaltitud elevada.

Una depressi o concala forma una superfcie que s ms baixa que els terrenysdel seu voltant.

Una depressi sanomenar fossa tectnicaquan sorigina per lenfonsamentdun bloc en un relleu amb falles.

Les valls sn depressions allargades de la superfcie terrestre per onhabitualment passa un riu o una glacera. Les valls fluvialstenen forma de V.

Les valls glacialstenen forma dU.

La costa terrestre presenta formes que shan originat amb els agents erosius.Un caps una punta de superfcie terrestre que sendinsa dins el mar.

Unapennsulas una porci o fragment de terra que penetra dins un mar o llac

i que est unida per un dels seus extrems al continent. De vegades la pennsulaest unida per un fragment llarg i estret que sanomena istme.

El mar banya les costes dels continents configurant formes diferents. Quan hofa originant una costa corbada cap endins es tracta duna badia, si aquesta

badias molt gran sanomenagolf.....Sovint laigua del mar penetra en el que havia estat una vall fluvial originantunaria.


43/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

46 Un fiord sorigina en entrar laigua del mar en una vall glacial immersa en elmar.

El fons ocenic tamb t un relleu que es manifesta en les formes segents:

- formant grans cadenes muntanyoses anomenades dorsals oceniques;

- formant una mplia zona plana i lleugerament ondulada a una profunditat

entre 3.600 i 5.500 m i que sanomena plana abisal;- formant profundes depressions entre 5.500 i 11.000 m de profunditat

anomenades fosses oceniques;

- formant la prolongaci del terra continental que est submergida en el mar,la qual sanomena plataforma continental; o b

- formant el tals continental, la superfcie inclinada que uneix la plataformacontinental amb la plana abisal.

2. Els elements modificadors del paisatge

A ms dels canvis que produeixen en el paisatge les forces internes, tal com

hem estudiat a lapartat de La formaci del relleu, tamb les forces externesmodelen el relleu dels continents i, per tant, modifiquen el paisatge. Laigua,les persones i el vent sn els agents derosi externs.

Laiguas lagent derosi extern que ms formes t de modelar el relleu. Enploure, laigua de la pluja es filtra per les fissures de les roques on quedaretinguda i en baixar la temperatura i gelar-se fragmenta les roques.

Quan laigua de la pluja entra en contacte amb roques calcries reaccionaqumicament i les dissol, daquesta manera penetra dins la terra creant aigessubterrnies.

Tamb es desgasta molt el terreny amb la pluja que en caure va arrossegantfragments del terreny que estan en zones ms elevades fins a zones ms baixesa causa de la fora de la gravetat.

Laigua dels rius i la dels mars erosionen el litoral. Els rius arrosseguen materialsfins la seva desembocadura al mar creant deltes.

El mar, amb les onades, crea en el litoral cales i entrants que formen les platges.

A ms de laigua, tamb el venttransporta materials i partcules en suspensique impacten en el paisatge i el modelen.

Lespersonestamb son un agent important derosi amb les modificacionsque duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ... Lahumanitat ha contribut des de fa milers danys a la modificaci del paisatgecom a conseqncia de les seves accions. Lacci encaminada a la formacidun paisatge humanitzat es coneix amb el nom dacci antrpica. Aix, doncs,el paisatge natural duna zona es converteix enpaisatge humanitzat.

El paisatge humanitzat pot ser divers en funci del tipus de poblaci ms o

menys desenvolupada que lhagi produt. El paisatge humanitzat ser diferentdins un mateix pas segons les activitats a qu es dediqui lhome i tamb canviardun continent a un altre. Podem diferenciar dos tipus de paisatge en funci de

Recordes quines unitats paisatgstiques tens a prop del lloc on vius?


44/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

47

lacci que les persones hi exerceixen: el paisatge rural i el paisatge urb.

El paisatge ruralest format per agrupacions de cases i els seus habitantsviuen dactivitats relacionades amb lexplotaci del camp.

El paisatge urbest constitut per un conjunt dedificis i carrers fora compactei, prcticament, no hi queda espai pel medi natural.

Les dimensions dun nucli urb estan en constant creixement i cada cop van

ocupant ms territori del seu voltant. Segur que si vius en una ciutat has pogutobservar aquest fenomen de creixement. Qualsevol rea urbana generar laconstrucci de carreteres i mitjans de transport per tal de comunicar-se ambaltres nuclis urbans.

3. La distribuci del relleuEl tipus de paisatge ve determinat pel relleu, un relleu concret afavorir un tipus

de paisatge. La distribuci del relleu del planeta s fruit de la dinmica de lescoraterrestre en moures les plaques tectniques que la formen. Et recomanem queconsultis un atlas i observis que a ms dels elements fsics que texpliquem nhi

ha molts altres. Ara veurem com s el relleu i el paisatge de cada continent.

3.1 El relleu dsia

sia s el continent ms gran i a ms tamb s el que cont les altituds mximes

del planeta. Presenta una gran diversitat de relleu, la qual cosa fa que, malgratque sigui el continent ms poblat, presenti un gran desequilibri en la distribucide la seva poblaci, la qual ha ocupat les zones ms habitables.

Delta de lEbre.


45/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

48

Fixat en el mapa, el continent asitic presenta molta varietat de paisatges:grans serralades, altiplans, deserts, boscos, terres de conreu, etc ... Lestret de

Beringsepara el continent asitic de lameric per la zona nord-est.A la zona oriental, entre els Urals i laltipl de Sibriatrobem la gran planasiberiana.


46/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

49Tamb trobem zones de grans depressions que han estat ocupades per mars,com el mar Mort, elmar dAralo elmar Caspi..... Elmar Arbicbanya les costesdArbia i ndia.

A les zones del sud i de lest seleven laltipl de lIran, laltipl del Deccan(ndia),laltipl del Tibet, que s el ms gran del mn, i laltipl de Monglia. El desertdel Gobi es troba al sud de laltipl de Monglia.

Aquest s el pic ms alt del mn: lEverest; i forma part de la serralada delHimlaia, estesa doest a est de lsia central. Aquesta s una serralada joveon es troben les majors alades de la Terra.

Les serralades de la costa oriental asitica van conduir a la formaci delsarxiplags del Jap i de les Filipines.....

Entre la pennsula de la ndia i la dIndoxina, trobemelGolf de Bengala..... A lapensula arbiga trobem elGolf Prsic.....

sia t nombroses illes i pennsules com les que observeu en aquestes imatges.Destaquen les illes: Nova Terra, Taiwan, Jap, Filipines, Clebes, Borneo,

Sumatra, Java i Sri Lanka..... Lespennsules sn:Anatlia, Arbiga, ndia, Malacca,Indoxina, i Corea.

3.2 El relleu dfrica

Els altiplans sn els elements de relleu que ms trobem a frica. El continent

afric s el ms gran desprs dsia i ocupa una part de lhemisferi Nord i unaaltra, ms gran, de lhemisferi Sud. Lestret de Gibraltar el separa dEuropa. Elcap de Bona Esperanas a lextrem sud del continent. El golf dAdensendinsaentre la pennsula Arbiga i la de Somlia. A la zona central del continent es

localitza el golf de Guinea.

Un dels deserts ms important del mn s el desert del Shara, que es troba alfrica, a laltipl septentrional. Aquest desert envolta la serralada de lAtles,

una cadena de muntanyes joves. En aquesta serralada destaca el pic Toubkalde 4.165 m. Dins el desert seleven el masss dAhaggar i el Tibesti. El masssEtipicseleva a prop de la costa del mar Roig.

El relleu afric combina el relleu pla daltiplans i massissos allats amb fosses idepressions. La zona oriental del continent es caracteritza per contenir la fossatectnica ms gran del mn, el Rift Valley, als costats de la qual sallotgendiferents massissos i pics com elKilimanjaro, de 5.895 m daltitud, un dels ms

alts del mn i que s dorigen volcnic; i tamb el Kenyade 5.194 m.

Els deserts de Kalahari i Nambiaocupen laltipl de Katangai les muntanyesde Drakenseleven al sud-est.

Al nord-est trobem la pennsula de Somlia i al sud-est, lilla deMadagascar.

Si visquessis a sia pensa quin s el paisatge dsia on tagradaria viure iper qu.


47/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

50

3.3 El relleu dAmrica

El continent americ presenta una forma allargada que fa que el distribum en

subcontinents: Amrica del Nordi Amrica del Sud.Aquests dos subcontinentsestan units per una zona que sestreny formant un istme, listme de Panam, i

que anomenemAmrica Central.....


48/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

51A la costa oest del continentameric hi trobem unaextensa serralada demuntanyes joves quesestenen de nord a sud. AlAmrica del Nord hi ha les

muntanyes Rocalloses i alAmrica del Sud la

serralada dels Andes. En lesdues serralades hi ha picsdaltitud fora destacable: el

McKinley, a 6.194 m daltitudal nord de les Rocalloses; ilAconcagua, a 6.959 m.

Al llarg de les Rocalloses

trobem valls profundes idepressions, combinadesamb altiplans, com

Monument Valley i elCanyon del Colorado.

Les Rocalloses i els Andes

sn al costat de nombrososvolcans en activitat queconstitueixen el cord de

foc del Pacfic. Aquest t la

mxima activitat ssmica ala zona de lAmrica Central.

A lAmrica del Nord trobem

muntanyes velles com elsApalatxesa la zona oriental.A lAmrica del Sud, tambtrobem muntanyes velles, alvoltant de la conca del riuAmazones trobem el masssde les Guayanasi el masss

Brasiler.El continent americ tfora quantitat dilles. AlAmrica del Nord hi ha lillaBanks,lilla Victria,lilla deBaffini lilla de Terranova.....

A lAmrica Central trobemel mar del Caribon hi ha lesBahames, lesGrans Antilles

(Cuba,Hispaniola, Puerto Rico,JamaicaiCaiman) i les


49/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

52 Petites Antilles (Barbuda, Antigua, Guadalupe, Dominica, Martinica, Saint Lucia,S. Vincent, Barbados,Grenadines, Grenada, Tobago i Trinitat).

I a lAmrica del Sud hi ha les illes Galpagos, al nord-oest, i les illes Malvines,,,,,lilla de Pasqua, a loest, i lilla Gran de la Terra del Foc, al sud-est. Entre aquestadarrera illa i el continent hi ha lestret de Magallanes.

El Golf dAlaskai el Golf de Mxicsn els ms destacables i com a bahia, la deHudson.

A lAmrica del nord i Central trobem localitzades les pennsules del continent.La situada ms al nord del continent, lapennsula dAlaska, a lest, la del Labrador,a loest,la de Califrnia, i al sud, la de Florida. A Amrica Central hi trobemladel Yucatn.

3.4. El relleu dOceania


50/126


51/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

54 A la zona del pol Sud sestn un continent cobert de gel, s lAntrtida. La capade gel que el cobreix sanomenainlandsisi t una grandria de 2.000 a 4.000 m.

Les glaceres que el cobreixen van lliscant per la superfcie fins arribar al maron es trenquen formant els icebergs, que sn grans blocs de gel que suren perloce. Lesbanquises sn les capes fines de gel que cobreixen el mar.

LAntrtidas un continent despoblat. La serralada Transantrtica travessalAntrtida.

3.6. El relleu dEuropa

Europa es caracteritza per tenir pocs elements de relleu de gran altitud, s per

aix que la poblaci shi ha pogut establir des de sempre.

El continent europeu presenta el que es coneix com a gran plana centralqueest compresa entre loce atlntic i la serralada dels Urals. Aquesta ocupauna extensa zona que s gaireb la meitat del continent.

Tamb hi trobem massissos antics com la serralada dels Urals, el masss Centralfrancs, la Selva Negrai la serralada Escandinava.

Les serralades joves estan a la zona meridional, des del mar Cantbric fins almar Negre, i sn: els Pirineus, els Alps, els Crpatsi el Caucas. A la pennsula

Itlica seleven els Apenins. Els pics ms destacables del continent europeusn: Aneto, de 3.404 m, als Pirineus; Mont Blanc, de 4.810 m, als Alps.


52/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

55A Europa hi ha diverses pennsules com ara: pennsula Ibrica, pennsula Itlica,pennsula Balcnica, pennsula Escandinava, pennsula de Kola i pennsula deJutlndia.

Les illes ms importants dEuropa sn: Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, lesBalears, Crsega, Sardenya, Siclia i Creta.....

Lestret de Gibraltar separa Europa dfrica.

Prova de fer lactivitat daprenentatge 6.

4. La distribuci de la xarxa hidrogrfica

La distribuci de les aiges i la seva dinmica depn de lestructura del relleu,de les caracterstiques del terreny i de la quantitat daigua de pluja dels llocs.Daltra banda les pendents dels vessants fa que laigua vagi cap a les parts msbaixes provocant fortes erosions en les parts altes del relleu i formant estanysi aiguamolls als sectors ms baixos.

Les roques, la vegetaci i el tipus de sl tenen una incidncia important enaquest procs.

El conjunt de cursos daigua que circulen per un territori en configuren la xarxahidrogrfica.

La conca hidrogrficas lrea o territori pel qual circulen les aiges quedesemboquen al mateix riu principal que dna el nom al conjunt de la conca.

4.1. La xarxa hidrogrfica dsia

En general els rius asitics presenten una distribuci del centre cap a la perifria

del continent. Els rius ms grans i cabalosos neixen a les serralades de lHimlaiai salimenten de la neu i de la pluja abundant daquestes zones. Especialment

els del sud, porten molts alluvions i formen immenses planes alluvials i deltes.Segons el mar on desemboquen els rius dsia es poden classificar en setvessants hidrogrfics.

El vessant rticest format per rius llargs i cabalosos. A lhivern es glacen i ala primavera en desglaar-se provoquen inundacions. Els ms importants snel riu Obi, Ienissei i el Lena.

El vessant pacfics integrat per rius llargs i cabalosos que en el curs baix

formen grans planes alluvials. Els ms importants sn lAmur, el Huang He(riu Groc), el Iang-Ts (riu Blau) i el Mekong.

Elvessant ndic es caracteritza per rius ms curts i molt cabalosos. La majorianeixen a lHimlaia i tenen grans crescudes a lestiu. Els ms importants snel Salwen, lIrauadi, Brahmaputra, el Ganges, lIndus, el Tigris i lEufrates.

El vessant mediterranii el vessant del mar Negre inclouen rius molt curts i depoc cabal.

Al vessant del mar Caspies poden diferenciar els rius de la zona nord, quesn llargs i cabalosos, com s lUral, i els de la zona sud que sn rius moltcurts i cabalosos.

Elvessant del mar dAralcomprn rius curts i cabalosos. A ms del mar Caspii del mar dAral (zones lacustres) el llac ms important de lsia s el Baikal, aRssia.


53/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

56 4.2. La xarxa hidrogrfica de lfricaEls grans rius africans sn molt diferents entre ells pel que fa als seus cursos,lloc de desembocadura i quantitat daigua que porten. En les regions desrtiquesdel nord i del sud-oest, els rius sn intermitents, s a dir, baixen secs durant una

part de lany; en canvi els de la zona equatorial porten fora cabal sempre. Segonsel mar on desemboquen, els rius africans es poden classificar en tres vessants:

Elvessant mediterrani, integrat per rius molt curts i poc cabalosos, a excepci

del Nil (riu ms llarg del mn de 6.671 km.)

El vessant atlnticinclou rius de diferents longituds, la majoria fora cabalosos.Els ms importants sn: el Senegal, el Nger, el Congo, lOrange. El riu Congos el ms cabals de tot el mn.

Alvessant ndicla majoria dels rius son curts i cabalosos. Els ms importantssn el Limpopo i el Zambeze.

A lfrica hi ha un bon nombre de conques lacustres. Les ms importants snles que shan format al llarg de la fossa tectnica anomenada Rift Valey, als

peus de les muntanyes Mitumba. Els llacs que ocupen les conques lacustresms grans sn el Malawi, el Tanganyka, el Victria, lAlbert i el Kioga. Al nord ial sud del continent, en zones rides, hi ha cursos daigua que desguassen en

conques interiors i formen llacs estacionals, les aiges dels quals oscillen moltentre estacions. El llac ms important s el Txad.

4.3. La xarxa hidrogrfica dAmrica

En general els rius americans sn llargs i cabalosos. Els rius de la conca delAtlntic i els de del Pacfic sn molt diferents. Els rius del vessant Atlntic sn

ms llargs i cabalosos que els rius del Pacfic. La presncia de les serraladesjoves a prop de la costa fa que els rius del Pacfic siguin ms curts, un pendent

fort i poc importants, llevat del riu Colorado, a lAmrica del Nord. Segons elmar on desemboquen, els rius americans es poden classificar en tres vessants:

El vessant rticque comprn rius llargs i cabalosos, glaats durant bona part

de lany. El ms importants sn el Yukon i el Mackenzie.

El vessant atlntic est integrat per rius molt llargs i cabalosos que travessengrans planes. Els ms importants sn:

A lAmrica del Nord, el Sant Lloren, el Mississip (amb els seus afluents el

Missouri, Arkansas i lOhio) i el Rio Grande.

A lAmrica del Sud, lOrinoco i lAmazones, i el Paran que juntament amb elsrius Uruguai i Paran-Paraguai forma el Rio de la Plata.

Elvessant pacficque inclou rius curts i menys cabalosos. Els ms importants

sn el Colorado i el Colmbia a lAmrica del Nord.

Amrica s el continent que t el nombre ms alt de llacs importants, la majorpart a lAmrica del Nord. Al Canad hi ha el Gran Llac dels ssos, el Gran Llacde lEsclau i el Winnipeg. Per la conca lacustre ms important dAmrica s la

dels Grans Llacs situada a la frontera entre el Canad i els Estats Units formadapels llacs Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario.

A lAmrica Central tenim el llac de Nicaragua.

A lAmrica del Sud trobem el Maracaibo a Veneuela, i el Titicaca entre Per i

Bolvia.


54/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

574.4. La xarxa hidrogrfica dOceaniaLa xarxa ms important daquest continent s a Austrlia. Els rius australianses concentren principalment a la part oriental de lilla. Segons el mar ondesemboquen els podem classificar en dos vessants:

El vessant ndiccomprn els dos rius australians ms importants, el Murray i

el seu afluent el Darling. A ms recull una srie de rius curts i intermitents idaltres de ms regulars que circulen pel nord.

El vessant pacficque inclou rius curts i irregulars. Un llac important dAustrlia

s lEyre, en el qual desguassen alguns rius interiors.

Al nord trobemel mar del Corall, el dArafura i el de Timor.....

4.5. La xarxa hidrogrfica dEuropa

A Europa hi ha molts rius, per cap no t les dimensions dels grans rius asiticso americans. Segons el mar o oce on desemboquen els rius trobem 5 vessants:

El vessant rticformada per rius llargs, cabalosos i amb grans crescudes enlpoca del desgla. Els ms importants sn el Petxora i el Dvina.

El vessant atlnticque inclou rius cabalosos per curts. Els ms importantssn el Dvina Occidental, el Niemen, el Vstula, lElba, el Rin, el Sena, el Loira,la Garona, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.

El vessant mediterrani est format per rius curts i poc cabalosos. Els msimportants sn el Roine, lEbre i el Po.

Elvessant del mar Negre agrupa rius cabalosos i de rgim regular com ara el

Danubi (de 2.860 km) , el Dnister, Dniper i el Don.

El vessant del mar Caspirecull les aiges de dos rius llargs i cabalosos comsn el Volga (de 3.520 km) i lUral, a ms daltres mes curts.

La Mnega separa les illes britniques de Frana. El mar del Nordbanya lesdAnglaterra, el mar Blticbanya el nord-est dEuropa i el mar Mediterranilescostes del sud. El mar Negres al sud-est.

Els llacs europeus ms importants es troben situats al nord del continent. Sn

molt nombrosos per en destaquen el Ladoga, lOnega.


5. Les grans zones climtiques i la seva vegetaci i paisatges

La Terra presenta tres grans zones climtiques: clida, temperada i freda.Aquestes rees vnen delimitades en funci de la latitud. A lhemisferi Nord, amajor latitud Nord disminueixen les temperatures i a lhemisferi Sud, a majorlatitud Sud dismi-nueixen les temperatures. Aix doncs, ms a prop dels polsles temperatures seran ms baixes (zona climtica freda) i ms a prop delequador seran ms altes. Tamb a les zones on el relleu tingui una major

altitud les temperatures seran ms baixes (zona climtica clida). La zonaintermitja entre els trpics i els cercles polars no tindr temperatures tanextremes (zona climtica temperada). Tamb laltitud s un factor important



55/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

58 que condiciona el clima decada zona. A major altitud lestemperatures seran msbaixes. Cada zona climticat diferents tipus de climes,

que et descrivim a conti-nuaci:

5. 1. Lazona clidaocupadeltrpic de Cncer al trpic de

Capricorn. Les tempera-turessn altes tot lany. Lapluviositat s variable. En

funci daquesta pluviositates diferencien el climessegents:

Clima equatorial:

Est situat entre els 10 de latitud N i els 5 de latitud S. s clid, molt humit isense estaci seca, s a dir, que no hi ha una poca a lany de sequera.

Les temperatures sn molt elevades tot lany, amb mitjanes entre 25C i 27C.Les pluges sn molt abundants; quasi cada dia, al voltant dels 1.500 mm anuals

i els rius sn molt cabalosos.

Grans zones climtiques de la Terra.

Zonafreda

Zonatemperada

Zonaclida

Zonatemperada

Zonafreda


56/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

59La selva amb la major varietat i densitat despcies del planeta s la vegetacidaquesta zona. Els sls sn poc frtils, a causa del continu rentat que pateixen.

Aquest clima el trobem al centre dfrica, a la zona de lAmazones, i a lAmricaCentral.

Clima tropical:Est situat entre els dos trpics, al Nord i al Sud, a una latitud duns 10 a 25 N i S.

Les temperatures sn elevades per la insolaci intensa durant tot el dia.

Presenta una estaci plujosa durant lestiu i una altra de seca. Les precipitacionstotals sn al voltant dels 1.000 mm.

Els rius tenen un cabal irregular segons les pluges.

La sabana s la vegetaci daquesta zona.

Aquest clima el trobem a lAmrica del Sud, frica i Indonsia.

El clima monznic s una variant del clima tropical que es caracteritza per

temperatures semblants a les del clima anterior, amb algunes diferncies entrehivern i estiu. Les estacions vnen marcades pel vent Monz. A lestiu: ventsclids que provoquen pluges que fan que els rius es desbordin fcilment iprovoquin inundacions. A lhivern els vents sn secs i freds.

La jungla s la vegetaci daquesta zona.

Aquest clima est situat a la Xina, Malisia i lndia.

Clima desrtic:

Est situat entre els 15 i els 35 N i S, generalment lluny del mar.

Les temperatures: molt elevades tot lany, per sobretot a lestiu, amb mitjanesmensuals entre els 35C i els 40C. Hi ha una gran variaci entre el dia i la nit;

a les nits es pot arribar a 0oo de vegades menys.

Les precipitacions sn escasses i irregulars, per sota dels 100 mm anuals. Hi hacorrents daigua subterrnia que, de tant en tant, surten a la superfcie formantels oasis, nics llocs on hi ha vegetaci del tipus cactus.

Est situat, al SO dels EUA (desert dArizona); al NO dfrica (desert del Shara); a lapennsula Arbiga (desert dArbia), i al centre dAustrlia on hi ha diversos deserts.

5.2. Zona temperada:

La zona climtica temperada la trobem localitzada a lhemisferi Nord, del cercle

polar rtic al trpic de Cncer; i a lhemisferi Sud, del trpic de Capricorn alcercle polar antrtic.

s la zona on entren en contacte laire polar, fred i humit, amb laire dorigen

tropical, clid i sec. Aix fa que a lhivern hi hagi temperatures baixes; i a lestiu,ms elevades.

La proximitat o llunyania dels oceans provoca modificacions en el clima.

Les temperatures mitjanes anuals sn entre -10C i 20C.

Les pluges sn moderades amb variacions entre 250 i 1500 mm a les zones

ms properes als oceans.

Hi ha tres variants climtiques:


57/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

60 Clima mediterrani:Est situat entre els 30 o 35 i 45 de latitud N i S.

Les temperatures sn altes a lestiu (25C) i suaus a lhivern (superiors als10C) per la influncia del mar.

Les pluges sn escasses (entre 250 i 800 mm) i irregulars, amb predomini a la

primavera i a la tardor. Els estius sn bastant secs. El cabal dels rius s irregular.La vegetaci consisteix en boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures, etc.);matolls espinosos i plantes aromtiques (farigola, roman, etc.)

El trobem a les regions riberenques del mar Mediterrani, costes del centre deXile, de Califrnia i del sud dAustrlia i frica.

Clima ocenic:

Est situat a una latitud entre 40o 45 i 60 N i S (a les faanes

interiors dels continents).s unclima temperat i humit, coneguttamb com a clima atlntic.

Les temperatures sn moderadesdurant tot lany: suaus a lestiu ims fresques a lhivern.

Les pluges sn abundants duranttot lany (entre 800 i 1500 mm). Elsrius sn cabalosos.

El paisatge natural est format pelsboscos de fulla caduca (rouredes,fagedes) i prats herbacis.

El trobem a loest dEuropa, a lazona atlntica dAmrica del Sud(Buenos Aires), al Canad, als EUA,i algunes zones costaneres delPacfic asitic.

Clima continental:

Es dna a linterior dels continents, a unes latituds entre 40 i 60.

Les temperatures es caracteritzen per uns estius curts i molt calorosos i unshiverns llargs i molt freds.

Les precipitacions sn en forma de pluja i ms abundants a lestiu; a lhivern enforma de neu i ms escasses.

La vegetaci natural sn boscos de pins negres i avets; lestepa, i deserts alinterior.

5. 3. Zona freda:

La trobem localitzada a lhemisferi Nord: del cercle polar rtic al pol Nord; i alhemisferi Sud: del cercle polar antrtic al pol Sud.

Fageda.


58/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

GEOGRAFIA

FSICA

IPAISATGE

61 Clima polar:En regions entre els 60 i 90 de latitud N i S al voltant dels cercles polars rtici antrtic. s el clima que hi ha al pol Nord i a lAntrtida.

Les temperatures sn molt baixes tot lany, hi ha hivern i estiu. Els hiverns snmolt freds, molt llargs i amb temperatures per sota de 0C. Lestiu s curt i

fred.Encara que la neu i el gel cobreixen la major part de la superfcie, lesprecipitacions sn escasses i a lestiu.

La vegetaci s la tundra, formada per molses, lquens i alguns arbres com elssalzes i bedolls.

2. Clima dalta muntanya:

Es localitzen dins les zones temperades iclides en els relleus de gran alada(Himlaia, Andes, Alps, Pirineus, etc.)

Les temperatures sn fredes durant totlany, les mximes a lestiu sn inferiors als10C.

Les precipitacions sn ms abundants quea les regions del voltant, que sovint snde neu i es poden arribar a formar neusperptues i glaceres.

La vegetaci es troba esglaonada en elsvessants de les muntanyes. Els arbres sn de fulla caduca, bosc de conferes,avets, bedolls, praderies i pastures. A les zones ms altes, trobem molses i

lquens.

A quina zona climtica es troba la poblaci on vius i quin tipus de clima

creus que hi ha?

Bosc de conferes.


59/126


60/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT2

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

63Activitat 4Desprs dhaver estudiat el mapa dEuropa fsic, busca un mapa dEuropa fsicmut i localitza els rius: Ebre, Loira, Tmesi, Volga, Rin i Danubi.

Activitat 5

Respon les qestions segents sobre hidrografia:a) Esmenta el nom de tres rius asitics.

b) Esmenta el nom de tres rius africans.

c) Esmenta el nom de tres rius americans.

Activitat 6Busca un planisferi fsic mut i situa els elements de relleu segents: serralada

de lHimlaia, serralada dels Urals, Alps, Pirineus, masss Etipic, desert deKalahari i altipl de Kimberley.

Activitat 7

Indica al costat del nom del pasos segents la gran zona climtica on es troben:

Austrlia ..............................

Nicaragua ..............................Alaska ..............................

Turquia ..............................

ndia ..............................

Irlanda ..............................

Activitat 8

Omple el quadre segent amb les caracterstiques segents de les diferentsgrans zones climtiques

ZONA CLIMTICA FRANJA QUE OCUPA TEMPERATURES

Temperada

Clida

Freda


61/126

64

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT2

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

Activitat 9

Respon les qestions segents sobre els diferents tipus de climes:

a) Quina s la vegetaci prpia del clima mediterrani?

b) Com sn les temperatures del clima desrtic?

c) Quines caracterstiques presenten les precipitacions del clima polar?

d) En qu consisteix la vegetaci que anomenem tundra?


62/126


63/126

66

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNIT

AT

2

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

Activitat 4

Relaciona mitjanant fletxes els diferents rius amb els continents on es trobensituats:

La Garona

Nil

Brahmaputra Amrica

Tajo

Amazones sia

Mekong

Ural frica

Congo

Mississip Europa

Rio de la Plata

Activitat 5

Desprs destudiar el mapa fsic dEuropa busca un mapa fsic mut dEuropa isitua les pennsules i illes segents: pennsula Escandinava, pennsula Itlica,pennsula Balcnica, illa de Siclia, illa de Xipre i illa dIrlanda.

Activitat 6

Completa les afirmacions segents sobre el relleu dels continents:

a) El pic ms alt del mn s l.........................

b) Lestret de ......................... separa Europa dfrica.

c) El desert del ...................... es troba a lfrica a laltipl septentrional.

d) Al llarg de les muntanyes .......................trobem valls profundes i depressions

combinades amb altiplans com Monument Valley i el Canyon del Colorado.

e) ....................... s lilla ms gran.

f) El Mont Blanc s el pic ms alt dels ............................


64/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNIT

AT

2

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

67Activitat 7Omple els buits del quadre segent:

Entre el tr-

pic de Cncer

i el trpic de

Capricorn

A lhemisferi

Nord: entre el

cercle polar

rtic i el pol

Nord; i a

l he m is fe r i

Sud: entre el

cercle polar

antrtic i elpol Sud

Ocenic

Desrtic

Dalta

muntanya

Estius curts i molt

calorosos i hiverns

llargs i molt freds.

Estaci plujosa durant

lestiu i una altra seca

Molt escasses, a lestiu i

en forma de neu.

Boscos de fulla perenne,

matolls espinosos i

plantes aromtiques.

Selva amb la major varieta

i densitat despcies.

Temperada

GRAN ZONA FRANJA TIPUS DE TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE VEGETACICLIMATICA QUE OCUPA CLIMA


65/126

68

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 2

Relaciona mitjanant fletxes les diferents unitats paisatgstiques amb lescaracterstiques corresponents:

Plana s una superfcie ms baixa que els

terrenys del seu voltant.

Pennsula s una superfcie sense elevacions nidepressions destacades situada a poca

altitud del nivell del mar.

Depressi s un enfonsament del terreny comprsentre dues cadenes muntanyoses per

on habitualment passa un riu o unaglacera.

Vall s una porci de terra que penetra dins

un mar o llac i que est unida per undels seus extrems al continent.

Activitat 3

Completa les frases segents sobre els elements modificadors del paisatge:

a) Laiguas lagent derosi externa que ms formes t de modelar el relleu.

b) El venttransporta materials i partcules en suspensi que impacten en el

paisatge i el modelen.

c) Les personessn un agent important derosi amb les modificacions que

duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ...

Activitat 1

Completa la taula segent sobre les diferents forces internes que modifiquenel relleu:

Origen de les forces internes Efecte que produeixen

Collisi entre dues plaques continentals. Serralades

Col.lisi entre dues plaques continentals Volcans

Fregament de dues plaques tectniquesque donen lloc a moviments vibratoris delterreny en totes direccions. Terratrmols


66/126


67/126

70

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAPRENEN

TATGE

Activitat 9

Respon les qestions segents sobre els diferents tipus de climes:

a) Quina s la vegetaci prpia del clima mediterrani?

Boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures), matolls espinosos i plantesaromtiques (farigola, roman, orenga).

b) Com sn les temperatures del clima desrtic?Sn molt elevades tot lany, a lestiu les mitjanes mensuals sn entre els 35 i40C.

c) Quines caracterstiques presenten les precipitacions del clima polar?

Sn escasses i a lestiu.

d) En qu consisteix la vegetaci que anomenem tundra?

En molses, lquens i alguns arbres com els salzes i els bedolls.


68/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

71SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1

Explica breument la teoria de la deriva continental dAlfred Wegener.Segons Wegener hi havia un nic continent original, la Pangea. A causa deldesplaament de les plaques continentals al llarg de milions danys, la Pangeaes va anar fragmentant tot originant els diferents continents actuals.

Activitat 2

Relaciona mitjanant fletxes els segents agents modificadors del paisatge ambel seu tipus extern o intern:

VolcansAigua agent derosi extern

Vent

Terratrmols agent derosi intern

Persones

Activitat 3

Estudia el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques que trobars a la unitati identifica els espais en blanc segents amb la unitat paisatgstica quecorrespon:

Consulta el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques de la unitat.

Activitat 4

Relaciona mitjanant fletxes els diferents rius amb els continents on es trobensituats:

La Garona

NilBrahmaputra Amrica

Tajo

Amazones sia

Mekong

Ural frica

Congo

Mississip Europa

Rio de la Plata


69/126

72

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

Activitat 5

Desprs destudiar el mapa fsic dEuropa busca un mapa fsic mut dEuropa isitua les pennsules i illes segents: pennsula Escandinava, pennsula Itlica,pennsula Balcnica, illa de Siclia, illa de Xipre i illa dIrlanda.

Consulta el mapa fsic de la unitat.

Activitat 6

Completa les afirmacions segents sobre el relleu dels continents:

a) El pic ms alt del mn s lEverest.

b) Lestret de Gibraltar separa Europa dfrica.

c) El desert del Saharaes troba a lfrica a laltipl septentrional.

d) Al llarg de les muntanyesRocallosestrobem valls profundes i depressions

combinades amb altiplans com Monument Valley i el Canyon del Colorado.

e) Austrlias lilla ms gran.

f) El Mont Blanc s el pic ms alt dels Alps.


70/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

SOLUCIONS

ACTIVITATS

DAVAL

UACI

73Activitat 7Omple els buits del quadre segent:

A lhemisferiNord: entre el

cercle polar

rtic i el trpic

de Cncer: i a

l hemisfer i

Sud: entre el

cercle polar

antrtic i el

tropic de Ca-

pricorn

Entre el tr-

pic de Cncer

i el trpic de

Capricorn

A lhemisferi

Nord: entre el

cercle polar

rtic i el pol

Nord; i a

l hemisfer i

Sud: entre el

cercle polar

antrtic i el

pol Sud

Mediterranii

Ocenic

Continental

Equatorial

Tropical

Desrtic

Polar

Dalta

muntanya

Altes a lestiu i suausa lhivern.

Moderades tot lany

suaus a lestiu i fredes

a lhivern.

Estius curts i molt

calorosos i hiverns

llargs i molt freds.

Molt elevades tot lany.

Elevades per la forta

insolaci.

Durant el dia sn molt

elevades tot lany i

sobretot a lestiu.

Durant la nit baixen

molt i poden arribar a

0C.

Temperatures molt

baixes tot lany

Les temperatures sn

fredes tot lany a lestiu

amb mximes inferiors

als 10C.

Pluges escasses iirregulars amb predomini

a la primavera i a la tardor

Pluges abundants durant

tot lany

A lestiu sn ms

abundants i a lhivern

llargs i molt freds

Pluges molt abundants

quasi cada dia

Estaci plujosa durant

lestiu i una altra seca

Precipitacions escasses i

irregulars.

Molt escasses, a lestiu i

en forma de neu.

Precipitacions sovint en

forma de neu.

Boscos de fulla perenne,matolls espinosos i

plantes aromtiques.

Boscos de fulla caduca i

prats.

Boscos de pins negres i

avets.

Selva amb la major varieta

i densitat despcies.

Sabana

En els oasis, del tipus

cactus.

Tundra: formada per

molses, lquens, salzes i

bedolls.

Arbres de fulla caduca

bosc de conferes, avets,

bedolls, praderies i

pastures.

Temperada

Clida

GRAN ZONA FRANJA TIPUS DE TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE VEGETACICLIMATICA QUE OCUPA CLIMA

Freda


71/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UN

ITAT

2

QU

HAS

TREBA

LLAT?

74

FORCES

INTERNES

GEOGRAF

IA

FSICA

originades

queprovoquen

diferencia

tper

presenta

quec

onform

en

Diferenciatsen

amb

amb

com

com

queestudia

R

ELLEU

queestudia

-Moviments

ssmics

-Volcans

-Plegaments

-Falles

Movimen

tde

plaques

tectniques

-Aigua

-Ve

nt

-Activitat

hu

mana

FORCES

EXTERNES

-Planes

-Altiplans

-Depressions

-Serralades

-Valls

-Pennsules

-Istmes

-Badies

-Golfs

-Rius

-Fiords

-Nuclis

urbansU

NITATS

PAISATGSTIQUES

TIPOS

PAISATGE

-Na

turals

-Ru

rals

-Ur

bansC

ONTINENTS

-sia

-frica

-Amrica

-Oceania

-Antrtida

-Europa

diferenciadaper

i

HIDROGRAFIA

CONTINEN

TS

VESSANTS

HIDROGRFIQUES

CLIMES

ZONES

CLIMTIQUES

CLIDA

TEMPERADA

FREDA

-C

lima

E

quatorial

-C

lima

T

ropical

-C

lima

D

esertic

-Clima

mediterrani

-Clima

ocenic

-Clima

continental

-Clima

po

lar

-Clima

alta

muntanya


72/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

2

COM

HOP

ORTO?

75

ho porto?

comOmple la graella segent posant una creu on correspongui.

Vocabulari bsic:

Cabal dun riu:quantitat daigua del riu que, per unitat de temps, travessa unasecci del conducte pel qual circula.

Cabals:que t molt cabal.

Hidrografia:cincia que estudia les aiges que es distribueixen per la Terra.

Xarxa hidrogrfica:conjunt daiges del planeta.

Explicar com sha format el relleu

Diferenciar els tipus de paisatges.

Analitzar els factors modificadorsdel paisatge.

Localitzar les diferents unitats de relleui rius ms importants del planeta.

Situar les grans zones climtiques.

Diferenciar les caracterstiques de lesgrans zones climtiques.

Situar cadascun dels diferents tipus declima de cada zona climtica.

Diferenciar les caracterstiques de cadatipus de clima de cada zona climtica.

Identificar els tipus de vegetaci i laseva localitzaci al planeta.

S No A mitges Activitats Activitatsdaprenentatge davaluacion ho has on ho hastreballat treballat

1 1

8 7

7

9 7

2 2

3 3

4,5,6 4,5,6

7 7

9 7

En acabar la unitat, sc capa de...


73/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIVIM

UNITAT

3

ELMEDIFSIC

ILE

S

UNITATS

PAISAGSTIQUES

DE

LA

PENNSULA

IBRICA

ICATALUNYA

76 Unitat 3EL MEDI FSIC I LES UNITATS

PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULAIBRICA I CATALUNYA


74/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIV

IM

U

NITAT

3

QU

TREBALLARS?

77

qutreballars?En aquesta unitat treballars les idees principals segents:

El relleu de la pennsula Ibrica s fora variat amb unaltipl central: la Meseta; i serralades que lenvolten:sistema Ibric, monts de Toledo, sistema Central, etc...

A Catalunya tamb trobem una plana interior: la DepressiCentral i diverses serralades: Pirineus, Prepirineus,serralada Prelitoral, serralada Litoral,

A la pennsula Ibrica hi ha tres vessants fluvials bsics:

el mediterrani, el cantbric i latlntic.

A Catalunya els rius sn fora diferents segons on neixen,el relleu i el clima; hi podem distingir tres vessants: Pirineu-Ebre, pirenaicomediterrani i mediterrani.

La pennsula Ibrica est situada al sud de la zonatemperada. En general presenta unes caracterstiquestpicament mediterrnies, alhora que mostra una gran

diversitat climtica determinada pels dos elementsfonamentals, la temperatura i la pluviositat.

En funci del volum de precipitacions diferenciem lapennsula humida de la pennsula seca.

La vegetaci tpica de la pennsula plujosa s el boscatlntic, format per arbres caducifolis com el roure i el faig,i la de la seca i tpicament mediterrnia s lalzinar.

La vegetaci natural de la zona rida de la pennsula sconstituda quasi exclusivament per espcies querequereixen temperatures elevades i adaptades a la gran

sequera, com per exemple el margall. Quan laridesa s

extrema apareix una vegetaci encara ms pobre de tipusestepari.


75/126

Socials

1.LA

TERRA,LESPAION

VIV

IM

U

NITAT

3

QU

TREBALLARS?

78La pennsula Ibrica presenta diferents zones climtiques:

zona de clima ocenic o dinfluncia atlntica, zona de climainterior o continental, zona de clima mediterrani, zona declima dalta muntanya i zona de clima subtropical rid.

A Catalunya els climes que trobem sn: mediterrani, interior,de muntanya i atlntic.

La vegetaci que domina a Catalunya s la tpica de lesregions mediterrnies i est formada per boscos baixos,moltes vegades esclarissats, per bosquines punxoses i als

llocs ms secs i degradats formats per pradells secs.

En acabar la unitat has de ser capa de:

Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms

importants de la pennsula Ibrica i de Catalunya.Situar els diferents climes de la pennsula Ibrica i de

Catalunya.

Diferenciar les caracterstiques dels climes de la pennsulaIbrica i de Catalunya.

Conixer els diferents tipus de vegetaci i la sevalocalitzaci a la pennsula Ibrica i a Catalunya.

Identificar els diferents tipus de paisatges de la pennsulaIbrica i de Catalunya.

Localitzar els principals tipus de paisatges de la pennsulaIbrica i de Catalunya.


76/126

1 La Terra l Espai on Vivim

Documents

Transcript of 1 La Terra l Espai on Vivim