1. La composició dels éssers vius - Institut · PDF fileimportant relació...

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació IES OLORDA Carles Buigas, 22-28 08980 Sant Feliu de Llobregat Tel. 93 666 10 92 Fax 93 666 29 94 e-mail: [email protected] http://www.iesolorda.org

Departament de Ciències experimentals. Biologia i Geologia Programació didàctica Biologia de batxillerat A continuació es tracten els objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació de les diferents unitats didàctiques del programa de la matèria.

1. La composició dels éssers vius

I- Introducció

En la primera unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran què és la biologia, els set nivells d’organització de la matèria i els conceptes químics fonamentals per entendre la composició de la matèria viva. També aprendran a identificar els bioelements, coneixeran la classificació de les biomolècules, reconeixeran la importància de l’aigua per als éssers vius, les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius i aprendran a distingir entre dissolucions i dispersions col·loquials.

II- Objectius i continguts

Objectius • Comprendre que la biologia és la ciència que estudia els éssers vius tant des del punt de

vista estructural com funcional i saber les característiques fonamentals dels éssers vius. • Conèixer els set nivells d’organització de la matèria. • Conèixer els conceptes químics fonamentals per entendre la composició de la matèria

viva. • Identificar els bioelements com els elements químics constituents de la matèria viva. • Conèixer la classificació de les biomolècules o principis immediats. • Reconèixer la importància de l’aigua per als éssers vius i les seves característiques o

propietats per interpretar les funcions que duu a terme en els processos biològics. • Saber les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius i algunes de les

funcions que duen a terme. • Distingir entre dissolucions i dispersions col·loïdals i conèixer la importància de la

regulació del pH en els medis intracel·lulars i extracel·lulars. Continguts • Definició de vida i concepte de biologia. Característiques dels éssers vius. • Descripció dels tres nivells d’organització de la matèria abiòtics i els quatre biòtics. • Descripció dels cinc conceptes químics per entendre la composició de la matèria viva. • Definició de bioelement. Bioelements primaris i secundaris (indispensables, variables,

plàstics i oligoelements). Propietats i exemples. • Definició de biomolècula o principi immediat. Classificació de les biomolècules. • Formes de l’aigua en els éssers vius. Característiques fonamentals de l’aigua.

Correlació entre les característiques de l’aigua i les funcions que duu a terme en els éssers vius.

• Descripció de les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius. Exemples.

• Definició de dissolució i descripció de les propietats (definició de pH i la seva important relació amb el medi cel·lular mitjançant les solucions tampó). Definició de dispersió col·loïdal i descripció de les propietats.

• Documentació i recerca d’informació sobre temes de la ciència de la biologia. • Respecte per les normes d’ús del laboratori, rigor i ordre en la realització de qualsevol

treball. • Consideració i reconeixement de la biologia com a ciència canviant i dinàmica, amb

diferents àrees de coneixement. • Desenvolupament d’una actitud crítica davant la informació obtinguda.

III- Metodologia

Procés d’ensenyament‐aprenentatge

Aquest curs ha estat estructurat i escrit pensant primer en l’alumnat i, en segon lloc, en el professorat que ha d’impartir aquesta matèria. Per aquest motiu, els continguts s’han ordenat de la forma que es considera més adequada perquè puguin ser entesos. Per fer-ho s’han tingut en compte els aspectes següents: • Els continguts de la matèria Biologia estan distribuïts entre el primer i el segon curs de

batxillerat. • Només els continguts del segon curs poden entrar en les proves d’accés a la universitat. • Tots els alumnes de Biologia de 1r de batxillerat també cursaran la matèria obligatòria

Ciències per al món contemporani, la qual inclou molts aspectes biològics. • A partir del curs 2009/2010 la majoria dels alumnes que facin aquesta matèria

prèviament hauran cursat la matèria Biologia i geologia de 4t d’ESO i, per tant, ja hauran estudiat determinats aspectes de la biologia.

Tenint en compte tot això, l’opció pedagògica triada ha estat evitar les repeticions innecessàries. Considerem que tornar a veure masses vegades els mateixos temes porta a un cert cansament i a no disposar de prou temps per tractar bé els altres temes ni per, al final de curs, poder repassar, sintetitzar i reflexionar sobre el conjunt de tot el que s’ha estudiat. Algunes de les diferències més significatives d’aquest plantejament respecte a d’altres1 són: • Inclou els glúcids i els lípids a 1r de batxillerat. La raó ha estat que considerem que no

es pot entendre l’estructura de la membrana plasmàtica ni com funciona, sense haver estudiat abans els lípids, ni tampoc no es pot entendre l’estructura del DNA sense haver estudiat abans els glúcids i els diferents tipus d’enllaços químics. Com que en el segon curs de batxillerat es tracta el metabolisme dels glúcids i dels lípids, a l’aula caldrà repassar aquests dos tipus de biomolècules i, per tant, els alumnes assoliran un bon coneixement dels glúcids i dels lípids.

• Tot i que es treballa aquest contingut, no es dedica un capítol sencer a la genètica mendeliana. Hi ha dues raons per a aquesta decisió. La primera és que a 1r de batxillerat només cal explicar el monohibridisme, i pràcticament tot l’alumnat ja haurà vist aquest tema en la matèria Biologia i geologia de 4t d’ESO, i és segur que ja ho haurà fet amb prou profunditat. La segona és que, com que a 2n de batxillerat cal tractar el dihibridisme i la recombinació genètica, sembla que el més adequat és tractar tots els aspectes de la genètica mendeliana conjuntament en el segon curs de batxillerat. No s’ha d’oblidar que l’alumne ha de saber resoldre problemes de genètica en les proves d’accés a la universitat. D’altra banda, com que els conceptes clàssics de l’evolució ja es tracten en la matèria Ciències per al món contemporani, sembla que en

la Biologia de segon de Batxillerat el més adequat respecte a l’evolució és tractar els mecanismes genètics dels processos evolutius.

Recursos i mitjans

Impresos • Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL. • Biologia 1r Batxillerat. Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Grup Promotor /

Santillana SL.

Altres recursos • CD. Guia digital i programació. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana

SL. • CD. Recursos multimèdia per la treball a l’aula. Biologia 1r Batxillerat. Grup

Promotor / Santillana SL. • CD. Tercer nivell de concreció. Biologia 1r Batxillerat. Grup Promotor / Santillana SL.

IV- Activitats d’aprenentatge

Suggeriments didàctics

• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 7 del llibre de l’alumne. Els nivells d’organització de la matèria • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 11 del llibre de l’alumne. La composició química de la matèria viva • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 14 del llibre de l’alumne. Els bioelements • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 17 del llibre de l’alumne. A fons • Animar els alumnes a fer les activitats de la secció «A fons» de la pàgina 17 del llibre

de l’alumne. L’aigua • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 20 del llibre de l’alumne. Les sals minerals • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 21 del llibre de l’alumne. Les dissolucions i les dispersions col·loïdals • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 25 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 28 del

llibre de l’alumne.

V- Orientacions i recursos

Adreces web d’interès • Veure les pàgines de la 198 a la 222 de la guia.

Centres d’investigació de l’Estat espanyol • Veure les pàgines de la 223 a la 237 de la guia.

Grans biografies • Veure les pàgines de la 238 a la 249 de la guia.

El paper de la dona en la ciència • Veure les pàgines de la 250 a la 259 de la guia.

VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Reconèixer la dificultat de definir la vida. Definir biologia. Conèixer les

característiques fonamentals dels éssers vius. • Conèixer els nivells d’organització de la matèria. • Saber els conceptes químics per entendre la composició de la matèria viva. Comprendre

l’enllaç d’hidrogen i saber representar-lo. • Distingir entre bioelements i oligoelements i posar-ne els exemples corresponents. • Conèixer la definició i la classificació de les biomolècules. • Relacionar cadascuna de les característiques de l’aigua amb la funció que duu a terme

en els éssers vius. • Conèixer les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius. • Saber definir dissolució i descriure’n les propietats (reconèixer la importància de

l’estabilitat del pH en relació amb el medi cel·lular). Saber definir dispersió col·loïdal i descriure’n les propietats.

Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 26 i 27 del llibre de

l’alumne.

Prova 1 d’avaluació

• Fer les activitats proposades a la pàgina 40 de la guia.



Prova 1 d’avaluació inicial

• Fer les activitats proposades a les pàgines 18 i 19 de la guia.


VII- Atenció a la diversitat

Exercicis de reforç


Exercicis d’ampliació


2. Els glúcids

I- Introducció

En la segona unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran a descriure les característiques químiques i les propietats de l’estructura cel·lular, coneixeran la classificació dels glúcids i comprendran els conceptes de carboni asimètric i anomèric. També aprendran el concepte de monosacàrid, el concepte d’isòmer espacial, les formules lineal i cíclica d’algunes pentoses i hexoses i faran proves de la identificació dels glúcids. Aprendran a construir un polarímetre casolà, entendran l’enllaç O-glicosídic i el sabran relacionar amb el caràcter reductor o no reductor de la molècula.


Objectius • Descriure les característiques químiques i les propietats dels glúcids que configuren

l’estructura cel·lular per interpretar la funció que duen a terme en els processos biològics.

• Conèixer la classificació dels glúcids. • Comprendre el concepte de monosacàrid. • Comprendre els conceptes de carboni asimètric i carboni anomèric i saber-los

representar. • Entendre el concepte d’isòmers espacials o estereoisòmers (estructures enantiomorfes) i

saber-los representar. • Saber les fórmules lineal i cíclica d’algunes pentoses i hexoses. • Fer en el laboratori algunes de les proves característiques de la identificació dels

glúcids. • Construir un polarímetre casolà per visualitzar la desviació de la llum polaritzada. • Entendre l’enllaç O-glicosídic sabent diferenciar entre el tipus monocarbonílic i el

dicarbonílic. • Relacionar el tipus d’enllaç O-glicosídic amb el caràcter reductor o no reductor de la

molècula. Continguts • Descripció de les característiques químiques i de les propietats dels glúcids que

configuren l’estructura cel·lular per interpretar la funció que duen a terme en els processos biològics.

• Classificació dels glúcids. • El concepte de monosacàrid. • Els conceptes de carboni asimètric i carboni anomèric i les seves representacions. • Definició d’isòmers espacials o estereoisòmers (estructures enantiomorfes) i les seves

representacions. • Representació de les fórmules lineal i cíclica d’algunes pentoses i hexoses. • Desenvolupament de la pràctica del reactiu de Fehling. • Desenvolupament de la construcció d’un polarímetre casolà i conclusions finals de la

pràctica. • Esquemes dels enllaços O-glicosídic monocarbonílic i O-glicosídic dicarbonílic. • Relació entre el tipus d’enllaç O-glicosídic i el caràcter reductor o no reductor de la

molècula.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 29 del llibre de l’alumne. Característiques dels glúcids • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 30 del llibre de l’alumne. Els monosacàrids • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 31 a 33 del llibre de l’alumne. Els disacàrids • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 35 i 36 del llibre de l’alumne. Els polisacàrids • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 37, 39 i 40 del llibre de l’alumne. Els glúcids associats a altres tipus de molècules • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 41 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 44 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Comprendre el concepte de glúcid. • Saber la classificació dels glúcids. • Entendre el concepte de monosacàrid. • Distingir entre carboni asimètric i carboni anomèric i fer la representació de cadascun. • Comprendre el concepte d’isòmers espacials o estereoisòmers (estructures

enantiomorfes) i saber-los representar. • Formular en forma lineal i cíclica les pentoses i hexoses més comunes biològicament.

Comprendre que en la ciclació no es perd ni es guanya res, sinó que és només una reorganització molecular.

• Entendre la pràctica del reactiu de Fehling. • Comparar, en el polarímetre, el comportament de substàncies òpticament actives i

inactives. • Diferenciar entre els enllaços del tipus monocarbonílic i els enllaços del tipus

dicarbonílic de l’enllaç O-glicosídic. • Identificar el caràcter reductor o no reductor d’una molècula. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 42 i 43 del llibre de

l’alumne.





3. Els lípids

I- Introducció

En la tercera unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes coneixeran les característiques generals dels lípids, així com els diferents tipus i els bioelements, coneixeran l’estructura bàsica dels àcids grassos i sabran distingir els dos tipus generals. Estudiaran les propietats químiques i físiques dels àcids grassos, els diferents tipus de lípids soponificables i coneixeran els diferents tipus de lípids simples. Aprendran a identificar els diferents tipus de lípids complexos, coneixeran els constituents moleculars dels lípids insaponificables i estudiaran les funcions biològiques generals dels lípids.


Objectius • Conèixer les característiques generals dels lípids i saber quins són els bioelements que

els constitueixen. • Distingir els diferents tipus de lípids i els criteris de classificació. • Conèixer l’estructura bàsica dels àcids grassos, reconeixent els grups de molècules que

els caracteritzen. • Distingir els dos tipus generals d’àcids grassos: saturats i insaturats. • Estudiar les propietats químiques dels àcids grassos: esterificació i saponificació. • Estudiar les propietats físiques dels àcids grassos: solubilitat i punt de fusió, i les seves

causes. • Identificar els diferents tipus de lípids saponificables: simples i complexos. • Conèixer els diferents tipus de lípids simples, les molècules que els constitueixen, les

propietats, la localització en els éssers vius i la funció que tenen. • Identificar els diferents tipus de lípids complexos, les molècules que els constitueixen,

les propietats, la localització en els éssers vius i la funció que tenen. • Conèixer els constituents moleculars dels lípids insaponificables, la localització en els

éssers vius i les funcions biològiques. • Estudiar les funcions biològiques generals dels lípids. Continguts • Coneixement de les característiques generals dels lípids, els bioelements que els

constitueixen i els criteris de classificació. • Estudi de les característiques moleculars dels àcids grassos i de les seves propietats

químiques i físiques. • Identificació dels diferents tipus de lípids saponificables, estudiant les molècules que

els constitueixen, les propietats, la localització en els éssers vius i les funcions que tenen.

• Identificació dels diferents tipus de lípids insaponificables, estudiant les molècules que els constitueixen, les propietats, la localització en els éssers vius i les funcions que tenen.

• Identificació de les fórmules dels diferents tipus de lípids i de les reaccions d’esterificació i saponificació.

• Construcció de models moleculars d’àcids grassos i de lípids simples. • Desenvolupament de les reaccions de síntesi dels lípids simples. • Reconeixement de les propietats dels lípids saponificables i dels lípids insaponificables. • Valoració de la importància de les funcions biològiques dels lípids per mantenir un bon

estat de salut. • Aplicació del mètode científic en l’anàlisi de la presència de lípids en els aliments i de

les seves propietats químiques i físiques

III- Metodologia








• Tot i que es treballa aquest contingut, no es dedica un capítol sencer a la genètica mendeliana. Hi ha dues raons per a aquesta decisió. La primera és que a 1r de batxillerat només cal explicar el monohibridisme, i pràcticament tot l’alumnat ja haurà vist aquest tema en la matèria Biologia i geologia de 4t d’ESO, i és segur que ja ho haurà fet amb prou profunditat. La segona és que, com que a 2n de batxillerat cal tractar el dihibridisme i la recombinació genètica, sembla que el més adequat és tractar tots els aspectes de la genètica mendeliana conjuntament en el segon curs de batxillerat. No s’ha d’oblidar que l’alumne ha de saber resoldre problemes de genètica en les proves d’accés a la universitat. D’altra banda, com que els conceptes clàssics de l’evolució ja es tracten en la matèria Ciències per al món contemporani, sembla que en la Biologia de segon de Batxillerat el més adequat respecte a l’evolució és tractar els mecanismes genètics dels processos evolutius.

Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 45 del llibre de l’alumne. Els àcids grassos • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. Els lípids amb àcids grassos o saponificables • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 51 del llibre de l’alumne. Les funcions dels lípids • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 55 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 58 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Conèixer les característiques i les propietats generals dels lípids. • Identificar els diferents tipus d’àcids grassos i les propietats que tenen. • Reconèixer les reaccions d’esterificació i saponificació i saber-les desenvolupar. • Identificar diferents tipus de lípids i les seves característiques moleculars, les propietats

i la localització en els éssers vius. • Conèixer mètodes d’identificació de lípids, a partir de les propietats físiques i

químiques. • Analitzar la importància d’una dieta rica en àcids grassos insaturats, en la prevenció de

malalties cardiovasculars. • Saber les principals funcions biològiques dels lípids. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 56 i 57 del llibre de

l’alumne.





4. Les proteïnes

I- Introducció

En la quarta unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes coneixeran les característiques generals de les proteïnes, l’estructura general i les propietats, i estudiaran l’enllaç peptídic. Estudiaran les estructures de les proteïnes segons l’ordre de complexitat, les propietats i els diferents tipus. També estudiaran les principals funcions de les proteïnes, sabran analitzar la presencia de proteïnes en els aliments i valorar la importància de les proteïnes en l’alimentació.


Objectius • Conèixer les característiques generals de les proteïnes i els bioelements que les

constitueixen. • Estudiar els monòmers bàsics que formen les proteïnes: l’estructura general, les

propietats físiques i químiques, i els criteris de classificació i la nomenclatura. • Estudiar l’enllaç peptídic: grups químics que intervenen, ordre del procés, configuració

espacial i molècules que s’originen segons el nombre d’aminoàcids que s’uneixen. • Estudiar les diferents estructures de les proteïnes, segons l’ordre de complexitat:

estructura primària, estructura secundària, estructura terciària i estructura quaternària. • Estudiar les propietats de les proteïnes: la solubilitat, la desnaturalització, l’especificitat

i la capacitat amortidora. • Conèixer els diferents tipus de proteïnes, els criteris de classificació i exemples de cada

tipus. • Estudiar les principals funcions de les proteïnes i saber exemples de cadascuna. • Analitzar la presència de proteïnes en els aliments, amb els diferents mètodes d’anàlisi,

aplicant l’adequat a cada cas. • Valorar la importància de les proteïnes en l’alimentació, i conèixer les necessitats

diàries, segons l’edat i l’estat fisiològic de l’individu. Continguts • Aprenentatge de les característiques generals de les proteïnes i els bioelements que les

constitueixen. • Estudi dels monòmers bàsics que formen les proteïnes: estructura general, propietats

físiques i químiques i criteris de classificació. • Estudi de l’enllaç peptídic: grups químics que intervenen, ordre del procés,

configuració espacial i molècules que s’originen segons el nombre d’aminoàcids que s’uneixen.

• Estudi de les diferents estructures de les proteïnes, segons l’ordre de complexitat: estructura primària, de què depèn; estructura secundària, tipus i exemples; estructura terciària, disposicions espacials, tipus d’unions i exemples; l’estructura quaternària, característiques i exemples.

• Estudi de les propietats de les proteïnes: la solubilitat, la desnaturalització, l’especificitat i la capacitat amortidora. Característiques de cadascuna i exemples.

• Coneixement dels diferents tipus de proteïnes, els criteris de classificació i exemples de cada tipus.

• Estudi de les principals funcions de les proteïnes i saber exemples de cadascuna. • Valoració de la importància de les proteïnes en l’alimentació. • Aplicació del mètode científic en l’anàlisi de la presència de proteïnes en els aliments, i

de les seves propietats químiques i físiques i elaboració de l’informe de pràctiques corresponent.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 59 del llibre de l’alumne. Els aminoàcids • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 61 del llibre de l’alumne. L’enllaç peptídic • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 63 del llibre de l’alumne. L’estructura de les proteïnes • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 66 i 69 del llibre de l’alumne. La classificació de les proteïnes • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 73 i 74 del llibre de l’alumne. Les funcions de les proteïnes • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 76 del llibre de l’alumne. A fons • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 77 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 80 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Conèixer les característiques de les proteïnes: bioelements, nombre de monòmers. • Identificar els diferents tipus d’aminoàcids i les característiques i propietats

corresponents. • Reconèixer l’enllaç peptídic i saber-lo desenvolupar. • Conèixer les diferents estructures de les proteïnes, exemples i importància biològica. • Conèixer mètodes d’identificació de proteïnes, a partir de les propietats físiques i

químiques. • Saber els criteris de classificació de les proteïnes, conèixer-ne els diferents tipus i la

seva importància biològica. • Importància de les proteïnes per a una dieta equilibrada i un bon estat de salut. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 78 i 79 del llibre de

l’alumne.





5. Els àcids nucleics

I- Introducció

En la cinquena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes coneixeran les característiques generals dels àcids nucleics, identificaran els monòmers bàsics que formen els àcids nucleics i estudiaran el DNA. Coneixeran les diferents estructures i nivells d’empaquetament del DNA, sabran distingir els diferents tipus de DNA i estudiaran l’RNA. Aprendran a construir models moleculars de DNA, coneixeran la tècnica d’extracció de DNA, sabran valorar la importància d’aquestes molècules i interpretar dades experimentals basades en l’anàlisi de la quantitat i dels tipus de nucleòtids.


Objectius • Conèixer les característiques generals dels àcids nucleics i els bioelements que els

constitueixen. • Identificar els monòmers bàsics que formen els àcids nucleics, les molècules que els

constitueixen, quins enllaços presenten i els tipus que hi ha. • Estudiar el DNA: tipus de nucleòtids que pot presentar, com s’enllacen i quin és el

sentit de creixement. • Conèixer les diferents estructures i nivells d’empaquetament del DNA, segons la seva

complexitat: estructura primària, estructura secundària, estructura terciària i els diferents nivells d’empaquetament.

• Distingir els diferents tipus de DNA, la localització i la funció que fan en els éssers vius.

• Estudiar l’RNA: diferents tipus de nucleòtids que pot presentar, els diferents tipus que hi ha, la localització i les funcions en els éssers vius.

• Saber construir models moleculars de DNA, monocatenari i bicatenari. • Conèixer la tècnica d’extracció de DNA i fer-ne l’observació. • Valorar la importància d’aquestes molècules en la transmissió de la informació

genètica. • Saber interpretar dades experimentals basades en l’anàlisi de la quantitat i dels tipus de

nucleòtids. Continguts • Coneixement de les característiques generals dels àcids nucleics i dels bioelements que

els constitueixen. • Identificació dels monòmers bàsics que formen els àcids nucleics, de les molècules que

els constitueixen, dels enllaços que presenten i dels tipus que hi ha. • Estudi del DNA: tipus de nucleòtids que pot presentar, com s’enllacen i quin és el sentit

de creixement. • Coneixement de les diferents estructures i nivells d’empaquetament del DNA, segons la

seva complexitat. • Estudi dels diferents tipus de DNA, de la localització i de la funció que fan en els éssers

vius. • Estudi de l’RNA, dels diferents tipus de nucleòtids que pot presentar, dels diferents

tipus que hi ha, de la localització i de les funcions que fan en els éssers vius. • Construcció de models moleculars de DNA, monocatenari i bicatenari. • Extracció de DNA per fer-ne l’observació. • Valoració de la importància d’aquestes molècules en la transmissió de la informació

genètica. • Interpretació de dades d’experimentals basades en l’anàlisi de la quantitat i dels tipus

de nucleòtids.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 81 del llibre de l’alumne. La composició química dels àcids nucleics • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 83 i 84 del llibre de l’alumne. L’àcid desoxiribonucleic • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 86 i 90 del llibre de l’alumne. L’àcid ribonucleic • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 93 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 96 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Conèixer les característiques generals dels àcids nucleics i els bioelements que els

constitueixen. • Saber quins són els monòmers bàsics que formen els àcids nucleics, les molècules que

els constitueixen, els enllaços que presenten i els tipus que hi ha. • Saber els tipus de nucleòtids que pot presentar el DNA, com s’enllacen entre si i quin

és el sentit de creixement. • Conèixer les diferents estructures i nivells d’empaquetament del DNA, segons la seva

complexitat. • Saber quins són els diferents tipus de DNA, la localització i la funció que fan en els

éssers vius. • Saber quins són els diferents tipus de nucleòtids que pot presentar l’RNA, els tipus que

hi ha, la localització i les funcions en els éssers vius. • Conèixer la importància dels àcids nucleics en la transmissió de la informació genètica. • Saber interpretar dades experimentals basades en l’anàlisi de la quantitat i dels tipus de

nucleòtids. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 94 i 95 del llibre de

l’alumne.





6. La cèl·lula: unitat d’estructura i funció

I- Introducció

En la sisena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran a interpretar la cèl·lula com a unitat estructural, funcional i genètica dels organismes, coneixeran els diferents models d’organització cel·lular i aprendran a aplicar correctament la teoria cel·lular. Aprendran a identificar estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques, a construir una imatge coherent del món microscòpic i a fer observacions de diferents cèl·lules i organismes.


Objectius • Interpretar la cèl·lula com a unitat estructural, funcional i genètica dels organismes. • Conèixer i diferenciar els diferents models d’organització cel·lular i la complexitat de

les funcions cel·lulars. • Enunciar i aplicar correctament la teoria cel·lular. • Identificar estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i microfotografies. • Construir una imatge coherent del món microscòpic. • Fer observacions de diferents cèl·lules i organismes (eucariotes i procariotes) amb

tècniques de microscòpia, descriure’n la forma i observar algunes estructures. Continguts • Caracterització de la teoria cel·lular. • Diferenciació de la cèl·lula eucariota i procariota. • Comparació de la cèl·lula animal i la vegetal. • Reconeixement de l’estructura i la funció dels orgànuls cel·lulars. • Concreció d’alguns mètodes d’estudi de la cèl·lula. • Identificació d’algunes estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i

microfotografies. • Càlcul de la mida de diferents estructures cel·lulars a partir d’escales o augments. • Presa de consciència de la importància dels avenços tecnològics en el desenvolupament

de la biologia i de la ciència en general.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 97 del llibre de l’alumne. El descobriment de la cèl·lula • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 99 i 100 del llibre de l’alumne. Forma i mida de les cèl·lules • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 102 a 104 del llibre de l’alumne. L’estructura de les cèl·lules • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 108 del llibre de l’alumne. Augments i resolució dels microscopis • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 113 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 116 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Considerar la cèl·lula com a unitat estructural i funcional de tots els éssers vius. • Conèixer i diferenciar els dos models d’organització cel·lular. • Comparar i distingir la cèl·lula animal i la vegetal. • Enunciar i aplicar correctament la teoria cel·lular. • Identificar els orgànuls de la cèl·lula eucariota i els de la cèl·lula procariota. • Fer càlculs que permetin treballar escales, canvis d’unitat i augments de microscopi. • Diferenciar el funcionament dels tipus de microscopi i conèixer les diferents tècniques

de preparació de mostres. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 114 i 115 del llibre de

l’alumne.





7. Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes

I- Introducció

En la setena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran a fer interpretacions biològiques sistemàtiques, a descriure els diferents components estructurals i ultraestructurals de la cèl·lula i a analitzar els mecanismes d’intercanvi de matèria i energia entre els organismes i l’entorn. Aprendran a deduir les propietats dels embolcalls cel·lulars, a identificar les estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques, a reconèixer l’estructura bàsica i universal de la cèl·lula en els seus diferents tipus i a analitzar i relacionar les imatges de la cèl·lula amb la seva estructura tridimensional.


Objectius • Fer observacions biològiques sistemàtiques, qualitatives i quantitatives, i treure’n

conclusions. • Descriure els diferents components estructurals i ultraestructurals de la cèl·lula

eucariota, tot explicant-ne la funció. • Analitzar els mecanismes d’intercanvi de matèria i energia entre els organismes i

l’entorn. • Deduir les propietats dels embolcalls cel·lulars i de la membrana cel·lular a partir de la

seva composició química. • Identificar estructures cel·lulars en preparacions microscòpiques i en microfotografies. • Reconèixer l’estructura bàsica i universal de la cèl·lula en els diferents tipus de cèl·lules

existents. • Analitzar i relacionar les imatges de la cèl·lula obtingudes a partir de diferents mètodes

d’observació, amb la seva estructura tridimensional. Continguts • Coneixement de l’estructura de la membrana cel·lular i el paper que té a mantenir

estable el medi intern, possibilitar el pas d’aigua i regular l’entrada i la sortida de molècules i altres elements.

• Descripció i anàlisi dels diversos sistemes de transport a través de la membrana cel·lular.

• Establiment de relacions entre les propietats dels embolcalls cel·lulars i de la membrana plasmàtica amb les propietats químiques de les molècules que les componen.

• Descripció de l’estructura i la funció d’una cèl·lula especialitzada, la neurona, i anàlisi de la transmissió de l’impuls nerviós.

• Descripció de la funció de les membranes de secreció. • Descripció del citoplasma i les parts que el constitueixen: citosol, citosquelet i orgànuls

cel·lulars. • Elaboració de dibuixos i esquemes a partir de les imatges i establiment de relacions

amb l’objecte tridimensional.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 117 del llibre de l’alumne. La membrana plasmàtica • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 119, 122 i 125 del llibre de

l’alumne. A fons • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 124 del llibre de l’alumne. Les membranes de secreció • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 127 del llibre de l’alumne. El citoplasma • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 129 del llibre de l’alumne. El centrosoma • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 131 del llibre de l’alumne. Els cilis i els flagels • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 132 del llibre de l’alumne. Els ribosomes • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 133 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 136 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Conèixer els components estructurals de la membrana cel·lular i les funcions que duen

a terme. • Entendre les funcions que desenvolupa la membrana cel·lular. • Relacionar les propietats dels embolcalls cel·lulars i de la membrana cel·lular amb la

seva composició química. • Diferenciar els mecanismes de transport a través de la membrana cel·lular. • Identificar els orgànuls de la cèl·lula eucariota. • Relacionar correctament les diferents estructures cel·lulars amb la seva funció. • Conèixer els elements constituents del citosquelet. • Fer observacions biològiques, tant qualitatives com quantitatives, i treure’n les

conclusions adients. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 134 i 135 del llibre de

l’alumne.





8. Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes

I- Introducció

En la vuitena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran a fer observacions biològiques sistemàtiques i a descriure els diferents components estructurals i ultraestructurals de la cèl·lula. Aprendran a analitzar i relacionar imatges d’elements estructurals cel·lulars i a descriure la naturalesa i la localització del material genètic.


Objectius • Fer observacions biològiques sistemàtiques, qualitatives i quantitatives, i treure’n

conclusions. • Descriure els diferents components estructurals i ultraestructurals de la cèl·lula amb les

funcions corresponents. • Analitzar i relacionar imatges d’elements estructurals cel·lulars obtinguts a partir de

diferents mètodes d’observació. • Descriure la naturalesa i la localització del material genètic. Continguts • Descripció de l’estructura i la funció dels orgànuls que conformen el sistema

endomembranós i les relacions que hi ha entre ells. • Anàlisi de l’estructura i la funció que desenvolupen els orgànuls energètics. • Coneixement de les característiques dels elements estructurals del nucli i la seva funció. • Identificació dels canvis del nucli durant el cicle cel·lular. • Coneixement de les diferents tècniques utilitzades per fer observacions de material

genètic. • Diferenciació dels tipus de cromosomes i les dotacions cromosòmiques.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 137 del llibre de l’alumne. El reticle endoplasmàtic • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 139 del llibre de l’alumne. L’aparell de Golgi • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. Els lisosomes • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 142 del llibre de l’alumne. Els vacúols • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 143 del llibre de l’alumne. Els peroxisomes i els glioxisomes • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 144 del llibre de l’alumne. Els mitocondris • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 145 del llibre de l’alumne. Els cloroplasts • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 147 del llibre de l’alumne. El nucli cel·lular • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 148, 150, 152 i 155 del llibre de

l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 158 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Relacionar els orgànuls cel·lulars amb la funció que tenen. • Identificar els components estructurals i ultraestructurals de la cèl·lula. • Entendre els canvis que tenen lloc en el nucli durant el cicle cel·lular. • Diferenciar els tipus de cromosomes, així com les dotacions cromosòmiques. • Conèixer l’estructura i la funció dels orgànuls membranosos energètics. • Conèixer la naturalesa i la localització del material genètic. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 156 i 157 del llibre de

l’alumne.





9. La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota

I- Introducció

En la novena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran a descriure i diferenciar els tipus de divisió cel·lular i a identificar les estructures i els processos relacionats amb la reproducció cel·lular. Aprendran a analitzar la funció de la sexualitat en l’intercanvi de material genètic, a caracteritzar els processos de reproducció asexual i sexual i a explicar el concepte de cicle biològic en relació amb la meiosi.


Objectius • Descriure i diferenciar els tipus de divisió cel·lular. • Identificar estructures i processos relacionats amb la reproducció cel·lular en

preparacions microscòpiques i microfotografies. • Analitzar la funció de la sexualitat en l’intercanvi de material genètic i la seva

importància en el procés evolutiu. • Caracteritzar els processos de reproducció asexual i sexual i els respectius avantatges i

inconvenients. • Explicar el concepte de cicle biològic en relació amb la meiosi a partir d’alguns

exemples de cicles d’animals i vegetals. Continguts • Coneixement del cicle cel·lular i les seves fases. • Descripció del procés de divisió cel·lular per mitosi i reconeixement del paper que té en

el creixement dels organismes. • Comparació i interpretació dels processos de mitosi i meiosi, tot situant-los en el cicle

cel·lular i en els organismes, i coneixent-ne el significat biològic. • Diferenciació dels tipus de cicles biològics. • Caracterització dels tipus de reproducció dels organismes. • Reconeixement de la importància biològica de la reproducció sexual.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 158 del llibre de l’alumne. La divisió generadora de cèl·lules amb el mateix nombre de cromosomes • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 161, 163 i 168 del llibre de

l’alumne. La divisió generadora de cèl·lules amb la meitat de cromosomes • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 176 i 177 del llibre de l’alumne. La funció de relació cel·lular • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 181 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 184 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Conèixer les fases del cicle cel·lular. • Identificar fases de la reproducció cel·lular tant per mitosi com per meiosi. • Diferenciar els processos de la mitosi i la meiosi. • Comprendre la importància biològica de la meiosi. • Deduir les conseqüències de la mitosi i de la meiosi per a l’individu i l’espècie. • Diferenciar els tipus de cicles biològics. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 180 i 181 del llibre de

l’alumne.





10. La duplicació del DNA i la biosíntesi de les proteïnes

I- Introducció

En la desena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes comprendran la necessitat de la duplicació del DNA, sabran descriure el procés de la síntesi de DNA i el mecanisme de la duplicació del DNA. Aprendran a interpretar la teoria «un gen – un enzim», coneixeran com es porta a terme l’expressió del missatge genètic i sabran descriure el mecanisme de la transcripció. Comprendran la clau genètica o relació entre la seqüència de nucleòtids i aminoàcids, sabran descriure el mecanisme de la traducció o biosíntesi de les proteïnes i coneixeran els mecanismes més importants de regulació de l’expressió gènica.


Objectius • Comprendre la necessitat de la duplicació del DNA, les hipòtesis proposades per

explicar aquesta duplicació i l’experiment de Meselson i Stahl. • Descriure el procés de la síntesi de DNA i la solució proposada a la problemàtica del

sentit de creixement dels nous filaments. • Descriure el mecanisme de la duplicació del DNA en bacteris i en eucariotes. • Interpretar la teoria «un gen - un enzim». • Conèixer com es porta a terme l’expressió del missatge genètic. • Descriure el mecanisme de la transcripció i saber les diferències entre el mecanisme de

la transcripció en procariotes i en eucariotes. • Comprendre la clau genètica o relació entre la seqüència de nucleòtids i la seqüència

d’aminoàcids. • Descriure el mecanisme de la traducció o biosíntesi de les proteïnes. • Conèixer els mecanismes més importants de regulació de l’expressió gènica. Continguts • Explicació de la necessitat de la duplicació del DNA i descripció de les hipòtesis sobre

aquesta duplicació. L’experiment de Meselson i Stahl. • Descripció de la síntesi de DNA i de la solució proposada a la problemàtica del sentit

de creixement dels nous filaments. • Descripció del mecanisme de la duplicació del DNA en bacteris i en eucariotes. • Formulació de la teoria «un gen - un enzim». • Descripció de l’expressió del missatge genètic. • Descripció del mecanisme de la transcripció en procariotes i en eucariotes. • Interpretació de la clau genètica. La relació entre la seqüència de nucleòtids i la

seqüència d’aminoàcids. • Descripció del mecanisme de la traducció o biosíntesi de les proteïnes. • Descripció de la regulació de l’expressió genètica. • Documentació i recerca d’informació sobre temes de la ciència de la biologia. • Consideració i reconeixement de la biologia com a ciència canviant i dinàmica, amb

diferents àrees de coneixement. • Desenvolupament d’una actitud crítica davant la informació obtinguda.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 185 del llibre de l’alumne. La duplicació del DNA • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 187 del llibre de l’alumne. El sentit de creixement dels nous filaments • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 190 del llibre de l’alumne. El mecanisme de la duplicació de DNA • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 193 del llibre de l’alumne. La teoria «un gen - un enzim» • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 195 del llibre de l’alumne. L’expressió de missatge genètic • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 198 del llibre de l’alumne. La clau genètica • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 199 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 208 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Conèixer les hipòtesis proposades per explicar la duplicació del DNA i l’experiment de

Meselson i Stahl. • Conèixer el procés de la síntesi de DNA i la solució proposada a la problemàtica del

sentit de creixement dels nous filaments. • Conèixer el mecanisme de la duplicació del DNA. • Explicar la teoria «un gen - un enzim». • Saber com es porta a terme l’expressió del missatge genètic. • Conèixer el mecanisme de la transcripció i saber les diferències entre el mecanisme de

la transcripció en procariotes i en eucariotes. • Relacionar la seqüència de nucleòtids i la seqüència d’aminoàcids. • Conèixer el mecanisme de la traducció o biosíntesi de les proteïnes. • Conèixer els mecanismes més importants de regulació de l’expressió gènica. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de les pàgines 206 i 207 del llibre de

l’alumne.





11. Les mutacions, els gens i l’enginyeria genètica

I- Introducció

En l’onzena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes comprendran les lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herència, valoraran la importància de les aportacions de la biologia en els camps de la biotecnologia i la reproducció assistida. Sabran situar els coneixements biològics en el marc general de la ciència, de la tècnica i de la tecnologia, analitzar el paper de les mutacions en l’evolució i analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació genètica.


Objectius • Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars i cel·lulars de l’herència. • Valorar la importància de les aportacions de la biologia en els camps de la

biotecnologia i la reproducció assistida. • Situar els coneixements biològics en el marc general de la ciència, de la tècnica i de la

tecnologia, i en la perspectiva dels problemes que té plantejats la humanitat. • Analitzar el paper de les mutacions en l’evolució i les conseqüències que tenen en

l’espècie humana. • Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació genètica en vegetals,

animals i en l’ésser humà, així com les implicacions ètiques, i valorar l’interès de la investigació del genoma humà en la prevenció de malalties hereditàries.

Continguts • Reconeixement del paper del DNA com a portador de la informació genètica i la

naturalesa del codi genètic, relacionant les mutacions amb alteracions en la informació i amb la variabilitat dels éssers vius i amb la salut de les persones.

• Descripció de la morfologia dels cromosomes i anàlisi dels cariotips. • Significació de les mutacions gèniques, cromosòmiques i genòmiques, així com les

conseqüències que tenen en l’espècie humana. • Valoració argumentada d’algunes aportacions de l’enginyeria genètica en la salut

humana: dilemes ètics en relació amb la detecció precoç de malalties genètiques i la teràpia gènica.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 209 del llibre de l’alumne. Les mutacions • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 210 del llibre de l’alumne. Les mutacions gèniques • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 213 del llibre de l’alumne. Les mutacions cromosòmiques • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 215 del llibre de l’alumne. Les mutacions genòmiques • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 217 del llibre de l’alumne. Els agents mutàgens • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 218 del llibre de l’alumne. L’evolució del concepte de gen • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 219 del llibre de l’alumne. El DNA dels organismes eucariotes • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 221 del llibre de l’alumne. L’enginyeria genètica • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 226 del llibre de l’alumne. L’enginyeria genètica i la teràpia de malalties humanes • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 229 del llibre de l’alumne. L’enginyeria genètica i la producció agrícola i animal • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 231 del llibre de l’alumne. El càncer: una malaltia genètica • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 234 del llibre de l’alumne. El projecte genoma humà • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 235 del llibre de l’alumne. Riscos i implicacions ètiques de l’enginyeria genètica

• Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 237 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 240 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Solucionar problemes relacionats amb el mecanisme de síntesi de proteïnes. • Descriure la morfologia dels cromosomes i analitzar cariotips. • Diferenciar els tipus de mutacions. • Descriure adequadament els conceptes principals de l’enginyeria genètica. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 238 i 239 del llibre de

l’alumne.





12. La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars

I- Introducció

En la dotzena unitat del primer curs de Batxillerat de Biologia, els alumnes aprendran a diferenciar la reproducció asexual de la sexual, a discriminar entre reproducció i sexualitat i a conèixer les característiques de la reproducció asexual. Estudiaran els diferents tipus de reproducció asexual, coneixeran les característiques de la reproducció sexual i els diferents tipus de cèl·lules que intervenen. Coneixeran els diferents tipus d’unions d’informacions genètiques, les diferents etapes en la reproducció sexual, les tècniques més utilitzades per a la reproducció assistida i què són les cèl·lules mare.


Objectius • Diferenciar reproducció asexual de reproducció sexual. • Discriminar entre reproducció i sexualitat, i conèixer-ne exemples. • Conèixer les característiques de la reproducció asexual i les seves causes. • Estudiar els diferents tipus de reproducció asexual o vegetativa i saber-ne exemples

concrets en els organismes. • Conèixer les característiques de la reproducció sexual i les seves causes. • Saber els diferents tipus de cèl·lules que intervenen en la reproducció sexual. • Conèixer els diferents tipus d’unions d’informacions genètiques. • Estudiar les diferents etapes en la reproducció sexual i el lloc on es produeixen. • Informar-se de les tècniques més utilitzades per a la reproducció assistida i dels

problemes legals que se’n deriven. • Saber què són les cèl·lules mare, els tipus que hi ha, les aplicacions que tenen i com es

diferencien les cèl·lules. Continguts • Diferenciació entre reproducció asexual i sexual. • Discriminació entre reproducció i sexualitat i coneixement d’exemples. • Coneixement de les característiques de la reproducció asexual i de les seves causes. • Estudi dels diferents tipus de reproducció asexual o vegetativa, sabent-ne exemples

concrets en els organismes. • Coneixement de les característiques de la reproducció sexual i de les seves causes. • Coneixement dels diferents tipus de cèl·lules que intervenen en la reproducció sexual. • Coneixement dels diferents tipus d’unions d’informacions genètiques. • Estudi de les diferents etapes de la reproducció sexual i del lloc on es produeixen. • Informació sobre les tècniques més utilitzades per a la reproducció assistida i dels

problemes legals que se’n deriven. • Coneixement de les cèl·lules mare, els tipus que hi ha i les aplicacions que tenen, i de

com té lloc la diferenciació cel·lular.

III- Metodologia










Recursos i mitjans


Santillana SL.






• Animar els alumnes a respondre les preguntes de la pàgina 241 del llibre de l’alumne. Reproducció asexual o vegetativa • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 247 del llibre de l’alumne. Reproducció sexual • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 248 i 250 del llibre de l’alumne. Les etapes en la reproducció sexual • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 252, 256 i 257 del llibre de

l’alumne. La clonació i les cèl·lules mare • Animar els alumnes a fer les activitats de les pàgines 260 a 262 del llibre de l’alumne. Els problemes ètics derivats de la biotecnologia cel·lular • Animar els alumnes a fer les activitats de la pàgina 263 del llibre de l’alumne. Laboratori • Animar els alumnes a fer les activitats de l’apartat «Laboratori» de la pàgina 266 del


VI- Avaluació

Criteris d’avaluació • Diferenciar entre reproducció asexual i reproducció sexual. • Discriminar entre reproducció i sexualitat i conèixer-ne exemples. • Conèixer les característiques de la reproducció asexual i les seves causes. • Conèixer els diferents tipus de reproducció asexual o vegetativa i saber-ne exemples

concrets en els organismes. • Conèixer les característiques de la reproducció sexual i les seves causes. • Saber els diferents tipus de cèl·lules que intervenen en la reproducció sexual. • Conèixer els diferents tipus d’unions d’informacions genètiques. • Saber les diferents etapes de la reproducció sexual, i el lloc on es produeixen. • Conèixer les tècniques més utilitzades per a la reproducció assistida i els problemes

legals que se’n deriven. • Saber què són les cèl·lules mare, els tipus que hi ha, les aplicacions que tenen i com es

diferencien les cèl·lules. Activitats d’avaluació • Demanar als alumnes que facin les activitats de la pàgines 264 i 265 del llibre de

l’alumne.





1. La composició dels éssers vius - Institut · PDF fileimportant relació...

Documents

Transcript of 1. La composició dels éssers vius - Institut · PDF fileimportant relació...