1. El conte del nen que semblava una ràdio

1

UNIT

AT

6

Aquest és un conte en què es barregen el sentit

de l’humor i la fantasia.

• Observa els dibuixos i llegeix el títol. De què et sembla

que tracta aquest conte?

Una vegada hi havia un nen, que es deia Albert, que semblava una

ràdio espatllada, no pas perquè fos quadrat ni perquè tingués

antenes, sinó perquè parlava tan alt que eixordava tothom.

La seva mare, desesperada, el va portar a cal metge,

però el metge va dir que allò no es curava ni amb

pastilles ni amb injeccions. Va parlar d’un virus

desconegut, i d’un bacteri mutant. Va dir tantes

coses, i amb paraules tan enrevessades, que no

hi van entendre res... I el nen continuava

cridant i eixordant la gent; tant, que es va

quedar sense amics. I llavors va parlar,

cridant, al seu gos, però el gosset, un animaló

clapat més aviat escanyolit i pacífic, tip de

crits, al capdavall també es va escapar.

Un dia va anar a sopar a casa seva l’oncle Pepet,

que era un bon jan i tenia un taller on arreglaven ràdios,

televisors, neveres i tota mena d’andròmines amb endolls i

motorets i cables. Tot just es va asseure a taula, el nen ja cridava:

—En vull més! En vull més!

LLEGIR I COMPRENDRE

L’oncle Pepet es va tapar les orelles, va arrufar

el nas i va obrir uns ulls molt esverats, tot alhora.

I va dir als pares del nen:

—Aquest nen té alguna cosa estranya. No és

normal, que cridi tant. Me l’emportaré una estona

al taller, a veure si puc fer-hi alguna cosa.

Els pares de l’Albert van accedir-hi, esperan-

çats. Però la seva àvia va continuar fent mitja i no

va dir res, perquè ja feia temps que portava taps

de suro a les orelles.

Al taller de l’oncle, tan ple de tantes coses,

l’Albert estava una mica espantat. Però l’oncle

Pepet era un expert, i li ho va trobar de seguida:

—Tenies el volum desajustat, darrere l’orella. Ara ja t’ho he deixat bé.

A partir d’aquell dia, l’Albert ja no cridava. Parlava fluixet i, a més

a més, amb una veu tota dolça. De mica en mica, va tornar a tenir amics.

Però el més bo del cas és que un bon dia es va adonar que totes les nenes

de la seva classe, totes!, se n’havien mig enamorat.

Llàstima que, el gos, no el va tornar a veure mai més.

ROSER IBORRA

1. Tothom deia que l’Albert semblava una ràdio. Quina reacció tenia

cada una de les persones que l’envoltaven quan es relacionaven amb ell?

2. I el gos, com va reaccionar?

DESPRÉS DE LA LECTURA

7

Cavall Fort, núm. 955. (Adaptació)

8

1

UNIT

AT

3. Llegeix atentament aquestes tres endevinalles. La solució de dues

d’aquestes endevinalles és el contrari del soroll i la solució de la tercera

és el contrari de la solució de les altres dues. Troba les solucions.

PARLAR I ESCOLTAR

TOTS ES TAPEN LES ORELLESI EL SILENCI FUIG D’AQUÍ.

I A NINGÚ NO SE LI ESCAPAQUAN ARRIBA PEL CAMÍ.

SÓC UNA COSA IMPALPABLE,NO FAIG SOROLL DE CAP MENA,ARREU SÓC MOLT POC ESTABLEI EM TRENCA QUI M’ANOMENA.

VEURÀS QUE SÓC UNA COSA TAN EN EXTREM ESPECIAL,

QUE SOLS EN ANOMENAR-ME DE SEGUR QUE EM TRENCARÀS.

4. Aprèn de memòria un dels embarbussaments i recita’l en veu alta. Si

el repeteixes sense parar, segur que et diran que sembles una ràdio!

9

Una cabrasedega, bedega,banyuda,banyega, peludai pelada,va tenir un cabritsedec, bedec,banyut,banyec, peluti pelat.Si la cabra no hagués estatsedega, bedega,banyuda,banyega, peludai pelada,el seu cabrit no hauria estatsedec, bedec,banyut,banyec, peluti pelat.

Obre la porta i fa rac,d’un bot salta al rec,més ben mudat que cap ric,en Pau li ha tirat un roc,i l’ha fet caure del ruc.

Si qui deu deudiu que deu deu,diu el que deui deu el que diu.

5. En la lectura principal d’aquesta unitat tens un conte que explica la

història d’un nen que semblava una ràdio. I no era pas perquè tingués el

cap quadrat, oi que no? Semblava una ràdio perquè parlava tan alt que

deixava sord a tothom.

Ara llegiràs la història d’una nena que semblava una aspiradora:

NO T’ARROSSEGUIS, LAIONA!

Una vegada hi havia una nena que semblava una

aspiradora, i sabeu per què? No era pas perquè tingués

forma d’aspiradora, amb un coll molt alt i un cul molt

gros. Era perquè tenia el costum d’arrossegar-se sempre

per terra i, és clar, s’enduia tota la pols de les rajoles.

També se li enganxaven a la roba totes les molles

de pa i els pèls del seu gos Entremaliat.

10

1

UNIT

AT

ESCRIURE

El seu pare prou li deia:

—Laiona, no t’arrosseguis d’aquesta manera. Després

no hi ha manera que es pugui fer neta la teva roba!

Un dia va caure un pot de pega a terra. La Laia no

ho va veure i, arrossegant-se, hi va passar per sobre. Si

no fos perquè la seva mare se’n va adonar, la Laia

s’hi hauria quedat enganxada tota la nit.

6. Havent llegit els contes

anteriors i seguint el guió del

«Fem-ho bé!», segur que ets capaç

d’inventar-te una bona història d’un

nen o una nena que sembli

qualsevol altre aparell o objecte,

com ara un televisor, una rentadora,

una cafetera, un telèfon…

Pots escriure la història utilitzant el

processador de textos de l’ordinador.

11

Guió per escriure un conte on elprotagonista sembli un aparell o un objecte:– Imaginar a quin aparell o objecte

s’assembla el protagonista. – Pensar què fa d’especial.– Plantejar-te com reaccionen les

persones o animals quel’envolten.

– Rumiar com faràs acabar elconte.

– Pensar el títol del conte.

Fem-ho bé!