4

Un

ita

t 1

1.36

1. Els éssers vius

5

a) Quan inflem una roda, aquestacreix; l’aigua del rierol es mou; elsnúvols van canviant de lloc; els estelss’enlairen… Aquests elements, sónéssers vius? b) N’hi ha prou que un element es facimés gran o es mogui per considerar-loun ésser viu?c) Quines creus que són les condicionspròpies dels éssers vius que els dife-rencien dels objectes inanimats?

P e r c o m e n ç a r

…quines són les característiques delséssers vius.…les funcions vitals dels éssers vius.…que la cèl·lula és la unitat fonamen-tal dels éssers vius.…a conèixer les parts principals d’unacèl·lula.…quina és la diferència fonamentalentre les cèl·lules procariotes i lescèl·lules eucariotes.…a conèixer unitats de mesura per amides molt petites.…a utilitzar el microscopi òptic.…les diferències entre els éssers vius uni-cel·lulars i els éssers vius pluricel·lulars.…els diferents nivells d’organitzaciód’un ésser viu pluricel·lular.…algunes diferències entre lescèl·lules vegetals i les cèl·lules animals.

A p r e n d r à s …

1.34

1.36

6

Les característiques dels éssers vius

Els éssersvius es caracteritzenper la capacitat derealitzar les funcionsvitals: nodrir-se,relacionar-se ireproduir-se.

Recorda-ho

Un

ita

t 1

En el món hi ha tants éssers vius que noens ha d’estranyar si alguns, com ara elkiwi, un ocell sense ales que viu a NovaZelanda, ens són desconeguts.

A mesura que passa eltemps, les estalactites i lesestalagmites d’una cova po-den créixer lentament i can-viar de forma, però això novol dir que siguin éssers vius,perquè per ser un ésser viuno n’hi ha prou de créixer.

Molt lentament, com l’alzina, oràpidament, com el blat, moltséssers vius creixen i es desen-volupen des del naixementfins a un moment determinatde la vida, en què moren.

A c ti v i t a t s

1. Hi ha éssers vius que a mesura que creixen canvien molt, com ara les erugues, id’altres que no canvien tant, com ara els dofins. Dibuixa quatre moments diferents dela vida d’una eruga i quatre moments diferents de la vida d’un dofí.

2. Quines diferències principals hi ha entre el desenvolupament d’una eruga i el d’undofí? Digues el nom de tres animals que es desenvolupin com les erugues i el de tresque ho facin com els dofins.

7

Nutrició. Tots els organismes vius necessitenalimentar-se i respirar per créixer i obtenir l’e-nergia necessària per realitzar les activitats dià-ries. Com a resultat d’aquests processos, quereben el nom de nutrició, es generen uns resi-dus que han de ser eliminats per l’organismemitjançant uns aparells excretors.

Reproducció. Un altre dels trets característicsdels éssers vius és que són capaços d’originarnous éssers vius, és a dir, poden tenir descen-dència. Aquest procés rep el nom de repro-ducció.

Relació. Ja sigui per obtenir l’a-liment, per cercar la llum, perrefugiar-se dels seus persegui-dors, per aparellar-se o per bus-car recer, tots els éssers vius esrelacionen amb el medi i ambels altres organismes que hiviuen. Davant els estímuls queels arriben del medi elaborenrespostes que de vegades con-sisteixen en un moviment.

Les funcions vitals

La cèl·lula

Tots els éssers vius són formats per cèl·lules. Les cèl-

lules són tan i tan petites que en el nostre cos n’hi ha

milions de milions. Si poguéssim ajuntar-ne un cente-

nar, només veuríem un punt. Per veure-les, cal utilitzar

un microscopi òptic, que és un aparell que serveix

per veure coses molt petites. Per mesurar-les, cal fer

servir el micròmetre (µm), una unitat de mesura que

és la mil·lèsima part d’un mil·límetre.

8

Un

ita

t 1

La cèl·lulaconstitueix la unitatfonamental de la matèriavivent; és, per tant, lapart més petita dequalsevol ésser viu querealitza les funcionsvitals.

Recorda-ho

Encara que hi ha molts tipus de cèl·lules, la majoria tenen la mateixa estructura i trescomponents principals: una membrana, el citoplasma i el material genètic o ADN.

• La membrana és l’embolcall extern de lacèl·lula.

• El citoplasma ocupa gairebé tota la cèl·lulai conté uns elements, anomenats orgànuls,que fan diferents funcions dins la cèl·lula.

• El material genètic o ADN és el que diri-geix tota l’activitat cel·lular. Si aquestmaterial està lliure en el citoplasma, lacèl·lula s’anomena procariota; si, en canvi,el material genètic està envoltat per unamembrana i forma un nucli, aleshores lacèl·lula s’anomena eucariota.

Cèl·lula vegetal eucariotaCèl·lula animal eucariota

Cèl·lula procariota d’un bacteri

mitocondri

nucli

cloroplastnucli

mitocondrivacúolribosoma

citoplasma

membranacel·lular

vacúol

citoplasma

ADN

membranacel·lular

ribosoma

vacúolgasífer

flagel

membranacel·lular

lisosoma

ribosoma

citoplasma

paret vegetal

aparell de Golgi

El microscopi òptic

9

A c ti v i t a t s

3. Quants micròmetres fa 1 mm? I 1 m?

4. La major part de les cèl·lules tenen una estructura semblant i tres components prin-cipals: una membrana, el citoplasma i el material genètic o ADN.Quina és, doncs, la diferència fonamental entre les cèl·lules procariotes i les cèl·luleseucariotes?

Augment = augments de l’objectiu × augments de l’ocular

Cèl·lules de fetgevistes a través delmicroscopi (800 ×)

Cèl·lules de ceba vistes a través delmicroscopi (200 ×)

ocular

objectius

font de llum

peu

braç

platina

diafragma

cargol d’enfo-cament

revòlver

El microscopi òptic es compon d’unapart òptica i d’una part mecànica.

La part òptica és formada per dueslents, anomenades ocular i objectiu.La majoria de microscopis tenen tresobjectius com a mínim, muntats en unrevòlver. Fent girar el revòlver es potutilitzar l’objectiu que calgui.La part mecànica, que és l’esqueletque fa de suport a la part òptica, ésformada pel peu, el braç, la platina i elcargol d’enfocament, a més d’altreselements auxiliars.

Hi pot haver una bombeta o un mirallque recull la llum ambient.També hi pot haver un diafragma perregular la quantitat de llum que hi arri-ba des de la bombeta o des del mirall.

Per calcular quant augmenta un mi-croscopi, cal que multipliquem els aug-ments de l’objectiu pels augments del’ocular:

Però en els éssers vius pluricel·lulars cada cèl·lula, a

més a més de realitzar les funcions esmentades, està

especialitzada en altres funcions destinades a facilitar

que l’ésser viu realitzi, al seu torn, les funcions vitals.

Així, per exemple, les cèl·lules dels budells ens ajuden a

fer la digestió i, per tant, participen en la nutrició. Les

cèl·lules del sistema nerviós ens ajuden a reaccionar

davant els estímuls i, per tant, a relacionar-nos amb el

medi. La forma i la mida de les cèl·lules depenen de la

funció que hagin de realitzar. Per tant, no totes les

cèl·lules d’un organisme pluricel·lular són iguals.

Alguns éssers vius, com els protozous, són éssers vius

unicel·lulars, és a dir, formats per una sola cèl·lula que

realitza totes les funcions vitals. Alhora que la cèl·lula es

nodreix, es relaciona amb el medi o es reprodueix,

també ho fa l’organisme que constitueix.

Altres éssers vius, com les persones, som éssers vius

pluricel·lulars i som formats per milions de milions de

cèl·lules. Cada cèl·lula dels organismes pluricel·lulars

realitza totes les funcions vitals, és a dir, es nodreix, es

relaciona amb el medi i té la capacitat de reproduir-se.

Éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars

10

Un

ita

t 1

Teixit intestinal vist a travésdel microscopi (200 ×)

Teixit nerviós vist a través delmicroscopi (520 ×)

A c ti v i t a t s

5. Les cèl·lules dels és-sers vius pluricel·lularsrealitzen dos tipus de fun-cions. Explica en quèconsisteix cada una d’a-questes funcions. 1.35

– SAPS QUIN NOM REBEN LES

CÈL·LULES QUE FORMEN EL SISTEMA

NERVIÓS?

Protozou en procés de divisió (270 ×)

Diferents teixits s’agrupen i formen òrgansencarregats de realitzar actes determinats.Per exemple, els músculs, formats per tei-xit muscular, teixit sanguini i teixit nerviós,són els òrgans que han de realitzar elsmoviments.

1.35

Les cèl·lules que han de fer una mateixatasca s’agrupen i formen els teixits. Perexemple, les cèl·lules musculars formen elteixit muscular.

Teixit muscular vist a travésdel microscopi (250 ×)

11

Diferents òrgans es po-den organitzar en apa-rells o en sistemes, comara el sistema muscular,que és format per totsels músculs del cos.

– QUINA FORMA

CREUS QUE TENEN

LES CÈL·LULES DEL

TEIXIT MUSCULAR?

12

Un

ita

t 1

Aparells o sistemes que intervenen

en la funció de rreellaacciióó

Sistema muscular

El sistema nerviósccoooorrddiinnaa totes les funcions

vitals humanes

1 . 3 7 b i s

Sistema nerviós Òrgans dels sentits

cervell

cerebel

nervis

medul·laespinal

bulb raquidi

Els aparells i els sistemes realitzen les funcions vitals

Sistema ossi

Aparell locomotor

gust

vista

oïda

olfacte

tacte

Aparells o sistemes que intervenen en la funció de nnuuttrriicciióó humana

Aparell digestiu Aparell respiratori Aparell excretor Aparell circulatori

13

Aparells o sistemes que intervenen en la funció de rreepprroodduucccciióó humana

Aparell sexual masculí Aparell sexual femení

14

Experimento

6. Observació de les cèl·lules de la pell de la ceba.

Material necessariUn microscopi òptic, unes pinces, un ganivet,

un portaobjectes, un cobreobjectes, un

comptagotes, una càpsula de Petri

o un altre recipient, aigua

destil·lada, blau de metilè i

un bulb de ceba.

Procés que cal seguira) Talla amb un ganivet un tros

de la part interior del bulb de

la ceba.

b) Desprèn amb les pinces un fragment de la capa de pell que queda entremig dels

anells d’aquest tros de ceba.

c) Estén aquesta pell tan bé com puguis damunt el portaobjectes.

d) Recolza el portaobjectes sobre el recipient o la càpsula de Petri i tira-hi unes gotes

de blau de metilè, espera durant uns minuts i renta el preparat amb unes gotes d’ai-

gua destil·lada.

e) Tira una gota d’aigua destil·lada sobre la pell tenyida i tapa-la amb un cobreobjec-

tes. Intenta no deixar-hi aire a dins. Per fer-ho bé, recolza un dels costats del cobreob-

jectes sobre el portaobjectes i deixa’l anar de cop.

f) Observa la preparació al microscopi i dibuixa el que has observat.

Un

ita

t 1

I ara...

pag 161.38 bis

Busco informació

7. Entre els diferents companys i companyes de la classe busqueu informació sobre

els científics Santiago Ramón y Cajal i Camillo Golgi. Podeu fer un mural amb la infor-

mació recollida.

8. A mesura que els microscopis s’han anat perfeccionant, s’han conegut més coses

sobre les cèl·lules. Des de fa uns anys, els científics utilitzen el microscopi electrònic,

a més a més del microscopi òptic, en les seves investigacions. Busca informació sobre

el funcionament del microscopi electrònic i explica’n les diferències, els avantatges i els

inconvenients respecte al microscopi òptic.

Per treballar més

9. Escriu cada paraula en la casella que correspongui.

Si cal, busca’n el significat en el diccionari.

• esquirol, pell, cervell, digestiu, neurona,

muscular, cavall, nutrició, pulmó, nerviós,

ronyó, parameci, ossi, relació, espermatozoide,

ameba, conjuntiu, glòbul vermell, circulatori, esquelet,

reproducció, excretor •

10. A la pàgina 8 pots trobar les il·lustracions que

representen una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal.

Observa-les bé i digues en què s’assemblen i en què es

diferencien. Pots fer servir un quadre com aquest:

I ara…

pag 171.40

1.39

Cèl·lula Teixit Òrgan Aparell o sistema Funció vital Ésser viu

… … … … … …

15

Cèl·lula animal i cèl·lula vegetal Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal

Totes dues tenen ribosomes

…

Els vacúols són petits

…

El vacúol és moltgros i ocupa gairebé

tota la cèl·lula…

Semblances Diferències

Faig memòria

11. Completa aquest mapa de conceptes amb les paraules o grups de paraules que

tens a continuació:

• reproducció, funcions vitals, una sola cèl·lula, unicel·lular,

relació, nutrició, pluricel·lular •

16

Un

ita

t 1

Els éssers vius

realitzen unes són formats per

és un ésser viu és un ésser viu

… milions de cèl·lules

… …

Si vols saber-ne més:

www.espaibarcanova.cat

El racó del savi

SAPS D’ON PROVÉ EL NOM DE LES CÈL-LULES?L’ANY 1665, L’ANGLÈS ROBERT HOOKEEXAMINAVA UNA LÀMINA DE SURO EN UNMICROSCOPI DE POCS AUGMENTS I LI VASEMBLAR VEURE UNS PORUS. COM QUEEL SURO ÉS UNA PART DE L’ESCORÇAD’ALGUNS ARBRES, SE LI VA OCÓRREREXAMINAR AL MICROSCOPI DIVERSOSTROSSETS DE VEGETALS I HI VA DESCOBRIR LA MATEIXA ESTRUCTURA POROSA.IMPRESSIONAT PER LA SEMBLANÇA QUE L’ESTRUCTURA TENIA AMB LES CEL·LESDEL RUSC DE LES ABELLES, VA AFIRMAR QUE ERA FORMADA PER CÈL·LULES,PARAULA QUE UTILITZÀ PER PRIMER COP EN LA SEVA OBRA MICROGRAPHIA: «VAIGPODER APRECIAR AMB CLAREDAT QUE TOT ESTAVA PERFORAT I PLE DE PORUS,IGUAL QUE EL RUSC DE LES ABELLES, […] AQUESTS PORUS O CÈL·LULES NOEREN GAIRE PROFUNDS, SINÓ QUE EREN FORMATS PER MOLTES CAPSETES,SEPARADES UNA A UNA AL VOLTANT D’UN PORUS MOLT LLARG […]».

…

………

que són

17

1. Copia el dibuix d’aquesta cèl·lula i es-

criu el nom de les parts assenyalades.

2. Quan acostes la mà a una espelma

notes una escalfor, que va augmentant fins

que has d’apartar la mà perquè et cremes.

Quines cèl·lules, teixits, òrgans, aparells o

sistemes han intervingut en aquest procés?

3. Quina de les dues cèl·lules de les fotografies és més gran?

Com ho saps? Quines cèl·lules et sembla que són?

4. Explica com realitza les funcions vitals un ésser viu que tu coneguis prou bé.

5. Completa el text següent amb aquestes paraules i, després, omple l’esquema

de sota.

• cèl·lules, teixits, òrgans, aparells, sistemes, pluricel·lulars, funcions vitals •

(400 ×)

1,37

(400 ×)

He

ap

rè

s..

.

Com tots els éssers vius … , les persones realitzem unes … mitjançant

diversos … o … que actuen coordinadament i que són formats per

diferents … . Cada òrgan és format per un o diferents … que, a la vegada, són

constituïts per conjunts de … .

TEXT

cèl·lules … … aparells o sistemes éssers vius pluricel·lulars