1 cartell mes antic

Els cíiilclls son una eina publiciiaria. En scridsa compclcncia amb cIs anuncis pcriodístics i televisius. criden el sen missalize des de le.s paréis. Quan no hi havia ni dimis ni TV, tenien rexclusiva de la comimicació pública. Cailells i pasquins iníbrmaven el públic no sois del que podía comprar i vendré, sino també deis espectaclcs que es podlen venre i deis edictes de I'autoriíal. Ainh pas(.|Li¡ns. fixals a la nii. |1(KIÍ;I l'er-,se també propaganda subversiva, i n'hi han testimonis del s. XVII ais nostres arxius. Ara, pero, voleni di>nar a coneixei" una pet̂ 'a mes avial antisubversiva.

El cartell c|uc presenleni és, fins que no n'aparegni nn de mé.s vell el mé.s antic que e.s coneix de les nostres terres. La lécniea utilitzada. en eanvi. és enormemenl modema: hi pirdomina la imatge sobre el lext. Es tracta d'un pergamí que Ibu penjal al coll d"un francés condeninat a cxposicii) pública i a expulsió del •<-

país per perjuri. Hcm trobal

aqueslaulell en el cursdels treballs d'indexació de la serie de manuals de l'Arxiu Diocesa. És una serie on. bari'ejats amb nomenaments de reclors i altres ciuTCCs cclesiastics. s'hi troben altres infonnacions d"inlerés mes durador. Aelualmcnl. n'csiem confeccionant l'índex perfacililar la recerca deis investigadors. És natural, menu-c s'eslableixen els

• /

índexs d'un volum. de donar una ullada al sen i'elliual. Les cohciles del [luiTiLial de l'íiny \5b5 tenien un delall d'inlerés: interiormenl eien ret'oi\'atles anib una pagina d'un nianuscrii del s. XII. Calia dosier el relligat per separar-ne la página d'interés paleográílc. En tallar els llls. va aparéixer sola el full de i'efory el dibnix del eailell. Desplegal tiel tot. podíeni compi'ovaí" t|uc era lalment .sencer. que no hi mancava ni tan sois l'apéiKlix per penjar-lo.

El texl. coniposl amb lietra librada molt Ilegidoradiu: «At]uest és Ramón del Pey. trcballadoi'del legne de Erani^a, habitanl en Figuere.s. lo qual per lo Rut. mísser M¡i[Liel Agullana. doctoi'en quisciin dret. canunge y olfitial de la sglésia de Gerona per lo illustre y Rm. señor don Pere Cm'les. per la gralia de Déu y de la Sancta Sede apostólica bisbe de Gerona per haver teslillcíil lals en podei" sen y esser perjur en una causa criminal se apoda en la coi1 ecclesiastica de Gerona, es eslal

c;;[idcmnat que avuy. die de Nostra Senyora. que comptam XV <d'agost> del present any 1567. estigue en la .scala davant lo portal deis Aposlols de dita sglésia ab miú'a en lo cap e lo present epitafi en los pits lanl []uant se celebrará la

fc,"l caneil del siíglc XV} irnhal

a l'Arxiii Didccsíi de Ciíinikl.

acLi.siumats e bandejal perpeluament del presen! bisbat de Gerona».

Un francés de Fif-ueres

En l'cpoca concguda pels historiadors com a época moderna

(s, XVI-XVII)es vaproduiruna intensa immigraciií ile l'rancesos a Catalunya. Pli vcnien a ireballar coni a meslrcs tic ca.ses i com a seriadors al hosc. per produir cairats, posts i taulons: una part es dedicava també al sen'ei iloméstic. com a cambrers. Pero pot pensar­se i[iie el contingeni mes gran LJUC es traslladá a Catalunya des de les regi<ins proximes a Tolosa del Llengnadoc. Careassona. Clermonl i Llemolges. eren manobres, gent sense Ibrmació [iroíéssional espccfllca.

L"estLidi niés amjili sobre la immigracit) francesa es tleu a .loixli Nadal i I-Jiiili Cnrall; el mes receñí el dona .loan Busquets al ,seu Ilibre leccnt Ui Cdkiliinyn del Ixirroc vista (les í/c C'tniíui. amb dades inédiles recollides per mi. L'época mes concguda d"aL[Liesla immigraci()éscl s. XVII. perqué genera documenlació peculiíu'.

El correni migralori era inlens ja al s. XVI. hi ha indicis que havia comení^al al s. XV. Un deis indicis és c|ue hi ha ca[iellans que deixen els seus hisbats d'origcn. com Tarba. Cahoi's o Alcl per ocupar carrees, generalnienl ile relribució modesta, de .sotsprolelíirial clerical, al bisbal de Girona. Si vcnien capellans. vindrien també els seus léligrest)s.

El menyspreu del loiasier pobre no té res de nou. i es manifésal en formes diverses: en els noslres dies amb els noms de "xarnego" i simüars, i abans. amb la prevenció. Els immigrants l'rancesos de Pépoca mt)derna eren mal vistos: hom els alribnia l'cmpobriment del país. qLie palí una Marga crisi económica. Així un capellá gironí es preocupava de dotar les scves nebodcs [lerqué «no haguessin decasar-sc amb

15921 12 Revista de GirDüii / nuni. Uv nnvcniiTi.'- Ji.->fmhrc l'í*M

fniiiccsos ni nliics persones \'¡ls>\ H;i\'ciU esiai crcniíiiscl U>3(i

cls Ilibres |XiiTi.K]iiials Je Saiit Pere de Figiietcs. haesdevingut mes tiiíTeil lie mesurar rinipacle de la ¡niinÍL;racióa la \ila d"on ei'a \eiel cnndeninal Ramón de! Pey. L'AIt Em[iord;i er;i. amh (oi, la eomarea

giionina mes intetisameiu rccepioru de IVanecsos diiranl els priméis aiiysdel s. XVII. i no lii lia eap rao per pensar t|ue no lio llagues eslal abaiis. El castig anuneial en el carlell afecUiva. [xiisereasualmeiU, un lióme eontra el qual hi havia una certa preLlisposició peí seu origen, i era una llit̂ -ó per ais abuiidanls eonnaeionals seus establei-ls a la rodalia de Figueres.

Castiííiit per periiiri

Ramón del Pey fou penal amb vergonya pública i cxpulsió del lerriuiri a eausa de [lerjuri. Cridaí a donar leslimoni en una eausa criminal, es coniprova que les sevesdeelaraeiotiseien lalses. El proeés tm inler\iiigué no ha eslat trobat a PArxiu Diocesa després d'una reeerea diligenl. El per¡iin lesullaésseren aquesta epoea LMI delicie no pas excepcional: \.m amhaixatlortle Venéeia a Madritl d'aquells aiiys país conslaUua que amb diners es podien (robar al nosire país lestimonis per atKerar qualsevol eausa.

Quina seria la cansa criminal nadada pei nibunal tiel bisbal? No podia sei'el judici irun elcigne que s'hagués IHurat al bandidaige. lol i que abuntlaveTi: pertocaven a un nibunal bareeloní. dil del lírcu. No és segur que los un proeés per agressions rís¡t|Lies a un religiós o sacerdoi. De leí. les canses crimináis judieades a la curia eclesiáslieae]-en gairebé lan variatles coni les que es veiUilaven ais tribunals civils; si hi havia un eelesiásiic implical. víciima o culpable, el Jutge havia de ser. en principi. un eclesiaslic. també.

L'úniea difeiéncia entre tribunals eclesiastics i civils

consislia en rexecueiii de la [X'na. L'Església no disposa\a tie miíjans coaclius [ii'o¡iis, i cnearrega\a rexeeució ais agutzils reials. Ai\í degué passaramb Ramón del Pev. juijal peí' un deis germans

KiiJiiiJTi Acl /Vv, induU ¡vi (linioni

a jurar en ¡ais.

Agullana. Ei'en dits. Janme i Mit|uel. tols dos canongcs. i recordáis a Girona per haver nnani,'al resiablinienl deis Jesuiles a I'església tIe Saní Martí. Tenicíi la .seva residencia al ¡XHI tIe

Pcscala que puja a aL]uesl temple des de la pla^a de l'Oli. Deis dos. Miqíiel Ibu el que coopera mes de prop amb el bisbe. i. després d'un lemps de ¡udic;iliira. Ion vicari general de 1,̂ 73 a 1.̂ X̂4

El carlell

El culpable vesleix SLIC i

calces. Es un home d'edal: els cabells i la baiba blanL|uegen, peio encara el eos es maulé l'ort. No hi ha cap tliUcnltat en suposai' que el dibuixant va voler ]iri>duirun anlcnlic relrat; pera la luialitai del carlell era úlil i]ue en X resultes recognoscible. Es représenla! en cl monicnl de Jurar, La nu'i la posa damnni ti'nn ¡uralori. o laula amb la represen tac i (') tiel Sant Ciisl. A

la cated]-al cseonser\en Jnraioris d'acinesia mena: per atKeiar leslimouis ;il lribun;il no s'usava necess.inamenl el Ilibre deis evangelis. Dcisdimonis rindueixcEi ajnrarcn tais. Publiciiaiianient. la tempiació hi és expressada exagerant els gestos

iuLlnctois. La coloiació verda deis cossos deis dimonis suggereix que son esperits qne peiianven a un món dislinl tlel nu'tn huma. Son personalges amb uipes a les mans i cls peus, amb banyes al eap. ales lie rala-piuNaila i mates de peí a rcniorn del baix \entre.

Ee\[iosici(') a la \ergonya pública amb eartell no tenia res d'excepcional. En certs casos cl cailell era simbolic. com la gramalleta tlels penáis per la Inquisició. qne no desciivia el (.ielicle. Laei-en ile Sant Anilreu que hi li;i\ia cosida al daniunl era suficieni per ais especiadors. que enienien que es Iraclava d'un ]ienai per delicies contra la té. Es poden trobardibuixos. relati\amenl laitlans. tIe reus amb gramalla de la Inquisició. No se"n concixeu tic reus iPallres delicies, i mes c\ce¡x-ional és la conser\'ació ilel pasquí.

lín etecle. acabada rexposici(í tiel reu. el pergamíja no servia ix-i" íes. Algún agut/.il Tana a deixar a la curia eclesiaslica. Quan ací calgué relligar registres tic ilocnmenls. TenquaLlemador l'aprofita. posant a Texlenor la cara neta de la pell.

Tota pLibliciíat din alio t|ne no din. El eartell del francés exposal a la \'ergonya pública a Girona cnx una atlrmacii) tiel ]XKÍerdel tiibnnal que el va condemniu". També un allre eartell que gairelx' U)lhom ha vist. I'INRI deis sanlcnsk)s. din el que no din. i per aixd els Jiieus sc'n van qneixar a Pilai. que rba\ ia lét eseriure. I és que. abans deis eartells comerciáis. existí la piiblieital pen;il LJUC, al captlav;ill, és la pnhlicilal de rautoi-il;it,

JÜSEP M. MARQUÉS

RL'\'¡stii di 'Gir tma / iiiini. In? iinxi-tiibre - dL-senihi-r I'"-'-! 13 | v i l |