1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI 3 1.1.ANTEEDENTS...

Diagnosi socioeconòmica i ambiental del municipi de Campos

1

.

ÍNDEX

1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI __________________________________________ 3 1.1.ANTECEDENTS DE L’AGENDA LOCAL 21 ________________________________________ 3 1.2 OBJECTIUS I MÈTODE _______________________________________________________ 4 1.3 L’ÀMBIT GEOGRÀFIC DEL MUNICIPI ___________________________________________ 5

2. MEDI FÍSIC _______________________________________________________________ 6 2.1 CLIMA ___________________________________________________________________ 6

2.1.1. El clima de Campos __________________________________________________ 6 2.1.2. El canvi climàtic a Campos ____________________________________________ 8

2.2 GEOLOGIA I RELLEU ________________________________________________________ 9 2.3 HIDROLOGIA ______________________________________________________________ 9

2.3.1. Hidrologia superficial _______________________________________________ 10 2.3.2. Hidrologia subterrània ______________________________________________ 10 2.3.3. El balanç hídric ____________________________________________________ 12 2.3.4. La contaminació de les aigües ________________________________________ 13

2.4 SISTEMES NATURALS I PAISATGE _____________________________________________ 18 2.4.1. Paisatge, espais naturals protegits i vegetació ___________________________ 18 2.4.2. Fauna __________________________________________________________ 21

2.5 RISCS GEOGRÀFICS ________________________________________________________ 22 2.5.1. Inundacions _____________________________________________________ 23 2.5.2. Erosió __________________________________________________________ 25 2.5.3. Incendis ________________________________________________________ 25

2.6 VALORACIO DAFO_________________________________________________________ 27

3. ORDENACIÓ DEL TERRITORI ________________________________________________ 28 3.1. PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL ___________________________________________ 28

3.1.1. Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI) _________________________________ 28 3.1.2. Altres instruments de planejament supramunicipal _______________________ 32 3.1.3 Plans Directors Sectorials que afecten al municipi ________________________ 32

3.2. PLANEJAMENT MUNICIPAL. LES NORMES SUBSIDIÀRIES _________________________ 38 3.2.1. Objectius de les NNSS ______________________________________________ 41 3.2.2. Aspectes que tracten les NN.SS. ______________________________________ 41 3.3.3. Plans parcials aprovats ______________________________________________ 52 3.3.4. Plans parcials pendents d’aprovar _____________________________________ 52

3.3. CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI _____________________________________________ 54 3.3.1. Conjunt històric proposat ___________________________________________ 54 3.3.2. Rutes d’interès cultural _____________________________________________ 55 3.3.3. Centre Balneari ____________________________________________________ 56 3.3.4. Molins de vent ____________________________________________________ 56

3.4. VALORACIO DAFO ________________________________________________________ 57

4. SOCIOECONOMIA ________________________________________________________ 58 4.1 DEMOGRAFIA I SOCIETAT __________________________________________________ 58

4.1.1 Evolució i estructura de la població ____________________________________ 58 4.1.2 Origen, dinàmica i migració __________________________________________ 60 4.1.3. Distribució de la població al territori ___________________________________ 61 4.1.3. Aspectes socials ___________________________________________________ 63

4.2. Qualitat de vida __________________________________________________________ 68 4.2.1 Sanitat ___________________________________________________________ 68 4.2.2. Grups depenent ___________________________________________________ 69 4.2.4. Habitatge ________________________________________________________ 71

4.3 Equipaments i infraestructures ______________________________________________ 75


2

4.4. Activitats econòmiques ____________________________________________________ 79 4.4.1. Generalitats ______________________________________________________ 79 4.4.2. Ocupació i atur ____________________________________________________ 80 4.4.3. El sector primari ___________________________________________________ 82 4.4.4. El sector secundari_________________________________________________ 84 4.4.5. El sector terciari ___________________________________________________ 86

5. MOBILITAT I TRASPORTS __________________________________________________ 91 5.1. Legislació autonòmica. Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears _______ 91 5.2. Infraestructura viària______________________________________________________ 92 5.3. Trànsit _________________________________________________________________ 94 5.4. Transport col·lectiu: ______________________________________________________ 96 5.5. Comportament social _____________________________________________________ 97 5.6. Valoracions DAFO ________________________________________________________ 99

6. MEDI AMBIENT _________________________________________________________ 100 6.1. Tractament de l’aigua. ___________________________________________________ 100 6.1. Tractament de l’aigua ____________________________________________________ 100

6.1.1. Legislació Autonómica _____________________________________________ 100 6.1.2. Qualitat i consum d’aigua __________________________________________ 101 6.1.3. Aigües residuals i depurades ________________________________________ 104

6.2 L’energia _______________________________________________________________ 105 6.2.2. Consum elèctric __________________________________________________ 107 6.2.3. Les energies renovables ____________________________________________ 111

6.3 Gestió dels residus _______________________________________________________ 111 6.3.1. Recollida selectiva ________________________________________________ 113 6.3.2. Gestió dels residus ________________________________________________ 114

6.4 Qualitat atmosfèrica i acústica _____________________________________________ 118 6.4.1 Legislació autonòmica ______________________________________________ 118 6.4.2. Nivells de renou __________________________________________________ 120

6.5. Educació Ambiental ______________________________________________________ 121


3

1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI

1.1.ANTECEDENTS DE L’AGENDA LOCAL 21

L’any 1992, 174 estats participaren a la Cimera de la Terra organitzada a la Ciutat de Rio de

Janeiro (Brasil) per debatre els alarmants efectes negatius derivats d’un creixement

desordenat i incontrolat incompatible amb els recursos limitats de la Terra. Els diferents

governants arribaren a un ampli consens alhora de prendre les mesures adients per preservar

o recuperar el medi ambient. A la vegada, prengueren consciència sobre la limitació dels

recursos naturals no renovables i de les fortes desigualtats entre els països desenvolupats i els

subdesenvolupats. Llavors, totes aquestes afirmacions consensuades es plasmaren en la

Declaració de Rio que és el resultat de la Cimera. Conseqüentment, es creà el Programa 21,

el qual desenvolupa totes i cada una de les afirmacions subscrites a la Declaració. Llavors,

una de les mesures impulsades a la Cimera de Rio fou l’elaboració dels plans d’acció cap a la

sostenibilitat a l’àmbit local, el que es coneix com l’Agenda Local 21.

L’Agenda Local 21 és un projecte a llarg termini on es presenten una sèrie d’accions

ordenades, elaborades per un equip tècnic amb la col·laboració dels ciutadans del municipi,

on es determinen les actuacions prioritàries que s’han de dur a terme per poder obtenir el

desenvolupament sostenible del territori tractat.

L’any 1994 es celebrà la Conferència Europea de les Ciutats i Viles Sostenibles a la Ciutat

d’Aalborg (Dinamarca), en la qual hi assistiren corporacions municipals i regionals europees.

Llavors els participants signaren la Carta de les Ciutats i Municipis cap a la Sostenibilitat

assumint el compromís d’encaminar la gestió dels diferents territoris amb la finalitat de

convertir-los en sostenibles.

En el cas de les Illes Balears, s’ha engegat aquest procés amb el Decret 123/2002 sobre la

implantació de l’Agenda Local 21 als municipis de les Illes Balears, el qual regula el

procediment a seguir pels diferents municipis. Cal dir, doncs, que el municipi de Campos,

acordà adherir-se a la Carta d’Aalborg fet que el compromet a elaborar l’Agenda Local 21

amb la participació dels ciutadans.

El procés d’elaboració de l’Agenda Local 21 ha de seguir les següents passes:

Primer.- Adhesió a la carta d’Aalborg.

Segon.- Realització de la Diagnosi Ambiental.


4

Tercer.- El Pla de Participació Ciutadana.

Quart.- Elaboració del Pla d’Acció.

Actualment, el municipi de Campos ja ha realitzat la primera passa adherint-se a la Carta

d’Aalborg. Llavors, en el document present (la diagnosi ambiental) s’analitzen els aspectes

estructurals, econòmics i ambientals que afecten al terme per així poder obtenir els punts

febles i les diferents oportunitats que presenta el medi ambient d’aquest entorn, el que dona

una idea de la situació actual de partida, i permetrà prendre la temperatura de la situació del

municipi.

1.2 OBJECTIUS I MÈTODE

La diagnosi ambiental presenta els següents objectius:

Elaborar un document tècnic, la diagnosi ambiental, com a instrument de partida

per desenvolupar un posterior Pla d’Acció que encamini el municipi cap a un

desenvolupament socioeconòmic i ambiental sostenible.

Detectar les debilitats, amenaces, les fortaleses i oportunitats que presenta el

municipi, i l’entorn.

Fomentar la col·laboració e implicació en la detecció de possibles problemàtiques

socials, econòmiques i ambiental dels diferents agents municipals i autonòmics,

tant públics, com privats, incloent associacions i persones interessades. Aquesta

col·laboració es clau per la correcta pressa de decisions.

Informar de la importància que té la utilització òptima dels recursos naturals

existents en el territori, així com també el capital social i econòmic del municipi.

El mètode utilitzat per desenvolupar la diagnosi s’ha basat en les següents fases:

Fase I: Recollida de la informació:

Recollida de l’ informació operativa sobre l’estat ambiental, social i econòmic del municipi.

Aquesta fase consisteix en la recopilació de tota la informació de que disposen les diferents

entitats, des de l’ajuntament i la resta d’administracions públiques autonòmiques, passant per

altres agents com les associacions, les escoles, les ONGs, la policia, les empreses privades,

les empreses concessionàries o prestadores de serveis públics i els mateixos ciutadans del


5

municipi. Es consultaran les dades existents a les diferents fonts bibliogràfiques relatives a

l’entorn natural, econòmic, social, ecològic i històric del municipi.

Fase II: Tabulació i anàlisi de les dades obtingudes.

Una vegada que es disposa de tota la informació necessària per desenvolupar la diagnosi,

s’introduiran les dades en suport informàtic i a continuació s’analitzaran les dades per poder

obtenir els primers resultats.

Fase III: Redacció de la diagnosi ambiental i socioeconòmica.

Amb la redacció del document, s’organitza i estructura tota la informació obtinguda amb la

finalitat d’avaluar-la per així poder reflectir amb claredat la situació real de la gestió

ambiental del municipi de Campos, per a què posteriorment es puguin desenvolupar les

estratègies ambientals i socials òptimes amb un tipus de gestió que faciliti la realització de les

propostes realitzades en el Pla de participació ciutadana i plasmades en el Pla d’Acció.

1.3 L’ÀMBIT GEOGRÀFIC DEL MUNICIPI

El terme municipal de Campos pertany a la comarca del Migjorn, i té una extensió de 149,69

Km2, sent el sisè municipi més extens de Mallorca, representant el 4,13% de la superfície total

de l’illa. Limita amb els municipis de Llucmajor, Porreres, Felanitx, Santanyí i Ses Salines, i

al sud amb la mar. La seva altitud màxima és de 32 m.

Per a l’any 2006, Campos comptava amb una població de 8.296 habitants, el que donava una

densitat de població de 55,42 hab./Km². La densitat de població de Balears per al mateix any

era de 196,95 hab./Km², i la de Mallorca era de 214,62 hab./Km², ambdues molt superiors a

les de Campos.

El municipi de Campos presenta un total de 7 nuclis de població: Campos, Ses Covetes, Es

Palmer, Sa Ràpita, Sa Sorda, Dalt Sa Ràpita i Sa Vinyola. Els nuclis amb més volum de

població són Campos, Sa Ràpita i Dalt Sa Ràpita. La resta de nuclis estan formats per

població disseminada. Sa Ràpita i Ses Covetes constitueixen nuclis de població molt

significativa a l’estiu.


6

2. MEDI FÍSIC

2.1 CLIMA

Les Illes Balears es caracteritzen per tenir un clima mediterrani el qual combina una sequera

estival més o menys llarga amb una gran variabilitat interanual de precipitacions, concentrant-

se en els mesos de tardor i hivern, des de l’octubre a l’abril, amb una precipitació mitjana

entre 400 i 700 mm/any. Els estius són calorosos i els hiverns moderadament freds (16,5ºC de

mitjana anual).

2.1.1. El clima de Campos

El clima de Campos ve determinat per uns estius secs, amb l’efecte de la mar i del vent

d’embat que eviten l’excés de calor a les hores centrals del dia. A l’hivern, el refredament

nocturn fa l’aire més feixuc i queda atrapat dins tota la depressió de Campos. Aquest aire fred

es desplaça aferrat a terra fins a la zona des Salobrar sense poder sortir a la mar a causa de la

barrera dunar des Trenc. Aquesta embassada d’aire fred pot originar ocasionalment gelades.

És per això que aquesta zona costera presenta la temperatura mitjana més freda de tota l’illa

exceptuant-ne les localitats corresponents a la Serra de Tramuntana. Durant el dia, encara a

l’hivern, la zona del Salobrar està sotmesa a un increment tèrmic considerable, afavorit per la

insolació, la seva situació meridional i la poca alçada sobre el nivell del mar. Tot això fa que

la zona des Salobrar de Campos sigui aquella on la diferència entre màximes i mínimes

diàries sigui de les més elevades de tota l’illa.

Les precipitacions són més nombroses a la tardor i, excepcionalment, poden ser molt intenses

i produir inundacions, malgrat el volum de precipitacions sigui dels més escassos de tota

l’illa. Aquest fet és degut als relleus suaus que envolten la zona, que la mantenen molt

arrecerada dels vents humits del N i NO.

A continuació es mostren les dades, facilitades pel Servei d’Aigües de la Direcció General de

Recursos Hidràulics (Conselleria de Medi Ambient, 2001), que ofereixen la sèrie de

precipitacions per al període 1993-2000 al municipi de Campos. Aquestes dades malgrat que

son antigues, son representatives per realitzar el climograma:


7

Evolució de les precipitacions a Campos (l/m2): 1993-2000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

gener 12,5 21,5 45 32 28 45,5 45,5

febrer 42 35,5 12 36,5 5 14,5 14 3,5

març 5,5 21 14 27,5 6 5 3,5

abril 57 22,5 32 32,5 31 39 32

maig 30,5 9 4,5 46,5 9 46 4

juny 5 25 41,5 13,5 11 6

juliol 2 7 2 4 3,5

agost 10 9 17 29 12

setembre 58 124,5 80,5 69 9 33,5 26 38

octubre 108 214,5 90 91,5 56 62,5 11 17

novembre 56 86,5 42 38 38,5 134 41,5 54

desembre 6,5 13 58 108 79,5 87 7 40

TOTAL 375,5 551,0 390,5 553,0 306,5 461,5 157,5 251,5

Taula 1. Font: Servei d’Aigües de la D. G. Recursos Hidràulics (Conselleria de Medi Ambient, 2001)

Aquestes precipitacions son representatives del clima mediterrani que afecta a Campos. A

continuació es mostra un climograma per aquest mateix període que mostra l’estrès hídric que

pateix Campos els mesos d’estiu.

Els períodes de major estres hídric queden reflectits al següent climograma:

Gràfic 1.. Climograma típic de Campos.

Climograma de CamposPresentació de l'estrès hídric

Dades: D.G. Recursos hídrics

genFebMarAbr mai Jun Jul Ago set Oct Nov dec0

10

20

30

40

50

0

20

40

60

80

100

Tª (ºC)

Precipitació (mm)


8

La línea vermella determina la temperatura mitjana de cada mes, mentre que la precipitació

queda representada per les barres blaves. Els mesos que Campos pateix dèficit hídric son de

maig a setembre, a més d’un altre període de febrer i març. Aquest clima deixa un període

vegetatiu de set mesos aproximadament i condiciona el paisatge de Campos, conegut com

vegetació del bioma mediterrani, quasi de tipus estepari.

Pel que fa els vents dominants durant l’estació freda provenen de gregal, de llevant i de

ponent, mentre que a l’estació calorosa predomina l’embat.

2.1.2. El canvi climàtic a Campos

El canvi climàtic es un fenomen global que afecta i es produeix a escala local. Malgrat que

encara avui hi ha discrepàncies sobre si s’està donant o no, la veritat es que cada vegada hi ha

més evidencies de que realment el clima del planeta esta canviant.

Pel que fa les conseqüències que podria ocasionar el canvi climàtic a Campos les més

destacables serien:

La pujada d’entre 15-95cm de les aigües del nivell del mar, aquest fet te importància

pel fet que el municipi es troba sobre una planura al·luvial de sediments molt

permeables, i per tant l’aqüífer de sota es salinitzarà encara més. Per altra banda el risc

de pujada del nivell del mar afectarà a les parts de la depressió que quedin per sota, pel

que es perdrà superfície emergida de la mar.

Un major augment d’episodis extrems. El clima mediterrani es caracteritza per

episodis extrems de precipitació, aquests episodis d’origen natural es poden veure

incrementats per l’efecte del canvi climàtic, no només pel que fa les precipitacions,

sinó també les sequeres. Aquest es un indicador que no te dades tan fiables com la

pujada del nivell del mar i les temperatures, perquè els mitjans tècnics per mesurar els

episodis extrems s’han incorporat recentment.

Conseqüències negatives per biodiversitat: el que esta clar es que la pujada de les

temperatures modificarà els hàbits de les especies, sobretot de les migratòries, però no

només aquestes, sinó també les que depenen de l’arribada de les migratòries, el que

sense cap tipus de dubte condicionarà els ecosistemes més locals. El darrer exemple el

tenim amb l’hivern de 2006, extremadament càlid que ha fet que especies que passen

per les illes en les seves migracions cap al continent Africà s’han quedat enguany a les

Illes.


9

Esta clar que aquestes conseqüències físiques tindran també importants efectes sobre la nostra

economia i el nostre benestar.

L’apartat de les emissions serà tractat a bloc de contaminació atmosfèrica.

2.2 GEOLOGIA I RELLEU

L’arxipèlag Balear és la prolongació del domini estructural de les serralades Bètiques,

configurant les illes principals de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Mallorca

compta amb tres dominis geològics principals: la Serra de Tramuntana, la Serra de Llevant i

la Depressió Central.

El municipi de Campos pertany a la comarca del Migjorn, la qual, fa uns 7 milions d’anys,

formava una conca sedimentària semblant a una mar interior que es va anar omplint de

sediments procedents de la Serra de Llevant, formant una acumulació que va donar com a

resultat aquest sector pla.

Les terres de Campos són el resultat d’una constitució geològica que proporciona molta

fertilitat, com és el cas del call vermell. A la zona des Trenc i des Salobrar de Campos, els

diferents dipòsits de sediments, terciaris i després quaternaris, formaren una depressió que fou

inundada per la mar i posteriorment tancada per l’actual barrera dunar. L’alçada de les dunes

formades per la interacció del vent i de la vegetació arriba a nivells d’uns 10-12 m sobre la

costa. Es Trenc és el lloc on l’aigua de l’albufera troba un camí de drenatge cap a la mar si el

seu nivell augmenta excessivament. El sistema dunar des Trenc té una amplada mitjana d’uns

500 m, i es Salobrar té una extensió de 330 ha, la segona superfície humida més important de

Mallorca, després de s’ Albufera d’Alcúdia.

Les elevacions principals del municipi són Ses Gomeles amb 121 m, Es Figueral amb 103 m i

Son Cosmet amb 45 m. Campos compta amb dos illots: Sa Llova i l’illa Gavina, la qual té una

cova artificial d’enterraments a èpoques pretalaiòtiques i que s’emprava com a refugi de

contrabandistes.

2.3 HIDROLOGIA

L’aigua es un element clau pel desenvolupament de la vida i un recurs.


10

El cicle de l’aigua s’estén més enllà dels límits municipals de Campos, malgrat això es com es

presenta en aquest diagnòstic un element clau a tenir en compte en l’elaboració del pla d’acció.

Cada tipologia d’ús de l’aigua esta regulat per la legislació estatal i Autonómica, així la llei de costes i

la llei de l’aigua son els marcs reguladors, seguida d’un grapat de lleis específiques i regionals.

El tractament de la gestió de l’aigua escapa del que es una política municipal, ja que es un recurs

compartit amb la resta de municipis limítrofes.

2.3.1. Hidrologia superficial

La hidrologia superficial de les Illes Balears destaca per la seva forta estacionalitat, per tant

els cursos fluvials predominants són els torrents.

El municipi de Campos pertany a la zona hidrogeològica UH 18.21 (Junta d’Aigües, 1988),

formada per petits torrents amb pendents suaus i amb cabdal variable, depenent de les

precipitacions. Entre els torrents més importants cal destacar el de Son Catlar, amb una

superfície de conca de 350,60 Km². El seu recorregut presenta una inflexió de 60º a l’alçada

de Son Seguí, però no presenta irregularitats al formar-se entre al·luvions. A l’extremitat

superior es torna més convex pels efectes de les muntanyes properes. Cal dir que donat el

caràcter predominantment pla del municipi son més importants les conques d’inundació que

els torrents que normalment no es solen formar per la capacitat dels aqüífers i la porositat dels

materials, molt permeables.

2.3.2. Hidrologia subterrània

Les aigües subterrànies son la principal font de recurs a tota l’illa, però especialment a la

comarca del migjorn. L’absència d’aigües superficials i la tipologia d’aqüífer amb contacte

amb la mar fan un recurs molt fràgil.

El terme municipal de Campos s’estén per una plana al·luvial on la permeabilitat del terreny

implica una elevada filtració de l’aigua, pel que presenta una alta capacitat aqüífera amb un

nivell piezomètric molt proper a la superfície. La Unitat Hidrogeològica de Campos presenta

nivells piezomètrics amb valors mínims després de l’estiu, i màxims durant l’hivern, tot i que

la tendència és d’un descens continuat per als darrers anys, amb una lleugera millora per al

període 2003-2004. Malgrat aquesta petita millora la situació esta al límit de la sostenibilitat i

per tant l’aigua es un element clau a tractar. A continuació es mostra un gràfic on es veu


11

l’evolució del nivell piezomètric mitja pel sector de Campos i el nivell piezomètric de ètric, es

a dir, aquella quantitat d’aigua dolça sota aigua salobre.

Gràfic 2. Presentació del nivell piezomètric. Font: Pla hidrològic Balear (PHB)

Com es veu el nivell piezomètric esta molt a prop del terra, només 16m, pel que la quantitat

d’aigua disponibles es petita degut a la intrusió marina.

El conjunt de l’ unitat hidrològica presenta un nivell piezomètric bastant semblant, ja que el

relleu es suau, i estructura geològica bastant homogènia.


12

Mapa 1. Distribució del nivell piezomètric. (font: Informe del pla hidrològic de les IB)

2.3.3. El balanç hídric

El balanç hídric al municipi de Campos es equilibrat, ja que la quantitat que entra al sistema es la

mateixa que surt.

Malgrat aquesta afirmació existeix un dèficit hidrològic que afecta als usos de consum i cabdal

ecològic. Aquest dèficit ve provocat per salinització dels aqüífers i la dessecació de les zones humides.

El flux de recarregues i sortides presenta un balanç cero:

Recàrrega Sortida

Precipitació 39,5Hm3

Regadiu 8,3 Hm3 33,2 Hm

3

Reutilització aigües residuals 1,3 Hm3

Intercanvi marí 3,3 Hm3

17,9Hm3

Abastiment humà 1,3Hm3

Total 52,4 Hm3

52,4 Hm3

Balanç hídric 0

Taula 2: elaboració pròpia a partir de dades del pla hidrològic balear.

Amb aquestes dades el balanç hídric més o manco, depenent de l’any es manté estable.


13

Pel que fa les recàrregues el principal element que contribueix es la precipitació, es l’inici del cicle

hidrològic i repercuteix sobre la quantitat d’aigua que entra al sistema, juntament amb la intrusió

marina. Es important la recaptació novament cap a l’aqüífer de les aigües de reguiu que es fan servir,

destacant que a la infiltració es quan es produeix bona part de la contaminació de l’aqüífer,

principalment per lixiviació.

Altra consideració important es el cabdal ecològic que requereix es Salobrar de Campos, xifrat en 16

Hm3/any.

En quant al consum humà, únicament 1,3 Hm3 son consumits per la població fixa i flotant, el que dona

també, segons dades del pla hidrològic un consum de 45,82 m3/hab./any i 125l/hab./dia molt per baix

de la mitja de Balears de 279 l/hab./dia.

2.3.4. La contaminació de les aigües

Respecte a la qualitat de les aigües subterrànies de la UH 18.21, s’han registrat els següents

paràmetres (Pla Hidrològic, Qualitat de les aigües subterrànies 2003):

ions clorurs

conductivitat elèctrica

ions nitrats

ions sulfats

Les aigües del municipi de Campos mostren un predomini dels ions clorurs, amb

concentracions molt variables que van des dels 150 mg/l, les més baixes, als 5.100 mg/l, les

més elevades, a Sa Ràpita, Campos i Ses Salines. La presència de clorurs indica una intrusió

marina, que genera aigües salines de molt mala qualitat.


14

Mapa 2. Presencia d’ions clorur. Font: L’estat dels aqüífers de les illes Balears. Conselleria de medi ambient.

La presència de clorurs està relacionada amb la conductivitat elèctrica. Les zones amb més

concentracions de clorurs presenten valors més elevats de conductivitat elèctrica. Les zones

més salines mostren valors d’entre 2.000 i 14.000 µS/cm de conductivitat, mentre que les

menys salines presenten valors d’entre 1.000 i 2.000 µS/cm. Els valors màxims de

conductivitat elèctrica corresponen a les localitats de Sa Ràpita i Campos, que coincideixen

amb zones pròximes al litoral o bé d’intensa sobreexplotació.


15

Mapa 3. Nivell de conductivitat. Font: L’estat dels aqüífers de les illes Balears. Conselleria de medi ambient.

Pel que fa als ions nitrats, les aigües subterrànies del municipi de Campos presenten

concentracions superiors a 100-200 mg/l, tot i que la tendència és a disminuir. La presència

d’anions nitrat està relacionada amb el desenvolupament agrícola.


16

Mapa 4. Nivell de nitrats. Font: L’estat dels aqüífers de les illes Balears. Conselleria de medi ambient.

La concentració d’ions sulfat coincideix amb l’existència de clorurs, la qual cosa s’associa a

la intrusió marina. Els sulfats també tenen un origen geològic. La concentració màxima de

sulfats registrada per a l’any 2003 fou de 800 mg/l.


17

Mapa 5. Nivell de sulfat. Font: L’estat dels aqüífers de les illes Balears. Conselleria de medi ambient.

En resum, les problemàtiques en quant la gestió de l’aigua provenen de dues causes principals.

En primer lloc la salinització provocada per la intrusió marina i la contaminació provocada per

l’activitat agrícola intensiva.

Mapa 6. Síntesi de les zones d’intrusió i contaminació de les aigües.


18

2.4 SISTEMES NATURALS I PAISATGE

2.4.1. Paisatge, espais naturals protegits i vegetació

El paisatge és la porció d’espai percebuda per un observador, que es caracteritza per la

combinació dinàmica d’elements físics, biòtics i antròpics.

La durada del període càlid i sec té una gran importància a l’hora de determinar les

característiques dels paisatges mediterranis, ja que és el factor ambiental més important. Com

que les pluges tendeixen a ser curtes i intenses, es concentren en les èpoques més fredes i la

seva periodicitat és força irregular, la disponibilitat d’aigua per a la vegetació és molt

limitada. En les zones de clima mediterrani, durant els 5 o 6 mesos de més calor només cauen

un 10% del total de pluges anuals. Les temperatures de l’hivern no són suficientment baixes

per impedir del tot el creixement de les plantes, encara que no permet que aquest sigui molt

fort. Els mesos de més creixement de la vegetació són la primavera i la tardor, quan les

temperatures són moderades i la pluja suficient, mentre que les altes temperatures de l’estiu

dificulten l’activitat vegetal. A l’estiu, el paisatge mediterrani, sotmès a la temperatura i l’aire

càlid, apareix sec, pelat i poc matisat, amb tons grocs i marrons, allunyats del verd. La

supervivència de les plantes depèn llavors de l’adaptació per resistir aquests períodes més

extrems i, per aquest motiu, tota la vegetació és clarament xeròfita. Les plantes hidròfiles

prosperen només gràcies a condicions edàfiques favorables que els proporcionen humitat i

reserva d’aigua, en zones específiques.

Les Illes Balears presenten un tipus de vegetació adaptada al clima mediterrani i al sòl

d’origen calcari. Les plantes que millor suporten l’estrès hídric són les que adopten diferents

estratègies per poder sobreviure, com les arrels allargades i profundes, les fulles petites i dures

i, en ocasions, cobertes de pèl.


19

Mapa 7. Distribució i usos del sòl al municipi de Campos i entorn.

El municipi de Campos compta amb una àrea protegida com ANEI, per la Llei 1/91, que és

l’espai natural des Salobrar de Campos, amb una superfície de 1.409,80 ha. La seva qualitat

paisatgística és molt elevada, ja que hi coincideixen diferents tipus d’hàbitats a una zona

litoral ben conservada. En una superfície petita es troben salicornars, amples espais d’aigües

salobres lliures en estat natural, o bé inclosos a una explotació salina activa, un pinar

mediterrani instal·lat sobre una franja de dunes litorals fixes, un sistema dunar i platja amb un

grau de conservació molt bo. El substrat del pinar el constitueix una comunitat de matollar

mediterrani i de savines. S’ha registrat un endemisme al sistema dunar des Trenc – Salobrar,

Diplotaxis ibicensis, propi d’arenals i litorals rocosos, i que està llistat al Conveni de Berna i

la Directiva d’Hàbitats. Les zones de secà i pastures completen la biodiversitat del terreny, a

part de la importància que per als ocells migratoris té aquest indret en primavera i tardor.

La vegetació es pot diferenciar segons es tracti del sistema dunar de primer front, la vegetació

reraduna, la vegetació de la màquia, la zona humida i el salicornar:


20

Figura 1. Tipologia de l’espai dunar.

El front de la duna es troba molt exposat a l’acció directa de la mar i dels vents. A aquests

factors, s’hi ha d’afegir l’eixut i la insolació, que en conjunt fan que el medi sigui molt

inhòspit. A la part més baixa de la duna predominen herbàcies com l’esporobolus i el jull de

platja. A la part alta de la duna es troba una gramínia, el borró (Ammophila arenària), així

com també el card marí, el rave de mar i el lliri de mar.

A la reraduna, darrera del front dunar, la influència marina no és tant directa, i l’acció del vent

minva considerablement, pel que l’arena ja no és tant mòbil i, en conseqüència, es pot iniciar

un procés de formació de sòls més controlat. Aquí s’hi troben espècies llenyoses que formen

coixinets o petites mates, i algunes espècies característiques són: la crucianel·la marina, el

melgó marí, la bufalaga o l’Heliantemun,de gran interès botànic perquè és típic de la zona, i

perquè és bo pel desenvolupament de la savina, que de forma quasi imperceptible dóna lloc a

la màquia del litoral. La savina (Juniperus phoenicea), ja és un arbre que té un paper molt

important en la fixació de les dunes. L’alçària d’aquests arbres fan de barrera per als vents i

en protegeixen les zones posteriors. La fusta és molt resistent però a causa de l’olor no ha

estat una de les preferides pels fusters mallorquins.

Posteriorment, se troba la zona de la màquia, que presenta un tipus de vegetació mediterrània

típica i molt vigorosa. La característica principal de la vegetació d’aquesta zona és la reducció

de la superfície foliar com a resposta adaptativa al problema de mancança d’aigua al llarg de

l’estació estival. Les espècies més característiques són: la mata (arbust àmpliament distribuït

per tot Mallorca), el xiprer, el romaní, les estepes (l’estepa negra i l’estepa rol), l’aladern de

fulla estreta, el pi (l’arbre més estès a la màquia, que actualment es troba afectat per la

processionària) i la savina, que a la màquia es veu desplaçada pel pi. Del pi se n’han emprat

totes les parts: les branques primes i les fulles per fer umbracles, les branques i les pinyes per


21

cremar als forns, l’escorça per a treballs manuals, la fusta per a la construcció naval i per fer

carbó, i la resina per fer pega. De la fusta se’n pot extreure un quitrà i la trementina, amb

aplicacions medicinals.

La zona humida des Salobrar es caracteritza pels diferents ambients:

canals, que es fan servir per conduir l’aigua de la mar fins a la zona de la indústria

salinera i per a la distribució i posterior evacuació.

estanys o zones periòdicament inundades, que ocupen la part des Salobrar no

dedicada a l’extracció de la sal.

la zona permanentment, coberta per una vegetació típica de sòls amb un elevat

grau d’humitat, sovint inundats i salinitzats. L’exponent més característic d’aquest

ambient és el salicornar.

estanys artificials, relacionats amb la extracció de la sal.

El salicornar (Antrocnemun fructicosa) és una vegetació en forma de matolls habitualment

acompanyada d’una altra espècie, Antrocnemun glaucum, i d’altres plantes com l’Inula

critmoides, Suaeda fruticosa i Limonium virgatum. Aquestes plantes estan adaptades a sòls

amb un elevat grau de salinitat. El salicornar també es troba envoltat per una comunitat de

joncs representada pel Juncus maritimus i el Juncus acutus. Una altra espècie característica de

la zona és el tamarell (Tamarix gallica), habitualment acompanyat de canyet (Phragmites

australis). Aquestes dues espècies vegetals són característiques dels paisatges de les zones

humides de litoral.

2.4.2. Fauna

Els animals, juntament amb les plantes, formen part del bosc i són imprescindibles tant per

la pol·linització com per la formació de sòl nou.

Hi ha un gran nombre d’invertebrats a l’illa de Mallorca, entre ells insectes com els escarabats

no voladors, que són endèmics, escorpins, cucs, els crustacis com la Somereta del Bon Jesús, i

els mol·luscs com el cargol bover i el llimac. Els animals del sistema dunar, generalment, són

invertebrats de petita grossària, pertanyents al grup dels artròpodes. La forta insolació de les

hores del dia fa que siguin molt pocs els animals actius a les hores de sol, representats

majoritàriament pels llagosts i les aranyes. Altres invertebrats que es poden veure són les

papallones.


22

Entre els rèptils d’aquest sistema es poden citar el dragó, el dragonet, la serp de garriga o la

tortuga mediterrània.

Pel que fa als mamífers són habituals els conills, la llebre, els eriçons, els ratolins de camp i

també les diferents varietats de ratapinyada, així com els carnívors com el mostel i la geneta.

El grup més significatiu i més nombrós està integrat pels ocells, a les zones humides. Les

observacions d’ocells es poden fer tot l’any, tot i que la primavera i la tardor són les millors

èpoques. Entre els ocells nedadors hi trobem les ànneres (collblau, l’ànec blanc, el coer, el

siulador i el cullerot). També és representatiu el setmesó, la fotja, la gallineta d’aigua i el

rascló. Entre la família de camallargs s’hi troben el flamencs, l’agró blanc i l’agró. Més

limitats, degut a les migracions, estan la cigonya, el becplaner i l’agró roig. Altres ocells de

l’àrea des Salobrar són: l’àguila peixatera, l’arpella, les gavines, els fumarells, la butxaqueta,

el teulader, les llambritges o l’hortolà de canyar. Entre els limícoles (ocells que viuen al límit

de l’aigua, on entren poc o gens i que es desplacen amb moviments ràpids per la vorera) hi

destaquen els corriols. Un bon nombre de representants d’aquest grup s’inclouen sota la

denominació genèrica de Tringa, com la xivitona, la becassineta, la valona i el cama-roja.

Altres ocells de ribera són l’avisador i el bec d’alena. A l’àrea de la màquia s’hi poden

observar un gran nombre d’ocells molt variats i de diferents famílies com són: falcons,

xoriguers, perdius, coloms, tórtores, mussols, abellerols, puputs, titines, busquerets, menja

mosques, caçamosques, bitxacs, rupits, rossinyols, mirles, pinsans, verderons, passaforadins,

ulls de bou, tords, gafarrons i caderneres, entre d’altres.

2.5 RISCS GEOGRÀFICS

Els riscos geogràfics són tots aquells esdeveniments que en un moment donat poden succeir

en un territori, fent malbé les característiques ambientals, socials i/o econòmiques. Les causes

dels riscos geogràfics poden ser naturals o antròpiques.

Les causes naturals fan referència a moviments sísmics (terratrèmols), inundacions, ventades,

esllavissades, etc. En canvi, les causes antròpiques provenen d’incendis d’origen antròpic,

contaminacions (atmosfèrica, acústica, hídrica), manipulació de materials perillosos, etc.


23

2.5.1. Inundacions

Les inundacions són submersions d’àrees habitualment no cobertes per l’aigua, generalment

causades per pluges torrencials. A Mallorca, les característiques del clima mediterrani

reflecteixen episodis amb precipitacions torrencials especialment en els mesos de tardor a

causa de l’acumulació de calor a les masses d’aigua durant l’estiu, i l’arribada de gotes fredes

polars.

Cal dir que el risc d’inundacions augmenta quan hi ha una forta activitat tempestuosa

associada a vents d’embat durant la temporada càlida, és a dir, l’oratge de la mar entra a

l’interior de l’illa on la temperatura és més càlida, fet que provoca potents nuclis convectius

amb ràpides formacions de núvols de creixement vertical (generalment cumulonimbus)

causants de precipitacions intenses.

Les inundacions suposen el risc geogràfic natural més important al terme de Campos. La

susceptibilitat d’inundació s’estén des de Es Trenc – Salobrar de Campos (inclou Salines de

Llevant, Sa Font Santa, Oratori de Sant Blai) fins al nucli de Campos, travessant el municipi

longitudinalment. El risc d’inundació pot arribar a ocupar la quarta part del territori campaner.

A Balears existeix el pla INUNBAL que preveu els espais amb risc d’inundació i estableix

unes prioritats (4 tipus diferents). La plana al·luvial on s’ubica Campos té una prioritat de

mitja segons el INUNBAL, perquè no es un espai estratègic i el risc d’inundació es dels

menys elevats de les illes.

A continuació es veu la forma radial de la conca, que juntament amb el relleu i el tipus de sol

fa que sigui molt difícil que s’inundi.


24

Mapa 8. Determinació de conques fluvials a Mallorca. Font: Pla INUNBAL.

Pel que fa les inundacions històriques s’han produït 4 inundacions importants, provocant

important danys a l’estructura urbana. Al s. XIX els anys 1873 i 1875, mentre que al XX

foren l’any 1946 i 1989, aquestes dues darreres la precipitació va arribar a més de

150mm/24h.

L’estudi estadístic del risc fet per Miquel Grimalt l’any 1992, determina que la recurrència de

precipitacions extremes es la següent:

Recurrència Mm

5 anys <60mm/dia

50 anys <100mm/dia

100 anys >100mm/dia

Taula 3. Probabilitats de recurrència de les precipitacions màximes.

Pel que fa el pla general de risc d’inundacions la zona de Campos esta declarada com subzona

inundable, pel que no es prioritari en el moment d’actuació del pla.


25

Davant la possibilitat de un episodi extrem de pluja que provoqui una inundació,

Campos hauria de comptar amb un procediment propi per actuar.

2.5.2. Erosió

L’erosió del sòl és un altre risc geogràfic de caire natural però també empitjorat per causes

antròpiques. És un procés produït per factors climatològics per se, però agreujat en gran

mesura per l’acció de l’home. En aquest sentit, fenòmens meteorològics extrems derivats del

canvi climàtic com les pluges torrencials, les ones de calor, la sequera o l’augment del grau

d’insolació provoquen una evapotranspiració del sòl més elevada, la qual cosa repercuteix

amplament i negativament en l’erosió del sòl. Un recent estudi del Ministeri de Medi Ambient

per a l’any 2005, posa de manifest que un 25% del sòl de les Illes Balears presenta un alt risc

de desertificació, un 61,05% un risc mitjà i un 10,96% un risc baix. El municipi de Campos

presenta un risc mitjà d’erosió del sòl.

Segons la informació sobre riscos obtinguda del Pla Territorial de Mallorca 2004, els punts

amb més risc d’erosió al terme de Campos són Ses Coves i Es Morro de Son Coves, al sud de

Sos Bessons (al nord de Campos).

2.5.3. Incendis

Els incendis forestals són focs que es desenvolupen sense control en l’espai i en el temps

cremant la vegetació de les superfícies boscoses.

Segons el Pla Territorial de Mallorca 2004 (veure plànols annexos), el major risc d’incendi al

terme de Campos es troba a la zona sud-est, al límit amb el municipi de Ses Salines (Morro de

Son Coves i afores fins la Pedrera de Son Tori Amer) i també d’una manera més dispersa, al

costat del municipi de Felanitx. Aquest risc també s’observa al voltant del nucli de ses

Covetes, al llarg de S’Arenal de Sa Ràpita, al nord –fins Sa Barralina Nova- i a l’est del nucli

–fins Clot de s’Arena. A l’extrem sud del municipi –Turó Gros fins el límit amb el terme de

Ses Salines- , s’hi ha descrit aquesta possibilitat d’incendi. Al nord del poble de Campos i

limitant amb Porreres i Llucmajor, hi ha focus dispersos susceptibles de cremar-se, com Son

Pesca i Ses Comes.

La Conselleria de Medi Ambient ha notificat al terme municipal de Campos tres incendis en

els darrers anys, amb un total de 0,15 ha cremades, xifra que suposa un 0,001% de la


26

superfície total del municipi. Les finques afectades foren Torremarina (2004), Son Pesca

(2003) i Ses Arenes (2002).

Els incendis forestals estan legislats a nivell autonòmic amb el Decret 41/1996, de 28 de

març, on es declara època de perill d’incendis forestals el període comprès entre dia 1 de maig

i dia 15 d’octubre. No obstant això, i amb motiu de recents catàstrofes relacionades amb el

foc a l’estiu de 2005, les autoritats estan prenent mesures molt més dràstiques per tal de reduir

el perill d’incendis forestals i fomentar-ne la prevenció.

La variabilitat d’espais segons el tipus de prioritat no es homogènia, el municipi de Campos

es troba englobat dins els de prioritat baixa, encara que inclou algunes zones amb prioritat alta

i mitjana.

Gràfic 2. Grau de protecció de la superfície forestal.

1437,68

2057,57

Superficie forestal (Ha)

Molt alta

Alta

Mitjana

Baixa


27

2.6 VALORACIO DAFO

La valoració DAFO inclou els factors interns i externs que presenten les diferents variables tractades.

Els valors clau son dos, els que presenten una major potencialitat per la suma de factors interns i

externs positius i oposadament els aspectes crítics.

Fortaleses Debilitats

Oportunitats MAXI – MAXI

Objectiu: “potenciar totalment les

fortaleses per aprofitar òptimament les

oportunitats

MINI – MAXI

Objectiu: “superar totalment les debilitats

per aprofitar al màxim les oportunitats

Amenaces MAXI – MINI

Objectiu: “Potenciar al màxim les

fortaleses per protegir-me de les

amenaces”

MINI – MINI

Objectiu: “Superar totalment les

debilitats per atenuar els efectes de les

amenaces”

A continuació es presenta el primer DAFO corresponent a medi físic:

Var internes

Var externes


Oportunitats 1. Conjunció d’espais naturals

d’alt valor ecològic i clima

mediterrani

2. Baix consum d’aigua per

habitant

3. No existeix cap parc natural, malgrat

tenir la darrera platja verge de l’illa

Amenaces 4. El 1.1. provoca una

saturació sobre el medi

5. La menor possibilitat de

situacions de riscs, provoca

la escassa prioritat dels

plans d’intervenció

6. Les reserves d’aigua estan en situació

d’estrès.

7. La qualitat de les aigües continua

davallant.

8. Només un 10% del territori esta

protegit

9. El canvi climàtic tindrà una major

incidència a Campos que altres

municipis del mediterrani


28

3. ORDENACIÓ DEL TERRITORI

3.1. PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL

L’ordenació del territori de les Illes Balears es regeix per la Llei 14/2000, de 21 de desembre,

d’Ordenació Territorial (LOT). Desenvolupa la competència que en matèria d’ordenació del

territori té atribuïda la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i estableix els objectius,

instruments i procediments per al seu exercici efectiu. A partir d’aquí la legislació autonòmica

vigent crea tres instruments d’ordenació:

Les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT)

Els Plans Territorials Insulars (PTI)

Els Plans Directors Sectorials (PDS)

Les Directrius d’Ordenació Territorial (DOT), són actualment l’instrument superior i bàsic de

l’ordenació del territori a les Illes Balears. Les DOT tenen caràcter originari, necessari i

gaudeixen de jerarquia superior, pel fet que són aprovades per llei.

Els Plans Territorials Insulars (PTI) i els Plans Directors Sectorials (PDS), instruments

d’ordenació territorial, són plans de desenvolupament de les DOT. Els PTI i els PDS compten

amb la mateixa eficàcia que les DOT (tot i que siguin de rang inferior en la jerarquia de

competència en ordenació del territori), excepte els PDS prevists a l’article 59 de les DOT per

a la redacció dels quals es seguiran els criteris i les determinacions que disposen, amb caràcter

general, les DOT i a la LOT.

Pel que fa al PTI, els PDS elaborats pel Govern de les Illes Balears presenten un rang superior

als PDS aprovats pel Consell Insular de Mallorca.

3.1.1. Pla Territorial Insular de Mallorca (PTI)

El Pla Territorial Insular de Mallorca fou aprovat dia 31 de desembre de 2004 pel Consell de

Mallorca. Constitueix un dels instruments d’ordenació territorial que la LOT (art.3) preveu

per al “desenvolupament de les polítiques territorials a les Illes Balears”, que correspon, a les

DOT

PDS PTI


29

determinacions de les Directrius d’Ordenació Territorial. El PTI pretén servir d’esquema

general de referència i d’ordenació, i també de punt de partida per dur a terme actuacions

concretes en el territori que permetin reduir i mitigar els problemes que s’hi han detectat.

L’objectiu principal del model territorial és articular físicament l’espai insular i aconseguir

una major qualitat de vida, la igualtat d’accés als béns i serveis, i un desenvolupament

socioeconòmic sostenible. Per dur a terme aquest objectiu global i també el que s’estableix a

les Directrius d’Ordenació Territorial com el document sobre “Model i Estratègies

territorials” que aprovà el Consell Insular el 23 de desembre de 1998, es proposen cinc pilars

bàsics del model, que deriven en objectius més concrets i específics que s’han de dur a terme

a través d’unes actuacions determinades com són:

Una distribució coherent del creixement.

Un espai protegit.

Re enfocar el desenvolupament; establir nous paràmetres per assentar-se sobre el

territori.

Les comunicacions entre tots el punts de l’illa.

Vers una nova economia.

L’article 2 de la Llei 14/2000 d’Ordenació Territorial (LOT) disposa els següents principis

d’actuació que ha de dur a terme el PTI de Mallorca:

1. Regular les dimensions físiques dels assentaments, inclosos els vinculats als sectors

productius secundari i terciari

2. Ordenar la distribució espacial de les instal·lacions productives pròpies dels sectors

primari i secundari, a través de l’ús de procediments de foment o de dissuasió en relació

amb les instal·lacions existents o futures.

3. Fixar els nuclis de població que, per les seves característiques i possibilitats, siguin els

impulsors del desenvolupament socioeconòmic d’una zona.

4. Definir les àrees territorials que, per causa de la seva idoneïtat actual o potencial per a

l’explotació agrícola, forestal o ramadera, o per la riquesa paisatgística o ecològica, hagin

de ser objecte d’especial protecció.

5. Ordenar les infraestructures, les instal·lacions, els equipaments i els serveis, i definir els

seus criteris de disseny, les seves característiques funcionals i la seva localització, de


30

manera que s’aconsegueixi una configuració racional d’aquests elements estructuradors a

les diferents illes.

6. Establir un sistema de coordinació de les diferents polítiques sectorials dels diversos

òrgans de l’Administració, de tal manera que s’asseguri la seva integració en una visió de

conjunt dels problemes territorials.

7. Promoure la participació de la societat en el procés d’ordenació territorial i formalitzar-la,

amb la finalitat d’aconseguir que aquest procés respongui a les aspiracions i necessitats de

la població.

Les Directrius d’Ordenació del Territori contenen determinacions en el procés de redacció del

PTI de Mallorca en els aspectes següents:

1. Àrees o espais protegits a sòl rústic.

2. Àrees de sòl rústic comú.

3. Àrees d’interès històric o artístic.

4. Àrees de desenvolupament urbà.

5. Ordenació dels equipaments.

6. Determinacions d’especial rellevància per a la redacció del PTI de Mallorca.

7. Vinculació dels instruments de planejament municipal.

8. Vinculació de les zones d’interès per a la defensa estatal.

Actualment, segons el marc jurídic del PTI de Mallorca, el sistema de fonts en matèria

d’urbanisme i ordenació territorial a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears està format

per:

1. Dret estatal d’aplicació plena o bàsica.

2. Legislació autonòmica que es caracteritza per la inexistència d’una llei general

reguladora de l’activitat urbanística i per l’existència d’un nombre elevat de lleis i

altres normatives sectorials.

3. Legislació estatal d’aplicació supletòria.

El PTI a Campos es mostra al plànol següent:


31

Mapa 10. Aplicació del PTI al municipi de Campos


32

3.1.2. Altres instruments de planejament supramunicipal

Per sota les determinacions previstes en el PTI de Mallorca, s’estableixen els Plans Directors

Sectorials, instruments d’ordenació que es centren en una matèria concreta per poder-la

ordenar i regular de forma específica.

Els Plans Directors Sectorials de competència del Govern Autonòmic són:

Pla Director Sectorial de Residus Perillosos i Líquids No perillosos.

Pla Director Sectorial d’Energia.

Pla Director Sectorial de Transports.

Pla Director Sectorial de Telecomunicacions.

Pla Director Sectorial de Ports Esportius.

En matèria d’ordenació del territori a nivells supramunicipals també hi té la competència el

Consell de Mallorca. Els Plans Directors Sectorials del seu domini són:

Pla Director Sectorial de Pedreres.

Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística. (POOT)

Pla Director Sectorial de Camps de Golf.

Pla Director Sectorial de Carreteres.

Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials.

Pla Director Sectorial de Residus Sòlids No Perillosos.

3.1.3 Plans Directors Sectorials que afecten al municipi

Pla Director Sectorial de Residus Perillosos i Residus Líquids no Perillosos:

La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears té la competència sobre la

planificació de residus perillosos i altres residus líquids no perillosos. Aquest Pla hauria de

tenir en compte les disposicions de la matriu d’usos del PTM en relació amb les zones on

s’instal·lin les infraestructures per l’emmagatzematge, la valorització o l’eliminació d’aquests

residus.


33

Pla Director Sectorial d’Energia:

Dia 6 d’abril de 2001 es va aprovar el Pla Director Sectorial d’Energia amb la finalitat

d’optimitzar el consum energètic amb una major eficiència i un estalvi responsable. El servei

ha de ser de qualitat respectant l’entorn ambiental durant el subministrament i distribució de

l’energia. El PDS energètic també fomenta l’ús de les energies renovables, les autònomes,

com també la diversificació de l’energia. Les previsions d’aquest Pla contemplen el

subministrament de gas natural a l’illa de Mallorca mitjançant un gasoducte, connectant la

península amb Mallorca, directament pel municipi de Palma, concretament per la zona de

Sant Joan de Déu. A continuació s’establirà una xarxa de distribució per donar cobertura a

tota l’illa.

Pla Director Sectorial de Transports:

En les normes 53, 54, 55 i 56 del PTI de Mallorca apareixen una sèrie de propostes per ser

incorporades al PDS de Transports que en aquests moments es troba en fase de tramitació de

part del Govern de les Illes Balears. Referent a les infraestructures portuàries, es proposa

l’ampliació del Port de Palma i la millora dels seus accessos, adaptant-los a l’actual demanda.

Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, es proposa una prolongació de la línia Inca -

Manacor fins a Artà i Cala Rajada; Tram de sa Pobla – Alcúdia, amb la millora de

l’accessibilitat al transport col·lectiu de la badia d’Alcúdia; un metro lleuger Universitat –

Palma – Aeroport (ja realitzat en el tram de la universitat), que pot desdoblar-se en tres trams:

Palma – Aeroport, Palma – Universitat i Aeroport – Arenal; metro lleuger Palma – Andratx;

soterrament del tram inicial Palma – Inca, fins a la Via de Cintura. També es proposa una

millora de la intermodalitat dels transports, com també millores puntuals als aeroports de Son

Sant Joan i de Son Bonet.

Pla Director Sectorial de Telecomunicacions:

La Llei 6/1999 de 3 d’abril de Directrius d’Ordenació Territorial i mesures tributàries (DOT)

proposen per aquest Pla tres tipus d’actuacions:

Actuacions mediambientals: eliminació d’instal·lacions obsoletes; accions per reduir

l’impacte de les instal·lacions, tant sobre el medi ambient com en el patrimoni; foment

de les tecnologies que redueixin les torres de radiocomunicació; i actuacions

normatives.


34

Actuacions per a un desplegament racional de les infraestructures de

telecomunicacions: compartició d’instal·lacions; agrupació d’instal·lacions de

radiocomunicació; aprofitament de sinergies amb altres instal·lacions, en la creació de

corredors de serveis tècnics i la coordinació en la creació d’altres infraestructures

lineals; i actuacions normatives.

Desenvolupament de la societat de la informació: Promoció del Parc Bit; suport a

iniciatives i projectes; i actuacions promocionals.

Pla Director Sectorial de Ports Esportius:

El PTI de Mallorca proposa un nou PDS de transports per poder ordenar l’oferta nàutica

esportiva i d’oci de les zones turístiques, ja que els ports esportius són un tipus d’equipament

vinculat a l’oferta turística i a l’oci de la població resident, i per tant, són un element

important en la política turística i recreativa de les Illes Balears. El desenvolupament de nous

ports esportius o l’ampliació del existents, s’ha de realitzar en el marc d’un Pla que els reguli i

ordeni des d’una perspectiva general, i que doni resposta a la necessitat de millora de la

qualitat de l’oferta turística que poden representar aquestes instal·lacions si es desenvolupen

de forma adient i respectuosa amb l’entorn.

Pla Director Sectorial de Pedreres:

El Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears fou aprovat pel Decret 77/1997, d’11

de juny i revisat el maig de 1999. És competència de cada Consell Insular. De les disposicions

que estableix, destaquen les següents:

Creació d’un catàleg on figurin tant les pedreres existents com les noves que

s’autoritzin.

L’autorització de noves pedreres queda restringida a les zones de localització de

recursos d’interès miner, tenint en compte excepcions, tan d’obertura com

d’ampliació, amb prèvia declaració d’interès general.

Es prohibeixen noves pedreres en Àrees Naturals d’Especial Interès de les Illes

delimitades per la Llei d’espais naturals (LEN).

Per als plans de restauració, destaca la necessitat d’obtenir l’informe favorable a

l’estudi d’impacte ambiental de la Comissió Balear de Medi Ambient, amb la prèvia

autorització de la Conselleria d’Indústria i audiència prèvia de l’Ajuntament afectat.


35

Destaca, també, la incorporació d’una mesura que implica la utilització preferent de

materials inerts provinents d’enderrocs o restes d’obres per al rebliment de pedreres

que s’han de restaurar.

Regularització de la reutilització de pedreres inactives per altres activitats.

En la regulació d’usos per a sòl rústic (norma 19), es regulen les excepcions a la prohibició

general d’activitats extractives establerta per les DOT que són:

Prohibició d’aquesta activitat dins AANP i AT.

Prohibició en ANEI i ARIP excepte les existents autoritzades segons el PDS de

Pedreres.

Prohibició dins APR, AIA, SRG-F i SRG excepte les autoritzades o les que

s’autoritzin segons el PDS de Pedreres.

La norma 59 recull determinades directrius per al PDS de pedreres com la restauració i

reutilització de pedreres inactives per a usos recreatius, utilització de materials inerts per a la

restauració esmentada, com també la regulació dels materials inerts que s’han d’utilitzar en la

restauració de les pedreres.

Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT):

El POOT és un Pla Director Sectorial aprovat el 6 d’abril de 1995, que regula les

característiques bàsiques a les quals haurà d’ajustar-se l’oferta d’allotjament turístic en tot el

seu àmbit territorial d’aplicació i a les zones del litoral de l’illa que es defineixen al Pla com a

Zones Turístiques. Els punts més destacats sobre els quals incideix el POOT, fan referència a

l’ordenació de l’entorn de les zones turístiques i de les diferents àrees de protecció entorn a

aquestes; la regulació dels usos; la densitat com a paràmetre bàsic que s’ha de controlar;

estàndards d’equipaments en cada zona, ràtio turística, alçada, edificabilitat, ocupació, etc.;

operacions d’intercanvi d’aprofitament i de reconversió; àrees de reconversió preferent; i

gestió del Pla. En la norma 60 del PTI de Mallorca es recullen les Directrius a incloure en

aquest PDS.


36

Pla Director Sectorial de Camps de Golf:

Dins l’oferta complementària del turisme s’hi ubiquen els camps de golf. La construcció de

les instal·lacions per practicar aquest esport suposa una revalorització per als establiments

turístics d’aquesta àrea. A l’illa de Mallorca hi ha divuit camps de golf en funcionament,

mentre que en el municipi de Campos, el camp de golf de Sa Vinyola es troba en execució. A

partir de la norma 18 del PTI de Mallorca i sense perjudici d’aquelles normes més restrictives

que pugui establir el planejament municipal, s’han de complir algunes condicions com el fet

que tots els moviments de terres i la col·locació d’estructures, tant de forma temporal com

definitiva, s’han de fer únicament dins l’àmbit esportiu del camp de golf. En tot cas, les

construccions vinculades o no a l’esport del golf únicament podran ser les que siguin

autoritzables per la normativa específica de camps de golf. El camp de golf no ha d’ocupar

AANP, ANEI, ARIP-B, AIA ni SRG-F. L’aigua per regar-los ha de procedir de la depuradora

d’aigües residuals o d’altres mitjans expressament admesos per la normativa específica de

camps de golf. També es realitzarà un Estudi d’Impacte Ambiental tant del propi camp com

de les seves obres de construcció.

Pla Director Sectorial de Carreteres:

El tema de les comunicacions per carretera era, fins fa poques dates, competència del Govern

i desenvolupà el PDS de Carreteres, aprovat l’octubre de 1999, i modificat puntualment l’abril

de 2001. La competència s’ha transferit al Consell de Mallorca mitjançant la Llei 16/2001.

Això afecta directament la relació entre aquests plans sobre vials i el Pla Territorial de l’illa.

La LOT estableix que aquells Plans Sectorials que redacti el Govern no estaran subordinats

als Plans Territorials, mentre que, els redactats pel Consell hauran de seguir les directrius

establertes als Plans Territorials de cada illa. Una vegada transferida la competència, el

Consell ha tramitat i aprovat una altra modificació del PDS el desembre de 2003. La norma

52 del PTI de Mallorca proposa una sèrie d’actuacions per incorporar al PDS de Carreteres,

com la millora de la capacitat viària, variants de carreteres, proposta de vies parc i un segon

cinturó de Palma.

Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials:

Aquest Pla fou aprovat pel Decret 217/96, de 12 de desembre i es va transferir als Consells

Insulars la competència de la seva modificació i revisió mitjançant la Llei 2/2001. El PDS


37

elabora un profund diagnòstic sobre el comerç de les Illes, destacant sobretot la macrocefàlia

de Palma, que aglutina quasi el 50% dels comerços al detall de Mallorca i la majoria de les

grans superfícies comercials, més l’existència d’una sèrie de nuclis secundaris (Inca, Manacor

i Sóller) que juguen un paper de caps de comarca, presentant una estructura comercial

destinada a mantenir a més de la demanda del mateix municipi, la de municipis propers. En

canvi, el comerç en zones turístiques presenta unes característiques concretes, és a dir, una

elevada densitat d’establiments comercials, una marcada estacionalitat, una oferta comercial

diferent als nuclis de residència permanent i una major presència de propietaris estrangers. Els

objectius del Pla fan referència a l’adequació de l’equipament comercial a les necessitats de

compra i venda, aconseguir una correcta distribució territorial dels establiments comercials,

introduir de manera progressiva i harmònica els nous sistemes de venta, protegir la lliure

competència comptabilitzant-la amb la defensa de la petita i mitjana empresa, satisfer les

necessitats dels consumidors, protegint-ne els interessos legítims, garantir la seguretat, la

salubritat i altres condicions dels establiments comercials, adaptar les estructures de

distribució comercial a les exigències socials, i revitalitzar els centres històrics i nuclis antics

de les poblacions mitjançant el foment de l’ús comercial.

Pla Director Sectorial de Residus Sòlids No Perillosos:

L’article 67 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les

Illes Balears i de mesures tributàries (DOT) va disposar: “L’ordenació i la gestió dels residus

s’establirà mitjançant el Pla Director Sectorial de Gestió de Residus de les Illes Balears”. En

base en aquesta legislació, es va elaborar i aprovar el Pla Director Sectorial per a la Gestió de

Residus Urbans a Mallorca (PDSGRUM), el qual va ser aprovat definitivament pel Consell de

Govern de les Illes Balears mitjançant el Decret 21/2000 (BOIB núm.25, de 26 de febrer de

2000), on s’estableixen propostes per a la gestió de residus urbans, un estudi de les inversions

que s’han de fer segons la proposta del PDSGRUM i les possibles vies de finançament, un

estudi ambiental comparatiu respecte de la situació actual i un text normatiu articulat que

regula la gestió dels residus urbans a Mallorca.

El PDSGRUM delimita les zones del territori on s’ubicaran les infraestructures de residus

urbans i altres, les quals es defineixen per a cada zona. S’han establert 5 zones on s’ha

assignat una estació de transferència: ET-1 Calvià, ET-2 Nord, ET-3 Centre, ET-4 Sud, ET-5

Llevant. L’estació de transferència ET-4 Sud, es localitza a la Mancomunitat del Sud de

Mallorca (Campos, Felanitx, Santanyí i Ses Salines), i la seva ubicació és Campos. També


38

s’estableixen 6 zones per a instal·lacions de tractament de residus. La zona 1 afecta els termes

municipals de Palma, Marratxí i Bunyola. En aquesta zona s’hi han destinat les següents

plantes o instal·lacions: Planta de selecció d’envasos lleugers, planta de compostatge, planta

de metanització, planta d’aprofitament energètic, planta de tractament de restes animals i

sanitàries del grup II, abocador d’emergència, planta de tractament d’escòries, depòsit de

seguretat i un polígon per a activitats de gestió de residus. La zona 2 afecta el terme municipal

de Sta. Margalida i s’hi ha destinat un polígon per a activitats de gestió de residus. La zona 3

es troba en el municipi de Calvià i obté una planta de compostatge. Finalment, en la zona 4 de

sa Pobla, la zona 5 d’Ariany i la zona 6 de Felanitx, s’hi ha destinat una planta de

compostatge per als llots de les EDAR per a cada un dels tres municipis. El PDSGRUM

exigeix la necessitat que cada una de les infraestructures que s’instal·len en aquestes zones se

sotmeti a l’avaluació d’impacte ambiental.

La Llei 2/2001 d’atribució de competències als Consells Insulars en matèria d’ordenació del

territori, al seu article 1, atribueix al Consell Insular de Mallorca les competències

d’elaboració i aprovació de diversos plans sectorials, incloent entre ells els residus sòlids no

perillosos. Dins del concepte de “residus sòlids no perillosos” s’inclouen els residus urbans,

els residus de construcció, demolició i altres residus inerts, residus voluminosos no perillosos

i residus sòlids no perillosos de naturalesa agropecuària.

3.2. PLANEJAMENT MUNICIPAL. LES NORMES SUBSIDIÀRIES

Les normes subsidiàries (NN.SS.) més actuals foren aprovades l’any 2006. Aquestes NNSS

foren precedides per les de 26 de març de 1991, a la que posteriorment s’han anat fent

modificacions puntuals:

Diverses modificacions de les NNSS aprovades definitivament el 27 de maig de 1993.

Modificacions de les NNSS respecte del PP “Son Durí”, aprovació definitiva el 15 de

novembre de 1996.

Modificacions de les NNSS a diversos articles d’adaptació del POOT, aprovació

definitiva 20 de febrer de 1998.

NNSS i CC SEC: REM X-2, REM XIII-2, REM X-I, THM XXII-2 (Sa Barraca de Sa

Vinyola), THM XX-I (Sa Marina), THM II (Son Durí), REM CGI, REM XVII,

aprovació definitiva el 15 d’octubre de 1999.

Aprovació inicial de les Normes Subsidiàries el 26 de juliol del 2001.


39

Comunicació Terrenys Prioritaris D.T. 7ª i D.T. 4ª DOT, aprovació definitiva el 21 de

març de 2003.

El Planejament Parcial amb aprovació definitiva, evolució fins les normes actuals:

Pla Parcial (PP) de “Ses Covetes”, aprovació definitiva el 4 de novembre de 1974.

PP de “Ses Covetes” Foresta, aprovació definitiva el 21 d’abril de 1975.

Pla Especial (PE) de la finca colin dant amb la platja de “Es Trenc”, aprovació

definitiva el 16 de maig de 1977.

PP de “Es Tancat d’en Xorquet”, aprovació definitiva el 16 de juny de 1981.

PP de “Son Catlar de Dalt”, aprovació definitiva el 26 de gener de 1982.

PU de “Ses Covetes” Foresta i finca “Ses Covetes”, aprovació definitiva el 6 de

setembre de 1983.

PP de “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 29 de gener de 1986.

PU “Son Catlar de Dalt”, aprovació definitiva el 15 de desembre de 1986.

PU “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 27 d’abril de 1987.

PE de protecció de “Es Salobrar” i platja de “Es Trenc”, aprovació definitiva el 9 de

juny de 1987.

ED de la ubicació i alineació de la Plaça Major. 1ª Fase, aprovació definitiva el 6

d’octubre de 1987.

PP Pol. “Torre de Son Durí”, “Sa Ràpita”, aprovació definitiva el 29 de gener de 1988.

ED UA 3 i 5. SEC:4-2. PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 5 d’abril de 1988.

ED Unitat Residència Nº2. SEC:2-3. PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 5

d’abril de 1988.

ED Unitat Residència Nº1. PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 5 d’abril de 1988.

ED Reparcel·lació solar 8-9. C/ Migjorn - C/ Sirena de Sa Ràpita, aprovació definitiva

el 9 d’agost de 1988.

PP de “Son Durí”, “Sa Ràpita”, aprovació definitiva el 2 de març de 1989.

PP de “Sa Marina de Campos”, “Sa Ràpita” (Pol: 22), aprovació definitiva el 13 de

juliol de 1989.

PU Trams Vials prolongació C/ Gamba - C/ Sirena, aprovació definitiva l’1 d’agost de

1989.

PU “Son Durí”, aprovació definitiva el 24 de setembre de 1990.


40

PU “Sa Marina”, aprovació definitiva el 2 d’octubre de 1990.

PP de “Sa Barraca de Vinyola”, aprovació definitiva el 20 de febrer de 1991.

PP de “Sa Pleta de Sa Ràpita”, aprovació definitiva el 24 de juny de 1994.

ED SU. “ S’Era d’en Tem”, aprovació definitiva el 30 de maig de 1996.

ED mansana entre Nº161-168. Avda “Miramar”. “Sa Ràpita”, aprovació definitiva el

19 de desembre de 1996.

ED Illeta 1-E, SEC:1-1, Unitat Nº1 Urb. “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 10

d’octubre de 1997.

ED SEC:2-1 de la UR2 del PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 18 de novembre

de 1997.

ED mansana 1-C del SEC:1-2 de la UR1 del PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el

18 de desembre de 1997.

PP per MD de Pla d’etapes PP SEC: REM-7. “Son Catlar de Dalt”, aprovació

definitiva el 20 de febrer de 1998.

ED SEC:2-2 i 4-1 del PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el 25 de juny de 1998.

PP per MD i adaptació del PP de “Son Durí” a la MD de les NNSS, aprovació

definitiva el 20 de novembre de 1998.

PU per dotació de serveis de UA C.6.a, aprovació definitiva el 17 de desembre de

1998.

PU Pol.:22. REM X-3. “Sa Pleta de Sa Ràpita”, aprovació definitiva el 25 de març de

1999.

PU del PP Son Durí, aprovació definitiva el 25 de març de 1999.

ED mansana 1-B. Unitat Residencial Nº 1 del PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el

25 de març de 1999.

ED Illeta 1-J, de la Unitat Residencial Nº1. PP “Sa Vinyola”, aprovació definitiva el

25 de maig de 2000.

PU per obertura vial i dotació de serveis Ronda Estació, aprovació definitiva el 10 de

desembre de 2002.

PP sector REM VI “Ca n’Estela”, aprovació definitiva el 24 de març de 2003.

Aquestes modificacions han quedat substituïdes per les noves NNSS de 2006. Aquestes noves

normes subsidiàries es componen dels següents documents:


41

1. Memòria justificativa: Justifica la necessitat de refer les NNSS per quant son les

anteriors han quedat obsoletes i per la necessitat d’adaptar-les a la normativa

supramunicipal d’ordenació territorial, en aquest cas, el PTI, les DOOT i els diferents

plans sectorials.

2. Normativa: Recull els articles que

3. Avaluació d’impacte ambiental

4. Catàleg de patrimoni

3.2.1. Objectius de les NNSS

Els objectius pels qual foren creades les NNSS foren:

1. L’adequació a la normativa vigent als diferents instruments d’ordenació territorial: el PTI,

les DOOT i els diferents plans sectorials

2. Tendir cap al model territorial que asseguri la preservació del sòl rústic i dels espais

naturals.

3. Definir la previsió d’un creixement dins els límits del PTI o per davall d’aquest.

4. Protecció del patrimoni històric artístic i propugnar el manteniment de les tipologies

constructives dins el nuclis tradicionals.

5. Revisió global de tota la normativa per la seva modernització i adaptació a la realitat actual.

3.2.2. Aspectes que tracten les NN.SS.

El pla territorial te un enfocament triple:

1. Àrees de desenvolupament urbà: Inclou les temàtiques de sòl urbà, sòl urbanitzable i les

àrees de reconversió territorial.

2. Àrees sostretes del desenvolupament urbà Inclou sòl rústic general, protegit i comú.

3. Sistemes generals. Inclou els equipaments, la xarxa viària i els espais lliures públics.


42

El sòl urbà

A continuació es presentaran les condicions més destacables de cadascuna de les àrees

tractades i la seva representació cartogràfica:

Al nucli de Campos:

El planejament urbà segueix les mateixa delimitació ja definida al planejament anterior. Els

usos del sòl definits per les següents zones.

1. Nucli antic I. Destaca el fet que la tipologia edificatòria no sobrepassa la PB + 1 o

2 pisos no superant mai els 10,5 m (al cas de 2 plantes). Es l’espai més consolidat del

centre i on habitaren els primers habitants de Campos. Actualment no hi ha solars per

construir. Les normes d’estètica estan regulades, malgrat que hi ha un grapat

d’habitatges que estan en desús o semiabandonats.

2. Nucli antic II. Espai al voltant del nucli antic I, que te unes característiques similars

a l’anterior. Es permeten solars de major tamany i alçades més grans. Les condicions

d’estètica també estan reg82ulades.

3. Zona intensiva. Es caracteritza per la regularitat de les places i carrers. Permet la

construcció d’habitatges de tres plantes, a les rondes on esta especificat. A la part

intensiva les normes d’estètica son molt menys restrictives.

4. Zona extensiva. Es caracteritza per la zona d’habitatges aïllats amb caràcter

familiar. La superfície mínima del solar per poder-hi edificar es de 600m2, i el número

de plantes PB + 1. El percentatge mínim de jardí es del 40%.

5. Zona de serveis industrials. Zona desenvolupada als vials d’accés al nucli urbà,

caracteritzat per gran magatzems, garatges, locals comercials, etc.

A continuació es presenta la zonificació del nucli de Campos, incloent les UA del nucli i els

diferents usos del sòl.


43

Map

a 1

1. N

N.S

S. d

e Ca

mp

os a

pro

vad

es al 2

006

.

El cen

tre histò

ric I esta pro

posat p

el PT

I com

a declaració

de b

e d’in

terès cultu

ral.


44

El conjunt d’UA al nucli de Campos es de 18 i en total suposa actuar sobre 196.240 m2, el que

representa un total del 18,74% del sòl urbà del nucli de Campos. La forma com es reparteixen

les UA es la següent:

Gràfic 3. Percentatge de sòl sobre el total d’actuacions urbanes al nucli de Campos. Font: elaboració pròpia a partir de

dades de les NN.SS. del 2006.

Com es veu estan molt repartides, havent-hi una mitjana d’actuacions d’11.000 m2. Els punts

on es concentren les actuacions, principalment son a les parts exteriors del nucli urbà

majoritàriament. A continuació es mostra un mapa del nucli de Campos on es presenten les

unitats d’actuació de la primera fase.

11%7% 5%

14%

15%7%4%

5%

2%

16%

0%1%

2%1%

3%2% 2%

4%

Percentatge d'actuacions per sector

1 2

3 4

5 6

7 8

9 10

11 12

13 14

15 16

17 18


45

Mapa 12. Localització de les UA al nucli de Campos per tipologia d’habitatge que es permet construir. Nota: El PB+3

correspon a 2 i alguns espais a 3 plantes. Font: elaboració pròpia.

Inclo

ure

les

cara

cte

rístiq

ues

urb

an

ístiq

ues

de

ls

habita

tges

ale

sN

NS

S

18

17

16

15

14

13

12 118

10

9

1

23

4

5

6

7

15

PB

+1

PB

+2

PB

+3


46

Un aspecte clau de la NNSS a Campos es la correspondència de la planificació municipal amb

el PTI. En aquest cas el PTI preveu aquest creixement, per tant el que s’hauria de definir seria

les noves tipologies d’edificació i usos del sòl.

Al nucli de Sa Ràpita:

De la mateixa manera que Campos disposava de diferents usos del sòl al nucli de Sa Ràpita

també s’han desenvolupat aquests usos donant com a resultat els següents:

1. Nucli antic I. Format per antigues cases d’estiueig de la primera línia de mar. Es

interessant mantenir el seu estat actual.

Per mostrar com hauria de ser la tipologia edificatòria a la façana marítima es mostra el

següent esquema:


47

Figura 2. Descripció esquemàtica de les edificacions a la façana marítima de Sa Ràpita. Font: NN.SS. 2006.

2. Nucli antic II. Es l’espai corresponen a les illes posteriors a la façana marítima, més

recents que les anteriors i amb característiques molt similars. Les edificacions no poden

superar la PB + PP (planta baixa + planta principal).

3. Zona extensiva I. Corresponen a àrees urbanes consolidades de habitatges unifamiliars.

4. Zona extensiva II. Novament edificacions de caràcter aïllat amb desenvolupament

posterior a l’anterior i amb una superfície mitjana de solar major. La parcel·la mínima es de

400 m2.

Alçat

Planta


48

5. Zona extensiva III. Habitatges aïllats inclosos en la finca Es Tancat. La parcel·la mínima

es de 600 m2.

6. Aldea turística – Sa Torre de Son Durí: Terrenys limitats al port esportiu de Sa Ràpita.

Tenen una mitjana edificatòria de 0,70 m2/m

2. El percentatge de jardí es del 20%, es una zona

privada col·lectiva.


49

Map

a 1

3. Z

on

ificació

del n

ucli u

rbà

de S

a R

àp

ita.

El n

ucli p

reveu

un esp

ai urb

anitzab

le molt im

portan

t a la part p

osterio

r del p

ort esp

ortiu

.


50

Nucli de Ses Covetes:

El nucli de Ses Covetes també diferencia espais en funció del seu desenvolupament i la seva

funció.

1. Nucli antic: Format per habitatges d’estiueig format principalment a la ribera del front de

mar. Son interessants per la conservació i la tipologia actual. L’esquema d’edificació es el

següent:

Figura 3. Esquema de les edificacions de la primera línea de la façana marítima de Ses Covetes. Font: NN.SS. 2006

2. Zona extensiva: Presenta una configuració fonamentalment amb edificacions aïllades

d’habitatges de caràcter familiar. La superfície mínima de la parcel·la de construcció es de

400 m2.

Alçat

Planta


51

Mapa 14. Ordenació del territori a les NN.SS del 2006 al nucli de Ses Covetes.


52

3.3.3. Plans parcials aprovats

El sòl urbanitzable amb pla parcial aprovat al municipi de Campos inclou la finca

urbanitzable de Ca N’Estela, aquesta es caracteritza per una urbanització dispersa, amb una

superfície per la localització d’un habitatge de com a mínim 800 m2.

L’altra Pla parcial aprovat es el de l’espai de la Marina. Les condicions son idèntiques a

l’anterior en quant la tipologia edificatòria.

Ambdós plans parcials estan a l’espai de Sa Ràpita.

3.3.4. Plans parcials pendents d’aprovar

Els plans parcials (PP) pendents d’aprovar son els següents:

Àrea industrial al nucli de Campos

Àrea de reconversió territorial 10.3. Prové del PTI i consisteix en la re localització de

places hoteleres provinents d’altres espais, com Pollença o Sóller a l’espai de Sa

Ràpita. Aquest espai també inclou un espai residencial amb capacitat per 234

habitatges i una densitat de 60 hab./Ha.

- El total de places turístiques seria de 1.693 i 234 habitatges.

Àrea de reconversió territorial 10.5. Preveu un pla de reconversió entre l’ANEI d’Es

Trenc, Es Salobrar, la carretera de Campos - Sa Ràpita. Preveu la construcció de dues

zones més, com son una zona residencial i una altra hotelera. La tipologia d’edificació

ha de ser extensiva. Al cas de la zona hotelera, aquesta seria de tipus aïllada.

El sòl rústic

El sòl rústic del municipi de Campos i de qualssevol municipi de l’illa de Mallorca, respon a

unes funcions clares en el conjunt territorial:

1. Agrícoles, forestals, pecuàries, cinegètiques, naturals, paisatgístiques i culturals.

2. Aportació a la defensa de la fauna, la flora i el manteniment de l’ecosistema

3. Manteniment de l’estructura territorial

El principi que recolza l’ús del sòl rústic esta lligat al manteniment dels recursos naturals i

relacionats amb un ús racional de territori.


53

Les NNSS regulen les tipologies edificatòries, el règim d’habitatges existents, els desmunts i

terraplens, els camins rurals, el tancament de finques, i altres aspectes de funcionament i

dotació d’infraestructures i serveis, etc.

Les tipologies de sòl rústic contemplades a Campos son les següents:

Sòl rústic de règim general (SRG). La parcel·la mínima de construcció es de 14.000 m2.

Sòl rústic de règim general forestal (SRG-F). La parcel·la mínima per la construcció es de

50.000 m2.

Àrea forestal. (AF). La parcel·la mínima per l’edificació es de 28.000 m2.

Àrea d’interès agrari (AIA) i àrea de connexió agrària (ACA). La parcel·la mínima per

edificar es de 14.000 m2.

Àrea de transició i d’harmonització. La parcel·la mínima es de 14.000 m2.

Àrea de transició de creixement. La parcel·la mínima es de 14.000 m2.

Per altra banda hi ha sòl rústic protegit, per diferents figures, com la LEN (Llei d’espais

naturals) o LECO (Llei d’espais de rellevància ambiental). Les figures a Campos hi destaquen

per les dimensions des Salobrar, catalogat com Àrea natural d’Alt Nivell de Protecció

(AANP).

Àrea natural d’Alt Nivell de Protecció (AANP). Únicament esta permès l’agricultura

extensiva, i amb condicionant l’educació ambiental. No es pot construir en aquest

espai.

Àrea Natural d’especial interès (ANEI). Al cas de Campos es l’espai que envolta

l’àrea des Salobrar (AANP). Els ANEIS permeten certes activitats, però sempre amb

condicionants. La superfície de la parcel·la per poder construir es de 350.000 m2.

Àrea de prevenció de riscos. (APR). Al haver-hi un alt potencial de riscos ambientals,

son espais on no es pot construir, encara que si ja existeixen edificacions s’hauran de

prendre mesures per pal·liar els possibles efectes de l’acció del risc.

Àrea de Protecció territorial (APT). Per amortir els impactes ambientals a nivell

territorial es crea la figura de APT, on s’incrementen les mesures restrictives. En

aquest cas, per exemple, la possibilitat edificatòria es a partir de 50.000 m2.


54

3.3. CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI

El Pla Territorial de Mallorca, al punt 2.2.5 sobre patrimoni urbanístic i arquitectònic, hi

estableix una sèrie de propostes per tal que els municipis garanteixin la protecció del seu

propi patrimoni. D’aquestes propostes, n’hi ha que afecten al terme municipal de Campos.

3.3.1. Conjunt històric proposat

El PTM contempla la possibilitat de declarar el nucli de Campos com a conjunt històric, ja

que presenta una interessant mostra d’edificis històrics entre els quals cal destacar:

diverses torres de l’habitatge (final del segle XV o principis del segle XVI)

edificis residencials dels segles XVII - XVIII

l’església parroquial de Sant Julià

l’antic convent dels Mínims

la Casa Consistorial

A aquest conjunt històric, s’hi ha d’afegir una gran quantitat d’habitatges de caràcter popular

que es caracteritzen per la qualitat i pel color dels seus materials, i per l’acurada elaboració

dels seus elements (finestres de pedra, cornises, etc):

DECLARATS:

SERRA (1)

ATALAIA SA RÀPITA (1)

SON CATLAR (1)

SON COSMET (1)

SON JULIANS (1)

SON LLADÓ (1)

SON LLADONET (1)

TORRE D'EN CATLAR (1)

CAN DOMETO (1)

CAN BRAGUES (1)

CAN COS (1)

VIVENDA AL NUCLI URBÀ (1)


55

QUATRE ESCARS DE CAMPOS (5)

ESCAR DE N'ENTAPINA (5)

ESCAR DE CAN PERE IGNASI (5)

ALJUB DE LA FONT SANTA (5)

(1) Declarats Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de monument

(2) Declarats/Incoats BIC amb categoria de monument

(3) Declarats/Incoats BIC amb categoria de Lloc Històric

(4) Declarats/Incoats BIC amb categoria de Conjunt Històric

(5) Declarats/Incoats com a Bé Catalogat

(6) Declarats/Incoats BIC amb categoria de Jardí Històric

3.3.2. Rutes d’interès cultural

L’objectiu d’aquest punt del PTM és difondre la realitat patrimonial balear, tant per als

visitants forans com per als habitants de Mallorca. En aquest sentit, el PTM estableix 4 rutes

d’interès: arqueològica, del gòtic, dels castells i del barroc. Les que proposa per al municipi

de Campos són les següents:

Ruta del gòtic: església de Sant Blai.

Ruta del barroc: església parroquial, convent dels Mínims i façana de l’Ajuntament.

INCOATS:

CAN PERE IGNASI (2)

ESCAR DES FARINER (5)

CONVENT DE SANT FRANCESC (2)

ORATORI DE SA FONT SANTA (5)


56

Mapa 15. De rutes proposades pel PTM. Font: PTI. Consell de Mallorca.

3.3.3. Centre Balneari

Com a equipaments assistencials, a Mallorca existeix una única zona que té una font termal

natural amb un centre balneari. Es tracta dels banys de Sant Joan, ubicats a Campos. Degut al

seu caràcter sanitari i assistencial, es proposa la modificació del Pla Especial des Trenc i Es

Salobrar de manera que es permeti potenciar les instal·lacions i millorar les seves qualitats

sanitàries. Les aigües d’aquesta font són clorurosòdiques i tenen una temperatura de 38,7ºC.

Són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis,

obstruccions viscerals, artrosi, nefritis i afeccions cutànies.

3.3.4. Molins de vent

A Campos, s’hi han catalogat 629 molins de vent d’extracció d’aigua, dels quals se’n

conserven 6. Com que el terme s’estén per una plana al·luvial, on la permeabilitat del terreny

implica una elevada filtració de l’aigua, des de fa molts d’anys, l’home l’ha extreta per

aprofitar-la. La introducció dels molins de vent per a l’extracció d’aigua va permetre millorar

l’obtenció i, per tant, l’aprofitament d’aquesta aigua del subsòl. Els molins de vent d’extracció

d’aigua de Campos no gaudeixen de cap tipus de protecció, excepte els que estan situats dins


57

la zona ANEI des Trenc i des Salobrar, que estan sotmesos a la Llei 1/1991, de 30 de gener,

d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears.

Atenent a l’article 17 de la citada llei, queda prohibida la demolició dels 23 molins que estan

situats dins l'ANEI des Trenc i des Salobrar.

3.4. VALORACIO DAFO

Var internes

Var externes


Oportunitats 1. Existeix un important

percentatge de sòl protegit.

Només el 3% es urbanitzable.

2. Existeix un catàleg de

patrimoni que permetrà

protegir el conjunt històric del

nucli.

3. L’espai ANEI des Salobrar i

el mateix Salobrar permeten

usos eco turístics i d’educació

ambiental.

4. Existeix sòl que serà urbanitzat i que

encara no té previst l’ús.

5. El PTI i les NN.SS. coincideixen en els

usos del sòl. El que farà que no es pugui

créixer amb posterioritat.

6. El nucli històric esta fortament

deteriorat i necessita una rehabilitació

urgent, sobretot a les façanes.

7. El 75% de sòl esta en règim rústic

general. El seu ús i estat de conservació no

es el més adient.

Amenaces 8. La disponibilitat de sòl esta

en mans privades. Per tant

posar eines per la gestió del sòl

per part d’administracions

públiques complica la gestió.

9. El creixement urbanístic

previst durà molta gent de fora

i posarà més difícil l’accés a

l’habitatge als campaners.

10. Les NN.SS. estan

adaptades al PTI i plantegen un

creixement superior al desitjat

per la població de Campos.

11. Els serveis son insuficients per la

població actual, amb el creixement previst.

12. La mobilitat es veurà saturada amb el

creixement urbanístic, només a Campos es

preveu un augment de 3500 persones més.

13. El creixement esta previst sense

mantenir el caràcter de la vila, per tant,

deixarà de ser diferenciada amb altres

pobles dels voltants.


58

4. SOCIOECONOMIA

4.1 DEMOGRAFIA I SOCIETAT

La demografia es basa en l’estudi de la població humana tenint en compte els naixements, les

defuncions i les migracions. En aquest apart s’ha analitzat l’evolució, estructura i dinàmica de

la població, a més dels fluxos migratoris.

4.1.1 Evolució i estructura de la població

Evolució de la població

El municipi de Campos compta amb una població de 8.296 habitants l’any 2006, i una

densitat de població de 55,42 hab./km². Per al període 1991-2006 la població ha experimentat

un increment d’un 29,62%, la qual cosa denota un augment progressiu. No obstant això, a

partir dels anys 60 fins als 80, hi va haver un lleuger estancament. La població la tenim

repartida per tipus, la població de dret, es a dir, la població censada al municipi i per altra

banda la població estacional o de fet, el que sens dubte presenta la pressió humana (índex de

pressió humana).

Gràfic 4 . Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Estructura de la població

La millor representació gràfica per veure l’estructura de la població es la piràmide de

població, ara es presenta una comparativa de la piràmide de població de Campos i Balears.

1960 1970 1981 1986 1991 1996 2001 2006

Total 6.939 6.668 6.491 6.400 6.414 6.735 7.132 8.296

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

8.500

Po

bla

ció

Evolució de la població al municipi


59

Piràmide de poblacióComparació de Campos amb Balears

Font: INE dades 2006.

8580-8475-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14 5-09 0-04

0123456 0 1 2 3 4 5

homes

dones

homes balears

dones balears

Gràfic 5 Piràmide de població

L’estructura de població te la mateixa estructura que Balears, potser hi ha petit major

envelliment a partir de la franja d’edat major dels 60 anys.

Estructura de població per grup d’edat:

Gràfic 6. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

13%

68%

19%

Percetatje de població per grups d'edat-2006-

0-14 (població jove)

15-64 (població adulta)

>65 (població gran)


60

Es important el canvi que s’ha donat respecte l’any passat, degut sobretot als nous

empadronaments que s’han realitzat el darrer any el que ha fet que hagin que del 63,08% de

població adulta s’ha passat als 68% d’aquest any.

La població de Campos, està formada majoritàriament per persones en edat adulta, que

arriben a representar, al 2006, el 68% de la població total. La població vella representa el

19%, i la població jove el 13%.

4.1.2 Origen, dinàmica i migració

Origen

En relació a la distribució de població segons nacionalitat, per a l’any 2006 la població

estrangera representa el 17,45% de la població total. En comparació amb la resta de Balears

on els nascuts a l’estranger son el 18,75 de la població total. Per nacionalitats hi ha una

barreja per continents, on domina sobretot la nacionalitat Alemanya:

Gràfic 7. Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE 2006

Amb l’evolució de l’arribada d’estrangers es veu que el major creixement s’ha donat al darrer

lustre un creixement molt important en sobretot dos grups d’immigració, els immigrants

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Ale

man

ys

Mar

roc

Ecu

ado

r

Bo

livia

Res

te U

E

Res

te E

uro

Alt

res

Am

èric

a

Arg

enti

na

Ru

man

ia

Reg

ne

Un

it

Fran

ceso

s

Ital

ian

s

Per

u

Bu

lgar

ia

Co

lom

bia

Alt

res

Afr

ica

Res

te A

sia

Ch

ina

Població nascuda foraTotal: 1448 estrangers al 2006

Població nascuda fora


61

provinents de l’UE i els provinents d’altres continents. A continuació es presenta la taula que

mostra aquesta evolució:

Gràfic 8. Evolució de la població nascuda a l’estranger, per lloc de procedència. Font: INE

Aquest creixement de població s’ha donat per tot el municipi, ja que hi ha una urbanització

difusa. Pel que fa als principals nuclis de població principals la major concentració s’ha donat

a Campos, ja que els altres dos nuclis de població important, Sa Ràpita i Ses Covetes es

caracteritzen per la modalitat de segona residencia.

4.1.3. Distribució de la població al territori

La població esta distribuïda de forma difusa per tot el territori municipal, els nuclis de

població existents al municipi son:

Campos

Ses Covetes

El Palmer

Sa Ràpita

Dalt Sa Ràpita

Sa Sorda

Sa Vinyola

En quant a la distribució de la població per nuclis de població Campos concentra la major part

de la població, seguit de Sa Ràpita i Dalt Sa Ràpita.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

1991 1996 2001 2006

po

bla

ció

Evolució de la població nascuda a l'estranger-2006-

UE

Resta d'Europa

Resta d'estrangers


62

Gràfic 9. Distribució de la població per nuclis de població. Font: INE

Dels nuclis esmentats cal dir que la concentració de població es dona bàsicament en tres

nuclis de població i la resta es població disseminada, així la població es concentra a Campos,

el conjunt Sa Ràpita i Dalt Sa Ràpita i Ses Covetes.

Una vegada arribat aquest punt, es sap que la població va creixent, la distribució per edats i la

distribució pel territori, però manca saber com evoluciona de manera natural la població, es a

dir, el seu creixement vegetatiu. Aquest creixement resultat dels processos demogràfics propis

de la dinàmica de població, els naixements, les defuncions. L’evolució demogràfica, sobretot

amb nous vinguts esta frenant el creixement vegetatiu natural, encara que el fet de tenir fills

en moltes ocasions depèn d’altres factors com els econòmics i personals de cada persona.

87,01

0,950,06

10,01

1,01

0,27 0,69

Distribució de la població per nucli de població-2005-

Campos

Ses Covetes

El Palmer

Sa Ràpita

Dalt Sa Ràpita

Sa Sorda

Sa Vinyola


63

Gràfic 10. Evolució del creixement vegetatiu. Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE.

Segons informacions de l’ Institut Nacional d’Estadística, el creixement vegetatiu per a l’any

1996 fou de –39, a l’any 1998 fou de –53, a l’any 2000 va ser de –28 i finalment a l’any 2004

va ser de –4. Aquesta informació posa de manifest la tendència recuperadora dels naixements

al municipi de Campos.

4.1.3. Aspectes socials

Educació:

En relació a l’educació 1ria i 2ria, l’ordenació educativa a Balears està establerta pel

RD125/2000, de 8 de setembre, que regula l’educació infantil, primària i secundària a

Balears. El model educatiu queda establert de la següent manera:

Educació infantil: fins als 6 anys (2 cicles de 3 anys)

Ensenyament obligatori:

EP. Educació primària: de 6-12 (3 cicles de 2 cursos acadèmics)

ESO. Educació Secundària: 12-16 anys (2 cicles de 2 cursos)

Ensenyament post obligatori:

-80

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Creixement vegetatiu


64

Batxillerat

Formació professional específica de grau mitjà i superior

Aquest sistema educatiu presenta 2 tipus de centres:

1. Col·legi d’Educació Infantil i Primària (de 3-12 anys)

2. Institut d’Educació Secundària (atén alumnes d’ESO, batxillerat i cicles

formatius)

Pel que fa al territori, els equipaments educatius estan ordenats en 3 tipus de zones:

Zona 3-12: inclou educació infantil i primària

Zona 3-16: inclou les anteriors més l’educació secundària

Zona 3-18: inclou les anteriors més l’educació post obligatòria.

El terme de Campos és una zona 3-18 que inclou educació infantil, primària, secundària i post

obligatòria.

Per tal d’atendre les necessitats educatives, el terme municipal de Campos compta amb 3

centres de diferent catalogació els quals cobreixen en conjunt les exigències educatives tal i

com indica el PTM. Els equipaments assistencials a Campos són els següents, segons dades

dels propis centres:

CENTRE Educació impartida Nº professors Nº alumnes

Col·legi Públic

Joan Veny i Clar

Infantil i Primària 29 350

Col·legi

Fra Joan Ballester

Concertat

Educació Secundària

(3er - 4rt ESO)

35 360

Institut

Damià Huguet


Batxillerat

Cicles Formatius

50 358

Taula 4 . Font: elaboració pròpia a partir d’informacions dels propis centres


65

Segons aquestes dades facilitades pels propis centres, al conjunt dels centres educatius de

Campos hi ha escolaritzats uns 1.070 alumnes, aproximadament, xifra que coincideix amb el

volum de població compresa entre els 5-18 anys, segons la piràmide de població establerta a

partir de les dades del Institut Balear d’Estadística, pel que podem dir que llevat de que

existeixi la possibilitat de qualque cas aïllat tots els joves de Campos estan escolaritzats.

Cultura i oci

Campos està ubicat en una confluència de camins com a vila de pas, ja que ha centralitzat el

trànsit de Felanitx, Santanyí i ses Salines, a part d’altres nuclis costaners. La seva expansió

urbana ha estat concèntrica. El nucli de Campos compta amb nombrosos indrets d’interès

cultural i, tal i com s’apuntava a l’apartat 3.3 sobre protecció del patrimoni, està contemplat el

seu reconeixement com a conjunt històric.

Indrets culturals d’interès

L’Ajuntament de Campos ofereix informació sobre diferents punts. Com a llocs d’interès

cultural al nucli urbà de Campos, hi trobem els següents:

Ajuntament, com a edifici civil més important. Data de 1580 com a antiga

Escrivania.

Cas Sant, com a edifici modernista d’influència neogòtica.

Altres edificis d’estil o elements modernistes (balcons, balustrades, cornises, etc.)

són Ca’n Pieres, Ca’n Salom (popularment coneguda coma cas Ses Cigonyes)

Ca’n Simó de Son Durí, Ca’n Rosselló, cas Tinent, Morey, Ca’n Pepito, Ca Na

Maria Torres, Ca’n Vidal, Ca n’Antoni March, Ca’n Tallades, ca na Bardissa,

Ca’n Benavent, Ca’n Pedreres, Cas Capeller, Ca na Catalina Caixa, Ca’n Catoi i

Ca’n Julià de sa Farinera.

El carrer del Convent compta amb indrets d’interès com són l’antic hospital, el

Convents dels Mínims i l’església de Sant Francesc de Paula.

La Rectoria, probablement com edifici més antic que es conserva dins la vila.

Temple parroquial de Sant Julià, edificada entre els anys 1858 i 1873, l’església es

d’estil neoclàssic i de grans proporcions. Es conserva el campanar del s. XVI i

algunes capelles més antigues, com la capella del Roser, del s. XVIII. A l’anterior

destaca la gran volta i la lluminositat de les parets blanques amb daurats. També hi


66

destaca el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i dels àngels, la capella del Sant

Crist, la Capella del Bon Jesús i el museu parroquial, amb el retaule gòtic de

Moguer i amb una col·lecció de llibres litúrgics antics i diferents vestimentes del

clergat campaner.

Escoles públiques, avui Joan Veny , exponent d’arquitectura racionalista.

L’Escorxador de Ca’n Coronell, exponent d’arqueologia industrial.

La Creu de Sa Parada, la Creu d’en Paieta i la Creu d’en Valero.

A Campos existia un sistema de defensa urbà format per set torres de defensa de

base quadrada que servien per protegir-les dels possibles atacs enemics i també

impedien l’accés a l’interior. Es troben repartides pel centre històric i foren

construïdes al llarg del segle XVI. En l’actualitat gairebé totes han adoptat la

funció d’habitatge i algunes es troben molt modificades amb el temps, però encara

conserven els seus elements típics de torre defensiva. Així trobem les torres de

Ca’n Dameto, Ca’n Bragues, Ca’n Cosmet, Ca’n Cos o cas Marquès de Palmer.

Dins el terme municipal de Campos, hi trobem:

Sant Blai, Situat fora del casc urbà, l’oratori de Sant Blai és una de les esglésies

primerenques de Mallorca, començada a construir després de la Conquesta,

conservant l’estil gòtic primitiu, de petites dimensions. L’oratori té un jardí, abans

cementiri. Recentment s’ha fet un gran i modern jardí amb porxada, on hi ha

diferents escultures a l’aire lliure.

Sant Joan de sa Font Santa, "Es Banyos", Aquest gran aljub es troba situat vora

l’oratori de la Font Santa, prop de la carretera de Campos - Sa Colònia. Es

Interessant el sistema de recollida de l’aigua i les voltes de l’interior. Aquest aljub

abastia d’aigua a la zona. Va ser construït al 1671.

Oratori d'es Palmer.

Basílica Paleocristiana de Son Fadrinet.

Coves de Son Toni Amer.

Fires campaneres

L’Ajuntament de Campos disposa d’informació sobre les festes tradicionals al municipi:

Fira de maig:


67

Molt arrelada dins la nostra contrada, es celebra el segon cap de setmana de maig.

Popularment anomenada “Fira de ses Vaques”, és tracta d’una mostra de caràcter ramader i

industrial, mercat de vehicles d’ocasió, articles fets a Campos, exposicions, mostra de cuina, i

tot un seguit d’actes lúdics, culturals i esportius.

Fira d’octubre

Es sol fer el tercer dijous del més d’octubre, dia festiu pels campaners. L’endemà és el dit

firo. Es tracta d’una fira artesana i de caire local, amb diferents paradetes instal·lades pels

carrers més cèntrics de Campos, així com actes complementaris; exposicions diverses, etc.

Festes campaneres:

Sant Julià, el 9 de gener se celebra el dia festiu del patró Sant Julià i Santa

Bassilissa.

Sant Antoni, el 17 de gener se celebren les tradicionals beneïdes de Sant Antoni .

Sant Blai, el 3 de febrer, se celebra una missa a l’oratori i la tradicional ungida de

coll.

Festes de Sa Ràpita, en honor a la Verge del Carme. El diumenge de les festes hi

ha missa a l’esplanada del Club Nàutic i la popular processó de barques

endiumenjades per a l’ocasió.

Festes de la Mare de Déu d’agost, abans de la setmana de les festes (el dia 15

d’agost) ja s’ofereixen nombrosos actes com les finals de l’escola de natació,

torneig de bàsquet i futbolet, futbol, tennis, etc. Dins l’àmbit cultural, son moltes

les exposicions i mostres; fotografies, pintura, brodats. També s’ofereixen una

sèrie de concerts i berbenes i amollada de coets. Les festes patronals van

acompanyades d’un programa literari amb articles diversos i resum de l’any. Any

rere any, el pregoner enceta aquests dies de festa.

Festes de la Panxa Roja, des de 1999 es du a terme la “Festa Panxa Roja”

organitzada pel Col·lectiu de Joves Campaners i l’Ajuntament per oferir una sèrie

d’activitats lúdiques dirigides als joves i amb activitats tan divertides com: el

relleu de quintos, el pal ensabonat, el concurs de panxades, festa d’espuma...


68

Mercat diari i setmanal

El dissabtes, el tradicional mercat de fruites i verdures de la plaça de Sa Creu, s’amplia molt

per oferir articles de segona ma, antiguitats, objectes curiosos... A més hi podem trobar moltes

parades de roba, teles, plantes i tots els comerços de la zona romanen oberts. El mercat dels

dissabtes o “baratillo” és una iniciativa que té pocs anys de vida, però que compta amb molts

visitants.

Esports:

Al municipi de Campos hi ha un camp municipal d’esports amb diferents alternatives

esportives així com altres instal·lacions no municipals. Sa Ràpita compta un Club Nàutic

així com diverses places enjardinades, Centre Cívic i església. El punt 4.3 sobre equipaments

detalla la dotació esportiva del municipi.

4.2. Qualitat de vida

4.2.1 Sanitat

A nivell sanitari, el Pla Territorial de Mallorca (PTM 2004) estructura el teixit assistencial de

la següent manera:

Municipi: és la divisió territorial mínima. Tots els nuclis territorials de població

estable compten amb un centre d’assistència amb presència d’un metge almenys

una vegada per setmana.

Zones Bàsiques de Salut: comprenen un o diversos municipis adjacents en un dels

quals se situa un centre de salut per a l’assistència diària de medicina general i

d’especialitats més comunes dins el conjunt dels municipis que la integren.

Sector Sanitari: comprenen diverses Zones Bàsiques de Salut i en cada un de ells

es localitza al menys un Hospital General Bàsic, com a centre d’internament per

atendre-hi casos en l’àmbit territorial del sector sanitari. El territori mallorquí s’ha

dividit en 3 grans àrees sanitàries: Inca, Manacor i Palma.

El terme de Campos pertany al Sector Sanitari 2, a l’àrea de Manacor, i a la Zona 10 “Xaloc”

la qual compren els municipis de Campos i Ses Salines, i que engloba els nuclis de Ses

Salines, Campos Sa Ràpita i Colònia de Sant Jordi. A Campos, s’hi troba el Centre de Salut.


69

Equipaments sanitaris 2006

Municipi

Sector Sanitari

Zona Bàsica de Salut

Centres

Sanitaris

Centres de

Salut Hospitals

CAMPOS Sector 2. Manacor. Zona

10 “Xaloc” 1 1 0 (Manacor)

Taula 5. Font: Elaboració pròpia a partir d’informació del Pla Territorial de Mallorca (2004) i IBAE

A nivell de recursos, la unitat sanitària central està formada per 2 metges, 2 infermeres i 1

pediatra. Les subunitats estan integrades per recursos compartits i compten amb la presència

d’un metge almenys una vegada per setmana.

4.2.2. Grups depenent

En termes de demografia, el conjunt de la població es pot sub classificar en diferents grups,

els quals, per mor de les seves característiques cronològiques, es cataloguen com a grups

dependents. A aquesta denominació, hi pertanyen els infants, els joves i els majors. Un altre

grup de persones dependents i que no està vinculat a l’edat cronològica, son les persones que

precisen una atenció de tercers per la seva vida diària

A partir de les dades facilitades per l’IBAE 2006 se n’ha fet una extrapolació, de manera que

s’han considerat com a infants els nins de 0-4 anys, com a menors i joves els compresos entre

5-16 anys i la gent gran es considera a partir dels 65 anys, data oficial per a la jubilació a

l’Estat Espanyol.

La situació per a aquests sectors de la població queda de la següent manera:


70

Gràfic 11. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE 2006

Aquestes xifres indiquen que el 32% del total de la població de Campos per a l’any 2006

forma part de grups dependents. El grup de menors de 16 anys suposa un 13% dels campaners

i, finalment, el grup de persones majors és el més nombrós amb un 19% de la població.

En quant al nombre de residencies la normativa europea considera que es adient 4 places per

cada 100 persones majors de 65 al municipi. Amb dades del 2006 la població major de 65

anys es de 1.597, pel que el nombre de places hauria de ser 64 places. Amb dades del 2005 hi

ha 31 places disponibles (informacions pròpies).

L’altre grup d’edat depenent, com son els menors, en aquest cas no hi ha una normativa que

reguli el nombre de places, el que es cert es que al darrer lustre hi ha hagut una recuperació

del creixement vegetatiu positiu, promogut per l’arribada de nou vinguts, actualment hi ha 80

places de guarderia per un total de 384 nens entre 0-4 anys.

L’eliminació de barreres arquitectòniques suposa una condició indispensable per la població

amb discapacitat, de la mateixa que també suposa una millora en la qualitat de vida de

qualsevol persona. Al consell de Mallorca la taula d’accessibilitat ha fet monogràfics que

recullen les condicions d’accessibilitat de diferents pobles.

13%

68%

19%

Percetatje de població per grups d'edat-2006-

0-14 (població jove)

15-64 (població adulta)

>65 (població gran)


71

4.2.3. Seguretat ciutadana

Un altre aspecte que recull el document Agenda Local 21 és el tema de la seguretat ciutadana,

com a component fonamental per a la qualitat de vida dels habitants d’un municipi. En relació

a la situació de Campos, el municipi compta amb una oficina de la Policia Local, encarregada

de vetllar per la seguretat ciutadana dins les seves competències.

La Policia Local ha facilitat la següent informació: el terme de Campos compta amb la

presència de 26 efectius per a tot l’any, encara que durant l’estiu s’incrementa el volum de

treball per mor del turisme, especialment a les zones de Ses Covetes i Es Trenc.

Un tema que preocupa amb especial rellevància a la Policia Local de Campos és la seguretat

vial, per la qual cosa hi persegueixen la utilització correcta del casc i del cinturó, els

estacionaments prohibits, les irregularitats viàries en general i els excessos de velocitat, amb

més intensitat a l’estiu.

En el tema de denúncies, les més freqüents estan relacionades amb petits robatoris (bosses,

equipaments fotogràfics, objectes personals, etc.), alguns cotxes i de vegades també ormeigs

agrícoles.

No obstant això, la Policia Local considera que el municipi de Campos és un municipi

tranquil, tot i que fa les recomanacions de prudència i precaució lògiques per als turistes i per

als residents fa la recomanació de tancaments ben segurs de les cases de fora vila.

4.2.4. Habitatge

Segons el cens d’habitatges, a l’any 2001 hi havia a Campos un total de 4.409 habitatges. El

52% és utilitzat com a habitatge principal. La resta de vivendes no principals es divideix amb

en secundaries, buides i altre tipus.

La situació per al municipi de Campos queda segons reflexa el gràfic següent:


72

Gràfic 12. Font: Institut Nacional d’Estadística

A l’any 2001 el total d’habitatges de Campos suposava el 0,88% dels habitatges de Balears.

Comparativament, envers de la situació és la següent:

Situació dels habitatges de Campos i de Balears (Cens 2001)

Habitatges a Campos Habitatges a Balears

Hab. principals 2.303 305.478

Hab. secundaris 1.413 97.148

Hab. Buits 686 85.535

Altres 17 13988

Total Habitatges 4.419 502.149

Taula 6. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

En quant als règims de tinença, la situació difereix segons es tracti de llars en propietat

(adquirits, herències, amb hipoteques, etc.), cedits per empreses o bé alguna altra manera de

tinença. El següent gràfic mostra la situació dels habitatges d’una manera general al terme de

Campos per a l’any 2001.

52%

32%

16%

0%

Distribució d'habitatges per tipologia2001

Convencionals

Secundaries

Buides

Altre tipus


73

Gràfic 13. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ Institut Nacional d’Estadística

Segons les dades de l' Institut Nacional d’Estadística, el parc d’habitatges existent al municipi

de Campos no es pot considerar nou, ja què menys d’un 10% són llars construïdes als 15

darrers anys. Tal i com s’observa a la taula a continuació, aproximadament cada període

referit ha contribuït al voltant del 10% en la construcció dels edificis del municipi.

Habitatges principals segons any de construcció de l’edifici

TOTAL Antes de

1900

1900-

1920

1921-

1940

1941-

1950

1951-

1960

1961-

1970

1971-

1980

1981-

1990

1991-

2001

2.299 317 253 263 210 201 224 339 207 285

Taula 7. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE

Altre aspecte important es saber si la construcció d’aquests habitatges suposen realment un

increment en la població a cada període, o es gent que fa créixer el nucli en un moment donat,

però després marxa cap a altres bandes. A continuació es mostra el que ha passat als darrers

quatre decennis en quant la construcció d’habitatges i l’increment de població.

75%

17%

7%

1%

Vivendes per règim de tinença

En propietat

Lloguer

Cedida

Altres


74

Relació entre habitatges construïts i variació de la població

Font: cens de població i v ivendes. Prospecció: Elaboració propia amb dades INE i ajuntament

-271-177

-77

718

224

339

207

285

1960-70 1971-1980 1981-1990 1991-20000

50

100

150

200

250

300

350

400Habitatges nous construïts

0

200

400

600

800

-200

-400

Variació població

Habitatges construïts

Variació població

Gràfic 14. Relació entre l’increment d’habitatges i la variació de població. Font: elaboració pròpia amb dades de l’INE.

Fins als anys 80 es pot veure que la construcció de nous habitatges no va repercutir en

l’increment de població. Entre les possibles causes es troba l’emigració d’Espanya cap a

l’estranger i també l’èxode rural.

Rehabilitació d’habitatges al municipi de Campos

1997 1998 1999 2000 2001 TOTAL

3 2 1 3 9

Taula 8. Font : Elaboració pròpia a partir de dades del Llibre Blanc de l’Habitatge

Pel que fa als habitatges protegits entre els anys 1969 i 2001 a Campos no s’hi ha donat

aquesta modalitat d’adquisició, segons l’ Institut Nacional d’Estadística.

La capacitat residencial de Campos va augmentar entre 1991-2001 un 19,7%, una xifra

superior a l’increment experimentat a Mallorca (17,7%) i al global de Balears (17,6%) per al

mateix període. El càlcul s’ha fet amb una mitjana de 3,1 habitants per residencia

convencional.


75

Capacitat residencial 1991-2001

1991 2001 % Increment

Campos 13.709 15.650 19,7

Balears 961.800 1.113.967 17,7

Taula 15 . Font: Elaboració pròpia amb dades del Llibre Blanc de l’habitatge

El preu de l’habitatge a Campos se situava a l’any 2001 entre 1.300-1500 euros, similar als

municipis limítrofes Llucmajor i Ses Salines. Segons aquest mapa, el preu és superior a

Porreres i a Felanitx

Mapa 15. Preu dels habitatges . Font: Llibre Blanc de l’habitatge

4.3 Equipaments i infraestructures

Equipaments educatius:

Al terme de Campos hi ha 3 centres educatius tal i com es mostra a la taula 17:


76

CENTRE Educació impartida

Col·legi Públic Joan Veny i Clar Infantil i Primària

Col·legi Fra Joan Ballester

Concertat


(3er - 4rt ESO)

Institut Damià Huguet Educació Secundària

Batxillerat i Cicles Formatius

Taula 9 . Font: elaboració pròpia a partir d’informacions dels propis centres

Equipaments culturals:

Segons contempla el Pla Territorial de Mallorca, l’inventari d’equipaments culturals per al

municipi de Campos és el següent:

Inventari d’equipaments culturals

Museus Sales Exposicions Teatres / Auditoris

Campos 2 2 2

Taula 10. Font: Elaboració pròpia amb dades del Pla Territorial de Mallorca (2004)

Entitats culturals de Campos:

L’Ajuntament de Campos ha facilitat aquesta relació sobre entitats culturals al municipi:

Agrupació Brot de Taperera

Amics de Sant Blai

Amics del Ball d’Esplai

Associació Intersectorial Agrària de Campos

Associació 3ª Edat / Gent Gran de Campos

Associació de Dones Campaneres

Associació Gent Gran Campanera

Banda Municipal de Música de Campos

Equipaments esportius:


77

L’ajuntament de Campos ha facilitat la següent informació sobre la dotació al Camp

Municipal d’Esports:

Pista d’atletisme

Llançament de pes, javelina i disc

Salt llargària

Camp de futbol / futbol 7

Pista poliesportiva 1 (bàsquet – futbolet)

Pista poliesportiva 2 (futbolet)

Pista poliesportiva 3

Piscina

Pavelló (Bàsquet, futbolet, Vòlei, Handbol, Gimnàstica)

Altres instal·lacions esportives no municipals:

Pistes de tennis i pàdel

Hipòdrom

Club Nàutic de Sa Ràpita (Vela i Esports aquàtics)

Associacions Esportives:

L’Ajuntament de Campos ha facilitat aquesta relació sobre associacions esportives ubicades

al municipi:

Associació de Navegants Solitaris

Associació Migjorn Esport

C.A.S. Corb Marí

CD. Campos

Cavallers des Pla

Club Ciclista Sa Canova – Teca Mix

Club Aeromodelisme de Campos

Club Bàsquet de Campos

Club Columbòfil Campos

“Carros de Foc” Club de Cotxes Antics

Club Foment d’Escacs


78

Club Nàutic de Sa Ràpita

Club Ràdio Aficionats

Club S’ Escapada

Club Tennis Campos

Gimnàs Tothom

Karate Club del Pozo

Moto club Campos

Societat Caçadors Campos

Societat de Cunicultura i Ocells de Campos

Equipaments bancaris:

No han variat des de l’any 1999:

Nombre d’establiments bancaris

OFICINES BANCÀRIES

2004 2005

Bancs 5 5

Caixes 2 2

Cooperatives 1 1

TOTAL 8 8

Taula 11 .Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Econòmic “la Caixa ” 2005

Comunicacions:

En relació a les infraestructures de telecomunicació, l’actualització de les dades que ha fet

l’Anuari Econòmic de la Caixa per a l’any 2005 en mostren un augment progressiu.


79

Taula de l’evolució de les infraestructures de telecomunicació:

Taula 12 . Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Anuari Econòmic “la Caixa” 2005

La tendència és a l’alça, ja que des de l’any 1997 fins 2005 se n’ha produït al municipi de

Campos un increment del 24,2%.

Altres equipaments i infraestructures existents al municipi:

2000 2001 2004

Biblioteques 1

8.988 llibres

1

11.276 llibres

Farmàcies 4 4

Centres de Salut 1 1

Benzineres 3

40

mànegue

s

3

Taula 13. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’IBAE

4.4. Activitats econòmiques

4.4.1. Generalitats

En termes generals, als estudis econòmics, les activitats globals s’hi reparteixen entre

agricultura i ramaderia, indústria i sector serveis. La dinàmica de canvi general que s’ha

produït a la societat actual marca una tendència progressiva cap al sector serveis, tot i que

altres activitats com la construcció en concret, han experimentat un augment substancial. En

aquest sentit, el municipi de Campos no s’ha allunyat gaire d’aquest plantejament.

Si ens remuntem en el temps, els canvis han propiciat que l’economia de Campos,

tradicionalment dedicada a la ramaderia vacuna i al cultiu - en principi de cereals de secà i

posteriorment basades en reguius- s’hagi anat substituint per una economia eminentment

dedicada al sector serveis.

LÍNIES DE TELÈFON:

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

3.408 3.414 3.535 3.648 3.716 3.843 3.950 4.176 4.234


80

El nivell econòmic és l’índex de la renta familiar estimada per habitant i està estipulat en un

valor entre 1 i 10. Actualment, segons l’Anuari Econòmic de “la Caixa” el municipi de

Campos compta amb un nivell econòmic de 8, igual que l’índex global a Balears. El nivell

econòmic 8, correspon a l’ interval d’un nivell de renda disponible per habitant (euros) el qual

oscil·la entre els 12.300 i els 13.000 euros.

4.4.2. Ocupació i atur

Segons dades de l’ Institut Balear d’Estadística i actualitzades a través del SOIB, la situació

laboral al municipi de Campos fins l’any 2005 és la següent:

Atur registrat a Campos (mitjana anual): 1996- 2005

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2004 2005 2006 2007*

Total 168 148 146 130 123 124 129 217 192 268 179

Taula 14. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’IBAE i el SOIB. *Dades provisionals fins setembre

A partir de l’any 1996 l’atur registrat a Campos comença a davallar fins l’any 2000, després

s’estabilitza fins 2002 i a partir de 2004 es produeix un augment, tendència que s'inverteix al

2005. Entre l’any 2002 i l’any 2005 l’atur al municipi de Campos ha experimentat un

augment del 48,83%.

Gràficament l’evolució es la següent:

Gràfic 15. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’IBAE actualitzat pel SOIB

0

50

100

150

200

250

300

19

96

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

04

20

05

20

06

20

07

atu

rats

Evolució del nombre d'aturats


81

L’evolució es una miqueta erràtica i hi ha importants fluctuacions anuals. També cal dir que

l’atur enregistrat depèn del lloc de residencia, el que no implica que es faci feina a un altre

municipi o Palma, per tant l’increment de població també fa que augmenti l’atur.

Seria important conèixer quins sectors son els que reuneixen un major nombre d’aturats. Per

l’any 2006 (darrer any finalitzat) les dades son les següents:

Gràfic 16. Distribució de l’atur per sectors. Font: INE

Lògicament el sector serveis es qui més aturats té, ja que es el sector que més ma d’obra fa

servir, seguit de la construcció. En quant aquest darrer sector es pot preveure una davallada de

la producció i per tant un augment de l’atur, pel que caldria cercar alternatives.

Respecte a la població afiliada a la Seguretat Social al municipi de Campos, la situació ha

evolucionat tal i com es detalla als gràfics a continuació, segons informacions del SOIB:

1% 4%

25%

68%

2%

Distribució de l'atur per sectors-2007-

Agricultura

Industria

Construcció

Serveis

No ocupats


82

Gràfic 17. Font: Elaboració pròpia amb dades de la TGSS, SOIB i Direcció General de Treball.

Els percentatges s'han calculat respecte al total de la població afiliada. Com s'observa al

gràfic, el 52,9% correspon a afiliats al règim general, el 34,2% al règim autònom i el 12,9%

restant es reparteixen entre afiliats del règim de la llar, del sector agrari i del règim del mar.

4.4.3. El sector primari

Respecte al sector primari, segons dades de l’ Institut Nacional d’Estadística (Censo Agrario

de 1999) el número d’hectàrees dedicades al cultiu al terme de Campos a l’any 1999 era de

9.381 ha, repartides entre 664 explotacions, que suposaven un 62% de la superfície total.

TIPUS de

CULTIU

HERBÀCIES FRUITALS OLIVERAR VINYES ALTRES

LLENYOSES

Unitats Ha 6.714 905 9 2 379

Taula 15.Font: Aprofitament de les terres llaurades a l’any 1999. Elaboració pròpia amb dades de l’INE

Actualment, del total de les terres llaurades, un 85% es dediquen a la tècnica del secà mentre

que el 15% es destinen a regiu.

El cultiu d’herbàcies és el més nombrós i suposa un 84% de l’aprofitament de les terres.

Aquest grup inclou cereals, lleguminoses, farratges, hortalisses i patates. La resta de la terra es

reparteix fonamental en fruitals i oliverar.

53%34%

4%8%

1%

Afiliació segons règim-2005-

General

Autònom

De la llar

Agrari

De la mar


83

Per subgrups de cultius, el més nombrós correspon als cereals amb un 67,4% seguit del

farratge (18,1%) i dels fruitals (12,44%). La resta dels productes es reparteixen així:

Cultiu Ha %

Cereals 4.705 67,41

Lleguminoses 72 1,03

Farratge 1.267 18,15

Hortalisses (excepte patata) 25 0,36

Patates 6 0,09

Fruiters (clima temperat) 32 0,46

Cítrics 5 0,07

Fruitals secs 868 12,44

Taula 16. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ INE

Un aspecte que cal considerar a dins el desenvolupament del sector primari a Campos, és la

construcció de molins de vent per a l’extracció d’aigua des de la segona meitat del segle XIX.

Aquest fet va permetre en el seu moment la transformació d’una agricultura de secà en una

de regiu, més intensiva i de major productivitat.

Es va produir una especialització de l'agricultura en el conreu d'hortalisses, especialment

patates, i de farratges, per passar posteriorment al conreu de l’ alfals i convertir-se en una

agricultura dirigida a les necessitats de la ramaderia bovina, que va passar a ser la principal

activitat econòmica del municipi durant bona part del segle XX.

Pel que fa el cultiu de la vinya va patir un retrocés amb la entrada de la fil·loxera a1 1875. A

partir d’aquell moment els terrenys dedicats a la vinya foren aprofitats per sembrar-hi tàperes,

un cultiu que per les seves característiques permet combinar-lo amb els cereals. Als anys 40

el cultiu de tàperes proporcionava una riquesa considerable i va arribar a constituir un símbol

de Campos. A l’època actual la davallada dels preus han posat el cultiu en crisis, tot i que al

2001 la Conselleria d’Agricultura del Govern proposà la seva recuperació com a producte

amb denominació d’origen.

Pel que fa a la ramaderia, la tipologia dels bestiars al municipi de Campos per a l’any 1999

segons el Cens Agrari Balear era la següent:


84

Tipologia dels bestiars

Vaccí Oví Porcí Equí Aviram Conills mare Ruscs

Unitats Ramaderes 6.524 13.395 4.715 138 32.412 276 83

Taula 17.Font: Elaboració pròpia amb dades del Cens Agrari Balear (1999)

Gràfic 18. Distribució del bestiar per tipologia.

Segons aquestes dades el bestiar més nombrós era l’aviram, amb un 55% de la totalitat de la

ramaderia censada al municipi de Campos. Un 22% corresponia al recompte oví, mentre que

el nombre de vaques suposava un 11% respecte a la resta del bestiars.

A principis del segle XX, el cultiu d’alfals va condicionar l’augment del nombre de vaques i,

conseqüentment, de la producció lletera. La crisi del sector de l’agricultura ha propiciat que

s’hagi abandonat el cultiu del farratge per alimentar el bestiar. De les 12.000 vaques que hi

havia en 1979 es passà a 6.524 en 1999 i a unes 4.000 en 2000. Actualment queden unes

trenta vaqueries en actiu, a més de la fàbrica de formatges PIRIS, la qual produeix el formatge

que a l’any 1994 en fou el primer homologat per la Comunitat Europea.

4.4.4. El sector secundari

Pel que fa al sector secundari, el nombre d’empreses donades d’alta per a l’any 2005 fou de

396, amb un creixement del 4,36% respecte a l’any 2001. Les activitat industrials suposen un

47,46% del total de les empreses donades d’alta, segons informacions de l’ Institut Balear

d’Estadística.

12%

23%

8%

0%

56%

1%0%

Distribució del bestiar

Vaccí

Oví

Porcí

Equí

Aviram

Conills mare

Ruscs


85

Nombre de llicències: 2003 2004 2005 % increment 2003-2005

Activitats industrials 383 394 396 4,36

Taula 18. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’IBAE

La distribució d’aquestes 396 llicències per a les diferents activitats industrials a l’any 2007 és

la següent:

Gràfic 19. Font: Elaboració pròpia amb informacions de l’Anuari Econòmic “la Caixa” 2005

Aquest gràfic mostra el pes del sector de la construcció al municipi, amb 301 llicències

autoritzades per a 2005 (76% del total), mentre que altres activitats com la indústria química,

metalls o manufactures han rebut 14, 35 i 40 llicències respectivament per al mateix any.

Una de les indústries més representatives per al municipi de Campos és la salinera, que es

dedica a l’extracció i venda de sal i està ubicada al Salobrar. A l’any 1952 s’hi feren una sèrie

de remodelacions a les seves instal·lacions per tal de fer-les més competitives, de manera que

funciona actualment a través de la comercialització de sal a nivell majorista i de hoteleria.

La sal ha estat un important element pel desenvolupament de l’illa, sobretot des de el

punt de vista estratègic. A la zona sud de Mallorca hi estan ubicades les salines del

Palmer a la Colònia de Sant Jordi, aquestes foren les segones salines del mon en ésser

explotades pels púnics i per tant, la sal es un element amb un alt potencial com a

atractiu de la zona.

1% 4%

9%

10%

76%

Distribució de les activitats industrials-total 396-

Energia i aigua

Extracció i transformació

Transformació de metalls

Industries manufactureres

Construcció


86

4.4.5. El sector terciari

Tal i com s’apuntava al començament del capítol, el sector serveis és actualment el suport

econòmic de l’economia de Campos.

Nombre de llicències: 2001 2003 2004 2005 % increment 2001-2005

Comerç al detall 169 176 190 185 9,46

Comerç d'alimentació 49 49 51 49 0,00

Comerç de no-alimentació 111 117 122 124 11,71

Comerç mixt o integrat 9 10 17 12 33,33

Comerç a l’engròs 33 31 34 39 18,18

Activitats industrials 367 383 394 396 7,9

Restauració i bars 69 68 79 92 33,33

TOTAL LLICÈNCIES 807 834 887 897 11,15

Taula 19. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Anuari Econòmic “la Caixa” 2005

Aquesta taula indica el nombre d’empreses donades d’alta als darrers anys. Les xifres mostren

un increment global del nombre de llicències de l'11,15% al 2005.

El nombre de llicències de comerços per a l’any 2005 suposà un 20,62% del total.

Gràfic 20. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Anuari Econòmic “la Caixa” 2005

En relació a l’oferta turística, per a l’any 2005 es comptabilitzaren al terme de Campos 14

establiments. Un dels hotels és el Balneari de la Font Santa, per al qual està previst un impuls

50%

30%

0%

5% 3%

1%

6% 5%

Distribució de les activitats comercials

comercials maioristes

alimentació, begudes i tabac

textil

farmaceutic i perfumeria

Comerç maiorista de bens de consum duradersComerç maiorista interindustrial


87

de les seves instal·lacions, per tal de potenciar el seu caràcter sanitari i assistencial, ja que es

tracta de la única font termal natural a Mallorca (Pla Territorial de Mallorca 2004)

L’ infraestructura turística a Campos i els seu desenvolupament.

L’ infraestructura turística a Campos es escassa si es te en compte el desenvolupament que hi

ha hagut a la resta de les illes Balears, i més tenint en compte que conserva una de les millors

platges de l’illa de Mallorca. Aquest fet suposa que actualment la platja de Campos, (Es

Trenc) tingui una forta e important pressió humana que afecta a la seva conservació, ja que el

nombre de visitants a aquest indret es molt elevat.

Els recursos naturals no son els únics recursos dels que disposa el municipi de Campos, ja que

també disposa, a part de la ja mencionat balneari de la Sa Font Santa, de recursos culturals i

gastronòmics que farien molt atractiva l’estància per visitants amb sensibilitat pel medi

ambient i les tradicions.

Aquest fet, sumat a la manca de beneficis del municipi, fa que sigui urgent planejar una

estratègia que faci possible una major rendibilitat al gran nombre de visitants.

Una estratègia que hauria d’apostar pel desenvolupament d’un turisme alternatiu que

mantingui els nivells de sostenibilitat. El turisme alternatiu es diferencia del turisme de

masses en els següents aspectes:

Turisme de masses Turisme alternatiu

Gran escala. Integrat Petita escala. Domèstic

Turisme de costa d’alta intensitat Turisme dispers de baixa densitat

Propietat de grans empreses

multinacionals

Propietat de petits negocis.

Volum de mercat alt Volum de mercat baix

Activitats: aigua, platja i vida nocturna Natura, cultura i esport

Estacionalitat: alta Estacionalitat: baixa

Domini econòmic del sector turístic Domini econòmic del sector complementari

No retenció dels beneficis Retenció dels beneficis

Consciencia ecològica baixa Consciència ecològica alta


88

Pel que fa l’oferta d’allotjament aquesta es escassa, segons l’anuari turístic de les Balears del

2006 els establiments totals son 16 i 282 places turístiques.

Nombre de places turístiques 2006

TIPUS D’ESTABLIMENT Nombre de places

Hostal residencia 1* 41

Hotel residencia 20

Agroturisme 184

Hotel 2* 37

TOTAL PLACES DISPONIBLES 282 places

Taula 20. Font: Elaboració pròpia amb dades de finestra turística (INESTUR) (2006)


89

4.5 Valoracions DAFO dels aspectes socioeconòmics.

Var internes

Var externes


Oportunitats 1. Municipi atractiu per viure.

Valor ambiental, paisatgístic,

de qualitat de vida i

desenvolupament econòmic

2. L’estructura de població

dominant esta entorn els 25-34,

per tant Campos disposa de

recursos humans pel seu

desenvolupament

3. L’ immigració es diversa i

variada, per tant hi ha ma

d’obra qualificada i altra amb

qualificació més baixa

4. Campos es un municipi on la

seguretat ciutadana es alta o

elevada.

5. L’enquesta de satisfacció determina que

hi ha una part de població nou vinguda que

no s’ha integrat per no haver-hi tingut fills

6. El PTM inclou millorar l’espai de Sa

Font Santa, el que permetria dotar d’una

infraestructura única a Balears.

7. El municipi tant al medi urbà com

natural presenta multitud de barreres que

dificulten la mobilitat dels usuaris.

8. S’estan elaborant unes NN.SS. que

permetran impulsar solucions al problema

de l’habitatge.

9. A Campos hi ha el 16% dels habitatges

buits.

10. El lloguer només representa el 17% de

les llars.

Amenaces 11. Escàs creixement vegetatiu,

encara que la tendència esta

canviant

12. La varietat de tradicions i

festes culturals es pot veure

afectada per l’arribada de nou

vinguts

13. La valoració dels serveis

educatius son bons, encara que

hi ha un alt nombre de

persones que la desconeix.

14. Les infraestructures en

general cobreixen les

necessitats actuals, encara que

s’han de preveure ampliacions

i actualitzacions.

15. Escasses oportunitats de treball

qualificat al municipi

16. Elevada taxa de dependència de la gent

gran

17. No hi ha una estructura associativa i

per tant participativa al municipi

18. L’accés a la vivenda esta molt difícil

per qüestions sectorials i Campos no es

l’excepció.

19. Les noves vivendes no responen a

l’estil arquitectònic de l’entorn segons el

nucli.


90

DAFO per l’ocupació i els sectors econòmics

Var internes

Var externes


Oportunitats 1. L’atur es menor a Campos

que a la mitjana de Balears.

2. L’activitat comercial ha

crescut un 11,15% des de el

2001.

3. La zona de restauració de S’

Estanyol – Sa Ràpita esta molt

lligada al port i te potencial pel

turisme nàutic.

4. Campos disposa d’un entorn

i uns recursos òptims per

potenciar el turisme alternatiu

5. Existència del mercat local

per la venda directa dels

productes locals

6. La superfície de cereal pot ser important

per la generació de bio combustible.

7. L’explotació salinera suposa una

activitat extractiva a la vegada que un

reclam per visitants, pel seu ecosistema

característic

8. Els altres nuclis, llevant Campos, no

disposen d’oferta comercial pròpia.

9. El nombre de places turístiques es molt

baix.

Amenaces 10. Les millores en la

comunicació perjudiquen el

comerç local

11. Existeix una oferta

comercial completa al

municipi, però esta poc

integrada i cohesionada.

12. Els recursos de Campos fa

que molts usuaris es desplacin

d’altres zones de l’illa deixant

impactes negatius al municipi i

no repercutint en beneficis.

13. El sector serveis i la construcció els

que més atur tenen

14. El sector agrari te una escassa

aportació al nombre d’afiliats i fa perillar

la conservació del sector.

15. El sector agrari es poc competitiu en

productes i preus, només el 15% es reguiu

i la resta secà.

16. L’activitat ramadera esta davallant

notablement.

17. Hi ha una manca de diversitat al sector

industrial, on la construcció es el principal

motor i esta minvant el seu creixement


91

5. MOBILITAT I TRASPORTS

5.1. Legislació autonòmica. Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears

La llei de les directrius d’ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries,

BOCAIB núm.48, de 17 d’abril de 1999, establí l’elaboració del Pla Director Sectorial de

Transports de les Illes Balears, amb l’objecte d’ordenar de manera coordinada els diferents

serveis i infraestructures de transport.

El Pla Territorial de Mallorca contempla diferents propostes per tal de respondre a les

necessitats viàries en tant a:

millora de la seguretat física

millora de la fiabilitat en termes de puntualitat

millora de la comoditat

millora de la freqüència de serveis

aconseguir sistemes directes d’origen a destinació

minimitzar la sensació de transbord

La millora global estaria focalitzada cap a l’impuls dels nuclis de mida mitjana per tal

d’equilibrar-ne el desenvolupament econòmic. A part de l’equilibri de la xarxa de carreteres el

PTM contempla la urgència de frenar el transport privat per carretera amb un objectiu clar de

millora dels transports col·lectius com a alternativa competitiva al transport privat. Un fet que

als darrers anys ha anat pel camí contrari.

En aquest sentit els objectius estratègics del Pla són els següents:

aconseguir una major utilització del transport públic davant el privat: passar d’un

12% a un 25% d’utilització;

aconseguir combinacions adequades i competitives entre transport marítim i

terrestre. Aconseguir també un abaratiment dels costos entre les illes i la península

tant en viatge marítims com aeris;

consolidar els transports públics de les Illes Balears, tant a nivell insular com inter

insular.

Les propostes d’acció en aquest sentit va encaminades a:


92

millora de la capacitat viària

variants de carreteres per evitar nuclis urbans

propostes de vies parc

segon cinturó de Palma

El Pla Director Sectorial de Transports de les Illes, segons disposen els articles 62-65 de la

citada llei, ha de considerar els modes i les relacions de transports següent: transport per

carreteres, ferroviari, inter insular, no motoritzat i coordinació i integració inter modal.

De les propostes del PTM que afecten al municipi de Campos són:

a. variant de 2 carrils a Campos

b. desenvolupament del concepte via parc, aprofitant la configuració actual de

2 carrils però dotant d’elements paisatgístics que millorin la qualitat

ambiental.

5.2. Infraestructura viària

La xarxa pública de carreteres està integrada principalment per la carretera convencional C-

717, que uneix Llucmajor – Campos - Santanyí. Per arribar a la zona costera del terme, la

xarxa compta amb els accessos a Sa Ràpita a través de la PM-603 (10,2Km) i ja fora del

municipi des de Campos a la Colònia de Sant Jordi per la carretera PM-604.

Respecte a la connexions amb els altres municipis limitats, Campos està comunicat

directament amb Felanitx per la PM-512 (11,7Km) i amb Porreres per la PM-504 (9,8Km).

Per arribar al nucli de Ses Salines la comunicació es realitza a través de la carretera 610-1

(11,8Km)

A continuació s’adjunta una informació facilitada pel Consell de Mallorca sobre la xarxa de

carreteres ubicades al municipi.

Detall de la xarxa viària actual al municipi de Campos:


93

Mapa 16. Font: Mapa de Carreteres del Dpt. D’Obres Publiques (Consell de Mallorca)

Llucmajor (C-717)/ s’Arenal, rotonda (PMV-601-4) 10,9

Campos (C-717)/ sa Ràpita (PMV-602-1) 10,2

Campos (C-717)/ PM-610 11,8

Campos (C-717)/ Felanitx (C-714) 11,7

Porreres (PM-502,PM-503A,PM-510)/ Campos (C-717) 9,8

Taula 20. Dades de carreteres. Font: Consell Insular de Mallorca

En relació a la informació sobre l’Índex de Perillositat (IP), la Direcció General d’Obres

Públiques té establerts diferents intervals de perillositat compresos entre >75, 75-50, 30-50 i

<30.

Al terme de Campos, s’hi han definit 2 trams diferents: un de perillositat 50-75 en la carretera

que uneix Campos i Sa Ràpita i un altre de grau inferior de perillositat entre el nucli de

Campos i Porreres, tal i com mostra el mapa següent:


94

Mapa 17. Font: Mapa de Carreteres del Dpt. D’Obres Publiques (Consell de Mallorca)

5.3. Trànsit

La situació del terme municipal de Campos en quant a trànsit es presenta amb el següent

panorama:

Turismes Camions Altres TOTAL

Parc de Vehicles 2000 4.211 926 749 5.886

Parc de Vehicles 2001 4.367 976 808 6.151

Parc de Vehicles 2002 4.528 1.030 838 6.396

Parc de Vehicles 2003 4.636 1.062 871 6.569

Parc de Vehicles 2004 4.757 1.066 879 6.702

Parc de Vehicles 2005 4.974 1.102 889 6.965

Taula 21. Parc automobilístic. Font : IBAE actualitzat per Anuari econòmic “la Caixa” 2005

El tipus de vehicle més utilitzat pels campaners és el turisme, el qual suposa un 71,4% del

total dels vehicles del terme. La resta del parc automobilístic queda repartida entre el 15,8%

per als camions i un 12,8% per als altres (tractors, motos).

Segons dades de l’Anuari econòmic de “la Caixa” 2005 les variacions experimentades en el

parc automobilístic de Campos entre els anys 2000-2005 són les següents:


95

Variació total

vehicles de

motor

Variació

turismes

Variació camions

i furgonetes

Variació altres

vehicles a motor

18,3% 18,1% 19,0% 18,7%

Taula 22. Variació del parc automobilístic. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Econòmic de “la Caixa” 2005

Aquestes xifres posen de manifest la tendència generalitzada a la motorització de la població

d’una manera progressiva i constant. Segons dades de l’ Institut Balear d’Estadística, el parc

automobilístic del terme de Campos suposa un 0,88% del parc de vehicles total de les Illes

Balears.

A continuació es mostra un gràfic comparatiu sobre el parc automobilístic entre els anys 2000

i 2005 al terme de Campos:

Gràfic 21. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Anuari Econòmic de “la Caixa” 2005 i l’IBAE

El creixement del parc de vehicles per a l’any 2005 fou un 5,4% superior a l'experimentat

l'any anterior (12,9%).

Comparant l'índex de motorització del conjunt de les Illes Balears amb el de Campos:

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Evolució del parc de vehicles motoritzats

Altres

Camions

Turismes


96

Any 2005 Campos Illes Balears

Població 8.122 983.131

Nombre vehicles 6.965 787.713

Índex de motorització 0,86 0,80

Taula 23. Comparació parc de vehicles a Campos i Balears. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBAE

S'observa com l'índex de motorització de Campos és lleugerament superior al total de les Illes

Balears.

A continuació s’adjunta una informació que mostra la Intensitat Mitjana Diària per a les

carreteres del municipi de Campos. La informació ha estat facilitada pel Consell de Mallorca i

dóna dades per als anys 2000 a 2005.

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Població 7.074 7.132 7.330 7.625 7.898 8.122

Ma-19 12.348 14.852 15.357 15.971 E 16.247

Ma-5040 2.900 3.190 E 3.480 E 3.770 E 4.457

PM-604 5.135 5.648 E 6.161 E 6.674 E 7.118

PM-504 2.414 2.655 E 2.896 E 3.137 E 3.936

Taula 24. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Dpt. d’Obres Publiques (Consell de Mallorca)

Les xifres acompanyades de la lletra E indiquen valors estimatius, mentre que els números

sense lletra indiquen els valors reials obtinguts a les estacions de mesura. La pujada de

vehicles que transiten per a la carretera Ma-19 entre Llucmajor i Campos ha arribat casi al

30% en 3 anys. L’estimació per a les altres carreteres és similar.

La afluència de vehicles per a les carreteres interiors del municipi és significativament menor

que per a la Ma-19, ja que es tracta de carreteres de màxima intensitat durant l’època estival.

5.4. Transport col·lectiu:

Al terme de Campos, el transport col·lectiu està integrat per autobusos que connecten la ciutat

de Palma amb diferents punts del municipi. Les línies fonamentals són aquestes:

LÍNIA: IB-33: el titular és l’empresa Transunión Mallorca S.L.

a) Palma > Llucmajor > Campos > Santanyí > Porto Petro > Cala d'Or > Felanitx

http://tib.caib.es/terrestre/doc/autobuses/IB-33Palma-Santanyi-CalaDOr.pdf


97

Aquesta línia compta amb 11 freqüències des de el nucli de Campos diàriament per als

dies feiners, 8 per als dissabtes i en fa 3 per als diumenges i festius.

b) Palma > Llucmajor > Campos > Colònia Sant Jordi > Santanyí > Felanitx

Aquesta línia compta amb 11 freqüències des de el nucli de Campos diàriament per als

dies feiners, 7 per als dissabtes i en fa 3 per als diumenges i festius.

c) S’ Estanyol > Sa Ràpita .

Aquesta línia cobreix la fracció Sa Ràpita- Ses Covetes – Campos , amb 2 freqüències

cada dia.

LÍNIA: IB-13 : el titular és l’empresa Autocars Caldentey S.L.

d) Palma > Campos > Portocolom

Aquesta línia comunica Campos amb Llucmajor i Felanitx amb 1 freqüència diària per a

dies feiners.

LÍNIA: HOSPITAL DE MANACOR: el titular és l’empresa Autocars Manacor S.A.

e) H. Manacor > Porreres > Campos > Santanyí > Es Llombards > Ses Salines >Colònia

de Sant Jordi

Aquesta línia comunica Campos amb l’Hospital de Manacor amb 4 freqüències diàries

per als dies feiners i 2 per als dissabtes.

Font: http://tib.caib.es/terrestre/autobusos.ca.htm

5.5. Comportament social

Tal i com han mostrat les xifres recollides anteriorment, la utilització de vehicles a motor a

Campos supera lleument la xifra de motorització de Balears per a la totalitat de la població.

La relació entre la població censada i els vehicles registrats dóna un índex de 0,86 vehicles

per habitant. Ara bé, si considerem el volum de població entre 16-65 anys, es a dir, en edat de

treballar des del punt de vista cronològic i que possiblement necessitin d’un transport per

http://tib.caib.es/terrestre/doc/autobuses/IB-33Palma-ColoniaSantJordi-Santanyi.pdf

http://tib.caib.es/terrestre/doc/autobuses/IB-33Palma-Campos.pdf

http://tib.caib.es/terrestre/doc/autobuses/IB-13Palma-Algaida-Montuiri-Porreres-Felanitx.pdf

http://tib.caib.es/terrestre/doc/autobuses/HOSPITAL%20MANACOR-Porreres-Campos-Santanyi-Es%20Llombards-Ses%20Salines-ColiniaSJordi.pdf

http://tib.caib.es/terrestre/doc/autobuses/HOSPITAL%20MANACOR-Porreres-Campos-Santanyi-Es%20Llombards-Ses%20Salines-ColiniaSJordi.pdf

http://tib.caib.es/terrestre/autobusos.ca.htm


98

acudir a la feina, sortiria una taxa d’1,3 vehicles per persona, es a dir, tots els habitants referits

estarien en disposició d’un vehicle a motor per als seus desplaçaments.

En tot cas, aquestes xifres posen de manifest la dependència que avui en dia presenta l’home

amb respecte a l’automòbil particular, un fet directament relacionat amb l’estil de vida actual,

la qualitat de vida i el desenvolupament de les noves tecnologies.


99

5.6. Valoracions DAFO

Var internes

Var externes


Oportunitats 1. Per dins el poble el 55% es

realitza a peu o en bicicleta

2. L’estat de les carreteres es

bo per un 57% dels enquestats i

millorable per un 27%

3. Els motius de mobilitat per

comprar dels residents de

Campos representa el 72% i

bastant freqüents

4. El traçat del casc antic i la morfologia

urbana no permet una capacitat molt

elevada de mobilitat.

5. De les persones que fan feina al

municipi el 72,46% va a la feina en cotxe.

6. Existeixen dubtes sobre com gestionar

la mobilitat a l’interior del nucli

7. L’ utilització del transport públic es

molt baixa, per motius de feina un 0,48%

Amenaces 7. Campos esta molt ben

connectada el que suposa un

risc per l’arribada massiva.

8. Campos disposa de dues

rondes i un eix central de pas.

9. El nombre de vehicles continua

augmentant

10. L’aparcament al centre el complicat

11. Determinats espais naturals estan

saturats per la pressió dels cotxes, com Ses

Covetes.


100

6. MEDI AMBIENT

6.1. Tractament de l’aigua.

L’aigua que consumeix el municipi de Campos prové de 3 pous, Son Rosselló I, Son Rosselló

II i Rotes de Son Grau. Aquest 3 pous abasteixen el subministrament del poble.

Pel que fa el darrer any les reserves fan pensar que la situació es bona, donat que sense ser un

any excessivament plujós, però la situació es diferent per una banda la contaminació de les

aigües es molt alta, això explica que les reserves d’aigua U.H.18 siguin tan altes, no es així

per la font principal dels recursos hídrics del poble, com son les altres U.H. en contacte, on la

salinització encara no es tan important, però ho arribarà a ésser.

Gràfic 22. Evolució de les reserves d’aigua. Estat dels aqüífers de Balears.

Fins i tot fent una comparativa amb les reserves de la mitjana de Mallorca es veu que esta

molt per sota.

6.1. Tractament de l’aigua

6.1.1. Legislació Autonómica

La gestió pública de l'aigua al territori balear es regeix pel Pla Hidrològic Balear (PHIB) el

qual fou aprovat pel RD378/2001, BOE núm. 96, de 21 d’abril de 2001. La llei 29/1985, de 2

d’agost, sobre Aigües (L.A) estableix en el seu punt 38.1 que la Planificació Hidrològica és

l’eina adequada per tal d’aconseguir una gestió de recursos que harmonitzi amb la protecció

0102030405060708090

100

sete

mb

re -

06

oct

ub

re -

06

no

vem

bre

-0

6

des

emb

re -

06

gen

er -

07

feb

rer

-0

7

mar

ç -

07

abri

l -0

7

mai

g -

07

jun

y -

07

julio

l -0

7

ago

st -

08

sete

mb

re -

08

%

Evolució de les reserves d'aigua al darrer any

U.H. Campos Llucmajor

Conjunt Mallorca


101

del Medi Ambient i també amb la resta dels recursos naturals, protegint-ne la qualitat; el punt

2 afegeix que la planificació es realitzarà a través dels Plans Hidrològics de Conca dins el

marc del Pla Hidrològic Nacional.

El principal recurs hídric de l’arxipèlag Balear són les aigües subterranis. Aquest recurs

natural constitueix un bé públic de màxim interès. El PHIB estableix diferents Unitats

Hidrològiques a través de les quals es fa un control periòdic dels nivells dels aqüífers i de la

seva qualitat química, per tal de dur a terme una correcta gestió.

El territori mallorquí es divideix en 21 Unitats Hidrològiques i compta amb 16 punts de

control piezomètric. El municipi de Campos pertany a la unitat hidrogeològica UH 18.21

(Junta d’Aigües, 1988) corresponent a la zona Llucmajor - Campos.

6.1.2. Qualitat i consum d’aigua

El punt 2.3 d’aquest document sobre Hidrologia del Medi Físic recull detalladament les

especificacions pròpies de la UH 18.21 en quant a la seva qualitat (Conselleria de Medi

Ambient, Direcció General de Recursos Hídrics, 2003).

Qualitat de les aigües subterranis:

La conclusió més significatives per a la UH 18.21 és un fort procés d’intrusió marina que

s’estén cap a l’interior de la unitat des de la línia de costa.

El resultat són aigües netament clorurades sòdiques, especialment per al territori entre

Campos i Ses Salines, tot i que la tendència hi sembla ser a la baixa. La concentració d’ions

nitrats és molt superior a la desitjada per a aigües de consum humà. La concentració de sulfats

també presenta variacions sectorials, molt elevades en alguns punts d’alt contingut de clorurs.

L’evolució piezomètrica per a aquesta zona presenta un descens progressiu, tot i que a la zona

sud de Campos s’ha registrat una millora durant l’any 2003.

Qualitat de les aigües de consum:

En relació a la qualitat de l’aigua de consum per al municipi de Campos, hi ha manca de

dades. S’adjunten els valors referència per a aigües potables de consum públic.


102

Paràmetres de qualitat de les aigües potables de consum públic

PARÀMETRE LÍMIT ADMISSIBLE ORIGEN SIGNIFICACIÓ SANITÀRIA

Clorurs 250 mg/L Intrusió marina Indicador de salinitat Efecte

corrosiu sobre las conduccions

(dissolució possible de materials

nocius). Tòxics para los vegetals.

Conductivitat 2500 µS/cm Salts dissoltes Indicador del nivell de salinitat

total y de possible

presència de certs ions (sodi,

clorurs, etc.) en concentració

excessiva.

Nitrats 50mg/L Descomposició

microbiana de matèria

orgànica nitrogenada.

Addicció de nitrats com a

fertilitzants.

Toxicitat: es poden transformar

en nitrits (especialment en el

estómac dels lactants).

Sulfats

250 mg/L Geològic: sulfat càlcic,

etc.

Efectes laxants i/o purgants a

concertacions elevades

(especialment associats a

magnesi) variables segons la

sensibilitat i l’adaptació

Taula 25. Font: Laboratori d’Anàlisi d’Aigües del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Balears

Consum d’aigua:

Les dades del consum d’aigua per a l’any 2005 facilitades per l’Ajuntament de Campos són

les següents:


103

2005 Sa Ràpita- Ses

Covetes

Campos TOTAL m3

gener - febrer 14.838 m3 15.612 m3 30.450

març - abril 24.394 m3 20.712 m3 45.106

maig - juny 41.201 m3 21.419 m3 62.620

juliol - agost 68.508 m3 26.544 m3 95.052

setembre - octubre 41.466 m3 13.221 m3 54.687

novembre - desembre 20.932 m3 16.278 m3 37.210

TOTAL CONSUM

ANUAL

211.339 113.786 325.125

Taula 26. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Ajuntament de Campos

Gràfic 23. Font: Elaboració pròpia amb informació de l’Ajuntament de Campos

Representant les dades s'observa com el consum d'aigua augmenta substancialment durant els

mesos de juliol i agost. Aquest augment és molt més gran als nuclis de Sa Ràpita i Ses

Covetes ja que es tracta de dues poblacions eminentment estiuenques, tal i com s’apuntava a

l’apartat 4.1. sobre demografia d’aquest informe.

El creixement urbanístic i la tipologia urbanística esta incrementant la quantitat d’aigua

utilitzada al municipi de Campos als darrers anys. Sobretot al nucli de Campos que es el que

esta experimentant la major part del creixement.

EVOLUCIÓ ANUAL DEL CONSUM D'AIGUA 2005

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

ge

n-f

eb

ma

rç-a

bri

l

ma

ig-j

un

y

juli

ol-

ag

ost

se

t-o

ct

no

v-d

es

m3 Campos

sa Ràpita- Covetes


104

Gràfic 24. Consums d’aigua als nuclis principals del municipi. Font: dades facilitades per l’ajuntament

L’augment a Campos es molt important arribant a incrementar-ne en 3 anys el consum

d’aigua en un 50%.

6.1.3. Aigües residuals i depurades

Les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), són instal·lacions ubicades

habitualment a l’aire lliure on les aigües procedents de la xarxa de clavegueram públic es

sotmeten a tractament per tal de reduir els seus nivells de contaminació fins que es puguin

conduir a la mar o bé a alguna altra xarxa de reutilització adequada.

Bàsicament, aquest tractament consisteix en separar els diversos productes i substàncies de

rebuig que acompanyen a les aigües, ja sigui en suspensió o bé en dissolució. Aquests

productes són fonamentalment plàstics, greixos, matèries orgàniques, metalls, arenes,

productes químics, etc.

Nivells de tractament:

És l’aplicació de diferents mètodes en funció del grau de purificació que es vulgui obtenir.

D’aquesta manera en trobem diferents nivells de tractaments:

Pretractament: procés de separació de residus voluminosos (plàstics, teles, etc.)

Tractament primari: consisteix en una sedimentació dels materials suspesos a

l’aigua, ja sigui com a conseqüència del repòs de l’aigua o per afegir-hi

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

2004 2005 2006

Distribució del consum d'aigua per nuclis de població (m3)

Campos

Ses Covetes -Sa Rapita


105

substàncies químiques quelants que afavoreixen la sedimentació. Aquest

tractament primari inclou neutralització del pH o l’eliminació de contaminants

volàtils com l’amoníac.

Tractament secundari: consisteix en l’eliminació de les partícules col·loïdals i

similars. Habitualment s’utilitzen bactèries aeròbies que digereixen la matèria

orgànica: es mescla l’aigua residual que surt del tractament primari amb fangs

carregats de microorganismes - fangs actius- en unes condicions aeròbies

adequades per al creixement de les bactèries. Després se’n fa decantació dels fangs

i separació de l’aigua que surt rebaixada d’impureses.

Tractaments més avançats: consisteixen en una sèrie de processos físics i químics

més especials per eliminar de l’aigua contaminants concrets: fòsfor, nitrogeno,

minerals, metalls pesats, virus, compostos orgànics, etc.

El municipi de Campos disposa d’una depuradora per tal de realitzar els tractaments adients a

la xarxa d’aigües residuals. La depuradora està ubicada a la carretera cap a la Colònia de Sant

Jordi, Km 3.5. Les característiques de la depuradora han estat facilitades per l’IBASAN.

Característiques de la depuradora de Campos:

- Any de construcció: 1998

- Habitants que dóna servei: 8.000

- DOT (litres/habitant/dia) : 150

- Tipus de tractament: secundari

- Cabdal (m³/mes): 36.000

- Cabdal 2004 (m³/any 2004): 68.834

- Vessament: llacuna

- Reutilització: tràmit

- Espessidor: Sí

- Bombaments: 1

Taula 27. Dades de l’estació depuradora de Campos. Font: Elaboració pròpia a partir de la informació de l’IBASAN

6.2 L’energia

Dia 6 d’abril de 2001 es va aprovar el Pla Director Sectorial energètic amb la finalitat

d’optimitzar el consum energètic amb una major eficiència i un estalvi responsable. El servei


106

ha de ser de qualitat respectant l’entorn ambiental durant el subministrament i distribució de

l’energia.

Mallorca pateix una enorme dependència de recursos externs de manera que les úniques fonts

d’energia que es poden considerar pròpies són les energies renovables (1,6% sobre el total) i

la transformació dels residus sòlids urbans. (6,4% de la generació elèctrica equivalent al 4%

del combustible primari) .

L’estratègia energètica de Mallorca persegueix els següents objectius:

diversificació energètica: millora i ampliació de les línies de distribució,

soterrament de les línies existents d’acord amb criteris mediambientals i

introducció de gas natural;

modernització de la xarxa i de les centrals actuals;

estalvi energètic per a tots els sectors de la societat: optimització de les

construccions, dissenys bioclimàtics i aprofitament de l’energia solar per a reduir

les necessitats en quant a calefacció, refrigeració, ventilació o enllumenament;

utilització de carburants menys contaminants o de combustibles ecològics: bio

dièsel (produït a partir d’oli vegetal) o gas natural (previst per al sector del

transport públic i oficial);

aprofitament dels residus sòlids urbans.

Les previsions d’aquest Pla contemplen el subministrament de gas natural a l’illa de Mallorca

mitjançant un gasoducte, connectant la península amb Mallorca, directament pel municipi de

Palma, concretament per la zona de Sant Joan de Deu. A continuació s’establirà una xarxa de

distribució per donar cobertura a tota l’illa.

La Unió Europea s’ha compromès per a l’any 2010 que les fonts energètiques renovables

arribin al 15% del consum d’energia primària dels països membres. Les energies renovables

de major potencial a l’illa de Mallorca són la solar i la biomassa; també s’hi proposa fomentar

l’eòlica, mini hidràulica i geotèrmica.

Als darrers temps s’han produït noves solucions per la generació d’energia, sobretot per part

de la cogeneració, conjuntant energia solar i eòlica potenciada per bateries d’hidrogen.


107

Aquests prototips estaran disponibles en breu i suposaran una millora considerable a la ja

productiva generació amb energies renovables.

6.2.2. Consum elèctric

A continuació es presenten les dades del consum elèctric facturat al municipi de Campos

proporcionades per la companyia Gesa - Endesa i referides al període 1994-2004.

Les xifres estan passades a unitats Tep ( Tones Equivalents de Petroli):

Energia facturada per GESA (kWh)

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Total 18.801,94 22.906,77 25.478,16 27.497,98 28.047,36 29.170,82 32.687,01 33.771,47 36.669

Ús domèstic

7.648,24 11.417,62 13.131,92 14.125,82 14.174,94 14.983,65 16.975,74 17.777,95

Resta de consum

10.513,53 10.706,74 11.144,84 11.406,98 11.925,67 12.341,69 13.346,97 13.733,86

Taula 28. Font: elaboració pròpia amb dades de l’IBAE

Gràficament es representa l’evolució del consum elèctric a Campos de la següent manera:

Gràfic 25. Font: elaboració pròpia amb dades de l’IBAE.

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

18.000,00

20.000,00

19

97

19

98

19

99

20

00

20

01

20

02

20

03

20

04

kWh

Evolució del consum elèctric

Ús domèstic

Resta de consum


108

Un anàlisi d’aquest gràfic permet observar que el municipi de Campos es caracteritza per un

augment lent però progressiu del consum elèctric en el temps, tot i que entre els anys 2000-

2001 es manté casi invariable. El percentatge d’increment entre 2003-2004 suposa un 3,3%.

Aquesta taula també posa de manifest que el consum domèstic és el que més energia factura

del total del municipi. D’una manera visual es pot apreciar comparativament la facturació

domèstica respecte a la global de municipi.

El consum domèstic suposa pràcticament el 50% del consum total del municipi d’una forma

casi permanent des de la dècada dels noranta. A l’any 94 el consum domèstic suposava un

56% del total i 10 anys més tard va suposar un 53%. Aquesta tendència presenta una

puntualització per a l’any 97, en el qual hi va baixar al 41% i durant 1998 també s’hi va notar

un descens per sota del 50%.

Si manegem les dades facilitades per la companyia Gesa - Endesa surt un consum elèctric per

habitant al municipi de Campos, diàriament i anualment. Les dades es mostren en KWh:

Taula de consums

Com es veu, a l’ es va produir un increment del consum elèctric domèstic i que va davallar

per als 2001-2002, tornant-ne a pujar a partir dels anys 2000. Actualment la Conselleria de

Medi Ambient està duent a terme diverses iniciatives per tal de contenir aquesta pujada

continuada d’energia any darrera any.

Pel que fa al consum elèctric per sectors, la Companyia Gesa - Endesa ha facilitat informació

sobre facturació per sectors. Les dades es mostren en las següent taula.

Dades de consum elèctric en kW/H per subsectors:

TIPUS D'ACTIVITAT 2001 2002 2003 2004 %

increment

2003-2004

Domèstic 14.174.935,0

0

14.983.649,0

0

16.975.741,0

0

17.777.984,0

0

4,73

Comerç i Serveis 6.534.347 6.347.835 6.899.665 7.378.136 6,93

Alimentació, begudes i tabac 847.627 928.736 994.275 901.721 -9,31

Maó , rajoles , taules, vidre 43.800 265.504 226.718 235.532 3,89


109

Química i petroquímica 2.196 1.567 2.742 1.706 -37,78

Màquines, aparells elect. autom. 1.672 2.738 9.482 26.307 177,44

Paper arts gràfiques 16.530 23.559 32.408 27.820 -14,16

Indústria transformadora 108.766 124.908 133.526 152.911 14,52

Siderúrgia, Fundició i Metal·lúrgia 148.314 187.807 194.004 188.355 -2,91

Indústria tèxtil i calçat 23.046 27.906 22.812 19.134 -16,12

Agricultura i Ramaderia 1.827.951 1.742.475 1.810.171 1.827.846 0,98

Construcció i obres públiques 498.950 541.776 610.335 627.519 2,82

Adm. serv. públ/capt.i distr.

d'aigües

1.901.469 1.958.395 2.525.398 2.543.785 0,73

Enllumenat públic 1.586.434 1.558.424 1.776.004 1.768.499 -0,42

Taula 29. Font: Elaboració pròpia amb dades de la Companyia Elèctrica GESA (2004)

El sector que més energia consumeix per a l’any 2004 després del familiar són els comerços i

serveis, que absorbeixen un 22% del total facturat. Els serveis públics com són la captació i

distribució d’aigües públiques i l’enllumenat públic facturen conjuntament un 13% del total

del municipi. El sector de l’agricultura i la ramaderia suposa un 5,4% del total de l’energia

facturada a Campos. El sector industrial factura un 4,6% de l’energia del municipi mentre que

la construcció en factura un 1,8%.

No obstant això cal destacar és l’increment de consum elèctric que han experimentat la

construcció i afines de l’any 2004 respecte a l’any 2001. El sector de la construcció i obres

públiques ha facturat un 25% més per a l’any 2004 respecte a 2001, mentre que el sector

integrat per maons, rajoles i taules ha facturat un 437% més respecte a l’any 2001.

En la següent taula s’han agrupats els subsectors en conjunts amb activitats afins i se n’ha fet

un càlcul de l’increment d’aquestes activitats entre els anys 2003 i 2004. Els resultats es

donen en kWh/H:

Dades de consum elèctric en kW/H per grups d’activitat:

TIPUS D'ACTIVITAT 2001 2002 2003 2004 %

increment

2003-2004

Domèstic 14.174.935 14.983.649 16.975.741 17.777.984 4,73

Serveis públics i aigua 3.487.903 3.516.819 4.301.402 4.312.284 0,31

Comerç i Serveis 6.534.347 6.347.835 6.899.665 7.378.136 6,93


110

Indústria 1.191.951 1.562.725 1.615.967 1.553.486 -3,86

Agricultura 1.827.951 1.742.475 1.810.171 1.827.846 0,98

Construcció 498.950 541.776 610.335 627.519 2,28

Taula 30. Font: elaboració pròpia amb la informació de Gesa - Endesa (2004)

Aquestes xifres donen una aproximació de les activitats que més han variat el consum

d’electricitat entre els anys 2003-2004, de manera que al sector de la indústria ens apareix un

creixement negatiu de –3,86 de 2004 en relació a 2003. Aquest decrement està lligat al

descens general del sector industrial , tot i que l’activitat de màquines, aparells i

automobilisme, que va experimentar un augment del 177% entre el any 2003 i 2004. La

indústria química i petroquímica així com el sector de begudes i tabac han patit forts

decrements (-37,7% i -9,3%, respectivament).

Per concloure, la situació de consum elèctric al municipi de Campos per grups d’activitat

quedaria de la següent manera:

Gràfic 26. Font: elaboració pròpia amb la informació de Gesa - Endesa (2004)

Aquest gràfic dóna idea del pes que para la facturació del municipi suposa el consum

domiciliari d’energia. Aquesta informació permet suposar cap on haurien d’anar les

iniciatives per tal de fomentar l’ús racional d’energia al municipi.

53%

13%

22%

4,6%5,4% 2%

Facturació d'energia per activitats 2004

Domèstic

Serveis públics i aigua

Comerç i Serveis

Indústria

Agricultura

Construcció


111

6.2.3. Les energies renovables

La substitució dels combustibles fòssils per energies renovables comporta un doble benefici,

per una banda el mediambiental, i per l’altra l’estratègic de poder generar de manera

autònoma l’energia que es consumeix.

Per tant el sector energètic es un element estratègic clau per poder desenvolupar un territori i

l’escenari mundial obliga a impulsar la generació amb l’ utilització d’energies renovables.

No s’han trobat estadístiques a nivell municipal que detectin quina es l’ implantació de les

energies renovables, però pel que es veu a Balears la implantació es escassa. Només el 1,38%

de l’energia que es produeix prové d’energies renovables.

6.3 Gestió dels residus

El Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus a Mallorca (PDSGRSUM) fou aprovat a

l’any 2000 a través del Decret 21/2000, de 18 de febrer ), on s’estableixen propostes per a la

gestió de residus urbans i es delimiten les zones per a l’ instal·lació d’infraestructures i

d’equipaments.

En aquest sentit, tal i com es comentava al punt 3 sobre Ordenació del Territori. l’estació de

transferència ET-4 Sud es localitza en la Mancomunitat del Sud de Mallorca (Campos,

Felanitx, Santanyi i Ses Salines), i la seva ubicació és Campos.

L’article 3 del decret 21/2000 estableix com objectiu del PDSGRSUM assolir el següents

percentatges de recollida selectiva: el 56% de la fracció orgànica, el 30% de paper, el 41% de

vidre i el 22% d’envasos lleugers.

Així mateix, l’article 8 sobre separació domiciliària estableix que per a la recollida selectiva

domiciliària dels residus urbans, se n’haurà d separar de la següent manera:

a) fracció orgànica

b) paper i cartró

c) vidre

d) envasos lleugers

e) resta


112

Al igual que altres aspectes medi ambientals, la producció de residus a Balears presenta una

tendència generalitzada a l’augment la qual cosa està en relació directa amb el

desenvolupament i l’enriquiment de les societats occidentals, encara que altres cultures fan

del residu una part final de la compra retornant a qui genera el propi residu el seu cost en

l’eliminació.

El següent gràfic mostra l’evolució de la producció de residus a Mallorca amb constant

augment, des del 1999

Gràfic 27. Font: Fins 2002 dades de l’informe del GOB. Del 2003-2006 les dades son del departament de residus del consell

de Mallorca.

Com es veu al gràfic anterior, la prospecció de la generació de residus a l’any 2011 amb el

creixement promig entre el 2000-2006 fa que es superin el milió de tones tractades al 2011.

Aquesta tendència a més cada vegada inclou residus més contaminant i implica l’exportació

de la contaminació fora de Campos i un model insostenible pel conjunt de l’illa.

La relació entre la producció de residus i l’evolució de la població, per tant l’indicador per

mesurar la producció de residus es la producció per habitant, en aquest sentit també es veu un

augment com es mostra al següent gràfic:

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

ton

es

Evolució teórica de residus tractats


113

Gràfic 28. Font: Elaboració pròpia amb dades de la direcció de residus del consell de Mallorca.

La producció per habitant i dia també ha anat creixent i no s’espera només un creixement

relacionat amb l’augment de la població, sinó que també la mateixa població produirà més

residus per habitant. L’escenari plantejat s’ha calculat amb la mitjana de la taxa de creixement

produïda entre els anys 2000-2006.

6.3.1. Recollida selectiva

Al municipi de Campos es fa separació i recollida selectiva de paper, vidre i envasos. El

Consell de Mallorca ha facilitat aquestes dades sobre recollida selectiva de paper - cartró,

vidre i envasos:

Kg. PAPER Kg. VIDRE Kg. ENVASOS

1999 258.475 91.970

2000 219.662 152.082

2001 212.440 145.298

2002 183.035 139.472 8.320

2003 171.380 122.860 25.380

2004 138.240 146.280 14.948

2005 237.740 192.760 89.760

2006 296.860 212.420 89.780

Taula 31. Font: Informació sobre paper, vidre i envasos (Consell de Mallorca)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Kg/

hab

/dia

Evolució de la producció per habitant i dia a Mallorca


114

L’evolució en base 100 (respecte l’any 1999) del reciclatge mostra com no s’ha incentivat el

reciclatge als darrers anys, només darrerament amb l’aparició de la recollida porta a porta hi

ha un petit increment.

Gràfic 29. Evolució del reciclatge de paper i cartó en base respecte els valors de l’any 1999.

6.3.2. Gestió dels residus

Pel que fa la gestió dels residus han sofert canvis amb la revisió del pla director sectorial de la

gestió de residus. La major novetat que preveu es l’ utilització de plantes anomenades

(estacions de tractament), l’estació de tractament a la que pertany Campos es l’ E.T.4. Sud.

Pel que fa la estació de transferència (E.T.4 sud) localitzada al municipi de Campos a la

carretera de Campos - Santanyi, km.42. Les dades de recollida pel 2006 eren les següents:

0

50

100

150

200

250

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

evo

luci

ó b

ase

10

0

Evolució en kg reciclats en base 100

Kg. PAPER

Kg. VIDRE


115

Gràfic 30. Tipologia de residus arribats a la ET4. Font: Consell de Mallorca.

RECOLLIDA SELECTIVA a Campos (paper, vidre, envasos)

KG/hab./any

1999 49,78

2000 52,55

2001 50,16

2002 45,13

2003 41,92

2004 37,92

2005 49,07

2006 59,76

Taula 32. Font: Elaboració pròpia amb informació sobre paper, vidre i envasos tenint en compte la població de fet

calculada pel Consell de Mallorca.

Respecte a la composició dels residus urbans, en general a les Illes Balears, la producció hi

presenta la següent distribució:

93%

3%

4%

0%

Tipologia de residus arrivats a l'E.T.4.

Residus urbans

Paper / carto

Vidre

Envasos lleuger


116

Gràfic 31. Tipologia de residus generats a Campos. Font: IBAE

El 12% dels residus generats a Campos son reciclats. Podem dir que aproximadament estem a

la mitjana, encara que es pot demanar més. De fet a Campos el mes d’octubre s’ha començat a

implantar la recollida selectiva porta a porta, amb dades dels següents anys s’espera un

augment que permeti millorar la situació del reciclatge.

Generalment els residus que majoritàriament es reciclen son 3, paper, vidre i envasos (amb els

seus derivats), però aquest només representen un 39% de la borsa dels fems d’una llar. La part

més important es la generació de matèria orgànica que representa el 40%, es sol fer servir per

fer compostatge. A continuació es presenta la composició dels residus urbans a Balears.

Gràfic 32. Font: Elaboració pròpia amb informacions del Consell de Mallorca

88%

6% 4%

2%

tipologia de residus generats al 2006

RSU

Paper

Vidre

Envasos

40%

19%

10% 10% 8%5% 4% 4%

0%5%

10%15%20%25%30%35%40%45%

Matèria orgànica

Paper i cartró

Vidre Plàstic Tèxtils Metalls Olis Altres

Pe

rce

nta

tge

Tipus de residus

COMPOSICIÓ DELS RESIDUS URBANS A BALEARS


117

Per a la recollida selectiva de residus, les Illes Balears compten amb espais definits

especialment destinats per a aquesta finalitat. L’empresa Dir-me S.A. dóna informació sobre

aquests punts o parcs verds a Mallorca: el municipi de Campos en compta amb dos. Els parcs

verds són espais receptors de residus per reciclar aportats pels ciutadans. Estan situats en els

nuclis urbans, en recintes tancats de titularitat municipal. Els parcs verds estan dotats de

diversos contenidors, cada un dels quals es destina a un tipus de residu diferent i tenen colors

distints per identificar-los més fàcilment. Destaquen els següents:

Contenidor verd: per a tota classe de vidre

Contenidor groc: per a envasos lleugers

Contenidor blau: per a paper i cartó

En els parcs verds es gestionen aquests residus i altres que passen, ja pre classificats, a els

plantes de tractament o bé a les ET. L’ ubicació d’aquests punts al municipi de Campos es

detalla al mapa núm. 6. En quant a la recollida de residus d’altres característiques (agrícoles,

ramaders, industrials i de la construcció) hi ha manca de dades per al municipi de Campos.

Gràfic 33. Localització dels punts verds de Campos. Font: Tirme S.A. www.tirme.com

http://www.tirme.com/


118

6.4 Qualitat atmosfèrica i acústica

Contaminació atmosfèrica

6.4.1 Legislació autonòmica

Reial Decret 1613/1985, d’1 d’Agost, pel qual es modifica parcialment el Reial

Decret 833/1975, 6 de Febrer, i s’estableixen noves formes e qualitat de l’aire en el

que fa referència a contaminació per diòxid de sofre i partícules.

Reial Decret 1321/1992, 30 d’Octubre , pel qual es modifica parcialment el Reial

Decret 1613/1985, d’1 d’Agost, i s’estableixen noves normes de qualitat d’aire en

el que fa referència a la contaminació diòxid de sofre i partícules.

Reial Decret 1073/2002 de 18 d’Octubre sobre l’avaluació i gestió de la qualitat

d’aire de l’ambient en relació amb l’òxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de

nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni.

Directiva 1999/ 30/CE, de 22 d’Abril 1999, relativa als valors límit de diòxid de

sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire ambient.

Encara que el Reial Decret 1073/ 2002 vigent des del dia 30 d’Octubre de 2002 s’han

d’aplicar els valors límit de concentració de diòxid de sofre establerts en el Reial Decret

1613/1985 i Reial Decret 1321/1992 fins a la derogatòria a partir de l’1 de gener de 2005.

Segons la font d’informació de l’IAE, a Campos hi ha 18 empreses registrades com

contaminants.

A continuació es presenta una taula resum dels valors límit per al diòxid de sofre expressats

en µg / m3N, d’acord amb el Reial Decret 1613/1985 i Reial Decret 1321/1992.

Contaminants Valor límit diari Valor límit horari

Diòxid de sofre (SO2) 125 µg/m3 410 µg/m3

Òxids de Nitrogen (Nox) 30 µg/m3 270 µg/m3

Monòxid de carboni (CO) 14 mg/m3 14 mg/m3

Partícules en suspensió (PM10) 50 µg/m3

Composts orgànics volàtils (benzè, toluè i xilè) 10 µg/m3

Ozó (O3) 110 µg/m3

Taula 33. Font Elaboració pròpia.


119

A la taula s’observa la relació dels gasos contaminants de l’atmosfera i els valors límits

establerts.

Dels gasos que figuren a la taula, estan considerats primaris: Diòxid de sofre (SO 2), òxids de

Nitrogen (Nox), Monòxid de carboni (CO), partícules en suspensió (PM10), Composts

orgànics volàtils (benzè, toluè i xilè). L’ozó està considerat com a gas secundari (O3).

El valor límit diari (24 hores>) de SO2, per a la protecció de la salut humana es de 125 µg/m3,

que no espot superar en més de tres ocasions durant un any civil. El valor límit horari per a la

protecció de la salut humana es de 410µg/m3, per a l’any 2003.

Òxids de Nitrogen (NOx), el límit és la suma del NO i NO2, el valor límit per a la protecció

de la vegetació per un any civil és de 30 µg/m3. El valor límit horari del NO2 per a la

protecció de la salut humana és de 270 µg/m3 per a l’any 2003, valor que no es pot superar en

més de 8 ocasions en un any civil.

El monòxid de Carboni (CO), el límit per a la protecció de la salut humana és de 14mg/m3

per a l’any 2003 (mitjana 8 hores en un dia).

El PM10 té un valor límit de 50 µg/m3 per a 24 hores i de 40 µg/m3 per un any civil. El valor

límit per a la protecció de la salut humana és de 60 µg/m3 durant any, 2003, que no es pot

superar en més de 35 ocasions per un any. Pel que fa a la concentració de Benzè el valor límit

anual és de 10 µg/m3. En relació a la concentració de Toluè i xilè no existeix una normativa

que exposi valors límits per a la protecció de la salut humana.

L’ozó (O3), el llindar de protecció de la salut humana estimat és de 110 ug/m3, com a valor

mig de 8 hores. El llindar de protecció de la vegetació és de 200 µg/m3.

La Direcció general de Qualitat Ambiental i Litoral dugué a terme una campanya que

s’inclou dins la planificació general del Servei de Residus i Contaminació Atmosfèrica com

una eina per avaluar la qualitat de l’aire ambient o emissions a les Illes Balears. Aquest

Servei disposa d’un estació mòbil de mesura de contaminants atmosfèrics. La unitat mòbil

situada al terme municipal de Vilafranca, mesurà durant els mesos d’agost a desembre 2004.

Les mitjanes d’aquests cinc mesos apareixen a la següent taula.


120

SO2

(µg/m3)

NO

(µg/m3)

NO2

(µg/m3)

CO

(mg/m3)

O3

(µg/m3)

PM10

(µg/m3)

BEN

(µg/m3)

TOL

(µg/m3)

MAX 4,68 7,24 15,2 0,48 79,58 64,4 0,51 1,84

Diàries

Max.

21,2 12,4 13,2 10,4 11,8 13,2 11,25 10,25

Min. 0,42 0,56 2,64 0,17 38,04 16,2 0,03 0,33

Diàries

min.

15 18,6 20 11,6 17,8 29,2 12,5 12,5

Med. 1,54 v 2,72 v 8,12 v 0,29 58,48 35,4 0,24 N 0,89N

% Val 88,18% 86,90% 86,90% 90,12% 90,12% 86,90% 59,80% 59,80%

Taula 34. Font Elaboració pròpia

A la taula s’observa la mitja de cada un d’aquests gasos per els cinc mesos d’estudi.

Contaminació acústica

En el cas de les Illes Balears tenim la següent legislació:

Decret 20/1987, de 26 de març per a la protecció del medi ambient davant la

contaminació per emissió de renous i vibracions. Aquesta normativa regula els

nivells màxims d’emissió de renous que han de garantir les activitats, tant de

titularitat pública com privada, així com la fixació de nivells màxims de immissió

de renous, independentment la font productora de renou.

Real decret 212/2002 de 22 de febrer per el que es regulen les emissions sonores a

l’entorn degut a determinades màquines d’us al aire lliure.

A la taula que es presenta a continuació figuren els nivells de renou originats per

diverses fonts de transport.

6.4.2. Nivells de renou

Font de transport Nivell de pressió

sonora

Automòbil ralentí des de 7,5 m Entre 40 i 60

Automòbil a 50 Km/h des de 7,5 m Entre 60 i 80

Camió a 50 Km/h des de 7,5 m Entre 75 i 90

Motocicletes a 50 Km/h des de 7,5 Entre 50 i 100


121

m

Avio comercial enlaire a 100 m 110

Avio militar a baix nivell 105 a 120

Llindar de dany de la capacitat

auditiva

Entre 120 i 140

Taula 35. Font Elaboració pròpia

El llindar de dany de la capacitat auditiva és de 120–140 decibels. Els mitjans de transports

que emeten un nivell de pressió sonora més elevada són l’avió comercial i el militar, seguit de

les motocicletes, els camions i finalment els automòbils.

Per al municipi de Campos, tenint en compte la seva situació geogràfica, la distribució

poblacional, el parc d’automòbils existents i la xarxa de carreteres amb què compta, s’hi

poden diferenciar diferents zones que presenten nivells de presó sonora més alta o baixa.

Les zones urbanes situades a les proximitats del nucli de Campos i de les carreteres principals

com la carretera C-717 Llucmajor – Campos - Santanyí i que registren una intensitat mitjana

diària de vehicle motoritzats més elevada, estan sotmeses a nivells superiors de decibels en

comparació a altres zones més despoblades.

Per una altra banda, dins el casc urbà del municipi, el nivell de pressió sonora ve donat per el

trànsit sobretot d’automòbils i motocicletes. Aquest nivell de pressió sonora és més elevat a

les hores puntes i disminueix notablement a la nit.

6.5. Educació Ambiental

La implantació de l’educació ambiental a Campos es reflexa sobretot a través de col·lectius

com les escoles i associacions de joves. Tot i això cal fer especial esment en la sensibilització

de la població cap a la protecció de l’entorn natural des Trenc – Salobrar, el rebuig

generalitzat cap a les construccions litorals i la problemàtica sobre la massificació que pateix

el municipi durant l’època estival.

L’ Institut de Secundaria de Campos desenvolupa activitats pròpies de l’ensenyament i del

col·lectiu relacionades amb la sembra i a l’atenció a la natura. No obstant això, la

conscienciació col·lectiva cap a la conservació de la naturalesa pareix estar present a tots ells

nivells educatius.


122

6.6 Valoració DAFO

Var internes

Var externes


Oportunitats Baix consum d’aigua per

habitant, el que implica uns

bons hàbits en el consum

d’aigua.

2. El reciclatge va augmentar

considerablement els darrers 2

anys, especialment en paper i

cartó.

3. L’E.T.4 concentra la

recollida de residus de 4

municipis (Felanitx, Ses

Salines, Santanyi i Campos) i

te seu a Campos.

4. Les reserves d’aigua estan

contaminades, però la seva intensitat d’ús

es molt baixa, el que permetrà que si

continua aquest nivell es podran recuperar.

5. No existeix cap tipus de aprofitament de

les aigües residuals.

6. Campos te una forta dependència dels

hidrocarburs i poca presencia de les

energies renovables, malgrat les millores

en aquest camp que permeten la seva

implantació més senzilla.

7. Un 20% de ciutadans enquestats

consideren el servei de neteja com dolent o

molt dolent, encara que un 46% pensa que

es pot millorar.

Amenaces 8. La depuradora es adequada a

les necessitats encara que

millorant el procés es redueix

el residu final.

10. Les polítiques a nivell estatal o

autonòmic per la gestió dels residus es la

de destrucció – emmagatzematge de

residus, no la reducció de residus.

11. El consum de recursos de fora el

municipi provoca un increment de la

petjada ecològica.

12. El consum elèctric augmenta

exponencialment i no existeixen mesures

de reducció

13. El consum domèstic es el que més va

augmentant

1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI 3 1.1.ANTEEDENTS...

Documents

Transcript of 1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI 3 1.1.ANTEEDENTS...