TEMA 06

L’ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L’ESPÈCIE HUMANA

L’espècie humana és una d’entre moltes que habiten la Terra. Com la resta de les espècies, hem aparegut en el transcurs de l’evolució i, per tant, tenim un seguit de relacions de parentiu amb altres espècies

AVANTPASSATS COMUNS

L’espècie humana és l’única espècie representant de la família dels homínids (gènere Homo i el gènere Autralopithecus)

PRIMATS: homínids + simis antropoides + micos del nou i vell món + prosimis

Els primats: dins d’aquest grup trobem diferents línies evolutives:

Estrepsirins: tenen els orificis nasals revestits d’una pell humida i sense pèl. El llavi superior està partit i unit a les genives pel seu punt mig. En aquest grup predominen els lèmurs.

Haplorins: tenen els orificis nasals revestits del mateix tipus de pell que la resta de la cara, amb un llavi superior fusionat i mòbil.

•SF Cercopitecoïdeus: micos del vell món:

•F Cercopitècids: on destaquen els macacos, els mandrils i els babuïns•F Colòbids: amb els colobus, els nasalis i els semnopithecus

•SF Hominoïdeus: són els grans simis antropomòrfics amb tres importants Famílies:

Dins del grup dels Catarins trobem dues SuperFamílies

Gibons

Orangutans

Goril·les

Ximpanzés

Humans

•F Hilobàtids: amb els gibons i els siamangs•F Pòngids: amb els orangutans, els goril·les, els ximpanzés i els bonobos

•F Homínids: on l’home és l’únic representant viu actualment

CANVIS CLIMÀTICS

L’Àfrica Subtropical es caracteritzava per ser un espai ocupat per àmplies selves i boscos on vivien gran quantitat d’espècies de micos.

Fa uns 6 – 8 M.A. es va produir un canvi climàtic, amb una disminució de les pluges, que va afectar la part Est-Subtropical de l’Àfrica.

Aquest canvi de pluviometria va fer aparèixer zones sense selva i àmplies pastures, on predominaven plantes més llenyoses.

L’Oest Subtropical continuava tenint les mateixes selves, ja que les pluges es reactivaven gràcies a l’oceà Atlàntic.

Les grans sabanes, pastures, són un hàbitat molt òptim per als remugants i per a tots aquells depredadors que en depenen.

ADQUISICIÓ DE BIPEDISMEEl bipedisme consisteix a caminar sobre els dos peus sense repenjar les mans a terra. Aquesta característica constitueix la principal diferència física entre els homínids i la resta de simis antropoides

CANVIS NECESSARIS PER AL BIPEDISME

• Els humans som bípedes. Els gibons, orangutans, goril·les i ximpanzés no són bípedes, però tampoc tenen l’esquena paral·lela al terra, sinó que presenten una inclinació, recolzant-se únicament amb el puny (orangutan) o amb les falanges (goril·la i ximpanzé).

CANVIS NECESSARIS PER AL BIPEDISME

•Presenten un tòrax aplanat dorso-ventralment, a diferència d’altres mamífers que és aplanat latero-lateralment.

CANVIS NECESSARIS PER AL BIPEDISME

allargament de les extremitats inferiors respecte de les superiors i el tronc

una columna en forma de S

posició inferior del foramen magnum

Allargament del dit polze del peu; ja no són oposables.

• Els humans tenim la pinça de precisió, o sigui, la mobilitat del polze, que ens diferencia dels ximpanzés, que només tenen la pinça de pressió. Aquesta diferència és gràcies a tenir un dit gros més llarg amb una falange distal més ample que permet que els músculs s’insereixin, a més d’una abundant inervació que determina la precisió i la sensibilitat.

•Tenen un ampli moviment braquial (braquiació) on l’articulació escàpulo-humeral és més amplia. El canell també guanya en moviments.

•Les articulacions coxo-femorals en humans es presenten més juntes en comparació amb la resta d’antropomorfs, per facilitar el repartiment del pes. Les ales ilíaques en l’home són laterals, en canvi en els simis miren enrera. Aquesta modificació estructural permet la inserció de la musculatura de les natges i dels abductors, tot evitant el balanceig del cos quan es camina i el gran consum d’energia que això representa.

• La nova pelvis permet a l’home presentar els genolls junts, i per tant situar millor el centre de gravetat. Aquest gir es possible gràcies a la curvatura de la diàfisi del fèmur.

•Una capacitat craniana superior als 600 cc. En el cas dels humans arribem als 1500cc.•La capacitat de fabricar eines. El ximpanzé no pot construir una eina, no pot modificar el pal o la pedra que troba. L’home, en canvi, és capaç de pensar què vol i fabricar-ho. S’han trobat restes d’Australopithecus envoltades d’eines, i fins i tot Paranthropus ! Sembla ser també que aquest gèneres tindrien ja l’esmentada pinça de precisió. Fins i tot homo habilis és una espècie que molts investigadors consideren un Australopithecus, ja que les seves dimensions corporals així ho fan pensar. • Tenir un llenguatge. Aquest fenomen es dedueix a partir de les restes de cranis trobats i els corresponents motlles fabricats que imitarien les àrees cerebrals. Tot i això ningú pot assegurar res.Aquestes característiques es consideraven claus per tal d’assegurar que una resta fòssil fos catalogada com del gènere homo.

Avantatges de ser bípede:

• Disminueix el consum d’energia quan es realitzen desplaçaments, i per tant aquests també poden ser més llargs. L’home pot desplaçar-se sense necessitat de balancejar el seu cos, amb una postura molt equilibrada.• La postura bípeda permet disminuir la quantitat d’insolació que rebria l’home quan camina per la sabana, o sigui llocs oberts on no es té la protecció dels arbres.• La possibilitat d’utilitzar les mans d’una manera lliure, ja que ara no calen en la locomoció.

Cicle biològic dels humans:

Al llarg del desenvolupament dels humans podem observar una sèrie de fases:

Infància: que va dels 0 als 2.5-3 anys. Període on s’insinuen les dents de llet i un ràpid creixement del SNInfantesa: que va dels 3 als 6-7 anys. Les dents de llet han sortit completament i l’individu presenta un aparell digestiu immadur. El SN continua creixent, en canvi, el cos es encara massa petit.Juvenil: que va dels 6-7 als 10-12 anys. Es produeix la sortida del primer queixal perenne, anomenat el queixal dels 6 anys. L’individu pren ja l’ús de la raó, fruit de la progressiva maduresa del seu SN. L’aparell digestiu madura i el cos creix respecte del volum cranialPubertat i Adolescència: fins al 18-20 anys amb l’aparició dels caràcters sexuals. L’individu creix fins al volum definitiu i socialment busca la seva independència.

Som individus amb un desenvolupament lent, amb una vida llarga i amb uns vincles familiars i socials molt complexos.

No està clara la funció de l’adolescència en els humans, però alguns investigadors creuen que es tractaria d’un procés d’aprenentatge en l’important tasca de la reproducció, o sigui aprendre a ser pares efectius, ja que la supervivència és molt important per l’homo caçador i recol·lector.

Els ximpanzés no presenten una infantesa ni adolescència i als 10 anys ja són individus adults . Tenen, doncs, tres fases: infància, fase juvenil i fase adulta, com ara devien tenir els Australopithecus i com no l’homo habilis. L’evolució cap a homo sapiens allarga progressivament les etapes, fent que la fase adulta arribi més tard. L’estudi d’homo ergaster de fa uns 1.5 MA ens informa d’un desenvolupament dental semblant a nosaltres, amb una adolescència molt curta. En canvi és en aquesta espècie on es creu que apareix per primer cop la fase d’infantesa. Per què?

Si calculem el quocient entre volum encefàlic del nou nat i el volum de l’adult veiem el següent : el del goril·la és de 0.55, el del ximpanzé és de 0.37 i en canvi el de l’home és de 0.23, quan en teoria hauria de ser de 0.34. Quina és la raó d’això? L’augment progressiu de SN implicaria volums cerebrals cada vegada més grans i per tant major dificultat en el part. Sembla ser que al voltant dels 850 cc de SN es produiria un canvi d’estratègia evolutiva per tal d’esquivar aquesta limitació que ens ofereix el canal de part. La solució seria doncs fer créixer el SN durant l’infantesa. Per altra banda, si observem el període de lactància en goril·les i ximpanzés podem veure que s’allarga molt, aproximadament 5 anys, període en el qual la femella no pot parir de nou. En el gènere homo això es soluciona gràcies a un deslletament més ràpid i l’aparició d’aquesta fase anomenada infantesa, on el nen pot menjar productes senzills i la mare pot quedar novament embarassada. Aquest fet és una millora en l’estratègia reproductora.

L’EVOLUCIÓ DELS HOMÍNIDS

Gibons

Ximpanzé

Goril·la

Orangutan

Ardipithecus ramidus4.5 MA. Menja fruits i fulles

X. comú

X. pigmeo

Canvi climàtic i competència dels simis no hominoideus per l’espai arbustiu. 7 – 8 M.A.

La història de l’evolució:

Avantpassat hominoideu ???

Australopithecus

Vida principalment al bosc

Dryopithecus

PAU

Lucy 3.2 M.A.

Vida principalment a la sabana

A mesura que la selva recula, alguns homínids tenen la necessitat d’ocupar els espais oberts de la sabana

Australopithecus afarensis 3 - 4 M.A. 440 cc SN

Australopithecus anamensis 3.9 - 4.2 M.A.

Australopithecus africanus 2 – 3 M.A. 440 cc SN

Els Australopithecs:

Gènere Paranthropus 1 – 2.5 M.A.

Especialistes del consum de plantes C4 a la sabana. Tenen potents mandíbules i músculs. Crestes sagitals i nucals

Gènere Homo < 2,5 M.A.

H. Rudolfensis 1.6 – 2,5 M.A. 640 cc SN

Africa Est-meridional

Significa:Al costat del’home.

Sud - ÀfricaVida principalment a la sabana

P. Robustus 540 cc SN

P. Aethiopicus 525 cc SN

Eines tipus I, choppers i chopping-tools

?

P. Boisei

H. Habilis 1.6 – 1.8 M.A. 700 cc SN

H. Ergaster 1.4 – 1.8 M.A. 800-900 cc SN

Inicis del Mode II

H. Erectus 0.5 - 1 M.A. 900 cc SN Indonesia (Java)

H. Erectus < 1 M.A.900 - 1200 cc SN Xina

H. Antecessor 0.8 M.A. 1000 – 1400 cc SN Àfrica (fóssils?)

Eines tipus II, bifaces

?

H. Neanderthalensis <0.1 M.A. 1500 cc SN Els autèntics Europeus. Robust i hàbil, amb un pes de 70 Kg molt ben adaptats al clima europeu. Inici de la pràctica de rituals i enterraments. Eines tipus III, puntes bifaces, i IV (del H. Sapiens)

H. Heidelbergensis 0.4 M.A. 1400 cc SN Europa. Home de Mauer (Heidelberg), Arago, Boxgrove ...

H. Erectus 1.2 – 1.4 M.A. 900 cc SN Àfrica

H. Antecessor 0.8 M.A. 1000 – 1400 cc SN Península – Atapuerca (Burgos)

H. Rodhesiensis 0.4 M.A. 1300 cc SN Àfrica Equatorial. Seria l’home pre-modern. Un viatger pel món.

H. Sapiens <0.1 M.A. 1350 cc SN Per tot el Vell Món Amb un cos d’uns 58 kg. la nostra condició corporal no és óptima per Europa i Àsia (0.05ma). Eines tipus IV, amb l’ús del marfil i l’ós. Primeres manifestacions artístiques fa uns 0.03 ma.

A Atapuerca els fòssils trobats d’homo antecessor presenten una dentadura semblants a la de l’homo sapiens actual. Tindria una fase juvenil més llarga i en canvi una adolescència més curta, fins als 16 anys.

L’evolució tècnica dels homínids

La tècnica és una forma adaptativa al medi.

No som l’única espècie ni gènere que utilitzem estris. El ximpanzés utilitzen pals de diferents mides quan es troben en llibertat. De totes maneres els ximpanzés no són tecnòlegs, i els estris que utilitzen no estan transformats, manipulats. Utilitzen pals, sí, però mai són pals amb alguna característica afegida per l’animal.

Origen de la tècnica:La trobem a la falla del grans llacs a l’Àfrica. Inicialment els còdols són trencats sense cap traça, amb l’únic objectiu d’obtenir falles tallants per un ús immediat. L’individu no aprofita tot el potencial del material que està utilitzant. Les eines serveixen per a tot, i no s’utilitzen sempre d’una mateixa manera. Ens trobem en el Mode I, amb uns individus amb una capacitat craniana petita, però que no hem de relacionar amb aquest estris rudimentaris. Al llarg de l’evolució individus d’una mateixa espècie utilitzen estris molt diferents, fins i tot avui mateix passa. Tot plegat és un fet lligat a l’adaptació al medi.

Cap als 1.5 MA apareix a l’Àfrica una nova tècnica, la Mode II . són estris que s’obtenen després de colpejar de forma sistemàtica i repetitiva el material emprat, i amb l’objectiu clar d’obtenir el màxim nombre d’estris. Apareixen els estris regulars, amb una certa simetria, els bifaces, amb unes arestes rectes. Els homes responsables d’aquest avenç són els homo Ergaster que trobem a l’Àfrica, ja que la mateixa espècie a la zona Caucàsica continua amb el mode I.

Les eines són més especialitzades, apareix el mànec i la zona de tall; així com cada eina té una funció determinada. Cal destacar les bifaces, com uns estris multifuncions que l’home porta en el seu recorregut. Apareixen llances de fusta i estris amb mànecs de fusta (0.45 MA)

Les eines del mode II són eines perdurables, que l’home transporta d’un lloc a un altre. Això explicaria el fet que no es trobin els esqueixos de la fabricació d’aquestes eines, cosa que sí passava amb les eines del mode I, on el tall i la utilització eren immediates.

Quina seria l’explicació de l’arribada a Europa i Àsia d’un homo amb eines del mode I i en canvi les del mode II es trobarien a l’Àfrica???

Sembla ser que els homes que assolirien la tècnica Mode II necessitarien dominar més territori. La seva tècnica els permet ser més forts i desplaçar aquells amb una tècnica més arcaica. Podríem parlar de pressió demogràfica en l’est d’Àfrica.

Fa uns 0.8 MA a Atapuerca trobem estris del mode I, i estris del mode II a Europa, homo heidelbergensis, fa uns 0.5 MA, fruit d’una nova emigració provinent de l’Àfrica. La nova tècnica, doncs, millora la tècnica autòctona.

Per tant, es descarta el progrés tècnic com a conseqüència de l’augment de SN, sinó que la millora de la tècnica i l’adaptabilitat a l’entorn implica un desenvolupament més gran del volum encefàlic. El canvi d’espècie deixa, doncs, de ser l’explicació de l’aparició de noves tecnologies, essent tot plegat fruit de les emigracions provinents d’altres zones més avançades.

L’ocupació dels continents

L’home ha aconseguit adaptar-se a ecosistemes molt diferents i alguns fins i tot molt hostils, i ho fem gràcies no a la nostra biologia sinó a la tècnica, o sigui a la cultura.

Els primers europeus

L’homo antecessor seria un homínid que arribaria de l’Àfrica fa 1 MA carregat amb les eines del mode I. És un individu de cara moderna, però amb trets clarament arcaics, com ara la seva dentadura. A l’Àfrica tenim uns individus, per contra, que utilitzen una tecnologia més avançada, la mode II. Per tant, l’homo antecessor s’origina perquè pateix una expulsió tecnològica de la seva terra natal, per uns individus de la seva mateixa espècie però socialment diferents.

A l’Àfrica trobem llars de foc, entre 1,4 i 1 MA, que en canvi no s’han trobat a Atapuerca. Els individus africans viuen i dominen espais oberts, en canvi l’homo antecessor és nòmada i recol·lector.

El foc no es domina fins fa 300.000 anys, per tant, creiem que anteriorment se’n fa un ús esporàdic i oportunista.

El primer europeu practica el canibalisme, no com a ritu sinó com a necessitat alimentària.

Aquest homo antecessor originarà el futur home pre-neandertal, o sigui homo Heidelbergensis, ara fa uns 400000 anys. Són individus que ja disposen de la tecnologia del mode II, vesteixen, utilitzen el foc i fabriquen eines i llances de fusta.

Hi hauria la possibilitat que l’homo antecessor acumulés els cadàvers d’homínids en llocs concrets, sense poder afirmar que es tracti d’enterraments. Aquesta pràctica sí que serà normal entre els Neandertals.

L’extinció dels neandertals

Els neandertals són una espècie que va viure a Europa i que van desaparèixer ràpidament i sense deixar rastres genètics. En el Paleolític mig trobem un predomini dels neandertals, en canvi, en el Paleolític superior trobem l’home modern.

Podem considerar els neandertals com els primers europeus, ja que són una espècie que es forma a Europa, que no ve de fora, a diferència de l’homo antecessor. Són uns individus adaptats al fred, a un clima inestable. El seu esquelet ens fa pensar en esquelets actuals de sapiens que viuen en climes freds.

Podríem dir que els neandertals i els sapiens van compartir un tros de la seva història, datant els primers contactes entre espècies fa uns 100.000 anys en el pròxim orient.

L’home modern surt d’Àfrica ara fa uns 40.000 anys, i s’estén per tot Àsia i Europa, i finalment Amèrica. El neandertals s’extingeixen ara fa uns 30.000 anys; per tant, van conviure amb l’home modern a Europa, com així ho reflecteixen els fòssils trobats.

La tecnologia durant el Paleolític mitjà és molt senzilla i evoluciona molt lentament. En canvi en el Paleolític superior, la tècnica progressa molt ràpidament, i amb canvi en l’ús dels materials.

Apareixen en aquest període els estris amb funció decoradora, estris que indiquen sobretot en el cas dels morts l’estatus que tenia el difunt. Fa uns 30.000 anys apareix l’art rupestre i mobiliari, així com les primeres formes d’escriptura a partir de símbols. (Altimira té uns 13.000 – 15.000 anys)

Des de sempre es creia que el Sapiens havia desenvolupat la capacitat artística íntegrament a Europa i això sembla no ser així. S’han trobat esbossos de pintura de 30.000 anys d’antiguitat a l’Àfrica, en canvi aquest croquis mai s’han trobat a Europa.

El Paleolític superior implica una millora econòmica per la millora de la tècnica, fet que possibilita una millor cacera. També implica una revolució simbòlica, ja que apareix el concepte de jerarquia i l’establiment de xarxes d’interrelació entre els individus d’una comunitat. Tot això afavoreix en últim terme la supervivència.

En aparença els neandertals eren molt més forts que els sapiens, sembla ser per compensar el seu desavantatge tècnic. La tècnica ens fa més independents del medi i de la biologia.

La península ibèrica és un lloc clau per entendre la coexistència de les dues espècies, ja que és un lloc on s’han trobat el poblaments més antics de sapiens, de fa uns 36.000 anys, i els poblaments més moderns de neandertals, de fa uns 25.000 anys. Tot sembla indicar que els neandertals van ser desplaçats cap a les zones més desafavorides, com ara els Pirineus i muntanyes més pobres.

Ens trobem en un període complex, i de difícil explicació, amb poblacions que disposen de una tecnologia arcaica en el Paleolític mitjà, unes poblacions amb una tecnologia importada de l’Àfrica en el Paleolític superior, però també en aquest període unes poblacions que disposen d’una tecnologia pròpia, autòctona i que seria l’evolució tècnica que haurien fet els neandertals.

La clau està en descobrir qui culturitza a qui, ja que els sapiens potser van aprofitar-se dels avenços tecnològics dels neandertals.

On són els seus gens? Existeix realment l’híbrid trobat a Portugal ? es possible la descendència fèrtil entre ells dos? Extinció o fusió?

Moltes hipòtesis intenten explicar les raons de la seva desaparició. Alguns parlen d’extermini, altres de processos immunològics, i d’altres d’una mancança biològica. La manca d’un llenguatge simbòlic, així com la falta d’interrelació entre les diferents àrees cognitives del SN, hauria condemnat als neandertals. Per altra banda, no podem considerar els neandertals com a individus menys intel·ligents, ja que la seva tècnica de talla lítica és molt acurada, fins i tot millor que la dels sapiens

Potser tot plegat és multicausal ?

??

??