COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

1.- CARRER ADA LOVELACE

CIÈNCIA I CULTURA

INTERNACIONAL (segle XIX)

QUI: Nascuda a Londres en 1815

i fallecida en 1852. Matemàtica i

escriptora. Filla del poeta Lord

Byron i la baronessa Anna

Isabella Noel.

PER: Dona precursora, que va elaborar el model teòric que

posteriorment va ser base dels ordinadors. Científica pionera

en el camp de les matemàtiques i la computació durant el

segle XIX."

2.- CARRER ASUNCIÓN BORREDÁ

POLÍTICA LOCAL (segle XX)

QUI: Veïna de Quart de Poblet. Política i activista local durant

la II República. Asunción va ser nomenada regidora municipal

en representació del Partit Comunista a l'agost de 1938 i es

va mantindre en el càrrec fins al final de la Guerra Civil. Tal

com consta en les actes municipals de l'època, la presidència

li va donar la benvinguda destacant: "es la primera mujer que

viene a desempeñar el cargo de consejero municipal".

PER: Va ser la primera dona amb representació política

institucional local, al ser nomenada i exercir com a la primera

regidora de Quart de Poblet.

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

3.- CARRER BEATRIU CIVERA

CULTURA VALENCIANA (segle

XX)

QUI: Nascuda a València en

1914 i difunta en 1995. Activista,

periodista i destacada escriptora

valenciana.

PER: Una de les primeres dones periodistes durant la II

República, que durant el Franquisme es consolida com a

novel·lista en llengua valenciana

4.- CARRER CARMEN CONDE

CULTURA ESPAÑOLA

(segle XX)

QUI: Nascuda a Cartagena

en 1907 i difunta en 1996.

Poetessa, narradora,

mestra i dramaturga. Fundadora de la Universitat Popular de

Cartagena.

PER: Va ser la primera dona a ingressar, en 1979, en la Real

Academia Española, ocupant la butaca "k".

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

5.- CARRER CARMEN MARTÍN GAITE

CULTURA ESPAÑOLA (segle XX)

QUI: Nascuda a Madrid en 1925 i

difunta en 2000. Escriptora, membre

de l’anomenada "Generació de 1950"

o "xiquets de la guerra". Va rebre

nombrosos premis literaris i

reconeixements.

PER: Referent de la literatura castellana i primera dona

guanyadora del Premi Nacional de Literatura (1978). Premi

Príncep d'Astúries de les Lletres 1988.

6.- CARRER CONCEPCIÓN ARENAL

CIÈNCIA I ACTIVISME

SOCIAL (segle XIX)

QUI: Nascuda a Ferrol en

1820 i difunta en 1893.

Jurista, activista, feminista,

pensadora i escriptora.

PER: Lluitadora contra la

discriminació vigent en el segle XIX. Pionera en nombrosos

àmbits i disciplines professionals; vestia roba d'home per a

accedir a la Universitat i participar en tertúlies polítiques i

literàries.

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

7.- CARRER ISABEL DE VILLENA

CULTURA VALENCIANA

(segle XV)

QUI: Va nàixer a València

en 1430 i va morir en 1490.

Òrfena als 4 anys, és

educada davall la tutela de

la seua cosina, la reina

Maria, esposa d'Alfons el Magnànim. Ingressa en el Convent

de les Clarisses, on va ser abadessa des de 1463 fins a la

seua mort.

PER: Autora de l'obra "Vita Christi", en la qual les dones són

les protagonistes. Es considera una resposta a la misogínia

de la literatura de l'època.

8.- CARRER EMPAR NAVARRO I GINER

EDUCACIÓ I POLÍTICA

VALENCIANA (segle XX)

QUI: Nascuda a València en

1900 i difunta en 1986. Mestra i

política, militant del Partit

Valencianista d'Esquerra i

presidenta de l'Associació de Mestres Valencians durant la II

República. Va ser directora de la Casa de la Beneficència.

PER: Va ser depurada com a mestra pel Franquisme, i

empresonada. Feminista i valencianista, promotora de la

introducció del valencià en l'escola.

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

9.- CARRER FEDERICA MONTSENY

POLÍTICA ESPANYOLA (segle

XX)

QUI: Nascuda a Madrid en 1905

i difunta en 1994. Militant

anarquista, sindicalista i

feminista. Exiliada a França en

1939, perseguida per la policia

nazi i detinguda. Autora literària davall el pseudònim de

Blanca Montsan, defén la llibertat i els drets de la dona.

PER: Primera dona ministra (1936), de Sanitat i Assistència

Social, en el Govern de Largo Caballero (1936).

10.- CARRER JUSTA FREIRE

EDUCACIÓ I CULTURA

(segle XX)

QUI: Nascuda en 1896 i

difunta en 1965. Mestra i

intel·lectual. Inspectora del

Ministeri d'Instrucció pública

durant la II República. Depurada i empresonada pel

Franquisme.

PER: Professional del magisteri, durant la guerra se centra en

labors d'atenció als menors evacuats a València. Va visitar en

diverses ocasions la colònia Vila Amparo de Quart de Poblet.

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

11.- CARRER LES COMARES

ÀMBIT LOCAL (segle

XX)

QUI: Custodia Fabuel

(Chulilla 1898, i difunta en

1987) i Carmen Barbudo

(Paterna 1922 i difunta en 1982), mare i filla, van exercir de

comares a Quart de Poblet des de 1930.

PER: Van ser fins a finals de 1960, les úniques que atenien,

amb escassetat de mitjans i condicions, i amb gran dedicació i

professionalitat, els parts a Quart de Poblet.

Nota: El carrer s’anomenarà com “Les Comares” i una placa annexa

indicarà els seus noms i cognoms.

12.- CARRER LUCRECIA BORI

ART I CULTURA

VALENCIANA (segle XIX-XX)

QUI: Nascuda a València en

1887 i difunta en 1960.

Soprano. Va debutar a Roma

en 1908 i en 1912 es trasllada

a Nova York, convertint-se en

una de les veus fixes del Metropolitan Opera House. Es va

retirar en 1936.

PER: Ser una destacada soprano valenciana d'èxit

internacional, coneguda com la "Gran Dama del Metropolitan”.

 

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

13.- CARRER MANUELA BALLESTER

ART I CULTURA VALENCIANA

(segle XX)

QUI: Nascuda a València en 1908 i

difunta en 1994. Artista pertanyent a

la crida "Generació Valenciana dels

Trenta". Membre de l'Agrupació de

Dones Antifeixistes, de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris

i de l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes en Defensa de la

Cultura. Exiliada a Mèxic.

PER: La seua destacada activitat com a il·lustradora,

cartellista, escriptora, editora i poeta. Així com el seu

activisme social i en defensa de la llibertat.

14.- CARRER MANUELA SOLÍS

EDUCACIÓ I CIÈNCIA ESPANYOLA

(segle XIX-XX)

QUI: Nascuda a València en 1862 i

difunta en 1910. Una de les primeres

dones a cursar el Batxiller a València,

amb la qualificació d'excel·lent, a

pesar de l'ambient hostil cap a l'educació femenina. Va ser

elegida membre de la Societat Ginecològica Espanyola.

PER: Va ser la primera dona espanyola que va obtindre la

llicenciatura en Medicina en la Universitat de València. Va ser

un clar exemple reivindicatiu dels drets de la dona. Pionera en

la ginecologia.

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

15.- CARRER MARGARITA SALAS

CIÈNCIA ESPANYOLA E

INTERNACIONAL (segle XX)

QUI: Nascuda a Astúries en

1938. Bioquímica, deixebla de

Severo Ochoa. Ha rebut

nombrosos premis i

reconeixements. És autora de moltes patents i publicacions.

PER: Lluitadora contra la discriminació de les dones en

l'àmbit de la investigació científica. Pionera i reputada

científica en el camp de l'enginyeria genètica.

16.- CARRER MARIA CAMBRILS

CULTURA I ACTIVISME SOCIAL

VALENCIÀ (segle XIX-XX)

QUI: Nascuda a València en 1898 i

difunta a Pego en 1939, és autora

del llibre "Feminismo socialista",

publicat en 1925. Destacada

activista política i feminista; escriptora i intel·lectual

valenciana.

PER: Pionera en la defensa i la constitució del feminisme

valencià i espanyol; i la defensa i lluita pels drets de la dona.

La seua reflexió sobre la vinculació entre feminisme i

socialisme es considera precursora de les polítiques d'igualtat

actuals.

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

17.- CARRER MARIE CURIE

CIÈNCIA INTERNACIONAL (segle

XIX-XX)

QUI: Nascuda a Varsòvia en 1867 i

difunta a França en 1934. Va ser la

primera dona guanyadora del Premi

Nobel al ser guardonada en Física

l'any 1903 junt al seu marit. És també

l'única dona que ha guanyat el Premi Nobel en més d'una

ocasió, ja que en 1911 va guanyar també el de Química.

PER: Destaca com a gran científica i pionera en la

investigació sobre els efectes de la radiació i la radioactivitat.

18.- CARRER MATILDE UCELAY

CIÈNCIA ESPANYOLA (segle XX)

QUI: Nascuda a Madrid en 1912 i

difunta en 2008. En 1936 es

convertix en l'única dona membre de

la Junta de Govern del Col·legi

Oficial d'Arquitectes de Madrid.

Jutjada i represaliada pel Franquisme: inhabilitada a

perpetuïtat per a exercir càrrecs públics i de la seua professió

durant 5 anys.

PER: Va ser la primera dona llicenciada en Arquitectura a

Espanya i Premi Nacional d'Arquitectura l'any 2004.

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

19.- CARRER RIGOBERTA MENCHÚ

ACTIVISME SOCIAL

INTERNACIONAL (segle XX)

QUI: Nascuda a Guatemala en

1959, és una líder indígena

guatemalenca, membre del grup

maia quiché. Destaca pel seu

lideratge al capdavant de les lluites

socials en l'àmbit nacional i internacional.

PER: Defensora dels drets humans; ambaixadora de bona

voluntat de la UNESCO i guanyadora del Premi Nobel de la

Pau (1992) i del Premi Príncep d'Astúries de Cooperació

Internacional (1998).

20.- CARRER ROSA LUXEMBURG

del segle XX i una de les fundadores del corrent de

pensament del socialisme democràtic. Doctorada en una

època en què poquíssimes dones anaven a la universitat. Va

realitzar importants contribucions al desenvolupament del

marxisme i sobre el socialisme democràtic.

PER: Dona pionera i activista, una de les principals dirigents

de la socialdemocràcia europea.

POLÍTICA I ACTIVISME SOCIAL

INTERNACIONAL (segle XX)

QUI: Imperi rus 1871– Berlín 1919.

La seua vida i obra la convertixen en

una de les grans revolucionàries

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

21.- CARRER SALVADORA SANCHO

ÀMBIT LOCAL (segle XX)

QUI: Nascuda a Quart de Poblet (1896-1984). Conocida en el municipi

per regentar una escola infantil en el

carrer Abad Guillem d’Agulló.

PER: La seua faceta d’educadora i

criadora en l’àmbit local. La “tia

Salvoreta” representa les persones comunes, anònimes e

imprescindibles, mereixedores possiblement del

reconeiximent i del record que la Memòria Històrica en

construcció ha de contindre. El seu treball es va produir en

l’època en què la conciliació entre família i treball per a les

dones de Quart haguera sigut, donades les circumstàncies,

pràcticament impossible sense la seua contribució.

Nota: El carrer s’anomenarà “Salvadora Sancho”, i una placa annexa

indicarà “tia Salvoreta”.

22.- CARRER TERESA DE CALCUTA

ACTIVISME SOCIAL

INTERNACIONAL (segle XX)

QUI: monja catòlica d'origen

albanés, que va fundar la

congregació de les Missioneres de

la Caritat a Calcuta en 1950.

Durant més de 45 anys va atendre

pobres, malalts, òrfens i moribunds,

alhora que guiava l'expansió de la seua congregació.

PER: Premi Nobel de la Pau en 1979.

COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA     COMISSIÓ MUNICIPAL DE MEMÒRIA HISTÒRICA 

  

23.- CARRER 8 DE MARÇ

EFEMÈRIDE

QUÈ: Data declarada en 1910,

com a Dia Internacional de la

Dona Treballadora, en record del

8 de març de 1857, en el qual un

grup de treballadores tèxtils es

va manifestar a Nova York en protesta per les seues

miserables condicions de vida.

PER: En l'actualitat se celebra com a Dia Internacional de la

Dona, en homenatge a totes les dones com a dones,

treballadores, mares i subjects i agents actius de la societat.

24.- CARRER 13 ROSAS

ACTIVISME SOCIAL

ESPANYOL (segle XX)

QUI:  13 dones joves i

anònimes, que han passat a

la història com les 13 roses.

Condemnades a mort van ser executades en un exercici

d'escarment públic pel règim franquista. El seu delicte:

activitats clandestines en contra del règim.

PER: Ser víctimes de la repressió i la violència política de la

dictadura franquista, i haver-se convertit en un símbol de la

lluita i la defensa de la llibertat i la democràcia.