7. Lalimentaci medieval

Lobjectiu de la vostra recerca s oferir una visi de lalimentaci medieval.

1. Llegiu el text que apareix en lenlla segent sobre la cuina catalana medieval i feu-ne un esquema visual i illustrat en la pgina web. Tingueu en compte que han daparixer els elements segents:WWWa) Productes ms utilitzats a la cuinab) Tipus de font denergia utilitzat a la cuinac) Els estris de cuinad) Llocs on es menjava

La cuina catalana medievals. XII dC-s. XV dCLa cuina medieval catalana era rica i refinada, incloa un repertori sorprenent de salses i era considerada la primera del mn cristi per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. En els pats hi era present la dona, la qual cosa no succea en altres cultures.

Hi ha una imatge de la cuina medieval fruit ms aviat de les fantasies de Hollywood i dels pats i recreacions medievals que es fan arreu que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment. Res ms lluny de la realitat: pels documents que coneixem comenant pel manual Com usar b de beure e menjar, del gran clssic catal Francesc Eiximenis, del segle XIV, la cuina medieval no noms s rica i refinada, sin que tamb les maneres de taula hi obtenen un gran predicament. Hi havia gourmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner. Naturalment, hi havia altres estils dalimentaci, corresponent als pagesos, a les classes pobres, als religiosos Les receptes poden ser dall ms simples (com ara uns espinacs bullits) o dall ms exquisides (peces farcides). s una cuina de reis i aristcrates, per tamb de ciutadans i mercaders, que tenien accs a tota mena de productes frescos i als formatges, espcies i fruits i vins ms llunyans i extics. Res, doncs, de la imatge distorsionada que presenta ls de les espcies incls el sucre com a manera damagar la poca frescor de certs productes: s una cuina especiada per amor al refinament i per demostrar estatus social i inclou un repertori sorprenent de salses que fan pensar en el ms depurat de la cuina xinesa o rab i la dautor i de fusi.

Cronolgicament, la cuina medieval va de lalta edat mitjana a la baixa edat mitjana (segles XIV-XV), un moment en qu aquesta cuina s considerada la primera del mn cristi per Francesc Eiximenis i per diversos autors italians. A la refinada cort de Npols del segle XV shi menja a la catalana, els Borja difonen productes i gustos dels Pasos Catalans i els cuiners italians es vanten, igualment, de cuina alla catalana menjar blanc, rostits, salsa ginestada, carbassesCorrespon al moment lgid de la naci catalana independent (coneguda legalment com a Corona dArag), que senyoreja una bona part de la Mediterrnia i mant relacions cordials amb els rabs de Crdova, el Magrib, ItliaNaturalment, no es coneixen els productes dAmrica (pebrots, tomquets, mongetes, patates), per no per aix deixa de ser un sistema alimentari molt ric en tota mena de productes, que ara semblen davui, com per exemple la ruca (anomenada rcola pels cuiners), al costat daliments aportats pels rabs: albergnies, espinacs, canya de sucre, arrs, fideus, taronja, espcies, xarops... Es fan servir les carxofes, les cols i les bledes, la carbassa, els alls, cebes i escalunyes, els porros, les pastanagues, xirivies i naps, els esprrecs i espigalls, les faves, els psols, les llenties, els fesolets i els cigrons, i diverses herbes damanida i aromtiques: escarola, enciam, xicoira, buglossa, verdolagues, crixens, lletsons, julivert, fonoll, orenga i marduix, aix com una gran profusi despcies: canyella, pebre, pebre llong, gingebre, nou moscada, macs, clavell, safr, cardamom, garangal (galanga), celiandre...La fruita era molt present a la cuina: poma, pera, codony, ram, taronja, poncem i llimona, mel, pruna, cirera, albercoc, prssec, maduixes i fruites del bosc. El mateix podem dir de la fruita seca: avellanes, nous, ametlles, pinyons, festucs, panses, castanyes, dtilsLa carn per als ms rics era laviram (polla, pollastre, cap, nec, oca, colom, pa). La de referncia era el molt o xai fet, a ms del cabrit. La vedella, o vedell, era de consum escs; en canvi, el porc era present tant en la cuina popular (cansalada) com en la dels rics (porcell). Es coneixia lart de fer embotits, pernils i formatges. La caa era representada pel crvol, el porc senglar, la grua, la guatlla, el tud, la perdiu, el conill de bosc i la llebre.Pel que fa al peix i al marisc, la cuina catalana s, segurament, la que nutilitza un repertori ms ampli, fins i tot ms que lactual, ja que inclou des de la sardina, el seit i el bis, passant pel moll, fins al pagell, rajada, peix espasa, tonyina, orada, dntol, llobarro, llissa; spia, pop, calamars; llagosta, crancs Tamb languila, el salm i la llampresa i fins i tot la balena i el dof (ambds mamfers).Es cuinava amb oli doliva o llard, i a vegades amb mantega, formatge, amb llet dametlles, agrs (sucs agres de taronja o ram verd), vi i brou. Sempraven profusament les picades, els agredolos i els sabors fortets o especiats.La base de lalimentaci popular eren els cereals (ordi, blat, etc.); els rics, a part daquests ingredients i verdures, fruites, etc., menjaven arrs, fideus, carns (sobretot aviram) i peix fresc o assecat (tonyina, arengades, llu). El vi era fonamental, al costat daltres begudes reconfortants o refrescants (com el piment, els electuaris, xarops, llet amb canyella i llimona). Lactual expansi de la cuina catalana s, de fet, una segona edat dor que ja va ser viscuda per la nostra cuina entre els segles XIV i XV, moment en qu a Europa i particularment a la refinada Itlia de les corts de Npols i Roma era considerada la cuina de referncia. I aix fins al punt que a la capital de la Campnia el ms fams i reconegut cuiner de lEuropa medieval el Ferran Adri del moment, Mestre Robert escriu el fams Libre de Coch o llibre del cuiner, on ja un gran creador comena a parlar en un llenguatge que anticipa la cuina moderna.En catal, de fet, sescriuen els primers receptaris i llibres gastronmics daltres matries: el Llibre de Sent Sov, el Libre de totes maneres de confits, el Regiment de sanitat dArnau de Vilanova (el primer dietista), lobra dEiximenis ja esmentada i fins i tot les Ordinacions per al regiment de palau, de Pere Ter.La font denergia de la cuina medieval i aix fins al segle XIX s la llenya i el carb, utilitzats tant per al foc a terra on es cuinaven alguns plats com per als fogons i forns que noms tenien algunes masies o cases importants. El lloc dedicat a la cuina era una cambra especial, mplia i ben airejada a les cases importants. Se solia situar a la planta baixa, per tenir accs directe a les entrades i sortides i a la provisi de llenya i primeres matries. La cocci dels aliments es feia segons una srie de sistemes. La llar de foc, amb una gran campana, era per coure la carn i els peixos grans a last o a la graella. El foc a terra tamb permet la cocci lateral, molt lenta, amb un tup de terrissa i torrar pa. Hi havia una cremallera de ferro per als bullits i alguns fregits. Per a coccions delicades i salses es feia servir el bresquet, una mena de fog a laltura de la cintura. En tercer lloc hi havia el forn. No solament servia per a la cocci del pa i les fogasses o coques, sin per a la confecci de diversos plats: darrs, de carn, de peix, panades, llet cuita (mena de crema catalana o flam) Els recipients de cocci de la cuina medieval, que van romandre fins fa poc, semparenten naturalment amb les tcniques emprades, la majoria similars a les actuals.Les tcniques i recipients usuals eren el bullit. Es feia servir lolla o el tup, de terrissa o metllica, daram, amb les corresponents tapadores, el fregit, amb paelles daram o ferro de llarg mnec. Guisat, estofat, sofregit, ofegat, destillat: es feien servir tota mena de cassoles i olles. A vegades les cassoles tenien i tenen noms especials o locals: gresala, greixonera, etc.Hi havia tota mena de broques, punxons o forquilles de ferro, per manipular les carns i trinxar-les i per menjar a taula; culleres i llosses o cullerots de fusta; gibrells i conques, per rentar els aliments, pastar, etc.; coladors, sedassos i draps destamenya; esbromadores o escorredores, aix com cullers foradats per a les olives, ratlladors i molinets. Tamb fustes per tallar, tallants, ganivetes, coltells i ganivets, ratlladors i molins. El morter, a les cases importants, era fins i tot muntat en un peu, a laltura de la persona, i tenia una gran importncia.Es menjava al menjador o tinell (com el de Barcelona), ricament adornat en les ocasions especials; els convits reials o de nobles i burgesos (com podeu veure al Tirant lo Blanc) eren dun gran refinament i concebuts com un espectacle teatralitzat, amb msica, rituals, danses, plats presentats duna forma espectacular Lpat seguia un ordre jerrquic: entrants, primers (sopes, brous, cremes, guisats o cuines), segons plats (pitances, rostits, plats a la graella, panades) i fi de taula (postres, cremes com el fams menjar blanc, bunyols, coques, flaons o pastissets farcits). Les cuines es menjaven en una escudella o bol i els entrants i primers plats en un tallador (plat pla). Tot aix acompanyat de servidores, tasses o copes, salseres, salers El poble menjava a la cuina. Els seients eren baquetes o escambells. En els pats hi s present la dona, la qual cosa no existeix en altres cultures.Font: www.gencat.cat 2. Els habitants de ledat mitjana, podien menjar el pa amb tomquet, l'hamburguesa i les patates fregides que tant us agraden? Quins serien els inconvenients que tindrien per poder fer-ho?-No podien menjar patates ni tomquet ja que encara no s'havia descobert Amrica. Per si que podien menjar pa i carn.