Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

1

� Aplicació pràctica de la “Proposta de mètode de lectura de

textos no literaris”. � Text adequat per a 1r o 2n d’ESO.

� Temàtica: Música / Text de cultura general i de divulgació.

EL SO. LES QUALITATS DEL SO

El so, un fenomen físic

Segons els científics el so és un fenomen físic provocat per la vibració d’un objecte

(font sonora). L’objecte transmet aquesta vibració al medi on es troba i hi provoca

unes oscil·lacions anomenades ones sonores . Les ones sonores es propaguen a

través del medi físic fins a nosaltres, que les podem escoltar gràcies al sentit de l’oïda.

El medi pot ser un material gasós (com l’aire), líquid (com l’aigua) o sòlid (com l’acer).

En cada cas el so s’hi propaga a una velocitat diferent, més o menys elevada. Però si

la font sonora es trobés en el buit, les seves vibracions no es podrien transmetre

perquè no hi hauria medi de propagació. Per tant, no es produiria cap mena de so i no

sentiríem res.

En aquesta taula pots veure les velocitats de propagació en diferents medis:

Medi de propagació Velocitat del so

Aire (gas) 331 metres per segon

Aigua (líquid) 1435 metres per segon

Acer (sòlid) 5000 metres per segon

Buit (no hi ha medi) 0 metres per segon (no hi ha propagació)

Quan es vol dibuixar una ona sonora es fa servir una representació gràfica com les

que utilitzen els matemàtics i d’altres científics. Com veurem més endavant, analitzant

la forma d’una ona podem conèixer les característiques del so que les produeix.

L’aparell que permet veure en una pantalla la forma de les

ones sonores s’anomena oscil·loscopi .

Les qualitats del so

Com qualsevol altre fenomen físic, el so posseeix unes determinades propietats

anomenades qualitats que ens permeten estudiar-lo i comprendre’l millor.

Les qualitats del so són quatre: altura, intensitat, durada i timbre.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

2

Ara les definirem i parlarem de la importància de cadascuna d’elles. Segurament

t’adonaràs que, sense conèixer-les, les estàs fent servir contínuament.

1. L’altura

L’altura d’un so depèn de la rapidesa amb què oscil·la la seva ona sonora. Aquesta

velocitat de vibració s’anomena freqüència i s’expressa en vibracions per segon (o

hertz).

Diem que un so és més agut com més alta és la seva freqüència . Al contrari, un so és més greu com més baixa és la seva freqüència .

La nostra oïda pot percebre l’altura dels sons amb molta precisió. Per això ens és

fàcil comparar dos sons auditivament i determinar quin és el més agut i quin és el més

greu.

Exercici

Escolta els sons representats a les figures, que et reproduirà el professor

o la professora, i fixa’t en la diferència que presenten les seves altures.

Si compares les dues ones sonores, veuràs que la primera vibra el doble de ràpid que

la segona. Observa les seves freqüències: la primera és el doble de la segona. Per

tant, el primer so és més agut i el segon és més greu.

Exercici

Torna a llegir què volen dir les paraules agut i greu. Imagina el so que

produeixen cadascun dels dibuixos que et mostrarà el teu professor o

professora i digues, de cada parella, què sona més agut i què sona més

greu.

2. La intensitat La intensitat d’un so és la potència que té la seva ona sonora. Segons si tenen més o

menys intensitat, els sons poden ser més forts o més fluixos. Per això la intensitat

també s’anomena força o volum del so .

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

3

Exercici

Escolta la diferent intensitat dels dos sons representats a

les figures, i que et reproduirà el professor o la professora.

Observa les dues ones. L’única diferència entre elles és la

distància anomenada amplitud , que depèn de la potència que té

l’ona.

Com més gran és l’amplitud , més gran és la intensitat del so i més fort sona, i a l’inrevés.

Quan un músic vol augmentar la intensitat dels sons que produeix ha de tocar o

cantar amb més força. Alguns instruments musicals de so molt feble posseeixen

mitjans per fer créixer la seva intensitat: caixes de ressonància, dispositius elèctrics,

etc. Sense això produirien un so tan fluix que no es podria sentir.

Exercici

Imagina el so que produeixen cadascun dels dibuixos que t’ensenyarà el

teu professor o professora, i ordena’ls de més fluix a més fort.

3. La durada La durada és el temps que perdura un so, l’estona durant la qual l’ona sonora va

arribant a la nostra orella. Quan l’ona s’interromp, el so acaba. Segons la seva

durada, podem parlar de sons més llargs o més curts .

Els científics mesuren la durada dels sons amb les unitats de temps habituals:

segons, minuts i hores. En canvi, la música utilitza un sistema de mesura diferent,

basat en la pulsació , el compàs i les figures de les notes.

Exercici

Escolta aquests cinc sons, que et reproduirà el teu professor o professora,

i relaciona’ls amb el seu gràfic de durada.

4. El timbre Amb la paraula timbre ens referim al color específic que té un so. Aquest color depèn

de les característiques (material, forma, grandària, etc. de l’instrument o veu que

sona).

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

4

El nostre cervell posseeix una extraordinària capacitat de recordar timbres, de la qual

fem ús contínuament. Pel timbre de la veu podem saber quins dels nostres amics ens

està parlant, encara que no el vegem. També gràcies al timbre som capaços de

reconèixer els instruments musicals que sonen en un enregistrament, si és que abans

els hem sentit alguna vegada.

El timbre d’un so queda reflectit en la forma de la seva ona. Dues ones que

posseeixen formes diferents, com les dues que pots veure a les figures, tenen timbres

diferents.

Exercici

Escolta aquests tres fragments, que et posarà el teu professor o

professora. El seu timbre ens permet reconèixer quin instrument els

produeix. Saps de quins tres instruments es tracta?

Quan un compositor escriu una peça de música, ha de pensar bé amb quin timbre o

color sonor vol que sigui interpretada. Per això cal que decideixi quins instruments o

veus interpretaran la peça.

Mercè Cano i altres: Música. Crèdit 1. Crescendo (1996), Editorial McGraw-Hill, pàg. 16-24 (Adaptació)

Objectius de lectura

- Reconèixer la informació nova que aporta el text. - Adonar-se que cada paràgraf aporta informació complementària que ajuda a

entendre el contingut de tot el text. - Fer una lectura comprensiva suficient per respondre, si cal, a un examen.

Activació dels coneixements previs

- Quina és la diferència entre la velocitat de propagació del so i la de l’electricitat? - El so es transmet per ones. - Alguns aparells de música disposen d’equalitzador. Amb llums, gràfics de barres,

etc. mostren algunes de les qualitats del so. - El concepte de “so” estudiat a física i el que estudiarem a música és el mateix. - Definim “el soroll” com un conjunt de sons molests per a les persones. - etc.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

5

Formulació d’hipòtesis i prediccions

- Repetirà les mateixes idees sobre el so que vam estudiar a la classe de física? - Aprendrem a representar la gràfica d’alguns sons? - Quina és la qualitat del so que fa que distingim la veu de les persones sense veure-

les? - etc.

Anticipació de les dificultats de comprensió

- Atenció a algunes remarques:

- Cal fer notar la importància dels continguts dels requadres del text. - El text també destaca algunes paraules en negreta i altres en cursiva. Cal parar-hi atenció. - Els exercicis tenen un marge diferent i estan escrits en cursiva.

El so, un fenomen físic Segons els científics el so és un fenomen físic provocat per la vibració d’un objecte (font sonora). L’objecte transmet aquesta vibració al medi on es troba i hi provoca unes oscil·lacions anomenades ones sonores . Les ones sonores es propaguen a través del medi físic fins a nosaltres, que les podem escoltar gràcies al sentit de l’oïda.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

El so és un fenomen físic produït per la vibració d’un objecte. La transmissió del so al medi provoca oscil·lacions anomenades “ones sonores”. Nosaltres captem aquests sons gràcies a l’oïda.

Presenta el so com un fenomen físic. Explica què son les “ones sonores”.

El medi pot ser un material gasós (com l’aire), líquid (com l’aigua) o sòlid (com l’acer). En cada cas el so s’hi propaga a una velocitat diferent, més o menys elevada. Però si la font sonora es trobés en el buit, les seves vibracions no es podrien transmetre perquè no hi hauria medi de propagació. Per tant, no es produiria cap mena de so i no sentiríem res. En aquesta taula pots veure les velocitats de propagació en diferents medis:

Medi de propagació Velocitat del so Aire (gas) 331 metres per segon Aigua (líquid) 1435 metres per segon Acer (sòlid) 5000 metres per segon Buit (no hi ha medi) 0 metres per segon (no hi ha propagació)

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

El so es propaga a una velocitat diferent segons el medi. En el buit, el so no es propaga i per tant no es pot sentir.

Explica les particularitat de transmissió del so segons el medi.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

6

Quan es vol dibuixar una ona sonora es fa servir una representació gràfica com les que utilitzen els matemàtics i d’altres científics. Com veurem més endavant, analitzant la forma d’una ona podem conèixer les característiques del so que les produeix. L’aparell que permet veure en una pantalla la forma de les ones sonores s’anomena oscil·loscopi .

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

Analitzant la forma d’una ona podem conèixer les característiques del so que les produeix. L’aparell que permet veure en una pantalla la forma de les ones sonores s’anomena oscil·loscopi.

Afegeix més dades sobre el so i la seva representació.

Les qualitats del so Com qualsevol altre fenomen físic, el so posseeix unes determinades propietats anomenades qualitats que ens permeten estudiar-lo i comprendre’l millor. Les qualitats del so són quatre: altura, intensitat, durada i timbre. Ara les definirem i parlarem de la importància de cadascuna d’elles. Segurament t’adonaràs que, sense conèixer-les, les estàs fent servir contínuament.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

El so té propietats (qualitats) que permeten estudiar-lo millor. Són: altura, intensitat, durada i timbre. Aquestes qualitats del so les fem servir contínuament.

Introdueix el concepte de “qualitats del so”.

1. L’altura L’altura d’un so depèn de la rapidesa amb què oscil·la la seva ona sonora. Aquesta velocitat de vibració s’anomena freqüència i s’expressa en vibracions per segon (o hertz).

Diem que un so és més agut com més alta és la seva freqüència . Al contrari, un so és més greu com més baixa és la seva freqüència .

La nostra oïda pot percebre l’altura dels sons amb molta precisió. Per això ens és fàcil comparar dos sons auditivament i determinar quin és el més agut i quin és el més greu.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

L’altura d’un so depèn de la rapidesa amb què oscil·la la seva ona sonora. La freqüència és la velocitat de vibració. Es mesura en metres per segon (hertz). La nostra oïda distingeix clarament l’altura dels sons. Aquests poden ser:

- Aguts: tenen freqüència alta. - Greus: tenen freqüència baixa.

Defineix la primera qualitat del so: l’altura. Ajuda a reconèixer els tipus d’altura del so.

Exercici Escolta els sons representats a les figures, que et reproduirà el professor o la professora, i fixa’t en la diferència que presenten les seves altures. Si compares les dues ones sonores, veuràs que la primera vibra el doble de ràpid que la segona. Observa les seves freqüències: la primera és el doble de la segona. Per tant, el primer so és més agut i el segon és més greu.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

7

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

Comparant les altures de diversos sons, podem distingir si són més aguts o greus.

Pràctica per reconèixer la representació de sons més aguts o més greus.

Exercici Torna a llegir què volen dir les paraules agut i greu. Imagina el so que produeixen. Imagina el so que produeixen cadascun dels dibuixos i digues, de cada parella, què sona més agut i què sona més greu.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

Podem distingir quina representació del so és més aguda i quina és més greu.

Repassa el concepte d’agut i de greu. Relaciona aquests conceptes amb representacions de sons.

2. La intensitat La intensitat d’un so és la potència que té la seva ona sonora. Segons si tenen més o menys intensitat, els sons poden ser més forts o més fluixos. Per això la intensitat també s’anomena força o volum del so .

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

La intensitat d’un so és la potència de la seva ona sonora. Pot ser més forta o més fluixa. La intensitat també s’anomena “força” o “volum del so”.

Defineix el concepte ”intensitat” d’un so.

Exercici Escolta la diferent intensitat dels dos sons representats a les figures, i que et reproduirà el professor o la professora. Observa les dues ones. L’única diferència entre elles és la distància anomenada amplitud , que depèn de la potència que té l’ona.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

L’amplitud és la distància entre dues ones i de la potència que té l’ona.

A partir d’una pràctica, introdueix un concepte nou: el d’amplitud.

Com més gran és l’amplitud , més gran és la intensitat del so i més fort sona, i a l’inrevés.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

Com més gran és l’amplitud, més gran és la intensitat del so i més fort sona, i a l’inrevés.

Elabora una llei general relacionant amplitud i intensitat.

Quan un músic vol augmentar la intensitat dels sons que produeix ha de tocar o cantar amb més força. Alguns instruments musicals de so molt feble posseeixen mitjans per fer créixer la seva intensitat: caixes de ressonància, dispositius elèctrics, etc. Sense això produirien un so tan fluix que no es podria sentir.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

8

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

Quan un músic vol augmentar la intensitat dels sons que produeix ha de tocar o cantar amb més força. A alguns instruments de so feble se’ls ha d’incorporar algun enginy per fer créixer la intensitat.

Fa una aplicació pràctica de la llei anterior.

Exercici Imagina el so que produeixen cadascun dels dibuixos que t’ensenyarà el teu professor o professora, i ordena’ls de més fluix a més fort.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

Podem ordenar, de més fluix a més fort, el so de diversos instruments.

Fa una exercitació de discriminació de la intensitat del so de diversos instruments.

3. La durada La durada és el temps que perdura un so, l’estona durant la qual l’ona sonora va arribant a la nostra orella. Quan l’ona s’interromp, el so acaba. Segons la seva durada, podem parlar de sons més llargs o més curts . Els científics mesuren la durada dels sons amb les unitats de temps habituals: segons, minuts i hores. En canvi, la música utilitza un sistema de mesura diferent, basat en la pulsació , el compàs i les figures de les notes.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

La durada és el temps que perdura un so, l’estona durant la qual l’ona sonora va arribant a la nostra orella. Segons la durada, els sons poden ser llargs o curts. La durada (musical) es mesura en: pulsacions, compassos i amb les figures de les notes.

Defineix la qualitat de “durada”. Comenta els dos tipus de durada i diu com es mesuren. Distingeix la mesura de la “durada musical” d’altres conceptes de “durada” de la parla ordinària.

Exercici Escolta aquests cinc sons, que et reproduirà el teu professor o professora, i relaciona’ls amb el seu gràfic de durada.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

Amb l’audició, podem relacionar la durada d’alguns sons amb la seva representació gràfica.

Fa una pràctica de relació de so amb la representació gràfica.

4. El timbre Amb la paraula timbre ens referim al color específic que té un so. Aquest color depèn de les característiques (material, forma, grandària, etc. de l’instrument o veu que sona).

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

9

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

El timbre és el color específic que té un so. Aquest color depèn de les característiques de l’instrument o veu: material, forma, grandària, etc.

Defineix “timbre” a partir d’una comparació i explica de què depèn.

El nostre cervell posseeix una extraordinària capacitat de recordar timbres, de la qual fem ús contínuament. Pel timbre de la veu podem saber quins dels nostres amics ens està parlant, encara que no el vegem. També gràcies al timbre som capaços de reconèixer els instruments musicals que sonen en un enregistrament, si és que abans els hem sentit alguna vegada.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

El nostre cervell reconeix fàcilment els timbres: distingeix veus de persones, de sons, d’instruments, etc.

Fa veure la utilitat d’aquesta característica del so.

El timbre d’un so queda reflectit en la forma de la seva ona. Dues ones que posseeixen formes diferents, com les dues que pots veure a les figures, tenen timbres diferents.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

El timbre d’un so queda reflectit en la forma de la seva ona.

Dóna un recurs per distingir la representació gràfica de dos o més timbres.

Exercici Escolta aquests tres fragments, que et posarà el teu professor o professora. El seu timbre ens permet reconèixer quin instrument els produeix. Saps de quins tres instruments es tracta?

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

Podem reconèixer uns instruments a partir del seu timbre.

Fa una aplicació pràctica de reconeixement del timbre.

Quan un compositor escriu una peça de música, ha de pensar bé amb quin timbre o color sonor vol que sigui interpretada. Per això cal que decideixi quins instruments o veus interpretaran la peça.

Resum del contingut

Funció de cada paràgraf dins del text

La decisió sobre els timbres que s’han de sentir en una composició determina els instruments que cal seleccionar.

Comenta una aplicació pràctica de la importància del timbre en una composició musical.