04 La Historia de La Vida a La Terra. Llibre de L_alumne

La història dela vida a la TerraLa troballa d’organismes petrificats d’espècies que noexisteixen en l’actualitat va fer comprendre a algunsnaturalistes del segle XIX que les espècies no havienromàs immutables des de l’inici de la vida a la Terra, sinóque amb el temps havien anat canviant i transformant-seen altres, és a dir, havien evolucionat. Així doncs, l’estudidels fòssils, la paleontologia, va ser la ciència que vaconduir a la teoria de l’evolució.

1. Els fòssils

2. La datació de l’antiguitat dels fòssils

3. Etapes en la història de la Terra

4. El paleozoic o era primària

5. El mesozoic o era secundària

6. El cenozoic (eres terciària

i quaternària)

1.

72

4. La història de la vida a la Terra

Els fòssilsEls fòssils són restes d’organismes, o indicis de la seva activitat, que van viure

en èpoques geològiques passades i que trobem englobats en les roques. Laciència que els estudia s’anomena paleontologia. Els fòssils ens permeten sabercom eren els organismes del passat, conèixer l’antiguitat del terreny on s’han tro-bat i les condicions ambientals que hi havia a la seva època, i deduir com hanevolucionat. Per exemple, uns fòssils marins trobats en una muntanya ens indi-quen que abans allà hi havia mar, i uns fòssils de plantes tropicals en una zonamolt freda són un senyal que en aquell temps el clima de la zona era tropical.Segons el procés de fossilització que han seguit, es distingeixen els tipus defòssils següents:

1. Els que conserven la forma (inclosa l’estructura microscòpica) i lacomposició química, tant la matèria orgànica com la inorgànica, quetenia l’organisme quan era viu. Per exemple, els insectes conservats enambre, que són gotes de resina fòssil d’arbres del passat, o els cadàversde mamut, amb carn i pell, trobats en els gels de Sibèria.

2. Els que conserven la forma (inclosa l’estructura microscòpica) i lacomposició química de la part mineral que tenia l’organisme quanera viu. Només es dóna en restes «recents», és a dir, de menys de 2milions d’anys. Per exemple, conquilles de mol·luscs, ossos de verte-brats, etc.

3. Els que conserven la forma (inclosa l’estructura microscòpica) peròamb una composició química diferent. Es poden originar per substitucióo per reemplaçament.– En la substitució, cada molècula de l’esquelet ha estat reemplaçada per

una molècula de la substància englobant, que sol ser la calcita, la pirita ola sílice. Per exemple, els troncs petrificats, en què la fusta ha estat subs-tituïda per la sílice.

– En el reemplaçament, el canvi en la composició mineralògica és deguta la pèrdua d’alguns elements químics originals o al fet que aquestsformen minerals diferents. Per exemple, els carbons es formen a partirde troncs i fulles caigudes, que per haver quedat enterrats o submergits,en comptes de podrir-se experimenten una pèrdua d’hidrogen i oxigen,amb el consegüent augment de la proporció de carboni (procés de car-bonització).

4. Els que presenten la mateixa forma, però no conserven la mateixaestructura microscòpica. Són els més abundants. S’originen en quedarels organismes englobats en un sediment molt fi, per la qual cosa aquests’adapta a la seva forma. Posteriorment es produeix la dissolució de l’orga-nisme, i el buit format s’emplena de sediments adjacents. Així es forma:– El motlle extern és l’empremta que deixa la superfície externa de l’or-

ganisme en el sediment que l’englobava. Són els anomenats fòssilsd’empremta.

– El motlle intern és el format pels sediments que es van compactar en elbuit. Són els anomenats fòssils de farciment o de buidatge, com el quemostra la fotografia.

5. Els icnofòssils o icnites. Són les empremtes que permeten reconèixer lesactivitats dels organismes del passat. Per exemple, les petjades dels dino-saures, les aus o els mamífers sobre el fang, les marques de reptació delscucs, els ous, els excrements, etc.

BuitSubstitució

Fòssil desubstitució

Fòssil de farciment: motlle intern d’unammonit.

Tipus de fossilització.

Farciment

Fòssil d’empremtaFòssil de farcimento de buidatge

Observa els fòssils d’aquesta pàgina i completa la taula següent:

Indica quins dels cossos següents no són fòssils i per què no ho són:

a) Una conquilla d’un mol·lusc de fa 200 milions d’anys.b) Unes conquilles de mol·luscs morts fa uns dies.c) Una pedra copejada fins a generar-li una vora tallant de fa 1 000 000 d’anys.d) Una pedra molt dura que es va formar fa 1 000 000 d’anys.e) Una roca plana formada fa 10 milions d’anys en la qual s’aprecien les marques de l’onatge.f) Una roca plana en la qual es pot veure el solc deixat per un cuc fa 10 milions d’anys.

2

1

73


A C T I V I TAT S

Conserven la forma, inclosa l’estructura microscòpica, amb la mateixa composiciómineral que quan l’organisme era viu.

Tipus de fòssil Números

Conserven la forma, inclosa l’estructura microscòpica, però amb una composició quí-mica diferent.

Presenten la mateixa forma, però sense conservar la mateixa estructura microscòpica.

Conserven perfectament fins i tot la matèria orgànica.

Són empremtes de l’activitat dels organismes del passat (icnofòssils o icnites).

FORMES DE FOSSILITZACIÓ D’ORGANISMES DE DIFERENTS ÈPOQUES

1. Crani de mamífer. 2. Fragment de tronc carbonitzat de Lepidodendron (falguera gegant). 3. Gota d’ambre amb inclusió d’un insecte. 4. Plomes i ossos d’au. 5. Dent de peixelasmobranqui. 6. Esquelet de peix ossi. 7. Fulla d’angiosperma (espècie fòssil d’arbre). 8. Petjades de dinosaure. 9. Conquilla fòssil de gasteròpode marí. 10. Coral fòssil deltipus cerebroide. 11. Conquilla fòssil de mol·lusc bivalve. 12. Fragment de fòssil de trilobits. 13. Conquilla interna de mol·lusc cefalòpode.

1

8

7

2 43

6

5

11109

13

12

74


2. La datació de l’antiguitat dels fòssils

Tipus de datació dels fòssilsEls fòssils només es poden trobar a les roques sedimentàries i a les roques

metamòrfiques que hagin experimentat un metamorfisme lleuger; un metamorfis-me intens o un procés magmàtic (fusió de la roca) destrueix els fòssils.

Les roques sedimentàries, generalment, es presenten en forma de capessuperposades denominades estrats.

Com que els organismes inicien la seva fossilització en els sediments quedesprés constituiran un estrat, coneixent l’antiguitat de l’estrat es pot saber l’e-dat dels fòssils que conté i viceversa.

■ Datació absoluta. La datació absoluta d’un estrat és el coneixement dela seva antiguitat en milions d’anys. Generalment, es basa en el mètodede desintegració radioactiva. Els àtoms dels isòtops radioactius d’un element es desintegren, mitjançantla pèrdua de protons, neutrons i electrons, i donen lloc a àtoms d’altreselements. El temps que tarden a desintegrar-se la meitat dels àtoms,l’anomenat període de semidesintegració o període radioactiu, ésmolt llarg.Això permet esbrinar edats de molts milions d’anys, com les dels mineralsque formen les roques. Així doncs, n’hi ha prou de mesurar la quantitatd’àtoms «inicials» i d’àtoms «finals» de la sèrie de desintegració triadaper esbrinar l’antiguitat de l’estrat i, per tant, dels fòssils que conté.

■ Datació relativa. Aquest tipus de datació no ens indica l’antiguitat del’estrat en milions d’anys, sinó solament si és anterior o posterior a altresestrats. La datació relativa es basa en la llei de la superposició dels estrats i en lallei de la correlació dels fòssils.

– Segons la llei de la superposició dels estrats (proposada perNicolaus Steno, 1669), els sediments més moderns es dipositen sobreels més antics, per la qual cosa, si no hi ha hagut pertorbacions impor-tants, els estrats superiors són els més moderns i els inferiors els mésantics.

– Segons la llei de la correlació dels fòssils (proposada per WilliamSmith, 1799), la troballa en un estrat d’un fòssil de datació relativaconeguda d’un altre lloc ens permet saber l’antiguitat relativa d’aquestestrat.

Els fòssils guia S’anomenen fòssils guia els de determinades espècies que són molt abun-

dants en els estrats i que només van existir en un període de temps relativa-ment curt.

Gràcies als fòssils guia, es poden datar amb relativa facilitat els estrats detot el món. Es tracta de fòssils d’espècies que tenien parts dures, estavenàmpliament estesos per la Terra i van viure únicament en una època molt con-creta, raó per la qual caracteritzen aquest període.

En morir un organisme les seves res-tes es dipositen en el fons i a poc apoc queden cobertes per sediments.

Amb el temps, les restes es petrifi-quen (fossilitzen), els sediments escompacten formant estrats de roquessedimentàries i al damunt, a partir demés sediments, es formen estratsnous.

Com a conseqüència d’un plec od’una elevació, aquest lloc quedaexposat als agents geològics externs,que erosionen els estrats superiors iles restes fossilitzades afloren.

75


La datació relativa dels estrats a partir dels seus fòssils La sèrie completa d’estrats d’una zona s’anomena columna estratigràfica.

Llevat d’alguns llocs com el Grand Canyon del Colorado (EUA), el normal ésque en un sol tall geològic no es pugui observar tota la columna estratigràfica,sinó que s’hagi de deduir a partir de la correlació de diversos talls. Les línies enziga-zaga representen discordances angulars, és a dir, contactes entreestrats amb diferents inclinacions. Solen ser degudes al fet que l’erosió va eli-minar part dels estrats, que ja estaven inclinats a causa dels plecs, i va originaruna superfície horitzontal de sedimentació.

A partir dels talls geològics A, B, C i D (figura anterior), observats en quatrellocs diferents d’una mateixa zona, dedueix l’ordenació relativa dels fòssils icompleta la columna estratigràfica que hi ha al marge superior dret.

Quines característiques afavoreixen la formació d’estrats?

a) Zones profundes horitzontals (valls) o zones elevades amb forts pendents (cims).b) Zones submergides calmades o zones emergides amb forta meteorització.c) Zones de platja o zones de penya-segat.

Si sabem que la causa que falti un estrat pot ser que mai no es va formar o queva ser erosionat perquè es tractava d’una zona muntanyosa amb forts pendents,comenta què va poder passar en el tall geològic D.

Si en una muntanya formada per estrats horitzontals hi ha fòssils de mol·luscsbivalves marins, per exemple, cloïsses, quin ecosistema hi havia anteriorment?

Quines causes van poder afavorir l’origen de la muntanya de la pregunta 6?

a) Un descens del nivell del mar. Aquest procés s’anomena regressió marina, jaque les aigües del mar es van retirar de la costa.

b) Un ascens del nivell del mar. Aquest procés s’anomena transgressió marina,ja que les aigües del mar van transgredir la línia de costa i van inundar la zona.

c) Una elevació del fons marí.d) Un descens del fons marí.e) Un plegament.

7

6

5

4

3

A C T I V I TAT S

Mamífers

Ammonits

Graptòlits

Trilobits Cianobacteris

Falgueres

Escala temporalbasada en els fòssils.A B C D

1

2

3

4

5

6

Columna estratigràfica.


76

3. Etapes en la històriade la Terra

Els esdeveniments més importants que s’han succeïten la història de la Terra, com la formació de les primeresroques sedimentàries a partir dels sediments procedentsde l’erosió de la primera escorça consolidada, o l’apariciódels primers organismes fotosintètics productors d’oxigen,un gas inexistent en l’atmosfera primitiva i que era tòxic pera la majoria de les primeres espècies, han permès establirdiferents intervals de temps. Els intervals de temps mésgrans s’anomenen eons.

Es distingeixen quatre eons: hadeà, arqueà, prote-rozoic i fanerozoic. Les característiques principalsd’aquests intervals de temps apareixen en les pàginessegüents.

Les espècies inicials es van anar transformant en altres,és a dir, van anar evolucionant. El ritme de transformacióno ha estat constant, sinó que hi ha hagut llargs períodesde transformació lenta i amb un gran augment de la diversi-tat d’espècies (augment de la biodiversitat), interromputsper curts períodes en els quals al principi desapareixen lamajoria de les espècies (extincions massives o crisisbiològiques) i al final apareixen sobtadament noves espè-cies, generalment poques i molt diferents de les anteriors.

L’aparició dels primers éssers vius pluricel·lulars simi-lars a les espècies actuals es va produir fa uns 570 milionsd’anys. Aquest fet marca l’inici del fanerozoic, que és l’eóen el qual s’ha produït el gran desenvolupament de la vidasobre el planeta.

Les dues grans crisis biològiques que s’han succeït enel fanerozoic han permès distingir-hi els períodes paleozoic

o era primària, mesozoic o era secundària i cenozoic o eres terciària i qua-ternària. Concretament, la gran extinció de fa 245 milions d’anys, en la qualvan desaparèixer el 52 % de les espècies, separa el paleozoic del mesozoic, ila següent gran extinció de fa 65 milions d’anys, en la qual van desaparèixerl’11% de les espècies (tots els dinosaures i els ammonits, i moltes espècies demamífers), separa el mesozoic del cenozoic.

Les grans extincions Les causes de les grans extincions o crisis biològiques no se saben amb

certesa. Es pensa en causes internes, com la unió o la separació de conti-nents, o la deriva d’aquests a zones polars o equatorials, amb els consegüentscanvis climàtics; i també en causes externes, com la caiguda de meteorits id’asteroides.

Com que s’observen petites crisis biològiques cada 26 milions d’anys, s’haproposat l’existència d’un hipotètic cos celeste, que en passar prop del Solcada 26 milions d’anys, pertorba l’òrbita d’alguns estels i provoca la caiguda demeteorits.

Nummulits. Protozou exclusiu de l’era ter-ciària.

Graptòlits. Organismes planctònics exclusius del paleozoic inferior.

Esquelet fòssil d’un tiranosaure.


77

Per tenir una idea més real del que és un milió d’anys, calcula quantes vides de100 anys hauria de tenir una persona per arribar a viure un milió d’anys.

Quins esdeveniments s’han utilitzat per diferenciar els tres períodes en l’eófanerozoic?

Consultant la llista següent de termes grecs traduïts, indica què signifiquen elstermes hadeà, arqueà, proterozoic i fanerozoic.

arqueo ‘antic’, eà ‘relatiu a eó o temps molt llarg’, fanero ‘molt visible, de granvolum i abundància’, hades ‘procedent d’allò més ocult, de l’infern’, zoic ‘relatiua la vida, que és zoe’ i próteros ‘primers’.

Consulta les dues pàgines següents i contesta aquestes preguntes:

– Quins esdeveniments indiquen el principi i el final dels eons hadeà, arqueà, pro-terozoic i fanerozoic?

– Quines van ser les primeres formes de vida conegudes?– Com s’ha sabut que l’atmosfera primitiva no contenia oxigen?– Com es va formar l’oxigen de l’atmosfera? Per què no hi va poder haver vida

fora de l’aigua fins que l’atmosfera no va contenir oxigen?– Per què no es considera que els fòssils trobats a l’Ediacara van ser els anteces-

sors de les espècies actuals?– Per quin motiu va baixar la temperatura en la primera i en la segona grans cri-

sis biològiques del fanerozoic?

11

10

9

8

A C T I V I TAT S

Eons

Arqueà3 800-2 500 m.a.

Proterozoic2 500-570 m.a.

Hadeà4 500-3 800 m.a.

Fa 4 500 m.a. es va formar el planeta Terra.

Fa 3 800 m.a. es van formar les primeres roques sedimentàries.

Fa 2 500 m.a. van aparèixer els primers organismes procariotes productors d’oxi-gen.

Fa 570 m.a. van aparèixer els primers avantpassats dels organismes eucariotespluricel·lulars actuals.

Fanerozoic570 m.a.-actualitat

Fanerozoic

MesozoicEra secundària245-65 m.a.

PaleozoicEra primària 570-245 m.a.

Finalitza amb una gran extinció, possiblement provocada per la unió de tots elscontinents. Es divideix en els períodes: cambrià, ordovicià, silurià, devonià,carbonífer i permià.

Finalitza amb una gran extinció a causa d’un ràpid descens de 10 ºC, possible-ment provocat per la caiguda d’un meteorit. Es divideix en els períodes: triàsic,juràssic i cretaci.

També finalitza amb una gran extinció a causa d’un ràpidrefredament pel tancament de l’istme de Panamà. Es divi-deix en els períodes: paleocè, eocè, oligocè, miocè ipliocè.

Era terciària 65-2 m.a.

Era quaternària2 m.a.-actualitat

Es divideix en els períodes: plistocè, que va acabar fa10 000 anys quan va finalitzar l’última glaciació, i holocè,que és el període actual.

CenozoicEres terciàriai quaternària65 m.a.-actualitat

78


Fa 13 700 m.a. La gran explosió (Big Bang). Tota la matèria i l’energia esta-ven acumulades en un únic diminut punt que es va fer inestable. Això va donarlloc a una gran explosió que encara avui continua expandint-se, cosa que sig-nifica que l’Univers segueix creixent.

Fa 4 500 m.a. L’origen de la Terra. El planeta Terra es va formar durant elsprimers temps del sistema solar per un procés d’agregació d’un conjunt departícules que giraven agrupades al voltant del Sol descrivint una mateixaòrbita.

Fa 3 800 m.a. Les roques més antigues de la Terra. Són les roques sedi-mentàries d’Isua (Grenlàndia). Gràcies a l’estudi dels seus isòtops sabemque l’atmosfera primitiva gairebé no contenia oxigen.

Fa 3 400 m.a. Els primers estromatòlits. Els estromatòlits són formacionslaminars pètries produïdes per tapissos de bacteris fotosintètics. Estan com-postes de carbonat càlcic o de sílice i poden superposar-se formant cúpules.Els més antics són els de sílice i els van formar bacteris fotosintètics que feienuna fotosíntesi primitiva, en la qual no es desprenia oxigen, i que vivien en albu-feres i llacunes salades poc profundes. Es tracta dels fòssils abundants mésantics coneguts.

Fa 2 600 m.a. Els primers organismes procariotes productors d’oxigen.Els cianobacteris ja feien una fotosíntesi amb despreniment d’oxigen. A méscaptaven CO2 i el precipitaven en forma de CaCO3, per la qual cosa van dis-minuir la concentració de CO2 en l’atmosfera i van produir els abundantsestromatòlits calcaris que hi ha per tot el món.

Fa 2 200 m.a. La formació de ferro en bandes. Són dipòsits de ferro en elsquals s’alternen capes vermelles de ferro oxidat (òxids), amb capes fosquesde ferro no oxidat (sulfurs). Són la prova de la primera presència notable d’o-xigen en l’atmosfera.

Fa 2 000 m.a. L’extinció massiva a causa de l’increment d’oxigen.L’oxigen va resultar tòxic per a la majoria dels organismes, per la qual cosaes va produir la primera gran extinció d’espècies.

Fa 1 600 m.a. Els primers fòssils d’organismes eucariotes unicel·lulars.Són microfòssils de fa entre 2 000 i 1 600 milions d’anys. Caracteritzen l’eóproterozoic. Aquests organismes tenien una vida molt superior a la delsbacteris, cosa que evidencia que ja es devia haver format la capa d’ozó queprotegeix dels rajos ultraviolats. Si haguessin arribat a la superfície, la sevaacció mutàgena hauria resultat insuportable per als éssers unicel·lulars devida llarga.

Fa 700 m.a. Els primers fòssils d’organismes eucariotes pluricel·lulars.Aquests organismes caracteritzen l’eó fanerozoic. Fins fa poc es creia queels més antics es remuntaven a fa 570 milions d’anys. El 1947 es van des-cobrir els fòssils d’Ediacara (Austràlia), de fa 700 milions d’anys, i desprésaltres de similars en altres llocs, de fa uns 600 milions d’anys. Són tipus d’es-ponges, cnidaris, anèl·lids i artròpodes molt diferents als posteriors, i que esvan extingir de sobte. Per això, es manté que els primers antecessors delsorganismes eucariotes pluricel·lulars actuals no són aquests, sinó que vanaparèixer fa uns 570 milions d’anys.

EÓ

Big Bang

Origen de la Terra

Primeres roquessedimentàries (Groenlàndia)

Primers organismes procariotesfòssils en estromatòlits

Primersorganismesprocariotesproductorsd’oxigen

Formacióde ferroen bandes

Primerescèl·luleseucariotes(acritarcs)

S’estabilitzala capa d’ozó

Fauna d’Ediacara

Extinció massiva

Eres geològiques conegudes

Extinció massiva a causade l’increment d’oxigen

HA

DEÀ

AR

QU

EÀP

RO

TER

OZO

ICFA

NER

OZO

IC

79


Fa 570 m.a. Primers organismes eucariotes pluricel·lulars, pertanyentsals fílums actuals.

Fa 550 m.a. Abundància d’algues marines, trilobits (artròpodes marins)i primers cordats.

Fa 450 m.a. Abundància d’invertebrats marins i primeres plantes vas-culars.

Fa 400 m.a. Primers peixos amb mandíbules, artròpodes terrestres iplantes fanerògames.

Fa 370 m.a. Abundància de falgueres gegants i primers amfibis.

Fa 310 m.a. Abundància de falgueres, amfibis i dels primers rèptils ifongs.

Fa 245 m.a. Extinció massiva de fa 245 milions d’anys (crisi del permià-triàsic). Primeres gimnospermes. No se saben les causes de la crisi. S’haassenyalat que va poder ser la unió de tots els continents en un de sol. Aixòhauria provocat una disminució de les costes i, per això, l’extinció de moltesespècies marines (la majoria vivien en les plataformes continentals), i un des-cens de la humitat i de la temperatura durant els hiverns en les zones interiors,amb la consegüent mort de les espècies terrestres. Aquests descensos sóndeguts a la menor o nul·la influència del mar, que actua com a humidificador iamortidor dels canvis de temperatura, a causa de com li costa a l’aigua refre-dar-se i escalfar-se. És la mateixa causa que provoca que els pobles d’interiorpresentin menys humitat i temperatures més extremes (més altes a l’estiu i mésbaixes a l’hivern) que els pobles pròxims al mar.

Fa 215 m.a. Primers dinosaures.

Fa 205 m.a. Primers mamífers.

Fa 145 m.a. Abundància de dinosaures, gimnospermes (pins, avets,etc.) i primeres aus.

Fa 110 m.a. Abundància de dinosaures, gimnospermes i primeresangiospermes.

Fa 65 m.a. Extinció massiva de fa 65 milions d’anys (crisi del final del cre-taci). Va ser deguda a una ràpida disminució de la temperatura d’uns 10 ºC.La causa és desconeguda. S’ha proposat la caiguda d’un meteorit o d’unasteroide, que va provocar nombroses erupcions volcàniques, que van donarlloc a un espès núvol de cendres que va fer de pantalla respecte a la calor delSol. Una altra possibilitat seria que en obrir-se l’Atlàntic arribessin les aigüesfredes de l’Àrtic i que l’illa de l’Índia impedís l’arribada d’un corrent oceàniccàlid.

Fa 60 m.a. Primers primats.

Fa 55 m.a. Primeres gramínies. Predominança d’aus i mamífers.

Fa 15 m.a. Primers homínids.

Fa 2 m.a. Primers humans.

Algues calcàries vermelles i verdes

Trilobits

Graptòlitslliures

Graptòlitssèssils

Ostracodes

Peixos àgnatssense mandíbules

Nautiloïdeus

Braquiòpodes

Primersbriòfits

Peixos ambmandíbulesi aletes

Primeresplantesterrestres

Primers amfibis

Primers rèptilsArtròpodesterrestres i voladors

Primeresgimnospermes

Falgueresi pteridospermes

Predominide rèptils

Primeresaus

Primersmamífers

Angiospermes

Gramínies

Lemúrids

Primershomínids

Predominançad’ausi mamífers

Extinció massiva

Extinció massiva

PALE

OZO

ICM

ESO

ZOIC

CEN

OZO

IC

Per què els primers organismes eucariotes pluricel·lulars eren tots aquàtics?Recorda que tots van sorgir a partir dels organismes unicel·lulars, i pensa onviuen aquests.

Indica quins d’aquests primers organismes pluricel·lulars vivien fixats al fons(animals bentònics sèssils), quins lliscaven lentament (animals bentònicserrants) i quins es deixaven arrossegar pels corrents (animals pelàgics planctò-nics). Per què eren així i no bons nedadors? Considera l’efecte de l’onatge i quenedar implica una gran complexitat corporal.

Quins grups s’han extingit sense donar lloc a grups similars?

Dibuixa i comenta les característiques dels trilobits, graptòlits i ascidis.15

14

13

12

A C T I V I TAT S

80


El paleozoic o era primàriaEl paleozoic o era primària va iniciar fa 570 milions d’anys i va finalitzar en fa

245. Segons els fòssils, es distingeixen sis períodes: cambrià, ordovicià, silu-rià, devonià, carbonífer i permià. Els continents de l’hemisferi nord estavenmolt fragmentats, cosa que va afavorir la vida costanera i litoral. En el cambrià,com es veu en la il·lustració d’aquesta pàgina, ja existien molts fílums diferentsd’organismes pluricel·lulars; és l’anomenada «explosió càmbrica». Tots elsorganismes eren exclusivament marins i pràcticament només hi havia inverte-brats i algues. Els animals més abundants eren les esponges, els cnidaris(meduses i colònies de pòlips), els trilobits (artròpodes), els mol·luscs, els bra-quiòpodes (externament són similars als mol·luscs bivalves) i els graptòlits (grupja extingit).

4.

1. Esponges. 2. Cnidaris tipus meduses. 3. Anèl·lids poliquets. 4. Trilobits. Artròpodes marins extingits que presentaven el cos dividiten tres lòbuls. 5. Equinoderms del grup crinoïdeus. Els primers eren sèssils, pedunculats i filtradors. 6. Graptòlits. Organismes marinspròxims als cordats que formaven estructures flotants constituïdes per colònies filamentoses. 7. Ascidis. Animals cordats, ja que durant laseva fase larvària presenten un eix o corda dorsal (notocordi), però que no són vertebrats, ja que aquest no acaba formant una sèrie devèrtebres. 8. Algues vermelles (rodofícies) calcàries del tipus incrustant. 9. Algues verdes (clorofícies) amb recobriment calcari, precur-sores de les plantes vasculars.

LA VIDA EN EL CAMBRIÀ

1

2

3

4

5

6

8

9 7

En l’era primària es va produir la colonització de la terra pels primers organismes. Quins problemes van haver de superar perviure fora de l’aigua?

Només quatre grans grups d’animals van colonitzar la Terra. Quins són? Cita’n dos que no ho van aconseguir.

Per què van desaparèixer els boscos humits del carbonífer?

Quina va poder ser la causa de l’extinció de trilobits, graptòlits i de la majoria de braquiòpodes?19

18

17

16

A C T I V I TAT S

81


Durant el devonià molts organismes ja presentaven estructures que evita-ven la dessecació:

■ Ja existien plantes amb epidermis cutinitzada impermeable i amb obertu-res per a l’intercanvi de gasos, com les molses, i altres, com les falgueres,que a més presentaven vasos conductors de parets rígides, que els per-metien arribar a una gran altura i, en aquella època, constituir boscos.

■ Els artròpodes, com que tenien un exosquelet de quitina, que és unasubstància impermeable, i com que van passar d’una respiració branquiala una de traqueal, també van poder sortir de l’aigua.

■ La quitina també va permetre la vida aèria als fongs.■ A partir de la modificació de la bufeta natatòria d’alguns peixos, van

aparèixer els peixos pulmonats i els amfibis.

Així, es va passar d’un ecosistema marí en el cambrià a un ecosistema dellacunes i maresmes en el devonià, i als boscos humits de falgueres gegants(10 o 15 m) en el carbonífer. En aquest període es va iniciar la unió dels conti-nents, amb la disminució de costes i zones humides, i el canvi cap a un clima moltsec a l’interior (clima continental). Això va provocar, durant el permià, el finald’aquests boscos, la substitució dels amfibis pels primers rèptils, posseïdorsd’escates de queratina impermeable, i en el mar l’extinció dels trilobits i elsgraptòlits i la reducció dràstica dels braquiòpodes i dels mol·luscs nautiloïdeus.

Ambient terrestre. 1. Falgueres gegants (10 m). Formaven boscos. Algunes, anomenades pregimnospermes, van desenvolupar estruc-tures semblants a les llavors. 2. Miriàpodes gegants (3 m). 3. Insectes voladors. Alguns de fins a 60 cm. 4. Amfibis. Carnívors ambdents. Alguns arribaven als 4 m. 5. Primers rèptils (60 cm). Ambient marí. 6. Peixos àgnats. Els primers peixos no tenien mandíbules i no tenien aletes parells. 7. Peixos mandibulats. 8. Mol·luscscefalòpodes nautiloïdeus (de fins a 1 m). 9. Trilobits. 10. Equinoderms (ofiuroïdeus).

LA VIDA EN EL CARBONÍFER

6

7

8

1

1

1

3

3

24

4 5 9

10

82


El mesozoic o era secundàriaEs va iniciar fa 245 milions d’anys i va finalitzar fa 65 milions d’anys. Segons

els fòssils, es distingeixen tres períodes: triàsic, juràssic i cretaci. Va començardesprés de la gran extinció d’amfibis i falgueres gegants, dos grups que neces-siten aigua per reproduir-se, a causa del clima sec originat després de la unió detots els continents en un únic supercontinent anomenat Pangea. Les gimnos-permes (plantes amb llavors no tancades dins de fruits) i els rèptils, dos grups jaapareguts a la fi del paleozoic, que estaven ben adaptats al clima sec i sense lacompetència de les falgueres i els amfibis gegants, van arribar a ser molt abun-dants, sobretot en el cretaci. A partir dels rèptils, durant el triàsic van aparèixer elsprimers mamífers i, durant el juràssic, les primeres aus. Les primeres formes erenmolt petites i poc abundants. A partir de les gimnospermes van aparèixer a la fidel cretaci les primeres angiospermes (plantes amb llavors tancades dins defruits).

5.

Triceratops. El seu nom significa ‘rostre amb tres banyes’. Aquestdinosaure pertanyia al grup dels ceratòpsids. Va viure al final del’era dels dinosaures.

Tyrannosaurus. Era el més gran dels dinosaures carnívors.Pertanyia al grup dels teròpodes.

Cambrià530 m.a.

PALEOZOIC

MESOZOIC

Permià263 m.a.

Cretaci66 m.a.

Triàsic225 m.a.

83


Completa els fragments següents:

a) Els rèptils es van diversificar amb el temps i durant el juràssic van aparèixerels dinosaures, que van arribar al seu màxim esplendor durant el ...... , perío-de en què es va iniciar la separació dels ...... . La seva diversificació va donarlloc a formes carnívores, com ...... ; a formes herbívores, com ...... ; a formesnedadores, com ...... ; i a formes voladores, com ...... .

b) Les aus i els mamífers, igual que els rèptils, presenten una superfície imper-meable gràcies al fet que les cèl·lules superficials de la seva pell també mos-tren ...... . A més, per mantenir la seva temperatura interna constant (animalshomeoterms) i per protegir la pell dels fregaments, les aus tenen ...... i elsmamífers tenen ...... .

c) Els mol·luscs més característics del mesozoic són els ..... . Alguns tenien unasola conquilla ...... i en espiral plana, com els del gènere ..... . Uns altrestenien una sola conquilla ...... i recta, com els del gènere ..... .

20

A C T I V I TAT

Període juràssic. Ambient terrestre. 1. Gimnospermes. Són plantes amb flors, i per tant produeixen pol·len i llavors. A causad’això, les seves cèl·lules sexuals masculines no necessiten aigua per nedar fins a arribar a les cèl·lules sexuals femenines, sinó quehi arriben dins dels grans de pol·len. Com que formen llavors poden suportar llargs períodes de sequera sense morir. En aquestdibuix s’observen unes coníferes. Altres tipus de gimnospermes són els ginkgos i les cícades. 2. Ginkgos. 3. Diplodocus. És unaespècie de dinosaure (rèptil fòssil gegantesc) herbívor. Els rèptils són animals que tenen escates de queratina, substància molt imper-meable, gràcies a la qual poden viure en climes molt secs sense deshidratar-se. A més ponen ous de closca calcària impermeable,que com que no necessiten estar submergits com els dels amfibis poden reproduir-se fins i tot en llocs molt secs. 4. Estegosaure.5. Triceratops (herbívor). 6. Tiranosaure (carnívor). 7. Primers mamífers. 8. Primeres aus.

Període juràssic. Ambient marí. 9. Rèptil cocodrilià. 10. Dinosaure plesiosaures. 11. Mol·lusc cefalòpode del gènereAmmonites (conquilla externa i en espiral). 12. Mol·lusc cefalòpode del gènere Belemnites. 13. Mol·lusc cefalòpode nautiloïdeus.14. Mol·lusc gasteròpode 15. Mol·lusc bivalve. 16. Equinoderm equinoïdeus. 17. Esponges. 18. Peixos teleostis. 19. Peixoselasmobranquis. 20. Crustaci.

11

1

4

6

6

3

3

5

2

7

8

10

13

19

18

12

20

16

17

14

11

15

9

8

LA VIDA EN EL MESOZOIC

84


El cenozoic (eres terciària i quaternària)

El cenozoic va iniciar fa 65 milions d’anys i es perllonga fins a l’actualitat. Vainiciar després de la gran extinció de dinosaures, ammonits, belemnites i mol-tes famílies de plantes, que possiblement es va produir per la caiguda d’unmeteorit, com s’ha suposat a partir de l’increment sobtat en iridi que presentenels sediments. En el cenozoic les aus, els mamífers i les angiospermes vanassolir una gran abundància i diversitat. Comprèn dues eres: l’era terciària il’era quaternària. El gran refredament esdevingut fa 2 milions d’anys marca elfinal de l’era terciària.

En l’era terciària, segons els fòssils, es distingeixen cinc períodes: paleocè,eocè, oligocè, miocè i pliocè. Fa 38 milions d’anys es va produir l’extinció demoltes espècies planctòniques. S’atribueix a la caiguda d’un asteroide aSibèria, l’impacte del qual va deixar un cràter de 100 km de diàmetre.L’Antàrtida es va separar i va migrar cap al pol sud, i des de fa 15 milions d’anysha acumulat una quantitat tan gran de gel que ha refredat tot el planeta. Això haafavorit l’augment de grandària d’aus i mamífers.

L’era quaternària va iniciar fa dos milions d’anys amb el gran refredamentque es va produir en tancar-se l’istme de Panamà, cosa que va impedir que l’ai-gua calenta de l’Atlàntic pogués tornar al Pacífic. Aquest corrent càlid i humitva derivar cap al pol nord, i va aportar una humitat que es va precipitar en formade neu. Els gels formats van arribar a cobrir gran part d’Amèrica del Nord id’Europa (glaciacions), i van gelar el mar fins a les costes de Nova York i prop

de Galícia. Els grans mamífers vanquedar aïllats i van anar desaparei-xent. A això va contribuir l’Homoerectus, procedent d’Àfrica, queaprofitant el descens del nivell del mares va estendre per Europa i Àsia; idesprés l’Homo sapiens (la nostraespècie), que va passar a Amèricapels gels de l’estret de Bering. Lainfluència de l’última glaciació (Würm)va cessar fa 10 000 anys. Això hapermès diferenciar dos períodes: elplistocè i l’actual holocè (des de fa10 000 anys fins avui).

6.

Paleocè (65 a 55 m.a.)

Actual (0 m.a.)

Fòssil de dent d’ós trobat a la vall d’Isère(França).

Crani d’un Mesohippus bairdi, avantpassat de l’actual cavall.

85


Quins esdeveniments geològics van condicionar l’evolució de la vida en elcenozoic?

Quins organismes caracteritzen l’era terciària? I l’era quaternària?

Per què els primers mamífers, com els primers rèptils, eren petits (10 cm), arbo-rícoles, nocturns i insectívors, com els actuals lemúrids?

En quin període es van extingir els grans mamífers europeus i nord-americanscom el mamut, els rinoceronts llanuts, els lleons gegants i els tigres de dents desabre?

Quina podia haver estat la causa de l’extinció a Nova Zelanda de les moes, aussemblants als estruços però de 3 m d’alçària, fa només uns 1 000 anys?

25

24

23

22

21

A C T I V I TAT S

Aus. Aquests animals, com que són capaços de regular la seva temperatura, poden suportar el fred i incubar els seus ous, cosaque suposa dos avantatges sobre els rèptils. 1. Au carnívora denominada Dyatrima (2 m). Mamífers. Poden alimentar les sevescries amb llet, els marsupials pareixen embrions molt evolucionats i els placentaris pareixen fetus, que són dos avantatges sobre lesaus. 2. Brontotherium (Brontops) (5 m). 3. Lemúrid (50 cm). 4. Mesohippus (avantpassat del cavall) (0,6 m). 5. Megaloceros (2 m).6. Oreodon. 7. Canis. 8. Baluchitherium (avantpassat del tapir). 9. Arsinoitherium. 10. Insectes pol·linitzadors. Angiospermes.Disposen dels avantatges següents sobre les gimnospermes: a) La majoria fan la pol·linització mitjançant insectes, més eficaç que a travésdel vent. b) Les seves llavors estan dins de fruits que són ingerits per animals, i per això la dispersió de les llavors és molt bona. 11. Arbres.12. Margallons. 13. Gramínies.

1

2

6

5

4

11

11

11

12

13 10

12

10

3

8 9

7

1

LA VIDA EN L’OLIGOCÈ

86


R E S U M

Els fòssils

Els eons

Són restes d’organismes, o indicis de la seva activitat, que van viure en èpoques geològiques passades i que tro-bem englobats en les roques. La ciència que els estudia és la paleontologia. Els més abundants són els queconserven la forma però amb una composició química diferent i els que presenten la mateixa forma, però senseque s’hagi preservat la mateixa estructura microscòpica.

Són els intervals més grans en els quals es divideix la història de la vida a la Terra. Es distingeixen els quatre eonssegüents:

La dataciódels fòssils

L’antiguitat d’un fòssil trobat en un estrat és la mateixa que la de l’estrat. La datació de l’anti¬guitat d’un estratpot ser absoluta o relativa.– Datació absoluta. S’expressa en milions d’anys. Generalment, es basa en el mètode de desintegració radio-

activa.– Datació relativa. És el coneixement de si un estrat és anterior o posterior a un altre estrat. Es basa en la llei

de la superposició dels estrats i en la de la correlació dels fòssils.

Hadeà4 500-3 800 m.a.

Eons

El fanerozoic (570 m.a. fins a l’actualitat)

Proterozoic2 500-570 m.a.

Fa 4 500 m.a. es va formar el planeta Terra.

Fa 3 800 m.a.es van formar les primeres ro-ques sedimentàries.

Fa 2 500 m.a.van aparèixer els primers organismes procariotesproductors d’oxigen.

Fa 570 m.a.van aparèixer els primers avant-passats dels organismes euca-riotes pluricel·lulars actuals.

Fanerozoic570 m.a.-actualitat

Arqueà3 800-2 500 m.a.

Períodes Flora i fauna

Paleozoic o eraprimària 570-245 m.a.

Cambrià Ordovicià SiluriàDevonià Carbonífer Permià

Mesozoico era secundària245-65 m.a.

Triàsic

Juràssic

Cretaci

Terciària

65-2 m.a.

Quaternària

2 m.a.

Cen

ozoi

c

Geologia

En el cambrià els continents de l’hemisferi nord estavenmolt fragmentats, cosa que va afavorir la vida costanera ilitoral. A poc a poc es va passar d’un ecosistema marí aun ecosistema de llacunes i maresmes en el devonià, i alsboscos humits de falgueres gegants en el carbonífer. Enaquest període ja es va iniciar la unió dels continents, ambla consegüent disminució de costes i de zones humides,i el canvi cap a un clima molt sec a l’interior (clima conti-nental).

Després de la formació d’un únic supercontinent anomenatPangea es va produir l’obertura de l’Atlàntic i la deriva delscontinents cap a la seva posició actual. Això va ocasionarun trànsit cap a climes menys secs.

Va començar després de la gran extinció de dinosaures,ammonits, belemnites i moltes famílies de plantes; possible-ment deguda a la caiguda d’un meteorit. Inclou els perío-des: paleocè, eocè, oligocè, miocè i pliocè.

Es va iniciar amb el gran refredament (glaciacions) esdevin-gut en tancar-se l’istme de Panamà. Inclou el plistocè il’holocè.

Al principi només hi havia algues i inverte-brats marins (esponges, cnidaris, mol·luscs,trilobits, braquiòpodes i graptòlits). Desprésvan aparèixer els amfibis i les falgueres (quevan ser els grups dominants). Es van extingirels trilobits i els graptòlits, van disminuir elsbraquiòpodes i els mol·luscs nautiloïdeus ivan aparèixer els primers rèptils i gimnos-permes.

Els grups que van dominar aquesta era vanser els grans rèptils i les gimnospermes. Apartir dels rèptils van aparèixer els mamífersja durant el triàsic i les primeres aus durantel juràssic. Originades per les gimnosper-mes, a la fi del cretaci també van aparèixerles primeres angiospermes.

Les aus, els mamífers i les angiospermesvan assolir una gran abundància i diversitat.

A causa del fred es van extingir els gransmamífers. Van aparèixer els humans.

87

Material

PROCEDIMENT

1. Unta amb oli una cara d’un bloc de plastilina. Pressiona-hia sobre una escopinya fins que s’arribi a enfonsar comple-tament una de les valves.

2. Posa trossos de paper sobre la superfície de plastilina queenvolta el mol·lusc.

3. Pressiona amb un altre tros de plastilina semblant, la carade contacte del qual també ha estat prèviament untadaamb oli, fins que englobi la resta del mol·lusc.

4. Separa els dos blocs de plastilina i retira també l’escopinya.Observa les dues marques. Representen fòssils de motlle ode buidatge?

5. Fes un solc profund, d’uns 5 mm, en un dels blocs de plas-tilina, i torna’ls a unir.

6. Posa tres cullerades de guix en pols en un got, afegeix-hi unraig d’aigua i remena-ho fins que tot el guix estigui ben dis-pers. Deixa-ho reposar uns minuts, i abans que s’espessei-xi omple l’espai que ocupava l’escopinya.

7. Al cap d’unes 24 hores separa els dos blocs de plastilina iobserva la peça formada. Representa un fòssil de motlle ode buidatge? Té més o menys detall que l’anterior?

Objectius– Observar la formació de diferents

tipus de fòssils.– Oli– Plastilina– Una escopinya – Paper– Guix en pols

– Got– Aigua

ACTIVITATEXPERIMENTAL

Simulació de la formacióde fòssils de motlle

i de buidatge

PROCEDIMENT

Observa aquest dibuix i respon les preguntes següents:

1. Quins quatre efectes importants van produir els cianobacteris?2. Per què els bacteris fotosintètics, que també van donar lloc a estro-

matòlits, no van causar aquests efectes?3. Què passaria en un planeta que no tingués una atmosfera respirable

però sí una temperatura compatible amb la vida, si s’hi deixés caureuna sonda amb cianobacteris?

4. Per què es diu que gràcies als cianobacteris va ser possible la vida forade l’aigua, malgrat les radiacions ultraviolades procedents del Sol?

Objectius– Valorar la importància

dels cianobacteris en la històriade la vida.

– Dibuix en el qual es representa l’inici de la for-mació de la capa d’ozó

ACTIVITATEXPERIMENTAL

La importànciadels cianobacteris

en la història de la vida

Material

UV

3O2 2O3N2 N2

CO2 O2

CO2 O2

O2

H2O

Fe3++O2 Fe3++O2

Fe2O3 Fe2O3

3

7

2

5

4

6

1

24 h

Inici de la formacióde la capa d’ozó

Formació de ferroen bandes

Estromatòlits

Algues

Fotosíntesi

Mar

88


De cada parella dels elements i circumstàncies oposatssegüents, tria quin facilita la fossilització i la seva conserva-ció. Raona les respostes:

a) Organismes amb parts dures o organismes tous.b) Enterrament o no-enterrament del cadàver.c) Enterraments en cims de muntanyes o en fons de valls,

llacs o mars.d) Sòls sorrencs o sòls argilencs.e) Sòls secs o sòls humits.f) Zones de platja o zones de costa alta i rocosa.g) Processos sedimentaris, metamòrfics o magmàtics.h) Presència o absència d’orogènies (plegaments i falles).

Tenint en compte tot l’anterior, fes una llista dels tipus d’or-ganismes actuals amb més possibilitats de fossilitzar, i unaaltra dels que en tenen menys. Explica el perquè.

Per què les restes de les falgueres gegants, en lloc de podrir-se, van donar lloc als actuals jaciments de carbó?

Si en una muntanya formada per estrats horitzontals deroques sedimentàries trobes fòssils de mol·luscs bivalves, asobre, fòssils de mamífers terrestres, i més amunt tornesa trobar fòssils de bivalves marins, què creus que ha passat?Escriu quina ha estat la història geològica d’aquesta zona.

Quantes vegades s’haurien de repetir els 2 000 anys pas-sats des de Jesucrist fins als nostres dies, per arribar a unmilió d’anys?

Quins mètodes s’utilitzen per saber l’antiguitat d’una roca?

Quines són les roques més antigues conegudes?

Quines són les restes de vida més antigues conegudes?

On és més probable que s’iniciés la vida, al mar o a laterra? Per què?

Quines dificultats tenen els organismes aquàtics per viurefora de l’aigua?

Quines solucions per poder viure fora de l’aigua presentenles plantes i els animals terrestres actuals?

Quins grups es van veure més afectats per la gran crisi quesepara el paleozoic del mesozoic?

Per què les falgueres i els amfibis són tan sensibles a lasequedat i a les baixes temperatures (característiques prò-pies de la crisi del permià-triàsic)?

Quins grups es van veure més afectats per la gran crisi quesepara el mesozoic del cenozoic?

Per què una pantalla de cendra volcànica va poder provo-car l’extinció dels grans rèptils, malgrat que alguns segura-ment podien mantenir la seva temperatura constant?

Molts dels noms dels períodes geològics fan referència alsllocs (muntanyes, poblacions pròximes, etc.) en què elsgeòlegs van determinar la seva existència. Quins períodesgeològics creus que es van definir en els llocs següents?

a) Muntanyes del Jura suís.b) Comtat anglès de Devon.c) Ciutat russa de Perm.d) En els antics pobles gal·lesos de Cambr i Silur.

Quin nom rep un període de l’era secundària que agrupatres subperíodes?

I un que freqüentment presenta jaciments de carbó proce-dents dels antics boscos de falgueres gegants?

Quins grups d’organismes del cambrià s’han extingit?

Els principals tipus d’alimentació dels animals són herbívora,carnívora, detritívora i filtradora. Quins tipus d’alimentaciótenien els primers animals? Per què? Relaciona la respostaamb la capacitat de moviment que tinguin aquests animals.

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

A C T I V I TAT S F I N A L S

Trilobits.

89


Completa el text següent:

Durant el ...... , després de les noves adaptacions, les...... , a la recerca de llum, van colonitzar la terra ferma.Juntament amb elles ho van fer els ...... , que associats ensimbiosi a les seves arrels (micorizes), els facilitaven la cap-tació de ...... . Darrere de les ...... ho van fer els animals ......i amb ells les ...... simbionts dels seus tubs digestius, queels ajuden a digerir la cel·lulosa. Després també van colo-nitzar la terra els animals ...... .

Les plantes vasculars són les que presenten vasos, és adir, teixit conductor, cosa que els permet viure fora de l’ai-gua i assolir una certa alçària. Quines van ser les primeresplantes vasculars de què es té notícia en la història del nos-tre planeta?

Els cordats són aquells animals que mostren, almenys enalguna etapa de la seva vida, una corda dorsal anomena-da notocordi. Els primers no eren vertebrats, sinó similarsals actuals amfioxos. Quins van ser els primers vertebrats?

Completa el text següent:

La gran extinció d’espècies que es va produir entre el ......i el ...... es creu que va ser deguda a la unió de diversoscontinents en un de sol. Això va provocar una disminucióde les ...... i per això l’extinció de moltes espècies marinesi un descens de la ...... i de la temperatura durant elshiverns, a les zones interiors, amb la consegüent mort deles espècies terrestres.

24

23

22

21

A C T I V I TAT S D E S Í N T E S I1. Què és un fòssil? On es poden trobar?

2. Relaciona els conceptes d’aquestes dues columnes:

3. Quins mètodes es poden utilitzar per conèixer l’antiguitat d’un estrat?

4. Quines característiques ha de complir un fòssil per poder ser un bon fòssil guia?

5. Quins són els fòssils abundants més antics coneguts? Quina és la seva antiguitat?

6. Quin tipus de plantes van formar els primers boscos? Quina va ser la causa de la seva desaparició? En quina època es va produir?

7. Quins grups del paleozoic s’han extingit? Quina va ser la causa de la seva desaparició?

8. Quines adaptacions han permès als animals colonitzar el medi aeri? En quin moment es va iniciar aquesta colonització?

9. Quines adaptacions han permès a les plantes colonitzar el medi aeri? En quin moment es va iniciar aquesta colonització?

10. Quins esdeveniments van condicionar la vida en el cenozoic?

A. IcnitaB. Motlle internC. Fòssil especialD. Motlle externE. Fòssil de substitució

1. Marques d’una conquilla en una roca englobant.2. Tronc d’un arbre petrificat.3. Material que ocupa el buit deixat per un cadàver.4. Petjada d’un dinosaure.5. Insecte englobat en ambre.

Pteronodon.

c t siència, ècnica ocietati

Fa uns 4 600 milions d’anys, enun dels braços de la Via Làctia hihavia un enorme núvol format peràtoms d’hidrogen i altres elementsquímics; era l’anomenada pols còs-mica. La força de la gravetat va pro-vocar que s’agregués i es contra-gués, i en disminuir de grandària, perles lleis de la física, va anar girantcada vegada més de pressa. A causad’això el núvol inicial esfèric es vaanar aplanant i la part més perifèricaes va separar. Es va formar així unamassa central i una massa en formade disc al seu voltant.

La massa central es va continuarcondensant i es va contreure molt,cosa que va causar que s’escalfésenormement. Això va provocar queels àtoms d’hidrogen que contenia esfusionessin entre si i produïssin unagran reacció nuclear que va donarlloc a un gran despreniment d’ener-gia. Així va néixer el Sol lluminós queara veiem.

En la massa en forma de disc quecircumdava el Sol, a causa de la sevavelocitat de gir, es van formar remo-lins que van provocar-ne la fragmen-tació. Els àtoms de més pes atòmic

van quedar més a prop del Sol i elsde menys pes atòmic van quedarmés allunyats del camp gravitatorisolar.

Aquests fragments del núvol queformaven el disc també es van con-treure per l’acció de la gravetat, fins aarribar a constituir els planetes i elsasteroides que avui coneixem. Així vanéixer la Terra.

Els fragments que van quedar lliu-res ara es mouen errants per l’espai,i els que impacten sobre algun cosceleste reben el nom de meteorits.

Els fragments situats entre Mart iJúpiter no van arribar mai a concen-trar-se per formar planetes i consti-tueixen el cinturó de més de 2 000asteroides que hi ha entre aquestsastres. Són, doncs, restes menorsdel núvol primitiu.

ACTIVITATS

A www.casals.net trobaràs una llista de pàgines web que et poden ajudar a resol-dre aquesta activitat.

1. Per què es va condensar el núvol còsmic que va donar lloc al sistema solar?

2. Per què aquest núvol es va trencar en fragments?

3. Com van donar lloc als planetes els fragments del núvol primitiu?

L’origen de la Terra i del sistema solar

Representació del sistema solar, amb el Sol al centre i els planetes orbitant al seu voltant.

Mart.

Júpiter.

04 La Historia de La Vida a La Terra. Llibre de L_alumne

Documents

Transcript of 04 La Historia de La Vida a La Terra. Llibre de L_alumne