8/3/2019 1 BREU HISTRIA SOBRE LA RDIO

1/4

BREU HISTRIA DE LA RDIO

8/3/2019 1 BREU HISTRIA SOBRE LA RDIO

2/4

La rdio davui s una rdio de tercera generaci: sha fet un salt dels sistemes

analgics a la tecnologia digital, tant pels processos de producci com els de difusi.

La rdio a Internet s ja una realitat que camina simultniament a la tradicional rdio

per ones hertzianes. Per entendre aquesta nova rdio resulta interessant fer una

mirada enrere i copsar la capacitat devoluci del mitj quan sha anat adaptant als

diferents moments econmics, socials i poltics que li ha tocat de viure, per sobretot

quan sha enfrontat als reptes imposats per les transformacions tecnolgiques i

comunicatives.

Els historiadors de la rdio ens parlen dunes primeres emissions radiofniques

preocupades per la difusi dactes culturals que tenien lloc en teatres, sales de

concerts, etc. s a dir, la rdio feia el paper daltaveu, de retransmissora, de difusora

dactivitats pensades al marge del propi mitj. Noms quan aquest inventcomenci a

tenir xit comenaran a idear-se noves formes domplir el temps demissi i

apareixeran els primers programes tal i com els entenem avui en dia. Aix doncs la

demanda i la necessitat productiva seran les que generaran en el mitj la cerca de

formes expressives i productes propis, el que acabar per transformar un model basat

en la difusi en un model veritablement comunicatiu.

Segons els historiadors, cal tamb assenyalar algunes innovacions tecnolgiques com

elements que van revolucionar la radiodifusi mundial. En concret parlem de

lestereofonia i lemissi en FM, per una banda, i dels transistors, per altra. La primera

daquestes innovacions lestereofonia i lemissi en FM- va suposar una renovaci

programtica profunda, amb el sorgiment i la consolidaci duna oferta musical

especialitzada i de major qualitat sonora, que es tradueix en els primers programes de

llistes dxits, que sorientaran desprs cap a la rdio frmula. La segona de lesinnovacions tecnolgiques, el transistor, va conduir-nos cap a una renovaci en les

formes de consum radiofnic per part de laudincia, que es veia alliberada de la

servitud a grans aparells receptors i, amb les bateries, de la xarxa elctrica. La rdio

va poder comenar a escoltar-se des de qualsevol lloc, incls el cotxe.

En aquest rpid i breu reps de les adaptacions i transformacions del mitj radiofnic,

no podem deixar dassenyalar la dura competncia que supos laparici de la televisi

i que posa de manifest la capacitat renovadora i innovadora de la rdio. El mitj va fer ifa un esfor continuat per tal de trobar i consolidar un espai propi en lecosistema

8/3/2019 1 BREU HISTRIA SOBRE LA RDIO

3/4

comunicatiu, grcies a la capacitat delaboraci duna informaci de qualitat, continua i

immediata, junt a una oferta variada dentreteniment (msica, esports, conversa, etc.).

El panorama que sens obre avui, amb la integraci dels conceptes rdio- digital-

Internet, s el nou repte de la radiodifusi del futur. I noms cal avanar algunes de les

transformacions de les quals ja en som testimonis: en una poca de globalitzaci

meditica, es consolida la presncia de la rdio local, o millor, de la rdio de proximitat.

Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova rdio caracteritzada pels seus

continguts dmbit territorial prxim, per no pel seu abast de difusi, que amb Internet

ha deixat enrere el localisme.

Glossari:

Analgic: Parlem de tecnologia analgica per referir-nos a aquells sistemes

denregistrament, emmagatzement, manipulaci, difusi, etc. que utilitzen formats en

els que es treballa amb una ona sonora continua igual a la del senyal sonor original. La

repetida manipulaci analgica duna ona sonora porta a la prdua de qualitat de la

mateixa (enregistraments denregistraments anteriors).

Digital: Parlem de tecnologia digital per referir-nos als sistemes que utilitzen els valors

discrets del sistema binari en que es tradueix la informaci desprs del processamentdel senyal sonor original. Aquest processament respon a un mostreig del senyal i la

posterior aplicaci dalgoritmes o clculs complexos. El senyal digital no pateix prdua

dinformaci amb posteriors manipulacions.

Ones Hertzianes: Ones electromagntiques, les freqncies de les quals estan

situades entre els 10 KHz i els 30.000 Mhz. Van ser descobertes per Hertz, daqu el

seu nom. Les ones hertzianes sn utilitzades en radiocomunicaci com a ones

portadores del senyal generat i modulat pels equips de baixa freqncia. Hi hadiferents tipus dona atenent a la seva modulaci en amplitud (ona llarga -150Khz a

285Khz-; ona mitjana -525Khz a 1605 Khz-; ona curta a Espanya dels 3200Khz a

11.975Khz-) i a la seva modulaci en freqncia (Freqncia Modulada 41 Mhz a

960Mhz-).

Primeres emissions radiofniques: Rdio Barcelona va ser la primera emissora de

rdio oficial de lEstat Espanyol. Es va inaugurar el 14 de novembre de 1924, data en

que van comenar les seves emissions regulars.

8/3/2019 1 BREU HISTRIA SOBRE LA RDIO

4/4

Estereofonia: Sistema denregistrament i reproducci de sons que genera la mateixa

sensaci de perspectiva auditiva amb la que els ssers humans, amb capacitat

descolta binaural dues odes-, percebem el so en la realitat. Cal tenir en compte que

laudici humana binaural ve determinada per la distncia que separa les nostres odes

i aix configura la diferent captaci de freqncies o intensitats dels sons.

Emissi en FM: Emissi radiofnica en ones centimtriques modulades en freqncia.

Tenen una limitaci de cobertura ms gran que les ones en modulaci en amplitud,

per a canvi tenen molt bona qualitat de so grcies a la seva estabilitat i lescassetat

dinterferncies. Permeten la transmissi de so estereofnic.

Transistors: Nom que es dna tant als aparells de rdio com als propis dispositius que

fan funcionar els aparells. Els transistors sn petites peces que permeten captar i

amplificar senyals elctrics, entre daltres funcions. Van substituir les grosses vlvules

electrniques i, per tant, van permetre reduir considerablement els tamanys dels

aparells que els utilitzaven. Actualment els transistors shan substitut per circuits

integrats.