RomaL’antiguitat clàssicaescultura, pintura i mosaic

Característiques escultòriques

Etrusca: influeix en el realisme, que arriba a través de la tradició de les màscares funeràries que copien dels etruscos, en la representació dels retrats de bust i en la representació en bronze d’animals fantàstics.

Grega.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

DOBLE INFLUÈNCIA

Etrusca.

Grega. Es fa molt patent a partir de la conquesta de Grècia, les còpies de les seves obres i l’arribada d’escultors grecs, i es plasma en el gust per les al·legories i els temes mitològics, el moviment, les figures, certa idealització dels retrats i la realització de relleus narratius.

DOBLE INFLUÈNCIA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Per satisfer la demanda de persones amb un alt poder adquisitiu, es va encarregar la producció artística a artistes grecs, per la qual cosa la còpia d’escultures gregues en tallers romans va convertir-se en una pràctica habitual.

Els materials emprats pels romans i les tècniques són com els dels grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda), encara que també van fer servir matèries com la ceràmica, el vidre, la fusta o el vori.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

MATEIXOS MATERIALS ESCULTÒRICS QUE ELS GRECS

L’escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ANONIMAT DE L’ARTISTA

El tema predilecte de l’escultura romana són les representacions de l’ésser humà, amb la intenció de representar, no un ésser idealitzat, sinó l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social (patrici, magistrat, emperador...). Per aquest motiu, l’escultura romana té, en general, un marcat caràcter realista, a més d’un gran interès per la narrativa i la història.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

L’HOME COM A CIUTADÀ ROMÀ

REALISMEÉs una escultura marcadament realista, sobretot en el retrat: el caràcter pràctic romà obliga el reconeixement de la persona i les coses representades.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Commemorativa.

Propagandística.

Estètica (la menys important, però també decoraven cases i espais públics).

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

TRIPLE FUNCIÓ

Estaven policromades, almenys fins al segle II d. C.

POLICROMIA

L’escultura se subordina a l’arquitectura, on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars, sarcòfags...

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Retrat

DOS GÈNERES

Relleu històric i narratiu

RETRAT

En el retrat, el naturalisme físic és importantíssim però, a aquest naturalisme, calia sumar-li que s’havia de captar la psicologia del personatge representat i que el rostre reflectís les qualitats ètiques de la personalitat i, en el cas dels emperadors, les seves qualitats polítiques.

Estàtua Barberini, que representa un senador portant dos bustos dels seus avantpassats. Finals s. I a.C.Musei Capitolini. Roma.

Júli Cèsar. 30 -20 a.C.,

Musei Vaticani. Roma.

ÈpocaÈpocaRepublicanaRepublicana(S. VI-I aC)

AltAltImperiImperi

(S. I – III)

BaixBaixImperiImperi

(S. IV - V)

Realista Realisme Idealitzat

A partir del segle I d.C. segle I d.C. el retrat adopta un cert un cert

idealismeidealisme

Increment realisme

Té el seu origen en les origen en les màscares de cera dels difuntsmàscares de cera dels difunts que, posteriorment, passaran a fer-se en materials durs com la terracota, el bronze o el marbre.terracota, el bronze o el marbre.

El retrat romà tindrà com a principal objectiu aconseguir lala individualització del rostreindividualització del rostre del personatge representat. No obstant, segons les èpoques, variarà el grau de realisme, d’idealització o d’esquematització que presenten.

L’escultura es torna anticlàssica, amb

rigidesa, hieratisme, esquematització, deshumanització.

Des de Juli Cèsar a Trajà, tots els Emperadors anaven afaitats.

Adrià, al segle II dC  va imposar la moda de la

barba i va posar de moda els rínxols al

cabell.

Durant l’Imperi apareix el retrat femení, reflex de les modes de cada època i amb un gran interès pel pentinat.

Júlia filla de Tit(Dama de la permanent)

Musei Capitolini. Roma

Durant el regnat de Tit, Júlia, la seva filla, posa de moda un pentinat alt, rull, formant una mena de corona a la part superior del cap, pentinat que perdurarà fins a la dinastia dels Antonins.

FaustinaEsposa de Marc Aureli

Imposà un pentinat baix,

amb ones als costats.

Júlia DomnaEsposa de Septimi Sever

Al final de l’Imperi, els cabells cobrien les orelles, i es recollia en monyos i trenes.

Pompeia PlotinaEsposa de Trajà

RETRAT FEMENÍ

BUST Cap i part del tors, sense braçosPassa del bust curt, fins al coll, de l’època republicana, al bust fins a les espatlles i els pectorals de la dinastia Flàvia.Durant el regnat d’Adrià es posen de moda les barbes.

COS SENCER

DEMPEUS

Amb toga

Amb cuirassa “thoracato”

Pontífex màximusAmb una roba que li cobreix el cap.

Divinitzat Tors descobert (quasi nu), amb corona de llorer al cap i, en ocasions, atributs divins com l’àguila de Júpiter.

SEDENT

EQÜESTRE (reservat als emperadors)

PretorAmb el rotlle o l’edicte de les lleis a la mà.

August de Prima PortaMusei Vativani. RomaBronze 19 aC / aquest marbre 14 dCÈpoca imperial. Dinastia Júlio-Clàudia

2 m. apx

DempeusCom un general victoriós

Capa roja de general“paludamenntum”

Cuirassa “thoracato” molt cenyida

Descalç

Eros/CupidoI dofí de Venusper ser membre de la gens Júlia, família descendent de Venus.

Ceptre

Braç dret alçat. Signe d’autoritat, gest de comandament. Actitud d’orador. Guia de les tropes (legions)

Durant l’època d’August els artistes s’inspiren en els models grecs

CONTRAPPOSTOPes equilibrat

És la romanització del Dorífor de Policlet

Marbre de Carrara, abans policromada

Retrat idealitzat ple de serenitat

Transmet confiança i un cert aire humanitari

Reflecteix els trets de la fisonomia d’August però embellits

Cabell arrissat

Tiberi Acció

propagandística de Lívia,

aprofitant el prestigi d’August per promocionar

al seu fill Tiberi

Caelus, Cel, en grec Urà

Terra mater

Hispània vençuda

Gàl·lia vençuda

Part Poble bàrbar de les fronteres de l’Èufrates

Àguiles Insígnies de les legions

Rosada Aurora

Apol·lo Diana

Relleu narratiude les gestes de l’emperador i dels

seus déus protectors

Es conserven més de 80 retrats d’August

Estàtua sedent de Lívia Drusil·laMuseo Arqueológico Nacional de Madrid.Marbre. any 19 Època imperial. Dinastia Júlio-Clàudia

Lívia va ser deïficada durant el regnat del seu net, l'emperador Claudi, rebent el títol d'Augusta, atès que el fill de Lívia, l'emperador Tiberi, es va negar a honorar-la i a deïficar-la, perquè havia aconseguit trencar el seu matrimoni amb Vipsania Agripina per casar-se amb l’única filla d’August, Júlia i, així, tenir vincles sanguinis amb l’emperador August.

La peça va ser trobada el 1860 durant una excavació finançada pel Marquès de Salamanca a Paestum, important ciutat greco-romana d'Itàlia.

Cobert pel vel de sacerdotessa

Rostre d'expressió serena amb ulls grans i boca petita

Estola, vestit característic de les matrones romanes. És túnica llarga fins als peus i cenyida amb un cinturó sota els pits.

Peus amb sandàlies

Pal·li (llatí palla) o mantell damunt de

la túnica

Retrat sedent

Lívia Drusil·la com a CeresMusée du Louvre París

Escultura Eqüestre de Marc AureliRoma176 dCBronzeÈpoca imperialDinastia Antonina

Multifacialtot i que preval la visió

frontal.

Bronzefabricat a partir de diversos motlles soldats i completada amb exquisits

detalls

Vestit amb túnica curta i capa de general

«paludamentum»

Calçat amb botes de patrici.

El fet que vagi a cavall ens indica que és un líder militar victoriós.

Gest de la crida d’atenció abans de començar l’arenga a les tropes o

gest de clemència sobre els enemics derrotats.

Una guia medieval del segle XII “Mirabilia urbis Romae” suggereix

que sota de la pota davantera aixecada del cavall, originàriament

hi havia la figura d’un enemic bàrbar suplicant.

Les parpelles caigudes, el nas recte, la barba i

el cabell arrissat.

Cavall representat com

un animal potent

Control per complet l’animal. La raó domina

la força bruta.

El 1538, el papa Pau III va encarregar a Miquel Àngel el disseny d’una nova plaça sobre el turó i va tenir la idea de col·locar-la com a element central.

És l’única estàtua eqüestre conservada de la iconoclàstia

cristiana pel fet d’haver estat confosa amb la figura de Constantí, primer

emperador cristià.

Rostre serè, ple de realisme; reflecteix molt bé la humanitat de l'Emperador. Capta el caràcter i la personalitat d’aquest gran home i filòsof. Amb una excel·lent formació grecollatina i filosòfica, Marc Aureli no va abandonar del tot les lletres per les armes o la política sinó́ que, de campanya en campanya, va anar escrivint en grec les seves Meditacions. Dotze volums d’unes desordenades reflexions sinceres i personals sobre la seva visió del món i de l’home, amarades de doctrina estoica i pessimisme.

RELLEU HISTÒRIC I NARRATIU

Mentre que els relleus grecs representaven els seus mites, els romans utilitzaven el relleu per perpetuar les seves gestes.

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU

PERPETUAR LES SEVES GESTES

El relleu romà es caracteritza per la seva voluntat històrica i narrativa, al servei de la glorificació del passat i present de Roma i/o d’aquell que el paga.

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU

GLORIFICACIÓ DEL PASSAT I EL PRESENT

Es commemora un fet o un esdeveniment històric rellevant o les gestes d’algun emperador.

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU

FUNCIÓ PROPAGANDÍSTICA I COMMEMORATIVA

El relleu històric romà se subordina al marc arquitectònic en què se situa, decora altars, arcs de triomf, columnes

commemoratives, temples, sarcòfags.

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU

SUBORDINAT AL MARC ARQUITECTÒNIC

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU

EXTRAORDINARI DOMINI TÈCNIC

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU

GRANS EFECTES DE PROFUNDITAT

Es busca la profunditat amb la situació dels personatges a diferents plànols i la utilització d’elements paisatgístics, combinant l’alt, el mig i el baix relleu en una mateixa obra.

CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU

HORROR VACUI

L'ompliment de tot espai buit en una obra d'art.

Ara PacisMuseo dell’Ara Pacis. Roma.Marbre Carrara.13 – 9 aCÈpoca imperial. Dinastia Júlio-Clàudia

Era policromat

Edificació de Richard Meier plena de vidre. Palazzo Fiano. Roma.

Es va construir per ordre del Senat romà l’any 13 aC, per celebrar el retorn victoriós de l'emperador August de les terres d’Hispània i de la Gàl·lia. Es va consagrar la pau que l’emperador acabava d’imposar en tot el seu imperi “Pax Romana”.

Registre inferior amb decoració vegetal de fulles d’acant

Pòdium

Greca

Interior amb decoració de garlandes (simbolitzen prosperitat) i de bucranis (resta del crani del bou després del sacrifici).

Escalinata situada a l’oest

Porta del sacrifici(un moltó i dos bous), situada a l’est

Fet de marbre de Carrara és una construcció rectangular oberta pel sostre

Altar situat damunt un pedestal o podi

esglaonat

Registre superior amb relleu narratiu. Frisos nord i sud, amb la processó del 4 de juliol de l’any 13 aC (retorn d’August) en honor a la Pax Romana

“Quan vaig tornar a Roma des d’Hispània i la Gàl·lia,

durant el consulat de Tiberi Neró i Publi Quintilí,

després d’haver solucionat amb èxit els assumptes d’aquelles

províncies, el Senat, per commemorar el meu

retorn, va ordenar alçar un altar a la Pau Augústea,

per ser consagrat al Camp de Mart, en el qual va decretar-se que els

magistrats, els sacerdots i les verges vestals fessin

un sacrifici anual."

Pòrtic principal, situat a l’oest, utilitzat pel sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici.

Quatre relleus al·legòrics sobre la fundació de Roma flanquegen per l’exterior les dues portes.

Mite de la fundació de Roma amb Ròmul, Rem i la Lloba Capitolina

Enees assistit por dos jovenets davant un altar per fer sacrificis als déus Penats (protectors de la família i l’estat).

Tellus o Terra Mater (Gea), deessa de la Terra representada como una matrona romana.Pràcticament desaparegut, es

representa la deessa Roma como una amazona, amb casc i asseguda damunt d’un escut amb armes.

A l’oest i a l’est relleus al·legòrics relacionats amb la mítica fundació de Roma

Al·legoria de Tellus (deessa Terra)

Tres elements= TERRA-AIRE- AIGUASimbolitza la prosperitat en l’època d’August. La pau d’August permet que la gent tingui fills i visqui amb tranquil·litat.

Fris SUD, amb la processó del 4 de juliol de l’any 13 aC (retorn d’August) en honor a la Pax Romana o Pax Augusta.

August, acompanyat per tot el seu seguici: sacerdot,

família imperial, senadors, magistrats. Tots vestits amb

la típica toga romana.

Disposició continuada dels personatges

Profunditat Combinació d’alt, mig i baix relleus per aconseguir donar sensació de

profunditat. Com més a prop, més volum.Com més lluny, menys volum.

Com més a prop, més gran.

Primera vegada que en un monument públic són

representats

JerarquitzacióPersonatges importants més grans i en

primer terme

Gai Cèsar

Agripa Lívia / Júlia

Tiberi

Algunes figures mantenen una relació comunicativa

de conversa pausadaCal destacar el realisme dels rostres, que

individualitza els personatges

Fris NORD, amb la processó del 4 de juliol de l’any 13 aC (retorn d’August) en honor a la Pax Romana o Pax Augusta.

Moviment = varietat de posicions Els plecs de les túniques

aporten a la composició gran mobilitat.

Juxtaposició de caps superposats

En 1938 Mussolini va manar reconstruir el monument. El seu projecte era recuperar tantes obres com fos possible de la Roma Imperial, amb la qual s’identificava el seu govern.

Arc de TitRoma.

81 dC.Època imperial. Dinastia Flàvia

Fou construït per l'emperador Domicià després del 81 dC en honor al seu germà Tit i commemora el seu triomf a la ciutat de Jerusalem.

A esquerra i a dreta de l'intradós i amb una clara raó propagandística, els relleus narren la campanya de Tit a Jerusalem i la victòria sobre els jueus.

Intradós dret: Escena on l’emperador Tit condueix una quadriga.

Intradós esquerre: A l’escena apareixen els objectes més característics del jueus com l’arca de l’aliança o la Menorà, canelobre de set braços.

Columna TrajanaRomaApol·lodor de Damasc113 dC.Època imperial. Dinastia Antonina

Funció de propaganda, commemoració i demostració de poder de l’emperador Trajà.

Fust amb un relleu continu en

espiral-helicoïdal-,

i que explicava el fetcommemorat o les gestes

de l’heroi.

Fust de cent peus romans (29,78 m.)

12 tambors de marbre de Carrara

4 m. diàmetre

A la part superior, amb l’estàtua del personatge o

heroi al qual es dedicava la columna.

Antigamentper l’estàtua de Trajà

(actualment per la de Sant Pere).

Escala interior per accedir a la part

superior.

185 esglaons

30 m. d’alçada i amb el basament 38 m.

Escenes de la guerra contra els dacis

disposats en forma de cinta helicoïdal a

manera de “volumen” o “rotulus”

Fòrum de Trajà

Primera i segona guerra dàcia

101-102 / 105-106

Basament o Pedestal. Destinat a albergar el sepulcre

de l’emperador.

Batalles contra els dacis

L’emperador és representat amb més de 70 imatges en diferents

moments: lluitant, consolant, etc.

Pel·lícula de marbreseqüència narrativa amb 200 metres de relleus continuats.

Apareixen més de 2500 personatges i

155 escenes.

Primera guerra Dàcia 101-102

Segona guerra Dàcia 105-106

Figura de la deessa Victòria

Inici del relleu amb el pas de l’exèrcit pel Danubi protegits per Neptú.

Es presentaven policromats

Il·lusió espacial de profunditat: superposició de personatges, diferents grandàries i jocs de llum i ombraDetallisme: acurada

representació d’armes militars i de la vida militar

Expressió dels sentiments: dolor dels moribunds, desesperació dels vençuts

PINTURA

Característiques pictòriques

La pintura romana és hereva de la grega.Ja en època de Cèsar, arribaren a Roma pintures gregues que s’arrencaren de les parets, un dels motius que explica que es conservin molt poques pintures gregues.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

HERÈNCIA GREGA

La pintura, a Roma, tenia una finalitat pràctica: les cases i els palaus, amb habitacions sense finestres, acostumaven a estar decorats amb pintures per crear il·lusions espacials d’espai en profunditat.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

IL·LUSIÓ ESPACIAL

La tècnica en pintura mural més utilitzada era el fresc. Aquestes pintures murals eren protegides amb una capa de cera que feia que els colors fossin més vius.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

PINTURA MURAL : FRESC

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Per a la pintura sobre taula s’utilitzaren les tècniques al tremp i l’encàustica (com en els retrats d’Al-Fayum). .

PINTURA SOBRE TAULA: TREMP O ENCÀUSTICA

Alt grau de realisme, en què destaca l’ús de la perspectiva (aconseguida mitjançant la disminució de la mida de les figures i el difuminat dels detalls amb la profunditat.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

REALISME

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

DETALLISME

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

RIQUESA CROMÀTICA

Tot tipus de gèneres: escenes quotidianes, mitològiques, paisatges, bèl·liques, eròtiques, còmiques, etc.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

VARIETAT TEMÀTICA

La liberalitat dels costums en l’imperi romà possibilità l’abundància del nu, tant femení com masculí. Es més, trobem escenes d’explícit contingut sexual, sense dissimular.

Això ho observem en els prostíbuls de Pompeia (“lupanares”), que il·lustraven les postures "especialitat" de les senyoretes, s’utilitzaren els penis per indicar les direccions, i es decoraven les estances amb escenes “eròtiques" de déus i deesses.

1) Primer estil o d’incrustació (Mitjans del segle II).

2) Segon estil o arquitectònic (Inicis del segle I aC).

3) Tercer estil o ornamental (Darreres dècades del segle I aC i fins al I dC).

4) Quart estil o sistema il·lusionista o d’il·lusionisme òptic.

La pintura mural és coneguda, sobretot, a través dels exemples de Pompeia i Herculà, ciutats sepultades per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC.

Tradicionalment, s’estableixen el que es coneix amb el nom del QUATRE ESTILS POMPEIANS.

QUATRE ESTILS

PICTÒRICSPOMEIANS

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

QUATRE ESTILS PICTÒRICS

PompeiaEl 24 d’agost de l’any 79, durant el regnat de Tit, Pompeia fou destruïda per l'erupció del Vesuvi. El seu recinte arqueològic juntament amb Herculà fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997

El 91 aC la conqueriren els romans, convertint-la en Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum. La ciutat, que arribà a comptar uns 25.000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents. Es diu que Ciceró hi tenia una vil·la.

Pompeia fou fundada pels OSCS, poble preromà situat al centre-sud de la península itàlica, al segle VII aC.

Ampliaciíó GREGA i ETRUSCA

Maqueta de Pompeia del Museu Arqueològic de Nàpols

Després de l’erupció del 79 DC la ciutat va romandre soterrada i oblidada fins al segle XVIII. No és fins al regnat del rei Carles VII de Nàpols / Carles III d’Espanya, entre 1759 i 1788, que s’inicien les excavacions.

Plini el Jove narra detalladament l’erupció en la qual perdé la vida el seu oncle, Plini el Vell.

Quatre estils pompeians

Primer estil o d’incrustació Mitjans del segles II aC

Imiten plaques de marbre de diversos colors segons la tradició hel·lenística.

Segon estil o arquitectònic Inicis del segle I aC.

Es tractava de crear il·lusió de profunditat, il·lusió d’espais imaginaris aconseguits per diferents elements arquitectònics.

Tercer estil o ornamentalDarreres dècades del segle I aC i es manté de moda a l’època d’August.

Panells, columnes i canelobres creen arquitectures falses, escenografies il·lusionistes semblants a retaules. Dins dels panells, a mode de quadres, escenes inspirades en quadres grecs.

Quart estil o il·lusionistaEs posa de moda a Pompeia després del terratrèmol de l’any 62 dC.

Escenografies complexes dins de les quals es representen escenes amoroses, mitològiques, amb figures al·legòriques o heroiques.

MOSAIC

El mosaic

calç/ guix/ morter

suport

tesel·les

Opus tessellatumFets amb petits cubs de marbre, pedra, pasta de vidre, etc. Tenen

forma regulars i són de mig centímetre de costat

Opus sectileRealitzats amb

fragments de marbre i segueix patrons

geomètrics

Opus VermiculatumTesel·les de petites dimensions (1

mm de costat)

El mosaic és un art ornamental que es col·loca al pavimentum amb l’objectiu d’aconseguir un efecte sumptuós.

Cave CanemCasa Poeta Tràgic. Pompeia.

Segle I aC.

Mosaic trobat a la Vil·la de Cicerone de

PompeiaSegle I aC

És una vertadera obra d’art, de mides excepcionals, 5 per 2’70 metres sense comptar el requadre que l’emmarca. El nombre total és de 1.500.000 peces.

La pèrdua de tessel·les, que s’aprecia, és a causa dels desastres ocasionats pel Vesuvi el 79 dC i els anteriors terratrèmols, per exemple, del l’any 63.

Batalla d’Isssos. Alexandre i DarioCasa del Faune. Pompeia

Al voltant del 200 aC Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Sacrifici d’IfigèniaEmpúriesEntorn al segle I aC.Museu Arqueològic de Catalunya

Manca de perspectiva

Mides reduïdes 55 x 60 cmMosaic emblema - per ser encastat en un mosaic més rudimentari –

Funció estètica semblant a les nostres catifes.Opus vermiculatum de ben segur imitació de les pinzellades més fines d’una pintura grega del segle V aC.

No escoles locals , es creu que aquest tipus de mosaic era importat de tallers d’Antioquia o Atenes.

El contingut d’aquest mosaic està inspirat en una pintura, actualment desapareguda, de Timantes, un famós pintor grec del segleV aC.

Decorava la part central d’una de les sales destinades a banquets (triclini / triclinium).

Criat(porta amb la mà dreta un vas sagrat d’or)

Ulisses,rei d’Ítaca

Calcantl’endeví

Menelaurei d’Esparta

Plataner

Àrtemisamb un cèrvol

Altar(envoltat d’un crani de bou, d’un quadret amb un sexe en erecció, d’armes, etc.)

Agamèmnon,rei de Micenes

Ifigènia

Columna(escultures d’Apol·lo i d’Àrtemis)

Tenda de campanyaamb quatre rostres joves

Fons mitològica, un episodi de la Ilíada d’Homer